El Pi Programa General Autonòmic

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015
Proposta de Programa General- 2015

ndex:
PREMBUL
Introducci
4
5
1. CONSTRUIM UN GOVERN MILLOR

1.1
1.2
1.3
1.4
1.5
1.6
1.7
1.8
1.9
Les claus del bon govern

Consolidar lautogovern de les Balears i de cada una de les illes
Per una gesti solvent i de qualitat a les institucions
Racionalitat administrativa:
Els consells insulars com a base de lAdministraci nica
Modernitzaci de lAdministraci funcionarial per fer-la ms efectiva
Finanament, costos dinsularitat i control pressupostari
Justcia i policia autonmica
Protecci civil
Comunitats balears a lexterior
6
7
8
8
8
10
12
12
13
2. ECONOMIA
2.1
2.2
2.3
2.4
2.5
2.6
2.7
2.8
2.9
El nostre model (Del turisme a la diversificaci econmica)

Turisme
Comer
Empreses, emprenedors i autnoms
Indstria i REB
Construcci
Recerca i noves tecnologies
Agricultura
Pesca
14
15
18
19
21
22
23
24
26
3. OBRES PBLIQUES I TRANSPORTS

3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
3.7
Autopistes i desdoblaments
Carreteres
Ferrocarrils
Metro
Aeroports i transport aeri
Transport terrestre
Transport martim, intermodal i multimodal
28
28
29
29
30
31
31
1
4. TERRITORI I MEDI AMBIENT

4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
4.7
4.8
4.9
Ordenaci del territori i poltica urbanstica

Espais Naturals protegits i especies
Costa i ports
Forestal
Aigua
Energia
Residus
Administraci ambiental
Educaci ambiental
33
34
35
36
37
38
39
40
40
Administraci sanitria
Cartera de serveis sanitaris
Atenci primria
Atenci especialitzada
Agilitzar latenci al pacient
Gesti dels centres sanitaris
Incentivar i valorar el professionals de la salut
42
43
44
44
45
46
46
5. SALUT
5.1
5.2
5.3
5.4
5.5
5.6
5.7
6. TREBALL I BENESTAR SOCIAL

6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
6.6
6.7
6.8
6.9
6.10
Treball i ocupaci
Poltiques socials
Famlia
Habitatge
Atenci a la pobresa i la marginaci
Tercera edat
Joventut
Menors
Immigraci
Contra les discriminacions per lorientaci sexual
48
50
51
52
52
53
54
55
56
57
7. EDUCACI
7.1
7.2
7.3
7.4
7.5
7.6
7.7
Pacte social per lEducaci

Un model lingstic integrador i de futur
Prestigiar leducaci en un mbit social i econmic complex
Reforar leducaci general no universitria
Formaci Professional
Universitat
Intercanvis educatius
58
59
60
61
63
64
66
2
7.8
7.9
7.10
7.11
Infraestructures educatives: disponibilitats i necessitats

Formaci continua
Els ajuntaments i leducaci
Escoles de msica i conservatoris
66
67
68
68
8. CULTURA I ESPORTS
8.1
8.2
8.3
8.4
8.5
8.6
8.7
Cultura i gesti institucional

Cultura universal i prpia
Patrimoni cultural i natural, arqueologia i museus
Arts visuals
Sector editorial, arxius i biblioteques
Representacions artstiques. Arts escniques i msica
Mitjans de comunicaci
70
71
73
74
75
76
78
9. ESPORTS
9.1
Esports i activitat fsica
80
PREMBUL
Aquests darrers anys les Illes Balears han viscut una legislatura que sha caracteritzat per la
renncia a tot all que va motivar la recuperaci de les nostres institucions dautogovern.
Lluny de la defensa dels ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera hem observat
amb perplexitat com els nostres governants han actuat dacord amb els dictats que rebien de
fora per impulsar poltiques recentralitzadores i autoritries contrries a les demandes de la
nostra societat i dels interessos que els sn propis.
La societat balear sha comenat a plantejar quin sentit t lactual autonomia si no defensa el
teixit productiu propi, la nostra petita i mitjana empresa o el sector comercial autcton...
davant les grans entitats externes. Perqu si a Balears pagam per tenir un serveis pblics de
primera en sanitat, benestar social o infraestructures hem de patir-ne les deficincies i
retallades, mentre els nostres recursos econmics continuen partint fora per construir
infraestructures insostenibles a altres territoris que lEstat,inexplicablement,dota millor que a
nosaltres?
Les nostres persones grans, els nostres joves, els desocupats, els petits empresaris, els
treballadors que veuen perillar la seva feina, les famlies... no entenen que les prestacions
duna comunitat suposadament rica siguin en realitat de les ms pobres de lEstat. La gent no
comprn que el Govern i els consells, en lloc de lluitar per revertir aquesta situaci, noms
shagin mostrat preocupats per atacar els sectors educatius i combatre ls de la llengua prpia
de la comunitat en lloc de resoldre els problemes reals que t presents la nostra societat.
A les Illes Balears necessitam un canvi racional i assenyat que vingui presidit per la moderaci i
el dileg. Un canvi que abordi de manera decidida la defensa daquesta terra, de la gent i dels
seus interessos econmics, socials i culturals. Un canvi dactituds que faci que el nostre poble
sigui respectat i es faci respectar per la solvncia de les seves propostes i els consensos que
generi. Un canvi que les institucions de lEstat no puguin defugir i atorguin a les Illes les
consideracions que en justcia ens pertoquen desprs de tants danys daportar molt a canvi de
tant poc.
El Pi vol ser aquest canvi per al conjunt de lArxiplag i per a cada una de les illes. En aquest
programa podreu trobar les claus daquesta proposta, per el ms important s la vostra
implicaci per fer-ho possible.
Introducci
Proposta per les Illes Balears

Aquest programa electoral t com a finalitat donar a conixer a la societat les lnies dactuaci
que El Pi, Proposta per les Illes Balears, es compromet a dur a terme des del Parlament i el
Govern, aix com des dels respectius consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i
Formentera.
El Pi s una fora daqu, eminentment insularista, per que t una visi conjunta pel que fa a
les Illes Balears com a comunitat que comparteix unes mateixes institucions dautogovern.
Tenim unes problemtiques semblants i una identitat compartida. s per aix que junts podem
defensar els nostres interessos econmics, socials i culturals duna manera ms efectiva.
Aquest programa representa un comproms amb la nostra gent per garantir unes poltiques de
benestar social i progrs econmic des duna perspectiva propera i moderada. El Pi t vocaci
de govern responsable, volem ser un partit de majories, i per aix sabem que hem de comptar
amb la gent i amb les entitats que representen els distints sectors de la societat. La nostra
manera de fer poltica es fonamenta en el dileg i el consens, que seran les eines fonamentals
que farem servir per trobar les millors solucions per tal de satisfer linters general.
El Pi s una fora centrista dampli espectre en el qual conviuen distintes sensibilitats. s un
partit plural, com tamb ho s la nostra societat, per s una fora altament cohesionada al
voltant duns principis que sn la nostra ra de ser en poltica. Dentre aquests, destacam els
segents:
Lhonestedat en la gesti pblica i la regeneraci democrtica.

La defensa duna economia de mercat ms humana i en aquesta els agents productors
de la terra la petita i mitjana empresa local.
Activar les poltiques de benestar social per millorar la qualitat de vida de la poblaci.
Incidir en la formaci de les persones per reforar-ne la competitivitat i lesperit cvic.
Defensar la nostra llengua i cultura en un mn cada cop ms globalitzat.
Exercir el ple autogovern daquestes illes i la gesti dels seus recursos financers per
poder garantir tots aquests objectius amb respecte i solidaritat envers els altres
pobles.
Aquesta s la nostra proposta, la de la gent que creu en el futur daquesta terra i vol treballar
des de les institucions pel benestar de les persones i el progrs econmic del pas. El nostre
desig s poder comptar amb la teva confiana; comptar amb tu. Aquest s un projecte nou,
que tot just acaba de nixer i en el qual tots som necessaris. Tu tamb.
1. CONSTRUM UN GOVERN MILLOR
Disposar duna Administraci gil, efica i racional s lobjectiu que ens hem marcat a lhora de
confeccionar aquestes propostes programtiques per tal de garantir el benestar de la
ciutadania en un marc de progrs econmic, sostenibilitat territorial i conscincia cvica.
1.1 Les claus del bon govern
El Pi entn el bon govern com el procs de presa de decisions i la seva implementaci basat en
cinc pilars fonamentals:
Participaci
Mitjanant els representants, per tamb amb la participaci directa dels mateixos ciutadans o
de les entitats i associacions en qu aquests sorganitzen per poder defensar millor els seus
interessos sectorials en la configuraci de la presa de decisions de les institucions. La
proximitat en la gesti que reivindicam sha de fonamentar en el dileg constant entre els
responsables poltics i els sectors afectats, dins aquest nim promourem la creaci d'una llei de
consultes d'mbit autonmic.
Transparncia
La ciutadania ha de poder conixer la gesti dels recursos pblics, quin s sen fa i amb quins
criteris. Les contractacions pbliques shan danunciar pblicament i sha de garantir la lliure
concurrncia i el seguiment de lexecuci. En tot cas shan de disposar els mitjans perqu la
ciutadania pugui tenir accs a tota aquesta informaci per mitjans telemtics. Per reforar
aquest concepte adquirim el comproms de signar un conveni de collaboraci amb
l'organitzaci Transparncia Internacional-Espanya.
Consens
Intermediaci amb tots els actors de la societat per tal darribar a solucions que aglutinin grans
majories al seu voltant. La uni dels diferents punts de vista i interessos sn enriquidors i claus
per arribar a solucions de consens.
Equitat
La societat del benestar que defensam no exclou ning. Lequitat s un valor de justcia i
igualtats doportunitats que respecta la pluralitat de la societat sense fer cap mena de
diferncia social, cultural o de gnere. Es tracta en definitiva de revisar constantment les
condicions de vida dels ciutadans reorientant els esforos per donar suport en aquells que es
troben en desavantatge(els ms dbils i desafavorits) perqu ning no se senti excls de la
nostra societat.
Sensibilitat
Les administracions pbliques han de ser sensibles a les demandes dels ciutadans i sobretot
daquelles que es deriven de les accions de govern. El Pi entn la sensibilitat com lassumpci
de la responsabilitat dels problemes socials que afecten la gent i s aquesta responsabilitat la

que ens mour per a la millora contnua de la nostra societat.
1.2 Consolidar lautogovern de les Balears i de cada una de les illes

Espanya ha protagonitzat un model de descentralitzaci administrativa que no sha acabat
dassumir plenament. Ni lEstat ha deixat dactuar sobre les competncies traspassades ni el
Govern balear ho ha fet amb referncia als consells insulars quan ha estat el cas. El resultat de
tot plegat ha estat que la gent no entn ben b quina s la funci de cada instituci, alhora que
sindigna amb les mancances dels serveis que rep com a ciutad per part daquestes
administracions.
Per aix s necessari clarificar els mbits competencials de les institucions inequvocament,
eliminant duplicitats innecessries a partir de laplicaci del principi de subsidiarietat, i acabar
els processos de transferncies iniciats dacord amb els actuals marcs legals. Aquest apartat
sha de concretar en les segents actuacions:
-
Establir un calendari amb lEstat per a les transferncies pendents, especialment pel
que fa a justcia i policia, i lluitar per aconseguir la competncia dels ports dinters
general i dels nostres aeroports, de costa i litoral, tot amb una dotaci justa.
Renegociar el finanament de les competncies autonmiques vigent per eliminar els

vicis inicials fruit de la infradotaci estatal en el moment de la transferncia.
Establir un acord per a lassumpci per part dels consells insulars de totes les
competncies que determina lEstatut dautonomia i la Llei de consells insulars vigent,
amb especial atenci al Consell de Mallorca, que sha dequiparar al mateix nivell
competencial que la resta.
Garantir lexercici de les competncies dels ajuntaments, amb especial atenci a

lAjuntament de Palma,per tal que, en base a les normes de capitalitat, pugui assumir
la gesti descentralitzada de determinades prestacions a la ciutadania vinculades al
Govern i al Consell.
Reactivar el funcionament del Consell Econmic i Social com a rgan de participaci

social.
Posar en marxa la Sindicatura de Greuges.
Recuperar la redacci de la Llei de normalitzaci lingstica en la versi consensuada

entre totes les forces poltiques lany 1986, aix com la derogaci de la Llei de smbols.
No obstant aix, des dEl Pi entenem que, com que fa ms de 35 anys den que es va aprovar
la vigent Constituci espanyola del 1978, s necessari procedir a una millora del seu contingut
7
per tal daprofundir en lautogovern i a una millora del finanament de determinats territoris
que integren lEstat, en particular les Illes Balears. Daquesta manera entenem que es podran
resoldre els problemes generats per les lectures restringides i recentralitzadores que nhan fet
determinats sectors i que han posat en perill els consensos que la feren possible en el seu
moment. El Pi s obert a discutir distintes alternatives, ja sigui el federalisme propugnat per
determinades formacions poltiques o daltres opcions que reconeguin la singularitat de les
Illes Balears. El que en cap cas es pot acceptar s lactual procs de recentralitzaci i
infrafinanament a qu ens trobam sotmesos.
1.3 Per una gesti solvent de les institucions
En molts de casos les institucions han actuat com a oficines de collocaci de les estructures
afins als partits poltics sense altra consideraci que lafinitat o el favor prestat. Aquesta
prctica desacredita les institucions alhora que empobreix la seva gesti posant-la en mans de
persones no qualificades o generant, en alguns casos, situacions de desviaci de poder o
corrupci. Evidentment la gesti poltica requereix dunes habilitats que van ms enll del
simple tcnic o expert en la matria; per aix el nostre comproms se centrar a trobar les
frmules dequilibri que intentin agrupar la capacitaci tcnica i poltica dacord amb el crrec.
En aquest sentit, prioritzarem que els crrecs directius de les institucions(secretaris generals,
directors generals, gerents, etc.) siguin persones qualificades provinents de la mateixa funci
pblica, del mn acadmic o dels sectors professionals i empresarials. Els consellers no
gaudiran de cap retribuci o dieta per lassistncia al Parlament als rgans dels Consells.
1.4 Racionalitat administrativa: els consells insulars com a base de lAdministraci nica
La proposta dEl Pi es fonamenta en el principi dAdministraci nica, s a dir, que els
ciutadans tinguin com a referncia una nica Administraci amb la qual resoldre els seus
problemes de proximitat. Les Balears som una comunitat en la qual lilla s el principal referent
i per tant ha de ser aquest mbit, o sigui el corresponent consell insular, lAdministraci que ha
dassumir aquest rol. Al Govern li correspon la tasca de coordinaci daquests consells i
lestructuraci dels grans temes, evitant duplicitats i acostant lAdministraci als administrats.
Els consells insulars que tenen doble naturalesa com a Administraci local (equivalent a
diputaci provincial) i Administraci autonmica, haur de potenciar aquest darrer vessant per
donar cobertura en aquestes prestacions com a Administraci de referncia.
1.5 Modernitzaci de lAdministraci funcionarial per fer-la ms efectiva

La manca dagilitat administrativa s un dels elements que ms preocupen a la ciutadania i
incideixen de manera negativa a lhora de dinamitzar les activitats que duen a terme tant els
ciutadans com els sectors econmics i socials. Disposar duna Administraci que actu amb ms
celeritat i eficincia s una qesti que depn de dos grans factors: un s la seva concepci,
que va determinada per la normativa que la regula i que deixa a la Comunitat Autnoma poc
marge de maniobra per incidir-hi, i laltre fa referncia a la seva estructuraci orgnica i
funcional. Caldr actuar sobre aquestes per tal doptimitzar la situaci. Pel que fa al nombre
8
dempleats pblics, sha de dir que a les Illes Balears estam molt per davall la mitjana de
comunitats autnomes. El nostre problema no s reduir el nombre dempleats, sin que
aquests siguin ms productius i actun en els llocs en qu realment sn ms necessaris i
dacord amb els serveis que shan de prestar.
Aix en aquest camp ens proposam dactuar dacord amb les segents lnies:
-
Dur a terme de manera permanent una auditoria general que avalu les necessitats de
cada rea i departament dacord amb els objectius establerts i les corresponents
dotacions de personal.
Introduir sistemes de qualitat en la gesti administrativa.
Flexibilitzar les funcions i les assignacions a determinades rees per tal de poder reforar
aquells departaments que per la seva crrega de feina permanent o temporal ho
requereixin.
Incentivar els empleats pblics perqu millorin la seva formaci i habilitats per tal
dobtenir una major productivitat. Aix implica una major potenciaci de lEscola Balear
de lAdministraci Pblica, aix com les lnies formatives prpies que puguin emprendre
els distints departaments o altres entitats pbliques o privades dinters.
Millorar latenci al pblic presencial aix com en tots els procediments que es puguin fer
des de la xarxa. Atenci personalitzada amb seguiment del temps invertit en la resoluci
dels problemes o demandes.
Fer un estudi sobre la crrega burocrtica invertida en cada procediment per tal dadoptar
mesures a fi de simplificar trmits i terminis.
Eliminar duplicitats administratives.
Potenciar el pes dels tcnics qualificats en la presa de decisions sobre la gesti ordinria
de les distintes rees amb lobjectiu de reforar la qualitat en la gesti pblica.
Implementar les noves tecnologies com a element de transformaci i millora constant en

les prestacions de les administracions pbliques.
Adaptar els sistemes daccs a la funci pblica o llocs pblics de feina per tal de fer-ne
ms efectiva la selecci, que es fonamentin ms en la capacitat per actuar i resoldre els
problemes propis dels llocs de treball que en la capacitat mnemotcnica de temes
generals.
Recuperar el requisit de coneixement de la llengua catalana oficial de la Comunitat

Autnoma per tal de garantir els drets lingstics dels administrats, aix com potenciar el
coneixement daltres llenges atesa la composici demogrfica i econmica del nostre

pas.
-
Adaptar l'horari de la Administraci Pblica als ciutadans per tal de facilitar les gestions
administratives en benefici de la conciliaci de la vida familiar i laboral.
Obrir al pblic els departaments mes necessaris els horabaixes i dissabtes, mitjanant
torns amb la redistribuci de funcionaris.
1.6 Finanament, costos dinsularitat i control pressupostari

El finanament autonmic, les inversions estatals i el control dels recursos pblics s un dels
temes principals de la nostra proposta programtica. Les Illes Balears, com s ben sabut per
tothom, s la Comunitat Autnoma que ms ingressos aporta a lEstat per cpita i una de les
que menys rep a canvi. El dficit fiscal que sha establert s de 3.000 mil milions deuros
anuals, un 14% del nostre Producte Interior Brut. Unes xifres escandaloses es miri com es
vulgui, ms encara si tenim en compte la qualitat dels serveis pblics i les prestacions que
reben els nostres ciutadans en comparaci amb els de la resta de lEstat. La nostra
reivindicaci s la de poder disposar dun rgim de concert econmic, s a dir, que les Illes
Balears recaptin tots els seus impostos i que desprs passin a lEstat la quota corresponent als
serveis comuns i la solidaritat interterritorial. En el nostre cas aquest fet estaria justificat, no
tan sols pel dficit, sin pel fet que, com que es tracta dun arxiplag, lEstat no hi fa cap
infraestructura que necessriament sigui de la seva competncia (carreteres, ferrocarrils, etc.)
i les que ho sn (ports i aeroports) sn susceptibles de ser transferides. Aquesta demanda no
hauria de ser vista com un privilegi. Des dEl Pi defensam que, si aix ho desitgen, totes les
comunitats autnomes puguin gaudir del concert econmic com a sistema de finanament. La
coresponsabilitat fiscal, que cada comunitat autnoma recapti els seus imposts, mena a una
major eficincia en ls dels recursos pblics.
La resoluci del tema del mal finanament de les Illes Balears eliminaria els problemes
dinfraestructures i serveis (sanitat, assistncia social, educaci, etc.) i reforaria el nostre
autogovern perqu no haurem de dependre de transferncies condicionades de lEstat a
lhora de dissenyar les nostres prioritats poltiques.
No obstant aix, i pel que fa al tema del finanament i el control pressupostari, les nostres
propostes amb vista a la propera legislatura sn les segents:
-
Gestionar els recursos pblics de manera austera, efectiva i transparent,retent compte

davant la ciutadania de totes les despeses que es duguin a terme aix com dels recursos
obtinguts. Evitar totes les despeses innecessries o ostentoses tot mantenint la dignitat
de les institucions.
Potenciar i agilitzar els sistemes de control de la despesa, tant de la Intervenci com de la

Sindicatura de Comptes i altres actuacions dauditoria que es puguin establir, tant per a
10
lAdministraci pblica general com per a les empreses i entitats participades. Control i
transparncia de les ajudes i subvencions pbliques amb fiscalitzaci dels resultats
obtinguts.
-
Vincular la presa de decisions als costos econmics presents i futurs que comporti tant la
seva execuci com el manteniment del seu funcionament. Aplicar els principis de
sostenibilitat a les inversions pbliques i de preservaci de linters general.
Obrir el tema del finanament de les Illes Balears en base a la reivindicaci del concert
econmic com a soluci definitiva pel que fa als dficits fiscals crnics que arrosseguen les
nostres administracions i els costos de la insularitat. Aix ens permetria poder fer una
poltica fiscal prpia que comports no tan sols un millor finanament sin tamb una
reducci de la crrega impositiva.
En lescenari de la negociaci dun nou finanament autonmic general que no prevegi el

concert, defensar el principi dordinalitat pel qual la Comunitat que ms aporta per cpita
s la que ms rep per cpita. Reivindicar els costos que suposa la sobrecrrega
poblacional que implica lactivitat turstica, els costos dinsularitat, el bilingisme, etc., aix
com sobretot lexistncia dun deute histric generat per lacumulaci dels successius
dficits fiscals.
Renegociar el sistema de finanament dels consells insulars en funci de les competncies

finalment assolides. El Pi tamb aposta perqu els consells recaptin els seus ingressos,
com a mnim parcialment, ja que la corresponsabilitat s imprescindible. No es tracta
noms que cada competncia pertanyi a una nica Administraci, sin que aquesta
competncia vagi acompanyada dun ingrs per al seu finanament. La liquiditat i la
transparncia obliguen a avanar en aquesta lnia.
Semblantment, en cas de no aconseguir el rgim de concert econmic, defensar la

constituci dun veritable rgim fiscal per a les Illes Balears que estableixi de manera
ntida i concisa quines sn les rebaixes impositives que sestableixen per compensar el fet
insular, contrriament al paper mullat en qu shan convertit fins ara tots els rgim
aprovats per lEstat.
Apostam per reforar les institucions financeres balears amb el seu poder de decisi
daqu, sigui potenciant les que existeixen o sigui a travs daltres frmules.
Defensar la transparncia total en els comptes pblic si la publicaci de les balances fiscals
reals, elaborades amb mtodes homologats i no amb lestil que ha seguit lEstat en el
darrer cas.
11
1.7 Justcia i policia autonmica

Lestatut dautonomia preveu la transferncia de les competncies en matria de justcia, aix
com la constituci duna policia autonmica. La nostra proposta respecte daquestes matries
s la segent:
Justcia
Propiciar-ne la transferncia degudament finanada i establir un marc dinversions de lEstat
per tal de resoldre els mals endmics daquest sector a les Illes Balears quant a agilitat i
dotaci defectius i equipaments (jutges, personal administratiu, edificis, etc.). Lobjectiu ha de
ser el bon funcionament del cos i lagilitzaci els processos.
Policia autonmica
Avanar cap a la constituci dun model propi de policia a les Illes Balears a partir de dos
models que es poden complementar i evitar duplicitats:
-
Mitjanant un acord amb lEstat, habilitar la Comunitat Autnoma perqu assumeixi el

comandament ordinari de la policia estatal. Aquesta proposta podria comportar un procs
darrelament i dadaptaci a la realitat de les Illes Balears de les plantilles que optassin per
vincular-se en aquest cos cedit, el qual shauria didentificar amb una denominaci prpia.
Cooperaci entre les policies locals dels municipis per tal de dur a terme actuacions
conjuntes i sistematitzades establint una direcci compartida i coordinada per la
Conselleria competent en matria dInterior.
Iniciar un procs destabilitzaci de les plantilles de policies locals a partir de lestabliment

dun concurs que posi fi a lactual situaci dinterinitat que caracteritza bona part de les
places existents. Valorar larrelament i lexercici de funcions en el procs de regularitzaci
per tal de facilitar-ne lefectivitat. Condicionar la formaci de noves promocions a les
demandes reals. Flexibilitzaci dhoraris i perodes vocacionals al llarg de lany per tal
dadaptar-se a la sobrecrrega que comporta la temporada turstica.
1.8 Protecci civil

La seguretat i la protecci civil,a ms de ser un servei social bsic,s alhora un dels factors
fonamentals que fan de les nostres illes una destinaci turstica preferent. Com a conseqncia
daquesta dualitat, servei i factor turstic, El Pi vol millorar tots els seus components.
LEstatut preveu la competncia de Protecci Civil i Emergncies com a prpies dels consells
insulars, per la qual cosa promourem el disseny dun Pla dEmergncies de Mallorca (PEM),
que potenci la participaci de tots els ajuntaments de Mallorca en els aspectes que lenvolten:
Protecci Civil
Potenciar la figura dels voluntaris mitjanant les agrupacions locals, dotant-les dels mitjans
necessaris per poder desenvolupar les seves funcions marcades al Pla d'Emergncia i sota la
coordinaci del Consell.
12
Bombers
s necessari dissenyar un nou model de gesti i actuaci que prevegi laugment poblacional,
les demandes i la previsi de riscos territorials marcats al Pla d'Emergncies, augmentant, si
escau, el nombre de parcs de bombers.
Servei 112
Sha darribar a aconseguir que aquest servei esdevingui una veritable central receptora de
cridades demergncia. Per assolir aquest objectiu hi hauran de participar tots aquells serveis
professionals implicats en la gesti demergncies. La millora de la capacitat de reacci i
coordinaci ha de ser un dels fins primordials. El mateix es pot dir del servei dambulncies
061; cal arribar a un acord amb les empreses privades que el desenvolupen per assolir un
desplegament adequat de recursos tenint en compte els augments de poblaci durant lalta
temporada turstica.
1.9 Comunitats balears a lexterior

Des dEl Pi som conscients del rol que juguen les comunitats balears a lexterior. Moltes estan
constitudes per persones que varen abandonar les nostres terres o els descendents que, duna
manera o altra, han volgut mantenir el seu vincle amb les Illes. Per a tots ells hem de garantir
el nostre suport per possibilitar la continutat daquestes entitats i perqu puguin difondre
entre els seus membres i rees dinfluncia la nostra identitat com a poble aix com actuar com
a ambaixadors dels nostres productes i interessos econmics, comercials, culturals i lingstics.
En aquests darrers anys, moltes persones, joves sobretot, tamb han hagut demigrar a
lexterior per desenvolupar-se. Per a tots ells tamb volem establir mecanismes per mantenir
la vinculaci amb la seva illa i propiciar el seu retorn en els casos que sigui factible. En aquest
sentit shan destablir mecanismes per tal que es puguin reincorporar a la vida laboral o
econmica del pas aportant el bagatge que hagin pogut assolir ens els pasos dacollida.
13
2. ECONOMIA
2.1 El nostre model (Del turisme a la diversificaci econmica)

Les Illes Balears tradicionalment han estat considerades com una comunitat rica i prspera.
Lluny resten els anys cinquanta del passat segle, quan la nostra gent havia demigrar abans del
succs de la revoluci turstica que va canviar tot el nostre sistema productiu. Avui les Illes som
una comunitat que centra la seva economia en el sector serveis i, en aquest mbit, gaireb s
el turisme estacionari de sol i platja lnica indstria rellevant que mou el nostre cicle
productiu. El monoconreu turstic ha desplaat les altres activitats, convertint-les en
subsidiries daquesta. Les petites i mitjanes empreses tradicionals han anat cedint terreny,
cada cop ms,a les grans empreses i cadenes de fora, substituint el teixit productiu propique
exercia de mscul hegemnic del pas. Aquest model econmic i demogrfic, juntament amb
un finanament injust, ens ha fet passar de ser la primera comunitat en renda per cpita a la
setenai continuam perdent posicions amb unes taxes datur inaudites en la nostra histria
passada. Tot indica que s necessari actuar per no morir dxit en un sistema que cada dia
mostra ms unes febleses que van ms enll de la crisi generalitzada que hem patit aquests
darrers anys.
El Pi s un partit que defensa un liberalisme econmic de base, aix s, que entn la lliure
competncia en un marc que garanteix la igualtat doportunitats per a tots els agents
econmics; si no ho fssim aix, deixarem el mercat en mans dels oligopolis internacionals i de
les grans empreses dEstat o paraestatals que, en molts de casos, impedeixen lactivitat de les
petites i mitjanes empreses locals. La nostra prioritat, precisament, s la defensa daquest
teixit productiu propi: la petita i mitjana empresa daqu, els autnoms, el petit comer, els
pagesos, els treballadors, etc., perqu les grans empreses ja disposen de la cobertura que els
proporciona la normativa europea i estatal. Ara necessitam aqu desenvolupar un marc
normatiu i un suport tcnic i econmic que faciliti que les nostres empreses puguin ser
competitives tamb en un mercat cada cop ms globalitzat i interdependent, en el qual la
qualitat i lespecialitzaci s la garantia del nou xit.
Tenim ben present que el nostre principal objectiu s regenerar i fer ms competitiva la nostra
oferta turstica; per tamb en el nostre cas ho s reforar les indstries tradicionals (calat,
moble, bijuteria, alimentaci, etc.) juntament amb tota una srie dactivitats econmiques que
entenem que han de ser estratgiques (la recerca i la innovaci, les noves tecnologies, el
disseny,el tercer sector, etc.) com a elements que poden quallar en el nostre perfil de futur.
Unes indstries qualificades que hauran de prendre com a base i revulsiu una renovaci del
sistema educatiu i formatiu per fer-ho possible. Els pasos petits que prosperen sn aquells
que, al marge dapostar per una indstria de refernciael turisme en el nostre cas, tamb
sn capaos de complementar-ho amb un teixit productiu molt fort que actua com a
diversificador de leconomia.
A tota aquesta reflexi hem dafegir el fet que les Illes Balears pateixen una situaci
despoliaci fiscal per part de lEstat que, segons diversos estudis, es podria situar al voltant
14
del 14% del nostre PIB, any rere any. Una xifra equivalent a tota la previsi econmica de la
Comunitat Autnoma o la meitat del deute pblic autonmic que tenim acumulat. Diversificar
la nostra economia, impulsar els sectors productius, oferir millor serveis a la ciutadania... est
directament condicionat per aquest fet que ens resta possibilitats de competitivitat i qualitat
de vida. Tota la poltica fiscal que podria dinamitzar les nostres empreses, aix com la reducci
dimpostos i taxes, depenen de la capacitat daconseguir un sistema de finanament just per
als nostres ciutadans i empreses. La nostra opci s el rgim de concert econmic, que
desenvoluparem en el captol referent a les administracions pbliques.
Pel que fa a altres crregues impositives, reduirem l'impost de successions entre familiars aix
com l'impost de donacions entre pares i fills, ats que entenem que aquests bns ja ha estat
objecte daltres tributacions.
2.2 Turisme
El turisme a les Illes Balears presenta un perfil madur que requereix tota una srie dactuacions
per reforar-lo i garantir-ne la competitivitat. El turisme estacionari de sol i platja familiar
certament s el nostre target tradicional, per avui les noves tendncies ens obliguen cada cop
ms a tota una srie de reestructuracions per millorar la qualitat dels nostres serveis i la
diversificaci de loferta si no volem quedar desplaats per altres destinacions competidores.
Certament aix requereix lestabliment dun comproms conjunt entre els agents empresarials
i les administracions autonmica, insular i local a ms de lestatal si conv, aix com els
sectors acadmics i laborals, per tal de redefinir o optimitzar la nostra oferta. Aix ha de tenir
com a prioritat garantir que el turisme ha de continuar essent el motor de la nostra economia i
se lha de dotar dun tractament prioritari en les nostres actuacions. Les administracions
pbliques han de garantir el control de la qualitat dels serveis prestats, ls i condicions de
lespai urb i paisatgstic, aix com la resta de serveis prestats amb finalitat turstica. En tot cas,
les actuacions de lAdministraci han de tenir la consideraci de cooperatives amb lobjectiu
dordenar una activitat que genera prou recursos per assumir la seva prpia autogesti i
promoci.
Les lnies dactuaci dEl Pi en matria turstica aniran encaminades a:
-
Establir un protocol dactuacions entre les administracions pbliques i privades en

matria de turisme.
Impulsar lactivitat turstica en dileg constant amb els distints sectors involucrats.
Prioritzar les iniciatives generadores docupaci al sector

desestacionalitzaci, la qualitat, la diversificaci i la promoci turstica.
Garantir la presncia de cada una de les Illes com a unitat singularitzada en els frums
turstics mundials.
mitjanant
la
15
Potenciar el turisme de determinats collectius que poden comportar una major despesa:
de congressos, cultural i despectacles, gastronmic, de compres, desports, paisatgstic,
de relax, gai friendly,de creuers, snior o de tercera edat, etc.
Impulsar una ampliaci del turisme social de lIMSERSO i la millora de les condicions en qu
es realitza tant en lmbit estatal com en el de la resta dels pasos europeus.
Estratgia de qualitat turstica global, incloent la modernitzaci de la planta hotelera,

apostant per l'augment de la categoria dels establiments turstics, pel que fa als hotels cap
a quatre i cinc estrelles
Aposta per la formaci no tan sols a l'etapa educativa, sin tamb per la formaci
continua enfocada sobre el fet turstic durant els perodes de desocupaci durant la
temporada baixa.
Procurar lexistncia del major nombre de connexions aries i martimes amb finalitats
turstiques i promocionar les illes en aquestes places que conjuntament amb una tarifa
plana entre Mallorca i les altres illes, permetr fomentar els city breaks d'un dia a
Menorca i Eivissa.
Fomentar el turisme de cap de setmana, tant extern com intern.
Desplegar eines de promoci turstica a altres ciutats i en fires potencialment emissores.
Elaborar un sistema daltes de serveis orientats al turisme que informin el client de

manera clarivident de les caracterstiques del producte que gaudir o consumir.
Promoure aplicacions i plataformes web de promoci turstica de totes les Balears en un

sol espai de servei per als turistes que vinguin a les Illes.
Millorar les oficines dinformaci turstica.
Editar opuscles sobre cada una de les Illes per donar-ne a conixer la realitat histrica,
cultural i patrimonial, aix com una guia dactivitats dinters turstic.
Millorar la senyalitzaci de les zones dinters.
Establir itineraris comercials, esportius, gastronmics, musestics, artstics, despectacles,

festius, folklrics, de marxa, etc., i promocionar-los entre els nostres visitants.
Complementar els paquets turstics amb la inclusi de bitllets unificats per accedir a
centres culturals, transports pblics, etc.
16
Fomentar el consum i adquisici de producte balear entre els turistes, creant sinrgies
entre els productes amb DO i la gastronomia (restauraci, hoteleria i indstria
agroalimentria)
Donar prioritat a iniciatives turstiques de qualitat enfront al tot incls. En tot cas,
propiciar lacord dun tot incls descentralitzat que inclogui els establiments de
restauraci, comer i oci de la zona.
Donar participaci a les famlies illenques del negoci turstic regularitzant de manera
racional el lloguer turstic dhabitatges particulars.
Promoure la cessi ntegra de liva,que grava lallotjament turstic, a les comunitats que el
genera amb la finalitat de millorar les infraestructures turstiques.
Donar un nou impuls al seguiment i anlisi de les dades turstiques per tal destablir
estratgies que reforcin el sector.
No afavorir canvis dusos hotelers a residencials: prioritat per esponjaments i

equipaments.
Reconvertir zones turstiques madures com Platja de Palma, Sant Antoni, Es Pujols, Cala
en Bosc... i estendre els Plans de Dinamitzaci Turstica.
Realitzar les mesures consensuades a la Platja de Palma presidides pels principis generals
de no augmentar les places turstiques ni agreujar limpacte paisatgstic (sobretot
laugment daltura dels establiments existents).
Potenciar els programes danimaci en les zones turstiques durant la temporada baixa
per tal devitar la desertitzaci per millorar lndex docupaci.
Introduir iniciatives dR+D+I en tots els mbits del sector turstic.
Millorar la professionalitat i qualitat de la formaci dels treballadors en el sector turstic

per tal de possibilitar una major competitivitat en la carrera professional amb especial
incidncia en les escoles d'hoteleria de cada illa.
Crear perfils professionals per atendre les demandes de les noves formes de turisme ms
sostenibles i accessibles. Les ocupacions en Tecnologies de la Informaci i Comunicaci
(TIC) shan de prioritzar.
Proposar frmules i sistemes laborals que compensin la situaci dels fixos discontinus.
Estimular la contractaci dels residents en el sector.
Possibilitar mesures de conciliaci de la vida familiar i laboral en les zones turstiques

(escoletes, etc.).
17
2.3 Comer
Hom recordar la legislatura del 2011-2015 com la que va enfonsar el petit i mitj comer a
Mallorca, amb nombrosos tancaments i descens de vendes que mai shavien produt, essent
aquesta la caracterstica principal del perode. Indubtablement la crisi econmica hi t molt a
veure, per tamb s evident que les poltiques del Govern del PP en favor de les grans
superfcies no han tingut en compte cap tipus davaluaci de limpacte ni de les conseqncies
que aquestes podien tenir sobre les empreses locals, a moltes de les quals directament els ha
suposat la runa. El resultat final est essent dramtic per a les nostres empreses: moltes han
tancat i la resta malviuen amb prdues perqu lalternativa s nulla. El Pi sempre ha apostat
de forma clara i sense ambigitats pels comeros urbans i de proximitat (les nostres
empreses). Per aquesta ra proposam les segents actuacions:
-
Recuperar el consens amb el sector comptant per aquest repte amb la collaboraci de la
Cambra de Comer i amb la resta dassociacions i patronals amb lobjectiu principal de
recuperar lequilibri perdut als darrers anys en pro del petit i mitj comer local.
Impulsar el finanament de les nostres empreses i ladquisici dels seus productes i

serveis tant a l'mbit interior com exterior comenant per a les mateixes institucions
pbliques.
Fomentar el consum del producte balear i del producte de proximitat quilmetre 0 pel
que fa a lalimentaci.
Aprovar un Pla Sectorial de Comer que ordeni la implantaci i els usos comercials en el
territori insular i, al seu torn,prendre esment en la minimitzaci de limpacte ambiental de
la mobilitat, la racionalitzaci del consum de sl i la integraci paisatgstica.
Acordar, mentre aquest pla no sigui una realitat absolutament consensuada amb les
entitats representatives del petit i mitj comer, una moratria que impossibiliti la
implantaci de noves grans superfcies comercials.
Vincular lautoritzaci de noves superfcies comercials a la seva ubicaci en sl urb

consolidat i subjectes a una autoritzaci autonmica que valori el seu impacte en el
territori. Reforma de les actuals lleis autonmiques de comer i del sl.
Impulsar el desplegament dun pla darrelament i modernitzaci del comer a la menuda

a tots el municipis illencs.
Establir el lmit de 10 dies estius en qu es permet obrir.
Regular les zones de gran afluncia turstica perqu realment estiguin vinculades a la
indstria turstica establint com a norma genrica els 8 mesos.
Actuar de manera decidida contra la venda ambulant illegal.
Establir mecanismes per a la fidelitzaci dels clients, sobretot pel que fa al petit comer.
Fomentar el turisme de compres.

18
Dinamitzar els centres urbans amb activitats de carrer que generin sinergies amb el
comer amb publicitat i senyalitzaci dels centres com a espais de compres. Bonificacions
fiscals de les reformes i millores dels comeros dels centres urbans.
Comer de productes tpics a turistes

En tot cas promourem que no es doni una imatge esbiaixada i aliena a la nostra tradici dels
productes que es comercialitzen com a tpics, especialment per a estrangers. En aquest cas,
promourem un segell turstic que garanteixi que els productes que es comercialitzen com a
tpics realment es corresponguin a les Illes Balears.
Fires i Congressos
El sector de fires i congressos pot actuar com un dinamitzador de la nostra economia i, en
particular, del comer i el turisme com a principals destinataris daquestes activitats.
Amb la inauguraci del nou recinte del Palau de Congressos de Palma es preveu poder
impulsar una nova classe de turisme amb un major poder adquisitiu i enriquidor, per la nostra
opci s impulsar dins dels mateix complex del Palau, ats que aquest edifici disposa de la
capacitat suficient per poder dur a terme les activitats firals del Govern i del Consell, per
determinades activitats tamb es podr fer s de les installacions ubicades a l'aeroport de
Palma. Aquesta actuaci pot complementar les activitats inicialment previstes i activar la
rendibilitat de lestabliment.
No menys important per Eivissa s el Palau de Congressos de Santa Eulria, sobre el qual El Pi
es compromet durant aquesta legislatura a realitzar els estudis pertinents per executar la seva
segona fase de construcci.
No obstant aix, la nostra actitud ser de promoure i mantenir arreu del territori insular totes
les fires que tradicionalment shi han dut a terme. Ampliar-ne loferta o establir-ne de noves
segons la demanda esdevindr un segon objectiu. Hem de pensar en tota una srie de sectors
econmics que requereixen espais per poder mostrar els seus productes als professionals i
consumidors. Per aquesta ra mantindrem una lnia oberta amb tots els sectors productius i
comercials per ampliar aquestes ofertes.
2.4 Empreses, emprenedors i autnoms

Reforar la nostra economia passa per la creaci dun teixit productiu sa, dinmic i competitiu
que sadapti als desafiaments a qu ens exposa la nova economia, per que alhora sigui hereu
de la tradici productiva de les nostres illes. Aix implica activar la vida empresarial i
emprenedora a partir de les segents actuacions:
19
Agilitzar trmits per a la creaci de noves empreses i simplificar la relaci amb

lAdministraci.
Estimular espais de suport logstic i tecnolgic per crear empreses (vivers, incubadores
etc.) amb equips dexperts que puguin exercir la tutela o assessorament dels nous
projectes.
Facilitar lnies creditcies per a la posada en marxa de nous negocis a partir de la seva
avaluaci i viabilitat amb especial atenci al suport de les institucions europees i les lnies
de partenariat.
Impulsar la gesti de qualitat empresarial i de les bones prctiques.
Potenciar la creaci dempreses en els sectors emergents, molt particularment en els que
fan referncia als serveis a la persona, les indstries culturals i de comunicaci, les
iniciatives de lleure i mediambientals, aix com els projectes de base innovadora en
matria de TIC, recerca i tecnologia avanada.
Reforar les lnies de formaci i qualitat dels treballadors especialitzats, tant de manera
prvia a la seva incorporaci als llocs de feina com en el moment que es desenvolupen,
amb lobjectiu de millorar-ne permanentment la qualitat i competitivitat.
Estrnyer els llaos de cooperaci entre la universitat i les empreses per tal de facilitar la
realitzaci de prctiques formatives, aix com la incorporaci laboral dels llicenciats
dacord amb els seus perfils.
Establir lnies de foment pblic per estimular la recerca en lmbit empresarial.
Activar acords de collaboraci amb la universitat per activar lnies de recerca dacord amb
els interessos de les empreses que actuen a les Illes Balears.
Fomentar la recerca en el marc intern de les empreses i la cooperaci amb altres socis
amb aquesta mateixa finalitat.
Contribuir a la creaci despais dintercanvi que afavoreixin laccs a prestacions de

qualitat a preus assequibles (central de compra, cooperatives de serveis, etc.).
Promoure el ParcBit com a centre dinnovaci empresarial.
Impulsar, amb la collaboraci de la Universitat de les Illes Balears, i emmirallant-se en el

ParcBit, dun BiomedParc que promogui la implantaci dempreses, projectes i talent
hum en un camp amb tant de futur com s la biomedicina i les tecnologies biomdiques.
Les Illes compten amb molts datractius per atreure talents i necessiten retenir els qui
generen.
20
Establir lnies especfiques de suport als autnoms per tal que puguin desenvolupar les
seves activitats amb les majors garanties, aix com lestabliment de frmules de
cooperaci per tal daugmentar les seves possibilitats i rellevncia. Aquest ha de ser
considerat un sector estratgic per a la nostra comunitat, atesa la seva rellevncia i el
dinamisme que aporten a leconomia i a la generaci de llocs de feina mitjanant
lautoocupaci. En aquest sentit, el nostre comproms tendir a facilitar la gesti
administrativa i burocrtica de tots els elements que de manera especialafectin els
autnoms.
Adaptar les formacions professional i universitria a la creaci dempreses de treball

autnom, aix com a les persones desocupades que es vulguin establir com a autnomes.
Els autnoms rebran la consideraci de sector estratgic per tal de fomentar
lautoocupaci i estabilitat daquests professionals.
Donar suport al cooperativisme com a frmula emergent per tal de fomentar la creaci de
nous espais empresarials generadors de riquesa i destabilitat laboral.
2.5 Indstria i REB

El nostre teixit industrial continua la seva caiguda progressiva a causa de la insularitat. De res
no serveixen les inversions i l'adaptaci continua si la nostra indstria es troba penalitzada a
l'hora de comercialitzar els seus productes per uns costs molts superiors al dels seus
competidors. Els sectors capdavanters de la nostra indstria han quedat enrere, entre daltres,
pels costs de la insularitat. Aquesta situaci reconeguda per tothom va generar un instrument
de compensaci, el Rgim Especial Balear (REB), aprovat l'any 1998, que mai no es va
desenvolupar, i el mateix va passar amb el que es recollia a l'Estatut aprovat el 2007, que
tampoc no es va fer efectiu per part de cap dels governs espanyols. Tots aquests sectors
juguen en desavantatge per mor dels majors costos associats al fet insular que shan de
redrear per fer una poltica ms efectiva si volem reactivar els sectors productius illencs. En
aquest camp les nostres propostes se centren en conseqncia en:
-
Reivindicar lestabliment dun nou REB i la seva efectiva implementaci per compensar els
costs de producci i comercialitzaci del sector primari i industrial balear i arribar en les
mateixes condicions competitives que la resta de productors del continent.
Desenvolupar una nova poltica de sl industrial, que tingui per objectiu fornir la demanda
de sl industrial, temperar els preus mitjanant loferta pblica de sl industrial i
desenvolupar-ne en aquelles rees del territori on el mercat t dificultats per fer-ho.
Proposar una poltica que tendeixi a la recuperaci i relocalitzaci dels sectors tradicionals
de la indstria balear esmentats (alimentaci, moda, calat, moble, bijuteria, artesania,
etc.).
Activar noves activitats econmiques vinculades a les indstries amb un alt valor afegit
com sn el disseny, les noves tecnologies, la comunicaci, la cultura, el sector terciari, etc.
21
Activar dun pla dinternacionalitzaci de lempresa balear per al foment de les

exportacions.
Afavorir lestabliment demprenedors, investigadors, empreses de caire multinacional o

els nous models start-ups, que amb criteris de sostenibilitat, responsabilitat i innovaci
ajudin a rellanar els nostres sectors primari i secundari.
Activar un pla dinternacionalitzaci de lempresa balear amb objectius per analitzar

tendncies internacionals, prioritzar rees de mercat i preveure suports per a les diverses
tipologies dempreses existents a les Illes.
Aprofundir i consolidar les telecomunicacions com a element fonamental per a una

economia de serveis tot impulsant ls de les TIC tant en el sector pblic com en el sector
privat i desplegar les infraestructures de telecomunicacions en els polgons industrials.
Abaixar els imposts, El Pi s conscient que la creaci d'ocupaci s un factor bsic per a la
reactivaci econmica per aix bonificarem la tributaci dels imposts locals per a les
petites i mitjanes empreses que cren ocupaci neta a la finalitzaci de cada exercici.
Tamb aplicarem les bonificacions sobre les noves petites i mitjanes empreses com ajuda
als emprenedors.
2.6 Construcci
La construcci s i ha estat un dels sectors ms rellevants del boom econmic de les Illes
Balears den del canvi de model que va comportar el turisme. Aquests darrers cinquanta
anys sha urbanitzat i construt per atendre una demanda creixent que semblava illimitada,
donant lloc a un model que ha estat qualificat com de balearitzaciper posar de manifest les
seves mancances envers la sostenibilitat. Tot indica que aquest model de creixement atenia a
unes circumstncies que ara han canviat, i que la defensa del sector de la construcci i tots els
subsectors que el complementen, passen per una reestructuraci que tendeix cada cop ms
cap al manteniment o la reconversi del que ja existeix (revaloritzaci qualitativa del
patrimoni)ms que no pas a lobra estrictament nova fruit de grans operacions urbanstiques.
Aix en capcas sha dinterpretar com una limitaci al sector, sin com una oportunitat de
creixement econmic molt important i un desafiament per millorar-ne loferta. Estam, per
tant, davant dun nou escenari en el qual les nostres prioritats i estmuls se centraran en:
-
Clarificar els planejaments urbans per tal destablir la seguretat jurdica pel que fa a la
construcci dhabitatges i noves infraestructures.
Defensar un model arquitectnic integrat dins el paisatge urbque respecti lentorn i les
caracterstiques esttiques que el defineixin.
22
Establir les reformes urbanes i de zones hoteleres o de serveis per tal de dur a terme les
intervencions que millorin els corresponents entorns i la qualitat dels edificis, zones
verdes, vials, etc.
Garantir el manteniment i el bon estat de les construccions pbliques i privades

mitjanant les corresponents inspeccions amb lobjectiu de propiciar les actuacions
corresponents.
Estimular lobra pblica per cloure les infraestructures que la nostra comunitat necessita,
en particular les viries i les de les dependncies corresponents als serveis pblics, tant
pel que fa a lobra nova com pel que fa referncia al seu manteniment i bon estat.
Prestigiar el patrimoni historico-arquitectnic de les ciutats i dels municipis entre els

professionals i la societat en general per posar-lo en valor i disposar dels recursos i
coneixements per a la seva millor gesti.
Fomentar la reconversi de les empreses constructores que ho desitgin vers la seva

especialitzaci en lmbit de la restauraci i rehabilitaci.
Estimular els sectors complementaris a la construcci com els de la jardineria, la

decoraci, el moble, lart, etc.
2.7 Recerca i noves tecnologies

El desenvolupament dun pas est estretament lligat a la seva capacitat dadaptar-se a la
incorporaci de les noves tecnologies, aix com en la seva prpia dinmica per estimular la
recerca i liderar canvis en els sistemes de producci o dinnovaci en laportaci de conceptes i
elements nous. Les Illes Balears estan lluny dels ptims que serien desitjables per a una
comunitat amb el nostre nivell econmic. La universitat t obertes mltiples lnies de recerca,
per aquestes sovint estan deslligades del mn de lempresa o del turisme com a sector
hegemnic a la nostra terra. Les mateixes empreses de les Illes Balears destinen pocs recursos
a la recerca i la innovaci, i sovint mantenen formes i usos fins que els estndards externs als
qual shomologuen canvien. Tot aquest panorama exigeix un canvi per tal de reforar la
recerca com a element de millora econmica entre el sectors acadmics, cientfics i
empresarials. Les administracions pbliques de Balears han dacompanyar aquest canvi
incentivant-lo amb lobjectiu dimprimir una cultura empresarial ms avanada i amb vocaci
de competir i expandir-se en un mn cada cop ms globalitzat. Les propostes que es
promouran en aquest camp seran bsicament:
-
Fer un seguiment exhaustiu de les iniciatives en R+D+I que es duguin a terme a les Illes
Balears.
Incrementar el nivell dinversi pblica i privada en R+D+I.
23
Promocionar el ParcBit i la zona universitria com a mbits preferents per a lestudi i la

recerca en el mn empresarial local i de fora.
Aconseguir la presncia o implantaci a les Balears de centres de recerca reconeguts o

prestigiats.
Actuar de pont entre el mn empresarial i la universitat per a la gesti de projectes.
Aportar nous elements per a la transformaci de lAdministraci Pblica en funci de la

incorporaci de les noves tecnologies (agilitat, flexibilitat i qualitat del servei).
Avanar en la gnesi de la concepci del sector turstic a partir de la incorporaci de les

noves tecnologies i formulacions en la prestaci dels serveis.
Potenciar la recerca cientfica, mediambiental, o biosanitria vinculada als hospitals

pblics i les universitats juntament amb la necessria potenciaci dels projectes que es
duen a terme en ens com el IDISPA, BiomedParc, IMEDEA - CESIC, entre altres.
Acostar la petita i mitjana empresa tradicional als nous elements tecnolgics i

metodolgics i ladequaci dels seus productes i ofertes.
Estudiar i analitzar dels nous mercats virtuals.
Fomentar i implantar el concepte de ciutat intelligent.
Facilitar laccs de les noves tecnologies (s, comprensi i maneig) a totes les capes de la
societat, en particular en aquelles que hi tenen majors dificultats per qestions
generacionals.
Realitzar fires, congressos, xerrades, espais divulgatius a mitjans de comunicaci, etc., per
tal dincentivar la recerca i ls de les noves tecnologies entre els distints sectors la
societat balear.
Implicar la UIB en tot aquest crucial procs.
2.8 Agricultura
LAgricultura a les Illes Balears, tot i representar tan sols l1,4% del nostre PIB, s un sector
estratgic que mereix un tractament especial. El sector agrari ocupa el 72% de la superfcie de
lArxiplag, la qual cosa li confereix un rol fonamental pel que fa al manteniment dels usos del
territori, el paisatge rural i la seva preservaci. Per el camp s molt ms que aix; per
nosaltres s un comproms econmic com a sector productiu que ha de ser rendible i
competitiu, que sha de modernitzar i ha de trobar una canalitzaci ms efectiva en els
mercats locals aix com en lexportaci de productes especfics o genuns dalta qualitat. Per
aix cal establir plans de modernitzaci i incentivaci entre els sectors joves i emprenedors a
24
ms darbitrar els mecanismes legals i financers que puguin contribuir a aguantar aquest canvi.
No pot ser que mentre les Illes Balears generam l1% de la producci agrria espanyola tan sol
rebem el 0,5% dels ajuts, la qual cosa incideix de manera decisiva sobre la nostra productivitat.
No podem bandejar de cap manera els costos de la insularitat que afecten el sector agrari.
Les actuacions que defensam en aquest terreny es consensuaran de manera mplia amb les
entitats representatives del sector i genricament aniran encaminades cap a les segents fites:
-
Reforar FOGAIBA i les poltiques de foment del Govern per augmentar lobtenci de
recursos europeus i estatals per al sector agrari balear per arribar a la mitjana.
Establir plans conjunts per augmentar la rendibilitat de les explotacions agrries illenques
com a principal factor que impedeix la seva competitivitat.
Fomentar el cooperativisme i la posada en com de tasques per tal doptimitzar les

explotacions i la comercialitzaci dels productes.
Incentivar els acords entre producci, indstria agroalimentria, distribuci i consum per
tal dadequar la producci a la demanda i millorar la comunicaci entre tots els actors de
la cadena agroalimentria.
Establir canals de formaci ramadera i agrria que facilitin la incorporaci dels joves a les
activitats econmiques del camp amb una visi ms tcnica i competitiva. Convenis amb
la Universitat, les escoles de formaci professional i altres centres cooperatius aix com
amb els pagesos a travs de les seves entitats.
Millorar la qualitat dels productes tradicionals per tal que puguin competir amb els forans.
Establir amb les comunitats de regants els criteris per facilitar el reg de les explotacions
agrries, bsicament partint de les aiges depurades o reaprofitades. Foment del
degoteig.
Fomentar amb campanyes permanents el consum de productes daqu. Potenciaci del

concepte Km 0 pel que fa referncia al consum de productes agraris.
Impulsar les explotacions ecolgiques i el sistema de comercialitzaci daquests productes

com a mercat emergent que requereix cada cop un major assortiment.
Establir compromisos entre els sectors agraris i hotelers perqu es pugui garantir la
distribuci de la producci del camp de les Illes Balears en aquests establiments, tot
oferint-ho com un valor afegit per als clients.
Protegir la varietat despcies vegetals i animals autctons de les Illes Balears, aix com el
seu conreu i explotaci. Tractament especial a fires i mercats, aix com en lexplotaci
singular daquests productes en els mercats exteriors.
Potenciar com a sectors estratgics del camp balear:

o
o
La vinya i la producci de vi.

La patata i les hortalisses en general.
25
o
o
o
o
o
o
o
Els ctrics.
Albercocs
Figues
Tomtigues de ramallet
El sector de la flor ornamental (altament productiu i innovador)
El bestiar bov i el sector lleter.
El porc i les ovelles.
Molts d'aquests productes anteriorment eren molt productius i grcies a l'agricultura

ecolgica i a una ptima comercialitzaci en excellncia poden ressorgir amb molta fora.
(Tamb tindran un tractament especial els conreus de sec: cereals, oliveres, ametllers,
garrovers, etc., i altres cabanes com laviram i els conills, els quals sajustaran a plans
especfics per garantir la seva continutat i competitivitat).
-
Promocionar i crear marques de qualitat dels productes balears i DO vinculats a loli, la

sobrassada, els formatges, els vins, determinades carns (com les porcelles), etc.
Garantir leliminaci de residus animals i vegetals amb les corresponents condicions

sanitries o de reciclatge segons els casos.
Millorar i mantenir els camins rurals.
El mn agrari illenc no tan sols s important pel seu pes econmic o de guardi del territori
sin tamb i de manera molt especial perqu s dipositari de tot un seguit de valors culturals
que sn fonamentals per poder entendre la nostra identitat com a poble. Preservar el camp,
tot i la seva modernitzaci, tamb ens dna la garantia de poder mantenir uns productes, unes
tradicions i uns costums sense els quals no es podria entendre la nostra manera de ser.
2.9 Pesca
La pesca s un dels sectors tradicionals de leconomia balear que ha de ser potenciat duna
manera racional per tal de beneficiar els seus productors i no posar en risc les reserves
marines. La nostra voluntat s la de desenvolupar al mxim la Llei 6/2013, de 7 de novembre,
de pesca martima i aqicultura a les Illes Balears dacord amb el sector i donar contingut el
Consell de Pesquer de les Illes. Totes les nostres actuacions aniran encaminades a millorar les
rendes dels pescadors, en base a laplicaci de les segents actuacions:
-
Proposar un gran pacte en el termini d'un any per decidir quin ser el comproms real
de l'Administraci amb el sector pesquer i quines inversions cal fer per mantenir l'activitat
pesquera en condicions de sostenibilitat.
Adoptar mesures efectives per tal de liberalitzar el subministrament de combustible a la

flota d'embarcacions de pesca professionals. Garantir que els preus seran equiparables als
de la pennsula vinculat a les mesures per compensar els costos dinsularitat.
26
Crear una marca comercial pblica per identificar la pesca prpia de cada una de les illes
Balears. Prioritzar la comercialitzaci dels productes pesquers illencs.
Actuar de manera consensuada amb les confraries, la federaci i les altres organitzacions
pesqueres per tal destablir les lnies dactuaci del Govern pel que fa a lestabliment
dajuts i acords normatius. Prioritzar que les inversions pbliques en pesca tendran com a
destinataris els pescadors.
Collaborar en la modernitzaci de la flota pesquera, amb lobjectiu de la millora

permanent i de facilitar la competitivitat.
Incorporar els criteris tcnics i cientfics dels departaments o entitats oceanogrfics (IEO i
UIB) i consensuar la seva aplicaci amb el sector.
Promocionar la formaci nutica i pesquera, en particular pel que fa referncia a

determinades especificitats. Establir convenis amb els pescadors per determinar les
prioritats i necessitats.
Complementar el sector amb el desenvolupament de piscifactories, amb totes les

garanties sanitries i de qualitat.
Controlar de manera efectiva la prctica de la pesca esportiva i recreativa.
Fer compatible la pesca artesana i la protecci del medi mar. Determinar actuacions per
millorar i recuperar lestoc pesquer, augmentar el nostre patrimoni natural mar i facilitar
la pesca tradicional i els seu rendiment als pescadors.
Eradicar, vigilar i fer complir les normes per evitar la pesca furtiva.
Vincular la flota pesquera balear amb les tasques de neteja i manteniment de la costa en
perfectes condicions.
Analitzar limpacte dels abocaments daiges depurades, potabilitzadores i

dessalinitzadores sobre el medi mar i la pesca. Estudi de mesures efectives per
compensar aquests els efectes nocius.
Garantir que iniciatives com les del Pesca-Turisme reverteixin sobre el propi sector, en
tant que activitat que pot complementar la renda dels pesadors.
Prestigiar la tasca dels pescadors de les Illes Balears mitjanant campanyes que reforcin la
seva professionalitats com a gestors del medi mar.
27
3. OBRES PBLIQUES I TRANSPORTS
3.1 Autopistes i desdoblaments

Les autopistes o autovies no sn les solucions ms adequades per resoldre els problemes de
mobilitat del trnsit rodat a les nostres illes. El seu cost, tant de construcci com de
manteniment, fan aconsellable optar pels desdoblaments daquelles carreteres que per les
seva saturaci o manca de seguretat requereixin una intervenci daquestes caracterstiques; o
per lestabliment daltres estructures que desconcentrin aquests vials. Concretament per a la
propera legislatura entenem que caldria posar en marxa les segents obres pbliques:
-
Via de circumvallaci de Palma, ents com a simple desdoblament viari.

Desdoblament de la carretera Llucmajor a Campos.
Desdoblament de la carretera de Santa Eulria entre Vila i Can Clavos
Ronda de circumvallaci Nord dInca, consensuada i minimitzant el consum de territori.
Sembra de vegetaci als voltants dels grans vials dels extraradis urbans. Aquestes
pantalles verdes eliminarien limpacte visual.
3.2 Carreteres
Al llarg del decenni passat es va desenvolupar la xarxa viria principal connectant els nuclis
poblacionals ms importants des del punt de vista econmic, per encara resten algunes
actuacions pendents. En aquest context entenem que ha arribat lhora que sigui la xarxa viria
secundria, la que uneix els nuclis ms petits de l'illa entre ells, l'objecte datenci i millora per
part de les institucions locals. Igualment es fa prioritari el manteniment de les carreteres
principals, secundries o comarcals en el millor dels estats possibles; aix s fonamental per a
la nostra estructura territorial i econmica, aix com per al turisme en tant que activitat que en
fa un s especial. Lasfaltat, la senyalitzaci o la protecci de les vores requereixen una inversi
constant que sha de prioritzar. Les Balears disposen duna bona xarxa de carreteres que
sadequa a les seves necessitats, per necessiten ser millorades. En tot cas, les actuacions que
shan de prioritzar en aquest mbit, a ms del manteniment, sn:
-
Millorar la connexi transversal entre els diferents municipis.
Activar les circumvallacions encara pendents dexecutar.
Mantenir en bon estat la xarxa viria (ferm, senyalitzaci, proteccions, etc.)
Augmentar la seguretat vial amb la conseqent disminuci dels accidents i vctimes del
trnsit.
Fomentar la construcci de vials independents per als ciclistes en aquelles carreteres en

qu es produeix una particular concentraci daquests esportistes o turistes.La connexi
Alcdia - Sa Pobla n's un clar exemple.
28
Camins rurals
Pel que fa als camins rurals, tot i respectar el dret a la propietat privadai el fet que es tracta
duna competncia municipal, es faran prevaldre les servituds de pas acreditades tant pel
costum com documentalment per tal de garantir laccs de la ciutadania. En tot cas, aquesta
servitud comprometr a qui en faci s al manteniment de les condicions de seguretat
daquests espais.
3.3 Ferrocarrils
Potenciar els Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) per tal de garantir una xarxa de trens que
vertebri les principals poblacions de la Part Forana amb els seus entorns immediats, aix com la
seva connectivitat amb Palma duna manera ms fluda, s un objectiu fonamental per tal
destructurar una Mallorca territorialment ms equilibrada. Els ferrocarrils, com a transport
pblic alternatiu al vehicle privat, generen sinergies que faciliten els desplaaments per a
laccs als llocs de treball, estudi, compres, visites, etc. duna manera ms efectiva i
sistemtica. Les propostes que en aquest camp proposam sn:
-
Electrificar la totalitat de les lnies i lEnlla a Manacor per poder dur a terme els trajectes
en un nic tren, evitar transbordaments i reduir la durada dels trajectes.
Reactivar la possibilitat dampliar noves lnies sempre que aquestes es demostrin

sostenibles des del punt de vista econmic, social i mediambiental.
Potenciar ls del ferrocarril entre els visitants (targetes integrades).
Donar facilitats per a lestabliment dun Museu del ferrocarril per part de la iniciativa civil.
3.4 Metro
El Metro ha de concentrar les prestacions dels SFM a lrea metropolitana de Palma. s una
aposta de futur que sha danar materialitzant a mig i llarg termini per donar cobertura de
manera gil i rpida a una concentraci humana de ms de mig mili de persones entre
residents i visitants que en poden fer s. La seva concepci no tan sols haur dabastir una
ciutat de serveis com s Palma, sin que haur de pensar en les necessitats dun turisme que
cada cop s ms individualista en la seva manera dactuar. Les propostes a curt termini que
proposam sn les segents:
-
Mantenir la Lnia 1(Intermodal-UIB) allargant-la fins a Son Espases i el ParcBit en superfcie

i de la Lnia 2 (Intermodal-Marratx) fins Es Calls.
29
Estudiar lestabliment duna lnia amb lAeroport semisoterrada que tamb doni
cobertura a la Platja de Palma.
Establir bitllets combinats de metro i ferrocarril amb la possibilitat dampliar-los a lEMT

(tarifes especials per a collectius determinats o blocs de temps).
3.5 Aeroports i transport aeri

Actualment el transport aeri s un dels principals obstacles per al creixement econmic de les
Balears. El Pi ha manifestat i reclamat des dels seus inicis la necessitat dassolir una ptima
comunicaci entre les illes de lArxiplag. L'existncia d'una mobilitat natural entre els
ciutadans de la mateixa comunitat s l'element bsic i fonamental per a la cohesi territorial,
ms encara si es tracta duna comunitat insular com la nostra.
Aquest problema, sense resoldre avui dia, ha estat objecte dinnombrables actuacions pels
diferents governs i administracions: declaraci de servei pblic, augment del descompte de
residncia, etc., per en cap moment no s'ha arribat a la soluci definitiva del problema que
suposa la mobilitat dels ciutadans de les Illes Balears. El resultat ha estat que el transport aeri
continua essent car i ineficient, la qual cosa agreuja cada dia ms el nostre desavantatge
respecte a la resta de ciutadans de lEstat.
La privatitzaci per part del govern de lEstat de part de la gesti aeroporturia adquireix una
especial importncia i crea una inquietud als diferents estaments socials i econmics de
Mallorca, ja que no noms afecta la nostra mobilitat els criteris de la seva gesti, sin que a
ms tamb s la principal porta d'entrada del turisme, motor de la nostra economia. Per aix
qualsevol canvi al model de gesti i/o propietat del transport aeri i sobretot dels aeroports pot
afectar negativament tota la societat illenca.
El Pi entn que els aeroports, com passa en la major part dels pasos europeus, haurien de ser
gestionats per les institucions ms properes des del punt de vista territorial. Aix significa la
nostra disconformitat amb el manteniment de la gesti per la societat estatal AENA o la
privatitzaci daquesta, ignorant aquesta demanda. Els aeroports de Palma i Eivissa, altament
rendibles, subvencionen bona part del dficit duna xarxa espanyola daeroports feta al marge
dels criteris de racionalitat. La nostra proposta s lestabliment dun consorci balear per a la
gesti dels nostres aeroports en els quals estiguin representants el Govern de lEstat, el Govern
Balear, els consells insulars, els ajuntaments de les ciutats on subiquen i les principals entitats
socioeconmiques del territori (cambres de comer, etc.).
Igualment apostam per lestabliment dun sistema que garanteixi la connectivitat entre les illes
i amb el continent (especialment, Barcelona, Valncia i Madrid) amb unes tarifes i trajectes
polticament establerts i finanats amb els beneficis que aporten els aeroports illencs.
Per tot aix les nostres actuacions aniran encaminades a:
-
Evitar la privatitzaci definitiva dels aeroports de les Illes dins del paquet estatal dAENA.
30
Transferir la gesti dels nostres aeroports a un consorci amb participants de les

administracions pbliques estatals, autonmiques, insulars i municipals afectades, sense
descartar-hi la participaci de capital privat.
Implantar una TARIFA PLANA UNIVERSAL per a tots els vols interinsulars.
Modificar el rgim negociat l'any 1998 de forma important i amb dotaci econmica.
Igualar les condicions que tenen les Illes Canries
Transformar Son Bonet en un gran centre formatiu referent del sector aeronutic, tot
estimulant l'entrada d'empreses relacionades amb el sector,a ms de mantenir la seva
funci per a l'aviaci esportiva.
3.6 Transport terrestre

A Balears, el transport de viatgers i mercaderies s un sector econmic d'una importncia
estratgica creixent, no solament per contribuir a la millora de la competitivitat de les nostres
illes i ser fonamental per a la mobilitat de les persones, sin per recolzar el desenvolupament
de l'activitat en altres sectors com el turisme i el comer. No obstant aix, sovint es desconeix
el valor de la seva aportaci a la millora i a l'equilibri de l'economia de Balears.
A igual que altres sectors de l'economia, el transport ha sofert els efectes de la crisi econmica
i financera, si b s cert que en el transport de viatgers el comportament ha estat millor que la
mitjana del conjunt de l'economia, sent la destrucci d'ocupaci molt inferior. En canvi, les
empreses de transport de mercaderies depenent de la construcci o l'obra pblica han
percebut una disminuci molt important de flota i personal assalariat per la falta d'activitat.
Les actuacions del PI aniran encaminades en aquest sector a:
-
Millorar l'accs a les fonts de finanament de les empreses mitjanant l'ISBA i l'ICO, per
garantir l'accs real al crdit
Desenvolupar el reglament de la llei 4/2014 de Transports de Balears i garantir el trnsit

gradual des de l'actual marc normatiu al nou
3.7 Transport martim, intermodal i multimodal

El transport i la logstica sn activitat molt crtiques i exigents a Balears, a causa de la
insularitat i als desequilibris entre els fluxos d'entrada i sortida. De l'eficincia de la cadena de
subministrament depn en part l'eficincia de la principal industria de l'illa: el turisme.
Els ports sn la porta d'entrada de mercaderies, a travs d'una cadena de transport intermodal
en la qual t gran importncia la crrega rodada. Aix genera trfic pesant i la necessitat de
ruptures de crrega en les installacions especfiques.
Les actuacions del PI aniran encaminades en aquest sector a:
31
Estudiar la viabilitat de la creaci centres integrals de transport i logstica prxim als

ports i amb connectivitat adequada per potenciar la multimodalitat del transport, que
doni cabuda a totes les empreses del sector, de serveis auxiliars i locals de formaci.
32
4. TERRITORI I MEDI AMBIENT

El nostre objectiu consisteix a recuperar la confiana en les poltiques ambientals i afrontar els
problemes sense postures dogmtiques, estereotipades i demaggiques. Per aix les nostres
poltiques es fonamentaran en el consens de tots els agents implicats, aix com en la creaci de
nous mecanismes per a la conscienciaci ambiental general i la formaci dels sectors
productius per tal davanar cap a un nou model que es pugui mantenir al marge de les
fluctuacions poltiques.
4.1 Ordenaci del territori i poltica urbanstica
El Pi propugna un urbanisme respectus amb la nostra idiosincrsia. Un urbanisme
mediambientalment sostenible que garanteixi una qualitat de vida compatible amb els agents
econmics i el patrimoni natural, que nhan de ser tamb corresponsables. La protecci del
territori s una font generadora de riquesa: la declaraci de la Serra de Tramuntana com a
Paratge Natural i patrimoni de la UNESCO, ns una bona prova i no la podem desaprofitar.
Aprovades les Directrius dOrdenaci Territorial i tamb els corresponents plans territorials
insulars tenim els instruments de planificaci bsics vigents. Des dEl Pi entenem que les
determinacions daquests instruments no estan esgotats, i ms enll de possibles
modificacions puntuals, tenen encara molt de recorregut i tot el sentit prctic. s molt
necessari avanar en la simplificaci del procediment per a laprovaci dadaptacions i
modificacions del planejament municipal.
Sha de posar una atenci espacial en la reforma, modernitzaci i rehabilitaci dels centres
urbans i les barriades de les nostres viles. La reforma interior s una aposta per la qualitat de
vida i per donar un valor afegit al nostre turisme. Hi ha municipis que, grcies a una bona
poltica, han aconseguit en aquest sentit uns resultats molt rellevants tant per als venats com
en relaci amb els seus visitants, tant en benestar com en dinamitzaci econmica.
Per tot aix proposam:
-
Recuperar el Consell Insular com a mxima instituci dUrbanisme amb la potenciaci de

lAgncia de Disciplina Urbanstica en el cas de Mallorca, i fent que la instituci sigui el
gran rgan de suport durbanisme municipal daquells municipis amb excepci de Palma.
Adaptar totes les normatives municipals i desenvolupar tota la normativa pendent

dacord amb els darrers canvis normatius. Adaptar la Llei el Sl al Desenvolupament sense
que aix en cap cas hagi de ser una barrera per al desenvolupament sostenible de les Illes
per la manca de mitjans tcnics i humans.
Promoure un urbanisme sostenible i adequat a la nostra realitat territorial. El nostre

comproms mediambiental dna suport a solucions que integren les energies renovables i
reactiven la construcci pblica i edificaci civil.
Propiciar com a eix estructural en el sector de la construcci la rehabilitaci per sobre del
consum de sl nou. Per aix desenvoluparem i aplicarem la Llei 8/2014, de 26 de juny, de
33
rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbana, per desenvolupar poltiques de promoci i

premi de la rehabilitaci davant aquelles actuacions que es desenvolupin en sls nous.
-
Reactivar les funcions de lloguer social de lIBAVI com a actuaci adient de les
administracions pbliques al mercat immobiliari.
Modificar la llei dactivitats en aspectes concrets que generin inseguretat jurdica com sn
les exempcions del ttol dobertura i funcionament i un rgim sancionador ms
contundent per combatre la competncia deslleial daquelles activitats que obren sense
cap perms.
4.2 Parcs naturals i espais protegits (ENP)

La preservaci del patrimoni natural i el seu reconeixement com a element dinters general
pel al conjunt de la societat i leconomia balear s un element ineludible per a El Pi. Per
aquesta ra sha de recuperar la confiana i la seguretat en lAdministraci ambiental, implicar
tots els sectors de la societat civil, els tcnics i els professionals, aix com els agents econmics
en un nou comproms que tingui com a objectiu establir les lnies fonamentals dactuaci
envers les poltiques mediambientals. Volem convertir les Illes en un referent europeu i
mundial en la lluita contra el canvi climtic i la preservaci del medi.
Tot aix sha de concretar en una gesti poltica que tingui com a finalitats:
-
Posar en valor els ENP com una de les senyes didentitat de les Illes. Els enp sn els
representants dels nostre patrimoni natural, i el seu futur ha de ser sinnim de consens.
Millorar la gesti dels nostres ENP i desenvolupar tota la normativa vigent, habilitar noves
frmules per poder disposar de ms recursos humans, econmics i materials.
Recuperar la inversi i cercar noves maneres de finanament.

Realitzar les tasques de manteniment dels nostres espais naturals especialment:
Parc Natural de ses Salines a Eivissa obrint el centre d'interpretaci i fent complir
el seu Pla Rector d'Usos
Protegir de forma efectiva Tagomago crenat-hi una Reserva Natural
Recuperar Can Tpera com a equipament i pulm verd de Palma
Crear noves oportunitats de collaboraci entre el sector pblic i privat per tal que aix
ens permeti de disposar de nous mercats de feina.
Sustentar i conservar un patrimoni natural pblic amb drets i obligacions. Esbrinar nous
mbits doci gratut que ens permeti millorar el coneixement dels nostres ENP. Cercar la
corresponsabilitat de tots els sectors per poder gaudir i conservar el nostre patrimoni
natural.
34
Millorar la gesti de les espcies emblemtiques i prpies de les Illes, els seus hbitats i
realitzar un control respectus amb lambient de les espcies invasores.
Crear nous espais natural protegits a les zones ZEC ms valuoses, per sempre a travs del
consens amb la propietat privada.
Potenciar els ENP com nova oferta turstica.
Reconeixement per lAdministraci de la custodia del territori con una eina de conservaci
dels ENP.
Crear una comissi per al desenvolupament de la custdia del territori amb lobjectiu de
contribuir i fer crixer la custdia des del nivell institucional ms elevat.
Posar en marxa la primera convocatria dajuts per a promoci de tcnics de custdia de

territori.
Impulsar l'economia sostenible i desenvolupar altres models de turisme lligats al

patrimoni natural i l'economia social, dins l'mbit dels ENP i rees d'influncia, sempre i
quan no suposin noves edificacions
Aplicar mesures de protecci i conservaci al nostre patrimoni natural mar. Per a la

conservaci del marl i el coralligen ens comprometem a fer un pla ds i gesti amb el
consens del sector afectat. Estudiar la possible ampliaci del Parc Nacional de Cabrera.
Iniciar estudis per augmentar els Espais Naturals Protegits del mar balear.
Constituir una comissi de seguiment tripartida (pescadors, cientfics i Administraci) a

totes les rees marines protegides per poder fer-ne una gesti real i efectiva.
4.3 Costa i ports

El Pi defensa la transferncia a la Comunitat Autnoma dels ports, avui encara en mans de
lEstat. Entenem que no t ra de ser que les principals portes daccs als productes de fora i
dexportaci, aix com de trnsit de passatgers, creuers, etc. no puguin dependre del nostre
Govern, per la qual cosa en demanarem la gesti tot i no qestionar-ne, momentniament, la
titularitat. Mentre es dna aquesta situaci El Pi defensar la necessitat de l'aprovaci per part
dels ajuntaments afectats de qualsevol desenvolupament o reforma que es vulgui fer als lmits
dels ports gestionats per l'Autoritat Porturia.
Tamb apostam per una gesti dequilibri dels ports de les Illes Balears i per no privatitzar la
gesti de ms ports.
La nostra poltica en relaci amb la gesti dels ports tindr els segents objectius:
35
Protegir els pescadors. Tota modificaci o b dinfraestructures o b de funcionament

dels ports ha de ser consensuada prviament amb aquest sector.
Assumir les competncies de gesti de ports de lEstat de les Illes.
Guardar lequilibri existent entre gesti pblica i externa dels ports de les Illes.
Conservar la gesti pblica dels ports de les Illes pels segents motius:
o Generen beneficis econmics per a la Comunitat.
o Per les oportunitats dels ciutadans de les Illes enfront dels visitants.
o Pel carcter social daquestes installacions.
Custodiar lequilibri entre la tipologia dinstallacions i usuaris.
Enllestir les llistes despera de residents per a amarraments per a vaixells petits (fins a 8
m.).
Gestionar tots els ports de les Illes acurada, transparent i respectuosa amb el medi.
Crear una taxa mitjana entre la taxa base i la de trnsit.
Potenciar ls de les marines seques i pantalans flotants a l'estiu.
Permetre laccs lliure i gratut a les rampes de varada.
Arbitrar mesures per as trasps de bases entre intervius i assegurar la transparncia en

la gesti dels amarraments.
4.4 Forestal
La gesti forestal, el manteniment del nostre patrimoni forestal, la conservaci dhbitats com
albuferes, torrents o sistemes dunars entre daltres,s una feina engrescadora per a El Pi. I el
nostre comproms, en aquest sentit, s doble: per una part,fomentarem la conservaci per
augmentar el seu valor naturalista i patrimonial, i per laltra farem una gesti que permeti
compatibilitzar-ne ls i la gesti.
Per aix, proposam:
-
Convertir les zones forestals de les Illes Balears en una oportunitat.

Practicar una poltica forestal prpia, que reconegui les particularitats de cada una de les
nostres illes.
Dur a terme una poltica forestal sostenible que valori els productes tradicionals i cerqui
noves iniciatives.
Potenciar el teixit industrial forestal illenc com un actor important per la reconversi
daquest espai. Utilitzaci ordenada i sostenible de la biomassa com a font energtica.
36
Establir mecanismes per a la utilitzaci racional, ordenada i sostenible dels recursos

forestals de les Illes.
Augmentar i racionalitzar els recursos per a la lluita contra els incendis forestals.
Elaborar un pla de neteja i manteniment dels principals torrents de les Illes.
4.5 Aigua
Laigua s un b escs a les Illes Balears i requereix duna gesti integral per optimitzar els
recursos i no haver de recrrer a sistemes costosos com les dessaladores o altres solucions
ms drstiques con en el seu moment va ser lOperaci Barco. Les infraestructures que
shan fet aquests darrers anys han estat molt notables i, en conseqncia, han minvat els
problemes dabastiment que hem patit en altres moments, per aquesta circumstncia no
eximeix que no shagi dimplantar una cultura de ls de laigua ms racional i compromesa
amb el medi. Les infraestructures hidruliques dacumulaci i les xarxes de distribuci aix com
el elements collectors i plantes depuradores sn responsabilitat pblica i depenen de les
inversions de les administracions per al seu manteniment. Les actuacions que es prioritzaran
en aquest camp sn:
-
Desenvolupar una poltica de la gesti de laigua sota la premissa que s un recurs

limitat(elaborar campanyes de conscienciaci de ls racional de laigua).
El Pi far seva la garantia de la potabilitat de l'aigua corrent a qualsevol indret de la nostra

comunitat
Realitzar una gesti integral dels recursos hdrics de les Illes tot utilitzant leina de les
interconnexions.
Construir la depuradora d'Eivissa i renovar les de Sant Antoni, Banyalbufar, Sant Climent,
Formentera, Lloret...
Establir programes de control ambiental per reduir la contaminaci. Realitzar un pla pilot
dadobament sostenible.
No tudar una gota daigua depurada. Apostar per la reutilitzaci a travs dun programa
de depuraci a la carta que permeti disposar daigua adequada per a cada tipus de
demanda de reutilitzaci. Prioritzar ls daigua depurada per al reg, tant dels parcs
pblics com de lagricultura, en la mesura que sigui possible. Participaci en la gesti de
les comunitats de regants.
Tenir cura del manteniment de totes les xarxes dabastament de laigua. Millorar les
canalitzacions de les principals vies.
Corregir i aprovar el Pla Hidrolgic Balear amb criteris deficincia, sostenibilitat i eficcia.
37
Fomentar convenis de collaboraci entre les administracions pel establir mesures

destalvi i reutilitzaci de laigua.
Manteniment de la xarxa de depuradores i ampliaci de les seves capacitats. Introducci

de nous sistemes de depuraci ms efectius i menys contaminants.
Tenir cura del manteniment de totes les xarxes dabastament de laigua. Millorar les
canalitzacions de les principals vies i donar suport a les administracions municipals en la
millora de les xarxes de distribuci daigua potable per tal devitar prdues significatives.
Estudiar la viabilitat de que els consells puguin assumir les funcions executives que en
matria d'aiges preveu l'Estatut d'Autonomia
Recuperar el carcter finalista del cnon de sanejament, destinant-se la seva recaptaci

en inversions en infraestructures relacionades amb el cicle integral de l'aigua.
4.6 Energia
Lenergia s un element fonamental per al desenvolupament de la nostra economia i per
garantir la qualitat i condicions de vida de la societat del benestar. Laccs a lenergia per part
de la ciutadania s fonamental per a qualsevol acte de la vida moderna. Disposar de gas,
electricitat, benzina o qualsevol altre combustible s imprescindible perqu funcioni la nostra
societat, per la qual cosa s un deure de les administracions pbliques garantir el seu
subministrament, controlar-ne la qualitat o la de les prestacions que shi associen, i actuar amb
contundncia quan es vulneren les condicions que han de garantir les prestacions per part dels
operadors privats.
Correspon a lAdministraci de les Illes Balears, en el marc de les normatives estatal i europea,
establir les poltiques i plans energtics que han de dissenyar els equipaments i les
infraestructures al nostre territori. En aquest mbit la sostenibilitat i la preservaci del medi
ambient sha de conciliar amb les necessitats energtiques que demanda leconomia balear i el
conjunt de la societat per tal que ambds fronts en surtin reforats.
Aix, les poltiques que proposarem tindran com a objectius els punts segents:
-
Loposici real i efectiva a les prospeccions petrolferes o de gas a les costes de les Illes
Balears. Crear una nova figura de protecci a Balears per declarar-les zona lliure de
prospeccions i fracturaci hidrulica. En cas que el Govern espanyol tirs endavant amb
les prospeccions impulsarem la celebraci duna consulta popular legal perqu la
ciutadania pugui manifestar la seva opini al respecte.
Apostar per les energies renovables i netes. Prioritzar i estimular les energies alternatives
enfront de les que utilitzen combustibles fssils. Promocionar la seva utilitzaci i impulsar
38
mesures de suport per a lautogeneraci i evacuaci de sobrant a la xarxa. s de la

biomassa associada a la gesti i neteja dels boscos.
-
Tendir cap a un model que reforci el sistema elctric balear i que procuri evitar la
dependncia exterior i dels combustibles fssils.
Fomentar ls o substituci daparells lumnics i electrodomstics vells per daltres de

baix o molt baix consum elctric.
Establir nous criteris deficincia energtica a la Mediterrnia per la construcci i

rehabilitaci dhabitatges (allants trmics, orientaci, materials, disseny, accs al llum
natural, etc.) aix com la construcci bioclimtica, que permetin el major estalvi energtic.
Crear nous estmuls amb la possibilitat de rebaixes fiscals vinculades a les auditories
energtiques, aix com la seva importaci.
Idear iniciatives per eliminar la pobresa energtica. Crear tarifes per a trams social i de
serveis pblics i establir el concepte dabastament energtic de carcter social.
Impulsar lestudi i la recerca per tal doptimitzar els recursos energtics, aix com la
consecuci de noves formes de provisi energtica respectuosos amb el medi. Realitzar
un programa pilot per avanar cop a un transport sense emissions.
Fer un clster per a lanlisi i aplicaci de noves tecnologies de mesures de climatitzaci a

la Mediterrnia adreat prioritriament al sector turstic i residencial.
Facilitar la conversi dels molins tradicionals daigua en productors delectricitat.
Realitzaci de campanyes que comportin la sensibilitzaci de la societat respecte al

consum racional de lenergia i la necessitat destalvi.
Replantejar la gesti dels RSU de les Illes i la seva participaci en la generaci energtica.
Adquirir el comproms que totes les administracions pbliques seran consumidores

denergies renovables.
4.7 Residus
Desprs de comprovar la poltica desgavellada que sha fet aquests darrers anys amb la gesti
de residus i dobservar com la gesti daquests pot influir directament en la vida dels ciutadans
de les Illes, proposam actuacions que ens permetin recuperar la confiana en lAdministraci i
ens permeti saber que all que ens pot fer mal est correctament gestionat i que les
mesures que es prenen van dirigides a millorar el benestar i la salut dels residents a les Balears.
39
Per millorar la gesti dels residus proposam:

-
Apostar per un tractament correcte per a cada residu i igual per a tots els ciutadans de les
Illes.
Realitzar una gesti eficient dels residus perillosos per garantir la salut humana i
conservar els nostres recursos naturals.
Racionalitzar un tractament igual dels residus per a totes les illes i abaratir lactual gesti
de RS ajustant la seva gesti al nostre consum actual. Redimensionar MAC.
Agilitzar la tramitaci administrativa entre administracions desenvolupant convenis de

collaboraci i creant nous mecanismes de gesti.
Donar exemple com a Administraci pblica en la gesti dels residus.
4.8 Administraci ambiental
Dunes quantes legislatures en, sha agreujat lenfrontament entre lAdministraci ambiental
i ladministrat, en molts de casos, per la manca de transparncia de la gesti i en daltres per la
falta duns criteris homogenis.
Recuperar la confiana en lAdministraci ambiental i recobrar el bon fer feina daquesta
fonamentat en el consens i coordinaci amb altres sectors s un objectiu prioritari per al
nostre futur.
Per aix, proposam:
-
Agilitzar i simplificar la tramitaci ambiental. Posar punt final a lenfrontament entre

lAdministraci ambiental i el desenvolupament econmic.
Establir nous mecanismes per millorar la tramitaci de la CBMA i fer la seva gesti ms
transparent i gil. Garantir lespecialitzaci de professionals a cada rea a tractar tenint
present lopini dels collegis professionals.
Apostar per la responsabilitat social i ambiental corporativa per avanar contra el canvi
climtic.
Establir mecanismes de collaboraci amb entitats socials vinculades amb el medi
ambient, per a la creaci de programes complementaris per millorar el seu coneixement.
Convertir el sector turstic de les Balears en un referent europeu i mundial en la lluita

contra el canvi climtic.
40
4.9 Educaci ambiental

Leducaci ambiental s un dels aspectes fonamentals pertal que la societat participi i
simpliqui en la conservaci i protecci del nostre patrimoni natural. Una bona gesti del medi
ambient i del nostre entorn s bsica per la qualitat de vida de tots els residents a les Illes i, a
la vegada, pot constituir un reclam per als nostres visitantsestam parlant, ras i curt,
doportunitats que, per aconseguir-les, ens obliguen a apostar pel medi ambient. Una messi
completa que ens mena a parlar deducaci ambiental. En aquest sentit, proposam:
-
Crear nous mecanismes per a la formaci i conscienciaci ambiental a tots els sectors
social i productius.
Analitzar la possibilitat daconseguir crdits ECTS(Crdits Bolonya) en base a hores de

formaci en matria deducaci ambiental.
41
5. SALUT
La salut s el b ms preuat. Per aix, cal invertir-hi tots els recursos necessaris per garantir la
qualitat de vida de les persones i consolidar lestat del benestar que hem anat construint
aquests darrers anys. La salut s fruit de tota una srie dhbits que shan dincorporar.
El sistema sanitari pblic balear (IB-SALUT) sha desenvolupat des de final del segle passat cap a
una estructura que dna una assistncia daltssima qualitat a tota la poblaci, tant primria
com hospitalria, sota les premisses duniversalitat, igualtat i gratutat. No obstant aix, den
del 2008, amb la crisi econmica, el sistema sanitari ha entrat en un fase de deteriorament. Les
restriccions econmiques han provocat retallades de personal que estan descapitalitzant el
servei de salut de professionals, shan aturat bruscament les inversions en infraestructures i
renovaci tecnolgica, sha augmentat el copagament farmacutic que, per primera vegada,
ha arribat als jubilats i, el ms greu de tot, sha acabat amb la universalitat.
Tot i que es tanquen llits, plantes i sales doperacions durant perodes especfics perqu
no se substitueixen les vacances, dies lliures, baixes ordinries, jubilacions ni excedncies, el
sistema aguanta de moment grcies a la magnfica infraestructura existent, a la inrcia de
funcionament i a lesfor i sacrifici dels professionals; per si no es redrea la situaci, el
deteriorament, encara incipient, saccelerar sense remei. I es pot agreujar si saugmenta el
transvasament de recursos pressupostaris cap a la sanitat privada, corrent el perill davanar
cap a un model sanitari dual segons les possibilitats de cadasc. Si aix passa, un dels pilars
bsics de lestat del benestar (el nostre sistema sanitari) patir un retrocs que costar
dcades recuperar.
Levoluci de la poblaci cap a una pirmide demogrfica de cada vegada ms envellida, que
preveu que en uns pocs anys el 20% dels ciutadans tingui ms de 65 anys, amb una despesa
sanitria entre 4 i 10 vegades superior a la dels ciutadans ms joves, els costos afegits
inherents a la insularitat i a la doble i triple insularitat, i la recepci de milions de turistes cada
any, sn factors que signifiquen una tensi pressupostria afegida per al sistema balear de
salut.
Finalment cal assenyalar que en els propers anys es produir una revoluci en la medicina que
vindr determinada per fets tant significatius com:
Les noves tecnologies de seqenciaci genmica.

La recollida de dades metabliques globals de les persones.
La capacitat de tractament informtic de quantitats de dades massives.
Laplicaci dels conceptes de la biologia de sistemes.
El desenvolupament de sistemes porttils de recollida i transmissi de dades personals de
salut.
La implicaci de les persones en la seva prpia salut implicar un canvi de paradigma de la
medicina actual, enfocada al tractament de les malalties, cap a una medicina preventiva i
del benestar. El nostre servei de salut en els propers anys haur de comenar a prepararse per a aquest canvi.
5.1 Administraci sanitria
42
El Sistema Balear de Salut ha de redefinir la seva estructura organitzativa i funcional sota la

consideraci que la prioritat s la relaci entre els pacients (els ciutadans) i els professionals
sanitaris basada en el segents criteris:
-
Lassistncia ha destar centrada en el pacient, al qual sha dimplicar en el control i en les

decisions que afectin la seva salut donant-li tota la informaci adient amb mxima
transparncia, oferint-li opcions alternatives i respectant les seves decisions.
La despesa sanitria per cpita a les Illes Balears s de les ms baixes de lEstat i
lespanyola s de les ms baixes de lOCDE. Si, en la situaci actual de crisi econmica, no
s possible incrementar-los, com a mnim shan de mantenir, i garantir, en termes reals,
els recursos econmics dedicats al sistema sanitari.
En aquest context, el rigor pressupostari esdev fonamental. Shan de fer previsions

econmiques adients a la despesa prevista. No fa sentit aprovar previsions econmiques
que ja se sap, dentrada, que sn insuficients i que, inexorablement, generaran un dficit,
com ha succet any rere any fins ara.
Avanar cap a un escenari d'eficincia sanitria en tots els mbits, incloent una
racionalitzaci del costos (centrals de compres) i un control de la despesa sanitria sense
reduir l'eficcia assistencial.
Sha de reduir al mnim imprescindible la superestructura burocrtica per donar

preferncia absoluta a les plantilles de professionals sanitaris en lassignaci de recursos
pressupostaris. Sha dimplicar els professionals en una gesti descentralitzada que
impliqui compromisos pactats de qualitat clnica i eficincia econmica, vinculats amb
esquemes dincentius que premin la feina ben feta al millor preu possible i no el simple
estalvi econmic.
Garantir una bona praxi assistencial mitjanant uns programes idiomtics adients, que
permetin, als professionals sanitaris que vinguin de fora, d'entendre, valorar i assumir la
nostra realitat cultural i lingstica a partir sempre de criteris de qualitat assistencial com a
fita irrenunciable.
Shan destablir temps mxims raonables de compliment obligatori per a les llistes
despera aix com mesures de contingncia en casos eventuals dincompliment.
Possibilitar lautonomia insular en la presa de decisions en la sanitat que afectin personal,

despesa corrent i inversions.
5.2 Cartera de serveis sanitaris
43
Ats que el nostre model sanitari s el de un servei de salut finanat pels impostos del
ciutadans via pressuposts generals i amb una cartera de serveis tancada, s imprescindible
definir-ne les prestacions per a cadascuna de les illes. Per aix volem:
-
Implantar una oficina davaluaci que reconsideri lactual cartera de serveis, tant per a la
introducci de noves prestacions com per a leliminaci de les existents que es considerin
obsoletes, incloent-hi medicaments, prtesis, implants i material auxiliar.
Vincular la introducci denoves prestacions i equipaments a la necessitat i eficincia

contrastada per a la millora de la salut.
Donar prioritat a la prevenci i a leducaci per a la salut.
Desenvolupar nous plans sanitaris sectorials i reconsiderar els existents (salut mental,
cardiovascular, cncer, gerontologia, educaci sanitria, prevenci de malalties de
transmissi sexual, drogodependncies, etc.)
5.3 Atenci primria

LAtenci Primria ha de ser la porta dentrada preferent i habitual al sistema. Els seus recursos
shauran de potenciar a fi dimplementar els programes de prevenci, detecci preco i
educaci per a la salut. En aquest mbit proposam:
-
Aprofundir en la lliure elecci de metge i ampliar-la a pediatres i gineclegs.
Comenar a estudiar la lliure elecci dhospital en els casos de cirurgia electiva.
Potenciar la cirurgia ambulatria, hospitalitzaci i tractament a domicili i el control

telemtic de les dades dels pacients i del compliment teraputic.
Reorganitzar i reordenar el sistema durgncies i emergncies extrahospitalries.
Definir clarament els mbits dactuaci del 061 i del SUAP (servei durgncies datenci
primria) i dotar aquest del nombre dequips adients als lmits poblacionals raonables (els
actualment establerts no es compleixen) de poblaci assistida, solucionant lactual
sobrecrrega brutal que pateixen aquests professionals.
Reclamar de lEstat leliminaci del copagament farmacutic per als pensionistes i, mentre
no saconsegueixi, implantar la detecci automtica informatitzada del lmit anual de
pagament.
Recuperar els horaris dobertura dels centres de salut, especialment els dels pobles.
5.4 Latenci especialitzada

Sha dacabar amb la separaci i desconeixement mutu dels professionals de primria i dels
hospitals. Sha de fomentar la coordinaci entre els centres de salut i el serveis hospitalaris.
Per aix proposam:
44
Incorporar als centres de salut la presncia despecialistes, aix com la possibilitat

destablir-hi consultes de reumatologia, rehabilitaci i fisioterpia entre daltres.
Potenciar les especialitats de geriatria i allergologia.
Establir plans sectorials especfics per a problemtiques concretes de gran incidncia

sobre la societat: drogodependncia, tabaquisme, alcoholisme, malalties allrgiques i
intolerncies alimentries, malalties crniques degeneratives, minusvlues psquiques i
fsiques, malalties estranyes, etc.
Donar especial rellevncia a lassistncia a la salut mental, tot propiciant la seva integraci
en el sistema. Redefinir el pla de salut mental amb una atenci especial a la problemtica
dels malalts mentals crnics en situaci daband, i tamb a lAlzheimer i la resta de
malalties degeneratives cerebrals, que afecten preferentment les persones majors.
Promoure la coordinaci entre lassistncia sanitria, la sociosanitria i el serveis socials.
Cobrir el dficit histric existent a Menorca i Eivissa respecte a l'atenci de les malalties
mentals mitjanant la promoci de tallers ocupacionals, centres de dia, serveis de
diagnosi, aix com l'atenci preco de l'autisme, esquizofrnia, etc.
Incorporar el servei de radioterpia a Eivissa i Menorca en idntiques condicions que a

Mallorca
Rehabilitar l'edifici de Son Dureta a Mallorca com a centre d'investigaci en Biomedicina i

fer-ne un referent d'innovaci
5.5 Agilitzar latenci al pacient

Les llistes despera sn la causa principal dineficincia, morbidesa evitable, fracs teraputic i
insatisfacci amb el sistema. Shan destablir temps mxims despera per a les intervencions
quirrgiques, ms curts que els actuals i diferents segons la patologia, gravetat del procs i les
seves conseqncies per al benestar del pacient. Si se supera aquest temps, lIB-Salut tindr
lobligaci de proveir una soluci alternativa immediata a requeriment del pacient. El que
volem s:
-
Establir temps mxims despera per a les consultes datenci especialitzada i per a les
proves diagnstiques complementries.
Treballar, negociant amb els professionals i les organitzacions sindicals, per perllongar
lhorari de funcionament regular dels centres sanitaris.
Definir un marc estable de collaboraci amb la sanitat privada per a les patologies no
greus que ultrapassin els lmits fixats de demora.
Millorar la coordinaci de tota la xarxa sanitria mitjanant la introducci de les

tecnologies de la comunicaci (histria clnica electrnica compartida amb implantaci
dun sistema dinformaci nic per a tota xarxa i accessible tamb per al mateix pacient).
45
Generalitzar i consolidar la recepta electrnica.
5.6 Gesti dels centres sanitaris

Sha de promoure un canvi substancial en la gesti dels centres sanitaris, introduint
lautogesti i lautonomia, generant noves expectatives per al personal, tant professionals com
econmiques, assumint tamb el comproms i el risc corresponents. Dins daquest marc
proposam:
-
Definir uns estndards de qualitat obligatoris per a tot el sistema. Loficina davaluaci
ser lencarregada de lavaluaci i control. Els controls han de ser objectius, peridics i
enfocats cap a leficincia, latenci als malalts i la seva satisfacci amb el servei rebut.
Negociar amb es provedors el pagament del deute actual. Shan dintentar reduir els
terminis de pagament als provedors fins a arribar al termini legalment establert.
Aprofitar les infraestructures existents infrautilitzades (com ara lantic hospital de Son
Dureta, entre daltres) com a centres sociosanitaris per descongestionar la xarxa
hospitalria de lassistncia a malalts crnics, tractaments, hospital de dia, cirurgia
ambulatria o de mnim ingrs.
5.7 Incentivar i valorar el professionals de la salut

Els professionals de la salut sn el seu principal actiu i la pea ms sensible. Per aix shan de
reconduir les poltiques que shan dut a terme fins ara, que han suposat una reducci de
plantilles i empitjorament de les condicions dels professionals. El nostre objectiu s prioritzar
la sanitat pblica i per aix aquesta ha destar correctament dotada per garantir que tots els
serveis siguin coberts adequadament. Per tot aix promourem actuacions que tendiran a:
-
Revisar l'actual marc legal dels treballadors sanitaris illencs per fer una sanitat ms
dinmica, sostenible entre la poltiques d'inversions, les necessitats dels treballadors i les
exigncies reals dels usuaris. Una sanitat no polititzada, en la qual els professionals
treballin a gust.
Restablir les plantilles de professionals dacord amb les necessitats dels centres sanitaris.
Prioritzar la formaci dels professionals. Aprofundir en la implantaci de la carrera

professional, establint els mecanismes dacreditaci que permetin lavanament de nivell.
Impulsar un nou sistema de motivaci i incentivaci professional segons objectius i esfor

relatiu.
Establir mecanismes per lluitar contra la sndrome desgotament professional (burnout)

aix com per a la prevenci de les agressions i de la pressi sobre el personal sanitari.
Proposar la derogaci del Decret de jubilaci obligatria a 65 anys, permetent la

continuaci voluntria fins als 70 . Creaci de la figura del professional snior per a tots
aquells retirats que vulguin continuar collaborant amb el sistema sanitari.
46
Potenciar el perfil tcnic dels responsables de l'IBSALUT i del funcionament eficient i real
dels seus comits, on ha de prevaldre sempre el criteri de metges i personal a l'hora de
garantir el funcionament dels distints serveis i prestacions.
Cercar mecanismes per a la consolidaci del lloc de feina per a aquells professionals
interins majors de 50 anys i amb ms de 15 anys de servei a lIb-Salut que demostrin les
competncies adients per al seu lloc de feina, amb la finalitat de garantir i augmentar la
qualitat de latenci al pacient.
47
6. TREBALL I BENESTAR SOCIAL
6.1 Treball i ocupaci

Els ndexs datur a la nostra comunitat shan disparat a uns nivells inaudits, afectant al voltant
duna quarta part de la poblaci activa de les Illes Balears. Aquest s un fet inslit tant pel que
sn els estndards europeus com pels nivells que histricament han estat habituals a les
nostres illes durant les darreres dcades. Laugment poblacional desmesurat que sha produt
aquests darrers 15 anys i la crisi econmica que arrossegam des de mitjan de la dcada
passada en part en sn responsables, per tamb la mala gesti que se nha fet per part de les
administracions pbliques ha posat traves a la capacitat de generar llocs de feina dels sectors
privats. Latur entre els sectors ms joves de la poblaci s escandals; supera la meitat de la
poblaci afectada, i molts daquests tampoc estudien ni reben cap formaci especialitzada,
mentre que els que han estat ms formats emigren a altres pasos econmicament ms
estructurats. Per la seva part, els aturats majors de 45 anys difcilment tornaran a treballar, tot
i tenir una capacitat i una experincia que hauria de fer que moltes empreses els valorassin
com un actiu de primera qualitat.
Les Balears ja estam ben lluny de ser aquella comunitat que era la primera en renta per cpita
a Espanya, actualment som la setena. Els problemes dels nostres treballadors, en actiu o
aturats, necessiten trobar una nova manera de ser abordats per invertir una tendncia que s
altament preocupant. Tant la iniciativa privada com lAdministraci Pblica han dassumir la
seva responsabilitat per tornar a generar llocs de feina duna manera ms estable i qualitativa.
Lestacionalitat que caracteritza una economia turstica com la nostra no acompanya, per
hem dintentar incentivar nous espais amb capacitat per generar ocupaci a partir del foment
duna economia ms diversificada i competitiva. Certament defensam lestabliment dincentius
fiscals que facilitin la contractaci de joves i aturats, per aquests s una matria que
correspon regular lEstat i no al Govern de les Illes.
Les nostres propostes en aquest mbit sn:
-
Dinamitzar el SOIB per tal que pugui actuar duna manera ms efectiva en la mediaci
entre les persones aturades i les demandes de feina que es van produint per part de les
empreses.
Estructurar una poltica formativa concertada amb les empreses perqu les persones
aturades es puguin formar dacord amb els seus perfils i amb les possibles demandes
laborals que es vagin produint. Particularment, shan de poder dur activitats formatives
prctiques en els mateixos establiments de tal manera que aix no suposi una alteraci de
lordre laboral intern.
48
Es donar suport a les petites empreses per tal que puguin conixer o tenir accs al
corresponent assessorament tcnic respecte dels perfils de les persones que ms es
puguin adaptar al seu projecte empresarial. Igualment es podr actuar com a intermediari
per accedir al personal interessat que reuneixi els requisits.
Ateses les caracterstiques de la nostra economia i la globalitzaci actual, donar una

importncia especial a la formaci (terica i prctica) en llenges estrangeres,
especialment en angls, alemany i rus, sense oblidar el catal, que com que s la llengua
prpia de les Illes Balears, tamb ha de ser objecte de coneixement.
Promoure el retorn dels nostres joves emprenedors perqu puguin desenvolupar els seus
projectes econmics en territori balear o en les empreses que demandin perfils
especialitzats com els seus.
Facilitar la contractaci especial de joves, dones i majors de 45 anys.
Implantar lnies educatives especfiques amb tots els sistemes de control i certificaci
dedicades integrament a la formaci dels aturats majors de 40 anys amb lobjectiu
daugmentar-ne la productivitat i entrar en el mercat de treball en igualtat de condicions.
Tot respectant lordenaci interna dels sectors econmics privats, instarem que no es
produeixin greuges salarials per ra de sexe o qualsevol altra variable que no atengui al
principi digual feina, igual sou.
En el camp de la seguretat laboral, es promour un acord entre els agents empresarials,

els treballadors i la mateixa Administraci autonmica balear o insular per tal que
sadoptin les mesures pertinents contra la sinistralitat. En tot cas es posaran a disposici
de les parts lassessorament i el suport per fer efectiu tot el desplegament de la normativa
sobre riscos laborals.
Promoure la flexibilitat dels horaris laborals per tal dadaptar-los, si s possible, a les
necessitats de la vida privada o conciliaci domstica, o a la realitzaci dactivitats
formatives complementries.
Es promouran les mesures per abaratir i facilitar lestabilitat laboral i augmentar els ndexs
de contractacions indefinides.
Les poltiques laborals, a ms de prendre com a referent el marc de la negociaci

collectiva en lmbit sectorial, seran objecte de dileg entre els sectors implicats
(patronals i organitzacions sindicals) per part de les institucions de les Illes Balears.
Incentivar l'obertura dels establiments turstics i per tant prolongar la temporada de

forma que els treballadors puguin gaudir de contractes de major durada amb el que aix
suposa per a la reactivaci econmica de la nostra comunitat.
49
6.2 Poltiques socials

Lestat del benestar s definit per un model de comproms de les institucions pbliques per
actuar sobre la vida econmica i social per aconseguir quotes de poltiques socials i qualitat de
vida. El Pi vol impulsar poltiques justes i digualtat per a la gent daquesta terra sustentades
en els principis de justcia social com a inspiradors de les nostres actuacions en un marc
presidit per leconomia de mercat, la iniciativa de les persones i la societat civil, aix com les
institucions pbliques com a garant dun conjunt de prestacions que sha de considerar com a
irrenunciables pel benestar del conjunt de la societat, tot posant el focus sobre aquells
collectius ms vulnerables i que ms ho necessiten (infants, joves, famlies, dones soles amb
crregues familiars, desocupats de llarga durada, gent gran, discapacitats, etc.).
Els ciutadans de les Illes Balears a travs dels nostres impostos pagam per disposar duna
atenci social equiparable a la de qualsevol dels pasos ms avanat dEuropa, per el sistema
de finanament espanyol condemna la nostra comunitat a tot un seguit de restriccions i
retallades que no shan produt en altres regions, receptores dels nostres recursos; tot aix en
funci dun concepte oficial de solidaritat que no t en compte les nostres necessitats.
Les Illes Balears sn la comunitat que ha sofert la major prdua de nivell de vida de l'Estat i aix
ho confirma l'ndex de Desenvolupament Hum. Aquest indicador s, per molts, ms
significatiu que la renda per cpita, i ens indica que Balears va tenir el dubts honor de ser la
comunitat on ms va crixer la pobresa.
El benestar dels infants ha de ser el full de ruta a seguir i eradicar la pobresa infantil el que ms
ens ha de preocupar en aquests moments, tant des de lptica global del benestar que planteja
unice com des duna ptica ms propera. El benestar i la inversi pblica han de ser els
aspectes clau per als drets de la infncia, ja que invertir en els nins i nines s una obligaci en
el present i una inversi de futur per als ms de 200.000 menors de 18 anys que viuen a
lArxiplag.
Volem incidir en aquest aspecte bo i fent una anlisi del seu benestar actual, que prevegi
diferents mbits de benestar material, educatiu, salut i seguretat en un entorn familiar i social
que els reporti seguretat.
A nivell general, sidentifica la prdua dels ingressos de les famlies amb fills a crrec amb
prestacions de desocupaci i/o sense cap mena de prestaci, incloent nous perfils emergents
de parelles joves, famlies monoparentals, mares soles que crien els fills sense un suport
familiar o b perqu no el tenen o b perqu lhan perdut.
El benestar de les persones s un dels nostres objectius i les administracions locals i insulars les
encarregades dassolir-lo. Les nostres actuacions han d'anar encaminades cap a uns serveis
socials que sn bsics per als collectius amb dificultats. L'actual situaci de crisi ha posat en
una situaci lmit bona part de la poblaci illenca. Sn nombroses les famlies amb tots els seus
membres en situaci d'atur o d'altres amb uns ingressos que tan sols els permet una economia
de mera subsistncia.
50
Des de les institucions municipals es pot fer poc per canviar el cicle econmic negatiu, per
sen pateixen de valent les conseqncies. Els consells insulars han de liderar, perqu s la
seva responsabilitat, les poltiques amb els ms desafavorits, compensant les desigualtats i
fomentant la igualtat doportunitats per a tots els nostres ciutadans.
La nostra societat, b des de l'mbit familiar o mitjanant les associacions, supleix en bona
mesura la tasca d'ajudar els seus membres ms vulnerables. Per aquesta situaci comena a
donar smptomes desgotament dins de les famlies i les unitats de treball social que les han
datendre. s en aquest punt en qu el Pi considera que els consells han d'impulsar tot un
seguit d'actuacions, comenant per una millora dels seus recursos econmics per tal d'ajudar
els collectius socials ms afectats (discapacitats, menors, gent gran, etc.) i generar poltiques
d'igualtat com a primers objectius de les mesures de mxima austeritat promogudes per part
dels governants actuals.
Evidentment tan sols amb la reactivaci econmica i la millora de l'ocupaci hom posar remei
en aquesta situaci, per mentre arriba aquest dia, consideram que sha de fer un esfor
supletori, enlloc de practicar retallades. La millora del finanament dels serveis socials s una
de les eines bsiques per garantir la qualitat de vida dels sectors ms vulnerables de la nostra
societat i evitar el risc d'exclusi social dels collectius ms afectats.
6.3 Famlia
Les famlies sn el ciment que dna consistncia a la societat i el valor ms preuat que tenim i,
per aix, ha de ser objecte despecial protecci. El concepte i la constituci de les famlies ha
variat aquests darrers anys, per no la seva funci social, afectiva i de transmissi de valors i
senyes didentitat. El Pi fa un reconeixement al sentit de la famlia en totes les expressions i
configuracions a qu ha donat lloc la vida moderna, evitant tot tipus de discriminaci o
problemes dacceptaci, i per aix aposta per les segents actuacions:
-
Reforar les famlies com a mbit de referncia de les poltiques socials, atenent a les
seves caracterstiques i necessitats a lhora destablir els criteris de repartiment dajuts,
descomptes o reduccions tarifries dacord amb els ingressos o renda per cpita dels seus
membres. En particular es consideraran les famlies amb situacions de dificultats o perill
de risc dexclusi social.
Adoptar les mesures pertinents per flexibilitzar horaris i altres elements professionals per
tal de poder conciliar la vida laboral dels pares amb les necessitats datenci i seguiment
dels fills. Promoure guarderies vinculades als centres de treball quan sigui viable.
Dur a terme una poltica efectiva en pro de la maternitat i de tots els elements que
acompanyen el naixement dun infant. Ajuda durant lembars, el part, lalletament,
suport tcnic durant els primers mesos, etc. Fomentar la implicaci del pare com a
corresponsable en tot aquest procs. En cap cas la maternitat, o s dels drets de la
paternitat, ha de ser una causa per a lexclusi laboral.
51
Donar suport en aquelles famlies que presentin dificultats per a la concepci, b amb
criteris mdics o derivant-los cap a ladopci quan aix no sigui possible.
Promoure lequilibri en lassumpci de les tasques domstiques per part de tots els
membres del nucli familiar i evitar caure en rols o criteris sexistes.
Compensar les desigualtats i fomentar la igualtat entre aquells collectius ms

vulnerables.
En cas de conflicte familiar, promoure la mediaci per tal de contribuir a trobar els
mecanismes que puguin tendir a enfortir la famlia i donar soluci als problemes que hi
puguin generar tensi o posar en perill la seva prpia continutat; i, en cas de ruptura,
minimitzar les conseqncies de la separaci per a tots els membres de la famlia.
6.4 Habitatge
Lhabitatge s un dels principals problemes que es donen a la nostra societat, en part fruit de
la crisi actual. La gent t problemes per adquirir un habitatge digne. Moltes persones sn
desnonades per no poder fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer corresponent.
Aquests fets sn una realitat que cal abordar i aportar-hi solucions, en particular des de
lactivitat que pugui posar en marxa lInstitut Balear de lHabitatge (IBAVI). Per aix les nostres
aportacions en aquest mbit sencarrilaran en les segents propostes:
-
Incentivar el lloguer des habitatges buits o desaprofitats.
Promoure una borsa dhabitatges destinats a joves amb condicions especfiques per tal de
promoure la seva emancipaci.
Facilitar el lloguer o intercanvi dhabitatges de planta baixa a les persones majors.
Promoure la creaci de cooperatives dhabitatges.
6.5 Atenci a la pobresa i la marginaci

Des dEl Pi hem de garantir que els ciutadans de Palma que es troben en situaci de dificultat i
manca de mitjans econmics, que estan en situaci de dficit de cobertura de necessitats
bsiques, tant alimentries com dhabitatge, puguin ser cobertes.
Els serveis socials de la nostra comunitat han de procurar que tots els seus ciutadans tinguin la
necessitat dalimentaci coberta, puguin mantenir el seu domicili i tenir un projecte de vida
que els permeti sostenir-ho.
52
Per aix tamb hem de vetllar que el servei dacollida de les persones que han perdut el seu
habitatge per diversos motius i es troben en situaci de risc social sigui realitzat amb
condicions tant tcniques com pressupostries adients.
Sha de realitzar un bon seguiment del manteniment dels edificis dels casals dacollida i dels
pisos, juntament amb els serveis de menjadors socials.
La detecci, prevenci i intervenci amb les famlies en situaci de risc social ha de ser la
definici ms objectiva de la missi dels nostres serveis socials datenci primria. Prevenir,
detectar i intervenir conjuntament amb els altres sistemes (educatiu, salut, protecci) ha de
ser leix central dels serveis socials:
La prevenci de labandonament escolar i, si escau, el retorn al sistema educatiu.

El risc dexclusi dels joves amb dficits formatius i manca de treball.
Laccs a la feina dels ciutadans en situaci de vulnerabilitat social.
Latenci de qualitat a les persones que han estat vctima de la violncia de gnere i els
seus fills.
Les capacitats dautonomia de les persones amb discapacitat i les persones majors envers
les activitats de la vida quotidianes.
6.6 Tercera edat

Lobjectiu ha de ser impulsar el desenvolupament de poltiques i actuacions que facilitin un
envelliment actiu i millorin la qualitat de vida de les persones majors i discapacitades, i posar
en valor la seva contribuci a la societat.
-
Potenciar les poltiques actives denvelliment gestionades des dels centres datenci,
foment de lassociacionisme i voluntariat de la gent gran.
Programar activitats esportives adreades a la gent gran (nataci, aiguagim, tai-txi, etc.)
de manera conjunta amb els ajuntaments.
Crear nous centres de dia pblics o concertats amb la iniciativa privada.
Millorar el servei de teleassistncia i suport a lentorn familiar de les persones grans o

amb discapacitat.
Promoure lajuda domiciliria: neteja, compres, menjars, reparacions, etc., en cooperaci

amb els ajuntaments.
Donar suport a les persones majors que viuen soles per trencar el seu allament.
53
Activar els protocols dactuaci contra la violncia envers la gent gran i les persones
discapacitades.
6.7 Joventut
La joventut requereix de tota una srie de poltiques de suport per garantir la seva correcta
socialitzaci i suport per a la integraci a la vida adulta a partir de les especificitats i dinamisme
que els caracteritzen. Per aix proposam:
-
Establiment dactuacions transversals destinades a la participaci dels ms joves en la

vida dels pobles i ciutats de les Illes Balears, aix com la corresponsabilitat en les
actuacions del Govern, dels consells i ajuntaments adreades al seu entorn.
Nou programa per facilitar habitatges als joves, amb la possibilitat de compartir o
dintercanviar. Incorporar habitatges de procedncia particular a loferta pblica.
Fomentar lassociacionisme i els valors de la cooperaci entre els joves.
Donar suport als joves procedents del fracs escolar per inserir-los dins el mn laboral.
Potenciar els hbits saludables: alimentaci, higiene, activitat fsica, etc.
Actuar contra la discriminaci que suposa una visi estereotipada en les relacions
afectives, defensant els drets socials i els individuals que corresponen a tothom entre els
joves.
Informaci sobre les relacions sexuals entre els joves, la seguretat en les distintes
prctiques (prevenci de lembars, transmissi de malalties...), el respecte i la nodiscriminaci per ra dorientaci orientaci sexual o duna altra mena.
Incentivar la prctica de lesport entre els joves, tant el federat com lamateur.
Planejament dactivitats conjuntes amb el mn associatiu dels joves (colnies,

acampades, excursions, tallers didctics, intercanvis, viatges, etc.) conjuntament amb els
ajuntaments.
Fomentar els consells de la joventut i la participaci de les entitats i associacions en

aquests.
Continuar amb la poltica de preus per a joves i altres eines que apropin les activitats
culturals, doci o esportives amb condicions avantatjoses.
Impulsar politiques digualtat i de prevenci de la violncia de gnere entre els joves.
54
6.8 Menors
Els menors sn un dels components ms especials de la nostra societat i, per les seves
caracterstiques, requereixen un tractament ms especial per part de les famlies o de les
institucions que en sn responsables. Per la seva situaci dindefensi poden ser objecte de
tota casta de maltractaments, abusos o explotacions que han de ser evitats. Per contra
requereixen tota la nostra atenci per garantir la seva correcta educaci, la integraci en un
nucli familiar adequat a les seves necessitats, o inserir-los en institucions en aquells casos en
qu per les situacions de conflictivitat personals que arrosseguin correspongui la seva
reeducaci. Com a conseqncia daquests plantejament proposam les segents actuacions:
Dret a una llar i a una famlia
-
Garantir el dret als menors a poder disposar duna famlia en el cas de prdua de la prpia
o dimpossibilitat pel seu inters de mantenir-shi, b mitjanant una famlia dacollida,
com a soluci provisional, o una dadopci.
Els criteris per dur a terme les adopcions han de tenir en compte els interessos dels
infants i la idonetat de la famlia adoptant, amb independncia de la tipologia que tingui
aquesta (tradicional, monoparental, homosexual,etc.)
En els casos dadopcions extracomunitries es mantindran els mateixos criteris, excepte

que el pas dorigen en fixi daltres ms restrictius. En tots els casos es procurar la major
agilitat en les gesti dels trmits pertinents i la seguretat jurdica de les accions dutes a
terme.
Maltractaments i abusos
-
Adoptar una poltica contra el maltractament infantil integrat que abraci tant els mbits
familiars com escolars o del seu entorn social. En aquests casos sha de prevenir informant
els nins sobre quins sn els seus drets i com els poden exercir duna manera que sigui
comprensible a la seva edat. Igualment lAdministraci, els centres escolars i els gabinets
mdics i socials han de disposar dels equips per poder actuar i donar suport als menors
maltractats.
Shan de promoure entre els menors valors cvics de convivncia i actituds no violentes o
vexatries envers els seus companys. Sels ha deducar en el respecte per la diferncia i el
dileg com un element enriquidor. Sha de garantir per part dels pares i educadors que els
materials escrits o audiovisuals, per Internet o qualsevol altra via a qu accedeixin, no sn
portadors de continguts que puguin ser negatius per a la seva correcta formaci o
seguretat.
Sha dinformar els nins dels perills de la xarxa pel que fa referncia a possibles abusadors
i els codis de conducta que han de tenir.
55
Menors en risc social

-
Optimitzar els recursos del Centre Es Pinaret per tal dinserir socialment els menors en la
vida social i econmica externa duna manera normalitzada.
6.9 Immigraci
En matria dimmigraci hem de treballar per la convivncia entre les distintes comunitats que
shan incorporat a la nostra realitat com a pas pluriinsular i amb una identitat prpia. Els
problemes daquests collectius sn molt diversos, ja que estan integrats bsicament per gent
que prov de la resta dEuropa, Hispanoamrica, el Magrib, lfrica subsahariana o de diversos
punts de lsia. Tots ells presenten peculiaritats molt diverses, per en general les nostres
lnies dactuaci aniran encaminades a:
-
Impulsar un pacte per la Immigraci dirigit a facilitar ladaptaci dels nouvinguts a la

realitat de les Illes Balears amb reconeixement dels seus drets i deures per tal de refermar
la convivncia social i futur.
Garantir que aquests pobles no visquin desquena els uns dels altes sin formant part
dun projecte com, que es fonamenti en el respecte per la seva identitat dorigen, per
tamb amb els fonaments de la societat mallorquina que els acull i que ells han triat per
viure.
Posar en marxa programes per facilitar la integraci dels immigrants a la realitat cultural i
lingstica del pas, aix com als valors que constitueixen el nostre ordenament cvic, com
sn la llibertat dels individus, la tolerncia o el reconeixement dels drets i deures de les
persones com a ciutadans.
Activar els mecanismes dinserci laboral o datenci singularitzada (mediadors socials)

per evitar situacions dexclusi o marginalitat.
Actuar dacord i en collaboraci amb les entitats i associacions que els representen per
tal daconseguir una major efectivitat i incorporaci.
Promocionar activitats de caire intercultural per facilitar lintercanvi de coneixements

culturals i prctiques cviques que afavoreixin el respecte i la convivncia cordial.
Educar la societat per evitar situacions que puguin comportar actituds racistes o
xenfobes.
56
6.10 Contra les discriminacions de les persones per lorientaci sexual
El Pi es contrari a qualsevol tipus de discriminaci per ra dorientaci sexual, en aquest sentit

ens comprometem a impulsar les mesures legals adients, aix com sensibilitzar la poblaci per
tal devitar tot tipus dactituds homfobes i facilitar la integraci daquests referents amb
normalitat en la vida social collectiva. Entenem que lescola ha de jugar un paper molt
important per tal devitar actituds excloents i donar suport als joves que es puguin trobar en
aquestes circumstncies, aix com als seus pares, per tal dassumir aquesta realitat amb
normalitat. En lmbit laboral sha de combatre qualsevol actitud de discriminaci i actuar per
tal de garantir la igualtat doportunitats de tothom pel que fa a lexercici dun lloc de feina.
Igualment, sha de ser implacable contra qualsevol situaci de violncia que es derivi dactituds
homfobes; els cossos de seguretat, aix com la justcia, han dactuar amb exemplaritat.
Finalment, les institucions pbliques i la societat civil han de collaborar per tal de canalitzar
aquestes poltiques de manera ms efectiva.
57
7. EDUCACI
7.1 Pacte social per lEducaci

LEducaci s una de les rees ms sensibles i importants que gestiona el Govern de les Illes
Balears, dins el marc legislatiu que lEstat estableix. LEducaci durant aquesta passada
legislatura ha estat motiu de confrontaci permanent entre la comunitat educativa i els
responsables autonmics de la seva gesti, els quals han incomplert sistemticament els seus
compromisos de consens per implantar un model antipedaggic i dogmtic, fruit duns
posicionaments radicals fins ara mai vists a la nostra Comunitat des de la recuperaci de la
democrcia. La imposici del TIL, la negativa al dileg, els retalls en mitjans i professorat, les
generoses subvencions a determinats establiments elitistes, leliminaci de lautonomia dels
centres, etc. han abocat el sector educatiu balear a una situaci lmit. Els principals perjudicats
de tot aix sn els alumnes, els quals veuen com el Govern lluny de preocupar-se per la
qualitat del seu ensenyament i reduir les xifres de fracs escolar, prioritza lobsessi duna
minoria per damunt linters general.
La comunitat educativa balear necessita un gran pacte social, amb el mxim consens entre la
societat i la comunitat educativa, que garanteixi lestabilitat del sistema i la consecuci duna
srie dobjectius que han de ser estratgics per garantir el projecte de pas que volem. Tant
lescola pblica, com la concertada o la privada -a travs dels seus equips rectors-, els pares,
els docents i els poders pblics hem de ser capaos de trobar un model educatiu ampli i de
consens. Un model que ens ha de permetre encarar els reptes duna societat globalitzada,
duna joventut que ja ha nascut en el mn de les noves tecnologies, duna comunitat que
requereix un alt nivell de coneixements tcnics, cientfics, socials, humanstics i artstics, per
que es vol refermar en els seus valors democrtics i en la preservaci les seves senyes
didentitat en un mn obert. Duna societat que s plural i que est integrada per nins i joves
que provenen de tots els continents, i als quals leducaci ha dincorporar en un projecte
com. Necessitam prestigiar lescola com a referent, els docents com a formadors, la idea
desfor individual i collectiu per assolir lexcellncia... si volem tenir un futur de qualitat, amb
un major grau de civisme i solidaritat, i amb una economia ms sostenible, diversificada i
competitiva. Leducaci, en aquest sentit, es configura com un element de cohesi social i un
motor important de leconomia i de la societat en general, de manera que cal reforar la
Formaci Professional en el marc duna economia de serveis altament diversificada i cada dia
ms exigent. Instaurar perodes obligatoris de prctiques dels professionals de lensenyament
de Formaci Professional dins lmbit empresarial i fomentar la Formaci Professional.
Es fa necessari tamb fomentar la cultura de l'esfor entre els joves, aix com dissenyar
estratgies per facilitar laccs a la formaci i mn laboral. Per aquest motiu hem de facilitar
als joves i a les famlies informaci i assessorament sobre temes educatius, laborals i doci.
Hem de procurar que no es quedin al marge dels estudis postobligatoris per qestions no
acadmiques, en aquest sentit promourem el treball en xarxa: serveis socials, educaci,
cultura, habitatge... L'Educaci ha de ser un b accessible per a tothom, sense cap tipus de
discriminaci.
58
La mxima voluntat s la de garantir laccs universal i normalitzat de tots els joves als
recursos, serveis i programes que els facilitin lacompliment de les seves necessitats i
inquietuds, de manera que puguin triar i escollir lliurement i en igualtat de condicions, el seu
projecte de vida. Sha de lluitar contra el fracs i abandonament escolar, lacci educativa ha
daconseguir que tota persona arribi a desenvolupar al mxim el seu talent i habilitats. Per
aix, hem de dotar els centres de professorat i de totes les eines necessries per fer-hi front i
per poder dur a terme lescola inclusiva. En aquest sentit, la qualitat es basar en garantir tant
el capital hum del professorat com tamb les installacions escolars per tal doferir leducaci
en unes condicions dignes, augmentant els recursos necessaris.
Les actuacions que proposam en aquest sentit sn:
-
Pla de millora de lensenyament pblic que prevegi aspectes de modernitzaci

educativa, increment del nivells educatius, construcci dun sistema educatiu inclusiu i
increment del nombre duniversitaris.
Demanar al govern de l'Estat que paralitzi la implantaci de la LOMCE i cercar el
consens amb la majoria de forces poltiques tant d'mbit estatal com autonmic.
Minvar els interins mitjanant les corresponents convocatries doposicions.
Dignificar la funci docent (laboral, formaci...) i elaboraci dun Pla de Formaci
permanent de qualitat.
Impulsar latenci a la diversitat amb augment del pressupost, formaci, equilibri de
rtios, etc.).
Pla de manteniment de centres pblics.
Reconeixement de les APIMA com a associacions dutilitat pblica (promoure mesures
fiscals i de suport a la seva feina).
Gesti democrtica i responsable dels centres pblics (autonomia de centres, consells
escolars, etc.).
Collaboraci en la conciliaci de la vida laboral i familiar (serveis dacollida matinal,
obertura de centres educatius fora de l'horari lectiu...)
Regulaci de les activitats socioeducatives i extraescolars (professionals especialitzats,
reglamentaci i normatives ds...)
Regulaci coresponsabilitat amb Ajuntaments (Oficines municipals descolaritzaci,
ensenyament de persones adultes, projectes educatius de municipi, etc.)
Sha de construir un servei pblic educatiu que empari la totalitat de centres sostinguts
amb fons pblics i els ofereixi un marc destabilitat i seguretat.
Recuperaci dels plans de suport per a l'adaptaci dels alumnes nouvinguts
Augmentar els recursos per a les ajudes a famlies amb fills escolaritzats i augmentar la
dotaci de personal de suport educatiu als centres.
7.2 Un model lingstic integrador i de futur

El model lingstic que defensam s aquell que aposta perqu els alumnes a lacabar el cicle
densenyament obligatori dominin perfectament les llenges catalana, castellana i anglesa.
Aix significa plena capacitat de comprensi oral i escrita, aix com descriure i expressar-se
59
oralment de manera correcta i fluda. Aquest s un repte pel nostre sistema educatiu que
haur de ser flexible i adaptar-se a les possibilitats de cada centre durant un perode transitori
que implicar a tota la comunitat educativa, i que en particular- comportar un reciclatge
progressiu del professorat.
La llengua catalana, per ser la prpia de les Illes Balears i trobar-se en una situaci
dinferioritat de condicions pel que fa al seu manteniment i s social, requereix un tractament
especial per garantir la seva pervivncia. En aquest sentit, el catal tendr la condici de
llengua vehicular del sistema educatiu balear, i es garantir que almenys per curs- el 50% de
totes les matries que simparteixin als centres docents de carcter no lingstic es facin en
aquest idioma. En un primer moment hem de recuperar el Decret de Mnims, clau del model
lingstic, vinculat a una avaluaci anual, per part de la Conselleria dEducaci, del nivell assolit
pels alumnes pel que fa ala plena competncia de les dues llenges oficials. Aquest model,
encara que millorable, garantia uns nivells acceptables de competncia lingstica en les dues
llenges oficials.
Sha de reforar lautonomia de centre en lelaboraci del seu projecte lingstic.
Cada centre tendr autonomia per poder establir el seu rgim lingstic, establint projectes
que hauran de garantir els mnims assenyalats per a la llengua catalana i el domini final dels
tres idiomes (catal, castell i angls). Sha dimplantar aquesta tercera llengua de manera
gradual, prenent com a referent les indicacions de la UIB, que segons lEstatut dAutonomia t
una funci consultiva en aquest mbit;la proposta s que els centres augmentin
progressivament les hores lectives setmanals dedicades a la llengua o llenges estrangeres,
per tal com tamb es podr potenciar el coneixement dun quart idioma als centres docents en
les seves lnies oficials.
Els serveis de Mediaci Cultural, a ms, han de facilitar laccs a la cultura, els costums, la
formaci... a totes aquelles persones que han triat la nostra comunitat com a lloc de
residncia. Sha de treballar des de distints nivells, ja sigui a nivell autonmic com a nivell local
i des de distints mbits o serveis com sn Normalitzaci lingstica, Educaci, Sanitat, Serveis
socials, Cultura, etc. I tot aquest conjunt dmbits ha desdevenir en accions que ajudin a la
creaci de recursos que facilitin la integraci a travs de cursos de catal, guies didctiques per
a conixer les Illes, cursos de formaci laboral, cursos especfics de determinades temtiques,
etc.
7.3 Prestigiar leducaci en un mbit social i econmic complex
A les Illes Balears ens trobam en una situaci que requereix una intervenci decidida ats que
estam a la cua de la prctica totalitat dels indicadors que determinen el nostre nivell educatiu.
Proposam un model educatiu dinters pblic, innovador i de qualitat, el que suposa enfortir
lescola pblica, garantir la llibertat densenyament i modernitzar el sistema educatiu.
En part, aquest fet s degut a la complexa estructura demogrfica i econmica que ens
caracteritza. El turisme i el comer, aix com en el seu moment la construcci, han actuat com
a reclam a molts joves que no han acabat els corresponents cicles formatius i que assoleixen
60
feines poc qualificades. Per altre part la feble diversificaci econmica i poca demanda de llocs
altament qualificats han contribut a frustrar una joventut que tot i la seva preparaci no troba
llocs de feina que compensin el seu esfor. Certament, tot aix sobrepassa les poltiques
educatives que puguem posar en marxa i requereix un canvi estructural en la nostra economia,
aix com la creaci dun valors socioeconmics i culturals que prestigin la formaci com a
element que ha de garantir una major qualitat en els llocs de feina i solvncia en el sistema
productiu del pas. Lexcellncia en la gesti s el futur que hem dassegurar si no volem
quedar desbancats amb el temps.
Les actuacions que en aquest apartat es centraran en:
-
Conscienciar els entorns familiars sobre la responsabilitat en casos dabsentisme, aix com
en la recuperaci dalumnes desescolaritzats.
Incrementar el nombre dalumnes que finalitzen amb xit lensenyament obligatori, aix
com els que finalitzen amb xit lensenyament postobligatori, i sempre amb criteris de
promoci de la cultura de lesfor, el mrit, la motivaci i lexcellncia per mitj duna
legislaci efica que reforci lautoritat de mestres i professors.
Dissenyar un pla de formaci permanent del professorat de qualitat, per tal de garantir la
formaci permanent docent.
Implantar ofertes daprenentatge flexibles, obertes i permanents, que permetin

ladquisici de competncies bsiques de carcter general i sectorial.
Recuperar per ala totalitat dels cicles formatius de tot tipus (FP, ESO, Majors...),
aquellsegment de poblaci que en el seu moment varen abandonar la formaci reglada i
oferir-los alternatives compatibles amb la seva situaci laboral.
Promoure poltiques educatives que garanteixin la igualtat doportunitats, tot evitant

qualsevol tipus de discriminaci per ra de gnere, tnia, orientaci sexual, etc.
Tendir a la inversi del 6% del PIB en educaci, tal com recomanen les principals
institucions internacionals de referncia.
7.4 Reforar leducaci general no universitria

Dacord amb els plantejaments que hem exposar, pel que fa als distints cicles no universitaris
de leducaci general, les actuacions que volem dur a terme sn les segents:
Educaci infantil
-
Donar suport a la xarxa descoletes existents, i augmentar les places pbliques i

concertades dacord amb les demandes.
Introduir els allots als hbits que els han de permetre adquirir coneixements, prestar
atenci, identificar el seu entorn, tenir curiositat per entendre el perqu de les coses, etc.
61
Reforar el paper socialitzador daquests primer cicles i aprofitar-lo per apropar els
alumnes a les tradicions del pas (canons, jocs, rondalles, festes, etc.)
Aproximaci als nmeros i les lletres.
Introduir algunes activitats en angls (directes o enregistrades).
Donar una presncia digna i adequada a l'educaci artstica.
Collaborar en la formaci dels educadors.
Educaci Primria, ESO i Batxillerat

-
Assegurar lautonomia dels centres en el marc de lestabliment dun contracte programa

on sestableixin els objectius acadmics de professors i alumnes.
Garantir una atenci individualitzat als alumnes que presentin dificultats daprenentatge.
Reduir les rtios.
Ampliar loferta formativa per adaptar-les a les possibles sortides laborals.
Facilitar laccs als llibres de text, la seva reutilitzaci i estudiar casos especials en que es
pugui justificar la seva gratutat. Socialitzaci del material escolar.
Generalitzar ls de les noves tecnologies en la prctica educativa, aix com la difusi de

continguts en lnia.
Elaborar material didctic digital i distribuir-ho gratutament entre lalumnat.

Donar una presncia important, i no simblica, a l'educaci artstica dins l'ensenyana
primria, i llevant-li el seu carcter optatiu a l'ESO.
Realitzar programes dintegraci per als alumnes provinents daltres indrets que
comportin problemes de comunicaci per raons culturals o lingstiques.
Repartiment dalumnes provinents de la immigraci per propiciar la seva integraci i

evitar la creaci de guetos.
Intervenir en aquells alumnes que presentin problemes dalimentaci.
Adaptaci i atenci especial per poder integrar els estudiants discapacitats.
Homologar els horaris, jornades i calendaris escolars dels centres pblics i privats
concertats.
Homologar les condicions laborals dels centres sostinguts amb fons pblics (pblics i
privats concertats).
Eliminar lexcs de burocratitzaci de la normativa del sistema.
62
Millorar la preparaci dels equips directius dels centres.
7.5 Formaci Professional

La Formaci Professional s fonamental per poder disposar de tcnics competents en les
distintes branques productives i de serveis. Sovint sha interpretat que el Batxillerat era la via
per accedir a la Universitat i sha menyspreat la Formaci Professional com una via alternativa
de segon ordre. Al nostre entendre aquest s un gran error perqu els pasos punters en
leconomia atorguen en aquest cicle formatiu una importncia cabdal. El problema que sens
planteja s la necessitat dacostar la Formaci Professional als distints sectors econmics, a les
empreses, els professionals o autnoms, que seran els destinataris daquesta formaci perqu
actun duna manera ms coordina i efectiva. La incorporaci dels alumnes de la formaci
professional al mercat laboral s molt ms rpida i efectiva que la resta.
Propostes:
-
Prestigiar la formaci professional com a opci que ha de garantir la consecuci dun lloc
de treball qualificat.
Establir un sistema dinformaci per fer arribar als alumnes les caracterstiques de les
ofertes formatives, aix com les seves possibles sortides laborals.
Establir convenis amb empreses, autnoms, professionals, etc. per tal de dur a terme les
prctiques.
Flexibilitzar les estructures per fer compatible la formaci professional amb els contractes
docupaci.
Fomentar lesperit emprenedor dels estudiants de formaci professional, b perqu

actun com a autnoms o muntin les seves prpies empreses.
Mantenir lnies obertes de formaci per al reciclatge de professionals em referncia a la

incorporaci de les noves tecnologies o procediments productius.
Establiment de centres de recerca i millora vinculats a la formaci professional. Si

correspon, fins i tot, establint convenis o acords de collaboraci amb la universitat i les
empreses.
Vinculaci dels centres de formaci professional al seu entorn territorial, especialitzant-se

en aquelles rees que hi puguin tenir una major demanda.
Propiciar que els alumnes puguin desplaar-se a altres territoris per poder perfeccionar la
seva formaci.
63
Agrupar la formaci professional en centres insulars unificats segons criteris territorials.
7.6 Universitat
La universitat ha de ser el centre estratgic per redrear el pas i contribuir a la seva millora
qualitativa. En ella shi concentra el coneixement, lestudi i la recerca, i es dna formaci a les
persones que duna o altra manera hauran de dirigir o gestionar les nostres infraestructures
econmiques, socials i culturals. A ms la universitat ha de ser un dels motor qualitatiu de
leconomia. A molts pasos el seu pes directe te un reflex considerable en el seu PIB, en el cas
de les Illes Balears encara estam molt lluny daconseguir-ho, per si volem un creixement
qualitativament significatiu hem dapostar per tot el valor afegit que pot comportar la
universitat com a centre de recerca i dexperimentaci conjunta tant amb els sectors
productius pblics com privats.
A les Illes Balears disposam duns ndexs acadmics molt baixos, fruit del mal endmic que
arrossega el nostre sistema educatiu i socioeconmic. Aix afecta tant al nombre destudiants
universitaris com de titulacions que es poden cursar a la nostra comunitat. Molts daquests
han doptar per desplaar-se a altres territoris, especialment el Principat, el Pas Valenci i
Madrid. Juntament amb la UIB i algun centre privat de carcter superior, la major parts
destudiants universitaris ho fan a travs de la UOC i de la UNED per la qual cosa en el nostre
cas adquireix una especial rellevncia leducaci a distncia.
Les actuacions que presentam pretenen poder contribuir a la millora de lorganitzaci i la
competitivitat dels nostres centres universitaris, aix com a incrementar la seva notorietat, tant
en lmbit interior com extern o internacional. En tot cas, aquestes lnies hauran de ser objecte
de consens amb el mn acadmic pe tal de generar les sinrgies desitjades.
Les nostres propostes sn:
Establir lligams entre els plans de formaci de l'Administraci pblica, tant autonmica
com local amb la UIB, per tal d'aconseguir sinergies que suposaran la millora del fet
educatiu en general.
Millora general del finanament pblic universitari mitjanant loptimitzaci del sistema
de contracte programa. Complementriament incorporar lnies de finanament privat a la
universitat per establir sinrgies en lestudi a recerca de determinats elements que puguin
reportar beneficis als sectors empresarials locals o forans. Tendir cap a lautofinanament
universitari.
Pla dinversions en infraestructures i manteniment o reconversi de les actuals.
Garantir la presncia de les opcions universitries a Menorca i Eivissa, i ampliar les seves
prestacions dacord amb les demandes i especificitats de cada una daquestes illes.
64
Reforar el paper de les noves tecnologies en la docncia universitria i en la recerca, per

tal doptimitzar recursos, ser ms efectius, difondre els coneixements entre la comunitat
educativa i cientfica, i estar presents en lmbit global.
Propiciar laugmentar el nombre de titulats superiors que es dediquen a la recerca en

lmbit universitari, especialment en aquelles rees del coneixement que es vinculin als
sectors econmics ms rellevant, aix com en les activitats sanitries, socials o dels camps
de les humanitats. Formar als docents per aprofundir en les lnies de recerca.
Incorporar el mn universitari balear en les xarxes de recerca que es duen a terme en

altres mbits universitaris dEuropa i la resta del mn.
Apostar per un mbit densenyament superior que comporti lhomologaci de titulacions

en el si de la Uni Europea i altres estats conveniats. Ttols de grau i post grau.
Incrementar la possibilitat daccs a beques, tant pels estudis en centres locals com
dintercanvi amb altres universitats europees.
Propiciar la incorporaci a la universitat dels majors de 25 anys, als desocupats, etc.
Fomentar l'UOM (Universitat Oberta de Majors) i impulsar al mxim l'Envelliment actiu.
Promoure la creaci duna residncia universitria en el centre de Palma i la plena

utilitzaci dels espais universitaris de la ciutat com ara la Riera o lEstudi General Lulli.
Potenciar les escoles de llenges a les universitats, amb especial incidncia en la

capacitaci del personal i alumnes en nivells C1 o B2 en el marc europeu de llenges.
Garantir lautoritat i referncia de la Universitat de les Illes Balears sobre la llengua

catalana davant totes les administracions, tal i com marca lEstatut dAutonomia; aix com
el seu us generalitzat com a llengua acadmica.
Suport a les associacions duniversitaris illencs a lexterior.
Actuaci de la universitat com a dinamitzador dels centres la ciutat o municipis en els

quals hi tengui incidncia directa (conferncies, exposicions, congressos, simposis, etc.).
Collaboraci entre la universitat i els centres de secundria o densenyana especialitzada

per a la millora de les distintes matries curriculars que shi ensenyen. Reciclatge de
professorat, actuacions conjuntes en els cicles acadmics, posada en marxa de msters,
etc.
Propiciar la implantaci dels estudis de medicina.
Potenciar l'ensenyament a distncia com a clau de l'aprenentatge durant tota la vida.

65
Establir collaboracions amb altres universitats presencials o on-line de prestigi.
7.7 Intercanvis educatius

Una societat globalitzada com lactual requereix que les persones coneguin altres indrets,
formes de pensar i entendre la vida a partir de lexperincia educativa. s bo que els nostres
estudiants coneguin altres comunitats o pasos i que alumnes daquests altres llocs tamb ens
coneguin. To aix ens refora i fa es produeixi un enriquiment mutu.
Per aix volem:
-
Incentivar tots els mecanismes disponibles, amb altres governs, administracions o centres
docents que estiguin disposades a dur a terme programes dintercanvi, b amb el suport
de les institucions europees o al marge daquestes.
Donar a conixer anualment totes les ofertes existents en aquest mbit amb les seves
caracterstiques.
Contribuir a compensar els costos dels intercanvis quan les circumstncies ho justifiquin,
mitjanant lestabliment duna lnia de beques.
Prioritzar lintercanvi amb pasos de parla anglesa per reforar el coneixement daquest
idioma.
7.8 Infraestructures educatives: disponibilitats i necessitats

Disposar de centres suficients i adequadament dotats, amb totes les infraestructures, s un
objectiu fonamental per garantir una educaci de qualitat, dacord amb els estndards dels
pasos del nostre entorn europeu i el nostre nivell de renda per cpita. Per aix resulta difcil
concebre que encara avui hi hagi alumnes que reben la seva formaci en aules prefabricades,
no disposin de calefacci o que estiguin mancants dels materials adequats per poder fer el
seguiment de les distintes assignatures. La modernitzaci dels centres, aix com dels recursos
pedaggics de qu disposen, s fonamental pel bon desenvolupament de les taques que duen
a terme. Daquesta manera es promouran les segents actuacions:
-
Construcci i ampliaci de centres docents dacord amb la demanda existent. Revisi de la

planificaci a curt i mitj termini.
Garantir la qualitat i el manteniment dels edificis destinats a la docncia; garantir el seu

bon estat: reformes, pintura, equipaments, mobiliari, banys, etc.
66
Mantenir lobertura dels establiments docents entre el 8 hores i les 20 hores, per tal que
aquests puguin actuar com a centres dinamitzadors de lactivitat educativa i formativa del
seu entorn.
Incorporaci progressiva de les noves tecnologies en la prctica de la docncia mitjanant

ls regular de pissarres electrniques, ordinadors, tauletes, etc. aix com el maneig de
qualsevol dels recursos que impliquen els mitjans telemtics o audiovisuals.
Equipar degudament els espais destinats a lestudi com biblioteques tant amb els mitjans
tradicionals com amb els vinculats a les noves tecnologies.
Potenciar les infraestructures esportives (gimnasos, pistes datletisme, piscines...); sales

dexperimentaci com laboratoris, colleccions dhistria natural, dantropologia...; espais
destinats a les arts escniques i musicals; zones doci i lleure, etc.
Reforar els serveis de menjadors i de transport pblic, amb atenci especials per als
alumnes que presentin problemes socioeconmics.
Millorar les installacions educatives de l'IES Centre de Tecnificaci Esportiva de les Illes
Balears.
7.9 Formaci continua

La vida moderna implica que les personen tenguem la necessitat dadquirir nous
coneixements, perfeccionar els que ja tenim o, simplement, formar-nos en matries que ens
reporten relacions socials. La formaci no acaba amb lobtenci duna titulaci, sin que s
una tasca permanent que ha dacompanyar al model dexcellcia que volem per a la nostra
societat. Aix sha de fer de manera tal que ens permeti complementar, en molts casos, feina i
formaci. Les modalitats evidentment variaran segon els camps laborals, per en tot cas des
de les institucions shauran de posar tots els mitjans per reconixer aquestes lnies formatives,
i garantir-ne la qualitat sempre i quan vagin acompanyades duna acreditaci o titulaci
reconeguda. En aquest cas es podran establir els suports econmics o logstics que es
considerin pertinents dacord amb lestabliment dun pla estratgic de formaci dels agents
pblics, socials (tercer sector) o privats.
Tamb seran objecte de consideraci i suport les activitats formatives generals, la finalitat de
la qual tenguin un objectiu cultural o especfic, s a dir les que se centren en disciplines que
milloren la nostra vida quotidiana o responen a inquietuds personals o collectives.
Millorar la formaci, per aix urgeix una major presncia de langls en la vida curricular de
lalumnat, aix com limpuls de les noves tecnologies de la informaci en el marc escolar.
67
7.10 Els ajuntaments i leducaci

Leducaci s un fet clau de la nostra societat, que creiem que hauria dimplicar tots els agents.
s per aix que pensam que s necessria i que ha de ser fluida la relaci entre els ens locals,
comarcals i autonmics.
La nostra actuaci en aquest sentit passa per:
- Definici dun marc de cooperaci i cogesti efica que, ms enll de la necessria precisi de
funcions i competncies de cada Administraci, permeti impulsar un procs de
coresponsabilitat competencial.
- Impuls de les oficines municipals descolaritzaci.
- Impuls de programes de transici escola-treball.
- Impuls del projectes educatius de ciutat i/o municipi.
- Ordenaci i impuls de les escoles de msica i ensenyaments artstics, tamb deducaci de
persones adultes.
- Obertura de centres en horari no lectiu amb projectes dactivitats extraescolars i oci de
qualitat.
7.11 Escoles de msica, conservatoris i ESADIB
Amb la llei anomenada Llei Montoro del Govern Central (si saprova) lleva competncies
municipals als ajuntaments, entre elles les deducaci, la qual cosa afectaria a les escoles de
msica que deixarien de fer la seva tasca, formar joves msics. Les escoles de msica fan
estudis reglats i no reglats, estudis complets Elementals i els primers cursos dEstudis
Professionals, la qual cosa fa que no shagin de desplaar els estudiants al Conservatori. De les
escoles surten estudiants per seguir la resta destudis al Conservatori (el qual tamb li
afectaria), i per incorporar-se a les agrupacions musicals que pot tenir cada municipi com:
banda de msica, agrupaci coral, musica tradicional, i altres.
La Conselleria dEducaci, a dia davui, encara no sha pronunciat, i no pareix que tingui
qualque pla per suplir el buit que poden deixar les escoles. A ms moltes escoles municipals de
msica sn gestionades per associacions dels municipis per encomanes de gesti dels propis
ajuntaments.
Per altra banda hem de pensar que a les Illes hi ha ms de trenta bandes de musica, cada una
amb la seva respectiva escola, i ms de trenta escoles ja que no totes tenen banda de msica.
La quantitat dalumnes que quedarien sense poder seguir els estudis musicals es gran, la rtio
dalumnes per escola es mou entre un minin 100 i ms de 200. Els ms perjudicats serien en
primer lloc els estudiants i desprs les agrupacions, principalment les bandes de musica, si no
68
hi ha escoles no hi ha msics per anar a les bandes. El futur de les bandes a mig i llarg termini
seria incert, com la resta de formacions musicals.
Propostes correctores:
Hi pot haver diferents opcions dependr de la flexibilitat de la llei, aqu nhi ha 3 que poden ser
les ms viables, per no definitives.
1. Cedir les competncies als ajuntaments que ho sollicitin i que vulguin seguir amb la gesti
de lescola.
2. Fer un conveni entre Ajuntament i Conselleria, de gesti compartida
3. Fer per part de la Conselleria una xarxa descoles, per comarques o agrupaci de
municipis, tenint en compte el nombre dalumnes.
Conservatoris i ESADIB
Actualment les escoles de msica reconegudes per la Conselleria dEducaci, imparteixen els
estudis elementals i els primers cursos destudis professionals anomenats PREP (aquest pla
destudis PREP s un sistema alegal ja que la llei actual deducaci no permet exmens de
msica lliures). Els estudis elementals es fan integrament en les escoles i els professionals
sestudia a les escoles per, cada tres mesos hi ha un examen al conservatori, la qual cosa
suposa desplaament i per acabar-los, els dos darrers cursos shan de fer integrament en el
conservatori professional. Aix suposa que molta de gent comena per no acaba, la
conseqncia daix es que hi ha menys alumnes pel conservatori superior.
Propostes correctores:
1.
2.
3.
4.
Potenciar l'homologaci dels estudis de grau professional d'alguns municipis

Fer un estudi de la viabilitat del projecte, (escoles de msica, pressupost, alumnes,
professors, installacions)
Els conservatoris poden ser de carcter municipal, autonmic, etc.
Augmentar l'oferta d'estudis en el Conservatori Professional.
Per crear un conservatori no es necessari fer cap construcci, qualsevol escola de musica es
pot convertir , si es tenen els requisits que exigeix la llei (alumnes, professors, metres de les
installacions).
Volem una Escola Superior d'Art Dramtic (ESADIB) de prestigi, que formi als futurs
professionals del sector, per aix hem de dotar-la dels pressuposts necessaris i professorat per
garantir la eficcia dels seus programes docents.
69
8. CULTURA
8.1 Cultura i gesti institucional
El PI coneixedor del qu s la cultura i de la situaci poltica actual vol actuar com a factor
integrador de tots i es proposa recuperar un context favorable per a les diferents
manifestacions creatives que conformen el nostre patrimoni com a poble.
La cultura prpia daquestes illes, que al llarg dels segles ens ha acompanyat, s l'element que
ens identifica i vertebra la nostra identitat en un mn cada cop ms obert i globalitzat. Tot aix
fa necessari que els poders pblics de les Illes Balears hagin dactuar per reforar els elements
de la cultura prpia, per tal de garantir la seva permanncia i activar aquells mecanismes de la
societat civil i les conscincies de les persones que les han de mantenir vives i dinmiques.
La divulgaci del nostre patrimoni cultural, tangible i intangible, t un doble vessant, per una
part el dret que tenim de conixer quins sn els nostres valors, tradicions, signes d'identitat,
histria, creences i coneixements, que ens serveixen per saber d'on venim i expliquen la nostra
forma de pensar, sentir, actuar... i projectar-los cap al futur i la modernitat. I laltre com a
dinamitzadora i factor multiplicatiu per a la nostra economia, degut l'inters cada vegada ms
gran que desperta entre els nostres visitants el turisme de caire cultural.
El Govern de les Illes Balears, en aquest cas t un paper dinamitzador de la promoci exterior i
participa en multiplicitat dinstitucions vinculades a leducaci i la cultura. Fins ara aquesta
gesti ha estat sempre relegada a un segon plnol i creiem que no sha desenvolupat el
potencial que des de la instituci es t com a ens integrador i dinamitzador del sector.
Dins daquest marc assumim el comproms de fer arribar la projecci dels nostres creadors i
artistes a tot el nostre mbit cultural, aix com a activar la seva projecci internacional quan
correspongui.
Els consells insulars sn les institucions amb ms competncies i amb ms infraestructures o
pressuposts al seu abast per a coordinar-se amb els municipis i els mbits que han dactuar
com a impulsors de les distintes manifestacions culturals de proximitat.
El Pi ha d'agafar el tim de la gesti cultural dels ajuntaments i dels consells amb una visi
dinmica de la gesti de les indstries culturals i creatives (tal com les classifica lUNESCO).
Volem establir un marc de collaboraci entre les institucions i les entitats que funcioni de
manera coordinada i que garanteixi que els projectes o ajuts que semprenguin o es prestin
reverteixin de manera fefaent en lmbit cultural de la societat.
Volem una visi global i coherent de la cultura que potenci el patrimoni cultural i natural, les
arts visuals, les presentacions artstiques i celebracions, el sector editorial, i els mitjans
audiovisuals i interactius allunyant-nos per sempre de l'intent d'homogenetzaci de la nostra
cultura exclusivament a l'mbit popular o familiar. Entenem que la cultura genera riquesa en
el sentit ms ampli de la paraula.
La cultura, tamb, ha dintegrar-se com a element educador diari i no es pot oblidar la part
educativa dels programes que es liderin.
Les poltiques culturals no han de ser sectries o exclusivistes, i no poden oblidar una
participaci coordinada dels sectors privat i aix com del tercer sector (ens sense nim de lucre
70
i collectius ciutadans) que generen un ampli teixit productiu i de serveis complementaris que
en la darrera legislatura ha patit retallades molt severes. Tampoc poder oblidar compromisos
com labaixada de lIVA cultural fins a uns mnim com a element dinamitzador de la Cultura.
Invertir en cultura s invertir en el futur.
De la importncia que adquireixen avui els processos de concepci, disseny, implementaci i
seguiment de les poltiques pbliques de foment de les industries culturals y creatives1,
proposam:
-
Concebre el sector cultural i les seves indstries de les Illes com a ens generador de
riquesa en el sentit ms ampli de la paraula.
Protecci del patrimoni material i immaterial.
La creaci dun frum de coordinaci interinstitucional per al foment de la cultura i de

les indstries culturals i creatives. Fomentant lintercanvi de producte de qualitat entre
municipis i illes.
Potenciar el turisme cultural.
La participaci a programes dinvestigaci i foment de la cultura i les industries

culturals. Creant una oficina de finestreta nica per a la gesti dajudes i convenis.
La creaci, gesti i implementaci de programes estratgics en els mbits de la cultura

balear, mitjanant pactes entre tots els agents culturals i les institucions.
Potenciar el protagonisme de la gesti cultural amb les entitats, associacions,

fundacions, promotors, particulars, etc.
Potenciar i implementar grans esdeveniments culturals a les Illes Balears i intercanvis

de productes culturals de referncia internacional.
Entendre i treballar per a que la cultura tingui un espai molt ampli de divulgaci i
promoci mitjanant les TICs.
Democratitzaci i accs a la cultura. Mitjanant daccions que fomentin laccs a la

cultura sota els principis de leconomia social.
Crear una vertadera cultura de mecenatge a les nostres illes.
Posar en valor les activitats culturals i de divulgaci de la UIB.
8.2 Cultura universal i prpia

Llengua, obertura i integraci
La interrelaci entre les cultures territorials i les cultures hegemniques s avui ms forta que
mai grcies a les noves tecnologies de la comunicaci que estan dibuixant un nou concepte
1
Convenci UNESCO Poltiques culturals
71
ms plural de globalitzaci. Al costat de la cultura anglosaxona, com a ciment unificador de la

cultura occidental, hi coexisteixen els vells referents dels grans estats europeus cada vegada
ms condicionats pel pluralisme multitnic de les seves poblacions i dels pasos petits
emergents.
A les Illes Balears hem passat en poques dcades duna societat homognia a una muni de
persones provinents de pobles i nacionalitats diverses. La llengua i la cultura prpies han cedit
pas a una societat complexa que ha de trobar frmules de convivncia. En aquest mbit de
globalitat i pluralitat, i en el qual la cultura castellana actua com a referent de lEstat i bona
part de la poblaci actual, hem de trobar els mecanismes dequilibri per defensar els interessos
individuals de totes les persones i alhora garantir el futur dall que ens s propi i que ens ha
identificat culturalment al llarg dels temps com una societat dinmica, emprenedora i creativa.
Per tal de garantir la nostra pervivncia s fonamental la collaboraci entre les institucions,
corporacions, mitjans de comunicaci, mn acadmic, entitats, etc. de les comunitats
autnomes o territoris de llengua i cultura catalana, fent necessria la promoci i
implementaci de poltiques culturals i projectes comuns atesos els vincles que ens uneixen,
tot respectant les especificitats mallorquines, menorquines, eivissenques i formentereres.
-
Reincorporaci de les Illes Balearsa lInstitut Ramon Llull per reforar la promoci
internacional de la nostra llengua i cultura.
Retornar el vertader sentit de lInstitut dEstudis Balerics de recerca i promoci.
Creaci dun espai de cooperaci entre els distints territoris de parla catalana per
coordinar les poltiques de foment de la cultura prpia.
Compartir experincies dintegraci de collectius provinents daltres pasos i cultures.
Fomentar els intercanvis culturals i lingstics entre la poblaci balear de distints

orgens.
Cultura popular
La cultura popular est associada a les arrels dun poble. En ella no tant sols shi vinculen actes
qualificats de folklrics, com poden ser els vestuaris tpics, la msica i la dansa tradicionals
(canons, ball de bot, etc.), les festes tradicionals, la gastronomia, etc. sin tamb construeixen
tota una srie de referents mitolgics, religiosos, poltics, econmics o lingstics que ens han
anat configurant al llarg dels segles. En lpoca de la globalitzaci, de la despersonalitzaci de
la gent i dels territoris, conv saber qui som i guardar lherncia dels nostres avantpassats en
tot all que ens dna fisonomia prpia.
Totes les cultures i pasos del mn, per avanats que siguin, sn conscients de la importncia
de mantenir aquests trets, i nosaltres els protegirem i fomentarem.
Aix donarem suport a:
-
Les festes populars tradicionals (foguerons, cavalls, benedes, etc.) i als grups de ball
de bot o de pags, propiciant la creaci i manteniment de grups, ballades populars,
72
escoles de ball, etc. Als glosadors, cantadors, grups de dimonis, gegants, i altres
bestiaris que els acompanyen.
-
Als esports populars, com el tir de fona.
A la continutat en la formaci en la msica tradicional i el seu estudi.
A les tradicions gastronmiques, b fomentant la cuina tradicional entre la poblaci,

en la restauraci, en lhoteleria, etc.
Comer de productes artesanals. Promourem un nic segell turstic que ho garanteixi.
Als artesans i a la seva promoci dins els principals circuits turstics i mercats.
A les denominacions dorigen i els seus consells reguladors.
8.3 Patrimoni cultural i natural, arqueologia i museus

Patrimoni
Les Illes Balears atresoren un dels patrimonis naturals, histrics i artstics ms significatius de la
Mediterrnia. Des de les cultures talaitiques i els seus antecedents a la modernitat, passant
pel gtic i el barroc, el nostre patrimoni requereix una srie dactuacions per posar-lo en valor i
garantir la seva conservaci i manteniment en ptimes condicions. Sovint sassocia el
patrimoni a vell i sense valor quan realment s tot el contrari i s un element generador de
riquesa cultural i econmica.
Al mateix temps, la riquesa del patrimoni natural s pals amb reconeixements i mbits de
protecci com el Patrimoni de la Humanitat de la Serra de Tramuntana, la Reserva de la
Biosfera a Menorca, el Parc Natural de Cabrera i un llarg etctera.
Desgraciadament la sensibilitzaci de la gent respecte del valor patrimonial a les Illes Balears
s baix, la qual cosa ens ha dut a la seva destrucci davant la pressi de lespeculaci
urbanstica en molts de casos.
En aquest mbit proposam:
La protecci i divulgaci del patrimoni natural2.
Potenciar el patrimoni histric i artstic de les Illes Balears.
Potenciar els programes de manteniment i la restauraci del patrimoni histric.
Potenciar les activitats dels jaciments arqueolgics com Puig des Molins, cultura
talaitica i altres, propiciant la divulgaci i coneixement de les troballes. Garantir la
permanncia a les illes de les restes trobades.
Veure programa de medi ambient
73
Potenciar la protecci i coneixement del patrimoni eclesistic per tal de garantir el

manteniment (esglsies, convents, oratoris, obres pictriques i escultriques, etc.).
Millorar el suport institucional per facilitar la seva conservaci de patrimoni catalogat

protegit de propietat privada.
Divulgar el coneixement i el valor patrimonial mitjanant jornades formatives, edici

de publicacions, etc.
Garantir el manteniment a Balears de les principals colleccions de les Obres Socials.
Museus i pinacoteques
A les Illes Balears existeix una important xarxa de museus de titularitat pblica i privada que
ofereixen una ampla visi de la nostra histria i compten amb fons molt valuosos. Molts
daquests centres shan anat actualitzant i modernitzant al llarg daquests darrers anys per
imperatiu legal.
Ats que hi ha mltiples titulars i ens que els gestionen, trobam que fa falta una poltica ms
integradora, per a la seva coordinaci i promoci conjunta.
A ms els museus han de fomentar els programes educatius dins el seu dia a dia, com a espais
multidisciplinars relacionats amb els seus fons.
En aquest terreny volem activar les segents actuacions:
-
Transferir a la Comunitat Autnoma la titularitat dels museus estatals que gestiona i

aconseguir una dotaci pressupostria i de personal adequada.
Modernitzar les estructures dels museus pblics; i adaptar-los definitivament a la

legalitat vigent.
Promoci conjunta dels museus de les Illes Balears, pblics i privats.
Acords amb centres de prestigi internacional per a exposicions itinerants.
Definir un marc de collaboraci entre els museus i els centres docents per
complementar les seves activitats formatives.
8.4 Arts visuals

La pintura, lescultura o la fotografia, aix com la resta de muntatges contemporanis que
caracteritzen la creativitat artstica del les Illes Balears mereixen tot el nostre suport i estmul.
Les activitats pbliques i privades de galeristes o de collectius artstics que shan anat
organitzat han posat de manifest la salut daquest vessant cultural i el dinamisme econmic
que comporta.
74
La crisi econmica que patim, aix com la incorporaci de les noves tecnologies pel que fa a la
promoci i difusi artstica suposen tot un repte que les institucions han dajudar a superar
cooperant amb el sector privat.
Per aix cal:
-
Promocionar als artistes visuals i contribuir a la seva consolidaci en el panorama illenc

i exterior.
Restablir amb els collectius professionals del sector uns Premis autonmics dArts
Visuals dignes i que serveixin de vertadera finestra promocional als seus guanyadors.
Establir actuacions de foment de la cultura darts visuals, amb estudis i seminaris.
Potenciar els estudis artstics postobligatoris (batxillerat darts plstiques) i superiors.
Fomentar el concepte de lart com una eina social i educativa, amb projectes
multidisciplinars a sales i entitats culturals municipals que donin valor afegit a les
intervencions i obres.
Revisar els discursos artstics de les colleccions de titularitat pblica i fomentar-ne la

dinamitzaci.
8.5 Sector editorial, arxius i biblioteques

El sector editorial imprs i digital ha sofert molt la crisi, creiem en la seva potenciaci com a
suport de la creaci i divulgaci de la cultura. Al mateix temps ledici de revistes, peridics o
altres suports digitals de foment de la lectura ha de tenir un recolzament.
Ls de les biblioteques ha decaigut, i aquests espais necessiten una revisi conceptual del seu
s i servei, a ms de la correcta dotaci de personal, infraestructures i fons.
Per altra banda els arxius contenen la documentaci corresponent al nostre passat. Les
actuacions aniran encaminades a garantir el seu manteniment i bon estat, aix com a la
digitalitzaci i divulgaci dels seus continguts, facilitant la feina als estudiosos que hi treballen.
Treballarem, entre daltres, en:
-
Ajudar al sector editorial imprs i digital illenc en totes les seves disciplines.
Fomentar la creaci de publicacions municipals o culturals peridiques.
Definir un mapa integrat de biblioteques a les Illes Balears, atesa la diversitat de

centres, criteris i fons.
Revisar la dotaci de personal i mitjans per a les biblioteques i arxius de titularitat

pblica.
75
Potenciar el coneixement dels arxius, facilitant-me el seu accs i coneixement dels

seus fons.
Al mateix temps, tant a biblioteques com a arxius, potenciarem les activitats

complementries que ajuden a dinamitzar aquests espais.
8.6 Representacions artstiques. Arts escniques i msica.

Arts escniques
Les manifestacions teatrals sn referents necessaris per poder expressar la nostra realitat amb
un relat propi. La societat actual s bsicament audiovisual i les Illes Balears si no disposen
duns recursos escnics en els quals es vegin reflectides no seran percebudes per la gent com
una societat amb nima prpia.
A les Balears hi ha una gran tradici darts escniques i consideram que tenim un sector amb
capacitat productiva consolidada, que ha de poder canalitzar adequadament els seus
productes, optimitzant els recursos existents, potenciant-ne els valors, millorant la formaci i
que ha de disposar dels canals necessaris que facin arribar al pblic les seves propostes.
-
Reforar el batxillerat darts3 i ampliar-ne loferta
Reforar el paper de lESADIB i els conservatoris.
Propiciar lnies alternatives de formaci, b a travs de les activitats dels centres

docents, dels ajuntaments o de centres privats dedicats al teatre o arts escniques.
Crear un vertader Circuit interinsular darts escniques, amb ajudes i programaci

adequada al sector.
Fomentar lintercanvi teatral entre els distints territoris de parla catalana (iniciativa
Antoni Maria Alcover).
Redefinir el Circuit dArts Escniques de Mallorca i treballar-hi amb el sector.
Redefinir el paper del Teatre Principal de Palma, com a centre de referncia. I la

qualitat de les seves temporades.
Fomentar les coproduccions entre illes.
Reforar les fires teatrals i darts escniques de referncia.
Millorar la programaci dels teatres a les Illes, dotant-los dels mitjans econmics i
humans adequats per a dur-la a terme.
Recuperar l'Anuari Teatral de les Illes Balears coordinat per la UIB
Veure programa educaci
76
Formar part dels principals circuits nacionals, estatals i internacionals darts

escniques, fomentant lintercanvi i programaci de les seves propostes.
Ajudar a difusi externa dels professionals i productors balears.
Potenciar les disciplines menys comunes de les arts escniques (teatre de carrer, circ,
etc.)
Donar suport genric als grups amateurs i a espais privats dexhibici.
Msica
Les distintes disciplines musicals sn fonamentals per mantenir els nivells de desenvolupament
culturals que merita a una societat com la nostra. Lampli nombre de formacions, de grups
professionals i amateurs, i lestimaci ciutadana impliquen la necessitat de tenir programes
acurats per al seu foment.
En aquest camp les nostres actuacions aniran encaminades a:
Fomentar els dos conservatoris4 (Professional i Superior) i ampliar la seva oferta

formativa.
Mantenir el batxillerat musical perqu els estudiants del conservatori puguin

compaginar els seus estudis
Millorar la dotaci i implantaci a totes les illes de la programaci de la Orquestra

Simfnica de Balears i dels seus projectes.
Avaluar la creaci d'una nova Orquestra Jove de les Illes Balears, com a segona
orquestra simfnica titular, per a poder acollir a nous titulats i com a primera
experincia professional.
Crear beques a l'Orquestra Simfnica de Balears per a estudiants del Conservatori

Superior.
Potenciar la formaci de grau elemental musical a les escoles.
Donar suport genric a les bandes municipals i associacions musicals, en les seves
activitats mitjanant la Federaci Balear de Bandes de Msica i Associacions Musicals.
Impulsar els grups de Pop rock i msica illencs; facilitant llocs per als seus assajos i
actuacions. Prioritzar els grups illencs i del nostre mbit cultural en les contractacions
en festivals i festes.
Veure programa educaci
77
8.7 Mitjans de comunicaci i audiovisuals

Els mitjans de comunicaci sn fonamentals per la creaci o el manteniment dels vincles
duni dun poble, en bona part ens defineixen els referents culturals, a ms dapropar-nos al
seguiment de lactualitat que ens envolta. Hores dara a les Illes Balears la prctica totalitat
demissores de rdio i televisi i bona part de la premsa escrita- sn fetes a Madrid, en
llengua castellana i amb continguts que ignoren la realitat balear. Per les administracions
pbliques autonmiques ha de ser un objectiu compensar aquesta situaci, garantint que
podrem disposar duna oferta complementria prou solvent i qualitativa tant en continguts
especfics com en ls de la llengua prpia. Aix ha de servir per estimular els agents pblics i
privats al nostre territori, aix com daquells altres que comparteixen una situaci semblant a la
nostra, i adoptar les mesures que recondueixin loferta per tal de garantir els drets de la
ciutadania balear com a poble amb una identitat prpia.
Per altra banda, les nostres Illes sn un plat de televisi i cinema meravells i hem de
consolidar la nostra posici al mercat audiovisual oferint-nos amb garanties al sector.
Tamb els sector audiovisual vinculat a les noves tecnologies com l'animaci i videojocs, ha
demostrat que t molt de potencial a les nostres Illes i universitat.
Les mesures que simpulsaran sobre els mitjans pblics, bsicament seran:
Desenvolupar la Llei del Consell Audiovisuals de les Illes Balears5, i accelerar la seva
posada en marxa per tal de garantir el compliment del model audiovisual autonmic.
S'ha de garantir el futur d'IB3 amb un pressupost ajustat i controlat.
Establir un Consell de Direcci i una direcci plural i independent triada per majoria
qualificada pel Parlament.
Crear un consell professional d'informatius tal com existeixen a TV3 i TVE
Reestructuraci de la rdio i televisi autonmica (IB3), aix com de lEns que la gestiona,
per tal daugmentar el seu esperit de servei pblic, la transparncia en la seva gesti i
control pressupostari, garantir el pluralisme poltic i social, aix com el rigor en les seves
informacions, la professionalitzaci dels seus empleats, la qualitat dels seus programes i
ls correcte i formal de la llengua catalana, que ser la vehicular, en les seves emissions.
Donar vida a tot el fons de l'antiga Televisi de Mallorca i posar-ho a disposici de la

ciutadania, cedint els seus continguts a IB3.
Garantir a Balears la recepci ntegra de les principals emissores de rdio i televisi en

llengua catalana pbliques o privades, aix com l'emissi recproca d'IB3 TV i IB3 rdio en
La Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears
78
aquests territoris. Creaci dun espai comunicacional compartit amb els territoris de parla
catalana que garanteixi lintercanvi daquestes emissions en TDT i FM, a ms dInternet.
Fer servir les freqncies de TDT locals i insulars avui desaprofitades per garantir aquest
objectiu.
-
Recuperar les desconnexions informatives locals a cada illa, com van existir fins 2010, tant
a la Rdio com a la Televisi per a la informaci exclusiva i de proximitat de cada illa.
Suport a les iniciatives privades o dassociacions per a la posada en marxa o manteniment

de projectes de rdio, televisi, premsa escrita, webs informatives, etc. que prenguin com
a referncia les illes Balears i facin s preferent de la nostra llengua.
Suport genric a la premsa forana. Gesti de la disponibilitat de freqncies

radiofniques. Possibilitar que els mitjans balears puguin estar a totes les plataformes
digitals vinculats a les noves tecnologies de comunicaci.
Estimular les productores de les Illes Balears perqu reprenguin el cam dxits detapes
anteriors en els mitjans autonmics i locals. Vincular-hi la producci dels canals de rdio i
televisi autonmics, insulars i locals.
Convidar a empreses audiovisuals de fora perqu facin servir les Illes Balears com a plat
o referent de les seves produccions per als mercats exteriors, mitjanant els ens pblics
facilitadors, amb la qual cosa no tant cons contribuiran en la dinamitzaci de les
productores locals, sin que tamb promocionaran les Illes com a destinaci.
Potenciar l'Arxiu de so e imatge de Mallorca i altres.
Crear la filmoteca de les Illes Balears.
Donar suport genric a creadors de noves disciplines: animaci, videojocs, etc.
79
9. ESPORTS
9.1 Esports i activitat fsica
Ms que lesport com espectacle, el qual forma part de la graella dels mitjans de comunicaci
com a referent, la nostra fita s incentivar la seva prctica. Els poders pblics, i la iniciativa
privada, durant aquests darrers anys han contribut a posar en marxa un ampli dispositiu
dinstallacions que han transformat de manera radical la prctica de lesport a les Illes Balears.
Els ajuntaments, els consells, el propi Govern -i els centres docents- sn responsable duna
important xarxa que ara t com a prioritat la seva bona gesti, manteniment i sostenibilitat per
tal de garantir la qualitat dels serveis oferts. Lobjectiu s la prctica sana de lesport entre la
societat dacord amb una srie de lnies especfiques que requereixen tractaments
diferenciats:
Esport amateur
Es potenciar de manera generalitzada entre la poblaci, b sigui en espais pblics,
installacions municipals, gimnasos pblics o privats, etc. b sigui de manera lliure o a travs de
monitors i cursets o associacions. Es tendr especial atenci en els collectius especials, com la
tercera edat o daltres que requereixin atencions especials. Es promouran actes o
manifestacions pbliques per tal de reforar la prctica entre els seus participants i el pblic en
general, aix com la utilitzaci d'espais no convencionals per dur a terme activitats fsiques
populars.
Esport escolar
A ms de l'educaci fsica com assignatura escolar es promouran les prctiques esportives en
els centres escolars fora de les hores lectives, aix com la creaci de clubs, associacions, etc.
vinculades als centres docents, per tal de sistematitzar la prctica esportiva entre els alumnes.
Es procurar reforar els valors de la cultura lesport mitjanant campanyes entre els alumnes
pel que fa a les idees de lesfor i el treball en equip. Les AMIPAS seran fonamentals per a la
promoci de les activitat fsic-esportives.
Esport universitari
La Universitat ha de tenir una doble funci des del punt esportiu: Per una part ha de promoure
la prctica dels membres daquesta comunitat a travs de les seves installacions i
infraestructures, b a travs de lesport amateur o del reglat o federat. Per altre part, com a
centre de formadors estudi i recerca, ha de suposar un valor afegit en la prctica dels esports,
especialment dels professionals o experts en les disciplines esportives (professor deducaci
fsica, entrenadors, monitors, esportistes delit, medicina esportiva, etc.).
Esport federat
80
Lesport federat pressuposa la integraci en els circuits oficials de la prctica de lesport i la

competici oficial. Les associacions, clubs o entitats esportives degudament registrades tindran
el reconeixement oficial i el suport institucional per dur a terme les seves activitats. Es
promour que els joves escolars dacord amb les seves actituds- shi vagin incorporant. Els
mitjans de comunicaci autonmics donaran especial cobertura a lesport federat illenc. El
promouran mitjans, pblics i privats, per tal de donar cobertura al manteniment daquestes
estructures.
Esport delit
Dacord amb lesport federat es promour la recerca de talents esportius, aix com la seva
formaci amb lobjectiu de poder participar en nom de les Illes Balears en les competicions de
rellevncia internacional. Els centres de tecnificaci esportiva autonmics contribuiran en
aquesta recerca i preparaci. s fonamental dotar a la nostra comunitat d'un centre educatiu
en condicions dignes, l'actual IES Centre de Tecnificaci Esportiva de les Illes Balears ubicat al
poliesportiu Prnceps d'Espanya, dna servei a ms de 500 alumnes que compaginen estudis i
perfeccionament esportiu, s sens dubte el niu d'on surten els futurs esportistes d'elit de les
nostres Illes. En l'actualitat aquests alumnes pateixen les mancances d'unes installacions
educatives amb ms de 40 anys d'antiguitat, es fa necessari adequar-les per a l'aprenentatge
educatiu a ms del tcnic i esportiu.
I com eix fonamental, El Pi promour la llei de l'Esportista d'Alt Nivell on es fixar el marc
regulatori dels nostres esportistes d'elit.
Esports minoritaris
Tamb es vol tenir especial atenci en aquells esports minoritaris, per tal facilitar la
coordinaci aix com els espais adients per a la seva prctica, i evitar aix la sensaci de
discriminaci que en molts casos existeix entre aquestes disciplines. Promourem la seva
prctica i coneixement mitjanant jornades especfiques per donar-los a conixer, com el tir de
fona..
Esports i promoci externa
Es donaran les facilitats perqu el territori de les Illes Balears, i les seves aiges, puguin servir
com a escenari de les competicions esportives internacionals ms rellevants. Aquesta aposta,
en cap cas, haur de comportar despeses a lerari pblic que no siguin autofinanables.
Regulaci professional dels sector esportiu
Per tal de millorar loferta de lesport basada en la qualitat i el respecte cap els drets dels
consumidors i usuaris, entenem que es fa necessari una definici de les professions vinculades
en aquest sector. Aix implica actualitzar determinades titulacions acadmiques i crear-ne de
noves per tal de definir les professions que actualment existeixen en el sector esportiu,
determinar la titulaci adient per impartir cada una daquestes i definir les principals funcions
81
que shan de dur a terme en el seu marc. En aquest mateix mbit, shan datendre les
situacions personals per tal dhabilitar o validar aquelles persones que durant anys han
acreditat la seva professionalitat dins dels mn de lesport i que per raons bvies no disposen
de la corresponent titulaci per equiparar-los. Volem insistir que aquesta regulaci no exclour
a ning, sin que ordenar cada una de les professions que al voltant del desenvolupament
fsic i esportiu es dna a la nostra comunitat.
Installacions esportives
En els darrers anys sha dut a terme la construcci de nombroses installacions esportives que
requereixen un gran esfor de manteniment i sovint estan infrautilitzades, per la qual cosa fins
i tot sha arribat a posar en qesti la seva sostenibilitat. Per a nosaltres les installacions
esportives o per a la prctica de lactivitat fsica sn un b dinters general que incideix sobre
el benestar de la poblaci i la seva salut. La nostra opci es decanta pel manteniment i
loptimitzaci dels recursos existents, per contra de la construcci de noves infraestructures.
Entenem, en tot cas, que shauria de procedir a mancomunar mitjanant convenis entre
diversos municipis limtrofs els serveis daquestes installacions per tal de millorar-ne
laprofitament.
Un altre punt important ser la promoci d'hbits saludables mitjanant la installaci de
circuits d'activitats fsica als espais pblics dels diferents municipis com es fa moltes ciutats
europees.
82

El Pi Programa General Autonòmic

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Pi Programa General Autonòmic

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Proposta de Programa General- 2015

1. CONSTRUIM UN GOVERN MILLOR

Les claus del bon govern

El nostre model (Del turisme a la diversificaci econmica)

3. OBRES PBLIQUES I TRANSPORTS

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

4. TERRITORI I MEDI AMBIENT

Ordenaci del territori i poltica urbanstica

6. TREBALL I BENESTAR SOCIAL

Pacte social per lEducaci

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Infraestructures educatives: disponibilitats i necessitats

Cultura i gesti institucional

Esports i activitat fsica

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Proposta per les Illes Balears

Lhonestedat en la gesti pblica i la regeneraci democrtica.

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

1. CONSTRUM UN GOVERN MILLOR

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

de la responsabilitat dels problemes socials que afecten la gent i s aquesta responsabilitat la

1.2 Consolidar lautogovern de les Balears i de cada una de les illes

Renegociar el finanament de les competncies autonmiques vigent per eliminar els

Garantir lexercici de les competncies dels ajuntaments, amb especial atenci a

Reactivar el funcionament del Consell Econmic i Social com a rgan de participaci

Posar en marxa la Sindicatura de Greuges.

Recuperar la redacci de la Llei de normalitzaci lingstica en la versi consensuada

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

1.5 Modernitzaci de lAdministraci funcionarial per fer-la ms efectiva

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Introduir sistemes de qualitat en la gesti administrativa.

Eliminar duplicitats administratives.

Implementar les noves tecnologies com a element de transformaci i millora constant en

Recuperar el requisit de coneixement de la llengua catalana oficial de la Comunitat

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

coneixement daltres llenges atesa la composici demogrfica i econmica del nostre

1.6 Finanament, costos dinsularitat i control pressupostari

Gestionar els recursos pblics de manera austera, efectiva i transparent,retent compte

Potenciar i agilitzar els sistemes de control de la despesa, tant de la Intervenci com de la

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

En lescenari de la negociaci dun nou finanament autonmic general que no prevegi el

Renegociar el sistema de finanament dels consells insulars en funci de les competncies

Semblantment, en cas de no aconseguir el rgim de concert econmic, defensar la

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

1.7 Justcia i policia autonmica

Mitjanant un acord amb lEstat, habilitar la Comunitat Autnoma perqu assumeixi el

Iniciar un procs destabilitzaci de les plantilles de policies locals a partir de lestabliment

1.8 Protecci civil

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

1.9 Comunitats balears a lexterior

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

2.1 El nostre model (Del turisme a la diversificaci econmica)

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Establir un protocol dactuacions entre les administracions pbliques i privades en

Prioritzar les iniciatives generadores docupaci al sector

EL PI - PROGRAMA GENERAL AUTONMIC 2015

Estratgia de qualitat turstica global, incloent la modernitzaci de la planta hotelera,

Fomentar el turisme de cap de setmana, tant extern com intern.

Desplegar eines de promoci turstica a altres ciutats i en fires potencialment emissores.

Elaborar un sistema daltes de serveis orientats al turisme que informin el client de

Promoure aplicacions i plataformes web de promoci turstica de totes les Balears en un

Millorar les oficines dinformaci turstica.