Está en la página 1de 235

[Subttulo del documento]

nachomain

NDEX
EIX 1: UNA POLTICA ECONMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR OCUPACI ........................... 3
1.

COMBATRE L'ATUR I AVANAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACI............................................. 3

3.

POTENCIAR EL SECTOR PBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI ....................................................... 7

2.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE ........................................................................................................................... 7


TREBALL GARANTIT ........................................................................................................................................................... 9
AUGMENT DELS INGRESSOS PBLICS ...................................................................................................................... 13
POLTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL ..................................................................................................... 18

ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU ............................................................................. 19


UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDRIA. ..................................................................................... 21
PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS ECONMIQUES...... 29

EIX 2: SERVEIS PBLICS DE QUALITAT I PROTECCI SOCIAL PLENA ............................................. 48


1.

SERVEIS PBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS .............................................................. 48

3.

HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT.............................................................................................................. 76

2.
4.
5.
6.
7.
8.

POLTIQUES SOCIALS I COHESI SOCIAL................................................................................................................ 49


PER UNA SANITAT PBLICA .......................................................................................................................................... 81

PER UNA JUSTCIA PER A TOTES I TOTS.................................................................................................................. 89


PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER A TOTES I TOTS .......... 91

PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRTICA ..................................................................................................... 103


PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PBLIC, DEMOCRTIC, PLURAL I EN LLENGUA

CATALANA ................................................................................................................................................................................... 110


9.

10.

POLTICA LINGSTICA ................................................................................................................................................ 111

ESPORTS ........................................................................................................................................................................... 113

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE .................................................... 115


1.

POLTICA TERRITORIAL .............................................................................................................................................. 116

2.

CANVI CLIMTIC. POLTICA ENERGTICA........................................................................................................... 131

4.

RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLTIQUES DE GENERACI, VALORITZACI I TRACTAMENT DELS

3.

AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA ................................................................................. 136

RESIDUS ....................................................................................................................................................................................... 139


5.

CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS ............................................................................................................... 142

7.

REES MARTIMES......................................................................................................................................................... 153

6.
8.
9.

10.

AGRICULTURA I PESCA ................................................................................................................................................. 150


REES TERRESTRES ...................................................................................................................................................... 154
MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE ....................................... 154

DRETS DELS ANIMALS ............................................................................................................................................... 158

EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANADA ........................................................................... 160


1.

PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA............................................................................................................... 160

3.

TRANSPARNCIA I DIMENSI TICA DE LA GESTI PBLICA ................................................................... 172

2.
4.
5.
6.
7.
8.

ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU ........................................................................................... 168


REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES INSTITUCIONS ........ 175
PER UNA COMUNITAT LAICA ..................................................................................................................................... 178
MESURES CONTRA LA CORRUPCI........................................................................................................................ 180

REPBLICA I MODEL D'ESTAT .................................................................................................................................. 184


LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA ..................................................................................................... 189

EIX 5: POLTIQUES D'IGUALTAT ................................................................................................ 194


1.

IGUALTAT I DRETS DE LES DONES .......................................................................................................................... 194

3.

PLENS DRETS PER AL COLLECTIU LGTBI ........................................................................................................... 212

2.
4.

DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS ................................................................................................................... 204


COOPERACI INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT, PAU I SOLIDARITAT .................................. 221

EIX 6: CODI TIC GUANYEM MALLORCA ................................................................................. 229

EIX 1: UNA POLTICA ECONMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR


OCUPACI
TORNAR

1. COMBATRE L'ATUR I AVANAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACI


Un dels objectius principals de la nostra gesti s que comunitats, ajuntaments i altres entitats
locals siguin un factor important de suport a la creaci d'ocupaci digna i de qualitat, i a la
contractaci laboral.
L'eix fonamental de l'acci de GUANYEM en la nostra comunitat autnoma ser la lluita contra les
poltiques neoliberals i garantia de poltiques clares d'esquerra amb la finalitat de trobar una
sortida social de la crisi i la transformaci profunda, democrtica i progressista, del model
productiu que ens ha portat a aquesta situaci.
Per a GUANYEM l'objectiu prioritari de la poltica econmica s la generaci de llocs de treball
estables i de qualitat. Els actuals nivells d'atur i precarietat que patim els treballadors i
treballadores mostren la gran virulncia amb que la crisi econmica est castigant nostre pas,
vctima de la crisi d'un model insostenible econmica, social i ambientalment.
Considerem que el sector pblic ha d'assumir el protagonisme tant en la generaci directa de llocs
de treball estables, com en el disseny de les poltiques actives, a ms d'establir les bases d'un nou
model productiu capa de crear ocupaci de qualitat. Entenem que aquestes poltiques han de ser
concertades amb els agents socials, especialment amb els sindicats de classe.
Sabem que l'mbit autonmic no t capacitat legislativa en la normativa laboral, tasca que
correspon a l'Administraci Central. Tot i aix, a la nostra comunitat autnoma tindran un paper
protagonista en la lluita contra la desocupaci i la precarietat i plantejarem com a exigncia poltica
lanullaci de les mesures contingudes en les dues ltimes reformes laborals, que seran
substitudes en l'mbit d'aquestes institucions pels resultats de la negociaci collectiva, que
considerem prioritria. Aspirem a un nou model de relacions laborals.
3

Proposem l'objectiu "ocupaci precria 0 en el que s pblic".


Aquesta s una qesti central per a la prxima legislatura. Considerem necessari introduir la
planificaci autonmica i local, acompanyada del corresponent finanament i amb la participaci
dels sindicats per adoptar les mesures necessries per a definir una Estratgia per l'Ocupaci. Parts
importants d'aquesta Estratgia seran:

Un Pla Multisectorial per l'Ocupaci que contempli totes les iniciatives que tinguin per
objectiu la creaci d'ocupaci.

Introduir la perspectiva d'ocupaci en tota l'ordenaci territorial i urbanstica i en els


procediments de contractaci pblica.

Dissenyar i aplicar les mesures de collaboraci amb altres administracions per a un Pla
Urgent Ocupaci / Formaci per a aturats de llarga durada.

Posar en marxa una poltica especial d'ocupaci juvenil i d'igualtat en l'ocupaci.

Crear un observatori per a l'ocupaci amb participaci ciutadana, sindical i social per seguir
l'evoluci de l'ocupaci en l'mbit territorial de qu es tracti i proposar les mesures
adequades.

Desenvolupar en cada mbit mesures per implantar un sistema de Treball Social Garantit.

Augmentar la crrega fiscal a grans empreses i fortunes de les IB a partir de sancions


majors als infractors.

Suprimir les deduccions fiscals dependents de la hisenda de les IB.

Apostar per la creaci de infraestructures verdes i la bioconstrucci.

Apostar per un millor manteniment de les infraestructures actuals.

Rectificar el punt que aposta per congelar el IRPF i apostar per una major progressivitat.

Apostar per un nou teixit que sigui productiu no de serveis.

Regularitzar la economia submergida augmentant les inspeccions de treball a les empreses


i regularitzant la ocupaci no reglada o no reglada completament (hores de treball fora
assegurar o directament sense assegurana)

Apostar per leficincia i lorganitzaci de l'administraci pblica aplicant incentius de


productivitat individuals que suposin una bonificaci al sou.

Incrementar el poder aeroportuari a Mallorca, apostant per que Palma sigui un HUB (centre
4

de distribuci de les xarxes de mobilitat) internacional.

Descentralitzar la poltica de transport.

Canviar el model turstic, per un de menor impacte, menor pressi sobre el medi i de major
qualitat.

Ens oposem als salaris baixos, la precarietat i la desregulaci de les relacions laborals. Necessitem
canviar el model de relacions laborals. Considerem la plena ocupaci, digna i de qualitat com a eix
determinant del nou model productiu, amb poltiques de repartiment del treball i producci
sostenible: jornada de 35 hores, recuperar la jubilaci als 65 anys i treballar per a la seva ampliaci
progressiva fins als 60 , limitaci d'hores extra, salari mnim de 1100 euros i establir un salari
mxim, i, sobretot, recuperar la primacia de la negociaci collectiva.
PRIORITATS
Per palliar els efectes d'una situaci tan dramtica sn necessries mesures de xoc per crear
ocupaci digne i de qualitat, especialment en tres lnies prioritries d'actuaci:
1. Una poltica econmica orientada a la creaci d'ocupaci

Dirigir la poltica pressupostria a la lluita contra la desocupaci a travs d'una redefinici


de les poltiques de suport a sectors econmics especfics (turisme, serveis, agricultura,
industria ...) que trenquin la tendncia actual, reforant les estratgies sectorials de base
tecnolgica, generadores d'innovaci i valor afegit. La poltica de subvenci empresa a
empresa no ha tingut xit. Es fa necessari reforar la cooperaci empresarial i el disseny de
plans sectorials estratgics amb intervenci pblica.

Reconduir l'activitat del sector de la construcci cap a aquests tres mbits d'actuaci:
-

Inversi en la millora del parc d'habitatges

Subvenci del 25% del cost de rehabilitaci ecolgica d'habitatges: adaptaci a les
recomanacions de la Inspecci Tcnica, canvi de canalitzacions, estalvi d'aigua, energia i
residus, installaci energies renovables i innovaci en materials sostenibles.

Reactivaci de infraestructures socials en educaci, sanitat, medi ambient o serveis


socials
5

Mesures de suport a petites empreses i autnoms: inclusi de la clusula social en les


licitacions de les administracions pbliques prioritzant petites empreses i autnoms que
cren ocupaci i practiquin una gesti ambiental sostenible.

2. Redissenyar i potenciar les poltiques actives d'ocupaci

Un Pla Multisectorial per lOcupaci que contempli totes les iniciatives que tinguin per
objecte la creaci de feina.

Millorar la formaci i qualificaci dels treballadors i treballadores, incrementant, ordenant


i dirigint els recursos cap a una formaci professional de carcter modular, flexible i
adaptable que, a ms de formar, acrediti la competncia professional.

3. Ampliaci i millora de l'ocupaci pblica

Creaci d'ocupaci pblica per assegurar l'extensi de l'educaci. Serien necessaris ms


professors d'educaci infantil per assegurar l'objectiu a un ter de la poblaci entre 0 i 3
anys .

Creaci d'ocupaci pblica per a la completa aplicaci de la Llei de Dependncia.

Eliminar les restriccions en l'oferta d'ocupaci pblica creant nova ocupaci en sanitat,
serveis socials, justcia, aplicaci i vigilncia de la legislaci laboral, poltiques d'ocupaci i
suport a l'economia real, serveis pblics, etc.

Transformar totes les beques, incloses les de l'Administraci, en contractes de treball amb
alta a la Seguretat Social.

Establir un pla de lluita contra la temporalitat laboral en l'Administraci.

Establiment d'un salari mnim en el sector pblic equivalent al 60% del salari mitj.

Regulaci de salaris mxims i altres retribucions en l'Administraci.

Reducci de la jornada ordinria de treball a 35 hores setmanals sense prdua de


retribuci. Adopci de mesures especials de conciliaci per a les persones amb menors o
dependents a crrec i / o persones grans dependents.

Garantir els drets dels treballadors i treballadores, aix com el compliment de les
obligacions legals de les empreses que intervenen en els processos de subcontractaci i
externalitzaci, establint el compliment conjunt i solidari de les obligacions salarials i del
6

conjunt de les derivades de la negociaci collectiva, de cotitzaci a la Seguretat Social i


fiscals.

GUANYEM es compromet a adoptar les mesures necessries perqu els empleats pblics
recuperin el poder adquisitiu perdut amb les mesures d'austeritat adoptades pel Govern
central i els governs autonmics.

TORNAR

2. AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE

Realitzar una Auditoria ciutadana del deute de la CCAA Aquesta auditoria es concentraria en les
emissions de deute pblic de les CCAA i en el contingut, procediments i licitaci i pagament dels
grans contractes pblics que ha generat deutes autonmiques.
En tot cas, es prestar una especial atenci als sobrepreus sobre l'inicialment pactat i sobre
l'activitat de les empreses pbliques dependents d'Ajuntaments, Consorcis Locals i CC.AA.

3. POTENCIAR EL SECTOR PBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI

TORNAR

En l'actualitat i grcies a la injecci massiva de fons, tipus d'inters propers a zero i quantioses
ajudes al sector, semblava que s'havia superat la fase crtica de la crisi financera, per els
problemes de solvncia de les entitats financeres encara hi sn. La concentraci financera est
accentuant altre risc sistmic, ja que els bancs "massa grans per a trencar" s'han de salvar amb
diners pblics. Sn molts els que en el mn financer pretenen recollir els trossos de la crisi i
continuar com si res hagus passat i restaurar l'especulaci com a base dels guanys.
Des de GUANYEM insistim en la urgncia de prendre mesures contra els causants de la crisi
financera i que sn imprescindibles per garantir que el flux de finanament es dirigeixi a l'activitat
productiva enfront de la simple especulaci, com sn recuperar la Banca Pblica, instaurar la taxa
7

Tobin , eliminar els paradisos fiscals o penalitzar l'especulaci financera.


Per GUANYEM s una prioritat treballar per tenir un sistema financer pblic estable i eficient
comproms amb el desenvolupament i el benestar de la ciutadania. Les mesures de rescat de la
banca s'han demostrat equivocades i ineficaos, en negar-se la Banca a canalitzar aquestes
"ajudes" cap a empreses i famlies, el que ha provocat el tancament de moltes empreses i
augmentat el nombre de desocupats.
Cal la regeneraci del sistema financer recuperant la lgica del servei pblic i l'establiment de
noves regles per que l'estalvi flueixi cap a l'activitat productiva. No s possible una regeneraci del
sistema financer, d'acord amb l'inters general, des de la lgica de la banca privada.
Cal que el sector pblic controli i garanteixi el bon funcionament del sector financer i la creaci
d'un pol financer pblic (davant la creixent oligopolitzaci del sector) al servei de la reconversi
productiva del pas, que canalitzi recursos per crear una nova estructura sectorial que obeeixi a
una altra forma de produir, a una racionalitat social, ambiental i laboral. Una major concentraci
en mans privades no portar ms eficincia sin ms escassetat i diners ms car a la llarga, a ms
molta menor capacitat per poder decidir les lnies de desenvolupament econmic futur.
Les caixes d'estalvis com a eix de la banca pblica
La reorganitzaci de tot el sistema financer, no noms de les Caixes d'Estalvi, s'ha convertit en una
de les exigncies objectives per a la sortida de la crisi. Per raons histriques i poltiques el paper
del sector financer a Espanya s ms important que a la resta dels pasos capitalistes
desenvolupats. El condicionament que la banca privada exerceix sobre les decisions poltiques s
determinant.
Necessitem una banca al servei de l'inters general i no d'interessos privats de l'elit financera.
Proposem crear una Banca Pblica, a travs del manteniment de la nacionalitzaci de les entitats
intervingudes, la utilitzaci dels drets de vot i gesti en funci del capital i altres ajuts pblics
aportats a cada instituci i la creaci de nous bancs pblics. El seu objectiu ser facilitar el crdit a
8

empreses i famlies per desenvolupar una economia real i sostenible creadora d'ocupaci.
Propostes per a les Caixes d'Estalvi:
Sha de generar una alternativa que ens situ a l'ofensiva, una proposta per a la construcci d'una
Banca pblica lligada a les necessitats d'un desenvolupament sostenible humana i ambientalment,
vinculat al territori, gestionada democrticament i controlada pblicament.
En aquest context, defensem que les caixes d'estalvis estiguin vinculades expressament a les
necessitats de desenvolupament sostenible dels territoris on obtenen els seus recursos, d'acord
amb les determinacions de les institucions poltiques representatives existents (CA i ajuntaments).

Per aix, proposem:

La constituci d'un Sistema Pblic de Caixes d'Estalvi, vinculat al territori, sota la forma
d'empreses o fundacions pbliques de carcter financer i finalitat social, dependents de la
Comunitat Autnoma i mancomunades a nivell de l'Estat.

Prohibir qualsevol tipus d'operacions cap o des de paradisos fiscals i la realitzaci d'activitats no
vinculades a l'economia productiva.

Regulaci de les Obres Socials de les Caixes,

Funcionament sota el principi de rendibilitat social com a eix de l'operativa de les caixes.

Garantir un control democrtic de la gesti de les caixes, assegurant el 50% per a la representaci
proporcional a la representaci parlamentaria de la comunitat qual depn cada Caixa i dels
ajuntaments en els quals opera i un 20% per als representants dels treballadors i treballadores . El
30% restant ha d'assegurar la participaci dels impositors i d'institucions socials de carcter pblic.

4. TREBALL GARANTIT

TORNAR

La proposta de Treball o Ocupaci Garantit (TG) s simple: l'Estat t l'obligaci de garantir un lloc
de treball remunerat (amb condicions dignes) a qualsevol persona que no hagi pogut trobar feina
9

en el sector privat o en el sector pblic tradicional, i que estigui preparada i disposada a treballar,
sense importar la seva experincia professional, qualificaci, sexe, renda o edat. El treball garantit
parteix de la premissa que hi ha moltes persones que no ocupen cap lloc de treball, per hi ha
molta feina per fer i molta feina que es realitza i que no s remunerada. Que no hi hagi ocupaci
no vol dir que no hi hagi feina. s absurd i contraproduent en termes econmics i socials que hi
hagi persones inactives que poden i volen treballar mentre les necessitats no estiguin cobertes
perqu al sector privat no li s rendible o perqu l'Estat no ha decidit realitzar-les.
Necessitats econmiques, socials i ecolgiques
Necessitem tenir cura de la gent gran, adults dependents, fills i filles i malalts, suport psicolgic i
educatiu, tenir cura de la fauna i flora, els boscos i espais verds, retirar residus, habilitar edificis de
forma eficient, reparaci, reutilitzaci i reciclatge, serveis d'oci , esport i cultura, tenir cura
infraestructures urbanes de molts barris, augmentar i millorar els serveis sanitaris i educatius,
atendre grups discriminats i vulnerables, construir i mantenir centres de producci d'energia
renovable ... hi ha necessitats i on hi ha necessitats hi ha economia , hi ha llocs de treball i
generaci de renda.
Per tant, es tracta de:
1) Reforar les activitats econmiques i socials que avui sn insuficients (educaci pblica,
sanitat pblica, culturals, esportives, generaci d'energia renovable ...)
2) Crear noves activitats (sobretot ecolgiques: reutilitzaci i reparaci de materials i
productes, optimitzar rendiment energtic d'edificis ...)
3) Remunerar, visibilitzar i dignificar el treball de cuidar i altres treballs voluntaris repartint
aquestes activitats de forma solidria. Es poden crear molts llocs de treball. Una mostra:
l'Enquesta d'Ocupaci del Temps de 2010 de l'INE assenyala que en la cura de nens es va
dedicar en 2010, hores equivalents a ms de 1,5 milions de llocs de treball (1.579.259) a
jornada completa. En la cura d'adults dependents la quantitat equivalent de llocs de treball
seria de 374.708.

Finanament i gesti
L'Estat finana la TG, per el dissenyen i gestionen els ajuntaments en participaci amb la societat
10

civil (respectant certes directrius perqu les activitats redundin en benefici de la societat i la
natura). L'Estat s'encarrega de remunerar el treball directament mitjanant un pagament al
compte bancari del participant de TG, de manera que s'evitin intermediaris i temptacions
perverses en la gesti dels diners. La retribuci no s noms salarial, sin que inclou altres
cotitzacions a la Seguretat Social, ajudes per transport, perms per paternitat / maternitat,
malaltia, vacances ... Hi ha d'haver supervisi perqu els treballs es realitzin b. Qui no compleixi
les regles ser penalitzat.
Beneficis
Al mateix temps que s'aconsegueix la plena ocupaci i els treballadors reben un ingrs i
desenvolupament personal, es satisfan necessitats. Els beneficis del Treball Garantit sn
innombrables: producci de bns i serveis (i per tant augment del PIB), generar renda i riquesa,
alleujament de la pobresa, cura del medi ambient, ms i millors construccions comunitries i
xarxes socials, major estabilitat social, poltica i econmica, alleugeriment de les malalties socials
derivades de la desocupaci i altres multiplicadors socials. Algunes estimacions apunten que
qualsevol programa de Treball Garantit t un cost econmic inferior al cost que suposa lidiar amb
els problemes derivats de la desocupaci a travs de prestacions socials com les d'atur, ajudes a
famlies sense recursos, suport psicolgic, serveis penitenciaris, etc.
Economia submergida i recaptaci
Aplicant el TG bona part de l'economia submergida afloraria, ja que moltes activitats ocultes serien
abandonades a l'existir una alternativa d'ocupaci amb drets i estable. Aix augmentaria la
recaptaci tributria, en reduir l'economia submergida i incrementar els treballadors i el consum.
Augmentaria el fons de la Seguretat Social, foragitant els dubtes sobre la sostenibilitat de les
pensions. A ms, reduiria el cost per prestacions d'atur. L'impacte en el saldo fiscal s menor del
que podria semblar.
Formaci
Altres beneficis s que els participants mantenen i desenvolupen els seus coneixements i habilitats
(a diferncia del que passa estant aturats), el que permet: a) incrementar la productivitat del
treball; i b) mantenir preparats per accedir a llocs ms qualificats i de ms remuneraci . Quan els
11

empresaris del sector privat necessitin contractar nous treballadors, poden acudir a la cartera de
participants del TG. Aix passar en perodes d'expansi econmica. En temps de recessi passar
el procs contrari: els empresaris acomiadaran als seus treballadors i aquests podran acollir-se a
un programa de TG. Les oficines actuals de la desocupaci passen a convertir-se en oficines
d'ocupaci, on efectivament connecten demandants d'ocupaci amb oferents.
Control
El control pblic permet reduir la discriminaci racial, sexual i de qualsevol altre tipus, a diferncia
del que passa en l'mbit privat on resulta ms complicat supervisar l'ocupador en qesti.
Salari
En la nostra proposta inicial hi ha 3 tipus de treball per la seva qualificaci i tres tipus de
remuneraci: 7 /h per a alta qualificaci, 6 /h per a mitja qualificaci, i 5 /h per a baixa
qualificaci. A jornada completa el salari brut s de 1213 euros/mes (12 pagues) en llocs de
qualificaci alta, 1040 euros/mes si sn de qualificaci mitjana, i 867 euros/mes els de qualificaci
baixa (en net: 1.047 ; 951 ; 794 ). Els salaris sn fixos en cada tram, condici indispensable per
evitar la competncia a la baixa en els salaris, aconseguint que aquest nivell de remuneraci faci de
salari mnim per sota del qual cap persona treballaria al sector privat en tenir la possibilitat
d'acollir-a un programa de TG. El sector privat es veuria obligat a oferir salaris iguals o superiors. El
preu fix s a ms una ncora de preus per evitar tensions inflacionistes.
Cost
La implementaci del TG hauria de ser gradual per no provocar grans canvis i poder corregir errors.
Si en el primer any es dons feina a 1.000.000 d'aturats (els ms necessitats), el cost net de la
mesura aconseguiria el 0,92% del PIB (9408796613 euros). s una quantitat inferior al que li va
costar a l'Estat en noms un any responsabilitzar-se de la prdua de valor de les injeccions en
entitats nacionalitzades (1,08% del PIB). Com cost net s'entn el cost salarial i material menys el
que s'estalvia en prestacions per desocupaci i el que es recapta per IRFF, IVA i IS. El
desemborsament inicial seria de 15303592000 euros, un 1,5% del PIB. Aix no correspondria amb
l'augment en el dficit pblic perqu les cotitzacions socials no restarien. L'augment inicial en el
dficit pblic seria de 11793600000, 1,2% del PIB.
12

Cost net d'un programa total. 21482326055 euros, un 2,10% del PIB. Quantitat molt inferior al que
l'Estat paga cada any per interessos de deute pblic (3,77% del PIB) i molt inferior al que ha costat
rescatar la banca (6,3% en 2009-2012).
Finanament
El cost podria finanar-se de moltes maneres:
1) Reforma fiscal, tipus del 35% de l'Impost de Societats a partir del mili d'euros, reduir
l'economia submergida en 10 punts, impost sobre la riquesa, prohibici de les operacions a
curt contra el deute pblic, restriccions al sistema de mduls, SICAV, tipus de la Renda de
l'Estalvi, i guanys patrimonials especulatives, i impost a les transaccions financeres.
Amb aquesta reforma fiscal, la recaptaci superaria el 6,2% del PIB en un any, ms que
suficient per anar aplicant la totalitat del TG proposat.
2) Per al primer desemborsament recorrerem a prstecs del BCE utilitzant l'ICO, que pot
accedir a la finestreta de la instituci europea (a un cost inferior al que es finana l'Estat a
la subhasta de deute pblic). Aix ho va fer ja l'ICO el 2012 per valor de 20.000.000.000
euros (un 1,96% del PIB) per finanar la despesa de les administracions pbliques. Podria
tornar a fer-ho per una quantia menor (1,2%) i contribuir al finanament del primer any de
l'TG.
3) Quedaria com a ltim recurs acudir als creditors privats. Si ens hem endeutat per rescatar
bancs, podem fer-ho per crear llocs de treball.

5. AUGMENT DELS INGRESSOS PBLICS

TORNAR

5.1. Reforma fiscal progressiva


La sortida a la crisi de la dcada dels setanta va ser la internacionalitzaci de l'economia i la
recuperaci de la taxa de benefici empresarial per mitj de l'ajust salarial. Les necessitats d'inserci
internacional de les economies nacionals requeria d'una poltica fiscal favorable als factors mbils
13

(les rendes de capital) i desfavorable a les factors fixos (les rendes de treball).
Els sistemes fiscals propis dels Estat de benestar tenien com a principis ordinadors l'equitat i la
progressivitat, veritable mecanisme de redistribuci de la renda per mitj d'oferir bns i serveis
pblics finanats per imposici directa, el que permetia una redistribuci de la renda per mitj del
ingrs (els impostos) com per mitj de la despesa (els serveis pblics). Per a aix s'establien tres
pilars: imposici personal sobre la renda a travs del principi de capacitat econmica, la imposici
general sobre el consum, i les cotitzacions socials.
Els principis fiscals d'inspiraci neoliberal suposen un atac a l'esquema anterior. D'aquesta manera
es passa a un sistema fiscal el principi orientador s la recerca d'ampliar l'acumulaci dels beneficis
i de les altes rendes salarials, per sobretot favorable a les rendes de capital, mitjanant el
protagonisme dels impostos indirectes, com ara l'impost al consum, els impostos especials, taxes i
preus pblics.
D'aquesta manera avancen cap a un sistema fiscal neutre per mitj de: la desfiscalitzaci de les
rendes de capital, la sobreimposici de les rendes de treball, la baixada d'impostos directes i
increment dels indirectes i la disminuci de la despesa pblica i dels nivells de benestar social.
Davant d'aix i per a generar una alternativa social a la crisi, hem d'elaborar una proposta de
reforma fiscal progressiva que permeti alliberar els recursos suficients per crear ocupaci i superar
el dficit social.

Propostes:
Apostem per una reforma fiscal que suspengui els regals fiscals regressius i antisocials, per dedicar
aquestes quanties a la inversi real, l'augment de la despesa social i l'increment de l'I + D + i, com a
mecanisme de creaci d'ocupaci i de defensa d'uns serveis pblics de qualitat. Per a aix s
necessari uns l'augment de la despesa pblica i una reforma que es construeixin sobre:

14

Una poltica fiscal basada en els impostos directes davant dels indirectes.

Equiparaci de la contribuci fiscal de les rendes del capital i del treball.

Introducci de mesures de fiscalitat ecolgica que gravin les activitats que perjudiquen el medi
ambient i incentivi les que tinguin efectes favorables sobre el mateix.

En el marc d'una reforma general del sistema fiscal que recuperi els principis de progressivitat,
equitat i suficincia i prengui com a objectius prioritaris la lluita contra l'economia submergida i el
frau fiscal, GUANYEM proposa a nivell autonmic:

En el tractament del tram autonmic de l'IRPF:


-

Reducci d'un punt del tipus aplicat en el tram inferior d'aquest impost (17.707 )

Creaci de dos trams diferenciats, amb increments dels tipus aplicats: de ms de 60.000 euros,
amb un increment de dos punts percentuals en el tipus aplicat, i de ms de 120.000 euros, amb
un increment de quatre punts percentuals en el tipus aplicat .

En l'Impost de Successions i Donacions:


-

Reposici de l'impost all on s'hagi eliminat i reforma integral de les deduccions i bonificacions
en les CC.AA en les que aquestes han fet de facto l'eliminaci d'aquest impost.

Establir un nou sistema de deduccions i bonificacions en funci de la renda i patrimoni de les


persones que sn objecte d'aquest impost, afavorint exempcions a aquelles amb les rendes
ms baixes.

Restabliment de l'Impost de Patrimoni i Transformaci en un Impost sobre les Grans Fortunes.

Volem que totes les rendes tributin de la mateixa manera, siguin del capital o del treball i que
paguin ms els que tenen i guanyen ms. Proposem una reforma fiscal suficient per a les
necessitats pbliques, equitativa i progressiva, perqu els qui avui no paguen, o paguen poc,
tributin pels seus beneficis: impost de grans fortunes i patrimonis, augment de la contribuci
fiscal del benefici dels bancs, grans empreses i transaccions financeres. Cap privilegi fiscal en
l'IBI o en altres impostos, taxes i preus pblics per a l'Esglsia Catlica o qualsevol altra
confessi religiosa.

La fiscalitat autonmica ha d'estar enfocada cap a la seva transformaci amb criteri federal. El
principi de progressivitat fiscal i persecuci del frau s'ha de dur tamb a les Hisendes Locals i
Autonmiques. No noms els impostos i els seus recrrecs, sin tamb les taxes i preus pblics

15

han de recollir principis d'equitat, suficincia i progressivitat per aconseguir una fiscalitat justa.
Aix s especialment important en l'IBI i en l'IAE.
-

Desenvolupar una fiscalitat especial cap a activitats substitutries de l'ocupaci, a travs


d'ordenances municipals, etc. Per exemple, la taxa sobre caixers automtics (vigent en alguns
llocs), taxa sobre gasolineres d'autoserveis, etc. Desenvolupar a travs de les ordenances una
fiscalitat verda (veure apartat medi ambient).

No es tracta de ms o menys impostos, sin de justcia fiscal.


5.2. Pla contra el frau fiscal i l'economia submergida
El frau fiscal i l'economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema
financer. Limiten el finanament del conjunt de les administracions pbliques, la cobertura de les
necessitats socials i comprometen el futur desenvolupament econmic i social del pas.
Produeixen desigualtat en les aportacions dels contribuents, trencant els principis de justcia,
igualtat i progressivitat del sistema.
El combat contra el frau fiscal i l'economia submergida s un factor determinant en la correcci del
dficit pblic per la seva important potencial. El volum d'economia submergida a Espanya entre el
23 i el 25% del PIB. Les conseqncies positives per a la recaptaci fiscal de mesures enrgiques i
eficaos sn evidents. Una disminuci d'aquesta xacra cap a l'entorn de la mitjana europea (12%)
representaria una recaptaci fiscal aproximada d'uns 4 punts de PIB de tot l'Estat espanyol.
Sent una competncia essencial de l'Estat, la nostra comunitat s'ha d'implicar tamb en aquests
objectius, d'acord amb el principi de coresponsabilitat fiscal.

Propostes

La inversi en ms mitjans per al control del frau s la ms rentable en termes estrictament


econmics. En aquest sentit s imprescindible establir un conveni de collaboraci amb

16

l'agncia Tributria Estatal que permeti comptar amb ms recursos materials i ms


personal per lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida.

Establir l'objectiu de reducci de l'economia submergida en 3 punts anuals fins al 2012.


L'eina fonamental per aconseguir-ho s, en coordinaci amb l'Agncia Tributria, la posada
en marxa de plans autonmics contra el frau fiscal i l'economia submergida que reforcin la
inspecci i la denncia d'aquelles empreses que incompleixen la llei. Daquesta manera
sobtindrien els recursos suficients per a la superaci del nostre dficit social i productiu, i
per tant, posar les bases per aconseguir el nostre objectiu de la plena ocupaci

Acabar amb leconomia submergida i el frau fiscal i per aix es fa necessari la reforma de la
legislaci tributria, sancionadora i inspectora, millorar lAEAT i perseguir les operacions en
paradisos fiscals. La persecuci de leconomia submergida t molt a veure amb les
ordenances municipals i el seu control i amb les competncies de les CCAA Prendrem les
mesures necessries en aquests nivells de lAdministraci per reduir en els propers 4 anys
leconomia submergida al nivell mitj de la UE.

5.3. Reordenaci de la despesa pblica


Al costat del increment de la contribuci fiscal de manera progressiva, tamb GUANYEM planteja
tot un seguit diniciatives poltiques per racionalitzar la despesa pblica, prioritzar aquells sectors
econmics estratgics i que possibiliten un nou model productiu. A ms la racionalitat en la
despesa pblica mai haur danar en contra del conjunt de serveis pblics i dret econmics i socials
del conjunt de la ciutadania.
Cal renegociar el deute de la nostra comunitat per situar-lo en els percentatges del 2009-2010 per
tal de situar-la en els percentatges de lany 2009. Daquesta manera el Govern Balear
recuperaria una liquiditat anual aproximada de 500 milions deuros que haurien de destinar-se al
reforament dels serveis educatius i sanitaris i a latenci a la dependncia

17

Propostes
En matria de racionalitat i reordenaci en la despesa pblica per part de la Comunitat Autnoma,
GUANYEM proposa el disseny i desenvolupament de plans de control intern de la despesa pblica i
de la qualitat i eficincia de la mateixa amb els segents elements:

Centralitzaci de les despeses de promoci, publicitat etc. A nivell de Conselleria, Departament,


organismes o empreses dependents o vinculades.

Memria anual justificativa, cas per cas, de totes les despeses de manteniment, reparacions,
energia, material fungible, viatges, dietes, etc.

Limitaci de les despeses dassessoria i consultoria, informes i estudis externs, articles i


publicacions (excepte publicacions de recerca i anlisi).

Creaci en cada departament, instituci, organisme, empresa, ens, etc. Duna Comissi de Control i
Seguiment de la despesa de la qual han de formar part com a mnim dos representants dels
treballadors i treballadores. s competent per examinar i dictaminar sobre el control de la
contractaci pblica, de la subcontractaci de serveis i projectes, despeses de promoci i publicitat,
obres de reforma, serveis de manteniment, despeses en consultoria i assessoria i tots els altres
especificats en les propostes anteriors . Els seus dictmens seran pblics.

Creaci duna Agncia Autonmica per al Control de la Qualitat de la Despesa.

Control de la qualitat i eficincia de la contractaci pblica, adoptant mesures per a la


transparncia de concursos i licitacions.

6. POLTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL

TORNAR

Defensem una poltica de despesa austera i racional, per que prioritzi els serveis pblics i la
inversi per crear ocupaci. Per aix, proposem eliminar la modificaci de l'art. 135 de la
Constituci, que prioritza el pagament del deute a la despesa pblica i ens oposem al lmit del 3%
de dficit.
En tots els projectes d'obres i serveis ser preceptiu un informe previ d'impacte social i sobre
l'ocupaci.
18

7. ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU

TORNAR

El nou model que proposem t un carcter eminentment social i per aix s incompatible amb el
neoliberalisme. El seu objectiu immediat s equilibrar mercat i Estat, situant la determinaci
econmica en l'inters general, la creaci d'ocupaci estable i de qualitat i el desenvolupament
sostenible des dels punts de vista hum, social i mediambiental.
7.1. Trets de l'actual model productiu
L'actual model productiu espanyol s la causa principal de que la crisi del sistema sigui aqu ms
greu, ms profunda i, previsiblement, de ms llarga durada que a la resta dels pasos capitalistes
desenvolupats.
El model productiu espanyol no s'ha caracteritzat noms per una polaritzaci sectorial cap a la
construcci residencial (esperonada fins al paroxisme per l'especulaci) i determinat tipus de
serveis (fonamentalment, l'hostaleria d'escs valor afegit).
A ms, els seus principals trets sn: salaris baixos i escassa protecci social, dependncia
tecnolgica, greu endeutament de les empreses i les famlies, un molt elevat dficit comercial, alt
impacte mediambiental, una fiscalitat regressiva insostenible, un elevat percentatge d'economia
submergida i una elevada corrupci inseparable del desenvolupament del sistema.
Aix ha tingut com a conseqncies ms significativa una elevada polaritzaci de la renda, amb un
descens important de la participaci de les rendes salarials en la renda nacional, un creixement de
l'ocupaci desequilibrat i precari, un retrocs de la productivitat i una degradaci ecolgica de
proporcions incalculables .

Propostes
La construcci d'un Nou Model Productiu ha de partir de l'anlisi crtic del model fracassat i de les
19

poltiques neoliberals que l'han sustentat i incorporar els segents elements com a base:

1) Defensar el model pblic en l'economia. L'Estat i les Administracions Pbliques han de reequilibrar
el mercat, no noms corregir-ho.
2) Canviar el model de relacions laborals que s el tret ms negatiu de l'actual model. Una part
essencial s la reforma empresarial i no la reforma laboral. Cal canviar la gesti empresarial en
aquest pas, penalitzant el model de salaris baixos, precarietat i desregulaci.
3) Introduir la democrcia en l'economia, des de la planificaci sostenible del desenvolupament fins a
la gesti de cada empresa concreta.
4) Considerar la plena ocupaci, digne i de qualitat com l'eix determinant del nou model productiu
amb poltiques de repartiment del treball i producci sostenible.
5) Exigir legalment el compliment dels drets subjectius que estableix la Constituci: dret al treball, a
l'habitatge, a la salut, a leducaci, etc.
6) Modificar profundament el sector financer, recuperant i desenvolupant el paper de la Banca
Pblica i utilitzant les caixes d'estalvis com a suports financers pblics del desenvolupament
regional.
7) Reforma del model energtic, de l's dels recursos naturals com l'aigua i la lluita contra el canvi
climtic.
8) Recuperar la poltica per a la ciutadania i la democrcia; liquidar la corrupci, reformar el sistema
electoral.
9) Defensar i desenvolupar la protecci social, la Seguretat Social i els serveis socials.
10) Garantir l'eficincia i el desenvolupament dels serveis pblics, amb propietat i gesti pbliques.
11) Canvi radical en la poltica agrria perqu doni suport un model social d'agricultura, productiu i
sostenible. L'alimentaci ha de ser considerada un assumpte estratgic.
12) Donar suport a la petita empresa i l'economia social i cooperativa en una economia que no es basi
en el sector serveis o el turisme de baixos salaris.
13) Proposem la reconversi ecolgica i social de la construcci i el turisme.
14) Establir mecanismes perqu en les licitacions pbliques existeixin criteris de discriminaci positiva
per a les petites empreses i perqu els plecs de condicions donin avantatge a les empreses que
proposin criteris ecolgics o de quantitat i qualitat de l'ocupaci involucrat en cada contracte.

20

7.2. Donar poder als treballadors i a les treballadores


Cap canvi s possible si no empodera els treballadors i les treballadores en la construcci no
noms d'un nou model de relacions laborals, sin en l'organitzaci del nou model productiu i
social.
La democrcia econmica s'ha de basar en el paper central dels treballadors i treballadores en les
prpies empreses. Ens referim al fet que els treballadors i treballadores han de formar part de les
noves relacions de producci, plena ocupaci, ampliaci i millora de la negociaci collectiva,
igualtat de gnere, accs a la propietat de les empreses que es volen deslocalitzar, poder sindical
en l' empresa, informaci i participaci en les decisions empresarials.
Ens referim a la participaci en els consells d'administraci, incidncia en els models de formaci i
qualificaci laboral i en el model d'Universitat, la recuperaci de la negociaci, consulta i
participaci en l'organitzaci interna de les empreses, augment de la participaci dels
representants dels treballadors i les treballadores, via modificacions legals, en tots els organismes
d'inversi, de model de poltica industrial i de R + D + i, es creen.
Per a aix proposem que ha nivell Estatal es reconegui el dret dels treballadors i de les
treballadores a participar en la gesti de les empreses i en la distribuci de l'excedent empresarial
mitjanant la promulgaci d'una Llei de Participaci dels treballadors i els seus representants en la
gesti de les empreses .

8. UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDRIA.

TORNAR

Les iniciatives dEconomia Social i Solidria ajuden a construir noves formes econmiques,
democrtiques i cooperatives, tot conscients que aquest s un cam llarg, ple de dificultats per
tamb de mils de realitats ja existents a Europa, sia, Amrica Llatina i Amrica del Nord, tot
formant una enorme xarxa econmica entrellaada de forma molt desigual i incipient per amb
una gran fora emergent.
21

LEconomia Social i Solidria, es caracteritza per distintes formes jurdiques que van, des de
Cooperatives, Fundacions, Empreses, Societats Laborals i Associacions. Sn iniciatives on els
seus conceptes i les seves prctiques venen determinades no tant per la seva identitat jurdica
com per la seva forma de funcionar, de treballar una economia participativa, solidria, de servei
a les persones i a la comunitat. Una economia que sigui un instrument i no un fi en s mateix
que permeti desenvolupar una societat ms justa i ms sostenible.
Per a fer possible aquesta economia, les empreses dEconomia Social i Solidria constitueixen
un model empresarial diferent a lhabitual, caracteritzant-se per principis afins amb els
objectius que diuen defensar.
De forma general aquests principis es poden definir com:
-

Actuar amb principis digualtat tot intentant satisfer de manera equilibrada els
interessos respectius de tots els protagonistes interessats per les activitats de les
empreses.

Assegurar condicions de treball dignes a cada membre del personal, estimulant la


responsabilitat, la presa de decisions, la informaci i formaci com una lnia de
desenvolupament personal de cada treballador i treballadora i com a desenvolupament
collectiu. Tot aix s fonamental i imprescindible al marge de la figura jurdica de
lempresa o entitat, ja sigui Cooperativa, Associaci o Empresa.

Afavorir acciones i activitats aix com productes i mesures de producci no perjudicials


per al medi ambient.

Afavorir la cooperaci tant interna com externament, en lloc de la competncia.

Aquests serien objectius i criteris de lEconomia Social i Solidria que obeeixen a noves
realitats, a noves idees alternatives, no sempre coincidents amb el que en moltes ocasions, sha
donat a conixer com Economia Social, organitzacions no lucratives, tercer sector, ... No s
possible fer coincidir a les fundacions sense finalitats solidries, per exemple, ubicades tamb
en el context sense lucre, amb les cooperatives dagricultura ecolgica o les empreses dinserci
laboral de persones desfavorides o b les experincies de banca tica o de consum solidari, que
22

responen a molts dels criteris que hem definit i desenvolupat en aquest document amb les
Fundacions dels grans bancs o de les grans empreses.
Els darrers anys hem viscut a Balears un important creixement de les entitats d'economia social
que s'ha tradut en la formaci de noves experincies cooperatives, societats laborals i
l'expansi i consolidaci d'una xarxa prou significativa d'iniciatives d'economia solidria en
diversos camps: empreses d'inserci, comer just, estalvi tic, etc. .
De fet totes les iniciatives daquest sector, incloses les de carcter financer (banca tica, mont
de pietat, etc. mostren any rere any una tendncia mantinguda dels creixements, la qual cosa va
contribuint tamb, de manera continuada, al benestar social de les nostres Illes.
Les Illes Balears han estat una realitat social i econmica poc abonada i poc predisposada a les
formes de producci en democrcia, en rgim de propietat conjunta i en valors de solidaritat.
El desenvolupament, amb recursos suficients de la Llei de Cooperatives de les Illes Balears, han
de permetre donar un nou impuls i consolidar totes les experincies iniciades en els darrers
anys.
Com diem abans, per GUANYEM el foment del cooperativisme i del conjunt de l'economia
social i solidria contribueix a aconseguir:
-

Una ocupaci ms estable i amb majors drets

Una major intensitat real de la cohesi social

El desenvolupament d'un model socioeconmic ms sostenible, equilibrat i socialment


responsable

Una societat ms justa i solidria que permet la integraci social de persones amb risc
d'exclusi

L'educaci social en valors com la coresponsabilitat i la solidaritat.

Aquests objectius resulten transversals a tota la proposta poltica de GUANYEM i fan de l'aposta
23

per l'economia social i el cooperativisme (de treball, agrries, de consum, d'habitatge,


d'iniciativa social, etc.) un eix estratgic que no volem ni podem situar en els marges d'un
programa poltic.

Propostes
En desenvolupament dels principis i valors anteriors i atesa lestructura econmica de Balears, el
suport decidit i concret de GUANYEM al desenvolupament de lEconomia social i solidria es
basa en dues idees fonamentals:
Els serveis de proximitat poden contribuir a la creaci docupaci, per tamb a la cohesi
social i a una nova ciutadania, i
Lacci pblica ha dafavorir la construcci conjunta daquests serveis millorant loportunitat
dxit de les iniciatives socials.
Ens comprometem a:

Impulsar la incorporaci del foment de leconomia social i del cooperativisme en els


Pactes locals d'ocupaci i en els Plans territorials d'ocupaci que selaborin com a
resultat daquests pactes.

Elaborar un nou Pla marc de foment de leconomia social i del cooperativisme que
contempli tant limpuls de les iniciatives socio-empresarials com de les entitats i
organitzacions associatives i promotores daquestes iniciatives.

El desplegament normatiu de les Empreses dinserci de les Illes Balears

Crear el Consell Superior del Cooperativisme de les Illes Balears com a rgan consultiu i
assessor del Govern en matria cooperativa tal com es preveu a la Llei de cooperatives
de les Illes Balears. Regular i dotar dels dispositius humans i organitzatius necessaris el
Registre de Cooperatives de les Illes Balears assegurant la seva necessria. eficcia i
agilitzaci administrativa.
24

Enfortir leconomia social a partir del suport a les seves estructures associatives i
representatives. Enfortiment del seu prestigi i visibilitat, especialment a travs dels
mitjans de comunicaci pblics.

Millorar el marc institucional i reconixer el sector cooperatiu i el conjunt de leconomia


social com a agent social. Garantir la presncia, la participaci i la representaci del
sector en els rgans de participaci social.

Potenciar i crear instruments financers de suport a experincies deconomia social :


avals, societats de garantia recproca, Fons especials de desenvolupament, Fons de
solidaritat cooperativa, crdits tous...

Fomentar la creaci de cooperatives de treball associat en serveis de proximitat


(cooperatives d'iniciativa social) i dempreses d'inserci social.

Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per les empreses
deconomia social. Igualment avanar en altres mecanismes per a una gesti de qualitat i
ms democrtica, tals com la introducci en els concursos pblics de clusules
afavoridores de les poltiques de Responsabilitat Social, models de cogesti de serveis...

Elaborar un Pla de difusi i formaci deconomia social: mduls de formaci social


cooperativa als Plans de Formaci Ocupacional, formaci en cooperativisme i economia
social als Plans d'estudis de la UIB, formaci continua de socis treballadors de
cooperatives i societats laborals, formaci en gesti empresarial, etc.

Promoure la investigaci, la divulgaci, la sensibilitzaci i el desenvolupament en matria


deconomia social: beques, premis, estudis, publicacions, seminaris.

Promoure la creaci i consolidaci dexperincies en el sector del cooperativisme


d'habitatge i del cooperativisme de consum.

Elaborar un Pla de promoci i dinamitzaci del cooperativisme agrari.

Donar prioritat en els concerts educatius amb les cooperatives d'ensenyament a


leducaci infantil 0-3 anys.
25

Foment i suport a lassociacionisme i el treball en xarxa a lmbit de leconomia social i a


totes les formes d'intercooperaci cooperativa (cooperatives de segon ulterior grau,
grups cooperatius, etc... ).

Creaci del Distintiu de Qualitat de leconomia social, que actu com a marca de
reconeixement del sector. Aix com Impulsar els certificats de Responsabilitat Social
entre les empreses deconomia social.

Promoure les aliances estratgiques del sector amb els ens locals, en particular en les
poltiques de creaci docupaci i dempreses i en la contractaci de serveis.

Impulsar i enfortir les entitats empresarials de segon grau que optimitzin el seus
recursos i les seves inversions en formaci, R+D, noves tecnologies.

Incentivar la incorporaci de socis i scies de treball, exercint discriminaci positiva vers


els collectius amb major dificultat daccs al mn laboral i als crrecs de responsabilitat.

Enfortir les poltiques de finanament per al sector, donant suport en particular al capital
de risc i especialment a les inversions en infraestructures i tecnologies de la informaci i
la comunicaci per garantir una major qualitat i fortalesa de les empreses deconomia
social.

Garantir el suport financer a les experincies de banca tica, aix com altres propostes
deconomia solidria: comer just, consum ecolgic, turisme solidari, agricultura
ecolgica....

Donar suport a la formaci en els valors que defineixen leconomia social, la gesti
democrtica, participativa i la responsabilitat social, incloent per exemple les opcions
per a la creaci dempreses deconomia social en el marc del foment de la cultura
emprenedora i la creaci de serveis de suport a la seva creaci.

Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per les empreses
deconomia social. Igualment avanar en altres mecanismes per a una gesti de qualitat i
ms democrtica, tals com la introducci en els concursos pblics de clusules
afavoridores de les poltiques de Responsabilitat Social, models de cogesti de serveis...
26

Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de les empreses


Durant els darrers anys, el paper i presncia de grans empreses (de construcci i serveis,
fonamentalment) ha anat creixent a Balears a lombra de la globalitzaci.

Tamb grans

empreses turstiques de Balears han llenat les seves inversions a pasos en vies de
desenvolupament. Si observem lactuaci daquestes empreses, descobrirem que la majoria
tenen com a nica finalitat millorar els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenci
a les condicions laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en qu
operen.
Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat fora la idea de la responsabilitat social de les
empreses (RSE), grcies, sobretot, a limpuls decologistes, organitzacions sindicals, moviments
socials i consumidors conscients. La RSE s, doncs, una proposta per modificar el comportament
de les grans companyies, tant all on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de
producci i distribuci. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes empreses.
Tanmateix, els continguts de la RSE, en ser un nou concepte, encara estan en procs de
definici. Aix, ha perms que poguessin proliferar una colla de codis de conducta molt
selectius en matria laboral confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions
incongruents per millorar la imatge comercial dalgunes empreses. Moltes transnacionals
utilitzen el paraigua de la RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de reglamentaci
oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes conductes no tenen res a veure amb
lesperit veritable de la RSE, sin que ms aviat podrem parlar dun mal s daquesta idea.
Per capgirar la situaci actual hem de vincular la RSE a dos objectius en les activitats de les
empreses:

Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes, salut laboral,
drets sindicals...) en tota la cadena de producci i de distribuci, incloent les activitats
externalitzades.

Facilitar informaci pblica, completa, transparent i auditada en els terrenys econmic,


social i mediambiental.
27

Es tracta duns objectius, que shan de concretar. Ara b, sense caure en el parany de desviar la
RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el fet que sn majoritries en el teixit
productiu de Balears. Tampoc no podem centrar-la de forma exclusiva en les empreses
deconomia social. Aix significaria oblidar-se de les grans empreses que sn les que marquen
les condicions contractuals.
Noms una societat civil, activa i organitzada pot treure la RSE de lestadi propagandstic en qu
lhan situada moltes grans empreses en una estratgia de mrqueting social buit de
contingut. Les aspiracions democrtiques i els moviments socials shan dapropiar del debat,
exigint transparncia i avaluaci independent dels comportaments empresarials. La pressi
democrtica ha de girar al voltant dun conjunt dobjectius com els segents:

Una millor aplicaci del dret ja existent.

Incorporaci de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania.

Major implicaci de les empreses en el manteniment i lampliaci de les poltiques


pbliques.

Informaci avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen.

La RSE ha de formar part de la construcci de lEuropa social. Aix ha danar acompanyat duna
activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la
nostra situaci, en part correspon al Parlament espanyol.
El Parlament de les Illes Balears i les institucions daquestes illes tamb shan implicar. Shaur
dincloure lRSE, duna manera particular, entre els elements que han de conformar un nou
marc de Relacions Laborals.

Propostes
Des de GUANYEM impulsarem un marc legal i institucional i treballarem per:

Potenciar el dileg i la negociaci entre les empreses, sindicats, provedors,


consumidors i ens locals amb la finalitat destendre la RSE per tot el nostre territori.
28

Impulsar observatoris socials que sencarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les


activitats que les empreses duen a terme, posant una atenci especial a les grans
empreses.

Garantir que les administracions pbliques siguin motors de RSE en la seva actuaci
empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les
executades mitjanant contractes pblics.

TORNAR

9. PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS


ECONMIQUES.
La primera pea del nou model econmic ha de tenir per objectiu fomentar un creixement de
leconomia ms equilibrat entre les diverses activitats econmiques: sense renunciar a les
potencialitats dun sector turstic eficient i consolidat, un eix vertebrador fonamental ha de ser
impulsar poltiques de diversificaci econmica, si ms no daquelles activitats lligades als sectors
lders, com sn les relacionades amb els serveis a les empreses, les noves tecnologies, els serveis
de benestar social, etc. l'excessiva dependncia de la construcci durant dcades, ha limitat les
possibilitats daltres sectors que s augmenten la nostra competitivitat i que podrien generar
benestar a mig i llarg termini.
s per aix que considerem que la segona pea, l element clau en aquest redreament del
model econmic, s el de la planificaci territorial, entesa com una eina que ajustaria el paper a
desenvolupar pel sector de la construcci, i que ha de facilitar que el conjunt de lestructura
productiva pugui desenvolupar-se sense hipotecar el patrimoni natural. .
s fonamental, en aquest cam, la introducci de canvis substancials del model turstic. El nou
marc en el que competeixen les Illes Balears s el duna major oferta en els seus segments de
turistes tradicionals. En aquest context el nou model turstic ha dintentar explotar els seus punts
forts actuals i no intentar competir noms amb les mateixes armes que fa vint anys, els preus, que
sn les que disposa bona part de les destinacions competidores. Aix, sens dubte, les Illes Balears
shan dintentar posicionar com una destinaci turstica de tipus europeu a on lelement clau s la
29

qualitat i la diversitat. s a dir, cal combinar els avantatges de la proximitat amb els pasos emissors
i duns recursos naturals encara atractius, amb nous elements que ens diferencin daquestes noves
destinacions.

Diversificar lestructura productiva, un objectiu possible


Sense renunciar a la consideraci de lactivitat turstica com a motor de leconomia, s un objectiu
prioritari la diversificaci de lestructura productiva, amb una actuaci pblica decididament
bolcada en aquest objectiu.
Les propostes tenen totes elles uns fils comuns que condueixen vers lobjectiu de la consolidaci i
ampliaci de la diversificaci sectorial i les actuacions dirigides a augmentar la competitivitat des
duna millora qualitativa de la producci sectorial i la seva sostenibilitat futura.

9.1. Agricultura ecolgica, protegir la seguretat alimentria


A les Illes, el model econmic del tot turisme ha condut el sector primari a una situaci residual.
En una comunitat que fa dues generacions era sobretot una societat agrria, i on el llenguatge
polticament correcte segueix parlant de la importncia estratgica del sector. Aix implica,
bviament, una extrema dependncia exterior, amb el que aix suposa en termes daugment de la
motxilla ecolgica (o les milles alimentries) dels productes que consumim. En el marc de la
globalitzaci, ens toca el paper doferidors de serveis turstics, i de consumidors de productes de
l'agricultura i la ramaderia altament industrialitzades,

basades en la utilitzaci intensiva de

biocides que contaminen els pagesos, els aliments, l'aigua.

El procs accelerat dabandonament de lagricultura i la ramaderia s evident. El sector es troba, a


ms a ms, amb deficincies estructurals diverses, tals com la rururbanitzaci del sl rstic, la
segmentaci del territori, la sobreexplotaci dels recursos hdrics, la disminuci i envelliment de la
poblaci activa, o lescassa comercialitzaci interna i participaci amb altres sectors (p.ex.)
participaci del sector turstic en lagrari i pesquer).

30

El que cal s un comproms no retric amb la revitalitzaci del camp, que ha de servir per millorar
lequilibri del nostre model econmic, per frenar el procs de lliurament de tot el territori a ls
residencial i turstic i per millorar la qualitat i la seguretat alimentria. Per fer possible aquesta
revitalitzaci, s'ha de promoure una estratgia forta d'impuls de l'alimentaci sana, local i
ecolgica. Aix permetr no noms fer front a la prdua de competitivitat de l'agricultura qumica
generant un nou futur per als joves pagesos i els petits productors basat en la qualitat i en la
producci i el consum local d'aliments, sin tamb incrementar la qualitat de vida i la salut dels
consumidors.
Aquesta reconversi de l'actual model industrialitzat de producci d'aliments s perfectament
viable, tal com ens mostren els exemples de Dinamarca i Alemanya. Noms es tracta de tenir
voluntat poltica per contrarestar les inrcies i els interessos econmics d'una minoria i d'aplicar els
recursos econmics i el personal necessari per fer possible aquesta reconversi en favor dels petits
pagesos, del consum local d'aliments i de l'alimentaci sana.

Propostes

Creaci d'una Agncia de Seguretat Alimentria, amb les segents funcions:


-

garantir el dret de la ciutadania a rebre una alimentaci sana, controlant tot el cicle de
producci d'aliments.

promocionar el consum de productes locals de temporada i els hbits d'alimentaci sana.

controlar les crisis alimentries garantit l'accs del pblic a la informaci i endurint les
sancions als infractors.

control efectiu de l's de plaguicides perillosos per a la salut i el medi ambient.

prohibir els cultius d'organismes genticament modificats a les Illes Balears.

promoure l'etiquetatge voluntari de qualitat dels productes.

control de la qualitat dels pinsos utilitzats en alimentaci animal, i etiquetatge obligatori


per als productes crnics quan els animals hagin estat alimentats amb OMG (per exemple
amb soja genticament modificada).
31

Elaboraci d'una estratgia d'impuls de l'agricultura ecolgica que contempli entre altres les
segents mesures:
-

establir l'objectiu d'arribar al 10% de producci agrria ecolgica en 10 anys.

creaci d'una escola formaci i recerca per a joves pagesos ecolgics.

potenciar les finques collaboradores en agricultura ecolgica que puguin servir d'efecte
demostraci per a altres finques.

impulsar els horts urbans ecolgics per a persones jubilades i en situaci d'atur i als
centres d'ensenyament.

potenciaci del Consell d'Agricultura Ecolgica, incrementat el personal i recursos


econmics per dignificar la seva tasca.

millorar les condicions de comercialitzaci de productes ecolgics, fomentant les


associacions de consumidors de productes ecolgics, impulsant la creaci d'una central de
compres, fomentar la introducci de productes ecolgics en menjadors escolars i hospitals,
i realitzant campanyes de conscienciaci ciutadana en favor del consum de productes
ecolgics.

Impulsar un sistema d'economia local, de petits propietaris, de producci prpia i comer


local:
-

crear un banc de terres per fomentar la incorporaci al camp de joves pagesos sense
terres.

crear un banc de llavors per protegir el material gentic autcton.

foment de la transformaci de productes tradicionals (ametlla, garrova, vinya, figues...)


per donar-los ms valor afegit.

conservaci i foment de les varietats autctones.

promocionar el consum de productes locals en el sector turstic.

32

Plena democratitzaci del sector agro-ramader. Aquesta democratitzaci ha e suposar que


els interessos el sector puguin ser defensats per representants democrticament elegits.
Per fer-ho possible hi ha d'haver eleccions a les cambres agrries, tal com s'ha fet a la
major part de comunitats autnomes.

9.2. Aturar el declivi del Sector industrial


En els darrers anys assistim a una prdua progressiva del pes especfic de les activitats industrials a
Balears. En aquest perode hem vist amb preocupaci els efectes de la globalitzaci en el sector
industrial de base tradicional a les illes (calat i bijuteria, fonamentalment) Aturar aquest declivi
aix exigeix una poltica industrial activa i duna planificaci econmica rigorosa que tingui un
doble lobjectiu dafrontar amb xit els reptes de la globalitzaci i de la competncia internacional,
i la protecci dels llocs de treball industrials a Balears.
El triangle Inversi-R+D-Innovaci / cultura empresarial / formaci permanent, s clau per
millorar la productivitat, ser a la vegada ms competitius i assegurar la sostenibilitat del nostre
teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model reeixit i amb futur.
La necessria reconversi cap a un nou model productiu que el mercat imposa, ha dapostar, des
de lptica de GUANYEM per una ocupaci de qualitat amb una formaci professional i permanent.
Loferta formativa sha de sincronitzar millor amb el que passa en el mn laboral. No es poden
ignorar els dficits en coneixements o competncies de la poblaci illenca en els nivells baixos i
mitjans, conseqncia del model de societat del passat. El propi desenvolupament terciari de
Balears representa un repte important en la configuraci dun teixit industrial que pot tenir un pes
especfic significatiu que doni cobertura a demandes avui no satisfetes.

Propostes
Des de GUANYEM impulsarem les mesures segents:
33

Fomentar ms intensament els nivells dinvestigaci i de desenvolupament i la penetraci


de les TIC en el teixit econmic i empresarial de Balears, augmentant els recursos financers
dedicats a lR+D+I acostant-se al 2,5% sobre el PIB (actualment no arriba a 1%) amb
lobjectiu de guanyar quota de mercat per la via de la qualitat dels productes.

Fomentar des de lAdministraci pblica el finanament de projectes desperit empresarial,


dinnovaci i dalt valor afegit a travs de la constituci dempreses mixtes de capital de
risc. Aix com lnies especials de finanament a projectes industrials en els sectors
mediambientals i energtics, noves tecnologies i innovacions aplicades als serveis de
benestar (salut, educaci, serveis socials)

Facilitar la concertaci entre les administracions pbliques, els agents socials i econmics i
la universitat per incrementar les capacitats dinnovaci de les empreses, potenciant un
desenvolupament industrial basat en leconomia del coneixement.

Suport a projectes industrials/innovadors deconomia social i aquells projectes que busquin


la inserci laboral de persones excloses del mercat del mn laboral o en greu risc dexclusi
social.

Apostar per nous sectors estratgics i de futur per crear activitat econmica i ocupaci:
desenvolupament del sector de reciclatge.

Ajudar a desenvolupar una indstria de

programari lliure, que redueixi la dependncia quasi monopolstica de certs programes


propietaris. Una poltica activa de les administracions (possiblement el primer client
daquests programes) de substituci, seria molt important i ajudaria a desenvolupar
empreses de serveis de manteniment daquests programes i tamb de desenvolupadors
daplicacions lliures per a usos comercials/empresarials, educatius o doci.

Promoure un pla dactuaci per fer front a les situacions de reestructuraci industrial amb
lobjectiu danticipar-se als canvis i a la transici dels sectors afectats.

Potenciar el sl industrial pblic com a instrument necessari per a una poltica industrial de
futur a les petites empreses de Balears.

Potenciar la creaci duna finestra unificada de gesti per a PIMES per tal de facilitar,
34

assessorar i potenciar la posada en marxa de lactivitat empresarial i que trameti les


diferents gestions a fer davant les diferents administracions implicades.

Potenciar incentius fiscals especialment a les petites i mitjanes empreses per a la


modernitzaci dequipaments, producci neta i lestalvi energtic i daigua amb promoci
fiscal de la implantaci denergies renovables, penalitzant les energies brutes o
contaminants.

Fomentar la coordinaci industrial i institucional en la consolidaci de canals de


comercialitzaci, foment de denominacions dorigen i millora dimatge comercial. Promoure
la internacionalitzaci de les empreses.

Aprofitar el factor turstic com a eina de promoci del producte industrial i la seva
comercialitzaci exterior.

Millora, ampliaci i integraci estadstica i documental que permeti diagnstics i


valoracions ms acurats sobre la situaci i estructura de les diverses activitats industrials,
per tal doptimitzar els recursos pblics en el disseny de la seva poltica sectorial.

No podem obviar que el desenvolupament de les activitats vinculades a construcci shan


convertit, de fet, en un motor important de manteniment duna xarxa significativa de petites i
mitjanes empreses industrials. Per aquest motiu, les propostes en matria de rehabilitaci i
construcci dhabitatges, que es desenvolupen en altres mbits daquesta proposta programtica,
sn eines que han de facilitar la consolidaci de lestructura industrial, tot i que hem de rebutjar la
idea que situa lactivitat industrial com una indstria auxiliar.
9.3. Fomentar la millora de la qualitat del sector comercial
El model de comer de ciutat, avui i en un futur, dependr cada cop ms de la seva ubicaci. La
localitzaci fsica dun comer s tant o ms important que el seu producte i els seus preus. Depn,
per tant, en la seva major part, de la importncia que el govern municipal vulgui donar a les
funcions que desenvolupa. Perqu el comer sigui efica s necessari urbanisme, serveis,
accessibilitat, neteja, vigilncia..., en definitiva, tot all que el model de comer perifric t
solucionat.
35

Perqu no tingui conseqncies irreversibles per als ciutadans ha de garantir-se un equilibri entre
els diferents formats de comer que es poden donar i, sobretot, evitar que els grans formats de
distribuci tinguin posici dominant en el mercat. No hauria de ser possible que la renda familiar
disponible estigus en mans dunes quantes empreses que controlin els fabricants, els preus i les
qualitats.

Propostes
Els eixos de les nostres propostes han de servir per desenvolupar els objectius bsics segents:

La defensa del model del petit comer urb com a defensa dun determinat model de ciutat
sostenible i habitable.

Un model territorial comercial equilibrat i coherent.

La integraci del comer en la vida dels pobles i de les ciutats de Balears.

El foment de la millora de la qualitat en el sector comercial.

Des de GUANYEM impulsarem les mesures segents:

Aturar noves grans superfcies comercials, limitant-lo, previ estudi en cada cas, a la trama
urbana consolidada.

Modificar la Llei de Comer per evitar els abusos en la prolongaci de la jornada comercial
en determinats municipis.

Apostar per la integraci del sector comercial a lestratgia de desenvolupament local


general: obligatorietat dintroducci de criteris de coordinaci i de suport amb daltres
sectors en tots aquells plans o programes impulsats i/o finanats Govern de les Illes Balears
o els Consells Insulars.

Suport als plans de dinamitzaci comercial, en la lnia de configuraci de centres comercials


a laire lliure, amb preferncia per als municipis amb una especial afectaci per les grans
superfcies comercials.
36

Aplicaci de criteris territorials en el suport als plans de dinamitzaci comercial i altres


actuacions de suport al petit comer.

Elaboraci dun Pla de Suport a la Recuperaci, la Rehabilitaci i la Dinamitzaci dels


MerMaidinspectors de comer que sigui operatiu en totes les infraccions que es donin en
el sector i, especialment, en lincompliment de la Llei dHoraris i de les excepcions
autoritzades.

Creaci dun Observatori del Comer que generi i actualitzi permanentment la informaci i
levoluci del sector comercial, fent un seguiment de les condicions de treball en el sector,
impulsant la seva modernitzaci, proposant mesures de formaci i qualificaci dels
treballadors i de les treballadores. Lobservatori tamb hauria de fer anlisis i propostes
sobre lurbanisme comercial i garantir els drets dels consumidors contra les prctiques
monopolistes.

9.4. Reformes necessries per a un nou model turstic


El sector turstic s essencial a la nostra comunitat, no escapa, per tant, a ning la vital importncia
que suposa per lestabilitat econmica i social de les nostres illes levoluci daquest sector.
Tampoc no escapa a ning el gran impacte territorial, paisatgstic, sobre-explotaci de recursos
(aigua, energia) i sobre la producci de residus i demissions, que ha suposat i suposa el
desenvolupament daquest sector sense ordre ni concert.

Sn ja molts anys de debat sobre el present i el futur del nostre model turstic. Per molt que el
Govern del PP intenti transmetre una anlisi eufrica sobre la seva expansi i la seva bona salut. La
percepci de saturaci que patim a les nostre illes a tots els nivells, ha obert un fort debat poltic i
social, en el qual els partits poltics, organitzacions ecologistes i socials han anat opinant sobre
interrogants com: el model turstic que volem, si sobren o no sobren turistes o sobre qu vol
dir laposta pel el turisme de qualitat.

La situaci turstica global es pot caracteritzar, duna banda, com la prpia duna demanda que, en
37

bona part dels pasos especialment els principals pasos emissors cap a les Balears (Regne Unit i
Alemanya), presenta una demanda turstica madura i amb problemes per crixer a nivell global. De
laltra, es caracteritza per una forta competncia entre els destins turstics com a resultat dun
important augment de loferta en la conca mediterrnia. En aquest context, els destins turstics no
poden basar els seus avantatges noms en les caracterstiques clssiques del turisme de sol i
platja, especialment aquells situats en pasos de la Uni Europea. La qual cosa no significa rebutjar
aquest important segment de la nostra oferta, la base, de fet, de la major ocupaci laboral actual.
Per els destins com Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no poden competir exclusivament
per la via dels preus, han de competir mitjanant loferiment duna gran pluralitat dopcions.
En els darrers anys un dels temes turstics ms meditics i que ha anat agafant fora ha estat el de
loferta del tot incls, (TI) davant la passivitat ,sin la complicitat del govern PP-UM. La proliferaci
del TI es un element afegit i prou important a la insostenibilitat del nostre model turstic:

s un producte indiferenciat de la resta dofertes turstiques, tant des de la perspectiva de


loferta com de la demanda. Els treballs de mrqueting indiquen que lagrupaci de
productes tenen sentit si ofereixen quelcom difcilment assolible per separat, essent aquest
fet el que justificaria la seva existncia. En el cas del Tot Incls, tots els productes extres que
no siguin els propis ja ofertats pels allotjaments turstiques en daltres tipus de
contractacions sn accessibles fora dels hotels, per la qual cosa que es pot asseverar que
no constitueixen productes que proporcionin un valor afegit especial. Daltra banda, seria
previsible que el seu preu en origen fos superior a productes semblants com lestada
hotelera en rgim de pensi completa, quan les dades disponibles semblen rebutjar
aquesta afirmaci.

Amb independncia de la distribuci entre els diferents agents econmics de les Balears,
implica una despesa clarament inferior que altres tipus de contractacions amb un nivell de
serveis semblants, per la qual cosa fora a la baixa el conjunt de loferta i,

Pels seus efectes sobre el conjunt de loferta turstica, dallotjament i complementria, est
clarament justificada una actuaci de les administracions. Com a producte que es mou amb
les regles de mercat, tot i que levidncia disponible sembla indicar que el TI s una
estratgia dels tour operadors per reduir preus en dest a costa de la qualitat tant a nivell
38

de serveis, (cambrers, etc.) com en els productes (begudes ,menjar, etc.). Sha dexigir la
regulaci daquest tipus daquesta oferta turstica, de forma que deixi clar uns estndards
de qualitat, un lmit de places i les possibles ubicacions geogrfiques. Daquesta manera
sevitaria la confusi amb daltres tipus de contractaci, com la de rgim en pensi
completa, i sasseguraria a una qualitat mnima de loferta impossibilitat la reducci de preu
a costa de la qualitat.

Propostes

Prioritzar l'hoteleria sobre l'oferta d'allotjament extra hoteler. L'augment continuat del
nombre de passatgers registrat a l'aeroport, en una situaci de no augment de places
turstiques, ens indica un desplaament dusuaris cap al turisme residencial. Aquest model de
turisme residencial, a ms de la pressi humana pel nombre de turistes que aporta, estableix
un model insostenible ja que clarament provoca una forta pressi sobre lactivitat de
construcci, una demanda creixent dinfraestructures, un gran consum energtic i s massiu de
vehicles particulars. D'altra banda, els beneficis socials (llocs de treball, recaptaci dimposts,
beneficis econmics), bsicament i temporalment sn pel sector immobiliari i de construcci, i
en menor mesura per a loferta complementria. Per contra, el model de turisme hoteler s
ms generador de riquesa ja que s creador de llocs de feina habituals, a ms permet una
gesti ms racionals del recursos, aigua, energia, gesti dels residus i tamb permet una
utilitzaci ms intensiva del transport collectiu.

Aposta per la qualitat, entenent que l'oferta de qualitat no s sinnim de turisme per a rics. No
es tracta de generalitzar els hotels de luxe, sin de donar servei qualificat, amb una oferta
complementria variada, amb un paisatge i un entorn natural preservat. Ens qualsevol cas, la
millor manera d'harmonitzar turisme i protecci ambiental no s incrementar l'oferta de camps
de golf i de turisme nutic.

S'ha de propiciar una reducci de places, amb amortitzaci de les illegals. L'instrument
39

principal ha de ser la modificaci de la Llei General Turstica per facilitar la reducci de la planta
d'allotjament obsoleta. Lautoritzaci de noves places a canvi de places obsoletes s'ha de
mantenir, amb dos canvis: la permuta ha de ser 1 x 1 i les places obsoletes han de desaparixer
fsicament, permetent aix una vertadera poltica d'esponjament i de generaci d'espais per a
s pblic.

Millorar la qualitat de la planta hotelera adaptant-la a les noves demandes (ms zones
comunitries, habitacions ms grans, oferta adaptada a ofertes especfiques, ciclisme), i
eliminant lobsoleta, a partir d'una poltica de reconversi restrictiva pel que fa a increments en
ls de territori.

S'ha d'impulsar una ecologitzaci turstica, mitjanant l'impuls a les certificacions de qualitat
ambiental, i els plans de modernitzaci ecolgica dels serveis turstics, amb l'objectiu de
millorar l'eficincia en el consum d'aigua i energia i la minimitzaci dels recursos. Potenciar el
consum de productes agrcoles de producci prpia.

Potenciar ofertes complementries, culturals, esportives adients pel nostre territori (vies
ciclistes, excursionistes). Posar en ala el valor del paisatge i dels bns naturals i patrimonials

Mentre tots els informes posen de manifest la necessitat de millorar la qualificaci dels
treballadors del sector turstic, aquest segueix apostant per la baixa qualificaci per tal de no
remunerar all que significa un estructura de qualitat de servei. s imprescindible la
potenciaci de la qualificaci professional del personal, millorant aix la qualitat del servei, i
facilitant els mecanismes de promoci professional i la seva corresponent remuneraci

Potenciar sistemes de gesti en la comercialitzaci de loferta que permetin al sector una major
independncia dels tour operadors. Posar en marxa una xarxa de reserves on-line per a
l'oferta de qualitat ecolgica certificada i els allotjaments turstics petits i mitjans. Aquesta
40

xarxa constituiria un servei pblic a imatge irlandesa o austraca i podria funcionar com a
Consorci. La idea seria permetre la supervivncia i el creixement d'un segment d'oferta d'alta
qualitat ambiental deslligat dels designis dels tour operadors.

Potenciar la desestacionalitzaci allargant al mxim la temporada i baixant les puntes destiu,


per afavorir una major estabilitat en els llocs de treball. Per aix cal aprovar un nou Pla de
Desestacionalitzaci, amb mesures com foment de places obertes durant tot l'any, promoci
turstica desestacionalitzadora, i incentius a la contractaci laboral no estacional. Aquest
objectiu requereix duna valenta poltica fiscal que penalitzi el benefici afegit derivat de
lestacionalitat.

Establiment d'una socialtaxa


Durant els darrers anys hi ha hagut una degradaci extraordinria de les poltiques socials i
mediambientals.
Davant la necessitat imperiosa de cercar noves fonts de finanament per impulsar aquestes
poltiques GUANYEM Mallorca proposa la creaci d'una socialtaxa que gravi l'activitat turstica
(hotelera i extra hotelera) i tamb d'altres activitats relacionades amb el lleure que externalitzin
costos que, posteriorment, han de ser assumits pels poders pblics, ja sigui en forma
d'infraestructures, gesti de residus, forniment d'aigua, etc.
La recaptaci obtinguda amb la socialtaxa estaria destinada a superar els desequilibris ms
sagnants tant des del punt de vista social com mediambiental.

9.5. Per una economia de serveis ms enll del turisme


Massa vegades es tendeix a identificar lactivitat terciria i de serveis amb lactivitat turstica, i ms
encara, els serveis amb la baixa qualificaci. En el cas de Balears, la voluntat de diversificaci
econmica ha posat de manifest la necessitat de dona donar un fort impuls al desenvolupament
41

de serveis no vinculats exclusivament a lactivitat turstica i fer-ho, a ms, des de la qualificaci.


Sn diversos els factors que aconsellen que els esforos pblics es dirigeixin cap a una nova
economia de serveis. Des de GUANYEM identifiquem diversos factors que motiven abastament
donar prioritat a aquesta estratgia:

Balears mostra greus dficits en dotaci de serveis de benestar, tant en termes quantitatius
com en termes qualitatius: salut, educaci i serveis socials sn, a ms delements claus de
cohesi i enriquiment social collectiu, grans filons docupaci en una diversificada
estructura ocupacional que abasta totes les categories professionals.

Aix mateix, Balears t unes grans potencialitats en termes de serveis culturals i


patrimonials, que shan desenvolupat en una part molt reduda i manifestament insuficient.
Molts indrets de Balears poden ser qualificats com grans museus arqueolgics a laire lliure
amb absolut estat dabandonament.

Les activitats de gesti del medi natural terrestre i martim- la seva protecci i/o
recuperaci, no tan sols s una grans font dactivitat econmica sin un requisit fonamental
per al manteniment del frgil equilibri actual.

La reconversi de lestructura del sector de transports terrestre, en termes de viabilitat


futura dun sistema de mobilitat, demanda un creixement espectacular del transport pblic
i del transport collectiu, en detriment del transport individual privat.

9.5.1. Defensa de la plena ocupaci i de l'estat social.


El context de crisis s generalitzat arreu de l'estat, Europa i a la resta del mn, per evidentment, el
model productiu i de mercat de treball de les nostres Illes te una srie d'elements especfics
vinculats al monocultiu del turisme i el sector de la construcci que el caracteritzen.
Aix, a pesar de que la que la renda per cpita de la nostra comunitat s alta, a Balears les
desigualtats entre persones riques i pobres s molt acusada i els alts beneficis empresarials,
fonamentalment lligats a aquests sectors del turisme i de la construcci, no han repercutit
histricament en un major repartiment de la riquesa i la millora de les condicions de vida dels
treballadors i treballadores. Lluny d'aix, l'estacionalitat del mercat de treball, els baixos salaris, les
llargues jornades, l'abandonament escolar prematur dels nostres joves i un sistema de protecci
42

social deficitari sn alguns dels problemes estructurals del nostre sistema de producci.
En l'actual context de crisi, la principal preocupaci dels treballadors i les treballadores s l'atur i
l'augment de problemes socials que d'aquesta situaci se'n deriven. Per aix, les mesures
concretes que des de GUANYEM proposem, abasten i lliguen propostes entorn a un nou model
de creixement econmic i productiu, la creaci i defensa de llocs de feina de qualitat i a la
implementaci de prestacions socials.
Aix, la nostra primera prioritat en matria laboral ha de ser el disseny de Poltiques Actives
d'Ocupaci prpies de les Illes Balears i engegar instruments autonmics de protecci social
complementaris a la Seguretat Social que permetin millorar les pensions i les prestacions a les
treballadores i treballadors.
Per tant, i com a primera condici, les propostes de GUANYEM concretes va lligades a la
reivindicaci de plenes competncies en matria laboral. S'ha de millorar la capacitat d'autogovern
i millorar el finanament autonmic. Poder legislar des de les Illes Balears sobre algunes matries
de Dret laboral i de Seguretat social, o tenir transferida la Inspecci de Treball, sn objectius que
avui mateix ens hem de plantejar aconseguir a mig termini.
Algunes actuacions, encaminades a l'objectiu de consolidar un marc de relacions laborals adequat
a la nostra comunitat autnoma, emper s'han de desenvolupar de manera immediata i passen
inevitablement per una reforma del Servei d'Ocupaci de les Illes Balears (SOIB) que permeti
augmentar el seu pressupost i les seves competncies, exigint una inspecci de treball amb major
capacitat d'intervenci amb una dotaci de recursos suficients per a una acci efectiva.

Propostes :

Creaci de llocs de feina en l'mbit dels serveis pblics. Estimulaci de l'economia i augment de la
capacitat adquisitiva dels ciutadans i ciutadanes. Llocs de feina vinculats a noves prestacions socials
i educatives com ara leducaci 0-3 anys, la Llei de Dependncia...

43

Mesures efectives d'estabilitat en l'ocupaci. Transformaci del model productiu illenc i balear
mitjanant propostes de diversificaci del teixit per tal de lluitar contra la temporalitat i el treball
precari.

Profunditzar en les poltiques de prevenci de riscs laborals de Balears per tal de lluitar contra la
sinistralitat laboral.

Augment de la cobertura social i desenvolupament un sistema de prestacions pbliques que


garanteixi el benestar dels treballadors i treballadores al llarg de tota la seva vida. Especial atenci
conciliaci vida familiar i laboral, situaci dels fixes discontinus, situacions de maternitat i/o
paternitat, aturats de llarga durada, persones amb dificultats d'inserci laboral, discapacitats, ...
Considerem que la inversi en uns bons serveis pblics i infraestructures s tamb una font
indirecta molt potent de creaci de riquesa.

Repartiment del treball i reducci de la jornada a 35 hores setmanals sense prdua de salari.
Manteniment o en tot cas minvar l'edat de jubilaci.

Ms i millor Inspecci de treball dotat dels recursos necessaris que garanteixin la protecci dels
treballadors i treballadores d'abusos.

Poltiques pbliques per tal de reforar el sindicalisme de classe, impuls de convenis i la


negociaci collectiva per tal de democratitzar les empreses i afavorir el manteniment del poder
adquisitiu, la igualtat, l'estabilitat... Es podria constituir una Comissi Balear de Convenis
Collectius...

Potenciar els processos de mediaci i arbitratge laboral per tal devitar el collapse que sest
produint al jutjats d'all social per la sobresaturaci de casos que arriben.

Impulsar una llei sobre la obligatorietat en la introducci de clusules socials en tots els
contractes i plecs de condicions de la administraci pblica, per tal d'incidir en la creaci de llocs de
feina adreats prioritriament a collectius amb necessitats especials d'inserci social i laboral.

Apostar per una poltica potent deconomia social, solidaria i dautoocupaci.

Aposta pel model cooperatiu com a model alternatiu dempresa sostenible, solidria i
participada.

Augmentar el nostre grau de capacitat innovadora, actualment molt baix. Reivindicaci d'una
major inversi pressupostria en I+D+I

Debat en profunditat sobre el sistema educatiu i vincular-lo ms al sistema productiu solidari i


sostenible tamb com a element de lluita contra l'abandonament i el fracs escolar.

44

9.5.2. Reforma fiscal: repartir la riquesa.


Els sistemes fiscals propis de lEstat de Benestar tenen com a principis ordenadors la equitat i la
progressivitat com a vertaders mecanismes de redistribuci de la renda ja que poden oferir als
ciutadans i ciutadanes bens i serveis pblics finanats per imposici directa, s a dir, pels imposts
que paguem en relaci al rendiment de capital i de treball. S'ha de tornar a una progressivitat fiscal
racional, i sha de fer un esfor pedaggic en aquest sentit, s'ha de ser conscient que els imposts
ens beneficien a tots nosaltres i al nostre entorn.
Independentment del color poltic del govern, i emparats en la necessitat imperant de reduir el
dficit i la despesa social per mor de la crisi les teories econmiques neoliberals sestan imposant
com a nica formula de viabilitat econmica. Aix, la orientaci del sistema fiscal s la promoci de
lacumulaci dels beneficis empresarials prioritzant els imposts indirectes al consum i rendiment
del treball, la baixada dels imposts directes i la disminuci de la despesa pblica minvant per tant
lestat de benestar.
La contribuci fiscal dels ciutadans i ciutadanes ha de servir fonamentalment per tal de millorar els
serveis socials, redistribuir la renda i constituir el suport financer de la intervenci pblica en el
llanament d'un nou model productiu, i no noms per tal d'alleugerir laugment del dficit pblic.
Aconseguir els recursos pblics per pilotar el procs de transici del actual model de creixement i
consum quantitatiu a un basat en la qualitat i la austeritat responsable exigeix un canvi de model
de finanament autonmic en el que la Hisenda Pblica de les Illes ser la pedra de toc per iniciar
un vertader procs dinici de canvi de model. Cal recaptar ms, millor, i de manera ms justa. Des
de uns nous imposts ecolgics; la lluita contra el frau fiscal; la eficincia tcnica sobre lanlisi de
deduccions, exempcions, gravmens de lactual sistema fiscal; nous models de finanament estatal
basats en el sistema de concerts econmics solidaris, etc.

Propostes a nivell dEstat

Millorar el consum de les famlies de rendes ms baixes reduint en un 25% la quota del IRPF
de totes les persones tots els contribuents amb ingressos inferiors a 21.000 anuals. Aix
afectaria a 12,5 milions de contribuents, un 65% del total.
45

El cost fiscal seria de 2.350 milions de i compensaria a les rendes ms baixes per la supressi
de la rebaixa dels 400 que el Govern te pensat eliminat a partir del 1 de gener.

Amb lobjectiu de millorar la progressivitat del IRPF proposem lelevaci del 43 al 50% del
tipus marginal para el tram ms alt de limpost. Aix afectaria a un/a contribuent tipus amb
menys de 60.000 anuals dingressos individuals bruts sense filles o fills al seu crrec.
Representaria un augment de recaptaci duns 10.000 milions de (1% del PIB) i afectaria al
5% de les i els contribuents.

Congelar la tarifa de lIRPF per als i les contribuents dingressos medis situats entre les
quantitats abans esmentades (entre 21.000 y 60.000 euros anuals). Aquesta congelaci
impositiva afectaria al 30% dels contribuents.
Dacord amb aquesta proposta:
El 65% de les i els contribuents veurien reduts els seus impostos per IRPF,
El 30% els mantindria amb la tarifa actual.
El 5%(noms!) augmentaria la seva contribuci fiscal.

Reformar la tributaci de les rendes de capital, de la manera segent:


a) Les rendes de capital de les famlies tributarien com ara les rendes del treball (amb el que
podrien beneficiar-se de la progressivitat de limpost i dels mnims exempts, i se milloraria
lequitat tributaria entre rendes del capital i rendes del treball).
b) Les rendes de capital de las empreses tributarien al tipus de lImpost de Societats, amb el
qual sincentivaria la inversi productiva sobre la inversi especulativa.

Derogar la legislaci fiscal sobre les SICAV i situar-les en regim de transparncia fiscal.

Recuperar lImpost sobre el Patrimoni com a mesura urgent i substituir-lo a mig termini per
una fiscalitat sobre les Grans Fortunes i Patrimonis ms especfics i progressiva.
46

Introduir mesures de fiscalitat verda per tal de gravar les activitats que perjudiquen el medi
ambient i incentivar aquelles que comportin efectes favorables, dacord amb la proposici de
Llei de Fiscalitat Mediambiental registrada por IUICV en el Congrs el passat 21 de juliol de
2009.

Augmentar el tipus dIVA exclusivament en les compres de productes de luxe i (iots i avions
privats, metalls preciosos i joies, autombils de gran cilindrada, etc.)

Lluita contundent i efica contra leconomia submergida i el frau fiscal per tal daugmentar la
recaptaci fiscal, GUANYEM proposa un paquet complet de mesures al respecte.

A mig termini s necessria una reforma fiscal profunda que tingui present els aspectes
estructurals dels distints tributs i del conjunt de la fiscalitat. Aquesta reforma estructural haur
dincloure la modificaci de lImpost sobre Societats per introduir principis de progressivitat
en el mateix, dacord amb els criteris de volum de beneficis, creaci de llocs de treball i
sostenibilitat mediambiental.

Recuperar la banca com a servei pblic. Reconvertir la caixa o crear un banc pblic. Donar
suport a la banca tica . En definitiva , instruments financers que per damunt de tot atorguin
prstecs i microcrdits a baix inters a les cooperatives i/o petites empreses que vulguin
invertir en models. de producci autctona i sostenible.

47

EIX 2: SERVEIS PBLICS DE QUALITAT I PROTECCI SOCIAL PLENA

1. SERVEIS PBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS

TORNAR

Els Serveis Pblics garanteixen drets: a l'educaci, a la sanitat, a la justcia ... en condicions
digualtat per a tot la ciutadania.
Defensem l'escola i la universitat pbliques com a garant del dret universal a l'educaci en
condicions d'igualtat. Ens oposem al finanament amb diners pblics de l'ensenyament privat.
Entenem que la salut s un dret i no una mercaderia, de manera que defensem un sistema sanitari
pblic i universal. Ens oposem a la privatitzaci de la salut i defensem un sistema sanitari pblic,
universal, integral, solidari i de qualitat.
Volem uns Serveis Socials pblics que garanteixin la protecci social, suspenent els processos de
privatitzaci, per a la prevenir i eliminar les causes que condueixen a l'exclusi social des d'uns
serveis socials pblics, universals i descentralitzats.
Considerem l'habitatge com un dret i proposem que les administracions ofereixin parcs pblics
d'habitatge de lloguer i per compra a preus assequibles. Exigim la daci en pagament i la fi dels
desnonaments.
Proposem democratitzar la Justcia i transformar la seva administraci en un servei pblic,
transparent i gil. Defensem el dret a la justcia gratuta com a garant d'igualtat davant la llei.
Volem democratitzar els mitjans de comunicaci a travs de lleis que garanteixin un repartiment
equitatiu entre el servei pblic, les iniciatives socials i els negocis privats; volem que simpedeixin
els oligopolis a la comunicaci i que es garanteixin els drets dels consumidors

Enfront de les privatitzacions, des de GUANYEM proposem ms Estat i defensem el carcter


48

universal dels serveis pblics enfront de la selecci per renda.


No volem ms privatitzacions de serveis pblics i de bns comuns i recuperar aquells que han estat
privatitzats
Defensem l'existncia de fortes empreses pbliques en els sectors estratgics de l'economia i ms
inversi en educaci, salut, transport pblic, esport, cultura ...
Des de GUANYEM volem treballar per aconseguir un model avanat de estat social en el qual cada
dret estigui garantit per un servei o poder pblic, com ofensiva a la proposta neoliberal d'aprimar
l'Estat. Per a nosaltres i nosaltres l'educaci, la cura de la infncia i l'adolescncia, la malaltia, la
tercera edat, la salut, el subministrament d'aigua potable i el sistema de desgus, el
subministrament energtic, el transport pblic, el servei de correus, l'esport i la cultura no sn
mercaderies sin serveis pblics que depenen de la responsabilitat pblica. Per aix no se'ls pot
sotmetre al principi de la competitivitat del cost ms baix i el mxim benefici.
Els serveis pblics permeten la satisfacci de les necessitats bsiques de la ciutadania en
condicions d'accs universal, no discriminatori i amb cost assequible. La consecuci d'aquests
serveis, que permeten la cohesi social i representen un salari indirecte, ha suposat un gran esfor
i penalitats per part de la ciutadania en els ltims dos segles.

2. POLTIQUES SOCIALS I COHESI SOCIAL

TORNAR

A Balears se registra una taxa de pobresa i exclusi social del 27,8 per cent, una xifra que situa els
ciutadans de les illes, per sobre de la mitjana estatal, una evoluci "molt superior" a la d'Espanya.
Hi ha 115 llars, aix suposa 306.000 persones, que es troben en exclusi social.
Les estratgies de liberalitzaci i mercantilitzaci dissenyades han desenvolupat d'una nova poltica
"social" que, alhora que imposa un nou "model de gesti i negoci", desmantella el ja frgil "mig
estat" de benestar en l'rea de serveis socials, afectant especialment als sectors ms vulnerables i
49

frgils de la ciutadania. Aquesta estratgia t la seva expressi en:

Entendre els serveis socials com a nou espai per al mercat: El procs d'externalitzaci i privatitzaci
de serveis, prioritzant el preu per damunt la qualitat del servei.

El menyspreu a l'aplicaci de la llei per al desenvolupament de l'autonomia personal i dependncia.

L'absncia d'una estructura comercialitzada i mancomunada de serveis especialitzats amb una


baixa dotaci d'aquests.

L'escassa coordinaci i distribuci de competncies entre administraci local i autonmica.

Considerem que s necessari

laprovaci duna nova Llei Ciutadana de Serveis Socials: que

garanteixi drets subjectius de ciutadania i faciliti actualitzar i modernitzar els Serveis Socials, oberts
a la participaci ciutadana. Una llei que prioritzi la gesti pblica sobre la privada, l'inters pblic
sobre el benefici privat, una llei que defensi i practiqui drets davant d'una "caritat" insuficient i
denigrant de la dignitat de les persones.

2.1. Serveis socials


s indispensable garantir que els sistemes pblics de serveis socials siguin la referncia fonamental
per al desenvolupament de la protecci social. Pare aix, des de GUANYEM proposem per
desenvolupar dels serveis socials, el segent:

Els Serveis Socials no han de ser privatitzats perqu aix deriva sempre en una prdua de qualitat.
Cosa distinta s arribar a acords amb entitats sense nim de lucre per generar una sinrgia entre
recursos pblics i iniciativa privada. En qualsevol cas, el finanament pblic daquests acords ha de
garantir lequiparaci de la situaci laboral dels treballadors i treballadores amb la dels treballadors
de la instituci en qesti que desenvolupin tasques digual o similar categoria.

Garantia d'un serveis socials pblics, universals i descentralitzats de responsabilitat pblica,


relacionats entre si, que contribueixin a atendre les necessitats socials de la poblaci, aix com a
prevenir i eliminar les causes que condueixen a l'exclusi social.

50

L'aprovaci al Parlament de la Carta de Drets Socials i la seva instrumentaci jurdica per definir els
drets exigibles subjectivament pels ciutadans.

Desenvoluparem i dotarem pressupostriament la Cartera de Serveis, com a desenvolupament de


la llei 4/2009 d11 de juny de serveis socials de les Illes Balears que garanteixi el serveis que tenen
dret els ciutadans de les Illes. A lhora, de crear un grup dexperts per actualitzar la cartera de
serveis socials.

Aprovarem un Catleg de Prestacions per garantir els drets subjectius de la ciutadania , tant als
Serveis Socials d'Atenci Primria com Especialitzats, amb consens amb la comunitat cientfica,
professional i els agents socials. Aquest catleg respondr als tres eixos bsics: inclusi de les
persones, famlies, collectius i comunitats en risc o en situaci d'exclusi social; prevenci i atenci
a les persones en situaci de dependncia; protecci a la infncia.

Ampliarem la vigncia a indefinit del Decret Llei 2/014, de 21 de novembre de mesures urgent per
aplicar a les illes balears la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de
ladministraci local, que dicta que les competncies prpies de les entitats locals, fins la seva
derogaci o modificaci per lEstat.

Uns Serveis Socials de carcter prioritriament pblic: Desenvoluparem i reorganitzarem dels


Serveis Socials per assolir un carcter pblic, en qu la iniciativa social, tot i ser complementria,
tingui un destacat paper, tant en la planificaci, gesti i avaluaci dels serveis.

Nous models de gesti i intervenci: No sn neutres i tenen diferents conseqncies segons els que
s'adoptin. En Atenci Primria, la gesti t una forta crrega burocrtica i respon a un
assistencialisme que genera cronicitat, desempoderament dels ciutadans i malestar entre els
professionals. Per aix, proposem:
a) Implantar la gesti telemtica
b) Augmentar les plantilles d'Atenci Primria
c) Que les intervencions professionals responguin als segents principis:

Centrar-se en les potencialitats d'individus, grups i comunitats (en comptes d'en les
seves dficit o mancances).

Prioritzar estratgies preventives i de promoci social mitjanant intervencions


grupals i comunitries.

Gesti de la Diversitat: suport als collectius que pel seu perfil de vulnerabilitat i
exclusi requereixin d'itineraris d'inclusi propis.

Coordinarem les Poltiques Socials: El conjunt de les poltiques socials, fonamentalment les relatives
a educaci, sanitat, habitatge i les poltiques actives d'ocupaci, comptaran amb mapes

51

d'implantaci; s'establiran tres mbits estables de coordinaci: Sociosanitria (Dependncia);


Socioeducativa i Judicial (Protecci a la infncia); Sociolaboral i Habitatge (Inclusi Social)

Per avanar en aquestes idees fora, proposem:


Augmentarem la despesa social, almenys fins equiparar a la mitjana europea i fins a arribar al 7%
del PIB a tot l'Estat.
Reforarem i millorarem l'estructura pblica de la xarxa de serveis socials generals i especialitzats,
zonificaci dotaci de centres socials de base (municipals), establiment d'un pla de finanament
(pla concertat comarcal - autonmic) de serveis socials municipals atenent les rtios recomanats
per poblaci i demanda.

Creaci d'un pla d'ordenaci de serveis especialitzats per rees i poblaci especfica que
atengui els criteris de comarcalitzaci i municipalitzaci. Creaci d'un mapa social de
recursos - necessitats.
Donarem suport a la iniciativa social sense nim de lucre, incloent la seva cooperaci en
convenis de collaboraci amb la xarxa pblica, suport a l'associacionisme social i refor de
la seva implicaci local i autonmica.
Crear un sistema pblic i fiable dindicadors socials, de periodicitat trimestral, que permeti
conixer amb un ajornament mxim de sis mesos les dades socials ms rellevants com,
entre daltres, levoluci de lndex de pobresa a les Illes Balears.
Garantir la igualtat daccs a drets, recursos i prestacions bsiques als diferents territoris
de les Illes Balears.
Promourem plans integrals de desenvolupament comunitari que permetin avanar cap a la
convivncia, la interculturalitat i la plena ciutadania.
Consensuarem amb les administracions locals i entitats socials un catleg de prestacions socials.

Articularem mesures clares dinterrelaci entre les Administracions a fi de possibilitar


processos integrals a famlies i persones que contemplin a ms dels serveis socials: salut,
educaci, formaci, ocupaci, habitatge, transport...

52

2.2. Renda Bsica Social


La virulncia de l'actual crisi est posant a prova la resistncia fins i tot dels dispositius de protecci
a la desocupaci i el que ens planteja la imperiosa urgncia de comptar amb sistemes de rendes
mnimes d'mplia cobertura i de rellevant dotaci pressupostria.
Aix ha de conduir a una nova regulaci d'una Renda Bsica Social xifrat en un 60 per cent de la
mitjana salarial per afrontar els signes ms punyents de la crisi, de cara a les famlies i persones en
greu situaci. Seria una mesura compensatria de distribuci de la renda per a possibilitar la
subsistncia de les persones aturades en edat de treballar que per no haver cotitzat a la Seguretat
Social o haver esgotat la prestaci. Seria una mesura de transici fins arribar a una societat de
plena ocupaci i el ple desenvolupament dels serveis pblics universals. Respon a la garantia del
dret subjectiu de subsistncia.
Coneixedors de les dificultats d'inclusi laboral i amb la finalitat de garantir la cobertura de
necessitats bsiques garantirem el salari social a qui no tingui altres ingressos, mitjanant
programes especfics que facilitin la integraci social d'aquestes persones com a mesura
compensatria de redistribuci de renda per a possibilitar la subsistncia de les persones aturades
en edat de treballar que per no haver cotitzat a la Seguretat Social o haver esgotat la prestaci per
desocupaci no reben aquesta i no hagin aconseguit cap ocupaci al mercat de treball.

La poblaci en risc dexclusi social, mereix un especial esfor la posada en marxa i la consolidaci
dels dispositius dinserci laboral dirigits a collectius en risc d'exclusi social. La regulaci, foment i
suport econmic a les empreses d'inserci i la introducci de clusules socials en la contractaci
pblica de serveis sn objectius prioritaris.
2.3. Autonomia personal i atenci a la dependncia

A aquesta Comunitat Autnoma sha aplicat la Llei d'Atenci a la Dependncia amb notables
dficits de serveis socials i perjudicis soferts per les famlies cuidadores. Les persones en situaci
de dependncia i les seves famlies no poden seguir suportant aquesta mala gesti i aquestes
53

mancances de cobertura.
L'atenci a les persones en situaci de dependncia s una de les prioritats, tant en l'agilitat de la
tramitaci, com en l'ampliaci de la cobertura i en la qualitat i adequaci de les prestacions i
serveis reconeguts.
GUANYEM es compromet a deixar sense efecte les retallades en les prestacions econmiques i en
l'Ajuda a Domicili implantades pel Govern del PP. Els nostres compromisos es concreten en les
segents mesures:
-

En els tres primers mesos de la legislatura, els governs autonmics en collaboraci amb les
corporacions locals, dissenyaran i posaran en marxa un programa d'mplia difusi del dret a
l'atenci a la dependncia.

Sha de resoldre la llista d'espera de les sollicituds en el termini mxim de tramitaci de les
sollicituds (des de la presentaci de la sollicitud a l'emissi del dictamen) ser de tres mesos.

En el quart trimestre de l'any 2015 la Conselleria responsable, revisar els criteris d'aplicaci del
barem de valoraci, establint un protocol d'actuaci, per a una aplicaci adequada i no restrictiva
del mateix.

En els pressupostos per a l'any 2016 l'Ajuda a Domicili tindr un finanament suficient per complir
el nombre d'hores d'atenci mensual establert inicialment per la Llei d'Atenci a la dependncia en
funci del grau reconegut.

En els pressupostos per a l'any 2016 s'incrementar el finanament del nombre de places
residencials i centres de dia. S'establir una partida especfica per al pagament de les quotes del
conveni especial de les persones cuidadores no professionals.

Respecte a l'aplicaci de la Llei de Dependncia, exigim finanament i gesti pblica per


complir els seus objectius i transparncia en el control de les despeses. Que tota persona
afectada pugui triar ser atesa al seu domicili per especialistes o en un centre adequat a les
seves necessitats i que el temps d'espera, desprs de la petici d'ajuda, no excedeixi dels sis
mesos. Proposem:

Millorar les infraestructures i serveis residencials de les persones majors.

Millorar i facilitar laccs a les persones amb discapacitat i als seus familiars a serveis
dassessorament i consulta sobre salut, educaci a la diversitat , discapacitat i ocupaci.

54

Coordinar la Fundaci dAtenci i Suport a la Dependncia i Promoci de lAutonomia Personal de


les IB amb els serveis socials municipals, per acordar les accions i intervencions a desenvolupar.

Abans del 31 de desembre del 2015 se s'haur resolt la llista d'espera de les sollicituds. A partir de
l'1 setembre 2015 el termini mxim de tramitaci de les sollicituds (des de la presentaci de la
sollicitud a l'emissi del dictamen) ser de tres mesos.

2.4. Persones majors

L'envelliment progressiu de la poblaci planteja nous reptes en l'atenci a les persones ms majors
per a assegurar la seva dignitat i evitar el desaprofitament de les seves capacitats. La fi de la vida
laboral no ha de ser, en cap cas, sinnim de la marginaci de l'activitat cvica que a tots competeix.
Les persones majors amb discapacitat per a desenvolupar les activitats de la vida diria han de
contar amb el suport pblic que mereix la seva dignitat.
Ens comprometem a impulsar un Pla estratgic per a les persones majors, adequat a la situaci
actual de les persones majors en la nostra Comunitat.
Garantirem una atenci personalitzada i de qualitat sobre la base de les segents mesures:

Promocionarem, els convenis collectius, mesures flexibles per als treballadors que tinguin cura de
les persones majors depenent (reducci dhoraris, excedncies especials, etc.)

Incrementar el nombre de places residencials pbliques per a persones assistides. Laccs a totes
les places residencials ser mitjanant un barem pblic.

Ampliarem lactual oferta d'habitatges tutelats. Elaboraci dun protocol que doni garanties de
continutat datenci a les persones que puguin adquirir un nivell de dependncia i que requereixin
altres serveis.

Crearem un fons econmic per adequar els habitatges de les persones majors i eliminar-ne les
barreres arquitectniques. Impulsar un fons econmic i orientacions tcniques per a disposar
sistemes d'ajudes i subvencions per a ladaptaci dels domicilis habituals a les noves necessitats de
les persones majors.

55

Universalitzarem el dret a l'atenci en els centres de dia, per a persones amb greus situacions de
necessitat, duplicant en els prxims quatre anys el nombre de places existents fins aconseguir una
cobertura dun 6% per a persones majors de 75 anys.

Establirem un complement autonmic amb un 25% , que no tenen recursos de recursos econmics
suficients per poder fer front a les necessitats bsiques.

Elaborarem i aprovarem un protocol dactuaci en situacions de maltractament a gent


gran, similars als existents en els mbits de la infncia i de la violncia de gnere.

En relaci a les activitats de temps lliure i oci de les persones majors proposem:

Fomentarem el voluntariat i l'associacionisme de persones majors. Garantint la independncia de


les associacions de persones majors.

Crearem consells de participaci, en tots els serveis finanats amb recursos pblics, que incorporin
a persones majors i respectin plenament el funcionament democrtic.

Promourem iniciatives perqu les persones majors segueixin formant part de la vida social de les
seves localitats.

Diversificarem loferta ldica, cultural i participativa per a les persones majors. Incrementarem els
serveis i les ofertes d'oci i formaci, no instrumentalitzades per les administracions pbliques, per a
les persones majors. Amb la participaci de totes les administracions.

2.5. Poltiques de suport a la discapacitat


GUANYEM es compromet a lluitar per un canvi real i es centrar, com a rees ms rellevants, en:

Atenci Primerenca, Autonomia Personal, Ocupaci, Educaci, Accessibilitat Universal, Sanitat,


Dona amb Discapacitat i Serveis Socials.
Plantejarem la creaci d'una rea autonmica que revisi i vetlli per l'actual marc jurdic i el control

de l'aplicaci de la Convenci de l'ONU sobre Drets Humans de les Persones amb Discapacitat en
el Pla vigent i en els successius que s'adoptin, aix com per l'establiment d'un marc normatiu de
cada comunitat que desenvolupi el Reial decret llei 1/2013 que aprova la Llei General de Drets de
les Persones amb Discapacitat i el seu Inclusi Social al nostre pas.
56

Totes les organitzacions representatives del collectiu de Persones amb Discapacitat a la


Comunitat Autnoma seran cridades a treballar conjuntament amb el Govern i el Parlament
corresponent en l'elaboraci del nou Pla d'Acci per a Persones amb Discapacitat, per tamb
faran un seguiment exhaustiu del grau dexecuci i compliment del mateix per als segents quatre
anys. Ha de ser aquest un pla que afronti seriosament l'actual crisi econmica i que vetlli per la
seguretat del benestar social del collectiu. Com a prioritat programtica s'impulsar l'elaboraci
del nou Pla.
s molt important potenciar l'autonomia personal per a millorar la participaci de les Persones
amb Discapacitat a la societat i traslladar a les famlies la mxima tranquillitat en la seva situaci.
Les poltiques de suport a la discapacitat han d'implicar una aposta radical per la promoci de
l'autonomia personal i per la igualtat de drets.
Els principis de "no discriminaci" i "daccessibilitat universal" han de passar de les belles paraules
a fets tangibles. En aquest context, les poltiques d'ocupaci sn la primera fita per obrir les
perspectives socials d'integraci. Si en temps de crisi tota la poblaci pateix circumstncies de risc,
l'impacte en la discapacitat s descomunal i insostenible. Per aix, el seu tractament singular i
proteccionista s un repte urgent.
Entre les mesures de suport a la discapacitat, proposem el desenvolupament d'un nou Pla de Salut
Mental (darrera actualitzaci de lestratgia de Salut Mental va ser el 2006) que abordi les
necessitats de reforma, condicionament i accessibilitat per a discapacitats, aix com un Pla de
visualitzaci, prevenci i inclusi de les persones amb problemtiques de salut mental.
Cap d'aquestes poltiques ser possible sense el comproms amb els professionals pblics, regulant
les seves funcions professionals en dileg i acord amb els professionals i sindicats i impulsant la
formaci i la dignificaci de la seva funci professional.

Proposem :

57

Vetllarem pel compliment de les reserves legals de llocs de treball, poltica activa d'eliminaci de
barreres, poltica activa d'ocupaci enfront de poltiques passives, poltica activa d'ajuda a
eliminaci de barreres en habitatges, etc.

Millorem els recursos pblic per a l'atenci als discapacitats, en particular a la seva inclusi
sociolaboral seguint models de treball amb suport i les altres alternatives ms facilitadores de la
plena inclusi social.

Dotarem pressupostriament d'una manera suficient les mesures d'atenci a les persones amb
discapacitat i impulsarem el compliment de les lleis i mecanismes que afavoreixin la prevenci,
assistncia i integraci de les persones amb discapacitat i a constituir un Fons especial per a la
creaci de llocs de treball destinats a discapacitats fsics, psquics i sensorials, com instrument
d'inclusi sociolaboral. El suport a l'ocupaci ha de garantir la suficincia de places, la qualitat de
les mateixes, el ple respecte als drets laborals dels treballadors i la viabilitat de les iniciatives.

Donarem suport a les famlies i a les associacions. El suport efectiu a les famlies amb persones amb
discapacitat requereix de l'ampliaci, millora i diversificaci dels programes socials i sociosanitaris i
els centres d'atenci a les persones amb discapacitat. Cal incrementar els recursos pblics per a
persones amb discapacitat: ajuda a domicili, centres de dia, residncies i centres ocupacionals,
programes dinclusi de tots tipus, etc. En la actualitat, l'atenci descansa en el moviment
associatiu i sobretot en els familiars cuidadors, majoritriament dones. Donarem suport al
moviment associatiu de les persones amb discapacitat i dels familiars, que tenen un paper
important que ocupar, tant en les funcions de representaci i participaci institucional, com en la
participaci en la gesti de centres i programes.

Farem complir la Llei 13/1982, de 7 dabril, dintegraci social dels minusvlids en matria laboral.

Aplicarem la normativa vigent en matria daccessibilitat.

Desenvoluparem els programes de promoci de lautonomia personal.

2.6. Inclusi social


Aprovaci de la Llei de Drets Vitals Bsics, un escut de protecci enfront de la pobresa. La
proposta t com a finalitat donar resposta a les necessitats bsiques d'una gran part de les
persones que, amb independncia de la seva situaci social, veuen com la manca de treball o
d'habitatge els aboca a una exclusi econmica que els condueixen a la marginalitat.
Una llei que pretn assegurar que totes les persones que resideixin en la nostra Comunitat tinguin
58

cobertes les seves necessitats bsiques en els aspectes essencials per a una vida digna:
alimentaci, ingressos mnims, habitatge i subministraments principals, dirigida a persones sense
ingressos estables que es trobin en situaci de risc de pobresa econmica i / o exclusi social, amb
un conjunt de mesures de rescat social que es consideren imprescindibles.
Els principals aspectes que contempla la proposta de Llei serien els segents:
Reforar els Serveis Socials d'Atenci Primria, ampliar la rtio de professionals en lAtenci
Primria i Especialitzada.
Garantir la disponibilitat de subministraments mnims bsics d'aigua i energia. L'electricitat, l'aigua i
el gas sn un servei pblic bsic i noms el control pblic permet garantir la universalitat del servei,
l'equitat i la progressivitat de les tarifes.

La crisi econmica unida a l'encariment dels preus en els subministraments agreuja la dificultat
d'afrontar la factura energtica de les classes socials ms vulnerables. En aquest sentit observem
que, mentre Ajuntaments i entitats socials han hagut d'incrementar les partides d'ajudes
destinades a urgncia social i concretament les referides al pagament de factures de gas, llum i
aigua, les grans companyies de subministraments continuen obtenint beneficis milionaris i
ordenant el tall de subministraments per deutes irrisries.
s urgent llavors, actuar a nivell dEstat mitjanant una modificaci en la regulaci del sistema de
subministraments bsics de la llar, per poder incloure un mecanisme on prevalgui l'estalvi i es
penalitzi el consum ineficient, garantint les tarifes que no siguin objecte de mercat, establint preus
socials i elements de fiscalitat energtica favorable per a les famlies amb baixos ingressos
econmics.
Per aquest motiu els governs autonmics han d'acordar amb les empreses subministradores
l'establiment d'un preu social en els subministraments bsics de les llars amb poder adquisitiu
redut i, en particular per a les famlies en risc d'exclusi social a ms d'establir criteris clars,
transparents i homogenis per a la concessi basats en la renda familiar.
Aquest "preu social" no implicar una despesa pressupostria extraordinria per a les
59

Administracions Pbliques competents i tampoc podr repercutir sobre la resta dels usuaris, de
manera que anir a crrec de les companyies subministradores d'energia..
En la situaci actual es fa ms necessari que mai la posada en marxa el Pla Autonmic d'Inclusi
Social, de carcter totalment transversal, en qu s'assenyali molt b, amb els protocols
corresponents, la necessria complementaci i coordinaci dels diferents sistemes i rees
d'intervenci: Serveis Socials, Salut, Educaci, Habitatge, Poltiques actives d'Ocupaci ... des d'una
perspectiva de gesti de la diversitat, aquests plans han de contemplar les especificitats que
presenten els diferents collectius en situaci de vulnerabilitat.

Proposem:

Reduirem lndex de pobresa a les Illes Balears un mnim del 10%, en coherncia amb els
objectius de lEstratgia Europea 2020, establint Plans dInclusi Social on sassumeixi
lobjectiu de la pobresa, de la integraci social i laboral dels rics dexclusi social i assegurar
que les poltiques econmiques no generin pobresa i ms desigualtat.

Consensuarem amb les entitats socials, professionals i experts els Drets Bsics de les
Persones (alimentaci, habitatge, accs a la sanitat, ...), definir les mesures i prestacions
bsiques i donar cobertura econmica a les que sen derivin.

Desenvoluparem les poltiques dintegraci de les persones vulnerables per facilitar la


consecuci dels seus Drets Bsics.

Promourem una especial coordinaci amb les diferents Conselleries (Habitatge, Educaci,
Igualtat, Benestar Social,...) que permeti amb les accions i esforos per donar suport a les
famlies ms vulnerables (amb nins menuts, dones soles amb crregues familiars amb
major risc dexclusi social, dones vctimes de la violncia masclista, mares joves, etc. ) .

Augmentarem progressivament la despesa de prestacions socials.

Elaborarem un Pla Estratgic de Serveis Socials, per articular accions, programes i plans de
treball des del sistema de serveis socials, en collaboraci i coordinaci amb els Serveis
especialitzats (Dona, infncia, famlia...) de lAdministraci. I les entitats del Tercer Sector
que treballen amb persones en risc dexclusi social.
60

Creaci de l'Abonament Transport Social: per a totes aquelles persones que es trobin en
situaci de pobresa i / o exclusi social. que resideixin en la Comunitat Autnoma

2.7. Infncia i adolescncia


Defensarem una actuaci integral datenci a la infncia. Linfant el concebem com un subjecte
actiu, portador de drets, amb participaci i implicaci social i integrat a la vida comunitria.
La protecci a la infncia s una obligaci comuna a totes les institucions, educatives, sanitries,
socials, de justcia, etc. Cadascuna en el seu diferent nivell.
Prioritzarem les poltiques d'infncia a l'agenda pblica i poltica. S'ha de visibilitzar a una infncia,
privada de molts dels seus drets i oculta en l'estructura familiar, portant el nen a ser un subjecte
social ple i no un mer objecte de protecci, d'acord amb la Convenci dels Drets del Nen i de la
Nena. Cal el comproms dels agents poltics i socials per a la millora de la vida dels nens i les nenes,
la visibilitzaci de les seves necessitats, el reconeixement i la garantia de l'exercici dels seus drets,
entre ells el de participaci en totes les decisions i mbits que els afecten. En conseqncia es
proposem l'avaluaci del compliment de la Llei de garanties de la infncia i l'adolescncia, o
similar, com a marc per revisar la situaci de la infncia a la Comunitat Autnoma i el compliment
dels seus drets.
Per a aix, s'aprovar un Pla per a la Promoci dels Drets i del Benestar de la Infncia i
l'Adolescncia en la Comunitat, que desenvolupi els programes intersectorials que estimulin i
regulin les garanties de qualitat dels serveis d'atenci a la infncia, l'adolescncia i les famlies. Es
crear el Consell Intersectorial de la Infncia com a rgan de representaci de l'administraci, de
les entitats de la iniciativa social i de la prpia ciutadania.
Impulsarem normativa per a la introducci de l'enfocament de drets en l'atenci a la infncia.
L'inters de la infncia ha de deixar de ser un concepte indeterminat per ser definit i concretar
mecanismes que permetin el control i la protecci efectiva dels drets: un Consell Audiovisual per
exercir la vigilncia i sanci de les intromissions en el dret a l'honor, la intimitat familiar i personal i
61

la prpia imatge dels nens, nenes i adolescents, la creaci d'una Carta per a la Protecci del Menor
no Acompanyat i la redacci de Protocols d'Atenci, Qualitat i Avaluaci de Serveis. Per eradicar les
situacions d'abs i maltractament entre iguals, de violncia de gnere i per a la detecci i atenci
de situacions de risc social es proposa la Creaci d'Equips de Mediaci, especialitzats en la
resoluci de Conflictes en els diferents mbits on es desenvolupa la vida social de la infncia.

Proposem:

Definirem un sistema de finanament que atorgui estabilitat i perspectives de desenvolupament als


serveis datenci a la infncia i a la famlia dmbit municipal, insular i autonmic.

Crearem un Pla integral datenci a la infncia i adolescncia amb integraci de tots els nivells de
lAdministraci i la iniciativa privada sense afany de lucre i amb dotaci pressupostaria. En general,
instar a la instauraci de processos de planificaci estratgica en el sector.

Consolidarem programes de treball socioeducatiu amb famlies en situaci de risc social, coordinats
amb altres programes especialitzats de caire assistencial o psicoteraputic.

Aprofundirem en les actuacions dels programes dacolliment familiar incrementant les actuacions
dirigides a menors de ms de tres anys.

Crearem un centre teraputic per a menors amb diagnstics de salut mental, que actualment
necessiten sser traslladats a altres comunitats autnomes.

Reconvertirem lOficina de Defensa dels Drets del Menor en un organisme autnom dependent del
Parlament per tal que, quan es cre la Sindicatura de Greuges, pugui configurar-se com un
departament o negociat integrat en la Sindicatura.

Potenciarem lnies dactuaci preventives del conflicte juvenil amb una perspectiva integradora
dels collectius de risc i amb criteris de foment de la cohesi social.

Disposarem mitjans i recursos per a l'atenci en xarxa d'adolescents i joves que presentin
problemes de conductes agressives i no siguin atesos mitjanant l'oferta actual.

Establirem un programa de collaboraci amb universitats, associacions, fundacions, etc. per a


l'elaboraci d'estudis i noves experincies en el tractament de joves en conflicte social i lavaluaci
dels programes dactuaci implementats en els darrers anys.

Crearem un Observatori dels Drets de la infncia i adolescncia en cada comunitat autnoma:


recopilar i disposar d'informaci sobre la realitat de la infncia i de l'avaluaci de les poltiques i
programes.

62

Revisarem i potenciarem la legislaci i els instruments de protecci de menors. S'ha produt una
retallada en els recursos dedicats a la protecci dels menors en situacions de risc i desemparament.
Cal regular el funcionament de la Comissi de Tutela del Menor, donar prioritat al acolliment
familiar sobre el residencial i regular el Acolliment Familiar en cada comunitat autnoma
contemplant, entre d'altres aspectes, el desenvolupament de l'acolliment familiar professionalitzat,
aix com un programa d'acompanyament i suport a l'acolliment familiar extensa, revisar el
funcionament dels centres residencials. El que es plasmar en un desenvolupament normatiu que
reguli l'acolliment residencial en la comunitat autnoma, que contempli els tipus de centres en
funci de les necessitats dels menors.

Promocionarem la parentalitat positiva i la conciliaci. Proposem treballar amb les famlies amb
una finalitat educativa i comunitria que faciliti la prevenci de conflictes. Cal actuar sobre la
solidaritat intergeneracional, la seguretat econmica, la salut, l'educaci, l'accs a l'habitatge, la
situaci de les famlies monoparentals o la gesti dels conflictes familiars.

Impulsarem frums, consells i altres espais de participaci infantil.

Dissenyarem una llei integral de violncia contra la infncia, contra el maltractament, l'abs,
l'explotaci sexual i tota forma de violncia contra la infncia, el ciberassetjament (o grooming).

Elaborarem un Pla especial urgent per combatre la pobresa i l'exclusi social infantil.

Crearem una oficina de defensor del menor que assumeixi les funcions de protegir i promoure els
drets de la infncia.

2.8. Joventut
Des del GUANYEM, creiem que els i les joves son ciutadans i ciutadanes de ple dret, amb dret per
tant per participar activament, opinar i decidir sobre les poltiques que es desenvolupen.
Per aix, apostem per unes poltiques co-dissenyades amb la gent jove i els diferents agents socials
implicats. Apostem per una joventut compromesa amb la transformaci social i reivindiquem la
participaci activa de la gent jove. En aquesta lnia, entenem que la democrcia ha de ser alguna
cosa que vagi ms enll de participar en les eleccions cada quatre anys i que nosaltres, tinguem o
no divuit anys hem de ser els i les protagonistes de les poltiques que els afecten.
Per aix, expressem tota la nostra belligerncia sobre un model social basat en lindividualisme i la
63

competitivitat, i reivindiquem uns poders pblics capaos de fer poltiques dirigides a la joventut
amb la joventut, creant joves compromesos i compromeses, persones crtiques, amb capacitat
diniciativa i danlisi de la realitat que els envolta, dactuar i transformar-la.
GUANYEM, aposta per unes poltiques de joventut que tenen com a objectiu principal facilitar
lemancipaci de la gent jove. Creiem que totes les poltiques i propostes que presentem a
continuaci han de vertebrar-se a travs dun Pla Jove. Un pla jove integral que ha de tenir com a
mtode bsic la participaci en tots els mbits de la societat.

A) Habitatge jove :
Pensem que lhabitatge s un dret constitucional universal com ho s leducaci o la sanitat, i
treballarem per laccs a lhabitatge de la joventut de manera efectiva.
Seguint les dades dels darrers de lOBJOVI (Observatorio Joven de la Vivienda), els i les joves a les
Illes Balears per adquirir un habitatge lliure haurien de cobrar al voltant de 3.89551 euros, un
17932% ms del sou actual, quan la mitjana estatal s de 1.000 euros (un 40%)
Volem impulsar una poltica diferent i alternativa dhabitatge, volem que es prenguin mesures que
no noms acabin amb la tendncia en laugment daquests tant per cent, sin que els redueixi i
donin resposta a totes les necessitats que esdevenen daquest problema. Volem que es promogui i
faciliti laccs a lhabitatge de la joventut, sobretot a travs de les poltiques de lloguer, la
penalitzaci de lhabitatge buit, la rehabilitaci i recuperaci del parc immobiliari deteriorat o
abandonat, lhabitatge pblic en lloguer sense opci de copra i la lluita contra la especulaci i la
corrupci. I sense obviar poltiques generals que incideixin en les condicions laborals del jovent,
que potencin la igualtat real entre homes i dones i que aturin lespeculaci i la corrupci.
Per aix proposem les mesures segents
Per a facilitar i garantir laccs a lhabitatge a la joventut:
64

Pla de Primer allotjament o allotjament temporal:


-

Pblics.

Amb qualificaci de per vida.

Destinats a lloguer exclusivament, sense opci de compra.

Promoguts per institucions pbliques dhabitatge

Nombre dallotjaments a lany: 300/any durant els prxims cinc anys.

Dirigit a joves menors de 35 anys.

Que facilitin la rotaci.

Programa dhabitatge en lloguer social:

Programa especfic de lloguer social que suposi al menys superar el 2% de les promocions anuals
dhabitatges socials.

Habitatge buit i poltica de lloguer:

Crearem programes on lAdministraci ser la que llogar directament al propietari i posteriorment


al jove o la jove sense que aquest hagi de pagar ms dun 30% del seu sou.
B) Ocupaci
El model productiu de les Illes Balears est caracteritzat per la seva manca de sostenibilitat
econmica, social i ambiental. Les conseqncies per els i les joves treballadores de les
implicacions que porta aquest model productiu sn molt importants donada la centralitat que juga
aquest aspecte en el conjunt de la vida dels joves, i repercuteix directament a la seva possibilitat
demancipar-se, de tenir una vida autnoma. Per tant, cal avanar de manera clara cap a un model
productiu diferent, aquest ha dimplicar necessriament:

Laccs a un treball estable i en el que podem desenvolupar les capacitats que hem
adquirit amb els estudis.

La possibilitat de poder continuar amb la nostra formaci, tant acadmica com laboral.

65

La suficient remuneraci per construir un model de vida autnoma i emancipada. En la


que puguem accedir a un habitatge en condicions i sense hipotecar-nos la vida.

Una jornada laboral que ens permeti gaudir del nostre temps doci, aix com permetre la
conciliaci familiar i mantenir una participaci social.

Un treball segur, sense els accidents laborals que actualment patim.

El principal problema del mercat laboral juvenil ara s aconseguir un treball.

Per tant, proposem :

Formaci ocupacionals til i efectiva:

Oferir a totes les persones joves en situaci datur, en el termini mxim de sis mesos, una oferta
formativa ocupacional a les seves potencialitats o una oferta de treball a travs del Servei
dOcupaci de les Illes Balears, incidint especialment en l'aprenentatge de diferent llenges.

Becaris i investigadors:

Dotar la universitat dels recursos necessaris per tal que puguin cobrir les seves necessitats de
personal docent. Reconeixement dels becaris i remuneraci de les seves prctiques, al mateix
temps que es limita lencadenament de beques. Conversi dels contractes dinvestigaci en
contractes de treball.

Locupaci estable:

Vincular els ajuts pblics, directes o indirectes a la creaci de treball estable, de qualitat i segur
pels joves. A ms, oferir a totes les persones joves en situaci datur, en el termini mxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional a les seves potencialitats o una oferta de treball a travs
del Servei dOcupaci de les Illes Balears. Incloure criteris socials relacionats amb l'ocupaci juvenil
en els plecs de condicions per a l'adjudicaci de contractes pblics que facin els nostres
Ajuntaments, Consells, Comunitat Autnoma i tots els ens que en depenen (consorcis, empreses
pbliques, etc.).

Plans de seguiment dels i les joves sense formaci:

Establir estratgies de seguiment i avaluaci de totes aquelles persones que expulsa el sistema
educatiu. A totes les poblacions i illes, impulsar plans de seguiment de cada jove que finalitza
66

lensenyament secundari sense obtenir el graduat, amb lobjectiu de derivar-los a altres ofertes
formatives, reincorporar-los a lensenyament reglat i afavorir-ne la inserci al mercat de treball en
ocupacions estables, de qualitat i segures.
C) Educaci
La comunitat autnoma de les Illes Balears t dels ndexs ms baixos de joves estudiants d'arreu de
l'estat, posant-se de manifest la necessitat de potenciar la formaci entre la joventut illenca.
Apostem per una educaci pblica amb totes les seves caracterstiques: cientfica, laica,
coeducativa, participativa, democrtica, lligada al seu entorn, pluralista i inclusiva, orientada a la
formaci integral, a lautonomia personal i al desenvolupament de lesperit crtic.
Per tot aix proposem:

Plena gratutat de lensenyament pblic:

Comprendr la gratutat dels llibres de text i materials didctics pel sistema de prstec Amb
garantia de coresponsabilitat. Per aix, es crearan biblioteques daula o centres de recursos daula.

Creaci de ms places de F.P. de formaci inicial i dels cicles de grau

Congelaci de les taxes universitries i supressi de les recarregues en

mitj i superior.
segones i terceres

matrcules.

Ms beques: Major importncia dels criteris socio-econmics sobre els acadmics a lhora
daccedir a una beca de la Comunitat.

Augment de la oferta universitria.

D) Igualtat doportunitat entre dones i homes


Creiem en una societat on els joves i les joves puguin exercir de igual manera la seva plena
ciutadania. La realitat ens mostra cada dia que encara calen canvis perqu arribem a la igualtat real
67

entre dones i homes.


Les nostres propostes per aconseguir el canvi passen per:

Tindrem en compte la perspectiva de gnere en totes les actuacions que afectin a la joventut, i
vetllarem, a travs de la consulta obligatria a persones expertes en gnere, perqu unes poltiques
suposadament neutres no contribueixin a perpetuar la discriminaci. Per aix, es crear un
pressupost autonmic per la inclusi daquesta transversalitat.

Fomentarem des de les institucions mesures dacci positiva en clau de gnere, fomentant aix,
lassociacionisme de les dones joves i garantir la seva participaci als rgans de representaci
juvenil, per tal de reforar lempoderament de les dones joves i feminitzar tamb el teixit
associatiu.

Desenvoluparem un pla digualtat doportunitats a nivell autonmic en coordinaci amb els


diferents ajuntaments, referit especficament a les dones joves.

Programes especfics i campanyes de sensibilitzaci entre la poblaci estudiantil de la problemtica


de gnere (prevenci i rebuig a la violncia de gnere, repartiment equitatiu de les tasques, revisi
de lassignaci de rols de gnere, educaci afectiva-sexual...)

Promourem la coeducaci i la utilitzaci de llibres de text en els que les dones siguin representades
com a subjecte actiu de la Histria, i en els que no sincloguin models i actituds sexistes, aix com la
revisi dels llibres actuals.

Campanyes dinformaci, formaci i collaboraci deducaci no sexista, prevenci i detecci de


problemes alimentaris, aix com de la violncia de gnere, dirigides a associacions de pares i mares
dalumnes, escoles de persones adultes, tutories...

Impulsarem mesures que evitin lactual model dexclusi basat en determinats cnons esttics
fomentats publicitriament i comercialment pel sector txtil i de la imatge.

Potenciarem leducaci dels esports dequips tant mixtes com femenins, fomentant la collaboraci
i no la competici. Aix com prioritzar i facilitar ls de les installacions esportives pbliques a
equips femenins i mixtes.

Desenvoluparem programes de lideratge i autoestima , de fcil accs i dirigit especficament a les


dones joves.

Elaborarem dun pla integral contra la bulmia i lanorxia que tingui en compte els diferents agents
implicats i des de tots els aspectes: publicitat, nutricional, educacional, esttic, psicolgic,
educatiu...

68

Campanyes informatives dirigides a la joventut per a la prevenci i sensibilitzaci en matria de


violncia de gnere, embarassos no desitjats, interrupci de lembars, malalties de transmissi
sexual...

Facilitarem punts dinformaci als espais juvenils que facilitin a les dones joves la detecci de
situacions de violncia familiar.

Augmentarem els centres de planificaci familiar oberts 24 hores i cost 0 del tractament post coital
sense lmit dedat. Aix com el canvi de nom daquests centres per a una major difusi de les seves
autntiques funcions. Entenem que el nom de planificaci familiar est molt lligat al sistema
patriarcal que assumeix la sexualitat com a merament reproductiva. Es proposa el nom de Centres
dinformaci i atenci sexual.

Campanyes destinades a joves sobre la importncia del control ginecolgic en la prevenci de


malalties prpies de la dona.

Legislaci sanitria que garanteixi la prctica de la interrupci voluntria de lembars dintre de la


xarxa sanitria pblica amb total cobertura per part de la Seguretat Social.

Garantirem ladequaci de la oferta pblica de leducaci infantil 0-3 a la demanda real.

Desenvoluparem totes les mesures i accions necessries per la efectiva incorporaci al mercat
laboral de les joves amb fills al seu crrec.

Adaptarem els horaris dels serveis pblics i del mercat de treball en els mbits que sn de
competncia autonmica per afavorir que homes i dones joves comparteixin responsabilitats en
lmbit domstic i del treball.

Facilitarem la formaci continua de les dones joves amb fills i/o filles al seu crrec, amb beques i
ajuts econmics especfics, i totes aquelles mesures dirigides a que la dona jove pugui assolir un
major grau de competncia al mn laboral, i per tant, fer-la ms lliure i independent. El fet
reproductiu no ha dallunyar a la dona jove dassolir els ms alts nivells formatius i professionals.

E) Per a la millora de la salut sexual de la joventut i el desenvolupament dels drets sexuals i


reproductius
Tractar des de les institucions la homosexualitat, el lesbianisme i la transsexualitat des duna ptica
desquerra transformadora que implica, inevitablement, entendre la diversitat, en totes les seves
expressions, com a enriquiment. I on les concepcions moralistes per part de les administracions no
tenen cabuda.

69

Considerem la prevenci de la homofbia, un eix transversal en la nostra proposta poltica de


millora de la salut sexual dels joves i les joves de les Illes.

Proposem :

Edici de materials que continguin mesures informatives adients a les caracterstiques


socioculturals dels i les joves i que contribueixin a mantenir-los informats i informades:
o

Prevenci de la homofbia i transfbia.

Sexualitat.

Prevenci de Malalties de Transmissi Sexual.

Prevenci del VIH/SIDA.

Anticoncepci.

Agressions i abs sexual.

Dispositius d'atenci sanitria i comunitria per a joves.

Crearem dintre de les pgines webs institucionals un espai que permeti l'accs juvenil a
informaci rellevant, contrastada cientficament, sobre la sexualitat entre altres aspectes
relacionats amb la seva salut.

Accessibilitat del preservatiu:


o Edici i distribuci de materials, explicatius de la necessitat del seu s.
o Reduir el preu del preservatiu fins a un preu simblic, a farmcies, superfcies
comercials, i a travs de mquines expenedores en llocs transitats per joves.
o El Preservatiu ser distribut gratutament en els Centres de Planificaci Familiar, oberts
24 hores, a tots els i les joves, que ho demandin. Els Centres de Planificaci passaran a
anomenar-se Centres dinformaci i atenci sexual, ja que entenem que el nom de
planificaci familiar est molt lligat al sistema patriarcal que assumeix la sexualitat com
a merament reproductiva.

Lanticoncepci demergncia:
o Els programes d'informaci, anteriorment indicats han d'incloure informaci bsica
sobre la anticoncepci d'emergncia
70

o Accs gratut a la pndola post-coital, amb l'adequada supervisi mdica, als joves i les
joves sense lmit dedat, que ho demandin. Es far a travs del Centres dinformaci i
atenci sexual.
o Aix mateix, les mesures dalt esmentades seran acompanyades d'informaci sobre la
pndola post-coital, com quin s la seva utilitat, quin s la seva funci i finalment quins
sn els seus efectes tant directes com secundaris.

Programes de Salut i Joventut:

o El desenvolupament d'un programa de salut destinat a evitar embarassos no desitjats, i


prevenir la transmissi de malalties sexuals.
o Desenvolupar, des dels Serveis de Joventut nous programes d'Educaci Sexual integrats
en iniciatives de formaci en Estils de Vida Saludable i Educaci per a la Salut dirigits
als joves amb la finalitat de prevenir els embarassos no desitjats i les malalties de
transmissi sexual incidint en les relacions afectiu-sexuals i en la promoci de l's del
preservatiu.
o Oferir als centres pblics i privats un Projecte d'Educaci a les aules per a adolescents
que, segons les diferents etapes evolutives, desenvolupi els segents aspectes i reuneixi
les segents caracterstiques:.
o Editar i difondre continguts de la prctica afectiu-sexual, tractant els seus riscos i la seva
prevenci. Material adaptat a l'edat i a l'experincia afectiu-sexual, per a possibilitar
una opci saludable i personalitzada.
La inclusi d'aquest programa en els Centres Pblics, Concertats i Privats d'Educaci seran
condici exigible per a la prestaci d'altres programes de suport a aquests centres.

Accions complementries a les Actuacions Educatives:


Per desenvolupar lestratgia esmentada a lapartat anterior, es requereixen persones
adequadament formades. Aix mateix, sestabliran mesures per a desenvolupar un recolzament a
71

pares i mares o tutors i tutores, per facilitar un dileg familiar obert sobre la sexualitat. Per aix
sestablir un Programa dActuaci Especfic amb les Associacions de Mares i Pares dAlumnes
(AMPAS). Sense perdre de vista el paper que pot jugar en aquest sentit el teixit associatiu que
treballi aquest mbit de manera especfica (Escola de Sida, ALAS, Metges del mn...).
Sistemes dinformaci i davaluaci:
Lanlisi de la situaci de salut est limitada per la mancana de sistemes dinformaci orientats a
la promoci de la salut, i per la manca de representativitat dels estudis quantitatius i qualitatius
existents a nivells estatal, per especialment a nivell de la Comunitat Autnoma.
Per aix, proposem:

Crearem una mesa que reuneixi a professionals del sector, persones tcniques dels serveis
municipals de joventut i salut, aix com representaci de forces poltiques i del
teixit associatiu, amb lobjectiu davaluar les actuals circumstncies, amb especial atenci a
laugment dembarassos no desitjats i avortaments lliurement decidits, sobre els que
sexpressa una percepci de creixent augment.

Crearem un sistema dinformaci que permeti conixer la evoluci real dels indicadors de
salut en aquest mbit, i oberta a la consulta de tota la ciutadania.

Accions especfiques contra lhomofbia i transfbia:

Elaborarem i posarem en marxa un Pla contra la Discriminaci per Sexe, Orientaci Sexual i
Identitat de Gnere a leducaci formal, no formal, no formal i informal que desenvolupi
latenci a la diversitat sexual en els diferents mbits.

Incorporarem dels suposat dhomofbia i transfbia, i les seves realitats escolars, en els plans
contra lassajament escolar.

F) Participaci
72

La participaci s sense cap dubte lescola de ciutadania ms important. en aquests moments s


un complement imprescindible en el procs vital i educatiu dels joves.
Volem enfortint tota la xarxa dentitats juvenils i promocionant la participaci com lessncia de la
ciutadania.
Les nostres propostes concretes en aquest sentit serien:

Campanyes de promoci de l'associacionisme per tal d'atracar al ciutad jove la realitat


associativa.

Plantejarem mesures de coresponsabilitzaci entre ladministraci local i les entitats juvenils en ls


i la gesti dequipaments i l'organitzaci d'esdeveniments, per tal dincrementar el reconeixement,
la confiana i la responsabilitat del teixit associatiu juvenil.

Augmentarem i millorarem els sistemes d'ajudes per al fianament de les entitats sense nim de
lucre.

Major reconeixement, suport i finanament per al Consell de Joventut de les Illes Balears com a
interlocutor vlid dels joves associats i desenvolupament conjunt de les poltiques de joventut.

Crearem formes d'educar per a la participaci als centres educatius.

Ajudes a la creaci de consells locals de joventut i infantils als diferents municipis de les Illes
Balears.

G) Oci, cultura i lleure


Pensem que les poltiques doci, cultura i lleure juvenil que ens ofereixen sn paternalistes i
prohibicionistes. Ens ofereix un oci de masses, de seguiment del corrent del mercat, que faciliten i
promouen prctiques consumistes i poc sostenibles. Creiem que hem dapostar per un nou
paradigma doci juvenil, que no caigui en la idea de que lnic espai de la gent jove s la nit o el fet
danar a comparar.
Pensem que falta radicalitat per al oci juvenil, que les propostes doci que ens presenten
73

actualment no funcionen. Pensem que la gent jove acaba formulant les seves prpies propostes en
funci dels seus interessos, deixant de banda les propostes institucionals de ladministraci actual.
Nosaltres apostem per un model doci alternatiu que es construeixi sobre la base de la importncia
de la creaci i ls de la cultura. Abandonar la idea de que lAdministraci ha de copiar malament i
sense els recursos necessaris, all que ja fa el mercat.
Les nostre propostes concretes en aquest sentit serien:

Tindrem en compte el moviment associatiu relacionat amb el lleure a lhora de formular propostes
i fer poltiques en aquest mbit, creant els mbits de participaci adients.

Fomentarem loci educatiu i cultural, que permeti la lliure expressi i creativitat de lindividu,
coresponsabilitzant-lo de lentorn i les prpies accions dins un marc de collectivitat i defugint
actituds consumistes i acrtiques. Shan de fomentar i acceptar els models dassociacions de temps
lliure que incloguin criteris de sostenibilitat, dtica econmica, de bones prctiques laborals,
dautocrtica, en definitiva dequilibri social. Hi ha massa recursos i poder a ladministraci i a
lesglsia i molt pocs al moviment associatiu de lleure. Cal capgirar lactual situaci.

Donarem impuls a les experincies doci relacionades amb el medi ambient, lesport, la cultura i
les formes dexpressi jove, aix com les noves tecnologies. Aquest impuls significa dotacions,
contractaci de joves monitors, locals per fer msica, elaboraci de materials didctics, preparaci
dun catleg dexperincies de referncia, etc.

Front a la massiva oferta privada clnica cal promoure i donarem suport a les accions dels grups de
joves amb iniciatives de dinamitzaci cultural, de tots els caires, amb vies de finanament
especfiques i augment dels equipaments destinats a gent jove, alhora que cal fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges dedat.

Parallelament a aix, i per fer-ho realitat, ladministraci sha dallunyar de la tendncia a fer
ofertes doci indiscriminades, sense basar-se en la realitat de lentorn on sofereixen. Tota oferta
doci oferta als i les joves a de nixer dun procs participatiu on la gent jove sigui
protagonista. Cal canviar un mecanisme pervers que consisteix en el fet que es generen molts
deures per a les entitats i molt pocs per a ladministraci.

La formaci de voluntaris vinculats a lesplai i a les entitats juvenils ha de ser gratuta. Es una
mesura neutra i bona prova de reconeixement institucional. El ciutad o ciutadana que treballa de
manera altruista per a la societat i la societat que es fa crrec de les despeses derivades de la seva
formaci.

74

Ladministraci ha de fer-se crrec de les despeses derivades de les assegurances desplais i entitats
juvenils.

Acord amb el sistema de transport pblic per tal de que totes aquelles entitats que realitzen
activitats fora del seu local puguin viatjar gratutament o amb cost simblic.

Incidir en el suport a les federacions i a les estructures de coordinaci com a garant de la qualitat
de les entitats de base, ja que simplifica les feines daquestes darreres i les allibera de treball
burocrtic.

Potenciarem ladquisici de patrimoni a les entitats de lleure. Ajudes per a la compra, ladequaci
i la gesti de les cases de colnies i els terrenys dacampada.

Donarem valor positiu a les accions dels i les joves i que aquest fet tingui efecte dins del disseny
dinfraestructures pbliques: sales de concert i assaig, centres de reuni i de foment del lleure
educatiu, espais de creativitat, etc.

Fer accessible econmicament els preus que ha de pagar la gent jove (estudiants o no) per accedir
a actes culturals.

Augmentarem la xarxa dequipament arreu del territori destinats a gent jove i fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges dedat.

Impulsarem les negociacions pertinents amb els Centres Socials Okupats que hi pugui haver, que
demostrin una funci social i cultural per aconseguir que la seva feina sigui impulsada i no
obstaculitzada per les administracions pbliques, a ms de promoure lindult de totes les persones
condemnades per aquest tipus dokupaci.

Enfortirem els mecanismes de control en els locals nocturns, quant a la qualitat de lalcohol com
a las mesures de seguretat, insonoritzaci, problemes amb el personal de seguretat, etc. a ms
de fer-lo tamb en tot el referit a residus i fems, condicionant les zones ms freqentades amb
contenidors de fems, fonts pbliques i serveis pblics.

H) Transport
Que els joves no tinguin una alternativa als cotxes durant el cap de setmana o que els joves
estudiants hagin de destinar una quantia econmica important al transport pblic per poder
estudiar s una obstacle que presenta una srie de dificultats en la quotidianitat dels joves.
75

Fomentar el transport pblic, es fomentar el medi ambient, la seguretat a les carreteres i


complementar qualitativament els estudis dels joves.
En aquest sentit, presentem tota una srie de propostes que ajudarien de forma notable a loci i al
procs educatiu dels joves, donant alternatives a agafar cotxe per les nits i alliberant de la crrega
que suposa el transport pblic escolar i universitari.

Proposem:

Preus especials per a joves. Els joves noms pagaran una quantia simblica per el transport pblic,
aix ajudar a la seva economia moltes vegades precria i al foment daquest com a opci
prioritria de transport.

Augmentarem les places disponibles de bus escolar en tots els trams de l'Educaci Obligatria.

Tren nocturn gratut durant els caps de setmana per afavorir la seguretat a les carreteres i un altre
tipus doci.

3. HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT

TORNAR

L'esclat de la bombolla immobiliria i financera de 2008 continua generant als pobles del sud
d'Europa, conseqncies atroces per a les persones i el territori. L'estafa hipotecria produda per
decennis de poltiques neoliberals a Espanya i Europa, est generant una vulneraci sistemtica de
drets Fonamentals, amb la seva cara ms dramtica en els desnonaments massius i en el sobre
endeutament de les famlies.
La poltica d'habitatge s un pilar bsic en la construcci de l'Estat de Benestar, al costat d'una pea
irrenunciable en les poltiques territorials i de sl. No s possible mantenir per ms temps la
situaci actual, que amplis sectors de la poblaci no poden accedir a un habitatge digne. La
dificultat d'accs a l'habitatge afecta sobretot als collectius que no disposen de suficients recursos
76

patrimonials: joves, famlies de menors ingressos, famlies monoparentals, dones sense recursos i,
en general, a aquelles persones majors, que o b manquen d'habitatge o els que habiten no
resulten adequats a la seva situaci o manca de les adequades condicions d'habitabilitat.
L'objectiu de la nostra poltica d'habitatge, s facilitar l'accs a l'allotjament als llar de nova creaci,
en condicions de cost per sota duna tercera part de la renda familiar, tant en propietat com en
lloguer, tant d'habitatge nou com d'habitatge usat. Lestabliment d'una adequada poltica
d'habitatge per a la Comunitat Autnoma, requereix l'adopci de mesures molt diverses, des de
modificacions legislatives, fins a incentius fiscals, passant per programes o plans d'obtenci de sl i
producci d'habitatges protegits.
3.1. L'habitatge s un dret fonamental que ha de ser garantit i protegit per les administracions
pbliques. Intervenci directa davant l'emergncia habitacional.

Proposem:

Garantirem la funci social habitatge, garantint l'accs de lloguer d'aquests habitatges des del
control pblic i l'inters general.

Crearem un impost autonmic que gravi lhabitatge buit/desocupat (ms de dotze mesos), amb un
recrrec en el pagament de lIBI als habitatges desocupats. Creaci dun registre nic dhabitatges
buits. A ms de lelaboraci de programes on lAdministraci ser la que llogar directament al
propietari i posteriorment al jove o a les persones en exclusi social sense que aquest hagi de pagar
ms dun 30% del seu sou.

Establiments de quotes especfics en els habitatges de promoci oficial destinats a persones amb
crregues familiars no compartides i dones vctimes de violncia de gnere amb escassos recursos
econmics; potenciant el parc pblic d'habitatges de lloguer.

Farem una auditoria pblica de l'habitatge, quant dignes i adequats sn els habitatges en els
nostres territoris.

Regularem la funci social de l'habitatge, sancionant els habitatges deshabitats en mans d'entitats
financeres, societats de gesti d'actius i persones jurdiques.

Regularem l'expropiaci de l's d'habitatges buits a les entitats financeres que desnonin a famlies
en risc d'exclusi social.

77

Els habitatges pblics (construdes amb finanament pblic) o les protegides (construdes amb
finanament privat i pblic) no podran ser venudes a societats mercantils privades, ni a fons de
titulitzaci, ni a fons "voltor".

Posarem en marxa d'Oficines en defensa de l'habitatge des de l'administraci per prevenir, fer
dintermediari i protegir les famlies en risc de desnonament.

El parc d'habitatges pblics ha de tenir consideraci de Servei Pblic, tan important com l'educaci
o la sanitat pbliques. El parc d'habitatges pblics d'mbit autonmic, provincial i municipal han de
comptar amb protecci suficient, anar dirigit a les persones expulsades del mercat immobiliari que
no poden accedir a un habitatge digne i adequat per desenvolupar la seva vida. L'habitatge pblic,
com a servei pblic, no pot vendre ni privatitzar-se.

Prohibirem que les administracions pbliques desnonin dels seus parcs d'habitatge. Cap famlia que
no pugui pagar conseqncia del sobre endeutament, podr ser expulsada dels habitatges pblics.

Fomentarem l'accs a l'habitatge des del cooperativisme, i noves formes de tinena, enfortint el
lloguer, de manera que l'accs a un habitatge no depengui de l'endeutament per a l'accs de crdit
hipotecari.

3.2. La dignificaci de l'habitatge, les poltiques pbliques destinades a la rehabilitaci de


l'habitatge
s urgent canviar el model productiu, passant de l'especulaci de la construcci a la cultura de la
rehabilitaci. Destinar els recursos pblics per a les poltiques d'habitatge a la dignificaci del parc
pblic d'aquells que no puguin mantenir els seus habitatges.
Per tot aix, proposem:

Elaboraci del mapa urb de l infrahabitatge, per a l'eliminaci de tot infrahabitatge existent en els
nostres territoris.

El dret a la ciutat, espai pblic per a la ciutadania. Ciutat com a dret a l'habitatge, a la mobilitat i
l'espai pblic.

Necessitem apostar per un nou model de Ciutat i de territori ms sostenibles. Apostarem per la
regeneraci de la ciutat consolidada, per donar resposta a la necessitat de rehabilitar el parc
residencial existent i garantir un habitatge digne als sectors poblacionals ms desfavorits i ms

78

afectats per la crisi - parc pblic, bosses d'infrahabitatge - i, sense consumir ms territori, per
densificar la ciutat i apostar per un model territorial ms sostenible.

La ciutat com organisme complex es compon prioritriament del teixit residencial, per tamb d'un
teixit connectiu -l'espai pblic- i de llocs neurlgics -els equipaments- on es materialitzen les
relacions humanes. Ciutats per a les persones, en detriment del cotxe.

Model de Ciutat sostenible. Perqu davant dels malbarataments ambientals, per tamb socials,
culturals i econmics, que ha significat la bombolla immobiliria i les conseqncies estem
dramticament vivint avui en terme d'ocupaci i de capacitat adquisitiva de la nostra ciutadania,
apostem per un territori de veritat ms sostenible, per una ciutat compacta en la nostra histria
mediterrnia, capa de repoblar nostres centres histrics i revitalitzar socialment les nostres
barriades.

Estem convenuts que:

L'urbanisme s una funci publica. La iniciativa correspon als poders pblics.

La participaci de la iniciativa privada sha de fer d'acord amb el planejament anterior.

El problema de l'habitatge representa una necessitat bsica que precisa de la intervenci pblica.

Ha de ser possible l'accs a l'habitatge en funci dels recursos i de la composici familiar.

Cal distingir entre necessitat d'habitatge i demanda d'habitatge. Hi ha una part de la poblaci que
no ha fet demandes perqu no disposa dels recursos mnims per acollir-se a les poltiques
pbliques actuals.

La CAIB necessita una nova poltica d'habitatge, per a aconseguir que l'accs a un habitatge digne,
tant en rgim de compra o com en rgim de lloguer, deixi de ser un privilegi a l'abast d'uns pocs.

Propostes en matria d'habitatge


79

Introduirem noves modalitats per a ampliar l'accs i millorar la poltica d'ajudes a lhabitatge.

Reforarem la potestat pblica de l'urbanisme, mitjanant la formulaci i gesti directa del


planejament en les rees socialment estratgiques i recuperaci de la participaci pblica en les
plusvlues en el sl.

Dinamitzarem el mercat d'habitatge usat i d'habitatge en lloguer, per a aix ens comprometem
quan estiguem en el Govern a promoure, de forma concertada amb els Ajuntaments i
Mancomunitats, la creaci d'un parc suficient dhabitatge pblic en lloguer, per mitj de l'adquisici
o rehabilitaci dels immobles existents, aix com la utilitzaci del dret de tempteig i retracto dels
habitatges protegits.

Crearem un registre obligatori d'immobles desocupats, mobilitzant lhabitatge de segona


m deshabitat, establint ajudes per a la seva venda o lloguer a preu taxat.

Establirem un programa d'avals pblics que assegurin als propietaris dels

habitatges

buits, existents en la Comunitat, enfront d'impagaments i deterioracions que poguessin


produir-se, a fi d'incorporar aquests habitatges a l'oferta d'habitatges en lloguer per als
joves i sectors de menors ingressos.

Fomentarem l'habitatge compartit, tant generacional com de manera intergeneracional.

Crearem programes especfics d'atenci personalitzada, aix com de manteniment, gesti i


adquisici voluntria per l'administraci de l'habitatge per a la tercera edat.

Ens comprometem a crear els instruments administratius, de gesti i financers per a tal fi. En
particular es potenciar la creaci de fons d'inversi immobiliaris, pblics o semipblics com
instruments de canalitzaci de l'estalvi cap a l'habitatge en lloguer, aix com per a la generaci de
recursos econmics.

Incorporarem les exigncies de qualificaci, de l'eficincia energtica en els habitatges objecte


d'ajudes pbliques, i millora de la qualitat de la construcci conforme a les Directives Europees.

Impulsarem un Pacte per l'habitatge protegit, que amb la intervenci de tots els agents pblics i
privats que actuen en el sector, li doni a l'habitatge el carcter de b social que assenyala la
Constituci.

Modificarem la normativa autonmica d'habitatge protegit, adequant les seves caracterstiques, a


l'evoluci de la societat per a millorar la qualitat de la construcci.

Crearem un parc d'habitatge pblic per a fomentar l'habitatge en lloguer

80

Crearem mecanismes dincentivaci, perqu per part dels Ajuntaments i Mancomunitats s'utilitzin
els excedents d'aprofitament, per a la construcci d'habitatges protegits, potenciant l'arrendament
en cessi de sl i desenvolupant actuacions urbanstiques en gesti compartida per a habitatge
protegit i construcci d'habitatges de promoci pblica.

Garantirem els serveis d'infraestructures, en el territori requalificat per a absorbir el creixement


urb i assegurar la qualitat de vida dels residents en ells.

Fomentarem Poltiques de suport a la famlia en matria d'habitatge

Comproms d'aplicaci de les segents poltiques de suport a la famlia en matria dhabitatge:

Continuarem amb la construcci dels habitatges de protecci oficial en la CAIB, en funci de la


demanda existent.

Crearem un banc pblic de sl a fi de complir amb l'anterior objectiu;

Incentivarem a la supressi de barreres arquitectniques en els habitatges la CAIB

Dispersarem de les promocions dhabitatge social per a evitar la formaci de guetos

Incentivarem la venda de pisos antics per a passar a formar part del parc pblic d'habitatge, a preus
taxats i amb dret a tempteig i retracto per part del Govern de la CAIB;

Possibilitarem el canvi d'un habitatge de protecci oficial a un altre adaptat a noves realitats
familiars, tenint en compte els metres quadrats i les habitacions necessries.

Crearem un Pla dHabitatge per a persones en situaci dexclusi social que inclogui mesures
innovadores (pisos tutelats, etc.)

Durem a terme les iniciatives i les reformes legislatives necessries per garantir el dret a

lhabitatge a tota persona que no vulgui viure al carrer; com ara la promoci de lloguers
socials, dhabitatges protegits i de noves formes daccs a un habitatge digne i assequible.

TORNAR

4. PER UNA SANITAT PBLICA

Pel que defensem un sistema sanitari pblic, universal, integral, solidari i de qualitat, ens oposem a
la privatitzaci de la salut.
Per aix volem fer:
81

Mantindrem el sector sanitari en l'esfera d'all pblic recuperant per a aquest sector pblic els
serveis privatitzats: titularitat pblica, finanament pblic, gesti pblica, provisi pblica

Finanarem a travs dels pressupostos de les administracions pbliques per via impositiva directa i
no per impostos indirectes. no copagaments

Assegurarem nic i pblic, amb garantia de cobertura universal, equitat i sense selecci de riscos

Provisi pblica de serveis garants de majors nivells de qualitat i eficcia

Equitat i accessibilitat per a tots els ciutadans

Potenciarem l'atenci primria i extensi a tota la poblaci

Garantirem la gesti democrtica del Sistema Pblic de Salut (Sistema Federal de Salut)

Realitzarem un informe previ d'Avaluaci de l'impacte en salut de lleis, plans i projectes

Incorporarem com a drets ciutadans els drets a:

Salut sexual i reproductiva

Interrupci voluntria embars

Cures palliatives i tractament del dolor

Privadesa i titularitat de la histria clnica

82

Dret a una mort digna

Coresponsabilitat de professionals i usuaris amb instruments eficaos i reals de participaci

Ens pronunciem en defensa del sistema sanitari pblic en tot el seu carcter conquerit: pblic,
universal, de qualitat, integral, solidari i d'equitat garantida. Considerem que el seu objectiu
irrenunciable s el de donar la cobertura i serveis per garantir el dret constitucional de la
ciutadania a la protecci de la salut, sense discriminaci de cap tipus. I no noms en la vessant
reparadora o curativa sin tamb, en les accions de prevenci, i promoci de salut.
Des de GUANYEM ens reafirmem en la concepci de la Salut com una categoria que va ms enll
de l'absncia de malaltia i es considera "un estat complet de benestar fsic, mental i social".
Defensem que la salut individual noms pot abordar de forma collectiva i social.
Considerem que la poltica sanitria sha de definir de forma coherent i clara, assumint els principis
dequitat i accessibilitat, adaptant les estructures sanitries a les particularitats geogrfiques,
socials i culturals, de les Illes Balears. Considerant la insularitat, la immigraci, el creixement i
envelliment de la poblaci, i les variacions estacionals degudes al turisme com elements de
referncia especfics per als quals el model balear ha de donar resposta. Tamb ha dincloure la
necessitat de consolidar i modernitzar els serveis sanitaris pblics orientant-los cap a la millora
dels nivells de salut. La millora de la qualitat del sistema sanitari pblic, fa necessari que les
autoritats sanitries, les institucions acadmiques de salut pblica i la UIB contribueixin a garantir i
mantenir per al futur el lideratge tecnolgic i de qualitat del servei sanitari pblic.
La poltica sanitria per assolir la salut per a tothom sha de basar en lestratgia de lorganitzaci
Mundial de la Salut: Potenciaci de lAtenci Primria, Promoci de la salut i Participaci de la
poblaci.
Lactual model sanitari precisa duna clara voluntat poltica per tal de poder millorar i dignificar
mnimament latenci de les persones de manera efectiva
83

Proposem:

Augmentarem la despesa sanitria pblica fins a assolir la suficincia financera

Prioritzarem l'augment de la despesa sanitria en atenci primria i salut pblica

Elaborarem els plans de salut de cada comunitat autnoma.

Adaptarem els mapes sanitaris a la realitat

Adaptarem els recursos hospitalaris a les necessitats reals

Gestionarem de manera directe els nous hospitals recuperant en gesti directa altres formes de
gesti

Completarem els centres de salut amb els seus equips atenci primria fins a arribar al 100 100
de cobertura

Incrementarem els recursos professionals i materials en atenci primria per garantir que els temps
de consulta i el nombre de pacients responguin a parmetres de suficincia i eficcia

Desenvoluparem un servei d'urgncies, emergncies i transport sanitari que garanteixin eficcia


suficincia i temps de resposta apropiats

Incrementarem els recursos de salut mental per assolir els "rtios" pertinents en professionals i
recursos

Dotaci pblica de recursos per a l'atenci psicosocial i rehabilitadora

Realitzarem un Pla Soci Sanitari que doni resposta a les demandes de la gent gran i que contempli
la implementaci de recursos geritrics en totes les rees sanitries.

Geriatria: Incorporaci de la geriatria i la gerontologia en l'atenci primria, creaci d'unitats


geritriques als hospitals, desenvolupament i potenciaci de la coordinaci sociosanitria,
participaci del sistema sanitari pblic en el desenvolupament de la llei de dependncia.

Incorporaci de la salut laboral a les prestacions del sistema pblic de salut

Poltica de recursos humans que dignifiquin la situaci dels treballadors sanitaris dotant al Sistema
Sanitari Pblic de: plantilles suficients, formaci adequada, carrera professional i recuperaci dels
drets perduts

Potenciar la participaci ciutadana dotant de contingut els rgans de participaci de zona bsica de
salut rea de salut i el Consell de salut de la comunitat

Desenvoluparem una poltica farmacutica que contempli la creaci d'una distribudora estatal
pblica, el desenvolupament d'una poltica pblica de recerca biomdica i farmacutica i la creaci
d'una indstria farmacutica pblica

84

Modificaci de les lleis sanitries de les comunitats autnomes per garantir serveis sanitaris pblics
suficients, eficaos, equitatius i solidaris. Potenciar i desenvolupar els recursos Rehabilitadors en els
seus diversos nivells amb titularitat pblica

A nivell dEstat, derogaci de les lleis 15/97 i 16/2012 garantia per aconseguir la universalitat
d'atenci sanitria, l'equitat en les seves prestacions, la reversi privatitzacions i la gratutat en el
moment d's, sense repagament o copagament

El desenvolupament de la medicina preventiva i comunitria


La Llei General de Sanitat aprovada lany 1986 estableix en el seu article 3 com a primer principi
general que els mitjans i els recursos del sistema sanitari es destinaran prioritriament a
intervencions de promoci de la salut i a la prevenci de malalties. Vint i quatre anys desprs el
model sanitari s excessivament assistencialista i centrat en la curaci de la malaltia. Els esforos
en les intervencions comunitries i preventives sn insuficients.
Les actuacions preventives depenen sovint del voluntarisme i la implicaci que cada Centre de
Salut o incls cada professional tingui amb el model comunitari de salut. Leducaci sanitria i la
medicina comunitria continuen sent les assignatures pendents del Sistema de Salut.
Els equipaments sanitaris estan en molts casos desvinculats de lentorn social en el que estan
ubicats perdent aix la projecci comunitria i la relaci amb la xarxa social que els envolta.

Proposem :

Desenvoluparem un catleg autonmic dactuacions comunitries i preventives a disposici de la


poblaci que permeti garantir a tots els ciutadans i en igualtat de condicions el dret daccs a la
medicina preventiva i comunitria

Reservarem un percentatge de la jornada laboral de la plantilla dels centres datenci primria,


entre un 20 % i un 30 %, a intervencions de carcter preventiu i comunitari

85

Implantarem a cada Centre de Salut de professionals i equips de referncia i dedicaci exclusiva a


les intervencions comunitries i preventives.

El temps de dedicaci dels metges de famlia


s impossible una assistncia sanitria de qualitat sense que els professionals datenci primria
puguin dedicar un temps mnim als ciutadans als que atenen. s impossible una assistncia de
qualitat si els professionals tenen unes rtios datenci de 45 /50 pacients per jornada laboral. s
impossible una atenci de qualitat quan els professionals sanitaris presenten uns altssims ndex de
burn out relacionats amb les excessives crregues de treball que suporten.

Proposem :

Establirem un temps datenci mitj de 10/15 minuts per pacient per als professionals datenci
primria de salut.

Revisarem i reduirem les rtios pacients/professional per poder reduir crregues i jornades de
treball amb dos objectius: proporcionar una atenci de qualitat i reduir els riscs laborals associats a
la sobrecrrega de treball.

La manca de racionalitat en la disponibilitat de medicaments


Leficincia en la gesti de la despesa farmacutica s millorable. No s acceptable que les
farmacioles domstiques acumulin medicaments i/o material sanitari que no sarribi a emprar mai.
Les noves tecnologies permeten que la disponibilitat de medicaments sajusti a les prescripcions i
les posologies necessries per al tractament de cada una de les patologies.

Proposem:

86

Que la disponibilitat farmacolgica es faci a partir de criteris dabsoluta racionalitat i austeritat.


Els ciutadans han de disposar dels medicaments estrictament necessaris per al tractament de les
patologies que pateixin.

La manca de desenvolupament de les competncies en matria de salut mental


Lany 2002 la Comunitat de les Illes Balears va aprovar el Decret que regulava el model datenci i
els recursos en matria de Salut Mental, decret que no ha estat desenvolupat de manera
satisfactria. Els recursos i dispositius actuals sn insuficients.
Els recursos de salut mental, sobretot en el que respecta als trastorns ms greus, estan mancats
dintervencions de carcter comunitari i rehabilitador que afavoreixin la integraci social i laboral
dels ciutadans amb malaltia mental crnica. Igualment manquen recursos destinats a proporcionar
suport a lentorn familiar dels afectats.
Les carncies en els recursos datenci en matria de Salut Mental est generant situacions
dexclusi. En efecte, el collectiu de ciutadans amb malaltia mental que no reben una atenci
sociosanitria adequada poden derivar en situacions dexclusi social i severa.

Proposem :

Incrementar els serveis comunitaris i de rehabilitaci per donar resposta a la poblaci amb
malaltia mental crnica.

Crear serveis i dispositius dhabitatge, laborals i socio-sanitaris que garanteixin la mxima


autonomia del ciutad amb malaltia mental crnica

Crear una fundaci tutelar pblica que empari i gestioni els drets dels malalts mentals greus
quan es faci necessria la seva incapacitaci. Aquesta fundaci ha destar dotada
econmicament per garantir els seus fins.
87

Creaci dun consorci per a latenci del malalt mental amb la finalitat de generar els serveis i
recursos que siguin necessaris per a la integraci social daquestes persones. El consorci
promour la ampliaci de la xarxa de serveis de salut, social, laborals com a centres de dia,
recursos laborals, pisos protegits, espais de rehabilitaci per a ladequada atenci daquestes
persones.

Organitzaci dun frum permanent on puguin participar totes les associacions de salut
mental, tan de familiars com de professionals i/o usuaris o mixtes.

La millora en la eficincia de la gesti dels Recursos Humans.


La dispersi de competncies sanitries entre les administracions balear i insulars i la gesti prpia
de cada hospital dels seus propis recursos humans no afavoreix l'accs al treball del personal
sanitari, arribant en determinades poques de l'any al collapse dels diferents centres sanitaris per
la manca de personal.
Aquesta situaci genera una necessitat durgncia extrema que provoca per una banda, la
contractaci indiscriminada sense atendre a criteris de qualitat tals com experincia laboral,
formaci continuada o producci cientfica, i per altra banda compromet els drets dels treballadors
i treballadores forats a mantenir el servei en funcionament.
A ms, la suma del temps destinat a complir amb la burocrcia de les diferents institucions, aix
com el seguiment i evoluci quotidiana daquesta, fa ms que evident el fracs en la recerca de
leficincia en la gesti dels Recursos Humans en la sanitat balear.
Aix mateix, s manifesta la insostenibilitat daquest sistema donat que obliga a fer-ne un s abusiu
de cpies i paperassa.

Proposem :

La creaci duna borsa balear nica de treball, adequada als marcs competencials de cada illa, que
88

reuneixi a una nica figura administrativa al conjunt de professionals de la salut de les Illes Balears.

Donarem suport a la implantaci dels estudis de medicina a la UIB, per tal de donar cobertura a la
necessitats de metges que hi ha a les nostres illes

5. PER UNA JUSTCIA PER A TOTES I TOTS

TORNAR

Els ciutadans no tenen capacitat cap per triar els rgans de govern del poder judicial, a diferncia
d'altres pasos on si hi ha mecanismes de participaci directa dels electors en l'elecci d'aquests
rgans de govern i fins i tot en la designaci de determinats llocs judicials o fiscalies .
Si b les competncies de justcia en el nostre model constitucional corresponen fonamentalment
a l'administraci central de l'Estat, tamb hi ha competncies en aquesta matria assignades a les
comunitats autnomes, a ms de ser molts els espais referits a justcia on el poder municipal
podria intervenir en procura d'una justcia ms propera als ciutadans i ms democrtica.
5.1 TAXES JUDICIALS
En l'actualitat a nivell dEstat la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen
determinades taxes en l'mbit de l'Administraci de Justcia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i
Cincies Forenses, coneguda com a Llei de Taxes, s'ha convertit en el major impediment per a
l'accs lliure dels ciutadans a la justcia, a l'implicar aquest accs l'abonament pel ciutad d'unes
taxes a l'estat que en alguns casos poden arribar quantitats superiors als 20.000 euros i que en la
majoria de supsits constitueixen un inacceptable filtre que impedeix l'accs a la justcia dels
sectors socials ms desfavorits., limitant l'exercici dels drets fonamentals en funci de la capacitat
econmica de les persones.
La posici de GUANYEM a nivell dEstat s derogar la Llei de Taxes i de qualsevol altra norma que
estableixi barreres econmiques per al lliure accs dels ciutadans a la justcia en condicions
d'igualtat. Mentre la llei de Taxes continu en vigor, propugna:
89

5.2 JUSTCIA GRATUTA


La justcia gratuta s un dret fonamental que haguem defensar. El Torn d'Ofici s'ha de transformar
en un servei pblic prestat per les administracions pbliques. Proposem que la defensa jurdica
gratuta dels ciutadans amb escassos recursos econmics es presti a travs d'un sistema de
"defensors pblics", integrat per advocats i advocades dedicats exclusivament a aquesta tasca,
sistema que ha de ser gestionat per comunitats autnomes i ajuntaments de forma concertada , a
travs de professionals contractats amb aquesta finalitat, amb exclusivitat, i pagats decentment
per les administracions publiques prestadores del servei.
5.3 JUSTCIA RESTAURATIVA AUTONMICA
Les ms avanades poltiques en matria de Justcia contemplen models denominats de "justcia
restaurativa" complementaris o substitutius dels models habituals de "justcia retributiva". La
Retribuci s la sanci penal del delicte coms mitjanant cstigs al delinqent sense obtenir res a
canvi la societat i en la majoria dels casos sense obtenir reparaci efectiva la vctima. El model
habitual s la sanci de pres l'infractor sancionat. L'aplicaci de les sancions retributives s
competncia de l'administraci central de l'estat i noms alguna comunitat autnoma -Cataluat la competncia sobre l'administraci de presons, mecanisme retributiu habitual. Per contra, la
justcia Restaurativa s aquella que procura restaurar el dany causat mitjanant una imposici de
sanci a l'infractor que repercuteix directament i positivament b a la vctima o b a la societat en
el seu conjunt a travs de collectius de vctimes. Sancions que substitueixen la pres o la multa
econmica -incobrable en la majoria dels casos a causa de la insolvncia del penat- per l'obligaci
de desenvolupar treballs comunitaris d'ndole social o per l'obligaci d'atendre les vctimes de
delictes similars que han resultat seriosament danyades i afectades a conseqncia d'aquests.
Exemple d'aix seria l'obligaci de treballar en centres de recuperaci de drogodependents
imposada al petit traficant de drogues o l'obligaci d'atendre persones discapacitades a
conseqncia d'accidents de trnsit imposada al responsable de delictes contra la seguretat viria.
Aquests mecanismes de justcia restaurativa fixen el seu objectiu en la reparaci o restauraci del
dany causat a la vctima i a la societat, aix com en la re educaci social de l'infractor, allunyant-se
90

d'un model de cstig abstracte que no produeix cap resultat positiu per a la societat ni resocialitza
la conducta infractora del castigat. Al seu torn, permeten reduir el nombre de poblaci carcerria
per delictes menys greus -alhora que redueix la despesa pblica en presons i procuren una
reparaci efectiva a la vctima del delicte, vctima que en la majoria dels casos no troba ni
reparaci ni satisfacci pel sol fet que l'infractor ingressi en un establiment penitenciari. De la
mateixa manera, la justcia restaurativa produeix benefici social i econmic a la collectivitat, que
obt el fruit d'un treball concret impost a l'infractor i en la majoria dels casos aconsegueix evitar la
reincidncia.
Els ajuntaments i comunitats autnomes han de jugar un paper essencial en la posada en marxa de
mecanismes de justcia restaurativa al servei de la reparaci efectiva dels collectius de vctimes,
mecanismes que avui dia sn possibles imposar com a penes en la jurisdicci especial de menors i
en alguns casos a infractors majors d'edat penal d'acord amb determinades sancions previstes en
el codi penal sota la denominaci de "treball en benefici de la comunitat".

Els Ajuntaments i Comunitats autnomes posaran en marxa programes efectius de Justcia


Restaurativa per a la reparaci efectiva de les vctimes de delictes, programes coordinats amb els
departaments de justcia de l'administraci central i autonmica. Especial atenci i prioritat tindran
en aquests programes la reparaci efectiva de les vctimes de faltes i delictes comesos per menors
infractors, dels delictes i faltes contra la seguretat viria, contra la salut pblica -drogues- comesos
en l'mbit familiar o delictes i faltes comesos per persones en situaci o risc d'exclusi social.

6. PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER


A TOTES I TOTS

TORNAR

6.1. Educaci pblica de tothom i per tothom


GUANYEM aposta sobretot per l'educaci pblica i gratuta, com a nica garant del dret universal a
l'educaci en condicions d'igualtat i democrcia; i com a base de la cohesi social i de la formaci
de persones ms iguals, ms lliures i ms crtiques.
91

Per a GUANYEM la qualitat de l'ensenyament consisteix a garantir una educaci pblica i laica
l'objectiu prioritari sigui assegurar a tot l'alumnat l'assoliment d'uns aprenentatges que els
permetin formar-se com a persones capacitades per participar autnoma i crticament en el marc
d'una societat democrtica cada vegada ms global.
Es tracta d'una concepci de la qualitat associada ineludiblement al principi d'igualtat
d'oportunitats en l'accs, en el procs i en els resultats, perqu una educaci de qualitat o serveix
perqu el conjunt de la poblaci aconsegueixi les capacitats bsiques requerides o no s de
qualitat.
En resum, una educaci de qualitat s aquella que dna resposta a les diverses necessitats
educatives del conjunt de la poblaci per aconseguir el seu xit escolar, mitjanant una efectiva
igualtat d'oportunitats que ofereixi oportunitats per a la igualtat, i una gesti democrtica,
transparent i socialment efica .
Es precs compartir amb els diferents sectors de la comunitat educativa i representants socials un
diagnstic del sistema educatiu de les Illes Balears que ens permeti elaborar plans dactuaci
eficients i imprescindibles per millorar el nostre sistema educatiu.
La CCAA de les Illes Balears t els ndexs ms baixos de joves estudiant darreu de lestat, posant de
manifest la necessitat de potenciar la formaci entre la joventut illenca.
Apostem per una educaci pblica amb totes les seves caracterstiques : cientfica, laica,
coeducativa, participativa, democrtica, lligada al seu entorn, pluralista i inclusiva, orientada a la
formaci integral, a lautonomia personal i al desenvolupament de lesperit crtic.
El catal ha de ser la llengua principal densenyament. Aix vol dir que el catal ha de ser la llengua
amb que es vehiculin els ensenyaments i les activitats extraescolars . La integraci de lalumnat
nouvingut ha de percebre que aquest aprenentatge ha de ser til per la seva incorporaci a la
societat dacollida.
92

Propostes d'actuaci

Derogarem la llei de smbols institucionals de les Illes Balears.

Retardarem implantaci de la LOMCE pel proper curs.

Defensem leducaci pblica.

Promulgarem una Llei Autonmica d'Educaci, prvia elaboraci i ampli debat social del
corresponent Llibre Blanc que aporti un diagnstic rigors de la situaci del servei pblic educatiu.
La Llei de concretar actuacions i compromisos financers almenys sobre: ampliaci i adequaci de la
xarxa pblica de centres, mesures especfiques d'atenci a la diversitat i de compensaci educativa,
suport al professorat i millora de les seves condicions laborals, avaluaci i control del sistema
educatiu , al costat de vies i mitjans per fomentar l'autonomia, la participaci democrtica i
l'obertura dels centres al seu entorn.

Posarem en marxa, a cada zona escolar, d'un Pla general de mesures per afavorir l'xit escolar de
tot l'alumnat en l'educaci obligatria, que concreti actuacions de suport als qui presenten
dificultats d'aprenentatge des del moment en qu es detecten.

Crearem programes especfics de compensaci educativa dirigits a collectius, centres o zones que
presenten majors ndexs de fracs o aband escolar. Es revisaran peridicament per assegurar la
seva major rendibilitat social.

Plena gratutat de lensenyament pblic: Comprendr gratutat dels llibres de text i materials
didctics pel sistema de prstec amb garantia de coresponsabilitat. Per aix , es crearan
biblioteques daula o centres de recursos daula.

Fomentarem les noves tecnologies.

Elaborarem un Pla per a la millora del rendiment i lluita contra labandonament dels estudis.

Millorem lensenyament didiomes.

Promocionarem lEducaci Primria amb programes de refor educatiu i atenci individualitzada


als alumnes amb dificultats daprenentatge.

Incrementarem el suport acadmic i dorientaci a lESO i Batxiller. Pla de recuperaci de lalumne


desescolaritzat.

Crearem ms serveis voluntaris i subvencionats : escola matinera, activitats complementaries a


tots els centres

Potenciarem en els currculum escolars i en els plans dacci tutorial leducaci per a la igualtat,
leducaci afectiu-sexual i la prevenci i resoluci pacifica de conflictes.

93

Potenciarem aquelles actuacions per a la millora de la convivncia escolar, a proposta del Consell
Escolar Autonmic, en coordinaci amb els Consells escolars de zona o municipals, aix com amb
altres rees o serveis (Benestar social, Joventut, Salut ...) que contribueixin a una intervenci multi
professional i integral: en centres i barris, amb famlies i tutors, i amb mesures de suport al
professorat (formaci, recursos d'aula, assistncia lletrada gratuta, equips de mediadors ...). en
qu participin tots els sectors de la comunitat educativa i institucions implicades.

Potenciarem programes d'obertura dels centres al seu entorn, que es concretaria en cada zona i /
o cada municipi. Es desenvolupar en conveni amb els ajuntaments que oferir serveis i activitats
(a concretar en els centres) com: biblioteca, estudi assistit, servei de menjador i d'obertura
primerenca, al costat de activitats culturals i recreatives. Aix mateix es promouran convenis amb
les universitats pbliques per desenvolupar un programa de beques orientat a estimular la
collaboraci d'estudiants universitaris en les activitats d'estudi assistit o altres actuacions d'acord
amb la seva formaci.

Crearem un programa de foment de la lectura i d'utilitzaci de les noves tecnologies de la


informaci i la comunicaci en tots els centres pblics, dins l'horari lectiu, que inclogui dotacions
especfiques i accions formatives adequades per al professorat.

Potenciarem una xarxa de centres pblics suficient i vertebradora del sistema educatiu que
garanteixi, en la seva extensi i oferta educativa, el dret a l'educaci en totes les etapes educatives,
tant en els ensenyaments rgim general com en les de rgim especial.

Definirem les necessitats educatives de cada zona escolar, a curt i mitj termini, de manera que
l'oferta educativa permeti atendre les demandes dels diversos collectius i no noms les prpies de
la poblaci "en edat escolar".

Pla quadriennal d'inversions, pactat amb els ajuntaments, d'acord amb l'evoluci demogrfica i
amb els nous desenvolupaments urbanstics. GUANYEM s'oposa frontalment a la cessi de sl
pblic per a la construcci de centres privats, concertats per endavant, sota el pretext d'assegurar
la "lliure elecci de centre".

Gratutat dels llibres i materials didctics que hagi d'utilitzar l'alumnat dels ensenyaments bsics.
Per a aix es dotar als centres pblics de biblioteques o recursos d'aula i s'arbitraran frmules per
a la seva cessi temporal a l'alumnat.

Ampliaci de la xarxa pblica d'escoles infantils fins a cobrir, en un pla quadriennal, tota la
demanda d'escolaritzaci de 0 a 6 anys, especialment el cicle de 0 a 3 anys per la important funci
social i educativa que exerceix

94

Pla integral de formaci professional que, juntament amb l'extensi a la xarxa pblica dels cicles
formatius de grau mitj i superior ms demandats, inclogui i coordini la formaci per l'ocupaci i els
programes de qualificaci inicial..

Ampliarem la xarxa de centres d'Educaci de Persones Adultes (EPA) fins a cobrir la totalitat de la
demanda en cada zona escolar, en rgim d'ensenyament presencial, complementada amb la
modalitat a distncia. Aquests centres hauran d'adequar la seva oferta i els seus horaris a les
caracterstiques del seu alumnat, amb especial atenci als que han d'assumir en solitari (dones
molt majoritriament) les responsabilitats familiars.

Oferta pblica suficient d'ensenyaments de rgim especial , suport a les escoles municipals de
Msica.

Una adequada i equitativa escolaritzaci de l'alumnat, la reserva de plaa durant tot el curs per a
alumnat amb necessitats de compensaci educativa, la prohibici de l'increment de les rtios
mximes, aix com el seguiment i control de l'escolaritzaci en tots els centres finanats amb fons
pblics.

Impossibilitar la concertaci amb aquells centres que segreguin l'alumnat per ra de sexe, que
utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar el seu alumnat per raons econmiques,
ideolgiques, d'orientaci sexual, etc., O que imposin el seu ideari sense respectar el dret a la
llibertat de conscincia de l'alumnat o del professorat.

Autonomia dels centres i participaci democrtica


L'autonomia dels centres s un factor de qualitat, com a necessria per poder oferir una resposta
educativa ajustada a les caracterstiques i necessitats del seu alumnat i del seu entorn. A ms
l'exercici de l'autonomia afavoreix una major implicaci dels diferents sectors de la comunitat
escolar, a travs de la seva participaci democrtica en la presa de decisions. En els centres
concertats l'autonomia dels centres estar lligada a una gesti democrtica d'aquests, amb
participaci plena i en igualtat de condicions de tots els sectors de la comunitat educativa.
Professorat i altres professionals de l'educaci
Amb l'acord previ amb els representants sindicals del professorat, s'aplicaran les segents
mesures:

95

Revisi a fons de la formaci del professorat, que es realitzar preferentment en els centres
educatius, a partir de projectes de millora proposats pels propis centres, o per les administracions
educatives. Aquestes organitzaran programes formatius especfics que capaciten al professorat en
l'acci tutorial i la prevenci de conflictes, l's didctic de les noves tecnologies o l'atenci a la
diversitat de l'alumnat i lensenyament didiomes.

Assegurar les plantilles suficients de docents i altres professionals per poder aplicar totes
les mesures d'atenci a la diversitat previstes, aix com els plans de convivncia.

Un finanament pblic suficient i solidria


GUANYEM aposta clarament per un model d'Estat federal solidari, en el qual els dficits
que puguin presentar determinats territoris, respecte a l'exercici de drets fonamentals,
hauran de ser compensats arbitrant mecanismes de finanament especfic.

Assolir en la prxima legislatura una despesa educatiu per alumne / a d'acord amb
l'assignaci d'almenys el 6% del PIB estatal per despesa pblica educativa i exigir que la
Llei educativa de cada CA contingui compromisos explcits de finanament

Incrementarem substancialment els diferents tipus de beques: matrcula, material escolar,


desplaament, igualtat d'oportunitats (estada).

Crearem de beques de compensaci per part de la Conselleria i creaci dun programa dajudes
directes. Aquestes ajudes cobriran la distncia entre la cobertura oferta pel Ministeri deducaci i la
mitjana de la Uni Europea en un termini de quatre anys.

Crearem de beques salari que garanteixi la cobertura els costos directes, indirectes i
doportunitat de lestudi daquelles unitats familiars amb menors recursos.

Estimaci de les beques de mobilitat i les destinades a cursar estudis a lestranger sobre la base del
cost de vida

Ampliaci de les quantitats destinades a beques de menjador i transport.

Gratutat del transport a Batxillerat i FP.

Gratutat total de l'ensenyament pblic, des de la primera infncia fins a la Universitat, dotant-la de
recursos suficients, incloent materials didctics, llibres, servei de menjador i de transport escolar,
aix com beques de residncia o beques-salari per a l'alumnat que ho necessiti.

Supressi progressiva dels concerts educatius fins a la seva completa desaparici,


mitjanant la integraci voluntria i negociada dels centres privats concertats en una xarxa
nica de centres pblics, arbitrant mesures per a la integraci i homologaci del seu
professorat. Amb carcter immediat es suprimiran els concerts amb centres que
96

discriminin per ra de sexe o utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar al seu alumnat
per raons econmiques, ideolgiques o altres caracterstiques culturals o personals.

Increment de la inversi pblica educativa fins arribar al 7% del PIB el 2020. Tots els
recursos pblics es destinaran exclusivament a finanar els centres de titularitat pblica.

Impulsar poltiques educatives inclusives i innovadores per als alumnes dinfantil i


primria (suport psicopedaggic i refor escolar individualitzat) per prevenir el fracs
escolar.

6.2. Per una Universitat de qualitat


De lany 1978 al dia davui, la Universitat de les Illes Balears ha sofert un procs de canvi
arrossegada pel model estatal, per sense cap dubte ha estat influenciada per les caracterstiques
prpies de les nostres Illes. De la dcada dels anys 80, quan la preocupaci mxima era la quantitat
(fou imprescindible respondre al creixement de la demanda social); es passa, al llarg dels noranta i
fins a lactualitat, a una preocupaci per la qualitat. Amb un alumnat estable, fins i tot en una
tendncia negativa en alguns perodes dels darrers anys, leficincia i la excellncia passen a sser
el centre de la preocupaci universitria. Aquest s el marc en el que ens hem de situar en el
present.
Lavaluaci de la Universitat sha de realitzar analitzant el context socioeconmic i demogrfic de la
nostre comunitat.

La Universitat presenta un nivell dinfraestructura i de finanament per

estudiant per sota la mitjana nacional i molt lluny de la

mitjana europea. I la proporci

destudiants universitaris per cada mil habitants sensiblement menor a la mitjana europea.
Es fan notar mancances histriques i preocupants com a medicina o periodisme (implantada al
centre privat Alberta Jimnez)
Desprs de la conflictiva entrada en vigor del pla Bolonya , ladaptaci al marc Europeu a travs del
procs de Bolonya marca el futur. Sha demostrat durant aquests dos darrers cursos la gran
mancana de recursos, dinfraestructura, de professorat i econmics que presenta la Universitat.

97

GUANYEM advoca per paralitzar l'anomenada "Estratgia Universitat 2015" i obrir un debat entre
tota la comunitat universitria per consensuar una alternativa compartida d'universitat pblica al
servei de la societat i no dels interessos del mercat.
Plantegem com a objectiu la gratutat dels ensenyaments universitaris, fixant mentrestant taxes
mnimes i amb un sistema generalitzat de beques-salari per garantir l'accs dels sectors
econmicament desfavorits. Per garantir finanament pblic suficient de les universitats pbliques
es destinar almenys el 2% del PIB. Potenciar i finanar models alternatius de recerca que
promoguin un desenvolupament sostenible. Assegurar el carcter pblic dels resultats de tota
investigaci finanada amb fons pblics.

Proposem :
1) Poltica de beques: les acciones derivades de la poltica de beques agafen dues direccions:
i)

L increment de la quantitat destinada a les beques per a estudiants universitaris. laugment de


la quantia hauria de reflectir un increment de la partida de les institucions tant municipals com
autonmiques i la implicaci de les institucions culturals i cientfiques.

ii) La remodelaci del repartiment de beques per a ladequaci a les necessitats dels seus usuaris i
usuries:
-

Beques per a lalumnat de municipis llunyans a la UIB per transport i habitatge.

Beques destinades a subvencionar la activitat investigadora universitria de lalumnat.

Destinar ajudes per a la presentaci de treballs dinvestigaci a congressos; aix com


ajudes per a publicacions cientfiques.

Per a la aplicaci daquesta remodelaci s necessari la creaci duna poltica de


recerca de convenis amb les institucions culturals i cientfiques que es comprometin a
lajuda i la promoci de convenis amb les institucions culturals i cientfiques que es
comprometin a lajuda i la promoci de la recerca i la investigaci en lalumnat.

2) Remodelaci de les normes de regulaci dels treballadors becaris dins el marc de la Universitat.
s necessari la revisi de la legislaci tenint en compte:
-

Impulsar sous minis a les beques.

Declaraci de drets dels becaris

98

Implementaci completa del Reial Decret RD1326/2003, de 24 d'octubre, que regula lestatut
del becari dinvestigaci amb la cotitzaci a la seguretat social.

3) Reforma dels estatuts de lAgencia de Qualitat Universitria de les Illes Balears (AQUIB) amb
la finalitat de garantir una major autonomia de lagncia envers la conselleria i la prpia
universitat. Shan dobjectivar els criteris avaluadors i dotar de transparncia el funcionament
de lagncia. En matria de professorat, sha de donar participaci a representants dels
treballadors de la UIB en els rgans directius de lAQUIB. Major dotaci econmica de lAQUIB
per realitzar una tasca davaluaci objectiva dels estudis universitaris.

4) Fer un seguiment exhaustiu dels resultats de laplicaci del pla Bolonya, per aplicar criteris de
correcci i modificaci.

5) Millorar el finanament de la universitat: baixada de les taxes universitries i augment de les


inversions publiques. Establiment com a objectiu poltic estratgic un increment del
percentatge mitj del PIB destinat a educaci superior.

6) Creaci de comissions mixtes entre la Universitat i lensenyament secundari per tal de


millorar i afavorir la continutat dels continguts i la metodologia entre les assignatures del
batxillerat i dels primers cursos de carrera en les diverses macro rees densenyament.

7) Potenciarem un programa de monitors (becaris) alumnes universitaris, amb la funci de guies


pels alumnes dels instituts que visitin el campus. I desenvolupin al llarg dels darrers cursos preuniversitaris activitats de atracci i conscienciaci.

8) Dotarem de infraestructures i recursos les seus universitries de Menorca i Eivissa.

99

9) Crearem una xarxa de transport pblic sostenible que uneixi la part forana amb la Universitat
sense necessitat dentrar dins palma.

10) Integraci urbanstica i paisatgstica del campus i el Parc Bit. Redefinici dels objectius del Parc
Bit i conversi del Parc en un autntic centre de recerca.

11) Potenciar la producci cientfica i dinvestigaci de la universitat, convertint-la en referent de


les accions i projectes desenvolupats per el Govern. Potenciant els convenis especfics, no
noms amb ladministraci sin tamb amb empreses per projectes de recerca.

12) Crearem noves titulacions de consens amb la prpia universitat. Establiment duna facultat de
medicina com a gran objectiu de nova titulaci durant la legislatura i estudis de periodisme /
comunicaci audiovisual de carcter pblic.

13) Crearem de nous instituts de recerca, dotats econmicament amb un carcter plurianual, que
permetin establir amb continutat lnies dinvestigaci que tinguin projecci de futur.
Potenciaci de les cincies socials, grans oblidades en la recerca universitria.

14) Elaborarem duna llei autonmica duniversitat que, a lempara de la reforma de la LOU,
permeti dibuixar un model propi duniversitat.

15) Impulsarem la Universitat com a rgan dassessorament principal per el desenvolupament de


projectes del Govern i les distintes institucions publiques, mitjanant la creaci i dutilitzaci de
comissions d experts universitaris per desenvolupar poltiques i projectes de qualitat.

16) Potenciarem la autonomia de la Universitat, mantenint el seu carcter independent.

100

17) Reconeixement efectiu de lautoritat lingstica de la Universitat en matria de


normalitzaci.

6.3. Qualitat i equitat:


Volem una educaci que reconegui el dret de tots i totes a obtenir aprenentatges rellevants, que
contribueixi per tant a l'xit escolar de tot l'alumnat en l'ensenyament obligatori, introduint canvis
curriculars, metodolgics i organitzatius per oferir millors respostes a la diversitat de l'alumnat ,
amb especial atenci als que tenen ms dificultats, i dedicant ms recursos a zones i centres amb
ms alumnat en desavantatge social
Per combatre l'abandonament educatiu primerenc i assegurar, si s el cas, una preparaci
adequada per a la inserci laboral, es propiciar la generalitzaci de l'educaci fins als 18 anys,
amb diversos itineraris i modalitats formatives des dels 16, on es contempli una via ms
ocupacional que inclogui estudi i prctiques remunerades.

Ampliaci de les plantilles de professorat i d'altres professionals de l'educaci per reduir el


nombre d'escolars per grup i per docent, i poder respondre a les diferents necessitats de
l'alumnat.

Currculum laic, intercultural, inclusiu, igualitari i ecolgic, que sigui desenvolupat pels
centres escolars i la comunitat educativa en virtut de la seva autonomia pedaggica.
Qualsevol religi, inclosos els seus actes o smbols quedar fora de l'mbit escolar

L'avaluaci formativa dels aprenentatges, de la prctica docent, del funcionament dels


centres i del sistema educatiu ha de servir per a la millora de l'acci educativa en els seus
diferents vessants.

Pla de diagnstic i seguiment permanent dels problemes i xits de l'educaci pblica per
emprendre noves millores. En cap cas les avaluacions externes sobre rendiment de
l'alumnat s'utilitzaran per fomentar la competitivitat entre centres.

6.3 Professorat
101

Cos nic de professorat a partir d'una formaci inicial amb rang de postgrau.

Formaci inicial i permanent del professorat de tots els nivells que combini teoria i
prctica, per garantir la seva ptima capacitaci docent i disciplinar en l'etapa i especialitat
corresponent.

Regulaci acordada amb els sindicats del marc de condicions de treball dels docents i altres
professionals de l'educaci

Estabilitat de les plantilles dels centres i reconeixement de l'experincia del personal inter
en les borses de treball. Les places interines es reduiran al mnim imprescindible.

6.4 Autonomia i participaci

Ampliarem l'autonomia pedaggica dels centres per organitzar els seus ensenyaments i
poder oferir una resposta educativa ajustada a les necessitats del seu alumnat. En cap cas
ha de servir per seleccionar o segregar l'alumnat o fomentar la competitivitat entre els
centres.

Participaci democrtica de tots els sectors de la comunitat educativa en l'organitzaci i


gesti dels centres i dels districtes escolars. Els Claustres i els Consells escolars, com a
rgans de govern dels centres, tindran capacitat decisria plena en els assumptes de la
seva competncia.

Construcci d'escoles democrtiques en el marc de ciutats i entorns educadors, promovent


la participaci de l'alumnat en la dinmica educativa del seu centre i en la configuraci de
la seva ciutat, aix com la implicaci venal en el funcionament i millora de la seva educaci
pblica ; i fent de la ciutat i el seu entorn un autntic recurs educatiu.

Impulsarem la creaci de programes de prevenci del fracs escolar i millora de la qualitat


educativa, integrat dins un PACTE PER LEDUCACI.

102

7. PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRTICA

TORNAR

La cultura no s tan sols un artefacte ldic per ocupar els moments desbarjo. La cultura no s
noms un espectacle encara que, precisament, en les poques de crisi la cultura d'entreteniment i
la cultura espectacular s'utilitzin encara ms com a via descapada.
En una societat de capitalisme avanat com la nostra, la cultura sha convertit en una mercaderia
ms. Davant aquesta mercantilitzaci de la informaci i del coneixement, cal promoure la
democratitzaci i garantir l'accs a la cultura al conjunt de la societat com a dret universal. Per
aquest motiu, s necessari definir Internet com un servei universal Gratut per al conjunt dels
ciutadans i ciutadanes.
Alhora, els poders poltics, han de protegir de l'explotaci per part de les grans cadenes
comercialitzadores a la part ms feble, els i les creadores i els drets intellectuals, aix com els
treballadors i treballadores del sector cultural.
Per tant, el model vigent de propietat intellectual necessita un canvi profund. La defensa de la
propietat intellectual no pot basar-se en laplicaci de canons preventius per part dentitats
privades, que en ocasions semblen ms interessades en la usura que en la defensa daquests
drets. De forma parallela sha de fomentar l's de noves llicncies per a la gesti dels drets
d'autor, tal com la llicncia Creative Commons i donar suport al Copyleft. En el camp informtic,
una aposta clara per impulsar el coneixement i ls del programari lliure.
Sempre atents a les noves manifestacions culturals, no podem deixar de banda la cultura
popular. El patrimoni cultural dels nostres pobles s immens. La cultura popular s patrimoni
universal dels pobles i per tant ning no ha de poder apropiar-se ni fer negoci amb ella. Tamb s
necessari clarificar el que s cultura popular. La cultura popular no s el mateix que la cultura de
masses. Assumir aix, s assumir la validesa d'una economia de mercat on els conceptes de
qualitat i de quantitat es confonen, i demaggicament el client consumidor sempre t la ra
perqu el que paga, mana.

103

Arrel de lapropiaci del llenguatge per part del mercat, hem de tenir cura amb l'anomenada
"cultura alternativa" i separar el gra de la palla, ja que sovint no s ms que una marca, una
etiqueta, un gnere, per diversificar el producte, arribar a un altre sector del mercat, a un target
concret i obtenir-ne espriament un major benefici. s obvi que cal promoure una reflexi i un
debat sobre el que hi ha darrere de les grans empreses de la cultura i dels mitjans de comunicaci.
Finalment, situar-nos en una defensa decidida de la cultura crtica. Les avantguardes de la primera
meitat del segle passat, vertaders motors i subversors de la cultura, no cercaven "complaure" el
pblic. Estar massa pendent de complaure el pblic i, ms perversament encara, complaure el
pblic d'esquerres, produeix una cultura poc til socialment.
Les administracions han de defensar el principi de llibertat del creador en la cultura, incorporant-se
aix al moment actual en qu la construcci de la ciutadania, sigui recolzada per instruments de
participaci que doti de suports i recursos individuals i collectius.
Models nous, respectant el que neix, modificant els espais i facilitant intermediaci cultural a la
gesti i acordant amb el tercer sector d'emprenedors i creadors formes de participaci.

Afavorir el carcter pblic i tamb collectiu de la cultura, i garantir la llibertat d'expressi


en qualsevol manifestaci cultural i artstica

Respecte a l'excepcionalitat cultural

Transparncia en la gesti i bones prctiques en l'actuaci pblica

La creaci de noves rees i eixos de centralitat cultural (Polgons industrials, barris, espais
multis, etc.)

Recuperaci del control pblic d'activitats privatitzades i procs de devoluci de la venda


"de recursos culturals i patrimonials.

Promoci de l'associacionisme cultural

Suport a la creativitat, a la innovaci, al talent creatiu i als processos culturals que es


desenvolupen al marge de les demandes de mercat

Que no es financi amb fons pblics festes on hi hagi patiment animal

104

Fer front a l'era digital amb apostes per les noves tecnologies, tant en la seva relaci amb
les institucions com en la seva dimensi cultural

La cultura a les Illes Balears:


L'extraordinria transformaci que, en aquests ltims 50 anys, han experimentat les Illes en tots
els mbits econmic, social, poltic i cultural, constitueix el marc histric ms significatiu des del
qual entendre la nostra realitat avui.
Els citats canvis han tingut el seu ress i el seu correlat en el mn de la cultura. Les transformacions
han estat moltes: creaci i consolidaci de la universitat, consolidaci d'una xarxa de distribuci i
mostra de produccions culturals (biblioteques, centres culturals, orquestres, auditories),
augment de beques i ajudes a totes les rees, increment de l'oferta del mercat audiovisual i
editorial (televisions, editorials, segells discogrfics, internet), i gran expansi dels contactes amb
persones

de

distinta

procedncia:

peninsulars

al

principi,

estrangers

(europeus,

hispanoamericans, del Magrib, dfrica) en aquesta ltima etapa.


Tot aix ha comportat un ms que profund canvi en els hbits i en les formes d'expressi i consum
cultural dels ciutadans de lilla i ha propiciat, en no poca mesura, la problematitzaci del que
s'entenia per identitat. Les Illes han conegut, de manera irreversible, un procs d'homologaci
amb els models culturals a l's de cort occidental europeu. Aix ens situa en el repte didentificar
els elements culturals dordre global irrenunciables i, al mateix temps, localitzar els continguts
locals que cal protegir i promoure.
s en aquest marc que hem de dissenyar una poltica cultural que superi el concepte tradicional i
elitista de la cultura, defensi el nostre patrimoni cultural com a eina de cohesi social, promocioni
la cultura com a factor de desenvolupament social i econmic, i ofereixi alternatives
democrtiques i crtiques a la seva mercantilitzaci.
Per la qual cosa proposem:
105

Democratitzaci, coordinaci i subsidiarietat:

La creaci del Consell de la Cultura i de les Arts, amb lobjectiu de promoure la coordinaci
entre el Govern, els consells insulars i els ajuntaments i ser un rgan de participaci i
assessorament en el desenvolupament i aplicaci de la poltica cultural. Una de les seves
funcions ser:

Elaborar un Pla de Cultura amb la participaci de tots els agents culturals.

Establir un model consensuat de cooperaci institucional amb els consells insulars i els
ajuntaments que permeti impulsar projectes cooperatius sense duplicar les competncies i
amb la racionalitzaci de les despeses. Cal tenir present el principi de subsidiarietat i que la
cultura s una de les matries transferides als consells insulars.

La redistribuci del pressupost: hem daccentuar una major dotaci pressupostria per a
la cultura de proximitat i acabar amb el pressupost adreat a pocs ciutadans. Sha dacabar
amb la destinaci de grans pressupostos per eixugar dficits de grans equipaments.

Infraestructures culturals:

Impulsarem un Pla dequipaments culturals, com a projecte prioritari a finanar per totes les
administracions, que garanteixi i asseguri els equipament adients a cada municipi (biblioteca
pblica a tots els municipis de ms de 2.000 habitants, centres culturals, teatres i auditoris,
sales dexposicions, arxius, museus, centres dinterpretaci) i el seu manteniment, amb
especial incidncia en:
o

els sectors culturals amb mancances dinfraestructures.

els municipis, barris i zones amb dficits histrics i/o amb fort creixement demogrfic.

els centres de producci i creaci.

Patrimoni histric i cultural

Millorar la legislaci de la protecci del patrimoni mitjanant el desenvolupament


reglamentari de la Llei 12/1998 i de les lleis ja aprovades (llei de cultura popular i tradicional,
llei de museus, llei darxius i patrimoni documental, llei de biblioteques i patrimoni bibliogrfic).
106

Aplicaci efectiva de la legislaci sobre museus, arxius i biblioteques: cal que el Govern i els
consells collaborin en lestabliment de mecanismes de suport als ajuntaments i a altres
entitats per a garantir el compliment de la legislaci.

Incorporar els parmetres culturals en la gesti urbanstica i en lordenaci territorial:


o

Actualitzar les cartes arqueolgiques i incorporar-les al planejament territorial i


urbanstic.

Impulsar la revisi i actualitzaci dels catlegs de bns protegits a tots els municipis i
incorporar-los a la normativa.

Redactar plans especials en els centres histrics per tal de garantir-ne la conservaci i la
viabilitat.

Incorporar els parmetres culturals en la gesti urbanstica i en lordenaci territorial:


o

Actualitzar les cartes arqueolgiques i incorporar-les al planejament territorial i


urbanstic.

Impulsar la revisi i actualitzaci dels catlegs de bns protegits a tots els municipis i
incorporar-los a la normativa.

Redactar plans especials en els centres histrics per tal de garantir-ne la conservaci i la
viabilitat.

Foment de la creativitat i suport a les empreses dedicades a la producci i promoci de la


cultura.

Millorar laccs a les xarxes de producci i distribuci cultural: Ms que generar puntuals i
excellents esdeveniments culturals, cal construir programacions estables, amb vocaci de
continutat i permanncia en el temps.

Incentivar programes dintercanvi entre els grups culturals de les diverses illes.

Impulsar estratgies per a la fidelitzaci i creaci de nous pblics, mitjanant plataformes


dagents i empreses culturals, carnet de biblioteca, associacions damics, descomptes per
ala gent gran, abonaments integrats, etc.

Incrementar el suport pblic a les empreses dedicades a la producci i la promoci


107

cultural amb especial atenci a les empreses cooperatives sorgides de la iniciativa dels
mateixos creadors.

Impuls a lensenyament artstic i del patrimoni histric

Incloure en els currculums dels diferents nivells del sistema educatiu reglat obligatori el
coneixement del patrimoni histric de les Illes Balears i els ensenyaments artstics.

Crear el projecte els creadors a lescola: Implicaci i presncia dels creadors, mitjanant
una borsa de programes en els ensenyaments obligatoris.

Promoure els projectes educatius dinvestigaci i desenvolupament per a la conservaci i


el manteniment del patrimoni histric de les Illes Balears.

Difusi exterior de la cultura de les Illes Balears i foment dels intercanvis culturals.

Foment dels intercanvis culturals entre les Illes Balears i els territoris de parla catalana,
mitjanant les institucions comunes com lInstitut Ramon Llull.

Refor dels ponts de dileg, els sistemes dintercanvi i cooperaci amb els territoris, els
creadors i els intellectuals de lEstat espanyol i Portugal.

Reforar lespai de cooperaci cultural mediterrani.

Ms presncia en els centres universitaris internacionals.

Avanar en la societat de la informaci i del coneixement

Impulsar la formaci en TIC a tot el sistema educatiu, des de les escoles a la universitat.

Democratitzar laccs a les noves tecnologies, convertint les biblioteques en punts


preferents dalfabetitzaci digital i daccs als continguts dInternet.

Avanar en la implementaci de les TIC a ladministraci i Impulsar la participaci


ciutadana en lnia.

Suport institucional al software lliure com a alternativa als monopolis en matria de


programes informtics.

Oferir, amb llicncies obertes daccs a la informaci com les Creative Commons, els
continguts que estiguin finanats amb fons pblics, siguin textuals i/o multimdia.

PLANS ESTRATGICS
108

El Pla estratgic de les CCAA s l'instrument que ha de concretar l'acci poltica amb els
creadors, treballadors de la cultura i els ciutadans. Garantir la coordinaci entre
administracions, potenciar xarxes entre pobles i comunitats. Promocionar l'acci
internacional

Des del respecte a la diversitat, la democrcia participativa i el respecte a les identitats

Vetllant per la creaci d'empreses pbliques o cooperatives autogestionades que ofereixin


productes culturals de qualitat

Acordant amb el sector privat la forma i cooperaci en la indstria cultural

Els pressupostos de cada CCAA concrets el pressupost anual per a complir els objectius
acordats entre els agents de participaci del Pla

Aplicant una poltica redistributiva que faciliti les condicions ms favorables d'accs als
esdeveniments culturals institucionals per part dels sectors socials amb menys recursos
econmics.

Proposem unes lleis bsiques i actuacions de carcter autonmic com sn:


-

Lleis dEspais Culturals i dEspectacles, adequades a la realitat actual i donant solucions a


les dificultats existents.

Llei de foment de la cultura.

Creaci de la Universitat de les Arts.

Impulsarem el desenvolupament i laplicaci de la legislaci sobre patrimoni (Llei 12/1998) ,


cultura popular i tradicional (Llei 1/2002), museus (Llei 4/2003), arxius (Llei 15/2006) i
biblioteques (Llei 19/2006)

Ens coordinarem amb els consells Insulars lelaboraci de Mapes insulars de biblioteques
dacord amb les parmetres aprovats pel Govern (BOIB 17, 3 de febrer de 2011) i laplicaci del
Mapa Insular de Lectura Pblica de Mallorca aprovat en 2011 (BOIB 38, de 15 de mar de
2011).

Proposem la descentralitzaci municipal de biblioteques, centres culturals i socioculturals amb


el recolzament dels consells insulars, lestabliment de convenis o de consorcis en el cas de
Palma.
109

Aix mateix la posada en marxa de programes formatius ser tamb objecte d'aquesta instituci:
-

Empresa Pblica per a la gesti de serveis i programes especfics

Consorcis i plans mancomunats de cultura

Acords amb universitats per a propostes d'innovaci cultural

TORNAR

8. PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PBLIC, DEMOCRTIC, PLURAL I EN


LLENGUA CATALANA
A la societat moderna i globalitzada davui dia sn els mitjans de comunicaci de masses, sobretot
els audiovisuals, els que condicionen la percepci poltica i nacional de la ciutadania. Els valors
econmics, socials, culturals i lingstics tenen en aquests mitjans els referents que marcaran la
pauta de les seves conductes, opinions o visi ntegra del que s el mn i les seves prpies vides.
IB3 Rdio i Televisi, i les televisions insulars i locals hauria de ser lens pblic que articuli un
projecte de comunicaci que ens permets viure com a comunitat nacionalment conscient i
polticament autocentrada. Uns mitjans que han de ser controlats democrticament,
professionalment independents i han de fer del pluralisme i la veracitat la seva senyera.
Pel que fa a les propostes per a un model udio-visual propi de les Illes Balears: lobjectiu prioritari
s potenciar una gran espai de comunicaci udio-visual en llengua catalana a partir dels mitjans
de comunicaci pblics i privats. Simultniament, cal assegurar el carcter professional,
independent i plural dels mitjans de comunicaci pblics.
Simpulsaran les segents mesures:

Potenciar una correcta recepci dels mitjans de comunicaci que emeten en la nostra
llengua a Catalunya i el Pas Valenci.

Fomentar ms presncia dinformaci relativa a les Illes Balears a aquests mitjans.

Impuls a una escola de doblatge en llengua catalana.


110

Impulsar convenis entre els governs de les Illes Balears, Catalunya i el Pas Valenci per
doblar programes i pellcules en llengua catalana.

Creaci dun consorci udio-visual de les Illes Balears, entre el Govern i els consells insulars,
encarregat de gestionar conjuntament els canals de rdio i televisi pblics de les Illes,
amb lobjectiu doptimitzar els recursos econmics i tcnics i millorar la qualitat de les
emissions.

Apostar per part dIB3 i Televisi de Mallorca duns serveis informatius propis, que evitin
lexternalitzaci dels informatius, com a nica frmula de disposar duns professionals
independents que apliquin el codi deontolgic per sobre del color poltic del govern.

Reforar la independncia de gesti i professional de lens pblic IB3 i de les rdios i


televisions pbliques insulars i municipals, per evitar-ne les ingerncies partidistes i el
control directe per part de comissaris de lExecutiu.

Potenciar la indstria udio-visual de Balears contractant la producci de programes amb


criteris de professionalitat i economia.

Exigncia als canals privats que emeten a Balears dun percentatge dhores demissi en
llengua

TORNAR

9. POLTICA LINGSTICA

Sha daconseguir que la societat torni a percebre que la qesti lingstica s important per a les
institucions i per la vida a les illes. Sha dexplicar de forma clara i oberta per qu lacci
institucional tendeix a corregir i compensar els dficits funcionals de la llengua catalana. Des del
PP, amb la difusi constant del missatge radicalment fals i illegal- que les poltiques de promoci
del catal son un imposici illegtima i malvola.

Proposem
111

Reforar la coordinaci en matria de poltica lingstica entre les institucions insulars i amb
les institucions de la resta de Pasos Catalans.

El catal s la llengua dun espai habitat per ms de deu milions de persones; aix la converteix en
una de les primeres llenges dEuropa. Cal aspirar a que la seva situaci sigui equivalent a la dels
altres idiomes europeus amb un pes demogrfic similar: el grec, el dans, el suec, el txec, etctera.
Aquesta coordinaci ha de traduir-se en la construcci gradual drgans de coordinaci
permanents a diferents nivells i amb diferents ritmes en diverses etapes:
a) Participaci de les Illes Balears a lInstitut Ramon Llull.
b) La creaci dun Consell de la Llengua dacord amb les propostes del Segon
c) Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Aquest organisme ha d'estar integrat per les
grans institucions acadmiques , les entitats cviques i les entitats culturals i les principals
associacions descriptors, editors, ensenyant, periodistes, actors, de la cinematografia
teatre i la msica, etc. que actun en el nostre mbit lingstic.
d) Reclamar el tractament igualitari per a la llengua catalana davant els estats espanyol,
francs , itali, la Santa Seu, la Uni Europea i la UNESCO.
e) Especficament cal reclamar loficialitat de catal a la Uni Europea i a tots els rgans
generals de l' Estat espanyol.

Cal crear espais de debat social sobre la realitat sociolingstica del nostre pas i sobre poltica
lingstica, i el millor frum per propiciar aquest debat s el Consell Social de la Llengua
Catalana, . Cal completar el Pla general de normalitzaci lingstica de les Illes Balears.

Aquest pla preveu actuacions destinades a bona part de la societat (institucions pbliques, mitjans
de comunicaci indstries culturals, sistema educatiu, joventut, oci i lleure, mn sanitari, mn
empresarial, lmbit de les relacions laborals i en el de la justcia etc.) i suposaria un full de ruta
molt vlid
per orientar la poltica lingstica del futur, amb el valor afegit dhaver estat consensuat per un
organisme en qu s representat un ventall molt ampli de la societat illenca.
112

Sha dacostar la realitat lingstica de les Balears a les persones nouvingudes. Les conseqncies
duna poltica lingstica orientada en aquest sentit sn diverses. En primer lloc, les facilitats a les
persones que no el parlen perqu puguin adquirir aquest capital lingstic que els ha de permetre
incorporar-se ms fcilment a la nostra societat i adquirir una feina. En segon lloc, cal reclamar les
competncies i els recursos suficients per fer possible una poltica intercultural prpia que faciliti
aquest accs de tots els ciutadans al catal com a llengua comuna, de relaci i de cohesi social. En
aquest objectiu hauran de confluir les Institucions pbliques, les privades i les associacions

10.ESPORTS

TORNAR

La prctica de l'activitat fsica i la seva incorporaci a l'estil de vida de les persones els permet
gaudir de ms benestar personal, tant fsic com psquic i d'una millor qualitat de vida i per aix des
de GUANYEM proposem desenvolupar programes que consciencin sobre aquesta necessitat. Des
de GUANYEM ens comprometem a impulsar l'Esport aportant les poltiques i mitjans
pressupostaris necessaris per a realitzar una decidida poltica esportiva que desenvolupi
actuacions en les segents rees:

Proposem
1. Pla de promoci de l'esport i de l'activitat fsica

Accions que dinamitzin i desenvolupin l'hbit de l'esport en nens i nenes, adolescents i joves en
edat escolar.

Constituci de Consells de l'Esport Escolar i Universitari, que coordini la promoci i


desenvolupament de l'Esport a escoles i en Universitats.

Articular, juntament amb els ajuntaments, una estratgia global que incentivi i faciliti la
generalitzaci d'una activitat fsica entre la gent gran i les persones discapacitades

En collaboraci amb la Institut Balear de la Dona es programaran accions que promocionen


l'esport en qu no estiguin excloses les dones.

113

Programa de Manteniment i millora dInstallacions Esportives en collaboraci amb els


ajuntaments.

Campanyes de conscienciaci i sensibilitzaci sobre els beneficis de l'Activitat Fsica habitual.

Plans de formaci contnua de tcnics i investigaci de l'esport balear.

2. Esport per a tots i totes.

Crear les condicions que afavoreixin la participaci dels ciutadans i ciutadanes en les activitats
fsiques i esportives

Suport econmic a institucions sense nim de lucre (federacions esportives, ajuntament, etc.) Que
desenvolupin programes de promoci de l'esport.

Activitats per a la integraci dels immigrants i altres collectius amb dificultats, a travs de la
prctica de l'esport.

3. Pla de Construcci i Millora de Installacions Esportives

Desenvolupar programes especfics de promoci de l'esport escolar a tota la xarxa pblica en


l'educaci primria, secundria i formaci professional. La intenci s que cada centre tingui el seu
propi Programa d'Esports, tenint en compte les necessitats dels alumnes, afavorint la prctica
diversa dels diferents esports i impulsant l'associacionisme en collaboraci amb les diferents
federacions esportives.

Manteniment i renovaci de les actuals installacions esportives, adaptant-les progressivament a


les exigncies d'accessibilitat i respecte del medi ambient i desenvolupament d'un pla per cobrir les
noves necessitats dinstallacions en els diferents municipis o mancomunitats.

4. Gesti Pblica de les Installacions Esportives

114

Des de GUANYEM impulsarem la participaci ciutadana en la gesti de les installacions esportives


a travs dels ajuntaments, clubs, federacions i entitats no governamentals, com a garants de
participaci ciutadana i democratitzar-ne laccs.

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE

115

TORNAR

1. POLTICA TERRITORIAL
Hem considerat oport exposar a manera d'introducci, linforme sobre medi ambient que el GOB
presenta a la fi de cada legislatura, per la seva rellevncia i perqu l'assumim en la seva totalitat.
Una legislatura singular, tant per la crisi sistmica que vivim com pel descrdit i la crisi de confiana
que pateix la nostra classe poltica. Aquest context ha allunyat, massa fcilment, els diferents
responsables poltics dels compromisos que assumiren desprs que la societat mallorquina fes un
clam per un gir ineludible cap a una altra manera de fer poltica i fer pas.
En el transcurs daquesta legislatura s'han abordat de manera positiva una srie de problemes
que amb les corresponents lleis podem manifestar que s'ha obert un nou cam en la conservaci
del territori.
Aquestes sn:
1.El Decret-llei i la Llei de Mesures Urgents pel Desenvolupament Urbanstic Sostenible.
La legislatura comenava amb una bona notcia, la protecci de ms de 1.258,9 ha a Mallorca,
entre les que es comptaven molts dels topnims amenaats per l'urbanisme depredador (Muleta,
Montport, Cala Blanca, Cal den Maral, Son Real....).La llei a ms, implicava la derogaci ntegra
de l'antiga Llei 12/1988, de Camps de Golf. Recordem que aquesta llei permetia annexar al projecte
de camp de golf una oferta complementria de 450 places, cosa que havia convertit molts de
projectes de golf en simples excuses per poder urbanitzar el sl rstic.

2. La protecci de Son Real del complex turstic i camp de golf i la declaraci de BIC
La Comissi d'Urbanisme del Consell de Mallorca va acordar denegar la Declaraci d'Inters
General que hauria perms la construcci d'un camp de golf i un complex turstic damunt una de
les zones amb els valors naturals i sobretot patrimonials ms imponents de la badia d'Alcdia.
L'impuls de declaraci de BIC, va esdevenir l'element indispensable per garantir tamb la seva
protecci futura.

3. Son Baco salvat del projecte de camp de golf amb oferta complementria
Desprs que el Consell de Mallorca estims el recurs contra la declaraci d'inters general per
116

incomplir amb les DOT, el PTM, la Llei de Sl Rstic i les prpies Normes Subsidiries de Campos,
semblava que s'havia aturat el macro-projecte de camp de golf amb oferta complementria que
amenaava Son Baco. Per el projecte es va voler ressuscitar a travs d'una esmena en la
tramitaci parlamentria de la Llei Nadal. Per sort, l'esmena, no va arribar mai a tirar-se endavant
i Son Baco, resta de moment protegit davant d'aquest projecte.

4. La protecci d'Es Guix


El Pla Territorial de Mallorca, a travs d'una modificaci puntual aprovada pel Ple del Consell de
Mallorca, va desclassificar els terrenys on estava prevista una macro urbanitzaci a la zona d'Es
Guix, a l'entorn de Lluc. A ms el Consell de Mallorca t interposat un recurs contra la llicncia que
l'Ajuntament d'Escorca havia donat als promotors al 2006.

5. L'impuls del tren fins a Art


Desprs de molts d'anys de reivindicaci de l'arribada del tren fins a Art, aquesta legislatura ha
estat decisiva i ben aviat en tram-tren arribar a la mar.

6. L'eliminaci de les rees de Reconversi Territorial del Pla Territorial de Mallorca


Desprs d'una polmica discussi poltica envers la figura de les ART, el Consell de Mallorca va
decidir votar per a l'eliminaci de totes les ART del Pla Territorial. Principalment aquelles que
implicaven nou creixement. Aix, malgrat l'arxiu del cas Pla Territorial, que va venir motivat per una
denncia a fiscalia de determinades ART previstes, es constata el fet que els representants poltics
dels diferents partits, excepte UM, estaven d'acord en la perversi de la figura de les ART tal i com
s'havien planejat.

7 . L'impuls del tramvia de Palma


Tot i que no veurem ni l'inici de les obres dins aquesta legislatura (de fet, encara estam pendents
del projecte constructiu) Palma ja concep l'arribada del tramvia i la ciutat es prepara per recuperar
117

aquest mitj de transport i fer-lo compatible amb la nova concepci de la mobilitat a ciutat.

8. La consolidaci de la xarxa de carrils bicicleta a Palma i la implantaci dels eixos cvics


Aquesta actuaci, ha anat emmarcada dins una poltica amb els objectius molt clars respecte a la
necessitat de fer un gir absolut en la concepci de la mobilitat a la ciutat, en el marc d'un nou
model de ciutat impulsat per Cort. La implantaci de la xarxa de carrils bici, juntament amb la
implantaci dels primers eixos cvics, sn el principi del retorn als ciutadans de l'espai urb dedicat
gaireb en exclusiva i durant massa temps al cotxe. En definitiva, s el principi per reconvertir
Palma en una ciutat per a les persones.

9. La declaraci de ZEPA de Son Bosc


Recentment s'ha publicat lampliaci de la Zona dEspecial Protecci per a les Aus de sAlbufera de
Mallorca, incloent entre altres els terrenys afectats pel projecte de camp de golf de la Platja de
Muro (Son Bosc). Aquesta mesura impedeix que el projecte, ja iniciat a part de lmbit, afecti una
zona daltssim valor ecolgic.

10. L'inici de l'esbucament de les cases illegals de Llucalcari


Finalment i desprs de ms de 25 anys de litigi, s'ha iniciat l'esbucament de dues de les quatre
cases illegals de Llucalcari. s l'inici d'un procs molt esperat que fixa un abans i un desprs en
l'evoluci de la disciplina urbanstica a Mallorca.

11. La creaci de l'Agncia de Disciplina Urbanstica del CIM i la presentaci del Mapa Urbanstic
de les Illes Balears per part de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
La creaci de l'Agncia de Disciplina Urbanstica implica l'existncia d'un rgan supramunicipal de
control de la disciplina urbanstica. En el temps que duu en funcionament s'ha demostrat gil i
efectiva en la inspecci i obertura d'expedients sancionadors, aix com en fer efectives les ordres de
demolici, acabant aix amb la sensaci d'impunitat que ha alimentat la indisciplina urbanstica a
Mallorca. La presentaci recentment del Mapa Urbanstic, va en el mateix sentit, s a dir, en la
118

transparncia i accs a la informaci urbanstica, elements clau per a combatre la indisciplina


urbanstica.

12. L'inici del final de la impunitat en els casos de corrupci urbanstica


Malgrat puguem coincidir en que arriba tard, la veritat s que en aquesta legislatura, s'han iniciat
processos judicials i penals de gran importncia en relaci a delictes vinculats a la corrupci
urbanstica de la m de la fiscalia anticorrupci, com s el Cas Andratx. Aquest fet ha de marcar un
abans i un desprs en el final de la impunitat davant les prctiques de corrupci urbanstica que
massa sovint s'han ests pel nostre territori. Cal dotar de ms mitjans per fer front de manera
efectiva a aquesta problemtica, per sens dubte, la resoluci progressiva de les diferents peces
que comporten aquests casos genera precedents positius importants per lluitar contra la corrupci
que utilitza l'urbanisme com a eina.

Tot i el llistat d'aspectes positius del balan, en aquesta legislatura s'han perdut valuoses
oportunitats per a encapalar el canvi substancial en les poltiques territorials i ambientals que
espervem. Hem hagut de veure com es materialitzaven iniciatives i projectes molt durs, alguns
derivats de la legislatura anterior i que s'ha han tingut el valor ni la voluntat poltica suficient per
aturar, i d'altres, sobretot en matria legislativa que, sota l'excusa de la dinamitzaci econmica,
han incrementat la desregulaci urbanstica i han representat precedents molt delicats que poden
qualificar-se de nova modalitat d'urbanisme a la carta.

s per aquestes causes que el balan negatiu es manifesta forament en els segents aspectes:

1. L'autoritzaci definitiva del projecte d'ampliaci de Port Adriano


Malgrat el recurs presentat pel GOB al desembre de 2007 contra la concessi, ampliaci i
explotaci del port esportiu dEl Toro (Port Adriano) per part del Consell dAdministraci de Ports de
les Balears per un termini de 30 anys, el Govern va permetre la continutat dun projecte que ha
arrasat un hbitat de posidnia considerat prioritari per a la conservaci per part de la UE.
119

2. La perversa utilitzaci dels decrets llei que han culminat amb l'aprovaci de lleis d'amnistia
urbanstica i turstica
Aquesta legislatura ha creat precedents molt delicats ja que, per via Parlamentria, s'han impulsat
mesures legislatives que deixen el panorama urbanstica en un estat total i absolut de desgovern.
La figura dels decrets llei ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulaci
urbanstica, i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducci d'esmenes han
constitut una prctica nova ms d'urbanisme clientelar.

3. El projecte perdut de tren fins a Alcdia


L'oposici frontal de l'Ajuntament d'Alcdia, va impossibilitar el consens necessari per a l'impuls
d'aquest nou tram de tren fins al nord de Mallorca. La inversi prevista s'ha destinat finalment a les
obres d'electrificaci del tren fins a Inca.

4. La Llei que declar Son Bosc projecte d'inters autonmic


El Parlament va aprovar una llei que amb lexcusa de linters autonmic derog el procediment
dampliaci del Parc Natural de sAlbufera de Mallorca incorporant Son Bosc i altres zones
dimportant valor natural. Una llei feta a mida per un projecte privat, injustificable (ja tenim 24
camps de golf a Mallorca) i amb mentides a lexposici de motius. Vergonyosa.

5. L'aprovaci de la revisi del Pla Director Sectorial de Carreteres, sense revisar res
El Consell de Mallorca, ha perdut l'oportunitat en aquesta legislatura de fer un canvi en el model
dinfraestructures viries, sotmetent-les a criteris de mobilitat sostenible i fent possible una altra
relaci amb el territori. Contrriament es va consolidar el planejament anterior que preveu
convertir tot Mallorca en l'rea d'influncia metropolitana de la ciutat de Palma.

6. La implantaci del nou forn de la incineradora


120

No es volen inaugurar en aquesta legislatura, per la realitat s que ja est en funcionament,


encara que sigui en perode de proves. El propi Pla Director Sectorial de Residus preveia el
tancament progressiu de les incineradores a mesura que es fessin efectives les poltiques de
reducci i reciclatge, per la realitat s que aquestes poltiques no interessen i, malgrat les
evidncies que es tracta del sistema ms car i ms perjudicial, mentre hi hagi qui guanya doblers
cremant residus, el negoci de la incineraci seguir condicionant el futur de la gesti i el
tractament dels residus a Mallorca.

7. La llei Carbonero i l'impuls de la urbanitzaci de Son Bordoi


5.000 nous habitatges a preu taxat. Considerem que hi prou sol urb disponible per a fer una
poltica d'habitatge que no impliqui nou creixement. Un dels projectes ms polmics en l'aplicaci
de la Llei Carbonero, s el projecte urbanstic que es pretn fer a Son Bordoi. Un projecte que
amenaa la darrera rea rural ben conservada de Palma i que condemna el Molinar a la prdua del
seu carcter.

8. La via connectora: el 2on cintur del PSOE


Sens dubte ha estat el pitjor dels projectes que s'han plantejat en aquesta legislatura. La
tramitaci, el pressupost, el traat, l'absncia del comproms poltic, les posteriors

rectificacions,

etc. tot plegat ens amenaa amb una nova mega infraestructura de formig i asfalt que
condemnar Palma i Mallorca a la submissi del cotxe privat. Per altra banda han quedat damunt
de la taula, qestions pendents que el Govern no ha considerat prioritries en la seva gesti.
Aspectes importants que representen sectors vertaderament estratgics per enfortir la nostra
economia i el nostre teixit social i que sn les vertaderes claus per a fer efectiu un canvi en el model
que s'adapti i ens posicioni de forma avantatjosa davant dels reptes d'un futur que passa per
l'assumpci de la sostenibilitat ms enll del discurs.

9. Poltiques territorials: salvar el sector immobiliari en comptes de replantejar-se el model


Malauradament hem pogut constatar en aquesta legislatura que per fer front a la crisi, s'han
seguit implantant les mateixes receptes que ens hi varen abocar i les poltiques territorials s'han
121

allunyat del comproms de no malmetre "ni un pam ms de territori" per salvar el sector
immobiliari, s a dir, per intentar mantenir-lo als ritmes de creixement que havien engreixat la
bombolla immobiliria i amb aix, la falsa sensaci de generar una economia prspera.

10. Espais Naturals: ni un nou metre quadrat despai natural protegit


La planificaci i declaraci de nous espais naturals protegits no ha registrat cap avan
significatiu en aquesta legislatura. Els procediments de redacci dels PORN (Plans dOrdenaci dels
Recursos Naturals) iniciats la passada legislatura no han finalitzat (ni tan sols shan presentat
pblicament). Aix, no shaur pogut declarar el Parc Natural dEs Trenc-Salobrar de Campos ni
ampliar el Parc Natural de la Pennsula de Llevant. Pel que fa a la planificaci i gesti despais ja
declarats, tampoc es pot destacar el seu avan: no sha enllestit el nou PRUG (Pla Rector ds i
Gesti) de sAlbufera de Mallorca (es segueix amb el del 1999-2002)

11. Agricultura: un sector estratgic relegat a jardiners del paisatge


L'estratgia econmica de les Illes Balears, s'ha oblidat completament de l'agricultura. Un sector
que hauria d'esdevenir estratgic en el nostre posicionament econmic perqu representa
disminuir la nostra vulnerabilitat generada per la dependncia de productes exteriors. Som un
territori frgil i limitat, i el camp ha esdevingut un actiu ms pels dos nics interessos econmics de
la comunitat: el constructor (amb la urbanitzaci del camp) i el turstic ( principals beneficiaris del
paisatge), per ms enll d'aix l'agricultura no ha estat mai considerada un factor clau i
estratgic, i ho s. El panorama d'encariment dels productes petroliers tindr repercussions
directes en la importaci d'aliments i reforar la producci prpia esdev un element clau
d'autonomia que ens permetria avanar-nos a aquesta conjuntura a nivell global.

12. Canvi climtic: no figura entre les prioritats del govern


Queda b a nivell de discurs, per ni les poltiques urbanstiques, ni les de planificaci
dinfraestructures (viries, porturies, aeroporturies, dessaladores, incineradores, carb per a la
producci elctrica...) no tenen en compte per res la necessitat de fer front a un escenari de canvi
climtic en el que les Balears sn molt lluny dels compromisos que s'haurien d'assumir. Les
122

campanyes de sensibilitzaci no basten. Cal assumir el comproms i el repte a totes les poltiques
que s'impulsin, per tal de garantir i demostrar un vertader comproms ms enll del discurs.

13. Energia: segueixen primant les energies ms contaminants


No s'ha impulsat, tal i com s'havia comproms en aquesta legislatura, una Llei d'Energies
Renovables i Eficincia Energtica, que a partir d'un diagnstic rigors dels potencials, permets un
vertader desplegament de les energies netes, ni tampoc una revisi de la planificaci energtica
(Pla Director Sectorial Energtic) que plantegi un futur sense carb, amb el tancament progressiu
de la central d'Es Murterar. Els canvis sn imprescindibles i ja arribem molt tard.

14. Residus: canvis superficials quan es necessita un replantejament en profunditat


Desprs de ms de 10 anys des de la construcci de la primera incineradora, i amb els nous forns a
punt d'inaugurar, desprs de l'evidncia que en el cam del reciclatge encara queda molt per fer
per tamb d'algunes exitoses iniciatives pioneres municipals per fer efectives mesures per al
reciclatge, desprs de veure com es finana i de qu viu el "negoci dels residus" a Mallorca, i ara
que hi ha un canvi en la direcci poltica del departament de medi ambient del Consell de Mallorca,
s l'hora de plantejar alternatives reals i factibles que han de comenar per una modificaci en
profunditat del Pla Director

Sectorial de Residus Slids Urbans i han d'acabar per la planificaci del tancament progressiu de la
incineradora de Son Reus.

15. Platja de Palma: la necessitat d'una reconversi sense creixement


La reforma de la Platja de Palma, ha tornat a quedar estancada i amb ella la definici del futur de
la zona humida de Ses Fontanelles i la seva preservaci. El projecte, malgrat ser capdavanter en
plantejaments energtics i de mobilitat, representava un nou creixement en hectrees per a la
consolidaci de la zona turstica. Entenem que mai la reconversi ha d'implicar creixement i aquest
s un principi ineludible per a la concepci d'aquest gran projecte.
123

16. El Jonquet, encara amenaat malgrat la declaraci de BIC


Desprs de l'inici de la declaraci de BIC per part del Consell de Mallorca, en categoria de conjunt
histric, per la barriada d'Es Jonquet, queda encara per definir el Pla de Reforma Interior (PERI) que
definir com ha de desenvolupar-se aquest mbit. A hores d'ara, el PERI es troba en fase de
redacci a travs d'una contractaci externalitzada per part de l'Ajuntament de Palma, per no
s'aprovar abans que acabi la legislatura i aix pot implicar una amenaa efectiva pel futur d'Es
Jonquet.

17. Llei del sl, la nica comunitat autnoma on encara no s'ha arribat al consens poltic necessari
per tirar-la endavant.
Malgrat haver presentat un projecte de llei i haver-se iniciat un procs de consulta amb els agents
implicats, la legislatura acaba, un cop ms, sense que el Govern hagi estat capa de treure una Llei
del sl consensuada i la garantia de tenir un text normatiu nic de referncia en matria
d'urbanisme i ordenaci del territori.

18. Pesca: perduda l'oportunitat de comptar amb una llei prpia


Tot i que lextinta Conselleria dAgricultura i Pesca va treballar en una proposta de llei
autonmica, aquesta no sha arribat a tramitar. Sha perdut aix loportunitat de regular ms
adequadament algunes de les prctiques pesqueres, tant professionals com esportives, que es
desenvolupen a la nostra mar, i dobrir noves possibilitats per a una activitat pesquera professional
sostenible.

19. Leducaci ambiental, una assignatura pendent.


S'ha deixat morir el Frum d'Educaci Ambiental de les Illes Balears, que s el marc legal on estan
representats tots els sectors que es dediquen a leducaci ambiental a la nostra comunitat
autnoma (administraci, ciutadania, sector socioeconmic, sistema educatiu, universitat i mitjans
de comunicaci) i que s lrgan que podria contribuir a fer avanar leducaci ambiental, entesa
124

com a resposta a la problemtica ambiental que ens afecta. El Frum no ha tingut ni una sola
reuni en aquesta legislatura, quan legalment s'ha de reunir almanco una vegada a lany. Tamb
s'ha aturat l'elaboraci del pla d'acci de l'Estratgia Balear d'Educaci Ambiental.

s ms que evident que, en termes concrets, hi ha qestions puntuals que podem celebrar
d'aquesta legislatura. Tot aix, juntament amb el fet que no hagi estat una legislatura de grans
infraestructures (excepte, la via connectora) que sepultin sota l'asfalt i el formig ms hectrees del
nostre frgil territori.

Per hem de lamentar que, en lnies generals, no s'hagi fet efectiu el gir de les poltiques que
haguessin marcat el canvi de tendncia necessari i imprescindible tant per sortir de la crisi amb
garanties de futur com per assolir els compromisos poltics inicials de revisar el nostre model de
creixement, econmic i territorial.

La realitat s que a grans trets, s'han impulsat poltiques que representen una continutat dun
model fracassat: construcci, turisme, infraestructures viries, ... La dinamitzaci econmica ha
estat la gran excusa, i el "no posar traves" al creixement la consigna que han marcat les poltiques
prioritries del govern, obviant sectors estratgics i claus per garantir el futur (energia, agricultura,
residus, model territorial, model viari...). Sha eludit, sota l'excusa de la necessitat de fer front a la
crisi, el canvi de tendncies proms i comproms. Poltiques conservadores impulsades per partits
progressistes. En massa casos ens hem hagut de demanar, on es marcava la diferncia? i massa
sovint, la resposta ha estat, exclusivament en el discurs.

PER UNA POLTICA TERRITORIAL SOSTENIBLE


GUANYEM defensa en l'mbit de les administracions pbliques autonmiques respecte al medi
ambient i la poltica territorial, i en el cam de la sostenibilitat, una ordenaci de territori que
protegeixi, conservi i restauri la naturalesa del mn rural, dels espais protegits, dels boscos,
aiguamolls, de les vies pecuries i dels camins venals, per la seva alta contribuci a la salubritat, la
salut i el benestar de la ciutadania actual i les generacions futures.
125

GUANYEM impulsa un desenvolupament econmic, industrial, agrcola, ramader i pesquer que se


situ en el cam de la sostenibilitat on les activitats humanes es desemboliquin amb ple respecte a
la resta de la naturalesa. Reorientant les activitats econmiques a l's sostenible dels recursos
naturals, sense superar la capacitat de regeneraci del planeta i sense depassar la seva capacitat
d'acolliment de residus, promovent les energies renovables, la gesti dels materials des de el
bressol al bressol, la producci neta, l'agricultura ecolgica, la pesca responsable que salvaguardi
el futur dels recursos naturals marins, el consum responsable i la creaci d'ocupaci socialment
til.

La nova cultura de l'aigua, el transport sostenible amb el ferrocarril, al costat dels desplaaments a
peu i amb bicicleta, com a columna vertebral del sistema. Estimulem les Agendes 21 Locals de
democrcia participativa, en la transformaci ambiental, econmica i social. Fomentem l'educaci i
sensibilitzaci ambiental en tots els sectors de la poblaci, destacant el mn infantil.

GUANYEM impulsa una poltica territorial enfocada a la sostenibilitat on s necessari comenar per
democratitzar l'ordenaci del territori aconseguint que aquesta activitat tingui com a eix
fonamental a la ciutadania, a les persones, el seu desenvolupament poltic (participaci) i personal
(educaci, habitatge, sanitat, cultura, esport, oci,).

Proposem que la Comunitat Autnoma implanti estratgies globals relatives a l'ordenaci del
territori i a l'urbanisme, amb l'objectiu de generar tant la xarxa de ciutats mitjanes com el mn
rural dinmic que evitin la concentraci de l'activitat productiva en grans aglomeracions urbanes.

Considerem imprescindible tractar les ciutats i els pobles des de la integraci, des del criteri de
crear espais que possibilitin la mxima qualitat de vida dels ssers humans alhora que la vida dels
altres ssers vius.

126

El capitalisme ha generat processos de polaritzaci territorial, generant territoris d'acumulaci de


capital, poblaci i mitjans de producci, enfront de zones destinades a l'explotaci dels recursos
naturals i a l'abocament dels residus.

L'ordenaci del territori ha de superar la planificaci al servei dels desplaaments en autombil i


cami que va contribuir a quarterar profundament el territori i a alterar la xarxa de ciutats i el
propi urbanisme. L'autombil va demandar contnuament major superfcie de carreteres i
autopistes amb o sense peatge sense resoldre la congesti del trfic per provocant l'increment de
les emissions de gasos amb efecte hivernacle i el canvi climtic.

GUANYEM proposar des del Govern i Parlament Autonmic una poltica territorial de proximitat
on les activitats quotidianes es realitzin a peu, amb bicicleta i en transport pblic collectiu, i on
s'estableixi un model de producci, distribuci i consum adequat al territori.

Imaginar un model de desenvolupament sostenible als Illes Balears suposa repensar i incidir sobre
quatre grans eixos: la gesti del Territori, el nostre model productiu i de consum, el model
energtic i de gesti dels residus i tamb com no, afecta al finanament.

La gesti del territori com a b pblic.


Per un futur de canvi s clau impulsar la participaci ciutadana i la responsabilitat social per no
hipotecar a les generacions futures. Per cal tenir en compte que el territori sha convertit en un
important element per avanar en cohesi social i socialitzaci del benestar. En el darrer segle a les
Illes Balears sha crescut molt consumint irracionalment el territori, per en termes de cohesi
social i d'equitat ens hem desenvolupat molt menys.

Per aix s imprescindible una intervenci potent dels poders pblics per aconseguir una gesti del
territori que afavoreixi a la majoria de la poblaci, considerant el territori com un be pblic i, per
tant, supeditant la propietat privada a linters collectiu.
127

El repte principal, de cara a aconseguir la sostenibilitat als Illes Balears, s la contenci del
creixement urbanstic, ladaptaci a la capacitat de crrega real del nostre limitat territori. En una
comunitat insular, el territori s un b escs. La poltica de protecci del territori ha de passar
d'una ptica centrada en els salvem encara vigent avui (Salvem s trenc, Salvem Ses Salines,
Salvem la Real) a la reducci de la pressi global de la construcci sobre el territori: el focus no s
un o altre topnim, sin el paisatge de grues. Als Illes Balears, la contenci urbanstica s la clau de
volta del canvi de rumb cap a la sostenibilitat: alentir el ciment s la millor poltica de transport, la
millor poltica hidrulica, la millor poltica de residus o la millor poltica energtica.

Propostes per ordenar el territori dins de lobjectiu de la conservaci

Completar la normativa urbanstica i ambiental actual perqu doni un marc legislatiu permanent de
signe proteccionista. En aquest sentit, cal aprovar les lleis segents:

Desenvolupament dun rgim de finanament dels ens locals que els permeti no dependre de les
llicncies dobres o del cobrament dimposts derivats de locupaci i usos edificatius intensius del
sl, tot aix en el marc del desenvolupament de la legislaci municipal i de rgim local inclosa la
relativa a les hisendes locals-.

Llei de Protecci de la Biodiversitat com a complement de la LECO, sense renunciar a modificar la


LECO en els nombrosos aspectes inconstitucionals i altres aspectes normatius defectuosos.

Llei de prevenci i control integral de contaminaci (IPPC) que reguli

lautoritzaci

ambiental

integrada a lmbit de les Illes Balears.

Aquests textos legislatius han de fixar-sels objectius segents:


-

Eliminar la possibilitat que permet l'article 33 dels DOT d'incrementar en un 10% l'rea
urbanitzada.

Declaracions d'inters general restrictives, que realment responguin als interessos pblics,
evitant la urbanitzaci i la terciaritzaci del sl rstic, especialment de creixements
industrials desordenats i dispersos.

Modificaci del Pla territorial pel foment d'obtenci d'habitatge, especialment de promoci
128

pblica (juntament amb les mesures que ha de preveure la nova llei del sl.
-

Millora i extensi del procediment d'avaluaci de l'impacte ambiental als plans i programes
per damunt del que preveu la legislaci actual.

Respectar la vocaci agrcola, forestal i natural del sl rstic, eliminant la possibilitat de


noves edificacions residencials i considerant el sl rstic com una reserva estratgica,
ambiental i econmica (un rebost irrenunciable i un regulador del cicle hdric).

Temporitzaci de la concessi de llicncies, amb els modulacions necessries, per sense


que el contingent anual per a cada illa pugui superar en cap cas l'1 % del parc construt.

Eliminar el sl urbanitzable residencial existent i restringir el no residencial.

Eliminar la possibilitat d'edificaci residencial als "urbans encara no urbanitzats" o "falsos


urbans".

Els Consells insulars han de ser un instrument clau en la poltica urbanstica i d'ordenaci
del territori. s especialment important el refor de la disciplina urbanstica, amb un
augment substancial dels recursos humans i econmics i amb la creaci de mecanismes de
cooperaci entre els Consells Insulars i els Ajuntaments: sha danar cap a la creaci duna
Agncia Autonmica de control i disciplina urbanstica, evitant que els ajuntaments hagin
de carregar amb aquest problema, ats que sn els responsables de planificar a nivell de
lordenaci territorial insular i sectorial, i sn competents per a laprovaci del planejament
municipal.

Els Plans Territorials shan de reformar per tal que responguin a aquesta voluntat
proteccionista. El Pla Territorial de Mallorca ha d'incorporar els criteris esmentats abans per
a les lleis urbanstiques (poltica restrictiva respecte als nous sls urbans, prohibici de
noves edificacions residencials en sl rstic), a ms dels segents:

Renncia a autovies i carreteres de nou traat (excepte els variants que puguin ser
necessries); especialment, renncia al Segon Cintur de Palma.

Impossibilitat de nous camps de golf.

No utilitzaci de les "reconversions territorials" per operacions d'increment de places


129

turstiques o d'urbanisme a la carta.


-

Sha devitar modificar el PTM atenent a meres circumstncies conjunturals i doportunitat


ms que dubtosa. Cal una eina estable i que atorgui seguretat al model.

Els municipis han de poder guanyar en autonomia financera, per hauran de cedir
autonomia en aspectes dinters supramunicipal com lordenaci territorial i les poltiques
de sl i habitatge. Cal impulsar un marc normatiu avanat sobre rgim local, on la
recaptaci impositiva al marge de la qual s fa amb els llicncies urbanstiques pugui
premiar als municipis ms conservacionistes.

Creaci dun fons de compensaci pel finanament dels municipis que renuncin a
desenvolupaments innecessaris. Aquest fons s nodrir de recursos procedents dimposts
autonmics i estatals destinats als ens locals, dels que recapti lagncia autonmica de
disciplina urbanstica, daltres aportacions del Govern i dels Consells Insulars.

Incorporaci al fons dels recaptacions per limpost dactivitats econmiques creant unitats
de compensaci intermunicipal per evitar que tots els municipis vulguin polgons industrials
que restin competitivitat i malmeten el territori.

Limitar i ordenar el creixement dels polgons terciaris. Per exemple a Palma s'estan
desenvolupant polgons com Sn Oms (secundari) , Sn Morro (secundari), Serveis de
Llevant de Polgon de Llevant (secundari i terciari), Can Fontanet (terciari) i que gracies a la
darrera modificaci del PGOU s podran convertir en centres comercials.

Un re-equilibri territorial, amb una llei autonmica del sol que garanteixi una protecci del
sl rural, racionalitzi els usos territorials per els activitats econmiques amb lobjectiu de
facilitar la vida, els comunicacions i l'activitat productiva als pobles, per contenir el
creixement, i evitar la cada vegada major concentraci d'habitants a les rees
metropolitanes.

Preservar el territori, i fonamentalment evitar la pressi urbanstica als territoris sensibles.


Protecci de tots els espais d'inters natural. La poltica ambiental ha de fer compatible la
gesti dels recursos naturals i el reconeixement i protecci de la diversitat biolgica de les
illes. Pressionar per fer una poltica coherent pels espais costaners. Volem uns Plans
130

Insulars Costaners.
-

Una poltica territorial integral, que defineixi un model de sistemes urbans i d'espais lliures
coherents i sostenibles.

Considerem que les zones urbanes que hi ha actualment sn ms que suficients perqu hi
hagi habitatges per tothom, i habitatges de protecci oficial.

Realitzar un pla de transports que aposti per la intermodalitat real.

Apostar per aquells transports tant individuals com collectius que siguin nets o menys
contaminants

Reconduir el pla hidrolgic a l'essncia del de l'any 2011

Enfocament global al territori com un ens propi.

Derogaci dels aspectes negatius del pla hidrolgic, llei turstica, agrria i la del sol com una
mesura de extrema urgncia. (lnia vermella al programa) per les seves nefastes
conseqncies per el territori i el medi balear.

Apostar per la rehabilitaci de antics camps de conreu ara abandonats, habitatges


tradicionals a la part forana aix com de habitatges en sol urb.

Energies renovables de cicle curt de consum en origen o proximitat.

2. CANVI CLIMTIC. POLTICA ENERGTICA

TORNAR

2.1.Suport a les energies renovables

Considerem que ha de posar-se en peu una poltica energtica basada en la consideraci de


l'energia com un ben pblic universal i no com una mercaderia. Promourem la generaci pblica
d'electricitat des de fonts renovables d'energia. Fomentarem la producci d'energies netes,
131

destacant la fotovoltaica, la solar trmica i la mini elica, i l'aplicaci de tarifes progressives.


Estimem necessari augmentar la inversi en I+D en el camp de les energies renovables. Apostem
per la intervenci pblica del mercat de l'energia, ats que s estratgic, amb fixaci de preus
mxims i serveis mnims.

Les energies renovables no han comptat amb el suport que s'esperava. L'energia solar fotovoltaica
ha estat vctima d'un decret que estableix un lmit mxim a la potncia que pot installar-se
anualment. Cap altra forma de generaci t establert un lmit similar, la qual cosa colloca a la solar
en una situaci clarament de desavantatge pel que fa a qualsevol altre sistema. Aix doncs es
continua amb una poltica energtica que prioritza les fonts ms contaminants, sense impulsar de
forma decidida un escenari energtic que aspiri a ser realment eficient i totalment renovable.

Considerem que la poltica de l'autombil elctric, el que suposadament no contamina, est


concebuda per malgastar en el transport l'electricitat produda en centrals trmiques o nuclears,
servint-se de bateries de coltan o liti, minerals extrets de territoris sotmesos a la guerra per posseir
aquestes substncies. A ms, l'autombil elctric necessita les mateixes infraestructures viries
que l'autombil amb motor de combusti interna consumidor de combustibles fssils i genera, per
tant, els mateixos problemes d'ocupaci d'espais pblics, de dispersi de les ciutats, d'allament de
la ciutadania. La resposta als problemes de l'autombil amb motor de combusti interna s el
transport pblic, els mitjans no motoritzats, les ciutats compactes, i la generaci de proximitat
enfront de la mobilitat.
El 20% de l'energia final (aproximadament el 40% de la primria) es consumeix a Espanya en les
llars. Prop de 4.000 kWh any per habitatge. Les emissions del sector residencial, comercial i
institucional s'han incrementat en 2004 en un 65% respecte de l'any basi de 1990. s a dir, 20
punts ms que el conjunt d'emissions espanyoles que en aquest any estaven entorn del 45%. La
major part d'aquesta energia, gaireb el 60%, es consumeix en climatitzaci i aigua calenta.

2.2. Fotovoltaica com a electrodomstic

132

GUANYEM proposa la producci elctrica en les llars. El model que defensem s el de la producci
per autoconsum, la fotovoltaica en sostre. L'autoconsum significa una aposta estratgica en el
canvi de model energtic ja que fa innecessries les grans installacions.

El problema per a l'enlairament d'aquest sector est relacionat amb les condicions per a les
installacions en sostre, amb la regulaci de l'autoconsum i amb la complexitat burocrtica, que fan
que una petita installaci en sostre tingui gaireb el mateix procediment administratiu que una
gran installaci fotovoltaica en sl i que la seva autoritzaci es demori per sobre de l'any de
tramitaci.

La nostra proposta s prevaler l'autoconsum com a estratgia d'un nou sistema energtic.
D'aquesta manera, la proposta passa per una doble acci. La primera, considerar les petites
installacions, menys de 10 kw, com un electrodomstic, tan sols reglamentat amb la certificaci de
l'installador, la qual cosa redueix prcticament a zero la tramitaci administrativa. La segona, la
compensaci del major cost de la installaci a travs del suport pblic mitjanant crdits tous
reintegrables i per deducci directa de l'impost sobre la renda, amb una quantia igual al producte
de venda a xarxa.

A causa del nivell de vida i de la massificaci turstica i residencial, a les Illes Balears el consum de
combustibles fssils responsables del canvi climtic s molt elevat. De mitjana, el consum
energtic anual equival 1,5 tones de carb per persona, sobretot en forma d'electricitat; i catorze
barrils de petroli, utilitzats majoritriament com a combustible per a autombils i avions. Aquest
consum energtic provoca unes emissions anuals de CO2 de ms de 8 tones per cpita, enfront
d'una mitjana mundial de 4 tones.

El nostre model de consum energtic s, sobretot, un model de dependncia de lexterior, de gran


contribuci al canvi climtic, i de ritme de creixement continu. Les necessitats energtiques a les
Illes sn satisfetes fonamentalment mitjanant energies fssils 994% (carb i derivats del petroli)
i noms el 0.6% de lenergia prov de fonts renovables. Des de 1994 el consum energtic a les Illes
133

Balears sha disparat de forma espectacular, coincidint amb leufria econmica del Tercer Boom
turstic. Curiosament, les grans puntes de consum sn a lestiu quan el flux denergia solar s ms
intens i els requeriments energtics de les Illes haurien de disminuir.

Hem de posar en prctica una poltica energtica que respongui als objectius de justcia ambiental i
de lluita contra el canvi climtic. s fonamental que les regions ms desenvolupades del planeta
redueixen les seves emissions per fer possible avanos reals cap a la sostenibilitat i l'equitat en un
planeta de recursos escassos i molt desigualment distributs. Aix ha de passar en primer lloc per
desenvolupar els tmids acords internacionals de reducci d'emissions, com ara el Protocol de
Kyoto; i per desenvolupar una economia solar basada en l'aprofitament del potencial de l'estalvi i
de les fonts d'energia renovables i no contaminants.

Propostes per lluitar contra les causes i els efectes del canvi climtic

Foment i implantaci de l'energia solar. Elaboraci d'un Pla de sostres solars fotovoltaics.
Installar anualment 2 MWp de potncia fotovoltaica descentralitzada, equivalents a 1.000
installacions domstics de 2 kWp a l'any; facilitant aquesta implantaci mitjanant una
normativa autonmica que incentivi la connexi a la xarxa de l'electricitat solar produda.
Desenvolupament de l'energia solar trmica. La producci d'aigua calenta sanitria
d'origen solar ha assolit la seva maduresa tcnica. Per fer possible el seu desplegament
massiu, s'ha de regular la seva implantaci als edificis pblics, als equipaments collectius,
als hotels i a les noves edificacions residencials, com ja fan algunes ordenances municipals.
Foment de l'estalvi i l'eficincia energtic. Fomentar la realitzaci d'auditories
energtiques i operacions de demostraci d'estalvi i s eficient de l'energia, comenant
pels edificis pblics. Alguns dels objectius prioritaris han de ser reduir les puntes de consum
que obliguen a sobredimensionar la capacitat de generaci d'energia i millorar les
condicions d'allament trmic de les edificacions. Per aix cal racionalitzar ls de
lenllumenat pblic, optimitzant els sistemes, alhora que es redueix la contaminaci
lumnica nocturna; tamb cal substituir les lmpades obsoletes dels semfors per sistemes
134

de leds de molt baix consum, etctera.

Promoci de la cogeneraci amb gas natural. La cogeneraci s la producci


descentralitzada i eficient d'energia elctrica i trmica en els propis punts de consum.
L'arribada del gas natural s'ha d'aprofitar per desplegar el potencial de cogeneraci en
punts de gran consum avui desaprofitat.

Regulaci i desenvolupament de l'energia elica, especialment la deslocalitzada.


L'aprofitament de l'energia del vent s'ordenar i fomentar a travs d'un pla director, amb
l'objectiu de fer possible un desenvolupament descentralitzat compatible amb les valors
paisatgstics i la protecci de les aus, fomentant les installacions domstiques i relegant la
producci a gran escala a les zones industrials, com sha vingut fent a molts pasos
desenvolupats, evitant la degradaci del patrimoni paisatgstic; existeixen rees industrials
que admeten lintercalat daerogeneradors de gran mida.

Estudiar l'aprofitament de noves fonts energtiques. Cal investigar la viabilitat tcnica i


econmica de l'aprofitament de noves fonts energtiques, com ara la biomassa o el
biodisel. Impulsar la cultura de lhidrogen, especialment la seva implantaci en el
transport pblic (autobusos urbans).

Desenvolupament de mesures d'estalvi i de foment de les energies renovables. Creaci


d'un Institut de l'Estalvi i les Energies Renovables, amb funcions d'assessorament,
promoci i suport a particulars, empreses i administracions. Aquest Institut canalitzar els
ajuts pblics, que s'hauran d'incrementar notablement en relaci a la situaci actual.

El nostre model energtic es basa en les energies renovables, descentralitzades, de propietat i


gesti pblica, per aix proposem la creaci duna distribudora delectricitat pblica que impulsi
lestalvi amb tarifes radicalment progressives i leficincia energtica.
-

Proposem la creaci duna llei general del transport sostenible que aposti per un sistema
multimodal i integral del transport, que marqui un marc dobligat compliment per la
elaboraci dels PMUS (Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible).

Impulsarem i fomentarem ls de energies netes i renovable

Apostem per el tancament i manteniment dels grups 1 i 2 de la central trmica des


Murterar.
135

Impulsarem lenergia fotovoltaica en sostre, lenergia solar trmica per climatitzaci i aigua
sanitria, lenergia mini elica, lelica marina i la solar termoelctrica.

Lenergia s un b pblic universal i no una mercaderia, per aix apostem per laplicaci de
tarifes radicalment progressives amb la fixaci de serveis mnims

EUIB aposta per el rescat de tot el sector energtic balear i que passi aquest a propietat i
gesti pblica

Apostarem per la renovaci de tot el transport pblic a mesura que quedin obsolets per
altres que funcionin amb fonts energtiques menys contaminants i/o siguin ms eficients
energticament parlant.

Apostem per la contribuci directa a la xarxa elctrica per part de institucions o particulars
amb excedent de producci, generant una rebaixa del cost energtic per part daquests.

Apostarem per la creaci de calderes de biomassa, que ajudin a mantenir en condicions


ptimes les zones forestals.

3. AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA

TORNAR

A les Illes Balears, l'aigua ha estat sempre un recurs escs, per suficient. Els problemes amb qu
ens hem trobat en els darrers anys tenen molt ms a veure amb el malbaratament. La demanda
creixent, deguda al continu procs d'urbanitzaci i de massificaci turstica, ha portat a la
sobreexplotaci dels aqfers. Els problemes d'aigua, a ms a ms, sempre s'enfrontaven amb la
tradicional ptica de gesti de l'oferta: es tractava, sempre, d'augmentar el subministrament, cosa
que condua a solucions tcniques com transvasaments, transport d'aigua o dessalaci, sense
consideraci dels seus efectes ambientals. La manca d'una nova cultura de l'aigua ha portat a
negligir el que s'anomena gesti de la demanda: estalvi, eficincia i reutilitzaci.
Aquesta manca de cultura de l'aigua s'ha tradut en un augment constant del consum, una
tendncia que encara no s'ha invertit. L'excs de consum turstic i de consums privats sumptuaris
(reg de jardins, piscines) porta a un creixement que no sempre s atribuble a l'augment de la
poblaci. Actualment, a les Balears, les mitjanes de consum es troben per sobre dels 310
136

l/hab./dia, un nivell desmesurat.


L'estructura institucional de gesti hdrica i l'estructura de preus, d'altra banda, continuen essent
absolutament inadequades per fer possible una poltica d'aigua diferent. Els preus de l'aigua no
reflecteixen el cost d'obtenci del recurs, i no penalitzen els consums excessius. Aix genera
externalitats negatives per a la societat. Els preus de l'aigua sn absolutament diferents a les
diferents zones. No existeix un preu unificat de l'aigua en alta (la que els subministradors
proporcionen als municipis). Pel que fa a les tarifes que els municipis apliquen als usuaris, la
disparitat entre uns i altres s enorme, i fins i tot l'esquema dels preus (importncia de la quota
fixa, existncia o no de trams de consum).

Propostes per preservar un recurs escs i vital: l'aigua


Mesures de preservaci i us sostenible de l'aigua com a recurs limitat:

Potenciar la Nova Cultura de l'Aigua, que parteixi de la consideraci completa de cicle de


l'aigua, i de la necessitat d'actuar amb una visi global. Aquesta nova cultura ha de veure
l'aigua sota tres vessants: a) com un b social, cosa que determina la necessitat d'oferir a
tota la poblaci la quantitat d'aigua necessria per a un consum raonable; b) com un b
econmic, s a dir, com un recurs escs que exigeix una adequada assignaci de costos, i c)
com un b ecolgic, ja que permet l'existncia de mltiples formes de vida i sistemes
ecolgics.

Establir mecanismes de gesti hdrica per a cada illa: els recursos hdrics destinats a
l'abastiment urb han de ser gestionats a nivell insular, cosa que suposa disposar
dinfraestructures adequades de producci, transport o emmagatzemament d'aigua, aix de
capacitat de supervisar i regular normativament tot el procs. Aquesta administraci
hidrulica insular ha de millorar el coneixement del cicle de l'aigua, mitjanant les eines
estadstiques adequades que permetin conixer dades sobre extraccions, nivells dels
aqfers, prdues en les distribucions i consums.

Regular els preus de l'aigua. Els preus en alta han d'estar unificats per illa, i els preus s'han
d'establir d'acord amb el principi de recuperaci dels costos, que pot esser aplicat de
manera progressiva. Les tarifes que paguen els usuaris han de garantir l'accs als consums
137

bsics i penalitzar els consums sumptuaris, mitjanant l'aplicaci de tarifes fortament


progressives a partir d'un determinat nivell (com pugui ser el de 160 l/hab./dia). Els
consums industrials han de reflectir els costos reals.

Millora de l'eficincia i l'estalvi, que s'ha d'aconseguir mitjanant mesures com:


generalitzaci dels comptadors individuals. control de les prdues en les xarxes de
distribuci, amb l'objectiu que no superin el 15 %, suport a les tecnologies d's eficient
(domstiques, industrials o agrries) de l'aigua. Realitzaci d'auditories sobre l's de
l'aigua per a grans consumidors. mfasi en tasques de sensibilitzaci i educaci.

Protecci dels aqfers: les aiges subterrnies han de ser protegides. Els aqfers
sobreexplotats s'han de recuperar mitjanant una reducci de les extraccions i la recrrega
artificial (infiltraci d'aigua pluvial, recrrega des d'altres aqfers o amb injeccions d'aiges
depurades o dessalades).

Reutilitzaci de l'aigua: s'ha d'impulsar la depuraci terciria de les aiges residuals, i la


utilitzaci d'aquestes aiges per a reguiu, parcs pblics, aplicacions industrials i recrrega
d'aqfers. Tamb s necessari potencial el reciclatge in situ d'aiges ja usades, com s el
cas del reciclatge de les aiges de dutxes, banyeres i lavabos, i les darreres aiges
desbandit en establiments industrials de rentat de roba, en rentavaixelles de grans
consumidors, etctera, tal com ja s'ha experimentat. Tamb s'ha de millorar la utilitzaci
d'aiges pluvials, mitjanant l's generalitzat de depsits i aljubs i la recollida de pluvials de
les vies pbliques per esser emmagatzemades, filtrades i reutilitzades per a usos que no
requereixin la potabilitat. Implantaci de la Directiva Marc dAigua, amb la instauraci dels
requisits de qualitat integral en tot el cicle, de potabilitat. Implantaci participada i la
creaci dels consells de conca, per tal que les nostres conques assoleixin els objectius de
qualitat exigits; de sensibilitzaci ciutadana davant el problema de laperduament
quantitatiu i qualitatiu de les reserves daigua.

Apostar per la gesti pblica integral de laigua aix com la titularitat de lexplotaci
daquest b, establint tarifes radicalment progressives, establint uns serveis mnims.

Derogar lactual pla hidrolgic i aposta per laprovaci dun nou pla amb el contingut de
lavantprojecte de la legislatura del 2007 a 2011.

138

4. RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLTIQUES DE GENERACI, VALORITZACI I


TRACTAMENT DELS RESIDUS
TORNAR

A les Illes Balears es produeixen anualment unes 630.000 tones anuals de Residus Slids Urbans,
equivalents a 2,2 Kg per habitant i dia, enfront d'una mitjana a l'Estat de 1,2 Kg; cal tenir present
que el turisme hoteler genera aproximadament 50.000 tones de residus anuals a Balears,
l'equivalent a una poblaci de 150.000 residents, per aquesta generaci est fortament
estacionalitzada, el que provoca problemes de collapse dels sistemes de gesti en temporada alta.
El turisme residencial o la poblaci de fet genera el 15 per cent dels residus i els residents el 75,5
per cent restant; amb aix podem concloure que els hbits de consum principal font de generaci
de residus- sn a les nostres illes absolutament desmesurats dupliquen la mitjana estatal, sense
que en disposem dun sistema de gesti a lalada del problema-.

Quant als residus de Construcci i Demolici, les quantitats anuals sn de prop de 1.200.000 tones
a totes les illes. A ms a ms, com a conseqncia d'abocaments sense control de tot tipus i de
determinades activitats industrials, existeixen ms de 450 sls potencialment contaminats, dels
quals 80 sn pedreres utilitzades com a abocador a la zona de la Platja de Palma. Tot i laprovaci
dels plans directors sectorials de residus, tota una srie de residus no disposen a dia davui de
recollida especfica ni tampoc dun lloc proper i accessible on el ciutad o el petit empresari pugui
dur-los (per exemple, radiografies, un pot de pintura, un ordinador vell, un vidre pla, un carregador
de mbil, petits electrodomstics, etc.). La capacitat de lactual planta incineradora i de labocador
de Son Reus per eliminar els residus urbans de Mallorca es troba absolutament superada i la
tendncia s a incrementar la incineraci, el que resulta ambientalment inadmissible.
Tampoc la recollida selectiva t la qualitat que requeriria i el repartiment de punts de recollida s
molt desigual, encara que la rtio de contenidors per habitant ha arribat o superat la recomanada.

En els darrers anys sha desaccelerat lincrement anual dels ndexs de recollida selectiva de residus
urbans. D'altra banda, de cada dia s notablement ms difcil que el consumidor pugui trobar els
139

productes que vol en envasos retornables, el desplegament de la legislaci denvasos i de residus


denvasos no propicia la reutilitzaci. Laccs als envasos retornables es limita a llocs molt concrets.
Ja sha constatat que la insularitat disminueix linters de les empreses privades de gesti de
residus per operar a les Balears, especialment a les illes menors, la qual cosa suposa costos ms
alts per als productors (en relaci a la Pennsula) i un pitjor servei, tot plegat amb un important
impacte ambiental negatiu. residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos
de la llar). Finalment, les taxes municipals no contribueixen a la gesti ecolgica dels residus.

El repte de futur s impulsar les poltiques de prevenci de la producci de residus perqu el millor
residu s el que no es produeix; amb aix cal dir que sha dincidir molt ms en els hbits de
consum de la ciutadania. La reducci de residus exigeix fomentar l'apropament entre els punts de
producci i de consum, i posar barreres per motius ambientals a la circulaci de mercaderies,
motiu pel qual els lobbies de pressi lligats a la indstria de l'envasat han aconseguit que la Uni
Europea bloquegi aquestes iniciatives. Per malgrat aquests impediments, s possible avanar en
la reducci de residus mitjanant mesures legals, fiscals i de foment a escala local i regional.

La taxa diferencial de recollida de residus.


Sestableix una taxa diferencial de recollida de residus, segons el volum de residus no reciclats
generat per cada habitatge familiar. Als pobles de Mallorca, i a Palma, existeix una recollida
selectiva de les diferents fraccions de residus. Els municipis recullen gratutament les fraccions
reutilitzables, reciclables i compostables. Per cobra una taxa per la recollida de la fracci
inorgnica rebutjable. Aquesta es determinar pels diversos sistemes aplicables: Contractaci de
contenidors familiars; control per codi de barres; venda de bosses especfiques; etc. Lobjectiu s
quan ms residus de rebuig generis, major taxa a pagar.
En laplicaci de la poltica de reciclatge sorgeixen caramull de problemes, per el fet injust es
genera quan una famlia que aplica la separaci i el reciclatge al 100% paga les mateixes taxes de
recollida i incineraci que una altre que no laplica gens. Doncs daqueixa manera sincentiva la
separaci, el reciclatge i el consum sostenible, per a evitar al mxim la generaci de residus i aix
pagar menys.
140

Si aix es dugus a terme, ens situarem a lescenari duna reducci important del rebuig cap a la
incineradora, provocant, en definitiva, la supressi de les lnies innecessries dincineraci.

Propostes per una poltica racional en matria de residus

Aprovaci d'una llei de residus moderna que prohibeixi el tractament terminal de residus
reciclables, evitant ampliacions de la capacitat d'incineraci existent. Aquesta llei ha de
prohibir la producci de determinats tipus de residus com el PVC, i preveure la implantaci de
tarifes insulars de recollida i tractament i taxes sobre determinats residus com els envasos no
retornables que fomentin la reducci.

Implantaci d'una taxa sobre els residus que s'aboquen o incineren de 2 /tona per finanar
les mesures de reducci, i sobre els residus gestionats a travs dels sistemes integrats de gesti
de 1 /tona, per fomentar els envasos retornables.

Creaci duna xarxa de deixalleries propera al ciutad seguint el model de Catalunya on el


ciutad pugui dur-hi gratutament els residus que no sn objecte de recollida domiciliria, per
que cal separar de la bossa dels residus urbans.

Una major gesti pblica dels residus perillosos mitjanant la creaci duna empresa pblica
del Govern de gesti de residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos
de la llar).

Multiplicar la recollida selectiva porta a porta per a grans productors de residus urbans, en
particular hotels i restaurants, amb les degudes mesures dinformaci i modulaci de taxes.

Llei de comer que obligui els comeros a tenir un determinat percentatge denvasos
retornables a disposici del pblic en tota una srie de categories de productes; apostar pel
vessant de reutilitzaci dels envasos de la Llei denvasos i residus denvasos estatal.

Reconversi de les taxes municipals de residus urbans per a les activitats econmiques,
vinculant a la quantitat i al tipus de residus generats per lactivitat i amb bonificacions i
penalitzacions en funci de la collaboraci en la reducci i en la separaci en origen dels
residus urbans.

Elaboraci de programes de minimitzaci sectorials, especialment d'envasos i de residus de


construcci i demolici. Realitzaci de campanyes de conscienciaci ciutadana a favor de la
141

reducci en origen. Inclusi de criteris favorables a la reducci en origen en les poltiques de


compra de les administracions pbliques i en les adjudicacions.

Foment de la indstria local de la reutilitzaci i el reciclatge dels residus.

La taxa diferencial de recollida de residus.

Dotar a totes les rees protegides de vigilncia adequada (Inicialment recuperar els vells de
vigilncia de lany 2011).

5. CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS

TORNAR

El concepte de conservaci est implcita la idea ms mplia d'utilitzaci racional dels recursos
naturals. La naturalesa s alhora font de recursos i embornal de residus generats pel sistema
productiu. Molts beneficis s'obtenen directament dels ecosistemes sense passar per processos de
transformaci ni per la distribuci i el comer, com en el cas de l'aire net. Per tant, l'activitat
productiva, l'economia i el benestar hum estan supeditats al manteniment de la integritat i la
funcionalitat dels ecosistemes que l'engloben.

L'economia ecolgica tracta de conixer la relaci entre l'activitat productiva de la humanitat i el


paper de la naturalesa. Estudia i analitza aquesta influncia desenvolupant conceptes i formes de
comptabilitat que incorporin el paper de la naturalesa i els costos ecolgics derivats del
desenvolupament.

Si b ja amb els economistes clssics, el factor terra va comenar a perdre pes en l'anlisi
econmica pel que fa als factors treball i capital, el desinters definitiu de la consideraci de lmits
fsics a l'economia i de la consideraci de la naturalesa com a font de valor, no t lloc fins a la
consolidaci de l'economia neoclssica com a teoria econmica dominant durant les ltimes
dcades del segle XIX i les primeres del segle XX.
142

Per a partir de la dcada de 1970, a la calor d'esdeveniments com la crisi del petroli, l'informe
Meadows sobre els Lmits del creixement o la Conferncia d'Estocolm, el despertar de la
conscincia ecolgica posaria en evidncia les manques de la teoria econmica a l'hora de
considerar lmits al creixement indefinit de la producci i d'incorporar la deterioraci ecolgica
dins del seu marc analtic.
La naturalesa genera nombrosos bns i serveis per al benestar hum. La dependncia humana dels
ecosistemes s'aprecia de manera evident en economies de subsistncia lligades al mitj natural, on
les persones prenen directament dels ecosistemes tot el que necessiten per viure. No obstant aix,
en pasos amb producci industrial consolidada i creixentment expansi del sector serveis, aquesta
dependncia no sempre s'aprecia de forma evident. En aquests pasos, les activitats productives
directament dependents dels ecosistemes situats dins del seu territori, tendeixen a ser cada
vegada ms marginals a causa del procs de deslocalitzaci industrial, s a dir a causa del creixent
desplaament dels sectors productius i extractius cap a pasos del tercer mn. Als pasos rics, els
serveis dels ecosistemes no solen arribar de manera directa a les persones, sin que han de ser
adquirits a travs dels mercats, sovint desprs d'haver estat transportats a llargues distncies i
travessat mltiples graons de la cadena comercialitzadora.

D'aquesta manera, s corrent que als pasos del primer mn s'hagi ests la noci d'un progressiu
desacoblament entre els sistemes socials i naturals, plasmada en la hiptesi de la
desmaterialitzaci de l'economia. Aquesta hiptesi es basa que una vegada superat un cert llindar
d'industrialitzaci i acumulaci de capital, el desenvolupament econmic seria cada vegada menys
contaminant i dependent de la naturalesa. No obstant aix, aquest desacoblament de la naturalesa
noms pot donar-se a escala local, ja que en ltima instncia tots els bns i serveis dels quals
gaudeixen les societats humanes, fins i tot les ms terciries, depenen plenament de
transformacions de materials i energia que solament poden ser obtinguts de la naturalesa, com
explica el concepte de petjada ecolgica.

El fet que als pasos rics pugui satisfer-se una demanda creixent de consum alhora que els seus
territoris sn explotats amb menor intensitat no es deu al fet que s'estigui donant una
143

desmaterialitzaci de l'economia, sin al fet que l'actual sistema de lliure comer internacional
permet als consumidors d'aquests pasos obtenir serveis dels ecosistemes de tot el globus a travs
dels mercats globalitzats.

MANTENIMENT D'ECOSISTEMES
La sostenibilitat de l'activitat productiva de bns i serveis est supeditada a la sostenibilitat dels
ecosistemes on es desemboliquen aquestes activitats. Els ecosistemes i el seu manteniment sn la
base de la subsistncia dels ssers humans aix com del desenvolupament social i ecolgicament
sostenible del que depn el benestar.

En la conservaci i preservaci d'espais naturals no ha de confondre's un conjunt d'arbres amb un


bosc, encara que diverses institucions oficials i cert tipus d'experts defineixen errniament el bosc
com tota coberta d'arbres en la qual el ms important s el seu nombre, la seva grandria (sempre
que aconsegueixin els 5 metres d'altura), o que la coberta de copa cobreixi ms del 10 % de la
zona. D'acord a aquesta definici, tampoc importa que els arbres siguin plantats o no, o si els
arbres sn natius del lloc.

Per diguin el que diguin algunes institucions, una plantaci en cap cas s un bosc.

Les plantacions sn rees conreades l'estructura de les quals i espcies van ser simplificades
drsticament per produir uns pocs productes, ja sigui fusta, llenya, resines, olis, o fruits. Una
plantaci d'arbres, a diferncia d'un bosc, tendeix a tenir un estret rang d'espcies i edats i
requereix una mplia i contnua intervenci humana. Noms en el cas que la plantaci sigui en un
rea originalment coberta de boscos i replantada amb les espcies d'arbres i arbustos autctons
de la zona, podria ser cridada bosc.

En l'actualitat tan sols el 3 per cent del territori espanyol est cobert per boscos naturals densos.
Entre 1940 i 1994 es van repoblar 2,9 milions d'hectrees amb pins i 450.000 hectrees amb
144

eucaliptus i al temps es van destruir ms del doble d'hectrees de frondoses autctones. Les
causes que provoquen la desaparici de les nostres masses forestals autctones sn mltiples:
incendis, rompiment per aconseguir terreny agrcola; excs de pasturatge; conversi de la
muntanya en finques cinegtica, on la pressi sobre la flora s excessiva; eliminaci de grans
superfcies forestals per a plans urbanstics i d'infraestructures; i substituci dels boscos per cultius
forestals.
S'ha de potenciar la regeneraci natural com a millor mtode de recuperaci forestal, i que les
plantacions noms es contemplin en zones amb greus riscos d'erosi, molt seques o en aquells
llocs on no existeixi banc de gemmes o llavors. Descartant-se la utilitzaci de maquinria pesada i
la plantaci en filera. Que tot terreny rstic, amb una inclinaci de ms d'un 10% sigui considerat
com a forestal, aix com els marges de rius, rierols i aiges estacionals. Que es considerin les
plantacions forestals com a cultius. Que es facin uns usos responsables i sostenibles dels boscos.
Que tots els boscos naturals amb un alt grau de conservaci siguin declarats espais protegits.

Per a la protecci i conservaci dels espais i recursos naturals com a flora, fauna, patrimoni
geolgic, histric, cultural i el paisatge, els parlaments i governs autonmics han de:
-

Identificar els recursos naturals existents en cada Comunitat Autnoma.

Complir estrictament les directives Marco de l'Aigua, Hbitats, Xarxa Natura 2000 i Aus.

Efectuar el degut seguiment dels plans de protecci d'espais i espcies naturals, plans de
restauraci i plans d's i gesti.

Establir plans d's sostenible dels recursos naturals (aiges superficials i subterrnies,
minerals, forestals, de pesca,...).

Garantir la supervivncia i biodiversitat de les espcies enfront de la caa i la pesca,


eliminant les prctiques illegals d'ocupaci de veris i ceps.

Generar i gestionar els plans de protecci de bns culturals, incls el paisatge.

Millorar els plans de prevenci de riscos naturals i d'accidents en rees sensibles a les
catstrofes naturals.

145

BIODIVERSITAT
GUANYEM proposa que les Comunitats Autnomes realitzin una adequada gesti de la
biodiversitat, o diversitat d'espcies que es mesura pel nombre d'espcies d'una mateixa
comunitat i les seves abundncies relatives, s a dir, la proporci en qu l'espcie contribueix a
l'abundncia total. La biodiversitat implica riquesa d'espcies (nombre d'espcies presents) i
heterogenetat.

Per a aix haur d'efectuar la gesti de la Xarxa Natura 2000 afavorida per la Uni Europea i els
seus llocs d'inters per a la conservaci, LIC, la gesti de les zones d'especial protecci per a les
aus, ZEPA, aix com la creaci i manteniment d'espais naturals protegits, on s'eviti la desaparici de
les espcies de flora i fauna i el risc que els ecosistemes es redueixin a petites illes artificials al
marge de les poblacions humanes i amenaa permanentment per un entorn agressiu. Els espais
naturals protegits s'han de convertir en elements d'organitzaci territorial dins de plans
autonmics, comarcals i locals de desenvolupament sostenible, creant corredors naturals
connectant els diferents parcs.

Tamb s necessari aprovar, si no es t, i fer complir la Llei de Protecci dels Animals, en


concordana amb la normativa europea en matria de transport i sacrifici d'animals. Al que
GUANYEM afegeix l'eliminaci de les subvencions pbliques a espectacles taurins i aquells altres
en els quals els animals siguin objecte de maltractaments.

s important impulsar la participaci democrtica en l'avaluaci ambiental estratgica de plans,


programes i projectes d'infraestructures, i impulsar l'aplicaci de la normativa comunitria
d'avaluaci ambiental estratgica, aplicada als instruments de planificaci. Assegurant que
l'avaluaci ambiental estratgica s'aplica a qualsevol pla o programa que pugui afectar a espais
naturals i particularment als plans de grans infraestructures i de sectors dependents dels recursos
naturals (agrari, forestal, pesquer, energia, mineria, indstria, transport, gesti de residus, gesti
146

d'aiges, telecomunicacions, turisme, planejament urbanstic i planificaci territorial). Elaborant, a


ms, una proposta metodolgica d'avaluaci ambiental estratgica que orienti als promotors de
poltiques, plans i programes

Un bosc, per exemple, s un sistema complex, auto regenerat (o sigui, que no necessita de la
intervenci dels ssers humans per existir), que comprn a ms dels arbres, arbustos i vegetaci
autctona de la zona, el sl sobre el qual creixen (amb tots els microorganismes i fongs que es
desenvolupen en ell descomponent la matria orgnica, contribuint d'aquesta manera a la seva
formaci), l'aigua, les roques, el microclima, i una mplia varietat de plantes i animals en relaci
mtua. Tots aquests elements, juntament amb les interrelacions que existeixen entre ells, sn el
que realment formen un bosc.

El terme bosc porta intrnsec el concepte de natural, ja que quan diem que els elements del bosc
sn autctons ens referim al fet que sn els naturals d'aquest lloc.

El bosc, juntament amb el sotabosc que li acompanya, compleix una funci de protecci i
conservaci de l'espai en el qual s'assenta. La seva importncia no s computable en els termes de
l'ndex habitual del Producte Interior Brut, per s ho s en termes socials i ecolgics, ja que depura
l'aigua i l'aire, crea sl i evita l'erosi, millora la fertilitat del sl i de les pastures, protegeix els
cultius enfront de plagues, regula la temperatura, augmenta la humitat relativa, preserva la
diversitat i proporciona innombrables elements medicinals.

Dins dels boscos naturals ens trobem amb diversos tipus molt diferents d'agrupacions forestals on
destaquen els boscos primaris, que sn grans extensions d'ecosistemes forestals testimonis del
que van anar els boscos originals del planeta i que no han estat transformades o alterades per
l'activitat humana (a Espanya no ens queden boscos primaris, encara que encara existeixen petites
superfcies de bosc als Pirineus o en la Serralada Cantbrica on potser mai van arribar els ssers
humans ni el bestiar domstic, per no poden ser considerats boscos primaris per la seva extensi
tan reduda). Encara aix, des de les comunitats autnomes s important conservar aquests boscos
147

vells i madurs perqu alberguen gran part de la biodiversitat forestal amenaada dels boscos
ibrics.

Els boscos secundaris o humanognics han estat afectats d'alguna manera per l'activitat dels ssers
humans. Entre ells els cal encara mantenen els patrons originals de la biodiversitat, de manera que
els seus processos no han estat afectats amb freqncia o de forma greu, i els que han estat molt
afectats encara que segueixin sent naturals a pesar que s'hagi canviat en part la seva fisonomia. Un
exemple d'aix ltim s la devesa, provinent d'un bosc d'alzines, freixes, sureres, etc., que per
continus clarejaments per al pasturatge s'ha convertit en un bosc adevesat, i no obstant aix
segueix tenint un estrat arbori autcton ben definit i una gran biodiversitat, encara que per
mantenir-la faci mancada la m d'ssers humans. Sense ella, tendiria (sense canvis climtics ni
ambientals) al seu estat inicial, que seria un alzinar o un bosc de sureres, un bosc tancat.

Si 2010 va ser l'Any Mundial de la Biodiversitat, 2011 ha estat declarat per Nacions Unides Any
Mundial dels Boscos. GUANYEM proposa que es faci tot el possible per paralitzar la desforestaci
lligada a l'urbanisme a ms d'eradicar l'explotaci forestal de carcter insostenible, ja que estem a
Espanya en una situaci on prcticament no existeix poltica forestal doncs, encara que sn les
Comunitats Autnomes les competents en aquesta matria, destaca una enorme falta d'iniciatives
de coordinaci des del Govern General de l'Estat. Noms el 13% de la superfcie forestal espanyola
disposa d'un pla de gesti en vigor, malgrat el que estableix la Llei de Boscos. Aquesta situaci
contribueix a l'aband de les masses arbries i a la seva elevada vulnerabilitat davant els incendis
forestals. Segueix sense haver-hi plans intersectorials amb les comunitats autnomes de lluita
contra els incendis forestals.

El Pla de Reforestaci en vigor preveu la plantaci de 45 milions d'arbres entre 2009 i 2012, i
constitueix una iniciativa positiva per recuperar part dels boscos autctons desapareguts i per
lluitar contra la desertificaci. No obstant aix, s molt ms important reforar la protecci de les
masses forestals autctones i impedir la seva destrucci davant els canvis d'usos del sl.

148

D'altra banda, les administracions pbliques espanyoles segueixen sense aplicar criteris de compra
pblica responsable de productes forestals. El marc definit referent a aix en el Pla de Contractaci
Pblica Verda de l'Administraci General de l'Estat, no est sent efica per evitar el consum de
productes d'origen illegal o insostenible, per la qual cosa s imprescindible que es doni prioritat a
l'adquisici de productes forestals certificats per sistemes com el FSC, tal com estableix la Llei de
Boscos.

Espanya est compromesa, al costat de la Uni Europea, a detenir la prdua de biodiversitat per
no existeixen poltiques actives per frenar aquesta prdua. Mentrestant, les principals amenaces
per a la fauna i la flora segueixen operant sense cap cortapisa i es continua sense condicionar les
poltiques sectorials a la conservaci de la naturalesa.

L'aprovaci de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat va suposar un pas adequat per


lluitar contra la prdua de la biodiversitat, per insuficient per si solament. I com no s'estan
desenvolupant amb la celeritat necessria els instruments bsics establerts per la Llei i que la
farien veritablement efectiva, els municipis han de contribuir tot el possible a aix. Particularment
existeix un gran retard en l'elaboraci del Pla Estratgic Espaol del Patrimoni Natural i de la
Biodiversitat i en les Directrius pels Planes de Gesti de la Xarxa Natura 2000, aix com en
l'aprovaci de les Estratgies Espanyoles d'Espcies Amenaades. GUANYEM aposta per la
definitiva implantaci i desenvolupament de la xarxa d'espais naturals Natura 2000 i per la seva
connexi en termes ecolgics com a mitj de garantir la protecci de la biodiversitat i del paisatge.
Especialment urgent s crear el Catleg Espaol d'Hbitats en Perill de Desaparici i modificar el
Catleg Espaol d'Espcies Amenaades, sempre amb el consens cientfic necessari.

Des de GUANYEM promovem criteris i objectius per a la conservaci del patrimoni natural en
l'ordenaci del territori i l'urbanisme, en l'agricultura, ramaderia, pesca, turisme i transport, entre
altres poltiques. Hem adoptat el principi de precauci assegurant-nos que tots els processos
productius, serveis i investigacions se sotmetin a controls previs que evitin l'acci nociva sobre els
ssers humans i altres ssers vius. Els recursos naturals biolgics han de considerar-se bns de la
humanitat, per la qual cosa no poden estar subjectes a sobreexplotaci ni als drets de propietat
149

intellectual i a les patents.

En la dcada de 1990 es va destruir el 2,4 per cent dels boscos del planeta, uns 90 milions
d'hectrees, gaireb el doble de la superfcie d'Espanya, sent la desforestaci la principal amenaa
per a la biodiversitat. La prdua de boscos implica enormes implicacions per al mn, ja que
alberguen el 70% de les plantes i animals terrestres vius, reposen l'atmosfera terrestre i asseguren
la supervivncia de la vida fixant el carboni i produint oxigen

TORNAR

6. AGRICULTURA I PESCA

Dins de la seva poltica rural GUANYEM impulsa l'agricultura i ramaderia ecolgiques mitjanant la
defensa de l'explotaci familiar i per mitj del compendio de tcniques agrries i ramaderes que el
seu objectiu essencial s l'obtenci d'aliments amb totes les propietats naturals, amb certificaci
de traabilitat i qualitat. Per a aix desenvolupa l's ptim de l'entorn fsic, la preservaci del medi
ambient i el manteniment o increment de la fertilitat del sl, excloent l's de productes qumics de
sntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibitics, etc.

En l'Estat Espanyol, l'agricultura ecolgica est regulada legalment des de 1989, quan es va aprovar
el Reglament de la Denominaci Genrica \"Agricultura Ecolgica\", que va ser aplicable fins a
l'entrada en vigor del Reglament (CEE) 2092/91 sobre la producci agrcola ecolgica i la seva
indicaci en els productes agraris i alimentosos. Desprs, des de l'1 de gener de 2009, data
d'aplicaci, la producci ecolgica es troba regulada pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell
Europeu sobre producci i etiquetatge dels productes ecolgics i pel qual es deroga en el
Reglament (CEE) 2092/91 i pels Reglaments: R(CE) 889/2008 de la Comissi Europea, pel qual
s'estableixen disposicions d'aplicaci del R(CE) 834/2007 pel que fa a la producci ecolgica, el seu
etiquetatge i control, i R(CE) 1235/2008 de la Comissi Europea, pel qual s'estableixen les
disposicions d'aplicaci del R(CE) 834/2007, pel que fa a les importacions de productes ecolgics
procedents de tercers pasos.

150

Amb l'agricultura i ramaderia ecolgiques, GUANYEM potencia la recuperaci dels espais agrcoles
tradicionals i reconeix l'aportaci mediambiental i de preservaci del mitj natural que realitza
l'agricultura i la ramaderia extensives.

Un factor clau en l'agricultura i ramaderia ecolgiques, s el desenvolupament d'agricultures


locals, orientades a circuits curts de comercialitzaci, prestant especial atenci a les bases
productives de cada territori. La seguretat i qualitat alimentria, la seguretat ambiental i la justcia
social sn tres elements que han de conviure en harmonia en les poltiques agroalimentries. Aix
s'aconseguiran formes de producci favorables per a totes les persones i s'obrir l'alternativa a
l'actual Poltica Agrria Comuna, PAC. Aquest impuls de l'agricultura i ramaderia ecolgiques ha
d'anar acompanyat del foment de nous hbits i formes de consum alimentari ms saludables i
sostenibles.

La PAC est impulsant un model d'agricultura industrial especulatiu, concentrant la producci en


aquells territoris que permeten obtenir grans volums de producci a baix cost. Normalment
aquestes produccions es fan en rgim de monocultiu, la qual cosa s ambientalment insostenible.
El sistema de producci industrial, especulativa i deslocalitzada, est adaptat a la liberalitzaci del
comer agrari en l'mbit mundial, accelerant la degradaci dels ecosistemes on s'assenta i limitant
les possibilitats de provement d'aliments.

L'agricultura ecolgica proposta per Guanyem fuig de solucions enganyoses com la utilitzaci de
cultius modificats genticament o la producci d'agrocombustibles, ja que no resoldran cap crisi
mediambiental sin que, per si mateixos, suposen un risc per al medi ambient, per a la seguretat i
la salut, a ms d'incrementar la dependncia de lagroindstria.

En el camp pesquer s necessari protegir els recursos i, al mateix temps, aconseguir que la pesca
artesanal tingui avenir. La presncia de les formes artesanals de pesca assegura una part important
del desenvolupament sostenible de les zones litorals. Des De GUANYEM rebutgem la pretensi de
tractar de la mateixa forma a la gran pesca industrial, principal responsable de l'esgotament dels
151

recursos, que a la pesca artesanal que est especialment interessada en l'xit de les poltiques de
preservaci. Per aix, defensem que la pesca artesanal surti de la consideraci de sector sotms a
la lliure concurrncia i que, en conseqncia, pugui rebre ajudes per assegurar la seva viabilitat.

Respecte als boscos, defensem el desenvolupament d'una gesti forestal de prioritat ecolgica,
basada en la protecci del sl i la biodiversitat per prevenir la degradaci de la coberta vegetal i la
desertificaci.

Impulsar la creaci dun banc de terres per afavorir la explotaci de terres en situaci
dabandonament.

Crear una escola de formaci per a lensenyament de oficis propis dels sector primari
(gesti de finques, pesca...).

Revisi de la Llei Agrcola

Protecci dels espais forestals apostant per la silvicultura (explotaci econmica de zones
forestals) amb una visi sostenible de lactivitat.

Fomentarem i recuperarem les varietats agrcoles i ramaderes autctones de les Illes


Balears.

Prohibirem el conreu de varietats transgniques, aix com controlarem mitjanant una


etiqueta tots aquells productes que ho siguin.

Crear un impost sobre els terrenys que siguin improductius, per evitar la especulaci de
terrenys que han de ser destinats al sector productiu.

Controlarem la contaminaci difusa generada per ls excessiu de fertilitzants, pesticides y


la manca de capacitat de les depuradores, aix com lluitarem contra ella.

Vigilarem per que ls de abonaments no ecolgics o pesticides no puguin ser utilitzats


prop de cultius declarats ecolgics per ladministraci.

Fomentarem lagricultura ecolgica mitjanant ajudes o exempcions fiscals.

Democratitzarem el sector primari, creant un rgan on permeti la participaci de tots els


agents que hi participen amb carcter consultiu i pro positiu.

Apostem per la creaci duna distribudora pblica per evitar lacumulaci de renda per
part dels intermediaris, afavorint laugment de renda del productor.

152

GUANYEM aposta per el foment dun sector industrial que es suporti sobre el sector
primari per augmentar el valor dels productes que es produeixin a la nostra Comunitat
Autnoma.

Creaci duna conselleria prpia del sector primari (Agricultura, ramaderia y pesca)
separant-la de la preservaci del medi (Medi Ambient i Ordenaci del Territori)

Substituci de lactual llei agrria per una altre que tingui en compte la producci ecolgica
y la preservaci del medi.

Elaborarem un reglament que controli la pesca de rssec on sindiqui els llocs on no es pot
realitzar lactivitat aix com en quines condicions.

Establirem un sistema de control que permeti controlar el compliment de les vedes, rees
excloses de la pesca comercial aix com ls adequat de les tcniques de pesca.

Dotarem de recursos suficients (tant humans com materials) per el compliment de les
normatives existents.

Fomentarem lestudi i la prctica de tcniques que afavoreixin la pesca selectiva de les


especies de inters comercial.

Estudiarem la creaci, ampliaci de vedes i zones excloses de la pesca per preservar les
diverses formes de vida marina que puguin trobar-se amenaades per lacci directa de
lesser hum.

Afavorir mitjanant ajudes i/o exempcions fiscals a les embarcacions que practiquin la
pesca amb tcniques de pesca tradicionals, que siguin respectuoses amb el medi ambient.

Establirem plans plurianuals basats amb criteris cientfics per a gestionar les espcies
explotades per assolir el RMS (Rendiment Mxim Sostenible).

TORNAR

7. REES MARTIMES

Prohibir activitats de pesca agressives a totes les rees marines protegides (Rssec i pesca
submarina)

Recuperar la gesti triangular que es portava fins lany 2011.


153

Mantenir i ampliar els camps de boies ecolgiques actuals als LIC a totes les superfcies on
hi hagi Posidnia Ocenica i/o altres essers que es trobin amenaats com la magrana o
espais corallins. Aix com integrar dins totes les cartes nutiques les zones de praderies.

Millorar el control dabocaments de les aiges residuals provinent de embarcacions i


emissaris.

Prohibir la construcci o ampliaci de ports dins zones amb qualsevol figura de protecci.

Proposem la ampliaci del Parc Nacional de Cabrera, creant una figura de protecci a
lespera de que a nivell estatal sampli oficialment el parc.

Creaci duna nova rea protegida al canal de Mallorca

Creaci i ampliaci de Reserves Marines amb la prohibici de la pesca comercial i la


restricci de la pesca recreativa, cercant assolir el RMS.

TORNAR

8. REES TERRESTRES:

Protecci de tots els espais dunars aix com establir mecanismes per recuperar-les.

Protecci de totes les zones humides de tot larxiplag. Aix com la seva recuperaci i
preservaci en condicions ambientals ptimes.

9. MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE


A Mallorca la insuficincia de la xarxa pblica de transport i la manca de models racionals de
distribuci de la poblaci i de serveis, que sestn cada cop ms en una trama difusa per tot el
territori, especialment amb locupaci residencial del sl rstic, provoquen que el transport
motoritzat privat sigui amb molt el medi de desplaament ms utilitzat. Aquest model provoca la
perversi dhaver de donar sortida a la demanda de ms i ms infraestructures (cada vegada ms
capacitat, cada vegada ms velocitat) amb desdoblament de les existents o creaci de noves
trames (cinturons i autopistes), que ocupen i transformen irreversiblement el nostre territori. El
model de prioritat per al transport privat t un altssim cost en termes de consum de territori, de
154

destrucci paisatgstica, de consum energtic, de contaminaci acstica i de sinistralitat amb els


costos econmics i socials que tot aix du aparellat.
1.1.1.1.1. Propostes per guanyar qualitat de vida en un entorn ben conservat
1.1.1.1.2. Lordenaci territorial ha dincorporar lobjectiu de la mobilitat sostenible.
Les eines dordenaci territorial i urbanstica (plans directors sectorials i pla
territorial de Mallorca, harmonitzats amb la resta de plans dordenaci urbana)
han de crear proximitat i reduir la mobilitat obligada, disminuint les necessitats
de transport i a millorant laccs als serveis collectius. Per a qualsevol actuaci
territorial shan dexigir estudis dimpacte ambiental que incloguin els efectes
sobre la mobilitat.

Revisi de la planificaci sectorial per tal d'incorporar la variable de mobilitat sostenible i


l'impuls al transport pblic.

La gran directriu de la poltica de transport ha de ser la prioritat per al transport pblic.


Aix inclou:

Reprendre limpuls al tren: com a objectius immediats, el tren ha darribar a Alcdia i sha
de racionalitzar i expandir el traat de metro a la universitat amb millores denlla amb la
part forana. Cal afrontar la implantaci de tramvies o metro lleuger a daltres vies
importants de Palma i rodalies com lenlla Port Aeroport pel passeig martim i parallel a
lautopista donant servei als barris del front martim que han crescut exponencialment i a
les infraestructures hoteleres de la faana martima (on el servei dautobs s insuficient,
deficient i ineficient).

Suport al transport no motoritzat. Execuci efectiva en cinc anys del pla de vials no
motoritzats i la seva ampliaci a un pla per als nuclis urbans, on el planejament urbanstic
prevegi la seva existncia mitjanant plans especials i adaptacions del planejament general.
Implantar carrils bicicleta segregats en les vies urbanes de major trnsit i dedicar carrers a
ls ciclista i de vianants en exclusiva.

Establir per llei la prioritat pressupostria per al transport pblic: la inversi conjunta en
transport pblic i modes no motoritzats ha de ser superior a la inversi en carreteres.
Supeditar la planificaci de carreteres al suport al transport pblic.
155

Preferncia de circulaci al transport pblic, establint itineraris continus de carril-bus a


tots els trams urbans i periurbans congestionats, i carrils de transport pblic als accessos a
Palma.

Potenciar la intermodalitat. assumir compromisos de qualitat (freqncies, puntualitat,


connexions) per al transport pblic. Revisar les concessions de transport regular per
carretera per garantir aquests nivells de qualitat.

Promoure un escenari que primi el transport pblic i la racionalitat pel que fa a l's del
transport privat:

Renncia a la construcci de noves autopistes i carreteres de gran capacitat: ni allegant


raons de congesti, ni amb maquillatge ecolgic.

Renncia a la construcci de nous aparcaments als centres urbans i als grans centres
dactivitat (com la universitat). En canvi, sha de plantejar la construcci daparcaments de
dissuasi enllaats amb estacions de tren i parades dautobs situats als afores dels nuclis
urbans, i en els quals es facilitin bicicletes gratutes pels recorreguts dins ciutat.

Ciutats no motoritzades. Cal donar prioritat a vianants i ciclistes. Cal establir lmits de
velocitat ms estrictes, generalitzant les rees 30 a totes les zones residencials i les rees 15
a totes les rees amb intensa activitat urbana. Sha dimplantar a Ciutat i a les altres viles
mitjanes i grans un model semafric que doni prioritat al vianant, al ciclista i al transport
collectiu, i penalitzi el vehicle privat. Tamb sha de preveure el tancament dels centres
histrics al trnsit motoritzat de manera real, com es ve realitzat a nombroses ciutats
europees, dins dun horitz 2010-2012 als centres histrics no pot permetres
lestacionament de cotxes al carrer, com ara a les zones ACIRE de Ciutat.

Shan dimpulsar plans de mobilitat alternativa: fomentar els vehicles compartits, els
vehicles en multi propietat, una flota de vehicles pblics de lloguer per hores (carsharing) i
de caps de setmana.

Calen canvis institucionals profunds de reunificaci de la gesti del transport, integrant els
diferents modes, serveis i infraestructures en una nica direcci poltica a cada illa. Sn
imprescindibles els Consorcis Insulars de Transport, amb recursos suficients i estructura i
funcionament participatius.
156

Introduir mesures de reducci del consum i limpacte ambiental del transport:

Introduir combustibles que redueixin la contaminaci atmosfrica, com serien els


transports collectius que funcionin amb gas natural, hidrogen i electricitat. A les ciutats
ms grans aquesta previsi hauria de ser obligatria en un termini breu de temps.

Els trens que simplantin de bell nou haurien de funcionar amb energia elctrica i els
existents shaurien dadaptar en un perode no superior a deu anys.

A les vies rodades dins poblacions dalta densitat de vehicles i als cinturons de les mateixes
caldria implantar obligatriament paviments dabsorci de renous.

Considerar les necessitats dels collectius amb mobilitat reduda en el model de transport:

Establir la gratutat en el servei de transport collectiu per a les persones amb mobilitat
reduda.

Adaptar obligatriament tots els vehicles de transport regular collectiu per a lacollida de
persones amb mobilitat reduda, amb espais especfics i segurs, amb rampes daccs i
andanes elevades a les parades.

Adaptar obligatriament tots els vehicles de transport regular collectiu amb sistemes
dorientaci especfics per a persones sense visi i dorientaci visual per a discapacitats
auditius anuncis de parades, senyals lluminosos dobertura i tancament de portes als
trens, metro i tramvies-.

Adaptar els vials no motoritzats tamb pensant amb les persones que es desplacen amb
cadires de rodes.

Adaptar els desplaaments com a vianants per als collectius sense visibilitat, amb
paviments guia i senyals acstics a les crulles semafriques.

Els elements durbanitzaci han de facilitar la mobilitat: disseny, pendents i amplada de


voreres, eliminaci dobstacles, pas franc en crulles, etctera

Apostem per la bicicleta i lanar a peu com mitj de transport prioritari dins les zones
urbanes.

El Ferrocarril s el mitj de transport collectiu menys invasiu dins el terreny i menys


contaminant per aix apostem clarament per la seva implantaci aix com amb la millora de
157

la xarxa existent en el segents punts:


1.1 Electrificaci de les lnies Inca Manacor i Inca Sa Pobla
1.2 Crear un tren tram de Manacor a Cala Rajada
1.3 Crear un tren tram des de laeroport a Felanitx (Aeroport Arenal Llucmajor
Campos Ses Salines Santany Felanitx).
1.4 Creaci dun tren tram circular dins Palma que vagi des de laeroport al port
(Aeroport Son Ferriol Son Lltzer Rafal Es Pont dInca Sa Indioteria Son
Sardina Son Espases / Es Secar Can Valero Son Moix (Camp del Mallorca) Son
Rapinya Sa Teulera El Terreno i el Port de Palma).
1.5 Installar tramvies dins la badia de Palma.
1.6 Millora o installaci de lnies de autocar que connectin les poblacions properes sense
ferrocarril a lestaci ms propera o adient.

Creaci dun impost a tots els vehicles a motor no censats.

Apostem per la reducci de la flota automobilstica de les Illes Balears (la ms alta de
lestat en correlaci habitant i vehicle), per la millora i la implantaci de transport pblic
eficient, rpid i a preus populars.

Contribuirem de manera activa a impedir lexplotaci de hidrocarburs.

Apostem per el transport de mercaderies a travs de la xarxa de ferrocarril, generant les


infraestructures necessries per a dita activitat.

Lluitarem per millorar les freqncies que connectin les illes amb altres territoris de lestat
espanyol com de Europa, posant especial mfasis a Menorca i Formentera.

TORNAR

10.DRETS DELS ANIMALS

GUANYEM afronta la preocupaci de milers de persones pel benestar dels animals, garantint la
posada en marxa d'alguns objectius i propostes per promoure el respecte i la protecci animal,
apostant per l'elaboraci de normatives que recullin els principis de respecte i la seva defensa, com
ja figuren en els convenis i tractats d'altres pasos.
158

I, per descomptat, GUANYEM es troba en el marc de l'oposici a l's de recursos pblics i


subvencions a activitats ldiques, espectacles, festes, proves esportives o recreatives i concursos
incompatibles amb el benestar animal.

159

EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANADA


TORNAR

1. PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA


La participaci suposa, per a una fora que vol transformar la realitat que ens envolta, un
instrument de feina i alhora un objectiu a assolir. Cal treballar per constituir una democrcia
participativa, on la veu de la ciutadania es trobi integrada de forma quotidiana dins els processos
de presa de decisions de les administracions pbliques.
Lestructura clssica de democrcia representativa, on els partits poltics representen a la
ciutadania, ha de ser superada per formes alternatives de participaci.
No volem governar per delegaci, sin amb participaci. La participaci ciutadana es constitueix
en l'eix vertebral i transversal de la nostra proposta, que es fonamenta en el convenciment que a
major participaci, ms democrcia
Defensem que la descentralitzaci de l'Estat s la millor garantia de per uns serveis ms a prop dels
ciutadans. Per aix s essencial derogar al Congrs la Llei anti-Ajuntaments del PP. Els ajuntaments
necessiten ms finanament, ms transparncia i ms democrcia, no menys. Per aix, a les
properes legislatives impulsarem tornar competncies als ajuntaments i establir una Llei
d'Administraci Local que garanteixi la suficincia econmica dels municipis, sota el principi de
subsidiarietat, s a dir, el principi segons el qual els assumptes han d'sser resolts, en la mesura del
possible, en les instncies ms properes a la ciutadania.
A Balears, mentrestant, paralitzarem l'execuci de la Llei estatal anti-Ajuntaments.
Tamb a l'Estat volem ampliar les competncies de les comunitats autnomes d'acord amb un
model d'Estat Federal solidari que sigui til per a la superaci dels desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.
Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i, per aix proposem una Llei de
160

Finanament Local, orientada a la poltica dels tres teros, que asseguri la suficincia financera dels
municipis i les seves competncies.

Reformarem la llei electoral de les Balears per garantir la proporcionalitat i que tots els vots
valguin el mateix, llevarem els mnims artificials que tanquen el pas les minories i farem que
tots els partits concorrin en igualtat de condicions
Democratitzarem el funcionament del Parlament per assegurar la transparncia en la presa de
decisions, la participaci de les minories i el control ciutad.

No hi haur democrcia plena mentre els ciutadans no puguem triar el Cap de l'Estat, per aix
defensem la Repblica. Defensem un Estat Republic Federal i solidari en qu tots els ciutadans
tinguem garantits els nostres drets en condicions d'igualtat

Reformarem el procediment de les Iniciatives Legislatives Populars, permetent que es facin


servir per crear, reformar o derogar normes en qualsevol rgan de competncia normativa i
reduint el nombre de signatures exigits.
Facilitarem els mecanismes de consulta popular o referndums per a assumptes de
transcendncia autonmica o municipal.
Fomentarem la participaci ciutadana en la gesti dels bns i serveis pblics, per permetre a la
ciutadania participar en l'elecci dels models d'organitzaci, funcionament i definici d'objectius
dels serveis pblics. L'exercici d'aquest dret es pot realitzar a travs de mecanismes com la
democrcia representativa, directa i comunitria, com poden ser les audincies pbliques, les
assemblees de barri, els consells autnoms municipals o els observatoris populars.
Establirem pressupostos participatius, perqu en la gestaci, gesti i control dels pressupostos de
les administracions pbliques hi hagi participaci dels ciutadans /es.
Defensarem la participaci dels ciutadans/ es i dels treballadors /es en els rgans de direcci
161

dels organismes autnoms o empreses pbliques.


Establirem la revocabilitat dels crrecs pblics o moci de censura ciutadana dels presidents de
les comunitats autnomes i alcaldes i dels diputats i senadors, adaptant-lo als diferents
procediments d'elecci de cada un d'aquests crrecs. El procediment de revocaci es podria posar
en marxa transcorreguda la meitat del perode per al qual va ser elegit el crrec pblic, per un
nombre no menor del vint per cent dels electors o electores de la circumscripci. Un cop
aconseguides les signatures suficients se sotmetria a votaci popular la proposta de revocaci.
Establirem sistemes de finestreta nica que gestioni i informi a la ciutadania sobre tots els
recursos, prestacions econmiques i serveis pblics disponibles per atendre les seves necessitats.

1.-1. Informaci i control ciutad


L'accs a la informaci no es ben b un mbit de participaci ciutadana, per si que s una
condici prvia necessria per una correcta participaci de la societat en el processos de presa de
decisions, de manera que aquestes es prenguin en conscincia. A ms, la transparncia en la gesti
de les administracions pbliques s una bona recepta en contra de la corrupci.
En l'actualitat, s poca la informaci que es posa a l'abast de la societat i, normalment, el procs
per obtenir-la no s senzill. La informaci rarament es troba ben catalogada. Ara, amb la
implantaci de les noves tecnologies de la informaci, amb sistemes informtics controlant gaireb
tots els mbits de l'administraci, hauria de ser possible posar a l'abast de tothom tota aquella
informaci pblica.
Tamb hem de tenir en compte el mitjans de comunicaci, cada vegada ms concentrats en uns
pocs grups, i que sn generadors d'opini pblica. S'haurien de potenciar els canals de
comunicaci alternatius i independents.

162

Per tot aix ,

Millorarem els processos d'exposici pblica de projectes: difusi, reunions Informatives,


etc.

Potenciarem ladministraci electrnica, tant entre ciutadans i institucions com entre


institucions:
Processos de sollicitud dinformaci.
-

Accs pblic a la gesti econmica de les institucions (per exemple, llibre de registre
de factures).

Informaci dels procediments de modificacions urbanstiques o altres procediments


administratius (contractaci, compra, ...)

Fomentarem les eines de difusi dels projectes de les institucions (butlletins, revistes,
material audiovisual, pgines web tils, ...)

Millorarem els processos dinformaci, com les oficines i serveis datenci al ciutad

Atendrem la diversitat ciutadana: diversitat cultural, lingstica, educativa, generacional,


etc.

Elaborarem cartes de servei amb informaci a la ciutadania dels serveis que t a la seva
disposici (aix com els seus drets). Informaci dels procediments.

Afavorirem els canals de comunicaci alternatius.

I.2. Processos de consulta a la ciutadania


Entre els processos de consulta a la ciutadania trobem les eleccions, referndums, consultes
populars, enquestes, consells consultius (de barri, sectorials per exemple joventut o cooperaci,
comissions municipals ), ... Dins daquests, en trobem de vinculants i no vinculants.
Les consultes legitimen els projectes aprovats, fan augmentar la complicitat d'aquests amb la
163

ciutadania (a vegades, s'han utilitzat per legitimar projectes poc democrtics). Aix i tot, a les Illes
Balears existeixen molt pocs casos de la utilitzaci de consultes (a excepci, s clar, de les
eleccions).
El sistema electoral balear es va modificar en l'poca Canyelles, de manera que complica la
representaci de les minories. Quan s'ha modificat la llei electoral, per separar els processos
electorals al Parlament de les Illes i als diferents Consells Insulars, no s'ha aprofitat per fer cap altre
canvi. Els Consells de Menorca i Eivissa noms tenen 13 representants, nombre inferior als regidors
d'alguns ajuntaments de lilla. Amb tant pocs representants, es fa molt difcil la representativitat
dels grups minoritaris, aix com es dificulta la feina de loposici.
En alguns rgans de consulta hi ha poca representativitat, i excs de professionalitzaci dels
participants.

Propostes:
1. Millorarem el sistema electoral balear:
a. Revisi del llindar electoral (5%), del sistema de distribuci descons, tipus de llistes
(tancades, obertes, desblocades, ...), ...
b. Estudiar la millora de la proporcionalitat en la representaci per illes al Parlament de les
Illes Balears (donat lincrement del pes relatiu dels consells insulars).
c. Increment dels representants electes en els consells insulars.

2. Per augmentar la participaci ciutadana: dignificarem la vida poltica. Lluita contra la


corrupci. Coherncia en el missatge i en la prctica, sense demaggies.
3. Normalitzarem la utilitzaci de consultes i referndums per part de les Institucions.
4. Incrementarem la representativitat en els rgans de consulta (implementant tcniques i
frmules de dinamitzaci daquests espais: estendre la figura del tcnic de participaci o
dinamitzador). Assegurarem la participaci de les minories.
164

5. Consensuarem les frmules de participaci amb les entitats susceptibles dintegrar els
rgans de consulta (horaris, quotes, compensacions, ...)
6. Consensuarem amb els agents participants els reglaments de funcionament intern dels
rgans.
7. Potenciarem el carcter vinculants daquests rgans.
8. No instrumentalitzarem en cap cas aquests rgans, els seus participants ni aquests
processos de consulta.

I. 3. Cogesti administraci-ciutadania
Cogesti, en aquest cas, s la participaci en la gesti de serveis pblics per part de la societat civil
(prestaci de serveis per part d'entitats, gesti de centres pblics, ...). Aquesta prctica pot ser
molt positiva, ja que ajuda a enfortir les entitats, a situar-les dins l'eix central de la dinamitzaci
d'un servei, posant-les en contacte amb la seva massa crtica i amb les institucions (per exemple,
casal de barri gestionat per lassociaci de venats) i perqu provoca una sinrgia molt positiva
entre els recursos pblics i lesfor de la ciutadania organitzada
S'ha de tenir en compte, per, que no sempre s'utilitza aquest mecanisme per la voluntat poltica
de compartir la gesti amb les entitats o la ciutadania. Moltes vegades, s'utilitza l'externalitzaci
per la privatitzaci de serveis pblics i per l'exempci de responsabilitats.
A ms, pot tenir com a conseqncia la falta de transparncia i la debilitaci de lestructura de la
prpia instituci (buidar de contingut, de personal, de responsabilitats, ...).

165

Propostes per caminar cap a la cogesti:

Cedirem la gesti de serveis a entitats sempre que enriqueixi el propi servei. I no per altres
raons com privatitzacions.

Cercarem criteris de selecci de les entitats gestores: que pertanyin al sector, vinculades al
territori, amb funcionament democrtic/participatiu,...

Controlarem i seguirem les cessions del servei (memries, tant com econmiques com
tcniques)

Mantindrem la qualitat del servei (vetllar per el bon funcionament, aportaci de millores).

Adaptarem el servei a les necessitats dels beneficiaris.

I.4. Elaboraci de propostes / presa de decisions:


s evident que els processos de proposici i presa de decisi dins ladministraci sn sovint opacs, i
noms hi participen els representants poltics i alguns lobbys concrets. Shan de rompre aquestes
inrcies per a construir processos on la participaci de la poblaci sigui present.
En aquest mbit es poden incloure les Agendes 21, els pressupostos participatius, les ILP, les
exposicions pbliques de projectes / allegacions, assemblees ciutadanes, novament ens consells
consultius,... Tots aquests son exemples de frmules i processos que shan experimentat a les
nostres illes, amb major o menor xit i rellevncia.
Els canals de comunicaci amb les administracions sn generalment individuals: un ciutad amb la
instituci, una entitat amb la instituci. L'actor principal sempre s l'administraci.
Per no sols s important implicar a la ciutadania en la presa de decisions poltica per poder exercir
el seu dret ciutad, sin per a contribuir i participar del procs daprenentatge. s clar que la
implicaci incrementa el grau de consciencia i reconeixement de la realitat i la seva complexitat.

166

Propostes:
-

Potenciarem els espais de trobada entre Ciutadania i Administraci per fer propostes
conjuntes. Que mtuament es reconeguin com a actors poltics.

Baixarem el llist per presentar Iniciatives Legislatives Populars fins a un percentatge


delectors igual o superior al 5%.

Enfortirem i millorarem els processos dAgenda 21 que es desenvolupen als municipis i als
centres educatius que defineixen els parmetres de desenvolupament sostenible en
dinmiques participades.

Desenvoluparem accions formatives per a tothom sobre mecanismes, eines,


experincies,... de prctiques de democrcia participativa.

Reforarem el paper del consells sectorials i territorials com a rgans de participaci


ciutadana i presa de decisions.

Posarem en marxa els pressupostos participatius a les illes. Obrirem processos per decidir
de forma corresponsable entre ladministraci i la ciutadania el dest de les partides
pressupostries, incidint tamb en els criteris dadjudicaci.

Usarem els referndums com a consultes polticament vinculants envers propostes


concretes.

Desplegarem rgans participats de seguiment, avaluaci i control de les poltiques


pbliques. Crearem modalitats i mecanismes de verificaci del desenvolupament dels
processos, per donar-lis suport, millorar-los o bloquejar-los.

Posarem en marxa mecanismes de participaci dels beneficis de lesfor social de les


administracions, com a mbit regulador de lmbit econmic i de justcia social.
167

Engegarem processos de participaci en lexecuci de les decisions. Fomentarem la


descentralitzaci i la desconcentraci de la gesti poltica, motivant la participaci activa de
la ciutadania i reforant les capacitats de lorganitzaci de la societat civil.

2. ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU

TORNAR

Una democrcia que vagi ms enll de la formalitat representativa exigeix la creaci i limpuls als
mecanismes ciutadans de deliberaci i de consulta. Exigeix, tamb, donar el mxim suport a
lassociacionisme i els moviments socials, amb lobjectiu que a les nostres Illes puguem comptar
amb una societat civil forta, de dones i homes autnoms, crtics i participatius, no noms respecte
a la participaci institucional, sin a la vida quotidiana, a lmbit de local.
A la vegada, som conscients que la relaci entre les entitats i els partits poltics s complexa i
tortuosa. Molt sovint els partits han instrumentalitzat a les associacions en pro als seus interessos
electoralistes i partidistes. s important que els partits respectin lautonomia de les organitzacions
socials, sense apoderar-se dels seus projectes o discursos.
Els partits haurien de prendre en consideraci la intelligncia collectiva de les entitats alhora de
construir propostes poltiques. Sha daprofitar el coneixement de les entitats en els seus mbits de
treball. Sha de potenciar el treball en xarxa entre ambdues parts. Shan de superar les dicotomies
existents entre partit-entitats social generant relacions de confiana i autonomia mtua. Shan
destablir processos de treball en igualtat de condicions, amb dinmiques de treball conjunt i
cooperatiu, sense subordinacions ni instrumentalitzacions.
II.1. El teixit associatiu:
Les associacions presenten una gran riquesa dobjectius, formes organitzatives, mecanismes de
168

presa de decisions,... de totes elles nhem daprendre.


Per altre banda, algunes associacions es presenten com a representants de certs grups o
interessos, encara que tenen una reduda legitimitat de la seva representativitat social, ja que no
compten amb una base social suficientment forta i extensa. Igualment es detecta una falta de
motivaci i entusiasme mutu dintre dalgunes associacions. Falta de un projecte com que
consolidi el moviment associatiu en general i les associacions en particular. Igualment, cada vegada
estan desenvolupant treballs ms professionalitzats que donen legitimitat i consistncia a la seva
tasca. Per, per altra banda, no es pot diluir la militncia o la participaci activa en la presa de
decisions amb les persones professionals assalariades dins les organitzacions socials. Tampoc
podem eludir la masculinitzaci dels crrecs professionals dins aquestes entitats, contradient amb
la forta feminitzaci daquestes.
Sha comprovat que la implicaci de la ciutadania no organitzada s sensible a certes
problemtiques relatives al territori, al medi ambient a la cultura,... La ciutadania activa es troba
latent i s important trobar les estratgies adequades per fer-la manifesta. A la vegada, es detecta
una dificultat dins el teixit social organitzar de generar mobilitzacions o reivindicacions al voltant
de problemtiques globals (p.ex. la desocupaci).

Propostes per ajudar a empoderar al teixit social:

Realitzarem accions formatives sobre processos de participaci i lideratges collectius mes


eficients destinats a les persones que participen en organitzacions (metodolgiques i
actitudinals)

Generarem els espais i instruments necessaris per a lintercanvi dinformaci i per facilitar
la comunicaci entre les entitats i envers les institucions i la societat en general,
incorporant les noves tecnologies.

Generarem espais que provoquin lentusiasme mitjanant la convivncia, loci, etc., que
generin complicitat i la confiana com. Afavorir espais de treball i convivncia entre els
169

diferents collectius, amb relacions digualtat i intercanvi.

Fomentarem ls de les xarxes i les noves tecnologies como eines de participaci.

Facilitarem la presncia de dones i homes, a partir del repartiment igualitari de ls del


temps en latenci als infants, o a les persones dependents.

Potenciarem les xarxes per desenvolupar iniciatives i generar complicitats. Cercarem


frmules per visibilitzar les xarxes no formalitzades i potenciar els principis de confiana
que alimenten les xarxes no formalitzades dins el teixit social.

Potenciarem el treball local per afrontar problemtiques globals. La societat organitzada


hauria de treballar en estratgies que potencin el desenvolupament local, com eina
fonamental que possibilita la cohesi social mitjanant la participaci de les persones que
convivien al territori.

Implementarem alternatives dorganitzaci social comunitria i de base en torn a les


necessitats de les persones per tal que es puguin acompanyar de processos de
conscienciaci sobre la necessitat de cercar solucions comunitries als problemes
collectius.

Utilitzarem els diferents canals de comunicaci per arribar a la pluralitat de la ciutadania.


La societat organitzada ha de multiplicar els canals de comunicaci alternatius i autnoms
per fer sentir la seva veu i fer-la arribar a la ciutadania. Igualment s important treballar per
a que els mitjans de comunicaci pblics i privats de les nostres illes exerceixin la funci
social que els hi pertoca.

II.2. Relaci de les entitats socials amb les administracions pbliques:

Un dels papers de les associacions s la relaci amb les administracions, tant per exercir de lobby
de pressi com per representar interessos o collectius concrets. En els darrers anys sha avanat
170

en la collaboraci i participaci de les entitats socials en lelaboraci de projectes, legislaci,... de


les institucions pbliques; sha incrementat la interlocuci entre administraci i entitats encara que
queda molt cam per recrrer.
Per tamb s cert que la presncia de les entitats petites es veuen sovint eclipsades per les que
comptem amb una legitimitat histrica davant les administracions. Aix doncs, la
representativitat de la diversitat del teixit social no queda sempre de manifest en les plataformes o
espais de participaci de les administracions. Shan de posar en discussi i superar les dinmiques
establertes on lempresariat i els sindicats son els nics interlocutors de ladministraci, sha de
trobar frmules on els ciutadans puguin jugar un paper fonamental en la presa de decisions.
Tampoc es pot negar que sovint les aportacions-iniciatives de la entitats a les administracions no
troben una materialitzaci, sn silenciades o neutralitzades.
Les entitats i les administracions han de dialogar per arribar a un acord-consens. Sha daprofitar el
coneixement de les entitats en els seus mbits de treball per generar projectes, per no duna
forma clientelar o anullant per part de ladministraci.
Les entitats han de mantenir la seva autonomia en relaci a el finanament extern. Les entitats han
de definir els seus objectius i projectes autnomament a ladministraci.
Per tant, agafant com a punt de referncia el Pacte del 2011 per a la recuperaci de la iniciativa
ciutadana, fem les segents

Propostes:

Determinarem clarament els criteris davaluaci i adjudicaci de subvencions.

En la mesura que sigui possible, formalitzarem convenis, figura que implica una major
coresponsabilitat.

Garantirem la representativitat de tota la diversitat associativa en els diversos espais de


171

participaci de les administracions.

Considerarem les plataformes i xarxes, com un instrument til de treball cooperatiu entre
entitats i dinterlocuci amb ladministraci.

Promourem lexistncia, dins ladministraci, de mecanismes de consulta y presa de


decisi de la societat organitzada.

Crearem i potenciarem frmules de finanament i recursos diferents a les subvencions


pbliques.

Establirem un protocol de Contractaci Pblica Socialment Responsable (CPSR):


o

Incorporarem clusules socials en la licitaci dels contractes pblics,

Incorporarem mesures que millorin la contracci pblica de serveis adreats a latenci


de persones.

3. TRANSPARNCIA I DIMENSI TICA DE LA GESTI PBLICA

TORNAR

La regeneraci de la vida democrtica noms ser possible reformant les formes de fer poltica;
recuperant la seva concepci substantiva de debat d'alternatives davant els grans problemes;
frenant la tendncia a l'autonomia de la denominada classe poltica; reforant les relacions
representants-representats; apropant el poder i la capacitat de decisi a les ciutadanes i ciutadans;
desenvolupant i impulsant els diferents subjectes socials presents en la societat civil;
democratitzant els aparells i institucions de l'Estat; anteposant la legitimitat i la ra jurdica a la ra
d'Estat i la corrupci; dignificant l'activitat pblica, sent conscients que aquesta regeneraci no
ser possible noms amb canvis legals o institucionals, sin que haur d'acompanyar-se d'un canvi
cultural profund, aix com d'una autorreforma dels propis partits poltics.
172

Des de GUANYEM ens comprometem a realitzar quants esforos siguin necessaris per avanar en
la regeneraci de la vida democrtica i en la democratitzaci de les institucions i de la poltica,
assegurant el ms estricte comportament tic dels seus representants i crrecs pblics.
La corrupci constitueix un cncer per a la democrcia i una de les ms importants causes de
desprestigi de la poltica i del pblic enfront de la ciutadania. Es tracta d'un fenomen estructural
del capitalisme actual, la denncia i el combat contra el qual ha de constituir un objectiu principal.
Per tant defensarem totes les mesures que siguin necessries (transparncia i participaci en la
presa de decisions, millora dels instruments de control de la despesa pblica, etc.) per eradicar
aquesta xacra.
En aquest sentit, considerem primordial l'adopci de les mesures necessries per assegurar el
comportament tic dels crrecs pblics. Entre altres:

Promourem una regulaci ms estricta de les incompatibilitats

Implementarem mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme s un dels pitjors


descrdits per a la vida poltica i una deformaci de la voluntat popular. Per aix, en coherncia
amb el pacte contra el transfuguisme, GUANYEM no admetr en les seves files un membre
integrat en la candidatura d'una altra formaci mentre mantingui el crrec aconseguit en el seu
partit original.

Establirem lobligaci

de declarar pblicament els bns patrimonials i els interessos

econmics

Promourem una Llei expropiatria de bns adquirits mitjanant prctiques corruptes, etc.

Limitarem el nombre d'assessors i de crrecs de confiana poltica i establirem criteris de


transparncia en els nomenaments i en les seves retribucions.

173

Donarem suport a laplicaci de criteris de bona administraci i de bon govern en relaci al


nomenament dels alts crrecs i la informaci sobre retribucions i declaracions de bens i unes
normes de publicitat dels convenis i daltres actuacions del Govern balear.

Adequarem

la composici de les institucions representatives a la voluntat popular,

expressada a travs dels seus vots i democratitzarem el funcionament d'aquestes institucions

Reformarem el sistema electoral, per garantir la proporcionalitat en el repartiment d'escons,


respecte als vots totals rebuts i la presncia de les minories al Parlament estatal i als
parlaments autonmics.

Reformarem el sistema d'elecci per part del Parlament de membres de determinades


institucions com el TSJB a fi d'evitar les quotes de partit i la seva permanent polititzaci.

Reformarem els mecanismes de participaci directa dels ciutadans i ciutadanes (Iniciativa


Legislativa Popular i Referndum) a fi que puguin ser instruments adequats i factibles, per
canalitzar aquesta participaci.

Democratitzarem el funcionament dels Parlaments Autonmics i dels Plens Municipals, a fi


d'assegurar la transparncia en la presa de decisions, la participaci de les minories i el control
de les activitats del poder executiu i la participaci de la societat en els mateixos.

Promourem una llei especfica per facilitar el dret a la informaci En una veritable democrcia
noms s possible una autntica participaci per part de la ciutadania si aquesta pot accedir en
igualtat de condicions a tot tipus d'informaci que es trobi en poder de qualsevol autoritat
pblica o de qualsevol entitat privada que realitzi funcions pbliques. Aquesta llei satendria als
segents criteris :

El dret d'accs a la informaci s un dret fonamental de tota persona, que ha de poder


exercir sense necessitat de justificar les raons per les quals se sollicita la informaci.

174

El dret d'accs a la informaci s'aplica a totes les entitats pbliques i a totes aquelles
entitats privades que realitzin funcions pbliques.
El dret d'accs a la informaci s'aplica a tota la informaci elaborada, rebuda o en
possessi de les entitats pbliques, sense importar com estigui emmagatzemada.
Principi de publicitat de la informaci: el secret i la denegaci de la informaci sn
l'excepci i noms es pot fonamentar en raons molt especfiques, com la seguretat
nacional o la investigaci de delictes.
Les entitats pbliques, a iniciativa prpia, han de posar a disposici del pblic informaci
bsica i essencial sense que sigui necessari realitzar una sollicitud.

4. REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES


INSTITUCIONS

TORNAR

Defensem unes administracions pbliques basades en la defensa del servei pblic, en el pluralisme
cooperatiu, en la descentralitzaci i desconcentraci de funcions, en la senzillesa dels
procediments, en la prestaci de serveis eficients i de qualitat, i en el foment de la participaci
ciutadana. La reforma de les Administracions Pbliques ha d'implicar un canvi en profunditat de les
seves estructures i organitzaci, dels seus aspectes funcionals i dels procediments que els informen
i del model de funci pblica actual. Implica tamb un canvi de cultura de governants, directius i
empleats pblics en general, respecte a les seves relacions amb la societat i amb la ciutadania. La
Llei 4/2011, de 31 de mar, de la bona administraci i del bon govern de les Illes Balears s un
referent per assolir aquests objectius.

Implantarem un model d'administraci cooperativa, plural en la decisi, cooperativa en la


gesti i amb finestreta nica per al ciutad. Aquest model, coherent amb l'horitz de
l'Estat Federal, conjugaria la pluralitat de competncies dels diferents nivells de govern de
l'Estat, amb la necessitat que el desenvolupament i gesti de les poltiques pbliques es
realitzi per l'administraci ms propera a la ciutadania.
175

Adequarem l'organitzaci i el nombre d'efectius de l'Administraci a les competncies i


funcions que realitza.

Delimitarem els mbits poltics i les funcions administratives o de gesti separant les
seves respectives responsabilitats. Apostem per una funci pblica professionalitzada, per
a aix s'hauran de limitar els llocs de lliure designaci als estrictament necessaris, es
crear una carrera professional basada en els principis de mrit i capacitat, generalitzant-se
el sistema de concurs com a instrument de provisi de llocs.

Establirem vies de participaci ciutadana en la planificaci, presa de decisi,


desenvolupament i execuci de les poltiques pbliques i en la gesti dels serveis pblics.
Cal regular la participaci ciutadana en les administracions pbliques.

Reformarem i racionalitzarem els instruments jurdics de Dret Pblic (contractaci pblica,


gesti pressupostria, fiscalitzaci i control, procediment administratiu, etc.) amb la
finalitat de possibilitar una gesti gil en les unitats administratives subjectes a aquest tipus
de regulaci jurdica i evitar la fugida indiscriminada a l'esfera del dret privat.

Els tres nivells d'administraci de les Illes, Govern balear, Consells insulars i Administraci Local,
han de tendir a un funcionament basat en la descentralitzaci, la simplificaci i la coordinaci
interadministrativa, que situ per sobre del color poltic dels governs i de la visi corporativa de
les respectives entitats, la lgica de la collaboraci i la complementarietat. Per a aix,

proposem:

La coordinaci entre Administracions i la simplificaci de procediments respectant


sempre l'autonomia local.

Completar les transferncies previstes a la darrera reforma de lEstatut dAutonomia,


aprovada en febrer de 2007.

Respecte a la funci pblica, enfront de la proliferaci de diferents rgims jurdics


(funcionaris, laborals, estatutaris, etc.), defensem una regulaci nica de les condicions de
treball per a tots els empleats i empleades pblics, amb la configuraci d'un nou model
176

estatutari, amb estabilitat en l'ocupaci i amb drets laborals i sindicals similars a la resta
dels treballadors i treballadores.

Es potenciar l'ocupaci pblica i s'eliminar el treball precari, que actualment ronda el


20% del total de les administracions pbliques, substituint aquells que siguin estructurals
per ocupaci estable.

A nivell dEstat, proposem les segents mesures:

La recuperaci del nivell retributiu perdut per el tijeretazo de Zapatero, i les successives
congelacions salarials; establiment d'una clusula de revisi salarial que garanteixi a tot el
personal el manteniment del seu poder salarial.

Donades les diferncies salarials existent entre els empleats pblics de les diferents
administracions (General, Autonmica i Local) proposem un acord en el marc de la
Conferncia Sectorial de les Administracions Pbliques, per homogenetzar les seves
retribucions

Defensem que la descentralitzaci de l'Estat s la millor garantia de per uns serveis ms a


prop dels ciutadans. Per aix ens comprometem a derogar la Llei anti-ajuntaments del PP.
Els ajuntaments necessiten ms finanament, ms transparncia i ms democrcia, no
menys. Per aix proposem tornar competncies als ajuntaments i establir una Llei
d'Administraci Local que garanteixi la suficincia econmica dels municipis, sota el principi
de subsidiarietat, s a dir, el principi segons el qual els assumptes han d'sser resolts, en la
mesura del possible, en les instncies ms properes a la ciutadania.

Volem ampliar les competncies de les comunitats autnomes d'acord amb un model
d'Estat Federal solidari que sigui til per a la superaci dels desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.

Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i, per aix proposem una
Llei de Finanament Local, orientada a la poltica dels tres teros, que asseguri la suficincia
177

financera dels municipis i les seves competncies.

TORNAR

5. PER UNA COMUNITAT LAICA

El lacisme suposa l'existncia de les condicions poltiques, jurdiques i socials que permeten
garantir el dret dels individus al ple exercici de la llibertat de conscincia en qualsevol de les seves
manifestacions i en un plnol d'igualtat. En un Estat de Dret, aquesta llibertat ha d'estar protegida
enfront de qualsevol tipus d'imposici i ingerncia que l'anulli o restringeixi, aix com enfront de
qualsevol discriminaci o privilegi per part de persones o institucions en funci de les seves
conviccions ideolgiques. Recollim les reivindicacions dels moviments socials per una societat laica
i les fem nostres com a condici necessria per a una ciutadania digna de tal nom.
En l'estat espanyol, a dia d'avui, no existeixen tals condicions, ja que el carcter aconfessional
formalment alludit en la Constituci ve immediatament negat amb l'afirmaci de l'Art. 16.3 que
els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran
les consegents relacions de cooperaci amb l'Esglsia Catlica i les altres confessions. Aquestes
relacions se segueixen sustentant en el Concordat franquista de l'any 53, la seva renovaci en els
Acords signats amb la Santa Seu en 1979 i en lleis com la de Llibertat Religiosa de 1980 que, en la
prctica, emparen subvencions, privilegis fiscals, presncia i simbologia religiosa en les institucions
pbliques, etc., negant d'arrel el principi elemental i democrtic de la separaci entre Iglesias i
Estat.
Dins d'aquest marc, intocable durant ms de trenta anys de Transici, es mantenen lleis en les
diferents administracions de l'Estat, normes i costums que contravenen el principi d'igualtat dels
ciutadans i el respecte a totes les conscincies, atorgant un tracte de favor a l'Esglsia Catlica - al
que aspiren tamb altres confessions religioses - amb total menyspreu per a les idees i conviccions
dels no creients, en clara contradicci amb els fonaments de dret que es diu defensar.

178

Per tot aix proposem:

Eliminar qualsevol tipus de finanament pblic, exempci fiscal o administrativa, donaci


de sl pblic o subvenci directa a institucions religioses aix com a les seves Activitats.

Suprimir tot tipus de simbologia religiosa en els actes pblics i en els espais de titularitat
pblica (ajuntaments, centres cvics i culturals, escoles, universitats, hospitals, presons),
que tampoc podran ser utilitzats per a activitats de culte o de proselitisme.

De forma anloga, els actes de naturalesa confessional especfica no tindran carcter


oficial, per la qual cosa cap funcionari pblic haur de participar-hi, i menys estar obligat
a anar-hi, en la seva condici de tal.

Respectar en l'mbit escolar pblic el pluralisme ideolgic i la llibertat de conscincia de


l'alumnat i del professorat, suprimint qualsevol adoctrinament religis en els centres
escolars aix com l'exhibici de smbols confessionals. La formaci religiosa, per qui la
demani, ha de quedar fora de l'ensenyament oficial, aix s, fora del currculum, de
l'expedient i de l'horari lectiu.

Sha davanar decididament cap a lobjectiu que el finanament pblic sigui noms per a
lensenyament pblic. Amb carcter immediat, no hi haur finanament per als centres
educatius amb ideari religis o un altre que suposi exclusi i/o segregaci ideolgica o de
gnere.

Excloure dels centres pblics sanitaris, residncies pbliques, etc. la presncia


institucionalitzada i molt manco remunerada de clergues

Garantir en tota la xarxa sanitria pblica l'atenci a la Interrupci Voluntria de l'Embars,


el dret a una Mort Digna i a les disposicions del Testament Vital.

Facilitar que qualsevol cerimnia civil (acolliment, matrimoni, funeral,) pugui celebrar-se
179

dignament al marge de connotacions religioses.

Crear Oficines de Defensa dels Drets i Llibertats dels Ciutadans amb l'objectiu de facilitar
codis de dileg i de convivncia cvica entre les diferents opcions filosfiques i ideolgiques,
aix com per a la defensa i protecci de drets i llibertats.

Amb la finalitat d'enfortir aquesta convivncia en un plnol d'igualtat reivindiquem:


incorporar commemoracions de carcter civil al calendari laboral i escolar, noms de
persones illustres de totes les tradicions a la llista de carrers municipal, dates fixes i
denominaci neutra de les vacances escolars, igual accs als mitjans de comunicaci
pblics, eliminant el privilegi de tracte i espai concedit a sectors confessionals.

6. MESURES CONTRA LA CORRUPCI

TORNAR

Proposem les segents mesures:

A nivell dEstat, aprovarem una llei integral i severa contra la corrupci, incorporant el delicte
d'enriquiment illcit (patrimoni injustificat) o presumpcions sobre la titularitat de bns o
obligacions de declarar o mesures cautelars que imposin el cessament de poltics imputats i
l'abandonament del crrec. Els corruptes hauran d'assumir els costos directes i indirectes que
reporten de les seves accions delictives: all evadit o danyat, perjudicis a tercers, costos de
restituci del dret lesionat i costos judicials. Llei expropiatria de bns adquirits mitjanant
prctiques corruptes.

Control estricte de l'absentisme dels crrecs electes en les seves respectives responsabilitats.
Sancions especfiques per desistiment de funcions.

Els salaris dels representants electes no podran excedir el dun Cap de Departament, tcnic
180

dadministraci general, de la instituci de qu es tracti

Eliminar les dietes i complements salarials per a representants institucionals amb dedicaci
exclusiva, sense perjudici de la compensaci de despeses extraordinries en lexercici de les
seves funcions. Aix mateix, seliminar el cobrament sistemtic i perpetu del complement de
dest associat al desenvolupament dun crrec poltic previst en lactual legislaci

Eliminaci dels plans de pensions privats o altres prestacions atorgades pel fet de ser crrec
pblic i que siguin pagats amb crrecs als pressupostos de qualsevol instituci pblica.

Eliminaci de laforament llevat de qestions relatives a la llibertat dexpressi en lexercici de


funcions representatives.

Imprescriptibilitat dels delictes de corrupci.

Publicaci obligatria del patrimoni i interessos econmics de tots els crrecs pblics.

Regulaci estricta de les incompatibilitats durant l'exercici de crrecs pblics

Una incompatibilitat radical per a la gesti i contractaci del sector pblic per empreses que
compten en els seus rgans de gesti o abonin qualsevol tipus de servei a qui, com a gestors o
responsables del sector pblic, hagin treballat en lAdministraci els tres anys anteriors.

Impedir que en els tres anys segents al cessament de les seves funcions puguin exercir
funcions en empreses privades o prestar serveis remunerats en les mateixes que desenvolupin
activitats en els sectors en qu van desplegar directament responsabilitats en l'exercici del seu
crrec, quan les empreses hagin estat objecte de privatitzaci o es beneficin de contractes
pblics de serveis externalitzats, ajudes financeres o avantatges fiscals de naturalesa
contractual.

Mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme s un dels pitjors descrdits per a la vida


181

poltica i una deformaci de la voluntat popular. Per aix, GUANYEM no admetr a les seves
llistes un membre integrat en la candidatura d'una altra formaci, mentre mantingui el crrec
aconseguit en el seu partit original.

Limitaci en el nombre d'assessors i de crrecs de confiana poltica i transparncia en els


nomenaments i en les seves retribucions.

A nivell dEstat, reforma de la Llei de Contractes del Sector Pblic per limitar les revisions dels
preus de la contractaci, evitar les divisions injustificades dels contractes i incorporar les
garanties i reformes establertes per la Uni Europea.

Les contractacions es realitzaran a travs de comissions especfiques, el funcionament ser


transparent, les seves decisions pbliques i en qu participaran els representants de tots els
grups municipals. Els seus components tindran accs als expedients de contractaci.

Nova regulaci econmica del rgim de gesti indirecta del sector pblic en qualsevol de les
seves modalitats, modificant substancialment els sectors als quals pugui accedir, condicions de
licitaci, els sistemes de control, actualitzaci de costos, etctera.

A nivell dEstat, Reforma de la Llei de Bases de Rgim Local, de la Llei de Govern local i de la
Llei de finanament de les hisendes locals, perqu tots els alcaldes i regidors tinguin l'obligaci
de dipositar la seva declaraci de bns i interessos en un registre pblic ; perqu a partir de
cert import econmic o ms d'un any de durada, les llicncies, convenis i contractes especialment els contractes d'obres i serveis de llarga durada (aigua, residus, seguretat, espais
pblics) - siguin adoptats pel Ple municipal i no limiti la seva decisi al debat en la comissi de
govern, en qu no est representada l'oposici; i perqu tots els grups municipals estiguin
representats en les empreses pbliques i en les meses de contractaci.

Creaci d'un Registre pblic de requalificacions de sl. L'Ajuntament incorporar en els


expedients urbanstics la histria registral de les transaccions que sobre els sls afectats s'hagin
realitzat en els deu anys anteriors. Desenvolupament urgent de les mesures preventives
182

previstes en la Llei de Sl 8/2007, amb especial atenci a les plusvlues pbliques, perqu el
planejament municipal no es pugui convertir en plusvlues privades en la seva integritat i
s'incrementi la participaci pblica de la plusvlua en benefici l'inters general, aix com a la
transparncia, informaci pblica i participaci ciutadana en els acords i instruments de
planejament urbanstic, incloent els convenis municipals, que han de ser pblics en temps real
a travs de la xarxa. Aplicaci de la disposici addicional novena de la Llei de Sl, mitjanant la
creaci en tots els municipis, d'un Registre d'Activitats i d'un Registre de Bns Patrimonials de
cada crrec pblic, les variacions produdes durant el perode de l'exercici del crrec, amb una
declaraci final amb ocasi del cessament i en acabar el mandat. La Llei de Sl d'aclarir i
harmonitzar les competncies, reduir terminis, simplificar les normes i els procediments
urbanstics i fer-los ms transparents i accessibles, evitant tota discrecionalitat. Fixaci de
preus mxims de venda del sl.

Creaci d'un Cos d'Inspectors, aliens als ajuntaments, que vigilin la legalitat dels planejaments
urbanstics. Increment de la fiscalitat de les plusvlues obtingudes. Mesures de subjecci de les
plusvlues d'urbanisme a l'inters general, de manera que els beneficis derivats de les
requalificacions de sl i de l'augment de l'edificabilitat reverteixin en benefici de la societat.

Inspecci sistemtica d'Hisenda als alcaldes i regidors d'urbanisme dels ajuntaments amb
poblaci superior a 50.000 habitants i d'aquells altres en qu s'hagin adoptat importants
mesures urbanstiques.

Establir, per termini de cinc anys, un registre pblic d'activitats professionals de membres del
Govern, alts crrecs, aix com gestors pblics que cessin en l'exercici de les seves funcions.

Prohibici dacceptar regals i invitacions a crrecs pblics i crrecs de lliure designaci llevat d
aquells de simple cortesia i valor econmic insignificant

Apostem per una funci pblica professionalitzada, per la qual cosa s'hauran de limitar els llocs
de lliure designaci als estrictament necessaris, s'afavorir una carrera professional basada en
els principis del mrit i capacitat, generalitzant el sistema de concurs com a instrument de
183

provisi de llocs, acabar amb el clientelisme que es produeix en l'assignaci de llocs directius
de lliure designaci i amb l'exrcit d'assessors que envolta els alts crrecs, que suposa la
creaci d'administracions paralleles.

7. REPBLICA I MODEL D'ESTAT

TORNAR

L'actual crisi del sistema capitalista, les contradiccions acumulades pel procs autonmic i la
qesti de la llei successora, la corrupci econmica i del sistema jurdic, la creixent desigualtat
social poden crear l'oportunitat per un qestionament de tots aquests dficits i per tant de la
forma d'Estat.
Des de GUANYEM ens posicionem de manera rotundament crtica envers lactual model destat, s
a dir, la monarquia parlamentaria i lestat de les autonomies.
No trobem cabuda a un model destat a on el seu cap, no sols no s elegit democrticament, sin
que el crrec passa a ser heretat per la seva descendncia. Aix mateix, la dualitat del rei com a cap
de lEstat i com a general en cap de tos els exrcits constitueix una falta de separaci dels poders
de lEstat, separaci imprescindible per afermar plenament la garantia dels drets constitucionals.
Considerem la monarquia com la representaci ms elevada dels poders oligrquics financers i
empresarials al nostre pas. Poders, que sota la seva hegemonia han produt retrocessos
importants en drets poltics, socials, laborals, econmics, mediambientals, deixant els drets ms
importants que en el seu dia es proclamaren a la Constituci Espanyola.
A la vegada, la opacitat amb la que actua la casa reial en les contes pbliques, sumat a la seva falta
de controls per part dels rgans democrtics, aix com el cstig amb condemnes de pres a les
manifestacions crtiques a la corona, i la falta dequiparaci de la figura del rei en drets i obligacions
184

respecta a la resta de ciutadans, remarquen la seva incompatibilitat amb una democrcia realment
avanada.
Quant a lestat de les autonomies, queda clar que desprs de ms de trenta anys de democrcia, es
un sistema que no respon realment a la realitat i les necessitats d'un estat plurinacional,
multicultural i plurilinge com s lestat Espanyol. Queda molt cam per recrrer en assumptes com
la descentralitzaci de lestat, assumpci de competncies i millora de la qualitat democrtica per
tal de cobrir les reivindicacions nacionals i legtimes dels pobles que composen aquest estat
plurinacional.

7.1. Cap a una repblica federal i radicalment democrtica


Des de GUANYEM apostem decididament per canvi cap a un model destat republic i federal. Ara
b, cal definir quina idea tenim del que ha de ser una repblica ideal. Quan parlem de repblica no
solament ens referim a la incorporaci del dret a lelecci del cap dEstat. Tenim exemples arreu del
mn on lesdeveniment duna repblica no ha significat cap canvi en lmbit poltic, social,
econmic.
Des de GUANYEM tenim la voluntat dun canvi complet del sistema actual. Parlem de drets i
obligacions, de democrcia radicalment participativa, de superaci del sistema capitalista, de
socialisme, de educaci pblica, lliure, gratuta i laica, de salut per tothom des de la xarxa pblica
millorada i articulada. Parlem de fraternitat entre els pobles i persones en torn a la justcia, la
igualtat, la llibertat, linternacionalisme solidari i la pau.
De la mateixa forma defensem el federalisme no solament com a model destat sin perqu es la
millor forma daplicar el sistema de subsidiarietat basat en un model de societat construda i
conduda cap a una estructuraci ms horitzontal. Volem presentar una proposta de model destat
en positiu, basat en una estructuraci republicana i federal de baix a dalt, s a dir, des dels
municipis, passant pels estats federats (comunitats Autnomes), l'estat espanyol i la Uni Europea.
La realitat plurinacional espanyola fa imprescindible la descentralitzaci ms profunda fins a
185

arribar a un sistema federalista vertader, on es respecti i fomenti el dret a lautodeterminaci del


pobles que conformen la repblica, la interculturalitat i les llenges prpies, garantint la seva plena
presncia i divulgaci a tots els estaments de lEstat. Aix tamb significa que cada federaci haur
dassumir totes les competncies que calguin per completar la descentralitzaci del Estat,
adequant cada federaci a la seva realitat nacional i garantint la seva llibertat per actuar dacord
amb el que el seu poble decideixi democrticament, incloent el seu dret dautodeterminaci per
decidir lliurement la seva relaci amb la resta de federacions i amb el conjunt de lEstat.
Per tal daconseguir aquesta transformaci de model, resulta imprescindible dur a terme
importants i profundes reformes a nivell institucional, cambres representatives, i a la prpia
constituci actual, reformes necessries per a la implantaci daquesta nova realitat republicana,
multilinge, plurinacional i autnticament democrtica.

7.2. Les Illes Balears dins la repblica federal


La darrera reforma de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears aprovada en febrer de 2007,
suposa un increment significatiu de les quotes dautogovern respecte a les anteriors versions, per
encara aix, entenem que no sarriba ni de prop a les quotes d'autogovern i sobirania que des de
una formaci poltica de l'esquerra alternativa, que es defineix com federalista, hem dexigir.
Entenem que les mancances ms urgents de lactual estatut es pot resumir en tres punts
principals:

El model de finanament autonmic que, si b suposa un augment quantitatiu, no resol


satisfactriament les necessitats de la nostra comunitat autnoma a mitj i llarg termini

Lestatut jurdic de les llenges oficials s discriminatori i diferenciat per part de la


constituci del 78. Cal superar aquesta anomalia i `preveure els recursos necessaris per
normalitzar ls del catal a la nostra comunitat

No incorpora tot un seguit de competncies que han sigut acceptades i reflectides a


lestatut catal (inspecci de treball, la immigraci, l'estructura autnoma de la justcia fins
186

a les ltimes conseqncies, l'administraci local, la gesti aeroporturia)


Per tant des de lesquerra alternativa apostem per un nou estatut dautonomia que sigui una
vertadera constituci de les Illes que lliure i solidriament decidiria formar part de lestat espanyol
de la Uni Europea.
Les Illes Balears, com la resta de les actuals comunitats, han daprofundir al mxim en la
descentralitzaci del Estat, assumint les mximes competncies dins el marc federal. Per
aconseguir-ho es fa necessari un nou marc estatutari que pugui assolir un ms alt grau
dautonomia respecte a lEstat i que es tingui com a sistema de finanament el concert econmic
solidari. s a dir que la Agencia Tributaria prpia de les Illes recapti la totalitat dels impost del
nostre territori, posteriorment contribueixi amb la quantitat necessria pel manteniment de les
despeses de lEstat i per ltim pacti amb la resta de pobles de lestat federal un bossa de solidaritat
per cobrir desequilibris territorials.
Les diferents institucions de les nostres Illes shan de reorganitzar les seves funcions per adaptarles al nou model, i crear les institucions noves que facin falta per assumir noves competncies del
Estat. Quant a les institucions de lEstat espanyol, pensem en un Senat que sigui vertaderament
una cambra de representaci territorials i creiem necessria una revisi profunda drgans com el
tribunal constitucional, el consell de RTVE, el Consell dEstat o qualsevol altre rgan estatal que no
tingui una composici federal.
Aix mateix shauria de completar la distribuci de poders entre el govern interinsular i els consells
insulars, conseqents amb el nostre tradicional posicionament clarament insularista.
Defensem unes Illes Balears lliurement adherides dins la Repblica Federal, igualment que la resta
de pobles de lactual estat espanyol.
Defensarem el respecte a la independncia i solidaritat en les relacions de les Balears amb les
altres federacions, tenint en compte les coincidncies culturals, lingstiques i histriques que ens
uneixen amb especial vincle amb altres pobles de lEstat.

187

Som, per tant clarament defensors del dret dautodeterminaci dels pobles de lEstat Espanyol
que, lliurement decidirien sobre el seu grau dintegraci a lestat federal.

7.3.- El municipalisme com a font democrtica del nou model


Un dels punts ms importants daquest model destat s la conquista duna democrcia radical, i en
aquest objectiu, els municipis, com a primera organitzaci institucional, s on s ha de donar el
primer i ms decidit impuls a aquest avan democrtic.
El municipi s la instituci ms propera als ciutadans i ciutadanes, i no es pot parlar dun model
d'estat avanat sense situar municipis en el centre daquest model. Des de GUANYEM volem
aprofundir en el municipalisme com a eina democrtica bsica.
Com a municipalistes, creiem fermament que la implicaci directa de la ciutadania en la presa de
decisions i el govern de la seva ciutat o poble ha de ser un primer pas decidit per a la implantaci
dun sistema ms democrtic des de les bases organitzatives de la nostra societat. Els ciutadans i
ciutadanes de cada municipi han de participar activament en la concepci i remodelaci dels seus
municipis. Ser ciutadans s una responsabilitat amb tota la societat.
Per a dotar de ms autonomia i poder als municipis, es fa inevitablement fer front a una srie de
canvis estructural i econmics per a la capacitaci municipal.
Actualment els municipis sn els grans perjudicats en quant a la finanament per part de lEstat,
una vertadera assignatura pendent del canvi democrtic desprs de trenta anys. Els municipis
estan molt mal finanats (suposen el 13 % de la despesa de l'Estat, mentre tant l'Estat com les
Comunitats Autnomes superen el 40%) i no tenen encara clarament definides les seves
competncies, de manera que assumeixen un percentatge molt alt de competncies que no l'hi
son atribudes per les lleis estatals.
Creiem per tant que lactual llei de regim local i els seu sistema de finanament est totalment
obsolet i necessitat d'una reforma radical. Apostem per un increment substancial del finanament
municipal, la definici clara de les competncies municipals, aix com lassumpci de la
188

competncia dels municipis per par dels estats federats (les actuals comunitats autnomes),
competncies que actualment estan en mans de lEstat.

7.4.- La Repblica i el model europeu


Quan parlem dun nou model, tamb fem una ullada cap a Europa, a la recerca duna nova forma
dentendre la uni europea.
Tot i essent profundament europeistes, tenim una posici molt crtica de la Uni Europea actual.
Actualment Europa es troba absolutament consolidada en all que fa referncia a les poltiques
econmiques i monetries, seguint les ordres del Banc Europeu que es autnom del poder poltic.
Aix contrasta en que encara no hi ha una poltica fiscal comuna, ni poltiques socials, ni poltica
exterior, ni poltica militar independent de lOTAN.
Aix mateix, lactual composici de les comissions i parlaments europeus deneguen la pressa de
decisions per part dels pobles sobirans, provocant que, cada cop ms, la ciutadania doni l'esquena
cada vegada ms a les poltiques europees i no participin dels processos electorals europeus.
Tenim una Europa econmica. Ens manca convertir-nos en una Europa social, poltica i
participativa. Una Europa dels ciutadans. Una nova Europa entesa com una confederaci d Estats,
amb institucions prpies que vetllin per unes poltiques comunes, que garanteixin uns comuns
socials i que marquen una orientaci econmica justa, que vetlli per la superaci del sistema
capitalista, tot respectant la independncia de cada estat integrant.

8. LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA

TORNAR

Quan parlem de model dEstat i repblica, no podem oblidar la experincia que ens ofereix el
darrer intent dinstaurar una repblica a lEstat Espanyol ja que s important tenir clar cap a on
caminen, per tamb s indispensable aprofundir en les experincies passades per aprendre
189

delles. Ens sentim hereus de totes aquelles forces que, defensant el model republic, treballaren
per aconseguir una societat ms justa i millor i de les forces poltiques que, des de llavors, han
lluitat per preservar la memria daquella experincia i continuar i millorar aquell projecte.
La II Repblica, ens ofereix un exemple enriquidor dun model dEstat que pretenia la recerca dun
sistema que superes les contradiccions de la societat de lpoca, plena dinjustcies socials,
desigualtats entre capes socials, manca de drets fonamental i domini dels poders fctics en tos els
mbits de la vida. Va ser una experincia breu i dura, (amb un bienni enmig que supos un retrocs
en totes les reformes que es varen poder aconseguir), que no obstant, va aconseguir en poc temps,
demostrar que un altre model econmic, territorial, social i democrtic totalment diferent.
Per la qual cosa, considerem que, de la mateixa manera que altres pasos de la Uni Europea
celebren i honoren els esdeveniments que permeteren els avanos democrtics i a les persones
que lluitaren per les llibertats, els demcrates de les Illes Balears tenim un comproms amb la II
Repblica i amb les persones que primer la feren possible i posteriorment donaren la vida per ella
aix com cap a les persones que lluitaren contra la dictadura franquista.

Proposem:

La celebraci anual del 14 dabril amb actes de reconeixement a la valuosa contribuci de


la II Repblica al progrs i modernitat d'Espanya i com a antecedent de la democrcia del
78 i homenatges institucionals a personalitats republicanes emblemtiques de les Illes
Balears.

La celebraci d'un homenatge als republicans illencs que van combatre al nazisme en la
Segona Guerra Mundial i als que van sofrir el confinament en camps d'extermini, per la
seva contribuci a la construcci de l'Europa democrtica.

Impulsar activitats educatives, acadmiques, culturals i d'investigaci per a la


commemoraci i el coneixement histric de la Segona Repblica, en collaboraci amb les
administracions locals, universitries i centres escolars que aix ho decideixin.

Impulsar i donar suport a les iniciatives de reconeixement i reparaci de totes les


persones defensores de la legalitat de la II Repblica i de la lluita antifranquista, vctimes
de represlies durant la dictadura franquista.

Impulsar l'adequaci dels plans d'estudi i dels llibres de text per al tractament histric de
la II Repblica com a referent democrtic i, en el mateix sentit, de l'alament militar i la
190

posterior dictadura com a referncia de la intolerncia i el totalitarisme.

Per altra banda no podem oblidar, que havent passat ms de dos anys de laprovaci de la Llei
52/2007, per la que se reconeixen i amplien els drets i sestableixen mesures a favor dels qui
patiren persecuci o violncia durant la guerra civil i la dictadura feixista, els familiars de les
vctimes segueixen sotmesos a un autntic via-crucis judicial, per a recuperar els cossos daquells
familiars assassinats o desapareguts.
Ha quedat clar que aquesta llei no estableix amb claredat la responsabilitat de les administracions
publiques per a donar compliment a aquest dret dels familiars i de tota la societat a conixer la
veritat sobre aquests fets i procurar la localitzaci, recuperaci i identificaci de les persones
assassinades ni la senyalitzaci i dignificaci dels espais on es localitzin fosses daquest perode.
Un altre dels aspectes que es fan evident s que el sistema jurdic espanyol permet interpretacions
de la llei que van en contra de la legislaci internacional en matria de drets humans i de crims
contra la humanitat. En 2008, el Comit de Drets Humans de la ONU, inst a lEstat espanyol que
derog la Llei dAmnistia de 1977 deixant clar que els actes de tortura i de desaparicions forades
no poden ser objecte de cap amnistia.
s per tot aix que des de GUANYEM reivindiquem un marc legislatiu que reculli els principis de la
legislaci internacional en matria de drets humans i crims contra la humanitat i unes poltiques
pbliques actives en la foment de la memria histrica i en concret:

La reforma de quantes disposicions legals siguin pertinents amb l'objecte d'impedir que
puguin existir interpretacions del nostre ordenament jurdic que vagin contra els principis
de Justcia, Veritat i Reparaci a la qual tenen dret totes les vctimes de genocidi i de crims
de lesa humanitat, com es contempla en el dret internacional.

A nivell dEstat, modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en els articles 11, 12, 13 i
14, amb l'objecte de garantir la responsabilitat pblica i institucional en les labors de
localitzaci, exhumaci i identificaci de les fosses o enterraments de les vctimes del
191

franquisme, aix com la divulgaci dels resultats, passant a ser aquesta una poltica pblica i
institucional garantida pel conjunt de les Administracions, i per l'Administraci General de
l'Estat amb carcter subsidiari.

La investigaci de les desaparicions forades durant la Guerra Civil i la Dictadura, d'acord


amb l'establert en la Resoluci de l'ONU 60/147 de 2005 i en la Convenci Internacional
per a la protecci de totes les Persones contra les Desaparicions Forades, ratificada per
Espanya el 24 de setembre de 2009 i en vigor des de desembre de 2010

La nullitat de les sentncies emeses contra els demcrates per motius poltics i ideolgics
durant la Guerra Civil i la Dictadura.

A les Illes Balears, GUANYEM promour la creaci dun organisme pblic independent, amb
participaci de la societat civil, les funcions del qual serien:

Instar i coordinar en els Ajuntaments, Universitats i altres centres especialitzats, la


reconstrucci darxius de la memria, localitzaci de desapareguts, busca i identificaci
de les despulles mortals de les vctimes de desaparicions forades i execucions
extrajudicials, investigaci i divulgaci de la seua historia, sense amagar els detalls de les
seues circumstncies i de les persones executores.

Elaborar un mapa integrat de totes les Illes en el qual constin els terrenys en qu es
localitzin les restes de persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la
repressi poltica posterior.

Fomentar totes les reparacions pendents a les persones represaliades, aix com el seu
reconeixement pblic.

Promoure la derogaci de les sentncies i lleis en les quals es basen els judicis penals del
franquisme, donada la illegitimitat daquests establerta en la resoluci de lONU de 1946.

192

Exigir la revocaci de tots els ttols honorfics atorgats des dels ajuntaments i institucions
publiques a qualsevol figura franquista, realitzats en funci dun poder illegtim i no pels
seus mrits personals.

Instar a laplicaci de larticle 15 de la Llei de Memria Histrica, instant la retirada


immediata de qualsevol classe de simbologia franquista, carrers, monuments, escuts,
insgnies, plaques, etc.

193

EIX 5: POLTIQUES D'IGUALTAT


TORNAR

1. IGUALTAT I DRETS DE LES DONES


Partint del principi que tots els ssers humans som iguals quines mesures prendries per acabar
amb qualsevol tipus de discriminaci?

Propostes institucionals

Potenciarem lInstitut Balear de la Dona amb suficient dotaci, recuperant els serveis i el
programes.

Potenciarem el Consell de participaci de les Dones de les Illes Balears, com a rgan
dassessorament del Govern per tamb de comunicaci de les dones de les diferents illes.

Assignarem el 5% del total del pressupost autonmic per a poltiques especfiques per a
dones, assignat de manera transversal en tots els programes i inversions, en
desenvolupament efectiu de la Llei d'Igualtat. incrementant la dotaci fins arribar a assolir
els objectius plantejats a la seva totalitat.

ACCS ALS RECURSOS I L'OCUPACI I IGUALTAT EN LA PROMOCI I EL SALARI

Regularem de forma paritria la contractaci funcionarial i laboral, per a aquells llocs i


cossos en que hi ha escassa representaci de les dones.

Fomentarem mesures dirigides a potenciar la igualtat de les dones en el mn laboral, a


partir de propostes encaminades a corregir la segregaci ocupacional, la precarietat i la
desigualtat salarial.

194

Establirem clusules socials en els plecs de condicions dels contractes i subvencions de les
administracions pbliques, que garanteixin la presncia de dones en els sectors laborals
amb menys representaci.

Promourem convenis marc amb clusules que garanteixin la igualtat en l'mbit laboral i la
conciliaci de la vida familiar, personal i laboral. Amb aquesta finalitat no es procedir al
registre de cap conveni que contingui elements discriminatoris per ra de sexe.

CONTRA LA VIOLNCIA DE GNERE I L'EXCLUSI SOCIAL

Dotar pressupostria real i suficient per desenvolupar les mesures aprovades les lleis
d'igualtat i violncia de gnere (prioritzar les mesures, com incrementar el nombre de cases
dacollida,...)

Crearem Serveis dAtenci de 24 hores a les vctimes de violncia.

Potenciarem la coordinaci administrativa per a l'adopci de mesures amb carcter


transversal i integral per eradicar tot tipus de violncia estructural contra les dones

Desenvoluparem Programes integrals d'actuaci dirigits a dones que exerceixen la


prostituci. Aquestes actuacions en cap cas afavoriran ni legitimaran als que comercien i es
lucren (proxenetes, clients, traficants,...) Amb els cossos i les vides de les dones. La
prostituci com a forma extrema de violncia de gnere no pot ser matria de
reglamentaci. Aquesta no deu en cap cas s'ha d'entendre com a via transitria cap a
l'abolici, posici des de la qual la nostra organitzaci afronta el seu treball en aquest mbit
Desenvolupar poltiques encaminades a l'abolici de la prostituci. Sensibilitzaci sobre
aquesta forma extrema de violncia de gnere; programes integrals dirigits a dones que
exerceixen la prostituci; campanyes de tolerncia zero cap al proxenetisme i el
prostitudor.

195

Garantirem la prctica de la interrupci voluntria de l'embars dins de la xarxa sanitria


pblica i a crrec de la Seguretat Social.

Fomentarem de l'especialitzaci dels collectius professionals que intervenen en el procs


d'informaci, atenci i protecci a les vctimes de violncia contra les dones.

Elaborarem un Pla integral de sensibilitzaci i prevenci contra la violncia de gnere,


coordinat per la Conselleria de la Dona i amb la participaci de totes les conselleries.

Garantirem cases de lloguer social per a dones que sortint de les cases dacollida.

APOSTA PER LA PARTICIPACI I LA REPRESENTACI DE LES DONES

Donarem suport institucional al foment d'organitzacions i associacions de dones feministes

Elaborarem pressupostos participatius contemplant la perspectiva de gnere per a


l'elaboraci del Pressupost General de la Comunitat.

Fomentarem la participaci directa i vinculant del Consell Autonmic de la Dona en els


programes, plans i projectes d'mbit autonmic dirigits a dones i en els Consells de Rdio i
Televisi Autonmics.

Reconeixerem institucionalment l'aportaci de les dones al llarg de la Histria en el


desenvolupament sociocultural, acadmic, investigador i poltic.

Desenvoluparem mesures integrals d'integraci de les dones migrants.

196

APOSTA PER PBLIC. ACCS A L'OCUPACI I IGUALTAT EN LA PROMOCI I EL SALARI


Els serveis pblics d'ocupaci prioritzaran en els seus objectius la superaci de la segregaci
ocupacional i laboral, amb especial atenci a la discriminaci i sobreexplotaci de les dones
immigrants.

Adoptarem mesures encaminades a l'eliminaci en el seu mbit de les discriminacions


directes i indirectes en la desigualtat salarial de les dones.

Promourem la formaci ocupacional agrria per als sectors de dones en l'mbit rural.

CONTRA LA VIOLNCIA DE GNERE I L'EXCLUSI SOCIAL.

Crearem Dispositius d'urgncia per a aquelles dones vctimes de violncia (al marge de la
seva sollicitud o no de l'ordre de protecci) en coordinaci amb altres ajuntaments,
comarques o mancomunitats.

Desenvoluparem programes destinats a l'atenci de dones en situaci de marginaci i


exclusi social.

Desenvoluparem poltiques encaminats a l'abolici de la prostituci, com a forma extrema


de violncia de gnere. Executant poltiques actives des dels municipis per eradicar totes
aquelles llicncies d'activitat que tingui relaci amb l'explotaci sexual, aix mateix amb la
difusi en els mitjans de comunicaci local o de regulaci per ordenances municipals, on es
pugui difondre publicitat d'aquesta forma de violncia o on es difongui una imatge
discriminatria o denigrant. No donarem suport cap ordenana que pretengui criminalitzar
o sancionar les dones en situaci de prostituci.

PER LA INCORPORACI DE LA PERSPECTIVA DE GNERE I LA MEMRIA DE LES DONES


Presncia de les dones en els projectes de planificaci urbanstica perqu es contemplin les
demandes d'equipaments d'acord amb una perspectiva de gnere.
197

Desenvoluparem d'activitats escolars complementries amb plantejaments que potencin


valors no sexistes i contraris a qualsevol tipus de la discriminaci.

Posarem en marxa de programes destinats a potenciar activitats artstiques, culturals i de


recerca de les dones, tenint en compte la diversitat existent.

Malgrat la nostra situaci geogrfica, econmica i jurdica, encara el patriarcat i la misognia estan
ben presents, a vegades de forma grossera i ms vegades de forma subtil.
Al primer tipus trobem com a primer fenomen, la pervivncia de la ms horrible manifestaci
daquest sistema social, la violncia contra les dones en les seves diverses formes. En segon lloc, la
discriminaci directa de les dones al mn laboral; encara ara, a la feina, les dones tenen pitjors
condicions, pitjors salaris i pitjor valoraci social; la tercera manifestaci s una conseqncia
directa daquesta i s que la pobresa afecta especialment les dones.
En aquest moment de crisi econmica, les dones, que ja han sofert de forma directe les poltiques
del neoliberalisme, poden esdevenir les vctimes dun canvi cap un conservadorisme social, duna
major influencia de moviments identitaris i integristes que canalitzin el descontent social contra els
drets de les dones: drets que fa 30 anys es consideraven irreversibles, com lavortament, ara poden
estar en perill. Igualment la disminuci dels serveis pblics dificultar el seu accs a lespai pblic i
es pot arribar a plantejar que les poltiques digualtat sn un luxe que en temps de crisi no ens
podem permetre.

Davant daquesta situaci, des de GUANYEM ens comprometem a:

Donar suport a laprovaci immediata de la Llei dIgualtat de Dones i Homes de les Illes
Balears, rebutjada al Parlament a la sessi de 22 de mar.

Impulsar lInstitut Balear de la Dona consolidant el seu paper com a garant de la igualtat
entre dones i homes.

Donar suport al Consell de Participaci de les Dones de les Illes Balears dotant-lo dels
198

mitjans necessaris.

Integrar poltiques digualtat de gnere en tots els mbits i promoure laplicaci a les Illes
de les pautes dacci poltica (transversalitat, discriminaci positiva, plans digualtat,
conciliaci de la vida personal i laboral, ) presents en la legislaci digualtat de lEstat
espanyol i la Uni Europea.

Donar prioritat en la nostra acci institucional al tractament dels problemes ms greus de


les dones: la violncia de gnere, la discriminaci al mon laboral, la feminitzaci de la
pobresa i la marginaci social de certs collectius.

Potenciar la participaci de les dones i la perspectiva de gnere mitjanant un Pla d'Acci


per a la participaci Poltica de les dones com a condici indispensable per a la
transformaci democrtica de la societat i per arribar a un nou model social ms just i
igualitari.

Integrar la perspectiva de gnere transversalment en els pressupostos autonmics,


garantint l'elaboraci i aplicaci d'informes d'impacte de gnere. Dotaci de partida
pressupostria per a totes aquelles accions encaminades cap a la igualtat i equitat de
gnere.

Establir clusules socials en els plecs de condicions dels contractes i subvencions de les
administracions pbliques que garanteixin la presncia de dones en els sectors laborals
amb menor representaci.

Educar en igualtat a dones i homes


Aplicaci efectiva de la legislaci mitjanant lelaboraci de plans:

Crearem assessories de formaci permanent del professorat en matria de coeducaci.


199

Promourem la creaci de departaments universitaris destudis sobre la dona a les escoles de


Magisteri i Facultats deducaci per a la formaci inicial i permanent del professorat.

Dotarem als centres educatius de professorat amb formaci i dedicaci horria adequada per
posar en prctica la igualtat real entre sexes.

Crearem en els Consells escolars una comissi de persones expertes que adoptin mesures
educatives per a la igualtat entre dones i homes.

Que leducaci en la igualtat entre dones i homes es tracti de manera transversal en el


currculum de totes les rees i en el projecte educatiu del Centre.

Forarem a les editorials a la revisi dels continguts i del llenguatge dels llibres de text i altres
materials escolars.

Que sincloguin en el currculum escolar i en els plans dacci tutorial leducaci per a la
igualtat, leducaci afectiva-sexual i la prevenci i resoluci pacfica de conflictes.

Proporcionarem als centres escolars materials i recursos didctics especfics de coeducaci,


prevenci de violncia cap a les dones i homofbia i que sactualitzin les biblioteques escolars
en aquests temes.

Que la Inspecci educativa vetlli per ladopci i el compliment de les mesures destinades a
fomentar la igualtat real entre dones i homes, per la qual cosa ha de rebre la formaci
adequada.

Igualtat i mon del treball


s necessari fer participes tant a les administracions pbliques com a la resta dorganitzacions,
entitats, empreses i agents socials en:

Exigirem el compliment de la negociaci dels plans digualtat a les empreses de ms de 250


treballadores i/o treballadors i incentivar la negociaci de dits plans en empreses amb un
menor nmero de treballadores i/o treballadors.

Promourem mesures efectives de conciliaci de la vida personal, laboral i familiar que


suposin bones prctiques, amb les que es garanteixi que les persones tinguin espais i temps
200

per a latenci de les necessitats familiars, sense que aqueixa responsabilitat sigui exclusiva
de les dones.

Fomentarem la conversi de contractes temporals en indefinits, aix com la conversi de


temps parcial en temps complet.

Eliminarem les diferncies salarials discriminatries motivades per ra de gnere, essent


els sistemes de classificaci, promoci i retribucions part essencial de la negociaci
collectiva.

Assegurarem la presncia equilibrada dambds sexes als rgans de participaci i decisi.

Denunciem la perpetua discriminaci que suposa lactual regulaci del treball de la llar, sector
majoritriament femen, que agreuja la situaci de les dones immigrants que shi dediquen. Exigim
la seva integraci dins de lEstatut dels Treballadors i del Rgim General de la Seguretat Social, amb
els mateixos drets que la resta de les treballadores i treballadors en compliment dels acords
interconfederals de 2007.
Proposem la creaci dAgncies de collocaci pbliques que facin de mitjanceres entre els
demandants i les treballadores i treballadors sobretot en el cas del treball domstic per hores.
Sanitat, drets sexuals i reproductius
A causa destereotips culturals, socials i psicolgics sinvisibilitzen els problemes de salut de les
dones. Es cometen errors de diagnstic, es realitzen exploracions innecessries i es recomanen
tractaments que acaben perjudicant a les dones. Aquest s el resultat de convncer a la dona i a
molta part de la societat que els nostres processos fisiolgics sn patolgics i, per tant,
requereixen assistncia i control mdic, la qual cosa ens crea una conscincia dincompetncia per
a gestionar la nostra salut sense la intervenci del professional i ser medicades.
Donarem suport a la demanda histrica de les dones d'una maternitat lliure i un avortament segur.
201

Exigim que es garanteix laplicaci en la xarxa sanitria pblica de la Llei Orgnica 2/2010, de 3 de
mar, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupci Voluntria de l'Embars.
Proposem la incorporaci a les plantilles de personal de l'organigrama de la conselleria de salut de
personal mediador cultural de forma estable, ja que la realitat ens informa que les dones sn les
que menys coneixen la llengua, costums i drets.
Un collectiu que s tractat de forma deficitria en la xarxa sanitria s el de les dones lesbianes i
bisexuals, ja que es dna per fet l'heterosexualitat de totes les dones, en els qestionaris, en
l'atenci, en les campanyes de prevenci, en els estudis, registres ni estadstiques de salut
comunitria i una de les conseqncies de tot aix s la falta de coneixement sobre la incidncia i
la repercussi de les Infeccions de Transmissi Sexual, el VIH i el cncer en les dones lesbianes i
bisexuals.
Un tema sagnant, per la situaci de vulnerabilitat de les dones que ho pateixen, s el de la realitat
de les dones drogodependents i la violncia de gnere. No hi ha una identificaci de les situacions
de violncia cap a elles i, moltes vegades, la seua drogodependncia s conseqncia de la situaci
de violncia patida.
Des de GUANYEM defenem la necessitat una xarxa sanitria pblica forta i un Pla Integral de Salut
de les Dones que coordini recursos i planifiqui el treball a realitzar, incorporant als collectius que,
actualment, sn tractats de forma deficitria. I incorporant, sens dubte, una necessria visi de
gnere, que corregeixi la invisibilitzaci a la que les dones han estat sotmeses.
Violncia de gnere. Explotaci sexual
Malgrat l'aprovaci d'un marc jurdic per a l'eradicaci de la violncia de gnere que ha propiciat la
visibilitzaci daquesta xacra social i posat els mitjans per a lluitar contra ella, continua havent-hi un
nombre inassolible de morts de dones a mans de les seves parelles.

202

Davant aquesta realitat des de GUANYEM proposem:

Dissenyar campanyes de sensibilitzaci a fi de prevenir la violncia de gnere, especfiques


en l'mbit educatiu i en la societat en general.

Donar mxima difusi als serveis i recursos contra la violncia de gnere, en especial,
considerant els obstacles per a les dones immigrants i amb diversitat funcional.

Dotar de pressupostos suficients per a abordar la problemtica i les necessitats que


originen les situacions de violncia de gnere, tenint en compte que els ajuntaments sn
les institucions ms prximes i amb la responsabilitat de resoldre aquestes situacions de
violncia.

Redistribuci

pressupostria

suficient

les

administracions

pbliques

per

al

desenvolupament d'accions encaminades a eradicar la violncia de gnere i a la protecci


efectives de les vctimes (en especial als ajuntaments).

Denncia i eliminaci de la publicitat sexista. Controlar que els mitjans de comunicaci


autonmics utilitzen la informaci i difusi de missatges cap a la tolerncia gnere
respecte a la violncia cap a les dones.

Organitzant una xarxa integral, multidisciplinria i coordinada de Cases d'acollida per a


dones vctimes de violncia de gnere, i els seus fills i filles. s fonamental que les persones
que treballen en les cases d'acollida tinguin formaci en igualtat i que es fomenti la
participaci, l'apoderament, l'ajuda mtua entre les dones i les xarxes socials de suport.

Creaci d'un protocol d'identificaci de vctimes de tracta que pugui prestar ajuda efectiva
a les dones vctimes d'explotaci sexual. Per a la identificaci de les vctimes de tracta s
fonamental la formaci de les forces i cossos de seguretat de l'estat i la creaci de
programes d'acostament a les dones, lnies d'atenci telefnica i unitats mbils. L'objectiu
s abordar de forma prioritria i urgent les necessitats les dones i vncer els obstacles per a
arribar a elles (por, allament, falta de llibertat, idioma, desconfiana, desconeixement,
etc.).

203

2. DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS:

TORNAR

GUANYEM fonamenta el seu programa en dos principis:

La reivindicaci duna poltica estatal i dun marc normatiu a lmbit de la UE que


garanteixi i promogui la igualtat de drets i deures com a ciutadans i ciutadanes a totes
les persones i laplicaci efectiva dels drets de la persones migrants recollits a les
Declaracions, Convenis i Tractats internacionals.

Lexercici de les competncies de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears dacord


amb el Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivncia aprovat per unanimitat el
28 dabril de 2009 en el Frum de la Immigraci de les Illes Balears.

Dacord amb aquests principis, per aconseguir la plena integraci i ciutadania per a les persones

proposem:

Igualtat en el dret al treball i als drets socials dels immigrants que resideixen a la UE.

Modificar la Directiva de Re agrupament Familiar en un sentit favorable a lexercici


daquest dret.

Homologar els ttols educatius per a millorar la integraci laboral.

Estendre els drets de ciutadania als residents no comunitaris i especialment el dret de


sufragi actiu i passiu, en igualtat amb el comunitaris.

Tancament dels Centres dInternament dEstrangers.

Fer efectiva la garantia de defensa i control judicial ple davant de les expulsions o
retorns, aix com la prohibici dexpulsions collectives.

Unes normes per al tractament de menors estrangers no acompanyats que respectin


escrupolosament la Convenci Internacional dels Drets dels Infants.

Mesures contra la tracta dssers humans que protegeixin i no penalitzin les vctimes.

Ampliaci de les causes que se reconeixen com asil, refugi i tracta de persones.

Tota poltica migratria comprn, almenys, la gesti dels fluxos migratoris i les poltiques dacollida,
integraci i igualtat doportunitats. La importncia de la poblaci immigrant a les Illes Balears
obliga a una poltica migratria autonmica prpia, en el marc competncia del Govern de les Illes
204

Balears, per a fer front a les conseqncies generades pel fenomen migratori al nostre territori,
palliar les poltiques segregacionistes del Govern central i de la UE i promoure la participaci de
les persones migrants en la vida pblica.
Per aix donem suport plenament al Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivncia, elaborat
amb la participaci de les associacions.
El Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivncia es fonamenta en el reconeixement de la
diversitat com un factor culturalment i socialment enriquidor i t com a propsit garantir la
cohesi social i la promoci duna cultura pblica comuna. El seu destinatari s el conjunt de la
ciutadania, no noms la poblaci immigrant, amb la qual cosa no pot ser ms que fruit de lacord
basat en la coresponsabilitat de les institucions i els agents socials que representen la societat civil.
Els signants convenen que tots els eixos, les mesures i les actuacions concretes que es puguin
desenvolupar a lempara del Pacte per a la Igualtat, la Ciutadania i la Convivncia han de regir-se
pels principis segents:
1. La garantia del respecte pels drets humans.
2. La ciutadania t lsser en els llaos socials i la vida en comunitat, i es basa en la igualtat, la
pluralitat i la convivncia cvica. s un concepte convergent amb el de venatge, al qual shan
dadherir els drets poltics que li sn propis.
3. El dret daccs de les persones immigrants als serveis pblics, en igualtat de condicions que la
poblaci autctona.
4. El foment de la igualtat doportunitats, amb la finalitat de fer possible la igualtat efectiva.
5. La integraci de les persones immigrants a la nostra comunitat s un procs que ha de concloure
en la normalitzaci, s a dir, en el tracte indiferenciat dels titulars de drets sense atendre la seva
ra dorigen.
205

Daquests principis en sn derivables els objectius que han darticular la poltica dimmigraci
autonmica. Senumeren els segents:
1. Procurar fer efectius els drets civils, socials, econmics, culturals i poltics de les persones
immigrants.
2. Garantir laccs de la poblaci immigrada als serveis pblics, en especial a leducaci, locupaci,
els serveis socials, la sanitat i lhabitatge.
3. Adequar les poltiques i els serveis pblics a les noves necessitats que es plantegen amb la
incorporaci de les persones immigrants a la nostra societat.
4. Dotar els serveis pblics amb recursos suficients per poder fer front a lincrement de la demanda
i el seu s, gestionar-los des de la perspectiva de la diversitat de les noves demandes i incorporar
els elements i instruments interculturals necessaris.
5. Establir plans dacollida per a les persones immigrants que acaben darribar i per a les que es
troben en situaci despecial vulnerabilitat; oferir serveis dinformaci, formaci lingstica,
orientaci educativa i professional, i fomentar-ne lempadronament, amb lobjectiu de posar-les en
situaci de poder accedir al ms aviat possible als serveis pblics generals i de dotar-les del
coneixement dels valors i la cultura de la nostra societat, aix com dels seus drets i les obligacions
com a residents.
6. Afavorir la comprensi per part de tota la societat de la realitat i les caracterstiques del
fenomen migratori, amb la finalitat de millorar la convivncia intercultural, fomentar els valors de
tolerncia i respecte i lluitar contra les diverses manifestacions de la discriminaci, el racisme i la
xenofbia en tots els camps de la vida social, tant en lmbit pblic com en el privat.
7. Fomentar poltiques i experincies de codesenvolupament amb els pasos dels quals provenen
les persones immigrades.
206

8. Introduir la perspectiva de gnere, tant en lelaboraci de les poltiques dacollida i integraci


com en la seva aplicaci
2.1. MIGRACIONS, XENOFBIA I RACISME
Les poltiques migratries lluny d'estendre a una integraci de la poblaci, retrocedeix cap a una
vulneraci flagrant dels drets humans: exclusi del sistema sanitari per a les persones en situaci
irregular, concertines i "elements dissuasius" en fronteres, devolucions en calent, condicions
vergonyoses en CIES, restricci d'empadronament en municipis, etc. A ms, el model d'immigraci
espanyol, basat en un model estrictament laboral de m d'obra, entn que quan aquesta no s
necessria, aquesta poblaci ha de ser exclosa en tots els mbits: jurdic, laboral, econmic, social i
poltic.
GUANYEM rebutja qualsevol mesura que tracti de legalitzar les "devolucions en calent" que es
puguin realitzar en les fronteres de Ceuta i Melilla. La proposta del PP de modificar la Llei
d'Estrangeria per legalitzar les devolucions xoca amb el concepte de frontera estableixen els
tractats internacionals i en el Tractat de Readmissi amb el Marroc de 1992, a ms, entra en
conflicte amb la prpia Llei d'Asil espanyola , amb la Convenci de Ginebra i el Conveni Europeu de
Drets Humans. GUANYEM es compromet a revertir qualsevol modificaci legal que de carta de
naturalesa a la creaci d'un esperpent jurdic com s el "rebuig en frontera". Apostem per la
consideraci dels i les immigrants com a ciutadans de ple dret.
GUANYEM considera que les CCAA i els ajuntaments, han d'adoptar poltiques que apostin per la
integraci, la igualtat de drets i la convivncia, i que han de fer una aposta decidida per una
ciutadania incloent, concebudes amb carcter transversal i sense diferenciaci de la resta de la
poblaci .

PARTICIPACI PBLICA I GESTI DE LA IMMIGRACI A LA COMUNITAT AUTNOMA:


207

Plans autonmics per a la Immigraci realistes i acompanyats de dotaci pressupostria. En


moltes ocasions aquests plans no han arribat a executar-se.
Els objectius prioritaris han de ser:

Coordinaci de les poltiques d'acollida a la Comunitat.

Coordinaci de poltiques de retorn de l'immigrant i l'emigrant.

Coordinaci de poltiques de convivncia, especialment en l'mbit local i de barri,


destinades al conjunt de la poblaci.

Promoci de la participaci de la poblaci migrant en la societat (institucions poltiques,


mitjans de comunicaci, sindicats, mbit escolar, organitzacions socials, etc.).

Sensibilitzaci social per combatre el racisme, la xenofbia i la intolerncia.

Impuls a les poltiques de migraci i desenvolupament (codesenvolupament), fugint del seu


enfocament com a instrument de contenci dels fluxos migratoris.

Revitalitzaci d'estructures institucionals per a la Immigraci (Consell de la Immigraci,


Frum d'Immigraci)

OCUPACI

Es fomentar la inscripci dels immigrants en les oficines d'ocupaci, interpretant de la


forma ms mplia el marc legal general.

Ja que els 'esforos d'integraci', segons el concepte de la llei d'estrangeria, es valoraran en


els expedients d'estrangeria que afecten a les seves situacions juridicoadministratives, i es
mesuraran en atenci a les accions formatives, es fomentar que el collectiu immigrant
pugui accedir amb facilitat a aquests programes formatius.

Inspecci que combati els abusos i l'explotaci laboral, facilitant a les vctimes l'accs als
mecanismes de protecci existents.

Campanyes per fomentar l'organitzaci dels immigrants, especialment la seva incorporaci


208

al sindicalisme, per combatre els abusos i situacions d'explotaci.

HABITATGE

Programes d'ajuda per facilitar el lloguer d'habitatges privats a persones a les que els s
impossible accedir-hi per la seva condici d'immigrants.

Especial atenci a les caracterstiques de la poblaci immigrant nmada, desenvolupant


programes especfics d'assentament i regularitzaci.

SANITAT

Assegurar la cobertura sanitria a la poblaci immigrant en igualtat de condicions amb els


altres ciutadans, facilitant la targeta sanitria en els casos d'impossibilitat acreditada
d'empadronament

EDUCACI

Evitar el desequilibri en la distribuci de la poblaci immigrant en els centres educatius,


combatents do les mesures discriminatries dutes a terme en centres privats concertats.
Els centres educatius sancionats per prctiques discriminatries no podran acollir-se a
qualsevol forma de finanament pblic.

S'establiran frmules de refor educatiu, orientades a la incorporaci normalitzada als


centres de l'alumnat migrant

Dotaci als Centres de Professors i Recursos de materials didctics per treballar diferents
continguts educatius des de la interculturalitat.

209

Adaptaci curricular dels plans d'estudi des del model d'educaci intercultural. Es
potenciar amb les associacions d'immigrants a la realitzaci d'activitats educatives i
culturals en els centres.

CULTURA A LA COMUNITAT AUTNOMA:

Foment dels valors de la interculturalitat del conjunt de la poltica desenvolupada per la


Comunitat Autnoma, amb actuacions especfiques que vincularan i impulsaran la
participaci activa dels propis collectius d'immigrants.

Es potenciaran els espais de notcies especfiques en els mitjans de comunicaci de


titularitat pblica de la Comunitat.

SERVEIS SOCIALS

Es garantir l'accs als serveis socials pblics del conjunt de la poblaci immigrant, sense
cap discriminaci per la seva situaci administrativa.

En els casos de menors no acompanyats en qu la Comunitat Autnoma exerceixi la tutela,


s'assegurar un correcte exercici de la mateixa amb els mitjans adequats; s'actuar en
forma activa perqu, els menors en els quals concorrin circumstncies mereixedores de
protecci internacional (refugi, desplaament forat i raons humanitries), siguin emparats
de la forma ms completa possible.

La nova llei atorga ara preferncia a l'administraci autonmica sobre la local en


l'elaboraci d'informes i emissi de certificats per als procediments d'estrangeria, per la
qual cosa s'ha de reduir el ventall de criteris d'interpretaci que es produa amb la regulaci
anterior (en qu eren exclusivament els ajuntaments els competents per realitzar aquests
informes).

210

LLUITA CONTRA EL RACISME I LA XENOFBIA A LA COMUNITAT AUTNOMA:

S'establiran programes regionals per combatre la xenofbia i el racisme.

Campanyes de sensibilitzaci, combatent d'arrel els brots de racisme i xenofbia.

POLTIQUES PER A L'EMIGRACI


La crisi econmica no han fet sin augmentar el nombre de persones espanyoles que surten de les
nostres fronteres. Les conseqncies negatives d'aquest xode, sn indubtables. Les institucions
pbliques, tant locals com autonmiques, han de garantir els segents drets:

Garantir la participaci dels emigrats en tots els processos democrtics que es duguin a
terme al pas.

Derogaci del vot pregat.

Restaurar el dret a vot en les municipals, almenys a aquells residents a l'exterior que

Garantir la gratutat de l'assistncia sanitria a tota la poblaci emigrada fins que adquireixi
els drets similars als pasos on resideixin.

Obertura de 'oficina d'emigraci' que s assessori sobre les condicions en els pasos de
destinaci, agilitin trmits, gestionin plans d'assistncia familiar ...

Elaboraci d'un programa de retorn que faciliti el retorn a aquells que ho reclamin i en qu
es comptabilitzi l'experincia i mrits adquirits en l'activitat laboral desenvolupada a
l'estranger.

Facilitar vincles amb la comunitat.

Poltiques especfiques d'ocupaci per als retornats.

Ajuts per al lloguer o adquisici del primer habitatge de les i els retornats.

Programes que facilitin la mobilitat dels empleats pblics entre els diferents pasos,
permetent als treballadors adquirir experincia en altres camps, perfeccionar idiomes ...
sense que aix comporti la sortida forada del nostre mercat laboral, ni les conseqncies
negatives que per a la nostra societat t la sortida massiva de fora de treball.

211

3. PLENS DRETS PER AL COLLECTIU LGTBI

TORNAR

3.1. LGTBI
Des de GUANYEM ens sentim orgullosos/es d'haver participat activament des dels carrers i les
institucions en els avenos socials de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquests avenos sn
fruit d'un treball collectiu dels moviments socials LGTBI a travs de protesta, lluita i organitzaci
poltica.
Els avenos socials i legislatius han estat molts, per no podem caure en l'error de viure un
miratge, la veritable igualtat social encara est per conquerir.
Vivim en un sistema social heteronormatiu, que estableix l'heterosexualitat com a norma, en un
rgim social, poltic i econmic que imposa l'heteropatriarcat, imposa l'opressi i la discriminaci a
les dones i a les persones que viuen orientacions sexuals i identitats de gnere no normatives.
Avui seguim sent assassinades als carrers, patim discriminaci i agressions i en els centres de
treball, es patologitza nostres identitats, tatxant-nos de malaltes per viure una identitat de gnere
no normativa, se'ns condemna a la pobresa a la tercera edat per no haver rebut els beneficis
materials derivats de l'heterosexualitat institucionalitzada, en els centres educatius patim els
majors taxes d'assetjament escolar, sense que els programes educatius reflecteixin la diversitat
afectiu sexual, imposant aix des de la infncia l'heterosexualitat com a nic model vlid.
S'invisibilitzen diferents models de famlies que trenquen amb la norma tradicional. Se'ns imposen
models de cossos i de vivncies sexuals que ens oprimeixen i amarguen. Els estereotips de bellesa i
moda amb els que se'ns bombardeja diriament ens imposen models irreals amb els que no ens
sentirem a gust. S'expulsa a les persones migrants de la sanitat pblica mentre es redueix la
despesa en prevenci d'IT s i VIH, perpetuant que el collectiu seropositiu continu estigmatitzat.
Encara queda un cam llarg per recrrer fins arribar a la igualtat real, igualtat que ens permeti
avanar cap a l'alliberament sexual dels nostres cossos.

212

Per de GUANYEM la lluita per la defensa de les llibertats afectiu sexuals i la lluita contra
l'heteropatriarcat sn punts prioritaris de la nostra agenda poltica, per aix ens comprometem a
treballar, com hem vingut fent durant els ltims anys com a fora d'esquerra transformadora, per
la igualtat real, contribuint des de les institucions locals i autonmiques a trencar les barreres que
encara existeixen per aconseguir la plena igualtat social, sense deixar de tocar de peus als carrers,
les espatlles al costat dels collectius LGTBI, moviment del qual formem part activa. GUANYEM
reivindicar en els ajuntaments, en les autonomies i en tots els altres frums en qu hi sigui
present les segents mesures:
Tot i les conquestes i avenos que shan aconseguit en els darrers anys a lEstat espanyol en el
camp de la legislaci en matria de diversitat afectiva i sexual, com ara la reforma del codi civil que
permet el matrimoni i l'adopci per part de persones del mateix sexe i lanomenada Llei
d'Identitat de Gnere, que dignifica a les persones transsexuals permetent realitzar els canvis
pertinents relatius al sexe i nom de la seva documentaci oficial, la lluita per a la consecuci de la
igualtat real, la llibertat efectiva, el reconeixement de la diversitat i la dignitat no es pot aturar, ja
que, com a individus i collectiu, podem ser vctimes en qualsevol moment dagressions fsiques o
simbliques i de conductes LGTBI-fbiques.
Proposem unes mesures efectives i directes contra la LGTBI-fbia, mitjanant leducaci i la
naturalitzaci de lexercici lliure de lopci sexual. Tractar des de les institucions la homosexualitat,
el lesbianisme i la transsexualitat des duna ptica desquerra transformadora que implica,
inevitablement, entendre la diversitat, en totes les seves expressions, com a enriquiment. I on les
concepcions moralistes per part de les administracions no tenen cabuda.

Comproms per a la visibilitat i la igualtat de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Proposem:

Campanyes dinformaci que denuncin comportaments de LGTBI-fbia i promoguin


comportaments i actituds de respecte i igualtat.

La completa supressi en la documentaci oficial de requisits, continguts, mencions i


signes discriminatoris cap a qualsevol orientaci sexual.
213

La retirada de qualsevol ajuda o subvenci per part de lAdministraci a aquelles


entitats que per a la seua ideologia o activitat promoguin qualsevol tipus de LGTBIfbia.

Inclusi dins de les poltiques de menors, de mesures que garanteixin la lliure expressi
de la sexualitat, per a evitar els problemes dinseguretat, depressi i altres problemes
derivats del rebuig de lambient familiar i social.

No inclusi de cap tipus de publicitat o anunci de comunicaci en aquells medis que no


respectin els drets del conjunt LGTBI.

Campanya deducaci i sensibilitzaci als funcionaris dels serveis pblics per a evitar
tracte discriminatori o LGTBI-fbia.

La Diversitat Sexual en el Sistema Educatiu:


Aconseguir la igualtat i el coneixement i el respecte a la diversitat sexual a lmbit de leducatiu ha
de ser un objectiu estratgic. Malgrat que la LOE estableix com un dels seus objectius el
reconeixement de la diversitat afectiva-sexual, en la practica la manca de regulaci deixa en mans
de les editorials, els centres o els professors la inclusi de continguts en aquesta matria en els
currculums escolars.
Si sabem que la marginaci, linsult, lagressi, el bullying, entre altres conductes, segueixen sent
presents en el si dels centres educatius, lmbit educatiu s un dels eixos on la feina i la lluita per a
la igualtat i el respecte envers els drets de lalumnat LGTBI s ms urgent i necessria.
Actualment ens trobem amb un sistema educatiu que pateix greus dficits des de la perspectiva
LGT- BI: No hi ha molts referents visibles a les nostres aules, ja que els nostres professors i
professores encara temen l'estigmatitzaci. Tampoc les i els professionals de l'educaci compten
amb recursos o eines que ajudin a identificar, intervenir o resoldre els conflictes i la violncia
derivats de la diversitat afectiu-sexual. Hi ha molt pocs llibres de text, de lectura, de consulta, etc.
que reflecteixin la realitat LGTBI, que permetin la identificaci de persones del collectiu LGBTI per
aconseguir una veritable integraci en el sistema educatiu d'altres perspectives i realitats socials. El
llenguatge que s'empra en els centres d'ensenyament s totalment heteronormatiu. I el que s
214

ms alarmant els i les adolescents LGTBI pateixen majoritriament veritables situacions de


violncia pel simple fet de la seva condici sexual. Per subvertir aquesta situaci, el nostre principal
cavall de batalla a dia d'avui s l'Educaci, per mitj d'una transformaci educativa podrem
caminar cap a la consecuci de la igualtat real. proposem:

La inclusi en el currculum educatiu tant de forma transversal com especfica de contingut


rellevants sobre educaci afectiu sexual, sobre la diversitat de models familiars, sobre
valors de respecte i diversitat, etc. Aix com tamb revisar tot un seguit de continguts
androcntrics que reprodueixen estructures heteropatriarcals

L'elaboraci de materials especfics en matria de diversitat sexual complementaris a la


formaci formal (comptant amb la participaci conjunta en la seva elaboraci de collectius
LGTBI) aix com la creaci de programes de collaboraci entre els diferents centres
educatius i els collectius LGTBI i sindicats .

Garantir que en tots els centres pblics d'ensenyament hagi un servei psicopedaggic amb
la collaboraci de collectius LGTBI que tingui coneixements sobre diversitat sexual i que
pugui atendre estudiants o intervenir en els conflictes que sorgeixin en els centres.

Programes de formaci especfics en educaci afectiu sexual per a les i els professors / es
en qu participen tamb els collectius LGTBI, programes en els quals se'ls doti tamb
d'eines pedaggiques per prevenir els casos d'assetjament LGTBI-fbic.

Realitzar estudis sobre la situaci d'assetjament i violncia (bullying) per conixer la realitat
dels nostres centres educatius i articular una srie de mesures per a atallar amb la greu
situaci que pateixen les i els adolescents LGTBI.

La creaci de continguts d'educaci afectiu sexual per introduir-los en els plans d'estudi del
grau de Magisteri i Pedagogia, aix com tamb del mster de formaci del professorat.

Garantir que tots els / les inspectors / es de la Inspecci Educativa estiguin formats / des en
matria de diversitat sexual i identitat de gnere, aix com tamb en com avaluar l'eficcia
en la lluita contra el bullying LGTBI-fbic en els centres educatius.

215

Proposem:

Comptar amb materials pedaggics i educatius, especfics, on es pugui tractar de manera


normalitzada i oberta el tema de les orientacions sexuals, amb programes de suport per als
adolescents que es puguin trobar en situacions dautoconeixement envers la seva condici
sexual. Que el respecte i la dignitat siguin forts referents en els materials a utilitzar.

Revisar el currculum, amb inclusi de tots els models de famlia, tractament de les
orientacions sexuals en lassignatura dEducaci per a la ciutadania, aix com donar a
conixer contribucions actuals i al llarg del temps: del mn de lesport, lart, la histria, la
poltica, etc.

Programes de formaci especfics deducaci afectiva-sexual per als professors i professores


en els que participin tamb els collectius LGTBI. Introduir uns continguts mnims sobre
aquesta matria en els plans destudis i en els msters de formaci del professorat.

Elaboraci i posada en marxa dun Pla contra la Discriminaci per Sexe, Orientaci Sexual i
Identitat de Gnere a leducaci formal, no formal i informal que desenvolupi latenci a la
diversitat sexual en els diferents mbits.
o

Incorporaci dels suposat dhomofbia i transfbia, i les seves realitats escolars, en


els plans contra lassajament escolar.

Dissenyar programes de mediaci escolar per a evitar la violncia cap al collectiu


LGTBI de la comunitat escolar.

Desenvolupament de mesures dassistncia social demergncia per a joves per ra


dhomofbia o transfbia (expulsi de la llar familiar...).

Foment de lassociacionisme LGTBI juvenil i universitari.

Estmul a la generaci despais pblics per a joves LGTBI de socialitzaci al marge del
consum.

El respecte al collectiu transsexual:


De la mateixa manera que la homosexualitat era considerada fins fa poc una malaltia psiquitrica,
avui en dia s la transsexualitat la que est considerada com tal. El CIE10 (Classificaci
internacional de malalties), elaborat per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), classifica la
216

transsexualitat de trastorn didentitat sexual. Exigim la retirada daquest nomenclatura, ja que la


transsexualitat ha destar emmarcada en lmbit de la psicologia i no de la psiquiatria. Ens sumem a
la reivindicaci del collectiu transsexual de despatologitzaci de la transsexualitat.
Recollir les necessitats sanitries (reassignaci de sexe, atenci psicolgica, entre daltres) dels
homes i les dones transsexuals i que aquestes entrin en les prestacions cobertes per la Seguretat
Social, aix com tenir cura de latenci mdica, tant des de la diagnosi com des de la psicologia.
Persones amb VIH
Des que lany 1981, concretament, el 5 de juny, va comenar la histria oficial de la SIDA. Sha
avanat molt i positivament en la prevenci, tractament i acceptaci daquesta malaltia, per,
malgrat aix, encara s necessari el seguir amb les campanyes de prevenci i amb les crides a la no
marginalitzaci dels portadors i portadores del virus.
En els pasos occidentals lndex dinfecci ha disminut lleugerament grcies a ladopci de
prctiques de sexe segur i a la distribuci gratuta de xeringues, aix com a les campanyes
informatives en el seu s. La SIDA continua sent un gran problema entre les prostitutes i els usuaris
de drogues injectables. En lanomenat Tercer Mn, les males condicions econmiques i la falta
deducaci sexual, moltes vegades influenciats per collectius religiosos, ens mostren un elevant
ndex dinfecci.
A hores dara, s imprescindible acabar amb la marginaci, i poder accedir, per part de les
persones infectades, a la clara visibilitzaci, per mitj de campanyes informatives i de
normalitzaci.

Proposem:

Promoure la reducci del risc sexual i ls adequat del preservatiu amb campanyes de
prevenci, conferncies, xerrades i amb el repartiment gratut de guies deducaci sexual i
de preservatius. Els professionals de la salut i lensenyament han de ser els primers a lhora
de poder accedir a campanyes de sensibilitzaci i prevenci.

Elaborar un Registre de Casos dInfectats que permeti saber el nombre de noves


217

transmissions, sempre assegurant la confidencialitat i privacitat de les dades enregistrades.


Noms set Comunitats Autnomes tenen un Registre de Casos. Daqu en sorgeix
ladvertncia que les malalties de transmissi sexual van augmentant entre els i les que
mantenen prctiques homosexuals i entre les dones transsexuals que exerceixen la
prostituci.

Suprimir del terme grup de risc en els qestionaris de donaci de semen i de sang per ser
clarament discriminatori.

Facilitar laccessibilitat a la prova rpida de VIH-SIDA de manera confidencial i gratuta.

Incidir en el risc que comporta el consum de drogues, abans i desprs de les relacions
sexuals.

Denunciar les iniciatives que entorpeixen les accions destinades a la prevenci i a la


seguretat sexual. Les iniciatives i declaracions intoxicants, que, des de sectors poltics i
socials, es fan envers la capacitat dels mtodes de prevenci de la SIDA.

SANITAT

Pla de Salut Sexual, que inclogui campanyes de prevenci i sensibilitzaci del VIH i altres
ITS, aix com tamb que combatin la serofbia. Dotar de subvencions a les ONG
especialitzades, que duguin a terme programes de sensibilitzaci i prevenci en espais clau
(bars, saunes, espais pblics, universitats, pubs ...) aix com el programa de la prova rpida.

Inclusi de la Reproducci assistida dins de la cartera de serveis pblics de sanitat per a


lesbianes, dones bisexuals i dones solteres

Iniciatives sociosanitries i d'educaci en salut sexual per afavorir la dignitat de les


treballadores sexuals.

MBIT LABORAL:

Posar en marxa mesures antidiscriminatries cap al collectiu LGTBI en l'mbit laboral com
la creaci d'incentius a les empreses per a la inserci laboral de dones i homes transsexuals
i seropositives, i la promoci de programes de formaci pels sindicats per treballar el
respecte cap a les persones transsexuals, gais, lesbianes i bisexuals

218

LLUITA CONTRA LA LGTBIFOBIA:

Aprovaci de lleis integrals de transsexualitat despatologitzants que garanteixin els drets


del collectiu trans i promoguin mesures per lluitar contra les transfbia. O proposa
treballar per fer possible la promulgaci d'una Llei Integral de No Discriminaci per motius
d'identitat de gnere i de reconeixement dels drets de les persones transsexuals i que
articuli tot un seguit de propostes principals en aquests dos mbits: el sanitari, per garantir
la cobertura gratuta de tot el procs de reassignaci de sexe i una formaci especfica i
general sobre transsexualitat del personal sanitari; i l'mbit laboral, amb poltiques d'acci
positiva.

Promulgaci de lleis integrals contra la LGTBI-fbia que continguin campanyes que


visibilitzin la diversitat d'orientacions i identitats de gnere no normatives i mesures contra
la discriminaci al collectiu LGTBI en tots els mbits (sanitari, laboral, educatiu, mitjans de
comunicaci ...) aix com estableixin mesures de retirada o denegaci de qualsevol tipus
d'ajuda o subvenci per part de les administracions municipals a aquelles entitats, tant
pbliques com privades, que incorrin en qualsevol manifestaci contra el collectiu LGTBI.
Dins d'aquesta Llei, es destacar la importncia d'invertir en recursos especfics per a
eradicar la bifbia.

Llei d'Igualtat de Tracte que lluiti contra les agressions i la discriminaci que pateix el
collectiu LGTBI en totes les seves expressions.

Desenvolupar un protocol d'actuaci integral per tractar adequadament les persones que
pateixen agressions per la seva orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere,
aix com per perseguir aquests delictes d'odi de forma contundent. Un protocol dotat de
recursos econmics i personals que puguin fer front a aquestes situacions de violncia i
discriminaci.

Formaci en prevenci de la LGTBI-fbia als agents de la Policia Local i Autonmica aix com
a funcionaris / ries per tal de garantir la igualtat de tracte i la no discriminaci, aix com
tamb per dotar-los d'eines per prevenir, detectar i atendre casos de delictes per LGTBIfbia.

Promoure la denncia per part de les vctimes per orientaci sexual, identitat de gnere o
expressi de gnere.

Creaci en tots els municipis i comunitats autnomes de la regidoria i conselleria d'igualtat,


219

organismes que lluitin per la igualtat real del collectiu LGTBI i que impulsin la constituci
de Consells Locals i Regionals d'Igualtat en qu es reuneixin els collectius LGTBI que lluiten
per la igualtat real, sent aquests consells que marquin les poltiques de les respectives
conselleries i regidories d'igualtat.

Ruptura de relacions diplomtiques i comercials amb aquells pasos que hagin aprovat i
fomentat lleis LGTBI-fbiques.

COMPROMS PER LA VISIBILITAT, L'ALLIBERAMENT I LA igualtat de LESBIANES GAIS, BISEXUALS I


TRANSSEXUALS.

Promoci institucional des dels Municipis i Autonomies de les campanyes dels diferents
collectius i associacions LGTBI, aix com a impuls de campanyes prpies pels drets i la
diversitat LGTBI, especialment en dates assenyalades com el octubre trans, el 17 de maig
(dia internacional contra la LGTBI-fbia) i el 28 de juny (dia de l'Orgull i l'Alliberament
LGTBI).

Promulgaci d'una llei que legisli la manifestaci de l'Orgull, per tal de construir una
manifestaci poltica, popular i reivindicativa, que no perdi el seu costat festiu i de
celebraci

Campanyes d'informaci que denuncin comportaments homofbics, bifbics i transfbics i


promoguin comportaments i actituds de respecte i igualtat.

La completa supressi, en la documentaci oficial, de requisits, continguts, mencions i


signes discriminatoris cap a qualsevol orientaci sexual.

Inclusi, dins de les poltiques dels menors, de mesures que garanteixin la lliure expressi
de la sexualitat, per evitar els problemes d'inseguretat, baixa autoestima, depressi i altres
problemes derivats del rebuig en un ambient familiar i social que rebutja la homosexualitat,
la bisexualitat i la transsexualitat.

Assistncia social pblica i gratuta per a totes aquelles persones LGTBI que hagin fugit de
les seves respectius llars de residncia com a conseqncia de la discriminaci i exclusi
per la seva identitat de gnere o orientaci sexual. Les administracions han de facilitar
l'ajuda necessria: psicolgica, orientaci jurdica, pisos d'acollida, beques d'estudi o
pensions de manutenci.
220

Convocatria especfica de lnies d'ajuda a les entitats sense nim de lucre que treballen
activament pels drets del collectiu LGTBI.

Dotar les biblioteques pbliques amb fons bibliogrfics relacionats amb l'homosexualitat, la
bisexualitat i la transsexualitat des d'actituds de respecte i no discriminaci.

Instar per mitj de mocions i declaracions institucionals per la ruptura del concordat amb
l'Esglsia catlica, aix com d'algun tipus de conveni econmic i la no promoci de cap tipus
de confessi religiosa a les televisions autonmiques i premsa municipal.

TORNAR

4. COOPERACI INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT, PAU I SOLIDARITAT


Per GUANYEM, la poltica de cooperaci internacional al desenvolupament sha dinscriure en un
comproms de solidaritat internacional basada en la defensa i lextensi dels Drets Humans arreu
del mn, de la pau i la denncia duna situaci mundial caracteritzada per la pobresa crnica,
laguditzaci de les desigualtats, una crisi social i una crisi ecolgica ntimament relacionades, la
falta de llibertats i de respecte als drets humans, la carrera darmaments i la proliferaci nuclear,
lexistncia de nombrosos conflictes bllics que sn instrumentalitzats com a negoci per part dels
comerciants darmes i empreses privades de guerra, etc.
Rebutgem un mn on l'imperialisme econmic i militar ha continuat exercint-se obertament, en
qu institucions com lFMI, lOMC, o el BM, controlades pels sectors financers i grans
multinacionals, han imposat i imposen poltiques d'ajustament estructural neoliberals, que
sotmeten totes les activitats humanes a la lgica mercantil i al benefici duns pocs i desprotegeixen
sistemticament als ms febles all on actuen.

Ens oposem a tota forma d'instrumentalitzaci interessada de la cooperaci i, especialment, a la


militaritzaci que ens presenta els exrcits com a ONG humanitries, aix com la presncia de
forces militars i policials davall la imatge de la solidaritat i la cooperaci en un nombre de pasos
cada vegada major.
221

Denunciem la venda darmes a pasos violadors dels drets humans i el fet que shagi incrementat la
despesa militar mentre que el pressupost de Cooperaci ha estat redut en un 70%. Denunciem la
militaritzaci de la seguretat i programes dI+D directament relacionats amb els interessos militars.

Entenem la cooperaci al desenvolupament com una poltica pblica i una mostra de solidaritat de
la ciutadania, en qu els pobles, les organitzacions i les persones ens podem enriquir mtuament.
Volem fomentar l'acci conjunta d'organitzacions i moviments socials per transformar les
estructures poltiques, socials, econmiques i culturals que sn responsables de lempobriment i la
prdua de drets per part de la majoria i que redunda en el benefici d'una minoria oligrquica a tot
el mn. Ens oposem a tota forma d'instrumentalitzaci interessada de la cooperaci al
desenvolupament i a la seva privatitzaci i militaritzaci.
D'en que l'Assemblea General de Nacions Unides va recomanar que els pasos industrialitzats
destinessin un 0'7 % de la seva riquesa a l'ajuda al desenvolupament, l'abisme que separa els
pasos enriquits i els pasos empobrits (Nord i Sud) s'ha fet ms gran. Mentrestant, l'ajuda oficial al
desenvolupament continua lluny d'aquella fita. Una de les primeres mesures preses pel Govern de
lEstat davant la crisi ha estat la disminuci dels recursos assignats a cooperaci.

La lluita pel 0,7% com a referncia solidria va contribuir a posar en marxa la cooperaci
descentralitzada, realitzada des dadministracions autonmiques i locals. Aquesta cooperaci s
una expressi del comproms de la poblaci en aquest esfor solidari, i una forma de participaci
de la ciutadania en aquesta tasca. A ms, permet fer una cooperaci lliure de les greus mancances
de la cooperaci feta des de l'administraci central, com la submissi a imperatius geoestratgics,
lligams amb interessos comercials i militars, etc.
Des de GUANYEM entenem que les poltiques de solidaritat i cooperaci sn necessries per
treballar per una distribuci ms justa de la riquesa a nivell mundial, per acabar amb lencletxa i el
desequilibri entre pasos enriquits i pasos empobrits. Som conscients que per posar fi a aquest
desequilibri injust, sn necessaris canvis culturals, poltics i socioeconmics profunds, que tenen a
veure amb un nou model de desenvolupament integral, hum i sostenible, amb lanullaci del
222

deute extern, un major control democrtic i ciutad sobre les empreses multinacionals, sobre el
moviment internacional de divises i sobre les institucions financeres internacionals, etc. Des
daquesta perspectiva, la cooperaci no es pot reduir a ser un pur instrument per palliar les
manifestacions de l'empobriment dels pobles, sin que cal centrar-se en les causes estructurals i
treballar des de lacci poltica.
Aquesta poltica ha de tenir en compte els eixos segents:

Augmentar progressivament les aportacions econmiques per a la cooperaci


internacional al desenvolupament i leducaci per al desenvolupament fins arribar a un 1%
dels pressuposts pblics consolidats, per part de les institucions locals, insulars i
autonmica. No volem renunciar dentrada al que va ser un comproms a anteriors
legislatures, volem mantenir la fita i treballar per assolir-la de manera progressiva.

Respondre a lAgenda Post 2015, centrada en la pobresa, la desigualtat i la insostenibilitat,


fent front a les causes estructurals dels problemes, apuntant cap a una fiscalitat ms justa i
un canvi de models de producci i consum.

Impulsar una cooperaci compromesa amb els processos de pau i de consolidaci de la


democrcia, de reconstrucci desprs dels conflictes armats i en crear les condicions per
garantir els drets humans i per reforar el teixit associatiu i la participaci ciutadana.

Donar suport a la cooperaci municipalista, entesa com la implicaci dels diversos agents
socials i institucionals que formen els municipis, tant a les Illes Balears com en els municipis
amb els quals cooperem. Aquests processos han dincloure actuacions que combinin l'ajuda
al desenvolupament i la sensibilitzaci ciutadana (com sn els agermanaments entre
municipis) i, al mateix temps, el refor del poder local i, especialment la participaci
ciutadana, com a condici bsica per a l'enfortiment democrtic, als pasos amb els quals es
coopera i tamb als nostres municipis, exigint la retirada de la Llei 27/2013 sobre la reforma
local que no reconeix als Ajuntaments competncies en matria de cooperaci i solidaritat.
223

Prioritzar la visi de gnere de manera transversal, potenciant la millora de les condicions


de vida de les dones (en salut, en educaci, en drets i llibertats) i lempoderament de les
dones en tots els mbits de la vida econmica, social, cultural i poltica. Cal partir de les
necessitats identificades i expressades per les dones i donar suport a les entitats que
promoguin laccs i control de les dones als recursos, preferentment a les formades i
impulsades per elles mateixes. Lempoderament de les dones s en si mateix un dels
principals factors de desenvolupament.

Prioritzar la sostenibilitat mediambiental de manera transversal i aprofundir en


actuacions de cooperaci ambiental, entesa com aquella que, millorant les condicions de
vida de les poblacions, garanteix un s sostenibles dels recursos naturals al seu abast, a
travs de tcniques com els energies renovables, lagricultura ecolgica, la gesti dels
residus i el reciclatge, la reintroducci despcies tradicionals, etc.

Donar suport al comer just, afavorint la sensibilitzaci sobre aquest i donant suport a les
associacions que el treballen, aix com tamb amb la poltica de despesa pblica. Cal
organitzar estratgies de consum responsable i conscients sobre el la injusta distribuci que
suposa lactual sistema de comer internacional.

Impulsar la coherncia poltica en el conjunt de lacci de govern, promovent el


establiment de clusules socials en la contractaci pblica i la definici de compra pblica
tica, entre altres, el consum de productes de comer just.

Donar suport a la investigaci per la pau, en cooperaci amb instncies acadmiques i


amb organitzacions de la societat civil, a travs daccions dinvestigacions, aix com
activitats de difusi, sensibilitzaci i formaci.

Tenir en compte la relaci entre immigraci i cooperaci, establint lligams que afavoreixin
la convivncia i la cohesi social, mitjanant la realitzaci de projectes a les rees de
224

procedncia dels immigrants i mitjanant la implicaci dels collectius immigrants en les


tasques de cooperaci.

Incidir a l'espai mediterrani, com un espai natural, cultural i histric, del qual formem part i
on cal impulsar relacions de cooperaci per al benestar de les poblacions, per a la pau, per
a la democrcia i per a la sostenibilitat. Aquesta incidncia exigeix una atenci important
per part de la poltica de cooperaci.

Potenciar lEducaci per al desenvolupament, entesa en sentit molt ampli, des de


l'educaci formal a la sensibilitzaci ciutadana i la incidncia als mitjans de comunicaci. s
un mbit dintervenci clau per avanar en el canvi de percepcions i en el canvi de valors,
imprescindibles per redrear el desequilibri en la distribuci de la riquesa.

Reconixer i impulsar de manera significativa la contribuci fonamental de les ONGD, a la


construcci de la poltica de cooperaci, no sols com a canalitzadores de lAjuda Oficial al
Desenvolupament, sin tamb en la seva funci dincidncia poltica i sensibilitzaci social.

ACCIONS DE GOVERN PREVISTES

Tindrem en compte els compromisos pre-electorals signats en 2011 amb ms de 100


associacions i ONGD, constitudes com a Plataforma per la Recuperaci de la Iniciativa
Ciutadana, aix com el Pacte contra la Pobresa aprovat en 2011 en el ple de lAjuntament
de Palma.

Obrirem un procs participatiu amb ONG i organitzacions del nostre territori, per tal
danalitzar junts i definir de forma participada el Pla Director de Cooperaci al
Desenvolupament.

225

Valorarem lopci de Restablir lAgncia de Cooperaci de les Illes Balears, com a


instrument de gesti que aporti agilitat a la disponibilitat de recursos, per mantenint
totes les garanties de control i transparncia que exigeix la gesti institucional i pblica.

Posarem en marxa una avaluaci participativa sobre el que ha estat el funcionament del
Consell de Cooperaci como a rgan de participaci des de la seva creaci, amb lobjectiu
de fer una nova proposta que garanteixi la seva capacitat operativa i participativa a lhora
de prendre decisions i les diferents opcions per tal que aquestes decisions siguin vinculants
i lrgan com a tal no es quedi redut a una funci de mera consulta o merament
informatiu.

Posarem en marxa una avaluaci participativa amb el teixit solidari sobre el que ha estat el
funcionament dels Fons de Cooperaci com a instrument de gesti a cada una de les Illes,
introduint les reformes que es considerin oportunes i assumint des dels Consells Insulars la
poltica de cooperaci com a una competncia prpia, especialment des de la perspectiva
municipalista.

Posarem en marxa un espai de coordinaci entre institucions (Govern de les Illes Balears,
Consells Insulars, Ajuntament de Palma, UIB i altres conselleries), per tal daportar
coherncia i transversalitat a la poltica de cooperaci al conjunt de les Illes Balears.

Promourem convenis amb els centres d'ensenyament pblics (UIB i Conselleria dEducaci)
i amb entitats que desenvolupen Educaci no formal perqu incorporin l'Educaci per la
Pau i la Solidaritat en els seus projectes curriculars i/o activitats.

Potenciarem el Casal de Solidaritat i Immigraci, com a centre dinamitzador del treball del
teixit associatiu de les Illes Balears en temes de solidaritat internacional, cooperaci al
desenvolupament i immigraci. El casal ser gestionat de manera directa per entitats de
carcter no lucratiu que tinguin una funci de coordinaci del teixit solidari (com la
226

COGDIB) i del teixit migratori, en base a un projecte especfic i a la frmula administrativa


que es consideri ms adient, sempre garantint la justificaci dels recursos i la transparncia
en ladjudicaci i la gesti.

Restablirem les convocatries de projectes a travs dONG, destinant el 80% a la


cooperaci al desenvolupament, el 10% a lajuda humanitria i el 10% a leducaci per al
desenvolupament. Aquestes convocatries podran ser tant de carcter anual com
plurianual per tal daportar estabilitat a intervencions que necessitin ms temps de
realitzaci.

Restablirem la convocatria de subvencions per a cooperants, com a part de la cooperaci


al desenvolupament, anullada durant aquesta legislatura, valorant que aporta un
important capital hum, tcnic i de formaci als processos de cooperaci.

Farem les bases de convocatria de manera participativa, tenint en compte les aportacions
del teixit solidari i la necessitat de reduir la crrega burocrtica i tecnocrtica de treball,
sempre dintre del marc legal, de la transparncia i la justificaci dels recursos. Per
exemple: que els projectes es puguin presentar en dues fases, una primera ms bsica i,
una vegada pre-seleccionat el projecte bsic, que es presenti la resta de la documentaci
exigida; no exigir documentaci ja presentada en convocatries anteriors; aplicar el
sistema de mduls per valorar algunes partides del pressupostos, etc.

No facilitarem l's de la cooperaci per a poltiques de mrqueting empresarial, per s es


fomentar la responsabilitat social corporativa i la donaci desinteressada per part de
lmbit empresarial.

Desenvoluparem poltiques per fomentar agermanaments entre municipis, amb la


participaci del conjunt dagents socials del nostre mbit territorial i de les comunitats amb
les quals ens agermanem. Revisarem i avaluarem els agermanaments que s'han
227

desenvolupat fins a la data i enfortirem i impulsarem aquells que tinguin un impacte


positiu entre les parts participants.

Afavorirem el treball en xarxa d'institucions i/o organitzacions socials, incrementant la


participaci social, la transparncia dins el marc de processos entre la societat civil i les
institucions.

Donarem suport a la creaci d'un impost internacional sobre els moviments especulatius
de capital a curt termini que permeti controlar els moviments especulatius de capitals
internacionals i a la vegada generi recursos addicionals per al desenvolupament social i la
protecci ambiental dels pasos menys desenvolupats

Exigirem una major transparncia en l'exportaci d'armament, impulsant el compliment


del Codi de Conducta sobre Transferncies d'Armes de la Uni Europea i promovent la
creaci d'un sistema que verifiqui el seu s final una vegada exportades i controli la seva
fabricaci.

Donarem suport a campanyes permanents de solidaritat amb els processos de pau i justcia
social i els pobles oprimits i/o empobrits, com Palestina o el Shara, amb aquells que sn
amenaats i/o espoliats com s el cas de la Repblica del Congo i altres pasos dels Grans
Llacs africans i amb aquells que estan a la coa de lndex de Desenvolupament Hum (IDH)
o amb aquells que pretenen iniciar o consolidar camins alternatius de desenvolupament.

Reservarem espais pblics a TV i radio per fer difusi i donar a conixer el treball de
solidaritat i cooperaci que realitzen les ONG i el conjunt del teixit solidari local,
especialment per aquelles organitzacions socials locals que disposen de menys recursos i
de menys possibilitats per donar a conixer el seu treball. Tamb promourem el canvi de
nominaci de carrers, places o edificis amb noms significatius de causes solidries o les
assignarem a noves.
228

EIX 6: CODI TIC GUANYEM MALLORCA

TORNAR

JUSTIFICACI
Necessitem una societat que promogui l'honestedat i que s'allunyi de la corrupci. Hem de posar fi
a l'acumulaci de crrecs, limitar els sous i mandats, establir mecanismes efectius de control dels
responsables pblics, tallar les connexions subterrnies entre l'economia especulativa i la poltica.

229

GUANYEM MALLORCA ha de posar la poltica al servei de les persones, amb un nou contracte tic
entre ciutadania i representants.
Per aix, ens comprometem a aplicar el segent

CODI DE COMPROMISOS POLTICS I TICS DELS CRRECS PBLICS I


REPRESENTATIUS DE GUANYEM
INTRODUCCI
La Poltica, la democrcia i el poder ciutad sn elements imprescindibles per aconseguir que els
interessos de la ciutadania no estiguin subordinats al poder econmic.
GUANYEM ha de reivindicar la Poltica per sent conscients que no tota poltica val. La ciutadania
se sent molt allunyada, i amb ra, dels poltics que assumeixen de paraula uns valors per que
adopten mesures que va en sentit contrari; que es subordinen i que es deixen corrompre pel poder
dels diners i que, en definitiva, utilitzen els crrecs pblics per servir els seus interessos individuals.
I tamb se senten distants dels partits quan aquests subordinen les seves idees als seus interessos
corporatius, que diuen una cosa avui i la contrria mat sense el ms mnim vergonya, que
protegeixen els seus amb ra o sense i que utilitzen el seu poder i la seva influncia per finanar
illegalment i intentar perpetuar-se en el poder.
Els que volem canviar radicalment aquesta situaci, els que volem una societat igualitria, en la
qual la producci de riquesa sigui ecolgicament sostenible i estigui al servei dels ciutadans,
necessitem tamb un canvi en la poltica, en el marc institucional i en les regles del joc. Necessitem
lleis que obrin de bat a bat les instncies de decisi a la participaci ciutadana, necessitem
transparncia total en el finanament als partits, noves normes urbanstiques, cstigs ms severs
als corruptes, ms mitjans per al poder judicial i un llarg etctera.
Per, a ms de lluitar per aquests canvis normatius, tamb tenim l'obligaci de ser un mirall en el
qual la ciutadania pugui mirar-se, un exemple pel que fa al comportament tic i un exemple de
230

rigor i serietat a l'hora d'enfrontar amb abusos que es produeixin en les nostres prpies files i en
les alienes.
Ajudar a que aix sigui possible s l'objectiu d'aquest "Codi de compromisos poltics i tics dels
crrecs pblics i de direcci de GUANYEM"
PRINCIPIS GENERALS
L'activitat dels representants pblics d'una formaci poltica ha d'estar plenament abocada al
servei de l'inters general i, a ms, s'ha de regir pels principis i valors essencials que sn propis de
l'organitzaci poltica a la qual representa.
Des d'aquest punt de vista i en un sentit ampli, es produeix una lesi a la conducta tica exigible
als representants poltics quan es produeix algun dels segents supsits:
a) una actuaci poltica que lesioni els interessos generals per afavorir interessos
privats illegtims.
b) una actuaci pblica o privada que contradigui els valors fonamentals de
GUANYEM

Aquests criteris ens situen davant de supsits molt diversos i de molt diversa gravetat i que
inclouen des de comportaments ticament incorrectes fins fets d'extrema gravetat, normalment
tipificats com a delictes i que sn aquells amb els que ms comunament s'identifica la corrupci
poltica.
Aquesta visi mplia de l'tica poltica que va molt ms enll del simple compliment de la llei impedeix que la resoluci dels conflictes generats sigui delegable en la justcia i, per tant, exigeix
un judici tic i una valoraci poltica per part dels rgans competents de l'organitzaci.

COMPROMISOS

231

1) Es crear un Registre dels crrecs pblics de GUANYEM, un llistat de tots els


crrecs pblics, assessors, crrecs de confiana, membres de Consells
consultius o d'administraci d'empreses pbliques i mixtes, patronats,
consorcis o qualsevol altre que exerceixi una tasca institucional, referit a tots
els nivells de l'administraci: autonmica i local.

2) Es signar de forma prvia a la seva elecci com a crrecs pblics un


comproms tic i poltic contra el transfuguisme, comprometent-se a lluitar
contra aquest fenomen antidemocrtic de manera activa i a evitar que aquest
es produeixi tant per acci com per omissi.

3) Els crrecs pblics de GUANYEM, referits al punt 1, faran pblica la seva


declaracions d'interessos i de patrimoni aix com les modificacions que
aquesta pugui conixer durant el seu mandat.

4) Els crrecs pblics de GUANYEM rendiran contes pblics de les seves tasques
davant lAssemblea territorial corresponent i seguiran les seves directrius
poltiques.

5) Els crrecs pblics i de direcci de GUANYEM

es comprometen a

desenvolupar un paper actiu contra l'especulaci urbanstica, el trfic


d'influncies, les malversacions de recursos pblics, l'enriquiment injust o
inapropiat amb recursos pblics o privats, la degradaci del territori i del medi
ambient i qualsevol forma de corrupci, denunciant qualsevol indici davant
les autoritats, impulsant comissions d'investigaci en els mbits de les seves
232

competncies, i exercint un paper vigent que fomenti una total transparncia


pel que fa a la gesti d'all pblic i a la no interferncia d'interessos privats en
els assumptes pblics.

6) Els crrecs pblics de GUANYEM es comprometen a utilitzar i impulsar


mecanismes de participaci democrtica, de consultes populars i de contacte
amb els moviments socials per a exercir amb ells un paper crtic sobre
l'actuaci poltica en general i en el control democrtic de les institucions en
particular.

7) Les persones afectades per aquest codi han de dimitir del seu crrec en els
segents supsits:
Quan hagin coms de forma acreditada, tant en l'exercici de la seva activitat
poltica com en l'mbit privat, actes greus i reprovables que xoquin amb els
valors i principis de GUAYEM, tant si sn penalment punibles com si no.
Especialment, s'actuar contra aquells que tinguin a veure amb la corrupci
poltica, la utilitzaci de recursos pblics en benefici d'interessos privats
illegtims, trfic d'influncies, racisme, xenofbia, homofbia o violncia de
gnere.
En el supsit de fets previstos en l'apartat anterior que lAssemblea de
GUANYEM no consideri suficientment acreditats per que hagin estat objecte
d'una denncia judicial i el jutge dinstrucci, un cop fet lapilament de les
proves documentals i testificals prpies del cas, li atorgui la condici
dimputat, la persona afectada, amb carcter cautelar i sense perjudici de la
presumpci de innocncia, tamb presentar la dimissi.

233

8) Es renunciar a la immunitat parlamentria i la aforament excepte en el cas


d'opinions expressades en rgans de representaci poltica.

9) No es podran acceptar obsequis ni invitacions ms enll dels que es puguin


considerar mers actes de cortesia i amb un valor material insignificant.

10)

No es conformaran governs amb trnsfugues ni es donar suport a la

formaci de nous grups formats per persones declarades trnsfugues. Aix


mateix, ni es formar part de governs amb persones incloses en els supsits
previstos en el punt 8 d'aquest Codi.

11)

No sacumularan mandats representatius, s a dir, crrecs electes per

sufragi, a diferents institucions (Ajuntament-Parlament, Ajuntament-Consell,


Consell-Parlament, etc.)

234