Está en la página 1de 126

Aquest comproms electoral s el resultat de la feina feta pels socialistes colze a colze amb les entitats, associacions, agents

socials i econmics i centenars de persones a ttol individual que han volgut


participar en la construcci dun projecte dillusi i de canvi per a les Illes Balears.
s un programa de futur per, sobretot, s un comproms personal meu que est fet, per damunt de
tot, amb el material precis dels valors cvics: laprofundiment democrtic, la justcia social, la llibertat,
la tolerncia en la diversitat, el respecte pel medi ambient, el patrimoni natural i la cultura, lamor a la
nostra terra...
Per per dur a terme el nostre anhel transformador, els socialistes hem de convertir aquests valors
LQWDQJLEOHVHQDFFLRQVFRQFUHWHVIDFWLEOHVL~WLOVSHUDODFLXWDGDQLD$FFLRQVTXHFRQJXUHQXQSURgrama electoral i un comproms que seran el motor del canvi que el pas necessita. Un canvi segur,
radical en la defensa de la democrcia ms transparent i de ms alta qualitat, solvent a lhora de crear
i compartir riquesa i benestar, i geners per conformar grans consensos socials.
La conjugaci de la fora dels valors i dels somnis amb les accions de govern, responsables i contrastades, forja el meu comproms. Un comproms de mirada molt ampla, per que sarrela, per damunt de
tot, en la ferma defensa dels interessos generals, de present i de futur, de tota la ciutadania de les Illes
Balears i, en especial, de les classes mitjanes i treballadores que ms pateixen les poltiques errnies
de qui ens governen a les Illes, a Espanya i a Europa.

Francina Armengol

1. La nova agenda contra la desigualtat social


1.1 Oportunitats de treball digne i estable per a tots
1.2 Reconstruir una sanitat pblica universal i dexcellncia
1.3 Educaci pblica, equitativa i de qualitat, al servei de la societat
1.4 Prioritat a les persones, sense retallades al benestar
1.5 Igualtat entre dones i homes com a motor de progrs
1.6 Garanties per a lautonomia personal dels joves
0pVUHFXUVRVSHUQDQoDULDVVHJXUDUHOEHQHVWDU

2. Reactivaci econmica que crea ocupaci


/DQRYDHFRQRPLDGLYHUVLFDFLyLSDFWHJOREDO

Turisme competitiu, sostenible i prsper per tothom


El ressorgiment de les pimes, la indstria i el comer
Millorar la renda agrria i la pesquera

3. Coneixement i cultura, la millor inversi


La innovaci, palanca del creixement

La cultura, eina dempoderament personal i collectiu

4. Un Govern per a la ciutadania


4.1 Nova poltica des de la radicalitat democrtica
4.2 Institucions obertes als ciutadans del segle XXI

5. La defensa del territori


Lluita contra el canvi climtic per garantir qualitat de vida

Per la pervivncia i estabilitat del patrimoni natural


Unes illes connectades entre s, amb la Pennsula i amb el mn
Lesport: benestar i oportunitat econmica

La nova agenda contra la desigualtat social-1.1

"

"

"

"

"

"

&

'

"

"

/DFULVLHFRQzPLFDLQDQFHUDLQLFLDGDHQFRQWLQXDHVWDQWSUHVHQWHQODVRFLHWDW'HVGHOODYRUV
moltes persones han perdut la seva ocupaci, sense que en aquesta legislatura shagin adoptat mesures que millorin la situaci. Ens trobem davant una legislatura perduda, que ha causat un enorme
desgast social, personal i moral; on ni tan sols tenir treball s ja sinnim de poder viure amb
dignitat; amb una manca palesa doportunitats de treball per a una part molt important, i creixent, de
la societat.
(VJRWDGDODOHJLVODWXUDQRQRPpVHQVWUREDPDOHV,OOHV%DOHDUVHQXQDVLWXDFLyGHFODUDLQVXFLqQFLD
docupaci, sin que han aparegut nous problemes com el de la precaritzaci sense precedents de
les condicions de treball, el creixement de latur de llarga durada, lagreujament de latur juvenil i
linslit augment del nombre de persones aturades sense prestaci de desocupaci.
La taxa datur de les Illes Balears continua en valors histricament alts. s especialment preocupant la
taxa de la desocupaci entre els nostres joves, superior al 40%. A les Illes Balears 21.000 joves
entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen. s obvi que aquesta situaci els furta el dret a forjar-se
un projecte de vida propi, els bloqueja la seva autonomia personal i els seus horitzons.
Al mateix temps, ms de la meitat dels nostres aturats sn de llarga durada: un 54,4%, mentre
TXHHQQDOLW]DUla passada legislatura era del 37.6%. Aquesta tendncia condueix a una catstrofe
VRFLDOODFURQLFDFLyGHODGHVRFXSDFLySHUVRQHVTXHQRWRUQDUDQDWUHEDOODUHQODVHYDYLGDVLQRHV
recondueix aquesta situaci. Com s natural, resulta especialment preocupant la situaci daquells
aturats amb crregues familiars.

'DOWUDEDQGDODWD[DGHFREHUWXUDSHUGHVRFXSDFLyHVWUREDHQHOVHXYDORUKLVWzULFPpVEDL[XQ
HYLGHQFLDQWODUHJUHVVLyHQHOVGUHWVGHOVWUHEDOODGRUV7 de cada 10 aturats no cobren cap
subsidi de desocupaci.
'HPDQHUDSDUDOOHODGHVGHOHVYHsofrint una reducci dels salaris sense precedents en el
perode democrtic,QVDOSXQWTXHHOVVDODULVGHOHVQRYHVRFXSDFLRQVVKDQVLWXDWDPEXQSRGHU
adquisitiu equivalent a lexistent a principis dels anys noranta.
La realitat objectiva s que, malgrat parapetar-se darrera unes xifres illusries de creaci de llocs
de treball, els governs del PP han estat incapaos de recuperar la prdua docupaci i, a ms,
deixen com a balan un problema dordre qualitatiu. Les xifres visualitzen perfectament la falta de
comproms amb els treballadors en atur perqu els governs del PP, tant el de Bauz com el de Rajoy, han efectuat una reducci drstica dels pressupostos destinats a les poltiques actives laborals.
En el 2010 el Govern Antich va realitzar una despesa efectiva de 95 milions en 2010. Amb el
33HQHO*RYHUQOD[LIUDVKDTXHGDWHQXQVFODUDPHQWLQVXFLHQWVPLOLRQVPHQ\VGHOD
meitat.
s erroni pensar que tots aquests problemes sn noms el resultat de la crisi econmica ms
important de les darreres dcades. s incontestable que han jugat un paper molt destacat les
reformes i retallades adoptades pel PP. Les successives reformes laborals del 2012 i 2013, les
reformes de prestacions per desocupaci del 2012 i les reformes de pensions del 2013 han causat un enorme impacte en les condicions laborals dels nostres treballadors, tant pel que fa al
seu accs a prestacions per desocupaci com a una jubilaci digna.
Totes aquestes reformes han suposat una prdua clara de drets laborals i socials, i han abocat a moltes persones a situacions de pobresa que no shaguessin produt duna altra manera.
Per al treballador, les reformes adoptades han suposat un augment de lexplotaci i la precarietat; una mostra palesa daix s laugment de les persones contractades a temps parcial, per
que en realitat treballen a temps complet. A ms, la reforma laboral ha propiciat una caiguda
enorme de salaris, especialment en els nous contractes, i laparici de contractes a poques hores,
FRPKRWHVWLFDHOIHWTXHHOVcontractes a temps parcial suposen prop dun 40% del total de la
nova contractaci.
Tot aix ha fet el nou fenomen de la pobresa laboral: laugment dels treballadors pobres. s important no oblidar la perspectiva de gnere perqu precisament sn les treballadores de les nostres
Illes les que tenen major taxa de parcialitat en els seus contractes i els salaris ms baixos; una
vegada ms, les dones treballadores sn les ms copejades per la crisi; mentre, el Govern segueix
sense adoptar mesures per a la seva protecci.

GHFDGDFRQWUDFWHVQRXVVyQDtemps parcialLHOGDTXHVWHVRFXSDFLRQVVyQ
amb salaris de pobresa.
El GHODQRYDRFXSDFLypVHQtreballs de menys de 10 hores. En canvi, sest desWUXLQWRFXSDFLyGHPpVGHKRUHV

Malgrat que hi ha algunes persones ms treballant, el total dhores treballades no ha fet


res ms que reduir-se(QYDVHUHTXLYDOHQWDXQDUHGXFFLyGHPpVGHOORFVGH
treball a temps complet.
El nombre dhores extres illegals s molt altHTXLYDOHQWDOORFVGHWUHEDOOD
temps complet. 1 de cada 5 hores extres no es paga.
La taxa de protecci per desocupaci ha caigut al seu valor ms baix en els ltims deu
anys: 7 de cada 100 aturats no cobren prestacions per desocupaci.
(OQRPEUHGHWUHEDOODGRUVLQVFULWVHQOD6HJXUHWDW6RFLDOHQDOHV,OOHV%DOHDUV ~OWLP
DQ\GHJHVWLyVRFLDOLVWD HUDGH(QO~OWLPDQ\GHJHVWLyGHO33  YDVHUGH
412.369. Bauz no ha creat ni un sol lloc de feina ms: nha perdut 1.243.

Amb carcter immediat promourem poltiques que millorin locupabilitat dels nostres aturats i
que estenguin la cobertura de prestacions econmiques. Aquestes mesures constituiran un dels eixos
dactuaci central en les poltiques laborals de la nostra Comunitat. No obstant aix, seria un error
SHQVDUTXHpVVXFLHQW
Part dels problemes conjunturals que patim tenen el seu origen en labsncia duna veritable poltica estructural en lmbit laboral. En aquest sentit, la nostra actuaci passar necessriament per
establir una poltica laboral amb carcter de permanncia. Noms aix encararem la resoluci de
moltes de les grans manques de les Illes Balears que provenen de ms enll del comenament de la
crisi.s ms, sarticular amb independncia de la situaci econmica.
Alguns problemes perfectament diagnosticats en la nostra societat, com els alarmants ndexs daband escolar, la necessitat dassentar el nostre model econmic a travs de la formaci, el transvasament de treballadors de sectors en declivi cap a altres camps emergents o lexistncia contempornia
del creixement de la immigraci alhora que augmenta la xifra daturats, sn qestions que necessriament han darticular-se a travs de les poltiques laborals.
Les poltiques laborals seran, com a mnim, el 4% del pressupost autonmic, comprenent tot el conMXQWGHSDUWLGHV WUDQVIHUqQFLHVHVWDWDOVLGHO)RQV6RFLDO(XURSHX $TXHVWSHUFHQWDWJHpVHOUHVXOWDW
duna banda, de tenir en compte les assignacions pressupostries als pasos ms avanats on les
SROtWLTXHVODERUDOVVyQPpVHFDFHVLSHUODOWUHGHOHYLGqQFLDTXHens enfrontem a un problema de
JUDQPDJQLWXGFRPKRH[HPSOLFDXQDWD[DGDWXUTXHVXSHUDHO
Els socialistes ens comprometem a fer front als problemes i conseqncies de la crisi econmica a
travs dun Pla de xoc per a locupaciDPEODQDOLWDWGDVVHJXUDUXQDsortida solidria de la crisi
als sectors socials que ms lhan patit en el qual tindran prioritat dactuaci els collectius daturats de
llarga durada, especialment aquells majors de 50 anys i aquells amb crregues familiars.
Per descomptat, s imprescindible invertir la situaci que han provocat les diferents reformes laborals i
GHSUHVWDFLRQVGHGHVRFXSDFLyGHO33'XQDEDQGDVKDQGHderogar totes les reformes laborals

aprovades des de linici de la crisi econmica i instar a formular un nou Estatut dels Treballadors que sadapti a les noves formulacions duna economia moderna com lespanyola i que conjugui
OHFLqQFLDSURGXFWLYDLODLJXDOWDWHQOHVUHODFLRQVHQWUHOHVSDUWV
El SOIB tornar a ser la pedra angular de les poltiques actives docupaci. Sestructurar com
XQ6HUYHL3~EOLFGRFXSDFLySURDFWLYDGHVGHGXHVYHVVDQWV'XQDEDQGDsapropar a les empreses per conixer les seves necessitats de capital hum i ajudar-los, aix, a ser ms competitives. Per
un altre, les persones usuries dels serveis del SOIB (tant persones aturades com amb ocupaci) disposaran duns serveis docupaci gils i que responguin a les seves necessitats. Aquesta resposta als usuaris ha de ser imaginativa i apostar per la innovaci en tots els mbits.
Lorientaci laboral constituir el portal dentrada dels usuaris en el SOIB. Els socialistes ens comprometem a que els aturats puguin disposar dun diagnstic de la seva situaci i lestabliment
dun Itinerari Personalitzat dInserci (IPI) en el termini dun mes des de la seva inscripci com a
aturats. Per assolir aquest objectiu, introduirem el nombre dorientadors necessaris perqu cadascun
atengui a 400 aturats. El servei dintermediaci laboral ser una veritable agncia de collocaci,
TXHSURSLFLwODWUREDGDHQWUHOHVHPSUHVHVLHOVGHVRFXSDWV'HIHWocupar un paper central en la
contractaci al mercat de treball balear,JXDQ\DQWVHODFRQDQoDGHOHVHPSUHVHVLHOVWUHEDOODGRUV
FRPDHLQDGLQVHUFLyODERUDO(OPRGHOGHJHVWLyGLQWHUPHGLDFLyGHO33KDJHVWLRQDWRIHUWHV
docupaci a lany. Els socialistes ens comprometem a gestionar, almenys, 15.000 ofertes docupaci a lany.
Aplicarem un desplegament equilibrat del SOIB a cada una de les Illes de la mateixa manera que
actuar tenint en compte els diferents mercats locals.
'DOWUDEDQGDODIRUPDFLyVHUjXQLQVWUXPHQWIRQDPHQWDOSHUDODFRQVHFXFLyGHOORFVGHWUHEDOOTXDOLFDWVVDODULVPLOORUVLFRQGLFLRQVGHWUHEDOODGHTXDGHV3HUDL[zHOVrecursos per a formaci dels
nostres aturats es multiplicaran i avanaran cap a un rtio homologable amb la resta dels pasos
ms avanats de la Uni Europea.
A causa del nivell educatiu dels nostres aturats, es prioritzaran els cursos per a la consecuci dels
ttols densenyament bsicLDTXHOOVFXUVRVGHOVLVWHPDQDFLRQDOGHTXDOLFDFLySURIHVVLRQDOGHQLYHOO
WqFQLFPpVEDL['DTXHVWDPDQHUDTXHHVSRVVLELOLWDUjODFFpVDXQDcarrera formativa a totes aquelles persones que van abandonar els estudis sense accedir al ttol dESO. El servei dintermediaci laboral i lObservatori dOcupaci participaran activament en el disseny dels camps de formaci
prioritaris. Tot aix selaborar en contacte amb el teixit empresarial. Igualment, es fomentar la contractaci dels aturats en les empreses que han realitzat les prctiques empresarials.
Aix mateix, es coordinar loferta de formaci professional en els mbits educatius i docupaci
LHVUHIRUoDUjODVHYDLQWHUUHODFLy6HIHFWXDUDQSURJUDPHVHVSHFtFVSHUDOVFROOHFWLXVPpVYXOQHUDbles de forma conjunta amb les entitats del Tercer Sector.
La formaci propiciar el canvi en el model productiu, adaptant-se a les necessitats de les empreVHVLIDFLOLWDQWODUHTXDOLFDFLyGHOVDWXUDWVSURFHGHQWVGHVHFWRUVHQGHFOLYLFRPODFRQVWUXFFLy8QD
part rellevant dels recursos econmics en formaci per a aturats es dirigiran DOOXLWDUFRQWUDHOVGqcits formatius dels nostres joves que van abandonar prematurament els estudis sense aconseguir
la titulaci dESO i facilitar aix el seu reenganxament formatiu. Ser durgent necessitat laplicaci

dun pla especial dinserci formatiu-laboral i de segona oportunitat per aquells joves denominats
NI-NIs que havent abandonat els estudis tampoc tenen feina. El Pla de Garantia Juvenil es dedicar a
DTXHVWDQDOLWDW7HQGUHPHQFRPSWHHOpaper estratgic de la formaci laboral a lmbit turstic a la
qual dedicarem els centres vinculats al SOIB i, en especial, lescola dHoteleria de les Illes Balears.
Pel que fa a les relacions laborals, la precaritzaci i lexplotaci laboral, han estat alguns dels principals problemes del nostre mercat laboral i les grans oblidades durant aquests quatre anys. Per tant,
resulta imprescindible introduir mecanismes correctors que frenin la precaritzaci, la temporalitat i lexcs de treball realitzat pels nostres treballadors. En concret es posar en marxa un Pla de
lluita contra lexplotaci laboral amb especial vigilncia als contractes a temps parcial, el temps de
treball, les hores extraordinries i les condicions de prctiques dels becaris.
Posarem en marxa campanyes de prevenci de riscos laborals en els principals sectors productius i en
els de major ndex de sinistralitat. Com s natural tindran un accent especial al sector de lhoteleria amb lobjectiu de reduir les malalties professionals derivades els moviments repetitius i postures forades. Es prioritzar ODSURWHFFLyGHODGRQDWUHEDOODGRUDDPEDWHQFLyHVSHFtFDDOHVFDPEUHUHVGHSLV
Aix mateix, en un moment de falta de creaci de nous llocs de treball per part de les empreses, potenciarem les formes empresarials dEconomia Social i autocupaci. En aquest sentit, es prioritzar
el suport a lautogesti - per mitj de les formes jurdiques - de petites empreses, lautnom individual i
OHVYDULDGHVIyUPXOHVGHFRQRPLDVRFLDOGHIRUPDHVSHFLDOOHV&RRSHUDWLYHV GHODWLSRORJLDLJUDXTXH
siguin), les Societats Laborals, les Empreses dInserci Social i els Centres Especials de Treball.
Pel que fa a les persones discapacitades, potenciarem la formaci dual amb les empreses del
Tercer Sector SocialDPEDMXGHVDODFRQWUDFWDFLy$OPDWHL[WHPSVYHULFDUHPHOFRPSOLPHQWGHOSHUcentatge mnim de treballadors amb discapacitat al qual estan obligades les empreses.
Establirem clusules socials en matria de contractaci pblica. Es valoraran les empreses amb
conveni collectiu, les que millorin les bretxes salarials, les que practiquin locupaci estable i les que
continguin programes digualtat de gnere.
Finalment cal assenyalar que les dones de les Illes Balears veuen com la crisi ha estat especialment
dura amb elles. En conseqncia practicarem poltiques digualtat per revertir la situaci ats que
el seu salari no noms no sha tendit a equiparar sin que segueix sent ms baix que el dels
homes./DFRQWUDFWDFLyDWHPSVSDUFLDOpVHVSHFLDOPHQWVLJQLFDWLYDHQOHVGRQHV7RWDOHVLQLFLDWLYHV
en matria de treball es dissenyaran sota la perspectiva de gnere i, a ms, sefectuaran actuacions
HVSHFtTXHV

1. Les poltiques laborals passaran a ser un eix essencial i irrenunciable del nostre Estat del BenHVWDU0XOWLSOLFDUHPHOVUHFXUVRVQVDUULEDUcom a mnim, al 4% del pressupost autonmic.
2. Posarem en marxa dun Pla de xoc per a la creaci docupaci i assegurar una sortida solidria de la crisi. Estar dirigit als collectius que han patit en major grau la crisi, amb laccent posat en aturats de llarga durada, especialment els majors de 45 anys i amb crregues
familiars.

3. Ser articulat un programa mixt docupaci i formaci per 5.000 aturats de llarga durada i
amb crregues familiars.
4. El SOIB es convertir en una factoria docupaci: un veritable servei integral per al conjunt
de la poblaci en edat laboral.
5. El servei dintermediaci laboral sha destablir com una veritable agncia de collocaci de
persones en atur i ocupar un paper central en la contractaci al mercat de treball balear.
6. Mitjanant la intermediaci laboral, es gestionar ms de 15.000 ofertes docupaci a lany
enfront de les 2.800 practicades pel Govern del PP.
7. Instarem a la derogaci de totes les reformes laborals i de prestacions per a la desocupaci
posades en prctica pels governs del PP.
8. Ser reinstaurat un nou marc de governana que fomenti la participaci institucional i la
concertaci amb els agents econmics i socials.
9. En el termini dun mes desprs de la seva inscripci en el SOIB, tot aturat disposar dun
diagnstic de la seva situaci i lestabliment dun Itinerari Personalitzat dInserci.
10. Es multiplicaran els recursos per a formaci dels nostres aturats. Es prioritzaran els necessaris per a la consecuci dels ttols densenyament bsic i els de nivell tcnic ms baix .
11. Es promouran programes de Segona OportunitatSHUDOVMRYHVGHVRFXSDWVXQSODHVSHFtF
GHIRUPDFLySHUDOVQRVWUHVDWXUDWVHQOjPELWWXUtVWLFLXQDOWUHSHUUHTXDOLFDUHOVDWXUDWV
que provenen de sectors en declivi, com la construcci.
12. Es fomentar la contractaci de les persones a les empreses on han realitzat les prctiques
empresarials.
13. El Pla de Reemplaament Jove incentivar dels contractes de relleu i perseguir evitar
lamortitzaci per jubilaci dels llocs de treball existents.
14. Ampliarem mitjanant fons propis lextensi del Pla de Garantia Juvenil de 25 a 30 anys.
15. De manera immediata es pondr en marxa un pla especial dinserci formatiu-laboral
daquells joves denominats colloquialment com NI-Nis, que havent abandonat els estudis
tampoc participen al mercat laboral.
16. Hi haur un 3ODHVSHFtFGHIRUPDFLySHUDOVQRVWUHVDWXUDWVHQOjPELWWXUtVWLF de manera
TXHVDSURWLQWRWHVOHVSRWHQFLDOLWDWVGHJHQHUDFLyGRFXSDFLyGHOWXULVPH
17. Sestudiar la factibilitat de proporcionar salaris de reinserci laboral per als collectius ms
vulnerables i els aturats amb crregues familiars i sense prestaci per desocupaci.
18. Posarem en marxa un Pla de lluita de lexplotaci laboral a travs de la Inspecci de TreEDOODPEFDPSDQ\HVHVSHFtTXHVLLQWHQVLYHVSHUYLJLODUHOVFRQWUDFWHVDWHPSVSDUFLDOHO
temps de treball i les hores extraordinries.
19. Es potenciaran i adoptaran les mesures de control necessries per evitar lexternalitzaci de
les nostres principals activitats productives.

20. Donarem suport a la creaci de noves empreses dEconomia Social i dautocupaci, aix
com a la incorporaci en les mateixes de nous socis. Posant una mfasi especial en aquelles noves empreses i incorporacions formades en la seva majoria per joves majors de 25
anys i dones.
21. Introduirem clusules socials en la contractaci pblica. Es valoraran les empreses que ofereixen ocupaci estable.
22. 6LPSODQWDUDQSURJUDPHVHVSHFtFVSHUHYLWDUODdiscriminaci salarial de gnere en locupaci i en laccs al mateix.

La nova agenda contra la desigualtat social-1.2

Facilitarem la targeta sanitria gratuta a totes les persones residents a la nostra Comunitat Autnoma
Els pensionistes deixaran de pagar el 10% pels medicaments. Cap malalt es quedar
sense la medicaci ms adient per raons econmiques.
Establirem un temps mxim despera de 30 dies davant la sospita raonada de cncer
i un nou decret de garantia de demora per consultes i per cirurgia programada.
Hi haur consultes dhorabaixa de metge de famlia, metge hospitalari, infermera i
pediatra.
Potenciarem Atenci Primria de Salut i les activitats de prevenci de la malaltia i
promoci de la salut
Pacients i professionals tindran participaci activa en el desenvolupament del programa de salut.

El Partit Socialista considera la sanitat com un dret fonamental de les persones. s per aquest motiu
TXHMDDODQ\YDLPSXOVDUHOGHVHQYROXSDPHQWGHOD/OHL*HQHUDOGH6DQLWDWTXHYDUHSUHVHQWDU
XQDWDKLVWzULFDSHUTXqOHVSHUVRQHVWLQJXHUHQDSDUWLUGDTXHOODDSURYDFLyGUHWDUHEUHDWHQci sanitria pel simple fet de residir en el nostre pas, i no pel fet de tenir un contracte de treball,
KDYHUWUHEDOODWRVHUEHQHFLDULFRPQVDTXHOOPRPHQWAmb els socialistes, la sanitat va comenar a ser universal i equitativa per tothom. Es situ al ciutad al centre de tota latenci.
Per gran part daquest model sha posat en qesti en els darrers anys per les poltiques ultraliberals
TXHGHVHQYROXSDHO3DUWLW3RSXODULHVSHFLDOPHQWGHVSUpVGHODSURYDFLyGHODQRPHQDW5HDO'HFUHWR
GH0HGLGDVGH6RVWHQLELOLGDGGHon sha eliminat la condici duniversalitat de latenci lligant-la novament a disposar de contracte laboral. Igualment, sha fragmentat la cartera de serveis;

HVDGLUODWRWDOLWDWGHVHUYHLVTXHHVSUHVWHQ DWHQFLyVDQLWjULDWUDQVSRUWIDUPjFLD DPEODQDOLWDW


dintroduir copagaments i poder privatitzar paquets de serveis.
A les nostres Illes hem viscut aquests darrers anys de govern del PP un autntic despropsit que
sha tradut en un empitjorament clar del servei que patim la ciutadania. Hem vist tres Consellers
de Salut, primer fusi i desprs desdoblament de la Conselleria de Salut amb la de Benestar Social,
TXDWUHGLUHFWRUVGHO6HUYHLGH6DOXW HQWLWDWTXHFRQWURODPpVGXQDWHUFHUDSDUWGHOSUHVVXSRVWGHOD
Comunitat), sis secretaris generals de lIbsalut, directors dels diferents centres nomenats sense cap
experincia ni formaci, noms per tenir un carnet d un partit poltic, o ser amics...
Hem assistit a decisions importants, amb un elevat cost econmic, que shan pres i que es tornen
enrere en molt poc temps: la prpia divisi de la Conselleria, tancament dels hospitals General i
Joan March, dissoldre la Gerncia dAtenci Primria, privatitzar la traumatologia duna part de la poblaci, entre daltres.
eVHYLGHQWTXHDYXLQRWHQLPXQDQjOLVLSREODFLRQDOSUHYLQRVKDDSURWDWHOGLDJQzVWLFGHVDOXW
existent i manca un pla per millorar la salut de la poblaci. Lobjectiu principal del Govern Bauz ha
estat intentar estalviar recursos econmics a canvi de lassistncia sanitria als ciutadans i ha
relegat els plans datenci per atendre la salut de les persones.
Tamb han pres decisions per eliminar drets de la poblaci com la supressi del decret de garantia de demora, aquell que obligava al Servei de Salut a oferir atenci a una entitat privada si shavia
SDVVDWGHOWHUPLQLHVWDEOHUWDOHVOOLVWHVGHVSHUD(QDTXHVWPDWHL[HQWRUQKDHVWDWHOLPLQDGDODJXUD
GHO'HIHQVRUGHOXVXDULTXHpVXQDSqUGXDGHGUHWVLGHODSRVVLELOLWDWGHGHPDQDUHPSDUDPHQW
Al mateix temps que shan retallat drets, sha incentivat latenci a la sanitat privadaERQLFDFLy
VFDOVLHVFRQWUDFWDXQDDVVHJXUDQoDSULYDGDHOLPLQDFLyGHOHVFRQVXOWHVGKRUDEDL[DGHOVPHWJHVL
infermeres de famlia i concert directe a entitats privades. Prviament sha perms el deteriorament
del sistema pblic que en aquests moments t unes llistes despera totalment inadmissibles; ms de
114 dies de demora mitjana en esperaSHUXQDLQWHUYHQFLyTXLU~UJLFD ODQ\ LPHVGXQDQ\
despera per poder arribar a moltes de les consultes externes.
A nivell laboral hem comprovat en aquests anys com sanaven minvant les plantilles - especialment
dinfermeria - i com sanaven tancant plantes dhospitalitzaci mentre els pacients sacaramullaven en els passadissos durgncies. Shan disminut de manera excessiva les substitucions dels
professionals datenci primria de salut, la qual cosa tamb ha generat llistes despera pels professionals de capalera. Han tancat les consultes de metge i infermera dhorabaixes; ara noms es poden
posar malalts els dematins.
(QGHQLWLYDKHPFRQVWDWDWODPLQYDGHOSUHVVXSRVWGHVWLQDWD6DQLWDWTXHtorna ser el ms baix
dEspanya amb molta diferncia. 0HQWUHODPLWMDQDHVWjSHUGDPXQWGHOVHXURVSHUKDELWDQWV
DOHVQRVWUHV,OOHVpVGH VHJRQVOHVGDUUHUHVGDGHVWDQFDGHVGHO0LQLVWHULGH6DQLWDWDGH
GHVHPEUHGH 
0ROWHVGHOHVDFFLRQVTXHVKDQSUHVVKDQMXVWLFDWHQODFULVLHFRQzPLFDLHQHOGqFLWH[LVWHQWSHU
lherncia rebuda. Els socialistes rebutgem enrgicament aquests arguments. En primer lloc perqu
la gran majoria de reformes responen a un clar component ideolgic: incentivar assegurances
SULYDGHVGHL[DUGHQDQoDUDQWLFRQFHSWLXVSULYDWLW]DUGLUHFWDPHQWODWHQFLyVDQLWjULDHOLPLQDUODWHQFLy
sanitria universal o proposar una llei davortament, que ens torna 35 anys enrere com a mnim,

que han hagut de retirar degut a lelevada pressi social. La ideologia lliberal no creu en els serveis
pblics en general i aposta clarament per la iniciativa privada, relegant la sanitat pblica a un paper de
EHQHFqQFLD
Per altra banda, sha de deixar pals que shan rebutjat en el Parlament la totalitat diniciatives presentades pel Partit Socialista en matria de salut. El PP ha rebutjat un bon grapat de proposicions no
de llei, moltes delles sense cap component econmic. per exemple la proposta de conservaci de
la prestaci de fertilitat in vitro que incloa parelles del mateix gnere o monoparentals, tal com estava
QVHQDTXHOOPRPHQWWDPEpKDHVWDWYHWDGD

Els pensionistes han de pagar el 10% del medicaments. La carncia de recursos econmics ha fet que 1 de cada 5 pensionistes no retiri la medicaci.
6KDGHSDJDUSHUPpVGHPHGLFDPHQWVTXHDEDQVWHQLHQQDQoDPHQW
Ha baixat lactivitat quirrgica en tota la legislatura.
(O3UHVVXSRVWGHVDOXWHVPLOLRQVGLQVXFLHQW
Ja shan produt les primeres privatitzacions: concert per latenci oncoradioterpica a Eivissa i Menorca.
Increment desmesurat de les llistes de espera: 14.487 persones pendents de IQ,
114,2 dies de mitjana despera (51 al 2011).
58.606 pacients estan pendents de consulta dhospital. 105 dies de demora mitjana
(30 dies al 2011).
'HPRUDGHPHVRV VHJRQVKRVSLWDO SHUXQDFRORQRVFzSLDRXQDPDPRJUDD
per antecedents familiars.
GLHVGHVSHUDSHUXQDPDPRJUDDSUHYHQWLYDGHO3URJUDPDGH'HWHFFLy3UHFRo
GHO&jQFHUGH0DPD PDPRJUDDELDQXDODGRQHVHQWUHHOVLHOVDQ\VGHGDW
El Centres de Salut tanquen ara a les 17.30 h.; en el 2011 a les 21 hores
Tothom ha de pagar una nova taxa de ms de 10 euros per tenir la targeta sanitria
del IBSALUT.
Retirada datenci sanitria normalitzada a immigrants no regularitzats amb retirada de 20.000 targetes sanitries. El senegals Alpha Pam, en va ser vctima mortal
daquesta mesura.
La sanitat balear t, avui, 1.351 professionals menys que en 2011.

El Partit Socialista considera la salut com un dret fonamental de les persones i, com a tal, presentem un programa ambicis que es basa en la necessitat dun avan i transformaci radical del
sistema sanitari dacord amb els valors sempre defensats pels socialistes i en la recuperaci dels
drets perduts en aquests darrers anys de gesti del Partit Popular. Volem situar la sanitat balear en el lloc que li correspon. Som conscients que no s una tasca senzilla perqu el mal causat
ha estat molt gran i tal vegada ser necessari ms duna legislatura per poder tenir una resposta
complerta.
'DFRUGDPEODOOHL*HQHUDOGH6DQLWDWLDODOOHLGH6DOXWGHOHV,OOHV%DOHDUVHOGUHWDODVDOXWLDUHEUH
atenci sanitria s un dret de la totalitat de la poblaci de les Illes Balears. Tots els residents tindran la seva targeta sanitria gratuta.
En moments on es qestionen els drets de determinades persones pel simple fet de pertnyer a una
determinada tnia, els socialistes ens UHDUPHPHQODQHFHVVLWDWGDUULEDUDPEOHVSROtWLTXHVGH
salut a tota la poblaci, independentment de la seva raa, gnere, condici social o determinant
JHRJUjF(OVLVWHPDGHVDOXWS~EOLFDIDUjque siguin atesos els que ms ho necessiten sense importar la condici econmica.
Els serveis de salut pels que treballarem seran accessibles a la poblaci en intervals de temps raonables. Recuperarem les consultes en horari dhorabaixa i millorarem de manera notable els
temps de resposta.
Com s natural, tots els serveis encaminats a millorar la salut pblica shan de prestar sempre en condicions de seguretat. Aix implica la necessitat de disposar de professionals formats i acreditats de
manera permanent i continuada per tal dassegurar un alt nivell en latenci. Tamb suposa lavaluaci
permanent dels serveis per potenciar aquells que es revelen bons per la salut i eliminar aquells claraPHQWLQHFLHQWV
(OQRVWUHFRPSURPtVpVHOGHJHVWLRQDUVHPSUHDPEFULWHULVGHFLqQFLDpVDGLUcercant el millor
UHVXOWDWDOPLOORUFRVWSRVVLEOHLWHQLQWHQFRPSWHHOEHQHFLVRFLDOTXHDSRUWHQHOVVHUYHLV
sanitaris. Com el nostre projecte ha dassegurar la sostenibilitat del sistema, apostem per una
JHVWLyH[WUHPDGDPHQWHFLHQWGHOVVHUYHLVLGHOVUHFXUVRVXQ~VUDFLRQDOGHODWHFQRORJLDXQDGLVminuci de la variabilitat en la prctica assistencial i una avaluaci permanent de les prestacions
HOLPLQDQWDTXHOOHVTXHQRDSRUWHQPLOORUHVEDVDGHVHQOHYLGqQFLD$TXHVWSODQWHMDPHQWGHFLqQFLD
ser compatible amb lobjectiu de la innovaci. El servei estar dotat de la tecnologia de la Cincia
i la Informaci que permeti integrar processos i desenvolupar lnies datenci sanitria altament
TXDOLFDGD
$PpVGHOHFLqQFLDHOQRVWUHSURMHFWHVDQLWDULgaranteix la gesti transparent. La ciutadania que ha
de disposar de tota la informaci, assistencial, econmica i de temps despera al seu abast.
Les poltiques de salut socialistes aposten clarament per situar a les persones en el centre del sistema. En aquest sentit, un element clau s que la capacitat de decisi sigui dels ciutadans, i per
que aix sigui possible sha dincrementar el nivell dinformaci per tal deliminar les asimetries
informatives que puguin existir. Tamb implica el respecte dels principis de la biotica. Per suposat,
sempre es respectar el dret de totes les persones a JDUDQWLUODFRQGHQFLDOLWDWde les seves dades,
i la intimitat necessria en tots els processos assistencials.

Apostem clarament per les poltiques de salut pbliques que permeten millorar els nivells de salut de
tota una poblaci. Actuarem des de la vigilncia, la protecci, la promoci de la salut i la prevenci
de la malaltia tant a nivell collectiu com individual per tal dincrementar els nivells de salut globals.
Per altra banda, i en el marc d un acord global entre l administraci autonmica, la UIB I la societat
civil de les illes Balears, el nostre projecte inclou posar en marxa els estudis de Grau de Medicina de
la Universitat de les Illes Balears. Aquesta iniciativa ser completada amb loferta de postgrau universitari en cincies de la salut.
(QGHQLWLYDVHWVHUDQHOVSLODUVVREUHHOTXHHVYHUWHEUDUjODSROtWLFDVDQLWjULDVRFLDOLVWD
5

Universalitat i gratutat en latenci sanitria.


Recuperaci dels drets dels pacients i increment de la qualitat en latenci, especialment en
relaci a accessibilitat i demores.
Increment del QDQoDPHQWdestinat a sanitat, amb gesti rigorosa, transparent i avaluaci
permanent dels diferents serveis i prestacions.
Potenciaci datenci primria de salut amb un increment de pressupost per tal de poder
desenvolupar les seves funcions i treballar amb una estratgia datenci que permeti tractar de
PDQHUDHFLHQWOHVPDODOWLHVFUzQLTXHV
'HVHQYROXSDPHQWGHOHVPHVXUHVGHVDOXWS~EOLFDHVSHFLDOPHQWOHVTXHIDQUHIHUqQFLDDSURmoci de la salut, que haur destar inclosa en totes les poltiques, i prevenci de la malaltia.
'HVHQYROXSDPHQWGHOVrecursos humans que treballen en el camp de la salut. Recuperar
drets perduts i possibilitar poltiques destmul a la seva feina.
Afavorir la formaci continuada, la recerca i la innovaci per tal de mantenir uns nivells de
qualitat i excellncia adients.

1. Facilitar la targeta sanitria a totes les persones residents a la nostra Comunitat Autnoma.
2. Eliminar els nous copagaments establerts a la cartera de serveis com suplementria i el copagament farmacutic als pensionistes.
3. Eliminar la taxa per adquirir o renovar la targeta datenci sanitria als centres de salut.
4. Establir un nou decret de garanties de demores mximes per llista despera quirrgica amb
un perode inferior a sis mesos i, per consultes externes, inferior a 60 dies, transcorreguts els
quals al pacient se li garantir assistncia en un centre privat.
5. La salut ha destar present a totes les poltiques; impulsar acords amb educaci perqu els
nins aprenguin ja des de molt petits a ser sans, amb serveis socials perqu no hi hagi ruptures
en latenci i amb treball perqu aquest s un factor molt important per a la salut.

6. Establir un temps mxim despera de 30 dies davant la sospita raonada de cncer, des de la
VRVSLWDHQFRQVXOWDGHOPHWJHGHIDPtOLDQVODUHVROXFLy6LQFORXUDQHOVFjQFHUVGHFRORQ
mama, pulm i sospita de melanomes.
7. Gestionar els pacients en llista despera de manera que cada pacient pugui saber en tot moment la seva situaci a la llista i el temps aproximat que manca per latenci.
8. Assegurar que cap persona malalta es quedi sense la medicaci ms adient per raons econmiques.
9. Facilitar la continutat de latenci als malalts crnics i la comunicaci amb tots els organismes que intervenen en casos de precisar ajudes o valoraci de la dependncia: Serveis Socials, Educaci, Treball.
10. Realitzar i desenvolupar un pla integral datenci comunitria a les persones amb Trastorn
Mental Greu, que contempli les caracterstiques i necessitats daquests malalts en les diferents
rees (salut, manutenci, allotjament, treball, seguretat..) i afavoreixi la seva integraci familiar,
social i laboral.
11,QFORXUHODFFpVXQLYHUVDODODIHFXQGDFLyDUWLFLDOLLQYLWUR a totes les parelles i a dones soles, independentment de la seva situaci jurdica o la seva sexualitat.
12. Integrar la interrupci voluntria de lembars en els supsits legals a la sanitat pblica. Defensam la vigncia de la Ley Orgnica 2/2010, de salud sexual y reproductiva y de la interrupcin voluntaria del embarazo.
13. Promoure programes deducaci sexual i potenciar lanticoncepci per disminuir les malalties de transmissi sexual i els embarassos no desitjats.
14. Instaurar consultes dhorabaixa de metge de famlia, metge hospitalari, infermera i pediatra.
15. Elaborar i consensuar amb els professionals i pacients un reglament que permeti facilitar
la lliure elecci de professional prvia sollicitud i una segona opini per determinats procediments.
16. Incrementar la participaci dels professionals i els pacients i escoltar la seva veu per tractar
GHPLOORUDUODTXDOLWDWGHODWHQFLyLVHUPpVHFLHQWV
17. Implantar de forma efectiva la prescripci infermeria.
18. En el marc d un acord global entre la administraci autonmica, la UIB I la societat civil de
les Illes Balears, posar en marxa els estudis de Grau de Medicina de la Universitat de les Illes
Balears.
&UHDUODJXUDGHOGHIHQVRUGHOXVXDULGHOVLVWHPDVDQLWDUL
20. Assegurar la disponibilitat de pressupostVXFLHQWSHUGRQDUUHVSRVWDDOHVQHFHVVLWDWVGH
salut de la poblaci.

La nova agenda contra la desigualtat social-1.3

Donarem suport al Pacte Social per lEducaci.


Lxit escolar ser l objectiu fonamental de la poltica educativa socialista
Impulsarem la millora real de les infraestructures educatives
Incrementarem la inversi en beques
Potenciarem l autonomia dels centres amb la participaci de la comunitat educativa
Recuperarem de forma progressiva els drets dels treballadors de lensenyana i millorarem les plantilles dels centres
Derogarem i substituirem el TIL a travs d un nou consens lingstic escolar
Propugnam una poltica universitria que possibiliti un gran acord entre el Govern
de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears i la societat civil

La poltica de retallades del Govern del PP ha produt una disminuci sense precedents en el dret
a leducaci i a la igualtat doportunitats. No noms han suposat un retrocs en el procs de democratitzaci el sistema educatiu, sin tamb en la qualitat i en lequitat educativa: disminuci
GHOVSUHVVXSRVWVHQHGXFDFLySRWHQFLDFLyGHOHVFRODSULYDGDDXJPHQWGHOHVUjWLRVDOHVDXOHV
augment de les hores lectives del professorat, desaparici de programes i de personal de suport a la
GLYHUVLWDWGHULYDFLyGDOXPQHVDPEQHFHVVLWDWVHGXFDWLYHVHVSHFLDOVDFHQWUHVHVSHFtFVGLVPLQXFLy
de les beques i ajuts a llibres, menjadors, increment de les taxes universitries, etc.
La majoria dindicadors educatius de les Illes Balears estan per sota de la mitjanaGHO2&'(OD
mitjana europea i lespanyola, i per aix s clar que el sistema necessita reformes estructurals que
permetin iniciar un procs de millora sostingut que ultrapassa lmbit duna legislatura.

Un dels SUREOHPHVPpVVLJQLFDWLXVTXHSUHVHQWDHOVLVWHPDHVFRODUEDOHDUpVODEDQGRQDPHQW
escolar que, juntament amb un baix nivell descolaritzaci en el nivell postobligatori batxillerat, formaci professional o universitat- no noms s lexpressi estructural duna problemtica escolar, sin
tamb del model econmic i social que caracteritza la societat balear
A ms, els darrers cursos escolars a les Illes Balears poden sser considerats, sense cap dubte, com
HOVPpVFRQLFWLXVLDPEPpVFULVSDFLyGHODKLVWzULDGHODGHPRFUjFLD, amb la convocatria
duna vaga i tot un seguit daccions educatives i de reivindicaci que han posat de manifest la situaci
GHFRQLFWLYLWDWHGXFDWLYDLGHmanca de canals reals de soluci pels problemes escolars. Tot un
exemple de com no sha de gestionar i governar leducaci. I aix que el President Bauz va comenoDUHOVHXPDQGDWDPEWUHVERQVSURSzVLWVHOGHVHQYROXSDPHQWGHOHVDXWRSLVWHVGHOHGXFDFLyOD
realitzaci dun Pacte Social i Poltic per leducaci, i la consideraci social del docent. Tres propsits
que no noms no shan materialitzat mai, sin que topen amb tota la poltica educativa del govern,
que va exactament en la direcci contrria.
$TXHVWDHWDSDFRQLFWLYDDPEYDJXHVPDQLIHVWDFLRQVLDOWUHVDFFLRQVUHLYLQGLFDWLYHVVKDQSURGXwW
en el moment en qu la majoria del Partit Popular ha aprovat, en solitari, la seva reforma educativa a
WUDYpVGHODQRYDOOHLHGXFDWLYDGHOD/20&(3HUWDQWGXHVQRUPHVOHJLVODWLYHV/20&(L'HFUHW,QWHJUDWGH/OHQJHV 7,/ VKDQFRQYHUWLWSHUXQDSDUWDPEles marques visibles del Partit Popular
sobre la seva concepci sobre leducaci i la poltica educativa; dues normes aprovades en uns
moments en qu encara estam sofrint les retallades educatives a tots els nivells de forma important i
VLJQLFDWLYD$L[zSHUDOWUDSDUWsha convertit en els smbols de loposici poltica, social i educativa contra aquesta forma de concebre i daplicar la poltica escolar.
'DYDQWDTXHVWDVLWXDFLypVHYLGHQWTXHXQDSROtWLFDHGXFDWLYDDOHV,OOHV%DOHDUVTXHGRQLUHVSRVWD
als problemes i reptes que tenim plantejats no pot deixar de tenir en compte el condicionament
de la LOMCE; un condicionant que, des del respecte a la legalitat, caldr tenir en compte, i aplicar
aquelles accions educatives que puguin esmorteir tots els aspectes negatius, antipedaggics i
ideolgics daquesta llei que el PSOE sha comproms, juntament amb altres forces poltiques, a
derogar.
En aquest context poltic, econmic i social, la desigualtat sha convertit en una realitat cada vegada
ms punyent a Espanya i a les Illes Balears; una realitat que va unida a dos factors fonamentals: per
una part a l atur i per altre part al baix nivell educatiu duna part important de la poblaci que varen abandonar els seus estudis obligatoris. Aix doncs la lluita contra la desigualtat social a les Illes
Balears ha de tenir en leducaci un factor fonamental per a aconseguir un increment del nivell educatiu de la ciutadania, per tal de construir una societat ms prspera, ms cohesionada social i familiarment, i una ciutadania ms formada en tots els aspectes: ms crtica i ms culta.
Tota aquesta poltica educativa del Govern del Partit Popular no noms ha tingut com a conseqncia
ODQRUHVROXFLyGHOVSUREOHPHVPpVVLJQLFDWLXVTXHWpSODQWHMDWVHOQRVWUHVLVWHPDHVFRODU
sin que a ms de crear-ne ms, ha produt la ruptura dels canals de dileg educatiu, la desconDQoDGHODFRPXQLWDWHGXFDWLYDLODGHVPRUDOLW]DFLyGHOSURIHVVRUDWDPEWRWHOTXHDTXHVWIHWLPSOLFD
per a la millora de leducaci.

Han tret de les escoles ms de 1.000 professors.


Els Pressupostos deducaci han estat reduts en ms 60 milions d.
Ha augmentat el nmero destudiants per aula en un 20%.
Han retallat 2 milions d per al funcionament dels centres escolars.
8QDOHJLVODWXUDSRFHVWDEOHHO*RYHUQKDWLQJXWQVDFRQVHOOHUVG(GXFDFLy
El Pressupost de per a la Xarxa dEscoletes ha passat de 1,5 milions d a 2010 a 0
(zero ) a 2014.
Els ndex europeus indiquen que el percentatge dabandonament escolar ha de ser
inferior al 10%, per a Balears s, en aquests moments, dun 32 %.
Segons la UE, en 2020 el 85% de la poblaci haur de tenir una formaci equivalent a
la formaci professional de grau mitj o al batxillerat. A Balears s del 48%.
El 40% de la generaci ms jove hauria de tenir estudis superiors complets. A Balears s inferior al 30%.
Ms de 100.000 persones han sortit al carrer contra la poltica educativa del Govern
de Bauz.

Leducaci ha tingut sempre un paper destacat en el projecte socialista. Els socialistes, al llarg dels
anys que hem governat, hem desenvolupat el principi constitucional de qu tots tenim dret a una
educaci de qualitat i sempre amb criteris dequitat. Per aix, per garantir el dret a leducaci i la
igualtat doportunitats defensem la millora contnua duna educaci pblica de qualitat, un dels pilars
de lestat de benestar, basada en un model coeducatiu, democrtic, exigent i participatiu; l educaci
s pels socialistes un servei pblic essencial i fonamental per a fer possible una societat ms democrtica, cohesionada i equitativa.
Per tant, el PSIB-PSOE seguir lluitant per consolidar i millorar una escola inclusiva, igualitria,
intercultural i plural, dotada dels recursos humans i materials necessaris per oferir una educaci de
qualitat que permeti lxit escolar de tot lalumnat sigui quina sigui la seva situaci personal socioeconmica, de procedncia, lloc de residncia...
Tanmateix les solucions als problemes que t el nostre sistema educatiu i l impuls a una poltica educativa de modernitzaci real i social de l educaci a la nostra comunitat ha de passar per tres eixos previs.
En primer lloc UHVWDXUDUHPODFRQDQoDSHUGXGD: cal cosir tot el que s ha espenyat, cal reconstruir la els ponts trencats i destruts; aquest es i ser el nostre primer objectiu, aquest s i ser la

nostra primera preocupaci. Cal recuperar l empatia , cal recuperar la complicitat amb tots els agents
educatius i aix noms es pot fer amb paraules i amb fets. Volem posar en marxa tots els mecanismes de dileg i negociaci existents per dotats de rigor, serietat, veracitat, realitat i credibilitat1RPpVGHVGHODFRQDQoDGHODFRPXQLWDWHGXFDWLYDVHUjSRVVLEOHFRPHQoDUDPLOORUDUGH
veritat, la nostra educaci.
En segon lloc recuperarem de forma progressiva tot el que hem perdut durant tot aquest perode:
els drets dels ensenyants, els pressuposts deducaci, els programes d atenci a la diversitat; caldr
que vagin disminuint les ratios que s han incrementat o les hores de classe del professorat, o incrementar els professors que han estat expulsats del sistema, o que les beques i les ajudes de menjador
o de llibres compleixin la seva funci... Sense aquesta recuperaci, fruit del dileg real, no ser
podria millorar el sistema escolar.
I en tercer lloc aquesta recuperaci sha de fer, tamb, amb reformes, per amb reformes consensuades que millorin la vida quotidiana dels centres, a tots els nivells. El sistema escolar de les Illes
Balears necessita reformes reals, reformes negociades, reformes profundes, reformes macros
i micros,DL[zVLJQLFDSDUODUGDXWRQRPLDGHFHQWUHVGHSODQVFRQWUDHOIUDFjVHVFRODUGHFXUUtFXOXPVDGHTXDWVGHFRQVHQVOLQJtVWLFHVFRODU6LJQLFDPRGLFDUWRWDOOzTXHHVQHFHVVLWLSHUD
millorar els diversos aspectes del sistema escolar de les Illes Balears.
En qualsevol cas, la situaci actual de leducaci a les Illes Balears ens du a la defensa dun Pacte per lEducaci, que permeti alhora recuperar el dileg perdut i avanar en les millores que
requereix el nostre sistema, que en molts casos transcendeixen labast duna legislatura. Per aix,
aquest pacte tindr un plantejament a mitj i a llarg termini que es complementar amb un Pacte
dUrgncia ats el moment actual. En el mateix, hi han de participar tots els sectors educatius implicats, comptar amb una mplia base social, i haur de ser aprovat pels grups poltics parlamentaris i
aplicat pel Govern de les Illes Balears.
La ciutadania ha de saber que, davant els elevats ndex de fracs escolar, s possible plantejar una
poltica educativa que doni resposta a aquesta problemtica i que possibiliti una millora de
leducaci a tots els nivells educatius. Es tracta de posar les bases duna poltica educativa que
faci de lxit escolar un objectiu fonamental i bsic, amb lobjectiu que el sistema balear faci un salt
qualitatiu i aconsegueixi la modernitzaci que el segle XXI exigeix a leducaci i que la societat balear
necessita. Aix doncs, si labandonament escolar s el problema estructural que caracteritza el
sistema educatiu balear, s evident que tota lestratgia educativa ha danar encaminada a la
seva superaci i tenim plans i projectes per fer-ho.
Treballarem en la millora de lexcellncia del nostre sistema educatiu en el seu conjunt que, ateses
les caracterstiques de leducaci balear, passa, dentrada, per millorar lequitat del mateix en tots
els aspectes i nivells. No podem oblidar que la desigualtat social s una de les manifestacions mes
VLJQLFDWLYHVGHODFULVLHFRQzPLFDDFWXDO
Regularem leducaci especial i reorganitzarem els equips de suport en funci de les necessitats.
Lescola inclusiva s una prioritat per alumnes amb discapacitats. Millorarem la informaci el suport i
assessorament de la situaci de persones amb discapacitat en el sistema educatiu

Pel que fa a les infraestructures escolars, s evident que, a pesar del gran esfor realitzat en la legisODWXUDHQFDUDWHQLPGqFLWVDOVTXDOVFDOGRQDUUHVSRVWDGHIRUPDFODUDLVLJQLFDWLYD(Q
DTXHVWFRQWH[WpVQHFHVVDULHODERUDUXQPDSDFRQVHQVXDWGH]RQLFDFLyLGLQIUDHVWUXFWXUHVHGXFDWLves. Parallelament, farem un Pla de reforma i rehabilitaci integral daquestes installacions per
adequar-les a las necessitats ds de lactualitat i que compleixin amb les normatives de seguretat i
accessibilitat vigents.
Apostem pel reconeixement i el prestigi professional del docent i, en funci del nivell educatiu en
el que s imparteix docncia, per la llibertat densenyana del professorat, respectant i donant suport al
treball realitzat. Per aix, proposem un nou sistema de carrera docent basat en el mrit i capacitat
del professorat.
Per altra banda, els socialistes proposam, malgrat la LOMCE, donar als Consells Escolars de centre la mxima capacitat per a qu la participaci sigui efectiva i no simblica, avanant en el marc
normatiu que ajudi a canalitzar la participaci escolar , per a famlies, alumnat, professorat i centres.
Aix, garantirem per normativa la participaci de la famlia, i de la societat en general, en les poltiques
educatives i en la gesti dels centres, amb la potenciaci de les associacions de pares i mares i amb
poltiques educatives que facin ms efectives la seva participaci en el control i gesti dels centres
mitjanant la seva participaci en els Consells Escolars.
No hi ha cap dubte que aquesta legislatura sha caracteritzat tamb per la ruptura unilateral per
part del Govern Balear del consens lingstic escolar que les escoles de les Illes Balears havia
JDXGLWQVHOPRPHQWDFWXDODPEODSRVDGDHQPDU[DGHO'HFUHWGH7UDFWDPHQW,QWHJUDWGH/OHQJHV
VHQVHHOGLjOHJQLHOFRQVHQVGHODFRPXQLWDWHGXFDWLYD'HVGDTXHVWDSHUVSHFWLYDHO36,%SURSRsa, en el marc de les reformes que el sistema escolar de les Illes Balears necessita, la recuperaci
GHO&RQVHQV/LQJtVWLF(VFRODUSDUWLQWGHO'HFUHWGH0tQLPVSHUzDPEOHVPRGLFDFLRQVLOHV
aportacions que els nous reptes educatius planteja a la instituci escolar. En aquest sentit, el
PSIB-PSOE t el comproms poltic i educatiu de derogar el Decret de Tractament Integrat de Llenges (TIL).
Pel que fa a la nostra Universitat, lobjectiu s que compleixi amb excellncia totes les seves funcions: docncia, recerca, innovaci i difusi del coneixement i la cultura dacord amb el que
estableix lagenda europea per a la modernitzaci de les universitats. El nostre comproms passa
igualment pel fet de que cap estudiant sha de veure privat destudiar per manca de recursos
econmics. Per tant, sha de tornar a apostar per la poltica de beques i ajuts que potenci la igualtat
doportunitats.
'HIHQVDPXQsistema educatiu superior, robust, innovador i capdavanter com un dels vectors
per al canvi de model productiu. La inversi en educaci cincia i innovaci s una inversi producWLYDLHQDTXHVWFRQWH[WODXVWHULWDWHQODGHVSHVDS~EOLFDKDGHVLJQLFDUPDMRUH[LJqQFLDGHOHFjFLD
mai retallades pressupostries indiscriminades.
Ens comprometem a impulsar un model universitari que savanci amb projeccions de futur, ms obert
i emprenedor, aprofundint per aix en lautonomia universitria i la rendici de comptes. En
aquest context de reformes de tota la poltica de leducaci superior, propugnam una poltica universitria a les Illes Balears que possibiliti un gran acord, des de les competncies de cada un dels inter

vinents, entre el Govern de les Illes Balears, amb totes les Conselleries implicades, la Universitat de
les Illes Balears, i la societat civil amb el seu Consell Social. Es tractaria dun gran acord que possibilits les reformes necessries que la UIB necessita per a fer front als reptes, que la globalitzaci
universitria, la societat del coneixement i la comunitat balear necessiten en totes les dimensions de la
vida, poltica, econmica, social, cultural, tecnolgica i professional.
Per altra banda, i en el marc d un acord global entre la administraci autonmica, la UIB I la societat
civil de les illes Balears, el nostre projecte inclou posar en marxa els estudis de Grau de Medicina de
la Universitat de les Illes Balears. Aquesta iniciativa ser completada amb loferta de postgrau universitari en cincies de la salut.
El nostre sistema educatiu necessita reformes i profundes, per consensuades. Calen reformes
del i per a el segle XXI. Per el que no s possible s fer reformes sense tenir en compte que estam
en una societat del coneixement, ms globalitzada, ms competitiva, ms exigent. El que no s possible s fer una reforma educativa, que torni a lelitisme, que vagi en contra de la democratitzaci educativa. No es pot tornar endarrere desprs del que sha aconseguit. El que s que es necessita
sn UHIRUPHVTXHPLOORULQOHFjFLDLOHFLqQFLDLOH[FHOOqQFLDGHOVLVWHPDHGXFDWLXSHUzGHV
de lequitat i la igualtat doportunitats. La societat del segle XXI necessita ciutadans formats i no
V~EGLWVDPEEDL[HVTXDOLFDFLRQVHGXFDWLYHV/HOLWLVPHHGXFDWLXQRVHUYHL[SHUODVRFLHWDWGHOVHJOH
XXI; la societat del segle de la globalitzaci, del coneixement i de les incerteses necessita d una ciutadania que aprengui, desaprengui i reaprengui.

Donarem suport al Pacte Social per lEducaci, que permeti alhora recuperar el dileg
perdut i avanar en les millores que requereix el nostre sistema, i que tindran com objectiu fonamental lxit escolar.
Derogarem i substituirem el TIL (Tractament Integral de Llenges) per un nou sistema
basat en el consens lingstic escolar, en el marc de lautonomia dels centres, i amb lobMHFWLXQDOTXqHOVDOXPQHVVLJXLQFRPSHWHQWVHQHOSOHGRPLQLGHOFDWDOjLGHOFDVWHOOjL
una competncia adequada de langls o duna altra tercera llengua.
Lalumnat immigrant ser distribut de forma equitativa entre els centres pblics i els
privats concertats amb lobjectiu de dur a la prctica el principi digualtat. Es dotar als
centres dels recursos adients per a latenci a la diversitat i a lalumnat amb necessitats
HVSHFtTXHV6DGRSWDUDQSROtWLTXHVFRQVHQVXDGHVTXHGHVLQFHQWLYLQODVHJUHJDFLy
escolar. I tot aix en el marc duna escola inclusiva i d un pla per a fer possible aquest
objectiu.
Ens comprometem a assolir per a leducaci el 5% del PIB, de forma progressiva, i un
DXJPHQWQVDUULEDUDOVQLYHOOVGHOD8(DPLWMjWHUPLQL(QTXDOVHYROFDVHOQRVWUHSULmer objectiu ser revertir progressivament les retallades en els pressupostos deducaci
dels darrers anys.
Incrementarem la inversi en beques. Ning deixar destudiar per motius econmics.

Lexistncia de menjadors escolars s, en aquests moments, una qesti bsica i necessria*DUDQWLUHPHOVVHUYHLVGHTXDOLWDWVXFLHQWVSHUDSHUPDQqQFLDHQHOFHQWUHDEDQV


i desprs de lhorari escolar.
Simplantaran sistemes sostenibles dadquisici dels llibres de text, i es fomentar ls
de materials didctics que no suposin una despesa per a les famlies. Molts dels llibres
SRGUDQVHUVXEVWLWXwWSHUSODWDIRUPHVGLJLWDOVTXHVXSRVHQXQDUHGXFFLyVLJQLFDWLYDGH
despeses per a les famlies.
Informatitzarem els centres educatius, en xarxa, amb recursos actualitzats i amb el suport
adequat. Incorporarem als currculum i als centres el pensament computacional i la programaci en el marc de la competncia digital. Impulsarem lexistncia de coordinadors
TIC als centres.
Situarem a la Formaci Professional en el lloc que mereix - i que la LOMCE impedeix augmentant loferta d acord amb les necessitats socials i del sistema productiu, i fent-la
ms accessible al conjunt de la poblaci.


Ampliarem les opcions formatives per als joves fora del sistema educatiu, sense la titulaFLyGH*UDGXDWGDHQ(62DPEXQDJDUDQWLDGHIRUPDFLyQVHODQ\V
Lescola inclusiva ser leina clau per a la integraci social de les persones amb discapacitat, i per aix dotarem els centres educatius del personal de suport i dels recursos
necessaris per donar una atenci educativa adequada a les necessitats de lalumnat amb
discapacitat. En aquest context caldr un tractament concret i diferencial dels centres
HVSHFtFV
Elaborarem un PDSDGH]RQLFDFLyLGHQRYHVLQIUDHVWUXFWXUHVHGXFDWLYHV consensuat
amb les distintes administracions i sectors implicats, aix com un pla de rehabilitaci i
modernitzaci de les existents.
Es denegaran els concerts als centres que segreguin per sexes.
Impulsarem la creaci de centres integrats deducaci infantil, primria i secundria,
quan sigui possible, comenant per realitzar alguns plans pilots, dacord amb els centres
i la comunitat educativa implicada. Matrcula nica durant tota lescolaritzaci.
Treballarem per recuperar, de forma progressiva, els drets laborals dels treballadors
de l ensenyana que shan perdut durant aquests anys, possibilitarem la millora de les
plantilles de centres i convocarem oposicions als cossos docents.
Establirem, en el marc de la normativa existent, un model de carrera professional dels
docents que tingui en compte i incentivi la major implicaci en la millora dels resultats
de lalumnat i la participaci en els projectes de centre.
Reforarem lautonomia organitzativa, pedaggica i de gesti dels centres, per afavorir
la realitzaci de projectes innovadors per a la millora dels aprenentatges de lalumnat i el
desenvolupament professional del professorat, i facilitarem que tots els centres comptin
amb equips directius estables, ben formats i amb projectes de direcci compartits per
tota la comunitat educativa.

Donarem als Consells Escolars de centre la mxima capacitat per a la participaci efectiva de famlies, alumnat i professorat.
Potenciarem el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), millorant i ampliant la representaci de la comunitat educativa i incrementant les seves funcions, en tant que sigui
un autntic parlament educatiu de les Illes Balears.
Possibilitarem els acords necessaris per a reforar la dimensi socioeducativa de lescola, a travs dacords amb els Ajuntaments, les entitats cviques i socials, els diversos
agents educatius de la comunitat i els Consells Escolars Municipals.
Regularem leducaci especial; lescola inclusiva s una prioritat per alumnes amb discapacitats.
Durem a terme una UHJXODFLyHVSHFtFDGHOVFHQWUHVG(QVHQ\DPHQW6XSHULRUQR8QLversitari (Escola Superior de Disseny, ESADIB i Conservatori Superior de Msica).
Defensem un sistema universitari robust, innovador i capdavanter com un dels vectors
per al canvi de model productiu. Es propiciar un gran acord per implantar les reformes
necessries.
Posarem en marxa els estudis de Grau de Medicina de la Universitat de les Illes Balears
en el marc d un acord global entre la administraci autonmica, la UIB I la societat civil
de les Illes Balears.
Impulsarem lestabilitat i la professionalitzaci de la Conselleria d Educaci i dels seus
diversos organismes interns com l IAQSE o la Inspecci Educativa.
Sollicitem lajornament de laplicaci i desenvolupament de la LOMCE pel present curs.
En qualsevol cas el PSOE ha expressat el seu comproms de derogar aquesta Llei educativa en el proper perode legislatiu. En aquest context revisarem els currculums aprovats per la Conselleria, possibilitant la participaci real dels professionals de l educaci
i les seves associacions i entitats representatives.
Suprimirem la Llei de Smbols aprovada a proposta del Govern del Partit Popular.
Proposarem que simplanti el joc de escacs en el sistema educatiu ateses les seves qualitats didctiques com el clcul, lanlisi o la presa de decisions i els valors que destilla
com la persistncia o la concentraci.

La nova agenda contra la desigualtat social-1.4

1LQJ~DPEXQDVLWXDFLyGHJUHXGLFXOWDWVRFLDOLHFRQzPLFDHVTXHGDUjDOFDUUHUD
conseqncia dun desnonament
Ni una sola famlia sense atenci a la seva situaci de pobresa
Donarem una resposta gil i rpida a les persones interessades per tal de garantir
laccs a les prestacions a les que tengui dret.
Farem compatibles varies prestacions simultniament: teleassistncia, ajuda a domicili, centre de dia, residncia i prestaci econmica.
Evitarem que es tallin els serveis energtics bsics (aigua, gas i electricitat) per impagament per greus situacions socials i econmiques

El model social europeu conegut com lEstat del Benestar ha estat la conquesta duna lluita constant
de molta gent liderada pels socialdemcrates. Per en els darrers quatre anys hem vist com les retallades han creat un panorama ben gris pels serveis socials. Igualment, la reforma local que impulsa el
govern central del PP ha suposat un gran atemptat al procs que, en positiu, havem realitzat els darrers anys, tornant a posar damunt la taula dilemes i debats que pensvem superats.
En tot cas, el balan s pattic: El 30% de la poblaci balear viu en risc dexclusi, fora del sistema normalitzat, una xifra esferedora: sn joves sense feina, o aturats de llarga durada, o famlies
desnonades, o persones majors sense recursos que viuen allades sense rebre latenci que toca, oi
treballadors que fan feina amb condicions de quasi explotaci laboral ...
Aix, el QDOGHODFULVLQRKDDUULEDWDODJUDQPDMRULDVRFLDO que continua patint amb persistncia
latur, el deteriorament dels seus ingressos i les condicions de vida. La sortida de la crisi econmica
est provocant una enorme desigualtat econmica i social entre les persones, una bretxa que cada dia
sobri un poc ms.
Lorigen daquesta situaci es senzill de diagnosticar: El PP, tant des del Govern Central com des del
Govern Bauz, ha retallat la gran majoria de serveis i no ha fet inversions socials. Al tancament de
OHVretallades es xifraven en 43,4 per persona y any, la qual cosa projecta una xifra anual
en torn als 50 milions GTXHHQWRWDXQDOHJLVODWXUDGRQDXQD[LIUDSUz[LPDDOVPLOLRQV$L[z
FRQGXHL[DSHQVDUTXHODIDPRVDOOXLWDFRQWUDHOGqFLWTXH33KDLPSODQWDWPLWMDQoDQWlanomenada

austeritat pressupostria, sha fet, en gran part, sobre les espatlles de les persones que pertanyen
a les franges ms vulnerables de la societat i als qui la crisi econmica ha causat ms sofriment.
Tenim una de les despeses socials, cobertures i quantitats destinades a rendes mnimes, ms bai xes
de lEstat: una de cada 10 persones daquesta Comunitat pateix pobresa severa. Aquesta dada
no sembla incentivar al Govern Bauz perqu de tota despesa pressupostada durant aquesta legislatura, a la Renda Mnima dInserci Social no ha anat ni tan sols un euro...Ni un euro!
Les retallades han deixat a molts de ciutadans de la nostra terra ben al devora del precipici, la qual
FRVDVLJQLFDXQHYLGHQWSHULOOde la ruptura de la cohesi social. En realitat, durant aquests darrers
quatre anys sha estat practicant una autntica demolici del sistema, que afecta a la classe mitjana i treballadora. El seu equivalent en sanitat seria com si, davant una epidmia, el Govern decids reduir els recursos sanitaris.
En tots els mbits la situaci s de mxima emergncia, per laplicaci de la Llei de Dependncia
s especialment dramtica.(QLPpVGHSHUVRQHVFDGDDQ\, amb el dret reconegut a percebre ajudes com a dependents, han mort esperant aquestes prestacions. I tot, per les
UHWDOODGHVGHO3DUWLW3RSXODU,DL[zQRpVWRWSHUVRQHVDPEHOVGUHWVUHFRQHJXWVHVWDQDOHVSHUD
GHSRGHUFREUDULDOWUHVKDQYLVWPLQYDWHOVHXJUDXGHUHFRQHL[HPHQWGHGHSHQGqQFLD
El Govern Bauz sha negat a pagar els endarreriments dels drets no gaudits als hereus. Els convenis
amb els municipis no han suposat ni una sola nova plaa de centres de dia. Ha augmentat el copagaPHQWQVDOGHOFRVW. El darrer any hi hagut la directriu poltica de fer re-avaluacions de grau per
tal de rebaixar-lo i rebaixar la prestaci econmica.
7DQW5DMR\FRP%DX]iKDQLQVLVWLWHQTXHHOVVHUYHLVVRFLDOVQRHVSRGHQSDJDU3HUzHQGHQLWLYD
aquest missatge propagandstic s una coartada per poder-los privatitzar. La crisi genera incertesa
a molta gent i la incertesa crea por, i la por paralitza, deixant el cam mes fcil, sense resposta social
massiva, per a les retallades i les privatitzacions.
Com s evident, la privatitzaci de la protecci social va en contra dels principis digualtat i de justcia
social. Sempre hi haur persones que no podran pagar uns serveis privats que els protegeixin contra
les adversitats de la vida; necessitaran el suport dels serveis pblics, que sn el patrimoni dels
qui no tenen patrimoni.
En el rerefons daquesta situaci apareixen les dues poltiques distintes que, histricament, shan produt: duna banda, les idees conservadores que entenen la pobresa com una desgrcia individual
que per caritat sha dafrontar i, de laltra, les idees progressistes que es tradueixen en moviments
socials i iniciatives pbliques que consideren que la pobresa t una causa social a la qual sha de donar una resposta pblica.

El 30% de la poblaci balear viu en risc dexclusi, fora del sistema normalitzat.
Lany 2013 hi havia 192.415 menors censats a les Illes Balears i dels quals 72.732
estaven en risc de pobresa.
En 2012 i 2013, ms de 2.400 persones dependents han mort sense haver rebut cap
prestaci de la Llei de Dependncia, a pesar de que tenien els drets reconeguts.
Les Illes Balears han deixat de rebre cada any 25,3 milions per part del Govern dEspanya en concepte daportaci als dependents.
Lany 2014 hagu a les Illes Balears 7 desnonaments diaris de mitjana.
A les Illes Balears, el PP ha retallat la despesa de Serveis Socials per habitant en poc
ms de la meitat: Lha passat de 132,5 a 74
El Govern Bauz ha destinat a una prestaci essencial per a la subsistncia, 18 cntims per cada 100 pressupostats en aquesta legislatura.

Com s natural, i la histria ens avala, el socialistes assumim la responsabilitat de tornar a liderar el creixement dels

serveis socials. Per aix impulsarem una reforma constitucional que deixi clar els drets de les
persones als serveis socials.'UHWVXEMHFWLXSHUDWRWKRP$UDHQFDUDVHPEOHQXQOX[HTXHTXDQKL
ha diners es fan, i quan no nhi ha, es retiren.
Ats que el paper del Tercer Sector Social s promoure la solidaritat social, hem de protegir-lo i reforar-lo.
Aprovarem una Llei autonmica del Tercer Sector que permeti els convenis de llarga durada amb entitats
no lucratives de prestigi i solvncia. Aquesta llei reconeixer la seva funci especial, oferir un tractament
favorable en tots els mbits de ladministraci publica, fomentar la creaci de centres i serveis i impulVDUjHOFRQFHUWGHVHUYHLVLSURJUDPHVGLULJLWVDOHVSHUVRQHVDPEGLFXOWDWVVRFLDOV
Estem en contra de la privatitzaci dels serveis pblics de benestar perqu el benestar social no
pot ser un negoci. La privatitzaci vol dir que els usuaris paguin el cost ntegre del servei i, a ms, el
EHQHFLGHOVVHXVSURSLHWDULVEstem en contra de qu els serveis els paguin ntegrament els usuaris. En qualsevol cas, laportaci pecuniria ser sempre proporcional a la seva situaci econmica.
/HVGLFXOWDWVHFRQzPLTXHVDFWXDOVLHOVUHSWHVVRFLRGHPRJUjFVHQVFRPSURPHWHQVHULRVDPHQWD
cercar frmules concretes per millorar la gesti i cercar s frmules innovadores que donin millor
servei als ciutadans i costin menys diners, ja que aix podrem eixamplar la cartera de prestacions.
En aquest sentit, promourem la concertaci sempre que sigui el procediment adequat i que els
ciutadans i els professionals no hi perdin. Preferim la concertaci amb les ONG que defensen les
causes socials i presten serveis de qualitat.
(QGHQLWLYDDPEODOLDQoDHVWUHWDDPEDOWUHVIRUFHVSROtWLTXHVLDPEHQWLWDWVVRFLDOVSURJUHVVLVWHV
tornarem a fer crixer els serveis socials de les Illes, tot dins el marc de la Cartera de Prestacions Bsiques.

Blindarem les competncies socials dels ajuntaments i evitarem l aplicaci de la reforma local al
JHQHUGH'HVGHO*RYHUQGHOHV,OOHV%DOHDUVLPSXOVDUHPXQDQRUPDDXWRQzPLFDSHUWDOGHSUHservar els llocs de feina que la Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local posa en
risc, aix com DVVHJXUDULPLOORUDUHOQDQoDPHQWTXHUHEHQOHVFRUSRUDFLRQVORFDOVSHUSDUWGHOV
pressuposts autonmics. Els Ajuntaments prestaran els serveis socials bsics, seran les portes del
sistema i els promotors de lacci social en el seu municipi.
Els Consells Insulars seran els protagonistes dels serveis socials supramunicipals i especialitzats en
cada una de les Illes, i el Govern ser entitat legisladora, coordinadora i integradora. Tamb ens esforaUHPHQHVFXUoDULVLPSOLFDUHOVSURFHVVRVDGPLQLVWUDWLXVSHUOHVDFUHGLWDFLRQVDXWRULW]DFLRQVMXVWLFDFLons, valoracions i accs als serveis i prestacions pblics, evitant exigncies desproporcionades.
El sistema de serveis socials no pot funcionar b sense un bon dispositiu per atendre les situacions
demergncia social. Per tal que les persones trobin una resposta rpida i multidisciplinar, i per evitar
GXSOLFLWDWVLLQHFLqQFLHVcrearem un Servei dUrgncies Socials, centralitzat per cada Illa, conveniat
amb les entitats i ajuntaments, per una primera atenci a les persones grans o infants que pateixen desatenci o maltractament, dones vctimes de la violncia de gnere, persones que han perdut sobtadament lallotjament i no disposen de recursos propis per cercar-ne un de nou, persones sense
recursos econmics que necessiten ajuda per a medicacions urgents, alimentaci, etc.
Recuperarem les lnies dajuda a les associacions per garantir la prestaci daquells serveis que
ladministraci pblica no pot oferir per ella mateixa, en particular a Eivissa, Menorca o Formentera, on
pel nombre redut dusuaris tal vegada lAdministraci no pot implementar el servei.
Promourem un gran acord ciutad entre la CAIB, els Consells insulars, els Ajuntaments, les organitzacions del Tercer Sector i els Grups Parlamentaris per a la impulsi d una Carta de Drets Socials de
OHV,OOHV%DOHDUVLODUHDOLW]DFLyGXQ3OD(VSHFtF$XWRQzPLFFRQWUDODSREUHVD dotat de recursos
HFRQzPLFVHQHOPDUFGHODFRUGSDUODPHQWDULGHOVLJQDWSHUWRWVHOVJUXSVSROtWLFV
/D5HQGD0tQLPDG,QVHUFLyVRFLDOYLJHQWQRpVXQDUHVSRVWDVXFLHQWDODQRYDUHDOLWDWVRFLDOMDTXH
la crisi econmica ha canviat lescenari. Transformarem progressivament la RMI en una Renda
Bsica, reconeixent una nova prestaci econmica com lexercici de tot un dret subjectiu, aix com
ampliar, consolidar i donar estabilitat als serveis i programes de formaci, orientaci i inserci laboral
de collectius vulnerables.
Per altra banda abordarem dimmediat el drama dels desnonaments, que ha desaparegut prcticament de lagenda poltica del PP, tot i que cada dia es continuen provocant execucions hipotecries. A
les Illes Balears es produeixen 7 desnonaments diaris de mitjana.
El PSIB-PSOE assumeix el comproms de que QLQJ~DPEXQDVLWXDFLyGHJUHXGLFXOWDWVRFLDOL
econmica es quedar al carrer a conseqncia dun desnonament'HQWUDGDIDUHPXQFRQYHQL
amb entitats socials i propietaris de pisos sense ocupar, per ubicar a persones o famlies de manera temporal QVTXHWURELQXQDVROXFLyQRUPDODOVHXSUREOHPDGKDELWDWJH
'HVGHO*RYHUQGHVSOHJDUHPGHIRUPDGHFLGLGDPHVXUHVGLQWHUPHGLDFLyDPEOHVHQWLWDWVQDQFHres en aquests casos de desnonaments. Aquesta iniciativa anir acompanyada, quan sigui possible
i es donin raons socials clares, de mesures dexpropiaci temporal en casos de desnonament de
lhabitatge habitual per part dentitats bancries. A ms, en el nostre marc competencial, arbitrarem mesures de segona oportunitat per al cas dimpagaments hipotecaris en habitatges i activitats econmiques.

Aquestes accions de Govern es completaran amb ladquisici pblica dhabitatges protegits. Incrementarem el parc pblic de lloguer, i establiment de mecanismes de posada en lloguer social de
OHVWRFGKDELWDWJHVEXLWVTXHHVWDQVREUHWRWHQPDQVGHOHVHQWLWDWVQDQFHUHV Aix per facilitarem laccs a lhabitatge dels joves i les famlies amb majors necessitats.
Al mateix temps, JUDYDUHPVFDOPHQWHOVKDELWDWJHVEXLWV i, amb mesures pbliques de garantia
destinades als propietaris, desenvoluparem un conveni amb entitats socials i propietaris de pisos sense ocupar, per XELFDUKLSHUVRQHVRIDPtOLHVGHPDQHUDWHPSRUDOQVTXHHVWURELXQDVROXFLyDO
seu problema dhabitatge.
En parallel, posarem en marxa una acci pblica per tal de no permetre el tall de subministraments bsics com lelectricitat o laigua per tal devitar una acumulaci de deute insostenible per
OHVIDPtOLHVEXQIRQVGHFRPSHQVDFLyHQHUJqWLFTXHKDQGHPDQWHQLUOHVSUzSLHVHPSUHVHVVXEPLnistradores.
Pel que fa a la Llei de Dependncia, recuperarem els continguts i nivells datenci que es varen
aconseguir a la legislatura 2007/2011 i la consolidarem perqu no es pugui eliminar mai ms. En
qualsevol cas, VHUHPPpVHFLHQWVLUjSLGVHQHOVSURFHVVRVLJDUDQWLUHPODVXFLqQFLDHFRQzPLFD
GHOHVSUHVWDFLRQV&RQWHPSODUHPWRWVHOVVXSzVLWVGHYDORUDFLySHU'HSHQGqQFLDGHIRUPDJUDWXwWD
pels ciutadans. 'RQDUHPXQDUHVSRVWDjJLOLUjSLGDDOHVSHUVRQHVLQWHUHVVDGHVSHUWDOGHJDUDQWLU
laccs a les prestacions a les que tengui dret, i farem compatibles varies prestacions de manera
simultnia: teleassistncia, ajuda a domicili, centre de dia, residncia i prestaci econmica.
Instarem a lEstat a UHFXSHUDUODJXUDGHOFXLGDGRUDPEFRWLW]DFLyDOD6HJXUHWDW6RFLDOi a cercar
PHVXUHVSHUIHUDRUDUOHFRQRPLDVXEPHUJLGDHQOjPELWGHODWHQFLyDOHVSHUVRQHVJUDQV
La majoria de persones grans no volen ser atesos al centres residencials, per tant, millorarem latenci
residencial per al mateix temps impulsarem alternatives denvelliment digne com les llars compartides, els centres de dia, els habitatges tutelats i els serveis dajuda a domicili.
Per a impulsar la inserci laboral en centres per a persones vulnerables introduirem les clusules
socials a tots els contractes pblics, aix com la frmula dels contractes de reserva, de forma que
WRWHVOHV$GPLQLVWUDFLRQVGHGLTXLQXQGHOSUHVVXSRVWDODUHVHUYDGHFRQWUDFWHVDPE&HQWUHV(Vpecials de Treball i Empreses dInserci Social.
(QODVLWXDFLyGHULVFGHSREUHVDGXQGHODSREODFLyGHOHV,OOHVODSREUHVDLQIDQWLOpVODPpVSUHocupant. Per afrontar aquest gran problema, aprovarem un Pla Autonmic de suport a lalimentaci
infantil, TXHFRQWLQGUjPHVXUHVLUHFXUVRVVXFLHQWVSHUJDUDQWLUTXHOHVIDPtOLHVDPEPHQRUVDOVHX
crrec que es trobin en situaci de precarietat, tenguin cobertes les seves necessitats bsiques dalimentaci.
Pel que fa a la cooperaci internacional, seguirem lluitant contra leradicaci de la pobresa en els pasos ms vulnerables, seguint la tradici municipalista dels Fons de les diferents Illes.
Per altra banda, cal dir que una de les senyes didentitat dels socialistes s el reconeixement dels
drets de les dones. Amb el convenciment de qu progrs i feminisme van de la m tenim iniciatives en
diferents mbits entre els quals cal destacar el dret a una vida sense violncia i sense pobresa, les
majors xacres que copegen a la nostra societat.

Un objectiu primordial: evitar que hi hagi una sola famlia sense atenci i seguiment
de la seva situaci de pobresa. Promourem un acord entre institucions i agents impliFDWVSHUXQ3OD(VSHFtF$XWRQzPLFFRQWUDODSREUHVD


&DSSHUVRQDDPEJUHXVGLFXOWDWVVRFLDOVLHFRQzPLTXHVes trobar al carrer per


haver estat desnonat de ca seva. Oferirem dhabitatges socials a les persones que han
perdut la casa.


Implantarem de manera progressiva una Renda Bsica per a les persones que no poden fer front a les seves despeses bsiques, independentment de la seva situaci laboral.


Impulsarem un Pla de Suport a lAlimentaci Infantil per que les famlies amb menors
en situaci de necessitat, cobreixin les necessitats dalimentaci.


Donarem un nou impuls a la Targeta Bsica per a la compra de productes alimentaris


de les famlies i persones amb greu risc dexclusi.
6

Articularem un sistema per garantir que cap famlia en situaci de pobresa es vegi
sense subministrament dels serveis energtics bsics (aigua, llum o gas) per no poder
pagar les factures.
7

Crearem un Servei dUrgncies Socials per garantir una atenci immediata a les persones en situaci durgncia per maltractes, desnonament, o manca total de diners per
fer pagaments urgents.
8

Recuperarem els antics nivells datenci a la Dependncia. Donarem una resposta


gil i rpida a les persones interessades per tal de garantir laccs a les prestacions a
les que tengui dret.
9

Instarem a lEstat a revisar els barem de valoraci que determinen els graus de dependncia per facilitar laccs de les persones que, amb els decrets del PP, han quedat
excloses.
:

Disminuirem la llista despera de residncia amb ms places pbliques. Mentrestant, concertarem places amb residncies privades, prioritriament amb les entitats no
lucratives.
;

Crearem un sistema transparent de la gesti de la llista despera de les persones


que estan pendents de rebre un recurs assistencial, per tal de tenir garantida lequitat
en laccs a una plaa residencial.


Els hereus duna persona morta abans dhaver rebut la prestaci econmica del
SAAD tendran dret a cobrar, de manera retroactiva, els endarreriments.


Per a impulsar la inserci laboral en centres per a persones vulnerables introduirem les clusules socials a tots els contractes pblics.


Augmentarem les places concertades amb el sector de la discapacitat, abordant


conjuntament equipaments que garanteixin les necessitats actuals i futures.


Substituirem progressivament les convocatries de subvencions anuals pels procediments de subvencions pluriennals i/o contractes programa.
6

Crearem una Llei Autonmica del Tercer Sector Social per reconixer la seva funFLyHVSHFLDOLIRPHQWDUODFUHDFLyGHFHQWUHVLVHUYHLVSHUDOHVSHUVRQHVDPEGLFXOWDWV
socials .
7

Els Consells Insulars seran els protagonistes dels serveis socials supramunicipals
i especialitzats en cada una de les Illes, i el Govern ser entitat legisladora. Els Ajuntaments prestaran els serveis socials bsics, seran les portes del sistema.
8

Tornarem a impulsar els plans municipals digualtat per tal davanar amb la supressi de desigualtats entre homes i dones, i contra la violncia de gnere.
9

Impulsarem una reforma constitucional que deixi clar els drets de les persones als
serveis socials.
:

La cooperaci internacional per al desenvolupament sencaminar cap a lhoritz


del comproms internacional del 0,7%.


La nova agenda contra la desigualtat social- 1.5

Tendrem un Govern paritari i, per primera vegada, una dona a la presidncia de la


Comunitat Autnoma.
Posarem en marxa un Pla per leradicaci de lexplotaci laboral de la dona
Prioritzarem laccs als habitatges pblics a les famlies monoparentals i vctimes de
la violncia de gnere.
Totes les subvencions de lAdministraci pblica tindran criteris digualtat de gnere
TXDQWLFDEOHV

Les poltiques que ha dut a terme el PP aquesta legislatura no han fet ms que eixamplar bretxes
estructurals que ja patien les dones i esbucar els avenos i les lleis que posaven el focus en la direcci correcta, que sn les poltiques pbliques antidiscriminatries, poltiques que, per cert, tant La
Uni Europea com recentment lONU han reconegut.
(OVUHWDOOVODUHIRUPDODERUDOLODXVWHULWDWHQVKDQIHWUHWURFHGLUDQ\VLDVVLVWLPDXQDofensiva
ideolgica neoconservadora sense precedents en democrcia. Tant Balears com a Espanya
les dones han deixat de ser una prioritat de les poltiques dels Governs del PP. Shan retallat els
pressuposts en igualtat, en violncia de gnere, en prevenci, sensibilitzaci, en les poltiques
efectives.
El copagament de medicaments, la retirada de targetes sanitries, els retalls en dependncia, en
la tele assistncia, en el pagament de la seguretat social a les dones cuidadores, la reforma de les
pensions han afectat a homes i dones, per especialment a les segones, que sn ms longeves i
pateixen malalties crniques, tenen pitjors pensions, normalment no contributives, han de viure soles
i tenen ndex de dependncia superior als homes. Sobre aquestes persones, les ms vulnerables els
Governs de Bauz y Rajoy han recaigut els retalls de prestacions i serveis.
Captol apart per la Reforma Laboral de Rajoy perqu expulsa a les dones de locupaci ats que
elimina el dret a la conciliaci de tots els treballadors i treballadores quan permet organitzar la
jornada, els torns i els temps de treball noms en funci de les necessitats econmiques, organitzatives i de la producci, sense tenir en compte les necessitats datenci i cura de les famlies.
Avui es permet a les empreses obligar a fer hores extraordinries en els supsits de contractes a
temps parcial que en la seva gran majoria sn de dones - i impedeix als treballadors i treballado

UHVRUJDQLW]DUHOVVHXVWHPSVQVLWRWSHUODFWjQFLD6yQOHVGRQHVOHVque socupen en major mesura de latenci a les persones en situaci de dependncia i dels infants i, en conseqncia moltes
shan vist obligades a renunciar a la seva feina davant la impossibilitat de conciliar la seva vida familiar
i laboral.
$TXHVWDUHIRUPDODERUDOpVSHULOORVDSHUDWRWDODVRFLHWDWSHUTXqDPpVGHVHULQMXVWDLQHFDoLGLVcriminatria, GHVDSURWDOHQRUPHSRWHQFLDOTXHVXSRVDFRPSWDUDPEOHVFDSDFLWDWVGHODPHLWDW
de la poblaci i les seves possibilitats de participar en el creixement econmic i social que segueix
demandant nostra societat i requereix el nostre pas.
Un cop ms la dreta, davant duna situaci de crisi, expulsa a les dones de lactivitat econmica i, per
tant, de lactivitat social. Un cop ms pretn substituir els drets socials de lEstat del Benestar per
la doble i triple jornada de les dones perqu siguin elles les que socupin en exclusiva de latenci
IDPLOLDU/DUHDOLWDWQDOGHOD5HIRUPD/DERUDOGHO33pVTXHODprecarietat de la feina en general - i
femenina en concret - ha arribat a uns lmits sense precedents.
/DSUzSLDFRQJXUDFLyGHO*RYHUQGH%DX]ipVXQUHH[GHOTXHHQWpQODGUHWDUjQFLDSHULJXDOWDWGH
gnere: dels 19 consellers nomenats durant la present legislatura, noms 4 han estat dones i 2
han estat cessades fulminantment per defensar les poltiques que el propi Bauz els havia imposat: el
TIL a Educaci i el tancament dHospitals a Sanitat.
Finalment sembla preocupant que, mentre augmenta la violncia de gnere a les Illes Balears, les
ordres de protecci en aquest mbit hagin davallat a gaireb la meitat en els darrers 5 anys. A
ms, les noves tecnologies de la comunicaci xarxes socials, mbil, internet.. ha obert noves geoJUDHVSHDOOzTXHHVGHQRPLQDFLEHUDFRVDPHQWTXHVKDXUjGHWHQLUPROWHQFRPSWH

. Els homes cobren de mitjana 5900 a lany ms que les dones com a conseqncia
de la temporalitat, la parcialitat i la desigualtat en lmbit de les feines familiars. La
bretxa salarial de les dones a Balears s dun 17%.
. La taxa docupaci de dones amb estudis superiors ha davallat a Balears 2 punts,
just el contrari del que ha passat a altres comunitats autnomes.
. El 74% de les persones ocupades a temps parcial sn dones.
. Per cada 10 persones laboralment inactives, 9 sn dones.
. Per cada home que redueix la seva jornada, ho fan 9 dones.
. El 93% de les persones cuidadores donades dalta a la SS, sn dones.
. Lany 2007 es van dictar 860 ordres de protecci per violncia de gnere. Lany 2012,
van ser 488.

Per progressar s tan important el capital simblic com les poltiques materials; per tant, un dels compromisos dels socialistes seran la conformaci de governs paritaris. Perqu creiem que a la crisis de
la democrcia se li ha de respondre amb ms democrcia i millorar la representaci dels sexes.
Com a constataci del comproms cal destacar que el Partit Socialista presenta -desprs dun procs
de primries obertes on es varen presentar dues dones- a la primera candidata socialista a la presidncia del Govern. Tenim loportunitat de tenir la primera presidenta de la comunitat autnoma
des de la democrcia.
Resituarem les poltiques pbliques digualtat de gnere com a motor econmic i de cohesi social. Aniran de la m de la recuperaci dels serveis pblics, els drets i llibertats que conformen lEstat
del benestar. Aquestes seran les nostres prioritats de govern la propera legislatura.
Per aix, els socialistes de Balears instarem al Govern de lEstat a derogar la Reforma laboral, letal
pel conjunt dels treballadors per especialment nociva per les dones, que han hagut dacceptar de maQHUDXQLODWHUDOPRGLFDFLRQVHQOHVFRQGLFLRQVGHIHLQDLHQOHVVHYHVMRUQDGHVRVHUDFRPLDGDGHV(OV
socialistes impulsarem diferents frmules en poltiques docupaci que garanteixin les responsabilitats
empresarials envers la justcia social i la igualtat de gnere.
Igualment, establirem per llei, lanlisi de pressupostos pblics amb perspectiva de gnere com
ja tenen des de fa anys la comunitat dAndalusia. A ms, des de lAdministraci Pblica promourem
que totes les VXEYHQFLRQVTXHVDWRUJXLQWLQJXLQFULWHULVGLJXDOWDWTXDQWLFDEOHV; de la mateixa
manera que una entitat no pot rebre una subvenci si t deutes amb ladministraci, haur de tenir uns
parmetres digualtat per poder accedir a aquests doblers pblics.
(VWDEOLUHPSURWRFROVHVSHFtFVHQOHVRFLQHVGRFXSDFLySHUDOHVLQVFULSFLRQVGHGHPDQGDQWVTXH
garanteixi una millor ocupabilitat de les dones, que els sondejos per a les ofertes docupaci siguin paritaris, i que la participaci de dones en els programes de poltiques actives docupaci aquest
garantida almenys en un 40%.
Aquestes poltiques actives docupaci fomentaran la contractaci dels collectius ms vulnerables
JDLUHEpVHPSUHGRQHV +RIDUDQPLWMDQoDQWFRQYHQLVDPEHOVDMXQWDPHQWVRDPEDMXGHVSUzSLHVGH
OD&$,%SHUFRPSHQVDUHOWUHEDOODWHPSVSDUFLDO PDMRULWDULHQGRQHV TXHHQDOJXQVFDVRVDUULEDWDQ
VRODOGHODMRUQDGDKDELWXDO HOVHFWRUGHODQHWHMDQpVXQH[HPSOH /DSULRULWDWVHUDQOHVSHUVRQHVVROHVDPEOOVDOVHXFjUUHFRGHSHQGHQWV HOVyQGRQHV 
Instarem al govern central a establir criteris de compensaci per a les dones en les pensions de
jubilaci, de manera que puguin accedir ms dones a la pensi contributiva i que les quanties de les
mateixes no es vegi tan afectada per la temporalitat i parcialitat dels seus contractes.
Tamb desenvoluparem un Pla per a la lluita contra lexplotaci laboral a travs de la Inspecci de
treball, amb campanyes per vigilar els contractes a temps parcial, els temps de treball i hores extra,
que afecten principalment a les dones.
Treballarem mesures per facilitar els usos del temps, la corresponsabilitat i conciliaci de la vida laboral, familiar i personal. En aquest cam, els socialistes volem avanar en la construcci descoletes
pbliques de 0-3 anys i apostam per la universalitat progressiva daquesta etapa educativa. Com s
natural, posarem els recursos econmics i humans corresponents. Establirem acords amb entitats no

lucratives per a la creaci i concertaci de places deducaci infantil. Garantirem que les ajudes de
menjador i llibres es cobrin de forma avanada. Restablirem els recursos pedaggics que els centres educatius gestionen a latenci a la diversitat.
Establirem com a contingut mnim dels convenis collectius la regulaci del dret individual a sollicitar
ladaptaci de la duraci i/o distribuci de la jornada per motius de conciliaci per homes i dones.
En aquest sentit, inclourem en els plecs de contractaci amb ladministraci i subvencions -com a mrit valorable- el comproms empresarial de mantenir un mnim de mesures de conciliaci sollicitades per dones en termes percentuals.
Pel que fa a lmbit de salut, el PSIB-PSOE defensa el dret a decidir de les dones sobre la seva maternitat i des del Govern garantirem lexercici daquest dret subjectiu a la xarxa publica o de manera
subsidiria, concertant la prestaci. Com estam a favor de la maternitat lliure i decidida, de totes
les dones i tipologies de famlies, tornarem els drets a les dones soles i parelles de lesbianes a les
tcniques de reproducci assistida, malmesa aquesta legislatura a conseqncia de la moral conservadora del PP. Instarem la derogaci de la llei de protecci de lembars. La informaci preceptiva
daquesta llei est esbiaixada, sorienta cap a la maternitat forada i donaci en adopci. Igualment.
Sufragarem els anticonceptius de darrera generaci per prevenir embarassos no desitjats.
Pel que fa a leducaci, cal dir que recuperarem lesperit de la LOE per la qual cosa instarem a
introduir novament lassignatura dEducaci per a la Ciutadania i que en els centres es treballin els
valors deducaci per a la igualtat a partir daquesta assignatura.
7DPEpLQVWDUHPDPRGLFDUOD/204(SHUTXqQRHVSHUPHWLODFRQFHUWDFLyS~EOLFDDPEFHQWUHVque
practiquen un rgim de separaci de lalumnat pel seu sexe.
Vigilarem la propagaci de llenguatge sexista i destereotips masculins i femenins en els llibres
de text, el material didctic i en qualsevol mitj audiovisual o publicitari que pugui tenir entrada en els
centres i proporcionarem als centres educatius protocols de detecci de casos de violncia de gnere que lalumnat pugui patir a nivell personal o familiar. Igualment, impulsarem en els centres escolars la prevenci de conductes irrespectuoses i, a vegades, maltractadores de tot tipus.
Sense llibertat individual el desenvolupament de la ciutadania ser merament formal. Ens comprometem a lluitar contra la violncia de gnere en totes les seves manifestacions, inclosa la maternitat
no desitjada, els matrimonis forosos i la tracta, la mutilaci genital femenina, el dret a la salut mitjanant un sistema pblic universal, aix com el respecte i la defensa dels drets sexuals i reproductius.
'HURJDUHPODFWXDOOOHLGHODGRQDHPEDUDVVDGDSHUHQWHQGUHTXHpVSXUDPHQWLGHROzJLFDLTXHDERFD
a la maternitat forada i a ladopci.
Aprovarem un pla integral autonmic contra la tracta, coordinat a travs del Institut Balear de la
'RQDLHOVFRQVHOOVLQVXODUVGHODPjGHOHVHQWLWDWVTXHGXHQGqFDGHVWUHEDOODQWVREUHHOWHUUHQ\$O
mateix temps, elaborarem un Protocol Autonmic per detectar i actuar sobre la poblaci de risc -unes
QLQHVSRWHQFLDOVYtFWLPHVGHmutilaci genital femenina.
Per la gesti efectiva de les poltiques digualtat la primera acci s dotar-nos duna bona arquitectura
institucional. Per aix el nostre comproms es delimitar, en el primer any de legislatura, les responsabilitats de cada instituci dacord amb lEstatut dAutonomia. En parallel, aprovarem una llei per
a la igualtat efectiva entre dones i homes que desenvolupar mesures docupaci, igualtat salarial, mesures dacci positiva UHJXODFLyGHOHVDMXGHV IRPHQWGHODFRQWUDFWDFLyFRQFLOLDFLyGH

ODYLGDODERUDOLWUHEDOOYLROqQFLDGHJHQHURHGXFDFLyLSUHYHQFLyVRFLHWDWGHODLQIRUPDFLy PLWMDQVGH
comunicaci), salut, esport i habitatge.
LInstitut Balear de la Dona ser la instituci de referncia pel que fa a les ajudes i per aix rebr
limpuls precs. Gestionar les cases dacolliment, els serveis dacompanyament a les vctimes de la
violncia domstica, latenci psicolgica, el desenvolupament del Pla Estratgic de les Illes Balears,
etc. En parallel, sengegar el protocol interinstitucional, aprovat en la passada legislatura.

Impulsarem la derogaci de la Reforma Laboral, que ha estat perniciosa per tots els treballadors, per sobre tot per les treballadores.
La participaci de les dones als programes docupaci estar garantida al menys en un 40%.

La igualtat s un valor socialista que ser transversal a tots els mbits de la societat de
les illes, i per aix tamb les institucions tindran un carcter paritari, i amb una dona
presidenta de la nostra comunitat per primera vegada des del 1983.

Les dones soles en un marc unifamiliar, que no tinguin feina o estiguin a latur, tindran
VXSRUWVLDMXWVHVSHFtFV
Instarem al Govern dEspanya a establir criteris de compensaci per a les dones en les
pensions de jubilaci, ms afectades per la temporalitat i parcialitat dels contractes.
Posarem en marxa un Pla per leradicaci de lexplotaci laboral de la dona amb campaQ\HVHVSHFtTXHVSHUYLJLODUHOFRPSOLPHQWGHOVKRUDULVLHOVFRQWUDFWHVDWHPSVSDUFLDO
Defensarem la maternitat lliure i decidida de totes les dones i afavorirem lanticoncepci
i laccs a la fecundaci in vitro i inseminaci, sense cap discriminaci.
Potenciarem leducaci de 0 a 3 anys amb lobjectiu dassolir la seva universalitzaci,
augmentant loferta de places descoletes pbliques i posant els recursos econmics i
humans necessaris.
Prioritzarem laccs als habitatges del IBAVI a les famlies monoparentalsDPEOOVDVR
persones dependents al seu crrec.


Els centres educatius que practiquen la separaci de lalumnat per sexe no tendran cap
tipus de concert pblic.
Totes les subvencions de lAdministraci pblica tindran criteris digualtat de gnere
TXDQWLFDEOH
Les poltiques de lluita contra la violncia de gnere seran objecte dun refor de prevenci.
Aprovarem una llei digualtat efectiva entre homes i dones que desenvolupar mesures
docupaci, igualtat salarial, conciliaci de la vida laboral, violncia de gnere, entre daltres aspectes.

L Institut de la Dona ser la referncia principal com a instituci dajuda i promoci de


les dones.
Derogarem totes les legislacions que han fet retrocedir dcades a la societat pel que fa
a la igualtat.
Establirem per llei, lanlisi de pressupostos pblics amb perspectiva de gnere .

La nova genda contra la desigualtat social - 1.6.

Les esperances i les illusions dels joves passen per un circuit molt concret: una formaci de qualitat,
un treball estable i un habitatge digne. Aquestes tres bases inicials que suposen els fonaments de
lautonomia personal dels ciutadans ms joves de les Illes Balears han estat directament ignorades
pel Govern del PP de Bauz. Tenim unes taxes dabandonament escolar esferedores, un ndex datur
juvenil dels ms alts dEuropa i els preus dels lloguers de pisos sn inaccessibles per a un jove mentre
que la inversi en habitatges socials en rgim de lloguer en els pressuposts daquest Govern ha estat
zero. Loblit de la joventut per part de Bauz es visualitza en un fet emblemtic: ha arribat a tancar el
Consell de la Joventut, un rgan institucional de participaci, informaci i ajuda als joves.
tancat les portes del Consell de la Joventut, que ja no existeix com rgan institucional de participaci, informaci i ajuda als joves.
8QDOWUHIHWTXHGHQHL[ODVLWXDFLyGHGHVtGLDDOjPELWGHOD-RYHQWXWpVHOIUDFjVHQODJHVWLyGHOD
Garantia Juvenil duta a terme per un ens esdevingut anmic i incapa com s avui el SOIB: noms
KDQSDUWLFLSDWMRYHVVREUHXQDSREODFLyGHMRYHVDWXUDWVLLQVFULWVHQHO6HUYHLG2FXSDFLy
Aix constitueix la prova ms evident del desistiment de funcions del Govern del PP a lmbit laboral i
GHODGHVFRQDQoDGHOVMRYHV
El cas ms notori sobre la necessitat descometre poltiques estructurals s la situaci laboral dels
nostres joves. La taxa datur dels joves menors de 25 anys presenta uns valors insuportables,
superiors al 40% en 2014 i entre les majors a nivell europeu.
Pensar que aquests valors sn noms el resultat de la crisi econmica s un greu error. El collectiu
de joves entre 16 i 29 anys va ser lnic grup que va veure com el seu nombre dempleats va caure
QVLWRWHQSOHERRPHFRQzPLF Entre els indicadors que apuntarien a les causes es poden esmentar lelevat fracs escolar, el percentatge de joves que no acaben lESO, laband escolar i una falta
dadequaci de la formaci dels joves a les demandes de les empreses. ([LVWHL[HQGqFLWVIRUPDtius molt elevats, amb un percentatge de joves que ni estudien ni treballen HOVDQRPHQDWV1,
NIs). En front hi trobam joves amb estudis universitaris que presenten taxes dinserci laboral i de
VREUHTXDOLFDFLySUHRFXSDQWV
Els socialistes hem dencarar aquesta situaci per evitar que aquests joves passin a constituir generacions perdudes. No podem resignar-nos al fet que lnica sortida possible dels nostres joves
sigui lemigraci. Lobstinaci de lactual SOIB ha estat promocionar aquesta via com lnica forma
de trobar ocupaci per als joves balears. La decisi de buscar opcions fora com un procs de formaci pot resultar enriquidor si s voluntari, per no pot constituir la base del foment docupaci per

a les persones que sn el futur del nostre mercat laboral, de la nostra societat. Com a alternativa
s enriquidor, com a nica sortida s sinnim dinacci en poltiques docupaci, incapacitat per generar ocupaci i desdia duns governants que no tenen res que oferir.
Finalment, i aix ho diuen molts estudiosos, avui no es facilita el desenvolupament de talents ni
lesperit emprenedor. El fet s que els nostres joves, si els comparam amb molts daltres europeus,
dediquen ms poc temps a lestudi, la taxa dabandonament escolar s ms alta, llegeixen menys i
practiquen menys activitats artstiques, viatgen manco, parlen menys idiomes estrangers i sinteressen
menys per la poltica. Tot plegat, viuen en un horitz de vida tal vegada ms cmode per tamb
molt ms redut que, evidentment, retalla la seva capacitat emprenedora i competitiva. Aix sha de
reconduir i els socialistes esteim compromesos en facilitar a la joventut la posada en hora en del
segle XXI.

A Balears 21.000 joves entre 15 i 24 anys ni estudien ni treballen (19,3%).


Noms un 6.5% dels aturats de les Illes Balears segueix algun tipus de formaci no
reglada, un dels percentatges ms baixos dentre totes les CC.AA.
El 75% dels nostres aturats t un nivell educatiu equivalent a lensenyament general
obligatori o menys. Daquests, un 25% no arriba al nivell bsic.
Lany 2013 hi havia 192.415 menors censats a les Illes Balears i, daquests, 72.732
estaven en risc de pobresa.
Segons la UE, el 40% de la generaci ms jove hauria de tenir estudis superiors
complets (a les Illes Balears s inferior al 30%).

Els socialistes entenem que les poltiques de joventut han de ser tractades de manera integral i
transversal,DWqVTXHSDUODPGHOVMRYHVFRPDSULQFLSDOYDORUGHIXWXU'DTXHVWDPDQHUDHVSRWGRnar resposta a les seves necessitats i demandes, a les quals tenim el repte i el deure social datendre.
s indispensable que les persones joves puguin exercir el seu dret a lautonomia personal, un dret
PROWGLItFLOGDVVROLUHQHOVGDUUHUVDQ\VSHUWUHVFDXVHVIRQDPHQWDOVOHVGHFLqQFLHVHQIRUPDFLyOHV
GLFXOWDWVSHUWUREDUXQWUHEDOOHVWDEOHLODSUjFWLFDLPSRVVLELOLWDWGDFFHGLUDXQKDELWDWJHHQFRQGLFLRQV
econmiques raonables. Formaci, treball i habitatge sn tres drets irrenunciables en les poltiques
socialistes envers la gent jove, als quals sha de sumar un quart, que s el suport a lemprenedoria.
Treballarem per tal de que els joves tenguin loportunitat daccedir al mn laboral mitjanant una capaFLWDFLySURIHVVLRQDOTXDOLFDGD, disposin dhabitatges a labast de les seves economies i puguin
WUREDUVRUWLGHVLQDQoDPHQWDOVVHXVSURMHFWHVHPSUHQHGRUV

/DIRUPDFLypVXQLQVWUXPHQWIRQDPHQWDOSHUDODFRQVHFXFLyGHOORFVGHWUHEDOOTXDOLFDWVVDODULV
millors i condicions de treball adequades. Ara per ara, el bagatge formatiu duna part important
GHOVMRYHVWUHEDOODGRUVGHOHV,OOHV%DOHDUVpVLQVXFLHQW, per la qual cosa les poltiques formatives
constituiran una prioritat i evitarem que aquestes mancances es converteixin en un embut que restrenyi locupaci dels ciutadans.
'DYDQWDTXHVWDLQVXFLqQFLDprioritzarem els cursos per a la consecuci dels ttols densenyament
bsic LDTXHOOVFXUVRVGHOVLVWHPDQDFLRQDOGHTXDOLFDFLySURIHVVLRQDOGHQLYHOOWqFQLFPpVEDL[GH
manera que es possibiliti laccs a una sortida formativa. Una part rellevant i prioritria dels recursos
econmics en formaci per a aturats es dirigiran a OOXLWDUFRQWUDHOVGqFLWVIRUPDWLXVGHOVQRVWUHV
joves que van abandonar prematurament els estudis sense aconseguir la titulaci dESO i facilitar
aix el seu reenganxament formatiu. Per a aix es promouran programes de Segona Oportunitat per
lluitar contra les conseqncies de laband escolar entre els nostres joves aturats. Tamb derivaUHPHO3ODGH*DUDQWLD-XYHQLOFDSDTXHVWREMHFWLXLDPSOLDUHPOHGDWSHUDFFHGLUDDTXHVWSURJUDPDQV
DOVDQ\V
Igualment, sengegar el Pla de Reemplaament Jove, de foment de locupaci dels joves basat en
el reemplaament de les persones que es troben prximes a la jubilaci.
El camp dactuaci del SOIB no es limitar a aquelles persones inscrites com a demandants docupaci. En aquest sentit, de forma urgent, posarem en marxa un pla especial dinserci formatiu-laboral daquells joves NI-NIs que, havent abandonat els estudis, tampoc participen al mercat laboral.
Pel que fa al Pla de lluita contra lexplotaci laboral, sestablir a travs de la Inspecci de Treball,
FDPSDQ\HVHVSHFtTXHVLLQWHQVLYHVSHUYLJLODUHOVFRQWUDFWHVDWHPSVSDUFLDOLel seguiment especFGHOHVSUjFWLTXHVUHDOLW]DGHVHQOHVHPSUHVHVpVDGLUGHOHVVLWXDFLRQVGHOVEHFDULV
'RQDUHPVXSRUWDODFUHDFLyGHnoves empreses dEconomia Social i a lautoocupaci, posant una
mfasi especial en aquelles noves empreses i incorporacions formades en la seva majoria per joves
majors de 25 anys.
Crearem eines com els bancs de terres per evitar lespeculaci amb les terres de cultiu i afavorir la posada en cultiu dels sls agraris donant noves oportunitats de treball als joves pagesos.
3HOTXHIDDOjPELWVRFLDOHOGHODSREODFLyEDOHDUYLXIRUDGHOVLVWHPDQRUPDOLW]DWHQWUHHOV
quals, una part important sn joves aturats o que fan feina amb condicions de quasi explotaci
laboral. 3HUDL[zDXJPHQWDUHPDPESURJUDPHVHVSHFtFVGLQIRUPDFLyLRULHQWDFLyORIHUWDGH)RUPDFLy3URIHVVLRQDO%jVLFD )3% GH&XUVRVG$SUHQHQWDWJH3URIHVVLRQDO,QLFLDO &$3, LGH6HUYHLVG2ULentaci i Formaci per a la inserci laboral de joves en situaci de vulnerabilitat.
Tamb tendrem en compte els menors ex tutelats que ja han complit els 18 anys perqu volem
que segueixin estant protegits per ladministraci. No s acceptable el desemparament daquests
joves quan compleixen la majoria dedat. Necessiten continuar amb la seva formaci per assolir
una autonomia que, per suposat, no els hi dona simple fet dhaver complit anys.
Amb ladquisici pblica dhabitatges protegits, incrementarem el parc pblic de lloguer. Establirem
mecanismes de posada en lloguer social de lestoc dhabitatges buits que estan sobretot en mans de
OHVHQWLWDWVQDQFHUHVAix facilitarem laccs a lhabitatge dels joves.

Aix mateix, promourem la integraci tarifria entre EMT de Palma i Consorci de Transports de Mallorca,
i garantir unes tarifes redudes en tot el transport pblic de les Illes Balears especialment per als
joves sense diferenciar entre els que estudien, treballen o estan en situaci de desocupaci.
Finalment, s indispensable que els joves, manifestin lesperit emprenedor i que tot all que han
aprs ho apliquin a la prctica amb el seu talent, que cren valor afegit. Aquest s el bess de la
THVWLy(OVVHXVEHQHFLVLQGLYLGXDOVHVGHYLQGUDQEHQHFLVFROOHFWLXVeVLQGLVSHQVDEOHTXHYXOJXLQ
DUULVFDU4XHVHTXLYRTXLQLTXHWRUQLQDFRPHQoDU9DOPpVHTXLYRFDUVHTXHDWXUDUVHLQRIHUHV
Per tant, el nostre comproms amb el joves es pot resumir en una frase: Arriscarem per tu, si tu
tamb arrisques i treballes de valent. Si el jove pren per la via emprenedora, est fent pel pas; en
conseqncia, el pas far per ell i li donar suport. Amb aquesta divisa de collaboraci mtua, els
joves i els socialistes de les Illes Balears tenim un gran cam per recrrer plegats.
Per aix es desenvoluparan mesures per a un comproms mutu amb els joves com ara facilitar microcrdits per tal que els joves emprenedors puguin vncer els problemes econmics inicials
de les seves iniciatives empresarials innovadores. Posarem al seu abast els instruments necessaris. Aix s: ells han de posar lempenta i lenergia4XLPpVDUULVTXLPpVDMXWVUHEUjGHOJRYHUQ
Tots dos plegats, en societat, podem constituir una fora imbatible. El pas necessita nous ciutadans
creatius i innovadors perqu el nostre capital hum no noms de futur sin ja de present - s
el valor ms preuat que tenim i ha de vncer la situaci de desavantatge amb els joves de la resta
dEuropa.

1. Facilitarem laccs a microcrdits per al jovent emprenedor,per mitj davals o altres frmules.
2. En el Parc Bit ampliarem la incubadora demprenedors, un espai destinat a canalitzar
i donar sortida a les iniciatives creadores per a leconomia productiva i treballarem conjuntament amb els investigadors joves per a projectar la seva tasca i posar-la al servei de
linters general.
3. Posarem en marxa un Pla especial dinserci formatiu-laboral daquells joves NI-Nis, que
no estudien ni treballen.
4. Promourem programes de Segona Oportunitat per lluitar contra les conseqncies de
laband escolar entre els nostres joves aturats.
5. Engegarem el Pla de Reemplaament Jove, de foment de locupaci dels joves basat a
fomentar el reemplaament de les persones que es van a jubilar.
6. Ampliarem el Programa de la Garantia Juvenil amb recursos propis dels 25 als 30 anys.
7. Incentivarem que se signin convenis de collaboraci amb la UIB per tal de donar oportunitats a joves estudiants o a titulats recents perqu puguin realitzar prctiques remunerades a les diferents institucions.

8. Promourem un pla de mobilitat autonmic amb estades a altres pasos, i promourem la


formaci i laprenentatge didiomes, de manera que els i les joves puguin augmentar la
seva experincia laboral.
9. Fomentarem que les empreses ofereixen FRQWUDFWHV[RVDMRYHVGHQVDDQ\V que,
prviament, han estat com a estudiants en prctiques.
10. Millorarem lorientaci laboral postuniversitria amb convenis entre universitats, sindicats i serveis pblics docupaci.
11. 3ODQLFDUHPODSRVVLELOLWDWGHTXHODmatrcula anual de la UIB es pugui pagar en 4 terminis i sense interessos, per facilitar laccs als i les joves als estudis universitaris
12. Ampliarem les opcions formatives per als joves fora del sistema educatiu, , amb una gaUDQWLDGHIRUPDFLyQVHODQ\V
13. 2IHULUHPOHVWRFGKDELWDWJHVEXLWVTXHHVWDQVREUHWRWHQPDQVGHOHVHQWLWDWVQDQFHUHV
per facilitar laccs a lhabitatge dels joves en termes de lloguer social.
14. Formularem la integraci tarifria entre EMT de Palma i Consorci de Transports de Mallorca, amb unes tarifes redudes en tot el transport pblic de les Illes Balears especialment
per als joves, sense diferenciar si sn estudiants, si treballen o si estan en situaci de
desocupaci.
15. Garantirem un transport pblic de qualitat i sostenible, ja que sn les persones joves un
GHOVFROOHFWLXVTXHPpV~VLEHQHFLHQSRGHQWUHXUH ja sigui per a desplaaments de
feina/estudi o per a oci.
16. Potenciarem la millora dels ttols, accessos i freqncies en transport pblic a les zones
educatives, i impulsarem la mobilitat nocturna dels caps de setmana en tren i bus per tal
devitar els desplaaments en vehicle privat i fomentar loci responsable.
17. Desenvoluparem les mesures preventives i formatives que sestableixen a la Llei Orgnica de Salut Sexual i Reproductiva i dInterrupci Voluntria de lEmbars, amb el clar
objectiu de reduir la taxa dembarassos no desitjats entre les adolescents illenques.
18. Per lluitar contra la violncia de gnere, continuarem treballant en la conscienciaci i
sensibilitzaci, portant a terme FDPSDQ\HVHVSHFtTXHVSHUDMRYHVLHGXFDQWHQODLJXDOtat doportunitats.
19. Donarem suport a la joventut creadora: sobre msica, disseny, dibuix, artesania, pintura,
ja que sn una part essencial del teixit juvenil a les Illes Balears.
20. Difondrem una cultura del llibre i de foment de la lectura, especialment entre els infants
i joves, per utilitzar la lectura com un mitj per estimular la imaginaci, laprenentatge, la
informaci i el desenvolupament personal i social.
21. Implantarem de nou el Consell de la Joventut de les Illes Balears perqu pugui participar
en el disseny de les lnies dactuaci bsiques en poltiques de joventut del Govern de
les Illes Balears.

La nova agenda contra la desigualtat social-1.7.

0j[LPDSULRULWDWDODUHFODPDFLyDO(VWDWGHOQDQoDPHQWTXHHQVFRUUHVSRQ
Defensarem el principi dordinalitat: qui ms aporta s qui ms ha de rebre
Impulsarem el nou Rgim Especial per a les Illes Balears per palliar els efectes de la
insularitat
7HQLPHQOOHVWLGHVQRYHVJXUHVVFDOVEDVDGHVHQODSURJUHVVLYLWDWLHQXQDPDMRU
justcia social
Assumirem el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb
FULWHULVGHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD

Com s natural, el manteniment de lEstat del Benestar suposa una preocupaci permanent per augmentar els recursos econmics. Els eixos de poltica social requereixen disponibilitats pressupostries
i capacitat del Govern en obtenir recursos externs. Un exemple clar s la recuperaci de les Inversions Estatutries, totalment abandonades per lExecutiu del PP; o la nova formulaci del Rgim
Especial de Balears, del que no tenim notcia. En aquests dos mbits, com en tants daltres, hem
viscut quatre anys perduts.
Els ciutadans de les Illes Balears SDWLPXQPDOHQGqPLFKLVWzULFGHQDQoDPHQWSHUSDUWGHO(Vtat.&DOGLUTXHODSURYDFLyGXQQRX6LVWHPDGH)LQDQoDPHQWSHUDOHV,OOHV%DOHDUVGHDFRUGDW
SHOVSUHVLGHQWV=DSDWHURL$QWLFKYDVXSRVDUXQDERQDSDUWGHUHFXSHUDFLy'HIHWGHVWDUDSXQWV
per davall la mitjana en temps del PP ens collocarem 2 punts per damunt. Aix ha suposat un increment de ms de 500 milions d dingressos addicionals per any, dels quals - paradoxalment el
SUHVLGHQW%DX]iQKDHVWDWHOJUDQEHQHFLDWVHQVHPRXUHXQGLWGXUDQWTXDWUHDQ\V
Aquest mateix president ha renunciat a exigir al Govern dEspanya els seus compromisos amb
Balears. El cas ms sagnant ha estat el de les inversions derivades de lestatut dAutonomia: han deixat perdre ms de 1.000 milions deuros que estaven compromesos per un dret legal del nostre
Estatut dAutonomia i que haguessin suposat una bona dosi doxigen per una economia el crisi.

La mateixa sort ha seguit el nou Rgim Especial per a les Illes Balears, que segons lEstatut
G$XWRQRPLDKDYLDGHVWDUYLJHQWODQ\SHUzSHU*RYHUQ%DX]iQRKDPRJXWXQGLWSHUDYDQoDUHQ
aquest cam, probablement seguint ordres del Govern Rajoy, que en aquests darrers dany ha practicat una poltica dofegament econmic de les autonomies. El REB s una pea fonamental per palliar els efectes de la insularitat./DQRVWUDFRQGLFLyJHRJUjFDHQVREOLJDDIHUIURQWDXQVVREUHFRVtos addicionals. Les desigualtats amb lempresariat de la resta de lestat espanyol sn evidents. Aqu
partim amb desavantatge. Les oportunitats no sn les mateixes. I la nostra competitivitat sen ressent.
En els darrers 4 anys no hem avanat gens ni mica.
En el terreny impositiu, la legislatura ha estat nefasta. Bauz va posar en marxa i retirar posteriorment tres del impostos anomenats verds: lloguers de cotxes, envasos, plstics i grans superfcies. La marxa enrere tingu lloc davant la pressi dels sectors afectats i va costar el crrec del
conseller dEconomia. Especial esment pel que fa a lIVA turstic: va prometre que el Govern Rajoy el
davallaria i, en realitat, el va pujar del 7 al 10%. Aix suposa un increment mitj de ms de 2 per
turista/dia, la qual cosa obri la perspectiva de la comparaci amb lecotaxa, que tan va rebutjar el
PP, i que gravava en una proporci inferior.
7DPSRFWHQLPQRWtFLHVSHOTXHIDDODOOXLWDFRQWUDHOIUDXVFDO([SHUWVHQDTXHVWjPELWFRPHOVGHO
Sindicat de Tcnics del Ministerio de Hacienda[LIUHQHQPLOLRQVGHXURVDQXDOVHOYROXPGHO
IUDXVFDOLODERUDODOHV,OOHV%DOHDUV. Aquesta economia negra suposa un 20% del PIB balear
(un 23% a nivell espanyol)PHQWUHTXHDSDwVRVFRP)UDQoDR$OHPDQ\DHVWjHQWRUQDO6HJRQVHOVHVPHQWDWVWqFQLFVDPEXQ3ODGHFLGLWLHFDoGHOOXLWDFRQWUDHOIUDXHVSRGULHQUHFXSHUDUSHU
a les arques pbliques una bona part daquest frau.
3HOTXHIDDOQDQoDPHQWdels consells insulars, aquesta legislatura han sofert un retallada que
suposa una reducci important de recursos econmics, amb la bvia disminuci en la qualitat i quantitat dels serveis i obres pblics que realitzen aquestes entitats dins el seu respectiu mbit territorial.

El pressupost autonmic per cpita de les Illes Balears era, en 2013, un 18% per davall de la mitjana espanyola.
El PP ha posat a la ciutadania balear a la cua de les inversions de lEstat amb 83 per
habitant quan la mitjana espanyola s de 238 .
El Govern Bauz a deixat perdre ms de 1.000 milions d que corresponien a les
Illes Balears per les inversions derivades de lEstatut.
/DFRUGGHQDQoDPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUVHQWUH=DSDWHURL$QWLFKYDVXSRVDUXQLQgrs anual de ms de 500 milions d.
La pujada de lIVA del 7 al 10%, realitzada pel PP s equivalent a un increment mitj
de ms de 2 per turista/dia,

Les rentes salarials mitges i baixes representen el 80% de la recaptaci dimposts.


El 10% dels individus ms rics acumula un patrimoni 135 vegades superior al 30%
ms pobre de la poblaci espanyola.
La diferncia en renda s de 13 a 1 a favor de las classes ms poderoses sobre les
ms pobres.

(VGyQDODFLUFXPVWjQFLDTXHOHVWUHVIRQWVPpVLPSRUWDQWVGLQJUHVVRVSHUDOHV,OOHV%DOHDUV )LQDQament autonmic, inversions de lEstat i REB) depenen de la voluntat poltica del Govern de lEstat
LSHUWDQWDSULRULQRHVWjJDUDQWLGDODVHYDH[HFXFLy'HIHWGXUDQWODSUHVHQWOHJLVODWXUDGRPLQDGD
pels governs del PP a Palma i a Madrid, les Illes Balears no ha ingressat ni un sol euro en els
conceptes esmentats.(OQRX*RYHUQVRUJLWGHOHVHOHFFLRQVGHPDLJGHatorgar la mxima
prioritat a la reclamaci dels recursos de lEstat que ens corresponen sense descartar la via
judicial. (QFRQVHTqQFLDODSROtWLFDVFDOGHO3DUWLW6RFLDOLVWDHVPRGXODUjGXQDIRUPDRGXQDOWUH
segons els resultats obtinguts en aquesta negociaci.
(QDTXHVWVHQWLWWHQLPHQFDUWHUDXQVHJXLWGHQRYHVJXUHVVFDOVbasades en la progressivitat i
en una major justcia social per si fos imprescindible augmentar la capacitat recaptatria, sempre
GHIRUPDMXVWDLHTXLWDWLYD(QWUHHOVSUHYLVWRVJXUHQHOVVHJHQWV
ISIQUEMA: Obeint al principi general de qui contamina paga i des de la perspectiva que les grans corSRUDFLRQVHQHUJqWLTXHVLGHFRPXQLFDFLyIDQXQ~VGHOWHUULWRULSHUREWHQLUJUDQVEHQHFLVHVFUHDUjXQ
LPSRVWVREUHLQVWDOODFLRQVTXHLQFLGHL[HQHQHOPHGLDPELHQW ,6,48(0$ gravant amb un 1% les installacions i estructures destinades a produir, emmagatzemar, transformar i transportar energia elctrica
i carburants i combustibles, comunicacions etc. No afectar a les empreses locals. En cap cas, aquest
impost podria repercutir en els preus dels serveis que els clients paguen a les esmentades empreses.
SUCCESIONS I DONACIONS5HFRQJXUDUHPOLPSRVWVREUHVXFFHVVLRQVLGRQDFLRQVintroduint
lescala progressiva a tots els grups de parentiu o relaci de successi i donaci, que el faria ms
just i igualitari. Actualment es basa en una linealitat impositiva entre persones que presenten molt
distintes situacions econmiques pot suposar una injustcia en la seva aplicaci. En conseqncia,
aplicarem factors correctors derivats del principi de progressivitat. Aquesta mesura afectar exFOXVLYDPHQWDOGHGHFODUDQWVGHOLPSRVWGHVXFFHVVLRQVLGRQDFLRQV
ESTADES EN ESTABLIMENTS TURSTICS.- Tindrem preparada la creaci dun tribut propi de la
Comunitat Autnoma sobre estades en establiments turstics de les Illes Balears, la recaptaci
del qual es dedicar, en primer lloc, als programes per a la desestacionalitzaci per tal daugmentar
locupaci laboral en el sector turstic i a millorar el producte turstic per dotar-lo de major competitivitat, la qual cosa impulsaria la generaci de llocs de feina de qualitat i estables. Aquest tribut relacionat amb la principal activitat econmica de Balears derivar de laplicaci del valor de la solidaritat
dels turistes amb la terra que els acull, el patrimoni natural i cultural que gaudeixen i els serveis que
es posen a la seva disposici pel millorar la seva estada. La possibilitat daplicaci daquest impost es
valorar en cas que no sarribi a un acord netament favorable per a Balears en matria de Rgim Especial i Finanament Autonmic.

TRANSMISSI DE VEHICLES DE SEGONA M.-(QDSOLFDFLyGHOVSULQFLSLVGHVFDOLWDWDPELHQWDOL


per connectar la tributaci autonmica amb la reducci de la contaminaci del medi ambient, es
SURFHGLUjDODMXVWDPHQWGHOLPSRVWVREUH7UDQVPLVVLRQV3DWULPRQLDOVL$FWHV-XUtGLFV'RFXPHQWDWV HQHO
supsit de transmissi de vehicles de segona m) i a la Llei de qualitat de laire, de tal manera que impost
sigui exigible en funci de les emissions de CO2 i no en funci dels centmetres cbics del vehicle.
&RPMDVKDHVPHQWDWODXJPHQWGHOVLQJUHVVRVVFDOVGHOHV,OOHV%DOHDUVHVWjOOLJDWDOHVUHIRUPHV
TXHVRSHULQDQLYHOOHVWDWDOeVSUHFtVSHUWDQWREULUODYLVLyVFDOPpVHQOOjGHOHV,OOHV%DOHDUVL
constatar el que defensa el Partit Socialista per a tot lEstat.
En aquesta lnia, donarem suport a la Proposici no de Llei, presentada pel PSOE al Congrs dels
'LSXWDWVinstant a la creaci dun impost sobre grans fortunes que substitueixi limpost de patrimoni6HVSHUHQUHFDSWDUXQVPLOLRQVGHXURVDQLYHOOQDFLRQDO
Igualment, instarem a lEstat a realitzar les UHIRUPHVSHUWLQHQWVSHUIHUXQVLVWHPDVFDOPpVMXVW
LHFLHQWUHEDL[DUDOWLSXVLPSRVLWLXUHGXwWHOVVHUYHLVFXOWXUDOVPRGLFDUODUHJXODFLyGHOHV6,&$9V
perqu tributin a travs de lIRPF. incrementar la progressivitat de limpost de societats i augmentar la
FRQWULEXFLyGHOVHFWRUQDQFHUDOHVQDQFHVS~EOLTXHV
Els socialistes de les Illes Balears tenim un ferm comproms en la lluita contra el frauVFDOTXHHV
GHULYDGHGRVGHOVQRVWUHVYDORUVHVVHQFLDOVODLJXDOWDWLODMXVWtFLD(OIUDXVFDOVKDGHQWHQGUHFRPXQD
FRUUXSFLyGHOVLVWHPDGHPRFUjWLFLGHO(VWDWGH'UHWTXHWpODFRQVHTqQFLDSUjFWLFDPpVGLUHFWDHQOD
minva dels serveis pblics per al conjunt de la poblaci, la qual cosa provoca a les classes ms desafavorides encara un major sofriment. $PpVIUDXVFDOSLWMRUTXDOLWDWGHYLGDSHUDODFLXWDGDQLD
En conseqncia, posarem de nou en marxa un pODFRQWUDHOIUDXVFDOUHODWLXDOVLPSRVWRVDXWRnmicsSRVDQWKLHOVUHFXUVRVKXPDQVLWqFQLFVQHFHVVDULVDGHTXHHVSURGXHL[LHOPDMRUUHWRUQ
possible. Les quantitats obtingudes seran dedicades a iniciatives per a la creaci de nous llocs de feina i a serveis socials per als ms desafavorits.
(QUHODFLyDOQDQoDPHQWDXWRQzPLFHVWDWDOH[LJLUHPXQDUHYLVLyGHOPRGHOGHQDQoDPHQW OD
GDUUHUDUHIRUPDpVGHO TXHUHIRUFLOHVJDUDQWLHVGHFRPSOLPHQWGHOVSULQFLSLVGDXWRQRPLD
VXFLqQFLDQDQFHUDFRUHVSRQVDELOLWDWVFDOLHOSULQFLSLGHVROLGDULWDWWHUULWRULDO([LJLUHPLJXDOPHQW
laplicaci del principi dordinalitatHQHOQDQoDPHQWDXWRQzPLFSHUSDUWGHO(VWDW/HV,OOHV%DOHDUV
QRSRGHQVHJXLUSHUVRWDGHODPLWMDQDHQQDQoDPHQWDXWRQzPLF
Per suposat exigirem i recuperarem les inversions estatutries reconegudes i previstes en lEstatut dAutonomiaFRUUHVSRQHQWVDOSHUtRGHWUDQVLWRULTXHVXSRVHQXQDTXDQWLWDWHQWRUQ
DOVPLOPLOLRQVGHXURV$SOLFDUHPDTXHVWVUHFXUVRVD5',WUDQVSRUWVSRUWVPHGLDPELHQWIHUURFDUrils, carreteres, obres hidruliques, protecci del litoral, costes i platges, parcs naturals i infraestructures turstiques.
Per altra banda, davant la negativa del Partit Popular a defensar per damunt de tot els interessos dels
FLXWDGDQVGHOHV,OOHV%DOHDUVHO36,%362(H[LJLUjHOFRPSOLPHQWGHO(VWDWXWG$XWRQRPLDGH
concretament la disposici addicional sisena pel que fa al desenvolupament dun nou Rgim Especial per a les Illes Balears.
Aquesta iniciativa plantejar un pla dacci per mitigar els efectes de la insularitat amb la creaci
GXQ)RQV(VSHFtFG,QVXODULWDWUHFROOLWtQWHJUDPHQWHQHOV3UHVVXSRVWVGHO(VWDWGHFRQFHVVLyDX

tomtica i amb una evoluci de recursos lligada a levoluci dels ingressos tributaris de lEstat. Incorporarem mesures que permetin millorar la competitivitat de les empresesDPEGRPLFLOLVFDODOHV
Illes Balears o amb centres de producci i distribuci a les Illes Balears. Es prestar especial atenci
al sector primari i als productes propis LHVSHFtFVGHODJHRJUDDLOOHQFD
Aquest Rgim especial per a les Illes Balears ha de reconixer la doble insularitat que pateixen les
Illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Per tant, una part dels recursos obtinguts amb el fons dinsulaULWDWHVGHVWLQDUjDOHVQDQFHVGHOVFRQVHOOVLQVXODUV
Precisament, els socialistes tamb ens comprometem a UHYLVDUHOVLVWHPDGHQDQoDPHQWDFWXDO
dels consells insulars incrementant lany base en les quantitats retallades pel govern del PP lany
LDUHFXSHUDUHOTXHVKDJLSHUGXWGXUDQWHOVDQ\VL$L[zVXSRVDUjXQDPLOORUDLPSRUWDQWHQHOQDQoDPHQWGHOV&RQVHOOVLPSXOVDQWGDTXHVWDPDQHUDODXWRQRPLDQDQFHUDLGRWDQWGH
VXFLqQFLDGHUHFXUVRVDDTXHVWHVHQWLWDWVWDQLPSRUWDQWVSHOJRYHUQGHOHVQRVWUHVLOOHV
Igualment, els Socialistes ens comprometem a LPSXOVDULGHIHQVDUXQDPLOORUDGHOVLVWHPDGHQDQament dels municipisGDFRUGDPEHOVSULQFLSLVGDXWRQRPLDLFRUUHVSRQVDELOLWDWVVFDOV/DFRPSHWqQcia s estatal, per treballarem amb la Federaci de municipis i amb el PSOE estatal per impulsar una
UHIRUPDGHOQDQoDPHQWPXQLFLSDOTXHVXSRVLXQLQFUHPHQWGHQDQoDPHQWGHOVPXQLFLSLV
Per acabar, assumim el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb
FULWHULVGHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD. Ens valdrem de la Sindicatura de Comptes de les Illes
Balears per aconseguir aquest objectiu encomanant-li la realitzaci dauditories de gesti, per tal de
millorar les poltiques pbliques i daconseguir indicadors de la gesti pblica.

Atorgarem la mxima prioritat a la reclamaci dels recursos de lEstat que ens corresponen atesa la seva importncia en la consolidaci dun nou benestar a les Illes Balears
Exigirem a lEstat, sense descartar la via judicial, el deute amb les Illes Balears derivat
dels compromisos dinversi pblica contrets a lEstatut dAutonomia i que no shan
complit durant aquesta legislatura. Estan xifrats en ms de 1.000 milions deuros.
Negociarem amb lEstat dun QRXVLVWHPDGHQDQoDPHQW autonmic per a les Illes Balears que inclogui el principi dordinalitat.
Donarem el ms gran impuls al nou Rgim Especial per a les Illes Balears.
Crearem dun impost sobre installacions que incideixen en el medi ambient (ISIQUEMA). Es preveu recaptar 18 milions deuros.
Valorarem la implantaci dun impost sobre les estades turstiques en cas que en les
negociacions amb el Govern dEspanya no sarribi a un acord netament favorable per a
Balears en matria de Rgim Especial i Finanament autonmic.
Augmentarem la progressivitat de limpost sobre Successions i Donacions introduint
lescala progressiva a tots els grups de parentiu o relaci de successi i donaci.

El PSIB dna suport al Grup Socialista en el Congrs dels Diputats en la seva iniciativa
de crear un impost sobre les grans fortunes.
Implantarem un 3ODDXWRQzPLFGHOOXLWDFRQWUDHOIUDXVFDO relatiu als impostos autonmics, que ha de dur endavant lAgncia Tributria de les Illes Balears.


El PSIB insta a lEstat a rebaixar el tipus dIVA als serveis culturals, a que les SICAVs
tributen a travs de lIRPF, a lincrement progressiu de limpost de societats i a laugment
GHODFRQWULEXFLyGHOVHFWRUQDQFHUDOHVDUTXHVS~EOLTXHV
Treballarem per al reconeixement de la doble insularitat per a les Illes de Menorca, Eivissa i la triple de Formentera.
Assumim el comproms de vetllar per a una gesti econmica de la despesa amb criteris
GHFRQRPLDHFLqQFLDLHFjFLD

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.1

Els reajustaments del model econmic es faran des de lentesa i un pacte global entre el sector pblic, lempresa privada i els agents socials.
/REMHFWLXJOREDOVHUjODGLYHUVLFDFLyGHODFWLYLWDWSDUWLQWGHOHVSUzSLHVDFWLYLWDWV
tangencials al turisme.
Augmentarem la productivitat fomentant activitats que afegeixen alguns daquests
requisits essencials: el coneixement, la formaci i les habilitats.
Estimularem aquells sectors econmics aliens al turisme que demostren connexions
efectives amb el mercat .

Les Illes Balears pateixen una situaci molt prpia de les economies turstiques, amb propensions
descurar estades i amb un component clau: la major contingncia de competidors en el turisme
de masses.
Ara b, encara avui leconomia insular QHFHVVLWDPpVJHQWPpVX[RVHQHUJqWLFVPpVH[SDQVLy
fsica i ms visitants per mantenir-se, en termes constants, a uns nivells estables. A aix cal afegir
una menor incidncia de la despesa pblica a les Illes, fet que penalitza els serveis socials i, en general, la competitivitat de la nostra economia. Estam en un model que, des de fa poc ms de vint
anys, perd de mica en mica intensitats, que no extensions.
Leconomia balear es troba emplaada en una crulla, que t condicions dispars a les anteriors fases
destancaments i/o recessi econmiques, i que no es pot esperar a que tot just el mercat actu per
redrear una situaci que, en clau internacional i atenent lexistncia despais fora competidors, s
cada cop ms preocupant, i remet als anomenats problemes estructurals dels fonaments econmics
LOOHQFV$FRQWLQXDFLyHQJXUHQDOJXQV
La caiguda de la productivitat del treball: El tema es relaciona de manera directa amb el nostre
PRGHOGHFUHL[HPHQWPROWLQWHQVLXHQPjGREUDGHEDL[DTXDOLFDFLyLDPESODQWHMDPHQWVQHWDPHQW
extensius.
La intensa especialitzaci econmica de les Illes: La qesti ha estat apuntada amb traos gruixuts
SHUGLVWLQWVH[SHUWVQVHOSXQWGHSDUODUQHGHPDODOWLHVHFRQzPLTXHVUHODFLRQDGHVDPEDTXHVWD
HVSHFLDOLW]DFLy ODPDODOWLDKRODQGHVD /DGLYHUVLFDFLyTXHFDOLQYRFDUQRHVUHODFLRQDDPEXQDUHHVtructuraci de leconomia balear, sin en un tema central, que infereix totes les economies madures: la
GLYHUVLFDFLyGHOVHFWRUWHUFLDULpVDGLUGHOVVHUYHLV

La manca dinfraestructures silencioses HGXFDFLyVDQLWDWVHUYHLVVRFLDOV /HVWRFGHcapital


social pblic s escs a les Illes Balears. I aix s un problema que sarrossega des de dcades i
afecta negativament el nivell de benestar social de la poblaci, que no encaixa amb la terica distribuFLyGHODUHQGDWDOLFRPGHPRVWUHQOHVGDGHVGHOQGH[GH'HVHQYROXSDPHQW+XPj
Les externalitats ambientals negatives: Hem assistit a poltiques econmiques agressives amb
lentorn o permissives amb locupaci desordenada del territori. Per acarar els problemes derivats
GDTXHVWHVH[WHUQDOLWDWVGHOHVHFRQRPLHVWHUFLjULHVVDFDEDUDQIHQWVHUYLULQVWUXPHQWVVFDOVFRP
ha succet a les economies industrials de lEuropa ms avanada. Tot aix en un escenari ms que
previsible de canvi climtic,VHJRQVKDQLQGLFDWHOVFLHQWtFVGHO3DQHOO,QWHUQDFLRQDOVREUHHO&DQYL
Climtic, amb afectacions clares a les rees litorals.
Lestacionalitat turstica i la sobreoferta de places: La primera s un dels reptes ms importants de la
societat balear. Requereix esforos comuns, continuats i seriosos perqu no existeixen receptes mgiques ats que la dependncia exterior s important. El tema, endems, es relaciona amb canvis en el comSRUWDPHQWGHODGHPDQGDWXUtVWLFD3HUzTXDQWDODVHJRQDVHFWRUVLQXHQWVGHOgran capital hoteler balear
ja han advertit que urgeixen moratries urbanstiques per paralitzar construccions que contribueixen a
engreixar, encara ms, lexcs de places turstiques que no necessriament hoteleres a les nostres Illes.
Lescassa formaci de capital hum, fet que incideix a la productivitat del treball i que, de no
SRVDUKLUHPHLSRWVLWXDUOHVQRVWUHV,OOHVHQXQDSRVLFLyGLFXOWRVDHQHOPLJWHUPLQL/HVWUXFWXUDGHO
nostre mercat de treball agullona aquest estat, atesa la seva intensitat en fora de treball. Sobre
DTXHVWSXQWHOVJXDULVPHVEDOHDUVVyQDOWDPHQWLQTXLHWDQWVGHQXQFLDWVDUUHXSHUSDUWGHFLHQWtFV
HFRQRPLVWHVLSHULQVWLWXFLRQVGLYHUVHV(QSDUDOOHOODQqPLFDDSRVWDSHUOD,'SHQDOLW]DHQFDUD
ms, aquest estat de postraci relativa.
Les Illes, en aquests punts, es troben en posicionaments molt inferiors en relaci a la mitjana estatal, i molt darrere de la Uni Europea, segons les estadstiques dEurostat.

'HJHQHUGHDJHQHUGHHOQ~PHURGDOLDFLRQVDOD6HJXUHWDW6RFLDOKD
caigut en 4.316 persones. Avui hi ha menys persones fent feina.
El Govern Bauz entre maig de 2011 i el darrer trimestre de 2014 ha augmentat el
deute pblic en ms dun 70%: de 4.500 milions a 7.700 milions.
En 2012 i 2013 el PIB per cpita balear acumula una caiguda del -3%, pitjor que la
mitjana espanyola, que fou del -2,4%
El relaci a la passada legislatura, els impagaments sense registre pressupostari
han estat triplicats: han passat de 3 milions a gaireb 9 milions.
La despesa turstica per persona lany 2010 va ser de 903 i lany 2014, de 885.
(OGDJRVWIRXHOGLDGHPpVFjUUHJDGHPRJUjFDGHDOHV,OOHV%DOHDUVDPE
1.929.985 persones. Va ser el tercer dia ms alt de la srie histrica.

4XDQHVSDUODGHUHSHQVDUHOPRGHOGHOHFRQRPLDEDOHDUHVVROHQ\RUDUHOFRQWLQJXWUHDOGHOTXHDL[z
VLJQLFDEl PSIB-PSOE assumeix que un canvi daquest tipus no es pot fer per decret, sense tenir en compte la dinmica dels mercats. Els canvis i els reajustaments en el model econmic balear es
faran des de lentesa amb el sector pblic, lempresa privada i els agents socials en forma dun gran
pacte social, que englobi locupaci, la competitivitat i la cohesi social.$TXHVWDVHUjHQGHQLtiva, la fulla de ruta que seguir el Govern en convergncia constant amb els altres signants per fer-ne
el seguiment.
En aquest aspecte, val a dir que, a pesar que les transicions sn costoses en tots els sentits, estem
disposats a realitzar apostes poltiques valentes que, al seu torn, requeriran collaboracions
efectives entre les administracions i els agents econmica-socials. La nostra poltica del canvi de moGHOSLYRWDUjVREUHGRVHOHPHQWVODGLYHUVLFDFLyGHOHFRQRPLDEDOHDULHOOLGHUDWJHGHOSURFpV
/DGLYHUVLFDFLyGHOHFRQRPLDpVLQDMRUQDEOHPDOJUDWOHVHQRUPHVGLFXOWDWVDWHVDODJUDQFRQcentraci existent a lestructura econmica i els entrebancs que representen els costos de la insularitat. (OIXWXUHFRQzPLFGHOHV,OOHV%DOHDUVQHFHVVLWDGDTXHVWDGLYHUVLFDFLyLGHGLVSRVDUGDOtres recursos aliens al sector turstic, tot emfasitzant la importncia cabdal daquest. El procs t
slids fonaments: basta consultar les dades existents de les bases productives insulars com pel que fa
a la comercialitzaci dalguns dels seus productes. El cas del que va suposar el sector del calat, les
perles o els mobles sn un exemple illustratiu al respecte.
4XDQSDUODPGHTXHSRVDUHPHQPDU[DHOVSURFHVVRVSHUTXHOHFRQRPLDEDOHDUHVGLYHUVLTXLQR
vol dir que es desactivi el turisme de masses noms la manca de sentit com defensaria aix; tot
al contrari, ajustarem les poltiques ms escaients perqu lAdministraci, lluny de destorbar la
iniciativa privada, contribueixi a fer possibles noves sinrgies que abastin el mn de lempresa, la
representaci poltico-institucional i el sector pblic.
/HVSHFLDOLW]DFLyHFRQzPLFDLQVXODUpVPROWVLJQLFDWLYDHQHOVHFWRUVHUYHLVHQFDUDTXHQRVLJQLFD
forosament un factor negatiu. En efecte, per a les Illes Balears la divisi sectorial de leconomia en
funci del PIB i del mercat de treball porta a conclusions evidents: lagricultura s residual, la indstria encara ostenta una representaci puntual per clara en el mercat i la terciaritzaci ha
guanyat terreny i ha esdevingut la part del lle.
Per en el nostre projecte de repensament del model, lespecialitzaci balear en el sector serveis
VHUjPpVSRWHQWTXDQPpVGLYHUVLFDWHVWUREL aquest segment dactivitat. Aquesta s la clau: treEDOODUHQHOVSHUOVWDQJHQFLDOVGHOVHFWRUWHUFLDULTXHSUHVHQWHQRSFLRQVGLIHUHQWVLGDOWVYDORU
afegits. Laltra alternativa s acceptar la resignaci econmica duna realitat de curt recorregut amb
HVFDVVRVQRXVDFWLXVHQGHQLWLYDDPEODJHQHUDFLyGHEDL[HVSURGXFWLYLWDWV
'HVGHODQRVWUDSHUVSHFWLYDturisme sn turistes, per tamb sn altres coses, que van des
GDFWLYLWDWVFRPSOHPHQWjULHVUHODFLRQDGHVDPEODUHVWDXUDFLyQVDHPSUHVHVGHWHOHFRPXQLFDFLRQV
equips dinvestigaci i daltres economies externes que es deriven, vertebrades en un potent cercle
virtus. Aleshores, aquella primera especialitzaci perd fora per acarar una nova dimensi,
molt ms rica per a entendre les evolucions de la nostra economia regional. Aquest s el cam que seguirem.

El PSIB-PSOE considera que la rellevncia daquesta aposta s vital per al model de creixement
econmic illenc. En conseqncia, els socialistes assumim el paper de liderar la transici cap a
una nova forma de crixer que asseguri cotes importants de benestar per que, alhora, redueixi els
impactes ambientals i avanci de manera ferma vers la sostenibilitat.
En el cas de les Illes Balears, que s una economia especialitzada en el turisme de sol i platja, el seu
avantatge competitiu no es vincula tant a la funci dinnovaci que coordina un emprenedor, com a
la de saber generar els mecanismes institucionals que li permetin controlar les externalitats
negatives mediambientals en un entorn fsic limitat, com s el de larxiplag. Aquesta ser la nostra
responsabilitat.
En el nostre projecte s primordial acarar loferta als canvis de la demanda. En aquest sentit, una
de les qestions ms importants en la demanda turstica s, tal com ja preveuen els propis TT.OO, la
creixent sollicitud de destinacions que gaudeixin dun elevat component de benestar mediambiental. En el cas del turisme, la qualitat ecolgica es vincula directament a la capacitat de crrega del
territori. I aquesta s ja al lmit a Balears en temporada alta.
El nostre objectiu s clar. Per ajustar la nostra oferta als canvis de la demanda, treballarem en laugment de la qualitat mediambientalLDL[zHQVREOLJDDLQFLGLUVREUHHOFUHL[HPHQWGHOVX[RVWXUtVWLFV
la qual cosa, al seu torn, tindr un efecte colateral important: la menor demanda de treballadors immigrants.
'HVGHO*RYHUQHO36,%362(exercir una veritable funci de coordinaci, perqu el conjunt
de les empreses sadeqin als nous parmetres de funcionament i posar en funcionament els
mecanismes escaients per exercir el lideratge en lentesa amb dels agents privats, per a possibilitar
que aquests redireccionin, de manera consensuada, la seva estratgia empresarial cap a un model de
desenvolupament turstic sostenible al llarg del temps.
Per la clau de volta rau en la creaci del capital hum adient per a fer front als nous reptes que
SDOHVDODJOREDOLW]DFLyHFRQzPLFD&RPpVHYLGHQWODSURGXFFLyGHOWDOHQWHQXQDVRFLHWDWQRPpV
sexplica pel seu sistema educatiu, i el tractament del seu capital hum ms desenvolupat, aspectes
que treballarem a fons de manera transversal des del Govern.
Reforarem el nostre capital hum no tan sols amb titulacions universitries. (OSHUOGHFDGD
economia determina les necessitats formatives peremptries per a integrar la fora laboral. Aqu a Balears el tema enllaa amb lensenyament superior, per tamb i de manera cabdal amb la formaci
de batxillerat i professional.
Gestionarem tots aquests ingredients denorme transcendncia per tal de superar la visi tot just
fsica del creixement econmic. Sn mesures que incidiran de manera notable, sobre laven de
la productivitat.
En el futur immediat, aquelles economies poc intensives en coneixements passaran a un nivell inferior.
En el cas de Balears, lentesa entre un clar lideratge pblic i el sector privat amb una estratgia formativa potent s bsica per a impedir-ho.

El Govern exercir la seva condici de lideratge pblic per aplicar el plantejaments globals que conduiran cap a un model econmic competitiu, solidari i sostenible, amb la
SUHWHQVLyLQHTXtYRFDGDFWXDUGLQVOHVFRRUGHQDGHVGHQLGHVSHOPHUFDW
Promourem un gran pacte social, que englobi locupaci, la competitivitat i la cohesi social, TXHVHUjHQGHQLWLYDODIXOODGHUXWDTXHVHJXLUjHO*RYHUQ
Lobjectiu global ser la GLYHUVLFDFLyGHOPRGHODFWXDO partint de les prpies activitats
tangencials al turisme.
Estimularem aquells sectors econmics aliens al turisme que demostren connexions
efectives amb el mercat1RHVWUDFWDGHFUHDUH[SHULqQFLHVDUWLFLDOVRGHFRPSRQHQW
estrictament pblic.
Recolzarem aquelles empreses que treballen en activitats el cas ms representatiu s
lagroalimentari que podrien complementar la demanda turstica.
Apostarem per les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci aplicades al disseny dels processos productius i al sector serveis, incls el turstic.
3DWURFLQDUHPODTXDOLFDFLyGHOWHUFLDULHQHOVHQWLWGHIDFLOLWDULHVSHURQDUODLQLFLDWLYD
empresarial en rees estratgiques, com ara el medi ambient, els serveis socials i culturals i tot el que afecta la qualitat de vida .
Realitzarem un fort impuls al Sistema Regional dInnovaci amb ledici de renovats
Plans de la Cincia.
Augmentarem la renda per habitant mitjanant la creaci de llocs de treball; per, sobretot, amb la incorporaci de valors afegits intangibles, relacionats amb el que podrem
anomenar intelligncia.


Augmentarem la productivitat fomentant activitats que afegeixen algun daquests tres


requisits essencials: el coneixement, la formaci i les habilitats.
Reforarem el nostre capital hum no tan sols amb titulacions universitries, tamb amb
la formaci de batxillerat i professional.

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.2

La qualitat turstica substituir al preu com a nic factor de competitivitat.


3RVDUHPHQPDU[DXQSODSHUDOODUJDUODWHPSRUDGDDPEODQDOLWDWGHJHQHUDURFXpaci estable i que qualitat
5HJXODUHPHOWRWLQFOzV[DUHPXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV
[RVGDFRUGDPEHOVHPSUHVDULVLHOVDJHQWVVRFLDOV
Actuarem immediatament sobre les zones turstiques madures de manera consensuada entre el sector pblic i el privat.
Regularem loferta especialitzada per dotar-la de major competitivitat.

Lesclat de la bombolla especulativa a les Illes Balears i les nefastes conseqncies dordre econmic
i social que han suposat, donen la ra a un dels principis bsics del PSIB-PSOE: laposta irrenunciable per a leconomia productiva, aquella que crea un creixement slid, sostenible i molts canals
de repartiment de la riquesa4XDQDOHV,OOHV%DOHDUVHVSDUODGHFRQRPLDSURGXFWLYDHVSDUODGH
turisme i dun ample ventall dactivitats lligades directa o indirectament amb aquest sector. s evident
TXHOHFRQRPLDGHIXWXUSDVVDREOLJDWzULDPHQWSHUODGLYHUVLFDFLyGHVHFWRUVSHUzKHPGHWHQLUHQ
FRPSWHTXHHOSURSLWXULVPHpVXQFRPSRQHQWGLYHUVLFDWLXTXHREULQRXVFDPSVDODLQQRYDFLyDOD
investigaci, a les noves tecnologies i a tot un nou ventall de possibilitats econmiques que composen
un terreny abonat per la productivitat balear.
No hi cap dubte que el sector de serveis es troba avui davant una crulla que marcar el futur econmic al voltant del oci. s, per tant, HOPRPHQWGRSHUDUXQDUHGLQLFLyGHOPRGHOSHUDGDSWDUORD
les noves circumstncies.
El predomini quasi absolut dun producte bsic i estandarditzat entorn al sol i platja, ha donat com
a resultat una forta estacionalitat a lactivitat turstica. A ms, la comercialitzaci daquest producte
WXUtVWLFKDTXHGDWHQPDQVGHWRXURSHUDGRUVHVWUDQJHUVTXHKDQFRQWURODWGHQLWLFRQGLFLRQDWODLPDWJHLHOSURGXFWHGHODQRVWUDGHVWLQDFLyDOH[WHULRU3DUDOOHODPHQWD]RQHVGHOOLWRUDO LSRVWHULRUPHQW
WDPEpDOLQWHULRU SHWLWVLQYHUVLRQLVWHVKDQFUHDWXQDRIHUWDUHVLGHQFLDOLGDSDUWDPHQWVTXHDYXLFRQguren una part del qu es loferta dallotjament.
Aquest model ha generat efectes positius, com s un elevat creixement econmic, una molt bona
accessibilitat i connexions permanents amb la resta de pasos europeus, un bon nivell de infraestructuUHVWXUtVWLTXHVXQDDOWDORFDOLW]DFLyDODFRVWDGHORIHUWDGDOORWMDPHQWXQOLGHUDWJHHQNQRZKRZ

hoteler en turisme vacacional i un elevat inters dels grans TTOO per les destinacions de la costa mediterrnia espanyola. Per aquest turisme de masses tamb ha dut elements negatius relacionats
amb la sostenibilitat: un deteriorament del medi ambient com a conseqncia de la forta i sostinguda
pressi sobre determinats recursos naturals.
Per altra part, el turisme sha comportat com un gran generador de riquesa per en els darrers
anys el seu carcter redistributiu sha vist minvat considerablement, atesa la precarietat laboUDOLOHVFDVVDHVSHFLDOLW]DFLyLTXDOLFDFLyGHORFXSDFLyTXHKDJHQHUDW(OSUHGRPLQLGHOHVJUDQV
empreses sobre lextens teixit empresarial format per petites, mitjanes i micro empreses, ha fet que
aquestes shagin vist privades de tenir accs directe als mercats, que ha estat sempre en mans
dels grans operadors.
Per aquesta qesti sha vist alterada amb la irrupci -ja fa uns anys- de les noves tecnologies aplicades a la comercialitzaci dels serveis turstics. Avui, un ciutad pot comprar per internet qualsevol
servei turstic. Per aix, aquest ciutad posa en qesti el poder i el control que exercien els
TTOO sobre el mercat. s evident que sest produint un cert canvi en levoluci del poder turstic,
que en aquest cas va girant del TTOO al ciutad.
La reacci immediata dels TTOO va ser introduir la frmula del tot incls com a producte estrella per a les famlies europees per tal datenuar la crisi del paquet turstic tradicional amb aquesta
frmula. Estratgia comercial adient a altres destinacions turstiques, per que no ho s gens per a la
nostra destinaci.
A les Illes Balears el tot incls afecta negativament al complex teixit comercial i de restauraci
que sha estructurat durant aquests anys. Pel que fa a la despesa turstica global, aquest sistema
presenta un escorament evident i molt fort de la despesa en la destinaci cap a la despesa a
ORULJHQQVDUULEDUDO s a dir, all que abans es pagava i consumia aqu, ara es paga al pas
dorigen i es consumeix als nostres bars!
Un altra factor negatiu ha estat ODSROtWLFDVFDOGHO*RYHUQ5DMR\ A lanterior campanya electoral, el
PP balear prometia una davallada de lIVA turstic; la realitat ha estat, per, un augment que ha suposat passar del 7% al 10%, la qual cosa es tradueix en un increment mitj de ms de 2 per turista/
dia. Es tracta duna curiosa iniciativa si es compara amb lecotaxa, que tant van rebutjar els populars;
en realitat es tracta dun impost que recapten els establiments turstics, que va directe a les arques
GHO(VWDWLGHOTXDOQRUHWRUQDDOHV,OOHV%DOHDUVPpVTXHHOGHODUHFDSWDFLyLQRIRUoRVDPHQWD
lmbit del turisme.
/DLGHDTXqHOWXULVPHLPSOLFDDWRWDODVRFLHWDWQRKDWLQJXWQVDUDXQDERQDFRPSUHQVLy3HUzTXH
el turisme s cosa de tots - perqu es duu a terme sobre un territori que s patrimoni collectiu i
lactivitat interessa de forma directa o indirecta a una bona part de la collectivitat - implica que
sobre el fet turstic tots hem de poder opinar, mitjanant els sistemes propis duna societat democrtica. s des daquesta concepci que shan dassentar les bases dun turisme de futur, possible, nicament, amb la implicaci de tota la societat.

El sector terciari aporta ms del 72 % del Valor Afegit Brut de les Illes Balears.
Larribada de turistes a les illes durant 2014 va augmentar en un 4% ,any en qu es
va rebre a un total de 13,5 milions de visitants.
Lany passat es produ un augment de passatgers en els aeroports balears: en el
cas dEivissa va ser del 8,4% el 2014 i a Mallorca i Menorca, del 1,4% i del 2,5% respectivament.
Locupaci mitjana de les places programades per 2014 va ser el 82%.
Estacionalitat: durant els mesos dhivern tanca una mitjana del 85% de la planta hotelera balear.
El paquet hoteler del tot incls ja representa un 34% de loferta.

$SURWDUHPHOVDYDQWDWJHVTXHWpIRUPDUSDUWG(XURSDLGHOD8QLy0RQHWjULDTXHHQVyQPROWV$SOLFDUHPHOVHVIRUoRVHQDIHJLUPpVYDORUDOVQRVWUHVSURGXFWHVWXUtVWLFVMDTXqH[LVWHL[XQQRPEUHVXFLent de consumidors a Europa disposats a pagar un poc ms per gaudir dun producte millor. No
es tracta de intentar atreure nicament als visitants dun poder adquisitiu elevat, es tracta de retenir a
OHVFODVVHVPLWMDQHVHXURSHHVTXHHVWDQGLVSRVDGHVDSDJDUXQSOXVSHUXQDPLOORURIHUWDGLIHUHQFLada, diversa, ms segura i propera. Es tracta darribar, amb loferta de nous productes, a un sector de
demanda interessat que tradicionalment no havem explotat.
s cert que laugment de la competncia ha limitat la posici dabsolut privilegi que hem tingut durant
PROWVDQ\V3HUSRGHUIHUIURQWDODFRPSHWqQFLDDODTXHHQVYHLHPVRWPHVRVLDSURWDUHOVUHFXUVRV
propis de cada illa, els Consells Insulars disposaran de recursos propis per establir lestratgia
particular a cada illaWRWLDSURWDQWOHVVLQqUJLHVGXQDDFFLyFRQMXQWDFRRUGLQDGDSHUzVHQVHFRPprometre lestratgia prpia de la creaci del producte i de la promoci diferenciada.
Per fer de les Illes Balears un dest turstic diferenciat, prsper, competitiu, sostenible i de tot lany,
apostarem per la qualitat integral i el comproms amb all local i social. Aix, la readaptaci del
PRGHOWXUtVWLFEDOHDUSDVVDSHUDSRVWDUSHUXQFUHL[HPHQWVRVWHQLEOHEDVDWHQODTXDOLWDWODGHOLW]DFLy
dels clients i en un major valor afegit, i no noms en la quantitat de turistes rebuts.
En la lluita contra lestacionalitat i a favor de locupaci estable i de qualitat, posarem en marxa
XQSODQDQoDWDPEIRQVS~EOLFVLSULYDWVDGGLFLRQDOVDPEFDUjFWHUQDOLVWDSer gestionat de manera conjunta entre el sector pblic i privat i amb carcter municipal, insular i autonmic. Es tracta de
captar i de diferenciar els nnxols de mercat que fomentin lallargament de la temporada i dimpulsar
durant tot lany el desenvolupament de loferta especialitzada en totes les seves variants com integrants essencials del producte i les experincies turstiques. Cada Consell Insular disposar dels recursos necessaris per a la creaci i manteniment de productes turstics i poder realitzar els seus
respectius plans de desestacionalitzaci dacord amb els agents privats i comptant amb la seva

SDUWLFLSDFLy3HOTXHIDDODVFDOLWDWUHODFLRQDGDDPEOHVWDFLRQDOLWDWDYDQoDUHPHQODSURSRVWDde
ERQLFDFLRQVSHOVHVWDEOLPHQWVREHUWVWRWODQ\ ,%,6HJXUHWDW6RFLDO,$( 
Per altra banda, actuarem immediatament sobre les zones turstiques madures de manera consensuada entre el sector pblic i el privat, amb actuacions denvergadura de rehabilitaci que evitin lobsolescncia daquests destins i revaloritzin de forma integral els espais turstics de cada
illa. $PEDTXHVWDQDOLWDWLQFHQWLYDUHPXQDQRYDYLVLyHPSUHVDULDOTXHDIDYRUHL[LODLQQRYDFLyODQWLcipaci i ladaptaci al canvi continu de la industria i de la societat. Com estratgia central, la qualitat
substituir al preu com a nic factor de competitivitat.
Les poltiques i accions de millora i revaloritzaci del medi ambient substituiran la prctica del
consum indiscriminat de recursos. En aquest sentit, treballarem en la millora de les infraestructures
de depuraci daiges. La lluita contra el canvi climtic estar a la base de tot nou canvi i reforma de les installacions pbliques i privades. Avanarem cap a lobjectiu de la Petjada Ecolgica
0tQLPDLHO%DODQo&DUERQL=HUR
Fomentarem la poltica de contenci de places turstiques i la millora de la qualitat de les installacions, serveis i equipaments mitjanant poltiques de rehabilitaci que millorin la qualitat i laugment
de la categoria. Les peticions de canvis dusos turstics seran estudiades cas per cas.
/LGHUDUHPHOUHSWHWHFQROzJLFLFLHQWtFGHOWXULVPHPLWMDQoDQWODSRWHQFLDFLyGHO(VFRODG+Rteleria de la UIB, amb laugment de la implicaci del sector privat i amb la potenciaci de la investigaci i el desenvolupament de leconomia digital aplicada al turisme, tant al Parc Bit com a la resta
dinstitucions i empreses de les Illes Balears. Igualment, impulsarem lEscola de Turisme dEivissa
DPEOHVSHFLDOLW]DFLyHQJHVWLyGHPSUHVHVGRFLLGDFWLYLWDWVPXVLFDOVLFUHDQWHVWXGLVHVSHFtFVGH
postgrau. Tamb reforarem els actuals sistemes dinformaci i coneixement del turisme balear
que facilitin la millor presa de decisions pbliques i privades.
3HUDOWUDEDQGDHQHOPDUFOHJLVODWLXGXUHPDWHUPHXQDUHIRUPDGHOD/OHLGHO7XULVPHGHOHV
Illes Balears que comporti ladequaci del marc establert per lEstatut dAutonomia de les Illes Balears.
Revisarem en aquest text legal les qestions urbanstiques que sn daplicaci exclusiva al
sector dallotjament turstic i totes les dispenses i exoneracions. Pel que fa a loferta especialitzada, establirem mesures que permetin la seva millora i modernitzaciDPEODQDOLWDWGHGRWDUOD
de ms competitivitat, dinamisme i poder datracci.
Tamb es regular el tot inclsHQHOVHQWLWGH[DUXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV
[RVGDFRUGDPEHOVHPSUHVDULVLHOVDJHQWVVRFLDOVXQPtQLPGHWUHVHVWUHOOHVLSODQVGHTXDOLWDW
Establirem que els usos secundaris i compatibles, per tal que aquestes activitats nicament es puguin
dur a terme si lactivitat principal de lestabliment roman oberta.
Crearem un marc jurdic pels lloguers turstics dels habitatges plurifamiliars de manera que, en
les condicions establertes, puguin ser llogats. Fixarem un model tributari pels ingressos obtinguts per
aquesta activitat; establirem les garanties de qualitat dels serveis turstics prestats i de les condicions
laborals de les persones lligades a aquestes activitats.
Regularen altres tipus doferta turstica, com ara les activitats de pub crowling o les anomenades
party boats per tal de mantenir el major nivell de qualitat en la imatge ldica i doci de les Illes.

Pel que fa al producte turstic prpiament dit, larticulaci diniciatives ha de pivotar per tipus de
temporada. En temporada alta sha daugmentar el nivell de qualitat del producte sol i platja per
DVVHJXUDUODGHOLWDWGHOFOLHQWDPEODPLOORUDWDQWGHODTXDOLWDWGHOVVHUYHLV RIHUWDGDOORWMDPHQWLFRPSOHPHQWjULD FRPGLQVWDOODFLRQV SODWJHVDLJHV UHJXODFLyGHOHVFRQFHVVLRQVGLQVOHVSDLJHRJUjFGHODSODWMDHQTXHVWHVGHTXDOLWDW
En relaci a la temporada baixa i mitja shan de potenciar altres productes per tal dincrementar el
percentatge de places obertes sobre existents, i alhora, augmentar locupaci i els ingressos diUHFWHVLLQGLUHFWHVGHOWXULVPH$PEDTXHVWDQDOLWDWPLOORUDUODFRQQHFWLYLWDWDPEOD3HQtQVXODL(XURSD
durant la temporada baixa, amb el consens dels TT. OO., companyies aries i el sector turstic i promourem les quatre marques illenques, com un dest de tot lany i donant a conixer les imatges de
les activitats prpies de la mitja i baixa temporada.
Negociarem a lala els programes nacionals, com lIMSERSO, per tamb els europeus, com la
LQLFLDWLYD6HQLRU7RXULVPSHUWDQ\HQWDO3URJUDPD&$/<362GHOD8QLy(XURSHD
Impulsarem el turisme de congressos. A tal efecte, posarem en marxa el Palau de Congressos de
Palma i convertirem la ciutat en un centre de convencions europeu1RREVWDQWVFDOLW]DUHPSXQW
per punt el procediment dadjudicaci per a lexplotaci daquesta seu i del hotel annex per tal de constatar que no sha conculcat lordenament jurdic i administratiu i que no satempta contra els interessos
generals dels ciutadans de les Illes Balears. Alhora, en cas destar signat el contracte, tendrem cura del
compliment daquest en tots els seus extrems, amb una vigilncia constant de la seva evoluci. Tamb
impulsarem els Convention Bureau existents i realitzant una poltica activa en la dinamitzaci del palau
de Congressos dEivissa.
'HVHQYROXSDUHPHOWXULVPHFXOWXUDOLHOJDVWURQzPLFHOGHFUHXHUVHOQjXWLFHOGHVKRSSLQJLHOGH
wellness. Pel que fa al cicloturisme, millorarem els punts clau de la seguretat en carreteres.
Posarem en valor la serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat a Mallorca; la ciutat dEivissa, Patrimoni de la Humanitat; Menorca, Reserva de la Biosfera, i les praderies de posidnia
dEivissa i Formentera, i el poblat de la Caleta tamb Patrimoni de la Humanitat. Impulsarem la
FRQVWUXFFLyGHODVHJRQDIDVHGHO3DUDGRUGH'DOW9LODG(LYLVVD
Per suposat, promocionarem tots aquests tipus de producte en els nostres principals mercats emissors
de la Uni Europea i en daltres mercats emergents.

1. La qualitat turstica substituir al preu com a nic factor de competitivitat.


2. Les poltiques i accions de millora i revaloritzaci del medi ambient han de substituir
lestratgia del consum indiscriminat de recursos naturals.
3. En la lluita contra lestacionalitat i a favor de locupaci laboral estable i de qualitat
posarem en marxa un 3ODDPEFDUjFWHUQDOLVWDDPEDTXHVWVGRVREMHFWLXV. /DGLYHUVLcaci de productes turstics ser lestratgia bsica per la millora de loferta i la reducci
de lestacionalitzaci.

4. Negociarem a lala els programes nacionals, com lIMSERSO, per tamb els europeus, com la iniciativa Senior Tourism.
5. Regularem el tot incls[DUHPXQDUjWLRHQWUHSODFHVWXUtVWLTXHVLWUHEDOODGRUV
[RVGDFRUGDPEHPSUHVDULVLDJHQWVVRFLDOVXQPtQLPGHWUHVHVWUHOOHVLSODQVGHTXDlitat.6. Millorarem la connectivitat amb la Pennsula i Europa durant la temporada baixa,
amb el consens dels TT. OO., companyies aries i el sector turstic.
7. Actuarem immediatament sobre els destins turstics madurs de manera consensuada
entre el sector pblic i el privat, amb actuacions denvergadura pel que fa a la seva rehabilitaci.
8. Fomentarem la poltica de contenci de places turstiques i la millora de la qualitat de
les installacions.
9. /LGHUDUHPHOUHSWHWHFQROzJLFLFLHQWtFGHOWXULVPH, mitjanant la potenciaci de lEscola dHoteleria i la Facultat de Turisme de la UIB aix com tamb del Parc Bit amb laugment de la implicaci del sector privat.
10. Reforarem els actuals sistemes dinformaci i coneixement del turisme balear que
facilitin la millor presa de decisions pbliques i privades.
11. Crearem un marc jurdic pels lloguers turstics dels habitatges plurifamiliars perqu
puguin ser llogats mitjanant la correcta tributaci i amb les garanties de qualitat dels
servei.
12. Acabarem el Palau de Congressos de Palma i abordarem la promoci necessria per
convertir la ciutat en un centre de convencions europeu.
13. Fiscalitzarem punt per punt el contracte dadjudicaci del Palau de Congressos de
Palma i de lhotel annex tenint cura del compliment tots els seus extrems, amb una vigilncia constant de la seva evoluci.

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.3

Preparam un Pla de vertebraci i reactivaci de la Petita i Mitjana empresa


Afavorirem la internacionalitzaci empresarial amb un slid Servei Econmic Exterior i ajudes directes
&RQJXUDUHPXQDSODWDIRUPDTXHDIDYRUHL[LODLPSODQWDFLyDOHV,OOHV%DOHDUVGHPpreses foranies generadores deconomia i riquesa.
Apostam per un comer que es concentri a zones urbanes, potenciant els eixos comercial a cel obert on hi ha les persones. Loferta sestableix on hi ha la demanda.
Tenim a punt un Pla Industrial per a la prxima dcada impulsat per la triple hlix:
administraci, empresa i universitat.

La petita i mitjana empresa, el sector industrial i el comer, formen una part essencial de qualsevol
economia productiva entre altres coses perqu sn grans creadors de llocs de feina i vertebradors de la cohesi social. La crisis econmica ha castigat especialment a la petita i mitjana
empresa, amb la conseqncia de la prdua de competitivitat de la nostra economia, un increment
desmesurat de la precarietat laboral i unes desigualtats entre ciutadans cada vegada majors.
Una societat cohesionada, dinmica i forta necessita dun ampli teixit productiu on la petita i mitjana
empresa, la indstria i el comer, juguen a les Illes Balears un paper fonamental. Per aix mateix
urgeix, enmig daquest temporal econmic, treballar conjuntament per trobar sortides viables i
competitives per aquest sector social format per persones emprenedores, amb capacitat de molta feina, que aposten amb decisi per treure endavant la seva empresa.
(OFRPHUoVHQVHDQDUPpVHQIRUDWpJUDQVGLFXOWDWVSHUVHJXLUHQGDYDQW(QUHDOLWDWHVWUDFWDGXQ
VHFWRULPSRUWDQWGLQVGHOHFRQRPLDEDOHDUDWqVTXHUHSUHVHQWDPpVGHOGHOYDORUDIHJLWEUXWD
WUDYpVGXQHVHPSUHVHVODPDMRULDSHWLWHVLPLWMDQHV$PpVcontribueix a vertebrar les ciutats i els pobles a travs dels 21.300 locals comercials dels que, 14.369 sn de comer minorista i
PDQWpOORFVGHWUHEDOO
Lactual Llei de Comer, amplia el termini dobertura dels comeros en 16 diumenges i festius a
KVHWPDQD VXSRVDXQDPLWMDKGLD $TXHVWDPHVXUDno incrementa la xifra de consum ja que

es mant estable, i en contra, sincrementen els costosGHOHVHPSUHVHVTXHDPSOLHQOKRUDUL FRVtos de llum, de personal,...). A ms, t un impacte negatiu sobre el comer de centre de ciutat i afavoreix les noves implantacions a la perifria.
Aquestes poltiques ultraliberalitzadores del model actual desequilibren el consens que havia
H[LVWLWQVIDTXDWUHDQ\VHQHOVHFWRUFRPHUFLDO; sn poltiques que afavoreixen els grans operadors comercials i no garanteixen la pluralitat.
Actualment, els resultats econmics del petit i mitj comer shan redut considerablement, com
a conseqncia de la crisis i per la competncia de les grans empreses, situaci que sagreuja
amb les poltiques liberalitzadores pels diferents governs del Partit Popular, mirant nicament pels interessos de les grans empreses de distribuci. Levoluci del comer minorista a les Illes Balears,
mesurada a travs de lndice de Comercio al por Menor a Precios Constantes mostra com, en el darUHUSHUtRGHODPLWMDQDGHUHVXOWDWVDQXDOVVyQQHJDWLXV GHSXQWV 
Per la seva banda, el sector industrial, que ocupa actualment a les Illes Balears un volum en el PIB
EDOHDUHQWRUQDOroman en la letargia decadent de les darreres dcades. Els favorables comportaments dels serveis i la construcci han anat en el seu detriment.
Les deslocalitzacions de produccions com ara les del calat, la manca de tecnologia i una reduda
capitalitzaci han estat elements determinants en lanmia industrial$PpVHOVSHUOVGHOHVSURduccions estan incloses en els segments de demanda dbil i mitjana, la qual cosa ha estat un inconvenient ms a lhora dencarar la crisi econmica.
'HODPDWHL[DPDQHUDTXHHOYROXPGHPSUHVHVDOHV,OOHV%DOHDUVpVPROWQRPEUyVWDPEppVFHUWTXH
molt sovint es tracta de microempreses que sovint no sobre passen les tres treballadors, la qual
cosa constitueix igualment un handicap a la competitivitat.
Fa deu anys la major part dels bens de consum es fabricaven a ca nostra, per avui hem dimportar de la Pennsula la gran part dall que consumim. De cada deu productes que fabricvem, avui
noms em produm quatre. Es tracta gaire b duna dependncia integral en molts mbits.
$UULEDPDOQDOGHOHJLVODWXUDVHQWla segona comunitat espanyola amb menys producci industrial i la nica que mant una corba regressiva any rere any.
Com a causes cal citar lagressiva competncia dels mercats asitics, sobre tot el xins per hi trobem altres
ms endgenes com la gran especulaci del sl industrial en un marc despeculaci immobiliria i la
manca de poltiques pbliques destmul. La realitat s que una indstria tradicional de certa envergadura
com ara s la pell ha quedat reduda a la mnima expressi amb noms tres empreses de volum.
'XUDQWDTXHVWDOHJLVODWXUDHO*RYHUQYDDQXQFLDUXQGHFUHWGHPHVXUHVXUJHQWVSHUDla reactivaci industrial i que preparava un altre sobre artesania, per la realitat s que no ha hagut cap resultat tangible.

El comer representa el 13 % del Valor Afegit Brut de les Illes Balears, amb unes
17.000 empreses.

60.000 llocs de feina depenen del comer balear.


La demanda de la indstria balear ha minvat en un 50% en el darrer quinquenni.
En els darrers 7 anys, la fabricaci de bns de consum ha davallat ms dun 60 %.
La indstria balear ha perdut 15.000 llocs de feina en la darrera dcada.
La xifra de negocis en la indstria balear ha caigut un 31% en dos anys.

El PSIB-PSOE mant un ferm comproms amb leconomia productiva que crea riquesa i llocs
GHIHLQDHQIURQWGHOHVSHFXODWLYDTXHQRPpVSURGXHL[EHQHFLVSHUDXQVSRFV Ms enll del
turisme, la resta de leconomia productiva balear est centrat en la petita i mitjana empresa, estesa
HQOHVJHRJUDHVGHOFRPHUoLODLQG~VWULD/DVLWXDFLyDFWXDOQRpVERQDSHUzOHVFLUFXPVWjQFLHV
desfavorables queden diludes davant les oportunitats que crea la nova economia. Per aix urgeix,
HQPLJGDTXHVWWHPSRUDOHFRQzPLFODGHQLFLyLSRVDGDHQPDU[DGXQYHUWDGHUPla de vertebraci i
reactivaci de la Petita i Mitjana empresa, que marcar els objectius de la recuperaci.
Al mateix temps, afavorirem la internacionalitzaci de les nostres empreses amb un slid Servei Econmic Exterior de les Illes Balears i un pla dinternacionalitzaci de lempresa balear el qual
collaborar amb les Cambres de Comer i lICEX. Inclour els punts calents arreu del mn amb posVLELOLWDWVGHIHUKLDUULEDUHOVSURGXFWHVGHOHVQRVWUHVLQG~VWULHVDL[tFRPSODQVGHQDQoDPHQWSHUIHU
realitat aquesta activitat exportadora. 'RWDUHPHFRQzPLFDPHQWDTXHVWSODDPEODQDOLWDWH[FOXVLva datorgar ajudes directes - amb criteris de transparncia, publicitat i de retorn a la societat - a les
empreses que desenvolupin accions dinternacionalitzaci.
Al mateix temps, aprovarem SODQVHVSHFtFVSHOVVHFWRUVFODXVGHODQRVWUDDFWLYLWDWFRPHUFLDO
internacional com ara la bijuteria, el calat, lagroalimentaci, la nutica, les TIC, laudiovisual,
la msica, la tecnologia del so, lartesania i la moda, entre altres. Tamb estalonarem el creixement de les microempreses amb lobjectiu de que augmentin el seu volum i, en conseqncia, la seva
capacitat de competir arreu del mn.
Promourem i atraurem la inversi productiva a les nostres Illes. En aquest sentit necessitem arreODUHPSUHVHVHVWUDQJHUHVTXHDSRUWLQDFWLYLWDWVGHPDMRUYDORUDIHJLW3HUDVVROLUDTXHVWREMHFWLXFRQgurarem una plataforma que acompanyi i afavoreixi la implantaci daquelles empreses foranies
capaces de generar economia i riquesa.
(QGHQLWLYDHOFUHL[HPHQWLQGXVWULDOEDOHDUQRKDdestar basat noms en la demanda interna sin
que sha dobrir a lexterior i entrar de ple en la nova economia globalitzada. Aix s una de les
claus per a la recuperaci econmica i, per damunt de tot, un impuls slid i sostenible per a la creaci
de nous llocs de feina de qualitat.
Pel que fa al comer, des del PSIB-PSOE defensam un model comercial mediterrani, en el qual
cada territori conserva la seva prpia idiosincrsia; un comer que es concentri a zones urbanes
on hi ha les persones, s a dir, on shi troba concentrada la demanda, un tipus de comer que s har

mnic amb el nostre entorn i que dinamitza barris, pobles i ciutats com a eixos de convivncia. Loferta sestableix on hi ha la demanda.
/D'LUHFWLYDGH6HUYHLVQRSURKLEHL[ODUHJXODFLyGHOVJUDQVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVVLQyTXHpermet
la intervenci dels poders pblics, sempre que sigui per raons dinters general com ara lordenaci del territori, urbanisme i medi ambient, entre altres.
Per tot aix procedirem a una RUGHQDFLyGHOVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVYLQFXODGDDODSODQLFDFLy
urbana i que contempli els seus efectes sobre la sostenibilitat (mobilitat, consums energtics,
equipaments dobra pblica, protecci mediambiental, etc.) i que no estigui vinculada a lespeculaci immobiliria. Exigirem als grans equipaments comercials que afrontin les inversions necessriesSHUHYLWDUODFRQJHVWLyGHWUjFLDOWUHVFRVWVVRFLDOVLPHGLDPELHQWDOV
Impulsarem el desenvolupament de centres comercials a cel obert a les ciutats, eixos a les ciutats
com a elements datracci comercial front a la perifria urbana i, al mateix temps, establirem estratgies de cooperaci entre poltiques turstiques i comercials per tal dobtenir sinrgies que potencin el comer de les nostres ciutats
'RQDUHPVXSRUWDOHVDFFLRQVDPXQLFLSLVGLULJLWVDPLOORUDUOHVFRQGLFLRQVGHOVespais urbans dedicats al comer ambulant, com un factor vertebrador i datracci cap a alguns nuclis de poblaci.
Tamb es potenciar la formaci necessria als comerciants ambulants per tal de garantir seguretat
als ciutadans, seguretat tant en la compra com en la qualitat alimentria.
'HVHQYROXSDUHPXQpla de seguretat en el comer en el que, a partir de les tecnologies de la informaci, els comerciants puguin tenir informaci de la seguretat del seu negoci i dels seus productes.
Per altra banda, pel que fa a la indstria, el PSIB-PSOE considera que la innovaci ser leix transversal que ajudar a rellanar el nou model productiu. La innovaci formar part intrnseca del
nostre model actual y de futur i, a tal efecte, correspon desenvolupar lentorn necessari per aconseguir-ho.
Per aix aprovafrem un Pla Industrial per a la prxima dcada que readapti a les noves realitats
tecnolgiques les produccions tradicionals i que doni facilitats i empenta a les noves iniciatives que
tenguin demanda en el mn globalitzat. Lobjectiu s activar la triple hlix protagonitzada per ladministraci, lempresa i la Universitat on els clsters juguen un paper capdavanter fonamental.
Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials on es desenvolupa la tecnologia aplicada no
noms al turisme i a tots els seus derivats - com sector preponderant sin a altres rees dinters
productiu com ara sn les del mn audiovisual, les nutiques i aeronutiques, les marines, les ambientals, el calat, la bijuteria, lartesania, la biotecnologia, lagroalimentaci i altres sectors essencials
de la indstria balear.
Procedirem a un replanteig profund de les poltiques dajuts pblics per a lestmul dels sectors
productius:[DUHPOHVajudes pbliques lligades als retorns socials que aquestes puguin produir. Es tracta de garantir que cada ajuda suposar una millora real i efectiva per al nostre teixit productiu i per tant per a la nostra societat.

Posarem la mirada atenta sobre les activitats industrials relacionades amb els ports i el mar; s
evident que han generat tradicionalment a les Illes Balears una notable xarxa dactivitat econmica a
partir de la construcci i manteniment dembarcacions, de petites indstries i comeros que shi
vinculen. Per tal de donar impuls a aquesta indstria, DSURYDUHPXQ3OD(VWUDWqJLFHVSHFtFSHUDFDdascuna de les Illes Balears destinat a incrementar la competitivitat de la indstria nutica.
Tamb establirem lnies formatives destinades a recuperar les arts constructives dembarcacions
tradicionals com a font docupaci professional, impulsarem la recuperaci i manteniment dels valors patrimonials de les activitats, arts i embarcacions tradicionals.
Cal fer una menci especial per al sector de la construcciLGHOHVLQG~VWULHVGHULYDGHVTXHQV
a lesclat de la bombolla urbanstica, va assolir a les Illes Balears un volum colossal. s evident que
aquest sector no pot recuperar les dimensions dantany, per operarem una UHFRQYHUVLyQVDVVROLU
uns parmetres sostenibles en un marc parallel dactivitat com ara sn les rehabilitacions, ja
VLJXLGHGLFLVGKDELWDWJHVFRPGKRWHOVLGDOWUHVFRQVWUXFFLRQVWXUtVWLTXHV(QDTXHVWjPELWpVLJXDOment imprescindible innovar.
La visi del fet global no ha de fer oblidar lexistncia, a les Illes Balears, de minscules indstries
de caire artesanal, TXHJXDUGHQOHVVqQFLDGRFLVJDLUHEpGHVDSDUHJXWVRHQWRWFDVDPEPROWV
pocs representants que encara els exerceixen. En el seu conjunt es tracta de produccions mnimes,
per que gaudeixen, per aix mateix, dun alt valor afegit. Al mateix temps, contribueixen a dinamitzar leconomia local del municipi$OHV,OOHV%DOHDUVKLKDFODVVLFDGHVJDLUHEpDFWLYLWDWVDUWHVDnals que tindran el decidit suport del Govern per tal de posar en valor els trets diferencials de les seves
produccions tradicionals.
En un mbit estructural, els socialistes promourem una altre modalitat instrumental de leconomia: el cooperativisme, una frmula empresarial que crea llocs de treball i garanteix una gesti
democrtica del negoci entre tots els socis. La societat actual ens dirigeix cada cop ms cap a empreses deconomia social i cooperativa amb una gesti democrtica on tots els socis poden decidir en
igualtat de condicions. El concepte cooperativa implica socialitzar els coneixements de tots els membres per aconseguir crear equip, cohesi i assolir sinergies que facin les empreses ms competitives.
Els camps de la formaci, del treball i lagricultura, son mbits molts abonats per fer rendible aquest
sistema organitzatiu.

Posarem en marxa la vertebraci i reactivaci de la Petita i Mitjana empresa, que marcar


els objectius de la recuperaci.
<

Afavorirem la internacionalitzaci de les nostres empreses amb un slid Servei Econmic


Exterior de les Illes Balears amb ajudes directes a les empreses que desenvolupin accions
dinternacionalitzaci.
>

$SURYDUHPSODQVHVSHFtFVSHOVsectors claus de la nostra activitat industrial internacional como ara la bijuteria, el calat, lagroalimentaci, la nutica, les TIC, laudiovisual, la
msica, la tecnologia del so, lartesania i la moda, entre altres.
?

&RQJXUDUHPXQDSODWDIRUPDTXHDFRPSDQ\LLDIDYRUHL[LODimplantaci a les Illes Balears


daquelles empreses foranies capaces de generar economia i riquesa.
=

Apostam per un comer que es concentri a zones urbanes on hi ha les persones, un tipus
de comer que s harmnic amb el nostre entorn i que dinamitza barris, pobles i ciutats.
Loferta sestableix on hi ha la demanda.
A

Procedirem a una RUGHQDFLyGHOVHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOVYLQFXODGDDODSODQLFDFLyXUbana i que contempli els seus efectes sobre la sostenibilitat: mobilitat, consums energtics,
equipaments dobra pblica, protecci mediambiental, etc.
B

Exigirem als grans equipaments comercials que afrontin les inversions necessries per
HYLWDUODFRQJHVWLyGHWUjFLDOWUHVFRVWVVRFLDOVLPHGLDPELHQWDOV
C

Impulsarem el desenvolupament de Centres comercials a cel obert, eixos comercials a


les ciutats com a elements datracci comercial front a la perifria urbana.
D

Millorarem les condicions dels espais urbans dedicats al comer ambulant, com un factor
vertebrador i datracci cap a alguns nuclis de poblaci.
E

<

La innovaci ha de ser leix transversal que ha dajudar a rellanar el nou model productiu.

Aprovarem un Pla Industrial per a la prxima dcada que readapta a les noves realitats
tecnolgiques les produccions tradicionals i activant la triple hlix: ladministraci, lempresa i la Universitat.
<

<

>

<

Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials.

Procedirem a noves poltiques dajuts pblics per a lestmul dels sectors productius:
ajudes pbliques lligades als retorns socials que aquestes puguin produir. Garantirem que
cada ajuda suposar una millora real i efectiva per al nostre teixit.
?

<

Per incrementar la competitivitat de la indstria nutica elaborarem un Pla Estratgic


HVSHFtFSHUDFDGDVFXQDGHOHV,OOHV%DOHDUV
<

Establirem lnies formatives destinades a recuperar les arts constructives dembarcacions tradicionals com a font docupaci professional i manteniment dels valors patrimonials.
<

Operarem una reconversi del sector de la construcci QVDVVROLUXQVSDUjPHWUHVVRVWHQLEOHVHQXQPDUFSDUDOOHOGDFWLYLWDWFRPDUDVyQOHVUHKDELOLWDFLRQVMDVLJXLGHGLFLV


dhabitatges, hotels i daltres construccions.
<

Les gaireb 300 activitats artesanals tindran el decidit suport del Govern per tal de posar en valor els trets diferencials de les seves produccions tradicionals.
<

Promourem una altre modalitat instrumental de leconomia: el cooperativisme, una


frmula empresarial que crea llocs de treball i garanteix una gesti democrtica del negoci
entre tots els socis.
<

La reactivaci econmica que crea ocupaci 2.4

Objectiu ser el manteniment i promoci del sector agrcola, ramader, forestal i pesquer, i impulsar la creaci de llocs de feina i renda.
Promourem la venda directa i ecolgica.
Canviarem lactual llei agrria, que cerca incrementar els recursos econmics per la
via urbanstica.
Declararem la ramaderia i lagricultura ecolgica sectors estratgics de les Illes Balears.
Impulsarem la delimitaci del Mar Balear.
Crearem noves reserves marines

Malauradament, la importncia estratgica que satribueix al sector agrari i al pesquer no es correspon amb la seva capacitat productiva, ni en lempenta econmica que hauria daportar al conjunt
de la societat. Es tracta dun sector cabdal que es troba en declivi, que poc a poc va perdent musculatura i que, per tant, necessita dimportants estmuls per al seu enfortiment.
Pel que fa a lagricultura, els motius que expliquen el poc pes econmic de lagricultura en el conjunt
de leconomia balear i la seva manca de rendibilitat obeeixen, entre altres causes, als costos derivats
de la insularitat, que suposen una crrega suplementria per als productors i una minva de competitivitat. Tamb hem de fer menci de la manca de professionalitzaci, modernitzaci i aposta per la innovaci, aix com de lelevada edat mitjana dels agricultors com a conseqncia dun escs relleu generacional. Tampoc ajuden lestructura de la propietat amb frmules com ara lamitjeria i lelevat
preu de la terra com a conseqncia de la pressi del mercat immobiliari de segones residncies .
Tots aquests factors alhora fan de les Illes Balears la comunitat autnoma dEspanya on menors rendibilitats es produeixen en les explotacions agrries.
En els darrers mesos de legislatura, el Govern Bauz ha presentat una Llei agrria que, lluny de resoldre els problemes endmics, s una mena de carta blanca per als interessos urbanstics en sl
rstic. El que pretn s incrementar les rendibilitats de les explotacions agrries per la via de
les plusvlues urbanstiques: atorgar usos nous i noves activitats terciries al sl rstic. Aquest text
legislatiu permet autoritzar directament, sense cap tipus de condici prvia, camps de polo, agroturismes, hipdroms, botigues, centres dinterpretaci, refugis... Per altra banda, aquesta llei empeny
a continuar sobreexplotant uns aqfers amb alts continguts de nitrats i clorurs que augmenten el
nivell de contaminaci del sl.

La legislaci agrcola del PP de Bauz FRQJXUDPRGHOHVSHFXODWLXTXHDSURIXQGHL[HQOHVIHULdes de lagricultura i la ramaderia balear, que soblida del paper fonamental que el sector agrari
juga en la vertebraci i estructuraci del nostre territori i que per res t en compte ni els valors ambientals ni els paisatgstics ni tan sols els productius.
Pel que fa al sector pesquer, la incidncia sobre les macro xifres econmiques daquesta comunitat s
PROWEDL[DGRQDWTXHWRWMXVWJHQHUDXQVOORFGHIHLQDLODVHYDDSRUWDFLyDO3,%HVWjDOYROWDQWGXQ
$SUR[LPDGDPHQWDSRUWDXQGHODGHPDQGDGHSHL[HQHOPHUFDWGHODQRVWUD&RPXQLWDW
per te la seva fortalesa en esser provedor dun producte fresc, dalta qualitat i molt variat, dun
valor gastronmic alt a la nostra dieta mediterrnia.
Vistes aquestes xifres, s precs dir que aquest sector t una importncia social, cultural i tradicional enorme, perqu la pesca i el seu mn formen part de la nostra cultura gastronmica, forma part
GHOQRVWUHSDLVDWJH WDQLPSRUWDQWWXUtVWLFDPHQW IRUPDSDUWGXQDIRUPDGHYLGDLGHODQRVWUDLGHQWLWDW
com a poble illenc que som.

La renda agrria ha caigut ms dun 40% en la darrera dcada respecte de la dEspanya.


El sector agrari aporta l1,4% del PIB balear, per gestiona el 73% del territori.
La indstria agroalimentria noms t un marge brut dexplotaci de l1,2%.
Lagricultura ecolgica ha incrementat en els darrers 5 anys un 25% els operadors i
un 29% les hectrees inscrites.
A les Illes, a lany 2013, la superfcie de terres de cultiu representa un 35% de la superfcie total (494.202 hectrees).
/DRWDSHVTXHUDEDOHDUHVWjIRUPDGDSHUHPEDUFDFLRQVGHOHVTXDOVVyQGH
Mallorca, 68 de Menorca, 53 dEivissa i 22 de Formentera.

Lobjectiu s aconseguir un sector agrari competitiu, respectus amb el medi i amb produccions de
qualitat, sempre tenint en compte el fet insular, les condicions - les dimensions i les distancies- que
ens fan tenir unes peculiars caracterstiques.
(OVHL[RVHVWUDWqJLFVGDFFLyLOHVDFFLRQVSODQLFDGHVWLQGUDQHQFRPSWHHOVSODQVLSURJUDPHVQDcionals i comunitaris. Les accions que es duran a terme seran per a millorar els aspectes socials,
econmics i mediambientals: IRPHQWDUXQDDFWLYLWDWHFRQzPLFDFRQWLQXDGDLGLYHUVLFDGDHQHO
medi rural i en el mar mantenint un sector agrcola, ramader, forestal i pesquer, i impulsant la
creaci de llocs de feina i renda.

Les explotacions agrries continuaran com eines bsiques del desenvolupament econmic en el mon
rural i de lequilibri territorial amb el suport a la subscripci de contractes territorials dexplotaci,
que pretendran fomentar el desenvolupament i manteniment dusos sostenibles en el sector.
)RPHQWDUHPHOVPqWRGHVGHSURGXFFLyDJUjULDLQWHJUDGDHFROzJLFDLHOVHVSHFtFVGHOHVLOOHVLpromourem la venda directa i ecolgica. Tamb implantarem a les cooperatives i empreses sistemes
integrats de gesti en matria de qualitat, medi ambient i seguretat i salut laboral.
)DFLOLWDUHPOHVWDOYLHFLqQFLDLPLOORUHVDPELHQWDOVHQO~VGHODLJXDLPSODQWDQWSODQVGHVWDOYLLGH
gesti sostenible de laigua a municipis i mancomunitats. Continuar en les infraestructures per a la utiOLW]DFLyGDLJHVUHJHQHUDGHVSHUHOUHJHQVXEVWLWXFLyGDLJXDVXEWHUUjQLDQVDDFRQVHJXLU
ni una gota daigua depurada a la mar.
Incentivarem la generaci denergies renovables en el medi rural promocionant el canvi tecnolgic,
LQFHQWLYDQWOHVWDOYLLODXWRFRQVXPDL[tFRPOHVPLOORUHVHQOHFLqQFLD
Crearem el programa agrorrutes del bon gust per oferir rutes o itineraris per les zones rurals
per visitar establiments o empreses agrries de producci i/o venda de productes. El denominador com ser la qualitat i el bon gust atenent a criteris dexcellncia; aix mateix potenciar clubs
GHSURGXFWRUVLPSXOVDQWODWDVFDGHOHV'2 GHQRPLQDFLRQVGRULJHQ ,*3 LQGLFDFLyJHRJUjFDSURtegida), marques de qualitat i agricultura ecolgica , reconegudes per ladministraci. Totes les rutes
estaran lligades a plans turstics.
El cam de la millora de la renda agrria lhem de trobar impulsant la prpia estructura agrria. s per
aix que els socialistes de les Illes Balears canviarem lactual llei agrria, la qual cerca incrementar
els recursos econmics per la via de lafavoriment de les plusvlues urbanstiques, de les activitats
i els equipaments aliens al sector agrari en el mn rural, per la via de la terciaritzaci del sl rstic. Front
aquest model especulatiu els socialistes de les Illes Balears apostam fort per la millora del mn agrari,
per la rendibilitat de les seves explotacions i per la qualitat de vida dels seus actors principals.
Per aconseguir-ho necessitem no tan sols que lEstat Espanyol i la Uni Europea reconeguin el
fet diferencial de la insularitat sin que a ms, aquest reconeixement, vengui acompanyat per la
compensaci econmica dels costs atributs.
Apostarem per un model productiu on la qualitat de la producci i el valor afegit dels productes agroalimentaris aportin majors rendibilitats. En aquest sentit proposem declarar la ramaderia i
lagricultura ecolgica sectors estratgics de les Illes Balears.
La declaraci de la ramaderia com a sector estratgic suposar laprovaci dun Pla de Reestructuraci del sector lleter el qual haur de permetre fer front a la liberalitzaci de la quota lletera que
es produ l1 dabril de 2015. Tamb aprovarem dos plans denfortiment dels sectors porc i bov, que
estaran en limpuls de marques prpies, en estudiades estratgies de comercialitzaci, en el suport
GLUHFWHGHOLQGXVWULDDJURDOLPHQWjULDHOIRPHQWGHO5',DOVVHFWRUVSRUFtLERYtMXQWDPHQWDPEOLPpuls de races autctones com ara el porc negre de Mallorca o la vaca vermell de Menorca.
3URPRXUHPHFDoPHQWOHVGLYHUVHVIRUPHVGHSDUWLFLSDFLyDOHPSUHVDLfomentarem, amb una encertada legislaci, les societats cooperatives alhora que protegirem, estimularem i incentivarem
lactivitat que desenvolupin aquestes societats mitjanant ladopci de mesures que afavoreixin la in

versi empresarial, la creaci docupaci i lelevaci del nivell formatiu. A ms, donarem un altra passa
endavant, promocionant les unions de cooperatives per tal de guanyar competitivitat en el mercat.
Donarem el mxim suport a les explotacions comunitries de la terra a travs de formules associatives, cooperatives i sats, que permeti una major rendibilitat a les explotacions, aix com el
foment de les agrupacions i/o organitzacions de productors, ja que mitjanant lordenaci de loferta
faciliten una major orientaci de les produccions al mercat, la implantaci dinnovacions i el desenvolupament daccions per a la millora de la sanitat, la seguretat, la qualitat i la sostenibilitat, i milloren
OHTXLOLEULGHODGLVWULEXFLyGHFRVWRVLEHQHFLVHQODFDGHQDGHYDORUGHOVSURGXFWHVDJURDOLPHQWDULV
Garantirem la participaci de les organitzacions agrries i cooperatives en els rgans de consulta de ladministraci seguint amb els models de la Uni Europea i enfortirem el Consell Balear
de la Producci Agrria Ecolgica (CBPAE FRPHQWLWDWFHUWLFDGRUDGHODTXDOLWDWGHOVSURGXFWHV
ecolgics a nivell de les Illes Balears.
Tamb donarem garanties a les qualitats de la producci en general i apostarem per les marques de
qualitat que aportin les mximes garanties.
Impulsarem la preservaci del domini pblic dels vials existents en sl rstic amb la creaci dun
inventari a nivell insular de camins rurals que permeti als ajuntaments incorporar-ho al seu
catleg municipal. La primera passa necessria per garantir el pas pblic a la totalitat dels camins i
evitar-ne aix el decadent i progressiu procs de la privatitzaci del domini pblic.
'HVGHOjPELWLQVXODUHVWDEOLUHPOHVPHVXUHVSHUDOGHVHQYROXSDPHQWGHO3ODGH&XVWzGLDGHO7HUULWRUL
paisatge, HOTXDOSHUPHWUjOREWHQFLyGDMXGHVDOVSURSLHWDULVSHUUHVWDXUDULFRQVHUYDUQTXHV
Passant al captol de la pesca cal dir que prendrem mesures actives, per tal de fer -ne una activitat
econmica rendible, per a lhora compatible amb la conservaci del medi mar. La modernitzaci del sector pesquer, reduir despeses dexplotaci i augmentar la rendibilitat; reduir limpacte sobre
les poblacions i sobre els fons mar; aplicar avanos tecnolgics per fer les arts ms selectives i
per disminuir el cost energtic i limpacte sobre els fons marins; millorar la capacitaci dels professionals, sn les bases sobre les que assentar les poltiques dels sector pesquer, aix com millorar la
FRPHUFLDOLW]DFLyGHOVSURGXFWHVGHODPDUDPEODQDOLWDWGDFRVWDUHOSURGXFWHDOFRQVXPLGRU
'DYDQWDTXHVWPDSDUHIHUHQFLDOHOVVRFLDOLVWHVWUHEDOODUHPHQWUHDOWUHVSURMHFWHVDPEODGHQLFLyGHO
Mar Balear. I s que per fer efectives actuacions de llarg termini que ajudin a enfortir el sector pesquer
els socialistes impulsarem la delimitaci del Mar Balear: lespai daiges que delimiten larxiplag balear. Una aprovaci que no correspon a lmbit institucional per s limpuls de la iniciativa. En
aquest sentit promourem totes les actuacions necessries davant de lEstat Espanyol i la Uni Europea perqu les aiges que banyen les nostres costes tinguin entitat prpia.
Impulsarem les actuacions que garanteixin la sostenibilitat dels recursos. Fixarem una estratgia que
enforteixi les reserves pesqueres tant en quantitat com en qualitat. s per aix que els socialistes crearem noves reserves marines entre les quals cal citar les de la costa de la Serra de Tramuntana,
a Mallorca, i la de la zona de lilla de lAire, a Menorca. Ampliarem el parc nacional martimo-terrestre de Cabrera i promourem romourem la creaci dun parc mar al canal de Mallorca degut a la
riquesa despcies i ecosistemes que es troben a la zona, com les muntanyes submarines Emile Baudot, Ausies March i Ses Olives.

Formularem una gesti adequada de les rees marines protegides i que formen part de la Xarxa
1DWXUDDPEHVSHFLDODWHQFLyDO3DUF1DFLRQDO0DUtWLPRWHUUHVWUHGH&DEUHUDUHFXSHUDQWHOVIRQV
S~EOLFVGHQDQoDPHQWLUHWRUQDQWFRPDPtQLPDOVQLYHOOVGHYLJLOjQFLDGHODQ\Promourem
sistemes de control entre agents de medi ambient i Gurdia Civil, recuperant tamb la gesti trianguODUTXHHVYDSRUWDUQVDOIHQWVHJXLPHQWFLHQWtFELDQXDODWRWHVOHVjUHHVPDULQHVSURWHJLGHV
Establirem mesures dagilitzaci en la tramitaci administrativa en la gesti dels espais protegits.
Tamb instarem a la revisi a la normativa estatal que permet que DOWUHVRWHVDOLHQHVSHVTXLQHQ
les actuals condicions en aiges dEivissa i de Formentera.
Activarem instruments de participaci entre ladministraci publica, el sector, la UIB i lIEO en la presa
de decisions.
Complirem i vetllarem pel compliment de la legislaci en matria pesquera , com la normativa que
prohibeix la pesca de rssec sobre fons protegits de magrana i coralligen. Instarem al Govern
dEspanya al mateix compliment, establint de manera clara les zones a on es troben aquets ecosistemes. Per la seva part, el Govern far un estudi sobre aquest tema.
Caldr determinar clarament amb el Govern dEspanya quin es lOrganisme pblic que controla la poWqQFLDGHOVPRWRUVGHODRWDSHVTXHUDGHUzVVHFDPEEDVHDSRUWVGHOHV,OOHV%DOHDUV6HVWDEOLUDQ
VLVWHPHVGHFRQWUROLLQVSHFFLyTXHDUULEDUDQFRPDPtQLPDOVQLYHOOVGHODQ\
Millorarem la comercialitzaci dels productes de la mar, mitjanant les marques, precintes i distintius. En aquest sentit proposem impulsar una marca prpia de les Illes Balears que sigui garantia de qualitat
alhora que distintiu de consum en el sector de la restauraci i de la venda en mercats tradicionals.
'HQLUHPXQPDUFGHPDWqULDGHSHVFDUHFUHDWLYDHQEDVHDOVSULQFLSLVGHODJHVWLyVRVWHQLEOHODUHFXperaci de les espcies, la supressi de prctiques i tcniques de pesca abusives i poc respectuoses
DPEHOPHGLLODVLPSOLFDFLyGHOHVWUDPLWDFLRQVDGPLQLVWUDWLYHV7RWGHVGHODrecerca de lacord
amb la Federaci dassociacions dusuaris dinstallacions porturies de les Illes Balears.
0LOORUDUHPODFRPHUFLDOLW]DFLyGHOVSURGXFWHVGHODPDUDPEODQDOLWDWGDFRVWDUHOSURGXFWHDOFRQVXmidor. Impulsarem una marca prpia que sigui garantia de qualitat alhora que distintiu de consum en
el sector de la restauraci i de la venda.
La llei estatal, la llei autonmica i lEstatut dAutonomia conformen lordenament jurdic daplicaci al sector pesquer de les Illes Balears, i per tant, es precs encaixar-hi les competncies dels consells insulars.

Lobjectiu ser el manteniment i promoci dun sector agrcola, ramader, forestal i pesquer, i impulsar la creaci de llocs de feina i renda.
Promourem la venda directa i ecolgica.
Construirem infraestructures per a la utilitzaci daiges regenerades pel reg en substiWXFLyGDLJXDVXEWHUUjQLDQVDDFRQVHJXLUni una gota daigua depurada a la mar.

Incentivarem la generaci denergies renovables en el medi rural .


Crearem un programa agrorrutes del bon gust : itineraris per les zones rurals per visitar
establiments o empreses agrries de producci i/o venda de productes.
Canviarem lactual llei agrria, que cerca incrementar els recursos econmics per la via
de lafavoriment de les plusvlues urbanstiques. Apostarem fort per la millora del mn
agrari, per la rendibilitat de les seves explotacions i per la qualitat de vida dels seus actors principals.
Promourem que lEstat Espanyol i la Uni Europea reconeguin el fet diferencial de la insularitat i que compensi econmicament els costs atributs.
Declararem la ramaderia i lagricultura ecolgica sectors estratgics de les Illes Balears.
Aprovarem un Pla de Reestructuraci del sector lleter el qual haur de permetre fer front
a la liberalitzaci de la quota lletera que es produ el passat 1 dabril de 2015.

3URPRXUHPHFDoPHQWOHVGLYHUVHVIRUPHVGHSDUWLFLSDFLyHQOHPSUHVD i fomentarem,
amb una encertada legislaci, les societats cooperatives.
Garantirem la participaci de les organitzacions agrries i cooperatives en els rgans de
consulta de ladministraci.
Crearem un inventari a nivell insular de camins rurals que permeti als ajuntaments incorporar-ho al seu catleg municipal.
El Pla de Custdia del Territori/paisatge permetr lobtenci dajudes als propietaris per
UHVWDXUDULFRQVHUYDUQTXHV
Millorarem la comercialitzaci dels productes de la mar, DPEODQDOLWDWGDFRVWDUHOSURducte al consumidor. Impulsarem una marca prpia que sigui garantia de qualitat alhora
que distintiu de consum en el sector de la restauraci i de la venda
Impulsarem la delimitaci del Mar Balear: lespai daiges que delimiten larxiplag balear.

Impulsarem les races autctones com ara el porc negre de Mallorca o la vaca vermell de
Menorca.

Crearem noves reserves marines entre les quals cal citar les de la costa de la Serra de
Tramuntana, a Mallorca, i la de la zona de lilla de lAire, a Menorca, i ampliarem el de Cabrera.
,QVWDUHPDODUHYLVLyDODQRUPDWLYDHVWDWDOTXHSHUPHWTXHDOWUHVRWHVDOLHQHVSHVTXLQ
en les actuals condicions en aiges dEivissa i de Formentera.

Coneixement i cultura, la major inversi 3.1.

La tendncia ser arribar progressivament al 0,5% sobre el PIB en el pressupost


dI+D+i
Reforarem tots els mecanismes de transferncia de coneixement entre la investigaci pblica i lempresa
Augmentarem la dotaci de personal investigador per tal de promocionar el talent i
no deixar-lo fugir
Impulsarem en Parc Bit de Mallorca, el de Menorca i el projecte de Sa Coma a Eivissa

$YXLQLQJ~QRGXEWDTXHOHVSROtWLTXHVGH5'LKDQGocupar un lloc central en la poltica general


dun govern, tant a nivell europeu, com a nacional o autonmic. I, bviament, les Illes Balears no sn
DOLHQHVDDTXHVWDQHFHVVLWDW'HVJUDFLDGDPHQWDL[zQRKDHVWDWDL[tGXUDQWHOVSULPHUVDQ\VGHOFDPt
DXWRQzPLFGDTXHVWHV,OOHV(QUHDOLWDWOHVSROtWLTXHVGH5'LYDQVHUVHULRVDPHQWLPSXOVDGHVHQHOV
dos governs Antich per avui, es constaten greus nivells de debilitamentLQVLWRWDEDQGRQDPHQW
'HVSUqVGHODJHVWLyGHO33GH%DX]iHQHO*RYHUQODVLWXDFLyDFWXDOGHODSROtWLFDGH5'LpVH[WUHmadament negativa des del punt de vista de la coordinaci del sistema, dels recursos aportats i de la
SODQLFDFLyGHIXWXU(QUHDOLWDWODSDUHQWPLOORUDHFRQzPLFDYHQXGDSHUDTXHVW*RYHUQno ha tingut
traducci als pressupostos de R+D+i.
Els efectes ms negatius de la poltica daquest Govern afecten a la desarticulaci del sistema pblic de R+D+i. La innovaci, que durant el Govern dAntich va arribar a ser conselleria,
amb Bauz ha quedat relegada al nivell de simple servei administratiu. La situaci actual s una
dispersi de les competncies entre les conselleries dEducaci, la dEconomia i fundacions externes. Aix, el Govern del PP ha creat una Fundaci, la Fundaci Balear dInnovaci i Tecnologia
)XQGDFLy%,7 FRPLQVWUXPHQWGHO*RYHUQHQFDUUHJDWGH[HFXWDUOHVHVWUDWqJLHVGH5'LPLWMDQoDQWOHVQRYHVWHFQRORJLHVLGHOHVSHULWHPSUHQHGRUGHEDVHWHFQROzJLFDTXHDJUXSDHO3DUcBIT, lantiga Fundaci IBIT, i lempresa pblica BITEL. I a travs de diversos mecanismes es potencia exageradament la Unitat dInnovaci del ParcBIT, que assumeix en realitat tota lactuaci

HVWUDWqJLFDGH5'LGHO*RYHUQ QRQRPpVOH[HFXFLyVLQyODSODQLILFDFLy GHIRUPDFRPSOHWDPHQWGHVFRRUGLQDGD LILQVLWRWHQWUDQWHQFRPSHWqQFLD DPEOHVGLUHFFLRQVJHQHUDOVFRPSHWHQWV


en la matria.
Aquesta GHVFRRUGLQDFLyLFRQIXVLyGHIXQFLRQVVKDQYLVWUHHFWLGHVFODUDPHQWHQHOYLJHQW
pla de R+D+i 2013-2017 GHQRPLQDW3ODGH&LqQFLD7HFQRORJLD,QQRYDFLyL(PSUHQHGRULD OHODERUDFLyGHOTXDOHVYDYHXUHUHWDUGDGDLFRPSOLFDGDGHIRUPDPROWVLJQLFDWLYDDFDXVDGHOHVWHQVLRQV
i diferents criteris entre tots aquests agents del Govern amb competncies en la matria, tensions
resoltes incloent en el Pla una enorme quantitat de programes, mesures i actuacions, sense
coordinaciFRKHVLyQLUHH[LySURSRVDGHVSHULQVWjQFLHVPROWGLYHUVHVLVHQVHODPHQRUFDSDFLWDW
dexecuci real amb els pressupostos i recursos humans de gesti que, raonablement, se poden assignar al Pla.
(QVHQWLWPpVJHQHUDOOHVSROtWLTXHVVHFWRULDOVGH5'LGHVHFWRUVWDQLPSRUWDQWVFRPHOELRVDQLWDULR
el agroindustrial han continuat i aguditzat la seva descoordinaci amb la poltica general de cincia i
tecnologia.
,QDOPHQWDLQVWjQFLHVGHOD8QLy(XURSHDHO*RYHUQGHOHV,OOHV%DOHDUKDHODERUDWlEstratgia
Regional dInnovaci per a lEspecialitzaci Intelligent HQDUJRWHXURSHXGHQRPLQDW5,6 TXH
haur de dirigir, a nivell estratgic i a mig termini, totes les actuacions del Govern en matria de R+'LLTXHKDGDUWLFXODUODSOLFDFLyGHOVIRQV)('(5GHOHV,OOHV%DOHDUV$TXHVWD(VWUDWqJLDKDHVWDW
HODERUDGDSHUOD)XQGDFLyQ%,7 la qual cosa s, en el fons, una forma de externalitzar aquest
important procs) al marge i amb nulla o molt escassa coordinaci i harmonitzaci amb el Pla de la
Cincia esmentat anteriorment.
En resum, aquest breu reps a la situaci actual porta a la conclusi que, en aquests moments, el
Sistema Balear dInnovaci, pel que fa a ladministraci pblica, ha perdut importants recursos i
SUHVHQWDJUHXVGHFLqQFLHVGHSODQLFDFLyFRRUGLQDFLyLDUWLFXODFLy I, a ms, amb documents
DSURYDWVLUDWLFDWVSHUOD8QLy(XURSHD FRPpVHOFDVGHO5,6 TXHSRGHQVXSRVDUXQFRPSURPtV
adquirit important per a lactuaci per al proper govern.

Durant el Govern Bauz ha disminut clarament el pressupost propi para R+D+i en


relaci a 2011.
El pressupost del Govern para R+D+i per 2013 noms va ser executats en un 50%.
La tendncia ser arribar progressivament al 0,5 del PIB en el pressupost dI+D+i.
LR+D+I es troba avui disgregada en 3 mbits diferents del Govern, la qual cosa genera dispersi i disfuncions de gesti.

El PSIB-PSOE, com a fora progressista, assumeix amb totes les conseqncies pel fet destar ja
LPPHUVRVHQHOTXHHVGHQRPLQDODVRFLHWDWGHOFRQHL[HPHQWTXHVLJQLFDTXHHOpotencial realment important dels pobles radica en la seva capacitat per crear i disposar de nous coneixePHQWVDWUDYpVGHODUHFHUFDFLHQWtFDLWqFQLFD, i el saber utilitzar-los a travs de la innovaci per
crear o millorar bns i serveis que impulsin el desenvolupament social, cultural i econmic. Perdre
DTXHVWWUHQVLJQLFDUjTXHHQHOIXWXUODVRFLHWDWEDOHDUHVFRQYHUWLUjHQVXEVLGLjULDLPDUJLnal en el context europeu.
Vista la situaci, conv centrar la discussi i fer mfasi en unes poques mesures, que permetin
reprendre les lnies directrius que es van iniciar en 1999 i van perdurar, en essncia, fins larribada del PP de Bauz i que, amb la consegent actualitzaci i revisi, segueixen sent vlides i
raonables.
En aquest sentit, resulta bvia la recuperaci de ladequada i necessria coordinaci de lactivitat de ladministraci autonmica en matria de R+D+iSHUWDQWUHVWDEOLUHPDOPHQ\VXQD'Lrecci General amb competncies plenes i niques en matria de cincia, tecnologia i innovaci i en
dependncia directa de Presidncia o Vicepresidncia.
En qualsevol cas, aquesta matria estar enquadrada al ms alt nivell de lestructura de Govern i amb el major comproms almenys per tres raons: per la seva transcendncia per al futur
econmic i social de les Illes Balears; perqu es tracta duna activitat horitzontal que pot afectar a
competncies de diverses conselleries; i perqu la cincia, la tecnologia i la innovaci no noms
WHQHQLQXqQFLDVREUHOHFRQRPLDVLQyWDPEpLDPpVDPEWDQWDRPDMRULPSRUWjQFLDVREUHDVSHFtes socials i culturals.
Aix mateix, revitalitzarem un rgan coordinador que agrupi a representants de les conselleries
VHFWRULDOVTXHUHDOLW]HQRSRJXHVVLQUHDOLW]DUDFWLYLWDWVGH5'L FRPOHVFRPSHWHQWVHQVDQLWDW
agricultura i medi ambient, indstria i comer o educaci), presidit pel Vicepresident/a del Govern.
Formularem la revisi crtica de lactual Fundaci BIT, a la qual sha fet referncia en apartats
anteriors, de manera que la seva funci sigui realment la dinstrument dexecuci de poltiques
del Govern, despullant-la de qualsevol capacitat de planificaci estratgica o tctica en aquestes
matries.
(OVUHFXUVRVTXHHO*RYHUQGHVWLQLD5'Lse centralitzaran en la Direcci General abans reIHULGDH[FHSWHHQDVSHFWHVHVSHFtFVRHVWDWXDULVTXHWLQJXLQDYHXUHDPEODFWLYLWDWXQLYHUVLWjULD
$YXLFRPVKDLQGLFDWHOVUHFXUVRVTXHHVGLVSRVDVyQWRWDOPHQWLQVXFLHQWVSHUDXQDUDRQDEOH
activitat.
La tendncia dinversi ser arribar progressivament al 0,5% del PIB.'HQWUDGDUHFXSHUDUHP
en quatre exercicis econmics, i de forma gradual, el nivell de pressupost mxim amb el qual sha
vingut dotant (despesa efectivament executada) a la DG de R+D+i (16 milions deuros en lexercici 2008). I ens comprometem a fer-ho independentment de que la situaci pressupostria sigui
favorable o adversa, tractant darribar a un acord amb totes les forces poltiques per garantir que
aquest comproms vagi ms enll duna legislatura.

Tamb aprovarem el Pla dImpuls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci amb


una vocaci clarament transversal, el que implicar ladopci de la nova economia del coneixement com a palanca rellevant per a poder aplicar-la a altres sectors productius.
Pel que fa a lactivitat innovadora, potenciarem la relaci del sistema dinnovaci balear
amb els programes relacionats tant a nivell estatal (Pla Estatal de R+D+i) com a europeu
3URJUDPD+RULW]y /DFWLYLWDWILQDQoDGDLSURPRJXGDSHO*RYHUQGHOHV,OOHV%DOHDUVVHUj
complementria i subsidiria daquestes programacions a nivell estatal i europeu, atenent prioritriament les accions de promoci, dimpuls dels problemes especfics de la nostra societat, ben
determinats i sistematitzats, que no cobreixin aquestes grans borses de recursos econmics externs.
Es procedir a una revisi de lactual Pla de Cincia, Tecnologia, Innovaci i Emprenedoria,
2013-2017,HQHOVHQWLWGHVLPSOLFDUKRDPEXQDYLVLyPpVUHDOLVWDDPEPDMRUFRKHUqQFLDLQWHUQD
i ajustar-lo raonablement als pressupostos disponibles. Lobjectiu ser adaptar-lo a la realitat de les
nostra economia productiva i a la vocaci duna administraci pblica activa en el foment de la innovaci, el coneixement i la recerca. En parallel, es procedir a una revisi del Pla estratgic de les
Illes Balears dinvestigaci en Salut.
Aix mateix plantejarem una revisi (previ acord amb la Comissi de la UE), de lEstratgia
dInnovaci RIS3,GHPDQHUDTXHVLJXLFRKHUHQWDPEHO3OD,QDOPHQWDOLQHDUHPOHVGRWDFLRQV
)('(5GHVWLQDGHVDDTXHVWDPDWqULDGHFLqQFLDWHFQRORJLDLLQQRYDFLyDPEOHVSODQLFDFLRQVDQWHULRUPHQWFLWDGHVWDQWGHO3ODFRPGHO5,6FRVDTXHQVDUDQRVKDIHW
5HVSHFWHDDFWLYLWDWVGH5'FDOFRQWLQXDULUHIRUoDUOHVOtQLHVH[LVWHQWVTXHVyQUDRQDEOHVSRVDQW
una mfasi especial en els recursos humans, de manera que pugui reforar-se la dotaci de personal investigador i de suport a la recerca a les Illes Balears. Les poltiques estatals que dutes a terme
SHO*RYHUQGHO33KDQRULJLQDWXQGUDPjWLFGHELOLWDPHQWGHOSRWHQFLDOKXPjGH5'TXHFRVWDUj
anys de recuperar. En la mesura de les possibilitats pressupostries, el nou Govern contrarestar
aquesta tendncia nefasta per al futur de lactivitat investigadora.
Una altra lnia prioritria dactuaci ser la coordinaci de les unitats de recerca radicades a les
Illes Balears, de manera que se puguin aconseguir masses crtiques, amb actuacions comunes i
ben dirigides, que permetin competir amb xit a nivell nacional i internacional.
Estudiarem la factibilitat de posar en marxa un IBREA (Institut Balear de Recerca i Estudis Avanats)DPEOREMHFWLXSHUPLWMjGXQSURFpVGHVHOHFFLyEDVDWHQHOWDOHQWFLHQWtFGHFRQWUDFWDU
investigadors darreu del mn. I tot aix amb convenis de collaboraci amb la UIB, Instituts de Recerca, empreses, ...
'RQDUHPsuport als Instituts de recerca existents a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears
,0('($,),6&L,81,&6DOPDWHL[WHPSVFRQWULEXLUHPDODFRQVROLGDFLyGHOVQRXVLQVWLWXWVGHUHFHUFDFUHDWVUHFHQWPHQWO,QVWLWXWGH5HFHUFDL,QQRYDFLy(GXFDWLYD ,5,( O,QVWLWXWG(VWXGLV+LVSjQLFV
HQOD0RGHUQLWDW ,(+0 O,QVWLWXWG$SOLFDFLRQV&RPSXWDFLRQDOVGH&RGL&RPXQLWDUL ,$& LlInstitut
GLQYHVWLJDFLyVDQLWjULDGH3DOPD ,',63$ 
Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials on es desenvolupa la tecnologia aplicada
no noms al turisme i a tots els seus derivats - com sector preponderant sin a altres rees din

ters productiu com ara sn les del mn audiovisual, la cultura, les tecnologies nutiques i aeronutiques, les marines, les ambientals, el calat, la bijuteria, la biotecnologia, lagroalimentaci i altres
sectors essencials de la indstria balear.
'HODPDWHL[DPDQHUDWDPEpHVUHIRUoDUjHOTXHDFWXDOPHQWes denomina innovaci social. Els
objectius de la innovaci no sn solament de carcter econmic ni exclusivament es dirigeixen, com
es planteja freqentment de forma interessada, a les empreses. La innovaci en els sistemes pblics de sanitat i educaci, la innovaci en la gesti del medi ambient, la innovaci en la cultura,
la innovaci per buscar solucions als problemes socials actualment plantejats a la nostra regi,
entre altres matries, seran objectius a considerar amb igual prioritat, almenys, que la innovaci
amb objectius econmics i empresarials. Referent a aquest punt, hi ha ja abundants iniciatives a nivell de la UE, per ja dentrada donarem un impuls a la poltica dinvestigaci en el camp de la salut,
lIUNICS, el capital hum dels hospitals de les Illes Balears, etc.
(QDTXHVWPDWHL[jPELWHODERUDUHPXQSODHVSHFtFGHpromoci del que es denomina capital
social, revisant i reforant les lnies dactuaci que contemplava encertadament en el Pla Balear del
SHUtRGH
-DGLQVGHODJHRJUDDWHUULWRULDOdesenvoluparem una nova fase dels Parc Bit de Mallorca que
permeti el seu creixement per als propers quinze anys. Prviament procedirem a efectuar els estudis pertinents per avaluar lestat actual desprs de la legislatura del PP. Tamb abordarem la construcci del Parc Bit de Menorca. Recuperar a Eivissa el projecte de Sa Coma, com a centre de
coneixement i de formaci. Espai de trobada de les empreses amb el coneixement i la investigaci;
espais per als clsters.
Tamb estendrem lexperincia desenvolupada durant la darrera legislatura socialista en torn a les
incubadores dempreses per tal de donar suport a les noves iniciatives industrials en el camp de
la innovaci que compten amb pocs mitjans, per que tenen una capacitat de producci immediata i
adaptable a les necessitats. En el nou mapa industrial ja no hi ha empreses grans o petites sin de
UHH[HVUjSLGVLOHQWV
Tamb fomentarem els projectes de R+D+i que vinculin a empreses amb grups de recerca del
sector pblic. I, sobretot, farem possible que agrupacions daquest tipus optin a projectes del proJUDPD+RULW]yGHOD8QLy(XURSHD
Algunes de les lnies dactuaci exposades anteriorment tamb tenen un efecte positiu sobre larticulaci del Sistema dInnovaci regional. Addicionalment sexecutaran altres actuacions generals
com la de reforar tots els mecanismes existents de transferncia de coneixement entre la recerca
S~EOLFDLOHPSUHVDLVRFLHWDWHQJHQHUDODPSOLDQWHOFRQFHSWHGHWUDQVIHUqQFLDDPEHOGHYLQFXODFLy
amb especial consideraci al que es denomina tercera missi de la Universitat). Aix no impliFDHOGHVHQYROXSDPHQWGHQRYHVHVWUXFWXUHVVLQyPpVDYLDWLQWHQVLFDUODFWLYLWDWGHOHVH[LVWHQWVLOD
coordinaci entre les aquestes.
Finalment, cal dir que volem que els ciutadans de les Illes Balears gaudeixin dun accs gratut a
internet. 3HUDODSODQLFDFLyGDTXHVWREMHFWLXHVWXGLDUHPDPEHOVFRQVHOOVLDMXQWDPHQWVODIRUPD
GHSRVDUHQPDU[D[DU[HVZLZLPD[DODEDVWGHOVFLXWDGDQVFHUFDQWODLPSOLFDFLyVLpVQHFHVVjULD
de la iniciativa privada. Volem uns ciutadans connectats.

En aquest mateix camp, impulsarem un acord pblic-privat perqu les Illes siguin un gran hub
de connectivitat a la Xarxa, per a lluitar contra la insularitat del nostre model, per augmentar la
competitivitat de les nostres empreses, tecnolgiques o no, per crear ocupaci dalt valor afegit en el
sector de les telecomunicacions. Volem unes illes connectades.
Per altra banda liderarem, des del Govern, la convergncia tecnolgica de totes les Administracions de la Comunitat Autnoma en torn a dos principis de funcionament i estalvi: software lliure i
sinergia dinstallacions. Volem una Administraci connectada.

La tendncia ser arribar progressivament al 0,5% sobre el PIB en el pressupost


d I+D+i.


(O3ODGH&LqQFLDHVGHYLQGUjXQLQVWUXPHQWFODXHQODGHQLFLyGHOHVHVWUDWqJLHVSHU
rendibilitzar al mxim lincrement inversor.


Perqu laugment dels recursos sigui vertaderament efectius, revisarem lactual Pla de
Cincia, Tecnologia, Innovaci i Emprenedoria 2013-2017.


Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials on es desenvolupa la tecnologia


aplicada al turisme y a les altres rees dinters productiu.


Reforarem la dotaci de personal investigador i de suport a la recerca a les Illes Balears per tal de promocionar el talent i contrarestar lactual debilitament del potencial hum
propiciat pel PP.
6

Potenciarem la relaci del sistema dinnovaci balear amb els programes relacionats
tant a nivell estatal (Pla estatal I+D+i) com europeu (Programa Horitz 2020).
7

Reforarem tots els mecanismes de transferncia de coneixement entre la investigaci


pblica i lempresa i societat en general, i fomentarem els projectes de I+D+i que vinculin
empreses amb grups dinvestigaci del sector pblic.
8

Dacord amb la Uni Europea, revisarem lEstratgia dInnovaci RIS3 amb lobjectiu
dadaptar-lo a la realitat de les nostra economia productiva i a la vocaci duna administraci pblica activa en el foment de la innovaci, el coneixement i la recerca.
9

Aprovarem el Pla dImpuls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci com


a palanca rellevant per a poder aplicar-la a altres sectors productius.
:

$PEDMXQWDPHQWVLFRQVHOOVSODQLFDUHPODIRUPDGHSRVDUHQPDU[D[DU[HVZLZLmax perqu els ciutadans de les Illes Balears gaudeixin dun accs gratut a internet.
;

Reforarem el que actualment es denomina innovaci social: la innovaci en els sistemes pblics de sanitat i educaci i en la gesti dels espais territorials, en les rees de medi
ambient, cultura i esport, aix com tamb en les prpies estructures de ladministraci.


Elaborarem XQSODHVSHFtFGHOTXHHVGHQRPLQD&DSLWDOVRFLDO, on la innovaci


ser leix sobre el que pivotaran les accions sectorials.


Desenvolupament duna nova fase dels Parc Bit de Mallorca per als propers 15 anys.
Abordarem la construcci del Parc Bit de Menorca.

Recuperarem a Eivissa el projecte de Sa Coma, com a centre de coneixement i de formaci, espai de trobada de les empreses amb el coneixement i la investigaci; espais per
als clsters.
6

Estendrem les incubadores dempreses per tal de reforar les noves iniciatives industrials en el camp de la innovaci que compten amb pocs mitjans.
7

Operarem canvis en lestructura de la innovaci i la tecnologia en el Govern per tal de


coordinar i cohesionar les tasques, com a mnim des duna Direcci General.
8

Coneixement i cultura, la millor inversi 3.2

Promourem un sector audiovisual potent: les Illes Balears ser un plat de cinema
de referncia internacional
Un Institut de Desenvolupament Cultural estimular la creaci, la producci i la divulgaci
Nova poltica de subvencions basada en la igualtat doportunitats
Impulsarem la creaci de Plans dEspais Escnics insulars,

La cultura al nostre pas passa per moments extremadament complicats a conseqncia bsicament
de tres factors: la crisi econmica, el canvi de model de producci i consum derivats del paradigma
digital i les mesures dutes a terme pels governs del Partit Popular com ara la pujada escandalosa de lIVA cultural.
La crisi ha provocat un descens en els ingressos globals dels agents culturals derivat duna
banda de la disminuci de les aportacions pressupostries de les administracions i duna altra per la
baixada tamb del consum cultural en les famlies.
La velocitat dimplantaci i devoluci de la nova cultura tecnolgica ha superat la capacitat
de respostaLGDGDSWDFLyGHOHVDGPLQLVWUDFLRQVGHODLQG~VWULDFXOWXUDOGHOPyQHGXFDWLXLQVL
WRWODGHOVPDWHL[RVFUHDGRUV/DGLJLWDOLW]DFLyGHQHL[QRXVPRGHOVGHQHJRFLREUHQRYHVYLHVGH
QDQoDPHQWPXOWLSOLFDOHVSRVVLELOLWDWVGHGLIXVLyLFDQYLDHOVKjELWVGHFRQVXPGXQQRXS~EOLFMRYH
i emergent.
La poltica cultural dels governs conservadors es caracteritza per una manca diniciatives pbliques,
SHUXQGLULJLVPHFXOWXUDOWHQGHQWDDIDYRULUODPLJXLVPHLODQLWDWLGHROzJLFD i, en darrere instnFLDDPLQLPLW]DUHOSDSHUGHODFXOWXUDLUHOHJDUODDODFDWHJRULDGXQIHWVXSHUXLSUHVFLQGLEOHHVSHFLalment en poques de crisi.
La poltica del Partit Popular ha tingut uns efectes nefastos per a la cultura. La crisi ha estat lexcusa perfecta per desmantellar progressivament lentramat cultural bastit en els anys de la democrcia. La dreta del nostre pas ha promogut la idea que la cultura s un element prescindible
en poques de crisi. Noms aix sentn el descomunal augment del IVA, que ha creat un gran dany
al sector de la cultura. Aix com els retalls en els pressupostos estatals autonmics i municipals o el
cnon digital que pagaran tots els ciutadans.

Sha de fer una especial menci a la nefasta poltica entorn a lOrquestra Simfnica de les Illes
Balears que han fet les mximes institucions pbliques de les Illes: el Govern, el Consell de Mallorca
i lAjuntament de Palma. Els socialistes ens comprometem a reparar el dany ocasionat i valorar el
coratge dels components de lorquestra i la positiva resposta de la societat en general davant dun
atac ms del Partit Popular a la nostra cultura. Actualment no disposen duna seu adequada ni de local
per a assajos; cal revisar la idea inicial que fos al Palau de Congressos.
Especialment perniciosa a les nostres Illes ha estat la poltica del Govern Bauz en lmbit de la
nostra llengua. Amb les mesures que han pres relacionades amb la llei de la funci pblica, amb
OHVPHVXUHVHGXFDWLYHV HVSHFLDOPHQWDPEOH[FXVDGHOWULOLQJLVPH LDPEDOWUHVGLUHFWDPHQWUHODcionades amb lmbit de la cultura catalana com la sortida del Ramon Llull, ens fa retrocedir molts
anys enrere en les conquestes aconseguides en la normalitzaci de la nostra llengua i el desenvolupament de la nostra cultura.

La pujada de lIVA del 8 al 21 % ha ocasionat un gran dany al sector de la cultura.


La cultura representa un 3,7% del PIB de les Illes Balears.
La despesa pblica en promoci cultural ha caigut en un 45 %.
La despesa de turistes espanyols a les Illes Balears en el sector cultural est en torn
als 100 milions deuros anuals.
Les televisions pbliques han dinvertir el 6 % dels seus ingressos totals en producci cultural.

Una poltica cultural progressista fomenta lesperit crtic dels ciutadans davant els esdeveniments que ocorren en la vida social de la comunitat, fomenta la participaci social, contribueix a la
creaci dun teixit cultural democrtic i democratitzar laccs a la cultura. Ha desdevenir un factor de
WUDQVIRUPDFLyVRFLDOLGLQWHJUDFLy(QGHQLWLYDODFXOWXUDKDGHVGHYHQLUXQHOHPHQWGHPSRGHUDPHQW
personal i ciutadana.
/DSROtWLFDFXOWXUDOHVWjtQWLPDPHQWOOLJDGDDODUHH[LyGDOOzTXHHQVIDVRFLHWDWLFRPRUJDQLW]DPOD
convivncia. Les poltiques culturals pbliques tendran, entre els seus objectius principals, la promoci
del valor social de la cultura basat en una identitat collectiva i en la cohesi social.
Tamb es contemplar la cultura des del vessant econmic. I, per suposat cal parlar dels EHQHFLV
econmics de la cultura lligats al sector del turisme. Les nostres Illes gaudeixen dun important
SDWULPRQLFXOWXUDOLDUWtVWLFTXHpVXQSRWHQFLDOLPSRUWDQWGDWUDFFLyGHWXULVWHVLRYLVLWDQWV HOWXULVWD
potser ms relacionat amb sol i platja i el visitant ms interessat el coneixement i gaudi de lentorn patrimonial).

En aquest sentit, i des de la perspectiva de les possibilitats econmiques i la capacitat de crear llocs
de treball, es crear l Institut de Desenvolupament cultural dedicat a la promoci del desenvolupament econmic i empresarial del sector cultural, amb lobjectiu de fomentar lincrement del consum cultural i la difusi comercial de la cultura de les Illes Balears, tant entre illes com fora delles.
En parallel, la indstria audiovisual sha de convertir en una de les principals indstries de les
Illes Balears. Aquests va ser el cam que es va emprendre amb la Mallorca Film Commission la passada legislatura, i aquest ha de ser el cam a seguir. La Illes Balears Film Commission sha dimplantar
DWRWHVOHVLOOHVDPpVTXHKDGHVHUSDUWLFLSDGDSHOVHFWRUDL[tFRPVHUGRWDGDGXQSUHVVXSRVWVXcient i dautonomia per a la seva gesti. Aix mateix, el Govern donar suport als festivals que suposin
la internacionalitzaci daquesta indstria.
Lobjectiu ha de ser de posicionar a les Illes Balears com a plat de cinema de referncia a nivell internacional, i sols ser possible ocupar la posici que en pertoca en el mercat si actuam des de
dues lnies: des del Govern de les Illes Balears amb una aposta ferma per incentius pblics i directes a
OHVSURGXFFLRQVLGHVGHO*RYHUQG(VSDQ\DDPELQFHQWLXVVFDOV
(QHOFDPSDXGLRYLVXDOKLKDXUjXQDJHVWLyWUDQVSDUHQWLHFDoG,%SHOTXHIDDOFRPSOLPHQWGHOHV
seves obligacions dinvertir el 6 % dels seus ingressos totals en producci cultural en qualsevol
GHOHVOOHQJHVFRRFLDOV, que far amb la participaci activa dels agents socials que representen
legtimament al sector audiovisual cultural de les Illes Balears: ACIB, APAIB i Clster Audiovisual. Fa
anys que el sector reclama aquesta transparncia i compliment de la llei que suposaria, entre daltres
XQDYLDGHQDQoDPHQWOHJtWLPDLVXFLHQWSHUGRQDUVXSRUWDOHVQHFHVVLWDWVTXHHVGHPDQHQ,JXDOment sha de garantir la transparncia dIB3 en lencrrec de programes a les productores audiovisuals.
([LJLUHPTXHVDSOLTXLODOOHLGHOFLQHPDGHGHGHVHPEUHTXHHQHOVHXDUWLFOHHVWDEOHL[
XQVIRQV HOVIRQGLOORVGHO,&$$0LQLVWHUL&XOWXUD TXHHVUHSDUWHL[HQHQSURSRUFLyal que cada coPXQLWDWLQYHUWHL[HQDXGLRYLVXDOFXOWXUDOHQOOHQJXDSUzSLDFRRFLDO A les Illes Balears sinverteix
XQDTXDQWLWDWPROWSHWLWDLXQDGHOHVFDXVHVpVTXHHVYHVFDOLW]DQWLJHVWLRQDQWPDODPHQW(QODFWXDOLWDWQLWDQVROVVHVWjIHQW,SHOTXHIDDODVFDOLWDWFDOGRQDUVXSRUWDPHVXUHVTXHUHJXOLQDQLYHOO
estatal tant les exempcions de lIVA de les produccions que es duguin a terme al nostre territori
com els incentius per a la promoci del mecenatge.
En un altre captol, estructurarem un sistema darts visuals que equilibri les relacions entre museus, centres dart, artistes, galeristes, comissaris i crtics amb una visi global del sector, que
GHQHL[LSULRULWDWVLTXHVLJXLFDSDoGHVWDEOLUXQPDUFGHUHODFLyHQWUHHOVHFWRUS~EOLFLHOSULYDW
'XUHPDWHUPHXQDpoltica dadquisicions que vertebri un nic fons dart pblic i que ordeni, conservi, comparteixi i difongui el patrimoni pblic distribut entre totes les administracions. La construcci
dun fons dart pblic constitueix una poltica de suport directe al teixit artstic alhora que s el principal instrument per crear un fons patrimonial. Les galeries han de tenir el reconeixement del seu
paper com a agents culturals.
Pel que fa al mn del llibre, desenvoluparem iniciatives per promourel com un b cultural i aplicar mesures especials de protecci i foment de la indstria editorial'LIRQGUHXQDFXOWXUDGHOOOLEUHLGH
foment de la lectura, especialment entre els infants i joves, que generi un nombre creixent de lectors i

que formi lectors que puguin utilitzar la lectura com un mitj per estimular la imaginaci, laprenentatge, la informaci i el desenvolupament personal i social o el simple gaudi de llegir un llibre. Iniciatives
per fomentar ledici, producci i comercialitzaci del llibre, facilitar laccs a la lectura. Aix mateix estimularem la creaci literria, amb mesures per crear les condicions per al desenvolupament de la
indstria editorial i ajudar a la difusi a lexterior del llibre produt a les Illes Balears.
(QUHODFLyDODP~VLFDSRGHPDUPDUTXHDOHVQRVWUHVLOOHVKLKDXQERQQLYHOOFUHDWLXLLQWHUSUHWDWLX
que sha aconseguit grcies a un bon sistema densenyament entre conservatoris, escoles municipals,
HVFROHV SULYDGHV LHQWLWDWVFRP$&$HQOjUHDGHFUHDFLyDUWtVWLFD5HIHUHQWDOConservatori, propiciarem la separaci dun espai pels professionals o pel superior, ja que actualment conviuen i no s
el ms recomanable. Per altra banda, s precs recuperar i potenciar els clsters de carcter artstic,
molt especialment, el de msica electrnica a Eivissa, per poder recuperar el lideratge de producci, distribuci i consum daquest producte cultural arreu del mn.
En la lnia de constituir una xarxa de teatres pblics, proposam, lelaboraci de plans darts escniques insulars, en qu el Consell Insular sigui el promotor, i simpulsi la conversi dinstitucions com
el Teatre Principal de Palma, en el cas de Mallorca, en seu i leix vertebrador. El consell de Mallorca
WpFRQJXUDGDXQD[DU[DSHUzDKRUHVGDUDPDLKDHVWDWRSHUDWLYDA Menorca es cercar la frmula
ms adequada per tal que, des del Consell Insular, es coordini la gesti de les diferents infraestructures tenint com a referents bsics el Teatre Principal de Ma i el Teatre dEs Born de Ciutadella en colODERUDFLyDPEO(VFRODG$UW'UDPjWLFGH0HQRUFD8QDFRVDVHPEODQWHVIDUjDEivissa amb el Teatre
de Can Ventosa. En qualsevol cas, aquestes tasques estructurals de lactivitat escnica es faran en
interlocuci permanent amb les associacions professionals del sector com ara Illescena.
7DPEpVDERUGDUjODSUHSDUDFLyGXQDUDGDUWVHVFqQLTXHVGHOHV,OOHV%DOHDUVDPEOREMHFWLXGDFRQseguir una projecci exterior del producte escnic balear.
El patrimoni cultural de les Illes Balears, juntament amb el paisatge, s una de les principals
riqueses del nostre pas, son matria de poltica pblica, amb la necessria complicitat privada, i de
responsabilitat collectiva enfront de generacions futures. Les poltiques pbliques en relaci al patrimoni pivotaran en el reforament de tres eixos fonamentals: conservaci, investigaci i difusi.

1. Crearem lInstitut de Desenvolupament Cultural per reforar el teixit cultural que estimular la creaci, la promoci, divulgaci projecci cultural entre les Illes Balears, per tamb fora de les Illes Balears.
2. Promoure un sector audiovisual propi potent, amb suport pblic mitjanant ajuts i incentius amb una Film Commission implantada a totes les illes i participada del sector, treballant des del govern en la projecci exterior com a plat de cinema de referncia a nivell
internacional.
3. Es posar especial esment en el suport de la producci audiovisual i al cinema, dentrada
amb el compliment de les obligacions dIB3 dinversi del 6 % del pressupost en

contingut de caire cultural, i altres normatives estatals. Impulsarem la creaci duna


rdio frmula cultural. I promourem les iniciatives del govern de suport a projectes de
creadors en lmbit audiovisual i del cinema.
4. La cultura, motor de pas: Realitzaci duna auditoria de lEstat de la Cultura a les Illes Balears desprs de les retallades del perode 2011-2015 amb els experts de tots els sectors
per fer un Pla de Pas 2015-2030.
5. Pel que fa a les arts visuals sestructurar el sector per ordenar i equilibrar les relacions
entre museus, centres dart, artistes, galeristes i crtics amb una visi global del sector.
(VGHQLUDQSULRULWDWVLVHVWDEOLUjXQPDUFGHUHODFLyHQWUHHOVHFWRUS~EOLFLHOSULYDW
6. Sestablir una nova poltica de subvencions amb una caracterstica principal: la igualtat
doportunitats.
7. Un conjunt diniciatives promouran el llibre com un b cultural. Tamb saplicaran mesures especials de protecci i foment de la indstria cultural en el seu conjunt.
8. Crearem les condicions per assegurar el major accs al llibre i la lectura Articularem un
pla de lectura i consolidarem el rol de la biblioteca pblica com a factor dintegraci econmica, social, cultural.
9. Repararem el dany ocasionat a lOrquestra Simfnica de les Illes Balears per les mximes
institucions illenques governades pel PP - Govern, el Consell de Mallorca i lAjuntament
de Palma.
10. Impulsarem la creaci de Plans dEspais Escnics insulars, on els distints espais municipals puguin treballar en xarxa.
11. Dacord amb el que contempla la Llei de Museus de les Illes Balears del 2003, es vertebrar una autntica xarxa de museus a cadascuna de les Illes i interconnectada entre
elles.
12. Es desenvolupar una poltica arqueolgica de carcter integral que recercar una major
rendibilitat social en les inversions.
13. Es propiciar un nou dileg entre el sector de Patrimoni (i cultural en general) i el sector
turstic per tal de desenvolupar estratgies conjuntes.
14. Es crear conjuntament amb els consells insulars un Consell de les Arts i la Cultura com
a rgan assessor de referncia pel conjunt de les illes, com a observatori i com a instrument impulsor de les arts i la cultura en general.

Un Govern per a la ciutadania 4.1.

El condemnat per delicte de corrupci haur de respondre amb els seus bns.
El PSOE rebutja els pactes de Govern amb el Partit Popular.
5HJXODUHPODVVXPSFLyGHUHVSRQVDELOLWDWVSHULQFRPSOLPHQWVLQMXVWLFDWVGHSURmeses electorals.
Acabarem amb la desregulaci de les portes giratries a lAdministraci.

La crisi econmica i de valors ha provocat XQDJUHXFULVLLQVWLWXFLRQDOGHOLGHUDWJHLGHFRQDQoD


que ha posat en qesti totes les estructures democrtiques i que ens obliga a revisar el seu funcionament en direcci als profunds canvis que demanda la ciutadania.
Aquesta situaci ve generada en gran part pels casos de corrupci que afecten a una petita, per
molt visible, zona de lesfera poltica. Per no cal oblidar tampoc les molt evidents prctiques defectuoses de gesti, vinculades a diversos errors. A ms, les majories absolutes del PP han contribut a empitjorar aquest clima, mitjanant clares situacions dabusos i dactuacions de dubtosa
legitimitat democrtica.
'XUDQWODSUHVHQWOHJLVODWXUDOHV,OOHV%DOHDUVKDQHVWDWVRWDHOVllums meditics de tota Espanya
pel que fa a leclosi de la corrupci.(OVFLXWDGDQVGDTXHVWSDtVKHPDVVLVWLWDOSRFHGLFDQWHVpectacle de lempresonament dun antic president de la Comunitat Autnoma, Jaume Matas, i dun
dels seus consellers, Jos Juan Cardona, per delictes relacionats amb els cabdals pblics. Apart
GDTXHVWVGRVSHUVRQDWJHVVLJQLFDWLXVKDQHVWDWFRQGHPQDWVSHUFRUUXSFLyXQDERQDQzPLQDGDOWV
crrecs del PP i dUM. Algunes notcies van ser especialment lamentables: la Policia Judicial va desFREULUSURGXFWHGHODFRUUXSFLyHQWHUUDWVHQXQDOODXQDHQHOMDUGtGHOGRPLFLOLGHODJHUHQW
duna empresa pblica. Shan produt a ca nostra 29 condemnes per corrupci poltica a diferents
escales de lorganitzaci del Govern i de les empreses pbliques. Cal dir que cap membre del PSOE
ha estat afectat per aquestes condemnes.
La legislatura acaba amb una intensa agenda de la Fiscalia i dels Jutjats sobre cassos relacionats amb governs del PPQDQoDPHQWLOOHJDOGHOSDUWLWLSUHVXPSWHVFREUDPHQWVGHFRPLVVLRQVHQ
ODGMXGLFDFLyGREUHVS~EOLTXHV)LQVLWRWVHQKDSDUODWGXQSHUFHQWDWJHPROWFRQFUHWHONo es
destranyar, doncs, el malestar de la ciutadania davant aquests fets detestables, impropis dels
TXLHVGHQRPLQHQVHUYLGRUVS~EOLFVLODFRQVHTHQWGHVFRQDQoDHQOHVLQVWLWXFLRQVGH*RYHUQ

Per altra banda, durant els darrers quatre anys hem viscut a les Illes Balears tot un seguit depisodis
que, si b no han acabat en imputacions i condemnes, sn FODUVH[HPSOHVGLQHFLqQFLDLPDOEDratament econmic i que provoquen un notable impacte social. Aix ha estat acompanyat dunes
formes nefastes pel que fa al comportament democrtic: mentides de Govern i abusos de poder.
La tramitaci del TIL nha estat un clar exemple. El Govern Bauz ha intentat burlar les sentncies
judicialsDPEQRXVGHFUHWVOOHLLSHUVXSRVDWVHQVHFDSYROXQWDWGHUHFWLFDFLyGHOVHUURUVFRPHVRV
El Govern Bauz ha anunciat una inversi de 27 milions deuros en infraestructures, per la realitat s
que noms han complit amb un 10% de les seves promeses de construcci descoles. Tamb han
anunciat ms de cinc vegades un pla per a leliminaci de barreres arquitectniques i lamiant, per
no hem vist encara res executat. Fa ms dun any van signar un pacte per la infncia, per no sha
arribat a complir cap dels seus punts. s evident que aquests incompliments i abusos suposen una
degradaci de la vida pblica i generen menyspreu cap a la classe poltica en general.
El cas dIB3 es paradigmtic daquestes situacions'HQWUDGD%DX]iQRPHQD'LUHFWRU*HQHUDOGHOD
Radio y la Televisi publiques al conseller de presidncia, fet inslit a qualsevol democrcia. Posteriorment nomena a un antic senador del seu partit, crrec que va abandonar per exercir la funci de candidat
GHO33DODEDWOOLDGH&DOYLj(OVXEVWLWXWKDHVWDWDODYHJDGDXQFjUUHFGHFRQDQoDGHO33DO$MXQWDment dInca. Una persona amb qui Bauz negociava la venda del seu negoci de vins, va ser nomenat
Gerent dIB3. El Consell dAdministraci de lens est format exclusivament per membres del Partit Popular. s un giravolt perfecte, danada i tornada, que t lepicentre en el partit del Govern. Com s natural,
aquestes truculncies i mal s dels principis democrtics han suposat una prdua absoluta de credibilitat dIB3 SHOVHFWDULVPHHQODFREHUWXUDLQIRUPDWLYDDPEFDVVRVDJUDQWVGHPDQLSXODFLyFRPHOGHOD
vaga de docents o la manifestaci posterior, que van provocar denncies del Sindicat de Periodistes.
El propi president actual ha faltat a la veritat quan ha amagat al Parlament els seus interessos
econmics com marca el Reglament que sha de fer. En realitat ha ocultat els seus negocis privats;
ho va negar quan van ser revelats al temps que intentava desfer-sen. Per tant, avui ostenta la presidncia de les Illes Balears una persona que va mentir objectivament - en un document pblic.
(QWUHOHVKHUqQFLHVTXH%DX]iYDUHEUHGHO*RYHUQDQWHULRUJXUDODLlei de Bona Administraci i
Bon Govern, que incloa tot un seguit davenos en transparncia, lavaluaci de poltiques pbliques
per part de la ciutadania, sistemes de participaci innovadors, etc. En acabar la legislatura, no es
tenen notcies de que lactual Govern hagi aplicat cap dels articles daquesta llei; s ms: ha procedit a tot un seguit de retallades en els seus aspectes ms bsics. Un dels cassos ms espectaculars
ha estat el captol de les incompatibilitats dels membres del Govern, la qual cosa ens projecta a
una vintena danys enrere HQODFRQJXUDFLyqWLFDGHODQRVWUD&RPXQLWDW$XWzQRPD
(QFRQFOXVLyODGHVFULSFLyGHODJHRJUDDGHODFRUUXSFLyODPDQFDGHWUDQVSDUqQFLDODE~VGHSRder i la manca de sentit democrtic sn avui massa presents a les administracions balears. El PSIBPSOE, partit que ha governat durant dues legislatures sense que cap dels seus membres hagi pogut
estar acusat de corrupci, mant un ferm comproms amb els valors del que sha anomenat la
nova poltica i en la ineludible necessitat defectuar canvis radicals en la manera dentendre la dedicaci pblica; en conseqncia, realitzar canvis denvergadura pel que fa a transparncia, participaci i
millora de ladministraci pblica des del ms gran sentit tic i de la moral pblica. La lamentable situaci descrita anteriorment ha fet que el PSIB-PSOE hagi proclamat la seva prioritat de pactar la governabilitat amb forces desquerres i progressistes i rebutjar els pactes de Govern amb el Partit Popular.

El ex president Matas ha estat condemnat a 9 mesos de pres i t pendents 21 peces


judicials.
16 anys de pres ha estat la condemna ms elevada a les Illes Balears per un cas de
corrupci: la del conseller del PP Juan Jos Cardona.
A les Illes Balears shan produt 29 sentncies condemnatries per corrupci. Cap
afecta a membres del PSOE.
Des de lany 2.000 la xifra de la corrupci a Espanya est en torn als 7.000 milions d.

/DFRUUXSFLyKDHVWDWXQGHOVHOHPHQWVFODXGHODUXSWXUDGHFRQDQoDHQWUHODSROtWLFDLODFLXWDGDQLD
En conseqncia, el PSIB-PSOE ha dexercir el seu comproms deradicar-la en totes les seves arestes. Combatrem la corrupci en origen, mitjanant controls interns que puguin suprimir comportaPHQWVDEDQVTXHDUULELQDSURGXLUVHLWHQLPXQLPSRUWDQWSDTXHWGHPHVXUHVSHUDTXHVWDQDOLWDW
(QDTXHVWFRQWH[WGHGHVFRQDQoDHOVVRFLDOLVWHVKHPGHUHVSRQGUHDPEXQSURJUDPDTXHDVVHJXri lavan cap al manteniment i el refor de la qualitat democrtica, la transparncia i la participaci
ciutadana. Implantarem el nostre model de governament basat en la tica i la moral pblica i les
necessries reformes institucionals, que tamb han dafectar als partits poltics. El PSOE ser protagonista en exemplaritat tica.
Per aix instarem a la reforma de la Llei de Partits per tal que les organitzacions comptin amb una
Comissi dtica, triades en llista independent i composta per persones independents de candidatures
electorals, que valori la idonetat de candidats i crrecs pblics, i que elabori un Codi de Conducta
que inclogui un rgim sancionador visible. Tamb implantarem un rgim estricte dincompatibilitats
per impedir que el controlador acabi sent la mateixa persona que el controlat. En aquest marc establirem el principi un poltic, un sou.
Practicarem les reformes legals necessries per adequar la immunitat que protegeix als parlamentaris i laforament. Igualment, proposarem a totes les forces poltiques lestabliment de sistemes de
limitaci dels mandats. Mentrestant, el PSIB-PSOE es compromet a propiciar compromisos individuals de no repetir ms de dos mandats en el mateix crrec institucional i orgnic.
En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i drets del condemnatLDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOVVHXVDQVRWHVWDIHUURV
/DJXUDGHOVJRYHUQDQWVKDGHWUDQVIRUPDUVHGHPDQHUDUDGLFDOSHUTXqHVWjFRPWRWVVDEHPHQOHV
seves hores ms baixes, vilipendiada i criticada per tots els actors socials. Ho corroboren les enquestes del CIS. Aquestes persones troben al capdavant dorganitzacions de milers -o desenes de

milers- dempleats, i pressupostos de desenes -o centenars- de milions deuros, que han de garantir el
funcionament de la nostra economia, seguretat, salut, educaci, mobilitat, etc. En conseqncia en el
nou Govern sels exigir un determinat conjunt de competncies i habilitats. Seran exemplars en el
seu comportament pblic, i en el particular que pugui tenir efectes pblics. Establiran alts i pblics compromisos amb la integritat i collaboraran amb els sistemes de control i supervisi.
Els socialistes de les Illes Balears, que ja vam impulsar durant el nostre govern
la Llei de Bona Administraci i Bon Govern, volem avanar encara ms enll en transparncia i bon
govern, per donar resposta a les demandes ciutadanes de ms participaci, i per aix tenim preparat
un nou text que inclou: ms obligacions de transparncia i rendici de comptes, ms mecanismes de participaci i un rgim disciplinari per garantir el compliment de les obligacions. Al mateix
temps, impulsarem les auditories tiques a lAdministraci.
I per descomptat, el PSIB-PSOE fa seves les propostes que han estat presentades a nivell federal
UHIHUHQWDOHVPRGLFDFLRQVOHJLVODWLYHVGHWH[WRVWDQLPSRUWDQWVFRPHO&RGL3HQDOOD/OHLJHQHUDO
WULEXWjULDOD/OHLUHJXODGRUDGHODJUjFLDGLQGXOWO2FLQDDQWLFRUUXSFLyLDOWUHVSURSRVWHVHQPDWqULDGH
regeneraci democrtica com la creaci duna RFLQDHVWDWDODQWLFRUUXSFLy, amb capacitat dactuaci directa en tot lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals, la qual actuar en
les comunitats autnomes desprs de la signatura dels corresponents acords de collaboraci.
Establirem el cessament obligatori dels alts crrecs en el mateix moment en el qual siguin criGDWVGHQLWLYDPHQWDMXGLFLRUDO a ttol dimputats en processaments per delictes de corrupci poltica. Tamb suprimirem la facultat dels parlamentaris i altres crrecs pblics de declarar per escrit
quan siguin anomenats com a testimonis.
Ms enll del comportament tic i la cultura de la rendici de comptes, tenim un gran projecte per
reformar les administracions al servei dels ciutadans: millorarem els mecanismes dinformaci i
per aix crearem un rgan que supervisi laccs ciutad a la informaci en un procs gratut i gil. El
ciutad tindr dret, en una nica sollicitud, al fet que se li lliuri el llistat histric de qualsevol entitat o
persona a la qual se li hagi adjudicat obra, concessi, gesti o activitat pagada amb diners pblics, aix
com les quantitats percebudes i obres o concessions adjudicades.
$PpVGHODLQIRUPDFLyOREMHFWLXpVDVVROLUODPj[LPDHFLqQFLDLVRVWHQLELOLWDW
3HUWDQWUHGHQLUHPOHVDFWXDFLRQVGHdisminuci de les crregues administratives, impulsarem
la reducci en la tramitaci i resoluci dels procediments administratius i suprimirem les gestions administratives que suposen una duplicaci burocrtica per al ciutad. Tamb crearem el dret a seguiment digital de la tramitaci dels expedients amb els corresponents instruments informtics.
En captol de la integritat en la funci pblica inclourem com a obligatria la formaci en tica pblica
de tots els alts funcionaris de les administracions aix com les avaluacions GHSHUHYLWDUHVWLOV
de lideratge txics i obrir canals de participaci als segons i tercers nivells de les administracions.
El sistema daccs dels empleats pblics no garanteix ara per ara laccs dels millors. Introduirem mecanismes de selecci en els quals es donar major importncia a les competncies i les habilitats.
'RQDUHPXQnou impuls de la formaci comuna a totes les administracions pbliques, amb un
GREOHREMHFWLXOHVWDOYLGHUHFXUVRVWDQWPDWHULDOVFRPDHFRQzPLFVSHUWDOGHVHUPpVHFLHQWVL

laccessibilitat a la formaci contnua dels funcionaris en aquelles administracions pbliques que no


tenen tant de mitjans per efectuar-la
Incorporarem amb carcter general i immediat lavaluaci de lacompliment per al personal directiu i substituirem els sistemes de productivitat discrecionals o automtics per vincular-los a les avaluacions de lacompliment.
Suprimirem les situacions dels empleats pblics que sn percebudes com de privilegi per la ciutadania, com ara sn: La consolidaci del denominat nivell 33, fora de la lgica de la carrera adminisWUDWLYDLGHOSULQFLSLGDLJXDOWUHEDOOLJXDOVDODUL
les diferncies en ledat de jubilaci entre el personal que realitza les mateixes funcions i la desregulaFLyGHOHVSRUWHVJLUDWzULHV
Implantarem progressivament la Direcci Pblica Professional, una modalitat de selecci i contractaci dalts directius. Aquest personal estar subjecte al compliment dun contracte programa
i la seva desvinculaci noms podr ser per incompliment desprs duna avaluaci de lacompliment.
Tindr retribuci variable per compliment dobjectius, per el seu salari no podr superar, en cap cas,
el mxim dels funcionaris de la Comunitat Autnoma. Tampoc ser menor que el dels funcionaris que
tingui al seu crrec. Estaran subjectes a un exigent codi ticHVSHFtF0ROWVDFDGqPLFVDVVHQ\DOHQ
aquesta frmula com la clau per acabar amb els errors de gesti i contribuir a la millora de la integritat.
Es tracta dimplantar progressivamentDOPHQ\VHQHOGHOVOORFVOD'LUHFFLy3~EOLFD3URIHVsional en els crrecs de direccions generals i secretaries generals, direcci dempreses pbliques i
equivalents.
(QWRWFDVHOGHOVDOWVFjUUHFVacreditaran, en aquest mateix espai temporal, el coneixement
i les competncies sobre les habilitats bsiquesGHOD'LUHFFLy3~EOLFD3URIHVVLRQDOFRPODGLUHFFLyGHTXLSVSODQLFDFLyRULHQWDFLyHQUHVXOWDWVLDODFLXWDGDQLDFRPXQLFDFLyLWUDQVSDUqQFLDHWFDL[t
com la competncia material en lmbit concret en qu hagin estat nomenats.
8QGHOVPDMRUVGqFLWVGHOHVQRVWUHVRUJDQLW]DFLRQVS~EOLTXHVpVODEVqQFLDGXQDFXOWXUDGHODSODQLcaci i lavaluaci. Per aix, cal impulsar la conversi del Programa Electoral en un Pla de mandat
GHOHJLVODWXUDRPpVHQOOj TXHHVSXEOLFDUjDODZHELQVWLWXFLRQDOLGDTXHVWHVIDUDQGXHVDYDOXDcions anuals, donant compte daquesta avaluaci. Es convertir en el document elemental per al
seguiment i avaluaci de les poltiques pbliques que shan de dur a terme en un mandat.
Per garantir la responsabilitat poltica es crear en les diferents institucions una comissi per al seguiment del compliment del programa electoral presidida pel principal partit de loposici, i amb presncia de la ciutadania a travs del Sndic de Greuges.
En un altre captol, els Governs KDGDYDQoDUFDSDODGLJLWDOLW]DFLyLODVLPSOLFDFLyEXURFUjWLFD
DPEODQDOLWDWGHIDFLOLWDUOHVDFWLYLWDWVGHOHVHPSUHVHVLODUHODFLyDPEHOVFLXWDGDQVVXSULPLQWWUjPLWVLDJLOLW]DQWHOVSURFHGLPHQWVSHUWDOGHIDFLOLWDUODFWLYLWDWHFRQzPLFD(QDTXHVWVHQWLWVLPSOLFDrem un elevat nombre de procediments administratius i farem que es resolguin en un primer i nic
contacte amb la persona interessada. Impulsarem la tramitaci electrnica de quants ms trmits
millor i lestabliment dun model integrador de serveis, que permetr que lempresa i el ciutad es re

lacionin amb ladministraci amb el menor cost possible mitjanant ls de les tecnologies de la informaci com s el cas de la implantaci de la factura electrnica a la totalitat de les relacions entre
ladministraci i els seus provedors habituals.
Els nous temps exigeixen una nova poltica en fons i forma aix com una adequaci transformadora de les institucions pbliques i sha de fer des de la major radicalitat si volem avanar i estar a
lalada de les demandes ciutadanes.

1. Combatrem la corrupci en origen, mitjanant controls interns que detectin comportaments sospitosos abans que arribin a produir-se.
2. Negociarem la installaci a les Illes Balears duna 2FLQDHVWDWDO$QWLFRUUXSFLy, amb
capacitat dactuaci directa en tot lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals. Des de la nostra Comunitat, signarem els corresponents acords de collaboraci.
3. En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i
drets del condemnat iDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOV
VHXVDQVRWHVWDIHUURV
4. Establim el principi de un poltic, un sou.
5. Proposem un pacte de permanncia de dos mandats com a mxim en el mateix crrec
pblic institucional i orgnic.
6. En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i
drets del condemnat iDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOV
VHXVDQVRWHVWDIHUURV
7. PSIB-PSOE proclama la seva prioritat de pactar la governabilitat amb forces desquerres
i progressistes i rebutjar els pactes de Govern amb el Partit Popular.
8. Regularem lassumpci de responsabilitats poltiques per LQFRPSOLPHQWVLQMXVWLFDWVGH
promeses electorals o del programa de Govern.
9. En tot larc institucional de les Illes Balears introduirem ms obligacions de transparncia i rendici de comptes, un rgim disciplinari per garantir el compliment de les obligacions i majors mecanismes participaci ciutadana.
10. Ser creada una RFLQDHVWDWDODQWLFRUUXSFLy, amb capacitat dactuaci directa en tot
lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals. Des de la nostra Comunitat, signarem els corresponents acords de collaboraci.
11. Proposem la limitaci i reducci dels aforaments de crrecs.

12. Defensarem la installaci de la seu de lAgncia de Transparncia i Antifrau al nostre


territori, i aix passar de ser un dels escenaris de la corrupci al seu referent en contra.
13. Simplantar progressivament la Direcci Pblica Professional en els crrecs de direccions generals i secretaries generals, direcci dempreses pbliques i equivalents.
14. Tots els alts crrecs hauran dacreditar el coneixement i les competncies sobre les habilitats bsiques de la Direcci Pblica Professional.
15. Impulsarem les auditories tiques a ladministraci.
16. Acabarem amb la desregulaci de les portes giratries a ladministraci.
17. El ciutad tindr dret al fet que se li lliuri el llistat histric de qualsevol entitat o persona
a la qual se li hagi adjudicat obra, concessi, gesti o activitat pagada amb diners pblics.
18. Es disminuiran les crregues administratives, al mateix temps que simpulsar la reducci en la tramitaci i resoluci dels procediments administratius.
19. 6HVLPSOLFDUjXQHOHYDWQRPEUHGHSURFHGLPHQWV administratius i simpulsar que es
resolguin en un primer i nic contacte amb la persona interessada.
20. Ser creada la JXUDGHOIXQFLRQDULWXWRUGHOVLQWHUHVVRVGHODJHVWLyS~EOLFD del ciutad.
Cada tramitaci tindr un funcionari responsable del procs dinformaci.
21. Es crear el dret a seguiment digital de la tramitaci dels expedients amb els instruments informtics.

Un Govern per a la ciutadania - 4.2

Defensarem la reforma de la Constituci, amb un Senat dels territoris en una Espanya federal
Completarem el disseny institucional balear amb el trasps de competncies als
consells insulars
Regularem per llei els referndums consultius i decisoris.
El suport previ del 20% dels electors donar peu a la convocatria duna consulta
popular
Procedirem una profunda reforma dIB3 per democratitzar la instituci i garantir el
pluralisme informatiu. Es suprimir lemissi de publicitat comercial.

Al llarg del segle XXI han emergit nous valors ciutadans com la transparncia o la participaci
pblica que han de ser incorporats a lentramat institucionalLQVLWRWDODVHYDSUzSLDDUTXLWHFWXra. Tot aix en un context de crisi econmica, en la qual els ciutadans que la sofreixen en major mesuUDSUHFLVHQGHVHUYHLVS~EOLFVSUHVWDWVGHIRUPDHFLHQWSHUOHVDGPLQLVWUDFLRQVPpVSURSHUHVDHOOV
/HVUHIRUPHVOHJLVODWLYHVGXWHVDWHUPHHQHOV~OWLPVDQ\VOOXQ\GDYDQoDUHQHOPRGHOG(VWDWFRQJXUDWDSDUWLUGHOD&RQVWLWXFLyGHOLHQFRQWUDGHOVSULQFLSLVTXHDTXHVWDSUHWHQLDJDUDQWLUhan
prets una recentralitzaci i una volta als esquemes de lEstat tutor de les administracions territorials.
'HIHWDTXHVWDUHFHQWUDOLW]DFLyVKDIHWVRYLQWSHUODSRUWDGHGDUUHUHDOHPSDUDGHODFULVLHO*RYHUQ
dEspanya ha impulsat un caramull de normes que estan soscavant la capacitat poltica a les comunitats autnomes, ja sigui, indirectament, mitjanant la seva asfxia, per una peculiar forma dimposar el
principi destabilitat pressupostria, o, directament, per una invasi, sense complexos, de les seves
competncies.
Els qui no volen reformar la Constituci per aprofundir en lEstat Federal estan retallant lestructura de
O(VWDWGHOHV$XWRQRPLHVODVHYDGLVWULEXFLyFRPSHWHQFLDORHOVSULQFLSLVGHVXFLqQFLDQDQFHUDpropiciant una veritable recentralizaci.
Ha arribat el moment de procedir a una profunda reforma de larquitectura institucional i, en primer terme, de la prpia Constituci, per convertir a Espanya en un autntic Estat Federal, amb un Senat

que constitueixi el marc central de trobada entre el Govern de lEstat i els territoris on, cadascun
amb les seves peculiaritats, han de trobar acomodament.
3HOTXHIDDO(VWDWXWG$XWRQRPLDGHOHV,OOHV%DOHDUVGHOmolts dels seus preceptes encara
no han estat posats en prctica i adoptats en la realitat quotidiana de les administracions, situaci
TXHFDOUHFRQGXLU'DOWUDEDQGDUHVXOWDLPSUHVFLQGLEOHHOUHIRUoGHODXWRQRPLDLGHODLQGHSHQGqQFLD
GHOVzUJDQVFRQVXOWLXVLGHFRQWUROODGHQLWLYDLPSODQWDFLyGHOSndic de Greuges es converteix en
un objectiu inajornable.
Aix mateix, el Parlament de les Illes Balears presenta evidents disfuncions i ha de registrar en el
VHX5HJODPHQWFDQYLVSURIXQGVDPEODQDOLWDWGHSURSLFLDUODSUR[LPLWDWGHODFDPEUDOHJLVODWLYDEDlear a la ciutadania. Un dels efectes perniciosos de la poltica institucional del PP ha estat buidar per
FRPSOHWHOFRQWLQJXWSROtWLFGHOHVFDPEUHVSDUODPHQWjULHV+DQDSOLFDWODQRPHQDWURGHWGHOHVVHYHV
mplies majories parlamentries per furtar el debat amb loposici.
En el Parlament, el Govern sha limitat a intervencions dargumentari amb clar menyspreu al
discurs reivindicatiu dels altres grups parlamentaris. En la qesti del control al Govern, el PP ha
utilitzat tot tipus dargcies i males maneres parlamentries per evitar aquest control i, sobretot, per
tractar de deslegitimar les crtiques de loposici. Aquest menyspreu cap al Parlament tamb sha dut a
terme des del Govern per linslit abs antidemocrtic del decret llei i amb la proposta de reducci
del nombre de parlamentaris.
Per altra banda, aquesta legislatura sha parlat molt de duplicitats de competncies entre consells i
Govern. Aquest tamb ha de ser un objectiu quan de fet es donin, per no ha de servir com a excusa per deixar de prestar serveis, com ho ha fet el PP aquesta legislatura. Per la qual cosa es revisaran tots aquells serveis que avui presta el Govern i que poden ser prestats pels consells insulars,
i al mateix temps els consells tornaran a exercir les competncies que aquesta legislatura han
deixat dexercir i no han estat exercides per cap administraci pblica.
IB3 forma tamb part important des desgavell institucional i menyspreu als principis democrtics
del PP de Bauz. La televisi autonmica balear va nixer durant el darrer Govern Matas i, llavors
com ara, la utilitzaci partidista de la Rdio Televisi Pblica ha conduit al descrdit de lEns. En la
VHJRQDSDUWGHODOHJLVODWXUDHVYDQSRVDUOHVEDVHVOHJLVODWLYHVGHOTXHKDXULDGHVHUXQ
model audiovisual pblic, on es compls estrictament amb la funci de servei pblic, garantint el dret
a una informaci vera i plural, que defenss la cultura, la llengua i la identitat de les Illes Balears.
Aquests aspectes estaven continguts a la llei dIB3 que el PP va incomplir tot just arribar al Govern.
$FWXDOPHQWODFUHGLELOLWDWLQVLWRWODXWLOLWDWS~EOLFDG,%HVSRVHQHQGXEWH

Shan rebut de lAdministraci central, 7 avisos dinconstitucionalitat sobre Lleis del


Govern Bauz.
Cap de les lleis afectades per avisos dinconstitucionalitat ha estat canviada.

Bauz ha signat 28 decrets llei durant la present legislatura, xifra a la qual cap altre
president ha arribat i que suposa un evident menyspreu a la democrcia parlamentria.
El Govern Bauz ha registrat uns 60 canvis en lestructura de Govern, entre consellers, directors generals i alts crrecs en una sola legislatura.
Actualment, el Grup Parlamentari Popular fa el 60% de les preguntes al Govern; s
dona la paradoxa de que la major part de la tasca de control al Govern lexerceix el
Grup el propi.

/DUHIRUPDGHGHO(VWDWXWG$XWRQRPLDGHOHV,OOHV%DOHDUV ($,% KDVXSRVDWXQLPSRUWDQWHQIRUtiment de la posici dels consells insulars i s, sens dubte, un pas decidit en la concreci del model de
descentralitzaci del poder executiu en el si de la Comunitat Autnoma emmarcat en el que sha conYLQJXWDDQRPHQDUHOIHGHUDOLVPHLQWHUQEls consells insulars sn avui peces bsiques de lordre
institucional balear.
No obstant aix, vuit anys desprs daquesta reforma estatutria, encara no sha culminat en la prctiFDODVVXPSFLyWRWDOGHOHVFRPSHWqQFLHVGHVFULWHV$PEODQDOLWDWGHGRQDUOLPSXOVFRQVWLWXFLRQDOGHQLWLXHOVVRFLDOLVWHVconstituirem, en un termini mxim de cent dies, la Comissi Mixta de transferncies Govern-Consell per concretar el mapa de les transferncies de les funcions i serveis de les
FRPSHWqQFLHVSUzSLHVGHOVFRQVHOOVLQVXODUVTXHHVUHODFLRQHQDODUWLFOHGHO(VWDWXWG$XWRQRPLD
Aix mateix, transferirem als consells insulars la totalitat dels recursos de turisme per a la seva
gesti i possibilitarem lassumpci de la gesti dalgunes altres que, com la de recursos hdrics, per la
seva naturalesa shan de gestionar per les administracions insulars.
3HUWDOTXHHOVFRQVHOOVLQVXODUVSXJXLQGHVHQYROXSDUDPEHIHFWLYLWDWLHFjFLDOHVVHYHVFRPSHWqQcies, redactarem una nova llei de consells insulars adaptada a les noves frmules de gesti
administrativa.7DPEpVKDGHUHYLVDULPRGLFDUOD/OHLGH)LQDQoDPHQWGH&RQVHOOV,QVXODUVMDTXH
ODSURYDGDDTXHVWDOHJLVODWXUDSHO33pVGHOWRWLQVXFLHQWSHUH[HUFLUOHVFRPSHWqQFLHVSUzSLHVDPEHO
mxim de garanties.
Per altra banda, convertirem la Conferncia de Presidents - integrada pel president de les Illes Balears i pels presidents dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera - en una de les
peces decisives per posar en planta la distribuci competencial descrita per lltim legislador estatutari.
/DQRVWUDEDWHULDGHUHIRUPHVLQVWLWXFLRQDOVDUULEDUDQWDPEpDO3DUODPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUV'DYDQW
el menyspreu del PP per lactivitat parlamentria i la seva demaggica proposta de reduir el nombre
de parlamentaris, els socialistes no compartim el que consideram com una frivolitat. No ignoram que lactual composici del Parlament s fruit dun complicat joc dequilibris interinsulars i que
la seva alteraci suposaria lobertura dun agre debat entre illes que els acords poltics dels inicis de
lautonomia balear van saber conjurar. En conseqncia, des del Govern, mai procedirem a lalteraci
daquests acords.

En el marc de la progressiva transparncia, accessibilitat i participaci ciutadana, PRGLFDUHPHO5HJODPHQWGHO3DUODPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUVDPEODQDOLWDWGHSURSLFLDUODSUR[LPLWDW de la cambra


legislativa balear a la ciutadania i, al mateix temps, recuperar el paper de veritable centre del debat
SROtWLFHQODQRVWUD&RPXQLWDW$XWzQRPDLXQHFDoLQVWUXPHQWGHFRQWUROGHODFFLyGHO*RYHUQ
5HYLVDUHPO(VWDWXWGHO'LSXWDWHVSHFLDOPHQWOHVobligacions dintegritat, transparncia i rendici
de comptes. Establirem mesures encaminades a facilitar la relaci directa entre els ciutadans i els
seus representants.
Aquestes reformes institucionals i legals que impulsarem conduiran a lenfortiment de la participaci
ciutadanaDPEODQDOLWDWGHGRQDUFRPSOLPHQWDXQGHOVYDORUVFLXWDGDQVGHOVHJOH;;RQODSDUWLFLpaci no es limita al vot en la convocatria deleccions sin que comparteix protagonisme en totes les
fases de la gesti i decisi poltica i institucional. En aquest sentit, proposem abandonar la participaci
de sal i considerar als ciutadans com a codissenyadors de les poltiques i els serveis pblics.
En aquest marc, i entre altres coses, aprovarem una llei de consultes populars, facilitarem les iniciatives legislatives populars baixant el nombre de signatures exigides, i atorgant-los tramitaci preferent
aix com donant veu als seus promotors al Parlament. Tamb VHUDQUDWLFDGHVSHUFRQVXOWDSRSXODU
les grans despeses pbliquesLVDSURWDUjHOVSURFHVVRVHOHFWRUDOVSHUDIHJLUFRQVXOWHVVREUHDOWUHV
WHPHVVLWHQHQHOVXSRUWGHOGHOVHOHFWRUV
En aquest mateix mbit de participaci, el Govern contestar de forma clara i fefaent qualsevol
preguntaTXHYDJLDYDODGDSHUODVLJQDWXUDGHOGHOVHOHFWRUV0RGLFDUHPOD/OHLGH%DVHVGH
Rgim Local GHODQ\ SHULQFRUSRUDUODVLVWHPjWLFDLHOVPtQLPVGHSDUWLFLSDFLyGHODFLXWDGDQLD
en la presa de decisions relatives als grans temes de govern.
Seguint en el captol de ODSDUWLFLSDFLyUHRWDUHPHO)zUXPFLXWDGjGDYDOXDFLyGHSROtWLTXHVS~bliques HQIXQFLRQDPHQWGHODOLDOWUHVPHFDQLVPHVTXHSHUPHWLQXQDSDUWLFLSDFLyDFWLYD
de la ciutadania en la presa de decisions poltiques. Tamb recuperarem altres organismes de participaci ciutadana que existien en lanterior legislatura, particularment el Consell de la Joventut i el
Consell Econmic i Social.
Atenent al valor institucional de la transparncia, tamb introduirem la instauraci de tribunals administraWLXVHVSHFtFVHQPDWqULDGHFRQWUDFWDFLyGHOVHFWRUS~EOLF que el seu objectiu seria garantir una resSRVWDDGHTXDGDLHFDoHQHOFRQWUROGHOVDVSHFWHVMXUtGLFVHQODFRQWUDFWDFLyGHOHVHQWLWDWVS~EOLTXHV
Un altre aspecte substancial que els socialistes emprendrem s ladequat control de la despesa
pblica GHOHVHQWLWDWVTXHFRQIRUPHQHOVHFWRUS~EOLFGHOD&RPXQLWDW$XWzQRPD HQWLWDWVS~EOLTXHV
empresarials, organismes autnoms, consorcis i fundacions pbliques). Un primer pas s la creaci
duna RFLQDLQGHSHQGHQWTXHSURPRJXLOHVERQHVSUjFWLTXHVLHOVSURWRFROVGHWUDQVSDUqQFLD
GHIRUPDWUDQVYHUVDODWRWHVOHVFRQVHOOHULHVLTXHGLVSRVLGHIDFXOWDWVVFDOLW]DGRUHVLVDQFLRQDGRUHV
davant el seu incompliment
Tamb LQVWDXUDUHPHQHOVLVWHPDSROtWLFLLQVWLWXFLRQDOGHOHV,OOHV%DOHDUVODJXUDGHO6tQGLFGH
Greuges. El nostre comproms s que sigui efectiu en la propera legislatura. El seu nomenament suposar una important garantia per als ciutadans de les Illes Balears enfront duna administraci
gaireb totpoderosa$OJXQHVOOHLVVHFWRULDOVLDOWUHVSURSRVWHVLQFORXHQSHUOVGHULYDWVGHO'HIHQVRU

del Poble en cadascuna de les matries, iniciatives que quedaran perfectament subsumides dins de
lestructura funcional del Sndic de Greuges.
Per altra banda, els socialistes som conscients que el correcte funcionament de les institucions pbliques descansa en la bona feina dels empleats pblics, malmesos durant aquesta legislatura. Els
efectes de les retallades en sanitat, educaci, serveis socials i serveis pblics en general han estat
continguts grcies a la feina del personal sanitari, el personal docent, el personal dels serveis socials i
els empleats pblics en general que han anat duent a terme dia a dia, malgrat el maltractament a qu
els ha sotms el govern Bauz. Per aix, ens comprometem a adoptar mesures per recuperar la
dignitat menystinguda, el dileg amb els seus representants i a la progressiva recuperaci dels
drets perduts,GHODPDWHL[DPDQHUDTXHVHUDQHOLPLQDWVHOVSULYLOHJLVLQMXVWLFDWV
3HUDOWUDEDQGDHOVVRFLDOLVWHVUHDUPDPHOQRVWUHcomproms en defensa de la lacitat, entesa
com un exercici de neutralitat i llibertat en les relacions entre all pblic i el fet religis, entre lEstat i
les diverses confessions i sempre sota el mxim respecte a lexercici individual. Per garantir escrupolosament aquest principi aplicarem tot un seguit de mesures per garantir la separaci de lesfera religiosa dintre de lmbit pblic que encara perviu en espais i prctiques de les institucions.
Finalment, pel que fa a IB3, el PSIB-PSOE assumeix la responsabilitat doperar una profunda
reforma de lens pblic amb les referncies sorgides dun debat social i de les aportacions de tots
HOVDJHQWVLPSOLFDWV(OFRPSURPtVLQFORXWDPEpWUHEDOODUSHUODFRQJXUDFLyGXQDPSOHDFRUGVRFLDOL
poltic des de la perspectiva de que els mitjans pblics de comunicaci shan de sustentar sobre
FRQVHQVRVJOREDOVLQRHVWDULQWHUYLQJXWVSHOVSHUOVSROtWLFVGHFDGDOHJLVODWXUD
A ms dels valors tradicionals sobre els que han dactuar els mitjans pblics de comunicaci vocaci
de servei pblic, respecte per la pluralitat, informaci vera i entreteniment formatiu - el nou model
inclour i posar especial accent HQODUWLFXODFLyGHOQRVWUHWHUULWRULLQVXODUTXHpVSHUGHQLFLy
discontinu,QRQRPpVJHRJUjFDPHQWVLQyVRYLQWWDPEpGLQWHUHVVRVLGDFWLWXGVYLWDOV
En una paraula, sexplotar les grans capacitats connectives de la rdio i la televisi pbliques amb
OREMHFWLXGHUHODFLRQDULHQOODoDUOHVGLYHUVLWDWVGHFDGDXQDGHOHVQRVWUHVLOOHV$PEDTXHVWDQDOLWDW
FRQJXUDUHPXQDxarxa territorial insular, arrelada a cada una de les illes i que al mateix temps
connecti tot larxiplag.
Per altra banda, la pluralitat cooperativa i la solvncia professional seran garants de la independncia
i la diversitat de la nova IB3. Amb aquests principis en el frontis del nostre projecte, procedirem a introduir canvis en tres mbits distints.
Pel que fa al model institucional, revisarem la llei de la Rdio i la Televisi Pbliques per introduir, en
HOIXQFLRQDPHQWGHO&RQVHOOGH'LUHFFLyLHQODUHVWDGHVWUXFWXUHVGHOHQVHOVYDORUVGHPRFUjWLFVGHVcrits. Aix mateix, crearem el Consell Audiovisual que actuar, en lmbit de la comunicaci audiovisual
pblica i privada, com autoritat reguladora i assessora independent i vetllar pel respecte dels drets i les
llibertats, el compliment de totes les normatives i el pluralisme poltic, social, religis i cultural.
En relaci a lmbit del funcionament, farem des del primer dia una auditoria que aclarir els aspectes econmics i de contractaci de tot tipus. Sestablir un nou contracte-programa amb un
pressupost limitat i es demanaran responsabilitats en cas de que es superi.

Saplicar la frmula mixta de collaboraci professional pblica i privada per tal de donar un nou
impuls a la indstria audiovisual local, que participar en un percentatge important del pressupost de producci prpia. En qualsevol cas, a tots els provedors sels exigir el compliment de
clusules socials en la seva empresa, sobre tot les relacionades amb els treballadors com ara el fet de
donar sortida laboral als joves professionals. Aix mateix soferir a aquest sector una lnia dajudes
directes per nous projectes, que dependr de la Conselleria de Presidncia.
En referncia a la programaci, la graella de la nova IB3 noms inclour programes que emanin
GHOFRPSURPtVGHVHUYHLS~EOLFLSUHVFLQGLUjHQJUDQSDUWGHODUHVWD&RQJXUDUHPXQDRIHUWD
televisiva diferenciada de les altres cadenes i, en conseqncia, els continguts tindran la seva arrel
primria en el fet local, en la proximitat i en la innovaci conceptual. Tamb es suprimir la publicitat comercial.
Tamb apostarem per ls de les noves tecnologies per introduir la interacci amb les xarxes socials mitjanant Internet. Ats que les TIC han provocat fenmens nous com ara el consum televisiu
DWUDYpVGHPzELOVLWDEOHWHVODQRYD,%HQWUDUjHQODJHRJUDDGHOHVDSOLFDFLRQVon line que facilitin
la interactivitat amb els usuaris, circumstncia indispensable per atraure a un pblic jove, desertor del
plantejament televisiu tradicional.
Finalment, en coherncia al comproms de servei pblic i de foment de la cultura i la identitat del pas,
la llengua vehicular ser la catalana, prpia de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears
ser lrgan assessor en la correcte utilitzaci de la llengua. El parallel, cal dir que recuperarem la
recepci a les Illes Balears dels canals en catal desintonitzats.

1. Donarem suport a una reforma constitucional, amb reconeixement de lEstat espanyol


com a Estat Federal i de les nacionalitats i regions que ho integren.
2. Defensarem la conversi del Senat en una instituci territorial.
3. Constituirem en un termini mxim de cent dies, la Comissi Mixta de transferncies Govern-Consell per concretar el mapa de les transferncies de les competncies prpies
dels consells insulars que es relacionen a lEstatut dAutonomia.
4. CRPSOHWDUHPHOGLVVHQ\LQVWLWXFLRQDOTXHFRQJXUDO(VWDWXWG$XWRQRPLD, especialment
el trasps de les funcions i serveis de les matries que sn competncies prpies dels
consells insulars i possibilitant lassumpci de la gesti daltres com ara la de recursos
hdrics.
5. La Conferncia de Presidents es convertir en una de les peces decisives per engegar la
distribuci competencial descrita per lltim legislador estatutari.
6. Es garantir la posada en marxa del Sndic de Greuges, instituci la missi de la qual
ser la protecci i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques del ciutad, aix com pel control de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

7. La major part de les preguntes orals en el Ple del Parlament seran a crrec de loposici
al Govern. Ser obligatria la compareixena del President del Govern o dels consellers
en el Ple del Parlament quan sigui sollicitada per un nombre mnim de signatures de diputats que ser inferior a la majoria absoluta.
8. Ser obligatria la constituci de comissions dinvestigaci quan sigui sollicitada per
ms dun grup parlamentari, tingui o no la majoria absoluta de la Cambra.
 ,QWURGXLUHPODLQVWDXUDFLyGHWULEXQDOVDGPLQLVWUDWLXVHVSHFtFVHQPDWqULDGHcontracWDFLyGHOVHFWRUS~EOLFSHUJDUDQWLUXQDUHVSRVWDDGHTXDGDLHFDo en el control dels aspectes jurdics.
10. Posarem en marxa la llei reguladora del Consell de Justcia de les Illes Balears amb la
QDOLWDWGHJDUDQWLUXQDYHXSUzSLDTXHJDUDQWHL[LTXHOHVQHFHVVLWDWVHQMXVWtFLDHVYHXran satisfetes.
11. Reforarem la participaci ciutadana a travs del tercer sector i dels governs locals mitjanant pressupostos participatius i noves frmules de participaci en els plens municipals.
12. Considerarem els ciutadans com a codissenyadors de les poltiques i els serveis pblics
i hauran de participar en la presa de decisions de canvis urbanstics, inversions, imposts
i taxes i alienaci de patrimoni pblic.
13. Recuperarem organismes de participaci ciutadana que existien en lanterior legislatura,
particularment el Consell de la Joventut i el Consell Econmic i Social.
14. Regularem per llei els referndums consultius i decisoris.
$SURWDUHPTXDOVHYROSURFpVGHOHFFLRQVSHUUHDOLW]DUles consultes sollicitades per la
ciutadania,VHQWODTXDQWLWDWVXFLHQWGHVLJQDWXUHVSHUUHFROOLUDTXHVWDFRQVXOWDHO
dels electors.
16. Haur de ser UDWLFDGDPLWMDQoDQWFRQVXOWDSRSXODUTXDOVHYROQRYDGHVSHVD pblica dun
LPSRUWVXSHULRUDOGHOSUHVVXSRVWDQXDOGHODLQVWLWXFLyTXDQDTXHVW~OWLPWHQJXLXQYROXP
VXSHULRUDOVPLOLRQVGHXURV
17. Adoptarem mesures per tal que els empleats pblics recuperin progressivament els
drets perduts.
18. Procedirem una profunda reforma dIB3 tant en el mbit institucional, per democratitzar-la, com en el de funcionament, per garantir el pluralisme i la qualitat del producte audiovisual. Es suprimir la publicitat comercial a IB3. Recuperarem la recepci a les Illes
Balears dels canals en catal desintonitzats.

La defensa del territori 5.1

Reconvertirem lestoc dhabitatges i les infraestructures sobredimensionades.


Facilitarem el lloguer social amb lestoc dhabitatges buits que estan sobretot en
PDQVGHOHVHQWLWDWVQDQFHUHV
Practicarem una protecci integral dels espais naturals com a infraestructures verdes
Evitarem els grans projectes portuaris que amenacen el litoral de les nostres illes,
com s el cas del Molinar

Avui estam en un moment de canvi rellevant. Aquesta crisi ha deixat clar que les coses no tornaran a
esser com abans. Una de les qestions ms transcendents de la nova situaci s que el consens poltic i social existent sha romput, i tamb en el tema territorial.
Sha plantejat un nou escenari turstic: les distncies han esdevingut importants. Els preus dels combustibles es mantenen i ja no es fan tants viatges llargs. Aix suposa un replegament cap a casa amb
importants implicacions sobre el territori i el medi ambient. Comanda el curt termini i la remuntada
econmica immediata, que ha de sorgir de les inversions privades, per amb la collaboraci
del Govern, que treu unes normes ad hoc que faran possible els gils guanys dels inversors, senVHFRQVLGHUDUHOVHIHFWHVGDTXHVWHVPRGLFDFLRQVQRUPDWLYHVHQHOOODUJWHUPLQL
El territori i el paisatge sn la matria primera de la indstria turstica, per ara no interessa ni
al Govern, ni als grans empresaris- posar laccent aqu. s evident que hem de vendre el que
tenim, les fotos ms idlliques per als diferents frums turstics, per no podem seguir amb lantiga
UHFHSWDGLQWHQVLFDUHOFUHL[HPHQWLVREUHFDUUHJDUHOWHUULWRULUHWRUQDUDODEDOHDULW]DFLy
Aix, les poltiques ultraliberals desenvolupades pels governs del Partit Popular han desmuntat pea
a pea tots els instruments urbanstics i territorials, tendint a eliminar qualsevol restricci territorial o urbanstica per afavorir lurbanisme a la cartaSHUVREUHGHTXDOVHYROSODQLFDFLy6HVWj
desmuntant progressivament tot el sistema normatiu de protecci del territori que ens havia perms
TXHHQHOVGDUUHUVDQ\VODQRVWUDHYROXFLyWHUULWRULDOQRIRVWDQGHVHQYROXSLVWDFRPDODUHVWDGHOV
espais mediterranis espanyols.

Amb aquest desmuntatge de la protecci sestan donant noves expectatives urbanstiques a molts
despais, que comprometen el seu futur, i que no ser fcil de tornar enrere.
(OUHVXOWDWGHODSOLFDFLyGHOVLQVWUXPHQWVGHSODQLFDFLyXUEDQtVWLFDLWHUULWRULDODOHV,OOHV%DOHDUVKD
estat ms o menys desigual. Podem destacar a grans trets - el pes que tenen, sobre el territori, la
fora dels fets consumats i les pressions per part de lactivitat econmica. Aquesta pressi ha
suposat en molts casos que els plans shagin vist superats per la prpia realitat. El manteniment de la
disciplina urbanstica en seria un dels casos ms rellevants.
Aix, les Illes Balears no han estat alienes als processos de creixement urbanstic conseqncia
de les poltiques de carcter especulatiu de principis de lany 2000 que han afectat tamb tot el
sud dEuropa i que, amb lexplosi de la bombolla immobiliria, han tocat sostre. Alhora, cada illa ha
tengut processos evolutius diferents: major protecci a Menorca, major desenvolupisme a Eivissa, i
una mica de cada cosa a Mallorca, segons les comarques.
En aquest procs, sha aconseguit salvaguardar de la urbanitzaci alguns espais emblemtics.
'HVG(V7UHQFQVD(V*XL[SDVVDQWSHUVD'UDJRQHUD6HV6DOLQHVG(LYLVVD6$OEXIHUDGHV*UDXD
Menorca, els Canons dArt, i molts altres. Tamb hi ha hagut un cert xit en la protecci del litoral.
3HUzODFRQWHQFLyUHDOLW]DGDVREUHHOFUHL[HPHQWGHOVQXFOLVXUEDQVLPSXOVDGDSHUOHV'27GHL
posteriorment pels plans territorials insulars, ha vengut acompanyada dun increment de la dispersi dusos urbans a tot arreu en forma de noves urbanitzacions ms extensives i de la construcci
dunifamiliars en sl rstic. La ciutat difusa que nha resultat ha pres la forma durbanitzacions de
xalets a lentorn de lrea metropolitana de Palma SHUH[HPSOH0DUUDW[t REpGHSDUFHOODFLRQV
i construcci dunifamiliars en sl rstic, afavorides de manera molt rellevant per les autopistes i auWRYLHVFRQVWUXwGHVDOVDQ\VLSULQFLSLVGHOVTXHSRVHQWRWHOWHUULWRULDODEDVWeVODYHUVLyGHO
model anglosax, importada i adaptada a la Mediterrnia.
(QWHUPHVGHSDLVDWJHDPpVGDOJXQVHVSDLVGHOOLWRUDO &DOYLj3RUWG$QGUDW[HWF HOVpaisatges
agrcoles i els de les zones urbanes a les perifries de les ciutats i pobles sn els que ms degradaci han patit. En les zones rurals de les Illes Balears la dispersi dels usos urbans t dos efecWHVSULQFLSDOV3HUXQDEDQGDODXUEDQLW]DFLyItVLFDTXDQVHGLTXHQ[DOHWVHQ]RQHVUXUDOVTXHVRO
comportar un canvi de la prpia parcella inicialment agrria per la seva reconversi en zona de jard
de la casa. Per laltra banda, labandonament de les parcelles agrcoles a causa del retrocs de lactivitat agrria, cosa que nafavoreix la seva reforestaci natural i la prdua de patrimoni agrari.
En el cas de les perifries urbanes, la construcci dinfraestructures viries, la ubicaci de polgons
GHVHUYHLVLODPDQFDGHFXUDDOKRUDGHSODQLFDUDTXHVWVHQWRUQVKDJHQHUDWlaparici de nous
paisatges sovint marcats per zones abandonades entre zones de serveis i infraestructures que es
treuen de la ciutat.

Lesclat de la bombolla immobiliria ha fet que el VAB de la construcci hagi caigut


un 30% des de 2008.

En lactual legislatura han baixat els expedients de disciplina urbanstica a Mallorca:


En 2010 foren 380, per en 2014 han estat menys de la meitat: 172.
Entre 2004 i 2006 es van superar els records de la construcci a Illes Balears, amb
ms de 12.000 construccions noves cada any.
En la legislatura 2007-2011 es van protegir a les Illes Balears ms de 1.600 hectrees
de territori.
Encara avui hi ha gaire b 9.000 persones aturades que treballaven en el sector de la
construcci a Illes Balears.

Lacci depredadora del govern del Partit Popular ha legislat contra el territori de les Illes Balears. s
QHFHVVjULDLXUJHQWXQDUHYLVLyPRGLFDFLyGHURJDFLyLKDUPRQLW]DFLyGHODQRUPDWLYDWHUULWRULDOGHOHV
Illes Balears, per tal de dotar de seguretat jurdica a un camp tan summament sensible i imprescindible.
Sha de garantir el compliment de la normativa pel que fa a la tramitaci, informaci i participaci pblica.
Posarem en marxa un nou model que sarticular mitjanant un Pacte pel Territori, consistent en
proposar a les forces poltiques i socials un gran acord per garantir la pervivncia i estabilitat de poltiques
consensuades sobre territori i paisatge, lluita contra el canvi climtic; gesti daigua i residus i habitatge.
Segons cada cas, reconvertirem lestoc dhabitatges i infraestructures sobredimensionades,
GHVHQYROXSDGHVFRPDFRQVHTqQFLDGHODERPEROODQDQFHUDdeconstruirem tot all que ha estat
desenvolupat sense cap fonament, i apostarem pel reciclatge i reconversi de tot lestoc existent,
oferint alhora solucions per a garantir laccs a lhabitatge per part dels ciutadans.
Establirem un major control pblic sobre el sl i el procs durbanitzaci, de manera que seviti
caure de nou en ls de lurbanisme com a eina purament especulativa, i no destinada al que
KDXULDGHVVHUFRPpVSODQLFDUODFLXWDWLHOWHUULWRULGHIRUPDSDUWLFLSDGDDPEODSUHYDOHQoDGHOVLQWHressos collectius enfront dels individuals.
Aturarem el creixement urbansticDPEPLOORUDGHOHFLqQFLDHQO~VGHOFRQVXPGHOVzODSRVWDQW
SHUODLQWHUYHQFLyHQODFLXWDWFRQVROLGDGDIURQWDQRXVGHVHQYROXSDPHQWVFRQVXPLGRUVGHVzOQRDUWLcialitzat. Ho farem amb eines com la Llei de Barris, actualitzades a les circumstncies actuals.
Apostarem per una veritable poltica dhabitatge social desenvolupada en torn a un pacte amb
tots els agents socials i poltics que permeti gestionar adequadament lestoc dhabitatges buits existents i incrementar el parc dhabitatge protegit.
Augmentarem ladquisici pblica dhabitatges protegits, amb lincrement del parc pblic de lloguer, i
establiment de mecanismes de posada en lloguer social de lestoc dhabitatges buits que estan
VREUHWRWHQPDQVGHOHVHQWLWDWVQDQFHUHV per facilitar laccs a lhabitatge dels joves i les famlies

amb majors necessitats. Entre daltres, a travs de JUDYDUVFDOPHQWHOVKDELWDWJHVEXLWVLDPE


mesures pbliques de garantia destinades als propietaris, i desenvolupar un conveni amb entitats
socials i propietaris de pisos sense ocupar, per ubicar-hi persones o famlies de manera temporal
QVTXHHVWURELXQDVROXFLyDOVHXSUREOHPDGKDELWDWJHTamb hi haurSODQVHVSHFtFVSHUD
joves.
Gestionarem la ciutat difusa per impedir que sescampi ms, i treballarem per cosir millor el
territori oferint serveis de major proximitat a les zones ja desenvolupades; promovent plans de gesti
i recuperaci de les franges interurbanes, i afavorint el retorn a la ciutat dels equipaments, el comer i els llocs de treball.
Apostarem per la reconversi a petita escala dels espais turstics amb majors necessitats a travs de la iniciativa conjunta entre sector pblic i privat. Evitarem aix el seu creixement; garantiUHPODVHYDTXDOLWDWLODFRQQH[LyDGHTXDGDDPEODUHVWDGHOWHUULWRULSHUHYLWDUTXHVLJXLQLOOHVQRPpV
al servei de lactivitat turstica i desconnectades de la resta.
Garantirem la conservaci dels sls agraris i les zones rurals, evitant que es continun convertint en zones urbanes de baixa densitat i afavorint-hi la recuperaci de lactivitat agrcola. Crearem
eines com els bancs de terres per evitar lespeculaci amb les terres de cultiu i afavorirem la posada en cultiu dels sls agraris donant noves oportunitats de treball als joves pagesos.
Promourem una protecci radical dels espais naturals de rellevncia ambiental i el seu rol com
a infraestructures verdes per a una millor qualitat de vida de les persones. Ho farem recuperant reviVDQWLPLOORUDQWOHVHLQHVGHSODQLFDFLyGHOV(VSDLV1DWXUDOVLGHOVOORFVLQFORVRVGLQVOD;DU[D1DWXUD
HQFRKHUqQFLDDPEOHVGLUHFWLYHVHXURSHHVLLQWHUQDFLRQDOVSHUTXqWHQJXLQODTXDOLWDWWqFQLFD
i les eines de conservaci adequades a la importncia daquests espais. Ho farem tamb ampliant
la plantilla i dotant de competncies i regulaci adequada per als tcnics destinats a la conservaci
i vigilncia del nostre medi ambient com sn els agents de medi ambient, tan maltractats per lactual
Govern. Desplegarem poltiques de gesti forestal adequades, encaminades a reduir al mxim
el risc dincendi i impedint que les zones afectades per un incendi puguin esser urbanitzades.
Adoptant poltiques de lluita contra lerosi i la desertitzaci del nostre sl rural i forestal.
'HIRUPDSDUDOOHODDODSURWHFFLyHVdeconstruiran els espais protegits, retornant-los al seu estat
RULJLQDO(OQDQoDPHQWGDTXHVWDSROtWLFDGHGHFRQVWUXFFLyKDGHSDVVDUSHUXQDQRYDVFDOLWDWYHUGD
La xarxa de parcs naturals de la qual disposen les Illes Balears no s ms que un exemple de la
gran biodiversitat de la qu gaudim. Per tant, treballarem per consolidar-los i ampliar-los en alguns casos,FRPpVHOGHVD'UDJRQHUDHO3DUFGHVHV6DOLQHVG(LYLVVDL)RUPHQWHUDHOVLOORWVGH
Ponent dEivissa, o el del Parc Nacional Martimo-Terrestre de Cabrera.
'HVHQYROXSDUHPXQDSROtWLFDGHSDLVDWJHIRQDPHQWDGDHQHO&RQYHQL(XURSHXGHO3DLVDWJHa travs
duna Llei de Paisatge, que estigui lligada amb els instruments dordenaci del territori i urbanisme, i garanteixi actuacions i recursos econmics per a recuperar els paisatges degradats i per garantir la conservaci dels paisatges emblemtics.
La poltica urbanstica del PSIB evitar els grans projectes portuaris que amenacen el litoral de
les nostres illes, com s el cas del projectes del Molinar, o el de lampliaci del Port de Palma.

Sha dentendre que els ports tamb sn infraestructures que condicionen les ciutats, de manera que
les decisions a prendre a lhora descometre la seva ampliaci han destar en consonncia amb el model urb que cada ciutat i poble ha decidit. En el cas de Palma la soluci passa per reordenar els
XVRVSRUWXDULVGHPDQHUDTXHHVIDFLPpVHFLHQWO~VGHWRWHOVHXHVSDL, tal i com han recomanat els collegis darquitectes i enginyers navals.

1. Proposarem un pacte pel territori i el paisatge per garantir la pervivncia i estabilitat de poltiques consensuades sobre territori, paisatge i habitatge.
2. Reconvertirem lestoc dhabitatges i infraestructures sobredimensionades, amb solucions
que garanteixin laccs a lhabitatge per part dels ciutadans.
3. Practicarem ladquisici pblica dhabitatges protegits. Establirem mecanismes pel lloguer
VRFLDODPEOHVWRFGKDELWDWJHVEXLWVTXHHVWDQVREUHWRWHQPDQVGHOHVHQWLWDWVQDQFHUHV
4. Facilitarem laccs dels joves a lhabitatge, fent aix possible lemancipaci, a travs de
SODQVHVSHFtFV
5. A travs de la millora de la Llei de Barris, apostarem per la intervenci en la ciutat consolidada front a nous desenvolupaments consumidors de nou sl.
6. Reconvertirem, a petita escala, els espais turstics amb majors necessitats a travs de la iniciativa conjunta entre sector pblic i privat.
7. Afavorirem el desenvolupament dels sectors econmics emergents, ubicant- los a linterior
GHOVWHL[LWVXUEDQVSHUDSURWDUOHVVLQqUJLHVTXHSXJXLQJHQHUDU
8. Garantirem la conservaci dels sls agraris i les zones rurals, evitant que es continun convertint en zones urbanes de baixa densitat i afavorint-hi la recuperaci de lactivitat agrcola.
9. Practicarem una protecci radical dels espais naturals com a infraestructures verdes per a
una millor qualitat de vida de les persones, revisant i actualitzat els seus plans de gesti.
10. Ampliarem i millorarem les capacitats dels tcnics assignats a gesti del medi ambient.
Crearem el cos dagents de medi ambient i el dotarem amb recursos i donant-li una major
estabilitat.
11. Deconstruirem els espais protegits, retornant-los al seu estat original.
12. Consolidarem la xarxa de parcs naturals, en prioritzarem la millora de la seva gesti a travs
de la millora en recursos tcnics i econmics, i els ampliarem en alguns casos, com s el
de sa Dragonera, ses Salines dEivissa i Formentera i Illots de Ponent, o el del Parc Nacional
Martimo-Terrestre de Cabrera.

13. Evitarem els grans projectes portuaris que amenacen el litoral de les nostres illes, com s el
cas del projectes del Molinar.
14. 0RGLFDUHPLRderogarem la normativa territorial de les Illes Balears, per tal de dotar-la de
la imprescindible seguretat jurdica.

La defensa del territori 5.2

Rebuig rotund a les prospeccions petrolieres i gas desquist


Aposta pel transport pblic: millorarem la xarxa de busos interurbans i la integraci
tarifria amb l EMT de Palma
Afavorirem la progressiva implantaci de vehicles elctrics amb una xarxa de punts
de crrega
Un nou Pla dEnergia apuntar a la progressiva implantaci de les renovables. Tendirem cap a les emissions 0 de CO2.

Fins fa poc, el creixement havia estat sinnim de desenvolupament i benestar. Aquest axioma sha
romput amb la crisi econmica i a les Illes Balears les conseqncies s visualitzen perfectament:
avui patim molta ms pobresa i un greu deteriorament dels recursos territorials i ambientals. Lestat
del medi ambient s lamentable i, des de el punt de vista energtic i les emissions de C02, estem lluny de les projeccions de la Uni Europea.
El model desenvolupista generat pel PP ha provocat hipermobilitat pel fet que es deslliga totalment el lloc de residncia dels llocs de treball, oci, serveis, etc. Aix t uns efectes perniciosos sobre
ls denergia fssil i, en conseqncia pel canvi climtic.
Ls principal i quasi exclusiu del cotxe privat com a mode de transport, afavorit per les grans infraestructures i el model urb generat, ha donat lloc a la creaci de nous espais comercials i equipaments
de carcter dispersos a les perifries dels nuclis, vora les autopistes. De nou la preeminncia del
cotxe privat com a mitj de transport ns la clau, ja que per accedir a aquests nous espais shi
ha danar en cotxeDPEHOVGHVDYDQWDWJHVTXHDL[zVXSRVDSHUDODJHQWTXHQRWpYHKLFOHSURSL LQfants i gent gran, principalment) i les emissions de CO2.
Les poltiques de mobilitat desenvolupades pel PP no han tendit a potenciar els mitjans que es
consideren ms sosteniblesWUDQVSRUWFROOHFWLXLPLWMDQVQRPRWRULW]DWV DSHXLDPEELFLFOHWD $
escala insular ha mancat una aposta ms decidida pel transport pblic, i ms encara en espais tan
acotats com sn les illes. A escala municipal, no shan impulsat prou els modes de transport no
motoritzat,QLXQ~VPpVHFLHQWGHOYHKLFOHSULYDW

Si coincidim a concloure que la poltica energtica s un element clau de lacci de govern en


qualsevol moment, ho ha de ser molt ms quan, en una situaci de crisi econmica, es precisen insWUXPHQWVHFDoRVSHUSURSLFLDUQHODVRUWLGD
Malauradament per, pareix TXHDTXHVWHVUHH[LRQVWDQEjVLTXHVQRIRUPLQSDUWGHOVGLIHUHQWV
governs del Partit Popular. Basti ressenyar que tots els sectors industrials han mostrat la seva rotunda oposici a les mesures legislatives impulsades pels governs populars, argumentada sobre el deteriorament que les mateixes comporten per a la competitivitat de les nostres empreses.
En parallel, des del punt de vista social, les famlies han sofert en el que portem de legislatura un increment de la factura de la llum que no t precedents.
El balan ambiental no pot ser ms decebedor. Cap de les normes aprovades permet entreveure
un major comproms amb la sostenibilitat que vagi ms enll de la retrica utilitzada en la presentaci, radicalment desmentida sempre en larticulat que les substncia.
$OJXQVH[HPSOHVVyQHO'HFUHWTXHHOGovern Central va utilitzar per fer efectiu lapagada
de les energies renovables al nostre pas, i que va merixer un seris correctiu per part de la Comissi Europea, olmpicament ignorat pel Consell de Ministres. Tamb lanomenada Llei de Mesures
)LVFDOVSHUDOD6RVWHQLELOLWDW(QHUJqWLFDGHOPHVGHGHVHPEUHGHVTXDOLFDGDGHVGHWRWVHOVjPELWV,
QVLWRWHO5HDO'HFUHW/OHLDOTXDOGHVGHOJUXSVRFLDOLVWDDO&RQJUpVGHOV'LSXWDWVVKLSUHVHQt recurs dinconstitucionalitat.
A aquesta complicada situaci del sector elctric a nivell nacional, hem de sumar-hi les particularitats
HVSHFtTXHVTXHFRQJXUHQODUHDOLWDWGHOHV,OOHV%DOHDUVLPROWHVSHFLDOPHQWOHVUHIHULGHVDlescassa penetraci de les energies renovables.
Lestructura de la propietat i el factor descala quan savaluen els impactes paisatgstics en comparaci
amb la pennsula ibrica, juntament amb lincrement dels costos derivats de la prpia insularitat, explica que la producci denergies renovables a les Illes Balears sigui tan baixa.
/DUHDOLWDWEDOHDUHQVGHL[DPROWHQIRUDGHOVREMHFWLXV[DWVSHUOD8QLy(XURSHDHQSURGXFFLyGHQHUgia renovable, i a aquesta realitat hem de sumar-hi les desigualtats energtiques entre illes constaWDGDDPEDOGHFLVLyGHQRFRQVWUXLUHOJDVRGXFWHQVDOLOODGH0HQRUFD DPEHOVSHUMXGLFLVTXH
sobre la reducci demissions de CO2 comporta aquesta decisi) o la impossibilitat que safavoreixi
lautoconsum elctric i la venda dels seus excedents.
En termes de metabolisme ambiental, lincrement del consum daigua i energia, i la generaci de residus, ha estat molt notable. Indicadors com les emissions de CO2, la producci de residus per cSLWDRHOFRQVXPGLDULGDLJXDKDQFUHVFXWDULWPHVVXSHULRUVDOFUHL[HPHQWGHPRJUjF senyal
que sha incrementat sobretot el consum per cpita daquests recursos.
Cal comptar tamb els efectes de leconomia turstica en aquests aspectes, que provoquen una forta
demanda de recursos i produeixen un nombre molt elevat de residus en temporada alta. La generaci
energtica amb la central de carb dEs Murterar a Mallorca, i les emissions dun parc mbil
sobredimensionat i consumidor de combustibles fssils, contribueixen de forma decidida a lefecte
hivernacle que es constitueix com el principal actor del canvi climtic.

Lerosi del nostre sl, la contaminaci dels nostres aqfers i del litoral hipotequen el futur dels nosWUHVOOVLqestionen a mitj termini la nostra principal font de riquesa, el turisme.

El rebut de lelectricitat a les llars ha augmentat en un 20%.


La producci denergies renovables a les Illes Balears no supera el 4% del consum total.
/D8([DHQXQODSURGXFFLyGHQHUJLHVQHWHVSHUDODQ\
Les emissions de CO2 shaurien de reduir en un 20% en 2020.
Els efectes de les prospeccions petrolieres incidiran sobre la situaci ambiental,
econmica, i social de les nostres illes i abastaran una superfcie superior als 30.000
quilmetres quadrats.

'HQWUDGDLHQUHIHUqQFLDDOPHGLDPELHQWLDOFDQYLFOLPjWLFHOVVRFLDOLVWHVYROHPVHUFODUVHQHOrebuig de forma rotunda les propostes de prospeccions que van a la recerca de combustibles
fssilsWDQWSHOTXHIDDODUHFHUFDGHJDVGHVTXLVW PLWMDQoDQWODWqFQLFDGHQRPLQDGDIUDFNLQJ FRP
les de petroli al llarg de la mediterrnia occidental. El PSOE, a nivell estatal, ja ha pres el comproms
deliminar les prospeccions des del Govern dEspanya.
Els sondejos, per ells mateixos, representen una alteraci geolgica de conseqncies i abast
imprevisibles, que van des de terratrmols, a la contaminaci irreversible daqfers, passant per
lafectaci despcies marines vulnerables. Efectes, tots ells plenament contrastats que incidiran sobre
ODVLWXDFLyDPELHQWDOHFRQzPLFDLVRFLDOGHOHVQRVWUHVLOOHV$PpVODQDOLWDWGHOVVRQGHMRVTXHQR
s altre que lexportaci de recursos subterranis de gas i petroli, s contrria a lestructura productiva
de les illes, incompatible amb el risc.
'LWDL[zLSHOTXHIDUHIHUqQFLDDODPRELOLWDWaplicarem un nou model de mobilitat, basat en la necessitat de reduir limpacte del transport privatLDIDYRULUHOWUDQVSRUWS~EOLFHFDoLHFLHQW+RIDrem SURPRFLRQDQWHOWUDQVSRUWS~EOLFLSODQLFDQWGHIRUPDDGHTXDGDHOWHUULWRULGHPDQHUDTXH
safavoreixi la proximitat i seviti la generaci de desplaaments.
Millorarem la xarxa de busos interurbans, optimitzarem les freqncies de bus i tren treballant ms
en la intermodalitat i la connectivitat de tots els modes de transport. Tamb afavorirem el desenvolupament dun VLVWHPDGHWUDQVSRUWS~EOLFHFLHQWLFRPSHWLWLXHQYHUVHOYHKLFOHSULYDWa travs

GHODUHYLVLyGHO3'6GH7UDQVSRUWVLGHODUHYLVLyLPLOORUDGHOD[DU[DGHDXWREXVRVLQWHUXUEDQV3Rtenciarem el transport pblic urb i entre pobles de manera que permeti cobrir les necessitats dels
joves estudiants, persones amb necessitats especials, els treballadors i la gent gran, a totes les Illes
i, especialment, les que tenen ms mancances, com s el cas de Menorca.
$SRVWDPSHUXQPRGHOGLQIUDHVWUXFWXUHVGHWUDQVSRUWVDPEXQDYLVLyDPLWMjLOODUJWHUPLQL'XUHPDWHUme OHOHFWULFDFLyGHOWRWDOGH[DU[DIHUURYLjULDH[LVWHQWDFWXDOPHQWD0DOORUFD i quan els recursos
HFRQzPLFVKRIDFLQYLDEOHLHQIXQFLyGHOVUHVXOWDWVGHODUHYLVLyGHO3'6GH7UDQVSRUWVavaluarem la
possibilitat de construir noves infraestructures ferroviries HQWUHGHOOHV/tQLD6D3REOD$OF~GLD
Tramvia de la Badia de Palma i Tren de Llevant). Millorarem i optimitzarem la utilitzaci de les infraestructures existents per fer que el tren sigui vertaderament una eina de mobilitat competitiva i cmoda
pels usuaris.
Aix mateix, promourem la integraci tarifria entre EMT de Palma i Consorci de Transports de
Mallorca, i garantirem unes tarifes redudes en tot el transport pblic de les Illes Balears especialment per als joves, sense distincions, i per als collectiu ms desafavorits.
A escala local, implantarem plans de mobilitat urbana per reduir els viatges en transport privat i afavoULUHPHOVPRGHVFROOHFWLXVLQRPRWRULW]DWV DSHXLHQELFLFOHWD GHVHQYROXSDQWXQD[DU[DGHFDUULOV
bici que connecti amb una xarxa de vials no motoritzats a escala insular.
Tamb procedirem a la progressiva implantaci de vehicles elctrics a travs duna xarxa de
punts de crrega ben dissenyada, i a la restricci dels cotxes privats als centres urbans afavorint la
peatonalitzaci dels carrers dels centres histrics.
Treballarem en poltiques urbanes de reducci dels desplaaments diaris i millorant laccessibilitat
dels ciutadans als llocs de treball i als centres administratius. Millorarem el transport collectiu a les
ciutats, en especial a PalmaSRVDUHPDSXQWOD[DU[DSHUFRQQHFWDUOHVEDUULDGHVLUHGXLUOHVGLFXOtats en laccs al transport pblic.
Impulsarem un nou model energtic basat majoritriament en les renovables, que suposi una maMRULQGHSHQGqQFLDHQHUJqWLFDGHOH[WHULRUXQPDMRUFRQWUROS~EOLFGHOHQHUJLDPpVHFLqQFLDHFRQzPLca i ms qualitat ambiental.
Procedirem a una revisi del Pla Energtic de les Illes Balears per fer una aposta ferma perqu les
energies renovables arribin a ser majoritries en els propers 20 anys; per ls de la biomassa
de forma coordinada amb les poltiques forestals i de lluita contra els incendis forestals, i per lautoconsum elctric als habitatges i a les zones urbanes. En qualsevol cas, els socialistes defensam que
limpuls a les energies renovables sigui absolutament compatible amb la necessitat de preservar el
territori i el paisatge.
Farem feina per al desmantellament racional i progressiu de la central trmica dEs Murterar
a Alcdia, i reduint la dependncia energtica de lexterior, cosa que comportaria avantatges per la
cessi del volum demissi de CO2. En parallel, apostarem per ls del gas en lloc daltres combustibles per a la resta les centrals trmiques. Incidirem en lmbit de la recerca per a impulsar
noves experincies de renovables a espais ms reduts com Formentera, on assolir la major part de
subministrament elctric a travs de les renovables s ms factible.

Afavorirem, ladopci de mesures destalvi energtic a lmbit domstic, a les zones urbanes, incls les
]RQHVWXUtVWLTXHVDWUDYpVGHSODQV FHUWLFDFLyHQHUJqWLFDHWF TXHWHQGHL[LQDOHVHPLVVLRQVGH&2
'HVSUqVGHODOHJLVODWXUDGHJRYHUQVGHO33HQVWUREDPGDYDQWXQF~PXOGHGHVSURSzVLWVTXHUHFODmen a crits un canvi de rumb. I per fer front a aquesta pssima situaci el Partit Socialista crear la
taula de dileg amb els agents econmics i socials en la qual sacordaran mecanismes estables
que assegurin que lenergia sigui un factor de competitivitat i generador docupaci de les empreses, i no el llast en el qual lestan convertint les actuals decisions del Govern.
Treballarem per laprovaci dun Rgim Especial per a les Illes Balears en matria energtica
ambicis i realista, que doni resposta a les exigncies i les demandes de la ciutadania i lempresariat
EDOHDU$TXHVWGRFXPHQW[DUjXQDSUHDVVLJQDFLyGHUHWULEXFLySHUDOHVLQVWDOODFLRQVGHWHFQRORJLD
elica, fotovoltaica i termoelctrica ubicades a les Illes Balears, amb un objectiu de potncia no inferior als 150 MW als efectes del previst a la legislaci vigent.
,QVWDUHPDO*RYHUQGHO(VWDWTXHGHL[LVHQVHHIHFWHVSHUDOHV,OOHV%DOHDUVOHVSUHYLVLRQV[DGHVHQ
HO5HLDO'HFUHWGHmoratria per a les renovables.
Elaborarem un Pla dImplantaci dEnergies Renovables per a cada una de les Illes Balears que
JDUDQWHL[LHOFRPSOLPHQWGHOVSULQFLSLVFRQVHQVVRFLDOHFRQzPLFSROtWLFLLQVWLWXFLRQDOHOGHOHFLqQFLD
energtica i econmica, el de la preservaci paisatgstica.
Tamb UHFODPDUHPODLQFRUSRUDFLyGHODFRQQH[LyHQWUHOHVLOOHVGH0DOORUFDL0HQRUFDDODSODQLcaci estatal vigent mitjanant gasoducte submar integrat al conjunt del sistema gasista espanyol.
/~VHFLHQWGHODLJXDpVXQDVSHFWHHVVHQFLDOHQODOOXLWDFRQWUDHOFDQYLFOLPjWLF3HUDL[zredactarem un nou Pla HidrolgiFTXHVDGDSWLDOD'LUHFWLYD(XURSHD0DUFGHO$LJXDLTXHQRHVWLJXLDO
servei dels productors agraris extensius ni dels interessos urbanstics.
La ciutadania tendr laccs a laigua com a dret ambiental bsic, garantint labastiment daigua
de qualitat a tots els municipis. Millorant les poltiques de depuraci daiges residuals i fomentant al
mxim la connexi al clavegueram i la lluita contra la contaminaci dels aqfers subterranis per causa
dels nitrats o daltres tipus de contaminants.
Aplicarem poltiques de gesti i conservaci del litoral respectuoses amb la fragilitat de lecosistema
litoral, com ODLPSODQWDFLyGHQLWLYDGHODGHSXUDFLyWHUFLjULDLHOSURJUHVVLXGHVPDQWHOODPHQW
dels emissaris.
Establirem mesures de regulaci dels fondejos amb punts damarrament ecolgics i gestionats des de
ladministraci pblica, eliminant els fondejos incontrolats sobre ecosistemes frgils com els de
la Posidonia oceanica, sobretot en zones com la de ses Salines dEivissa i Formentera on aquestes
praderies estan declarades com a Patrimoni Mundial.
Un altra cara de la qualitat del medi ambient s el tractament del residus. El model socialista tendir a
la reducci progressiva de la incineraci i dels abocadors en favor de la reducci, reutilitzaci i
reciclatge, i un major control pblic de la seva gesti:
La crisi econmica ha fet que la producci de residus disminueixi, fent menys rentable les incineradores mallorquines i provocant laposta del Partit Popular per la importaci de fems, iniciativa certament rebutjable.

Pel que fa a la nostra poltica de residus a nivell municipal apostam per la implantaci de sistemes
de recollida porta a porta i la gesti de la fracci orgnica per generar compost de qualitat per a s
domstic. En el marc autonmic establir mesures per HUDGLFDUGHQLWLYDPHQWO~VGHERVVHVGH
plstic a supermercats i comeros.

1. Rebuig de les propostes de prospeccions de petroli i gas desquist en la mediterrnia occidental. El PSOE, a nivell estatal, ja ha pres el comproms deliminar les prospeccions des
del Govern dEspanya.
2. Aplicarem un nou model de mobilitat, basat en la necessitat de reduir limpacte del transport
privat LDIDYRULUHOWUDQVSRUWS~EOLFHFDoLHFLHQW
3. En una aposta pel transport pblic, millorarem la xarxa de busos interurbans i promourem
la integraci tarifria entre EMT de Palma i Consorci de Transports de Mallorca, i garantir
unes tarifes redudes.
4. Posarem en prctica un pla de mobilitat urbana per a la reducci dels viatges en transport
privat, afavorint els collectius i no motoritzats.
5. Afavorirem la progressiva implantaci de vehicles elctrics a travs duna xarxa de punts de
crrega ben dissenyada.
6. En la mesura dobtenci de recursos des del Govern dEspanya, acabarem la xarxa ferroviria a Mallorca (Tren de Llevant i Tramvia de Palma) .
7. Revisarem el Pla Director dEnergia per caminar cap a la progressiva implantaci de les renovables. Incentivarem ls de les renovables a les installacions pbliques i habitatges que
permetin tendir cap a les emissions 0 de CO2.
8. Hi haur un desmantellament progressiu de la central trmica dEs Murterar a Alcdia.
9. Treballarem per laprovaci dun Rgim Especial per a les Illes Balears en matria energtica ambicis i realista.
10. Reclamarem la incorporaci de la FRQQH[LyHQWUHOHVLOOHVGH0DOORUFDL0HQRUFDDODSODQLcaci estatal vigent mitjanant gasoducte submar.
11. Un nou Pla Hidrolgic garantir la conservaci dels aqfers LODJHVWLyHFLHQWGHODLJXD
JUDYDQWVFDOPHQWHOVFRQVXPVDEXVLXVLSURPRYHQWPHVXUHVGHVWDOYLLHFLqQFLD
12. Evitarem la privatitzaci dels serveis municipals daigua i apostarem per la recuperaci de
la seva gesti pblica.
13. ,PSODQWDUHPGHQLWLYDPHQWODdepuraci terciria i el progressiu desmantellament dels
emissaris.

14. Eliminarem els fondejos incontrolats sobre ecosistemes frgils com els de la Posidonia oceanica, sobretot en zones com la de ses Salines dEivissa i Formentera.
15. Un nou Pla de Residus facilitar la reducci progressiva de la incineraci i dels abocadors
en favor de la reducci, la reutilitzaci i el reciclatge.
16. Rebutjam laposta del Partit Popular per la importaci de fems. Mallorca sha despecialitzar
en qualitat mediambiental i no en incineraci de fems.

La defensa del territori- 5.3

Incorporarem una tarifa nica i universal de 30 euros en els vols interinsulars


Declararem Obligacions de Servei Pblic (amb carcter de freqncies i preus mxims anuals) les rutes de Mallorca, de Menorca i dEivissa amb Barcelona i Madrid.
Promourem estratgies promocionals i de noves rutes amb la indstria turstica i les
companyies daviaci per millorar la connectivitat en temporada baixa
Proposarem una nova poltica de taxes aeroporturies amb dos trams: AENA i Autonmic
Exigirem el manteniment de la titularitat i la gesti pblica dels aeroports de les Illes
Balears

/HV,OOHV%DOHDUVQHFHVVLWHQGXQHVFRQQH[LRQVDqULHVLPDUtWLPHVVXFLHQWVHQTXDQWDUXWHVIUHTqQcies i capacitat. Per suposat, han de garantir el transport de persones i mercaderies i promoure
laccs a la igualtat doportunitats, per tamb han destar considerades com la clau per dinamitzar leconomia i afavorir leixamplament de la temporada turstica i la millora de la qualitat de
loferta.
La cohesi social i territorial passa per unes connexions que garanteixin laccs de tots els ciutadans
a leducaci, a la formaci, a la salut i als principals serveis visquin on visquin. Les greus mancances
de la Declaraci dObligacions de Servei Pblic dels vols entre illes pel que fa al preu excessiu
dels bitlletsOHVLRQDJUHXPHQWODFRKHVLyVRFLDOLWHUULWRULDOLGLFXOWDODFRQVROLGDFLyGHOSURMHFWHSROtWLF
de pas.
Pel que fa a la connectivitat entre illes, la D'HFODUDFLyGH6HUYHL3~EOLFKDDSRUWDWHVWDELOLWDWDOVLVWHPD
SHOTXHIDDFDSDFLWDWIUHTqQFLHVLKRUDULVTXHHVFRQVLGHUHQVXFLHQWVDPEDOJXQVUHWRFVPer en
no ser intervinguda econmicament per ladministraci, la tarifa s excessiva tot i que shi apliqui el 50% de descompte.
Les connexions aries presenten un GqFLWVLJQLFDWLXGHUHODFLRQV SXQWDSXQW DPEHOVSULQFLpals aeroports peninsulars i continentals, sobretot per part dEivissa i de Menorca. Aquesta

VLWXDFLyVDJUHXMDGHPDQHUDHVSHFLDOHQKLYHUQTXDQQRHVGLVSRVHQGHVXFLHQWVUXWHVLQLWDQVROV
VyQFREHUWVSHUODOOLXUHFRPSHWqQFLDHOVSULQFLSDOVGHVWLQVGHUHIHUqQFLD %DUFHORQDL0DGULG SHOTXH
fa sobretot a horaris i freqncies.
La declaraci dobligacions de servei pblic de la ruta Menorca-Madrid presenta un preu excessiu
que penalitza greument el seu bon funcionament. Pel que fa a la ruta Barcelona-Menorca i les que
connecten Eivissa amb Madrid i Barcelona en temporada dhivern, tot i estar cobertes per la lliure competnciaQROHVSRGHPFRQVLGHUDUVXFLHQWPHQWDWHVHV ni per la quantitat de freqncies ni pels
horaris ni les tarifes mitjanes aplicades. Hem de disposar de bons horaris, amb sortides a primera hora
GHOPDWtLUHWRUQD~OWLPDKRUDWDQWSHUGLVSRVDUGXQDMRUQDGDUDRQDEOHHQGHVWtFRPSHUDSURWDUHOV
hubs internacionals.
Les connexions de Mallorca amb la Pennsula i el Continent estan millor resoltes per raons de capacitat de
demanda com pel que fa a rutes com a horaris, freqncies i preus. Aix no obstant, necessiten mecanismes que permetin aportar estabilitat al sistema i millorar la competitivitat. Tant des del punt de vista
del desenvolupament de la indstria turstica com de la connectivitat dels residents, la necessitat dobertura
de noves rutes, la captaci de noves companyies, la millora de les tarifes i lestabilitat de loferta estan
molt enfora de poder ser considerades satisfactries, especialment en temporada dhivern.
/DFULVLHFRQzPLFDKDIHWTXHODFDLJXGDGHODGHPDQGDJHQHUDOLW]DGD HVSHFLDOPHQWHQOHVUXWHVHVpanyoles) hagi implicat que shagin deixat doperar algunes rutes secundries per a la vegada
necessries per complementries de les estratgiques 0DGULG%DUFHORQD9DOqQFLD 
Aix mateix, shan produt uns increments rellevants de preus a totes les rutes acompanyat de
les noves rutes de lAVE i unes agressives poltiques de preus que han desviat un volum important de
demanda de trnsit de lavi cap al tren. $L[zKDEHQHFLDWGHVWLQVFRPSHWLGRUVLKDHQFDULWSHU
comparaci, el nostre producte.
Les poltiques de connectivitat vinculades a la indstria turstica depenen de la capacitat de participar
en la presa de decisions estratgiques des de la nostra comunitat. s fonamental poder decidir sobre
la gesti dels aeroports ms enll de la participaci en rgans de coordinaci i/o consulta.
La creaci dels Comits de Ruta aix com el Comit Coordinaci aeroporturia sn passes positives, per s imprescindible lestabliment dun autntic mecanisme de participaci en la gesti dels
aeroports vinculat a un nou sistema de distribuci del recursos. Sense la necessitat de renunciar al
PDQWHQLPHQWGXQIRQVHFRQzPLFGHJHVWLyG$(1$TXHFRPSHQVLHOVDHURSRUWVPpVGHFLWDULVla
nostra Comunitat ha de poder participar en la decisi dels recursos que generen els nostres
aeroports per tal de fer-los ms competitius.
Per altra banda, i com s natural, el transport martim tamb s fonamental per a garantir la suFLqQFLDGHOWUDQVSRUWGHSHUVRQHVLPHUFDGHULHV, tant pel que fa a lexportaci de productes elaborats per les indstries de les Illes Balears com per a garantir labastiment de productes de primera
QHFHVVLWDWLHVSHFLDOPHQWGDTXHOOVFRQVLGHUDWSHULOORVRVFRPDUDOR[LJHQKRVSLWDODUL$L[tPDWHL[
el transport martim s estratgic per al bon desenvolupament de la indstria turstica. Per, a pesar
daquesta importncia estratgica, el contracte dobligaci de servei pblic per al transport martim est caducat i necessita duna profunda revisi.
En un altra aspecte les activitats martimes, la promoci pblica de la nutica esportiva i recreativa de les
Illes Balears constitueix un pilar estratgic de les poltiques datracci i desestacionalitzaci turstiques

SHUODVHYDFDSDFLWDWGHGLIHUHQFLDFLyGHJHQHUDFLyGRFXSDFLyLGDFWLYLWDWHFRQzPLFDGLYHUVLFDGD3HUz
els sectors dactivitat econmica vinculats a la nutica necessiten dun procs consensuat dordenaci i modernitzaci dacord amb el seu carcter estratgic, tot afavorint la seva representativitat colOHFWLYDLVLPSOLFDQWLPSXOVDQWLGLQDPLW]DQWHOVFDQDOVGLQWHUORFXFLyLFRQVHQVDPEODGPLQLVWUDFLy

Preu excessiu dels vols interilles: 87 sense descompte de resident.


Tarifes massa cares de Menorca i Eivissa amb Madrid, Barcelona i Valncia. Menorca
Madrid: 130 sense descompte.
(OVSUHXVGHO$9(DPEUHGXFFLRQVGHQVHOVREUHXQHVWDULIHVMDEDL[HVGHVYLHQ
demanda de trnsit de lavi cap al tren.
El Govern del PP ven el 49% dAENA per 4.500 milions mentre que inverteix en AVE
14.500 milions.

6XSHUDUHPHOVJUHXVGqFLWVGHFRQQHFWLYLWDWDqULDLPDUtWLPDGHOHV,OOHV%DOHDUVHVSHFLDOPHQWHQKLvern. En aquest sentit, articularem poltiques, dacord amb el Ministeri de Foment, per tal de consensuar, pressupostar i articular les mesures legals, comercials, de tarifes i econmiques necessries per a
XQDFRQQHFWLYLWDWVXFLHQWHQTXDQWDSUHXUXWHVKRUDULVFDSDFLWDWVLIUHTqQFLHVWRWDIDYRULQW
aix la competitivitat de la nostra economia i la igualtat doportunitats.
La recuperaci de rutes i preus passar per les estratgies de promoci que estimulin la demanda
amb la possibilitat dimpulsar des del Govern acords de la iniciativa privada amb les companyies aries amb acompanyament promocional pblic. En aquest sentit, promouren estratgies comercials
i promocionals juntament amb la indstria turstica i les companyies daviaci ms rellevants
que afavoreixin el manteniment i millora de la connectivitat aria en temporada baixa amb lobjectiu dincrementar la competitivitat i la quantitat i qualitat de locupaci.
/DUHJODPHQWDFLyVREUHDMXGHVDODFRQQHFWLYLWDWHVWDEOHUWDSHUOD8QLy(XURSHDGHL[DPDUJHVXFLHQWSHU
a arbitrar lnies estratgiques des de la concurrncia pblica destinades a impulsar poltiques de foment
de la connectivitat turstica de manera transitria. Lobjectiu ha de ser lallargar la temporada turstica,
estimular i consolidar loferta de nous productes turstics desestacionalitzadors i afavorir lobertura de nous mercats. Recents resolucions favorables sobre casos de subsidis estatals a companyies
aries, aix com lautoritzaci a les Illes Canries a treure a concurs, a canvi de contraprestacions econmiques i lobertura de noves rutes de carcter turstic, avalen la legalitat daquesta opci.
Revisarem la Declaraci de Servei Pblic interilles amb la incorporaci duna tarifa nica i universal de 30 euros WRWVXSULPLQWHOGHVFRPSWHGHUHVLGHQWTXHDQLULDGHVWLQDWDFRPSHQVDUOD

FRPSDQ\LDRSHUDGRUD TXHLPSXOVLODFRPSHWLWLYLWDWLQGXVWULDOFRPHUFLDOLWXUtVWLFD$TXHVWDPRGLFDFLy
VLJQLFDULDHQGHPpVXQLPSRUWDQWHVWDOYLSHUDOD&RPXQLWDW$XWzQRPDen disminuir el cost del trasllat de malalts i acompanyants aix com el desportistes.
(QUHIHUqQFLDDODFRQQHFWLYLWDWDqULDDPE(VSDQ\DL(XURSDODVLWXDFLyDFWXDOSUHVHQWDXQGqFLWVLJQLFDWLXGH
UHODFLRQV SXQWDSXQW DPEOHVSULQFLSDOVFLXWDWVSHQLQVXODUVLFRQWLQHQWDOVEn conseqncia, declararem
Obligacions de Servei Pblic (amb carcter de freqncies i preus mxims anuals) les rutes de Mallorca, de Menorca i dEivissa amb Barcelona i Madrid.&DGDVFXQDGDTXHVWHV'HFODUDFLRQV XQDSHUUXWD TXH
hem de considerar de mnims, establir el nmero de freqncies diries, loferta de seients, les franges horries de cadascuna de les freqncies aix com les tarifes mximes. Les condicions de les distintes declaracions
VKDXUDQGHVWDEOLUHQGXHVWHPSRUDGHVGLIHUHQFLDGHVGKLYHUQ RWHPSRUDGDEDL[D LGHVWLX
$OKRUDGDGMXGLFDUTXDOVHYRO'HFODUDFLyGH6HUYHL3~EOLFSRQGHUDUHPODFDSDFLWDWdoperar en codi
compartit de les companyies.
En un altre mbit del transport aeri, exigim el manteniment de la titularitat i la gesti pblica dels
aeroports de les Illes Balears, amb la mxima capacitat de decisi estratgica, comercial, econmiFDLQDQFHUDSHUSDUWGHO*RYHUQGHOVFRQVHOOVLQVXODUVLDPEODSDUWLFLSDFLyGHOHVHQWLWDWVLDVVRFLDcions econmiques i socials ms representatives.
Proposarem una nova poltica de taxes aeroporturies amb dos trams: AENA i Autonmic, tot
UHVHUYDQWXQSHUFHQWDWJHDODJHVWLyGH[DU[DLDODFRPSHQVDFLyVROLGjULDDPEDHURSRUWVGHFLtaris(VWUDFWDGHVWDEOLUXQWUDPHVSHFtFGHOVLQJUHVVRVGHOVDHURSRUWVGHVWLQDWDSULRULW]DUSROtWLTXHV
estratgiques de connectivitat que afavoreixin la competitivitat en temporada alta, la desestacionalitzaFLyLOREHUWXUD LQFHQWLYDGDYLDWD[HVLRFRQFXUVRVS~EOLFVGHOOLXUHFRQFXUUqQFLD GHQRYHVUXWHV
Igualment, exigirem ODWUDQVIHUqQFLDHIHFWLYDLDPEGRWDFLyVXFLHQWGHOVDHUzGURPVGH6RQ
Bonet i Sant Llus i la redacci de plans estratgics per tal dintegrar-los a loferta turstica en un segment despecialitzaci en tant que dest dalt valor afegit.
En relaci a un altra mbit important del transport, impulsarem, aprovarem i licitarem un nou contracte dobligaci de servei pblic per al transport martimRQHVGHWHUPLQLQDPEVXFLqQFLDOHV
UXWHVIUHTqQFLHVLSUHXVODFDSDFLWDWGHSDVVDWJHLGHFjUUHJDGHPHUFDGHULHV DPEHVSHFLDOHVPHQW
a aquelles considerades perilloses), aix com de transport de vehicles.
La gesti dels ports de les Illes Balears, tant si es fa de manera directa per part de ladministraci com
si actuen en rgim de concessi, enfocar la seva estratgia en lestabliment de sinergies econmiques amb lactivitat nutica i comercial que shi vincula i no noms amb lobjectiu exclusiu de la
generaci de negoci per lens gestor i/o titular. En cap cas poden perdre la seva condici necessria de promotors de lactivitat econmica i comercial al servei de linters collectiu, que ha de ser
QHFHVVjULDPHQWFRPSDWLEOHDPEODVHYDVXFLqQFLDQDQFHUD
LAutoritat Porturia i Ports de les Illes Balears treballaran conjuntament amb ajuntaments i consells insulars
per a la millor integraci de lactivitat porturia en la dinmica de la ciutat on es situa i que aquesta
activitat ajudi a una dinamitzaci de la zona mixta port-ciutat. Les decisions estratgiques de lAutoritat Porturia respectaran qualsevol be protegit que tengui valor histric, patrimonial, etnolgic i paisatgstic.
Promourem davant les administracions competents, des del consens, la revisi de lactual sistema de taxes, impostos i preus pblics que afecten de manera directe i indirecta al sector nutic i

a lactivitat de transport martim doci. Els socialistes expressem de forma clara i taxativa el rebuig a la
privatitzaci de la gesti dels amarraments actualment adscrits a Ports de les Illes Balears, els
quals sn de titularitat pblica.
Saplicar un descompte sobre les taxes en els supsits en que els subjectes passius siguin jubilats amb les franges ms baixes de pensions, discapacitats o titulars dembarcacions tradicionals de
les Illes Balears aix com descomptes en el preu de les llicncies de pesca per aquells que participin
KDELWXDOPHQWHQFROODERUDFLRQVFLHQWtTXHV

Articularem unes FRQQH[LRQVDqULHVLPDUtWLPHVGHOHV,OOHV%DOHDUVVXFLHQWV en quant a


rutes, freqncies i capacitat.

Garantirem, el transport de persones i mercaderies, promourem laccs a la igualtat


doportunitats, que servir per afavorir leixamplament de la temporada turstica i la millora de la qualitat de loferta.
Incorporarem una tarifa nica i universal de 30 euros en els vols interinsulars que impulsi la competitivitat industrial, comercial i turstica.
Declararem Obligacions de Servei Pblic (amb carcter de freqncies i preus mxims
anuals) les rutes de Mallorca, de Menorca i dEivissa amb Barcelona i Madrid.

Promourem estratgies comercials i promocionals juntament amb la indstria turstica


i les companyies daviaci ms rellevants que afavoreixin el manteniment i millora de la
connectivitat aria en temporada baixa

Proposarem una nova poltica de taxes aeroporturies amb dos trams: AENA i Autonmic, tot reservant un percentatge a la gesti de xarxa i a la compensaci solidria amb
DHURSRUWVGHFLWDULV

Exigirem ODWUDQVIHUqQFLDHIHFWLYDLDPEGRWDFLyVXFLHQWGHOVaerdroms de Son Bonet i


Sant Llus

Exigirem el manteniment de la titularitat i la gesti pblica dels aeroports de les Illes Balears,DPEODPj[LPDFDSDFLWDWGHGHFLVLyHVWUDWqJLFDFRPHUFLDOHFRQzPLFDLQDQFHUD
per part del Govern, dels consells insulars i amb la participaci de les entitats i associacions econmiques i socials ms representatives.

Impulsarem, aprovarem i licitarem un nou contracte dobligaci de servei pblic per al


transport martim RQHVGHWHUPLQLQDPEVXFLqQFLDOHVUXWHVIUHTqQFLHVLSUHXV

La gesti dels ports de les Illes Balears enfocar la seva estratgia en lestabliment de
sinergies econmiques amb lactivitat nutica i comercial.
Rebutgem la privatitzaci de la gesti dels amarraments actualment adscrits a Ports de
les Illes Balears, els quals sn de titularitat pblica

La defensa del territori - 5.4

Instarem a un pacte amb el CSD per a un Pla de Suport Econmic i de Millora de


lEsport Base
Potenciarem loferta formativa destudis relacionats amb lesport
3URMHFWDUHPDOH[WHULRUHOVFHQWUHVGHWHFQLFDFLyH[LVWHQWVDPEHOVPLOORUVWqFQLFVL
serveis complementaris.

Lesport s per les Illes Balears un mbit de gaudir i salut pels residents i una gran oportunitat
econmica pels visitants. Es practiquen molts esports que milloren la qualitat de vida ja sigui en l
etapa infantil com element educatiu, ja sigui com element de salut per als majors, o com element indispensable per loci, practicat a qualsevol edat. Per a pesar daquesta circumstncia, no es tenen
a labast circuits a laire lliure degudament senyalitzats i, en tot cas, el seu manteniment s, a la
prctica inexistent. A ms, en termes generals, les installacions esportives han estat ubicades sense
considerar al turista com usuari.
Per altra banda, lesport base balear, acaba la legislatura amb una FRPPRFLySHUXQFRSGXULQLJLW
per les mesures que en matria esportiva est adoptant el Govern Rajoy. En un intent de complir
els seus objectius electorals, recaptatoris i pressupostaris, el Govern del PP est posant en risc la
supervivncia de clubs i entitats esportives. El que en realitat perilla en els clubs s la permanncia
dentrenadors, esportistes, professionals que volen aportar la seva experincia a la formaci esSRUWLYDDL[tFRPODGHWRWHOFROOHFWLXTXHGHPDQHUDDOWUXLVWDLYROXQWjULDUHDOLW]DXQDPDJQtFDWDVFD
entorn de lesport de base.
'XUDQWHOVGDUUHUVTXDWUHDQ\VHOPyQGHOHVSRUWHQJHQHUDOLGHOVFOXEVHQSDUWLFXODUKDQKDJXW
dafrontar mesures tan dures per part del Govern com la pujada de lIVA del 8 al 21% per ls de
les installacions esportives. Aix mateix, sofreixen les amenaces de la imposici de la Llicncia
Esportiva nica, que persegueix lnic objectiu de recentralitzar lesport, limitar greument els ingressos de les federacions esportives autonmiques, augmentar els costos per als esportistes que vulguin
competir i envair, una vegada ms, les competncies autonmiques en matria esportiva.
La campanya del Ministeri dOcupaci i Seguretat Social, sota la denominaci de Regularitzaci laboral de lactivitat desenvolupada en els clubs i entitats esportives sense nim de lucre, posa en greu
perill la continutat de lesport de base. Aquesta mesura es converteix en una amenaa sense

SUHFHGHQWVTXHWLUDSHUWHUUDHOPDJQtFWUHEDOOLODLQVXEVWLWXwEOHIXQFLyTXHH[HUFHL[HQGLDDGLDFHQtenars, de clubs i dentitats esportives sense nim de lucre. Els recursos daquests clubs solen ser
extremadament modests i les retribucions del personal que collabora es redueixen, la major part de
les ocasions, a cobrir les despeses necessries per realitzar lactivitat.
Per el que hi ha darrere daquesta mesura del Govern s que aquesta relaci del voluntariat esportiu sense nim de lucre es converteixi amb una relaci laboral, la qual cosa, entre altres perjudicis,
comportar incrementar les despeses derivades de la prctica esportiva de base gaireb en
un 50%. Sense cap dubte, aix conduir a la desaparici de molts dells o, en el millor dels casos, els
abocar a lempobriment. Lefecte immediat de tot aix ser laugment de la desigualtat doportunitats
i de la bretxa social en matria esportiva, que limitar i vetar a una part important de la poblaci, que
no podr exercir el seu dret a lesport en condicions digualtat per motius de renda.
Al marge daquesta circumstncia, i des duna perspectiva ms global, cal dir que els components que
lactivitat esportiva comporta han fet que a les Illes Balears shagi desenvolupat de forma anrquica i
impulsiva degut a com una premissa molt acceptada: lambici de tot nucli urb de comptar amb
una installaci de la major qualitat possible. Conseqncia daix, s que la crisi ha evidenciat la
dualitat dels ciutadans davant la prctica esportiva. Hi ha ciutadans que disposen dinstallacions en
els seus municipis, per que aquests no les poden mantenir adequadament, amb el conseqent
deteriorament de la installaci i del servei. Al mateix temps, les taxes a pagar pels usuaris shan
disparat i, en molts de cassos sha privatitzat la gesti.

A Palma hi ha barriades de ms de 5.000 habitants sense cap servei esportiu.


La mitjana a Ciutat s duna installaci per cada 25.000 habitants
A Eivissa existeix una installaci completa per cada 7.000 habitants i a Menorca una
per cada 20.000 habitants.
Uns 30.000 joves competeixen amb els seus clubs desport base a les Illes Balears.

Com a sortida de la complicada situaci creada a lesport base balear per les campanyes recaptatries
del Govern Rajoy, el PSOE defensa que es pacti un Pla de Suport Econmic i de Millora de lEsport Base entre el Consell Superior dEsports i les Comunitats Autnomes, amb participaci de
les Federacions Esportives Nacionals i Autonmiques, i el teixit associatiu del sector en la prestaci
de tot tipus de serveis esportius que desenvolupen els clubs i entitats esportives sense nim de lucre.

Aquest Pla proposar les alternatives necessries per regular convenientment i dacord amb la legalitat vigent en lmbit laboral i les peculiaritats de cada modalitat esportiva, les activitats remunerades
que es realitzen en el si dels clubs i entitats esportives, que de cap manera podran ser considerades
com a salari sino com diversos nivells de voluntariat. A ms, el PSOE instar el Govern dEspanya a
revisar limpost de societats i lIVA aplicables a aquests clubs, en molts casos amb pocs recursos
i treball voluntari.
Tornant, a la perspectiva general, i pel que fa a la visi econmica i social, el PSOE apostar
per lesport com un dels elements claus de lallargament de la temporada: s evident que la
LQIUDHVWUXFWXUDHVSRUWLYDFUHDGDSHUODFWLYLWDWWXUtVWLFDHQHOVHXIRUPDWVROLSODWMDpVXQIDFWRUJHQV
menyspreable de cara a rompre lestacionalitat. A aix hem dafegir el potencial de connectivitat
existent amb mercats tursticsTXHSHUODVHYDFOLPDWRORJLDWHQHQGLFXOWDWVSHUOHVSRUWDODLUHOOLXre durant gran part de lany.
Els socialistes apostam per lesport com una nova oportunitat per millorar el grau docupaci
dunes installacions hoteleres els mesos de temporada baixa, per promoure un nnxol docupaci que en moltes ocasions es mou dins leconomia submergida. Aix es necessiten guies de senderisme, tcnics nutics, especialistes en manteniment dinstallacions esportives diverses, etc... Es tracta
GHSHUVRQDOHVSHFLDOLW]DWTXHQRWpFDSRIHUWDVLJQLFDWLYDGHIRUPDFLySURIHVVLRQDOMDVLJXLHQHOVHFtor pblic o privat.
En aquest sentit, farem una revisi amb profunditat del catleg de Formaci Professional. Tamb
shaur dimpulsar, amb la UIB, loferta dels postgraus en aquests mbits.
En termes generals promourem la regulaci de lexercici de les professions de lesport amb lobjectiu
dordenar laccs a la prestaci de serveis esportius, atorgant a aquests garantia de qualitat i seguretat
SHOVFLXWDGDQVTXHVHQDSURWHQLGRQDUVHQWLWLFRKHUqQFLDDOPHUFDWODERUDOHQOjPELWHVSRUWLX&RQcretament, revisarem la implantaci del Grau en Cincies de lActivitat Fsica i Esport a la nostra
comunitat.
Procedirem a un ordenament general per fer ms atractiva la prctica de lesport. Pel que fa als
esports a laire lliure i espais pblics o naturals, introduirem seguretat i senyalitzacions clares i precises. Incorporarem suports multimdia com a recurs dinformaci i seguretat.
Per fer front a ladequaci dinstallacions i la seva orientaci als ciutadans i visitants que desitgem,
DSURWDUHPODFROODERUDFLyS~EOLFRSULYDGD ja sigui en construcci i/o en explotaci. En aquest
plantejament, LQYROXFUDUHPGHIRUPDGHFLGLGDDOVHFWRUWXUtVWLFTXHHQVXUWEHQHFLDW Les installacions escolars sobriran a lusuari i, en la mesura possible, als no residents en perode extraescolar.
$FFHQWXDUHPODSURMHFFLyH[WHULRUGHOVFHQWUHVGHWHFQLFDFLyPLWMDQoDQWODPLOORUDGHWqFQLFVLVHUYHLV
complementaris. En aquest sentit valorem la iniciativa de Rafel Nadal a Manacor i lentenem com
un referent dinters general per a Illes Balears.
Posarem accent especial a la prctica de les especialitats de Vela. Als Jocs Olmpics de Barcelona
de 1992, sis de les deu tripulacions de vela espanyola eren dorigen balear. Als darrers Jocs Olmpics
noms en competia una. Aquesta decadncia no s aliena a la capacitat perduda del centre de Calanova, que llavors era un centre de rendiment i una escola de vela molt dinmica.
La importncia que lesport comporta per a la poblaci resident i per a lactivitat turstica s innegable i,
si b existeixen desajustaments a corregir, la relaci turisme-esport obri un ventall doportunitats.

Defensarem un Pla de Suport Econmic i de Millora de lEsport Base entre el Consell Superior dEsports i les comunitats autnomes.

Revisarem el catleg de Formaci Professional i dels Postgraus de la UIB per tal dincorporar especialitats relacionades amb lesport i la implantaci del Grau en Cincies de
lActivitat Fsica i Esport.
Practicarem un nou Pla de senyalitzaci de la prctica esportiva a laire lliure, que ha
dincloure suports multimdia.
Dissenyarem un marc per a afavorir la collaboraci entre la iniciativa pblica i la privada
per a les installacions esportives. Promourem especialment la participaci del sector
turstic.

Les installacions escolars sobriran a lusuari desports i en la mesura possible als no


residents en perode extraescolar.

3URMHFWDUHPDOH[WHULRUHOVFHQWUHVGHWHFQLFDFLyH[LVWHQWV amb els millors tcnics i


serveis complementaris. La iniciativa ser un referent dinters general per a les Illes Balears.

Garantirem els ajuts a desplaamentsHVSHFtFVSHUDTXHOOVHVSRUWLVWHVTXHKDQGHYLDWMDUHQWUHLOOHVRIRUDDWtWROLQGLYLGXDOSHUDFRPSHWLFLRQVHVSHFtTXHV

Promourem un pla de promoci dels esports nutics, aix com la millora de les installacions de les escoles de vela.

Realitzarem un Pla Autonmic de Promoci de lActivitat Fsica que inclogui programes


consolidats que han estalviat molt de pressupost a la sanitat pblica dels pasos del
nord dEuropa.

Crearem una xarxa de vies per a la nataci en aiges obertes que estan sent un xit arreu dEuropa.