Está en la página 1de 235

[Subtítulo del documento

]
nachomain

ÍNDEX
EIX 1: UNA POLÍTICA ECONÒMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR OCUPACIÓ ........................... 3
1.

COMBATRE L'ATUR I AVANÇAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACIÓ............................................. 3

3.

POTENCIAR EL SECTOR PÚBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI ....................................................... 7

2.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE ........................................................................................................................... 7
TREBALL GARANTIT ........................................................................................................................................................... 9
AUGMENT DELS INGRESSOS PÚBLICS ...................................................................................................................... 13
POLÍTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL ..................................................................................................... 18

ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU ............................................................................. 19
UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA. ..................................................................................... 21
PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS ECONÒMIQUES...... 29

EIX 2: SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT I PROTECCIÓ SOCIAL PLENA ............................................. 48
1.

SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS .............................................................. 48

3.

HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT.............................................................................................................. 76

2.
4.
5.
6.
7.
8.

POLÍTIQUES SOCIALS I COHESIÓ SOCIAL................................................................................................................ 49
PER UNA SANITAT PÚBLICA .......................................................................................................................................... 81

PER UNA JUSTÍCIA PER A TOTES I TOTS.................................................................................................................. 89
PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER A TOTES I TOTS .......... 91

PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRÀTICA ..................................................................................................... 103
PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PÚBLIC, DEMOCRÀTIC, PLURAL I EN LLENGUA

CATALANA ................................................................................................................................................................................... 110
9.

10.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA ................................................................................................................................................ 111

ESPORTS ........................................................................................................................................................................... 113

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE .................................................... 115
1.

POLÍTICA TERRITORIAL .............................................................................................................................................. 116

1

2.

CANVI CLIMÀTIC. POLÍTICA ENERGÈTICA........................................................................................................... 131

4.

RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLÍTIQUES DE GENERACIÓ, VALORITZACIÓ I TRACTAMENT DELS

3.

AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA ................................................................................. 136

RESIDUS ....................................................................................................................................................................................... 139
5.

CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS ............................................................................................................... 142

7.

ÀREES MARÍTIMES......................................................................................................................................................... 153

6.
8.
9.

10.

AGRICULTURA I PESCA ................................................................................................................................................. 150
ÀREES TERRESTRES ...................................................................................................................................................... 154
MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE ....................................... 154

DRETS DELS ANIMALS ............................................................................................................................................... 158

EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANÇADA ........................................................................... 160
1.

PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA............................................................................................................... 160

3.

TRANSPARÈNCIA I DIMENSIÓ ÈTICA DE LA GESTIÓ PÚBLICA ................................................................... 172

2.
4.
5.
6.
7.
8.

ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU ........................................................................................... 168
REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES INSTITUCIONS ........ 175
PER UNA COMUNITAT LAICA ..................................................................................................................................... 178
MESURES CONTRA LA CORRUPCIÓ........................................................................................................................ 180

REPÚBLICA I MODEL D'ESTAT .................................................................................................................................. 184
LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA ..................................................................................................... 189

EIX 5: POLÍTIQUES D'IGUALTAT ................................................................................................ 194
1.

IGUALTAT I DRETS DE LES DONES .......................................................................................................................... 194

3.

PLENS DRETS PER AL COL·LECTIU LGTBI ........................................................................................................... 212

2.
4.

DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS ................................................................................................................... 204
COOPERACIÓ INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT, PAU I SOLIDARITAT .................................. 221

EIX 6: CODI ÈTIC GUANYEM MALLORCA ................................................................................. 229

2

EIX 1: UNA POLÍTICA ECONÒMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR
OCUPACIÓ
TORNAR

1. COMBATRE L'ATUR I AVANÇAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACIÓ
Un dels objectius principals de la nostra gestió és que comunitats, ajuntaments i altres entitats
locals siguin un factor important de suport a la creació d'ocupació digna i de qualitat, i a la
contractació laboral.
L'eix fonamental de l'acció de GUANYEM en la nostra comunitat autònoma serà la lluita contra les
polítiques neoliberals i garantia de polítiques clares d'esquerra amb la finalitat de trobar una
sortida social de la crisi i la transformació profunda, democràtica i progressista, del model
productiu que ens ha portat a aquesta situació.
Per a GUANYEM l'objectiu prioritari de la política econòmica és la generació de llocs de treball
estables i de qualitat. Els actuals nivells d'atur i precarietat que patim els treballadors i
treballadores mostren la gran virulència amb que la crisi econòmica està castigant nostre país,
víctima de la crisi d'un model insostenible econòmica, social i ambientalment.
Considerem que el sector públic ha d'assumir el protagonisme tant en la generació directa de llocs
de treball estables, com en el disseny de les polítiques actives, a més d'establir les bases d'un nou
model productiu capaç de crear ocupació de qualitat. Entenem que aquestes polítiques han de ser
concertades amb els agents socials, especialment amb els sindicats de classe.
Sabem que l'àmbit autonòmic no té capacitat legislativa en la normativa laboral, tasca que
correspon a l'Administració Central. Tot i així, a la nostra comunitat autònoma tindran un paper
protagonista en la lluita contra la desocupació i la precarietat i plantejarem com a exigència política
l’anul·lació de les mesures contingudes en les dues últimes reformes laborals, que seran
substituïdes en l'àmbit d'aquestes institucions pels resultats de la negociació col·lectiva, que
considerem prioritària. Aspirem a un nou model de relacions laborals.
3

Proposem l'objectiu "ocupació precària 0 en el que és públic".
Aquesta és una qüestió central per a la pròxima legislatura. Considerem necessari introduir la
planificació autonòmica i local, acompanyada del corresponent finançament i amb la participació
dels sindicats per adoptar les mesures necessàries per a definir una Estratègia per l'Ocupació. Parts
importants d'aquesta Estratègia seran:

-

Un Pla Multisectorial per l'Ocupació que contempli totes les iniciatives que tinguin per
objectiu la creació d'ocupació.

-

Introduir la perspectiva d'ocupació en tota l'ordenació territorial i urbanística i en els
procediments de contractació pública.

-

Dissenyar i aplicar les mesures de col·laboració amb altres administracions per a un Pla
Urgent Ocupació / Formació per a aturats de llarga durada.

-

Posar en marxa una política especial d'ocupació juvenil i d'igualtat en l'ocupació.

-

Crear un observatori per a l'ocupació amb participació ciutadana, sindical i social per seguir
l'evolució de l'ocupació en l'àmbit territorial de què es tracti i proposar les mesures
adequades.

-

Desenvolupar en cada àmbit mesures per implantar un sistema de Treball Social Garantit.

-

Augmentar la càrrega fiscal a grans empreses i fortunes de les IB a partir de sancions
majors als infractors.

-

Suprimir les deduccions fiscals dependents de la hisenda de les IB.

-

Apostar per la creació de infraestructures verdes i la bioconstrucció.

-

Apostar per un millor manteniment de les infraestructures actuals.

-

Rectificar el punt que aposta per congelar el IRPF i apostar per una major progressivitat.

-

Apostar per un nou teixit que sigui productiu no de serveis.

-

Regularitzar la economia submergida augmentant les inspeccions de treball a les empreses
i regularitzant la ocupació no reglada o no reglada completament (hores de treball fora
assegurar o directament sense assegurança)

-

Apostar per l’eficiència i l’organització de l'administració pública aplicant incentius de
productivitat individuals que suposin una bonificació al sou.

-

Incrementar el poder aeroportuari a Mallorca, apostant per que Palma sigui un HUB (centre
4

de distribució de les xarxes de mobilitat) internacional.

-

Descentralitzar la política de transport.

-

Canviar el model turístic, per un de menor impacte, menor pressió sobre el medi i de major
qualitat.

Ens oposem als salaris baixos, la precarietat i la desregulació de les relacions laborals. Necessitem
canviar el model de relacions laborals. Considerem la plena ocupació, digna i de qualitat com a eix
determinant del nou model productiu, amb polítiques de repartiment del treball i producció
sostenible: jornada de 35 hores, recuperar la jubilació als 65 anys i treballar per a la seva ampliació
progressiva fins als 60 , limitació d'hores extra, salari mínim de 1100 euros i establir un salari
màxim, i, sobretot, recuperar la primacia de la negociació col·lectiva.
PRIORITATS
Per pal·liar els efectes d'una situació tan dramàtica són necessàries mesures de xoc per crear
ocupació digne i de qualitat, especialment en tres línies prioritàries d'actuació:
1. Una política econòmica orientada a la creació d'ocupació

Dirigir la política pressupostària a la lluita contra la desocupació a través d'una redefinició
de les polítiques de suport a sectors econòmics específics (turisme, serveis, agricultura,
industria ...) que trenquin la tendència actual, reforçant les estratègies sectorials de base
tecnològica, generadores d'innovació i valor afegit. La política de subvenció empresa a
empresa no ha tingut èxit. Es fa necessari reforçar la cooperació empresarial i el disseny de
plans sectorials estratègics amb intervenció pública.

Reconduir l'activitat del sector de la construcció cap a aquests tres àmbits d'actuació:
-

Inversió en la millora del parc d'habitatges

-

Subvenció del 25% del cost de rehabilitació ecològica d'habitatges: adaptació a les
recomanacions de la Inspecció Tècnica, canvi de canalitzacions, estalvi d'aigua, energia i
residus, instal·lació energies renovables i innovació en materials sostenibles.

-

Reactivació de infraestructures socials en educació, sanitat, medi ambient o serveis
socials
5

Mesures de suport a petites empreses i autònoms: inclusió de la clàusula social en les
licitacions de les administracions públiques prioritzant petites empreses i autònoms que
creïn ocupació i practiquin una gestió ambiental sostenible.

2. Redissenyar i potenciar les polítiques actives d'ocupació

Un Pla Multisectorial per l’Ocupació que contempli totes les iniciatives que tinguin per
objecte la creació de feina.

Millorar la formació i qualificació dels treballadors i treballadores, incrementant, ordenant
i dirigint els recursos cap a una formació professional de caràcter modular, flexible i
adaptable que, a més de formar, acrediti la competència professional.

3. Ampliació i millora de l'ocupació pública

Creació d'ocupació pública per assegurar l'extensió de l'educació. Serien necessaris més
professors d'educació infantil per assegurar l'objectiu a un terç de la població entre 0 i 3
anys .

Creació d'ocupació pública per a la completa aplicació de la Llei de Dependència.

Eliminar les restriccions en l'oferta d'ocupació pública creant nova ocupació en sanitat,
serveis socials, justícia, aplicació i vigilància de la legislació laboral, polítiques d'ocupació i
suport a l'economia real, serveis públics, etc.

Transformar totes les beques, incloses les de l'Administració, en contractes de treball amb
alta a la Seguretat Social.

Establir un pla de lluita contra la temporalitat laboral en l'Administració.

Establiment d'un salari mínim en el sector públic equivalent al 60% del salari mitjà.

Regulació de salaris màxims i altres retribucions en l'Administració.

Reducció de la jornada ordinària de treball a 35 hores setmanals sense pèrdua de
retribució. Adopció de mesures especials de conciliació per a les persones amb menors o
dependents a càrrec i / o persones grans dependents.

Garantir els drets dels treballadors i treballadores, així com el compliment de les
obligacions legals de les empreses que intervenen en els processos de subcontractació i
externalització, establint el compliment conjunt i solidari de les obligacions salarials i del
6

conjunt de les derivades de la negociació col·lectiva, de cotització a la Seguretat Social i
fiscals.

GUANYEM es compromet a adoptar les mesures necessàries perquè els empleats públics
recuperin el poder adquisitiu perdut amb les mesures d'austeritat adoptades pel Govern
central i els governs autonòmics.

TORNAR

2. AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE

Realitzar una Auditoria ciutadana del deute de la CCAA Aquesta auditoria es concentraria en les
emissions de deute públic de les CCAA i en el contingut, procediments i licitació i pagament dels
grans contractes públics que ha generat deutes autonòmiques.
En tot cas, es prestarà una especial atenció als sobrepreus sobre l'inicialment pactat i sobre
l'activitat de les empreses públiques dependents d'Ajuntaments, Consorcis Locals i CC.AA.

3. POTENCIAR EL SECTOR PÚBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI

TORNAR

En l'actualitat i gràcies a la injecció massiva de fons, tipus d'interès propers a zero i quantioses
ajudes al sector, semblava que s'havia superat la fase crítica de la crisi financera, però els
problemes de solvència de les entitats financeres encara hi són. La concentració financera està
accentuant altre risc sistèmic, ja que els bancs "massa grans per a trencar" s'han de salvar amb
diners públics. Són molts els que en el món financer pretenen recollir els trossos de la crisi i
continuar com si res hagués passat i restaurar l'especulació com a base dels guanys.
Des de GUANYEM insistim en la urgència de prendre mesures contra els causants de la crisi
financera i que són imprescindibles per garantir que el flux de finançament es dirigeixi a l'activitat
productiva enfront de la simple especulació, com són recuperar la Banca Pública, instaurar la taxa
7

Tobin , eliminar els paradisos fiscals o penalitzar l'especulació financera.
Per GUANYEM és una prioritat treballar per tenir un sistema financer públic estable i eficient
compromès amb el desenvolupament i el benestar de la ciutadania. Les mesures de rescat de la
banca s'han demostrat equivocades i ineficaços, en negar-se la Banca a canalitzar aquestes
"ajudes" cap a empreses i famílies, el que ha provocat el tancament de moltes empreses i
augmentat el nombre de desocupats.
Cal la regeneració del sistema financer recuperant la lògica del servei públic i l'establiment de
noves regles per que l'estalvi flueixi cap a l'activitat productiva. No és possible una regeneració del
sistema financer, d'acord amb l'interès general, des de la lògica de la banca privada.
Cal que el sector públic controli i garanteixi el bon funcionament del sector financer i la creació
d'un pol financer públic (davant la creixent oligopolització del sector) al servei de la reconversió
productiva del país, que canalitzi recursos per crear una nova estructura sectorial que obeeixi a
una altra forma de produir, a una racionalitat social, ambiental i laboral. Una major concentració
en mans privades no portarà més eficiència sinó més escassetat i diners més car a la llarga, a més
molta menor capacitat per poder decidir les línies de desenvolupament econòmic futur.
Les caixes d'estalvis com a eix de la banca pública
La reorganització de tot el sistema financer, no només de les Caixes d'Estalvi, s'ha convertit en una
de les exigències objectives per a la sortida de la crisi. Per raons històriques i polítiques el paper
del sector financer a Espanya és més important que a la resta dels països capitalistes
desenvolupats. El condicionament que la banca privada exerceix sobre les decisions polítiques és
determinant.
Necessitem una banca al servei de l'interès general i no d'interessos privats de l'elit financera.
Proposem crear una Banca Pública, a través del manteniment de la nacionalització de les entitats
intervingudes, la utilització dels drets de vot i gestió en funció del capital i altres ajuts públics
aportats a cada institució i la creació de nous bancs públics. El seu objectiu serà facilitar el crèdit a
8

empreses i famílies per desenvolupar una economia real i sostenible creadora d'ocupació.
Propostes per a les Caixes d'Estalvi:
S’ha de generar una alternativa que ens situï a l'ofensiva, una proposta per a la construcció d'una
Banca pública lligada a les necessitats d'un desenvolupament sostenible humana i ambientalment,
vinculat al territori, gestionada democràticament i controlada públicament.
En aquest context, defensem que les caixes d'estalvis estiguin vinculades expressament a les
necessitats de desenvolupament sostenible dels territoris on obtenen els seus recursos, d'acord
amb les determinacions de les institucions polítiques representatives existents (CA i ajuntaments).

Per això, proposem:

La constitució d'un Sistema Públic de Caixes d'Estalvi, vinculat al territori, sota la forma
d'empreses o fundacions públiques de caràcter financer i finalitat social, dependents de la
Comunitat Autònoma i mancomunades a nivell de l'Estat.

Prohibir qualsevol tipus d'operacions cap o des de paradisos fiscals i la realització d'activitats no
vinculades a l'economia productiva.

Regulació de les Obres Socials de les Caixes,

Funcionament sota el principi de rendibilitat social com a eix de l'operativa de les caixes.

Garantir un control democràtic de la gestió de les caixes, assegurant el 50% per a la representació
proporcional a la representació parlamentaria de la comunitat qual depèn cada Caixa i dels
ajuntaments en els quals opera i un 20% per als representants dels treballadors i treballadores . El
30% restant ha d'assegurar la participació dels impositors i d'institucions socials de caràcter públic.

4. TREBALL GARANTIT

TORNAR

La proposta de Treball o Ocupació Garantit (TG) és simple: l'Estat té l'obligació de garantir un lloc
de treball remunerat (amb condicions dignes) a qualsevol persona que no hagi pogut trobar feina
9

en el sector privat o en el sector públic tradicional, i que estigui preparada i disposada a treballar,
sense importar la seva experiència professional, qualificació, sexe, renda o edat. El treball garantit
parteix de la premissa que hi ha moltes persones que no ocupen cap lloc de treball, però hi ha
molta feina per fer i molta feina que es realitza i que no és remunerada. Que no hi hagi ocupació
no vol dir que no hi hagi feina. És absurd i contraproduent en termes econòmics i socials que hi
hagi persones inactives que poden i volen treballar mentre les necessitats no estiguin cobertes
perquè al sector privat no li és rendible o perquè l'Estat no ha decidit realitzar-les.
Necessitats econòmiques, socials i ecològiques
Necessitem tenir cura de la gent gran, adults dependents, fills i filles i malalts, suport psicològic i
educatiu, tenir cura de la fauna i flora, els boscos i espais verds, retirar residus, habilitar edificis de
forma eficient, reparació, reutilització i reciclatge, serveis d'oci , esport i cultura, tenir cura
infraestructures urbanes de molts barris, augmentar i millorar els serveis sanitaris i educatius,
atendre grups discriminats i vulnerables, construir i mantenir centres de producció d'energia
renovable ... hi ha necessitats i on hi ha necessitats hi ha economia , hi ha llocs de treball i
generació de renda.
Per tant, es tracta de:
1) Reforçar les activitats econòmiques i socials que avui són insuficients (educació pública,
sanitat pública, culturals, esportives, generació d'energia renovable ...)
2) Crear noves activitats (sobretot ecològiques: reutilització i reparació de materials i
productes, optimitzar rendiment energètic d'edificis ...)
3) Remunerar, visibilitzar i dignificar el treball de cuidar i altres treballs voluntaris repartint
aquestes activitats de forma solidària. Es poden crear molts llocs de treball. Una mostra:
l'Enquesta d'Ocupació del Temps de 2010 de l'INE assenyala que en la cura de nens es va
dedicar en 2010, hores equivalents a més de 1,5 milions de llocs de treball (1.579.259) a
jornada completa. En la cura d'adults dependents la quantitat equivalent de llocs de treball
seria de 374.708.

Finançament i gestió
L'Estat finança la TG, però el dissenyen i gestionen els ajuntaments en participació amb la societat
10

civil (respectant certes directrius perquè les activitats redundin en benefici de la societat i la
natura). L'Estat s'encarrega de remunerar el treball directament mitjançant un pagament al
compte bancari del participant de TG, de manera que s'evitin intermediaris i temptacions
perverses en la gestió dels diners. La retribució no és només salarial, sinó que inclou altres
cotitzacions a la Seguretat Social, ajudes per transport, permís per paternitat / maternitat,
malaltia, vacances ... Hi ha d'haver supervisió perquè els treballs es realitzin bé. Qui no compleixi
les regles serà penalitzat.
Beneficis
Al mateix temps que s'aconsegueix la plena ocupació i els treballadors reben un ingrés i
desenvolupament personal, es satisfan necessitats. Els beneficis del Treball Garantit són
innombrables: producció de béns i serveis (i per tant augment del PIB), generar renda i riquesa,
alleujament de la pobresa, cura del medi ambient, més i millors construccions comunitàries i
xarxes socials, major estabilitat social, política i econòmica, alleugeriment de les malalties socials
derivades de la desocupació i altres multiplicadors socials. Algunes estimacions apunten que
qualsevol programa de Treball Garantit té un cost econòmic inferior al cost que suposa lidiar amb
els problemes derivats de la desocupació a través de prestacions socials com les d'atur, ajudes a
famílies sense recursos, suport psicològic, serveis penitenciaris, etc.
Economia submergida i recaptació
Aplicant el TG bona part de l'economia submergida afloraria, ja que moltes activitats ocultes serien
abandonades a l'existir una alternativa d'ocupació amb drets i estable. Això augmentaria la
recaptació tributària, en reduir l'economia submergida i incrementar els treballadors i el consum.
Augmentaria el fons de la Seguretat Social, foragitant els dubtes sobre la sostenibilitat de les
pensions. A més, reduiria el cost per prestacions d'atur. L'impacte en el saldo fiscal és menor del
que podria semblar.
Formació
Altres beneficis és que els participants mantenen i desenvolupen els seus coneixements i habilitats
(a diferència del que passa estant aturats), el que permet: a) incrementar la productivitat del
treball; i b) mantenir preparats per accedir a llocs més qualificats i de més remuneració . Quan els
11

empresaris del sector privat necessitin contractar nous treballadors, poden acudir a la cartera de
participants del TG. Això passarà en períodes d'expansió econòmica. En temps de recessió passarà
el procés contrari: els empresaris acomiadaran als seus treballadors i aquests podran acollir-se a
un programa de TG. Les oficines actuals de la desocupació passen a convertir-se en oficines
d'ocupació, on efectivament connecten demandants d'ocupació amb oferents.
Control
El control públic permet reduir la discriminació racial, sexual i de qualsevol altre tipus, a diferència
del que passa en l'àmbit privat on resulta més complicat supervisar l'ocupador en qüestió.
Salari
En la nostra proposta inicial hi ha 3 tipus de treball per la seva qualificació i tres tipus de
remuneració: 7 €/h per a alta qualificació, 6 €/h per a mitja qualificació, i 5 €/h per a baixa
qualificació. A jornada completa el salari brut és de 1213 euros/mes (12 pagues) en llocs de
qualificació alta, 1040 euros/mes si són de qualificació mitjana, i 867 euros/mes els de qualificació
baixa (en net: 1.047 €; 951 € ; 794 €). Els salaris són fixos en cada tram, condició indispensable per
evitar la competència a la baixa en els salaris, aconseguint que aquest nivell de remuneració faci de
salari mínim per sota del qual cap persona treballaria al sector privat en tenir la possibilitat
d'acollir-a un programa de TG. El sector privat es veuria obligat a oferir salaris iguals o superiors. El
preu fix és a més una àncora de preus per evitar tensions inflacionistes.
Cost
La implementació del TG hauria de ser gradual per no provocar grans canvis i poder corregir errors.
Si en el primer any es donés feina a 1.000.000 d'aturats (els més necessitats), el cost net de la
mesura aconseguiria el 0,92% del PIB (9408796613 euros). És una quantitat inferior al que li va
costar a l'Estat en només un any responsabilitzar-se de la pèrdua de valor de les injeccions en
entitats nacionalitzades (1,08% del PIB). Com cost net s'entén el cost salarial i material menys el
que s'estalvia en prestacions per desocupació i el que es recapta per IRFF, IVA i IS. El
desemborsament inicial seria de 15303592000 euros, un 1,5% del PIB. Això no correspondria amb
l'augment en el dèficit públic perquè les cotitzacions socials no restarien. L'augment inicial en el
dèficit públic seria de 11793600000, 1,2% del PIB.
12

Cost net d'un programa total. 21482326055 euros, un 2,10% del PIB. Quantitat molt inferior al que
l'Estat paga cada any per interessos de deute públic (3,77% del PIB) i molt inferior al que ha costat
rescatar la banca (6,3% en 2009-2012).
Finançament
El cost podria finançar-se de moltes maneres:
1) Reforma fiscal, tipus del 35% de l'Impost de Societats a partir del milió d'euros, reduir
l'economia submergida en 10 punts, impost sobre la riquesa, prohibició de les operacions a
curt contra el deute públic, restriccions al sistema de mòduls, SICAV, tipus de la Renda de
l'Estalvi, i guanys patrimonials especulatives, i impost a les transaccions financeres.
Amb aquesta reforma fiscal, la recaptació superaria el 6,2% del PIB en un any, més que
suficient per anar aplicant la totalitat del TG proposat.
2) Per al primer desemborsament recorrerem a préstecs del BCE utilitzant l'ICO, que pot
accedir a la finestreta de la institució europea (a un cost inferior al que es finança l'Estat a
la subhasta de deute públic). Així ho va fer ja l'ICO el 2012 per valor de 20.000.000.000
euros (un 1,96% del PIB) per finançar la despesa de les administracions públiques. Podria
tornar a fer-ho per una quantia menor (1,2%) i contribuir al finançament del primer any de
l'TG.
3) Quedaria com a últim recurs acudir als creditors privats. Si ens hem endeutat per rescatar
bancs, podem fer-ho per crear llocs de treball.

5. AUGMENT DELS INGRESSOS PÚBLICS

TORNAR

5.1. Reforma fiscal progressiva
La sortida a la crisi de la dècada dels setanta va ser la internacionalització de l'economia i la
recuperació de la taxa de benefici empresarial per mitjà de l'ajust salarial. Les necessitats d'inserció
internacional de les economies nacionals requeria d'una política fiscal favorable als factors mòbils
13

(les rendes de capital) i desfavorable a les factors fixos (les rendes de treball).
Els sistemes fiscals propis dels Estat de benestar tenien com a principis ordinadors l'equitat i la
progressivitat, veritable mecanisme de redistribució de la renda per mitjà d'oferir béns i serveis
públics finançats per imposició directa, el que permetia una redistribució de la renda per mitjà del
ingrés (els impostos) com per mitjà de la despesa (els serveis públics). Per a això s'establien tres
pilars: imposició personal sobre la renda a través del principi de capacitat econòmica, la imposició
general sobre el consum, i les cotitzacions socials.
Els principis fiscals d'inspiració neoliberal suposen un atac a l'esquema anterior. D'aquesta manera
es passa a un sistema fiscal el principi orientador és la recerca d'ampliar l'acumulació dels beneficis
i de les altes rendes salarials, però sobretot favorable a les rendes de capital, mitjançant el
protagonisme dels impostos indirectes, com ara l'impost al consum, els impostos especials, taxes i
preus públics.
D'aquesta manera avancen cap a un sistema fiscal neutre per mitjà de: la desfiscalització de les
rendes de capital, la sobreimposició de les rendes de treball, la baixada d'impostos directes i
increment dels indirectes i la disminució de la despesa pública i dels nivells de benestar social.
Davant d'això i per a generar una alternativa social a la crisi, hem d'elaborar una proposta de
reforma fiscal progressiva que permeti alliberar els recursos suficients per crear ocupació i superar
el dèficit social.

Propostes:
Apostem per una reforma fiscal que suspengui els regals fiscals regressius i antisocials, per dedicar
aquestes quanties a la inversió real, l'augment de la despesa social i l'increment de l'I + D + i, com a
mecanisme de creació d'ocupació i de defensa d'uns serveis públics de qualitat. Per a això és
necessari uns l'augment de la despesa pública i una reforma que es construeixin sobre:

14

Una política fiscal basada en els impostos directes davant dels indirectes.

Equiparació de la contribució fiscal de les rendes del capital i del treball.

Introducció de mesures de fiscalitat ecològica que gravin les activitats que perjudiquen el medi
ambient i incentivi les que tinguin efectes favorables sobre el mateix.

En el marc d'una reforma general del sistema fiscal que recuperi els principis de progressivitat,
equitat i suficiència i prengui com a objectius prioritaris la lluita contra l'economia submergida i el
frau fiscal, GUANYEM proposa a nivell autonòmic:

En el tractament del tram autonòmic de l'IRPF:
-

Reducció d'un punt del tipus aplicat en el tram inferior d'aquest impost (17.707 €)

-

Creació de dos trams diferenciats, amb increments dels tipus aplicats: de més de 60.000 euros,
amb un increment de dos punts percentuals en el tipus aplicat, i de més de 120.000 euros, amb
un increment de quatre punts percentuals en el tipus aplicat .

En l'Impost de Successions i Donacions:
-

Reposició de l'impost allà on s'hagi eliminat i reforma integral de les deduccions i bonificacions
en les CC.AA en les que aquestes han fet de facto l'eliminació d'aquest impost.

-

Establir un nou sistema de deduccions i bonificacions en funció de la renda i patrimoni de les
persones que són objecte d'aquest impost, afavorint exempcions a aquelles amb les rendes
més baixes.

-

Restabliment de l'Impost de Patrimoni i Transformació en un Impost sobre les Grans Fortunes.

-

Volem que totes les rendes tributin de la mateixa manera, siguin del capital o del treball i que
paguin més els que tenen i guanyen més. Proposem una reforma fiscal suficient per a les
necessitats públiques, equitativa i progressiva, perquè els qui avui no paguen, o paguen poc,
tributin pels seus beneficis: impost de grans fortunes i patrimonis, augment de la contribució
fiscal del benefici dels bancs, grans empreses i transaccions financeres. Cap privilegi fiscal en
l'IBI o en altres impostos, taxes i preus públics per a l'Església Catòlica o qualsevol altra
confessió religiosa.

-

La fiscalitat autonòmica ha d'estar enfocada cap a la seva transformació amb criteri federal. El
principi de progressivitat fiscal i persecució del frau s'ha de dur també a les Hisendes Locals i
Autonòmiques. No només els impostos i els seus recàrrecs, sinó també les taxes i preus públics

15

han de recollir principis d'equitat, suficiència i progressivitat per aconseguir una fiscalitat justa.
Això és especialment important en l'IBI i en l'IAE.
-

Desenvolupar una fiscalitat especial cap a activitats substitutòries de l'ocupació, a través
d'ordenances municipals, etc. Per exemple, la taxa sobre caixers automàtics (vigent en alguns
llocs), taxa sobre gasolineres d'autoserveis, etc. Desenvolupar a través de les ordenances una
fiscalitat verda (veure apartat medi ambient).

No es tracta de més o menys impostos, sinó de justícia fiscal.
5.2. Pla contra el frau fiscal i l'economia submergida
El frau fiscal i l'economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema
financer. Limiten el finançament del conjunt de les administracions públiques, la cobertura de les
necessitats socials i comprometen el futur desenvolupament econòmic i social del país.
Produeixen desigualtat en les aportacions dels contribuents, trencant els principis de justícia,
igualtat i progressivitat del sistema.
El combat contra el frau fiscal i l'economia submergida és un factor determinant en la correcció del
dèficit públic per la seva important potencial. El volum d'economia submergida a Espanya entre el
23 i el 25% del PIB. Les conseqüències positives per a la recaptació fiscal de mesures enèrgiques i
eficaços són evidents. Una disminució d'aquesta xacra cap a l'entorn de la mitjana europea (12%)
representaria una recaptació fiscal aproximada d'uns 4 punts de PIB de tot l'Estat espanyol.
Sent una competència essencial de l'Estat, la nostra comunitat s'ha d'implicar també en aquests
objectius, d'acord amb el principi de coresponsabilitat fiscal.

Propostes

La inversió en més mitjans per al control del frau és la més rentable en termes estrictament
econòmics. En aquest sentit és imprescindible establir un conveni de col·laboració amb

16

l'agència Tributària Estatal que permeti comptar amb més recursos materials i més
personal per lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida.

Establir l'objectiu de reducció de l'economia submergida en 3 punts anuals fins al 2012.
L'eina fonamental per aconseguir-ho és, en coordinació amb l'Agència Tributària, la posada
en marxa de plans autonòmics contra el frau fiscal i l'economia submergida que reforcin la
inspecció i la denúncia d'aquelles empreses que incompleixen la llei. D’aquesta manera
s’obtindrien els recursos suficients per a la superació del nostre dèficit social i productiu, i
per tant, posar les bases per aconseguir el nostre objectiu de la plena ocupació

Acabar amb l’economia submergida i el frau fiscal i per això es fa necessari la reforma de la
legislació tributària, sancionadora i inspectora, millorar l’AEAT i perseguir les operacions en
paradisos fiscals. La persecució de l’economia submergida té molt a veure amb les
ordenances municipals i el seu control i amb les competències de les CCAA Prendrem les
mesures necessàries en aquests nivells de l’Administració per reduir en els propers 4 anys
l’economia submergida al nivell mitjà de la UE.

5.3. Reordenació de la despesa pública
Al costat del increment de la contribució fiscal de manera progressiva, també GUANYEM planteja
tot un seguit d’iniciatives polítiques per racionalitzar la despesa pública, prioritzar aquells sectors
econòmics estratègics i que possibiliten un nou model productiu. A més la racionalitat en la
despesa pública mai haurà d’anar en contra del conjunt de serveis públics i dret econòmics i socials
del conjunt de la ciutadania.
Cal renegociar el deute de la nostra comunitat per situar-lo en els percentatges del 2009-2010 per
tal de situar-la en els percentatges de l’any 2009. D’aquesta manera el Govern Balear
recuperaria una liquiditat anual aproximada de 500 milions d’euros que haurien de destinar-se al
reforçament dels serveis educatius i sanitaris i a l’atenció a la dependència

17

Propostes
En matèria de racionalitat i reordenació en la despesa pública per part de la Comunitat Autònoma,
GUANYEM proposa el disseny i desenvolupament de plans de control intern de la despesa pública i
de la qualitat i eficiència de la mateixa amb els següents elements:

Centralització de les despeses de promoció, publicitat etc. A nivell de Conselleria, Departament,
organismes o empreses dependents o vinculades.

Memòria anual justificativa, cas per cas, de totes les despeses de manteniment, reparacions,
energia, material fungible, viatges, dietes, etc.

Limitació de les despeses d’assessoria i consultoria, informes i estudis externs, articles i
publicacions (excepte publicacions de recerca i anàlisi).

Creació en cada departament, institució, organisme, empresa, ens, etc. D’una Comissió de Control i
Seguiment de la despesa de la qual han de formar part com a mínim dos representants dels
treballadors i treballadores. És competent per examinar i dictaminar sobre el control de la
contractació pública, de la subcontractació de serveis i projectes, despeses de promoció i publicitat,
obres de reforma, serveis de manteniment, despeses en consultoria i assessoria i tots els altres
especificats en les propostes anteriors . Els seus dictàmens seran públics.

Creació d’una Agència Autonòmica per al Control de la Qualitat de la Despesa.

Control de la qualitat i eficiència de la contractació pública, adoptant mesures per a la
transparència de concursos i licitacions.

6. POLÍTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL

TORNAR

Defensem una política de despesa austera i racional, però que prioritzi els serveis públics i la
inversió per crear ocupació. Per això, proposem eliminar la modificació de l'art. 135 de la
Constitució, que prioritza el pagament del deute a la despesa pública i ens oposem al límit del 3%
de dèficit.
En tots els projectes d'obres i serveis serà preceptiu un informe previ d'impacte social i sobre
l'ocupació.
18

7. ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU

TORNAR

El nou model que proposem té un caràcter eminentment social i per això és incompatible amb el
neoliberalisme. El seu objectiu immediat és equilibrar mercat i Estat, situant la determinació
econòmica en l'interès general, la creació d'ocupació estable i de qualitat i el desenvolupament
sostenible des dels punts de vista humà, social i mediambiental.
7.1. Trets de l'actual model productiu
L'actual model productiu espanyol és la causa principal de que la crisi del sistema sigui aquí més
greu, més profunda i, previsiblement, de més llarga durada que a la resta dels països capitalistes
desenvolupats.
El model productiu espanyol no s'ha caracteritzat només per una polarització sectorial cap a la
construcció residencial (esperonada fins al paroxisme per l'especulació) i determinat tipus de
serveis (fonamentalment, l'hostaleria d'escàs valor afegit).
A més, els seus principals trets són: salaris baixos i escassa protecció social, dependència
tecnològica, greu endeutament de les empreses i les famílies, un molt elevat dèficit comercial, alt
impacte mediambiental, una fiscalitat regressiva insostenible, un elevat percentatge d'economia
submergida i una elevada corrupció inseparable del desenvolupament del sistema.
Això ha tingut com a conseqüències més significativa una elevada polarització de la renda, amb un
descens important de la participació de les rendes salarials en la renda nacional, un creixement de
l'ocupació desequilibrat i precari, un retrocés de la productivitat i una degradació ecològica de
proporcions incalculables .

Propostes
La construcció d'un Nou Model Productiu ha de partir de l'anàlisi crític del model fracassat i de les
19

polítiques neoliberals que l'han sustentat i incorporar els següents elements com a base:

1) Defensar el model públic en l'economia. L'Estat i les Administracions Públiques han de reequilibrar
el mercat, no només corregir-ho.
2) Canviar el model de relacions laborals que és el tret més negatiu de l'actual model. Una part
essencial és la reforma empresarial i no la reforma laboral. Cal canviar la gestió empresarial en
aquest país, penalitzant el model de salaris baixos, precarietat i desregulació.
3) Introduir la democràcia en l'economia, des de la planificació sostenible del desenvolupament fins a
la gestió de cada empresa concreta.
4) Considerar la plena ocupació, digne i de qualitat com l'eix determinant del nou model productiu
amb polítiques de repartiment del treball i producció sostenible.
5) Exigir legalment el compliment dels drets subjectius que estableix la Constitució: dret al treball, a
l'habitatge, a la salut, a l’educació, etc.
6) Modificar profundament el sector financer, recuperant i desenvolupant el paper de la Banca
Pública i utilitzant les caixes d'estalvis com a suports financers públics del desenvolupament
regional.
7) Reforma del model energètic, de l'ús dels recursos naturals com l'aigua i la lluita contra el canvi
climàtic.
8) Recuperar la política per a la ciutadania i la democràcia; liquidar la corrupció, reformar el sistema
electoral.
9) Defensar i desenvolupar la protecció social, la Seguretat Social i els serveis socials.
10) Garantir l'eficiència i el desenvolupament dels serveis públics, amb propietat i gestió públiques.
11) Canvi radical en la política agrària perquè doni suport un model social d'agricultura, productiu i
sostenible. L'alimentació ha de ser considerada un assumpte estratègic.
12) Donar suport a la petita empresa i l'economia social i cooperativa en una economia que no es basi
en el sector serveis o el turisme de baixos salaris.
13) Proposem la reconversió ecològica i social de la construcció i el turisme.
14) Establir mecanismes perquè en les licitacions públiques existeixin criteris de discriminació positiva
per a les petites empreses i perquè els plecs de condicions donin avantatge a les empreses que
proposin criteris ecològics o de quantitat i qualitat de l'ocupació involucrat en cada contracte.

20

7.2. Donar poder als treballadors i a les treballadores
Cap canvi és possible si no empodera els treballadors i les treballadores en la construcció no
només d'un nou model de relacions laborals, sinó en l'organització del nou model productiu i
social.
La democràcia econòmica s'ha de basar en el paper central dels treballadors i treballadores en les
pròpies empreses. Ens referim al fet que els treballadors i treballadores han de formar part de les
noves relacions de producció, plena ocupació, ampliació i millora de la negociació col·lectiva,
igualtat de gènere, accés a la propietat de les empreses que es volen deslocalitzar, poder sindical
en l' empresa, informació i participació en les decisions empresarials.
Ens referim a la participació en els consells d'administració, incidència en els models de formació i
qualificació laboral i en el model d'Universitat, la recuperació de la negociació, consulta i
participació en l'organització interna de les empreses, augment de la participació dels
representants dels treballadors i les treballadores, via modificacions legals, en tots els organismes
d'inversió, de model de política industrial i de R + D + i, es creen.
Per a això proposem que ha nivell Estatal es reconegui el dret dels treballadors i de les
treballadores a participar en la gestió de les empreses i en la distribució de l'excedent empresarial
mitjançant la promulgació d'una Llei de Participació dels treballadors i els seus representants en la
gestió de les empreses .

8. UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA.

TORNAR

Les iniciatives d’Economia Social i Solidària ajuden a construir noves formes econòmiques,
democràtiques i cooperatives, tot conscients que aquest és un camí llarg, ple de dificultats però
també de mils de realitats ja existents a Europa, Àsia, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord, tot
formant una enorme xarxa econòmica entrellaçada de forma molt desigual i incipient però amb
una gran força emergent.
21

L’Economia Social i Solidària, es caracteritza per distintes formes jurídiques que van, des de
Cooperatives, Fundacions, Empreses, Societats Laborals i Associacions. Són iniciatives on els
seus conceptes i les seves pràctiques venen determinades no tant per la seva identitat jurídica
com per la seva forma de funcionar, de treballar una economia participativa, solidària, de servei
a les persones i a la comunitat. Una economia que sigui un instrument i no un fi en sí mateix
que permeti desenvolupar una societat més justa i més sostenible.
Per a fer possible aquesta economia, les empreses d’Economia Social i Solidària constitueixen
un model empresarial diferent a l’habitual, caracteritzant-se per principis afins amb els
objectius que diuen defensar.
De forma general aquests principis es poden definir com:
-

Actuar amb principis d’igualtat tot intentant satisfer de manera equilibrada els
interessos respectius de tots els protagonistes interessats per les activitats de les
empreses.

-

Assegurar condicions de treball dignes a cada membre del personal, estimulant la
responsabilitat, la presa de decisions, la informació i formació com una línia de
desenvolupament personal de cada treballador i treballadora i com a desenvolupament
col·lectiu. Tot això és fonamental i imprescindible al marge de la figura jurídica de
l’empresa o entitat, ja sigui Cooperativa, Associació o Empresa.

-

Afavorir acciones i activitats així com productes i mesures de producció no perjudicials
per al medi ambient.

-

Afavorir la cooperació tant interna com externament, en lloc de la competència.

Aquests serien objectius i criteris de l’Economia Social i Solidària que obeeixen a noves
realitats, a noves idees alternatives, no sempre coincidents amb el que en moltes ocasions, s’ha
donat a conèixer com “Economia Social, organitzacions no lucratives, tercer sector”, ... No és
possible fer coincidir a les fundacions sense finalitats solidàries, per exemple, ubicades també
en el context sense lucre, amb les cooperatives d’agricultura ecològica o les empreses d’inserció
laboral de persones desfavorides o bé les experiències de banca ètica o de consum solidari, que
22

responen a molts dels criteris que hem definit i desenvolupat en aquest document amb les
Fundacions dels grans bancs o de les grans empreses.
Els darrers anys hem viscut a Balears un important creixement de les entitats d'economia social
que s'ha traduït en la formació de noves experiències cooperatives, societats laborals i
l'expansió i consolidació d'una xarxa prou significativa d'iniciatives d'economia solidària en
diversos camps: empreses d'inserció, comerç just, estalvi ètic, etc. .
De fet totes les iniciatives d’aquest sector, incloses les de caràcter financer (banca ètica, mont
de pietat, etc. mostren any rere any una tendència mantinguda dels creixements, la qual cosa va
contribuint també, de manera continuada, al benestar social de les nostres Illes.
Les Illes Balears han estat una realitat social i econòmica poc abonada i poc predisposada a les
formes de producció en democràcia, en règim de propietat conjunta i en valors de solidaritat.
El desenvolupament, amb recursos suficients de la Llei de Cooperatives de les Illes Balears, han
de permetre donar un nou impuls i consolidar totes les experiències iniciades en els darrers
anys.
Com dèiem abans, per GUANYEM el foment del cooperativisme i del conjunt de l'economia
social i solidària contribueix a aconseguir:
-

Una ocupació més estable i amb majors drets

-

Una major intensitat real de la cohesió social

-

El desenvolupament d'un model socioeconòmic més sostenible, equilibrat i socialment
responsable

-

Una societat més justa i solidària que permet la integració social de persones amb risc
d'exclusió

-

L'educació social en valors com la coresponsabilitat i la solidaritat.

Aquests objectius resulten transversals a tota la proposta política de GUANYEM i fan de l'aposta
23

per l'economia social i el cooperativisme (de treball, agràries, de consum, d'habitatge,
d'iniciativa social, etc.) un eix estratègic que no volem ni podem situar en els marges d'un
programa polític.

Propostes
En desenvolupament dels principis i valors anteriors i atesa l’estructura econòmica de Balears, el
suport decidit i concret de GUANYEM al desenvolupament de l’Economia social i solidària es
basa en dues idees fonamentals:
• Els serveis de proximitat poden contribuir a la creació d’ocupació, però també a la cohesió
social i a una nova ciutadania, i
• L’acció pública ha d’afavorir la construcció conjunta d’aquests serveis millorant l’oportunitat
d’èxit de les iniciatives socials.
Ens comprometem a:

Impulsar la incorporació del foment de l’economia social i del cooperativisme en els
Pactes locals d'ocupació i en els Plans territorials d'ocupació que s’elaborin com a
resultat d’aquests pactes.

Elaborar un nou Pla marc de foment de l’economia social i del cooperativisme que
contempli tant l’impuls de les iniciatives socio-empresarials com de les entitats i
organitzacions associatives i promotores d’aquestes iniciatives.

El desplegament normatiu de les Empreses d’inserció de les Illes Balears

Crear el Consell Superior del Cooperativisme de les Illes Balears com a òrgan consultiu i
assessor del Govern en matèria cooperativa tal com es preveu a la Llei de cooperatives
de les Illes Balears. Regular i dotar dels dispositius humans i organitzatius necessaris el
Registre de Cooperatives de les Illes Balears assegurant la seva necessària. eficàcia i
agilització administrativa.
24

Enfortir l’economia social a partir del suport a les seves estructures associatives i
representatives. Enfortiment del seu prestigi i visibilitat, especialment a través dels
mitjans de comunicació públics.

Millorar el marc institucional i reconèixer el sector cooperatiu i el conjunt de l’economia
social com a agent social. Garantir la presència, la participació i la representació del
sector en els òrgans de participació social.

Potenciar i crear instruments financers de suport a experiències d’economia social :
avals, societats de garantia recíproca, Fons especials de desenvolupament, Fons de
solidaritat cooperativa, crèdits tous...

Fomentar la creació de cooperatives de treball associat en serveis de proximitat
(cooperatives d'iniciativa social) i d’empreses d'inserció social.

Impulsar la reserva d’una part de la licitació d’obres i serveis per les empreses
d’economia social. Igualment avançar en altres mecanismes per a una gestió de qualitat i
més democràtica, tals com la introducció en els concursos públics de clàusules
afavoridores de les polítiques de Responsabilitat Social, models de cogestió de serveis...

Elaborar un Pla de difusió i formació d’economia social: mòduls de formació social
cooperativa als Plans de Formació Ocupacional, formació en cooperativisme i economia
social als Plans d'estudis de la UIB, formació continua de socis treballadors de
cooperatives i societats laborals, formació en gestió empresarial, etc.

Promoure la investigació, la divulgació, la sensibilització i el desenvolupament en matèria
d’economia social: beques, premis, estudis, publicacions, seminaris.

Promoure la creació i consolidació d’experiències en el sector del cooperativisme
d'habitatge i del cooperativisme de consum.

Elaborar un Pla de promoció i dinamització del cooperativisme agrari.

Donar prioritat en els concerts educatius amb les cooperatives d'ensenyament a
l’educació infantil 0-3 anys.
25

Foment i suport a l’associacionisme i el treball en xarxa a l’àmbit de l’economia social i a
totes les formes d'intercooperació cooperativa (cooperatives de segon ulterior grau,
grups cooperatius, etc... ).

Creació del Distintiu de Qualitat de l’economia social, que actuï com a marca de
reconeixement del sector. Així com Impulsar els certificats de Responsabilitat Social
entre les empreses d’economia social.

Promoure les aliances estratègiques del sector amb els ens locals, en particular en les
polítiques de creació d’ocupació i d’empreses i en la contractació de serveis.

Impulsar i enfortir les entitats empresarials de segon grau que optimitzin el seus
recursos i les seves inversions en formació, R+D, noves tecnologies.

Incentivar la incorporació de socis i sòcies de treball, exercint discriminació positiva vers
els col·lectius amb major dificultat d’accés al món laboral i als càrrecs de responsabilitat.

Enfortir les polítiques de finançament per al sector, donant suport en particular al capital
de risc i especialment a les inversions en infraestructures i tecnologies de la informació i
la comunicació per garantir una major qualitat i fortalesa de les empreses d’economia
social.

Garantir el suport financer a les experiències de banca ètica, així com altres propostes
d’economia solidària: comerç just, consum ecològic, turisme solidari, agricultura
ecològica....

Donar suport a la formació en els valors que defineixen l’economia social, la gestió
democràtica, participativa i la responsabilitat social, incloent per exemple les opcions
per a la creació d’empreses d’economia social en el marc del foment de la cultura
emprenedora i la creació de serveis de suport a la seva creació.

Impulsar la reserva d’una part de la licitació d’obres i serveis per les empreses
d’economia social. Igualment avançar en altres mecanismes per a una gestió de qualitat i
més democràtica, tals com la introducció en els concursos públics de clàusules
afavoridores de les polítiques de Responsabilitat Social, models de cogestió de serveis...
26

Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de les empreses
Durant els darrers anys, el paper i presència de grans empreses (de construcció i serveis,
fonamentalment) ha anat creixent a Balears a l’ombra de la globalització.

També grans

empreses turístiques de Balears han llençat les seves inversions a països en vies de
desenvolupament. Si observem l’actuació d’aquestes empreses, descobrirem que la majoria
tenen com a única finalitat millorar els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenció
a les condicions laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en què
operen.
Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat força la idea de la responsabilitat social de les
empreses (RSE), gràcies, sobretot, a l’impuls d’ecologistes, organitzacions sindicals, moviments
socials i consumidors conscients. La RSE és, doncs, una proposta per modificar el comportament
de les grans companyies, tant allà on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de
producció i distribució. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes empreses.
Tanmateix, els continguts de la RSE, en ser un nou concepte, encara estan en procés de
definició. Això, ha permès que poguessin proliferar una colla de codis de conducta –molt
selectius en matèria laboral– confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions
incongruents per millorar la imatge comercial d’algunes empreses. Moltes transnacionals
utilitzen el paraigua de la RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de reglamentació
oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes conductes no tenen res a veure amb
l’esperit veritable de la RSE, sinó que més aviat podríem parlar d’un mal ús d’aquesta idea.
Per capgirar la situació actual hem de vincular la RSE a dos objectius en les activitats de les
empreses:

Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes, salut laboral,
drets sindicals...) en tota la cadena de producció i de distribució, incloent les activitats
externalitzades.

Facilitar informació pública, completa, transparent i auditada en els terrenys econòmic,
social i mediambiental.
27

Es tracta d’uns objectius, que s’han de concretar. Ara bé, sense caure en el parany de desviar la
RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el fet que són majoritàries en el teixit
productiu de Balears. Tampoc no podem centrar-la de forma exclusiva en les empreses
d’economia social. Això significaria oblidar-se de les grans empreses que són les que marquen
les condicions contractuals.
Només una societat civil, activa i organitzada pot treure la RSE de l’estadi propagandístic en què
l’han situada moltes grans empreses en una estratègia de “màrqueting social” buit de
contingut. Les aspiracions democràtiques i els moviments socials s’han d’apropiar del debat,
exigint transparència i avaluació independent dels comportaments empresarials. La pressió
democràtica ha de girar al voltant d’un conjunt d’objectius com els següents:

Una millor aplicació del dret ja existent.

Incorporació de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania.

Major implicació de les empreses en el manteniment i l’ampliació de les polítiques
públiques.

Informació avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen.

La RSE ha de formar part de la construcció de l’Europa social. Això ha d’anar acompanyat d’una
activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la
nostra situació, en part correspon al Parlament espanyol.
El Parlament de les Illes Balears i les institucions d’aquestes illes també s’han implicar. S’haurà
d’incloure l’RSE, d’una manera particular, entre els elements que han de conformar un nou
marc de Relacions Laborals.

Propostes
Des de GUANYEM impulsarem un marc legal i institucional i treballarem per:

Potenciar el diàleg i la negociació entre les empreses, sindicats, proveïdors,
consumidors i ens locals amb la finalitat d’estendre la RSE per tot el nostre territori.
28

Impulsar observatoris socials que s’encarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les
activitats que les empreses duen a terme, posant una atenció especial a les grans
empreses.

Garantir que les administracions públiques siguin motors de RSE en la seva actuació
empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les
executades mitjançant contractes públics.

TORNAR

9. PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES.
La primera peça del nou model econòmic ha de tenir per objectiu fomentar un creixement de
l’economia més equilibrat entre les diverses activitats econòmiques: sense renunciar a les
potencialitats d’un sector turístic eficient i consolidat, un eix vertebrador fonamental ha de ser
impulsar polítiques de diversificació econòmica, si més no d’aquelles activitats lligades als sectors
líders, com són les relacionades amb els serveis a les empreses, les noves tecnologies, els serveis
de benestar social, etc. l'excessiva dependència de la construcció durant dècades, ha limitat les
possibilitats d’altres sectors que sí augmenten la nostra competitivitat i que podrien generar
benestar a mig i llarg termini.
És per això que considerem que la segona peça, l’ element clau en aquest redreçament del
model econòmic, és el de la planificació territorial, entesa com una eina que ajustaria el paper a
desenvolupar pel sector de la construcció, i que ha de facilitar que el conjunt de l’estructura
productiva pugui desenvolupar-se sense hipotecar el patrimoni natural. .
És fonamental, en aquest camí, la introducció de canvis substancials del model turístic. El nou
marc en el que competeixen les Illes Balears és el d’una major oferta en els seus segments de
turistes tradicionals. En aquest context el nou model turístic ha d’intentar explotar els seus punts
forts actuals i no intentar competir només amb les mateixes armes que fa vint anys, els preus, que
són les que disposa bona part de les destinacions competidores. Així, sens dubte, les Illes Balears
s’han d’intentar posicionar com una destinació turística de tipus europeu a on l’element clau és la
29

qualitat i la diversitat. És a dir, cal combinar els avantatges de la proximitat amb els països emissors
i d’uns recursos naturals encara atractius, amb nous elements que ens diferenciïn d’aquestes noves
destinacions.

Diversificar l’estructura productiva, un objectiu possible
Sense renunciar a la consideració de l’activitat turística com a motor de l’economia, és un objectiu
prioritari la diversificació de l’estructura productiva, amb una actuació pública decididament
bolcada en aquest objectiu.
Les propostes tenen totes elles uns fils comuns que condueixen vers l’objectiu de la consolidació i
ampliació de la diversificació sectorial i les actuacions dirigides a augmentar la competitivitat des
d’una millora qualitativa de la producció sectorial i la seva sostenibilitat futura.

9.1. Agricultura ecològica, protegir la seguretat alimentària
A les Illes, el model econòmic del “tot turisme” ha conduït el sector primari a una situació residual.
En una comunitat que fa dues generacions era sobretot una societat agrària, i on el llenguatge
políticament correcte segueix parlant de la importància estratègica del sector. Això implica,
òbviament, una extrema dependència exterior, amb el que això suposa en termes d’augment de la
“motxilla ecològica” (o les “milles alimentàries”) dels productes que consumim. En el marc de la
globalització, ens toca el paper d’oferidors de serveis turístics, i de consumidors de productes de
l'agricultura i la ramaderia altament industrialitzades,

basades en la utilització intensiva de

biocides que contaminen els pagesos, els aliments, l'aigua.

El procés accelerat d’abandonament de l’agricultura i la ramaderia és evident. El sector es troba, a
més a més, amb deficiències estructurals diverses, tals com la rururbanització del sòl rústic, la
segmentació del territori, la sobreexplotació dels recursos hídrics, la disminució i envelliment de la
població activa, o l’escassa comercialització interna i participació amb altres sectors (p.ex.)
participació del sector turístic en l’agrari i pesquer).

30

El que cal és un compromís no retòric amb la revitalització del camp, que ha de servir per millorar
l’equilibri del nostre model econòmic, per frenar el procés de lliurament de tot el territori a l’ús
residencial i turístic i per millorar la qualitat i la seguretat alimentària. Per fer possible aquesta
revitalització, s'ha de promoure una estratègia forta d'impuls de l'alimentació sana, local i
ecològica. Això permetrà no només fer front a la pèrdua de competitivitat de l'agricultura química
generant un nou futur per als joves pagesos i els petits productors basat en la qualitat i en la
producció i el consum local d'aliments, sinó també incrementar la qualitat de vida i la salut dels
consumidors.
Aquesta reconversió de l'actual model industrialitzat de producció d'aliments és perfectament
viable, tal com ens mostren els exemples de Dinamarca i Alemanya. Només es tracta de tenir
voluntat política per contrarestar les inèrcies i els interessos econòmics d'una minoria i d'aplicar els
recursos econòmics i el personal necessari per fer possible aquesta reconversió en favor dels petits
pagesos, del consum local d'aliments i de l'alimentació sana.

Propostes

Creació d'una Agència de Seguretat Alimentària, amb les següents funcions:
-

garantir el dret de la ciutadania a rebre una alimentació sana, controlant tot el cicle de
producció d'aliments.

-

promocionar el consum de productes locals de temporada i els hàbits d'alimentació sana.

-

controlar les crisis alimentàries garantit l'accés del públic a la informació i endurint les
sancions als infractors.

-

control efectiu de l'ús de plaguicides perillosos per a la salut i el medi ambient.

-

prohibir els cultius d'organismes genèticament modificats a les Illes Balears.

-

promoure l'etiquetatge voluntari de qualitat dels productes.

-

control de la qualitat dels pinsos utilitzats en alimentació animal, i etiquetatge obligatori
per als productes càrnics quan els animals hagin estat alimentats amb OMG (per exemple
amb soja genèticament modificada).
31

Elaboració d'una estratègia d'impuls de l'agricultura ecològica que contempli entre altres les
següents mesures:
-

establir l'objectiu d'arribar al 10% de producció agrària ecològica en 10 anys.

-

creació d'una escola formació i recerca per a joves pagesos ecològics.

-

potenciar les finques col·laboradores en agricultura ecològica que puguin servir d'efecte
demostració per a altres finques.

-

impulsar els horts urbans ecològics per a persones jubilades i en situació d'atur i als
centres d'ensenyament.

-

potenciació del Consell d'Agricultura Ecològica, incrementat el personal i recursos
econòmics per dignificar la seva tasca.

-

millorar les condicions de comercialització de productes ecològics, fomentant les
associacions de consumidors de productes ecològics, impulsant la creació d'una central de
compres, fomentar la introducció de productes ecològics en menjadors escolars i hospitals,
i realitzant campanyes de conscienciació ciutadana en favor del consum de productes
ecològics.

Impulsar un sistema d'economia local, de petits propietaris, de producció pròpia i comerç
local:
-

crear un banc de terres per fomentar la incorporació al camp de joves pagesos sense
terres.

-

crear un banc de llavors per protegir el material genètic autòcton.

-

foment de la transformació de productes tradicionals (ametlla, garrova, vinya, figues...)
per donar-los més valor afegit.

-

conservació i foment de les varietats autòctones.

-

promocionar el consum de productes locals en el sector turístic.

32

Plena democratització del sector agro-ramader. Aquesta democratització ha e suposar que
els interessos el sector puguin ser defensats per representants democràticament elegits.
Per fer-ho possible hi ha d'haver eleccions a les cambres agràries, tal com s'ha fet a la
major part de comunitats autònomes.

9.2. Aturar el declivi del Sector industrial
En els darrers anys assistim a una pèrdua progressiva del pes específic de les activitats industrials a
Balears. En aquest període hem vist amb preocupació els efectes de la globalització en el sector
industrial de base tradicional a les illes (calçat i bijuteria, fonamentalment) Aturar aquest declivi
això exigeix una política industrial activa i d’una planificació econòmica rigorosa que tingui un
doble l’objectiu d’afrontar amb èxit els reptes de la globalització i de la competència internacional,
i la protecció dels llocs de treball industrials a Balears.
El triangle Inversió-R+D-Innovació / cultura empresarial / formació permanent, és clau per
millorar la productivitat, ser a la vegada més competitius i assegurar la sostenibilitat del nostre
teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model reeixit i amb futur.
La necessària reconversió cap a un nou model productiu que el mercat imposa, ha d’apostar, des
de l’òptica de GUANYEM per una ocupació de qualitat amb una formació professional i permanent.
L’oferta formativa s’ha de sincronitzar millor amb el que passa en el món laboral. No es poden
ignorar els dèficits en coneixements o competències de la població illenca en els nivells baixos i
mitjans, conseqüència del model de societat del passat. El propi desenvolupament terciari de
Balears representa un repte important en la configuració d’un teixit industrial que pot tenir un pes
específic significatiu que doni cobertura a demandes avui no satisfetes.

Propostes
Des de GUANYEM impulsarem les mesures següents:
33

Fomentar més intensament els nivells d’investigació i de desenvolupament i la penetració
de les TIC en el teixit econòmic i empresarial de Balears, augmentant els recursos financers
dedicats a l’R+D+I acostant-se al 2,5% sobre el PIB (actualment no arriba a 1%) amb
l’objectiu de guanyar quota de mercat per la via de la qualitat dels productes.

Fomentar des de l’Administració pública el finançament de projectes d’esperit empresarial,
d’innovació i d’alt valor afegit a través de la constitució d’empreses mixtes de capital de
risc. Així com línies especials de finançament a projectes industrials en els sectors
mediambientals i energètics, noves tecnologies i innovacions aplicades als serveis de
benestar (salut, educació, serveis socials)

Facilitar la concertació entre les administracions públiques, els agents socials i econòmics i
la universitat per incrementar les capacitats d’innovació de les empreses, potenciant un
desenvolupament industrial basat en l’economia del coneixement.

Suport a projectes industrials/innovadors d’economia social i aquells projectes que busquin
la inserció laboral de persones excloses del mercat del món laboral o en greu risc d’exclusió
social.

Apostar per nous sectors estratègics i de futur per crear activitat econòmica i ocupació:
desenvolupament del sector de reciclatge.

Ajudar a desenvolupar una indústria de

programari lliure, que redueixi la dependència quasi monopolística de certs programes
propietaris. Una política activa de les administracions (possiblement el primer client
d’aquests programes) de substitució, seria molt important i ajudaria a desenvolupar
empreses de serveis de manteniment d’aquests programes i també de desenvolupadors
d’aplicacions lliures per a usos comercials/empresarials, educatius o d’oci.

Promoure un pla d’actuació per fer front a les situacions de reestructuració industrial amb
l’objectiu d’anticipar-se als canvis i a la transició dels sectors afectats.

Potenciar el sòl industrial públic com a instrument necessari per a una política industrial de
futur a les petites empreses de Balears.

Potenciar la creació d’una finestra unificada de gestió per a PIMES per tal de facilitar,
34

assessorar i potenciar la posada en marxa de l’activitat empresarial i que trameti les
diferents gestions a fer davant les diferents administracions implicades.

Potenciar incentius fiscals especialment a les petites i mitjanes empreses per a la
modernització d’equipaments, producció neta i l’estalvi energètic i d’aigua amb promoció
fiscal de la implantació d’energies renovables, penalitzant les energies “brutes” o
contaminants.

Fomentar la coordinació industrial i institucional en la consolidació de canals de
comercialització, foment de denominacions d’origen i millora d’imatge comercial. Promoure
la internacionalització de les empreses.

Aprofitar el factor turístic com a eina de promoció del producte industrial i la seva
comercialització exterior.

Millora, ampliació i integració estadística i documental que permeti diagnòstics i
valoracions més acurats sobre la situació i estructura de les diverses activitats industrials,
per tal d’optimitzar els recursos públics en el disseny de la seva política sectorial.

No podem obviar que el desenvolupament de les activitats vinculades a construcció s’han
convertit, de fet, en un motor important de manteniment d’una xarxa significativa de petites i
mitjanes empreses industrials. Per aquest motiu, les propostes en matèria de rehabilitació i
construcció d’habitatges, que es desenvolupen en altres àmbits d’aquesta proposta programàtica,
són eines que han de facilitar la consolidació de l’estructura industrial, tot i que hem de rebutjar la
idea que situa l’activitat industrial com una indústria auxiliar.
9.3. Fomentar la millora de la qualitat del sector comercial
El model de comerç de ciutat, avui i en un futur, dependrà cada cop més de la seva ubicació. La
localització física d’un comerç és tant o més important que el seu producte i els seus preus. Depèn,
per tant, en la seva major part, de la importància que el govern municipal vulgui donar a les
funcions que desenvolupa. Perquè el comerç sigui eficaç és necessari urbanisme, serveis,
accessibilitat, neteja, vigilància..., en definitiva, tot allò que el model de comerç perifèric té
solucionat.
35

Perquè no tingui conseqüències irreversibles per als ciutadans ha de garantir-se un equilibri entre
els diferents formats de comerç que es poden donar i, sobretot, evitar que els grans formats de
distribució tinguin posició dominant en el mercat. No hauria de ser possible que la renda familiar
disponible estigués en mans d’unes quantes empreses que controlin els fabricants, els preus i les
qualitats.

Propostes
Els eixos de les nostres propostes han de servir per desenvolupar els objectius bàsics següents:

La defensa del model del petit comerç urbà com a defensa d’un determinat model de ciutat
sostenible i habitable.

Un model territorial comercial equilibrat i coherent.

La integració del comerç en la vida dels pobles i de les ciutats de Balears.

El foment de la millora de la qualitat en el sector comercial.

Des de GUANYEM impulsarem les mesures següents:

Aturar noves grans superfícies comercials, limitant-lo, previ estudi en cada cas, a la trama
urbana consolidada.

Modificar la Llei de Comerç per evitar els abusos en la prolongació de la jornada comercial
en determinats municipis.

Apostar per la integració del sector comercial a l’estratègia de desenvolupament local
general: obligatorietat d’introducció de criteris de coordinació i de suport amb d’altres
sectors en tots aquells plans o programes impulsats i/o finançats Govern de les Illes Balears
o els Consells Insulars.

Suport als plans de dinamització comercial, en la línia de configuració de centres comercials
a l’aire lliure, amb preferència per als municipis amb una especial afectació per les grans
superfícies comercials.
36

Aplicació de criteris territorials en el suport als plans de dinamització comercial i altres
actuacions de suport al petit comerç.

Elaboració d’un Pla de Suport a la Recuperació, la Rehabilitació i la Dinamització dels
MerMaid’inspectors de comerç que sigui operatiu en totes les infraccions que es donin en
el sector i, especialment, en l’incompliment de la Llei d’Horaris i de les excepcions
autoritzades.

Creació d’un Observatori del Comerç que generi i actualitzi permanentment la informació i
l’evolució del sector comercial, fent un seguiment de les condicions de treball en el sector,
impulsant la seva modernització, proposant mesures de formació i qualificació dels
treballadors i de les treballadores. L’observatori també hauria de fer anàlisis i propostes
sobre l’urbanisme comercial i garantir els drets dels consumidors contra les pràctiques
monopolistes.

9.4. Reformes necessàries per a un nou model turístic
El sector turístic és essencial a la nostra comunitat, no escapa, per tant, a ningú la vital importància
que suposa per l’estabilitat econòmica i social de les nostres illes l’evolució d’aquest sector.
Tampoc no escapa a ningú el gran impacte territorial, paisatgístic, sobre-explotació de recursos
(aigua, energia) i sobre la producció de residus i d’emissions, que ha suposat i suposa el
desenvolupament d’aquest sector sense ordre ni concert.

Són ja molts anys de debat sobre el present i el futur del nostre model turístic. Per molt que el
Govern del PP intenti transmetre una anàlisi eufòrica sobre la seva expansió i la seva bona salut. La
percepció de saturació que patim a les nostre illes a tots els nivells, ha obert un fort debat polític i
social, en el qual els partits polítics, organitzacions ecologistes i socials han anat opinant sobre
interrogants com: “el model turístic que volem”, “si sobren o no sobren turistes” o sobre què vol
dir l’aposta pel “el turisme de qualitat”.

La situació turística global es pot caracteritzar, d’una banda, com la pròpia d’una demanda que, en
37

bona part dels països especialment els principals països emissors cap a les Balears (Regne Unit i
Alemanya), presenta una demanda turística madura i amb problemes per créixer a nivell global. De
l’altra, es caracteritza per una forta competència entre els destins turístics com a resultat d’un
important augment de l’oferta en la conca mediterrània. En aquest context, els destins turístics no
poden basar els seus avantatges només en les característiques clàssiques del turisme de “sol i
platja”, especialment aquells situats en països de la Unió Europea. La qual cosa no significa rebutjar
aquest important segment de la nostra oferta, la base, de fet, de la major ocupació laboral actual.
Però els destins com Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no poden competir exclusivament
per la via dels preus, han de competir mitjançant l’oferiment d’una gran pluralitat d’opcions.
En els darrers anys un dels temes turístics més mediàtics i que ha anat agafant força ha estat el de
l’oferta del tot inclòs, (TI) davant la passivitat ,sinó la complicitat del govern PP-UM. La proliferació
del TI es un element afegit i prou important a la insostenibilitat del nostre model turístic:

És un producte indiferenciat de la resta d’ofertes turístiques, tant des de la perspectiva de
l’oferta com de la demanda. Els treballs de màrqueting indiquen que l’agrupació de
productes tenen sentit si ofereixen quelcom difícilment assolible per separat, essent aquest
fet el que justificaria la seva existència. En el cas del Tot Inclòs, tots els productes extres que
no siguin els propis ja ofertats pels allotjaments turístiques en d’altres tipus de
contractacions són accessibles fora dels hotels, per la qual cosa que es pot asseverar que
no constitueixen productes que proporcionin un valor afegit especial. D’altra banda, seria
previsible que el seu preu en origen fos superior a productes semblants com l’estada
hotelera en règim de pensió completa, quan les dades disponibles semblen rebutjar
aquesta afirmació.

Amb independència de la distribució entre els diferents agents econòmics de les Balears,
implica una despesa clarament inferior que altres tipus de contractacions amb un nivell de
serveis semblants, per la qual cosa força a la baixa el conjunt de l’oferta i,

Pels seus efectes sobre el conjunt de l’oferta turística, d’allotjament i complementària, està
clarament justificada una actuació de les administracions. Com a producte que es mou amb
les regles de mercat, tot i que l’evidència disponible sembla indicar que el TI és una
estratègia dels tour operadors per reduir preus en destí a costa de la qualitat tant a nivell
38

de serveis, (cambrers, etc.) com en els productes (begudes ,menjar, etc.). S’ha d’exigir la
regulació d’aquest tipus d’aquesta oferta turística, de forma que deixi clar uns estàndards
de qualitat, un límit de places i les possibles ubicacions geogràfiques. D’aquesta manera
s’evitaria la confusió amb d’altres tipus de contractació, com la de règim en pensió
completa, i s’asseguraria a una qualitat mínima de l’oferta impossibilitat la reducció de preu
a costa de la qualitat.

Propostes

Prioritzar l'hoteleria sobre l'oferta d'allotjament extra hoteler. L'augment continuat del
nombre de passatgers registrat a l'aeroport, en una situació de no augment de places
turístiques, ens indica un desplaçament d’usuaris cap al turisme residencial. Aquest model de
turisme residencial, a més de la pressió humana pel nombre de turistes que aporta, estableix
un model insostenible ja que clarament provoca una forta pressió sobre l’activitat de
construcció, una demanda creixent d’infraestructures, un gran consum energètic i ús massiu de
vehicles particulars. D'altra banda, els beneficis socials (llocs de treball, recaptació d’imposts,
beneficis econòmics), bàsicament i temporalment són pel sector immobiliari i de construcció, i
en menor mesura per a l’oferta complementària. Per contra, el model de turisme hoteler és
més generador de riquesa ja que és creador de llocs de feina habituals, a més permet una
gestió més racionals del recursos, aigua, energia, gestió dels residus i també permet una
utilització més intensiva del transport col·lectiu.

Aposta per la qualitat, entenent que l'oferta de qualitat no és sinònim de turisme per a rics. No
es tracta de generalitzar els hotels de luxe, sinó de donar servei qualificat, amb una oferta
complementària variada, amb un paisatge i un entorn natural preservat. Ens qualsevol cas, la
millor manera d'harmonitzar turisme i protecció ambiental no és incrementar l'oferta de camps
de golf i de turisme nàutic.

S'ha de propiciar una reducció de places, amb amortització de les il·legals. L'instrument
39

principal ha de ser la modificació de la Llei General Turística per facilitar la reducció de la planta
d'allotjament obsoleta. L’autorització de noves places a canvi de places obsoletes s'ha de
mantenir, amb dos canvis: la permuta ha de ser 1 x 1 i les places obsoletes han de desaparèixer
físicament, permetent així una vertadera política d'esponjament i de generació d'espais per a
ús públic.

Millorar la qualitat de la planta hotelera adaptant-la a les noves demandes (més zones
comunitàries, habitacions més grans, oferta adaptada a ofertes específiques, ciclisme), i
eliminant l’obsoleta, a partir d'una política de reconversió restrictiva pel que fa a increments en
l’ús de territori.

S'ha d'impulsar una ecologització turística, mitjançant l'impuls a les certificacions de qualitat
ambiental, i els plans de modernització ecològica dels serveis turístics, amb l'objectiu de
millorar l'eficiència en el consum d'aigua i energia i la minimització dels recursos. Potenciar el
consum de productes agrícoles de producció pròpia.

Potenciar ofertes complementàries, culturals, esportives adients pel nostre territori (vies
ciclistes, excursionistes). Posar en alça el valor del paisatge i dels béns naturals i patrimonials

Mentre tots els informes posen de manifest la necessitat de millorar la qualificació dels
treballadors del sector turístic, aquest segueix apostant per la baixa qualificació per tal de no
remunerar allò que significa un estructura de qualitat de servei. És imprescindible la
potenciació de la qualificació professional del personal, millorant així la qualitat del servei, i
facilitant els mecanismes de promoció professional i la seva corresponent remuneració

Potenciar sistemes de gestió en la comercialització de l’oferta que permetin al sector una major
independència dels tour operadors. Posar en marxa una xarxa de reserves on-line per a
l'oferta de qualitat ecològica certificada i els allotjaments turístics petits i mitjans. Aquesta
40

xarxa constituiria un servei públic a imatge irlandesa o austríaca i podria funcionar com a
Consorci. La idea seria permetre la supervivència i el creixement d'un segment d'oferta d'alta
qualitat ambiental deslligat dels designis dels tour operadors.

Potenciar la desestacionalització allargant al màxim la temporada i baixant les puntes d’estiu,
per afavorir una major estabilitat en els llocs de treball. Per això cal aprovar un nou Pla de
Desestacionalització, amb mesures com foment de places obertes durant tot l'any, promoció
turística desestacionalitzadora, i incentius a la contractació laboral no estacional. Aquest
objectiu requereix d’una valenta política fiscal que penalitzi el benefici afegit derivat de
l’estacionalitat.

Establiment d'una socialtaxa
Durant els darrers anys hi ha hagut una degradació extraordinària de les polítiques socials i
mediambientals.
Davant la necessitat imperiosa de cercar noves fonts de finançament per impulsar aquestes
polítiques GUANYEM Mallorca proposa la creació d'una socialtaxa que gravi l'activitat turística
(hotelera i extra hotelera) i també d'altres activitats relacionades amb el lleure que externalitzin
costos que, posteriorment, han de ser assumits pels poders públics, ja sigui en forma
d'infraestructures, gestió de residus, forniment d'aigua, etc.
La recaptació obtinguda amb la socialtaxa estaria destinada a superar els desequilibris més
sagnants tant des del punt de vista social com mediambiental.

9.5. Per una economia de serveis més enllà del turisme
Massa vegades es tendeix a identificar l’activitat terciària i de serveis amb l’activitat turística, i més
encara, els serveis amb la baixa qualificació. En el cas de Balears, la voluntat de diversificació
econòmica ha posat de manifest la necessitat de dona donar un fort impuls al desenvolupament
41

de serveis no vinculats exclusivament a l’activitat turística i fer-ho, a més, des de la qualificació.
Són diversos els factors que aconsellen que els esforços públics es dirigeixin cap a una nova
economia de serveis. Des de GUANYEM identifiquem diversos factors que motiven abastament
donar prioritat a aquesta estratègia:

Balears mostra greus dèficits en dotació de serveis de benestar, tant en termes quantitatius
com en termes qualitatius: salut, educació i serveis socials són, a més d’elements claus de
cohesió i enriquiment social col·lectiu, grans filons d’ocupació en una diversificada
estructura ocupacional que abasta totes les categories professionals.

Així mateix, Balears té unes grans potencialitats en termes de serveis culturals i
patrimonials, que s’han desenvolupat en una part molt reduïda i manifestament insuficient.
Molts indrets de Balears poden ser qualificats com grans museus arqueològics a l’aire lliure
amb absolut estat d’abandonament.

Les activitats de gestió del medi natural –terrestre i marítim- la seva protecció i/o
recuperació, no tan sols és una grans font d’activitat econòmica sinó un requisit fonamental
per al manteniment del fràgil equilibri actual.

La reconversió de l’estructura del sector de transports terrestre, en termes de viabilitat
futura d’un sistema de mobilitat, demanda un creixement espectacular del transport públic
i del transport col·lectiu, en detriment del transport individual privat.

9.5.1. Defensa de la plena ocupació i de l'estat social.
El context de crisis és generalitzat arreu de l'estat, Europa i a la resta del món, però evidentment, el
model productiu i de mercat de treball de les nostres Illes te una sèrie d'elements específics
vinculats al monocultiu del turisme i el sector de la construcció que el caracteritzen.
Així, a pesar de que la que la renda per càpita de la nostra comunitat és alta, a Balears les
desigualtats entre persones riques i pobres és molt acusada i els alts beneficis empresarials,
fonamentalment lligats a aquests sectors del turisme i de la construcció, no han repercutit
històricament en un major repartiment de la riquesa i la millora de les condicions de vida dels
treballadors i treballadores. Lluny d'això, l'estacionalitat del mercat de treball, els baixos salaris, les
llargues jornades, l'abandonament escolar prematur dels nostres joves i un sistema de protecció
42

social deficitari són alguns dels problemes estructurals del nostre sistema de producció.
En l'actual context de crisi, la principal preocupació dels treballadors i les treballadores és l'atur i
l'augment de problemes socials que d'aquesta situació se'n deriven. Per això, les mesures
concretes que des de GUANYEM proposem, abasten i lliguen propostes entorn a un nou model
de creixement econòmic i productiu, la creació i defensa de llocs de feina de qualitat i a la
implementació de prestacions socials.
Així, la nostra primera prioritat en matèria laboral ha de ser el disseny de Polítiques Actives
d'Ocupació pròpies de les Illes Balears i engegar instruments autonòmics de protecció social
complementaris a la Seguretat Social que permetin millorar les pensions i les prestacions a les
treballadores i treballadors.
Per tant, i com a primera condició, les propostes de GUANYEM concretes va lligades a la
reivindicació de plenes competències en matèria laboral. S'ha de millorar la capacitat d'autogovern
i millorar el finançament autonòmic. Poder legislar des de les Illes Balears sobre algunes matèries
de Dret laboral i de Seguretat social, o tenir transferida la Inspecció de Treball, són objectius que
avui mateix ens hem de plantejar aconseguir a mig termini.
Algunes actuacions, encaminades a l'objectiu de consolidar un marc de relacions laborals adequat
a la nostra comunitat autònoma, emperò s'han de desenvolupar de manera immediata i passen
inevitablement per una reforma del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) que permeti
augmentar el seu pressupost i les seves competències, exigint una inspecció de treball amb major
capacitat d'intervenció amb una dotació de recursos suficients per a una acció efectiva.

Propostes :

Creació de llocs de feina en l'àmbit dels serveis públics. Estimulació de l'economia i augment de la
capacitat adquisitiva dels ciutadans i ciutadanes. Llocs de feina vinculats a noves prestacions socials
i educatives com ara l’educació 0-3 anys, la Llei de Dependència...

43

Mesures efectives d'estabilitat en l'ocupació. Transformació del model productiu illenc i balear
mitjançant propostes de diversificació del teixit per tal de lluitar contra la temporalitat i el treball
precari.

Profunditzar en les polítiques de prevenció de riscs laborals de Balears per tal de lluitar contra la
sinistralitat laboral.

Augment de la cobertura social i desenvolupament un sistema de prestacions públiques que
garanteixi el benestar dels treballadors i treballadores al llarg de tota la seva vida. Especial atenció
conciliació vida familiar i laboral, situació dels fixes discontinus, situacions de maternitat i/o
paternitat, aturats de llarga durada, persones amb dificultats d'inserció laboral, discapacitats, ...
Considerem que la inversió en uns bons serveis públics i infraestructures és també una font
indirecta molt potent de creació de riquesa.

Repartiment del treball i reducció de la jornada a 35 hores setmanals sense pèrdua de salari.
Manteniment o en tot cas minvar l'edat de jubilació.

Més i millor Inspecció de treball dotat dels recursos necessaris que garanteixin la protecció dels
treballadors i treballadores d'abusos.

Polítiques públiques per tal de reforçar el sindicalisme de classe, impuls de convenis i la
negociació col·lectiva per tal de democratitzar les empreses i afavorir el manteniment del poder
adquisitiu, la igualtat, l'estabilitat... Es podria constituir una Comissió Balear de Convenis
Col·lectius...

Potenciar els processos de mediació i arbitratge laboral per tal d’evitar el col·lapse que s’està
produint al jutjats d'allò social per la sobresaturació de casos que arriben.

Impulsar una llei sobre la obligatorietat en la introducció de “clàusules socials” en tots els
contractes i plecs de condicions de la administració pública, per tal d'incidir en la creació de llocs de
feina adreçats prioritàriament a col·lectius amb necessitats especials d'inserció social i laboral.

Apostar per una política potent d’economia social, solidaria i d’autoocupació.

Aposta pel model cooperatiu com a model alternatiu d’empresa sostenible, solidària i
participada.

Augmentar el nostre grau de capacitat innovadora, actualment molt baix. Reivindicació d'una
major inversió pressupostària en I+D+I

Debat en profunditat sobre el sistema educatiu i vincular-lo més al sistema productiu solidari i
sostenible també com a element de lluita contra l'abandonament i el fracàs escolar.

44

9.5.2. Reforma fiscal: repartir la riquesa.
Els sistemes fiscals propis de l’Estat de Benestar tenen com a principis ordenadors la equitat i la
progressivitat com a vertaders mecanismes de redistribució de la renda ja que poden oferir als
ciutadans i ciutadanes bens i serveis públics finançats per imposició directa, és a dir, pels imposts
que paguem en relació al rendiment de capital i de treball. S'ha de tornar a una progressivitat fiscal
racional, i s’ha de fer un esforç pedagògic en aquest sentit, s'ha de ser conscient que els imposts
ens beneficien a tots nosaltres i al nostre entorn.
Independentment del color polític del govern, i emparats en la necessitat imperant de reduir el
dèficit i la despesa social per mor de la crisi les teories econòmiques neoliberals s’estan imposant
com a única formula de viabilitat econòmica. Així, la orientació del sistema fiscal és la promoció de
l’acumulació dels beneficis empresarials prioritzant els imposts indirectes al consum i rendiment
del treball, la baixada dels imposts directes i la disminució de la despesa pública minvant per tant
l’estat de benestar.
La contribució fiscal dels ciutadans i ciutadanes ha de servir fonamentalment per tal de millorar els
serveis socials, redistribuir la renda i constituir el suport financer de la intervenció pública en el
llançament d'un nou model productiu, i no només per tal d'alleugerir l’augment del dèficit públic.
Aconseguir els recursos públics per pilotar el procés de transició del actual model de creixement i
consum quantitatiu a un basat en la qualitat i la austeritat responsable exigeix un canvi de model
de finançament autonòmic en el que la Hisenda Pública de les Illes serà la pedra de toc per iniciar
un vertader procés d’inici de canvi de model. Cal recaptar més, millor, i de manera més justa. Des
de uns nous imposts ecològics; la lluita contra el frau fiscal; la eficiència tècnica sobre l’anàlisi de
deduccions, exempcions, gravàmens de l’actual sistema fiscal; nous models de finançament estatal
basats en el sistema de concerts econòmics solidaris, etc.

Propostes a nivell d’Estat

Millorar el consum de les famílies de rendes més baixes reduint en un 25% la quota del IRPF
de totes les persones tots els contribuents amb ingressos inferiors a 21.000 € anuals. Això
afectaria a 12,5 milions de contribuents, un 65% del total.
45

El cost fiscal seria de 2.350 milions de € i compensaria a les rendes més baixes per la supressió
de la rebaixa dels 400 € que el Govern te pensat eliminat a partir del 1 de gener.

Amb l’objectiu de millorar la progressivitat del IRPF proposem l’elevació del 43 al 50% del
tipus marginal para el tram més alt de l’impost. Això afectaria a un/a contribuent tipus amb
menys de 60.000 € anuals d’ingressos individuals bruts sense filles o fills al seu càrrec.
Representaria un augment de recaptació d’uns 10.000 milions de € (1% del PIB) i afectaria al
5% de les i els contribuents.

Congelar la tarifa de l’IRPF per als i les contribuents d’ingressos medis situats entre les
quantitats abans esmentades (entre 21.000 y 60.000 euros anuals). Aquesta congelació
impositiva afectaria al 30% dels contribuents.
D’acord amb aquesta proposta:
 El 65% de les i els contribuents veurien reduïts els seus impostos per IRPF,
 El 30% els mantindria amb la tarifa actual.
 El 5%(només!) augmentaria la seva contribució fiscal.

Reformar la tributació de les rendes de capital, de la manera següent:
a) Les rendes de capital de les famílies tributarien com ara les rendes del treball (amb el que
podrien beneficiar-se de la progressivitat de l’impost i dels mínims exempts, i se milloraria
l’equitat tributaria entre rendes del capital i rendes del treball).
b) Les rendes de capital de las empreses tributarien al tipus de l’Impost de Societats, amb el
qual s’incentivaria la inversió productiva sobre la inversió especulativa.

Derogar la legislació fiscal sobre les SICAV i situar-les en regim de transparència fiscal.

Recuperar l’Impost sobre el Patrimoni com a mesura urgent i substituir-lo a mig termini per
una fiscalitat sobre les Grans Fortunes i Patrimonis més específics i progressiva.
46

Introduir mesures de fiscalitat verda per tal de gravar les activitats que perjudiquen el medi
ambient i incentivar aquelles que comportin efectes favorables, d’acord amb la proposició de
Llei de Fiscalitat Mediambiental registrada por IU‐ICV en el Congrés el passat 21 de juliol de
2009.

Augmentar el tipus d’IVA exclusivament en les compres de productes de luxe i (iots i avions
privats, metalls preciosos i joies, automòbils de gran cilindrada, etc.)

Lluita contundent i eficaç contra l’economia submergida i el frau fiscal per tal d’augmentar la
recaptació fiscal, GUANYEM proposa un paquet complet de mesures al respecte.

A mig termini és necessària una reforma fiscal profunda que tingui present els aspectes
estructurals dels distints tributs i del conjunt de la fiscalitat. Aquesta reforma estructural haurà
d’incloure la modificació de l’Impost sobre Societats per introduir principis de progressivitat
en el mateix, d’acord amb els criteris de volum de beneficis, creació de llocs de treball i
sostenibilitat mediambiental.

Recuperar la banca com a servei públic. Reconvertir la caixa o crear un banc públic. Donar
suport a la banca ètica . En definitiva , instruments financers que per damunt de tot atorguin
préstecs i microcrèdits a baix interès a les cooperatives i/o petites empreses que vulguin
invertir en models. de producció autòctona i sostenible.

47

EIX 2: SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT I PROTECCIÓ SOCIAL PLENA

1. SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS

TORNAR

Els Serveis Públics garanteixen drets: a l'educació, a la sanitat, a la justícia ... en condicions
d’igualtat per a tot la ciutadania.
 Defensem l'escola i la universitat públiques com a garant del dret universal a l'educació en
condicions d'igualtat. Ens oposem al finançament amb diners públics de l'ensenyament privat.
 Entenem que la salut és un dret i no una mercaderia, de manera que defensem un sistema sanitari
públic i universal. Ens oposem a la privatització de la salut i defensem un sistema sanitari públic,
universal, integral, solidari i de qualitat.
 Volem uns Serveis Socials públics que garanteixin la protecció social, suspenent els processos de
privatització, per a la prevenir i eliminar les causes que condueixen a l'exclusió social des d'uns
serveis socials públics, universals i descentralitzats.
 Considerem l'habitatge com un dret i proposem que les administracions ofereixin parcs públics
d'habitatge de lloguer i per compra a preus assequibles. Exigim la dació en pagament i la fi dels
desnonaments.
 Proposem democratitzar la Justícia i transformar la seva administració en un servei públic,
transparent i àgil. Defensem el dret a la justícia gratuïta com a garant d'igualtat davant la llei.
 Volem democratitzar els mitjans de comunicació a través de lleis que garanteixin un repartiment
equitatiu entre el servei públic, les iniciatives socials i els negocis privats; volem que s’impedeixin
els oligopolis a la comunicació i que es garanteixin els drets dels consumidors

Enfront de les privatitzacions, des de GUANYEM proposem més Estat i defensem el caràcter
48

universal dels serveis públics enfront de la selecció per renda.
No volem més privatitzacions de serveis públics i de béns comuns i recuperar aquells que han estat
privatitzats
Defensem l'existència de fortes empreses públiques en els sectors estratègics de l'economia i més
inversió en educació, salut, transport públic, esport, cultura ...
Des de GUANYEM volem treballar per aconseguir un model avançat de estat social en el qual cada
dret estigui garantit per un servei o poder públic, com ofensiva a la proposta neoliberal d'aprimar
l'Estat. Per a nosaltres i nosaltres l'educació, la cura de la infància i l'adolescència, la malaltia, la
tercera edat, la salut, el subministrament d'aigua potable i el sistema de desguàs, el
subministrament energètic, el transport públic, el servei de correus, l'esport i la cultura no són
mercaderies sinó serveis públics que depenen de la responsabilitat pública. Per això no se'ls pot
sotmetre al principi de la competitivitat del cost més baix i el màxim benefici.
Els serveis públics permeten la satisfacció de les necessitats bàsiques de la ciutadania en
condicions d'accés universal, no discriminatori i amb cost assequible. La consecució d'aquests
serveis, que permeten la cohesió social i representen un salari indirecte, ha suposat un gran esforç
i penalitats per part de la ciutadania en els últims dos segles.

2. POLÍTIQUES SOCIALS I COHESIÓ SOCIAL

TORNAR

A Balears se registra una taxa de pobresa i exclusió social del 27,8 per cent, una xifra que situa els
ciutadans de les illes, per sobre de la mitjana estatal, una evolució "molt superior" a la d'Espanya.
Hi ha 115 llars, això suposa 306.000 persones, que es troben en exclusió social.
Les estratègies de liberalització i mercantilització dissenyades han desenvolupat d'una nova política
"social" que, alhora que imposa un nou "model de gestió i negoci", desmantella el ja fràgil "mig
estat" de benestar en l'àrea de serveis socials, afectant especialment als sectors més vulnerables i
49

fràgils de la ciutadania. Aquesta estratègia té la seva expressió en:

Entendre els serveis socials com a nou espai per al mercat: El procés d'externalització i privatització
de serveis, prioritzant el preu per damunt la qualitat del servei.

El menyspreu a l'aplicació de la llei per al desenvolupament de l'autonomia personal i dependència.

L'absència d'una estructura comercialitzada i mancomunada de serveis especialitzats amb una
baixa dotació d'aquests.

L'escassa coordinació i distribució de competències entre administració local i autonòmica.

Considerem que és necessari

l’aprovació d’una nova Llei Ciutadana de Serveis Socials: que

garanteixi drets subjectius de ciutadania i faciliti actualitzar i modernitzar els Serveis Socials, oberts
a la participació ciutadana. Una llei que prioritzi la gestió pública sobre la privada, l'interès públic
sobre el benefici privat, una llei que defensi i practiqui drets davant d'una "caritat" insuficient i
denigrant de la dignitat de les persones.

2.1. Serveis socials
És indispensable garantir que els sistemes públics de serveis socials siguin la referència fonamental
per al desenvolupament de la protecció social. Pare això, des de GUANYEM proposem per
desenvolupar dels serveis socials, el següent:

Els Serveis Socials no han de ser privatitzats perquè això deriva sempre en una pèrdua de qualitat.
Cosa distinta és arribar a acords amb entitats sense ànim de lucre per generar una sinèrgia entre
recursos públics i iniciativa privada. En qualsevol cas, el finançament públic d’aquests acords ha de
garantir l’equiparació de la situació laboral dels treballadors i treballadores amb la dels treballadors
de la institució en qüestió que desenvolupin tasques d’igual o similar categoria.

Garantia d'un serveis socials públics, universals i descentralitzats de responsabilitat pública,
relacionats entre si, que contribueixin a atendre les necessitats socials de la població, així com a
prevenir i eliminar les causes que condueixen a l'exclusió social.

50

L'aprovació al Parlament de la Carta de Drets Socials i la seva instrumentació jurídica per definir els
drets exigibles subjectivament pels ciutadans.

Desenvoluparem i dotarem pressupostàriament la Cartera de Serveis, com a desenvolupament de
la llei 4/2009 d’11 de juny de serveis socials de les Illes Balears que garanteixi el serveis que tenen
dret els ciutadans de les Illes. A l’hora, de crear un grup d’experts per actualitzar la cartera de
serveis socials.

Aprovarem un Catàleg de Prestacions per garantir els drets subjectius de la ciutadania , tant als
Serveis Socials d'Atenció Primària com Especialitzats, amb consens amb la comunitat científica,
professional i els agents socials. Aquest catàleg respondrà als tres eixos bàsics: inclusió de les
persones, famílies, col·lectius i comunitats en risc o en situació d'exclusió social; prevenció i atenció
a les persones en situació de dependència; protecció a la infància.

Ampliarem la vigència a indefinit del Decret Llei 2/014, de 21 de novembre de mesures urgent per
aplicar a les illes balears la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de
l‘administració local, que dicta que les competències pròpies de les entitats locals, fins la seva
derogació o modificació per l’Estat.

Uns Serveis Socials de caràcter prioritàriament públic: Desenvoluparem i reorganitzarem dels
Serveis Socials per assolir un caràcter públic, en què la iniciativa social, tot i ser complementària,
tingui un destacat paper, tant en la planificació, gestió i avaluació dels serveis.

Nous models de gestió i intervenció: No són neutres i tenen diferents conseqüències segons els que
s'adoptin. En Atenció Primària, la gestió té una forta càrrega burocràtica i respon a un
assistencialisme que genera cronicitat, desempoderament dels ciutadans i malestar entre els
professionals. Per això, proposem:
a) Implantar la gestió telemàtica
b) Augmentar les plantilles d'Atenció Primària
c) Que les intervencions professionals responguin als següents principis:

Centrar-se en les potencialitats d'individus, grups i comunitats (en comptes d'en les
seves dèficit o mancances).

Prioritzar estratègies preventives i de promoció social mitjançant intervencions
grupals i comunitàries.

Gestió de la Diversitat: suport als col·lectius que pel seu perfil de vulnerabilitat i
exclusió requereixin d'itineraris d'inclusió propis.

Coordinarem les Polítiques Socials: El conjunt de les polítiques socials, fonamentalment les relatives
a educació, sanitat, habitatge i les polítiques actives d'ocupació, comptaran amb mapes

51

d'implantació; s'establiran tres àmbits estables de coordinació: Sociosanitària (Dependència);
Socioeducativa i Judicial (Protecció a la infància); Sociolaboral i Habitatge (Inclusió Social)

Per avançar en aquestes idees força, proposem:
 Augmentarem la despesa social, almenys fins equiparar a la mitjana europea i fins a arribar al 7%
del PIB a tot l'Estat.
 Reforçarem i millorarem l'estructura pública de la xarxa de serveis socials generals i especialitzats,
zonificació dotació de centres socials de base (municipals), establiment d'un pla de finançament
(pla concertat comarcal - autonòmic) de serveis socials municipals atenent les ràtios recomanats
per població i demanda.

 Creació d'un pla d'ordenació de serveis especialitzats per àrees i població específica que
atengui els criteris de comarcalització i municipalització. Creació d'un mapa social de
recursos - necessitats.
 Donarem suport a la iniciativa social sense ànim de lucre, incloent la seva cooperació en
convenis de col·laboració amb la xarxa pública, suport a l'associacionisme social i reforç de
la seva implicació local i autonòmica.
 Crear un sistema públic i fiable d’indicadors socials, de periodicitat trimestral, que permeti
conèixer amb un ajornament màxim de sis mesos les dades socials més rellevants com,
entre d’altres, l’evolució de l’índex de pobresa a les Illes Balears.
 Garantir la igualtat d’accés a drets, recursos i prestacions bàsiques als diferents territoris
de les Illes Balears.
 Promourem plans integrals de desenvolupament comunitari que permetin avançar cap a la
convivència, la interculturalitat i la plena ciutadania.
 Consensuarem amb les administracions locals i entitats socials un catàleg de prestacions socials.

 Articularem mesures clares d’interrelació entre les Administracions a fi de possibilitar
processos integrals a famílies i persones que contemplin a més dels serveis socials: salut,
educació, formació, ocupació, habitatge, transport...

52

2.2. Renda Bàsica Social
La virulència de l'actual crisi està posant a prova la resistència fins i tot dels dispositius de protecció
a la desocupació i el que ens planteja la imperiosa urgència de comptar amb sistemes de rendes
mínimes d'àmplia cobertura i de rellevant dotació pressupostària.
Això ha de conduir a una nova regulació d'una Renda Bàsica Social xifrat en un 60 per cent de la
mitjana salarial per afrontar els signes més punyents de la crisi, de cara a les famílies i persones en
greu situació. Seria una mesura compensatòria de distribució de la renda per a possibilitar la
subsistència de les persones aturades en edat de treballar que per no haver cotitzat a la Seguretat
Social o haver esgotat la prestació. Seria una mesura de transició fins arribar a una societat de
plena ocupació i el ple desenvolupament dels serveis públics universals. Respon a la garantia del
dret subjectiu de subsistència.
Coneixedors de les dificultats d'inclusió laboral i amb la finalitat de garantir la cobertura de
necessitats bàsiques garantirem el salari social a qui no tingui altres ingressos, mitjançant
programes específics que facilitin la integració social d'aquestes persones com a mesura
compensatòria de redistribució de renda per a possibilitar la subsistència de les persones aturades
en edat de treballar que per no haver cotitzat a la Seguretat Social o haver esgotat la prestació per
desocupació no reben aquesta i no hagin aconseguit cap ocupació al mercat de treball.

La població en risc d’exclusió social, mereix un especial esforç la posada en marxa i la consolidació
dels dispositius d’inserció laboral dirigits a col·lectius en risc d'exclusió social. La regulació, foment i
suport econòmic a les empreses d'inserció i la introducció de clàusules socials en la contractació
pública de serveis són objectius prioritaris.
2.3. Autonomia personal i atenció a la dependència

A aquesta Comunitat Autònoma s’ha aplicat la Llei d'Atenció a la Dependència amb notables
dèficits de serveis socials i perjudicis soferts per les famílies cuidadores. Les persones en situació
de dependència i les seves famílies no poden seguir suportant aquesta mala gestió i aquestes
53

mancances de cobertura.
L'atenció a les persones en situació de dependència és una de les prioritats, tant en l'agilitat de la
tramitació, com en l'ampliació de la cobertura i en la qualitat i adequació de les prestacions i
serveis reconeguts.
GUANYEM es compromet a deixar sense efecte les retallades en les prestacions econòmiques i en
l'Ajuda a Domicili implantades pel Govern del PP. Els nostres compromisos es concreten en les
següents mesures:
-

En els tres primers mesos de la legislatura, els governs autonòmics en col·laboració amb les
corporacions locals, dissenyaran i posaran en marxa un programa d'àmplia difusió del dret a
l'atenció a la dependència.

-

S’ha de resoldre la llista d'espera de les sol·licituds en el termini màxim de tramitació de les
sol·licituds (des de la presentació de la sol·licitud a l'emissió del dictamen) serà de tres mesos.

-

En el quart trimestre de l'any 2015 la Conselleria responsable, revisarà els criteris d'aplicació del
barem de valoració, establint un protocol d'actuació, per a una aplicació adequada i no restrictiva
del mateix.

-

En els pressupostos per a l'any 2016 l'Ajuda a Domicili tindrà un finançament suficient per complir
el nombre d'hores d'atenció mensual establert inicialment per la Llei d'Atenció a la dependència en
funció del grau reconegut.

-

En els pressupostos per a l'any 2016 s'incrementarà el finançament del nombre de places
residencials i centres de dia. S'establirà una partida específica per al pagament de les quotes del
conveni especial de les persones cuidadores no professionals.

Respecte a l'aplicació de la Llei de Dependència, exigim finançament i gestió pública per
complir els seus objectius i transparència en el control de les despeses. Que tota persona
afectada pugui triar ser atesa al seu domicili per especialistes o en un centre adequat a les
seves necessitats i que el temps d'espera, després de la petició d'ajuda, no excedeixi dels sis
mesos. Proposem:

Millorar les infraestructures i serveis residencials de les persones majors.

Millorar i facilitar l’accés a les persones amb discapacitat i als seus familiars a serveis
d’assessorament i consulta sobre salut, educació a la diversitat , discapacitat i ocupació.

54

Coordinar la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal de
les IB amb els serveis socials municipals, per acordar les accions i intervencions a desenvolupar.

Abans del 31 de desembre del 2015 se s'haurà resolt la llista d'espera de les sol·licituds. A partir de
l'1 setembre 2015 el termini màxim de tramitació de les sol·licituds (des de la presentació de la
sol·licitud a l'emissió del dictamen) serà de tres mesos.

2.4. Persones majors

L'envelliment progressiu de la població planteja nous reptes en l'atenció a les persones més majors
per a assegurar la seva dignitat i evitar el desaprofitament de les seves capacitats. La fi de la vida
laboral no ha de ser, en cap cas, sinònim de la marginació de l'activitat cívica que a tots competeix.
Les persones majors amb discapacitat per a desenvolupar les activitats de la vida diària han de
contar amb el suport públic que mereix la seva dignitat.
Ens comprometem a impulsar un Pla estratègic per a les persones majors, adequat a la situació
actual de les persones majors en la nostra Comunitat.
Garantirem una atenció personalitzada i de qualitat sobre la base de les següents mesures:

Promocionarem, els convenis col·lectius, mesures flexibles per als treballadors que tinguin cura de
les persones majors depenent (reducció d’horaris, excedències especials, etc.)

Incrementar el nombre de places residencials públiques per a persones assistides. L’accés a totes
les places residencials serà mitjançant un barem públic.

Ampliarem l’actual oferta d'habitatges tutelats. Elaboració d’un protocol que doni garanties de
continuïtat d’atenció a les persones que puguin adquirir un nivell de dependència i que requereixin
altres serveis.

Crearem un fons econòmic per adequar els habitatges de les persones majors i eliminar-ne les
barreres arquitectòniques. Impulsar un fons econòmic i orientacions tècniques per a disposar
sistemes d'ajudes i subvencions per a l’adaptació dels domicilis habituals a les noves necessitats de
les persones majors.

55

Universalitzarem el dret a l'atenció en els centres de dia, per a persones amb greus situacions de
necessitat, duplicant en els pròxims quatre anys el nombre de places existents fins aconseguir una
cobertura d’un 6% per a persones majors de 75 anys.

Establirem un complement autonòmic amb un 25% , que no tenen recursos de recursos econòmics
suficients per poder fer front a les necessitats bàsiques.

Elaborarem i aprovarem un protocol d’actuació en situacions de maltractament a gent
gran, similars als existents en els àmbits de la infància i de la violència de gènere.

En relació a les activitats de temps lliure i oci de les persones majors proposem:

Fomentarem el voluntariat i l'associacionisme de persones majors. Garantint la independència de
les associacions de persones majors.

Crearem consells de participació, en tots els serveis finançats amb recursos públics, que incorporin
a persones majors i respectin plenament el funcionament democràtic.

Promourem iniciatives perquè les persones majors segueixin formant part de la vida social de les
seves localitats.

Diversificarem l’oferta lúdica, cultural i participativa per a les persones majors. Incrementarem els
serveis i les ofertes d'oci i formació, no instrumentalitzades per les administracions públiques, per a
les persones majors. Amb la participació de totes les administracions.

2.5. Polítiques de suport a la discapacitat
GUANYEM es compromet a lluitar per un canvi real i es centrarà, com a àrees més rellevants, en:

Atenció Primerenca, Autonomia Personal, Ocupació, Educació, Accessibilitat Universal, Sanitat,
Dona amb Discapacitat i Serveis Socials.
Plantejarem la creació d'una àrea autonòmica que revisi i vetlli per l'actual marc jurídic i el control

de l'aplicació de la Convenció de l'ONU sobre Drets Humans de les Persones amb Discapacitat en
el Pla vigent i en els successius que s'adoptin, així com per l'establiment d'un marc normatiu de
cada comunitat que desenvolupi el Reial decret llei 1/2013 que aprova la Llei General de Drets de
les Persones amb Discapacitat i el seu Inclusió Social al nostre país.
56

Totes les organitzacions representatives del col·lectiu de Persones amb Discapacitat a la
Comunitat Autònoma seran cridades a treballar conjuntament amb el Govern i el Parlament
corresponent en l'elaboració del nou Pla d'Acció per a Persones amb Discapacitat, però també
faran un seguiment exhaustiu del grau d’execució i compliment del mateix per als següents quatre
anys. Ha de ser aquest un pla que afronti seriosament l'actual crisi econòmica i que vetlli per la
seguretat del benestar social del col·lectiu. Com a prioritat programàtica s'impulsarà l'elaboració
del nou Pla.
És molt important potenciar l'autonomia personal per a millorar la participació de les Persones
amb Discapacitat a la societat i traslladar a les famílies la màxima tranquil·litat en la seva situació.
Les polítiques de suport a la discapacitat han d'implicar una aposta radical per la promoció de
l'autonomia personal i per la igualtat de drets.
Els principis de "no discriminació" i "d’accessibilitat universal" han de passar de les belles paraules
a fets tangibles. En aquest context, les polítiques d'ocupació són la primera fita per obrir les
perspectives socials d'integració. Si en temps de crisi tota la població pateix circumstàncies de risc,
l'impacte en la discapacitat és descomunal i insostenible. Per això, el seu tractament singular i
proteccionista és un repte urgent.
Entre les mesures de suport a la discapacitat, proposem el desenvolupament d'un nou Pla de Salut
Mental (darrera actualització de l’estratègia de Salut Mental va ser el 2006) que abordi les
necessitats de reforma, condicionament i accessibilitat per a discapacitats, així com un Pla de
visualització, prevenció i inclusió de les persones amb problemàtiques de salut mental.
Cap d'aquestes polítiques serà possible sense el compromís amb els professionals públics, regulant
les seves funcions professionals en diàleg i acord amb els professionals i sindicats i impulsant la
formació i la dignificació de la seva funció professional.

Proposem :

57

Vetllarem pel compliment de les reserves legals de llocs de treball, política activa d'eliminació de
barreres, política activa d'ocupació enfront de polítiques passives, política activa d'ajuda a
eliminació de barreres en habitatges, etc.

Millorem els recursos públic per a l'atenció als discapacitats, en particular a la seva inclusió
sociolaboral seguint models de treball amb suport i les altres alternatives més facilitadores de la
plena inclusió social.

Dotarem pressupostàriament d'una manera suficient les mesures d'atenció a les persones amb
discapacitat i impulsarem el compliment de les lleis i mecanismes que afavoreixin la prevenció,
assistència i integració de les persones amb discapacitat i a constituir un Fons especial per a la
creació de llocs de treball destinats a discapacitats físics, psíquics i sensorials, com instrument
d'inclusió sociolaboral. El suport a l'ocupació ha de garantir la suficiència de places, la qualitat de
les mateixes, el ple respecte als drets laborals dels treballadors i la viabilitat de les iniciatives.

Donarem suport a les famílies i a les associacions. El suport efectiu a les famílies amb persones amb
discapacitat requereix de l'ampliació, millora i diversificació dels programes socials i sociosanitaris i
els centres d'atenció a les persones amb discapacitat. Cal incrementar els recursos públics per a
persones amb discapacitat: ajuda a domicili, centres de dia, residències i centres ocupacionals,
programes d’inclusió de tots tipus, etc. En la actualitat, l'atenció descansa en el moviment
associatiu i sobretot en els familiars cuidadors, majoritàriament dones. Donarem suport al
moviment associatiu de les persones amb discapacitat i dels familiars, que tenen un paper
important que ocupar, tant en les funcions de representació i participació institucional, com en la
participació en la gestió de centres i programes.

Farem complir la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids en matèria laboral.

Aplicarem la normativa vigent en matèria d’accessibilitat.

Desenvoluparem els programes de promoció de l’autonomia personal.

2.6. Inclusió social
Aprovació de la Llei de Drets Vitals Bàsics, un escut de protecció enfront de la pobresa. La
proposta té com a finalitat donar resposta a les necessitats bàsiques d'una gran part de les
persones que, amb independència de la seva situació social, veuen com la manca de treball o
d'habitatge els aboca a una exclusió econòmica que els condueixen a la marginalitat.
Una llei que pretén assegurar que totes les persones que resideixin en la nostra Comunitat tinguin
58

cobertes les seves necessitats bàsiques en els aspectes essencials per a una vida digna:
alimentació, ingressos mínims, habitatge i subministraments principals, dirigida a persones sense
ingressos estables que es trobin en situació de risc de pobresa econòmica i / o exclusió social, amb
un conjunt de mesures de rescat social que es consideren imprescindibles.
Els principals aspectes que contempla la proposta de Llei serien els següents:
 Reforçar els Serveis Socials d'Atenció Primària, ampliar la ràtio de professionals en l’Atenció
Primària i Especialitzada.
 Garantir la disponibilitat de subministraments mínims bàsics d'aigua i energia. L'electricitat, l'aigua i
el gas són un servei públic bàsic i només el control públic permet garantir la universalitat del servei,
l'equitat i la progressivitat de les tarifes.

La crisi econòmica unida a l'encariment dels preus en els subministraments agreuja la dificultat
d'afrontar la factura energètica de les classes socials més vulnerables. En aquest sentit observem
que, mentre Ajuntaments i entitats socials han hagut d'incrementar les partides d'ajudes
destinades a urgència social i concretament les referides al pagament de factures de gas, llum i
aigua, les grans companyies de subministraments continuen obtenint beneficis milionaris i
ordenant el tall de subministraments per deutes irrisòries.
És urgent llavors, actuar a nivell d’Estat mitjançant una modificació en la regulació del sistema de
subministraments bàsics de la llar, per poder incloure un mecanisme on prevalgui l'estalvi i es
penalitzi el consum ineficient, garantint les tarifes que no siguin objecte de mercat, establint preus
socials i elements de fiscalitat energètica favorable per a les famílies amb baixos ingressos
econòmics.
Per aquest motiu els governs autonòmics han d'acordar amb les empreses subministradores
l'establiment d'un preu social en els subministraments bàsics de les llars amb poder adquisitiu
reduït i, en particular per a les famílies en risc d'exclusió social a més d'establir criteris clars,
transparents i homogenis per a la concessió basats en la renda familiar.
Aquest "preu social" no implicarà una despesa pressupostària extraordinària per a les
59

Administracions Públiques competents i tampoc podrà repercutir sobre la resta dels usuaris, de
manera que anirà a càrrec de les companyies subministradores d'energia..
En la situació actual es fa més necessari que mai la posada en marxa el Pla Autonòmic d'Inclusió
Social, de caràcter totalment transversal, en què s'assenyali molt bé, amb els protocols
corresponents, la necessària complementació i coordinació dels diferents sistemes i àrees
d'intervenció: Serveis Socials, Salut, Educació, Habitatge, Polítiques actives d'Ocupació ... des d'una
perspectiva de gestió de la diversitat, aquests plans han de contemplar les especificitats que
presenten els diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Proposem:

Reduirem l’índex de pobresa a les Illes Balears un mínim del 10%, en coherència amb els
objectius de l’Estratègia Europea 2020, establint Plans d’Inclusió Social on s’assumeixi
l’objectiu de la pobresa, de la integració social i laboral dels rics d’exclusió social i assegurar
que les polítiques econòmiques no generin pobresa i més desigualtat.

Consensuarem amb les entitats socials, professionals i experts els Drets Bàsics de les
Persones (alimentació, habitatge, accés a la sanitat, ...), definir les mesures i prestacions
bàsiques i donar cobertura econòmica a les que se’n derivin.

Desenvoluparem les polítiques d’integració de les persones vulnerables per facilitar la
consecució dels seus Drets Bàsics.

Promourem una especial coordinació amb les diferents Conselleries (Habitatge, Educació,
Igualtat, Benestar Social,...) que permeti amb les accions i esforços per donar suport a les
famílies més vulnerables (amb nins menuts, dones soles amb càrregues familiars amb
major risc d’exclusió social, dones víctimes de la violència masclista, mares joves, etc. ) .

Augmentarem progressivament la despesa de prestacions socials.

Elaborarem un Pla Estratègic de Serveis Socials, per articular accions, programes i plans de
treball des del sistema de serveis socials, en col·laboració i coordinació amb els Serveis
especialitzats (Dona, infància, família...) de l’Administració. I les entitats del Tercer Sector
que treballen amb persones en risc d’exclusió social.
60

Creació de l'Abonament Transport Social: per a totes aquelles persones que es trobin en
situació de pobresa i / o exclusió social. que resideixin en la Comunitat Autònoma

2.7. Infància i adolescència
Defensarem una actuació integral d’atenció a la infància. L’infant el concebem com un subjecte
actiu, portador de drets, amb participació i implicació social i integrat a la vida comunitària.
La protecció a la infància és una obligació comuna a totes les institucions, educatives, sanitàries,
socials, de justícia, etc. Cadascuna en el seu diferent nivell.
Prioritzarem les polítiques d'infància a l'agenda pública i política. S'ha de visibilitzar a una infància,
privada de molts dels seus drets i oculta en l'estructura familiar, portant el nen a ser un subjecte
social ple i no un mer objecte de protecció, d'acord amb la Convenció dels Drets del Nen i de la
Nena. Cal el compromís dels agents polítics i socials per a la millora de la vida dels nens i les nenes,
la visibilització de les seves necessitats, el reconeixement i la garantia de l'exercici dels seus drets,
entre ells el de participació en totes les decisions i àmbits que els afecten. En conseqüència es
proposem l'avaluació del compliment de la Llei de garanties de la infància i l'adolescència, o
similar, com a marc per revisar la situació de la infància a la Comunitat Autònoma i el compliment
dels seus drets.
Per a això, s'aprovarà un Pla per a la Promoció dels Drets i del Benestar de la Infància i
l'Adolescència en la Comunitat, que desenvolupi els programes intersectorials que estimulin i
regulin les garanties de qualitat dels serveis d'atenció a la infància, l'adolescència i les famílies. Es
crearà el Consell Intersectorial de la Infància com a òrgan de representació de l'administració, de
les entitats de la iniciativa social i de la pròpia ciutadania.
Impulsarem normativa per a la introducció de l'enfocament de drets en l'atenció a la infància.
L'interès de la infància ha de deixar de ser un concepte indeterminat per ser definit i concretar
mecanismes que permetin el control i la protecció efectiva dels drets: un Consell Audiovisual per
exercir la vigilància i sanció de les intromissions en el dret a l'honor, la intimitat familiar i personal i
61

la pròpia imatge dels nens, nenes i adolescents, la creació d'una Carta per a la Protecció del Menor
no Acompanyat i la redacció de Protocols d'Atenció, Qualitat i Avaluació de Serveis. Per eradicar les
situacions d'abús i maltractament entre iguals, de violència de gènere i per a la detecció i atenció
de situacions de risc social es proposa la Creació d'Equips de Mediació, especialitzats en la
resolució de Conflictes en els diferents àmbits on es desenvolupa la vida social de la infància.

Proposem:

Definirem un sistema de finançament que atorgui estabilitat i perspectives de desenvolupament als
serveis d’atenció a la infància i a la família d’àmbit municipal, insular i autonòmic.

Crearem un Pla integral d’atenció a la infància i adolescència amb integració de tots els nivells de
l’Administració i la iniciativa privada sense afany de lucre i amb dotació pressupostaria. En general,
instar a la instauració de processos de planificació estratègica en el sector.

Consolidarem programes de treball socioeducatiu amb famílies en situació de risc social, coordinats
amb altres programes especialitzats de caire assistencial o psicoterapèutic.

Aprofundirem en les actuacions dels programes d’acolliment familiar incrementant les actuacions
dirigides a menors de més de tres anys.

Crearem un centre terapèutic per a menors amb diagnòstics de salut mental, que actualment
necessiten ésser traslladats a altres comunitats autònomes.

Reconvertirem l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor en un organisme autònom dependent del
Parlament per tal que, quan es creï la Sindicatura de Greuges, pugui configurar-se com un
departament o negociat integrat en la Sindicatura.

Potenciarem línies d’actuació preventives del conflicte juvenil amb una perspectiva integradora
dels col·lectius de risc i amb criteris de foment de la cohesió social.

Disposarem mitjans i recursos per a l'atenció en xarxa d'adolescents i joves que presentin
problemes de conductes agressives i no siguin atesos mitjançant l'oferta actual.

Establirem un programa de col·laboració amb universitats, associacions, fundacions, etc. per a
l'elaboració d'estudis i noves experiències en el tractament de joves en conflicte social i l’avaluació
dels programes d’actuació implementats en els darrers anys.

Crearem un Observatori dels Drets de la infància i adolescència en cada comunitat autònoma:
recopilar i disposar d'informació sobre la realitat de la infància i de l'avaluació de les polítiques i
programes.

62

Revisarem i potenciarem la legislació i els instruments de protecció de menors. S'ha produït una
retallada en els recursos dedicats a la protecció dels menors en situacions de risc i desemparament.
Cal regular el funcionament de la Comissió de Tutela del Menor, donar prioritat al acolliment
familiar sobre el residencial i regular el Acolliment Familiar en cada comunitat autònoma
contemplant, entre d'altres aspectes, el desenvolupament de l'acolliment familiar professionalitzat,
així com un programa d'acompanyament i suport a l'acolliment familiar extensa, revisar el
funcionament dels centres residencials. El que es plasmarà en un desenvolupament normatiu que
reguli l'acolliment residencial en la comunitat autònoma, que contempli els tipus de centres en
funció de les necessitats dels menors.

Promocionarem la parentalitat positiva i la conciliació. Proposem treballar amb les famílies amb
una finalitat educativa i comunitària que faciliti la prevenció de conflictes. Cal actuar sobre la
solidaritat intergeneracional, la seguretat econòmica, la salut, l'educació, l'accés a l'habitatge, la
situació de les famílies monoparentals o la gestió dels conflictes familiars.

Impulsarem fòrums, consells i altres espais de participació infantil.

Dissenyarem una llei integral de violència contra la infància, contra el maltractament, l'abús,
l'explotació sexual i tota forma de violència contra la infància, el ciberassetjament (o grooming).

Elaborarem un Pla especial urgent per combatre la pobresa i l'exclusió social infantil.

Crearem una oficina de defensor del menor que assumeixi les funcions de protegir i promoure els
drets de la infància.

2.8. Joventut
Des del GUANYEM, creiem que els i les joves son ciutadans i ciutadanes de ple dret, amb dret per
tant per participar activament, opinar i decidir sobre les polítiques que es desenvolupen.
Per això, apostem per unes polítiques co-dissenyades amb la gent jove i els diferents agents socials
implicats. Apostem per una joventut compromesa amb la transformació social i reivindiquem la
participació activa de la gent jove. En aquesta línia, entenem que la democràcia ha de ser alguna
cosa que vagi més enllà de participar en les eleccions cada quatre anys i que nosaltres, tinguem o
no divuit anys hem de ser els i les protagonistes de les polítiques que els afecten.
Per això, expressem tota la nostra bel·ligerància sobre un model social basat en l’individualisme i la
63

competitivitat, i reivindiquem uns poders públics capaços de fer polítiques dirigides a la joventut
amb la joventut, creant joves compromesos i compromeses, persones crítiques, amb capacitat
d’iniciativa i d’anàlisi de la realitat que els envolta, d’actuar i transformar-la.
GUANYEM, aposta per unes polítiques de joventut que tenen com a objectiu principal facilitar
l’emancipació de la gent jove. Creiem que totes les polítiques i propostes que presentem a
continuació han de vertebrar-se a través d’un Pla Jove. Un pla jove integral que ha de tenir com a
mètode bàsic la participació en tots els àmbits de la societat.

A) Habitatge jove :
Pensem que l’habitatge és un dret constitucional universal com ho és l’educació o la sanitat, i
treballarem per l’accés a l’habitatge de la joventut de manera efectiva.
Seguint les dades dels darrers de l’OBJOVI (Observatorio Joven de la Vivienda), els i les joves a les
Illes Balears per adquirir un habitatge lliure haurien de cobrar al voltant de 3.895’51 euros, un
179’32% més del sou actual, quan la mitjana estatal és de 1.000 euros (un 40%)
Volem impulsar una política diferent i alternativa d’habitatge, volem que es prenguin mesures que
no només acabin amb la tendència en l’augment d’aquests tant per cent, sinó que els redueixi i
donin resposta a totes les necessitats que esdevenen d’aquest problema. Volem que es promogui i
faciliti l’accés a l’habitatge de la joventut, sobretot a través de les polítiques de lloguer, la
penalització de l’habitatge buit, la rehabilitació i recuperació del parc immobiliari deteriorat o
abandonat, l’habitatge públic en lloguer sense opció de copra i la lluita contra la especulació i la
corrupció. I sense obviar polítiques generals que incideixin en les condicions laborals del jovent,
que potenciïn la igualtat real entre homes i dones i que aturin l’especulació i la corrupció.
Per això proposem les mesures següents
Per a facilitar i garantir l’accés a l’habitatge a la joventut:
64

Pla de “Primer allotjament” o “allotjament temporal”:
-

Públics.

-

Amb qualificació de per vida.

-

Destinats a lloguer exclusivament, sense opció de compra.

-

Promoguts per institucions públiques d’habitatge

-

Nombre d’allotjaments a l’any: 300/any durant els pròxims cinc anys.

-

Dirigit a joves menors de 35 anys.

-

Que facilitin la rotació.

Programa d’habitatge en lloguer social:

Programa específic de lloguer social que suposi al menys superar el 2% de les promocions anuals
d’habitatges socials.

Habitatge buit i política de lloguer:

Crearem programes on l’Administració serà la que llogarà directament al propietari i posteriorment
al jove o la jove sense que aquest hagi de pagar més d’un 30% del seu sou.
B) Ocupació
El model productiu de les Illes Balears està caracteritzat per la seva manca de sostenibilitat
econòmica, social i ambiental. Les conseqüències per els i les joves treballadores de les
implicacions que porta aquest model productiu són molt importants donada la centralitat que juga
aquest aspecte en el conjunt de la vida dels joves, i repercuteix directament a la seva possibilitat
d’emancipar-se, de tenir una vida autònoma. Per tant, cal avançar de manera clara cap a un model
productiu diferent, aquest ha d’implicar necessàriament:

-

L’accés a un treball estable i en el que podem desenvolupar les capacitats que hem
adquirit amb els estudis.

-

La possibilitat de poder continuar amb la nostra formació, tant acadèmica com laboral.

65

-

La suficient remuneració per construir un model de vida autònoma i emancipada. En la
que puguem accedir a un habitatge en condicions i sense hipotecar-nos la vida.

-

Una jornada laboral que ens permeti gaudir del nostre temps d’oci, així com permetre la
conciliació familiar i mantenir una participació social.

-

Un treball segur, sense els accidents laborals que actualment patim.

-

El principal problema del mercat laboral juvenil ara és aconseguir un treball.

Per tant, proposem :

Formació ocupacionals útil i efectiva:

Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta
formativa ocupacional a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei
d’Ocupació de les Illes Balears, incidint especialment en l'aprenentatge de diferent llengües.

Becaris i investigadors:

Dotar la universitat dels recursos necessaris per tal que puguin cobrir les seves necessitats de
personal docent. Reconeixement dels becaris i remuneració de les seves pràctiques, al mateix
temps que es limita l’encadenament de beques. Conversió dels contractes d’investigació en
contractes de treball.

L’ocupació estable:

Vincular els ajuts públics, directes o indirectes a la creació de treball estable, de qualitat i segur
pels joves. A més, oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional a les seves potencialitats o una oferta de treball a través
del Servei d’Ocupació de les Illes Balears. Incloure criteris socials relacionats amb l'ocupació juvenil
en els plecs de condicions per a l'adjudicació de contractes públics que facin els nostres
Ajuntaments, Consells, Comunitat Autònoma i tots els ens que en depenen (consorcis, empreses
públiques, etc.).

Plans de seguiment dels i les joves sense formació:

Establir estratègies de seguiment i avaluació de totes aquelles persones que expulsa el sistema
educatiu. A totes les poblacions i illes, impulsar plans de seguiment de cada jove que finalitza
66

l’ensenyament secundari sense obtenir el graduat, amb l’objectiu de derivar-los a altres ofertes
formatives, reincorporar-los a l’ensenyament reglat i afavorir-ne la inserció al mercat de treball en
ocupacions estables, de qualitat i segures.
C) Educació
La comunitat autònoma de les Illes Balears té dels índexs més baixos de joves estudiants d'arreu de
l'estat, posant-se de manifest la necessitat de potenciar la formació entre la joventut illenca.
Apostem per una educació pública amb totes les seves característiques: científica, laica,
coeducativa, participativa, democràtica, lligada al seu entorn, pluralista i inclusiva, orientada a la
formació integral, a l’autonomia personal i al desenvolupament de l’esperit crític.
Per tot això proposem:

Plena gratuïtat de l’ensenyament públic:

Comprendrà la gratuïtat dels llibres de text i materials didàctics pel sistema de préstec Amb
garantia de coresponsabilitat. Per això, es crearan biblioteques d’aula o centres de recursos d’aula.

Creació de més places de F.P. de formació inicial i dels cicles de grau

Congelació de les taxes universitàries i supressió de les recarregues en

mitjà i superior.
segones i terceres

matrícules.

Més beques: − Major importància dels criteris socio-econòmics sobre els acadèmics a l’hora
d’accedir a una beca de la Comunitat.

Augment de la oferta universitària.

D) Igualtat d’oportunitat entre dones i homes
Creiem en una societat on els joves i les joves puguin exercir de igual manera la seva plena
ciutadania. La realitat ens mostra cada dia que encara calen canvis perquè arribem a la igualtat real
67

entre dones i homes.
Les nostres propostes per aconseguir el canvi passen per:

Tindrem en compte la perspectiva de gènere en totes les actuacions que afectin a la joventut, i
vetllarem, a través de la consulta obligatòria a persones expertes en gènere, perquè unes polítiques
suposadament neutres no contribueixin a perpetuar la discriminació. Per això, es crearà un
pressupost autonòmic per la inclusió d’aquesta transversalitat.

Fomentarem des de les institucions mesures d’acció positiva en clau de gènere, fomentant així,
l’associacionisme de les dones joves i garantir la seva participació als òrgans de representació
juvenil, per tal de reforçar l’empoderament de les dones joves i feminitzar també el teixit
associatiu.

Desenvoluparem un pla d’igualtat d’oportunitats a nivell autonòmic en coordinació amb els
diferents ajuntaments, referit específicament a les dones joves.

Programes específics i campanyes de sensibilització entre la població estudiantil de la problemàtica
de gènere (prevenció i rebuig a la violència de gènere, repartiment equitatiu de les tasques, revisió
de l’assignació de rols de gènere, educació afectiva-sexual...)

Promourem la coeducació i la utilització de llibres de text en els que les dones siguin representades
com a subjecte actiu de la Història, i en els que no s’incloguin models i actituds sexistes, així com la
revisió dels llibres actuals.

Campanyes d’informació, formació i col·laboració d’educació no sexista, prevenció i detecció de
problemes alimentaris, així com de la violència de gènere, dirigides a associacions de pares i mares
d’alumnes, escoles de persones adultes, tutories...

Impulsarem mesures que evitin l’actual model d’exclusió basat en determinats cànons estètics
fomentats publicitàriament i comercialment pel sector tèxtil i de la imatge.

Potenciarem l’educació dels esports d’equips tant mixtes com femenins, fomentant la col·laboració
i no la competició. Així com prioritzar i facilitar l’ús de les instal·lacions esportives públiques a
equips femenins i mixtes.

Desenvoluparem programes de lideratge i autoestima , de fàcil accés i dirigit específicament a les
dones joves.

Elaborarem d’un pla integral contra la bulímia i l’anorèxia que tingui en compte els diferents agents
implicats i des de tots els aspectes: publicitat, nutricional, educacional, estètic, psicològic,
educatiu...

68

Campanyes informatives dirigides a la joventut per a la prevenció i sensibilització en matèria de
violència de gènere, embarassos no desitjats, interrupció de l’embaràs, malalties de transmissió
sexual...

Facilitarem punts d’informació als espais juvenils que facilitin a les dones joves la detecció de
situacions de violència familiar.

Augmentarem els centres de planificació familiar oberts 24 hores i cost 0 del tractament post coital
sense límit d’edat. Així com el canvi de nom d’aquests centres per a una major difusió de les seves
autèntiques funcions. Entenem que el nom de planificació familiar està molt lligat al sistema
patriarcal que assumeix la sexualitat com a merament reproductiva. Es proposa el nom de “Centres
d’informació i atenció sexual”.

Campanyes destinades a joves sobre la importància del control ginecològic en la prevenció de
malalties pròpies de la dona.

Legislació sanitària que garanteixi la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs dintre de la
xarxa sanitària pública amb total cobertura per part de la Seguretat Social.

Garantirem l’adequació de la oferta pública de l’educació infantil 0-3 a la demanda real.

Desenvoluparem totes les mesures i accions necessàries per la efectiva incorporació al mercat
laboral de les joves amb fills al seu càrrec.

Adaptarem els horaris dels serveis públics i del mercat de treball en els àmbits que són de
competència autonòmica per afavorir que homes i dones joves comparteixin responsabilitats en
l’àmbit domèstic i del treball.

Facilitarem la formació continua de les dones joves amb fills i/o filles al seu càrrec, amb beques i
ajuts econòmics específics, i totes aquelles mesures dirigides a que la dona jove pugui assolir un
major grau de competència al món laboral, i per tant, fer-la més lliure i independent. El fet
reproductiu no ha d’allunyar a la dona jove d’assolir els més alts nivells formatius i professionals.

E) Per a la millora de la salut sexual de la joventut i el desenvolupament dels drets sexuals i
reproductius
Tractar des de les institucions la homosexualitat, el lesbianisme i la transsexualitat des d’una òptica
d’esquerra transformadora que implica, inevitablement, entendre la diversitat, en totes les seves
expressions, com a enriquiment. I on les concepcions moralistes per part de les administracions no
tenen cabuda.

69

Considerem la prevenció de la homofòbia, un eix transversal en la nostra proposta política de
millora de la salut sexual dels joves i les joves de les Illes.

Proposem :

Edició de materials que continguin mesures informatives adients a les característiques
socioculturals dels i les joves i que contribueixin a mantenir-los informats i informades:
o

Prevenció de la homofòbia i transfòbia.

o

Sexualitat.

o

Prevenció de Malalties de Transmissió Sexual.

o

Prevenció del VIH/SIDA.

o

Anticoncepció.

o

Agressions i abús sexual.

o

Dispositius d'atenció sanitària i comunitària per a joves.

Crearem dintre de les pàgines webs institucionals un espai que permeti l'accés juvenil a
informació rellevant, contrastada científicament, sobre la sexualitat entre altres aspectes
relacionats amb la seva salut.

Accessibilitat del preservatiu:
o Edició i distribució de materials, explicatius de la necessitat del seu ús.
o Reduir el preu del preservatiu fins a un preu simbòlic, a farmàcies, superfícies
comercials, i a través de màquines expenedores en llocs transitats per joves.
o El Preservatiu serà distribuït gratuïtament en els Centres de Planificació Familiar, oberts
24 hores, a tots els i les joves, que ho demandin. Els Centres de Planificació passaran a
anomenar-se “Centres d’informació i atenció sexual”, ja que entenem que el nom de
planificació familiar està molt lligat al sistema patriarcal que assumeix la sexualitat com
a merament reproductiva.

L’anticoncepció d’emergència:
o Els programes d'informació, anteriorment indicats han d'incloure informació bàsica
sobre la anticoncepció d'emergència
70

o Accés gratuït a la píndola post-coital, amb l'adequada supervisió mèdica, als joves i les
joves sense límit d’edat, que ho demandin. Es farà a través del “Centres d’informació i
atenció sexual”.
o Així mateix, les mesures dalt esmentades seran acompanyades d'informació sobre la
píndola post-coital, com quin és la seva utilitat, quin és la seva funció i finalment quins
són els seus efectes tant directes com secundaris.

Programes de Salut i Joventut:

o El desenvolupament d'un programa de salut destinat a evitar embarassos no desitjats, i
prevenir la transmissió de malalties sexuals.
o Desenvolupar, des dels Serveis de Joventut nous programes d'Educació Sexual integrats
en iniciatives de formació en “Estils de Vida Saludable i Educació per a la Salut ” dirigits
als joves amb la finalitat de prevenir els embarassos no desitjats i les malalties de
transmissió sexual incidint en les relacions afectiu-sexuals i en la promoció de l'ús del
preservatiu.
o Oferir als centres públics i privats un Projecte d'Educació a les aules per a adolescents
que, segons les diferents etapes evolutives, desenvolupi els següents aspectes i reuneixi
les següents característiques:.
o Editar i difondre continguts de la pràctica afectiu-sexual, tractant els seus riscos i la seva
prevenció. Material adaptat a l'edat i a l'experiència afectiu-sexual, per a possibilitar
una opció saludable i personalitzada.
La inclusió d'aquest programa en els Centres Públics, Concertats i Privats d'Educació seran
condició exigible per a la prestació d'altres programes de suport a aquests centres.

Accions complementàries a les Actuacions Educatives:
Per desenvolupar l’estratègia esmentada a l’apartat anterior, es requereixen persones
adequadament formades. Així mateix, s’establiran mesures per a desenvolupar un recolzament a
71

pares i mares o tutors i tutores, per facilitar un diàleg familiar obert sobre la sexualitat. Per això
s’establirà un Programa d’Actuació Específic amb les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes
(AMPAS). Sense perdre de vista el paper que pot jugar en aquest sentit el teixit associatiu que
treballi aquest àmbit de manera específica (Escola de Sida, ALAS, Metges del món...).
Sistemes d’informació i d’avaluació:
L’anàlisi de la situació de salut està limitada per la mancança de sistemes d’informació orientats a
la promoció de la salut, i per la manca de representativitat dels estudis quantitatius i qualitatius
existents a nivells estatal, però especialment a nivell de la Comunitat Autònoma.
Per això, proposem:

Crearem una mesa que reuneixi a professionals del sector, persones tècniques dels serveis
municipals de joventut i salut, així com representació de forces polítiques i del
teixit associatiu, amb l’objectiu d’avaluar les actuals circumstàncies, amb especial atenció a
l’augment d’embarassos no desitjats i avortaments lliurement decidits, sobre els que
s’expressa una percepció de creixent augment.

Crearem un sistema d’informació que permeti conèixer la evolució real dels indicadors de
salut en aquest àmbit, i oberta a la consulta de tota la ciutadania.

Accions específiques contra l’homofòbia i transfòbia:

Elaborarem i posarem en marxa un Pla contra la Discriminació per Sexe, Orientació Sexual i
Identitat de Gènere a l’educació formal, no formal, no formal i informal que desenvolupi
l’atenció a la diversitat sexual en els diferents àmbits.

Incorporarem dels suposat d’homofòbia i transfòbia, i les seves realitats escolars, en els plans
contra l’assajament escolar.

F) Participació
72

La participació és sense cap dubte l’escola de ciutadania més important. en aquests moments és
un complement imprescindible en el procés vital i educatiu dels joves.
Volem enfortint tota la xarxa d’entitats juvenils i promocionant la participació com l’essència de la
ciutadania.
Les nostres propostes concretes en aquest sentit serien:

Campanyes de promoció de l'associacionisme per tal d'atracar al ciutadà jove la realitat
associativa.

Plantejarem mesures de coresponsabilització entre l’administració local i les entitats juvenils en l’ús
i la gestió d’equipaments i l'organització d'esdeveniments, per tal d’incrementar el reconeixement,
la confiança i la responsabilitat del teixit associatiu juvenil.

Augmentarem i millorarem els sistemes d'ajudes per al fiançament de les entitats sense ànim de
lucre.

Major reconeixement, suport i finançament per al Consell de Joventut de les Illes Balears com a
interlocutor vàlid dels joves associats i desenvolupament conjunt de les polítiques de joventut.

Crearem formes d'educar per a la participació als centres educatius.

Ajudes a la creació de consells locals de joventut i infantils als diferents municipis de les Illes
Balears.

G) Oci, cultura i lleure
Pensem que les polítiques d’oci, cultura i lleure juvenil que ens ofereixen són paternalistes i
prohibicionistes. Ens ofereix un oci de masses, de seguiment del corrent del mercat, que faciliten i
promouen pràctiques consumistes i poc sostenibles. Creiem que hem d’apostar per un nou
paradigma d’oci juvenil, que no caigui en la idea de que l’únic espai de la gent jove és la nit o el fet
d’anar a comparar.
Pensem que falta radicalitat per al oci juvenil, que les propostes d’oci que ens presenten
73

actualment no funcionen. Pensem que la gent jove acaba formulant les seves pròpies propostes en
funció dels seus interessos, deixant de banda les propostes institucionals de l’administració actual.
Nosaltres apostem per un model d’oci alternatiu que es construeixi sobre la base de la importància
de la creació i l’ús de la cultura. Abandonar la idea de que l’Administració ha de copiar malament i
sense els recursos necessaris, allò que ja fa el mercat.
Les nostre propostes concretes en aquest sentit serien:

Tindrem en compte el moviment associatiu relacionat amb el lleure a l’hora de formular propostes
i fer polítiques en aquest àmbit, creant els àmbits de participació adients.

Fomentarem l’oci educatiu i cultural, que permeti la lliure expressió i creativitat de l’individu,
coresponsabilitzant-lo de l’entorn i les pròpies accions dins un marc de col·lectivitat i defugint
actituds consumistes i acrítiques. S’han de fomentar i acceptar els models d’associacions de temps
lliure que incloguin criteris de sostenibilitat, d’ètica econòmica, de bones pràctiques laborals,
d’autocrítica, en definitiva d’equilibri social. Hi ha massa recursos i poder a l’administració i a
l’església i molt pocs al moviment associatiu de lleure. Cal capgirar l’actual situació.

Donarem impuls a les experiències d’oci relacionades amb el medi ambient, l’esport, la cultura i
les formes d’expressió jove, així com les noves tecnologies. Aquest impuls significa dotacions,
contractació de joves monitors, locals per fer música, elaboració de materials didàctics, preparació
d’un catàleg d’experiències de referència, etc.

Front a la massiva oferta privada clònica cal promoure i donarem suport a les accions dels grups de
joves amb iniciatives de dinamització cultural, de tots els caires, amb vies de finançament
específiques i augment dels equipaments destinats a gent jove, alhora que cal fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges d’edat.

Paral·lelament a això, i per fer-ho realitat, l’administració s’ha d’allunyar de la tendència a fer
ofertes d’oci indiscriminades, sense basar-se en la realitat de l’entorn on s’ofereixen. Tota oferta
d’oci oferta als i les joves a de néixer d’un procés participatiu on la gent jove sigui
protagonista. Cal canviar un mecanisme pervers que consisteix en el fet que es generen molts
deures per a les entitats i molt pocs per a l’administració.

La formació de voluntaris vinculats a l’esplai i a les entitats juvenils ha de ser gratuïta. Es una
mesura neutra i bona prova de reconeixement institucional. El ciutadà o ciutadana que treballa de
manera altruista per a la societat i la societat que es fa càrrec de les despeses derivades de la seva
formació.

74

L’administració ha de fer-se càrrec de les despeses derivades de les assegurances d’esplais i entitats
juvenils.

Acord amb el sistema de transport públic per tal de que totes aquelles entitats que realitzen
activitats fora del seu local puguin viatjar gratuïtament o amb cost simbòlic.

Incidir en el suport a les federacions i a les estructures de coordinació com a garant de la qualitat
de les entitats de base, ja que simplifica les feines d’aquestes darreres i les allibera de treball
burocràtic.

Potenciarem l’adquisició de patrimoni a les entitats de lleure. Ajudes per a la compra, l’adequació
i la gestió de les cases de colònies i els terrenys d’acampada.

Donarem valor positiu a les accions dels i les joves i que aquest fet tingui efecte dins del disseny
d’infraestructures públiques: sales de concert i assaig, centres de reunió i de foment del lleure
educatiu, espais de creativitat, etc.

Fer accessible econòmicament els preus que ha de pagar la gent jove (estudiants o no) per accedir
a actes culturals.

Augmentarem la xarxa d’equipament arreu del territori destinats a gent jove i fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges d’edat.

Impulsarem les negociacions pertinents amb els Centres Socials Okupats que hi pugui haver, que
demostrin una funció social i cultural per aconseguir que la seva feina sigui impulsada i no
obstaculitzada per les administracions públiques, a més de promoure l’indult de totes les persones
condemnades per aquest tipus d’okupació.

Enfortirem els mecanismes de control en els locals nocturns, quant a la qualitat de l’alcohol com
a las mesures de seguretat, insonorització, problemes amb el personal de seguretat, etc. a més
de fer-lo també en tot el referit a residus i fems, condicionant les zones més freqüentades amb
contenidors de fems, fonts públiques i serveis públics.

H) Transport
Que els joves no tinguin una alternativa als cotxes durant el cap de setmana o que els joves
estudiants hagin de destinar una quantia econòmica important al transport públic per poder
estudiar és una obstacle que presenta una sèrie de dificultats en la quotidianitat dels joves.
75

Fomentar el transport públic, es fomentar el medi ambient, la seguretat a les carreteres i
complementar qualitativament els estudis dels joves.
En aquest sentit, presentem tota una sèrie de propostes que ajudarien de forma notable a l’oci i al
procés educatiu dels joves, donant alternatives a agafar cotxe per les nits i alliberant de la càrrega
que suposa el transport públic escolar i universitari.

Proposem:

Preus especials per a joves. Els joves només pagaran una quantia simbòlica per el transport públic,
això ajudarà a la seva economia moltes vegades precària i al foment d’aquest com a opció
prioritària de transport.

Augmentarem les places disponibles de bus escolar en tots els trams de l'Educació Obligatòria.

Tren nocturn gratuït durant els caps de setmana per afavorir la seguretat a les carreteres i un altre
tipus d’oci.

3. HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT

TORNAR

L'esclat de la bombolla immobiliària i financera de 2008 continua generant als pobles del sud
d'Europa, conseqüències atroces per a les persones i el territori. L'estafa hipotecària produïda per
decennis de polítiques neoliberals a Espanya i Europa, està generant una vulneració sistemàtica de
drets Fonamentals, amb la seva cara més dramàtica en els desnonaments massius i en el sobre
endeutament de les famílies.
La política d'habitatge és un pilar bàsic en la construcció de l'Estat de Benestar, al costat d'una peça
irrenunciable en les polítiques territorials i de sòl. No és possible mantenir per més temps la
situació actual, que amplis sectors de la població no poden accedir a un habitatge digne. La
dificultat d'accés a l'habitatge afecta sobretot als col·lectius que no disposen de suficients recursos
76

patrimonials: joves, famílies de menors ingressos, famílies monoparentals, dones sense recursos i,
en general, a aquelles persones majors, que o bé manquen d'habitatge o els que habiten no
resulten adequats a la seva situació o manca de les adequades condicions d'habitabilitat.
L'objectiu de la nostra política d'habitatge, és facilitar l'accés a l'allotjament als llar de nova creació,
en condicions de cost per sota d’una tercera part de la renda familiar, tant en propietat com en
lloguer, tant d'habitatge nou com d'habitatge usat. L’establiment d'una adequada política
d'habitatge per a la Comunitat Autònoma, requereix l'adopció de mesures molt diverses, des de
modificacions legislatives, fins a incentius fiscals, passant per programes o plans d'obtenció de sòl i
producció d'habitatges protegits.
3.1. L'habitatge és un dret fonamental que ha de ser garantit i protegit per les administracions
públiques. Intervenció directa davant l'emergència habitacional.

Proposem:

Garantirem la funció social habitatge, garantint l'accés de lloguer d'aquests habitatges des del
control públic i l'interès general.

Crearem un impost autonòmic que gravi l’habitatge buit/desocupat (més de dotze mesos), amb un
recàrrec en el pagament de l’IBI als habitatges desocupats. Creació d’un registre únic d’habitatges
buits. A més de l’elaboració de programes on l’Administració serà la que llogarà directament al
propietari i posteriorment al jove o a les persones en exclusió social sense que aquest hagi de pagar
més d’un 30% del seu sou.

Establiments de quotes específics en els habitatges de promoció oficial destinats a persones amb
càrregues familiars no compartides i dones víctimes de violència de gènere amb escassos recursos
econòmics; potenciant el parc públic d'habitatges de lloguer.

Farem una auditoria pública de l'habitatge, quant dignes i adequats són els habitatges en els
nostres territoris.

Regularem la funció social de l'habitatge, sancionant els habitatges deshabitats en mans d'entitats
financeres, societats de gestió d'actius i persones jurídiques.

Regularem l'expropiació de l'ús d'habitatges buits a les entitats financeres que desnonin a famílies
en risc d'exclusió social.

77

Els habitatges públics (construïdes amb finançament públic) o les protegides (construïdes amb
finançament privat i públic) no podran ser venudes a societats mercantils privades, ni a fons de
titulització, ni a fons "voltor".

Posarem en marxa d'Oficines en defensa de l'habitatge des de l'administració per prevenir, fer
d’intermediari i protegir les famílies en risc de desnonament.

El parc d'habitatges públics ha de tenir consideració de Servei Públic, tan important com l'educació
o la sanitat públiques. El parc d'habitatges públics d'àmbit autonòmic, provincial i municipal han de
comptar amb protecció suficient, anar dirigit a les persones expulsades del mercat immobiliari que
no poden accedir a un habitatge digne i adequat per desenvolupar la seva vida. L'habitatge públic,
com a servei públic, no pot vendre ni privatitzar-se.

Prohibirem que les administracions públiques desnonin dels seus parcs d'habitatge. Cap família que
no pugui pagar conseqüència del sobre endeutament, podrà ser expulsada dels habitatges públics.

Fomentarem l'accés a l'habitatge des del cooperativisme, i noves formes de tinença, enfortint el
lloguer, de manera que l'accés a un habitatge no depengui de l'endeutament per a l'accés de crèdit
hipotecari.

3.2. La dignificació de l'habitatge, les polítiques públiques destinades a la rehabilitació de
l'habitatge
És urgent canviar el model productiu, passant de l'especulació de la construcció a la cultura de la
rehabilitació. Destinar els recursos públics per a les polítiques d'habitatge a la dignificació del parc
públic d'aquells que no puguin mantenir els seus habitatges.
Per tot això, proposem:

Elaboració del mapa urbà de l ‘infrahabitatge, per a l'eliminació de tot infrahabitatge existent en els
nostres territoris.

El dret a la ciutat, espai públic per a la ciutadania. Ciutat com a dret a l'habitatge, a la mobilitat i
l'espai públic.

Necessitem apostar per un nou model de Ciutat i de territori més sostenibles. Apostarem per la
regeneració de la ciutat consolidada, per donar resposta a la necessitat de rehabilitar el parc
residencial existent i garantir un habitatge digne als sectors poblacionals més desfavorits i més

78

afectats per la crisi - parc públic, bosses d'infrahabitatge - i, sense consumir més territori, per
densificar la ciutat i apostar per un model territorial més sostenible.

La ciutat com organisme complex es compon prioritàriament del teixit residencial, però també d'un
teixit connectiu -l'espai públic- i de llocs neuràlgics -els equipaments- on es materialitzen les
relacions humanes. Ciutats per a les persones, en detriment del cotxe.

Model de Ciutat sostenible. Perquè davant dels malbarataments ambientals, però també socials,
culturals i econòmics, que ha significat la bombolla immobiliària i les conseqüències estem
dramàticament vivint avui en terme d'ocupació i de capacitat adquisitiva de la nostra ciutadania,
apostem per un territori de veritat més sostenible, per una ciutat compacta en la nostra història
mediterrània, capaç de repoblar nostres centres històrics i revitalitzar socialment les nostres
barriades.

Estem convençuts que:

-

L'urbanisme és una funció publica. La iniciativa correspon als poders públics.

-

La participació de la iniciativa privada s’ha de fer d'acord amb el planejament anterior.

-

El problema de l'habitatge representa una necessitat bàsica que precisa de la intervenció pública.

-

Ha de ser possible l'accés a l'habitatge en funció dels recursos i de la composició familiar.

-

Cal distingir entre necessitat d'habitatge i demanda d'habitatge. Hi ha una part de la població que
no ha fet demandes perquè no disposa dels recursos mínims per acollir-se a les polítiques
públiques actuals.

La CAIB necessita una nova política d'habitatge, per a aconseguir que l'accés a un habitatge digne,
tant en règim de compra o com en règim de lloguer, deixi de ser un privilegi a l'abast d'uns pocs.

Propostes en matèria d'habitatge
79

Introduirem noves modalitats per a ampliar l'accés i millorar la política d'ajudes a l’habitatge.

Reforçarem la potestat pública de l'urbanisme, mitjançant la formulació i gestió directa del
planejament en les àrees socialment estratègiques i recuperació de la participació pública en les
plusvàlues en el sòl.

Dinamitzarem el mercat d'habitatge usat i d'habitatge en lloguer, per a això ens comprometem
quan estiguem en el Govern a promoure, de forma concertada amb els Ajuntaments i
Mancomunitats, la creació d'un parc suficient d’habitatge públic en lloguer, per mitjà de l'adquisició
o rehabilitació dels immobles existents, així com la utilització del dret de tempteig i retracto dels
habitatges protegits.

Crearem un registre obligatori d'immobles desocupats, mobilitzant l’habitatge de segona
mà deshabitat, establint ajudes per a la seva venda o lloguer a preu taxat.

Establirem un programa d'avals públics que assegurin als propietaris dels

habitatges

buits, existents en la Comunitat, enfront d'impagaments i deterioracions que poguessin
produir-se, a fi d'incorporar aquests habitatges a l'oferta d'habitatges en lloguer per als
joves i sectors de menors ingressos.

Fomentarem l'habitatge compartit, tant generacional com de manera intergeneracional.

Crearem programes específics d'atenció personalitzada, així com de manteniment, gestió i
adquisició voluntària per l'administració de l'habitatge per a la tercera edat.

Ens comprometem a crear els instruments administratius, de gestió i financers per a tal fi. En
particular es potenciarà la creació de fons d'inversió immobiliaris, públics o semipúblics com
instruments de canalització de l'estalvi cap a l'habitatge en lloguer, així com per a la generació de
recursos econòmics.

Incorporarem les exigències de qualificació, de l'eficiència energètica en els habitatges objecte
d'ajudes públiques, i millora de la qualitat de la construcció conforme a les Directives Europees.

Impulsarem un Pacte per l'habitatge protegit, que amb la intervenció de tots els agents públics i
privats que actuen en el sector, li doni a l'habitatge el caràcter de bé social que assenyala la
Constitució.

Modificarem la normativa autonòmica d'habitatge protegit, adequant les seves característiques, a
l'evolució de la societat per a millorar la qualitat de la construcció.

Crearem un parc d'habitatge públic per a fomentar l'habitatge en lloguer

80

Crearem mecanismes d’incentivació, perquè per part dels Ajuntaments i Mancomunitats s'utilitzin
els excedents d'aprofitament, per a la construcció d'habitatges protegits, potenciant l'arrendament
en cessió de sòl i desenvolupant actuacions urbanístiques en gestió compartida per a habitatge
protegit i construcció d'habitatges de promoció pública.

Garantirem els serveis d'infraestructures, en el territori requalificat per a absorbir el creixement
urbà i assegurar la qualitat de vida dels residents en ells.

Fomentarem Polítiques de suport a la família en matèria d'habitatge

Compromís d'aplicació de les següents polítiques de suport a la família en matèria d’habitatge:

Continuarem amb la construcció dels habitatges de protecció oficial en la CAIB, en funció de la
demanda existent.

Crearem un banc públic de sòl a fi de complir amb l'anterior objectiu;

Incentivarem a la supressió de barreres arquitectòniques en els habitatges la CAIB

Dispersarem de les promocions d’habitatge social per a evitar la formació de guetos

Incentivarem la venda de pisos antics per a passar a formar part del parc públic d'habitatge, a preus
taxats i amb dret a tempteig i retracto per part del Govern de la CAIB;

Possibilitarem el canvi d'un habitatge de protecció oficial a un altre adaptat a noves realitats
familiars, tenint en compte els metres quadrats i les habitacions necessàries.

Crearem un Pla d’Habitatge per a persones en situació d’exclusió social que inclogui mesures
innovadores (pisos tutelats, etc.)

Durem a terme les iniciatives i les reformes legislatives necessàries per garantir el dret a

l’habitatge a tota persona que no vulgui viure al carrer; com ara la promoció de lloguers
socials, d’habitatges protegits i de noves formes d’accés a un habitatge digne i assequible.

TORNAR

4. PER UNA SANITAT PÚBLICA

Pel que defensem un sistema sanitari públic, universal, integral, solidari i de qualitat, ens oposem a
la privatització de la salut.
Per això volem fer:
81

Mantindrem el sector sanitari en l'esfera d'allò públic recuperant per a aquest sector públic els
serveis privatitzats: titularitat pública, finançament públic, gestió pública, provisió pública

Finançarem a través dels pressupostos de les administracions públiques per via impositiva directa i
no per impostos indirectes. no copagaments

Assegurarem únic i públic, amb garantia de cobertura universal, equitat i sense selecció de riscos

Provisió pública de serveis garants de majors nivells de qualitat i eficàcia

Equitat i accessibilitat per a tots els ciutadans

Potenciarem l'atenció primària i extensió a tota la població

Garantirem la gestió democràtica del Sistema Públic de Salut (Sistema Federal de Salut)

Realitzarem un informe previ d'Avaluació de l'impacte en salut de lleis, plans i projectes

Incorporarem com a drets ciutadans els drets a:

Salut sexual i reproductiva

Interrupció voluntària embaràs

Cures pal·liatives i tractament del dolor

Privadesa i titularitat de la història clínica

82

Dret a una mort digna

Coresponsabilitat de professionals i usuaris amb instruments eficaços i reals de participació

Ens pronunciem en defensa del sistema sanitari públic en tot el seu caràcter conquerit: públic,
universal, de qualitat, integral, solidari i d'equitat garantida. Considerem que el seu objectiu
irrenunciable és el de donar la cobertura i serveis per garantir el dret constitucional de la
ciutadania a la protecció de la salut, sense discriminació de cap tipus. I no només en la vessant
reparadora o curativa sinó també, en les accions de prevenció, i promoció de salut.
Des de GUANYEM ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria que va més enllà
de l'absència de malaltia i es considera "un estat complet de benestar físic, mental i social".
Defensem que la salut individual només pot abordar de forma col·lectiva i social.
Considerem que la política sanitària s’ha de definir de forma coherent i clara, assumint els principis
d’equitat i accessibilitat, adaptant les estructures sanitàries a les particularitats geogràfiques,
socials i culturals, de les Illes Balears. Considerant la insularitat, la immigració, el creixement i
envelliment de la població, i les variacions estacionals degudes al turisme com elements de
referència específics per als quals el model balear ha de donar resposta. També ha d’incloure la
necessitat de consolidar i modernitzar els serveis sanitaris públics orientant-los cap a la millora
dels nivells de salut. La millora de la qualitat del sistema sanitari públic, fa necessari que les
autoritats sanitàries, les institucions acadèmiques de salut pública i la UIB contribueixin a garantir i
mantenir per al futur el lideratge tecnològic i de qualitat del servei sanitari públic.
La política sanitària per assolir la salut per a tothom s’ha de basar en l’estratègia de l’organització
Mundial de la Salut: Potenciació de l’Atenció Primària, Promoció de la salut i Participació de la
població.
L’actual model sanitari precisa d’una clara voluntat política per tal de poder millorar i dignificar
mínimament l’atenció de les persones de manera efectiva
83

Proposem:

Augmentarem la despesa sanitària pública fins a assolir la suficiència financera

Prioritzarem l'augment de la despesa sanitària en atenció primària i salut pública

Elaborarem els plans de salut de cada comunitat autònoma.

Adaptarem els mapes sanitaris a la realitat

Adaptarem els recursos hospitalaris a les necessitats reals

Gestionarem de manera directe els nous hospitals recuperant en gestió directa altres formes de
gestió

Completarem els centres de salut amb els seus equips atenció primària fins a arribar al 100 × 100
de cobertura

Incrementarem els recursos professionals i materials en atenció primària per garantir que els temps
de consulta i el nombre de pacients responguin a paràmetres de suficiència i eficàcia

Desenvoluparem un servei d'urgències, emergències i transport sanitari que garanteixin eficàcia
suficiència i temps de resposta apropiats

Incrementarem els recursos de salut mental per assolir els "ràtios" pertinents en professionals i
recursos

Dotació pública de recursos per a l'atenció psicosocial i rehabilitadora

Realitzarem un Pla Soci Sanitari que doni resposta a les demandes de la gent gran i que contempli
la implementació de recursos geriàtrics en totes les àrees sanitàries.

Geriatria: Incorporació de la geriatria i la gerontologia en l'atenció primària, creació d'unitats
geriàtriques als hospitals, desenvolupament i potenciació de la coordinació sociosanitària,
participació del sistema sanitari públic en el desenvolupament de la llei de dependència.

Incorporació de la salut laboral a les prestacions del sistema públic de salut

Política de recursos humans que dignifiquin la situació dels treballadors sanitaris dotant al Sistema
Sanitari Públic de: plantilles suficients, formació adequada, carrera professional i recuperació dels
drets perduts

Potenciar la participació ciutadana dotant de contingut els òrgans de participació de zona bàsica de
salut àrea de salut i el Consell de salut de la comunitat

Desenvoluparem una política farmacèutica que contempli la creació d'una distribuïdora estatal
pública, el desenvolupament d'una política pública de recerca biomèdica i farmacèutica i la creació
d'una indústria farmacèutica pública

84

Modificació de les lleis sanitàries de les comunitats autònomes per garantir serveis sanitaris públics
suficients, eficaços, equitatius i solidaris. Potenciar i desenvolupar els recursos Rehabilitadors en els
seus diversos nivells amb titularitat pública

A nivell d’Estat, derogació de les lleis 15/97 i 16/2012 garantia per aconseguir la universalitat
d'atenció sanitària, l'equitat en les seves prestacions, la reversió privatitzacions i la gratuïtat en el
moment d'ús, sense repagament o copagament

El desenvolupament de la medicina preventiva i comunitària
La Llei General de Sanitat aprovada l’any 1986 estableix en el seu article 3 com a primer principi
general que els mitjans i els recursos del sistema sanitari es destinaran prioritàriament a
intervencions de promoció de la salut i a la prevenció de malalties. Vint i quatre anys després el
model sanitari és excessivament assistencialista i centrat en la curació de la malaltia. Els esforços
en les intervencions comunitàries i preventives són insuficients.
Les actuacions preventives depenen sovint del voluntarisme i la implicació que cada Centre de
Salut o inclòs cada professional tingui amb el model comunitari de salut. L’educació sanitària i la
medicina comunitària continuen sent les assignatures pendents del Sistema de Salut.
Els equipaments sanitaris estan en molts casos desvinculats de l’entorn social en el que estan
ubicats perdent així la projecció comunitària i la relació amb la xarxa social que els envolta.

Proposem :

Desenvoluparem un catàleg autonòmic d’actuacions comunitàries i preventives a disposició de la
població que permeti garantir a tots els ciutadans i en igualtat de condicions el dret d’accés a la
medicina preventiva i comunitària

Reservarem un percentatge de la jornada laboral de la plantilla dels centres d’atenció primària,
entre un 20 % i un 30 %, a intervencions de caràcter preventiu i comunitari

85

Implantarem a cada Centre de Salut de professionals i equips de referència i dedicació exclusiva a
les intervencions comunitàries i preventives.

El temps de dedicació dels metges de família
És impossible una assistència sanitària de qualitat sense que els professionals d’atenció primària
puguin dedicar un temps mínim als ciutadans als que atenen. És impossible una assistència de
qualitat si els professionals tenen unes ràtios d’atenció de 45 /50 pacients per jornada laboral. És
impossible una atenció de qualitat quan els professionals sanitaris presenten uns altíssims índex de
“burn out” relacionats amb les excessives càrregues de treball que suporten.

Proposem :

Establirem un temps d’atenció mitjà de 10/15 minuts per pacient per als professionals d’atenció
primària de salut.

Revisarem i reduirem les ràtios pacients/professional per poder reduir càrregues i jornades de
treball amb dos objectius: proporcionar una atenció de qualitat i reduir els riscs laborals associats a
la sobrecàrrega de treball.

La manca de racionalitat en la disponibilitat de medicaments
L’eficiència en la gestió de la despesa farmacèutica és millorable. No és acceptable que les
farmacioles domèstiques acumulin medicaments i/o material sanitari que no s’arribi a emprar mai.
Les noves tecnologies permeten que la disponibilitat de medicaments s’ajusti a les prescripcions i
les posologies necessàries per al tractament de cada una de les patologies.

Proposem:

86

Que la disponibilitat farmacològica es faci a partir de criteris d’absoluta racionalitat i austeritat.
Els ciutadans han de disposar dels medicaments estrictament necessaris per al tractament de les
patologies que pateixin.

La manca de desenvolupament de les competències en matèria de salut mental
L’any 2002 la Comunitat de les Illes Balears va aprovar el Decret que regulava el model d’atenció i
els recursos en matèria de Salut Mental, decret que no ha estat desenvolupat de manera
satisfactòria. Els recursos i dispositius actuals són insuficients.
Els recursos de salut mental, sobretot en el que respecta als trastorns més greus, estan mancats
d’intervencions de caràcter comunitari i rehabilitador que afavoreixin la integració social i laboral
dels ciutadans amb malaltia mental crònica. Igualment manquen recursos destinats a proporcionar
suport a l’entorn familiar dels afectats.
Les carències en els recursos d’atenció en matèria de Salut Mental està generant situacions
d’exclusió. En efecte, el col·lectiu de ciutadans amb malaltia mental que no reben una atenció
sociosanitària adequada poden derivar en situacions d’exclusió social i severa.

Proposem :

Incrementar els serveis comunitaris i de rehabilitació per donar resposta a la població amb
malaltia mental crònica.

Crear serveis i dispositius d’habitatge, laborals i socio-sanitaris que garanteixin la màxima
autonomia del ciutadà amb malaltia mental crònica

Crear una fundació tutelar pública que empari i gestioni els drets dels malalts mentals greus
quan es faci necessària la seva incapacitació. Aquesta fundació ha d’estar dotada
econòmicament per garantir els seus fins.
87

Creació d’un consorci per a l’atenció del malalt mental amb la finalitat de generar els serveis i
recursos que siguin necessaris per a la integració social d’aquestes persones. El consorci
promourà la ampliació de la xarxa de serveis de salut, social, laborals com a centres de dia,
recursos laborals, pisos protegits, espais de rehabilitació per a l’adequada atenció d’aquestes
persones.

Organització d’un fòrum permanent on puguin participar totes les associacions de salut
mental, tan de familiars com de professionals i/o usuaris o mixtes.

La millora en la eficiència de la gestió dels Recursos Humans.
La dispersió de competències sanitàries entre les administracions balear i insulars i la gestió pròpia
de cada hospital dels seus propis recursos humans no afavoreix l'accés al treball del personal
sanitari, arribant en determinades èpoques de l'any al col·lapse dels diferents centres sanitaris per
la manca de personal.
Aquesta situació genera una necessitat d’urgència extrema que provoca per una banda, la
contractació indiscriminada sense atendre a criteris de qualitat tals com experiència laboral,
formació continuada o producció científica, i per altra banda compromet els drets dels treballadors
i treballadores forçats a mantenir el servei en funcionament.
A més, la suma del temps destinat a complir amb la burocràcia de les diferents institucions, així
com el seguiment i evolució quotidiana d’aquesta, fa més que evident el fracàs en la recerca de
l’eficiència en la gestió dels Recursos Humans en la sanitat balear.
Així mateix, és manifesta la insostenibilitat d’aquest sistema donat que obliga a fer-ne un ús abusiu
de còpies i “paperassa”.

Proposem :

La creació d’una borsa balear única de treball, adequada als marcs competencials de cada illa, que
88

reuneixi a una única figura administrativa al conjunt de professionals de la salut de les Illes Balears.

Donarem suport a la implantació dels estudis de medicina a la UIB, per tal de donar cobertura a la
necessitats de metges que hi ha a les nostres illes

5. PER UNA JUSTÍCIA PER A TOTES I TOTS

TORNAR

Els ciutadans no tenen capacitat cap per triar els òrgans de govern del poder judicial, a diferència
d'altres països on si hi ha mecanismes de participació directa dels electors en l'elecció d'aquests
òrgans de govern i fins i tot en la designació de determinats llocs judicials o fiscalies .
Si bé les competències de justícia en el nostre model constitucional corresponen fonamentalment
a l'administració central de l'Estat, també hi ha competències en aquesta matèria assignades a les
comunitats autònomes, a més de ser molts els espais referits a justícia on el poder municipal
podria intervenir en procura d'una justícia més propera als ciutadans i més democràtica.
5.1 TAXES JUDICIALS
En l'actualitat a nivell d’Estat la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen
determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i
Ciències Forenses, coneguda com a Llei de Taxes, s'ha convertit en el major impediment per a
l'accés lliure dels ciutadans a la justícia, a l'implicar aquest accés l'abonament pel ciutadà d'unes
taxes a l'estat que en alguns casos poden arribar quantitats superiors als 20.000 euros i que en la
majoria de supòsits constitueixen un inacceptable filtre que impedeix l'accés a la justícia dels
sectors socials més desfavorits., limitant l'exercici dels drets fonamentals en funció de la capacitat
econòmica de les persones.
La posició de GUANYEM a nivell d’Estat és derogar la Llei de Taxes i de qualsevol altra norma que
estableixi barreres econòmiques per al lliure accés dels ciutadans a la justícia en condicions
d'igualtat. Mentre la llei de Taxes continuï en vigor, propugna:
89

5.2 JUSTÍCIA GRATUÏTA
La justícia gratuïta és un dret fonamental que haguem defensar. El Torn d'Ofici s'ha de transformar
en un servei públic prestat per les administracions públiques. Proposem que la defensa jurídica
gratuïta dels ciutadans amb escassos recursos econòmics es presti a través d'un sistema de
"defensors públics", integrat per advocats i advocades dedicats exclusivament a aquesta tasca,
sistema que ha de ser gestionat per comunitats autònomes i ajuntaments de forma concertada , a
través de professionals contractats amb aquesta finalitat, amb exclusivitat, i pagats decentment
per les administracions publiques prestadores del servei.
5.3 JUSTÍCIA RESTAURATIVA AUTONÒMICA
Les més avançades polítiques en matèria de Justícia contemplen models denominats de "justícia
restaurativa" complementaris o substitutius dels models habituals de "justícia retributiva". La
Retribució és la sanció penal del delicte comès mitjançant càstigs al delinqüent sense obtenir res a
canvi la societat i en la majoria dels casos sense obtenir reparació efectiva la víctima. El model
habitual és la sanció de presó l'infractor sancionat. L'aplicació de les sancions retributives és
competència de l'administració central de l'estat i només alguna comunitat autònoma -Cataluñaté la competència sobre l'administració de presons, mecanisme retributiu habitual. Per contra, la
justícia Restaurativa és aquella que procura restaurar el dany causat mitjançant una imposició de
sanció a l'infractor que repercuteix directament i positivament bé a la víctima o bé a la societat en
el seu conjunt a través de col·lectius de víctimes. Sancions que substitueixen la presó o la multa
econòmica -incobrable en la majoria dels casos a causa de la insolvència del penat- per l'obligació
de desenvolupar treballs comunitaris d'índole social o per l'obligació d'atendre les víctimes de
delictes similars que han resultat seriosament danyades i afectades a conseqüència d'aquests.
Exemple d'això seria l'obligació de treballar en centres de recuperació de drogodependents
imposada al petit traficant de drogues o l'obligació d'atendre persones discapacitades a
conseqüència d'accidents de trànsit imposada al responsable de delictes contra la seguretat viària.
Aquests mecanismes de justícia restaurativa fixen el seu objectiu en la reparació o restauració del
dany causat a la víctima i a la societat, així com en la re educació social de l'infractor, allunyant-se
90

d'un model de càstig abstracte que no produeix cap resultat positiu per a la societat ni resocialitza
la conducta infractora del castigat. Al seu torn, permeten reduir el nombre de població carcerària
per delictes menys greus -alhora que redueix la despesa pública en presons i procuren una
reparació efectiva a la víctima del delicte, víctima que en la majoria dels casos no troba ni
reparació ni satisfacció pel sol fet que l'infractor ingressi en un establiment penitenciari. De la
mateixa manera, la justícia restaurativa produeix benefici social i econòmic a la col·lectivitat, que
obté el fruit d'un treball concret impost a l'infractor i en la majoria dels casos aconsegueix evitar la
reincidència.
Els ajuntaments i comunitats autònomes han de jugar un paper essencial en la posada en marxa de
mecanismes de justícia restaurativa al servei de la reparació efectiva dels col·lectius de víctimes,
mecanismes que avui dia són possibles imposar com a penes en la jurisdicció especial de menors i
en alguns casos a infractors majors d'edat penal d'acord amb determinades sancions previstes en
el codi penal sota la denominació de "treball en benefici de la comunitat".

Els Ajuntaments i Comunitats autònomes posaran en marxa programes efectius de Justícia
Restaurativa per a la reparació efectiva de les víctimes de delictes, programes coordinats amb els
departaments de justícia de l'administració central i autonòmica. Especial atenció i prioritat tindran
en aquests programes la reparació efectiva de les víctimes de faltes i delictes comesos per menors
infractors, dels delictes i faltes contra la seguretat viària, contra la salut pública -drogues- comesos
en l'àmbit familiar o delictes i faltes comesos per persones en situació o risc d'exclusió social.

6. PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER
A TOTES I TOTS

TORNAR

6.1. Educació pública de tothom i per tothom
GUANYEM aposta sobretot per l'educació pública i gratuïta, com a única garant del dret universal a
l'educació en condicions d'igualtat i democràcia; i com a base de la cohesió social i de la formació
de persones més iguals, més lliures i més crítiques.
91

Per a GUANYEM la qualitat de l'ensenyament consisteix a garantir una educació pública i laica
l'objectiu prioritari sigui assegurar a tot l'alumnat l'assoliment d'uns aprenentatges que els
permetin formar-se com a persones capacitades per participar autònoma i críticament en el marc
d'una societat democràtica cada vegada més global.
Es tracta d'una concepció de la qualitat associada ineludiblement al principi d'igualtat
d'oportunitats en l'accés, en el procés i en els resultats, perquè una educació de qualitat o serveix
perquè el conjunt de la població aconsegueixi les capacitats bàsiques requerides o no és de
qualitat.
En resum, una educació de qualitat és aquella que dóna resposta a les diverses necessitats
educatives del conjunt de la població per aconseguir el seu èxit escolar, mitjançant una efectiva
igualtat d'oportunitats que ofereixi oportunitats per a la igualtat, i una gestió democràtica,
transparent i socialment eficaç .
Es precís compartir amb els diferents sectors de la comunitat educativa i representants socials un
diagnòstic del sistema educatiu de les Illes Balears que ens permeti elaborar plans d’actuació
eficients i imprescindibles per millorar el nostre sistema educatiu.
La CCAA de les Illes Balears té els índexs més baixos de joves estudiant d’arreu de l’estat, posant de
manifest la necessitat de potenciar la formació entre la joventut illenca.
Apostem per una educació pública amb totes les seves característiques : científica, laica,
coeducativa, participativa, democràtica, lligada al seu entorn, pluralista i inclusiva, orientada a la
formació integral, a l’autonomia personal i al desenvolupament de l’esperit crític.
El català ha de ser la llengua principal d’ensenyament. Això vol dir que el català ha de ser la llengua
amb que es vehiculin els ensenyaments i les activitats extraescolars . La integració de l’alumnat
nouvingut ha de percebre que aquest aprenentatge ha de ser útil per la seva incorporació a la
societat d’acollida.
92

Propostes d'actuació

Derogarem la llei de símbols institucionals de les Illes Balears.

Retardarem implantació de la LOMCE pel proper curs.

Defensem l’educació pública.

Promulgarem una Llei Autonòmica d'Educació, prèvia elaboració i ampli debat social del
corresponent Llibre Blanc que aporti un diagnòstic rigorós de la situació del servei públic educatiu.
La Llei de concretar actuacions i compromisos financers almenys sobre: ampliació i adequació de la
xarxa pública de centres, mesures específiques d'atenció a la diversitat i de compensació educativa,
suport al professorat i millora de les seves condicions laborals, avaluació i control del sistema
educatiu , al costat de vies i mitjans per fomentar l'autonomia, la participació democràtica i
l'obertura dels centres al seu entorn.

Posarem en marxa, a cada zona escolar, d'un Pla general de mesures per afavorir l'èxit escolar de
tot l'alumnat en l'educació obligatòria, que concreti actuacions de suport als qui presenten
dificultats d'aprenentatge des del moment en què es detecten.

Crearem programes específics de compensació educativa dirigits a col·lectius, centres o zones que
presenten majors índexs de fracàs o abandó escolar. Es revisaran periòdicament per assegurar la
seva major rendibilitat social.

Plena gratuïtat de l’ensenyament públic: Comprendrà gratuïtat dels llibres de text i materials
didàctics pel sistema de préstec amb garantia de coresponsabilitat. Per això , es crearan
biblioteques d’aula o centres de recursos d’aula.

Fomentarem les noves tecnologies.

Elaborarem un Pla per a la millora del rendiment i lluita contra l’abandonament dels estudis.

Millorem l’ensenyament d’idiomes.

Promocionarem l’Educació Primària amb programes de reforç educatiu i atenció individualitzada
als alumnes amb dificultats d’aprenentatge.

Incrementarem el suport acadèmic i d’orientació a l’ESO i Batxiller. Pla de recuperació de l’alumne
desescolaritzat.

Crearem més serveis voluntaris i subvencionats : escola matinera, activitats complementaries a
tots els centres

Potenciarem en els currículum escolars i en els plans d’acció tutorial l’educació per a la igualtat,
l’educació afectiu-sexual i la prevenció i resolució pacifica de conflictes.

93

Potenciarem aquelles actuacions per a la millora de la convivència escolar, a proposta del Consell
Escolar Autonòmic, en coordinació amb els Consells escolars de zona o municipals, així com amb
altres àrees o serveis (Benestar social, Joventut, Salut ...) que contribueixin a una intervenció multi
professional i integral: en centres i barris, amb famílies i tutors, i amb mesures de suport al
professorat (formació, recursos d'aula, assistència lletrada gratuïta, equips de mediadors ...). en
què participin tots els sectors de la comunitat educativa i institucions implicades.

Potenciarem programes d'obertura dels centres al seu entorn, que es concretaria en cada zona i /
o cada municipi. Es desenvoluparà en conveni amb els ajuntaments que oferirà serveis i activitats
(a concretar en els centres) com: biblioteca, estudi assistit, servei de menjador i d'obertura
primerenca, al costat de activitats culturals i recreatives. Així mateix es promouran convenis amb
les universitats públiques per desenvolupar un programa de beques orientat a estimular la
col·laboració d'estudiants universitaris en les activitats d'estudi assistit o altres actuacions d'acord
amb la seva formació.

Crearem un programa de foment de la lectura i d'utilització de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació en tots els centres públics, dins l'horari lectiu, que inclogui dotacions
específiques i accions formatives adequades per al professorat.

Potenciarem una xarxa de centres públics suficient i vertebradora del sistema educatiu que
garanteixi, en la seva extensió i oferta educativa, el dret a l'educació en totes les etapes educatives,
tant en els ensenyaments règim general com en les de règim especial.

Definirem les necessitats educatives de cada zona escolar, a curt i mitjà termini, de manera que
l'oferta educativa permeti atendre les demandes dels diversos col·lectius i no només les pròpies de
la població "en edat escolar".

Pla quadriennal d'inversions, pactat amb els ajuntaments, d'acord amb l'evolució demogràfica i
amb els nous desenvolupaments urbanístics. GUANYEM s'oposa frontalment a la cessió de sòl
públic per a la construcció de centres privats, concertats per endavant, sota el pretext d'assegurar
la "lliure elecció de centre".

Gratuïtat dels llibres i materials didàctics que hagi d'utilitzar l'alumnat dels ensenyaments bàsics.
Per a això es dotarà als centres públics de biblioteques o recursos d'aula i s'arbitraran fórmules per
a la seva cessió temporal a l'alumnat.

Ampliació de la xarxa pública d'escoles infantils fins a cobrir, en un pla quadriennal, tota la
demanda d'escolarització de 0 a 6 anys, especialment el cicle de 0 a 3 anys per la important funció
social i educativa que exerceix

94

Pla integral de formació professional que, juntament amb l'extensió a la xarxa pública dels cicles
formatius de grau mitjà i superior més demandats, inclogui i coordini la formació per l'ocupació i els
programes de qualificació inicial..

Ampliarem la xarxa de centres d'Educació de Persones Adultes (EPA) fins a cobrir la totalitat de la
demanda en cada zona escolar, en règim d'ensenyament presencial, complementada amb la
modalitat a distància. Aquests centres hauran d'adequar la seva oferta i els seus horaris a les
característiques del seu alumnat, amb especial atenció als que han d'assumir en solitari (dones
molt majoritàriament) les responsabilitats familiars.

Oferta pública suficient d'ensenyaments de règim especial , suport a les escoles municipals de
Música.

Una adequada i equitativa escolarització de l'alumnat, la reserva de plaça durant tot el curs per a
alumnat amb necessitats de compensació educativa, la prohibició de l'increment de les ràtios
màximes, així com el seguiment i control de l'escolarització en tots els centres finançats amb fons
públics.

Impossibilitar la concertació amb aquells centres que segreguin l'alumnat per raó de sexe, que
utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar el seu alumnat per raons econòmiques,
ideològiques, d'orientació sexual, etc., O que imposin el seu ideari sense respectar el dret a la
llibertat de consciència de l'alumnat o del professorat.

Autonomia dels centres i participació democràtica
L'autonomia dels centres és un factor de qualitat, com a necessària per poder oferir una resposta
educativa ajustada a les característiques i necessitats del seu alumnat i del seu entorn. A més
l'exercici de l'autonomia afavoreix una major implicació dels diferents sectors de la comunitat
escolar, a través de la seva participació democràtica en la presa de decisions. En els centres
concertats l'autonomia dels centres estarà lligada a una gestió democràtica d'aquests, amb
participació plena i en igualtat de condicions de tots els sectors de la comunitat educativa.
Professorat i altres professionals de l'educació
Amb l'acord previ amb els representants sindicals del professorat, s'aplicaran les següents
mesures:

95

Revisió a fons de la formació del professorat, que es realitzarà preferentment en els centres
educatius, a partir de projectes de millora proposats pels propis centres, o per les administracions
educatives. Aquestes organitzaran programes formatius específics que capaciten al professorat en
l'acció tutorial i la prevenció de conflictes, l'ús didàctic de les noves tecnologies o l'atenció a la
diversitat de l'alumnat i l’ensenyament d’idiomes.

Assegurar les plantilles suficients de docents i altres professionals per poder aplicar totes
les mesures d'atenció a la diversitat previstes, així com els plans de convivència.

Un finançament públic suficient i solidària
GUANYEM aposta clarament per un model d'Estat federal solidari, en el qual els dèficits
que puguin presentar determinats territoris, respecte a l'exercici de drets fonamentals,
hauran de ser compensats arbitrant mecanismes de finançament específic.

Assolir en la pròxima legislatura una despesa educatiu per alumne / a d'acord amb
l'assignació d'almenys el 6% del PIB estatal per despesa pública educativa i exigir que la
Llei educativa de cada CA contingui compromisos explícits de finançament

Incrementarem substancialment els diferents tipus de beques: matrícula, material escolar,
desplaçament, igualtat d'oportunitats (estada).

Crearem de beques de compensació per part de la Conselleria i creació d’un programa d’ajudes
directes. Aquestes ajudes cobriran la distància entre la cobertura oferta pel Ministeri d’educació i la
mitjana de la Unió Europea en un termini de quatre anys.

Crearem de beques “salari” que garanteixi la cobertura els costos directes, indirectes i
d’oportunitat de l’estudi d’aquelles unitats familiars amb menors recursos.

Estimació de les beques de mobilitat i les destinades a cursar estudis a l’estranger sobre la base del
cost de vida

Ampliació de les quantitats destinades a beques de menjador i transport.

Gratuïtat del transport a Batxillerat i FP.

Gratuïtat total de l'ensenyament públic, des de la primera infància fins a la Universitat, dotant-la de
recursos suficients, incloent materials didàctics, llibres, servei de menjador i de transport escolar,
així com beques de residència o beques-salari per a l'alumnat que ho necessiti.

Supressió progressiva dels concerts educatius fins a la seva completa desaparició,
mitjançant la integració voluntària i negociada dels centres privats concertats en una xarxa
única de centres públics, arbitrant mesures per a la integració i homologació del seu
professorat. Amb caràcter immediat es suprimiran els concerts amb centres que
96

discriminin per raó de sexe o utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar al seu alumnat
per raons econòmiques, ideològiques o altres característiques culturals o personals.

Increment de la inversió pública educativa fins arribar al 7% del PIB el 2020. Tots els
recursos públics es destinaran exclusivament a finançar els centres de titularitat pública.

Impulsar polítiques educatives inclusives i innovadores per als alumnes d’infantil i
primària (suport psicopedagògic i reforç escolar individualitzat) per prevenir el fracàs
escolar.

6.2. Per una Universitat de qualitat
De l’any 1978 al dia d’avui, la Universitat de les Illes Balears ha sofert un procés de canvi
arrossegada pel model estatal, però sense cap dubte ha estat influenciada per les característiques
pròpies de les nostres Illes. De la dècada dels anys 80, quan la preocupació màxima era la quantitat
(fou imprescindible respondre al creixement de la demanda social); es passa, al llarg dels noranta i
fins a l’actualitat, a una preocupació per la qualitat. Amb un alumnat estable, fins i tot en una
tendència negativa en alguns períodes dels darrers anys, l’eficiència i la excel·lència passen a ésser
el centre de la preocupació universitària. Aquest és el marc en el que ens hem de situar en el
present.
L’avaluació de la Universitat s’ha de realitzar analitzant el context socioeconòmic i demogràfic de la
nostre comunitat.

La Universitat presenta un nivell d’infraestructura i de finançament per

estudiant per sota la mitjana nacional i molt lluny de la

mitjana europea. I la proporció

d’estudiants universitaris per cada mil habitants sensiblement menor a la mitjana europea.
Es fan notar mancances històriques i preocupants com a medicina o periodisme (implantada al
centre privat Alberta Jiménez)
Desprès de la conflictiva entrada en vigor del pla Bolonya , l’adaptació al marc Europeu a través del
procés de Bolonya marca el futur. S’ha demostrat durant aquests dos darrers cursos la gran
mancança de recursos, d’infraestructura, de professorat i econòmics que presenta la Universitat.

97

GUANYEM advoca per paralitzar l'anomenada "Estratègia Universitat 2015" i obrir un debat entre
tota la comunitat universitària per consensuar una alternativa compartida d'universitat pública al
servei de la societat i no dels interessos del mercat.
Plantegem com a objectiu la gratuïtat dels ensenyaments universitaris, fixant mentrestant taxes
mínimes i amb un sistema generalitzat de beques-salari per garantir l'accés dels sectors
econòmicament desfavorits. Per garantir finançament públic suficient de les universitats públiques
es destinarà almenys el 2% del PIB. Potenciar i finançar models alternatius de recerca que
promoguin un desenvolupament sostenible. Assegurar el caràcter públic dels resultats de tota
investigació finançada amb fons públics.

Proposem :
1) Política de beques: les acciones derivades de la política de beques agafen dues direccions:
i)

L’ increment de la quantitat destinada a les beques per a estudiants universitaris. l’augment de
la quantia hauria de reflectir un increment de la partida de les institucions tant municipals com
autonòmiques i la implicació de les institucions culturals i científiques.

ii) La remodelació del repartiment de beques per a l’adequació a les necessitats dels seus usuaris i
usuàries:
-

Beques per a l’alumnat de municipis llunyans a la UIB per transport i habitatge.

-

Beques destinades a subvencionar la activitat investigadora universitària de l’alumnat.

-

Destinar ajudes per a la presentació de treballs d’investigació a congressos; així com
ajudes per a publicacions científiques.

-

Per a la aplicació d’aquesta remodelació és necessari la creació d’una política de
recerca de convenis amb les institucions culturals i científiques que es comprometin a
l’ajuda i la promoció de convenis amb les institucions culturals i científiques que es
comprometin a l’ajuda i la promoció de la recerca i la investigació en l’alumnat.

2) Remodelació de les normes de regulació dels treballadors becaris dins el marc de la Universitat.
És necessari la revisió de la legislació tenint en compte:
-

Impulsar sous minis a les beques.

-

Declaració de drets dels becaris

98

-

Implementació completa del Reial Decret RD1326/2003, de 24 d'octubre, que regula l’estatut
del becari d’investigació amb la cotització a la seguretat social.

3) Reforma dels estatuts de l’Agencia de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB) amb
la finalitat de garantir una major autonomia de l’agència envers la conselleria i la pròpia
universitat. S’han d’objectivar els criteris avaluadors i dotar de transparència el funcionament
de l’agència. En matèria de professorat, s’ha de donar participació a representants dels
treballadors de la UIB en els òrgans directius de l’AQUIB. Major dotació econòmica de l’AQUIB
per realitzar una tasca d’avaluació objectiva dels estudis universitaris.

4) Fer un seguiment exhaustiu dels resultats de l’aplicació del pla Bolonya, per aplicar criteris de
correcció i modificació.

5) Millorar el finançament de la universitat: baixada de les taxes universitàries i augment de les
inversions publiques. Establiment com a objectiu polític estratègic un increment del
percentatge mitjà del PIB destinat a educació superior.

6) Creació de comissions mixtes entre la Universitat i l’ensenyament secundari per tal de
millorar i afavorir la continuïtat dels continguts i la metodologia entre les assignatures del
batxillerat i dels primers cursos de carrera en les diverses macro àrees d’ensenyament.

7) Potenciarem un programa de monitors (becaris) alumnes universitaris, amb la funció de guies
pels alumnes dels instituts que visitin el campus. I desenvolupin al llarg dels darrers cursos preuniversitaris activitats de atracció i conscienciació.

8) Dotarem de infraestructures i recursos les seus universitàries de Menorca i Eivissa.

99

9) Crearem una xarxa de transport públic sostenible que uneixi la part forana amb la Universitat
sense necessitat d’entrar dins palma.

10) Integració urbanística i paisatgística del campus i el Parc Bit. Redefinició dels objectius del Parc
Bit i conversió del Parc en un autèntic centre de recerca.

11) Potenciar la producció científica i d’investigació de la universitat, convertint-la en referent de
les accions i projectes desenvolupats per el Govern. Potenciant els convenis específics, no
només amb l’administració sinó també amb empreses per projectes de recerca.

12) Crearem noves titulacions de consens amb la pròpia universitat. Establiment d’una facultat de
medicina com a gran objectiu de nova titulació durant la legislatura i estudis de periodisme /
comunicació audiovisual de caràcter públic.

13) Crearem de nous instituts de recerca, dotats econòmicament amb un caràcter plurianual, que
permetin establir amb continuïtat línies d’investigació que tinguin projecció de futur.
Potenciació de les ciències socials, grans oblidades en la recerca universitària.

14) Elaborarem d’una llei autonòmica d’universitat que, a l’empara de la reforma de la LOU,
permeti dibuixar un model propi d’universitat.

15) Impulsarem la Universitat com a òrgan d’assessorament principal per el desenvolupament de
projectes del Govern i les distintes institucions publiques, mitjançant la creació i d’utilització de
comissions d’ experts universitaris per desenvolupar polítiques i projectes de qualitat.

16) Potenciarem la autonomia de la Universitat, mantenint el seu caràcter independent.

100

17) Reconeixement efectiu de l’autoritat lingüística de la Universitat en matèria de
normalització.

6.3. Qualitat i equitat:
Volem una educació que reconegui el dret de tots i totes a obtenir aprenentatges rellevants, que
contribueixi per tant a l'èxit escolar de tot l'alumnat en l'ensenyament obligatori, introduint canvis
curriculars, metodològics i organitzatius per oferir millors respostes a la diversitat de l'alumnat ,
amb especial atenció als que tenen més dificultats, i dedicant més recursos a zones i centres amb
més alumnat en desavantatge social
Per combatre l'abandonament educatiu primerenc i assegurar, si és el cas, una preparació
adequada per a la inserció laboral, es propiciarà la generalització de l'educació fins als 18 anys,
amb diversos itineraris i modalitats formatives des dels 16, on es contempli una via més
ocupacional que inclogui estudi i pràctiques remunerades.

Ampliació de les plantilles de professorat i d'altres professionals de l'educació per reduir el
nombre d'escolars per grup i per docent, i poder respondre a les diferents necessitats de
l'alumnat.

Currículum laic, intercultural, inclusiu, igualitari i ecològic, que sigui desenvolupat pels
centres escolars i la comunitat educativa en virtut de la seva autonomia pedagògica.
Qualsevol religió, inclosos els seus actes o símbols quedarà fora de l'àmbit escolar

L'avaluació formativa dels aprenentatges, de la pràctica docent, del funcionament dels
centres i del sistema educatiu ha de servir per a la millora de l'acció educativa en els seus
diferents vessants.

Pla de diagnòstic i seguiment permanent dels problemes i èxits de l'educació pública per
emprendre noves millores. En cap cas les avaluacions externes sobre rendiment de
l'alumnat s'utilitzaran per fomentar la competitivitat entre centres.

6.3 Professorat
101

Cos únic de professorat a partir d'una formació inicial amb rang de postgrau.

Formació inicial i permanent del professorat de tots els nivells que combini teoria i
pràctica, per garantir la seva òptima capacitació docent i disciplinar en l'etapa i especialitat
corresponent.

Regulació acordada amb els sindicats del marc de condicions de treball dels docents i altres
professionals de l'educació

Estabilitat de les plantilles dels centres i reconeixement de l'experiència del personal interí
en les borses de treball. Les places interines es reduiran al mínim imprescindible.

6.4 Autonomia i participació

Ampliarem l'autonomia pedagògica dels centres per organitzar els seus ensenyaments i
poder oferir una resposta educativa ajustada a les necessitats del seu alumnat. En cap cas
ha de servir per seleccionar o segregar l'alumnat o fomentar la competitivitat entre els
centres.

Participació democràtica de tots els sectors de la comunitat educativa en l'organització i
gestió dels centres i dels districtes escolars. Els Claustres i els Consells escolars, com a
òrgans de govern dels centres, tindran capacitat decisòria plena en els assumptes de la
seva competència.

Construcció d'escoles democràtiques en el marc de ciutats i entorns educadors, promovent
la participació de l'alumnat en la dinàmica educativa del seu centre i en la configuració de
la seva ciutat, així com la implicació veïnal en el funcionament i millora de la seva educació
pública ; i fent de la ciutat i el seu entorn un autèntic recurs educatiu.

Impulsarem la creació de programes de prevenció del fracàs escolar i millora de la qualitat
educativa, integrat dins un PACTE PER L’EDUCACIÓ.

102

7. PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRÀTICA

TORNAR

La cultura no és tan sols un artefacte lúdic per ocupar els moments d’esbarjo. La cultura no és
només un espectacle encara que, precisament, en les èpoques de crisi la cultura d'entreteniment i
la cultura espectacular s'utilitzin encara més com a via d’escapada.
En una societat de capitalisme avançat com la nostra, la cultura s’ha convertit en una mercaderia
més. Davant aquesta mercantilització de la informació i del coneixement, cal promoure la
democratització i garantir l'accés a la cultura al conjunt de la societat com a dret universal. Per
aquest motiu, és necessari definir Internet com un servei universal Gratuït per al conjunt dels
ciutadans i ciutadanes.
Alhora, els poders polítics, han de protegir de l'explotació per part de les grans cadenes
comercialitzadores a la part més feble, els i les creadores i els drets intel·lectuals, així com els
treballadors i treballadores del sector cultural.
Per tant, el model vigent de propietat intel·lectual necessita un canvi profund. La defensa de la
propietat intel·lectual no pot basar-se en l’aplicació de canons preventius per part d’entitats
privades, que en ocasions semblen més interessades en la usura que en la defensa d’aquests
drets. De forma paral·lela s’ha de fomentar l'ús de noves llicències per a la gestió dels drets
d'autor, tal com la llicència Creative Commons i donar suport al Copyleft. En el camp informàtic,
una aposta clara per impulsar el coneixement i l’ús del programari lliure.
Sempre atents a les noves manifestacions culturals, no podem deixar de banda la cultura
popular. El patrimoni cultural dels nostres pobles és immens. La cultura popular és patrimoni
universal dels pobles i per tant ningú no ha de poder apropiar-se ni fer negoci amb ella. També és
necessari clarificar el que és cultura popular. La cultura popular no és el mateix que la cultura de
masses. Assumir això, és assumir la validesa d'una economia de mercat on els conceptes de
qualitat i de quantitat es confonen, i demagògicament el client consumidor sempre té la raó
perquè el que paga, mana.

103

Arrel de l’apropiació del llenguatge per part del mercat, hem de tenir cura amb l'anomenada
"cultura alternativa" i separar el gra de la palla, ja que sovint no és més que una marca, una
etiqueta, un gènere, per diversificar el producte, arribar a un altre sector del mercat, a un target
concret i obtenir-ne espúriament un major benefici. És obvi que cal promoure una reflexió i un
debat sobre el que hi ha darrere de les grans empreses de la cultura i dels mitjans de comunicació.
Finalment, situar-nos en una defensa decidida de la cultura crítica. Les avantguardes de la primera
meitat del segle passat, vertaders motors i subversors de la cultura, no cercaven "complaure" el
públic. Estar massa pendent de complaure el públic i, més perversament encara, complaure el
públic d'esquerres, produeix una cultura poc útil socialment.
Les administracions han de defensar el principi de llibertat del creador en la cultura, incorporant-se
així al moment actual en què la construcció de la ciutadania, sigui recolzada per instruments de
participació que doti de suports i recursos individuals i col·lectius.
Models nous, respectant el que neix, modificant els espais i facilitant intermediació cultural a la
gestió i acordant amb el tercer sector d'emprenedors i creadors formes de participació.

Afavorir el caràcter públic i també col·lectiu de la cultura, i garantir la llibertat d'expressió
en qualsevol manifestació cultural i artística

Respecte a l'excepcionalitat cultural

Transparència en la gestió i bones pràctiques en l'actuació pública

La creació de noves àrees i eixos de centralitat cultural (Polígons industrials, barris, espais
multiús, etc.)

Recuperació del control públic d'activitats privatitzades i procés de devolució de la venda
"de recursos culturals i patrimonials.

Promoció de l'associacionisme cultural

Suport a la creativitat, a la innovació, al talent creatiu i als processos culturals que es
desenvolupen al marge de les demandes de mercat

Que no es financi amb fons públics festes on hi hagi patiment animal

104

Fer front a l'era digital amb apostes per les noves tecnologies, tant en la seva relació amb
les institucions com en la seva dimensió cultural

La cultura a les Illes Balears:
L'extraordinària transformació que, en aquests últims 50 anys, han experimentat les Illes en tots
els àmbits –econòmic, social, polític i cultural–, constitueix el marc històric més significatiu des del
qual entendre la nostra realitat avui.
Els citats canvis han tingut el seu ressò i el seu correlat en el món de la cultura. Les transformacions
han estat moltes: creació i consolidació de la universitat, consolidació d'una xarxa de distribució i
mostra de produccions culturals (biblioteques, centres culturals, orquestres, auditories…),
augment de beques i ajudes a totes les àrees, increment de l'oferta del mercat audiovisual i
editorial (televisions, editorials, segells discogràfics, internet), i gran expansió dels contactes amb
persones

de

distinta

procedència:

peninsulars

al

principi,

i

estrangers

(europeus,

hispanoamericans, del Magrib, d’Àfrica) en aquesta última etapa.
Tot això ha comportat un més que profund canvi en els hàbits i en les formes d'expressió i consum
cultural dels ciutadans de l’illa i ha propiciat, en no poca mesura, la problematització del que
s'entenia per identitat. Les Illes han conegut, de manera irreversible, un procés d'homologació
amb els models culturals a l'ús de cort occidental europeu. Això ens situa en el repte d’identificar
els elements culturals d’ordre global irrenunciables i, al mateix temps, localitzar els continguts
locals que cal protegir i promoure.
És en aquest marc que hem de dissenyar una política cultural que superi el concepte tradicional i
elitista de la cultura, defensi el nostre patrimoni cultural com a eina de cohesió social, promocioni
la cultura com a factor de desenvolupament social i econòmic, i ofereixi alternatives
democràtiques i crítiques a la seva mercantilització.
Per la qual cosa proposem:
105

Democratització, coordinació i subsidiarietat:

La creació del Consell de la Cultura i de les Arts, amb l’objectiu de promoure la coordinació
entre el Govern, els consells insulars i els ajuntaments i ser un òrgan de participació i
assessorament en el desenvolupament i aplicació de la política cultural. Una de les seves
funcions serà:

Elaborar un Pla de Cultura amb la participació de tots els agents culturals.

Establir un model consensuat de cooperació institucional amb els consells insulars i els
ajuntaments que permeti impulsar projectes cooperatius sense duplicar les competències i
amb la racionalització de les despeses. Cal tenir present el principi de subsidiarietat i que la
cultura és una de les matèries transferides als consells insulars.

La redistribució del pressupost: hem d’accentuar una major dotació pressupostària per a
la cultura de proximitat i acabar amb el pressupost adreçat a pocs ciutadans. S’ha d’acabar
amb la destinació de grans pressupostos per eixugar dèficits de grans equipaments.

Infraestructures culturals:

Impulsarem un Pla d’equipaments culturals, com a projecte prioritari a finançar per totes les
administracions, que garanteixi i asseguri els equipament adients a cada municipi (biblioteca
pública a tots els municipis de més de 2.000 habitants, centres culturals, teatres i auditoris,
sales d’exposicions, arxius, museus, centres d’interpretació) i el seu manteniment, amb
especial incidència en:
o

els sectors culturals amb mancances d’infraestructures.

o

els municipis, barris i zones amb dèficits històrics i/o amb fort creixement demogràfic.

o

els centres de producció i creació.

Patrimoni històric i cultural

Millorar la legislació de la protecció del patrimoni mitjançant el desenvolupament
reglamentari de la Llei 12/1998 i de les lleis ja aprovades (llei de cultura popular i tradicional,
llei de museus, llei d’arxius i patrimoni documental, llei de biblioteques i patrimoni bibliogràfic).
106

Aplicació efectiva de la legislació sobre museus, arxius i biblioteques: cal que el Govern i els
consells col·laborin en l’establiment de mecanismes de suport als ajuntaments i a altres
entitats per a garantir el compliment de la legislació.

Incorporar els paràmetres culturals en la gestió urbanística i en l’ordenació territorial:
o

Actualitzar les cartes arqueològiques i incorporar-les al planejament territorial i
urbanístic.

o

Impulsar la revisió i actualització dels catàlegs de béns protegits a tots els municipis i
incorporar-los a la normativa.

o

Redactar plans especials en els centres històrics per tal de garantir-ne la conservació i la
viabilitat.

Incorporar els paràmetres culturals en la gestió urbanística i en l’ordenació territorial:
o

Actualitzar les cartes arqueològiques i incorporar-les al planejament territorial i
urbanístic.

o

Impulsar la revisió i actualització dels catàlegs de béns protegits a tots els municipis i
incorporar-los a la normativa.

o

Redactar plans especials en els centres històrics per tal de garantir-ne la conservació i la
viabilitat.

Foment de la creativitat i suport a les empreses dedicades a la producció i promoció de la
cultura.

Millorar l’accés a les xarxes de producció i distribució cultural: Més que generar puntuals i
excel·lents esdeveniments culturals, cal construir programacions estables, amb vocació de
continuïtat i permanència en el temps.

Incentivar programes d’intercanvi entre els grups culturals de les diverses illes.

Impulsar estratègies per a la fidelització i creació de nous públics, mitjançant plataformes
d’agents i empreses culturals, carnet de biblioteca, associacions d’amics, descomptes per
ala gent gran, abonaments integrats, etc.

Incrementar el suport públic a les empreses dedicades a la producció i la promoció
107

cultural amb especial atenció a les empreses cooperatives sorgides de la iniciativa dels
mateixos creadors.

Impuls a l’ensenyament artístic i del patrimoni històric

Incloure en els currículums dels diferents nivells del sistema educatiu reglat obligatori el
coneixement del patrimoni històric de les Illes Balears i els ensenyaments artístics.

Crear el projecte “els creadors a l’escola”: Implicació i presència dels creadors, mitjançant
una borsa de programes en els ensenyaments obligatoris.

Promoure els projectes educatius d’investigació i desenvolupament per a la conservació i
el manteniment del patrimoni històric de les Illes Balears.

Difusió exterior de la cultura de les Illes Balears i foment dels intercanvis culturals.

Foment dels intercanvis culturals entre les Illes Balears i els territoris de parla catalana,
mitjançant les institucions comunes com l’Institut Ramon Llull.

Reforç dels ponts de diàleg, els sistemes d’intercanvi i cooperació amb els territoris, els
creadors i els intel·lectuals de l’Estat espanyol i Portugal.

Reforçar l’espai de cooperació cultural mediterrani.

Més presència en els centres universitaris internacionals.

Avançar en la societat de la informació i del coneixement

Impulsar la formació en TIC a tot el sistema educatiu, des de les escoles a la universitat.

Democratitzar l’accés a les noves tecnologies, convertint les biblioteques en punts
preferents d’alfabetització digital i d’accés als continguts d’Internet.

Avançar en la implementació de les TIC a l’administració i Impulsar la participació
ciutadana en línia.

Suport institucional al software lliure com a alternativa als monopolis en matèria de
programes informàtics.

Oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els
continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals i/o multimèdia.

PLANS ESTRATÈGICS
108

-

El Pla estratègic de les CCAA és l'instrument que ha de concretar l'acció política amb els
creadors, treballadors de la cultura i els ciutadans. Garantir la coordinació entre
administracions, potenciar xarxes entre pobles i comunitats. Promocionar l'acció
internacional

-

Des del respecte a la diversitat, la democràcia participativa i el respecte a les identitats

-

Vetllant per la creació d'empreses públiques o cooperatives autogestionades que ofereixin
productes culturals de qualitat

-

Acordant amb el sector privat la forma i cooperació en la indústria cultural

-

Els pressupostos de cada CCAA concretés el pressupost anual per a complir els objectius
acordats entre els agents de participació del Pla

-

Aplicant una política redistributiva que faciliti les condicions més favorables d'accés als
esdeveniments culturals institucionals per part dels sectors socials amb menys recursos
econòmics.

Proposem unes lleis bàsiques i actuacions de caràcter autonòmic com són:
-

Lleis d’Espais Culturals i d’Espectacles, adequades a la realitat actual i donant solucions a
les dificultats existents.

-

Llei de foment de la cultura.

-

Creació de la Universitat de les Arts.

Impulsarem el desenvolupament i l’aplicació de la legislació sobre patrimoni (Llei 12/1998) ,
cultura popular i tradicional (Llei 1/2002), museus (Llei 4/2003), arxius (Llei 15/2006) i
biblioteques (Llei 19/2006)

Ens coordinarem amb els consells Insulars l’elaboració de Mapes insulars de biblioteques
d’acord amb les paràmetres aprovats pel Govern (BOIB 17, 3 de febrer de 2011) i l’aplicació del
Mapa Insular de Lectura Pública de Mallorca aprovat en 2011 (BOIB 38, de 15 de març de
2011).

Proposem la descentralització municipal de biblioteques, centres culturals i socioculturals amb
el recolzament dels consells insulars, l’establiment de convenis o de consorcis en el cas de
Palma.
109

Així mateix la posada en marxa de programes formatius serà també objecte d'aquesta institució:
-

Empresa Pública per a la gestió de serveis i programes específics

-

Consorcis i plans mancomunats de cultura

-

Acords amb universitats per a propostes d'innovació cultural

TORNAR

8. PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PÚBLIC, DEMOCRÀTIC, PLURAL I EN
LLENGUA CATALANA
A la societat moderna i globalitzada d’avui dia són els mitjans de comunicació de masses, sobretot
els audiovisuals, els que condicionen la percepció política i nacional de la ciutadania. Els valors
econòmics, socials, culturals i lingüístics tenen en aquests mitjans els referents que marcaran la
pauta de les seves conductes, opinions o visió íntegra del que és el món i les seves pròpies vides.
IB3 Ràdio i Televisió, i les televisions insulars i locals hauria de ser l’ens públic que articuli un
projecte de comunicació que ens permetés viure com a comunitat nacionalment conscient i
políticament autocentrada. Uns mitjans que han de ser controlats democràticament,
professionalment independents i han de fer del pluralisme i la veracitat la seva senyera.
Pel que fa a les propostes per a un model àudio-visual propi de les Illes Balears: l’objectiu prioritari
és potenciar una gran espai de comunicació àudio-visual en llengua catalana a partir dels mitjans
de comunicació públics i privats. Simultàniament, cal assegurar el caràcter professional,
independent i plural dels mitjans de comunicació públics.
S’impulsaran les següents mesures:

Potenciar una correcta recepció dels mitjans de comunicació que emeten en la nostra
llengua a Catalunya i el País Valencià.

Fomentar més presència d’informació relativa a les Illes Balears a aquests mitjans.

Impuls a una escola de doblatge en llengua catalana.
110

Impulsar convenis entre els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià per
doblar programes i pel·lícules en llengua catalana.

Creació d’un consorci àudio-visual de les Illes Balears, entre el Govern i els consells insulars,
encarregat de gestionar conjuntament els canals de ràdio i televisió públics de les Illes,
amb l’objectiu d’optimitzar els recursos econòmics i tècnics i millorar la qualitat de les
emissions.

Apostar per part d’IB3 i Televisió de Mallorca d’uns serveis informatius propis, que evitin
l’externalització dels informatius, com a única fórmula de disposar d’uns professionals
independents que apliquin el codi deontològic per sobre del color polític del govern.

Reforçar la independència de gestió i professional de l’ens públic IB3 i de les ràdios i
televisions públiques insulars i municipals, per evitar-ne les ingerències partidistes i el
control directe per part de comissaris de l’Executiu.

Potenciar la indústria àudio-visual de Balears contractant la producció de programes amb
criteris de professionalitat i economia.

Exigència als canals privats que emeten a Balears d’un percentatge d’hores d’emissió en
llengua

TORNAR

9. POLÍTICA LINGÜÍSTICA

S’ha d’aconseguir que la societat torni a percebre que la qüestió lingüística és important per a les
institucions i per la vida a les illes. S’ha d’explicar de forma clara i oberta per què l’acció
institucional tendeix a corregir i compensar els dèficits funcionals de la llengua catalana. Des del
PP, amb la difusió constant del missatge –radicalment fals i il·legal- que les polítiques de promoció
del català son un imposició il·legítima i malèvola.

Proposem
111

Reforçar la coordinació en matèria de política lingüística entre les institucions insulars i amb
les institucions de la resta de Països Catalans.

El català és la llengua d’un espai habitat per més de deu milions de persones; això la converteix en
una de les primeres llengües d’Europa. Cal aspirar a que la seva situació sigui equivalent a la dels
altres idiomes europeus amb un pes demogràfic similar: el grec, el danès, el suec, el txec, etcètera.
Aquesta coordinació ha de traduir-se en la construcció gradual d’òrgans de coordinació
permanents a diferents nivells i amb diferents ritmes en diverses etapes:
a) Participació de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull.
b) La creació d’un Consell de la Llengua d’acord amb les propostes del Segon
c) Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Aquest organisme ha d'estar integrat per les
grans institucions acadèmiques , les entitats cíviques i les entitats culturals i les principals
associacions d’escriptors, editors, ensenyant, periodistes, actors, de la cinematografia
teatre i la música, etc. que actuïn en el nostre àmbit lingüístic.
d) Reclamar el tractament igualitari per a la llengua catalana davant els estats espanyol,
francès , italià, la Santa Seu, la Unió Europea i la UNESCO.
e) Específicament cal reclamar l’oficialitat de català a la Unió Europea i a tots els òrgans
generals de l' Estat espanyol.

Cal crear espais de debat social sobre la realitat sociolingüística del nostre país i sobre política
lingüística, i el millor fòrum per propiciar aquest debat és el Consell Social de la Llengua
Catalana, . Cal completar el Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears.

Aquest pla preveu actuacions destinades a bona part de la societat (institucions públiques, mitjans
de comunicació indústries culturals, sistema educatiu, joventut, oci i lleure, món sanitari, món
empresarial, l’àmbit de les relacions laborals i en el de la justícia etc.) i suposaria un full de ruta
molt vàlid
per orientar la política lingüística del futur, amb el valor afegit d’haver estat consensuat per un
organisme en què és representat un ventall molt ampli de la societat illenca.
112

S’ha d’acostar la realitat lingüística de les Balears a les persones nouvingudes. Les conseqüències
d’una política lingüística orientada en aquest sentit són diverses. En primer lloc, les facilitats a les
persones que no el parlen perquè puguin adquirir aquest capital lingüístic que els ha de permetre
incorporar-se més fàcilment a la nostra societat i adquirir una feina. En segon lloc, cal reclamar les
competències i els recursos suficients per fer possible una política intercultural pròpia que faciliti
aquest accés de tots els ciutadans al català com a llengua comuna, de relació i de cohesió social. En
aquest objectiu hauran de confluir les Institucions públiques, les privades i les associacions

10.ESPORTS

TORNAR

La pràctica de l'activitat física i la seva incorporació a l'estil de vida de les persones els permet
gaudir de més benestar personal, tant físic com psíquic i d'una millor qualitat de vida i per això des
de GUANYEM proposem desenvolupar programes que conscienciïn sobre aquesta necessitat. Des
de GUANYEM ens comprometem a impulsar l'Esport aportant les polítiques i mitjans
pressupostaris necessaris per a realitzar una decidida política esportiva que desenvolupi
actuacions en les següents àrees:

Proposem
1. Pla de promoció de l'esport i de l'activitat física

Accions que dinamitzin i desenvolupin l'hàbit de l'esport en nens i nenes, adolescents i joves en
edat escolar.

Constitució de Consells de l'Esport Escolar i Universitari, que coordini la promoció i
desenvolupament de l'Esport a escoles i en Universitats.

Articular, juntament amb els ajuntaments, una estratègia global que incentivi i faciliti la
generalització d'una activitat física entre la gent gran i les persones discapacitades

En col·laboració amb la Institut Balear de la Dona es programaran accions que promocionen
l'esport en què no estiguin excloses les dones.

113

Programa de Manteniment i millora d’Instal·lacions Esportives en col·laboració amb els
ajuntaments.

Campanyes de conscienciació i sensibilització sobre els beneficis de l'Activitat Física habitual.

Plans de formació contínua de tècnics i investigació de l'esport balear.

2. Esport per a tots i totes.

Crear les condicions que afavoreixin la participació dels ciutadans i ciutadanes en les activitats
físiques i esportives

Suport econòmic a institucions sense ànim de lucre (federacions esportives, ajuntament, etc.) Que
desenvolupin programes de promoció de l'esport.

Activitats per a la integració dels immigrants i altres col·lectius amb dificultats, a través de la
pràctica de l'esport.

3. Pla de Construcció i Millora de Instal·lacions Esportives

Desenvolupar programes específics de promoció de l'esport escolar a tota la xarxa pública en
l'educació primària, secundària i formació professional. La intenció és que cada centre tingui el seu
propi Programa d'Esports, tenint en compte les necessitats dels alumnes, afavorint la pràctica
diversa dels diferents esports i impulsant l'associacionisme en col·laboració amb les diferents
federacions esportives.

Manteniment i renovació de les actuals instal·lacions esportives, adaptant-les progressivament a
les exigències d'accessibilitat i respecte del medi ambient i desenvolupament d'un pla per cobrir les
noves necessitats d’instal·lacions en els diferents municipis o mancomunitats.

4. Gestió Pública de les Instal·lacions Esportives

114

Des de GUANYEM impulsarem la participació ciutadana en la gestió de les instal·lacions esportives
a través dels ajuntaments, clubs, federacions i entitats no governamentals, com a garants de
participació ciutadana i democratitzar-ne l’accés.

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE

115

TORNAR

1. POLÍTICA TERRITORIAL
Hem considerat oportú exposar a manera d'introducció, l’informe sobre medi ambient que el GOB
presenta a la fi de cada legislatura, per la seva rellevància i perquè l'assumim en la seva totalitat.
Una legislatura singular, tant per la crisi sistèmica que vivim com pel descrèdit i la crisi de confiança
que pateix la nostra classe política. Aquest context ha allunyat, massa fàcilment, els diferents
responsables polítics dels compromisos que assumiren després que la societat mallorquina fes un
clam per un gir ineludible cap a una altra manera de fer política i fer país.
En el transcurs d’aquesta legislatura s'han abordat de manera positiva una sèrie de problemes
que amb les corresponents lleis podem manifestar que s'ha obert un nou camí en la conservació
del territori.
Aquestes són:
1.El Decret-llei i la Llei de Mesures Urgents pel Desenvolupament Urbanístic Sostenible.
La legislatura començava amb una bona notícia, la protecció de més de 1.258,9 ha a Mallorca,
entre les que es comptaven molts dels topònims amenaçats per l'urbanisme depredador (Muleta,
Montport, Cala Blanca, Caló d’en Marçal, Son Real....).La llei a més, implicava la derogació íntegra
de l'antiga Llei 12/1988, de Camps de Golf. Recordem que aquesta llei permetia annexar al projecte
de camp de golf una oferta complementària de 450 places, cosa que havia convertit molts de
projectes de golf en simples excuses per poder urbanitzar el sòl rústic.

2. La protecció de Son Real del complex turístic i camp de golf i la declaració de BIC
La Comissió d'Urbanisme del Consell de Mallorca va acordar denegar la Declaració d'Interès
General que hauria permès la construcció d'un camp de golf i un complex turístic damunt una de
les zones amb els valors naturals i sobretot patrimonials més imponents de la badia d'Alcúdia.
L'impuls de declaració de BIC, va esdevenir l'element indispensable per garantir també la seva
protecció futura.

3. Son Baco salvat del projecte de camp de golf amb oferta complementària
Després que el Consell de Mallorca estimés el recurs contra la declaració d'interès general per
116

incomplir amb les DOT, el PTM, la Llei de Sòl Rústic i les pròpies Normes Subsidiàries de Campos,
semblava que s'havia aturat el macro-projecte de camp de golf amb oferta complementària que
amenaçava Son Baco. Però el projecte es va voler ressuscitar a través d'una esmena en la
tramitació parlamentària de la Llei Nadal. Per sort, l'esmena, no va arribar mai a tirar-se endavant
i Son Baco, resta de moment protegit davant d'aquest projecte.

4. La protecció d'Es Guix
El Pla Territorial de Mallorca, a través d'una modificació puntual aprovada pel Ple del Consell de
Mallorca, va desclassificar els terrenys on estava prevista una macro urbanització a la zona d'Es
Guix, a l'entorn de Lluc. A més el Consell de Mallorca té interposat un recurs contra la llicència que
l'Ajuntament d'Escorca havia donat als promotors al 2006.

5. L'impuls del tren fins a Artà
Després de molts d'anys de reivindicació de l'arribada del tren fins a Artà, aquesta legislatura ha
estat decisiva i ben aviat en tram-tren arribarà a la mar.

6. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca
Després d'una polèmica discussió política envers la figura de les ART, el Consell de Mallorca va
decidir votar per a l'eliminació de totes les ART del Pla Territorial. Principalment aquelles que
implicaven nou creixement. Així, malgrat l'arxiu del cas Pla Territorial, que va venir motivat per una
denúncia a fiscalia de determinades ART previstes, es constata el fet que els representants polítics
dels diferents partits, excepte UM, estaven d'acord en la perversió de la figura de les ART tal i com
s'havien planejat.

7 . L'impuls del tramvia de Palma
Tot i que no veurem ni l'inici de les obres dins aquesta legislatura (de fet, encara estam pendents
del projecte constructiu) Palma ja concep l'arribada del tramvia i la ciutat es prepara per recuperar
117

aquest mitjà de transport i fer-lo compatible amb la nova concepció de la mobilitat a ciutat.

8. La consolidació de la xarxa de carrils bicicleta a Palma i la implantació dels eixos cívics
Aquesta actuació, ha anat emmarcada dins una política amb els objectius molt clars respecte a la
necessitat de fer un gir absolut en la concepció de la mobilitat a la ciutat, en el marc d'un nou
model de ciutat impulsat per Cort. La implantació de la xarxa de carrils bici, juntament amb la
implantació dels primers eixos cívics, són el principi del retorn als ciutadans de l'espai urbà dedicat
gairebé en exclusiva i durant massa temps al cotxe. En definitiva, és el principi per reconvertir
Palma en una ciutat per a les persones.

9. La declaració de ZEPA de Son Bosc
Recentment s'ha publicat l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus de s’Albufera de
Mallorca, incloent entre altres els terrenys afectats pel projecte de camp de golf de la Platja de
Muro (Son Bosc). Aquesta mesura impedeix que el projecte, ja iniciat a part de l’àmbit, afecti una
zona d’altíssim valor ecològic.

10. L'inici de l'esbucament de les cases il·legals de Llucalcari
Finalment i després de més de 25 anys de litigi, s'ha iniciat l'esbucament de dues de les quatre
cases il·legals de Llucalcari. És l'inici d'un procés molt esperat que fixa un abans i un després en
l'evolució de la disciplina urbanística a Mallorca.

11. La creació de l'Agència de Disciplina Urbanística del CIM i la presentació del Mapa Urbanístic
de les Illes Balears per part de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
La creació de l'Agència de Disciplina Urbanística implica l'existència d'un òrgan supramunicipal de
control de la disciplina urbanística. En el temps que duu en funcionament s'ha demostrat àgil i
efectiva en la inspecció i obertura d'expedients sancionadors, així com en fer efectives les ordres de
demolició, acabant així amb la sensació d'impunitat que ha alimentat la indisciplina urbanística a
Mallorca. La presentació recentment del Mapa Urbanístic, va en el mateix sentit, és a dir, en la
118

transparència i accés a la informació urbanística, elements clau per a combatre la indisciplina
urbanística.

12. L'inici del final de la impunitat en els casos de corrupció urbanística
Malgrat puguem coincidir en que arriba tard, la veritat és que en aquesta legislatura, s'han iniciat
processos judicials i penals de gran importància en relació a delictes vinculats a la corrupció
urbanística de la mà de la fiscalia anticorrupció, com és el Cas Andratx. Aquest fet ha de marcar un
abans i un després en el final de la impunitat davant les pràctiques de corrupció urbanística que
massa sovint s'han estès pel nostre territori. Cal dotar de més mitjans per fer front de manera
efectiva a aquesta problemàtica, però sens dubte, la resolució progressiva de les diferents peces
que comporten aquests casos genera precedents positius importants per lluitar contra la corrupció
que utilitza l'urbanisme com a eina.

Tot i el llistat d'aspectes positius del balanç, en aquesta legislatura s'han perdut valuoses
oportunitats per a encapçalar el canvi substancial en les polítiques territorials i ambientals que
esperàvem. Hem hagut de veure com es materialitzaven iniciatives i projectes molt durs, alguns
derivats de la legislatura anterior i que s'ha han tingut el valor ni la voluntat política suficient per
aturar, i d'altres, sobretot en matèria legislativa que, sota l'excusa de la dinamització econòmica,
han incrementat la desregulació urbanística i han representat precedents molt delicats que poden
qualificar-se de nova modalitat d'urbanisme a la carta.

És per aquestes causes que el balanç negatiu es manifesta forçament en els següents aspectes:

1. L'autorització definitiva del projecte d'ampliació de Port Adriano
Malgrat el recurs presentat pel GOB al desembre de 2007 contra la concessió, ampliació i
explotació del port esportiu d’El Toro (Port Adriano) per part del Consell d’Administració de Ports de
les Balears per un termini de 30 anys, el Govern va permetre la continuïtat d’un projecte que ha
arrasat un hàbitat de posidònia considerat prioritari per a la conservació per part de la UE.
119

2. La perversa utilització dels decrets llei que han culminat amb l'aprovació de lleis d'amnistia
urbanística i turística
Aquesta legislatura ha creat precedents molt delicats ja que, per via Parlamentària, s'han impulsat
mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern.
La figura dels decrets llei ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació
urbanística, i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han
constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

3. El projecte perdut de tren fins a Alcúdia
L'oposició frontal de l'Ajuntament d'Alcúdia, va impossibilitar el consens necessari per a l'impuls
d'aquest nou tram de tren fins al nord de Mallorca. La inversió prevista s'ha destinat finalment a les
obres d'electrificació del tren fins a Inca.

4. La Llei que declarà Son Bosc projecte d'interès autonòmic
El Parlament va aprovar una llei que amb l’excusa de l’interès autonòmic derogà el procediment
d’ampliació del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca incorporant Son Bosc i altres zones
d’important valor natural. Una llei feta a mida per un projecte privat, injustificable (ja tenim 24
camps de golf a Mallorca) i amb mentides a l’exposició de motius. Vergonyosa.

5. L'aprovació de la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, sense revisar res
El Consell de Mallorca, ha perdut l'oportunitat en aquesta legislatura de fer un canvi en el model
d’infraestructures viàries, sotmetent-les a criteris de mobilitat sostenible i fent possible una altra
relació amb el territori. Contràriament es va consolidar el planejament anterior que preveu
convertir tot Mallorca en l'àrea d'influència metropolitana de la ciutat de Palma.

6. La implantació del nou forn de la incineradora
120

No es volen inaugurar en aquesta legislatura, però la realitat és que ja està en funcionament,
encara que sigui en període de proves. El propi Pla Director Sectorial de Residus preveia el
tancament progressiu de les incineradores a mesura que es fessin efectives les polítiques de
reducció i reciclatge, però la realitat és que aquestes polítiques no interessen i, malgrat les
evidències que es tracta del sistema més car i més perjudicial, mentre hi hagi qui guanya doblers
cremant residus, el negoci de la incineració seguirà condicionant el futur de la gestió i el
tractament dels residus a Mallorca.

7. La llei Carbonero i l'impuls de la urbanització de Son Bordoi
5.000 nous habitatges a preu taxat. Considerem que hi prou sol urbà disponible per a fer una
política d'habitatge que no impliqui nou creixement. Un dels projectes més polèmics en l'aplicació
de la Llei Carbonero, és el projecte urbanístic que es pretén fer a Son Bordoi. Un projecte que
amenaça la darrera àrea rural ben conservada de Palma i que condemna el Molinar a la pèrdua del
seu caràcter.

8. La via connectora: el 2on cinturó del PSOE
Sens dubte ha estat el pitjor dels projectes que s'han plantejat en aquesta legislatura. La
tramitació, el pressupost, el traçat, l'absència del compromís polític, les posteriors

rectificacions,

etc. tot plegat ens amenaça amb una nova mega infraestructura de formigó i asfalt que
condemnarà Palma i Mallorca a la submissió del cotxe privat. Per altra banda han quedat damunt
de la taula, qüestions pendents que el Govern no ha considerat prioritàries en la seva gestió.
Aspectes importants que representen sectors vertaderament estratègics per enfortir la nostra
economia i el nostre teixit social i que són les vertaderes claus per a fer efectiu un canvi en el model
que s'adapti i ens posicioni de forma avantatjosa davant dels reptes d'un futur que passa per
l'assumpció de la sostenibilitat més enllà del discurs.

9. Polítiques territorials: salvar el sector immobiliari en comptes de replantejar-se el model
Malauradament hem pogut constatar en aquesta legislatura que per fer front a la crisi, s'han
seguit implantant les mateixes receptes que ens hi varen abocar i les polítiques territorials s'han
121

allunyat del compromís de no malmetre "ni un pam més de territori" per salvar el sector
immobiliari, és a dir, per intentar mantenir-lo als ritmes de creixement que havien engreixat la
bombolla immobiliària i amb això, la falsa sensació de generar una economia pròspera.

10. Espais Naturals: ni un nou metre quadrat d’espai natural protegit
La planificació i declaració de nous espais naturals protegits no ha registrat cap avanç
significatiu en aquesta legislatura. Els procediments de redacció dels PORN (Plans d’Ordenació dels
Recursos Naturals) iniciats la passada legislatura no han finalitzat (ni tan sols s’han presentat
públicament). Així, no s’haurà pogut declarar el Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos ni
ampliar el Parc Natural de la Península de Llevant. Pel que fa a la planificació i gestió d’espais ja
declarats, tampoc es pot destacar el seu avanç: no s’ha enllestit el nou PRUG (Pla Rector d’Ús i
Gestió) de s’Albufera de Mallorca (es segueix amb el del 1999-2002)

11. Agricultura: un sector estratègic relegat a jardiners del paisatge
L'estratègia econòmica de les Illes Balears, s'ha oblidat completament de l'agricultura. Un sector
que hauria d'esdevenir estratègic en el nostre posicionament econòmic perquè representa
disminuir la nostra vulnerabilitat generada per la dependència de productes exteriors. Som un
territori fràgil i limitat, i el camp ha esdevingut un actiu més pels dos únics interessos econòmics de
la comunitat: el constructor (amb la urbanització del camp) i el turístic ( principals beneficiaris del
paisatge), però més enllà d'això l'agricultura no ha estat mai considerada un factor clau i
estratègic, i ho és. El panorama d'encariment dels productes petroliers tindrà repercussions
directes en la importació d'aliments i reforçar la producció pròpia esdevé un element clau
d'autonomia que ens permetria avançar-nos a aquesta conjuntura a nivell global.

12. Canvi climàtic: no figura entre les prioritats del govern
Queda bé a nivell de discurs, però ni les polítiques urbanístiques, ni les de planificació
d’infraestructures (viàries, portuàries, aeroportuàries, dessaladores, incineradores, carbó per a la
producció elèctrica...) no tenen en compte per res la necessitat de fer front a un escenari de canvi
climàtic en el que les Balears són molt lluny dels compromisos que s'haurien d'assumir. Les
122

campanyes de sensibilització no basten. Cal assumir el compromís i el repte a totes les polítiques
que s'impulsin, per tal de garantir i demostrar un vertader compromís més enllà del discurs.

13. Energia: segueixen primant les energies més contaminants
No s'ha impulsat, tal i com s'havia compromès en aquesta legislatura, una Llei d'Energies
Renovables i Eficiència Energètica, que a partir d'un diagnòstic rigorós dels potencials, permetés un
vertader desplegament de les energies netes, ni tampoc una revisió de la planificació energètica
(Pla Director Sectorial Energètic) que plantegi un futur sense carbó, amb el tancament progressiu
de la central d'Es Murterar. Els canvis són imprescindibles i ja arribem molt tard.

14. Residus: canvis superficials quan es necessita un replantejament en profunditat
Després de més de 10 anys des de la construcció de la primera incineradora, i amb els nous forns a
punt d'inaugurar, després de l'evidència que en el camí del reciclatge encara queda molt per fer
però també d'algunes exitoses iniciatives pioneres municipals per fer efectives mesures per al
reciclatge, després de veure com es finança i de què viu el "negoci dels residus" a Mallorca, i ara
que hi ha un canvi en la direcció política del departament de medi ambient del Consell de Mallorca,
és l'hora de plantejar alternatives reals i factibles que han de començar per una modificació en
profunditat del Pla Director

Sectorial de Residus Sòlids Urbans i han d'acabar per la planificació del tancament progressiu de la
incineradora de Son Reus.

15. Platja de Palma: la necessitat d'una reconversió sense creixement
La reforma de la Platja de Palma, ha tornat a quedar estancada i amb ella la definició del futur de
la zona humida de Ses Fontanelles i la seva preservació. El projecte, malgrat ser capdavanter en
plantejaments energètics i de mobilitat, representava un nou creixement en hectàrees per a la
consolidació de la zona turística. Entenem que mai la reconversió ha d'implicar creixement i aquest
és un principi ineludible per a la concepció d'aquest gran projecte.
123

16. El Jonquet, encara amenaçat malgrat la declaració de BIC
Després de l'inici de la declaració de BIC per part del Consell de Mallorca, en categoria de conjunt
històric, per la barriada d'Es Jonquet, queda encara per definir el Pla de Reforma Interior (PERI) que
definirà com ha de desenvolupar-se aquest àmbit. A hores d'ara, el PERI es troba en fase de
redacció a través d'una contractació externalitzada per part de l'Ajuntament de Palma, però no
s'aprovarà abans que acabi la legislatura i això pot implicar una amenaça efectiva pel futur d'Es
Jonquet.

17. Llei del sòl, la única comunitat autònoma on encara no s'ha arribat al consens polític necessari
per tirar-la endavant.
Malgrat haver presentat un projecte de llei i haver-se iniciat un procés de consulta amb els agents
implicats, la legislatura acaba, un cop més, sense que el Govern hagi estat capaç de treure una Llei
del sòl consensuada i la garantia de tenir un text normatiu únic de referència en matèria
d'urbanisme i ordenació del territori.

18. Pesca: perduda l'oportunitat de comptar amb una llei pròpia
Tot i que l’extinta Conselleria d’Agricultura i Pesca va treballar en una proposta de llei
autonòmica, aquesta no s’ha arribat a tramitar. S’ha perdut així l’oportunitat de regular més
adequadament algunes de les pràctiques pesqueres, tant professionals com esportives, que es
desenvolupen a la nostra mar, i d’obrir noves possibilitats per a una activitat pesquera professional
sostenible.

19. L’educació ambiental, una assignatura pendent.
S'ha deixat morir el Fòrum d'Educació Ambiental de les Illes Balears, que és el marc legal on estan
representats tots els sectors que es dediquen a l’educació ambiental a la nostra comunitat
autònoma (administració, ciutadania, sector socioeconòmic, sistema educatiu, universitat i mitjans
de comunicació) i que és l’òrgan que podria contribuir a fer avançar l’educació ambiental, entesa
124

com a resposta a la problemàtica ambiental que ens afecta. El Fòrum no ha tingut ni una sola
reunió en aquesta legislatura, quan legalment s'ha de reunir almanco una vegada a l’any. També
s'ha aturat l'elaboració del pla d'acció de l'Estratègia Balear d'Educació Ambiental.

És més que evident que, en termes concrets, hi ha qüestions puntuals que podem celebrar
d'aquesta legislatura. Tot això, juntament amb el fet que no hagi estat una legislatura de grans
infraestructures (excepte, la via connectora) que sepultin sota l'asfalt i el formigó més hectàrees del
nostre fràgil territori.

Però hem de lamentar que, en línies generals, no s'hagi fet efectiu el gir de les polítiques que
haguessin marcat el canvi de tendència necessari i imprescindible tant per sortir de la crisi amb
garanties de futur com per assolir els compromisos polítics inicials de revisar el nostre model de
creixement, econòmic i territorial.

La realitat és que a grans trets, s'han impulsat polítiques que representen una continuïtat d’un
model fracassat: construcció, turisme, infraestructures viàries, ... La dinamització econòmica ha
estat la gran excusa, i el "no posar traves" al creixement la consigna que han marcat les polítiques
prioritàries del govern, obviant sectors estratègics i claus per garantir el futur (energia, agricultura,
residus, model territorial, model viari...). S’ha eludit, sota l'excusa de la necessitat de fer front a la
crisi, el canvi de tendències promès i compromès. Polítiques conservadores impulsades per partits
progressistes. En massa casos ens hem hagut de demanar, on es marcava la diferència? i massa
sovint, la resposta ha estat, exclusivament en el discurs.

PER UNA POLÍTICA TERRITORIAL SOSTENIBLE
GUANYEM defensa en l'àmbit de les administracions públiques autonòmiques respecte al medi
ambient i la política territorial, i en el camí de la sostenibilitat, una ordenació de territori que
protegeixi, conservi i restauri la naturalesa del món rural, dels espais protegits, dels boscos,
aiguamolls, de les vies pecuàries i dels camins veïnals, per la seva alta contribució a la salubritat, la
salut i el benestar de la ciutadania actual i les generacions futures.
125

GUANYEM impulsa un desenvolupament econòmic, industrial, agrícola, ramader i pesquer que se
situï en el camí de la sostenibilitat on les activitats humanes es desemboliquin amb ple respecte a
la resta de la naturalesa. Reorientant les activitats econòmiques a l'ús sostenible dels recursos
naturals, sense superar la capacitat de regeneració del planeta i sense depassar la seva capacitat
d'acolliment de residus, promovent les energies renovables, la gestió dels materials des de “el
bressol al bressol”, la producció neta, l'agricultura ecològica, la pesca responsable que salvaguardi
el futur dels recursos naturals marins, el consum responsable i la creació d'ocupació socialment
útil.

La nova cultura de l'aigua, el transport sostenible amb el ferrocarril, al costat dels desplaçaments a
peu i amb bicicleta, com a columna vertebral del sistema. Estimulem les Agendes 21 Locals de
democràcia participativa, en la transformació ambiental, econòmica i social. Fomentem l'educació i
sensibilització ambiental en tots els sectors de la població, destacant el món infantil.

GUANYEM impulsa una política territorial enfocada a la sostenibilitat on és necessari començar per
democratitzar l'ordenació del territori aconseguint que aquesta activitat tingui com a eix
fonamental a la ciutadania, a les persones, el seu desenvolupament polític (participació) i personal
(educació, habitatge, sanitat, cultura, esport, oci,…).

Proposem que la Comunitat Autònoma implanti estratègies globals relatives a l'ordenació del
territori i a l'urbanisme, amb l'objectiu de generar tant la xarxa de ciutats mitjanes com el món
rural dinàmic que evitin la concentració de l'activitat productiva en grans aglomeracions urbanes.

Considerem imprescindible tractar les ciutats i els pobles des de la integració, des del criteri de
crear espais que possibilitin la màxima qualitat de vida dels éssers humans alhora que la vida dels
altres éssers vius.

126

El capitalisme ha generat processos de polarització territorial, generant territoris d'acumulació de
capital, població i mitjans de producció, enfront de zones destinades a l'explotació dels recursos
naturals i a l'abocament dels residus.

L'ordenació del territori ha de superar la planificació al servei dels desplaçaments en automòbil i
camió que va contribuir a quarterar profundament el territori i a alterar la xarxa de ciutats i el
propi urbanisme. L'automòbil va demandar contínuament major superfície de carreteres i
autopistes amb o sense peatge sense resoldre la congestió del tràfic però provocant l'increment de
les emissions de gasos amb efecte hivernacle i el canvi climàtic.

GUANYEM proposarà des del Govern i Parlament Autonòmic una política territorial de proximitat
on les activitats quotidianes es realitzin a peu, amb bicicleta i en transport públic col·lectiu, i on
s'estableixi un model de producció, distribució i consum adequat al territori.

Imaginar un model de desenvolupament sostenible als Illes Balears suposa repensar i incidir sobre
quatre grans eixos: la gestió del Territori, el nostre model productiu i de consum, el model
energètic i de gestió dels residus i també com no, afecta al finançament.

La gestió del territori com a bé públic.
Per un futur de canvi és clau impulsar la participació ciutadana i la responsabilitat social per no
hipotecar a les generacions futures. Però cal tenir en compte que el territori s’ha convertit en un
important element per avançar en cohesió social i socialització del benestar. En el darrer segle a les
Illes Balears s’ha crescut molt consumint irracionalment el territori, però en termes de cohesió
social i d'equitat ens hem desenvolupat molt menys.

Per això és imprescindible una intervenció potent dels poders públics per aconseguir una gestió del
territori que afavoreixi a la majoria de la població, considerant el territori com un be públic i, per
tant, supeditant la propietat privada a l’interès col·lectiu.
127

El repte principal, de cara a aconseguir la sostenibilitat als Illes Balears, és la contenció del
creixement urbanístic, l’adaptació a la capacitat de càrrega real del nostre limitat territori. En una
comunitat insular, el territori és un bé escàs. La política de protecció del territori ha de passar
d'una òptica centrada en els “salvem” encara vigent avui (Salvem És trenc, Salvem Ses Salines,
Salvem la Real…) a la reducció de la pressió global de la construcció sobre el territori: el focus no és
un o altre topònim, sinó el paisatge de grues. Als Illes Balears, la contenció urbanística és la clau de
volta del canvi de rumb cap a la sostenibilitat: alentir el ciment és la millor política de transport, la
millor política hidràulica, la millor política de residus o la millor política energètica.

Propostes per ordenar el territori dins de l’objectiu de la conservació

Completar la normativa urbanística i ambiental actual perquè doni un marc legislatiu permanent de
signe proteccionista. En aquest sentit, cal aprovar les lleis següents:

Desenvolupament d’un règim de finançament dels ens locals que els permeti no dependre de les
llicències d’obres o del cobrament d’imposts derivats de l’ocupació i usos edificatius intensius del
sòl, tot això en el marc del desenvolupament de la legislació municipal i de règim local –inclosa la
relativa a les hisendes locals-.

Llei de Protecció de la Biodiversitat com a complement de la LECO, sense renunciar a modificar la
LECO en els nombrosos aspectes inconstitucionals i altres aspectes normatius defectuosos.

Llei de prevenció i control integral de contaminació (IPPC) que reguli

l’autorització

ambiental

integrada a l’àmbit de les Illes Balears.

Aquests textos legislatius han de fixar-se’ls objectius següents:
-

Eliminar la possibilitat que permet l'article 33 dels DOT d'incrementar en un 10% l'àrea
urbanitzada.

-

Declaracions d'interès general restrictives, que realment responguin als interessos públics,
evitant la urbanització i la terciarització del sòl rústic, especialment de creixements
industrials desordenats i dispersos.

-

Modificació del Pla territorial pel foment d'obtenció d'habitatge, especialment de promoció
128

pública (juntament amb les mesures que ha de preveure la nova llei del sòl.
-

Millora i extensió del procediment d'avaluació de l'impacte ambiental als plans i programes
per damunt del que preveu la legislació actual.

-

Respectar la vocació agrícola, forestal i natural del sòl rústic, eliminant la possibilitat de
noves edificacions residencials i considerant el sòl rústic com una reserva estratègica,
ambiental i econòmica (un rebost irrenunciable i un regulador del cicle hídric).

-

Temporització de la concessió de llicències, amb els modulacions necessàries, però sense
que el contingent anual per a cada illa pugui superar en cap cas l'1 % del parc construït.

-

Eliminar el sòl urbanitzable residencial existent i restringir el no residencial.

-

Eliminar la possibilitat d'edificació residencial als "urbans encara no urbanitzats" o "falsos
urbans".

-

Els Consells insulars han de ser un instrument clau en la política urbanística i d'ordenació
del territori. És especialment important el reforç de la disciplina urbanística, amb un
augment substancial dels recursos humans i econòmics i amb la creació de mecanismes de
cooperació entre els Consells Insulars i els Ajuntaments: s’ha d’anar cap a la creació d’una
Agència Autonòmica de control i disciplina urbanística, evitant que els ajuntaments hagin
de carregar amb aquest problema, atès que són els responsables de planificar a nivell de
l’ordenació territorial insular i sectorial, i són competents per a l’aprovació del planejament
municipal.

-

Els Plans Territorials s’han de reformar per tal que responguin a aquesta voluntat
proteccionista. El Pla Territorial de Mallorca ha d'incorporar els criteris esmentats abans per
a les lleis urbanístiques (política restrictiva respecte als nous sòls urbans, prohibició de
noves edificacions residencials en sòl rústic), a més dels següents:

-

Renúncia a autovies i carreteres de nou traçat (excepte els variants que puguin ser
necessàries); especialment, renúncia al Segon Cinturó de Palma.

-

Impossibilitat de nous camps de golf.

-

No utilització de les "reconversions territorials" per operacions d'increment de places
129

turístiques o d'urbanisme a la carta.
-

S’ha d’evitar modificar el PTM atenent a meres circumstàncies conjunturals i d’oportunitat
més que dubtosa. Cal una eina estable i que atorgui seguretat al model.

-

Els municipis han de poder guanyar en autonomia financera, però hauran de cedir
autonomia en aspectes d’interès supramunicipal com l’ordenació territorial i les polítiques
de sòl i habitatge. Cal impulsar un marc normatiu avançat sobre règim local, on la
recaptació impositiva al marge de la qual és fa amb els llicències urbanístiques pugui
premiar als municipis més conservacionistes.

-

Creació d’un fons de compensació pel finançament dels municipis que renunciïn a
desenvolupaments innecessaris. Aquest fons és nodrirà de recursos procedents d’imposts
autonòmics i estatals destinats als ens locals, dels que recapti l’agència autonòmica de
disciplina urbanística, d’altres aportacions del Govern i dels Consells Insulars.

-

Incorporació al fons dels recaptacions per l’impost d’activitats econòmiques creant unitats
de compensació intermunicipal per evitar que tots els municipis vulguin polígons industrials
que restin competitivitat i malmeten el territori.

-

Limitar i ordenar el creixement dels polígons terciaris. Per exemple a Palma s'estan
desenvolupant polígons com Són Oms (secundari) , Són Morro (secundari), Serveis de
Llevant de Polígon de Llevant (secundari i terciari), Can Fontanet (terciari) i que gracies a la
darrera modificació del PGOU és podran convertir en centres comercials.

-

Un re-equilibri territorial, amb una llei autonòmica del sol que garanteixi una protecció del
sòl rural, racionalitzi els usos territorials per els activitats econòmiques amb l’objectiu de
facilitar la vida, els comunicacions i l'activitat productiva als pobles, per contenir el
creixement, i evitar la cada vegada major concentració d'habitants a les àrees
metropolitanes.

-

Preservar el territori, i fonamentalment evitar la pressió urbanística als territoris sensibles.
Protecció de tots els espais d'interès natural. La política ambiental ha de fer compatible la
gestió dels recursos naturals i el reconeixement i protecció de la diversitat biològica de les
illes. Pressionar per fer una política coherent pels espais costaners. Volem uns Plans
130

Insulars Costaners.
-

Una política territorial integral, que defineixi un model de sistemes urbans i d'espais lliures
coherents i sostenibles.

-

Considerem que les zones urbanes que hi ha actualment són més que suficients perquè hi
hagi habitatges per tothom, i habitatges de protecció oficial.

-

Realitzar un pla de transports que aposti per la intermodalitat real.

-

Apostar per aquells transports tant individuals com col·lectius que siguin nets o menys
contaminants

-

Reconduir el pla hidrològic a l'essència del de l'any 2011

-

Enfocament global al territori com un ens propi.

-

Derogació dels aspectes negatius del pla hidrològic, llei turística, agrària i la del sol com una
mesura de extrema urgència. (línia vermella al programa) per les seves nefastes
conseqüències per el territori i el medi balear.

-

Apostar per la rehabilitació de antics camps de conreu ara abandonats, habitatges
tradicionals a la part forana així com de habitatges en sol urbà.

-

Energies renovables de cicle curt de consum en origen o proximitat.

2. CANVI CLIMÀTIC. POLÍTICA ENERGÈTICA

TORNAR

2.1.Suport a les energies renovables

Considerem que ha de posar-se en peu una política energètica basada en la consideració de
l'energia com un ben públic universal i no com una mercaderia. Promourem la generació pública
d'electricitat des de fonts renovables d'energia. Fomentarem la producció d'energies netes,
131

destacant la fotovoltaica, la solar tèrmica i la mini eòlica, i l'aplicació de tarifes progressives.
Estimem necessari augmentar la inversió en I+D en el camp de les energies renovables. Apostem
per la intervenció pública del mercat de l'energia, atès que és estratègic, amb fixació de preus
màxims i serveis mínims.

Les energies renovables no han comptat amb el suport que s'esperava. L'energia solar fotovoltaica
ha estat víctima d'un decret que estableix un límit màxim a la potència que pot instal·lar-se
anualment. Cap altra forma de generació té establert un límit similar, la qual cosa col·loca a la solar
en una situació clarament de desavantatge pel que fa a qualsevol altre sistema. Així doncs es
continua amb una política energètica que prioritza les fonts més contaminants, sense impulsar de
forma decidida un escenari energètic que aspiri a ser realment eficient i totalment renovable.

Considerem que la política de l'automòbil elèctric, el que suposadament no contamina, està
concebuda per malgastar en el transport l'electricitat produïda en centrals tèrmiques o nuclears,
servint-se de bateries de coltan o liti, minerals extrets de territoris sotmesos a la guerra per posseir
aquestes substàncies. A més, l'automòbil elèctric necessita les mateixes infraestructures viàries
que l'automòbil amb motor de combustió interna consumidor de combustibles fòssils i genera, per
tant, els mateixos problemes d'ocupació d'espais públics, de dispersió de les ciutats, d'aïllament de
la ciutadania. La resposta als problemes de l'automòbil amb motor de combustió interna és el
transport públic, els mitjans no motoritzats, les ciutats compactes, i la generació de proximitat
enfront de la mobilitat.
El 20% de l'energia final (aproximadament el 40% de la primària) es consumeix a Espanya en les
llars. Prop de 4.000 kWh any per habitatge. Les emissions del sector residencial, comercial i
institucional s'han incrementat en 2004 en un 65% respecte de l'any basi de 1990. És a dir, 20
punts més que el conjunt d'emissions espanyoles que en aquest any estaven entorn del 45%. La
major part d'aquesta energia, gairebé el 60%, es consumeix en climatització i aigua calenta.

2.2. Fotovoltaica com a electrodomèstic

132

GUANYEM proposa la producció elèctrica en les llars. El model que defensem és el de la producció
per autoconsum, la fotovoltaica en sostre. L'autoconsum significa una aposta estratègica en el
canvi de model energètic ja que fa innecessàries les grans instal·lacions.

El problema per a l'enlairament d'aquest sector està relacionat amb les condicions per a les
instal·lacions en sostre, amb la regulació de l'autoconsum i amb la complexitat burocràtica, que fan
que una petita instal·lació en sostre tingui gairebé el mateix procediment administratiu que una
gran instal·lació fotovoltaica en sòl i que la seva autorització es demori per sobre de l'any de
tramitació.

La nostra proposta és prevaler l'autoconsum com a estratègia d'un nou sistema energètic.
D'aquesta manera, la proposta passa per una doble acció. La primera, considerar les petites
instal·lacions, menys de 10 kw, com un electrodomèstic, tan sols reglamentat amb la certificació de
l'instal·lador, la qual cosa redueix pràcticament a zero la tramitació administrativa. La segona, la
compensació del major cost de la instal·lació a través del suport públic mitjançant crèdits tous
reintegrables i per deducció directa de l'impost sobre la renda, amb una quantia igual al producte
de venda a xarxa.

A causa del nivell de vida i de la massificació turística i residencial, a les Illes Balears el consum de
combustibles fòssils responsables del canvi climàtic és molt elevat. De mitjana, el consum
energètic anual equival 1,5 tones de carbó per persona, sobretot en forma d'electricitat; i catorze
barrils de petroli, utilitzats majoritàriament com a combustible per a automòbils i avions. Aquest
consum energètic provoca unes emissions anuals de CO2 de més de 8 tones per càpita, enfront
d'una mitjana mundial de 4 tones.

El nostre model de consum energètic és, sobretot, un model de dependència de l’exterior, de gran
contribució al canvi climàtic, i de ritme de creixement continu. Les necessitats energètiques a les
Illes són satisfetes fonamentalment mitjançant energies fòssils –99’4% (carbó i derivats del petroli)
i només el 0.6% de l’energia prové de fonts renovables. Des de 1994 el consum energètic a les Illes
133

Balears s’ha disparat de forma espectacular, coincidint amb l’eufòria econòmica del Tercer Boom
turístic. Curiosament, les grans puntes de consum són a l’estiu quan el flux d’energia solar és més
intens i els requeriments energètics de les Illes haurien de disminuir.

Hem de posar en pràctica una política energètica que respongui als objectius de justícia ambiental i
de lluita contra el canvi climàtic. És fonamental que les regions més desenvolupades del planeta
redueixen les seves emissions per fer possible avanços reals cap a la sostenibilitat i l'equitat en un
planeta de recursos escassos i molt desigualment distribuïts. Això ha de passar en primer lloc per
desenvolupar els tímids acords internacionals de reducció d'emissions, com ara el Protocol de
Kyoto; i per desenvolupar una economia solar basada en l'aprofitament del potencial de l'estalvi i
de les fonts d'energia renovables i no contaminants.

Propostes per lluitar contra les causes i els efectes del canvi climàtic

 Foment i implantació de l'energia solar. Elaboració d'un Pla de sostres solars fotovoltaics.
Instal·lar anualment 2 MWp de potència fotovoltaica descentralitzada, equivalents a 1.000
instal·lacions domèstics de 2 kWp a l'any; facilitant aquesta implantació mitjançant una
normativa autonòmica que incentivi la connexió a la xarxa de l'electricitat solar produïda.
 Desenvolupament de l'energia solar tèrmica. La producció d'aigua calenta sanitària
d'origen solar ha assolit la seva maduresa tècnica. Per fer possible el seu desplegament
massiu, s'ha de regular la seva implantació als edificis públics, als equipaments col·lectius,
als hotels i a les noves edificacions residencials, com ja fan algunes ordenances municipals.
 Foment de l'estalvi i l'eficiència energètic. Fomentar la realització d'auditories
energètiques i operacions de demostració d'estalvi i ús eficient de l'energia, començant
pels edificis públics. Alguns dels objectius prioritaris han de ser reduir les puntes de consum
que obliguen a sobredimensionar la capacitat de generació d'energia i millorar les
condicions d'aïllament tèrmic de les edificacions. Per això cal racionalitzar l’ús de
l’enllumenat públic, optimitzant els sistemes, alhora que es redueix la contaminació
lumínica nocturna; també cal substituir les làmpades obsoletes dels semàfors per sistemes
134

de leds de molt baix consum, etcètera.

Promoció de la cogeneració amb gas natural. La cogeneració és la producció
descentralitzada i eficient d'energia elèctrica i tèrmica en els propis punts de consum.
L'arribada del gas natural s'ha d'aprofitar per desplegar el potencial de cogeneració en
punts de gran consum avui desaprofitat.

Regulació i desenvolupament de l'energia eòlica, especialment la deslocalitzada.
L'aprofitament de l'energia del vent s'ordenarà i fomentarà a través d'un pla director, amb
l'objectiu de fer possible un desenvolupament descentralitzat compatible amb les valors
paisatgístics i la protecció de les aus, fomentant les instal·lacions domèstiques i relegant la
producció a gran escala a les zones industrials, com s’ha vingut fent a molts països
desenvolupats, evitant la degradació del patrimoni paisatgístic; existeixen àrees industrials
que admeten l’intercalat d’aerogeneradors de gran mida.

Estudiar l'aprofitament de noves fonts energètiques. Cal investigar la viabilitat tècnica i
econòmica de l'aprofitament de noves fonts energètiques, com ara la biomassa o el
biodièsel. Impulsar la cultura de l’hidrogen, especialment la seva implantació en el
transport públic (autobusos urbans).

Desenvolupament de mesures d'estalvi i de foment de les energies renovables. Creació
d'un Institut de l'Estalvi i les Energies Renovables, amb funcions d'assessorament,
promoció i suport a particulars, empreses i administracions. Aquest Institut canalitzarà els
ajuts públics, que s'hauran d'incrementar notablement en relació a la situació actual.

El nostre model energètic es basa en les energies renovables, descentralitzades, de propietat i
gestió pública, per això proposem la creació d’una distribuïdora d’electricitat pública que impulsi
l’estalvi amb tarifes radicalment progressives i l’eficiència energètica.
-

Proposem la creació d’una llei general del transport sostenible que aposti per un sistema
multimodal i integral del transport, que marqui un marc d’obligat compliment per la
elaboració dels PMUS (Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible).

-

Impulsarem i fomentarem l’ús de energies netes i renovable

-

Apostem per el tancament i manteniment dels grups 1 i 2 de la central tèrmica des
Murterar.
135

-

Impulsarem l’energia fotovoltaica en sostre, l’energia solar tèrmica per climatització i aigua
sanitària, l’energia mini eòlica, l’eòlica marina i la solar termoelèctrica.

-

L’energia és un bé públic universal i no una mercaderia, per això apostem per l’aplicació de
tarifes radicalment progressives amb la fixació de serveis mínims

-

EUIB aposta per el rescat de tot el sector energètic balear i que passi aquest a propietat i
gestió pública

-

Apostarem per la renovació de tot el transport públic a mesura que quedin obsolets per
altres que funcionin amb fonts energètiques menys contaminants i/o siguin més eficients
energèticament parlant.

-

Apostem per la contribució directa a la xarxa elèctrica per part de institucions o particulars
amb excedent de producció, generant una rebaixa del cost energètic per part d’aquests.

-

Apostarem per la creació de calderes de biomassa, que ajudin a mantenir en condicions
òptimes les zones forestals.

3. AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA

TORNAR

A les Illes Balears, l'aigua ha estat sempre un recurs escàs, però suficient. Els problemes amb què
ens hem trobat en els darrers anys tenen molt més a veure amb el malbaratament. La demanda
creixent, deguda al continu procés d'urbanització i de massificació turística, ha portat a la
sobreexplotació dels aqüífers. Els problemes d'aigua, a més a més, sempre s'enfrontaven amb la
tradicional òptica de gestió de l'oferta: es tractava, sempre, d'augmentar el subministrament, cosa
que conduïa a solucions tècniques com transvasaments, transport d'aigua o dessalació, sense
consideració dels seus efectes ambientals. La manca d'una nova cultura de l'aigua ha portat a
negligir el que s'anomena gestió de la demanda: estalvi, eficiència i reutilització.
Aquesta manca de cultura de l'aigua s'ha traduït en un augment constant del consum, una
tendència que encara no s'ha invertit. L'excés de consum turístic i de consums privats sumptuaris
(reg de jardins, piscines) porta a un creixement que no sempre és atribuïble a l'augment de la
població. Actualment, a les Balears, les mitjanes de consum es troben per sobre dels 310
136

l/hab./dia, un nivell desmesurat.
L'estructura institucional de gestió hídrica i l'estructura de preus, d'altra banda, continuen essent
absolutament inadequades per fer possible una política d'aigua diferent. Els preus de l'aigua no
reflecteixen el cost d'obtenció del recurs, i no penalitzen els consums excessius. Això genera
externalitats negatives per a la societat. Els preus de l'aigua són absolutament diferents a les
diferents zones. No existeix un preu unificat de l'aigua en alta (la que els subministradors
proporcionen als municipis). Pel que fa a les tarifes que els municipis apliquen als usuaris, la
disparitat entre uns i altres és enorme, i fins i tot l'esquema dels preus (importància de la quota
fixa, existència o no de trams de consum).

Propostes per preservar un recurs escàs i vital: l'aigua
Mesures de preservació i us sostenible de l'aigua com a recurs limitat:

Potenciar la Nova Cultura de l'Aigua, que parteixi de la consideració completa de cicle de
l'aigua, i de la necessitat d'actuar amb una visió global. Aquesta nova cultura ha de veure
l'aigua sota tres vessants: a) com un bé social, cosa que determina la necessitat d'oferir a
tota la població la quantitat d'aigua necessària per a un consum raonable; b) com un bé
econòmic, és a dir, com un recurs escàs que exigeix una adequada assignació de costos, i c)
com un bé ecològic, ja que permet l'existència de múltiples formes de vida i sistemes
ecològics.

Establir mecanismes de gestió hídrica per a cada illa: els recursos hídrics destinats a
l'abastiment urbà han de ser gestionats a nivell insular, cosa que suposa disposar
d’infraestructures adequades de producció, transport o emmagatzemament d'aigua, així de
capacitat de supervisar i regular normativament tot el procés. Aquesta administració
hidràulica insular ha de millorar el coneixement del cicle de l'aigua, mitjançant les eines
estadístiques adequades que permetin conèixer dades sobre extraccions, nivells dels
aqüífers, pèrdues en les distribucions i consums.

Regular els preus de l'aigua. Els preus en alta han d'estar unificats per illa, i els preus s'han
d'establir d'acord amb el principi de recuperació dels costos, que pot esser aplicat de
manera progressiva. Les tarifes que paguen els usuaris han de garantir l'accés als consums
137

bàsics i penalitzar els consums sumptuaris, mitjançant l'aplicació de tarifes fortament
progressives a partir d'un determinat nivell (com pugui ser el de 160 l/hab./dia). Els
consums industrials han de reflectir els costos reals.

Millora de l'eficiència i l'estalvi, que s'ha d'aconseguir mitjançant mesures com:
generalització dels comptadors individuals. control de les pèrdues en les xarxes de
distribució, amb l'objectiu que no superin el 15 %, suport a les tecnologies d'ús eficient
(domèstiques, industrials o agràries) de l'aigua. Realització d'auditories sobre l'ús de
l'aigua per a grans consumidors. Èmfasi en tasques de sensibilització i educació.

Protecció dels aqüífers: les aigües subterrànies han de ser protegides. Els aqüífers
sobreexplotats s'han de recuperar mitjançant una reducció de les extraccions i la recàrrega
artificial (infiltració d'aigua pluvial, recàrrega des d'altres aqüífers o amb injeccions d'aigües
depurades o dessalades).

Reutilització de l'aigua: s'ha d'impulsar la depuració terciària de les aigües residuals, i la
utilització d'aquestes aigües per a reguiu, parcs públics, aplicacions industrials i recàrrega
d'aqüífers. També és necessari potencial el reciclatge in situ d'aigües ja usades, com és el
cas del reciclatge de les aigües de dutxes, banyeres i lavabos, i les darreres aigües
d’esbandit en establiments industrials de rentat de roba, en rentavaixelles de grans
consumidors, etcètera, tal com ja s'ha experimentat. També s'ha de millorar la utilització
d'aigües pluvials, mitjançant l'ús generalitzat de depòsits i aljubs i la recollida de pluvials de
les vies públiques per esser emmagatzemades, filtrades i reutilitzades per a usos que no
requereixin la potabilitat. Implantació de la Directiva Marc d’Aigua, amb la instauració dels
requisits de qualitat integral en tot el cicle, de potabilitat. Implantació participada i la
creació dels consells de conca, per tal que les nostres conques assoleixin els objectius de
qualitat exigits; de sensibilització ciutadana davant el problema de l’aperduament
quantitatiu i qualitatiu de les reserves d’aigua.

Apostar per la gestió pública integral de l’aigua així com la titularitat de l’explotació
d’aquest bé, establint tarifes radicalment progressives, establint uns serveis mínims.

Derogar l’actual pla hidrològic i aposta per l’aprovació d’un nou pla amb el contingut de
l’avantprojecte de la legislatura del 2007 a 2011.

138

4. RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLÍTIQUES DE GENERACIÓ, VALORITZACIÓ I
TRACTAMENT DELS RESIDUS
TORNAR

A les Illes Balears es produeixen anualment unes 630.000 tones anuals de Residus Sòlids Urbans,
equivalents a 2,2 Kg per habitant i dia, enfront d'una mitjana a l'Estat de 1,2 Kg; cal tenir present
que el turisme hoteler genera aproximadament 50.000 tones de residus anuals a Balears,
l'equivalent a una població de 150.000 residents, però aquesta generació està fortament
estacionalitzada, el que provoca problemes de col·lapse dels sistemes de gestió en temporada alta.
El turisme residencial o la població de fet genera el 15 per cent dels residus i els residents el 75,5
per cent restant; amb això podem concloure que els hàbits de consum –principal font de generació
de residus- són a les nostres illes absolutament desmesurats –dupliquen la mitjana estatal, sense
que en disposem d’un sistema de gestió a l’alçada del problema-.

Quant als residus de Construcció i Demolició, les quantitats anuals són de prop de 1.200.000 tones
a totes les illes. A més a més, com a conseqüència d'abocaments sense control de tot tipus i de
determinades activitats industrials, existeixen més de 450 sòls potencialment contaminats, dels
quals 80 són pedreres utilitzades com a abocador a la zona de la Platja de Palma. Tot i l’aprovació
dels plans directors sectorials de residus, tota una sèrie de residus no disposen a dia d’avui de
recollida específica ni tampoc d’un lloc proper i accessible on el ciutadà o el petit empresari pugui
dur-los (per exemple, radiografies, un pot de pintura, un ordinador vell, un vidre pla, un carregador
de mòbil, petits electrodomèstics, etc.). La capacitat de l’actual planta incineradora i de l’abocador
de Son Reus per eliminar els residus urbans de Mallorca es troba absolutament superada i la
tendència és a incrementar la incineració, el que resulta ambientalment inadmissible.
Tampoc la recollida selectiva té la qualitat que requeriria i el repartiment de punts de recollida és
molt desigual, encara que la ràtio de contenidors per habitant ha arribat o superat la recomanada.

En els darrers anys s’ha desaccelerat l’increment anual dels índexs de recollida selectiva de residus
urbans. D'altra banda, de cada dia és notablement més difícil que el consumidor pugui trobar els
139

productes que vol en envasos retornables, el desplegament de la legislació d’envasos i de residus
d’envasos no propicia la reutilització. L’accés als envasos retornables es limita a llocs molt concrets.
Ja s’ha constatat que la insularitat disminueix l’interès de les empreses privades de gestió de
residus per operar a les Balears, especialment a les illes menors, la qual cosa suposa costos més
alts per als productors (en relació a la Península) i un pitjor servei, tot plegat amb un important
impacte ambiental negatiu. residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos
de la llar). Finalment, les taxes municipals no contribueixen a la gestió ecològica dels residus.

El repte de futur és impulsar les polítiques de prevenció de la producció de residus perquè el millor
residu és el que no es produeix; amb això cal dir que s’ha d’incidir molt més en els hàbits de
consum de la ciutadania. La reducció de residus exigeix fomentar l'apropament entre els punts de
producció i de consum, i posar barreres per motius ambientals a la circulació de mercaderies,
motiu pel qual els lobbies de pressió lligats a la indústria de l'envasat han aconseguit que la Unió
Europea bloquegi aquestes iniciatives. Però malgrat aquests impediments, és possible avançar en
la reducció de residus mitjançant mesures legals, fiscals i de foment a escala local i regional.

La taxa diferencial de recollida de residus.
S’estableix una taxa diferencial de recollida de residus, segons el volum de residus no reciclats
generat per cada habitatge familiar. Als pobles de Mallorca, i a Palma, existeix una recollida
selectiva de les diferents fraccions de residus. Els municipis recullen gratuïtament les fraccions
reutilitzables, reciclables i compostables. Però cobra una taxa per la recollida de la fracció
inorgànica rebutjable. Aquesta es determinarà pels diversos sistemes aplicables: Contractació de
contenidors familiars; control per codi de barres; venda de bosses específiques; etc. L’objectiu és
quan més residus de rebuig generis, major taxa a pagar.
En l’aplicació de la política de reciclatge sorgeixen caramull de problemes, però el fet injust es
genera quan una família que aplica la separació i el reciclatge al 100% paga les mateixes taxes de
recollida i incineració que una altre que no l’aplica gens. Doncs d’aqueixa manera s’incentiva la
separació, el reciclatge i el consum sostenible, per a evitar al màxim la generació de residus i així
pagar menys.
140

Si això es dugués a terme, ens situaríem a l’escenari d’una reducció important del rebuig cap a la
incineradora, provocant, en definitiva, la supressió de les línies innecessàries d’incineració.

Propostes per una política racional en matèria de residus

Aprovació d'una llei de residus moderna que prohibeixi el tractament terminal de residus
reciclables, evitant ampliacions de la capacitat d'incineració existent. Aquesta llei ha de
prohibir la producció de determinats tipus de residus com el PVC, i preveure la implantació de
tarifes insulars de recollida i tractament i taxes sobre determinats residus com els envasos no
retornables que fomentin la reducció.

Implantació d'una taxa sobre els residus que s'aboquen o incineren de 2 € /tona per finançar
les mesures de reducció, i sobre els residus gestionats a través dels sistemes integrats de gestió
de 1 €/tona, per fomentar els envasos retornables.

Creació d’una xarxa de deixalleries propera al ciutadà seguint el model de Catalunya on el
ciutadà pugui dur-hi gratuïtament els residus que no són objecte de recollida domiciliària, però
que cal separar de la bossa dels residus urbans.

Una major gestió pública dels residus perillosos mitjançant la creació d’una empresa pública
del Govern de gestió de residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos
de la llar).

Multiplicar la recollida selectiva porta a porta per a grans productors de residus urbans, en
particular hotels i restaurants, amb les degudes mesures d’informació i modulació de taxes.

Llei de comerç que obligui els comerços a tenir un determinat percentatge d’envasos
retornables a disposició del públic en tota una sèrie de categories de productes; apostar pel
vessant de reutilització dels envasos de la Llei d’envasos i residus d’envasos estatal.

Reconversió de les taxes municipals de residus urbans per a les activitats econòmiques,
vinculant a la quantitat i al tipus de residus generats per l’activitat i amb bonificacions i
penalitzacions en funció de la col·laboració en la reducció i en la separació en origen dels
residus urbans.

Elaboració de programes de minimització sectorials, especialment d'envasos i de residus de
construcció i demolició. Realització de campanyes de conscienciació ciutadana a favor de la
141

reducció en origen. Inclusió de criteris favorables a la reducció en origen en les polítiques de
compra de les administracions públiques i en les adjudicacions.

Foment de la indústria local de la reutilització i el reciclatge dels residus.

La taxa diferencial de recollida de residus.

Dotar a totes les àrees protegides de vigilància adequada (Inicialment recuperar els vells de
vigilància de l’any 2011).

5. CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS

TORNAR

El concepte de conservació està implícita la idea més àmplia d'utilització racional dels recursos
naturals. La naturalesa és alhora font de recursos i embornal de residus generats pel sistema
productiu. Molts beneficis s'obtenen directament dels ecosistemes sense passar per processos de
transformació ni per la distribució i el comerç, com en el cas de l'aire net. Per tant, l'activitat
productiva, l'economia i el benestar humà estan supeditats al manteniment de la integritat i la
funcionalitat dels ecosistemes que l'engloben.

L'economia ecològica tracta de conèixer la relació entre l'activitat productiva de la humanitat i el
paper de la naturalesa. Estudia i analitza aquesta influència desenvolupant conceptes i formes de
comptabilitat que incorporin el paper de la naturalesa i els costos ecològics derivats del
desenvolupament.

Si bé ja amb els economistes clàssics, el factor terra va començar a perdre pes en l'anàlisi
econòmica pel que fa als factors treball i capital, el desinterès definitiu de la consideració de límits
físics a l'economia i de la consideració de la naturalesa com a font de valor, no té lloc fins a la
consolidació de l'economia neoclàssica com a teoria econòmica dominant durant les últimes
dècades del segle XIX i les primeres del segle XX.
142

Però a partir de la dècada de 1970, a la calor d'esdeveniments com la crisi del petroli, l'informe
Meadows sobre els Límits del creixement o la Conferència d'Estocolm, el despertar de la
consciència ecològica posaria en evidència les manques de la teoria econòmica a l'hora de
considerar límits al creixement indefinit de la producció i d'incorporar la deterioració ecològica
dins del seu marc analític.
La naturalesa genera nombrosos béns i serveis per al benestar humà. La dependència humana dels
ecosistemes s'aprecia de manera evident en economies de subsistència lligades al mitjà natural, on
les persones prenen directament dels ecosistemes tot el que necessiten per viure. No obstant això,
en països amb producció industrial consolidada i creixentment expansió del sector serveis, aquesta
dependència no sempre s'aprecia de forma evident. En aquests països, les activitats productives
directament dependents dels ecosistemes situats dins del seu territori, tendeixen a ser cada
vegada més marginals a causa del procés de deslocalització industrial, és a dir a causa del creixent
desplaçament dels sectors productius i extractius cap a països del tercer món. Als països rics, els
serveis dels ecosistemes no solen arribar de manera directa a les persones, sinó que han de ser
adquirits a través dels mercats, sovint després d'haver estat transportats a llargues distàncies i
travessat múltiples graons de la cadena comercialitzadora.

D'aquesta manera, és corrent que als països del primer món s'hagi estès la noció d'un progressiu
desacoblament entre els sistemes socials i naturals, plasmada en la hipòtesi de la
desmaterialització de l'economia. Aquesta hipòtesi es basa que una vegada superat un cert llindar
d'industrialització i acumulació de capital, el desenvolupament econòmic seria cada vegada menys
contaminant i dependent de la naturalesa. No obstant això, aquest desacoblament de la naturalesa
només pot donar-se a escala local, ja que en última instància tots els béns i serveis dels quals
gaudeixen les societats humanes, fins i tot les més terciàries, depenen plenament de
transformacions de materials i energia que solament poden ser obtinguts de la naturalesa, com
explica el concepte de petjada ecològica.

El fet que als països rics pugui satisfer-se una demanda creixent de consum alhora que els seus
territoris són explotats amb menor intensitat no es deu al fet que s'estigui donant una
143

desmaterialització de l'economia, sinó al fet que l'actual sistema de lliure comerç internacional
permet als consumidors d'aquests països obtenir serveis dels ecosistemes de tot el globus a través
dels mercats globalitzats.

MANTENIMENT D'ECOSISTEMES
La sostenibilitat de l'activitat productiva de béns i serveis està supeditada a la sostenibilitat dels
ecosistemes on es desemboliquen aquestes activitats. Els ecosistemes i el seu manteniment són la
base de la subsistència dels éssers humans així com del desenvolupament social i ecològicament
sostenible del que depèn el benestar.

En la conservació i preservació d'espais naturals no ha de confondre's un conjunt d'arbres amb un
bosc, encara que diverses institucions oficials i cert tipus d'experts defineixen erròniament el bosc
com tota coberta d'arbres en la qual el més important és el seu nombre, la seva grandària (sempre
que aconsegueixin els 5 metres d'altura), o que la coberta de copa cobreixi més del 10 % de la
zona. D'acord a aquesta definició, tampoc importa que els arbres siguin plantats o no, o si els
arbres són natius del lloc.

Però diguin el que diguin algunes institucions, una plantació en cap cas és un bosc.

Les plantacions són àrees conreades l'estructura de les quals i espècies van ser simplificades
dràsticament per produir uns pocs productes, ja sigui fusta, llenya, resines, olis, o fruits. Una
plantació d'arbres, a diferència d'un bosc, tendeix a tenir un estret rang d'espècies i edats i
requereix una àmplia i contínua intervenció humana. Només en el cas que la plantació sigui en un
àrea originalment coberta de boscos i replantada amb les espècies d'arbres i arbustos autòctons
de la zona, podria ser cridada bosc.

En l'actualitat tan sols el 3 per cent del territori espanyol està cobert per boscos naturals densos.
Entre 1940 i 1994 es van repoblar 2,9 milions d'hectàrees amb pins i 450.000 hectàrees amb
144

eucaliptus i al temps es van destruir més del doble d'hectàrees de frondoses autòctones. Les
causes que provoquen la desaparició de les nostres masses forestals autòctones són múltiples:
incendis, rompiment per aconseguir terreny agrícola; excés de pasturatge; conversió de la
muntanya en finques cinegètica, on la pressió sobre la flora és excessiva; eliminació de grans
superfícies forestals per a plans urbanístics i d'infraestructures; i substitució dels boscos per cultius
forestals.
S'ha de potenciar la regeneració natural com a millor mètode de recuperació forestal, i que les
plantacions només es contemplin en zones amb greus riscos d'erosió, molt seques o en aquells
llocs on no existeixi banc de gemmes o llavors. Descartant-se la utilització de maquinària pesada i
la plantació en filera. Que tot terreny rústic, amb una inclinació de més d'un 10% sigui considerat
com a forestal, així com els marges de rius, rierols i aigües estacionals. Que es considerin les
plantacions forestals com a cultius. Que es facin uns usos responsables i sostenibles dels boscos.
Que tots els boscos naturals amb un alt grau de conservació siguin declarats espais protegits.

Per a la protecció i conservació dels espais i recursos naturals com a flora, fauna, patrimoni
geològic, històric, cultural i el paisatge, els parlaments i governs autonòmics han de:
-

Identificar els recursos naturals existents en cada Comunitat Autònoma.

-

Complir estrictament les directives Marco de l'Aigua, Hàbitats, Xarxa Natura 2000 i Aus.

-

Efectuar el degut seguiment dels plans de protecció d'espais i espècies naturals, plans de
restauració i plans d'ús i gestió.

-

Establir plans d'ús sostenible dels recursos naturals (aigües superficials i subterrànies,
minerals, forestals, de pesca,...).

-

Garantir la supervivència i biodiversitat de les espècies enfront de la caça i la pesca,
eliminant les pràctiques il·legals d'ocupació de veris i ceps.

-

Generar i gestionar els plans de protecció de béns culturals, inclòs el paisatge.

-

Millorar els plans de prevenció de riscos naturals i d'accidents en àrees sensibles a les
catàstrofes naturals.

145

BIODIVERSITAT
GUANYEM proposa que les Comunitats Autònomes realitzin una adequada gestió de la
biodiversitat, o diversitat d'espècies que es mesura pel nombre d'espècies d'una mateixa
comunitat i les seves abundàncies relatives, és a dir, la proporció en què l'espècie contribueix a
l'abundància total. La biodiversitat implica riquesa d'espècies (nombre d'espècies presents) i
heterogeneïtat.

Per a això haurà d'efectuar la gestió de la Xarxa Natura 2000 afavorida per la Unió Europea i els
seus llocs d'interès per a la conservació, LIC, la gestió de les zones d'especial protecció per a les
aus, ZEPA, així com la creació i manteniment d'espais naturals protegits, on s'eviti la desaparició de
les espècies de flora i fauna i el risc que els ecosistemes es redueixin a petites illes artificials al
marge de les poblacions humanes i amenaça permanentment per un entorn agressiu. Els espais
naturals protegits s'han de convertir en elements d'organització territorial dins de plans
autonòmics, comarcals i locals de desenvolupament sostenible, creant corredors naturals
connectant els diferents parcs.

També és necessari aprovar, si no es té, i fer complir la Llei de Protecció dels Animals, en
concordança amb la normativa europea en matèria de transport i sacrifici d'animals. Al que
GUANYEM afegeix l'eliminació de les subvencions públiques a espectacles taurins i aquells altres
en els quals els animals siguin objecte de maltractaments.

És important impulsar la participació democràtica en l'avaluació ambiental estratègica de plans,
programes i projectes d'infraestructures, i impulsar l'aplicació de la normativa comunitària
d'avaluació ambiental estratègica, aplicada als instruments de planificació. Assegurant que
l'avaluació ambiental estratègica s'aplica a qualsevol pla o programa que pugui afectar a espais
naturals i particularment als plans de grans infraestructures i de sectors dependents dels recursos
naturals (agrari, forestal, pesquer, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió
146

d'aigües, telecomunicacions, turisme, planejament urbanístic i planificació territorial). Elaborant, a
més, una proposta metodològica d'avaluació ambiental estratègica que orienti als promotors de
polítiques, plans i programes

Un bosc, per exemple, és un sistema complex, auto regenerat (o sigui, que no necessita de la
intervenció dels éssers humans per existir), que comprèn a més dels arbres, arbustos i vegetació
autòctona de la zona, el sòl sobre el qual creixen (amb tots els microorganismes i fongs que es
desenvolupen en ell descomponent la matèria orgànica, contribuint d'aquesta manera a la seva
formació), l'aigua, les roques, el microclima, i una àmplia varietat de plantes i animals en relació
mútua. Tots aquests elements, juntament amb les interrelacions que existeixen entre ells, són el
que realment formen un bosc.

El terme bosc porta intrínsec el concepte de natural, ja que quan diem que els elements del bosc
són autòctons ens referim al fet que són els naturals d'aquest lloc.

El bosc, juntament amb el sotabosc que li acompanya, compleix una funció de protecció i
conservació de l'espai en el qual s'assenta. La seva importància no és computable en els termes de
l'índex habitual del Producte Interior Brut, però sí ho és en termes socials i ecològics, ja que depura
l'aigua i l'aire, crea sòl i evita l'erosió, millora la fertilitat del sòl i de les pastures, protegeix els
cultius enfront de plagues, regula la temperatura, augmenta la humitat relativa, preserva la
diversitat i proporciona innombrables elements medicinals.

Dins dels boscos naturals ens trobem amb diversos tipus molt diferents d'agrupacions forestals on
destaquen els boscos primaris, que són grans extensions d'ecosistemes forestals testimonis del
que van anar els boscos originals del planeta i que no han estat transformades o alterades per
l'activitat humana (a Espanya no ens queden boscos primaris, encara que encara existeixen petites
superfícies de bosc als Pirineus o en la Serralada Cantàbrica on potser mai van arribar els éssers
humans ni el bestiar domèstic, però no poden ser considerats boscos primaris per la seva extensió
tan reduïda). Encara així, des de les comunitats autònomes és important conservar aquests boscos
147

vells i madurs perquè alberguen gran part de la biodiversitat forestal amenaçada dels boscos
ibèrics.

Els boscos secundaris o humanogènics han estat afectats d'alguna manera per l'activitat dels éssers
humans. Entre ells els cal encara mantenen els patrons originals de la biodiversitat, de manera que
els seus processos no han estat afectats amb freqüència o de forma greu, i els que han estat molt
afectats encara que segueixin sent naturals a pesar que s'hagi canviat en part la seva fisonomia. Un
exemple d'això últim és la devesa, provinent d'un bosc d'alzines, freixes, sureres, etc., que per
continus clarejaments per al pasturatge s'ha convertit en un bosc adevesat, i no obstant això
segueix tenint un estrat arbori autòcton ben definit i una gran biodiversitat, encara que per
mantenir-la faci mancada la mà d'éssers humans. Sense ella, tendiria (sense canvis climàtics ni
ambientals) al seu estat inicial, que seria un alzinar o un bosc de sureres, un bosc tancat.

Si 2010 va ser l'Any Mundial de la Biodiversitat, 2011 ha estat declarat per Nacions Unides Any
Mundial dels Boscos. GUANYEM proposa que es faci tot el possible per paralitzar la desforestació
lligada a l'urbanisme a més d'eradicar l'explotació forestal de caràcter insostenible, ja que estem a
Espanya en una situació on pràcticament no existeix política forestal doncs, encara que són les
Comunitats Autònomes les competents en aquesta matèria, destaca una enorme falta d'iniciatives
de coordinació des del Govern General de l'Estat. Només el 13% de la superfície forestal espanyola
disposa d'un pla de gestió en vigor, malgrat el que estableix la Llei de Boscos. Aquesta situació
contribueix a l'abandó de les masses arbòries i a la seva elevada vulnerabilitat davant els incendis
forestals. Segueix sense haver-hi plans intersectorials amb les comunitats autònomes de lluita
contra els incendis forestals.

El Pla de Reforestació en vigor preveu la plantació de 45 milions d'arbres entre 2009 i 2012, i
constitueix una iniciativa positiva per recuperar part dels boscos autòctons desapareguts i per
lluitar contra la desertificació. No obstant això, és molt més important reforçar la protecció de les
masses forestals autòctones i impedir la seva destrucció davant els canvis d'usos del sòl.

148

D'altra banda, les administracions públiques espanyoles segueixen sense aplicar criteris de compra
pública responsable de productes forestals. El marc definit referent a això en el Pla de Contractació
Pública Verda de l'Administració General de l'Estat, no està sent eficaç per evitar el consum de
productes d'origen il·legal o insostenible, per la qual cosa és imprescindible que es doni prioritat a
l'adquisició de productes forestals certificats per sistemes com el FSC, tal com estableix la Llei de
Boscos.

Espanya està compromesa, al costat de la Unió Europea, a detenir la pèrdua de biodiversitat però
no existeixen polítiques actives per frenar aquesta pèrdua. Mentrestant, les principals amenaces
per a la fauna i la flora segueixen operant sense cap cortapisa i es continua sense condicionar les
polítiques sectorials a la conservació de la naturalesa.

L'aprovació de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat va suposar un pas adequat per
lluitar contra la pèrdua de la biodiversitat, però insuficient per si solament. I com no s'estan
desenvolupant amb la celeritat necessària els instruments bàsics establerts per la Llei i que la
farien veritablement efectiva, els municipis han de contribuir tot el possible a això. Particularment
existeix un gran retard en l'elaboració del Pla Estratègic Español del Patrimoni Natural i de la
Biodiversitat i en les Directrius pels Planes de Gestió de la Xarxa Natura 2000, així com en
l'aprovació de les Estratègies Espanyoles d'Espècies Amenaçades. GUANYEM aposta per la
definitiva implantació i desenvolupament de la xarxa d'espais naturals “Natura 2000” i per la seva
connexió en termes ecològics com a mitjà de garantir la protecció de la biodiversitat i del paisatge.
Especialment urgent és crear el Catàleg Español d'Hàbitats en Perill de Desaparició i modificar el
Catàleg Español d'Espècies Amenaçades, sempre amb el consens científic necessari.

Des de GUANYEM promovem criteris i objectius per a la conservació del patrimoni natural en
l'ordenació del territori i l'urbanisme, en l'agricultura, ramaderia, pesca, turisme i transport, entre
altres polítiques. Hem adoptat el principi de precaució assegurant-nos que tots els processos
productius, serveis i investigacions se sotmetin a controls previs que evitin l'acció nociva sobre els
éssers humans i altres éssers vius. Els recursos naturals biològics han de considerar-se béns de la
humanitat, per la qual cosa no poden estar subjectes a sobreexplotació ni als drets de propietat
149

intel·lectual i a les patents.

En la dècada de 1990 es va destruir el 2,4 per cent dels boscos del planeta, uns 90 milions
d'hectàrees, gairebé el doble de la superfície d'Espanya, sent la desforestació la principal amenaça
per a la biodiversitat. La pèrdua de boscos implica enormes implicacions per al món, ja que
alberguen el 70% de les plantes i animals terrestres vius, reposen l'atmosfera terrestre i asseguren
la supervivència de la vida fixant el carboni i produint oxigen

TORNAR

6. AGRICULTURA I PESCA

Dins de la seva política rural GUANYEM impulsa l'agricultura i ramaderia ecològiques mitjançant la
defensa de l'explotació familiar i per mitjà del compendio de tècniques agràries i ramaderes que el
seu objectiu essencial és l'obtenció d'aliments amb totes les propietats naturals, amb certificació
de traçabilitat i qualitat. Per a això desenvolupa l'ús òptim de l'entorn físic, la preservació del medi
ambient i el manteniment o increment de la fertilitat del sòl, excloent l'ús de productes químics de
síntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibiòtics, etc.

En l'Estat Espanyol, l'agricultura ecològica està regulada legalment des de 1989, quan es va aprovar
el Reglament de la Denominació Genèrica \"Agricultura Ecològica\", que va ser aplicable fins a
l'entrada en vigor del Reglament (CEE) 2092/91 sobre la producció agrícola ecològica i la seva
indicació en els productes agraris i alimentosos. Després, des de l'1 de gener de 2009, data
d'aplicació, la producció ecològica es troba regulada pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell
Europeu sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics i pel qual es deroga en el
Reglament (CEE) 2092/91 i pels Reglaments: R(CE) 889/2008 de la Comissió Europea, pel qual
s'estableixen disposicions d'aplicació del R(CE) 834/2007 pel que fa a la producció ecològica, el seu
etiquetatge i control, i R(CE) 1235/2008 de la Comissió Europea, pel qual s'estableixen les
disposicions d'aplicació del R(CE) 834/2007, pel que fa a les importacions de productes ecològics
procedents de tercers països.

150

Amb l'agricultura i ramaderia ecològiques, GUANYEM potencia la recuperació dels espais agrícoles
tradicionals i reconeix l'aportació mediambiental i de preservació del mitjà natural que realitza
l'agricultura i la ramaderia extensives.

Un factor clau en l'agricultura i ramaderia ecològiques, és el desenvolupament d'agricultures
locals, orientades a circuits curts de comercialització, prestant especial atenció a les bases
productives de cada territori. La seguretat i qualitat alimentària, la seguretat ambiental i la justícia
social són tres elements que han de conviure en harmonia en les polítiques agroalimentàries. Així
s'aconseguiran formes de producció favorables per a totes les persones i s'obrirà l'alternativa a
l'actual Política Agrària Comuna, PAC. Aquest impuls de l'agricultura i ramaderia ecològiques ha
d'anar acompanyat del foment de nous hàbits i formes de consum alimentari més saludables i
sostenibles.

La PAC està impulsant un model d'agricultura industrial especulatiu, concentrant la producció en
aquells territoris que permeten obtenir grans volums de producció a baix cost. Normalment
aquestes produccions es fan en règim de monocultiu, la qual cosa és ambientalment insostenible.
El sistema de producció industrial, especulativa i deslocalitzada, està adaptat a la liberalització del
comerç agrari en l'àmbit mundial, accelerant la degradació dels ecosistemes on s'assenta i limitant
les possibilitats de proveïment d'aliments.

L'agricultura ecològica proposta per Guanyem fuig de solucions enganyoses com la utilització de
cultius modificats genèticament o la producció d'agrocombustibles, ja que no resoldran cap crisi
mediambiental sinó que, per si mateixos, suposen un risc per al medi ambient, per a la seguretat i
la salut, a més d'incrementar la dependència de l’agroindústria.

En el camp pesquer és necessari protegir els recursos i, al mateix temps, aconseguir que la pesca
artesanal tingui avenir. La presència de les formes artesanals de pesca assegura una part important
del desenvolupament sostenible de les zones litorals. Des De GUANYEM rebutgem la pretensió de
tractar de la mateixa forma a la gran pesca industrial, principal responsable de l'esgotament dels
151

recursos, que a la pesca artesanal que està especialment interessada en l'èxit de les polítiques de
preservació. Per això, defensem que la pesca artesanal surti de la consideració de sector sotmès a
la lliure concurrència i que, en conseqüència, pugui rebre ajudes per assegurar la seva viabilitat.

Respecte als boscos, defensem el desenvolupament d'una gestió forestal de prioritat ecològica,
basada en la protecció del sòl i la biodiversitat per prevenir la degradació de la coberta vegetal i la
desertificació.

Impulsar la creació d’un banc de terres per afavorir la explotació de terres en situació
d’abandonament.

Crear una escola de formació per a l’ensenyament de oficis propis dels sector primari
(gestió de finques, pesca...).

Revisió de la Llei Agrícola

Protecció dels espais forestals apostant per la silvicultura (explotació econòmica de zones
forestals) amb una visió sostenible de l’activitat.

Fomentarem i recuperarem les varietats agrícoles i ramaderes autòctones de les Illes
Balears.

Prohibirem el conreu de varietats transgèniques, així com controlarem mitjançant una
etiqueta tots aquells productes que ho siguin.

Crear un impost sobre els terrenys que siguin improductius, per evitar la especulació de
terrenys que han de ser destinats al sector productiu.

Controlarem la contaminació difusa generada per l’ús excessiu de fertilitzants, pesticides y
la manca de capacitat de les depuradores, així com lluitarem contra ella.

Vigilarem per que l’ús de abonaments no ecològics o pesticides no puguin ser utilitzats
prop de cultius declarats ecològics per l’administració.

Fomentarem l’agricultura ecològica mitjançant ajudes o exempcions fiscals.

Democratitzarem el sector primari, creant un òrgan on permeti la participació de tots els
agents que hi participen amb caràcter consultiu i pro positiu.

Apostem per la creació d’una distribuïdora pública per evitar l’acumulació de renda per
part dels intermediaris, afavorint l’augment de renda del productor.

152

GUANYEM aposta per el foment d’un sector industrial que es suporti sobre el sector
primari per augmentar el valor dels productes que es produeixin a la nostra Comunitat
Autònoma.

Creació d’una conselleria pròpia del sector primari (Agricultura, ramaderia y pesca)
separant-la de la preservació del medi (Medi Ambient i Ordenació del Territori)

Substitució de l’actual llei agrària per una altre que tingui en compte la producció ecològica
y la preservació del medi.

Elaborarem un reglament que controli la pesca de ròssec on s’indiqui els llocs on no es pot
realitzar l’activitat així com en quines condicions.

Establirem un sistema de control que permeti controlar el compliment de les vedes, àrees
excloses de la pesca comercial així com l’ús adequat de les tècniques de pesca.

Dotarem de recursos suficients (tant humans com materials) per el compliment de les
normatives existents.

Fomentarem l’estudi i la pràctica de tècniques que afavoreixin la pesca selectiva de les
especies de interès comercial.

Estudiarem la creació, ampliació de vedes i zones excloses de la pesca per preservar les
diverses formes de vida marina que puguin trobar-se amenaçades per l’acció directa de
l’esser humà.

Afavorir mitjançant ajudes i/o exempcions fiscals a les embarcacions que practiquin la
pesca amb tècniques de pesca tradicionals, que siguin respectuoses amb el medi ambient.

Establirem plans plurianuals basats amb criteris científics per a gestionar les espècies
explotades per assolir el RMS (Rendiment Màxim Sostenible).

TORNAR

7. ÀREES MARÍTIMES

Prohibir activitats de pesca agressives a totes les àrees marines protegides (Ròssec i pesca
submarina)

Recuperar la gestió triangular que es portava fins l’any 2011.
153

Mantenir i ampliar els camps de boies ecològiques actuals als LIC a totes les superfícies on
hi hagi Posidònia Oceànica i/o altres essers que es trobin amenaçats com la magrana o
espais coral·lins. Així com integrar dins totes les cartes nàutiques les zones de praderies.

Millorar el control d’abocaments de les aigües residuals provinent de embarcacions i
emissaris.

Prohibir la construcció o ampliació de ports dins zones amb qualsevol figura de protecció.

Proposem la ampliació del Parc Nacional de Cabrera, creant una figura de protecció a
l’espera de que a nivell estatal s’ampliï oficialment el parc.

Creació d’una nova àrea protegida al canal de Mallorca

Creació i ampliació de Reserves Marines amb la prohibició de la pesca comercial i la
restricció de la pesca recreativa, cercant assolir el RMS.

TORNAR

8. ÀREES TERRESTRES:

Protecció de tots els espais dunars així com establir mecanismes per recuperar-les.

Protecció de totes les zones humides de tot l’arxipèlag. Així com la seva recuperació i
preservació en condicions ambientals òptimes.

9. MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE
A Mallorca la insuficiència de la xarxa pública de transport i la manca de models racionals de
distribució de la població i de serveis, que s’estén cada cop més en una trama difusa per tot el
territori, especialment amb l’ocupació residencial del sòl rústic, provoquen que el transport
motoritzat privat sigui amb molt el medi de desplaçament més utilitzat. Aquest model provoca la
perversió d’haver de donar sortida a la demanda de més i més infraestructures (cada vegada més
capacitat, cada vegada més velocitat) amb desdoblament de les existents o creació de noves
trames (cinturons i autopistes), que ocupen i transformen irreversiblement el nostre territori. El
model de prioritat per al transport privat té un altíssim cost en termes de consum de territori, de
154

destrucció paisatgística, de consum energètic, de contaminació acústica i de sinistralitat amb els
costos econòmics i socials que tot això du aparellat.
1.1.1.1.1. Propostes per guanyar qualitat de vida en un entorn ben conservat
1.1.1.1.2. L’ordenació territorial ha d’incorporar l’objectiu de la mobilitat sostenible.
Les eines d’ordenació territorial i urbanística (plans directors sectorials i pla
territorial de Mallorca, harmonitzats amb la resta de plans d’ordenació urbana)
han de crear proximitat i reduir la mobilitat obligada, disminuint les necessitats
de transport i a millorant l’accés als serveis col·lectius. Per a qualsevol actuació
territorial s’han d’exigir estudis d’impacte ambiental que incloguin els efectes
sobre la mobilitat.

Revisió de la planificació sectorial per tal d'incorporar la variable de mobilitat sostenible i
l'impuls al transport públic.

La gran directriu de la política de transport ha de ser la prioritat per al transport públic.
Això inclou:

Reprendre l’impuls al tren: com a objectius immediats, el tren ha d’arribar a Alcúdia i s’ha
de racionalitzar i expandir el traçat de metro a la universitat amb millores d’enllaç amb la
part forana. Cal afrontar la implantació de tramvies o metro lleuger a d’altres vies
importants de Palma i rodalies com l’enllaç Port – Aeroport pel passeig marítim i paral·lel a
l’autopista donant servei als barris del front marítim que han crescut exponencialment i a
les infraestructures hoteleres de la façana marítima (on el servei d’autobús és insuficient,
deficient i ineficient).

Suport al transport no motoritzat. Execució efectiva en cinc anys del pla de vials no
motoritzats i la seva ampliació a un pla per als nuclis urbans, on el planejament urbanístic
prevegi la seva existència mitjançant plans especials i adaptacions del planejament general.
Implantar carrils bicicleta segregats en les vies urbanes de major trànsit i dedicar carrers a
l’ús ciclista i de vianants en exclusiva.

Establir per llei la prioritat pressupostària per al transport públic: la inversió conjunta en
transport públic i modes no motoritzats ha de ser superior a la inversió en carreteres.
Supeditar la planificació de carreteres al suport al transport públic.
155

Preferència de circulació al transport públic, establint itineraris continus de carril-bus a
tots els trams urbans i periurbans congestionats, i carrils de transport públic als accessos a
Palma.

Potenciar la intermodalitat. assumir compromisos de qualitat (freqüències, puntualitat,
connexions) per al transport públic. Revisar les concessions de transport regular per
carretera per garantir aquests nivells de qualitat.

Promoure un escenari que primi el transport públic i la racionalitat pel que fa a l'ús del
transport privat:

Renúncia a la construcció de noves autopistes i carreteres de gran capacitat: ni al·legant
raons de congestió, ni amb maquillatge ecològic.

Renúncia a la construcció de nous aparcaments als centres urbans i als grans centres
d’activitat (com la universitat). En canvi, s’ha de plantejar la construcció d’aparcaments de
dissuasió enllaçats amb estacions de tren i parades d’autobús situats als afores dels nuclis
urbans, i en els quals es facilitin bicicletes gratuïtes pels recorreguts dins ciutat.

Ciutats no motoritzades. Cal donar prioritat a vianants i ciclistes. Cal establir límits de
velocitat més estrictes, generalitzant les àrees 30 a totes les zones residencials i les àrees 15
a totes les àrees amb intensa activitat urbana. S’ha d’implantar a Ciutat i a les altres viles
mitjanes i grans un model semafòric que doni prioritat al vianant, al ciclista i al transport
col·lectiu, i penalitzi el vehicle privat. També s’ha de preveure el tancament dels centres
històrics al trànsit motoritzat de manera real, com es ve realitzat a nombroses ciutats
europees, dins d’un horitzó 2010-2012 –als centres històrics no pot permetre’s
l’estacionament de cotxes al carrer, com ara a les zones ACIRE de Ciutat.

S’han d’impulsar plans de mobilitat alternativa: fomentar els vehicles compartits, els
vehicles en multi propietat, una flota de vehicles públics de lloguer per hores (carsharing) i
de caps de setmana.

Calen canvis institucionals profunds de reunificació de la gestió del transport, integrant els
diferents modes, serveis i infraestructures en una única direcció política a cada illa. Són
imprescindibles els Consorcis Insulars de Transport, amb recursos suficients i estructura i
funcionament participatius.
156

Introduir mesures de reducció del consum i l’impacte ambiental del transport:

Introduir combustibles que redueixin la contaminació atmosfèrica, com serien els
transports col·lectius que funcionin amb gas natural, hidrogen i electricitat. A les ciutats
més grans aquesta previsió hauria de ser obligatòria en un termini breu de temps.

Els trens que s’implantin de bell nou haurien de funcionar amb energia elèctrica i els
existents s’haurien d’adaptar en un període no superior a deu anys.

A les vies rodades dins poblacions d’alta densitat de vehicles i als cinturons de les mateixes
caldria implantar obligatòriament paviments d’absorció de renous.

Considerar les necessitats dels col·lectius amb mobilitat reduïda en el model de transport:

Establir la gratuïtat en el servei de transport col·lectiu per a les persones amb mobilitat
reduïda.

Adaptar obligatòriament tots els vehicles de transport regular col·lectiu per a l’acollida de
persones amb mobilitat reduïda, amb espais específics i segurs, amb rampes d’accés i
andanes elevades a les parades.

Adaptar obligatòriament tots els vehicles de transport regular col·lectiu amb sistemes
d’orientació específics per a persones sense visió i d’orientació visual per a discapacitats
auditius –anuncis de parades, senyals lluminosos d’obertura i tancament de portes als
trens, metro i tramvies-.

Adaptar els vials no motoritzats també pensant amb les persones que es desplacen amb
cadires de rodes.

Adaptar els desplaçaments com a vianants per als col·lectius sense visibilitat, amb
paviments guia i senyals acústics a les cruïlles semafòriques.

Els elements d’urbanització han de facilitar la mobilitat: disseny, pendents i amplada de
voreres, eliminació d’obstacles, pas franc en cruïlles, etcètera

Apostem per la bicicleta i l’anar a peu com mitjà de transport prioritari dins les zones
urbanes.

El Ferrocarril és el mitjà de transport col·lectiu menys invasiu dins el terreny i menys
contaminant per això apostem clarament per la seva implantació així com amb la millora de
157

la xarxa existent en el següents punts:
1.1 Electrificació de les línies Inca – Manacor i Inca Sa Pobla
1.2 Crear un tren tram de Manacor a Cala Rajada
1.3 Crear un tren tram des de l’aeroport a Felanitx (Aeroport – Arenal – Llucmajor –
Campos – Ses Salines – Santanyí – Felanitx).
1.4 Creació d’un tren – tram circular dins Palma que vagi des de l’aeroport al port
(Aeroport – Son Ferriol – Son Llàtzer – Rafal – Es Pont d’Inca – Sa Indioteria – Son
Sardina – Son Espases / Es Secar – Can Valero – Son Moix (Camp del Mallorca) – Son
Rapinya – Sa Teulera – El Terreno i el Port de Palma).
1.5 Instal·lar tramvies dins la badia de Palma.
1.6 Millora o instal·lació de línies de autocar que connectin les poblacions properes sense
ferrocarril a l’estació més propera o adient.

Creació d’un impost a tots els vehicles a motor no censats.

Apostem per la reducció de la flota automobilística de les Illes Balears (la més alta de
l’estat en correlació habitant i vehicle), per la millora i la implantació de transport públic
eficient, ràpid i a preus populars.

Contribuirem de manera activa a impedir l’explotació de hidrocarburs.

Apostem per el transport de mercaderies a través de la xarxa de ferrocarril, generant les
infraestructures necessàries per a dita activitat.

Lluitarem per millorar les freqüències que connectin les illes amb altres territoris de l’estat
espanyol com de Europa, posant especial èmfasis a Menorca i Formentera.

TORNAR

10.DRETS DELS ANIMALS

GUANYEM afronta la preocupació de milers de persones pel benestar dels animals, garantint la
posada en marxa d'alguns objectius i propostes per promoure el respecte i la protecció animal,
apostant per l'elaboració de normatives que recullin els principis de respecte i la seva defensa, com
ja figuren en els convenis i tractats d'altres països.
158

I, per descomptat, GUANYEM es troba en el marc de l'oposició a l'ús de recursos públics i
subvencions a activitats lúdiques, espectacles, festes, proves esportives o recreatives i concursos
incompatibles amb el benestar animal.

159

EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANÇADA
TORNAR

1. PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA
La participació suposa, per a una força que vol transformar la realitat que ens envolta, un
instrument de feina i alhora un objectiu a assolir. Cal treballar per constituir una democràcia
participativa, on la veu de la ciutadania es trobi integrada de forma quotidiana dins els processos
de presa de decisions de les administracions públiques.
L’estructura clàssica de democràcia representativa, on els partits polítics “representen” a la
ciutadania, ha de ser superada per formes alternatives de participació.
No volem governar per delegació, sinó amb participació. La participació ciutadana es constitueix
en l'eix vertebral i transversal de la nostra proposta, que es fonamenta en el convenciment que a
major participació, més democràcia
Defensem que la descentralització de l'Estat és la millor garantia de per uns serveis més a prop dels
ciutadans. Per això és essencial derogar al Congrés la Llei anti-Ajuntaments del PP. Els ajuntaments
necessiten més finançament, més transparència i més democràcia, no menys. Per això, a les
properes legislatives impulsarem tornar competències als ajuntaments i establir una Llei
d'Administració Local que garanteixi la suficiència econòmica dels municipis, sota el principi de
subsidiarietat, és a dir, el principi segons el qual els assumptes han d'ésser resolts, en la mesura del
possible, en les instàncies més properes a la ciutadania.
A Balears, mentrestant, paralitzarem l'execució de la Llei estatal anti-Ajuntaments.
També a l'Estat volem ampliar les competències de les comunitats autònomes d'acord amb un
model d'Estat Federal solidari que sigui útil per a la superació dels desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.
Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i, per això proposem una Llei de
160

Finançament Local, orientada a la política dels tres terços, que asseguri la suficiència financera dels
municipis i les seves competències.

Reformarem la llei electoral de les Balears per garantir la proporcionalitat i que tots els vots
valguin el mateix, llevarem els mínims artificials que tanquen el pas les minories i farem que
tots els partits concorrin en igualtat de condicions
Democratitzarem el funcionament del Parlament per assegurar la transparència en la presa de
decisions, la participació de les minories i el control ciutadà.

No hi haurà democràcia plena mentre els ciutadans no puguem triar el Cap de l'Estat, per això
defensem la República. Defensem un Estat Republicà Federal i solidari en què tots els ciutadans
tinguem garantits els nostres drets en condicions d'igualtat

Reformarem el procediment de les Iniciatives Legislatives Populars, permetent que es facin
servir per crear, reformar o derogar normes en qualsevol òrgan de competència normativa i
reduint el nombre de signatures exigits.
Facilitarem els mecanismes de consulta popular o referèndums per a assumptes de
transcendència autonòmica o municipal.
Fomentarem la participació ciutadana en la gestió dels béns i serveis públics, per permetre a la
ciutadania participar en l'elecció dels models d'organització, funcionament i definició d'objectius
dels serveis públics. L'exercici d'aquest dret es pot realitzar a través de mecanismes com la
democràcia representativa, directa i comunitària, com poden ser les audiències públiques, les
assemblees de barri, els consells autònoms municipals o els observatoris populars.
Establirem pressupostos participatius, perquè en la gestació, gestió i control dels pressupostos de
les administracions públiques hi hagi participació dels ciutadans /es.
Defensarem la participació dels ciutadans/ es i dels treballadors /es en els òrgans de direcció
161

dels organismes autònoms o empreses públiques.
Establirem la revocabilitat dels càrrecs públics o moció de censura ciutadana dels presidents de
les comunitats autònomes i alcaldes i dels diputats i senadors, adaptant-lo als diferents
procediments d'elecció de cada un d'aquests càrrecs. El procediment de revocació es podria posar
en marxa transcorreguda la meitat del període per al qual va ser elegit el càrrec públic, per un
nombre no menor del vint per cent dels electors o electores de la circumscripció. Un cop
aconseguides les signatures suficients se sotmetria a votació popular la proposta de revocació.
Establirem sistemes de finestreta única que gestioni i informi a la ciutadania sobre tots els
recursos, prestacions econòmiques i serveis públics disponibles per atendre les seves necessitats.

1.-1. Informació i control ciutadà
L'accés a la informació no es ben bé un àmbit de participació ciutadana, però si que és una
condició prèvia necessària per una correcta participació de la societat en el processos de presa de
decisions, de manera que aquestes es prenguin en consciència. A més, la transparència en la gestió
de les administracions públiques és una bona recepta en contra de la corrupció.
En l'actualitat, és poca la informació que es posa a l'abast de la societat i, normalment, el procés
per obtenir-la no és senzill. La informació rarament es troba ben catalogada. Ara, amb la
implantació de les noves tecnologies de la informació, amb sistemes informàtics controlant gairebé
tots els àmbits de l'administració, hauria de ser possible posar a l'abast de tothom tota aquella
informació pública.
També hem de tenir en compte el mitjans de comunicació, cada vegada més concentrats en uns
pocs grups, i que són generadors d'opinió pública. S'haurien de potenciar els canals de
comunicació alternatius i independents.

162

Per tot això ,

Millorarem els processos d'exposició pública de projectes: difusió, reunions Informatives,
etc.

Potenciarem l’administració electrònica, tant entre ciutadans i institucions com entre
institucions:
Processos de sol·licitud d’informació.
-

Accés públic a la gestió econòmica de les institucions (per exemple, llibre de registre
de factures).

-

Informació dels procediments de modificacions urbanístiques o altres procediments
administratius (contractació, compra, ...)

Fomentarem les eines de difusió dels projectes de les institucions (butlletins, revistes,
material audiovisual, pàgines web útils, ...)

Millorarem els processos d’informació, com les oficines i serveis d’atenció al ciutadà

Atendrem la diversitat ciutadana: diversitat cultural, lingüística, educativa, generacional,
etc.

Elaborarem cartes de servei amb informació a la ciutadania dels serveis que té a la seva
disposició (així com els seus drets). Informació dels procediments.

Afavorirem els canals de comunicació alternatius.

I.2. Processos de consulta a la ciutadania
Entre els processos de consulta a la ciutadania trobem les eleccions, referèndums, consultes
populars, enquestes, consells consultius (de barri, sectorials –per exemple joventut o cooperació–,
comissions municipals ), ... Dins d’aquests, en trobem de vinculants i no vinculants.
Les consultes legitimen els projectes aprovats, fan augmentar la complicitat d'aquests amb la
163

ciutadania (a vegades, s'han utilitzat per legitimar projectes poc democràtics). Així i tot, a les Illes
Balears existeixen molt pocs casos de la utilització de consultes (a excepció, és clar, de les
eleccions).
El sistema electoral balear es va modificar en l'època Canyelles, de manera que complica la
representació de les minories. Quan s'ha modificat la llei electoral, per separar els processos
electorals al Parlament de les Illes i als diferents Consells Insulars, no s'ha aprofitat per fer cap altre
canvi. Els Consells de Menorca i Eivissa només tenen 13 representants, nombre inferior als regidors
d'alguns ajuntaments de l’illa. Amb tant pocs representants, es fa molt difícil la representativitat
dels grups minoritaris, així com es dificulta la feina de l’oposició.
En alguns òrgans de consulta hi ha poca representativitat, i excés de professionalització dels
participants.

Propostes:
1. Millorarem el sistema electoral balear:
a. Revisió del llindar electoral (5%), del sistema de distribució d’escons, tipus de llistes
(tancades, obertes, desblocades, ...), ...
b. Estudiar la millora de la proporcionalitat en la representació per illes al Parlament de les
Illes Balears (donat l’increment del pes relatiu dels consells insulars).
c. Increment dels representants electes en els consells insulars.

2. Per augmentar la participació ciutadana: dignificarem la vida política. Lluita contra la
corrupció. Coherència en el missatge i en la pràctica, sense demagògies.
3. Normalitzarem la utilització de consultes i referèndums per part de les Institucions.
4. Incrementarem la representativitat en els òrgans de consulta (implementant tècniques i
fórmules de dinamització d’aquests espais: estendre la figura del tècnic de participació o
dinamitzador). Assegurarem la participació de les minories.
164

5. Consensuarem les fórmules de participació amb les entitats susceptibles d’integrar els
òrgans de consulta (horaris, quotes, compensacions, ...)
6. Consensuarem amb els agents participants els reglaments de funcionament intern dels
òrgans.
7. Potenciarem el caràcter vinculants d’aquests òrgans.
8. No instrumentalitzarem en cap cas aquests òrgans, els seus participants ni aquests
processos de consulta.

I. 3. Cogestió administració-ciutadania
Cogestió, en aquest cas, és la participació en la gestió de serveis públics per part de la societat civil
(prestació de serveis per part d'entitats, gestió de centres públics, ...). Aquesta pràctica pot ser
molt positiva, ja que ajuda a enfortir les entitats, a situar-les dins l'eix central de la dinamització
d'un servei, posant-les en contacte amb la seva massa crítica i amb les institucions (per exemple,
casal de barri gestionat per l’associació de veïnats) i perquè provoca una sinèrgia molt positiva
entre els recursos públics i l’esforç de la ciutadania organitzada
S'ha de tenir en compte, però, que no sempre s'utilitza aquest mecanisme per la voluntat política
de compartir la gestió amb les entitats o la ciutadania. Moltes vegades, s'utilitza l'externalització
per la privatització de serveis públics i per l'exempció de responsabilitats.
A més, pot tenir com a conseqüència la falta de transparència i la debilitació de l’estructura de la
pròpia institució (buidar de contingut, de personal, de responsabilitats, ...).

165

Propostes per caminar cap a la cogestió:

-

Cedirem la gestió de serveis a entitats sempre que enriqueixi el propi servei. I no per altres
raons com privatitzacions.

-

Cercarem criteris de selecció de les entitats gestores: que pertanyin al sector, vinculades al
territori, amb funcionament democràtic/participatiu,...

-

Controlarem i seguirem les cessions del servei (memòries, tant com econòmiques com
tècniques)

-

Mantindrem la qualitat del servei (vetllar per el bon funcionament, aportació de millores).

-

Adaptarem el servei a les necessitats dels beneficiaris.

I.4. Elaboració de propostes / presa de decisions:
És evident que els processos de proposició i presa de decisió dins l’administració són sovint opacs, i
només hi participen els representants polítics i alguns lobbys concrets. S’han de rompre aquestes
inèrcies per a construir processos on la participació de la població sigui present.
En aquest àmbit es poden incloure les Agendes 21, els pressupostos participatius, les ILP, les
exposicions públiques de projectes / al·legacions, assemblees ciutadanes, novament ens consells
consultius,... Tots aquests son exemples de fórmules i processos que s’han experimentat a les
nostres illes, amb major o menor èxit i rellevància.
Els canals de comunicació amb les administracions són generalment individuals: un ciutadà amb la
institució, una entitat amb la institució. L'actor principal sempre és l'administració.
Però no sols és important implicar a la ciutadania en la presa de decisions política per poder exercir
el seu dret ciutadà, sinó per a contribuir i participar del procés d’aprenentatge. És clar que la
implicació incrementa el grau de consciencia i reconeixement de la realitat i la seva complexitat.

166

Propostes:
-

Potenciarem els espais de trobada entre Ciutadania i Administració per fer propostes
conjuntes. Que mútuament es reconeguin com a actors polítics.

-

Baixarem el llistó per presentar Iniciatives Legislatives Populars fins a un percentatge
d’electors igual o superior al 5%.

-

Enfortirem i millorarem els processos d’Agenda 21 que es desenvolupen als municipis i als
centres educatius que defineixen els paràmetres de desenvolupament sostenible en
dinàmiques participades.

-

Desenvoluparem accions formatives per a tothom sobre mecanismes, eines,
experiències,... de pràctiques de democràcia participativa.

-

Reforçarem el paper del consells sectorials i territorials com a òrgans de participació
ciutadana i presa de decisions.

-

Posarem en marxa els pressupostos participatius a les illes. Obrirem processos per decidir
de forma corresponsable entre l’administració i la ciutadania el destí de les partides
pressupostàries, incidint també en els criteris d’adjudicació.

-

Usarem els referèndums com a consultes políticament vinculants envers propostes
concretes.

-

Desplegarem òrgans participats de seguiment, avaluació i control de les polítiques
públiques. Crearem modalitats i mecanismes de verificació del desenvolupament dels
processos, per donar-lis suport, millorar-los o bloquejar-los.

-

Posarem en marxa mecanismes de participació dels beneficis de l’esforç social de les
administracions, com a àmbit regulador de l’àmbit econòmic i de justícia social.
167

-

Engegarem processos de participació en l’execució de les decisions. Fomentarem la
descentralització i la desconcentració de la gestió política, motivant la participació activa de
la ciutadania i reforçant les capacitats de l’organització de la societat civil.

2. ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU

TORNAR

Una democràcia que vagi més enllà de la formalitat representativa exigeix la creació i l’impuls als
mecanismes ciutadans de deliberació i de consulta. Exigeix, també, donar el màxim suport a
l´associacionisme i els moviments socials, amb l’objectiu que a les nostres Illes puguem comptar
amb una societat civil forta, de dones i homes autònoms, crítics i participatius, no només respecte
a la participació institucional, sinó a la vida quotidiana, a l´àmbit de local.
A la vegada, som conscients que la relació entre les entitats i els partits polítics és complexa i
tortuosa. Molt sovint els partits han instrumentalitzat a les associacions en pro als seus interessos
electoralistes i partidistes. És important que els partits respectin l’autonomia de les organitzacions
socials, sense apoderar-se dels seus projectes o discursos.
Els partits haurien de prendre en consideració la intel·ligència col·lectiva de les entitats alhora de
construir propostes polítiques. S’ha d’aprofitar el coneixement de les entitats en els seus àmbits de
treball. S’ha de potenciar el treball en xarxa entre ambdues parts. S’han de superar les dicotomies
existents entre partit-entitats social generant relacions de confiança i autonomia mútua. S’han
d’establir processos de treball en igualtat de condicions, amb dinàmiques de treball conjunt i
cooperatiu, sense subordinacions ni instrumentalitzacions.
II.1. El teixit associatiu:
Les associacions presenten una gran riquesa d’objectius, formes organitzatives, mecanismes de
168

presa de decisions,... de totes elles n’hem d’aprendre.
Per altre banda, algunes associacions es presenten com a representants de certs grups o
interessos, encara que tenen una reduïda legitimitat de la seva representativitat social, ja que no
compten amb una base social suficientment forta i extensa. Igualment es detecta una falta de
motivació i entusiasme mutu dintre d’algunes associacions. Falta de un projecte comú que
consolidi el moviment associatiu en general i les associacions en particular. Igualment, cada vegada
estan desenvolupant treballs més “professionalitzats” que donen legitimitat i consistència a la seva
tasca. Però, per altra banda, no es pot diluir la militància o la participació activa en la presa de
decisions amb les persones professionals assalariades dins les organitzacions socials. Tampoc
podem eludir la masculinització dels càrrecs professionals dins aquestes entitats, contradient amb
la forta feminització d’aquestes.
S’ha comprovat que la implicació de la ciutadania no organitzada és sensible a certes
problemàtiques relatives al territori, al medi ambient a la cultura,... La ciutadania activa es troba
latent i és important trobar les estratègies adequades per fer-la manifesta. A la vegada, es detecta
una dificultat dins el teixit social organitzar de generar mobilitzacions o reivindicacions al voltant
de problemàtiques globals (p.ex. la desocupació).

Propostes per ajudar a empoderar al teixit social:

Realitzarem accions formatives sobre processos de participació i lideratges col·lectius mes
eficients destinats a les persones que participen en organitzacions (metodològiques i
actitudinals)

Generarem els espais i instruments necessaris per a l’intercanvi d’informació i per facilitar
la comunicació entre les entitats i envers les institucions i la societat en general,
incorporant les noves tecnologies.

Generarem espais que provoquin l’entusiasme mitjançant la convivència, l’oci, etc., que
generin complicitat i la confiança comú. Afavorir espais de treball i convivència entre els
169

diferents col·lectius, amb relacions d’igualtat i intercanvi.

Fomentarem l’ús de les xarxes i les noves tecnologies como eines de participació.

Facilitarem la presència de dones i homes, a partir del repartiment igualitari de l’ús del
temps en l’atenció als infants, o a les persones dependents.

Potenciarem les xarxes per desenvolupar iniciatives i generar complicitats. Cercarem
fórmules per visibilitzar les xarxes no formalitzades i potenciar els principis de confiança
que alimenten les xarxes no formalitzades dins el teixit social.

Potenciarem el treball local per afrontar problemàtiques globals. La societat organitzada
hauria de treballar en estratègies que potenciïn el desenvolupament local, com eina
fonamental que possibilita la cohesió social mitjançant la participació de les persones que
convivien al territori.

Implementarem alternatives d’organització social comunitària i de base en torn a les
necessitats de les persones per tal que es puguin acompanyar de processos de
conscienciació sobre la necessitat de cercar solucions comunitàries als problemes
col·lectius.

Utilitzarem els diferents canals de comunicació per arribar a la pluralitat de la ciutadania.
La societat organitzada ha de multiplicar els canals de comunicació alternatius i autònoms
per fer sentir la seva veu i fer-la arribar a la ciutadania. Igualment és important treballar per
a que els mitjans de comunicació públics i privats de les nostres illes exerceixin la funció
social que els hi pertoca.

II.2. Relació de les entitats socials amb les administracions públiques:

Un dels papers de les associacions és la relació amb les administracions, tant per exercir de lobby
de pressió com per representar interessos o col·lectius concrets. En els darrers anys s’ha avançat
170

en la col·laboració i participació de les entitats socials en l’elaboració de projectes, legislació,... de
les institucions públiques; s’ha incrementat la interlocució entre administració i entitats encara que
queda molt camí per recórrer.
Però també és cert que la presència de les entitats “petites” es veuen sovint eclipsades per les que
comptem amb una legitimitat “històrica” davant les administracions. Així doncs, la
representativitat de la diversitat del teixit social no queda sempre de manifest en les plataformes o
espais de participació de les administracions. S’han de posar en discussió i superar les dinàmiques
establertes on l’empresariat i els sindicats son els únics interlocutors de l’administració, s’ha de
trobar fórmules on els ciutadans puguin jugar un paper fonamental en la presa de decisions.
Tampoc es pot negar que sovint les aportacions-iniciatives de la entitats a les administracions no
troben una materialització, són silenciades o neutralitzades.
Les entitats i les administracions han de dialogar per arribar a un acord-consens. S’ha d’aprofitar el
coneixement de les entitats en els seus àmbits de treball per generar projectes, però no d’una
forma clientelar o anul·lant per part de l’administració.
Les entitats han de mantenir la seva autonomia en relació a el finançament extern. Les entitats han
de definir els seus objectius i projectes autònomament a l’administració.
Per tant, agafant com a punt de referència el Pacte del 2011 per a la recuperació de la iniciativa
ciutadana, fem les següents

Propostes:

Determinarem clarament els criteris d’avaluació i adjudicació de subvencions.

En la mesura que sigui possible, formalitzarem convenis, figura que implica una major
coresponsabilitat.

Garantirem la representativitat de tota la diversitat associativa en els diversos espais de
171

participació de les administracions.

Considerarem les plataformes i xarxes, com un instrument útil de treball cooperatiu entre
entitats i d’interlocució amb l’administració.

Promourem l’existència, dins l’administració, de mecanismes de consulta y presa de
decisió de la societat organitzada.

Crearem i potenciarem fórmules de finançament i recursos diferents a les subvencions
públiques.

Establirem un protocol de Contractació Pública Socialment Responsable (CPSR):
o

Incorporarem clàusules socials en la licitació dels contractes públics,

o

Incorporarem mesures que millorin la contracció pública de serveis adreçats a l’atenció
de persones.

3. TRANSPARÈNCIA I DIMENSIÓ ÈTICA DE LA GESTIÓ PÚBLICA

TORNAR

La regeneració de la vida democràtica només serà possible reformant les formes de fer política;
recuperant la seva concepció substantiva de debat d'alternatives davant els grans problemes;
frenant la tendència a l'autonomia de la denominada “classe política”; reforçant les relacions
representants-representats; apropant el poder i la capacitat de decisió a les ciutadanes i ciutadans;
desenvolupant i impulsant els diferents subjectes socials presents en la societat civil;
democratitzant els aparells i institucions de l'Estat; anteposant la legitimitat i la raó jurídica a la raó
d'Estat i la corrupció; dignificant l'activitat pública, sent conscients que aquesta regeneració no
serà possible només amb canvis legals o institucionals, sinó que haurà d'acompanyar-se d'un canvi
cultural profund, així com d'una autorreforma dels propis partits polítics.
172

Des de GUANYEM ens comprometem a realitzar quants esforços siguin necessaris per avançar en
la regeneració de la vida democràtica i en la democratització de les institucions i de la política,
assegurant el més estricte comportament ètic dels seus representants i càrrecs públics.
La corrupció constitueix un càncer per a la democràcia i una de les més importants causes de
desprestigi de la política i del públic enfront de la ciutadania. Es tracta d'un fenomen estructural
del capitalisme actual, la denúncia i el combat contra el qual ha de constituir un objectiu principal.
Per tant defensarem totes les mesures que siguin necessàries (transparència i participació en la
presa de decisions, millora dels instruments de control de la despesa pública, etc.) per eradicar
aquesta xacra.
En aquest sentit, considerem primordial l'adopció de les mesures necessàries per assegurar el
comportament ètic dels càrrecs públics. Entre altres:

Promourem una regulació més estricta de les incompatibilitats

Implementarem mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme és un dels pitjors
descrèdits per a la vida política i una deformació de la voluntat popular. Per això, en coherència
amb el pacte contra el transfuguisme, GUANYEM no admetrà en les seves files un membre
integrat en la candidatura d'una altra formació mentre mantingui el càrrec aconseguit en el seu
partit original.

Establirem l’obligació

de declarar públicament els béns patrimonials i els interessos

econòmics

Promourem una Llei expropiatòria de béns adquirits mitjançant pràctiques corruptes, etc.

Limitarem el nombre d'assessors i de càrrecs de confiança política i establirem criteris de
transparència en els nomenaments i en les seves retribucions.

173

Donarem suport a l’aplicació de criteris de bona administració i de bon govern en relació al
nomenament dels alts càrrecs i la informació sobre retribucions i declaracions de bens i unes
normes de publicitat dels convenis i d’altres actuacions del Govern balear.

Adequarem

la composició de les institucions representatives a la voluntat popular,

expressada a través dels seus vots i democratitzarem el funcionament d'aquestes institucions

Reformarem el sistema electoral, per garantir la proporcionalitat en el repartiment d'escons,
respecte als vots totals rebuts i la presència de les minories al Parlament estatal i als
parlaments autonòmics.

Reformarem el sistema d'elecció per part del Parlament de membres de determinades
institucions com el TSJB a fi d'evitar les quotes de partit i la seva permanent politització.

Reformarem els mecanismes de participació directa dels ciutadans i ciutadanes (Iniciativa
Legislativa Popular i Referèndum) a fi que puguin ser instruments adequats i factibles, per
canalitzar aquesta participació.

Democratitzarem el funcionament dels Parlaments Autonòmics i dels Plens Municipals, a fi
d'assegurar la transparència en la presa de decisions, la participació de les minories i el control
de les activitats del poder executiu i la participació de la societat en els mateixos.

Promourem una llei específica per facilitar el dret a la informació En una veritable democràcia
només és possible una autèntica participació per part de la ciutadania si aquesta pot accedir en
igualtat de condicions a tot tipus d'informació que es trobi en poder de qualsevol autoritat
pública o de qualsevol entitat privada que realitzi funcions públiques. Aquesta llei s’atendria als
següents criteris :

 El dret d'accés a la informació és un dret fonamental de tota persona, que ha de poder
exercir sense necessitat de justificar les raons per les quals se sol·licita la informació.

174

 El dret d'accés a la informació s'aplica a totes les entitats públiques i a totes aquelles
entitats privades que realitzin funcions públiques.
 El dret d'accés a la informació s'aplica a tota la informació elaborada, rebuda o en
possessió de les entitats públiques, sense importar com estigui emmagatzemada.
 Principi de publicitat de la informació: el secret i la denegació de la informació són
l'excepció i només es pot fonamentar en raons molt específiques, com la seguretat
nacional o la investigació de delictes.
 Les entitats públiques, a iniciativa pròpia, han de posar a disposició del públic informació
bàsica i essencial sense que sigui necessari realitzar una sol·licitud.

4. REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES
INSTITUCIONS

TORNAR

Defensem unes administracions públiques basades en la defensa del servei públic, en el pluralisme
cooperatiu, en la descentralització i desconcentració de funcions, en la senzillesa dels
procediments, en la prestació de serveis eficients i de qualitat, i en el foment de la participació
ciutadana. La reforma de les Administracions Públiques ha d'implicar un canvi en profunditat de les
seves estructures i organització, dels seus aspectes funcionals i dels procediments que els informen
i del model de funció pública actual. Implica també un canvi de cultura de governants, directius i
empleats públics en general, respecte a les seves relacions amb la societat i amb la ciutadania. La
Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears és un
referent per assolir aquests objectius.

Implantarem un model d'administració cooperativa, plural en la decisió, cooperativa en la
gestió i amb “finestreta única” per al ciutadà. Aquest model, coherent amb l'horitzó de
l'Estat Federal, conjugaria la pluralitat de competències dels diferents nivells de govern de
l'Estat, amb la necessitat que el desenvolupament i gestió de les polítiques públiques es
realitzi per l'administració més propera a la ciutadania.
175

Adequarem l'organització i el nombre d'efectius de l'Administració a les competències i
funcions que realitza.

Delimitarem els àmbits polítics i les funcions administratives o de gestió separant les
seves respectives responsabilitats. Apostem per una funció pública professionalitzada, per
a això s'hauran de limitar els llocs de lliure designació als estrictament necessaris, es
crearà una carrera professional basada en els principis de mèrit i capacitat, generalitzant-se
el sistema de concurs com a instrument de provisió de llocs.

Establirem vies de participació ciutadana en la planificació, presa de decisió,
desenvolupament i execució de les polítiques públiques i en la gestió dels serveis públics.
Cal regular la participació ciutadana en les administracions públiques.

Reformarem i racionalitzarem els instruments jurídics de Dret Públic (contractació pública,
gestió pressupostària, fiscalització i control, procediment administratiu, etc.) amb la
finalitat de possibilitar una gestió àgil en les unitats administratives subjectes a aquest tipus
de regulació jurídica i evitar la fugida indiscriminada a l'esfera del dret privat.

Els tres nivells d'administració de les Illes, Govern balear, Consells insulars i Administració Local,
han de tendir a un funcionament basat en la descentralització, la simplificació i la coordinació
interadministrativa, que situï per sobre del color polític dels governs i de la visió corporativa de
les respectives entitats, la lògica de la col·laboració i la complementarietat. Per a això,

proposem:

La coordinació entre Administracions i la simplificació de procediments respectant
sempre l'autonomia local.

Completar les transferències previstes a la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia,
aprovada en febrer de 2007.

Respecte a la funció pública, enfront de la proliferació de diferents règims jurídics
(funcionaris, laborals, estatutaris, etc.), defensem una regulació única de les condicions de
treball per a tots els empleats i empleades públics, amb la configuració d'un nou model
176

estatutari, amb estabilitat en l'ocupació i amb drets laborals i sindicals similars a la resta
dels treballadors i treballadores.

Es potenciarà l'ocupació pública i s'eliminarà el treball precari, que actualment ronda el
20% del total de les administracions públiques, substituint aquells que siguin estructurals
per ocupació estable.

A nivell d’Estat, proposem les següents mesures:

La recuperació del nivell retributiu perdut per el “tijeretazo” de Zapatero, i les successives
congelacions salarials; establiment d'una clàusula de revisió salarial que garanteixi a tot el
personal el manteniment del seu poder salarial.

Donades les diferències salarials existent entre els empleats públics de les diferents
administracions (General, Autonòmica i Local) proposem un acord en el marc de la
Conferència Sectorial de les Administracions Públiques, per homogeneïtzar les seves
retribucions

Defensem que la descentralització de l'Estat és la millor garantia de per uns serveis més a
prop dels ciutadans. Per això ens comprometem a derogar la Llei anti-ajuntaments del PP.
Els ajuntaments necessiten més finançament, més transparència i més democràcia, no
menys. Per això proposem tornar competències als ajuntaments i establir una Llei
d'Administració Local que garanteixi la suficiència econòmica dels municipis, sota el principi
de subsidiarietat, és a dir, el principi segons el qual els assumptes han d'ésser resolts, en la
mesura del possible, en les instàncies més properes a la ciutadania.

Volem ampliar les competències de les comunitats autònomes d'acord amb un model
d'Estat Federal solidari que sigui útil per a la superació dels desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.

Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i, per això proposem una
Llei de Finançament Local, orientada a la política dels tres terços, que asseguri la suficiència
177

financera dels municipis i les seves competències.

TORNAR

5. PER UNA COMUNITAT LAICA

El laïcisme suposa l'existència de les condicions polítiques, jurídiques i socials que permeten
garantir el dret dels individus al ple exercici de la llibertat de consciència en qualsevol de les seves
manifestacions i en un plànol d'igualtat. En un Estat de Dret, aquesta llibertat ha d'estar protegida
enfront de qualsevol tipus d'imposició i ingerència que l'anul·li o restringeixi, així com enfront de
qualsevol discriminació o privilegi per part de persones o institucions en funció de les seves
conviccions ideològiques. Recollim les reivindicacions dels moviments socials per una societat laica
i les fem nostres com a condició necessària per a una ciutadania digna de tal nom.
En l'estat espanyol, a dia d'avui, no existeixen tals condicions, ja que el caràcter aconfessional
formalment al·ludit en la Constitució ve immediatament negat amb l'afirmació de l'Art. 16.3 que
“els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran
les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions”. Aquestes
relacions se segueixen sustentant en el Concordat franquista de l'any 53, la seva renovació en els
Acords signats amb la Santa Seu en 1979 i en lleis com la de Llibertat Religiosa de 1980 que, en la
pràctica, emparen subvencions, privilegis fiscals, presència i simbologia religiosa en les institucions
públiques, etc., negant d'arrel el principi elemental i democràtic de la separació entre Iglesias i
Estat.
Dins d'aquest marc, intocable durant més de trenta anys de Transició, es mantenen lleis en les
diferents administracions de l'Estat, normes i costums que contravenen el principi d'igualtat dels
ciutadans i el respecte a totes les consciències, atorgant un tracte de favor a l'Església Catòlica - al
que aspiren també altres confessions religioses - amb total menyspreu per a les idees i conviccions
dels no creients, en clara contradicció amb els fonaments de dret que es diu defensar.

178

Per tot això proposem:

Eliminar qualsevol tipus de finançament públic, exempció fiscal o administrativa, donació
de sòl públic o subvenció directa a institucions religioses així com a les seves Activitats.

Suprimir tot tipus de simbologia religiosa en els actes públics i en els espais de titularitat
pública (ajuntaments, centres cívics i culturals, escoles, universitats, hospitals, presons),
que tampoc podran ser utilitzats per a activitats de culte o de proselitisme.

De forma anàloga, els actes de naturalesa confessional específica no tindran caràcter
“oficial”, per la qual cosa cap funcionari públic haurà de participar-hi, i menys estar obligat
a anar-hi, en la seva condició de tal.

Respectar en l'àmbit escolar públic el pluralisme ideològic i la llibertat de consciència de
l'alumnat i del professorat, suprimint qualsevol adoctrinament religiós en els centres
escolars així com l'exhibició de símbols confessionals. La formació religiosa, per qui la
demani, ha de quedar fora de l'ensenyament oficial, això és, fora del currículum, de
l'expedient i de l'horari lectiu.

S’ha d’avançar decididament cap a l’objectiu que el finançament públic sigui només per a
l’ensenyament públic. Amb caràcter immediat, no hi haurà finançament per als centres
educatius amb ideari religiós o un altre que suposi exclusió i/o segregació ideològica o de
gènere.

Excloure dels centres públics sanitaris, residències públiques, etc. la presència
institucionalitzada i molt manco remunerada de clergues

Garantir en tota la xarxa sanitària pública l'atenció a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs,
el dret a una Mort Digna i a les disposicions del Testament Vital.

Facilitar que qualsevol cerimònia civil (acolliment, matrimoni, funeral,…) pugui celebrar-se
179

dignament al marge de connotacions religioses.

Crear Oficines de Defensa dels Drets i Llibertats dels Ciutadans amb l'objectiu de facilitar
codis de diàleg i de convivència cívica entre les diferents opcions filosòfiques i ideològiques,
així com per a la defensa i protecció de drets i llibertats.

Amb la finalitat d'enfortir aquesta convivència en un plànol d'igualtat reivindiquem:
incorporar commemoracions de caràcter civil al calendari laboral i escolar, noms de
persones il·lustres de totes les tradicions a la llista de carrers municipal, dates fixes i
denominació neutra de les vacances escolars, igual accés als mitjans de comunicació
públics, eliminant el privilegi de tracte i espai concedit a sectors confessionals.

6. MESURES CONTRA LA CORRUPCIÓ

TORNAR

Proposem les següents mesures:

A nivell d’Estat, aprovarem una llei integral i severa contra la corrupció, incorporant el delicte
d'enriquiment il·lícit (patrimoni injustificat) o presumpcions sobre la titularitat de béns o
obligacions de declarar o mesures cautelars que imposin el cessament de polítics imputats i
l'abandonament del càrrec. Els corruptes hauran d'assumir els costos directes i indirectes que
reporten de les seves accions delictives: allò evadit o danyat, perjudicis a tercers, costos de
restitució del dret lesionat i costos judicials. Llei expropiatòria de béns adquirits mitjançant
pràctiques corruptes.

Control estricte de l'absentisme dels càrrecs electes en les seves respectives responsabilitats.
Sancions específiques per desistiment de funcions.

Els salaris dels representants electes no podran excedir el d’un Cap de Departament, tècnic
180

d’administració general, de la institució de què es tracti

Eliminar les dietes i complements salarials per a representants institucionals amb dedicació
exclusiva, sense perjudici de la compensació de despeses extraordinàries en l’exercici de les
seves funcions. Així mateix, s’eliminarà el cobrament sistemàtic i perpetu del complement de
destí associat al desenvolupament d’un càrrec polític previst en l’actual legislació

Eliminació dels plans de pensions privats o altres prestacions atorgades pel fet de ser càrrec
públic i que siguin pagats amb càrrecs als pressupostos de qualsevol institució pública.

Eliminació de l’aforament llevat de qüestions relatives a la llibertat d’expressió en l’exercici de
funcions representatives.

Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció.

Publicació obligatòria del patrimoni i interessos econòmics de tots els càrrecs públics.

Regulació estricta de les incompatibilitats durant l'exercici de càrrecs públics

Una incompatibilitat radical per a la gestió i contractació del sector públic per empreses que
compten en els seus òrgans de gestió o abonin qualsevol tipus de servei a qui, com a gestors o
responsables del sector públic, hagin treballat en l’Administració els tres anys anteriors.

Impedir que en els tres anys següents al cessament de les seves funcions puguin exercir
funcions en empreses privades o prestar serveis remunerats en les mateixes que desenvolupin
activitats en els sectors en què van desplegar directament responsabilitats en l'exercici del seu
càrrec, quan les empreses hagin estat objecte de privatització o es beneficiïn de contractes
públics de serveis externalitzats, ajudes financeres o avantatges fiscals de naturalesa
contractual.

Mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme és un dels pitjors descrèdits per a la vida
181

política i una deformació de la voluntat popular. Per això, GUANYEM no admetrà a les seves
llistes un membre integrat en la candidatura d'una altra formació, mentre mantingui el càrrec
aconseguit en el seu partit original.

Limitació en el nombre d'assessors i de càrrecs de confiança política i transparència en els
nomenaments i en les seves retribucions.

A nivell d’Estat, reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic per limitar les revisions dels
preus de la contractació, evitar les divisions injustificades dels contractes i incorporar les
garanties i reformes establertes per la Unió Europea.

Les contractacions es realitzaran a través de comissions específiques, el funcionament serà
transparent, les seves decisions públiques i en què participaran els representants de tots els
grups municipals. Els seus components tindran accés als expedients de contractació.

Nova regulació econòmica del règim de gestió indirecta del sector públic en qualsevol de les
seves modalitats, modificant substancialment els sectors als quals pugui accedir, condicions de
licitació, els sistemes de control, actualització de costos, etcètera.

A nivell d’Estat, Reforma de la Llei de Bases de Règim Local, de la Llei de Govern local i de la
Llei de finançament de les hisendes locals, perquè tots els alcaldes i regidors tinguin l'obligació
de dipositar la seva declaració de béns i interessos en un registre públic ; perquè a partir de
cert import econòmic o més d'un any de durada, les llicències, convenis i contractes especialment els contractes d'obres i serveis de llarga durada (aigua, residus, seguretat, espais
públics) - siguin adoptats pel Ple municipal i no limiti la seva decisió al debat en la comissió de
govern, en què no està representada l'oposició; i perquè tots els grups municipals estiguin
representats en les empreses públiques i en les meses de contractació.

Creació d'un Registre públic de requalificacions de sòl. L'Ajuntament incorporarà en els
expedients urbanístics la història registral de les transaccions que sobre els sòls afectats s'hagin
realitzat en els deu anys anteriors. Desenvolupament urgent de les mesures preventives
182

previstes en la Llei de Sòl 8/2007, amb especial atenció a les plusvàlues públiques, perquè el
planejament municipal no es pugui convertir en plusvàlues privades en la seva integritat i
s'incrementi la participació pública de la plusvàlua en benefici l'interès general, així com a la
transparència, informació pública i participació ciutadana en els acords i instruments de
planejament urbanístic, incloent els convenis municipals, que han de ser públics en temps real
a través de la xarxa. Aplicació de la disposició addicional novena de la Llei de Sòl, mitjançant la
creació en tots els municipis, d'un Registre d'Activitats i d'un Registre de Béns Patrimonials de
cada càrrec públic, les variacions produïdes durant el període de l'exercici del càrrec, amb una
declaració final amb ocasió del cessament i en acabar el mandat. La Llei de Sòl d'aclarir i
harmonitzar les competències, reduir terminis, simplificar les normes i els procediments
urbanístics i fer-los més transparents i accessibles, evitant tota discrecionalitat. Fixació de
preus màxims de venda del sòl.

Creació d'un Cos d'Inspectors, aliens als ajuntaments, que vigilin la legalitat dels planejaments
urbanístics. Increment de la fiscalitat de les plusvàlues obtingudes. Mesures de subjecció de les
plusvàlues d'urbanisme a l'interès general, de manera que els beneficis derivats de les
requalificacions de sòl i de l'augment de l'edificabilitat reverteixin en benefici de la societat.

Inspecció sistemàtica d'Hisenda als alcaldes i regidors d'urbanisme dels ajuntaments amb
població superior a 50.000 habitants i d'aquells altres en què s'hagin adoptat importants
mesures urbanístiques.

Establir, per termini de cinc anys, un registre públic d'activitats professionals de membres del
Govern, alts càrrecs, així com gestors públics que cessin en l'exercici de les seves funcions.

Prohibició d’acceptar regals i invitacions a càrrecs públics i càrrecs de lliure designació llevat d’
aquells de simple cortesia i valor econòmic insignificant

Apostem per una funció pública professionalitzada, per la qual cosa s'hauran de limitar els llocs
de lliure designació als estrictament necessaris, s'afavorirà una carrera professional basada en
els principis del mèrit i capacitat, generalitzant el sistema de concurs com a instrument de
183

provisió de llocs, acabar amb el clientelisme que es produeix en l'assignació de llocs directius
de lliure designació i amb l'exèrcit d'assessors que envolta els alts càrrecs, que suposa la
creació d'administracions paral·leles.

7. REPÚBLICA I MODEL D'ESTAT

TORNAR

L'actual crisi del sistema capitalista, les contradiccions acumulades pel procés autonòmic i la
qüestió de la llei successora, la corrupció econòmica i del sistema jurídic, la creixent desigualtat
social poden crear l'oportunitat per un qüestionament de tots aquests dèficits i per tant de la
forma d'Estat.
Des de GUANYEM ens posicionem de manera rotundament crítica envers l’actual model d’estat, és
a dir, la monarquia parlamentaria i l’estat de les autonomies.
No trobem cabuda a un model d’estat a on el seu cap, no sols no és elegit democràticament, sinó
que el càrrec passa a ser heretat per la seva descendència. Així mateix, la dualitat del rei com a cap
de l’Estat i com a general en cap de tos els exèrcits constitueix una falta de separació dels poders
de l’Estat, separació imprescindible per afermar plenament la garantia dels drets constitucionals.
Considerem la monarquia com la representació més elevada dels poders oligàrquics financers i
empresarials al nostre país. Poders, que sota la seva hegemonia han produït retrocessos
importants en drets polítics, socials, laborals, econòmics, mediambientals, deixant els drets més
importants que en el seu dia es proclamaren a la Constitució Espanyola.
A la vegada, la opacitat amb la que actua la casa reial en les contes públiques, sumat a la seva falta
de controls per part dels òrgans democràtics, així com el càstig amb condemnes de presó a les
manifestacions crítiques a la corona, i la falta d’equiparació de la figura del rei en drets i obligacions
184

respecta a la resta de ciutadans, remarquen la seva incompatibilitat amb una democràcia realment
avançada.
Quant a l’estat de les autonomies, queda clar que després de més de trenta anys de democràcia, es
un sistema que no respon realment a la realitat i les necessitats d'un estat plurinacional,
multicultural i plurilingüe com és l‘estat Espanyol. Queda molt camí per recórrer en assumptes com
la descentralització de l’estat, assumpció de competències i millora de la qualitat democràtica per
tal de cobrir les reivindicacions nacionals i legítimes dels pobles que composen aquest estat
plurinacional.

7.1. Cap a una república federal i radicalment democràtica
Des de GUANYEM apostem decididament per canvi cap a un model d’estat republicà i federal. Ara
bé, cal definir quina idea tenim del que ha de ser una república ideal. Quan parlem de república no
solament ens referim a la incorporació del dret a l’elecció del cap d’Estat. Tenim exemples arreu del
món on l’esdeveniment d’una república no ha significat cap canvi en l’àmbit polític, social,
econòmic.
Des de GUANYEM tenim la voluntat d’un canvi complet del sistema actual. Parlem de drets i
obligacions, de democràcia radicalment participativa, de superació del sistema capitalista, de
socialisme, de educació pública, lliure, gratuïta i laica, de salut per tothom des de la xarxa pública
millorada i articulada. Parlem de fraternitat entre els pobles i persones en torn a la justícia, la
igualtat, la llibertat, l’internacionalisme solidari i la pau.
De la mateixa forma defensem el federalisme no solament com a model d’estat sinó perquè es la
millor forma d’aplicar el sistema de subsidiarietat basat en un model de societat construïda i
conduïda cap a una estructuració més horitzontal. Volem presentar una proposta de model d’estat
en positiu, basat en una estructuració republicana i federal de baix a dalt, és a dir, des dels
municipis, passant pels estats federats (comunitats Autònomes), l'estat espanyol i la Unió Europea.
La realitat plurinacional espanyola fa imprescindible la descentralització més profunda fins a
185

arribar a un sistema federalista vertader, on es respecti i fomenti el dret a l’autodeterminació del
pobles que conformen la república, la interculturalitat i les llengües pròpies, garantint la seva plena
presència i divulgació a tots els estaments de l’Estat. Això també significa que cada federació haurà
d’assumir totes les competències que calguin per completar la descentralització del Estat,
adequant cada federació a la seva realitat nacional i garantint la seva llibertat per actuar d’acord
amb el que el seu poble decideixi democràticament, incloent el seu dret d’autodeterminació per
decidir lliurement la seva relació amb la resta de federacions i amb el conjunt de l’Estat.
Per tal d’aconseguir aquesta transformació de model, resulta imprescindible dur a terme
importants i profundes reformes a nivell institucional, cambres representatives, i a la pròpia
constitució actual, reformes necessàries per a la implantació d’aquesta nova realitat republicana,
multilingüe, plurinacional i autènticament democràtica.

7.2. Les Illes Balears dins la república federal
La darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears aprovada en febrer de 2007,
suposa un increment significatiu de les quotes d’autogovern respecte a les anteriors versions, però
encara així, entenem que no s’arriba ni de prop a les quotes d'autogovern i sobirania que des de
una formació política de l'esquerra alternativa, que es defineix com federalista, hem d‘exigir.
Entenem que les mancances més urgents de l’actual estatut es pot resumir en tres punts
principals:

El model de finançament autonòmic que, si bé suposa un augment quantitatiu, no resol
satisfactòriament les necessitats de la nostra comunitat autònoma a mitjà i llarg termini

L’estatut jurídic de les llengües oficials és discriminatori i diferenciat per part de la
constitució del 78. Cal superar aquesta anomalia i `preveure els recursos necessaris per
normalitzar l’ús del català a la nostra comunitat

No incorpora tot un seguit de competències que han sigut acceptades i reflectides a
l’estatut català (inspecció de treball, la immigració, l'estructura autònoma de la justícia fins
186

a les últimes conseqüències, l'administració local, la gestió aeroportuària…)
Per tant des de l’esquerra alternativa apostem per un nou estatut d’autonomia que sigui una
vertadera constitució de les Illes que lliure i solidàriament decidiria formar part de l’estat espanyol
de la Unió Europea.
Les Illes Balears, com la resta de les actuals comunitats, han d’aprofundir al màxim en la
descentralització del Estat, assumint les màximes competències dins el marc federal. Per
aconseguir-ho es fa necessari un nou marc estatutari que pugui assolir un més alt grau
d’autonomia respecte a l’Estat i que es tingui com a sistema de finançament el concert econòmic
solidari. És a dir que la Agencia Tributaria pròpia de les Illes recapti la totalitat dels impost del
nostre territori, posteriorment contribueixi amb la quantitat necessària pel manteniment de les
despeses de l’Estat i per últim pacti amb la resta de pobles de l’estat federal un bossa de solidaritat
per cobrir desequilibris territorials.
Les diferents institucions de les nostres Illes s’han de reorganitzar les seves funcions per adaptarles al nou model, i crear les institucions noves que facin falta per assumir noves competències del
Estat. Quant a les institucions de l’Estat espanyol, pensem en un Senat que sigui vertaderament
una cambra de representació territorials i creiem necessària una revisió profunda d’òrgans com el
tribunal constitucional, el consell de RTVE, el Consell d’Estat o qualsevol altre òrgan estatal que no
tingui una composició federal.
Així mateix s’hauria de completar la distribució de poders entre el govern interinsular i els consells
insulars, conseqüents amb el nostre tradicional posicionament clarament insularista.
Defensem unes Illes Balears lliurement adherides dins la República Federal, igualment que la resta
de pobles de l’actual estat espanyol.
Defensarem el respecte a la independència i solidaritat en les relacions de les Balears amb les
altres federacions, tenint en compte les coincidències culturals, lingüístiques i històriques que ens
uneixen amb especial vincle amb altres pobles de l‘Estat.

187

Som, per tant clarament defensors del dret d’autodeterminació dels pobles de l’Estat Espanyol
que, lliurement decidirien sobre el seu grau d’integració a l’estat federal.

7.3.- El municipalisme com a font democràtica del nou model
Un dels punts més importants d’aquest model d’estat és la conquista d’una democràcia radical, i en
aquest objectiu, els municipis, com a primera organització institucional, és on s’ ha de donar el
primer i més decidit impuls a aquest avanç democràtic.
El municipi és la institució més propera als ciutadans i ciutadanes, i no es pot parlar d’un model
d'estat avançat sense situar municipis en el centre d‘aquest model. Des de GUANYEM volem
aprofundir en el municipalisme com a eina democràtica bàsica.
Com a municipalistes, creiem fermament que la implicació directa de la ciutadania en la presa de
decisions i el govern de la seva ciutat o poble ha de ser un primer pas decidit per a la implantació
d’un sistema més democràtic des de les bases organitzatives de la nostra societat. Els ciutadans i
ciutadanes de cada municipi han de participar activament en la concepció i remodelació dels seus
municipis. Ser ciutadans és una responsabilitat amb tota la societat.
Per a dotar de més autonomia i poder als municipis, es fa inevitablement fer front a una sèrie de
canvis estructural i econòmics per a la capacitació municipal.
Actualment els municipis són els grans perjudicats en quant a la finançament per part de l’Estat,
una vertadera assignatura pendent del canvi democràtic després de trenta anys. Els municipis
estan molt mal finançats (suposen el 13 % de la despesa de l'Estat, mentre tant l'Estat com les
Comunitats Autònomes superen el 40%) i no tenen encara clarament definides les seves
competències, de manera que assumeixen un percentatge molt alt de competències que no l'hi
son atribuïdes per les lleis estatals.
Creiem per tant que l’actual llei de “regim local” i els seu sistema de finançament està totalment
obsolet i necessitat d'una reforma radical. Apostem per un increment substancial del finançament
municipal, la definició clara de les competències municipals, així com l’assumpció de la
188

competència dels municipis per par dels estats federats (les actuals comunitats autònomes),
competències que actualment estan en mans de l’Estat.

7.4.- La República i el model europeu
Quan parlem d‘un nou model, també fem una ullada cap a Europa, a la recerca d‘una nova forma
d‘entendre la unió europea.
Tot i essent profundament europeistes, tenim una posició molt crítica de la Unió Europea actual.
Actualment Europa es troba absolutament consolidada en allò que fa referència a les polítiques
econòmiques i monetàries, seguint les ordres del Banc Europeu que es autònom del poder polític.
Això contrasta en que encara no hi ha una política fiscal comuna, ni polítiques socials, ni política
exterior, ni política militar independent de l’OTAN.
Així mateix, l’actual composició de les comissions i parlaments europeus deneguen la pressa de
decisions per part dels pobles sobirans, provocant que, cada cop més, la ciutadania doni l'esquena
cada vegada més a les polítiques europees i no participin dels processos electorals europeus.
Tenim una Europa econòmica. Ens manca convertir-nos en una Europa social, política i
participativa. Una Europa dels ciutadans. Una nova Europa entesa com una confederació d’ Estats,
amb institucions pròpies que vetllin per unes polítiques comunes, que garanteixin uns comuns
socials i que marquen una orientació econòmica justa, que vetlli per la superació del sistema
capitalista, tot respectant la independència de cada estat integrant.

8. LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA

TORNAR

Quan parlem de model d‘Estat i república, no podem oblidar la experiència que ens ofereix el
darrer intent d‘instaurar una república a l‘Estat Espanyol ja que és important tenir clar cap a on
caminen, però també és indispensable aprofundir en les experiències passades per aprendre
189

d‘elles. Ens sentim hereus de totes aquelles forces que, defensant el model republicà, treballaren
per aconseguir una societat més justa i millor i de les forces polítiques que, des de llavors, han
lluitat per preservar la memòria d’aquella experiència i continuar i millorar aquell projecte.
La II República, ens ofereix un exemple enriquidor d‘un model d‘Estat que pretenia la recerca d‘un
sistema que superes les contradiccions de la societat de l‘època, plena d’injustícies socials,
desigualtats entre capes socials, manca de drets fonamental i domini dels poders fàctics en tos els
àmbits de la vida. Va ser una experiència breu i dura, (amb un bienni enmig que suposà un retrocés
en totes les reformes que es varen poder aconseguir), que no obstant, va aconseguir en poc temps,
demostrar que un altre model econòmic, territorial, social i democràtic totalment diferent.
Per la qual cosa, considerem que, de la mateixa manera que altres països de la Unió Europea
celebren i honoren els esdeveniments que permeteren els avanços democràtics i a les persones
que lluitaren per les llibertats, els demòcrates de les Illes Balears tenim un compromís amb la II
República i amb les persones que primer la feren possible i posteriorment donaren la vida per ella
així com cap a les persones que lluitaren contra la dictadura franquista.

Proposem:

La celebració anual del 14 d’abril amb actes de reconeixement a la valuosa contribució de
la II República al progrés i modernitat d'Espanya i com a antecedent de la democràcia del
78 i homenatges institucionals a personalitats republicanes emblemàtiques de les Illes
Balears.

La celebració d'un homenatge als republicans illencs que van combatre al nazisme en la
Segona Guerra Mundial i als que van sofrir el confinament en camps d'extermini, per la
seva contribució a la construcció de l'Europa democràtica.

Impulsar activitats educatives, acadèmiques, culturals i d'investigació per a la
commemoració i el coneixement històric de la Segona República, en col·laboració amb les
administracions locals, universitàries i centres escolars que així ho decideixin.

Impulsar i donar suport a les iniciatives de reconeixement i reparació de totes les
persones defensores de la legalitat de la II República i de la lluita antifranquista, víctimes
de represàlies durant la dictadura franquista.

Impulsar l'adequació dels plans d'estudi i dels llibres de text per al tractament històric de
la II República com a referent democràtic i, en el mateix sentit, de l'alçament militar i la
190

posterior dictadura com a referència de la intolerància i el totalitarisme.

Per altra banda no podem oblidar, que havent passat més de dos anys de l’aprovació de la Llei
52/2007, per la que se reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui
patiren persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura feixista, els familiars de les
víctimes segueixen sotmesos a un autèntic via-crucis judicial, per a recuperar els cossos d’aquells
familiars assassinats o desapareguts.
Ha quedat clar que aquesta llei no estableix amb claredat la responsabilitat de les administracions
publiques per a donar compliment a aquest dret dels familiars i de tota la societat a conèixer la
veritat sobre aquests fets i procurar la localització, recuperació i identificació de les persones
assassinades ni la senyalització i dignificació dels espais on es localitzin fosses d’aquest període.
Un altre dels aspectes que es fan evident és que el sistema jurídic espanyol permet interpretacions
de la llei que van en contra de la legislació internacional en matèria de drets humans i de crims
contra la humanitat. En 2008, el Comitè de Drets Humans de la ONU, instà a l’Estat espanyol que
derogà la Llei d’Amnistia de 1977 deixant clar que els actes de tortura i de desaparicions forçades
no poden ser objecte de cap amnistia.
És per tot això que des de GUANYEM reivindiquem un marc legislatiu que reculli els principis de la
legislació internacional en matèria de drets humans i crims contra la humanitat i unes polítiques
públiques actives en la foment de la memòria històrica i en concret:

La reforma de quantes disposicions legals siguin pertinents amb l'objecte d'impedir que
puguin existir interpretacions del nostre ordenament jurídic que vagin contra els principis
de Justícia, Veritat i Reparació a la qual tenen dret totes les víctimes de genocidi i de crims
de lesa humanitat, com es contempla en el dret internacional.

A nivell d’Estat, modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en els articles 11, 12, 13 i
14, amb l'objecte de garantir la responsabilitat pública i institucional en les labors de
localització, exhumació i identificació de les fosses o enterraments de les víctimes del
191

franquisme, així com la divulgació dels resultats, passant a ser aquesta una política pública i
institucional garantida pel conjunt de les Administracions, i per l'Administració General de
l'Estat amb caràcter subsidiari.

La investigació de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i la Dictadura, d'acord
amb l'establert en la Resolució de l'ONU 60/147 de 2005 i en la Convenció Internacional
per a la protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, ratificada per
Espanya el 24 de setembre de 2009 i en vigor des de desembre de 2010

La nul·litat de les sentències emeses contra els demòcrates per motius polítics i ideològics
durant la Guerra Civil i la Dictadura.

A les Illes Balears, GUANYEM promourà la creació d’un organisme públic independent, amb
participació de la societat civil, les funcions del qual serien:

Instar i coordinar en els Ajuntaments, Universitats i altres centres especialitzats, la
reconstrucció d’arxius de la memòria, localització de “desapareguts”, busca i identificació
de les despulles mortals de les víctimes de desaparicions forçades i execucions
extrajudicials, investigació i divulgació de la seua historia, sense amagar els detalls de les
seues circumstàncies i de les persones executores.

Elaborar un mapa integrat de totes les Illes en el qual constin els terrenys en què es
localitzin les restes de persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la
repressió política posterior.

Fomentar totes les reparacions pendents a les persones represaliades, així com el seu
reconeixement públic.

Promoure la derogació de les sentències i lleis en les quals es basen els judicis penals del
franquisme, donada la il·legitimitat d’aquests establerta en la resolució de l’ONU de 1946.

192

Exigir la revocació de tots els títols honorífics atorgats des dels ajuntaments i institucions
publiques a qualsevol figura franquista, realitzats en funció d’un poder il·legítim i no pels
seus mèrits personals.

Instar a l’aplicació de l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica, instant la retirada
immediata de qualsevol classe de simbologia franquista, carrers, monuments, escuts,
insígnies, plaques, etc.

193

EIX 5: POLÍTIQUES D'IGUALTAT
TORNAR

1. IGUALTAT I DRETS DE LES DONES
Partint del principi que tots els éssers humans som iguals quines mesures prendries per acabar
amb qualsevol tipus de discriminació?

Propostes institucionals

Potenciarem l’Institut Balear de la Dona amb suficient dotació, recuperant els serveis i el
programes.

Potenciarem el Consell de participació de les Dones de les Illes Balears, com a òrgan
d’assessorament del Govern però també de comunicació de les dones de les diferents illes.

Assignarem el 5% del total del pressupost autonòmic per a polítiques específiques per a
dones, assignat de manera transversal en tots els programes i inversions, en
desenvolupament efectiu de la Llei d'Igualtat. incrementant la dotació fins arribar a assolir
els objectius plantejats a la seva totalitat.

ACCÉS ALS RECURSOS I L'OCUPACIÓ I IGUALTAT EN LA PROMOCIÓ I EL SALARI

Regularem de forma paritària la contractació funcionarial i laboral, per a aquells llocs i
cossos en que hi ha escassa representació de les dones.

Fomentarem mesures dirigides a potenciar la igualtat de les dones en el món laboral, a
partir de propostes encaminades a corregir la segregació ocupacional, la precarietat i la
desigualtat salarial.

194

Establirem clàusules socials en els plecs de condicions dels contractes i subvencions de les
administracions públiques, que garanteixin la presència de dones en els sectors laborals
amb menys representació.

Promourem convenis marc amb clàusules que garanteixin la igualtat en l'àmbit laboral i la
conciliació de la vida familiar, personal i laboral. Amb aquesta finalitat no es procedirà al
registre de cap conveni que contingui elements discriminatoris per raó de sexe.

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'EXCLUSIÓ SOCIAL

Dotar pressupostària real i suficient per desenvolupar les mesures aprovades les lleis
d'igualtat i violència de gènere (prioritzar les mesures, com incrementar el nombre de cases
d’acollida,...)

Crearem Serveis d’Atenció de 24 hores a les víctimes de violència.

Potenciarem la coordinació administrativa per a l'adopció de mesures amb caràcter
transversal i integral per eradicar tot tipus de violència estructural contra les dones

Desenvoluparem Programes integrals d'actuació dirigits a dones que exerceixen la
prostitució. Aquestes actuacions en cap cas afavoriran ni legitimaran als que comercien i es
lucren (proxenetes, clients, traficants,...) Amb els cossos i les vides de les dones. La
prostitució com a forma extrema de violència de gènere no pot ser matèria de
reglamentació. Aquesta no deu en cap cas s'ha d'entendre com a via transitòria cap a
l'abolició, posició des de la qual la nostra organització afronta el seu treball en aquest àmbit
Desenvolupar polítiques encaminades a l'abolició de la prostitució. Sensibilització sobre
aquesta forma extrema de violència de gènere; programes integrals dirigits a dones que
exerceixen la prostitució; campanyes de tolerància zero cap al proxenetisme i el
prostituïdor.

195

Garantirem la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs dins de la xarxa sanitària
pública i a càrrec de la Seguretat Social.

Fomentarem de l'especialització dels col·lectius professionals que intervenen en el procés
d'informació, atenció i protecció a les víctimes de violència contra les dones.

Elaborarem un Pla integral de sensibilització i prevenció contra la violència de gènere,
coordinat per la Conselleria de la Dona i amb la participació de totes les conselleries.

Garantirem cases de lloguer social per a dones que sortint de les cases d’acollida.

APOSTA PER LA PARTICIPACIÓ I LA REPRESENTACIÓ DE LES DONES

Donarem suport institucional al foment d'organitzacions i associacions de dones feministes

Elaborarem pressupostos participatius contemplant la perspectiva de gènere per a
l'elaboració del Pressupost General de la Comunitat.

Fomentarem la participació directa i vinculant del Consell Autonòmic de la Dona en els
programes, plans i projectes d'àmbit autonòmic dirigits a dones i en els Consells de Ràdio i
Televisió Autonòmics.

Reconeixerem institucionalment l'aportació de les dones al llarg de la Història en el
desenvolupament sociocultural, acadèmic, investigador i polític.

Desenvoluparem mesures integrals d'integració de les dones migrants.

196

APOSTA PER PÚBLIC. ACCÉS A L'OCUPACIÓ I IGUALTAT EN LA PROMOCIÓ I EL SALARI
Els serveis públics d'ocupació prioritzaran en els seus objectius la superació de la segregació
ocupacional i laboral, amb especial atenció a la discriminació i sobreexplotació de les dones
immigrants.

Adoptarem mesures encaminades a l'eliminació en el seu àmbit de les discriminacions
directes i indirectes en la desigualtat salarial de les dones.

Promourem la formació ocupacional agrària per als sectors de dones en l'àmbit rural.

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L'EXCLUSIÓ SOCIAL.

Crearem Dispositius d'urgència per a aquelles dones víctimes de violència (al marge de la
seva sol·licitud o no de l'ordre de protecció) en coordinació amb altres ajuntaments,
comarques o mancomunitats.

Desenvoluparem programes destinats a l'atenció de dones en situació de marginació i
exclusió social.

Desenvoluparem polítiques encaminats a l'abolició de la prostitució, com a forma extrema
de violència de gènere. Executant polítiques actives des dels municipis per eradicar totes
aquelles llicències d'activitat que tingui relació amb l'explotació sexual, així mateix amb la
difusió en els mitjans de comunicació local o de regulació per ordenances municipals, on es
pugui difondre publicitat d'aquesta forma de violència o on es difongui una imatge
discriminatòria o denigrant. No donarem suport cap ordenança que pretengui criminalitzar
o sancionar les dones en situació de prostitució.

PER LA INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE I LA MEMÒRIA DE LES DONES
Presència de les dones en els projectes de planificació urbanística perquè es contemplin les
demandes d'equipaments d'acord amb una perspectiva de gènere.
197

Desenvoluparem d'activitats escolars complementàries amb plantejaments que potenciïn
valors no sexistes i contraris a qualsevol tipus de la discriminació.

Posarem en marxa de programes destinats a potenciar activitats artístiques, culturals i de
recerca de les dones, tenint en compte la diversitat existent.

Malgrat la nostra situació geogràfica, econòmica i jurídica, encara el patriarcat i la misogínia estan
ben presents, a vegades de forma grossera i més vegades de forma subtil.
Al primer tipus trobem com a primer fenomen, la pervivència de la més horrible manifestació
d’aquest sistema social, la violència contra les dones en les seves diverses formes. En segon lloc, la
discriminació directa de les dones al món laboral; encara ara, a la feina, les dones tenen pitjors
condicions, pitjors salaris i pitjor valoració social; la tercera manifestació és una conseqüència
directa d’aquesta i és que la pobresa afecta especialment les dones.
En aquest moment de crisi econòmica, les dones, que ja han sofert de forma directe les polítiques
del neoliberalisme, poden esdevenir les víctimes d’un canvi cap un conservadorisme social, d’una
major influencia de moviments identitaris i integristes que canalitzin el descontent social contra els
drets de les dones: drets que fa 30 anys es consideraven irreversibles, com l’avortament, ara poden
estar en perill. Igualment la disminució dels serveis públics dificultarà el seu accés a l’espai públic i
es pot arribar a plantejar que les polítiques d’igualtat són un luxe que en temps de crisi no ens
podem permetre.

Davant d’aquesta situació, des de GUANYEM ens comprometem a:

Donar suport a l’aprovació immediata de la Llei d’Igualtat de Dones i Homes de les Illes
Balears, rebutjada al Parlament a la sessió de 22 de març.

Impulsar l’Institut Balear de la Dona consolidant el seu paper com a garant de la igualtat
entre dones i homes.

Donar suport al Consell de Participació de les Dones de les Illes Balears dotant-lo dels
198

mitjans necessaris.

Integrar polítiques d’igualtat de gènere en tots els àmbits i promoure l’aplicació a les Illes
de les pautes d’acció política (transversalitat, discriminació positiva, plans d’igualtat,
conciliació de la vida personal i laboral, …) presents en la legislació d’igualtat de l’Estat
espanyol i la Unió Europea.

Donar prioritat en la nostra acció institucional al tractament dels problemes més greus de
les dones: la violència de gènere, la discriminació al mon laboral, la feminització de la
pobresa i la marginació social de certs col·lectius.

Potenciar la participació de les dones i la perspectiva de gènere mitjançant un Pla d'Acció
per a la participació Política de les dones com a condició indispensable per a la
transformació democràtica de la societat i per arribar a un nou model social més just i
igualitari.

Integrar la perspectiva de gènere transversalment en els pressupostos autonòmics,
garantint l'elaboració i aplicació d'informes d'impacte de gènere. Dotació de partida
pressupostària per a totes aquelles accions encaminades cap a la igualtat i equitat de
gènere.

Establir clàusules socials en els plecs de condicions dels contractes i subvencions de les
administracions públiques que garanteixin la presència de dones en els sectors laborals
amb menor representació.

Educar en igualtat a dones i homes
Aplicació efectiva de la legislació mitjançant l’elaboració de plans:

Crearem assessories de formació permanent del professorat en matèria de coeducació.
199

Promourem la creació de departaments universitaris d’estudis sobre la dona a les escoles de
Magisteri i Facultats d’educació per a la formació inicial i permanent del professorat.

Dotarem als centres educatius de professorat amb formació i dedicació horària adequada per
posar en pràctica la igualtat real entre sexes.

Crearem en els Consells escolars una comissió de persones expertes que adoptin mesures
educatives per a la igualtat entre dones i homes.

Que l’educació en la igualtat entre dones i homes es tracti de manera transversal en el
currículum de totes les àrees i en el projecte educatiu del Centre.

Forçarem a les editorials a la revisió dels continguts i del llenguatge dels llibres de text i altres
materials escolars.

Que s’incloguin en el currículum escolar i en els plans d’acció tutorial l’educació per a la
igualtat, l’educació afectiva-sexual i la prevenció i resolució pacífica de conflictes.

Proporcionarem als centres escolars materials i recursos didàctics específics de coeducació,
prevenció de violència cap a les dones i homofòbia i que s’actualitzin les biblioteques escolars
en aquests temes.

Que la Inspecció educativa vetlli per l’adopció i el compliment de les mesures destinades a
fomentar la igualtat real entre dones i homes, per la qual cosa ha de rebre la formació
adequada.

Igualtat i mon del treball
És necessari fer participes tant a les administracions públiques com a la resta d’organitzacions,
entitats, empreses i agents socials en:

Exigirem el compliment de la negociació dels plans d’igualtat a les empreses de més de 250
treballadores i/o treballadors i incentivar la negociació de dits plans en empreses amb un
menor número de treballadores i/o treballadors.

Promourem mesures efectives de conciliació de la vida personal, laboral i familiar que
suposin bones pràctiques, amb les que es garanteixi que les persones tinguin espais i temps
200

per a l’atenció de les necessitats familiars, sense que aqueixa responsabilitat sigui exclusiva
de les dones.

Fomentarem la conversió de contractes temporals en indefinits, així com la conversió de
temps parcial en temps complet.

Eliminarem les diferències salarials discriminatòries motivades per raó de gènere, essent
els sistemes de classificació, promoció i retribucions part essencial de la negociació
col·lectiva.

Assegurarem la presència equilibrada d’ambdós sexes als òrgans de participació i decisió.

Denunciem la perpetua discriminació que suposa l’actual regulació del treball de la llar, sector
majoritàriament femení, que agreuja la situació de les dones immigrants que s’hi dediquen. Exigim
la seva integració dins de l’Estatut dels Treballadors i del Règim General de la Seguretat Social, amb
els mateixos drets que la resta de les treballadores i treballadors en compliment dels acords
interconfederals de 2007.
Proposem la creació d’Agències de col·locació públiques que facin de mitjanceres entre els
demandants i les treballadores i treballadors sobretot en el cas del treball domèstic per hores.
Sanitat, drets sexuals i reproductius
A causa d’estereotips culturals, socials i psicològics s’invisibilitzen els problemes de salut de les
dones. Es cometen errors de diagnòstic, es realitzen exploracions innecessàries i es recomanen
tractaments que acaben perjudicant a les dones. Aquest és el resultat de convèncer a la dona i a
molta part de la societat que els nostres processos fisiològics són patològics i, per tant,
requereixen assistència i control mèdic, la qual cosa ens crea una consciència d’incompetència per
a gestionar la nostra salut sense la intervenció del professional i ser medicades.
Donarem suport a la demanda històrica de les dones d'una maternitat lliure i un avortament segur.
201

Exigim que es garanteix l’aplicació en la xarxa sanitària pública de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de
març, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs.
Proposem la incorporació a les plantilles de personal de l'organigrama de la conselleria de salut de
personal mediador cultural de forma estable, ja que la realitat ens informa que les dones són les
que menys coneixen la llengua, costums i drets.
Un col·lectiu que és tractat de forma deficitària en la xarxa sanitària és el de les dones lesbianes i
bisexuals, ja que es dóna per fet l'heterosexualitat de totes les dones, en els qüestionaris, en
l'atenció, en les campanyes de prevenció, en els estudis, registres ni estadístiques de salut
comunitària… i una de les conseqüències de tot això és la falta de coneixement sobre la incidència i
la repercussió de les Infeccions de Transmissió Sexual, el VIH i el càncer en les dones lesbianes i
bisexuals.
Un tema sagnant, per la situació de vulnerabilitat de les dones que ho pateixen, és el de la realitat
de les dones drogodependents i la violència de gènere. No hi ha una identificació de les situacions
de violència cap a elles i, moltes vegades, la seua drogodependència és conseqüència de la situació
de violència patida.
Des de GUANYEM defenem la necessitat una xarxa sanitària pública forta i un Pla Integral de Salut
de les Dones que coordini recursos i planifiqui el treball a realitzar, incorporant als col·lectius que,
actualment, són tractats de forma deficitària. I incorporant, sens dubte, una necessària visió de
gènere, que corregeixi la invisibilització a la que les dones han estat sotmeses.
Violència de gènere. Explotació sexual
Malgrat l'aprovació d'un marc jurídic per a l'eradicació de la violència de gènere que ha propiciat la
visibilització d’aquesta xacra social i posat els mitjans per a lluitar contra ella, continua havent-hi un
nombre inassolible de morts de dones a mans de les seves parelles.

202

Davant aquesta realitat des de GUANYEM proposem:

Dissenyar campanyes de sensibilització a fi de prevenir la violència de gènere, específiques
en l'àmbit educatiu i en la societat en general.

Donar màxima difusió als serveis i recursos contra la violència de gènere, en especial,
considerant els obstacles per a les dones immigrants i amb diversitat funcional.

Dotar de pressupostos suficients per a abordar la problemàtica i les necessitats que
originen les situacions de violència de gènere, tenint en compte que els ajuntaments són
les institucions més pròximes i amb la responsabilitat de resoldre aquestes situacions de
violència.

Redistribució

pressupostària

suficient

a

les

administracions

públiques

per

al

desenvolupament d'accions encaminades a eradicar la violència de gènere i a la protecció
efectives de les víctimes (en especial als ajuntaments).

Denúncia i eliminació de la publicitat sexista. Controlar que els mitjans de comunicació
autonòmics utilitzen la informació i difusió de missatges cap a la “tolerància gènere”
respecte a la violència cap a les dones.

Organitzant una xarxa integral, multidisciplinària i coordinada de Cases d'acollida per a
dones víctimes de violència de gènere, i els seus fills i filles. És fonamental que les persones
que treballen en les cases d'acollida tinguin formació en igualtat i que es fomenti la
participació, l'apoderament, l'ajuda mútua entre les dones i les xarxes socials de suport.

Creació d'un protocol d'identificació de víctimes de tracta que pugui prestar ajuda efectiva
a les dones víctimes d'explotació sexual. Per a la identificació de les víctimes de tracta és
fonamental la formació de les forces i cossos de seguretat de l'estat i la creació de
programes d'acostament a les dones, línies d'atenció telefònica i unitats mòbils. L'objectiu
és abordar de forma prioritària i urgent les necessitats les dones i vèncer els obstacles per a
arribar a elles (por, aïllament, falta de llibertat, idioma, desconfiança, desconeixement,
etc.).

203

2. DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS:

TORNAR

GUANYEM fonamenta el seu programa en dos principis:

La reivindicació d’una política estatal i d’un marc normatiu a l’àmbit de la UE que
garanteixi i promogui la igualtat de drets i deures com a ciutadans i ciutadanes a totes
les persones i l’aplicació efectiva dels drets de la persones migrants recollits a les
Declaracions, Convenis i Tractats internacionals.

L’exercici de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord
amb el Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivència aprovat per unanimitat el
28 d’abril de 2009 en el Fòrum de la Immigració de les Illes Balears.

D’acord amb aquests principis, per aconseguir la plena integració i ciutadania per a les persones

proposem:

Igualtat en el dret al treball i als drets socials dels immigrants que resideixen a la UE.

Modificar la Directiva de Re agrupament Familiar en un sentit favorable a l’exercici
d’aquest dret.

Homologar els títols educatius per a millorar la integració laboral.

Estendre els drets de ciutadania als residents no comunitaris i especialment el dret de
sufragi actiu i passiu, en igualtat amb el comunitaris.

Tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.

Fer efectiva la garantia de defensa i control judicial ple davant de les expulsions o
retorns, així com la prohibició d’expulsions col·lectives.

Unes normes per al tractament de menors estrangers no acompanyats que respectin
escrupolosament la Convenció Internacional dels Drets dels Infants.

Mesures contra la tracta d’éssers humans que protegeixin i no penalitzin les víctimes.

Ampliació de les causes que se reconeixen com asil, refugi i tracta de persones.

Tota política migratòria comprèn, almenys, la gestió dels fluxos migratoris i les polítiques d’acollida,
integració i igualtat d’oportunitats. La importància de la població immigrant a les Illes Balears
obliga a una política migratòria autonòmica pròpia, en el marc competència del Govern de les Illes
204

Balears, per a fer front a les conseqüències generades pel fenomen migratori al nostre territori,
pal·liar les polítiques segregacionistes del Govern central i de la UE i promoure la participació de
les persones migrants en la vida pública.
Per això donem suport plenament al Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivència, elaborat
amb la participació de les associacions.
“El Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivència es fonamenta en el reconeixement de la
diversitat com un factor culturalment i socialment enriquidor i té com a propòsit garantir la
cohesió social i la promoció d’una cultura pública comuna. El seu destinatari és el conjunt de la
ciutadania, no només la població immigrant, amb la qual cosa no pot ser més que fruit de l’acord
basat en la coresponsabilitat de les institucions i els agents socials que representen la societat civil.
Els signants convenen que tots els eixos, les mesures i les actuacions concretes que es puguin
desenvolupar a l’empara del Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivència han de regir-se
pels principis següents:
1. La garantia del respecte pels drets humans.
2. La ciutadania té l’ésser en els llaços socials i la vida en comunitat, i es basa en la igualtat, la
pluralitat i la convivència cívica. És un concepte convergent amb el de veïnatge, al qual s’han
d’adherir els drets polítics que li són propis.
3. El dret d’accés de les persones immigrants als serveis públics, en igualtat de condicions que la
població autòctona.
4. El foment de la igualtat d’oportunitats, amb la finalitat de fer possible la igualtat efectiva.
5. La integració de les persones immigrants a la nostra comunitat és un procés que ha de concloure
en la normalització, és a dir, en el tracte indiferenciat dels titulars de drets sense atendre la seva
raó d’origen.
205

D’aquests principis en són derivables els objectius que han d’articular la política d’immigració
autonòmica. S’enumeren els següents:
1. Procurar fer efectius els drets civils, socials, econòmics, culturals i polítics de les persones
immigrants.
2. Garantir l’accés de la població immigrada als serveis públics, en especial a l’educació, l’ocupació,
els serveis socials, la sanitat i l’habitatge.
3. Adequar les polítiques i els serveis públics a les noves necessitats que es plantegen amb la
incorporació de les persones immigrants a la nostra societat.
4. Dotar els serveis públics amb recursos suficients per poder fer front a l’increment de la demanda
i el seu ús, gestionar-los des de la perspectiva de la diversitat de les noves demandes i incorporar
els elements i instruments interculturals necessaris.
5. Establir plans d’acollida per a les persones immigrants que acaben d’arribar i per a les que es
troben en situació d’especial vulnerabilitat; oferir serveis d’informació, formació lingüística,
orientació educativa i professional, i fomentar-ne l’empadronament, amb l’objectiu de posar-les en
situació de poder accedir al més aviat possible als serveis públics generals i de dotar-les del
coneixement dels valors i la cultura de la nostra societat, així com dels seus drets i les obligacions
com a residents.
6. Afavorir la comprensió per part de tota la societat de la realitat i les característiques del
fenomen migratori, amb la finalitat de millorar la convivència intercultural, fomentar els valors de
tolerància i respecte i lluitar contra les diverses manifestacions de la discriminació, el racisme i la
xenofòbia en tots els camps de la vida social, tant en l’àmbit públic com en el privat.
7. Fomentar polítiques i experiències de codesenvolupament amb els països dels quals provenen
les persones immigrades.
206

8. Introduir la perspectiva de gènere, tant en l’elaboració de les polítiques d’acollida i integració
com en la seva aplicació”
2.1. MIGRACIONS, XENOFÒBIA I RACISME
Les polítiques migratòries lluny d'estendre a una integració de la població, retrocedeix cap a una
vulneració flagrant dels drets humans: exclusió del sistema sanitari per a les persones en situació
irregular, concertines i "elements dissuasius" en fronteres, devolucions en calent, condicions
vergonyoses en CIES, restricció d'empadronament en municipis, etc. A més, el model d'immigració
espanyol, basat en un model estrictament laboral de mà d'obra, entén que quan aquesta no és
necessària, aquesta població ha de ser exclosa en tots els àmbits: jurídic, laboral, econòmic, social i
polític.
GUANYEM rebutja qualsevol mesura que tracti de legalitzar les "devolucions en calent" que es
puguin realitzar en les fronteres de Ceuta i Melilla. La proposta del PP de modificar la Llei
d'Estrangeria per legalitzar les devolucions xoca amb el concepte de frontera estableixen els
tractats internacionals i en el Tractat de Readmissió amb el Marroc de 1992, a més, entra en
conflicte amb la pròpia Llei d'Asil espanyola , amb la Convenció de Ginebra i el Conveni Europeu de
Drets Humans. GUANYEM es compromet a revertir qualsevol modificació legal que de carta de
naturalesa a la creació d'un esperpent jurídic com és el "rebuig en frontera". Apostem per la
consideració dels i les immigrants com a ciutadans de ple dret.
GUANYEM considera que les CCAA i els ajuntaments, han d'adoptar polítiques que apostin per la
integració, la igualtat de drets i la convivència, i que han de fer una aposta decidida per una
ciutadania incloent, concebudes amb caràcter transversal i sense diferenciació de la resta de la
població .

PARTICIPACIÓ PÚBLICA I GESTIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMUNITAT AUTÒNOMA:
207

Plans autonòmics per a la Immigració realistes i acompanyats de dotació pressupostària. En
moltes ocasions aquests plans no han arribat a executar-se.
Els objectius prioritaris han de ser:

-

Coordinació de les polítiques d'acollida a la Comunitat.

-

Coordinació de polítiques de retorn de l'immigrant i l'emigrant.

-

Coordinació de polítiques de convivència, especialment en l'àmbit local i de barri,
destinades al conjunt de la població.

-

Promoció de la participació de la població migrant en la societat (institucions polítiques,
mitjans de comunicació, sindicats, àmbit escolar, organitzacions socials, etc.).

-

Sensibilització social per combatre el racisme, la xenofòbia i la intolerància.

-

Impuls a les polítiques de migració i desenvolupament (codesenvolupament), fugint del seu
enfocament com a instrument de contenció dels fluxos migratoris.

Revitalització d'estructures institucionals per a la Immigració (Consell de la Immigració,
Fòrum d'Immigració)

OCUPACIÓ

Es fomentarà la inscripció dels immigrants en les oficines d'ocupació, interpretant de la
forma més àmplia el marc legal general.

Ja que els 'esforços d'integració', segons el concepte de la llei d'estrangeria, es valoraran en
els expedients d'estrangeria que afecten a les seves situacions juridicoadministratives, i es
mesuraran en atenció a les accions formatives, es fomentarà que el col·lectiu immigrant
pugui accedir amb facilitat a aquests programes formatius.

Inspecció que combati els abusos i l'explotació laboral, facilitant a les víctimes l'accés als
mecanismes de protecció existents.

Campanyes per fomentar l'organització dels immigrants, especialment la seva incorporació
208

al sindicalisme, per combatre els abusos i situacions d'explotació.

HABITATGE

Programes d'ajuda per facilitar el lloguer d'habitatges privats a persones a les que els és
impossible accedir-hi per la seva condició d'immigrants.

Especial atenció a les característiques de la població immigrant nòmada, desenvolupant
programes específics d'assentament i regularització.

SANITAT

Assegurar la cobertura sanitària a la població immigrant en igualtat de condicions amb els
altres ciutadans, facilitant la targeta sanitària en els casos d'impossibilitat acreditada
d'empadronament

EDUCACIÓ

Evitar el desequilibri en la distribució de la població immigrant en els centres educatius,
combatents do les mesures discriminatòries dutes a terme en centres privats concertats.
Els centres educatius sancionats per pràctiques discriminatòries no podran acollir-se a
qualsevol forma de finançament públic.

S'establiran fórmules de reforç educatiu, orientades a la incorporació normalitzada als
centres de l'alumnat migrant

Dotació als Centres de Professors i Recursos de materials didàctics per treballar diferents
continguts educatius des de la interculturalitat.

209

Adaptació curricular dels plans d'estudi des del model d'educació intercultural. Es
potenciarà amb les associacions d'immigrants a la realització d'activitats educatives i
culturals en els centres.

CULTURA A LA COMUNITAT AUTÒNOMA:

Foment dels valors de la interculturalitat del conjunt de la política desenvolupada per la
Comunitat Autònoma, amb actuacions específiques que vincularan i impulsaran la
participació activa dels propis col·lectius d'immigrants.

Es potenciaran els espais de notícies específiques en els mitjans de comunicació de
titularitat pública de la Comunitat.

SERVEIS SOCIALS

Es garantirà l'accés als serveis socials públics del conjunt de la població immigrant, sense
cap discriminació per la seva situació administrativa.

En els casos de menors no acompanyats en què la Comunitat Autònoma exerceixi la tutela,
s'assegurarà un correcte exercici de la mateixa amb els mitjans adequats; s'actuarà en
forma activa perquè, els menors en els quals concorrin circumstàncies mereixedores de
protecció internacional (refugi, desplaçament forçat i raons humanitàries), siguin emparats
de la forma més completa possible.

La nova llei atorga ara preferència a l'administració autonòmica sobre la local en
l'elaboració d'informes i emissió de certificats per als procediments d'estrangeria, per la
qual cosa s'ha de reduir el ventall de criteris d'interpretació que es produïa amb la regulació
anterior (en què eren exclusivament els ajuntaments els competents per realitzar aquests
informes).

210

LLUITA CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA A LA COMUNITAT AUTÒNOMA:

S'establiran programes regionals per combatre la xenofòbia i el racisme.

Campanyes de sensibilització, combatent d'arrel els brots de racisme i xenofòbia.

POLÍTIQUES PER A L'EMIGRACIÓ
La crisi econòmica no han fet sinó augmentar el nombre de persones espanyoles que surten de les
nostres fronteres. Les conseqüències negatives d'aquest èxode, són indubtables. Les institucions
públiques, tant locals com autonòmiques, han de garantir els següents drets:

Garantir la participació dels emigrats en tots els processos democràtics que es duguin a
terme al país.

Derogació del vot pregat.

Restaurar el dret a vot en les municipals, almenys a aquells residents a l'exterior que

Garantir la gratuïtat de l'assistència sanitària a tota la població emigrada fins que adquireixi
els drets similars als països on resideixin.

Obertura de 'oficina d'emigració' que s assessori sobre les condicions en els països de
destinació, agilitin tràmits, gestionin plans d'assistència familiar ...

Elaboració d'un programa de retorn que faciliti el retorn a aquells que ho reclamin i en què
es comptabilitzi l'experiència i mèrits adquirits en l'activitat laboral desenvolupada a
l'estranger.

Facilitar vincles amb la comunitat.

Polítiques específiques d'ocupació per als retornats.

Ajuts per al lloguer o adquisició del primer habitatge de les i els retornats.

Programes que facilitin la mobilitat dels empleats públics entre els diferents països,
permetent als treballadors adquirir experiència en altres camps, perfeccionar idiomes ...
sense que això comporti la sortida forçada del nostre mercat laboral, ni les conseqüències
negatives que per a la nostra societat té la sortida massiva de força de treball.

211

3. PLENS DRETS PER AL COL·LECTIU LGTBI

TORNAR

3.1. LGTBI
Des de GUANYEM ens sentim orgullosos/es d'haver participat activament des dels carrers i les
institucions en els avenços socials de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquests avenços són
fruit d'un treball col·lectiu dels moviments socials LGTBI a través de protesta, lluita i organització
política.
Els avenços socials i legislatius han estat molts, però no podem caure en l'error de viure un
miratge, la veritable igualtat social encara està per conquerir.
Vivim en un sistema social heteronormatiu, que estableix l'heterosexualitat com a norma, en un
règim social, polític i econòmic que imposa l'heteropatriarcat, imposa l'opressió i la discriminació a
les dones i a les persones que viuen orientacions sexuals i identitats de gènere no normatives.
Avui seguim sent assassinades als carrers, patim discriminació i agressions i en els centres de
treball, es patologitza nostres identitats, tatxant-nos de malaltes per viure una identitat de gènere
no normativa, se'ns condemna a la pobresa a la tercera edat per no haver rebut els beneficis
materials derivats de l'heterosexualitat institucionalitzada, en els centres educatius patim els
majors taxes d'assetjament escolar, sense que els programes educatius reflecteixin la diversitat
afectiu sexual, imposant així des de la infància l'heterosexualitat com a únic model vàlid.
S'invisibilitzen diferents models de famílies que trenquen amb la norma tradicional. Se'ns imposen
models de cossos i de vivències sexuals que ens oprimeixen i amarguen. Els estereotips de bellesa i
moda amb els que se'ns bombardeja diàriament ens imposen models irreals amb els que no ens
sentirem a gust. S'expulsa a les persones migrants de la sanitat pública mentre es redueix la
despesa en prevenció d'IT s i VIH, perpetuant que el col·lectiu seropositiu continuï estigmatitzat.
Encara queda un camí llarg per recórrer fins arribar a la igualtat real, igualtat que ens permeti
avançar cap a l'alliberament sexual dels nostres cossos.

212

Per de GUANYEM la lluita per la defensa de les llibertats afectiu sexuals i la lluita contra
l'heteropatriarcat són punts prioritaris de la nostra agenda política, per això ens comprometem a
treballar, com hem vingut fent durant els últims anys com a força d'esquerra transformadora, per
la igualtat real, contribuint des de les institucions locals i autonòmiques a trencar les barreres que
encara existeixen per aconseguir la plena igualtat social, sense deixar de tocar de peus als carrers,
les espatlles al costat dels col·lectius LGTBI, moviment del qual formem part activa. GUANYEM
reivindicarà en els ajuntaments, en les autonomies i en tots els altres fòrums en què hi sigui
present les següents mesures:
Tot i les conquestes i avenços que s’han aconseguit en els darrers anys a l’Estat espanyol en el
camp de la legislació en matèria de diversitat afectiva i sexual, com ara la reforma del codi civil que
permet el matrimoni i l'adopció per part de persones del mateix sexe i l’anomenada “Llei
d'Identitat de Gènere”, que dignifica a les persones transsexuals permetent realitzar els canvis
pertinents relatius al sexe i nom de la seva documentació oficial, la lluita per a la consecució de la
igualtat real, la llibertat efectiva, el reconeixement de la diversitat i la dignitat no es pot aturar, ja
que, com a individus i col·lectiu, podem ser víctimes en qualsevol moment d’agressions físiques o
simbòliques i de conductes LGTBI-fòbiques.
Proposem unes mesures efectives i directes contra la LGTBI-fòbia, mitjançant l’educació i la
naturalització de l’exercici lliure de l’opció sexual. Tractar des de les institucions la homosexualitat,
el lesbianisme i la transsexualitat des d’una òptica d’esquerra transformadora que implica,
inevitablement, entendre la diversitat, en totes les seves expressions, com a enriquiment. I on les
concepcions moralistes per part de les administracions no tenen cabuda.

Compromís per a la visibilitat i la igualtat de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Proposem:

Campanyes d’informació que denunciïn comportaments de LGTBI-fòbia i promoguin
comportaments i actituds de respecte i igualtat.

La completa supressió en la documentació oficial de requisits, continguts, mencions i
signes discriminatoris cap a qualsevol orientació sexual.
213

La retirada de qualsevol ajuda o subvenció per part de l’Administració a aquelles
entitats que per a la seua ideologia o activitat promoguin qualsevol tipus de LGTBIfòbia.

Inclusió dins de les polítiques de menors, de mesures que garanteixin la lliure expressió
de la sexualitat, per a evitar els problemes d’inseguretat, depressió i altres problemes
derivats del rebuig de l’ambient familiar i social.

No inclusió de cap tipus de publicitat o anunci de comunicació en aquells medis que no
respectin els drets del conjunt LGTBI.

Campanya d’educació i sensibilització als funcionaris dels serveis públics per a evitar
tracte discriminatori o LGTBI-fòbia.

La Diversitat Sexual en el Sistema Educatiu:
Aconseguir la igualtat i el coneixement i el respecte a la diversitat sexual a l’àmbit de l’educatiu ha
de ser un objectiu estratègic. Malgrat que la LOE estableix com un dels seus objectius el
reconeixement de la diversitat afectiva-sexual, en la practica la manca de regulació deixa en mans
de les editorials, els centres o els professors la inclusió de continguts en aquesta matèria en els
currículums escolars.
Si sabem que la marginació, l’insult, l’agressió, el bullying, entre altres conductes, segueixen sent
presents en el si dels centres educatius, l’àmbit educatiu és un dels eixos on la feina i la lluita per a
la igualtat i el respecte envers els drets de l’alumnat LGTBI és més urgent i necessària.
Actualment ens trobem amb un sistema educatiu que pateix greus dèficits des de la perspectiva
LGT- BI: No hi ha molts referents visibles a les nostres aules, ja que els nostres professors i
professores encara temen l'estigmatització. Tampoc les i els professionals de l'educació compten
amb recursos o eines que ajudin a identificar, intervenir o resoldre els conflictes i la violència
derivats de la diversitat afectiu-sexual. Hi ha molt pocs llibres de text, de lectura, de consulta, etc.
que reflecteixin la realitat LGTBI, que permetin la identificació de persones del col·lectiu LGBTI per
aconseguir una veritable integració en el sistema educatiu d'altres perspectives i realitats socials. El
llenguatge que s'empra en els centres d'ensenyament és totalment heteronormatiu. I el que és
214

més alarmant els i les adolescents LGTBI pateixen majoritàriament veritables situacions de
violència pel simple fet de la seva condició sexual. Per subvertir aquesta situació, el nostre principal
cavall de batalla a dia d'avui és l'Educació, per mitjà d'una transformació educativa podrem
caminar cap a la consecució de la igualtat real. proposem:

La inclusió en el currículum educatiu tant de forma transversal com específica de contingut
rellevants sobre educació afectiu sexual, sobre la diversitat de models familiars, sobre
valors de respecte i diversitat, etc. Així com també revisar tot un seguit de continguts
androcèntrics que reprodueixen estructures heteropatriarcals

L'elaboració de materials específics en matèria de diversitat sexual complementaris a la
formació formal (comptant amb la participació conjunta en la seva elaboració de col·lectius
LGTBI) així com la creació de programes de col·laboració entre els diferents centres
educatius i els col·lectius LGTBI i sindicats .

Garantir que en tots els centres públics d'ensenyament hagi un servei psicopedagògic amb
la col·laboració de col·lectius LGTBI que tingui coneixements sobre diversitat sexual i que
pugui atendre estudiants o intervenir en els conflictes que sorgeixin en els centres.

Programes de formació específics en educació afectiu sexual per a les i els professors / es
en què participen també els col·lectius LGTBI, programes en els quals se'ls doti també
d'eines pedagògiques per prevenir els casos d'assetjament LGTBI-fòbic.

Realitzar estudis sobre la situació d'assetjament i violència (bullying) per conèixer la realitat
dels nostres centres educatius i articular una sèrie de mesures per a atallar amb la greu
situació que pateixen les i els adolescents LGTBI.

La creació de continguts d'educació afectiu sexual per introduir-los en els plans d'estudi del
grau de Magisteri i Pedagogia, així com també del màster de formació del professorat.

Garantir que tots els / les inspectors / es de la Inspecció Educativa estiguin formats / des en
matèria de diversitat sexual i identitat de gènere, així com també en com avaluar l'eficàcia
en la lluita contra el bullying LGTBI-fòbic en els centres educatius.

215

Proposem:

Comptar amb materials pedagògics i educatius, específics, on es pugui tractar de manera
normalitzada i oberta el tema de les orientacions sexuals, amb programes de suport per als
adolescents que es puguin trobar en situacions d’autoconeixement envers la seva condició
sexual. Que el respecte i la dignitat siguin forts referents en els materials a utilitzar.

Revisar el currículum, amb inclusió de tots els models de família, tractament de les
orientacions sexuals en l’assignatura d’Educació per a la ciutadania, així com donar a
conèixer contribucions actuals i al llarg del temps: del món de l’esport, l’art, la història, la
política, etc.

Programes de formació específics d’educació afectiva-sexual per als professors i professores
en els que participin també els col·lectius LGTBI. Introduir uns continguts mínims sobre
aquesta matèria en els plans d’estudis i en els màsters de formació del professorat.

Elaboració i posada en marxa d’un Pla contra la Discriminació per Sexe, Orientació Sexual i
Identitat de Gènere a l’educació formal, no formal i informal que desenvolupi l’atenció a la
diversitat sexual en els diferents àmbits.
o

Incorporació dels suposat d’homofòbia i transfòbia, i les seves realitats escolars, en
els plans contra l’assajament escolar.

o

Dissenyar programes de mediació escolar per a evitar la violència cap al col·lectiu
LGTBI de la comunitat escolar.

o

Desenvolupament de mesures d’assistència social d’emergència per a joves per raó
d’homofòbia o transfòbia (expulsió de la llar familiar...).

Foment de l’associacionisme LGTBI juvenil i universitari.

Estímul a la generació d’espais públics per a joves LGTBI de socialització al marge del
consum.

El respecte al col·lectiu transsexual:
De la mateixa manera que la homosexualitat era considerada fins fa poc una malaltia psiquiàtrica,
avui en dia és la transsexualitat la que està considerada com tal. El CIE10 (Classificació
internacional de malalties), elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), classifica la
216

transsexualitat de “trastorn d’identitat sexual”. Exigim la retirada d’aquest nomenclatura, ja que la
transsexualitat ha d’estar emmarcada en l’àmbit de la psicologia i no de la psiquiatria. Ens sumem a
la reivindicació del col·lectiu transsexual de despatologització de la transsexualitat.
Recollir les necessitats sanitàries (reassignació de sexe, atenció psicològica, entre d’altres) dels
homes i les dones transsexuals i que aquestes entrin en les prestacions cobertes per la Seguretat
Social, així com tenir cura de l’atenció mèdica, tant des de la diagnosi com des de la psicologia.
Persones amb VIH
Des que l’any 1981, concretament, el 5 de juny, va començar la “història oficial” de la SIDA. S’ha
avançat molt i positivament en la prevenció, tractament i acceptació d’aquesta malaltia, però,
malgrat això, encara és necessari el seguir amb les campanyes de prevenció i amb les crides a la no
marginalització dels portadors i portadores del virus.
En els països occidentals l’índex d’infecció ha disminuït lleugerament gràcies a l’adopció de
pràctiques de sexe segur i a la distribució gratuïta de xeringues, així com a les campanyes
informatives en el seu ús. La SIDA continua sent un gran problema entre les prostitutes i els usuaris
de drogues injectables. En l’anomenat Tercer Món, les males condicions econòmiques i la falta
d’educació sexual, moltes vegades influenciats per col·lectius religiosos, ens mostren un elevant
índex d’infecció.
A hores d’ara, és imprescindible acabar amb la marginació, i poder accedir, per part de les
persones infectades, a la clara visibilització, per mitjà de campanyes informatives i de
normalització.

Proposem:

Promoure la reducció del risc sexual i l’ús adequat del preservatiu amb campanyes de
prevenció, conferències, xerrades i amb el repartiment gratuït de guies d’educació sexual i
de preservatius. Els professionals de la salut i l’ensenyament han de ser els primers a l’hora
de poder accedir a campanyes de sensibilització i prevenció.

Elaborar un Registre de Casos d’Infectats que permeti saber el nombre de noves
217

transmissions, sempre assegurant la confidencialitat i privacitat de les dades enregistrades.
Només set Comunitats Autònomes tenen un Registre de Casos. D’aquí en sorgeix
l’advertència que les malalties de transmissió sexual van augmentant entre els i les que
mantenen pràctiques homosexuals i entre les dones transsexuals que exerceixen la
prostitució.

Suprimir del terme “grup de risc” en els qüestionaris de donació de semen i de sang per ser
clarament discriminatori.

Facilitar l’accessibilitat a la prova ràpida de VIH-SIDA de manera confidencial i gratuïta.

Incidir en el risc que comporta el consum de drogues, abans i després de les relacions
sexuals.

Denunciar les iniciatives que entorpeixen les accions destinades a la prevenció i a la
seguretat sexual. Les iniciatives i declaracions intoxicants, que, des de sectors polítics i
socials, es fan envers la capacitat dels mètodes de prevenció de la SIDA.

SANITAT

Pla de Salut Sexual, que inclogui campanyes de prevenció i sensibilització del VIH i altres
ITS, així com també que combatin la serofòbia. Dotar de subvencions a les ONG
especialitzades, que duguin a terme programes de sensibilització i prevenció en espais clau
(bars, saunes, espais públics, universitats, pubs ...) així com el programa de la prova ràpida.

Inclusió de la Reproducció assistida dins de la cartera de serveis públics de sanitat per a
lesbianes, dones bisexuals i dones solteres

Iniciatives sociosanitàries i d'educació en salut sexual per afavorir la dignitat de les
treballadores sexuals.

ÀMBIT LABORAL:

Posar en marxa mesures antidiscriminatòries cap al col·lectiu LGTBI en l'àmbit laboral com
la creació d'incentius a les empreses per a la inserció laboral de dones i homes transsexuals
i seropositives, i la promoció de programes de formació pels sindicats per treballar el
respecte cap a les persones transsexuals, gais, lesbianes i bisexuals

218

LLUITA CONTRA LA LGTBIFOBIA:

Aprovació de lleis integrals de transsexualitat despatologitzants que garanteixin els drets
del col·lectiu trans i promoguin mesures per lluitar contra les transfòbia. O proposa
treballar per fer possible la promulgació d'una Llei Integral de No Discriminació per motius
d'identitat de gènere i de reconeixement dels drets de les persones transsexuals i que
articuli tot un seguit de propostes principals en aquests dos àmbits: el sanitari, per garantir
la cobertura gratuïta de tot el procés de reassignació de sexe i una formació específica i
general sobre transsexualitat del personal sanitari; i l'àmbit laboral, amb polítiques d'acció
positiva.

Promulgació de lleis integrals contra la LGTBI-fòbia que continguin campanyes que
visibilitzin la diversitat d'orientacions i identitats de gènere no normatives i mesures contra
la discriminació al col·lectiu LGTBI en tots els àmbits (sanitari, laboral, educatiu, mitjans de
comunicació ...) així com estableixin mesures de retirada o denegació de qualsevol tipus
d'ajuda o subvenció per part de les administracions municipals a aquelles entitats, tant
públiques com privades, que incorrin en qualsevol manifestació contra el col·lectiu LGTBI.
Dins d'aquesta Llei, es destacarà la importància d'invertir en recursos específics per a
eradicar la bifòbia.

Llei d'Igualtat de Tracte que lluiti contra les agressions i la discriminació que pateix el
col·lectiu LGTBI en totes les seves expressions.

Desenvolupar un protocol d'actuació integral per tractar adequadament les persones que
pateixen agressions per la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere,
així com per perseguir aquests delictes d'odi de forma contundent. Un protocol dotat de
recursos econòmics i personals que puguin fer front a aquestes situacions de violència i
discriminació.

Formació en prevenció de la LGTBI-fòbia als agents de la Policia Local i Autonòmica així com
a funcionaris / àries per tal de garantir la igualtat de tracte i la no discriminació, així com
també per dotar-los d'eines per prevenir, detectar i atendre casos de delictes per LGTBIfòbia.

Promoure la denúncia per part de les víctimes per orientació sexual, identitat de gènere o
expressió de gènere.

Creació en tots els municipis i comunitats autònomes de la regidoria i conselleria d'igualtat,
219

organismes que lluitin per la igualtat real del col·lectiu LGTBI i que impulsin la constitució
de Consells Locals i Regionals d'Igualtat en què es reuneixin els col·lectius LGTBI que lluiten
per la igualtat real, sent aquests consells que marquin les polítiques de les respectives
conselleries i regidories d'igualtat.

Ruptura de relacions diplomàtiques i comercials amb aquells països que hagin aprovat i
fomentat lleis LGTBI-fòbiques.

COMPROMÍS PER LA VISIBILITAT, L'ALLIBERAMENT I LA igualtat de LESBIANES GAIS, BISEXUALS I
TRANSSEXUALS.

Promoció institucional des dels Municipis i Autonomies de les campanyes dels diferents
col·lectius i associacions LGTBI, així com a impuls de campanyes pròpies pels drets i la
diversitat LGTBI, especialment en dates assenyalades com el octubre trans, el 17 de maig
(dia internacional contra la LGTBI-fòbia) i el 28 de juny (dia de l'Orgull i l'Alliberament
LGTBI).

Promulgació d'una llei que legisli la manifestació de l'Orgull, per tal de construir una
manifestació política, popular i reivindicativa, que no perdi el seu costat festiu i de
celebració

Campanyes d'informació que denunciïn comportaments homofòbics, bifòbics i transfòbics i
promoguin comportaments i actituds de respecte i igualtat.

La completa supressió, en la documentació oficial, de requisits, continguts, mencions i
signes discriminatoris cap a qualsevol orientació sexual.

Inclusió, dins de les polítiques dels menors, de mesures que garanteixin la lliure expressió
de la sexualitat, per evitar els problemes d'inseguretat, baixa autoestima, depressió i altres
problemes derivats del rebuig en un ambient familiar i social que rebutja la homosexualitat,
la bisexualitat i la transsexualitat.

Assistència social pública i gratuïta per a totes aquelles persones LGTBI que hagin fugit de
les seves respectius llars de residència com a conseqüència de la discriminació i exclusió
per la seva identitat de gènere o orientació sexual. Les administracions han de facilitar
l'ajuda necessària: psicològica, orientació jurídica, pisos d'acollida, beques d'estudi o
pensions de manutenció.
220

Convocatòria específica de línies d'ajuda a les entitats sense ànim de lucre que treballen
activament pels drets del col·lectiu LGTBI.

Dotar les biblioteques públiques amb fons bibliogràfics relacionats amb l'homosexualitat, la
bisexualitat i la transsexualitat des d'actituds de respecte i no discriminació.

Instar per mitjà de mocions i declaracions institucionals per la ruptura del concordat amb
l'Església catòlica, així com d'algun tipus de conveni econòmic i la no promoció de cap tipus
de confessió religiosa a les televisions autonòmiques i premsa municipal.

TORNAR

4. COOPERACIÓ INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT, PAU I SOLIDARITAT
Per GUANYEM, la política de cooperació internacional al desenvolupament s’ha d’inscriure en un
compromís de solidaritat internacional basada en la defensa i l’extensió dels Drets Humans arreu
del món, de la pau i la denúncia d’una situació mundial caracteritzada per la pobresa crònica,
l’agudització de les desigualtats, una crisi social i una crisi ecològica íntimament relacionades, la
falta de llibertats i de respecte als drets humans, la carrera d’armaments i la proliferació nuclear,
l’existència de nombrosos conflictes bèl·lics que són instrumentalitzats com a negoci per part dels
comerciants d’armes i empreses privades de guerra, etc.
Rebutgem un món on l'imperialisme econòmic i militar ha continuat exercint-se obertament, en
què institucions com l’FMI, l’OMC, o el BM, controlades pels sectors financers i grans
multinacionals, han imposat i imposen polítiques d'ajustament estructural neoliberals, que
sotmeten totes les activitats humanes a la lògica mercantil i al benefici d’uns pocs i desprotegeixen
sistemàticament als més febles allà on actuen.

Ens oposem a tota forma d'instrumentalització interessada de la cooperació i, especialment, a la
militarització que ens presenta els exèrcits com a “ONG humanitàries”, així com la presència de
forces militars i policials davall la imatge de la solidaritat i la cooperació en un nombre de països
cada vegada major.
221

Denunciem la venda d’armes a països violadors dels drets humans i el fet que s’hagi incrementat la
despesa militar mentre que el pressupost de Cooperació ha estat reduït en un 70%. Denunciem la
militarització de la seguretat i programes d’I+D directament relacionats amb els interessos militars.

Entenem la cooperació al desenvolupament com una política pública i una mostra de solidaritat de
la ciutadania, en què els pobles, les organitzacions i les persones ens podem enriquir mútuament.
Volem fomentar l'acció conjunta d'organitzacions i moviments socials per transformar les
estructures polítiques, socials, econòmiques i culturals que són responsables de l’empobriment i la
pèrdua de drets per part de la majoria i que redunda en el benefici d'una minoria oligàrquica a tot
el món. Ens oposem a tota forma d'instrumentalització interessada de la cooperació al
desenvolupament i a la seva privatització i militarització.
D'ençà que l'Assemblea General de Nacions Unides va recomanar que els països industrialitzats
destinessin un 0'7 % de la seva riquesa a l'ajuda al desenvolupament, l'abisme que separa els
països enriquits i els països empobrits (Nord i Sud) s'ha fet més gran. Mentrestant, l'ajuda oficial al
desenvolupament continua lluny d'aquella fita. Una de les primeres mesures preses pel Govern de
l’Estat davant la crisi ha estat la disminució dels recursos assignats a cooperació.

La lluita pel 0,7% com a referència solidària va contribuir a posar en marxa la cooperació
descentralitzada, realitzada des d’administracions autonòmiques i locals. Aquesta cooperació és
una expressió del compromís de la població en aquest esforç solidari, i una forma de participació
de la ciutadania en aquesta tasca. A més, permet fer una cooperació lliure de les greus mancances
de la cooperació feta des de l'administració central, com la submissió a imperatius geoestratègics,
lligams amb interessos comercials i militars, etc.
Des de GUANYEM entenem que les polítiques de solidaritat i cooperació són necessàries per
treballar per una distribució més justa de la riquesa a nivell mundial, per acabar amb l’encletxa i el
desequilibri entre països enriquits i països empobrits. Som conscients que per posar fi a aquest
desequilibri injust, són necessaris canvis culturals, polítics i socioeconòmics profunds, que tenen a
veure amb un nou model de desenvolupament integral, humà i sostenible, amb l’anul·lació del
222

deute extern, un major control democràtic i ciutadà sobre les empreses multinacionals, sobre el
moviment internacional de divises i sobre les institucions financeres internacionals, etc. Des
d’aquesta perspectiva, la cooperació no es pot reduir a ser un pur instrument per pal·liar les
manifestacions de l'empobriment dels pobles, sinó que cal centrar-se en les causes estructurals i
treballar des de l’acció política.
Aquesta política ha de tenir en compte els eixos següents:

Augmentar progressivament les aportacions econòmiques per a la cooperació
internacional al desenvolupament i l’educació per al desenvolupament fins arribar a un 1%
dels pressuposts públics consolidats, per part de les institucions locals, insulars i
autonòmica. No volem renunciar d’entrada al que va ser un compromís a anteriors
legislatures, volem mantenir la fita i treballar per assolir-la de manera progressiva.

Respondre a l’Agenda Post 2015, centrada en la pobresa, la desigualtat i la insostenibilitat,
fent front a les causes estructurals dels problemes, apuntant cap a una fiscalitat més justa i
un canvi de models de producció i consum.

Impulsar una cooperació compromesa amb els processos de pau i de consolidació de la
democràcia, de reconstrucció desprès dels conflictes armats i en crear les condicions per
garantir els drets humans i per reforçar el teixit associatiu i la participació ciutadana.

Donar suport a la cooperació municipalista, entesa com la implicació dels diversos agents
socials i institucionals que formen els municipis, tant a les Illes Balears com en els municipis
amb els quals cooperem. Aquests processos han d’incloure actuacions que combinin l'ajuda
al desenvolupament i la sensibilització ciutadana (com són els agermanaments entre
municipis) i, al mateix temps, el reforç del poder local i, especialment la participació
ciutadana, com a condició bàsica per a l'enfortiment democràtic, als països amb els quals es
coopera i també als nostres municipis, exigint la retirada de la Llei 27/2013 sobre la reforma
local que no reconeix als Ajuntaments competències en matèria de cooperació i solidaritat.
223

Prioritzar la visió de gènere de manera transversal, potenciant la millora de les condicions
de vida de les dones (en salut, en educació, en drets i llibertats…) i l’empoderament de les
dones en tots els àmbits de la vida econòmica, social, cultural i política. Cal partir de les
necessitats identificades i expressades per les dones i donar suport a les entitats que
promoguin l’accés i control de les dones als recursos, preferentment a les formades i
impulsades per elles mateixes. L’empoderament de les dones és en si mateix un dels
principals factors de desenvolupament.

Prioritzar la sostenibilitat mediambiental de manera transversal i aprofundir en
actuacions de cooperació ambiental, entesa com aquella que, millorant les condicions de
vida de les poblacions, garanteix un ús sostenibles dels recursos naturals al seu abast, a
través de tècniques com els energies renovables, l’agricultura ecològica, la gestió dels
residus i el reciclatge, la reintroducció d’espècies tradicionals, etc.

Donar suport al comerç just, afavorint la sensibilització sobre aquest i donant suport a les
associacions que el treballen, així com també amb la política de despesa pública. Cal
organitzar estratègies de consum responsable i conscients sobre el la injusta distribució que
suposa l’actual sistema de comerç internacional.

Impulsar la coherència política en el conjunt de l’acció de govern, promovent el
establiment de clàusules socials en la contractació pública i la definició de compra pública
ètica, entre altres, el consum de productes de comerç just.

Donar suport a la investigació per la pau, en cooperació amb instàncies acadèmiques i
amb organitzacions de la societat civil, a través d’accions d’investigacions, així com
activitats de difusió, sensibilització i formació.

Tenir en compte la relació entre immigració i cooperació, establint lligams que afavoreixin
la convivència i la cohesió social, mitjançant la realització de projectes a les àrees de
224

procedència dels immigrants i mitjançant la implicació dels col·lectius immigrants en les
tasques de cooperació.

Incidir a l'espai mediterrani, com un espai natural, cultural i històric, del qual formem part i
on cal impulsar relacions de cooperació per al benestar de les poblacions, per a la pau, per
a la democràcia i per a la sostenibilitat. Aquesta incidència exigeix una atenció important
per part de la política de cooperació.

Potenciar l’Educació per al desenvolupament, entesa en sentit molt ampli, des de
l'educació formal a la sensibilització ciutadana i la incidència als mitjans de comunicació. És
un àmbit d’intervenció clau per avançar en el canvi de percepcions i en el canvi de valors,
imprescindibles per redreçar el desequilibri en la distribució de la riquesa.

Reconèixer i impulsar de manera significativa la contribució fonamental de les ONGD, a la
construcció de la política de cooperació, no sols com a canalitzadores de l’Ajuda Oficial al
Desenvolupament, sinó també en la seva funció d’incidència política i sensibilització social.

ACCIONS DE GOVERN PREVISTES

Tindrem en compte els compromisos pre-electorals signats en 2011 amb més de 100
associacions i ONGD, constituïdes com a Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa
Ciutadana, així com el Pacte contra la Pobresa aprovat en 2011 en el ple de l’Ajuntament
de Palma.

Obrirem un procés participatiu amb ONG i organitzacions del nostre territori, per tal
d’analitzar junts i definir de forma participada el Pla Director de Cooperació al
Desenvolupament.

225

Valorarem l’opció de Restablir l’Agència de Cooperació de les Illes Balears, com a
instrument de gestió que aporti agilitat a la disponibilitat de recursos, però mantenint
totes les garanties de control i transparència que exigeix la gestió institucional i pública.

Posarem en marxa una avaluació participativa sobre el que ha estat el funcionament del
Consell de Cooperació como a òrgan de participació des de la seva creació, amb l’objectiu
de fer una nova proposta que garanteixi la seva capacitat operativa i participativa a l’hora
de prendre decisions i les diferents opcions per tal que aquestes decisions siguin vinculants
i l’òrgan com a tal no es quedi reduït a una funció de mera consulta o merament
informatiu.

Posarem en marxa una avaluació participativa amb el teixit solidari sobre el que ha estat el
funcionament dels Fons de Cooperació com a instrument de gestió a cada una de les Illes,
introduint les reformes que es considerin oportunes i assumint des dels Consells Insulars la
política de cooperació com a una competència pròpia, especialment des de la perspectiva
municipalista.

Posarem en marxa un espai de coordinació entre institucions (Govern de les Illes Balears,
Consells Insulars, Ajuntament de Palma, UIB i altres conselleries), per tal d’aportar
coherència i transversalitat a la política de cooperació al conjunt de les Illes Balears.

Promourem convenis amb els centres d'ensenyament públics (UIB i Conselleria d’Educació)
i amb entitats que desenvolupen Educació no formal perquè incorporin l'Educació per la
Pau i la Solidaritat en els seus projectes curriculars i/o activitats.

Potenciarem el Casal de Solidaritat i Immigració, com a centre dinamitzador del treball del
teixit associatiu de les Illes Balears en temes de solidaritat internacional, cooperació al
desenvolupament i immigració. El casal serà gestionat de manera directa per entitats de
caràcter no lucratiu que tinguin una funció de coordinació del teixit solidari (com la
226

COGDIB) i del teixit migratori, en base a un projecte específic i a la fórmula administrativa
que es consideri més adient, sempre garantint la justificació dels recursos i la transparència
en l’adjudicació i la gestió.

Restablirem les convocatòries de projectes a través d’ONG, destinant el 80% a la
cooperació al desenvolupament, el 10% a l’ajuda humanitària i el 10% a l’educació per al
desenvolupament. Aquestes convocatòries podran ser tant de caràcter anual com
plurianual per tal d’aportar estabilitat a intervencions que necessitin més temps de
realització.

Restablirem la convocatòria de subvencions per a cooperants, com a part de la cooperació
al desenvolupament, anul·lada durant aquesta legislatura, valorant que aporta un
important capital humà, tècnic i de formació als processos de cooperació.

Farem les bases de convocatòria de manera participativa, tenint en compte les aportacions
del teixit solidari i la necessitat de reduir la càrrega burocràtica i tecnocràtica de treball,
sempre dintre del marc legal, de la transparència i la justificació dels recursos. Per
exemple: que els projectes es puguin presentar en dues fases, una primera més bàsica i,
una vegada pre-seleccionat el projecte bàsic, que es presenti la resta de la documentació
exigida; no exigir documentació ja presentada en convocatòries anteriors; aplicar el
sistema de mòduls per valorar algunes partides del pressupostos, etc.

No facilitarem l'ús de la cooperació per a polítiques de màrqueting empresarial, però sí es
fomentarà la responsabilitat social corporativa i la donació desinteressada per part de
l’àmbit empresarial.

Desenvoluparem polítiques per fomentar agermanaments entre municipis, amb la
participació del conjunt d’agents socials del nostre àmbit territorial i de les comunitats amb
les quals ens agermanem. Revisarem i avaluarem els agermanaments que s'han
227

desenvolupat fins a la data i enfortirem i impulsarem aquells que tinguin un impacte
positiu entre les parts participants.

Afavorirem el treball en xarxa d'institucions i/o organitzacions socials, incrementant la
participació social, la transparència dins el marc de processos entre la societat civil i les
institucions.

Donarem suport a la creació d'un impost internacional sobre els moviments especulatius
de capital a curt termini que permeti controlar els moviments especulatius de capitals
internacionals i a la vegada generi recursos addicionals per al desenvolupament social i la
protecció ambiental dels països menys desenvolupats

Exigirem una major transparència en l'exportació d'armament, impulsant el compliment
del Codi de Conducta sobre Transferències d'Armes de la Unió Europea i promovent la
creació d'un sistema que verifiqui el seu ús final una vegada exportades i controli la seva
fabricació.

Donarem suport a campanyes permanents de solidaritat amb els processos de pau i justícia
social i els pobles oprimits i/o empobrits, com Palestina o el Sàhara, amb aquells que són
amenaçats i/o espoliats com és el cas de la República del Congo i altres països dels Grans
Llacs africans i amb aquells que estan a la coa de l’índex de Desenvolupament Humà (IDH)
o amb aquells que pretenen iniciar o consolidar camins alternatius de desenvolupament.

Reservarem espais públics a TV i radio per fer difusió i donar a conèixer el treball de
solidaritat i cooperació que realitzen les ONG i el conjunt del teixit solidari local,
especialment per aquelles organitzacions socials locals que disposen de menys recursos i
de menys possibilitats per donar a conèixer el seu treball. També promourem el canvi de
nominació de carrers, places o edificis amb noms significatius de causes solidàries o les
assignarem a noves.
228

EIX 6: CODI ÈTIC GUANYEM MALLORCA

TORNAR

JUSTIFICACIÓ
Necessitem una societat que promogui l'honestedat i que s'allunyi de la corrupció. Hem de posar fi
a l'acumulació de càrrecs, limitar els sous i mandats, establir mecanismes efectius de control dels
responsables públics, tallar les connexions subterrànies entre l'economia especulativa i la política.

229

GUANYEM MALLORCA ha de posar la política al servei de les persones, amb un nou contracte ètic
entre ciutadania i representants.
Per això, ens comprometem a aplicar el següent

CODI DE COMPROMISOS POLÍTICS I ÈTICS DELS CÀRRECS PÚBLICS I
REPRESENTATIUS DE GUANYEM
INTRODUCCIÓ
La Política, la democràcia i el poder ciutadà són elements imprescindibles per aconseguir que els
interessos de la ciutadania no estiguin subordinats al poder econòmic.
GUANYEM ha de reivindicar la Política però sent conscients que no tota política val. La ciutadania
se sent molt allunyada, i amb raó, dels polítics que assumeixen de paraula uns valors però que
adopten mesures que va en sentit contrari; que es subordinen i que es deixen corrompre pel poder
dels diners i que, en definitiva, utilitzen els càrrecs públics per servir els seus interessos individuals.
I també se senten distants dels partits quan aquests subordinen les seves idees als seus interessos
corporatius, que diuen una cosa avui i la contrària matí sense el més mínim vergonya, que
protegeixen els seus amb raó o sense i que utilitzen el seu poder i la seva influència per finançar
il·legalment i intentar perpetuar-se en el poder.
Els que volem canviar radicalment aquesta situació, els que volem una societat igualitària, en la
qual la producció de riquesa sigui ecològicament sostenible i estigui al servei dels ciutadans,
necessitem també un canvi en la política, en el marc institucional i en les regles del joc. Necessitem
lleis que obrin de bat a bat les instàncies de decisió a la participació ciutadana, necessitem
transparència total en el finançament als partits, noves normes urbanístiques, càstigs més severs
als corruptes, més mitjans per al poder judicial i un llarg etcètera.
Però, a més de lluitar per aquests canvis normatius, també tenim l'obligació de ser un mirall en el
qual la ciutadania pugui mirar-se, un exemple pel que fa al comportament ètic i un exemple de
230

rigor i serietat a l'hora d'enfrontar amb abusos que es produeixin en les nostres pròpies files i en
les alienes.
Ajudar a que això sigui possible és l'objectiu d'aquest "Codi de compromisos polítics i ètics dels
càrrecs públics i de direcció de GUANYEM"
PRINCIPIS GENERALS
L'activitat dels representants públics d'una formació política ha d'estar plenament abocada al
servei de l'interès general i, a més, s'ha de regir pels principis i valors essencials que són propis de
l'organització política a la qual representa.
Des d'aquest punt de vista i en un sentit ampli, es produeix una lesió a la conducta ètica exigible
als representants polítics quan es produeix algun dels següents supòsits:
a) una actuació política que lesioni els interessos generals per afavorir interessos
privats il·legítims.
b) una actuació pública o privada que contradigui els valors fonamentals de
GUANYEM

Aquests criteris ens situen davant de supòsits molt diversos i de molt diversa gravetat i que
inclouen des de comportaments èticament incorrectes fins fets d'extrema gravetat, normalment
tipificats com a delictes i que són aquells amb els que més comunament s'identifica la corrupció
política.
Aquesta visió àmplia de l'ètica política – que va molt més enllà del simple compliment de la llei impedeix que la resolució dels conflictes generats sigui delegable en la justícia i, per tant, exigeix
un judici ètic i una valoració política per part dels òrgans competents de l'organització.

COMPROMISOS

231

1) Es crearà un Registre dels càrrecs públics de GUANYEM, un llistat de tots els
càrrecs públics, assessors, càrrecs de confiança, membres de Consells
consultius o d'administració d'empreses públiques i mixtes, patronats,
consorcis o qualsevol altre que exerceixi una tasca institucional, referit a tots
els nivells de l'administració: autonòmica i local.

2) Es signarà de forma prèvia a la seva elecció com a càrrecs públics un
compromís ètic i polític contra el transfuguisme, comprometent-se a lluitar
contra aquest fenomen antidemocràtic de manera activa i a evitar que aquest
es produeixi tant per acció com per omissió.

3) Els càrrecs públics de GUANYEM, referits al punt 1, faran pública la seva
declaracions d'interessos i de patrimoni així com les modificacions que
aquesta pugui conèixer durant el seu mandat.

4) Els càrrecs públics de GUANYEM rendiran contes públics de les seves tasques
davant l’Assemblea territorial corresponent i seguiran les seves directrius
polítiques.

5) Els càrrecs públics i de direcció de GUANYEM

es comprometen a

desenvolupar un paper actiu contra l'especulació urbanística, el tràfic
d'influències, les malversacions de recursos públics, l'enriquiment injust o
inapropiat amb recursos públics o privats, la degradació del territori i del medi
ambient i qualsevol forma de corrupció, denunciant qualsevol indici davant
les autoritats, impulsant comissions d'investigació en els àmbits de les seves
232

competències, i exercint un paper vigent que fomenti una total transparència
pel que fa a la gestió d'allò públic i a la no interferència d'interessos privats en
els assumptes públics.

6) Els càrrecs públics de GUANYEM es comprometen a utilitzar i impulsar
mecanismes de participació democràtica, de consultes populars i de contacte
amb els moviments socials per a exercir amb ells un paper crític sobre
l'actuació política en general i en el control democràtic de les institucions en
particular.

7) Les persones afectades per aquest codi han de dimitir del seu càrrec en els
següents supòsits:
 Quan hagin comès de forma acreditada, tant en l'exercici de la seva activitat
política com en l'àmbit privat, actes greus i reprovables que xoquin amb els
valors i principis de GUAYEM, tant si són penalment punibles com si no.
Especialment, s'actuarà contra aquells que tinguin a veure amb la corrupció
política, la utilització de recursos públics en benefici d'interessos privats
il·legítims, tràfic d'influències, racisme, xenofòbia, homofòbia o violència de
gènere.
 En el supòsit de fets previstos en l'apartat anterior que l’Assemblea de
GUANYEM no consideri suficientment acreditats però que hagin estat objecte
d'una denúncia judicial i el jutge d’instrucció, un cop fet l’apilament de les
proves documentals i testificals pròpies del cas, li atorgui la condició
d’imputat, la persona afectada, amb caràcter cautelar i sense perjudici de la
presumpció de innocència, també presentarà la dimissió.

233

8) Es renunciarà a la immunitat parlamentària i la aforament excepte en el cas
d'opinions expressades en òrgans de representació política.

9) No es podran acceptar obsequis ni invitacions més enllà dels que es puguin
considerar mers actes de cortesia i amb un valor material insignificant.

10)

No es conformaran governs amb trànsfugues ni es donarà suport a la

formació de nous grups formats per persones declarades trànsfugues. Així
mateix, ni es formarà part de governs amb persones incloses en els supòsits
previstos en el punt 8 d'aquest Codi.

11)

No s’acumularan mandats representatius, és a dir, càrrecs electes per

sufragi, a diferents institucions (Ajuntament-Parlament, Ajuntament-Consell,
Consell-Parlament, etc.)

234