Está en la página 1de 99

MS Programa 2015-2025

Un projecte de futur per donar respostes ara mateix


I.

Mallorca Social. Drets i dignitat per a tota la ciutadania


a. Educaci
b. Salut
c. Serveis Socials
d. Igualtat
e. LGTBI+
f. Gent Gran
g. Joventut
h. Esports
i. Solidaritat Internacional

II. Mallorca Sostenible. Prosperitat compartida en unes illes de futur


a. Economia
b. Medi Ambient, territori i transport
c. Agricultura
d. Cultura i llengua

III. Mallorca Sobirana. Participaci real per una democrcia real


a. Participaci i transparncia
b. Sobirania
c. Administraci Pblica
!

1!

I. Mallorca Social.
Drets i dignitat per a tota la
ciutadania

2!

a. EDUCACI
Aquesta legislatura 2011-2015, a les Illes Balears sha viscut el caos ms absolut en el
mn educatiu. Aquest fet s producte dun atac que no s allat en leducaci, s un
atac a lestat del benestar i als serveis pblics, ja siguin sanitat, educaci, serveis
socials...
Hem patit un govern que en comptes de creure en l'educaci com una inversi de futur
l'ha concebuda com una despesa innecessria (que a ms li fa nosa). Per aix, ha
emprs una persecuci en tota regla contra la comunitat educativa: desconfiana,
persecuci de la llengua catalana, retallades en material i personal, etc.
MS per Mallorca consideram que leducaci s l'eina bsica per formar ciutadans
lliures i responsables. Cada euro que s'inverteix en educaci s'inverteix en futur i en
prevenci de problemtiques socials. Leducaci genera oportunitats socials, estableix
un teixit social de ciutadans que faran funcionar leconomia i generaran benestar. En
lmbit personal, leducaci representa no sols una forma de promoci laboral i
econmica, sin tamb lobertura dhoritzons i possibilitats de realitzaci intellectual
que forma part de la qualitat de vida, i, en conseqncia, de la salut individual i
collectiva.
Per aix cal donar suport als professionals, afavorir el treball en xarxa des dels centres
educatius, treballar des del consens i assegurar un finanament suficient per dissenyar
i desenvolupar el model educatiu ptim.

EDUCACI EQUITATIVA, INCLUSIVA I DE QUALITAT


1. Augmentarem cada any un 10% el pressupost destinat a Educaci, per tal
d'arribar al final de la legislatura a un 4,4% del PIB
2. Impulsarem en el Parlament una llei de finanament del sistema educatiu, per tal
de tenir una autonomia plena i recursos econmics per desenvolupar un model
educatiu de qualitat
3. Aplicarem criteris dequitat en el repartiment de dotacions de personal datenci a
la diversitat, segons les necessitats de cada centre
4. Desenvoluparem la normativa per assegurar una distribuci el ms equitativa
possible de lalumnat entre tots els centres de cobertura pblica, prioritzant sempre
la proximitat al domicili o lloc de treball de les famlies
5. Facilitarem la reducci de les ratios a partir de les propostes metodolgiques dels
centres i de les noves formes d'organitzaci plasmades en els seus projectes, per
aix donar resposta a l'autonomia dels centres, com a eina imprescindible per
assolir l'ptima relaci alumnat-docent
6. Millorarem les condicions laborals i la formaci dels auxiliars tcnics educatius
7. Treballarem per aconseguir que les substitucions dels docents es facin amb
mtodes transparents i amb la mxima agilitat possible
!
3!

8. Recuperarem progressivament les plantilles i convocarem oposicions per tal de


donar estabilitat als equips dels centres
9. Incentivarem els programes de suport educatiu a l'alumnat i a les famlies que
hagin estat concebuts des d'una perspectiva comunitria; recuperant els
programes d'intervenci socioeducativa i gesti dels plans de convivncia en els
centres de secundria
10. Facilitarem la posada en prctica de lescola inclusiva i les comunitats
daprenentatge amb el desplegament normatiu i financer que possibiliti la seva praxi
11. Introduirem programes per incrementar la capacitat interpersonal i dinteracci
social de lalumnat
12. Planificarem un sistema de beques i ajuts equitatiu i racionalitzat que garanteixi la
igualtat doportunitats, laccs a leducaci, el transport i el menjador.
13. Acordarem el desenvolupament de convenis de collaboraci entre les diferents
administracions autonmiques i locals per a la concessi de beques.
14. Promocionarem la creaci d'un consorci amb els ajuntaments per facilitar el
manteniment i la creaci d'escoletes de 0-3 anys, i millorar les condicions laborals
dels treballadors i treballadores
15. Desenvoluparem la xarxa de centres educatius d'infantil de 0-3 anys, des del dileg
entre les institucions pbliques i les entitats titulars, per tal de garantir que s la
primera etapa educativa i no noms assistencial
16. Signarem un conveni de collaboraci amb la Conselleria de Sanitat i els
Ajuntaments per atendre els alumnes amb NEE des dels inicis de la seva
escolaritzaci
17. Destinarem recursos perqu es pugui dur un bon pla de reutilitzaci de llibres i
altre material didctic imprs
18. Potenciarem lextensi i la diversificaci de l'oferta de Formaci Professional,
perqu estigui a labast de tota la poblaci i es proporcionin i consolidin ms
oportunitats per a locupaci.
19. Assegurarem una xarxa de centres pblics deducaci dadults que compti amb
els professionals i les installacions necessries per a una oferta pblica suficient i
organitzada en horaris alternatius
20. Millorarem la xarxa de centres densenyament de rgim especial: construirem la
segona fase del Conservatori de Palma, crearem conservatoris professionals a
diverses localitats, assegurarem i establirem la dotaci per a lescola Superior de
Disseny i lEscola Superior dArt Dramtic, consolidarem els ensenyaments
esportius i augmentarem loferta de lEscola Oficial dIdiomes
21. Incorporarem la igualtat com principi del sistema educatiu, treballant per la
coeducaci i perqu la igualtat de dones i homes siguin un valor bsic per s mateix
i formi part dels coneixements a transmetre en tots els cicles en compliment de la
normativa vigent.
22. Promourem la formaci afectivosexual i el respecte a la diversitat sexual a tots
els nivells de l'ensenyament obligatori des de l'mbit tutorial. Recuperarem els
convenis amb entitats i ONGs.
23. Donarem suport a la formaci de comissions de coeducaci als centres i la
igualtat d'oportunitats i tracte en els plans i projectes i les memries dels centres
24. Eliminarem el concert econmic a centres que segreguen per raons de sexe,
llengua o cultura
!

4!

DOTACI DE RECURSOS
25. Revisarem i actualitzarem les infraestructures escolars, tant per reparar
construccions obsoletes com per adequar-les a la normativa vigent

les

26. Millorarem el manteniment i la seguretat dels equipaments educatius existents


27. Estudiarem la construcci de centres nous en aquelles zones on hi ha la
necessitat per manca d'oferta pblica, per augment de la poblaci o per saturaci
de les ja existents
28. Donarem suport, mitjanant el desenvolupament de convenis, als ajuntaments
per garantir el manteniment i reparaci dels centres educatius pblics dInfantil i
Primria
29. Actualitzarem la dotaci de tecnologies en els centres i ens assegurarem el bon
funcionament i s, a partir de la tasca d'un equip de manteniment, revisi i
actualitzaci de noves tecnologies
FORMACI DEL PROFESSORAT, INVESTIGACI I INNOVACI EDUCATIVA
30. Elaborarem i desenvoluparem plans de formaci permanent del professorat,
relacionats amb les exigncies de les competncies actuals dels docents, vinculats
als projectes de centre, a la prctica educativa i als equips docents
31. Potenciarem l'equilibri de la formaci individual o de collectius especfics amb la
formaci d'equips sobre aspectes metodolgics i d'organitzaci de centre
32. Facilitarem suport tcnic docent per a l'elaboraci, implantaci, seguiment i
avaluaci de plans de millora educativa dels centres
33. Donarem difusi a les bones prctiques dels centres educatius en collaboraci
amb el seu entorn ms immediat (voluntariat lingstic, comunitats
d'aprenentatge...)
34. Establirem frmules diversificades i racionals d'actualitzaci professional
35. Implicarem la universitat i altres entitats especialitzades en la formaci contnua
del professorat, a travs de la participaci conjunta a projectes de recerca i
d'innovaci entre professionals d'ambds sectors
36. Millorarem la gesti de la inversi pblica en recerca cientfica, orientada cap al b
com i el benestar collectiu
37. Garantirem laccs als estudis superiors en plena igualtat per a tots i totes

TRACTAMENT DE LLENGES
38. Derogarem el TIL, decret que ha motivat el rebuig de la comunitat educativa, i
promourem l'autonomia pedaggica dels centres, perqu desenvolupin els seus
projectes lingstics, adequats a la realitat sociolingstica
39. Considerarem la llengua catalana, llengua vehicular de lensenyament i de
comunicaci interna i externa del centre, com a garantia de cohesi social. Amb
!

5!

tot, vetlarem perqu el procs d'ensenyament de les llenges garanteixi el


coneixement efectiu de les dues llenges oficials en finalitzar l'etapa obligatria
40. Prioritzarem les dotacions de recursos (auxiliars de conversa nadius, formaci
docent, metodologies que permetin els desdoblaments, agrupaments flexibles,
treball individual) per a lensenyament de la llengua anglesa, partint duna forma
gradual i comenant per leducaci infantil.
41. Programarem plans de formaci i dinnovaci sobre didctica i metodologia sobre
l'ensenyament de llenges
42. Potenciarem l'enfocament comunicatiu, amb especial menci a l'expressi oral
43. Reprendrem els programes i mesures que afavoreixen lensenyament de llenges
estrangeres (programes de seccions europees, lnies en llengua estrangera,
batxillerats internacionals, intercanvis educatius)
44. Generalitzarem loferta de llenges estrangeres en lensenyament amb una segona
llengua obligatria, a triar segons les necessitats de cada centre
45. Revisarem les titulacions exigides als docents per impartir matries en llengua
estrangera, aix com les habilitacions per ensenyar lrea de llengua estrangera
46. Elaborarem un conveni amb la televisi autonmica per garantir lemissi de
programes culturals i relacionats amb el sistema educatiu en multillenguatge (amb
el catal com a 1a opci) de continguts infantils i juvenils
UNIVERSITAT I RECERCA
47. Aprovarem ajudes gils i suficients per als estudiants universitaris que shan de
desplaar fora de les Illes Balears per cursar els seus estudis
48. Reduirem les taxes acadmiques de leducaci universitria
49. Augmentarem la inversi que correspon a les Illes Balears en la UIB al nivell de la
mitjana estatal
50. Promourem plans de collaboraci entre la Universitat i les diferents Conselleries
51. Impulsarem la Universitat com a rgan d'assessorament per al desenvolupament
dels projectes del Govern i de les diferents institucions pbliques
52. Reconeixerem l'autoritat lingstica de la Universitat
53. Vetllarem perqu a la UIB es tengui en compte la igualtat d'oportunitats i el principi
d'igualtat entre homes i dones, especialment en el reconeixement i en l'avaluaci
de la recerca del professorat universitari.
54. Impulsarem la creaci i la continutat de msters especfics destudis sobre
igualtat, dones i gnere.
55. Promocionarem els grups de recerca de dones a la universitat, la investigaci de
les dones i sobre les dones.
56. Difondrem i promocionarem els treballs de recerca cientfica duts a terme per
dones en tots els mbits.
57. Gestionarem les convocatries dajuts a la recerca basant-nos en la
transparncia, en avaluacions externes rigoroses i en l'objectiu de facilitar la tasca
dels investigadors.
58. Garantirem la continutat de la recerca en l'mbit local (histric, social, jurdic,
educatiu...) per intentar compensar la manca d'incentius que hi ha en l'mbit
!

6!

universitari pels criteris de qualitat i factors d'impacte que s'apliquen sense tenir en
compte la realitat illenca.
59. Plantejarem mesures progressives perqu el professorat associat millori les seves
condicions laborals.

DILEG, PARTICIPACI I CONSENS


60. Potenciarem la funci del consell escolar com a autntic rgan de govern dels
centres educatius, i la dels claustres en tot all referit a les mesures i decisions
pedaggiques.
61. Impulsarem la participaci de l'alumnat en el procs educatiu
62. Mantindrem el dileg amb la comunitat educativa i amb les forces poltiques
parlamentries per assolir un pacte educatiu amb voluntat de consens i estabilitat
63. Promourem un pla de formaci permanent per a les famlies, conjuntament amb
les federacions d'APIMAS i la UIB
64. Potenciarem lescola democrtica, amb una participaci efectiva dels agents
socials
65. Millorarem i incrementarem les activitats extraescolars dels centres pblics en
collaboraci amb els ajuntaments i la comunitat educativa per uns preus adequats,
assequibles i no excloents
66. Cercarem estratgies, en aplicaci de les competncies educatives, per tal daturar
la implantaci de la LOMQUE
67. Donarem major transparncia a tots els processos vinculats a la gesti educativa
(escolaritzaci, concurs de trasllats, llista dinterins)
68. Iniciarem el trmits per a lelaboraci de la primera Llei dEducaci de les Illes
Balears

7!

B. SALUT
La salut s un dret universal i totes les persones hem de tenir les mateixes oportunitats,
no tan sols daccedir als millors tractaments mdics, sin tamb de viure en entorns
saludables. Des de MS per Mallorca, volem un sistema sanitari pblic, universal,
gratut i de qualitat, basat en els principis dequitat, solidaritat, coresponsabilitat,
transparncia i respecte per les diferncies, en qu tant els professionals sanitaris com
el ciutadans i ciutadanes participin de la presa de decisions. Per a nosaltres, la
investigaci s leina fonamental per fer millor la feina i per avanar. Per aix, els
nostres objectius prioritaris sn:
1. Garantirem laccs universal a la targeta sanitria gratuta per a totes les persones
que resideixen a les Illes Balears.
2. Racionalitzarem ls dels medicaments i de les proves diagnstiques.
3. Potenciarem la transparncia y la participaci dels professionals i dels ciutadans i
ciutadanes en les decisions que es prenguin en el sistema sanitari pblic.
4. Apostarem per la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia, potenciarem
lautoresponsabilitat en salut i actuarem per reduir les desigualtats socials.
5. Potenciarem la investigaci sanitria en totes les rees (atenci primria, atenci
especialitzada, salut pblica i farmcia) i mbits (bsic, clnic i epidemiolgic).
6. Treballarem per a la separaci clara entre el sistema sanitari pblic i privat i
vigilarem els conflictes dinteressos dels professionals amb la indstria
farmacutica.
Per rees, el que ens proposem s:
Atenci primria
1. Restablirem laccs universal al sistema sanitari mitjanant una targeta sanitria
gratuta a totes les persones que resideixen a les Illes Balears.
2. Restablirem les consultes d'horabaixa per millorar l'accs de la poblaci als
centres de salut.
3. Recuperarem la filosofia de lAtenci Primria de Salut de manera que els centres
de salut siguin no noms centres mdics, sin centres de salut integral, eixos
bsics per a la promoci de la salut i la participaci comunitria.
4. Potenciarem la participaci dels professionals sanitaris en les decisions que es
prenguin a Atenci Primria.
5. Revisarem el paper dels treballadors socials i elaborarem mapes dels recursos de
cada zona bsica de salut.
6. Revisarem el Programa de lInfant Sa per comprovar la capacitat que t de
detectar infants dalt risc.
7. Revisarem els indicadors de qualitat i de prescripci dels contractes programa
anuals dels centres de salut.
!

8!

8. Revisarem i millorarem la gesti de la incapacitat laboral temporal (ILT), tant per


contingncia com (malaltia o accident no laboral) com per malaltia professional o
accident de treball.
9. Vigilarem els conflictes d'interessos de prescriptors en relaci amb la indstria
farmacutica.
10. Revisarem els models dinformes de salut que es fan per demanar atenci a la
dependncia perqu recullin millor l'estat de salut (fsic i mental), aix com el
sistema de triatge.
Atenci especialitzada
11. Racionalitzarem ls adequat de les tecnologies sanitries.
12. Restablirem la normativa de demores mximes per fer una prova diagnstica, per
assistir a una consulta especialitzada o per ser sotms a una intervenci quirrgica.
Establirem mecanismes dins el sistema sanitari pblic per als casos en qu no es
compleixin i publicarem les llistes despera per a les proves, consultes i
intervencions ms freqents.
13. Potenciarem la participaci dels professionals sanitaris en les decisions que es
prenguin a Atenci Especialitzada.
14. Revisarem tots els concerts de proves diagnstiques, intervencions quirrgiques i
altres tractaments crnics amb les clniques privades, neliminarem tots els
innecessaris i establirem ms mecanismes de control pels que es mantinguin.
15. Auditarem, revisarem i vigilarem el compliment del contracte de la concessi de
lhospital de Son Espases.
16. Donarem suport als pacients i familiars amb malalties greus (pisos dacollida i
daltres).
17. Promourem la rehabilitaci descentralitzada i propera al domicili.
18. Farem un pla de recuperaci de lhospital Son Dureta com a centre sociosanitari.
Salut Pblica
19. Desenvoluparem la Llei de salut pblica i modernitzarem tant els objectius com la
forma de treballar de la Direcci de Salut Pblica.
20. Liderarem lestratgia de promoci de la salut: salut en totes les poltiques, que es
desenvolupar tant a Atenci Primria de Salut com en altres sectors (centres
educatius, ajuntaments, trnsit, medi ambient, etc.) amb la participaci activa dels
ciutadans i les ciutadanes en les decisions que afecten la seva salut.
21. Treballarem per a lequitat i incorporarem de manera transversal la reducci de les
desigualtats (socioeconmiques, de gnere i didentitat sexual) en totes les
estratgies i programes.
22. Reforarem el programa de cribratge (detecci preco) de cncer de mama,
desenvoluparem progressivament un de cncer de colon i recte pivotat sobre els
centres de salut i actualitzarem el de cncer de crvix.
23. Al mateix temps, impulsarem accions concretes per reduir la utilitzaci de proves de
cribratge que no sha mostrat que siguin efectives, com s ara el PSA per a la
!

9!

detecci preco del cncer de prstata o la realitzaci excessiva de mamografies o


citologies.
24. Revisarem la cartera de serveis dAtenci Especialitzada per tal destudiar la
inclusi de nous serveis: atenci bucodental i oftalmolgica, audifons i les
terpies alternatives que hagin demostrat la seva efectivitat (acupuntura, osteopatia,
homeopatia, s teraputic del cnnabis, etc.). Al mateix temps, avaluarem els
resultats obtinguts dels serveis que noms sofereixen a Balears, com la terpia
amb grapes o el programa de detecci preco dhipoacsies als centres educatius.
25. Desenvoluparem programes de salut escolar en coordinaci amb educaci.
26. Desenvoluparem programes de salut sexual i reproductiva que incloguin educaci
sexual, gratutat dels preservatius per a les joves i DIU per a totes les dones,
creaci de centres especfics pel diagnstic annim de VIH i altres malalties de
transmissi sexual i atenci al part domiciliari per a les dones que ho desitgin i que
compleixin els criteris requerits.
27. Fomentarem la utilitzaci de la medicina basada en levidncia i cercarem
alternatives ms gils a les guies de prctica clnica.
28. Avanarem en loptimitzaci i la integraci dels diferents sistemes dinformaci en
salut, en la histria clnica nica i en le-salut.
29. Millorarem la gesti dels residus no sanitaris, tant en els centres de salut com en
els hospitals.
Investigaci i innovaci
30. Donarem temps i ajudes als professionals sanitaris perqu investiguin.
31. Elaborarem i desenvoluparem una estratgia per promoure la investigaci,
innovaci i transferncia tecnolgica en el sector sanitari.
32. Restablirem una estructura que coordini i impulsi la investigaci en salut a la
Conselleria de Salut.
33. Elaborarem un mapa de infraestructures i equips de investigaci en salut pblics i
privats, aix com un registre de projectes daccs pblic, per potenciar les
sinrgies entre els investigadors.
34. Definirem lnies dinvestigaci prioritries, entre elles la investigaci en avaluaci
de tecnologies sanitries i en medicines alternatives.
35. Millorarem el control sobre els estudis privats que es fan en el sistema sanitari
pblic, especialment els promoguts per la industria farmacutica.
36. Reprendrem el projecte duna Facultat de Medicina pblica a les Illes Balears.
Farmcia
1. Fomentarem ls adequat dels medicaments tant a Atenci Primria com a
Atenci Especialitzada mitjanant lavaluaci dels frmacs que es prescriuen, la
retirada dels frmacs innecessaris, la formaci continuada dels professionals i
leducaci de la poblaci.
2. Mentre no es derogui la Llei de copagament, avaluarem els resultats obtinguts amb
el copagament farmacutic i proposarem un increment en el nombre de trams, de
!

10!

manera que es garanteixi que cap persona hagi de deixar de prendre un tractament
que necessita perqu no el pot pagar.
3. Revisarem laplicaci informtica de la recepta electrnica perqu les persones
que han arribat al lmit de 8 euros no hagin de pagar ms.

Finanament
1. Lluitarem per millorar el finanament de Salut per garantir que la despesa
sanitria per cpita a Balears (1.155 euros lany 2012) pugi fins a la mitjana estatal
(1.255 euros) i desprs continu pujant fins arribar a la de comunitats com el Pas
Basc (1.573 euros).
2. Incrementarem el percentatge destinat a R+D+I del PIB.

Salut mental
1. Delimitarem de manera clara les competncies entre lmbit sanitari (promoci,
prevenci i tractament) i lmbit social (integraci social i substituci temporal o
parcial de la llar) en Salut Mental, de manera que no quedin buits.
2. Revisarem el Pla de Salut Mental, per dotar la comunitat autnoma
progressivament de les infraestructures que manquen: equips dassertiva
comunitria, hospital de dia a Manacor, unitats dhospitalitzaci breu, unitats de
mitja estada.
3. Potenciarem de forma especfica els serveis de salut mental en lmbit infantil i
juvenil.
4. Desenvoluparem programes de promoci de la Salut Mental per a la poblaci
adulta i per als joves en coordinaci amb Salut Pblica i Atenci Primria de Salut.
5. Revisarem les rtios territorials a les unitats de Salut Mental per garantir que no hi
hagi desigualtats.
6. Farem formaci continuada de tot el personal sanitari en Salut Mental, tenint en
compte els diferents models epistemiolgics, no noms el biomdic, sin tamb el
biopsicosocial.
Personal
1. Recuperarem els 1.351 professionals acomiadats durant aquesta legislatura.
2. Tornarem a la jornada laboral de 35 hores setmanals.
3. Recuperarem i reubicarem el personal estatutari no sanitari, cedit funcionalment a
lempresa concessionria de lhospital de Son Espases.
4. Establirem mecanismes de participaci horitzontals dels treballadors en la gesti i
en la direcci de les organitzacions de serveis sanitaris.
5. Limitarem al mxim els llocs de lliure designaci.
6. Reprendrem els acords de 2006 i de 2008 sobre el sistema de promoci,
desenvolupament professional i carrera professional del personal dependent del
Servei de Salut de les Illes Balears.
!

11!

7. Aprovarem la plantilla orgnica (relaci de llocs de feina) del personal estatutari


del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens que en depenen.
8. Dignificarem els professionals de la Salut Pblica, equiparant els seus salaris als
dels professionals assistencials, els inclourem en la carrera professional i exigirem
la formaci especialitzada per optar a places de la Direcci de Salut Pblica.
9. Vetlarem per una contractaci professional adequada per garantir les rtios de
serveis territorials, els seus reforos i el personal dajuda.
10. Regularem lexigncia de coneixements de llengua catalana en els procediments
selectius daccs i mobilitat relatius a la funci pblica estatutria i per ocupar llocs
de treball que es convoquin en el sector pblic sanitari de la Comunitat Autnoma
de les Illes Balears.

12!

C. SERVEIS SOCIALS
La situaci actual dels serveis socials s molt precria. La reducci dels recursos i
leliminaci de programes ens ha portat a la paralitzaci dels serveis socials, no hi hagut
nous recursos ni nous programes, no sha avanat, ans el contrari, en molts daspectes hi
hagut retrocs. A lhora de valorar aquests ltims quatre anys lnic ttol possible s que
ha estat una "legislaci perduda". Tamb sha de tenir en compte que hi hagut un fort
increment de la demanda i aix, conjuntament amb la reducci dels recursos, ha afectat la
qualitat de les prestacions en serveis socials.
Des de MS tenim clar que hem de potenciar, reestructurar i reorganitzar la
infraestructura i els recursos dels serveis socials.
Els temes prioritaris per a la propera legislatura seran:
-

La pobresa, en el context de crisi que vivim.

La creaci de serveis i programes per cobrir les necessitats del collectiu de


persones amb diagnstic de salut mental. Clarificarem les competncies amb la
Conselleria de Salut i fomentarem la collaboraci amb el tercer sector.

En aquests moments, cal continuar la tasca que es va dur a terme durant la legislatura
2007-2011, la base de la qual era el desenvolupament de la Llei de serveis socials i del
Decret de cartera de serveis socials.
Latenci directa al ciutad, la lluita contra la pobresa, lemancipaci dels joves, latenci
als diferents programes dirigits a salut mental, persones amb caracterstiques especials i/o
dependents, la promoci de lautonomia personal, latenci a les persones grans,
leliminaci de violncia de gnere, la tramitaci duna Llei digualtat entre homes i dones,
la garantia dels serveis socials municipals, el suport al tercer sector, de la mateixa manera
que laugment de la infraestructura residencial sn part dels objectius que MS sha
marcat per defensar durant la propera legislatura.
A. Fomentarem els serveis adreats a la salut mental
1. Delimitarem de manera clara les competncies entre lmbit sanitari i lmbit social
de salut mental.
2. Revisarem el Pla de Salut Mental, amb la finalitat de dotar la comunitat autnoma
de les infraestructures necessries que manquen en lmbit dels serveis socials:
habitatges tutelats, centres de dia, centres ocupacionals.
3. Crearem serveis datenci directa per a menors i joves amb trastorns de conducta.
B. Lluita contra la pobresa
4. Establirem una renda garantida per a totes les persones i nuclis familiars sense un
mnim dingressos.

13!

!
5. Normalitzarem unes beques socials per als menjadors escolars, gestionades pels
serveis socials municipals.
6. Crearem un programa de lluita contra la pobresa infantil-familiar que ser
gestionat pels diferents municipis, per cobrir necessitats bsiques com allotjament,
vestiment, alimentaci, aigua, llum, etc.
C. Garantirem el dret a laccs als serveis socials
7. Garantirem la continutat del serveis pblics de serveis socials derivats de
lentrada en vigor de la Llei 27/2013 de racionalitzaci i sostenibilitat de
lAdministraci local.
8. Dotarem progressivament unitats de treball social (cada 5.000/7.500 usuaris)
gestionades pels municipis en coordinaci amb el Govern: els serveis dinformaci,
valoraci, assessorament, intervenci comunitria i derivaci cap als serveis socials.
D. Mantindrem i potenciarem dels serveis datenci a la dependncia
9. Crearem noves places residencials, centres de dia, unitats comunitries de
rehabilitaci, centres ocupacionals, serveis datenci primerenca i habitatges tutelats.
10. Mantendrem els serveis de promoci dautonomia personal (centre de Joan
Crespi) gestionats a travs del tercer sector, igual que la creaci de centres
dautonomia personal en els municipis per a latenci a les persones en
dependncia.
E. Fomentarem el suport a latenci a les persones amb situaci de vulnerabilitat
11. Posarem en marxa els centres de nit construts en la legislatura 2007-2011.
12. Promourem la teleassistncia per a les situacions segents: persones amb una
resoluci datenci a la dependncia, persones majors de 85 anys que visquin soles i
persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 % i que visquin soles.
13. Fomentarem el servei dajuda a domicili per a les situacions segents: per
persones en situaci de dependncia quan el cuidador familiar s una persona major
o amb caracterstiques especials, persones valorades amb un 65 % de discapacitat
que viuen soles o amb persones grans, famlies monoparentals amb menors en risc
dexclusi social i persones judicialment incapacitades que viuen soles.
14. Exigirem i impulsarem canvis en la normativa estatal en matria de desnonaments,
tant pel que fa a la daci en pagament com al procs de subhasta, per garantir la
mxima protecci als ciutadans afectats davant les entitats financeres i
lAdministraci de justcia.
15. Elaborarem un pla en relaci amb els lloguers socials pblics per prioritzar que
cap famlia quedi sense sostre.
F. Donarem suport a les iniciatives del tercer sector
16. Garantirem, mitjanant la concertaci, la continutat dels programes i serveis del
tercer sector a tots els mbits: emancipaci de joves tutelats, menors tutelats, salut
mental, persones amb caracterstiques especials i/o dependents, prostituci i gent
gran.
!

14!

!
17. Regularem la concertaci del serveis dins el marc dels Serveis Socials.
G. Garantirem la continutat de protecci als menors tutelats
18. Reaprovarem el Decret de renda demancipaci per a joves tutelats per
ladministraci pblica, el lmit seran els 22 anys, i ser compatible amb un contracte
de treball i supervisat pels serveis socioeducatius.
19. Mantindrem i ampliarem els pisos demancipaci, de titularitat pblica i en
collaboraci amb les entitats del tercer sector a travs de la concertaci de seveis.
H. Reconeixement als professionals
20. Formaci permanent dirigida als professionals en relaci amb les seves demandes
i amb les necessitats de la poblaci.
21. Presncia dels professionals als espais de participaci i consulta.
22. Promoci del treball en equip.
23. Prevenci activa de la sndrome desgotament professional (burnout).

15!

D. IGUALTAT
IDEES FORA
Noves formes dexercir la poltica, donarem ms valor al treball collectiu, a la negociaci i
al dileg.
Invertirem les prioritats cap a les persones, en els pressuposts pblics amb una inversi
en centres de proximitat com escoles infantils, centres de dia i daltres. Invertirem en
rehabilitaci, en serveis pblics essencials que han patit les retallades.
Tolerncia zero cap a la violncia masclista, pressupostos suficients en prevenci,
formaci per a la detecci i atenci, i campanyes pbliques.
Educaci com a eina per a la igualtat de dones i homes, aix s, incloure als currculums
el paper de les dones i la prevenci de la violncia masclista.
Reclamarem i promourem la millora de les pensions de vidutat ms baixes fins a
constituir el 75 % del salari o la pensi de la parella, arribant al 100 % en el cas que els
ingressos resultants siguin inferiors als ndexs de renda mnima.
Leina imprescindible per fer efectius els canvis s la Llei digualtat autonmica que far
efectius la garantia dels serveis com a drets (per exemple, el nombre de places a cases
dacollida en funci de la poblaci), que inclour la consideraci coma forma de violncia
dels impagaments voluntaris, per part del cnjuge, dels pagaments a les vctimes, o que
prohibir la segregaci per sexes a centres educatius.
Propostes transversals
La dimensi transversal de la perspectiva de gnere es reflecteix en propostes que toquen
tots els mbits daquest programa. A continuaci trobareu les propostes que des del grup
dIgualtat shan fet a cadascun dels eixos sectorials del programa.
Administraci Pblica
1. Inclourem acords amb les entitats financeres per dotar crdits i microcrdits per
potenciar les iniciatives empresarials de les dones, la inclusi de la perspectiva
de gnere i clusules socials dels contractes que subscrigui lAdministraci pblica.
2. Inclourem el coneixement de la normativa estatal i autonmica en matria
digualtat i de la teoria del feminisme en els temaris per accedir a la funci pblica.
Potenciarem la formaci en Igualtat per a tot el funcionariat.
3. Assegurarem ls no sexista del llenguatge dins totes les administracions
publiques.
4. Introduirem

la perspectiva de gnere en les poltiques pbliques amb la

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

16!

!
promoci drees digualtat a cada conselleria i amb la creaci i la dotaci de
places de responsables digualtat.
5. Avaluarem i revisarem els plans digualtat a les diferents administracions
pbliques per garantir-ne laplicaci efectiva.
6. Aplicarem mesures especials de protecci (accions positives i mesures de
discriminaci inversa) en els mbits de ladministraci pblica en qu no existeixi
una igualtat efectiva entre homes i dones o shi constati la infrarepresentaci del
sexe femen.
7. Inclourem clusules de gnere en els plecs de contractaci i vigilarem el
compliment de la legislaci en matria de gnere de les empreses que proveeixin
serveis, obres o subministraments a lAdministraci pblica.
8. En els plans estratgics de subvencions determinarem els mbits en qu les
bases reguladores de les subvencions corresponents han dincloure la valoraci
dactuacions defectiva consecuci de la igualtat per part de les entitats sollicitants,
quan existeixi una situaci de desigualtat doportunitats entre homes i dones.
9. Atendrem al principi de paritat de dones i homes en els nomenaments i
designacions dels crrecs de responsabilitat que corresponguin a les autoritats
autonmiques, insulars i municipals
Economia
10. Elaborarem els pressuposts pblics amb perspectiva de gnere, prvia formaci
del personal competent.
11. Promourem un pla de generaci docupaci estable per a dones en especial risc
de vulnerabilitat.
12. Potenciarem leix digualtat del Programa Operatiu del Fons Social Europeu 20152020.
13. Dins lObservatori del Treball, inclourem el cost econmic del treball invisible
domstic i familiar per saber-ne el valor real.
14. Impulsarem el debat i la coordinaci i lintercanvi dexperincies per posar en
prctica noves formes dorganitzar el temps i els usos de la ciutat, el treball, el
comer, la cultura, loci, lesport i els serveis en general.
15. Potenciarem campanyes per a la coresponsabilitat dels membres de la unitat
familiar en totes les tasques.
16. Promourem laplicaci de la normativa estatal i autonmica sobre permisos de
paternitat. Haurem de reformar els permisos de naixement/adopci maternitatpaternitat per tal que els dos siguin iguals, intransferibles i amb la mateixa part
obligatria, per al funcionariat de la Comunitat Autnoma.
17. Desenvoluparem plans especfics per abordar les necessitats dels collectius amb
ms taxa de risc de pobresa, les nines menors de 16 anys, les famlies
monoparentals femenines i masculines i les dones majors de 64 anys.
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

17!

!
18. Impulsarem programes de formaci i inserci laboral per a dones migrades,
crearem programes dautocupaci i convalidaci de ttols universitaris.
19. Realitzarem poltiques actives de feina i es revisaran les eines de inscripci en el
SOIB.
Educaci
20. Incorporarem la igualtat com a objectiu del sistema educatiu, treballarem per la
coeducaci, aix com perqu la igualtat de dones i homes sigui un valor i formi part
dels coneixements que shan de transmetre en tots els cicles, en compliment de la
Llei estatal digualtat de 2007 i de violncia de 2004. Educaci com a eina per a la
igualtat de dones i homes, aix s, inclourem als currculums el paper de les
dones, la prevenci de la violncia masclista. Revisarem els concerts dels centres
que no compleixin els principis digualtat de gnere i segreguin els alumnes per
sexes.
21. Promourem la formaci afectiva sexual a tots els nivells de lensenyament
obligatori des de lmbit tutorial. Recuperarem els convenis amb entitats i ONG.
Respecte a la diversitat sexual.
22. Donarem suport a la formaci de comissions de coeducaci als centres, a la
igualtat doportunitats i de tracte en els plans i projectes i en les memries dels
centres.
23. Impulsarem la creaci i la continutat de msters especfics destudis sobre
igualtat, dones i gnere.
24. Promocionarem els grups de recerca de dones a la universitat, la investigaci de
les dones i sobre les dones.
25. Difondrem i promocionarem els treballs de recerca cientfica duts a terme per
dones en tots els mbits.
Gent gran
26. Promourem campanyes de prevenci, detecci i atenci de la violncia masclista
en dones grans dirigides als centres de trobada de gent gran, centres de salut, etc.
27. Reclamarem i promourem la millora de les pensions de vidutat ms baixes fins a
constituir el 75 % del salari o la pensi de la parella, arribant al 100 % en el cas que
els ingressos resultants siguin inferiors als ndexs de renda mnima.
Igualtat
28. Crearem una rea institucional que depengui de Presidncia o de la Batlia, per
garantir la transversalitat de la perspectiva de gnere en totes les poltiques
digualtat de tots els departaments i de lacci de govern.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

18!

!
29. Durem al Parlament una Llei digualtat autonmica com a eina imprescindible per
fer efectius els canvis que garantiran els serveis com a drets, derogant aix la llei
aprovada pel PP en solitari.
30. Crearem un Observatori dIgualtat per als mitjans de comunicaci i publicitaris per
assegurar labsncia de continguts sexistes i discriminatoris en tots els mitjans i
impulsarem la presentaci daccions de cessaci i rectificaci contra publicitat i
continguts sexistes.
31. Aplicarem una poltica de tolerncia zero amb la violncia masclista dotant de
pressupost suficient les campanyes de sensibilitzaci i prevenci i la formaci i
atenci a les vctimes, i assegurarem latenci a la dona i als fills sense necessitat
dhaver interposat denncia i assegurem els serveis dacompanyament.
32. Durem a terme una campanya continuada de sensibilitzaci sobre el trfic de
dones i incidirem en la seva inserci laboral, en la coordinaci de les forces de
seguretat i les entitats que hi treballen i en la formaci de tots els agents que
participen en la protecci de les dones vctimes de trfic.
33. Donarem suport i canalitzarem els processos i recerques en matria de
deconstrucci dels models masculins tradicionals hegemnics
34. Impulsarem poltiques i projectes que afavoreixin lapoderament i lautoestima de
les dones tant individualment com collectivament.
LGTBI
35. Promourem una llei autonmica que permeti fer poltiques pbliques actives a favor
de la igualtat que inclogui un rgim sancionador per evitar conductes
discriminatries.
36. Promocionarem campanyes especfiques per combatre lhomofbia a la societat.
37. Impulsarem programes especfics dins els centres educatius per al respecte a les
diversitats sexuals.
Llengua i cultura
38. Promourem la paritat en la programaci cultural i en els crrecs de jurats, premis,
concursos, etc.
39. Continuarem impulsant la recuperaci de la memria histrica de les dones
mitjanant el suport a projectes i activitats que hi contribueixin.
40. Promourem la difusi de les creacions i produccions culturals femenines.
41. Durem a terme accions de sensibilitzaci de la societat civil en la perspectiva de
gnere i en el reconeixement de les aportacions i els sabers de les dones.
42. Durem a terme accions especfiques per afavorir la visibilitzaci de la realitat
intercultural de les dones.
43. Promourem i donarem suport als estudis que aportin propostes per superar
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

19!

!
landrocentrisme i el sexisme en lmbit de la cultura.
44. Elaborarem i difondrem reculls de bones prctiques en lmbit de la programaci
cultural.
Medi ambient
45. Treballarem per una conscincia ambiental, que posi de manifest les relacions de
dominaci en el model de desenvolupament basat en lantropocentrisme.
46. Fomentarem el debat obert sobre quines illes volem des duna perspectiva de
gnere.
47. Abans daprovar plans dordenaci urbana municipals shan delaborar estudis
dimpacte de gnere per corregir possibles discriminacions, amb lobjectiu de fer
els pobles i les ciutats amics de les dones.
48. Promourem ladaptaci del transport pblic a les necessitats existents per tal que
sigui cmode per a les persones que es desplacen per la CAIB amb cotxes de
nadons, cadires de rodes, carros de compra, etc.
49. Que la sensibilitzaci ambiental tamb integri les visions des del feminisme tal com
ho treballa lecofeminisme.
50. Fomentarem models de ciutat o de pobles ecolgicament ms sostenibles, en qu
participin les dones, puguin prendre decisions i es puguin constituir com a collectiu
de pressi.
51. Impulsarem que els materials destinats a promoure la conscincia ambiental
fomentin un llenguatge equitatiu i donin un paper rellevant a les dones.
52. Propiciarem la investigaci sobre factors mediambientals que afecten directament
les dones, especialment els agrotxics (estructura molt similar als estrgens).
53. Potenciarem el lideratge femen en la construcci de propostes relatives a la
sobirania alimentria.
Participaci
54. La participaci de les dones s un dels eixos de tot el programa, sha dimpulsar a
tots els mbits de lacci de govern amb les ONG, associacions, entitats i
sindicats de la branca que safecti.
55. En els processos de creaci dorganismes estables de participaci, a tots els
mbits institucionals, tindrem presents les associacions i les entitats de dones.
56. Assegurarem la participaci de les dones en la vida poltica i crearem mecanismes
efectius de conciliaci, com per exemple exercir el vot telemtic en els rgans de
representaci.
Salut
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

20!

!
57. Vetlarem pel bon desenvolupament de la Llei 2/2010 de salut sexual i
reproductiva i de la interrupci voluntria de lembars.
58. Impulsarem la formaci i leducaci afectiva sexual conjuntament amb
associacions de dones i educadores.
59. Impulsarem un pla especfic per evitar la medicalitzaci de la salut de les persones
i en concret de les dones, per desmedicalitzar els processos fisiolgics de les
dones.
60. Crearem indicadors de salut amb perspectiva de gnere que tinguin present els
diferents factors socioeconmics, laborals, dimpacte de ls del temps, econmics,
relacionals, lleure, que produeixen malalties i els trastorns crnics ms comuns en
les dones.
61. Reforarem i millorarem programes dinformaci, prevenci del cncer de crvix i
mamari, informaci i prevenci de VHI-Sida, programes de salut dedicats a dones
grans i les dones que entren en la menopausa.
62. Garantirem la figura del mediador intercultural i crearem un protocol especfic
contra la mutilaci genital femenina de les nines i altres prctiques de
mutilacions, i treballarem amb les ONG en els pasos dorigen on aquestes
prctiques es mantenen.
63. Retirada de la vacuna del papilloma hum.
64. Formarem i informarem els professionals de la salut sobre els parts respectats i la
lactncia materna i donarem suport a les associacions que la promouen.
65. Fomentarem els espais de trobada de les dones quant a la salut, com poden ser
associacions de malalties, grups de prepart i postpart, grups de suport, entre
daltres.
66. Difondrem materials de prevenci a les malalties que afecten especialment les
dones, com pot ser lendometriosi.
67. Tancarem les pgines web que promoguin lanorxia i la bulmia.
68. Fomentarem materials educatius, investigacions i programes que combatin les
malalties alimentries.
Serveis socials
69. Ampliarem els serveis datenci social a les dones grans i soles.
70. Crearem programes especfics dinserci laboral i millora de treball per als caps
de famlies monoparentals femenines i masculines.
71. Combatrem lassetjament immobiliari del qual sn vctimes majoritriament les
dones soles.
72. Promourem lelaboraci dun pla integral doportunitats per a dones amb
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

21!

!
capacitats diverses.
73. Desenvoluparem poltiques pbliques orientades a la protecci i a latenci de la
dona en el camp de la prostituci i la desvaloritzaci de qui compra sexe.
74. Promourem programes de suport i visualitzaci de les dones en tots els mbits dels
esports.
75. Establirem programes de suport i inserci sociolaboral de les dones joves sense
feina i fora del sistema educatiu.
76. Programes especfics per a les dones mares perqu puguin reintegrar-se al
mercat del treball.
Sobirania
77. La llei autonmica digualtat de dones i homes.
Solidaritat internacional
78. Promourem campanyes de sensibilitzaci sobre el trfic de persones,
especialment de dones, dirigides a tota la societat.
79. Donarem suport i promourem
programes dedicats especficament al
desenvolupament de la igualtat a tots els pasos que siguin objecte dactivitats
finanades amb doblers pblics.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

22!

E. LGTBI+
Malgrat els avenos per eliminar la discriminaci legal dels collectius LGTBI
(posats en perill per les poltiques regressives del Partit Popular i certs
sectors reaccionaris), encara perduren certs comportaments insultants o
marginadors en la societat, especialment en certs mbits com els joves, la
gent gran o l'esport. Des de MS volem que els serveis pblics garanteixin la
igualtat de totes les persones independentment de la seva opci sexual, i
volem que s'eduquin les noves generacions per garantir l'eliminaci de
qualsevol tipus d'homofbia o microhomofbia.
1. Redactarem i aprovarem la Llei integral a favor dels drets de la
comunitat LGTBI i contra les fbies respecte al model heteropatriarcal
dominant.
2. Inclourem als plans destudis matries relatives a leducaci afectiva i
sexual, respectant, i representant, adequadament la pluralitat dopcions.
3. Durem a terme campanyes especfiques dins el collectiu LGTBI de salut
sexual i prevenci del VIH, tenint en compte que afecten la poblaci en
general.
4. Impulsarem la formaci i sensibilitzaci del personal, tant funcionari
com laboral per mitj de convenis de collaboraci o amb daltres
instruments.
5. Facilitarem el tractament integral de les persones transsexuals al ms
aviat possible del seu desenvolupament biolgic.
6. Establirem per reglamentar les condicions perqu les persones
transgnere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades
dacord amb el nom del gnere amb qu sidentifiquen.
7. Establirem els mecanismes necessaris per garantir el dret a la maternitat
i a la paternitat de gais i lesbianes.
8. Crearem el Consell de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgneres i
Intersexuals de les Illes Balears.
9. Potenciarem lassociacionisme dins el collectiu LGTBI.
10. Farem que les institucions de les Illes Balears es mostrin i demostrin
solidries amb totes les persones que sn perseguides arreu del mn per
la seva condici sexual.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

23!

F. GENT GRAN
La gent gran sha convertit en una de les vctimes principals daquesta crisi
econmica que estam vivint. No noms sha deixat de banda per part de
lAdministraci qualsevol programa que tingus la gent gran i el seu benestar
com a principal objectiu (per exemple, amb la desactivaci de la Llei de
dependncia o amb la falta de programes denvelliment actiu) sin que en molts
casos les persones majors shan convertit en el suport econmic i logstic de
les famlies. El Govern sha de centrar en fer costat aquestes famlies i en la
prevenci de la dependncia, potenciant lenvelliment actiu en tres vessants
principals: adaptar lentorn a les necessitats, garantir la conservaci de
lhabitatge i fomentar locupaci del temps lliure en activitats socialment
inclusives.
ACCESSIBILITAT
1. Promourem que els ajuntaments adaptin lespai ds pblic i els seus
elements a les necessitats de la gent gran: voreres menys altes, urinaris
pblics, contenidors de fems adaptats a problemes de mobilitat, semfors de
ms llarga durada, mobiliari ms cmode, etc. Durem a terme plans de
mobilitat participats.
2. Adaptarem els mitjans de transport pblic per facilitar l'accs de la gent
amb problemes de mobilitat.
3. Crearem un programa dadaptaci dedificis. Tots els edificis pblics han de
ser accessibles. Fomentarem que els espais privats ds pblic garanteixin
laccessibilitat i facilitarem que tothom que ho necessiti pugui adaptar les
infraestructures comunes de la seva finca.
HABITATGE
4. Ampliarem els serveis d'atenci social a les persones grans. Implantarem
mecanismes de control i seguiment de les persones majors que viuen soles,
afavorint-ne lautonomia i el benestar.
5. Posarem en marxa una cartera de recursos sociosanitaris pblics. El
Govern tindr a disposici dels usuaris que ho hagin de menester una borsa de
cadires de rodes, llits adaptats i daltres elements que siguin necessaris per
garantir la qualitat de vida.
6. Promourem una bona xarxa de centres de dia, de centres de nit i de
centres de curta estada, aprofitant les infraestructures ja existents i que estan
infrautilitzades. Augmentarem el nombre de residncies pbliques.
7. Crearem ajudes a ladaptaci de les llars en les situacions de mobilitat
reduda i al manteniment de lhabitatge, ja sigui en propietat o en rgim de
lloguer.
!

24!

8. Posarem en marxa programes especials dhabitatge: habitatges compartits,


habitatges tutelats, borsa dintercanvi dhabitatge.
9. Potenciarem un servei de lliurament a domicili en els mercats municipals.
ECONOMIA
10. Treballarem perqu la pensi mnima sigui equivalent al salari mnim
interprofessional.
11. Exigirem de l'Estat l'eliminaci immediata del copagament dels
medicaments, en general, i suprimir-lo ja per als jubilats, pensionistes i
minusvlids, i, mentre no arribi la supressi general del copagament, implantar
la detecci automtica informatitzada del lmit que sha de pagar, com ja tenen
en altres indrets de l'Estat.
ENVELLIMENT ACTIU
12. Desenvoluparem programes denvelliment actiu i de prevenci de la
dependncia: bancs de temps, formaci continuada, activitats culturals,
voluntariat, etc.
13.Crearem punts dinformaci i trobada de gent gran on soferiran serveis
datenci, orientaci i assessorament sobre tots els aspectes que ms puguin
interessar: temes legals, salut, habitatge, envelliment actiu, oci, cultura, etc.
FAMLIA I SOCIETAT
14.Crearem la figura de la famlia de padrins amb nts (sense pares),
equiparables a les figures de famlies nombroses o monoparentals.
15.Establirem programes dajudes psicolgiques i econmiques per a les
famlies dependents dels padrins.
16.Durem a terme plans especials i campanyes de conscienciaci sobre els
problemes propis de la gent gran.
17.Posarem en marxa una campanya de prevenci, detecci i atenci de la
violncia masclista en dones grans.
18. Posarem en marxa una campanya de prevenci, detecci i atenci de
l'abs familiar o de l'entorn cap a persones majors.

25!

G. JOVENTUT
El collectiu jove som un dels collectius ms afectats per la mala gesti de la
crisi econmica davui dia. Una crisi que pot ser provocada per una accentuaci
de les poltiques neoliberals i un gir al centre per part dels partits desquerres
ms grans. Ms que mai hem de consolidar una opci poltica veritablement
pensada per als ciutadans, una poltica inequvocament desquerres i no
basada en els interessos especulatius i bancaris del mercat internacional. La
reforma laboral ens afecta a tots, per ms encara als ms joves. Les reformes
sanitries que sinicien a altres pasos europeus tamb ens afectaran als joves.
La reforma de les pensions pot suposar que aquestes arribin a desaparixer a
lhora de jubilar-nos. La principal font denergia, els hidrocarburs, s molt cara i
es preveu que ho continu sent dara en endavant. La crisi ecolgica ens
preocupa, i poder actuar localment s ms necessari que mai. Volem, des de
Mallorca, plena autonomia per gestionar els nostres recursos, de forma ms
justa i ms sostenible. Les crisis sn oportunitats especials per materialitzar
canvis. Els joves de MS estam preocupats pel present i per com pot ser el
futur que ens espera. Aix ens uneix encara ms en una veu collectiva per
transformar el present; captant loportunitat de la crisi per traslladar-la en
propostes constructives de futur. Propostes de govern que puguin assolir
veritables canvis. Canvis de model. El jovent som freqentment un collectiu
minoritzat dins la societat. Aix fa important una veu i un programa jove dins el
grup; escrit per joves per als joves de Mallorca. Els joves sabem, volem i
podem. La bateria dobjectius proposats perqu sassoleixin al llarg de la
prxima legislatura han estat el resultat dun procs participatiu que ha comptat
amb la participaci de ms de 100 joves. Creim que la participaci ha de ser un
element clau en la presa de decisions i el jovent ha de tenir un espai, una veu
que permeti intervenir en els processos de decisi del pas. Aquest document,
doncs, pretn traar un rumb dacci de govern amb poltiques desquerra
ecologista i nacionalista que els candidats joves del grup MS traslladaran al
prxim Govern progressista de 2015-2019.
HABITATGE
Des dels joves de MS entenem lhabitatge i hi posam el punt de mira com a
dret universal, imprescindible i necessari perqu tots els joves puguin
desenvolupar el seu projecte de vida i demancipaci. Des de MS impulsarem
una poltica dhabitatge que rompi amb lespeculaci i el negoci immobiliari i
que respongui i sadapti a les necessitats dels joves. El jovent daquest pas
necessita emancipar-se tenint a labast una oferta dhabitatge de qualitat i
accessible a la seva capacitat econmica. Simpulsar en el marc de la poltica
dhabitatge una vertadera alternativa de lloguer per al jovent, la rehabilitaci
dels edificis en lloc de la construcci nova i la penalitzaci de labandonament
dhabitatges que poden revertir en el mercat com a oferta adaptada a les
condicions del jovent. s imprescindible abandonar la cultura de la propietat
privada que ha estat potenciada pels governs autonmics fins ara i redirigir-la
!

26!

!
cap a la cultura del lloguer. Des dels joves de MS rebutjam la poltica
especulativa de les entitats bancries amb les hipoteques. Per aix proposam:
1. Que el sector pblic intervengui en el mercat de lhabitatge sancionantne ls especulatiu i regulant-ne ls social. Sancionarem tributriament
ladquisici dhabitatge amb mera finalitat especulativa.
2. Reimplantarem la Renda bsica d'empancipaci per a joves (18-31
anys).
3. Desenvoluparem un pla de primer allotjament. Crearem una borsa
dhabitatges de lloguer per a joves, amb l'objectiu d'haver arribat en 4
anys a cobrir les necessitats reals dhabitatge de lloguer per a joves.
4. Fomentar habitatges de lloguer per a joves estudiants en rgim de
compartir i sense superar mai el 100 euros.
5. Desenvoluparem mesures fiscals per incentivar laccs a lhabitatge en
rgim de lloguer.
6. Fomentarem la conscincia collectiva de lhabitatge a travs de les
cooperatives dhabitatge: pretenem que els joves siguin conscients i
participin en el disseny i la construcci de tot el seu hbitat: des de
lelecci de materials fins a lestratgia ms adient per reutilitzar o
reciclar els residus.
7. Fomentarem la convivncia de joves amb gent gran i crearem espais
compartits.
8. Transformarem lhabitatge de protecci oficial exclusivament en rgim
de lloguer i crearem un camp dhabitatge pblic capa dafrontar les
demandes socials actuals.
9. Reservarem habitatge per a persones amb capacitats diferents per tal
de garantir-los un habitatge adequat a les seves necessitats i suposar
la igualtat doportunitats en ladquisici d'habitatge.

OCUPACI I RELACIONS LABORALS


Des dels joves de MS ens mostram completament en contra de la reforma
laboral aprovada pel Govern espanyol. Creim que s una passa enrere enfront
dels drets dels treballadors i dels drets dels joves. Volem que tenguin accs a
un mercat laboral digne sense que les empreses es beneficin dalguns tipus de
contractes per a joves. Volem una cotitzaci plena dels joves. Lactual crisi
econmica prov dun model econmic basat en la construcci i el
monoturisme; noms es pot reactivar leconomia mitjanant la transformaci
progressiva del model. Des de MS apostam per la diversificaci de sectors,
nous jaciments i models turstics, la investigaci i el desenvolupament cientfic
com la trada que transformi lactualitat econmica. En aquest nou model, els
joves hi jugam un paper fonamental. Cal avanar cap a un nou model productiu
que camini cap a lestabilitzaci i la dignitat laboral del jovent, la combinaci del
mn laboral i la trajectria educativa del jovent i la disminuci de la
subocupaci.
!

27!

10. Desenvoluparem legislacions que fomentin la contractaci jove de


qualitat: amb una remuneraci adequada.
11. Exigirem que el Govern de les Illes Balears sigui competent per fixar el
sou mnim interprofessional en el nostre territori, ja que el cost de vida
aqu no s comparable amb els daltres llocs de lEstat.
12. Modificarem els contractes de prctiques i els contractes com a
becaris que han dentrar en el marc legislatiu laboral i cotitzant a la
Seguretat Social.
13. Instarem el Govern de l'Estat espanyol a derogar la reforma laboral.
14. Donarem ajudes a emprenedors, fomentarem el cooperativisme i
lautoocupaci entre els joves com a sortida laboral en moments de crisi
en qu no hi ha una oferta laboral digna per a joves.
15. Elaborarem un pla estratgic per crear empreses vinculades a les noves
tecnologies.
16. Subvencionarem la pagesia, fent especial mfasi en els joves i en les
dones i enfocant les subvencions per aconseguir que a mitjan termini
lactivitat de la pagesia sigui econmicament viable amb independncia
de les subvencions. Potenciarem les cooperatives agrohoritzontals com
a eina per fer competitius els productes locals.
17. Augmentarem les inspeccions laborals i perseguirem especialment els
empresaris que tenguin treballadors sense contracte, perqu aix
suposa precarietat laboral i economia submergida.
18. Fomentarem les inversions pbliques en inversions estratgiques, per
tal de palliar latur actual i propiciarem un canvi de model en el futur
diversificant l'economia.
19. Generarem un pla dajuda per a persones o unitats familiars que no rebin
cap prestaci o que en rebin per sota del salari mnim interprofessional i
acceptin accedir a programes dinversi sociolaboral.
20. Crearem un complement de durada mxima dun any per als
desocupats sense titulaci professional en la formaci reglada. La
percepci del complement estaria vinculada a lelecci duna titulaci
que sigui prviament considerada estratgica a lhora de propiciar la
transformaci i/o lexcellncia del model productiu.
EDUCACI
Des dels joves de MS defensam una educaci pblica, de qualitat, amb
perspectiva de gnere, arrelada a la nostra terra i pedaggicament avanada.
Actualment noms un 3 % del PIB de les Illes Balears es destina a leducaci.
Amb el baix finanament actual de leducaci a les Illes Balears hi ha hagut una
disminuci i una retallada de mestres i professors de suport i atenci a la
diversitat, i una manca dinversions i de recursos. Les Illes Balears es troben al
capdavant en fracs escolar i abandonament dels estudis. s imprescindible
invertir aquesta tendncia. Volem una escola laica, en catal, progressista,
!

28!

!
democrtica, pluralista, inclusiva i lligada al seu entorn. Lescola ha de ser una
eina de cohesi social, i una escola de ciutadania que potenci lautonomia
personal i lesperit crtic, i transformi el joves en persones lliures i iguals. Volem
una escola de barri, oberta a la comunitat.
21. Potenciarem els equips multidisciplinaris a les escoles, que sn els
que vetlen per la convivncia al centre, donen suport a la funci tutorial i
a la comunitat educativa i sn els que poden detectar situacions fora de
lhabitual.
22. Augmentarem la inversi en educaci, un10% cada any, amb
lobjectiu darribar a mig termini fins a un 8 % del PIB per millorar-ne la
qualitat. Aquest augment ajudaria a la contractaci de ms professorat i
ms inversi en equips multidisciplinaris, per tal daconseguir una
educaci pblica de qualitat i preparada per a les diferents necessitats
dels alumnes.
23. Canviarem el model de beques prioritzant el criteri econmic per
permetre que els joves que no disposen de recursos econmics puguin
accedir a uns estudis de qualitat, tenint en compte especialment les
unitats familiars amb menys recursos.
24. Dotar els centres pblics de recursos tecnolgics. La societat actual
est fonamentada en les noves tecnologies, per aix creim que les
escoles han de ser un mirall de la societat i se les ha de dotar de
recursos per poder potenciar ls de les noves tecnologies.
25. Potenciar la R+D+I dins el mn de leducaci per poder aplicar nous
mtodes pedaggics i noves metodologies per afavorir lensenyament.
26. Revitalitzarem la formaci professional i la dignificarem per tal
daugmentar loferta educativa per als joves i que es vegi com una
sortida laboral de qualitat.
27. Garantirem la continuaci de les assignatures de msica, filosofia,
plstica i tecnologia com a matries troncals del currculum d'educaci
secundria obligatria.
28. Assumirem com a part del nostre comproms de govern la retirada del
Decret de convivncia i la Llei de smbols; la creaci de beques de
transport i menjador efectives i convocades dins el termini i en la forma
adient; recuperaci de les plantilles, del professorat d'Atenci a la
Diversitat i de les rtios anteriors a les retallades; substitucions
immediates de les baixes; baixes 100 % remunerades; contractaci dels
interins durant els mesos de juliol i agost; recuperaci dels complements
perduts i reconeixement de nous sexennis des de l'1 de juny de 2012 i
acompliment de l'acord salarial de 2008 per a l'escola concertada;
instarem el Govern Central a retirar la LOMCE, i suspensi de tots els
expedients sancionadors que s'inicin amb clara intenci repressiva
prviament i durant la vaga. Governarem tenint en compte la voluntat de
la comunitat educativa amb un dileg continu.
29. Tenint en compte la seva importncia com a principal centre intellectual
i formatiu de les illes, dotarem la UIB de ms recursos econmics per

29!

!
tal que deixi d'estar a la cua de les universitats de l'estat en pressupost
per estudiant.
30. Apostarem per no aplicar a la UIB de l'anomenat decret "3+2", que
permet oferir graus de 3 anys i msters de 2 anys dificultant a la prctica
l'accs a l'educaci universitria. En cas daplicaci del Decret,
igualarem el preu del crdit de mster al del preu del crdit a grau.
31. Impulsarem la transversalitat de l'educaci no formal en el sistema
educatiu balear.
32. Tendirem a la gratutat progressiva de la primera matricula
universitria. Garantirem l'accs universitari sense perjudici de raons
econmiques o socials.
33. Millorarem les ajudes de mobilitat i de residncia per als estudiants
que deixin la seva illa o la comunitat autnoma com a conseqncia de
la falta d'oferta educativa.
34. Apostam per un sistema educatiu ntegrament pblic, potenciarem la
construcci d'escola publica en detriment de la concertaci d'oferta
privada.
PARTICIPACI I OCI JOVE
Des dels joves de MS volem fomentar la democrcia participativa en tots els
mbits possibles i acostar als ciutadans el poder de decisi; fer que la
participaci democrtica dels ciutadans vagi molt ms enll de les votacions
cada quatre anys als seus municipis i governs insulars, autonmics i estatals, o
cada cinc als europeus. Volem que el jovent i qualsevol ciutad participi en el
disseny i la planificaci de les poltiques que els afecten, exercint aix una
democrcia vertaderament participativa. Des de MS demanam unes poltiques
doci i lleure jove lluny de loferta paternalista i prohibitiva i gestionant poltiques
que esdevenguin alternatives i que potencin lexpressi i la socialitzaci del
jovent.
35. Reimplantarem la Llei de Joventut de les Illes Balears per tal de tornar a
posar en funcionament el Consell de Joventut de les Illes Balears.
Desenvoluparem la Llei de consells locals de joventut.
36. Crearem un centre de joventut i multis mitjanant la rehabilitaci de
l'antic quarter militar de Son Busquets (Palma). Aquest servir de nucli i
punt de referncia de l'associacionisme jove de Mallorca i les Illes,
donant cabuda als organismes oficials dedicats a la joventut (CJP, CJIB,
DG de Joventut, InfoJove), dotant les entitats juvenils d'espais on dur a
terme les seves activitats, servint de centre de referncia en el seu mbit
i amb projecci exterior capa d'atreure entitats juvenils de l'estranger
per dur a terme les seves activitats (contribuint a la desestacionalitzaci
turstica amb un model de turisme alternatiu), a ms d'oferir als vens de
la zona diversos serveis (installacions esportives, horts urbans, aules i
sales d'actes, etc.).

30!

!
37. Incrementarem els ajuts destinats a les entitats juvenils i establirem un
rgim de subvencions pluriennals per al funcionament i el manteniment
de les entitats.
38. Impulsarem la participaci a travs de les tecnologies 2.0. Farem que
les noves tecnologies i les xarxes socials siguin un mitj per acostar les
propostes dels ciutadans a les institucions.
39. Fomentarem la participaci des de ledat escolar i des de les escoles i
els casals de barri i de joves, per aix anar adquirint hbits de
participaci democrtica des de petits. Crearem consells locals de
joventut a tots els municipis, dotats de finanament per part del Govern
de les Illes Balears i basats en lautogesti dels joves com a vertaders
espais dacci jove.
40. Augmentarem loferta pblica de sales dassaig a diferents punts de
lilla i despais dexpressi de les diferents manifestacions culturals i
artstiques.
41. Ajudarem els barris desfavorits a aconseguir llicncies federatives per
formar equips desport.
42. Desenvoluparem estructures per fomentar altres formes doci i
consolidarem un oci alternatiu i sostenible. Obrirem installacions
esportives i casals joves els vespres i els caps de setmana.
43. Modificarem lordenana de la botellada i regularem a quina distncia de
les zones residencials es pot fer. Complementarem amb conscienciaci i
informaci sobre el consum de d'alcohol.
LLENGUA I CULTURA
Els joves de MS creim en la llengua catalana com a patrimoni com i vincle de
cohesi i dintegraci de tots els habitants de les Illes Balears. La poltica
lingstica ha de garantir una normalitzaci de la llengua catalana en tots els
mbits. Ens adherim a una poltica valenta que garanteixi als ciutadans de les
Illes Balears, sigui quina sigui la seva procedncia, viure plenament en catal.
Estimam el nostre territori, la seva cultura i la seva llengua. No podem oblidar
que el patrimoni s part essencial de lexistncia dels ssers humans, ens
identifica i ens fa gaudir. La cultura s tamb un enriquiment personal, ha de
servir per a alimentar la nostra estima com a poble i tamb la nostra nima. s,
per tant, necessari afavorir i potenciar la nostra cultura prpia, com tamb
conixer i aprendre de la gran diversitat de cultures presents a les Illes Balears.
La interculturalitat ha de ser una realitat enfront de la multiculturalitat.
44. Augmentarem les projeccions en catal als cinemes per tal de
fomentar-ne la normalitzaci lingstica. Potenciarem el cinema en versi
original subtitulat en catal.
45. Impulsarem la tasca dimmersi lingstica als centres educatius i a
travs de programes de dinamitzaci lingstica.
46. Establirem i promourem el Circuit de Msica Jove, establirem una
borsa de grups musicals i n'afavorirem la contractaci i la producci

31!

!
musical. Incentivarem la reproducci de musica en catal a les sales de
d'oci.
47. Impulsarem el catal com a llengua vehicular i de cohesi social.
48. Garantirem el dret a emprar la llengua catalana a tots els sectors
pblics i privats de les Illes Balears, tal com diu lEstatut dautonomia.
49. Farem arribar la importncia de la memria histrica de les Illes
Balears al jovent.
50. Fomentarem una major utilitzaci de les infraestructures culturals per
a joves.
51. Posarem en marxa programes dimmersi lingstica per a pares de fills
immigrants per a potenciar la llengua i la cultura com a eines
dintegraci.
52. Potenciarem el preu jove a totes les activitats culturals, per tal dacostar
la cultura als joves a un preu assequible.
53. Alliberarem parets municipals perqu joves grafiters hi puguin expressar
el seu art sense por de ser sancionats.
54. Desenvoluparem activitats que permetin lintercanvi de cultures i
possibilitin lenriquiment mutu.
IGUALTAT DOPORTUNITATS
Els joves de MS defensam una societat on els joves puguin exercir digual
manera, i en les mateixes condicions, la seva ciutadania en tots els mbits. s
per aix que les poltiques digualtat doportunitats shan de desenvolupar
sempre en clau transversal a totes les rees de govern, emmarcades en tres
principis:
11. El joves volem tenir present i desenvolupar accions positives en
clau de gnere.
12. La coeducaci com a eina de transformaci de l'estructura patriarcal
de la societat actual i la consecuci duna societat que adapti els rols
de gnere de manera igualitria, que rompi lactual sostre de vidre.
13. Lluita contundent contra la violncia de gnere i qualsevol altra
forma de violncia cap a les persones, per raons de sexe i/o
orientaci sexual.
55. Desenvoluparem una formaci ocupacional que es dirigeixi
especialment a collectius discriminats i els permeti una entrada real i
efica en el mercat laboral.
56. Legislarem i regularem ls de lactual model dexclusi basat en
determinats cnons esttics fomentats i impulsats per sectors publicitaris
i txtils que atempten contra la salut de les persones.
57. Desenvoluparem un marc legislatiu que emmarqui mesures que
permetin la conciliaci de la vida familiar i laboral tant per a dones
com per a homes.

32!

!
58. Posarem en marxa mesures efectives i directes contra lhomofbia
mitjanant leducaci i el respecte envers lexercici lliure de lopci
sexual. Desenvoluparem des duna poltica desquerres programes que
lluitin contra la discriminaci cap el collectiu LGTB, en qu les
concepcions moralistes per part de les administracions no tenen cabuda.
59. Dotarem de recursos humans i econmics els centres de planificaci
familiar, els centres de salut i els punts dinformaci jove per a latenci
efectiva a la joventut en matria afectivosexual i de salut.
60. Introduirem la coeducaci al sistema educatiu pblic i potenciarem
leducaci en relacions de parella i orientaci sexual com a eina primera
de prevenci de la discriminaci i la violncia.
61. Durem a terme poltiques per facilitar la mobilitat als ciutadans i
ciutadanes amb dificultats.
62. Garantirem la integraci a la vida cultural, associativa i doci de les
persones amb capacitats diferents amb la figura de lassistent
personal, prevista en el sistema datenci a la dependncia.
SALUT
Des dels joves de MS tenim clar que una poltica per millorar la salut de la
joventut de les Illes Balears passa inevitablement per oferir a tothom uns
serveis efectius, prxims, professionals i de fcil accs per al jovent. Tamb
defensam la sanitat com un dels pilars de lEstat del benestar i defensam
fermament que sigui pblica, en uns moments en qu tamb la sanitat s en el
punt de mira per a ser privatitzada. Qualsevol poltica de salut ha de tenir en
compte els hbits de salut com lacci preventiva primera. Uns hbits que
saprenen, sensenyen i es transmeten. En segon terme, una poltica de salut
ha de respectar la capacitat individual de decidir envers el propi cos.
63. Aconseguirem una sanitat 100 % pblica i a labast de tothom.
64. Desenvoluparem programes de prevenci i densenyament dhbits
saludables des de la perspectiva escolar, sanitria i familiar.
65. Garantirem laccessibilitat del preservatiu i altres mtodes de prevenci
dITS introduint-lo en el catleg dobjectes de primera necessitat, amb la
qual cosa se'n reduiria el preu.
66. Aprovarem una legislaci que asseguri veritablement lexercici individual
de lavortament incls a la Seguretat Social, assegurant latenci
sanitria i psicolgica eficient i rebutjant les consideracions moralistes de
diversos collectius.
67. Crearem una unitat datenci transsexual que garanteixi latenci
psicolgica i sanitria ntegra i continuada.
68. Dotarem les unitats datenci a joves en matria de salut i atenci
sexual de recursos que assegurin la proximitat geogrfica, latenci
personal i professional i els recursos materials.
69. Legalitzaci de les drogues blanes. Desenvoluparem poltiques de
reducci de danys en matria de consum de drogues en la poblaci jove
!

33!

!
i prioritzarem, indubtablement, la prevenci primria per desenvolupar en
primera instncia la conducta saludable de no-consum.
DRETS CIVICS I SOCIALS
Els joves de MS defensam fermament els drets dels ciutadans i especialment
els dels joves com a collectiu vulnerable. En lactualitat vivim en un moment de
crisi tamb dels drets de les persones i sobretot del dret a decidir. Des de MS
defensam el dret a decidir del poble i creim que sha de garantir a partir de
larticulaci de consultes populars vinculants.
70. Articularem de forma efectiva, prctica i vinculant un sistema de
consultes referendries que permeti participar als joves de 16 anys.
71. Actuarem progressivament per aconseguir una transparncia
administrativa superior alhora que una simplificaci dels trmits
innecessaris.
72. Impulsarem mesures democratitzadores tamb dins els centres de
treball o altres espais ms enll de les institucions poltiques clssiques.
73. Donarem a conixer entre la ciutadania el concepte de dret a decidir
com un element constructiu i democrtic.
74. Instarem el govern de l'Estat espanyol a dotar de drets electorals totes
les persones majors de 16 anys.
TRANSPORT I INSULARITAT
Els joves de MS creim que sha dimpulsar un model de transport pblic,
efica, eficient, sostenible i assequible, dirigit a les necessitats especfiques del
jovent i a tota la societat.
75. Implantarem el sistema tarifari integrat.
76. Impulsarem un transport pensat per a joves i potenciarem el transport
nocturn els caps de setmana. Subvencionarem els ajuntaments que
duguin endavant iniciatives de bus nocturn.
77. Declararem el transport interilles com a transport i servei pblic i
eliminarem aix el monopoli duna nica empresa i rebaixarem els preus
dels viatges.
78. Aplicarem un descompte al transport aeri i martim per a joves.
79. Potenciarem la bicicleta i les altres modalitats de mobilitat no
motoritzada com a mitj de transport rpid, eficient i sostenible:
installarem prquings a la perifria, ampliarem els carrils bici i
desenvoluparem poltiques que permetin que sigui un sistema de
transport interurb.
80. Establirem el transport gratut fins als 16 anys.
81. Augmentarem les beques per a ajudes al desplaament per als
estudiants i que tamb hi tinguin cabuda les despeses de transport
pblic dins lilla.
!

34!

!
82. Fixarem preus especials per a joves establint un 50 % de descompte per
als joves de ms de 16 i fins als 31, ajudant aix la seva economia,
moltes vegades precria, fomentant aix el transport pblic com a opci
prioritria.
83. Assegurarem les mateixes oportunitats a tots el joves,
independentment de lilla o poble on visquin, eliminant les barreres
econmiques dels viatges a travs del transport pblic.
84. Potenciarem el cotxe compartit mitjanant serveis centralitzats dofertademanda, i implementarem mesures dissuasives de ls del cotxe privat
a la universitat.
85. Exigirem a les institucions europees el reconeixement de les Illes
Balears com a ultraperifriques per tal de poder comptabilitzar i reduir
de manera efectiva el cost de la insularitat.
86. Augmentarem la freqncia del transport pblic interurb.
87. Potenciarem el transport pblic entre pobles transformant el model radial
amb centre a Palma en un model en xarxa.
88. Millorarem les freqncies i les concessions al transport pblic per fer
ms accessible l'arribada dels estudiants a la UIB.
MEDI AMBIENT
Des dels joves de MS estam compromesos en la defensa del medi ambient, la
protecci de la biodiversitat, el territori i la contenci del creixement urbanstic.
Tamb cal garantir el dret a laccs a la natura per a totes les persones i
pensam que shan daplicar poltiques de sostenibilitat a tots els sectors. No
obstant aix, no podem parlar de lentorn i de lecologisme sense parlar de la
crisi energtica i labs del consum desmesurat que arrasa els recursos
naturals arreu del planeta mentre satura la natura de residus. s imprescindible
aplicar poltiques que ho redimensionin.
89. Regularem les activitats educatives i ambientals al medi natural per tal
de permetre lacampada a grups autoritzats (esplais, escoltes, grups
excursionistes, etc.) i a persones federades.
90. Facilitarem el reciclatge i dificultarem el fet de no reciclar. Augmentarem
el nombre de punts de reciclatge. No reciclar ha de ser ms car que
reciclar.
91. Potenciarem lenergia solar, obligarem a la collocaci de panells als
edificis de nova construcci i als edificis pblics. Potenciarem lenergia
elica, mareomotriu, etc. Investigarem la possible adaptaci daltres
fonts denergia alternatives a lentorn de Mallorca i les Illes Balears.
92. Posarem en marxa campanyes de consum de producte local i ecolgic
potenciant lslow food i la vida sana.
93. No declarar nou terreny urbanitzable. Apostarem per un Pla Territorial
de Mallorca que protegeixi vertaderament el nostre territori.
Sensibilitzarem sobre el fet que un creixement infinit no s possible.

35!

!
94. Garantirem que els camins siguin pblics i assegurarem aix laccs
lliure a la natura.
95. Incidirem en la millora de leficincia energtica allament trmic de
lexterior, illuminaci de baix consum i noms la necessria, etc. tant
dels edificis pblics com dels habitatges particulars.
96. Insistirem en la idea del decreixement, de fer un consum responsable,
tant de productes com denergia.
97. Adoptarem el Protocol dUppsala en substituci del de Kyoto.
98. Imposarem aranzels a la importaci de productes que no compleixen les
normatives mediambientals, laborals, etc. de les Illes Balears, lEstat i la
Uni Europea (menjar, fusta, animals, etc.). Safavoreix aix la
competitivitat dels productors locals.
99. Aplicarem plans de formaci i de modernitzaci de lagricultura, la
ramaderia i la pesca de les Illes Balears, enfocats cap a lagroecologia.
Eradicarem els transgnics a les Illes Balears.
100. Feminitzarem les inversions i les infraestructures: no grans
projectes faranics ni monumentals tipus Palma Arena, Palau de
Congressos, Son Moix, segon cintur-via connectora, sin petits
projectes que donin resposta a les necessitats reals i ms urgents de la
poblaci, prxims a ca seva, sense necessitat de grans desplaaments i
sense grans consums materials, econmics ni energtics PAC, centres
de dia, petites residncies, centres cvics, biblioteques de barri, etc.
101. Fixarem imposts al consum energtic (elctric, de gas i but, de
benzina, etc.), per sobre dels considerats estndards per a una llarunitat familiar o empresa.
102. Prohibirem l'explotaci animal: corregudes de bous, correbous, circs
amb animals, etc.
103. Abolirem la importaci de fems. Mallorca no s el femer d'Europa.

36!

H. ESPORT I OCI
Actualment, ladministraci pblica funciona com un simple gestor de les
installacions esportives, per hem danar ms enll. La nostra aposta s
potenciar un enfocament basat en el principi de lesport per a totes les
persones (joves, adults, gent gran, gent amb capacitats diferents, poblaci en
risc dexclusi social...), en qu lobjectiu fonamental ha de ser la millora del
benestar de la poblaci en general, a nivell fsic, psicolgic i social. En aquest
sentit, s essencial treballar lesport de base i popular, que ha de ser ents com
una activitat bsica per millorar la salut de la ciutadania, potenciar-ne leducaci
i ajudar a la integraci, la igualtat i la convivncia de les persones.
1. Proposarem a la Conselleria dEducaci un conveni de collaboraci per
millorar i adaptar els patis i les installacions esportives dels centres
pblics deducaci Infantil, primria i secundria, amb lobjectiu dafavorir-hi
la participaci de la ciutadania i dels clubs esportius. De la mateixa manera,
treballarem perqu els centres escolars puguin fer s de les installacions
esportives pbliques durant el seu horari lectiu.
2. Potenciarem loferta de tot tipus dactivitats esportives adreades als
diferents grups de la poblaci (infants, joves, adults/es, persones amb
capacitats diferents, etc.), i posarem en marxa un pla per millorar i mantenir
els equipaments esportius als pobles i a les barriades, en funci de les
seves necessitats.
3. Fomentarem lesport entre tots els collectius, amb horaris i condicions
adaptats a les seves necessitats i facilitant-los laccessibilitat a les
installacions esportives, especialment als que tenguin dificultats de mobilitat
(gent gran i persones amb capacitats diferents).
4. Potenciarem la integraci social dels nouvinguts a travs de lesport.
5. Crearem escoles municipals deducadors de lesport, amb lobjectiu de
promocionar i fomentar la prctica esportiva de qualitat als pobles i ciutats,
tot exigint la formaci adequada a tots els ciutadans que vulguin accedir al
mercat del treball esportiu (monitors, entrenadors, tcnics, preparadors
fsics, etc.).
6. Elaborarem un catleg per a promoure la conducta esportiva i el joc net
amb la finalitat de fomentar leducaci en valors entre els esportistes, els
monitors o entrenadors i els pares i mares a travs de la prctica esportiva.
7. Facilitarem a les federacions esportives els recursos tcnics adients per
millorar la seva activitat, tant en lmbit estrictament tcnic, com de la prpia
gesti esportiva de lentitat.

37!

!
8. Establirem convenis amb federacions i clubs esportius perqu puguin
impulsar plans especfics que facin de la prctica esportiva un valor de
cohesi i denriquiment social, i una eina per potenciar la igualtat i la nodiscriminaci per ra de sexe.
9. Per a la millora de la salut i la seguretat dels ciutadans, fomentarem la
posada en marxa de la Regulaci Professional del Sector Esportiu a les
Illes Balears, i seleccionarem, de totes les opcions possibles, la que ms
sajusti a la realitat del moment que es determini a linici daquest procs.
10. Promocionarem les Illes Balears com a destinaci de turisme esportiu,
potenciant sempre les prctiques esportives respectuoses amb el medi
natural i amb la poblaci local, i que puguin contribuir a la
desestacionalitzaci.
11. Posarem en marxa campanyes de conscienciaci contra la LGTBfbia, el
masclisme i la xenofbia a lesport.
12. Condemnarem enrgicament des de les institucions pbliques qualsevol
violncia o discriminaci, racisme o masclisme a lesport, tant per part dels
aficionats
com
dels
esportistes.
Crearem
una
normativa
reguladora/sancionadora de conductes i actes violents o que fomentin la
violncia verbal o fsica.
13. Fomentarem els esports minoritaris o de nova implantaci, tot oferint-los
eines perqu puguin promocionar-se i finanar-se.
14. Crearem una Consell de lActivitat Fsica i de lEsport de les Illes Balears
en el qual participin activament representats de tots els sectors
(professionals, esportistes, federacions, penyes, tcnics, clubs, pares i
mares, collegis professionals, etc.).
15. Recuperarem, repararem i condicionarem les installacions esportives
pbliques que estiguin degradades i crearem espais esportius no
convencionals als espais pblics (places, jardins, passejos, etc.).
16. Equipararem els esportistes paralmpics als olmpics en tots els mbits
(meritoris, econmics, etc.).
17. Facilitarem que tots els esportistes de les Illes Balears en edat escolar
tenguin una educaci de qualitat.
18. Estudiarem i proposarem diverses alternatives amb lobjectiu de regular
convenientment les activitats remunerades que es duen a teme en el si de
les entitats i clubs esportius. Tamb impulsarem diferents mesures amb la
finalitat dassegurar el manteniment de la xarxa de voluntariat en lesport.
Farem possible la cohabitaci de la prctica professional amb la prctica
voluntria de lesport, i instarem al Govern central a regular un tipus de rgim
especfic per a aquesta activitat.

38!

I. Solidaritat Internacional
La solidaritat internacional s una qesti de justcia, no de caritat. I aix sha de
reflectir en les poltiques de cooperaci.
Des de MS per Mallorca, apostam per una poltica de cooperaci per al
desenvolupament que enforteixi els processos de canvi social i que impulsi
lautonomia dels pobles, incorporant de forma clara la perspectiva dels drets
humans, la perspectiva de gnere, la sostenibilitat ecolgica i la construcci de
la pau.
La cooperaci ha de servir com a eina emancipadora i dalliberament de
qualsevol relaci de dependncia i, en aquest sentit, necessitam concebre la
solidaritat internacional no nicament des de les poltiques de cooperaci, sin
de forma transversal a la resta de poltiques (comercials, educatives, sanitries,
turstiques, etc.). L'Ajuda Oficial per al Desenvolupament hauria d'anar
acompanyada d'unes poltiques coherents amb aquesta ajuda i mai hauria
d'estar lligada als interessos dels donants.
Certament, la cooperaci viu temps complicats, per, precisament per aquest
motiu, ara s el moment de replantejar-nos lactual model de funcionament i de
construir, entre tots, un nou model de cooperaci. Un model on es treballi a
llarg termini i de manera ms eficient i transparent, on es coordinin els esforos
per aprofitar al mxim els recursos existents, on es fomenti la participaci social
tant al nord com al sud i on es respecti lautonomia dels pobles del sud per
decidir sobre el seu futur.
1. Establirem una poltica dAjuda Oficial per al Desenvolupament que
prioritzi la satisfacci de les necessitats humanes bsiques,
lenfortiment dels processos de canvi socials, transformadors i
emancipadors dels pobles del sud, aix com els drets de la infncia i el
desenvolupament de la igualtat i lapoderament de la dona. A ms, es
tendran en compte els lligams histrics, aix com la major vulnerabilitat
dalgunes zones, especialment als Pasos Menys Avanats (PMA) a
lfrica subsahariana.
2. En aquest sentit, definirem conjuntament amb tots els actors de la
cooperaci una estratgia de solidaritat internacional, a travs de
lelaboraci dun Pla Director durant els 6 primers mesos de
legislatura. Aquesta estratgia inclour igualment de quina manera
sestructura leducaci al desenvolupament i lajuda humanitria i
demergncia des de les Illes Balears.
3. Mantendrem la fita del 07% per a lAjuda Oficial per al
Desenvolupament dels pressuposts de les Illes Balears com objectiu
cap al qual tendir. Aquest comproms pressupostari ser continuat i
39!

!
previsible durant els 4 anys de legislatura a travs de la convocatria
de subvencions per a projectes de cooperaci i deducaci per al
desenvolupament. Es podran realitzar convocatries plurianuals que
permetin un cicle dels projectes i programes ms realista, efectiu i
estable.
4. Restablirem lAgncia de Cooperaci de les Illes Balears amb la
finalitat de respondre millor a les necessitats especfiques de la
cooperaci per al desenvolupament i de fer-la ms gil i efica
administrativament. Seliminar qualsevol duplicitat amb la Direcci
General de Cooperaci per tal de garantir una estructura coherent i
eficient de la cooperaci impulsada pel Govern Balear.
5. Garantirem la transparncia efectiva de la Direcci General de
Cooperaci, facilitant laccs lliure a la informaci.
6. Impulsarem una cooperaci de qualitat, eficient i coordinada, per
aprofitar els recursos i perqu les comunitats dels pasos empobrits
defineixin les seves prioritats i en siguin protagonistes actius. Vetllarem
per la bidireccionalitat de la cooperaci, per evitar una cooperaci
paternalista i avanar cap a una cooperaci entre iguals.
7. Impulsarem programes de cooperaci integrals per pasos i per
sectors on les entitats del nord que treballen a la mateixa zona es
puguin coordinar i generar sinergies en el seu treball amb les
comunitats del sud, per tal de promoure una cooperaci ordenada,
efectiva i transformadora.
8. Impulsarem de forma decidida les instncies de coordinaci en
matria de cooperaci, concretament, es retornar al Consell de
Cooperaci la seva funci com a rgan consultiu que realment funcioni
com a frum de debat, per establir les lnies de treball i com a
mecanisme de control de la cooperaci balear. Es crear un equip
dassessorament que permeti acompanyar a les entitats per tal de
millorar la coherncia i leficincia de la cooperaci de les Illes.
9. Incrementarem la participaci social i la transparncia i millora dels
mecanismes davaluaci i seguiment, dins un marc de processos i
responsabilitats compartides entre la societat civil i les institucions.
10. Fomentarem leducaci per al desenvolupament, en coordinaci
amb la Conselleria dEducaci i la UIB, a travs de tots els
mecanismes possibles, fent-la present tant als mitjans de comunicaci
com al mn educatiu, com una eina per crear una ciutadania conscient
i solidria. En particular, vetllarem perqu els plans curriculars tractin el
tema del desenvolupament i dels drets humans en tots els mbits
possibles. En aquest sentit, tamb ser essencial fomentar la formaci
permanent del professorat en la matria i de les persones que shi
dediquen dels diferents agents de cooperaci al desenvolupament.

40!

!
11. Fomentarem i donarem suport a la recerca aplicada al
desenvolupament com a part de lestratgia de cercar i proposar
alternatives i solucions a les problemtiques detectades a nivell global.
12. Promocionarem el treball que realitzen les entitats i altres agents de
cooperaci a travs dun espai associatiu setmanal als mitjans de
comunicaci pblics.
13. Establirem una estratgia de comunicaci
importncia de cooperaci i el seu impacte.

publica

sobre

la

14. Impulsarem els processos formatius en matria de cooperaci, aix


com la coordinaci i lestabliment despais de reflexi conjunta amb la
societat civil. En aquest sentit, sorganitzaran unes jornades per
debatre sobre el futur model de cooperaci a les nostres illes, prvies
a lelaboraci del Pla Director.
15. Crearem una comissi interdepartamental que faci de la cooperaci
una poltica transversal del Govern Balear, amb plans dacci
concrets a cada conselleria en funci del seu mbit de competncies.
16. Treballarem, de forma coordinada i a tots els nivells, per aplicar un
catleg de bones prctiques solidries en lactuaci de
lAdministraci: establir objectius anuals i creixents per implementar el
Comer Just i la compra pblica tica a tots els processos de compra i
concurs de les administracions pbliques, treballar contra totes les
prctiques danticooperaci promogudes des de les Illes Balears,...
17. Impulsarem una coordinaci institucional real i efectiva entre la
Direcci General de Cooperaci i els Fons Mallorqu, Menorqu i Pitis
de Cooperaci, i lOficina de Cooperaci al desenvolupament de la
UIB, per fer realitat una cooperaci tcnica especialitzada en diversos
sectors i per evitar duplicitats.
18. Augmentarem els recursos del Casal dAssociacions dImmigrants i
ONGD per aconseguir que realment sigui un centre dinamitzador del
treball del teixit associatiu a les Illes balears.
19. Establirem lnies de treball i ajuda diferenciades que permetin cobrir
tant la necessitat de personal cooperant per als projectes com
limpuls de prctiques fonamentals per a leducaci al
desenvolupament com sn les estades solidries.

41!

II. Mallorca Sostenible.


Prosperitat compartida en unes
illes de futur

42!

A. Economia
Un planeta finit, una Mallorca finita. La teoria econmica dominant segueix pensant que
es possible el creixement infinit del procs econmic i associa el benestar com una
conseqncia que sen deriva. Es un sucidi. El planeta est consumint, cada any, 1,5
vegades ms del que pot regenerar. A Mallorca la nostra petjada ecolgica s superior.
Consumim lequivalent a quatre vegades el nostre petit territori. No es pot continuar aix,
tancant els ulls a la realitat i pensant que, fent el mateix que hem fet aquests darrers
seixanta anys, no hi haur cap tipus de conseqncia.
Mallorca i el risc de linfart ecolgic. Les bases del nostre model econmic es
fonamenten en tot un cmul de conductes de risc, que ens aboquen a linfart ecolgic, a
una economia cada cop ms ineficient i cap a una societat molt ms desigual. No es pot
crixer a costa durbanitzar ms el nostre territori, de destruir el litoral, de malbaratar el sl
rstic, doblidar el patrimoni natural i paisatgstic, dincrementar any a any les emissions
de CO2 a latmosfera, desgotar els nostres aqfers, dincrementar contnuament la
generaci de residus, de disminuir la nostra biodiversitat natural, de fer dependre
totalment la nostra economia del consum de les energies fssils. La crisi econmica que
patim no t tan sols una base conjuntural. Pretendre reproduir el model econmic de ms
turisme massiu i ms construcci per estirar al conjunt de leconomia, es com dir a lobs,
a lhipertens, al sedentari, al diabtic, que segueixi menjant tot el que vulgui i en la major
quantitat possible, ja que al cap i a la fi, tots ens morirem algun dia. Una societat
responsable no pot basar els seus principis econmics, socials, morals i tics sobre
aquests paranys.
Mallorca, una economia cada cop ms ineficient. El Pla de Cincia, Tecnologia,
Innovaci i Emprenedoria 2013-2017 del Govern de les Illes Balears recull les recerques
ms recents sobre la viabilitat de lactual model de creixement, basat en la reproducci de
lactual turisme de masses, i la construcci i defensa que aquest model de creixement a la
llarga activa la Llei de rendiments decreixents (LRD), cosa que es pot apreciar en
laparici duna tendncia a la reducci de les taxes de creixement de la productivitat dels
factors productius (treball i capital) i per una prdua relativa de benestar econmic
mesurat per levoluci relativa de la renda per cpita, que presenta en el perode 19642014 el seu punt mxim lany 1985 amb un diferencial de renda respecte de lEstat
espanyol superior en un 50 %, per caure en lactualitat a un nivell semblant. Per tant,
laugment de turistes no suposa un augment correlatiu dels ingressos generats per
aquests i s dels output de despeses que comporten, amb una prdua de la nostre qualitat
ambiental i del nostre benestar econmic. No s, per tant, un model sostenible, perqu ni
s eficient des del punt de vista productiu ni de la preservaci del medi ambient, ni s just
ni equitatiu a lhora de distribuir les millores decreixents en els nostres nivells de benestar
social. En aquests moments, i com a sortida a la recuperaci de la rendibilitat del capital
privat, assistim a una estratgia de nova acumulaci per despossessi dels bns pblics
(noves privatitzacions, externalitzaci de serveis, s privat de bens pblics, etc.), i
dasfxia a la competncia del petit empresariat. Aquesta nova apropiaci per part del gran
capital especulatiu, sacompanya amb increments enormes de la desigualtat social i de la
major precaritzaci de les relacions laborals, es fa amb una visi de guany particular rpid

43!

!
i a curt termini i accelera la ineficincia global del sistema a costa del medi ambient i de
lempobriment majoritari de la poblaci.
Mallorca, una economia molt injusta. Funcionar amb els actuals mercats asimtrics i
regulats des del poder i, per tant, supeditar les institucions pbliques als interessos dels
grups dominants, duu tan sols a lincrement de la desigualtat, a la degradaci dels drets
socials i a la prdua de qualitat de la democrcia. Ara en patim les conseqncies. Tenim
un 20 % daturats; un 8,84 % de llars amb els titulars en atur; un 44,43 % datur juvenil, i
un 19,47 % datur en persones de ms de 55 anys (mitjanes 2014). Els nous contractes
sn la majoria temporals, precaris i disminueix el nombre dhores ocupades. Els salaris
han perdut poder adquisitiu, el mateix que les pensions. 7 de cada 10 persones de les
Balears tenen problemes per arribar al final del mes. La participaci dels assalariats en la
generaci del conjunt de la Renda regional, la majoria de la poblaci activa ocupada, ha
disminut i han augmentat significativament les rendes empresarials. Han augmentat el
nombre de treballadors pobres sha redut el finanament dels serveis pblics, sha
deteriorat la qualitat dels serveis pblics i sha demanat un esfor addicional al conjunt
dels empleats pblics. Lincrement del PIB no pot ser un objectiu en si mateix. No s
moment per interpretacions triomfalistes de suposades sortides de la crisi quan la
desigualtat i la pobresa sn creixents. Fins i tot amb les expectatives ms optimistes de
creixement del Govern, es necessitarien ms de vint anys per arribar a les xifres de latur
dabans de la crisi.
Un objectiu central: Mallorca, illa europea sostenible. Ha arribat el moment de definir
amb claredat el tipus de model econmic que caldria aconseguir. Cada vegada hi ha ms
sectors de la poblaci que en sn conscients. Des de les institucions i des del conjunt de
la societat civil, shan de posar les bases per definir amb un ample consens, cap a on cal
orientar el futur. MS per Mallorca aposta per presentar al conjunt de la societat illenca
un projecte estratgic per al seu debat i disseny collectiu i que titulam: Mallorca, illa
europea sostenible.
Aquest projecte consistiria a definir el model econmic, social i ecolgic que creiem que
es necessari per Mallorca, proposar uns eixos dactuacions permanents, assenyalar uns
objectius concrets i avaluables, crear un organisme democrtic de seguiment i avaluaci i
garantir la informaci i la implicaci mxima de la ciutadania, tant en el disseny del model
com en la seva progressiva aplicaci.
Es tractaria de presentar a la Uni Europea i al mn en general, un projecte de model
dilla pensada des dun concepte global de foment duna economia justa i sostenible. s a
dir, amb una economia pensada per a les persones i adaptada a la realitat fsica dels
costos i de les oportunitats de la insularitat, amb uns models de consums ms
responsables i justos, garantint les necessitats bsiques de la poblaci, establint uns
serveis pblics bsics gratuts, universals i de qualitat, implementant una fiscalitat justa i
proporcional que pugui garantir la cobertura de les necessitats pbliques, i amb el foment
dunes institucions dautogovern democrtiques, descentralitzades, eficients i controlades
amb instruments que possibilitin una gran participaci ciutadana.
Mallorca per la seva trajectria, ubicaci, coneixement, podria ser un model singular dillaregi que es presents com a illa solidria amb el planeta, justa amb els habitants i amb
capacitat sostenible per atendre els visitants. Un model diferenciat en el context de la
Mediterrnia, obert a la collaboraci internacional i especialment sensible a intervenir
solidriament en el conjunt de la seva conca. s a dir, convertir la crisi amb una autntica

44!

!
oportunitat, per millorar la vida de les persones, els ssers vius i el conjunt del nostre
ecosistema insular. Un model que trenqus la imatge negativa de la balearitzaci i
aports una visi de model positiu de lilla i que pogus ser un motiu dorgull de la seva
ciutadania.
El nostre programa electoral: comenar linici de la transici cap aquest nou model.
Sabem que no hi ha solucions mgiques ni miraculoses. Dentrada, cal aturar els efectes
ms negatius que la inrcia de lactual model comporta. Consensuar el full de ruta cap on
volem anar i quin sectors socials estan disposats a treballar per aconseguir-ho. I
comenar a proposar mesures concretes dactuaci.
El nostre programa electoral vol partir de la realitat actual i t present les dificultats que
tindran els nous governants autonmics per iniciar un nou enfocament de leconomia i de
la seva relaci amb la justcia i amb la natura. Tenim unes institucions autonmiques
febles, mal finanades, bastant endeutades, sotmeses a la pressi continuada i autoritria
del govern central, amb uns empleats pblics desmoralitzats i desmotivats pel menyspreu
a qu han estan sotmesos durant tota la legislatura i a ms, sense aprofitar els minsos
mecanismes fiscals que poden posar-se en marxa de manera autnoma.
El marge dactuaci s estret i molt condicionat per les directrius austericides de la UE i
que aplica sense cap suavitzaci el govern central. Malgrat tot, si hi ha una voluntat ferma
i decidida de voler canviar les coses, es poden aconseguir importants avanos.
Aquesta s la voluntat que aporta el projecte poltic de MS per Mallorca. Amb ella i amb
el teu suport, intentarem posar en marxa aquests seguits de mesures, que entenem que
poden comenar linici dun procs de transici, cap el model econmic, social i sostenible
que necessita Mallorca.
EIXOS ESTRATGICS DE TREBALL I ACCIONS PRIORITRIES
PER ACONSEGUIR-HO
Volem treballar aquesta proposta dinici de transici de canvi de model sobre les
premisses segents:
A. Dissenyar un Pla Estratgic que reorienti la poltica econmica
Objectiu: aconseguir que Mallorca sigui reconeguda a tots els mbits, com una illa
europea que vol apostar globalment per un model de desenvolupament sostenible.
Accions que shan de desenvolupar:
1. Crear una comissi dexperts que puguin dissenyar un full de ruta daquest procs de
transici, en el termini de tres mesos, perqu pugui ser debatut per al conjunt de la
societat insular.
2. Promoure un debat cvic i pblic de sis mesos per consensuar-ne el disseny definitiu
en forma de Pla Estratgic de Transici cap a un nou model de desenvolupament.
3. Dissenyar el futur pressupost autonmic 2017 sobre les conclusions daquest debat
cvic.
4. Gestionar els pressuposts 2015-2016 amb criteris datendre les emergncies socials
i els serveis pblics, incorporar el criteri del cost doportunitat a lhora de prioritzar les

45!

!
inversions i no realitzar projectes que puguin hipotecar el full de ruta iniciat. Cal fer
lesfor daconseguir els mxims ingressos pblics possibles, de cara a fer efectius els
nous projectes a partir de 2017.
5. Treballar durant la legislatura sobre nous quadres dindicadors econmics, socials,
ambientals, de gnere, insulars i autonmics que permetin treballar per un nou model
estadstic que faciliti el control pblic i la transparncia de tota la informaci estadstica
autonmica, i a la vegada, ajudi a facilitar el quadre de comandament de la gesti del
Pla Estratgic, sobre si savana o no cap aquest nou model de desenvolupament
econmic i social, veritablement sostenible.
B. Impulsar un procs de dileg social amb la participaci democrtica de tota la
ciutadania, per dissenyar i redactar aquest Pla Estratgic. El canvi de model o s
un projecte dhoritz compartit de la ciutadana o no aconseguir trencar les velles
inrcies de lactual declivi.
Objectiu: crear instruments adequats que facilitin la participaci ciutadana en el disseny,
el control i el seguiment del procs.
Accions que shan de desenvolupar:
6. Reactivar la funci del Consell Econmic i Social (CES) i adequar-ne lestructura a
les noves realitats socials. Shauria de crear un CES a cada illa i orientar cap a una
feina ms de coordinaci i dimpuls estratgic el CES interinsular.
7. Sota el paraiges del CES, desenvolupar una xarxa destructures de debat sectorial, el
ms mplia i participativa possible, sense excloure cap subsector econmic.
8. Estudiar la creaci de juntes davaluaci de la ciutadania, per debatre prviament la
necessitat i la viabilitat de grans infraestructures o projectes superiors a 15 milions
deuros i, a la vegada, davaluaci posterior i resultats aconseguits.
9. Fomentar la creaci de consells locals municipals, perqu des de la seva autonomia
aportin creativitat i singularitat a lelaboraci i execuci del Pla Estratgic Insular.
Aprofitar les experincies de les Agendes Locals 21 i els Frums de Participaci ja
creats i en actiu.
10. El Consell Insular de Mallorca hauria de jugar un paper coordinador i impulsor del
foment dels diferents plans municipals, aix com fer les seves aportacions especfiques
al Pla Estratgic de Transici.
11. Facilitar a travs dels mitjans de comunicaci, les xarxes socials, els debats cvics, la
mxima participaci de la ciutadania, en la definici del que sentn com a B Com
a la nostra economia, la incorporaci de valors no exclusivament mercantils en la
configuraci del fet econmic i la selecci de quines haurien de ser les prioritats sobre
les que caldria que treballessin les administracions pbliques.
C. Fer del turisme una font de prosperitat compartida. Aconseguir que la majoria de la
poblaci participi activament dels beneficis del turisme.
Objectius: crear un model turstic basat en un model integral de sostenibilitat. Fer-ho a
partir del dileg amb el conjunt del sector i promovent mesures actives des de
ladministraci i fent-lo extensiu a la resta de la societat.
Accions que shan de desenvolupar:

46!

!
12. Disminuir els impactes ambientals de lactivitat turstica.
13. Donar suport a un turisme de foment de la qualitat de loferta.
14. Fomentar les noves vetes de mercat dactivitat turstica sostenible: turisme
patrimonial, cultural, gastronmic, etc.
15. Promoure el turisme entre illes, creant un producte propi afavoridor duna
desestacionalitzaci resilient.
16. Generar sinrgies entre el turisme i la resta de sectors econmics i afavorir la
reconversi de loferta existent.
17. Promoure incentius fiscals als establiments que allarguin la temporada.
18. Afavorir accions coordinades de tots els sectors implicats per reduir lestacionalitat
de les temporades turstiques.
19. Afavorir el treball coordinat del sector pblic i privat dins les zones turstiques.
20. Promoure una vertadera responsabilitat social en les grans empreses turstiques,
dialogant-hi, sobre com fer un s socialment responsable i de retorn al territori duna
part dels seus excedents.
21. Elaborar una nova Llei de turisme amb el mxim consens possible, que reguli
aspectes com el tot incls, els lloguers turstics, atendre les noves demandes
turstiques que utilitzen les TIC, els processos de reconversi hotelera, vincular la
qualitat turstica amb la qualitat de locupaci laboral, rebutjar les propostes
dexternalitzaci de serveis a lhoteleria.
22. Reforar la inspecci de turisme.
23. Implantar una taxa de reinversi.
D. Reforar el paper econmic de la industria. Especialment en les oportunitats que
pot generar el full de ruta del procs de transici cap a un nou model econmic en el
mercat local i el suport al treball dinternacionalitzaci de les empreses.
Objectius: mantenir el pes de la industria en el conjunt del PIB regional i aturar el procs
creixent de desindustrialitzaci i deslocalitzaci, a travs duna poltica basada en la
promoci del finanament de la innovaci i la millora de la competitivitat del teixit
productiu.
Accions que shan de desenvolupar:
24. Enfortir, ajudar a subsistir el teixit industrial encara existent i afavorir els processos
de relocalitzaci. Acompanyar les administracions pbliques en els processos de
modernitzaci productiva i reducci dimpactes mediambientals.
25. Suport a les empreses en la recerca de nous mercats exteriors. Foment duna xarxa
de comer exterior per tal de donar suport a la internacionalitzaci de les empreses de
les Illes Balears i obrir nous mercats.
26. Motivar el teixit empresarial en els processos de modernitzaci i reindustrialitzaci
lligats a la gesti excellent de la innovaci.
27. Programa de foment de la fbrica digital i la fbrica del futur.
28. Reorientaci estratgica de la indstria de la construcci. Suport a les lnies de
rehabilitaci, adaptaci domtica, utilitzaci de materials propers i poc contaminants,
estalvi energtic de les llars i introducci de noves tecnologies sostenibles.

47!

!
E. El sector primari ha de ser considerat en funci del seu paper estratgic en el
nou model de desenvolupament sostenible. A ms del suport a lactivitat productiva
existent, cal ponderar els efectes socials de les produccions ecolgiques, la contribuci
a leliminaci demissions de CO2 pel transport km 0 del producte local, el tractament
de les masses forestals, el manteniment de la biodiversitat terrestre i martima i la
potencialitat de camps daplicaci directe de lnies de R+D+I i la preservaci del
paisatge.
Objectius: ajudar a convertir el sector primari en punta de llana del procs de transici
cap a un nou model de desenvolupament.
Accions que shan de desenvolupar:
29. Impuls a les produccions, comercialitzacions i vendes de productes ecolgics.
30. Fomentar des de les administracions pbliques un pla de bons usos del sl rstic i de
millor aprofitament de lexistent. Promoci dels usos compartits de terres i de
produccions i activitats agrries.
31. Potenciar la modernitzaci de les estructures agrries, especialment la possibilitat
de venda directa i amortitzaci de les installacions dels petits productors.
F. Apostar a fons pel desenvolupament transversal de leconomia del coneixement
i les tecnologies innovadores. Les caracterstiques geogrfiques de les Balears ens
situen en la necessitat de treballar activament en aquestes lnies de poltica
econmica, per situar-nos de manera adequada en el marc de la globalitzaci. Linici
de la transici cap a un nou model de desenvolupament sostenible s una oportunitat
nica per potenciar i desenvolupar en lmbit local una poltica de suport a la recerca i
a la innovaci.
La investigaci de qualitat, mitjanant la creaci de coneixement, constitueix un dels
motors de progrs i benestar de les societats avanades. En un sistema sanejat
dR+D+I el teixit investigador produeix coneixement i la valoritzaci daquest mitjanant
el sistema dinnovaci, en millora la competitivitat i diversifica leconomia.
Objectius: incrementar el pes de leconomia del coneixement en el conjunt del PIB insular
i apostar decididament pel seu creixement, fent que les poltiques dR+D+I siguin una
prioritat principal del Govern de les Illes Balears i de la societat.
Accions que shan de desenvolupar:
32. Inserir les poltiques dR+D+I com un dels eixos prioritaris sobre el qual sha de basar
la nova estratgia de desenvolupament sostenible de les Illes Balears.
33. Fer una nova Llei de cincia i un consell assessor ms participatiu.
34. Encaminar lestratgia despecialitzaci intelligent, incloent-hi els sectors
innovadors consolidats, la recerca dexcellncia i la seva valoraci juntament amb
sectors emergents estratgics de valor afegit. Apostam pel turisme innovador i
tecnolgic, les indstries creatives i culturals, el sector de recerca i empresarial en
lmbit ambiental, la recerca i les indstries i empreses dels sectors agroalimentari i de
lmbit de la salut.

48!

!
35. Potenciar poltiques i instruments pblics de transferncia de coneixement i
tecnologia.
36. Treballar per aconseguir arribar a un mnim del 3 % del pressupost del Govern en
inversi en R+D+I.
37. Promoure Mallorca i les Illes Balears com a centres de negocis i dinstallaci
dempreses basades en el coneixement o la tecnologia innovadora. Potenciar des de
les administracions pbliques que la investigaci, el desenvolupament tecnolgic,
leconomia digital i la innovaci siguin els eixos transversals que estiguin presents a
totes les activitats productives.
38. Fomentar el paper de la UIB i el seu paper estratgic en el desenvolupament cientfic i
la seva projecci cap a les activitats econmiques.
39. Potenciar el paper de les associacions empresarials innovadores o clsters,
fomentant-ne lexcellncia, lexpansi i la internacionalitzaci.
40. Potenciar la interconnexi de les indstries tradicionals innovadores entre si i amb les
indstries emergents, start-up, i de base tecnolgica, incentivant una xarxa dexpansi
i interacci.
41. Incentivar la compra pblica innovadora, amb lobjectiu darribar a un 3 % del
pressupost dinversi de les administracions pbliques.
42. Fomentar la incorporaci de tcnics de recerca, tecnlegs, tcnics dinnovaci i
doctors tant al sector empresarial com al pblic.
43. Crear una lnia de serveis per captar la inversi estrangera en sectors innovadors i/o
emergents.
44. Facilitar la formaci al conjunt de la poblaci en noves tecnologies i la formaci
diferenciada en els diferents sectors productius.
45. Potenciar leconomia de la collaboraci en el desenvolupament de les noves
tecnologies i en les estratgies de potenciaci de la investigaci i la innovaci.
46. Potenciar la vinculaci societat-coneixement-innovaci amb programes integrats de
difusi i divulgaci.
G. Suport al petit comer i foment de les xarxes locals. Control de les grans
superfcies comercials. El petit comer no s tan sols una activitat productiva. Ajuda
a crear un model de poble i de ciutat. El seu paper segueix sent fonamental en la
construcci dun model econmic vinculat a leconomia local, a locupaci i a la
sostenibilitat. A la vegada, cal controlar lincrement desmesurat de les grans
superfcies comercials.
Objectius: mantenir i ajudar a reconvertir les xarxes locals del petit comer. Minorar els
aspectes negatius de la implantaci de les grans superfcies.
Accions que shan de desenvolupar:
47. Fre a la liberalitzaci indiscriminada de creaci de grans superfcies i implantaci
duna moratria fins que sestableixi el Pla Sectorial dEquipaments Comercials.
48. Impedirem la implantaci destabliments comercials en sl que no tengui el carcter i la
condici durb consolidat, excepte quan es tracti destabliments o activitats vinculats a
explotacions agrries, ramaderes o forestals.
49. Suport als processos despecialitzaci del petit comer.

49!

!
50. Suport al foment del treball de collaboraci i de creaci de xarxes locals de petit
comer.
51. Potenciar el paper del petit comer i lartesania en el foment de les activitats
productives dels municipis.
52. Elaboraci de nous plans de comer i artesania, incloent-hi la dinamitzaci i els
programes de formaci en tecnologia, venda en lnia, imatge i comercialitzaci.
Prioritzar als mercats municipals els llocs destinats a artesans o de venda de
productes delaboraci prpia.
53. Promoure un sistema de retorn denvasos i incentivar els fabricants i distribudors que
lutilitzin.
54. Afavorir la creaci de mecanismes de dileg permanent entre els consumidors i els
petits comerciants, a fi de promoure la innovaci, la creativitat i ladaptaci del sector a
les noves necessitats dels usuaris i a les majors exigncies mediambientals.
55. Afavorir en els planejaments municipals, la creaci de zones qualificades despecial
inters comercial, amb la participaci del sector i dels consumidors.
56. Regulaci de la venda ambulant procurant el mxim consens entre les parts
interessades.
H. Atenci especial a les PIME, microempreses i treballadors autnoms. En
moments de crisi, cal procurar ajudar a mantenir el major nombre de llocs de treball
possibles. Les PIME, les microempreses i els treballadors autnoms donen treball i
conformen la majoria de la poblaci ocupada de Mallorca. Tamb cal ajudar-los a fer la
seva aportaci especfica al nou model de desenvolupament que es pretn construir.
Objectiu: ajudar a mantenir el mxim nombre possible de llocs de treball i afavorir-ne la
capacitat emprenedora, amb lobjectiu daportar noves idees, nous dissenys, noves lnies
de negoci, en la reconversi activa i sostenible de la nostra economia.
Accions que shan de desenvolupar:
57. Creaci de lnies dajut a la consolidaci empresarial i al foment de lemprenedoria
productiva.
58. Potenciar els microcrdits i crdits blans per al finanament de PIME i emprenedors.
59. Afavorir les bones prctiques i la responsabilitat social de les empreses.
60. Facilitar els mecanismes i la gesti tributria als mbits autonmics, per garantir
lactivitat productiva en cas de dificultats financeres per la crisi.
61. Impulsar un estatut de la microempresa, com a marc normatiu ms favorable a les
microempreses de Mallorca i les Illes Balears.
62. Potenciar programes especfics de finanament a ISBA per a microempreses.
63. Facilitar ajudes i incentius fiscals per implantar les noves tecnologies a PIME,
microempreses i autnoms sense assalariats.
64. Assegurar la representativitat diferenciada de les entitats representatives dels
autnoms, en els mbits dels diferents estaments de participaci.
65. Defensar la millora de les cobertures socials (prestaci per desocupaci, baixes per
IT...) del collectiu de treballadors autnoms.

50!

!
66. Revisar les normatives,
administratius.

per

eliminar

trmits

simplificar

procediments

67. Potenciar la formaci de les PIME en tecnologia, venda en lnia, imatge i


comercialitzaci.
I. Suport a leconomia social i solidria. Els valors que aporta aquest tipus deconomia
sn una base per ajudar a orientar el conjunt del nou model que es pretn
desenvolupar. Leconomia social s un model de desenvolupament que prioritza
primer les persones, desprs els beneficis.
Objectius: fomentar el desenvolupament daquest tipus deconomia i incrementar el
reconeixement social de la seva funci.
Accions que shan de desenvolupar:
68. Fomentar la cooperaci entre les diferents branques de la producci social, comer
just, serveis amb contingut social, finances tiques, consum responsable i suport a
activitats deconomia collaborativa.
69. Foment de lemprenedoria social i solidria. Redacci consensuada dun Pla
Estratgic de desenvolupament del sector.
70. Foment duna poltica davals pblics per donar suport a projectes deconomia social i
solidria, amb collaboraci amb les finances tiques.
71. Recuperaci del Consell de lEconomia Social i Solidria.
72. Desenvolupar el Marc legal que defineixi les caracterstiques de les diferents entitats.
73. Afavorir la visibilitat del sector i el coneixement de les seves activitats per a la majoria
de la poblaci.
74. Ampliar el coneixement sobre el funcionament daquest tipus deconomia al conjunt del
sistema educatiu i especialment en la UIB.
75. Impuls de les clusules socials en els concursos pblics de les administracions
pbliques.
76. Foment en el si de les administracions dutilitzaci de serveis inspirats en els principis
de la compra pblica tica, leconomia social i solidria, i leconomia local.
J. Aposta ferma per un canvi de model energtic. No es pot pretendre un canvi de
model econmic i social sostenible sense preveure la lluita contra el canvi climtic, el
lmit de les energies fssils, laposta decidida per les energies renovables. En
definitiva, un canvi en les prioritats actuals del model energtic vigent. Les
administracions pbliques han dencapalar amb coherncia els avanos tamb cap a
un nou model energtic insular.
Objectiu: aconseguir el mxim increment de les energies renovables en el conjunt de la
producci energtica de les illes, la disminuci daltres tipus denergies ms contaminants,
en la perspectiva davanar cap el complet subministrament autnom insular denergies
renovables.
Accions que shan de desenvolupar:

51!

!
77. Afavorir limpuls des de les institucions pbliques de les energies renovables.
78. Modificar el Pla Director Sectorial de lEnergia.
79. Ajudar en les campanyes de sensibilitzaci per a la creaci i s de fonts denergies
renovables.
80. Impulsar campanyes de foment de lestalvi energtic i que les administracions
pbliques siguin coherents i les duguin a terme en les seves prctiques quotidianes.
81. Afavorir la creaci i el creixement dempreses locals denergies renovables,
especialment les comercialitzadores de carcter cooperatiu en la perspectiva de
rompre loligopoli elctric existent. Afavorir-ne la contractaci per part de les
administracions pbliques.
K. El transport sostenible, un repte per a una economia insular. Un bon transport
aeri i martim es una qesti clau per al bon funcionament duna economia insular.
Tamb un correcte tractament integral del transport s bsic per apostar per un Pla
Estratgic de Transici.
Objectius: incidir en els aspectes claus i estratgics del transport a Mallorca i a les illes.
Accions que shan de desenvolupar:
82. Rebuig a la privatitzaci dAENA i defensa de la cogesti dels nostres aeroports.
83. Reclamar per a les Illes Balears la capacitat de decidir sobre les taxes aries i
aeroporturies.
84. Estudiar la possibilitat de crear una companya aria prpia o un ens consorciat que
pugui dissenyar una estratgia de comunicaci aria prpia, dinters insular i interinsular.
85. Suport a les mesures de minoritzaci dels impactes ambientals de lactual transport
aeri.
86. Foment i finanament del transport pblic terrestre com a factor clau en el
desenvolupament econmic.
87. Reclamar la cogesti dels ports dinters general i tendir a la unificaci en els criteris
de gesti amb els ports autonmics. Assegurar la gesti pblica dels aspectes
estratgics dels ports i installacions porturies i adequar les infraestructures i els
serveis amb les taxes que paguen els usuaris, actualment molt superiors als serveis
que reben, aix com la seva participaci en la gesti i planificaci porturia.
88. Exigir al Ministeri de Foment que el transport martim de mercaderies sigui
considerat com un servei pblic i que les empreses de les Illes Balears gaudeixin duns
preus semblants al transport terrestre entre ciutats de la pennsula.

L. Per un treball digne, afavorir la millora quantitativa i qualitativa de les condicions


laborals, com a mesura de reactivaci econmica. Les poltiques dausteritat
autoritria tan sols han aconseguit incrementar els efectes socials negatius de la crisi i
no han facilitat la recuperaci promesa. Avui s clar que afeblir i empobrir la demanda
interna de la majoria de la poblaci no s una poltica econmica sensata, justa i ni tan
sols til.

52!

!
Objectiu: dins de les possibilitats estatutries, afavorir la millora laboral de la poblaci
ocupada, aconseguir incrementar la proporci de les rendes salarials en el conjunt de la
renda nacional, protegir el mxim possible la poblaci desocupada forosa i incrementar
els drets socials i garantir els serveis bsics al conjunt de tota la poblaci insular.
Accions que shan de desenvolupar:
89. Recuperar el dileg social autonmic per aconseguir un gran pacte destabilitat i
qualitat en locupaci, adequat a la nostra realitat econmica i geogrfica, fent
especial atenci als collectius vulnerables: joves, dones, majors de 45 anys, persones
en risc dexclusi, etc.
90. Implicaci del sector pblic en les poltiques de creaci docupaci i foment de les
poltiques actives. Recuperaci de la Conselleria de Treball.
91. Reclamar major sobirania en matries docupaci, inspecci de treball i salut laboral.
Reforar el cos dinspectors. Potenciar la Comissi Balear dInspecci de Treball i
Seguretat Social.
92. Revitalitzar la poltica preventiva de riscs laborals i de malalties professionals.
93. Garantir el carcter pblic dels serveis docupaci i dintermediaci laboral i
assegurar un just finanament.
94. Oferir una millor qualitat dels serveis docupaci i una atenci diversificada segons
els demandants.
95. Mxima prioritat, gran difusi i reforament del Pla Europeu de Garantia Juvenil.
96. Coordinar els departaments dorientaci laboral dels IES (administraci educativa) i
del SOIB (administraci laboral).
97. Millorar la qualificaci dels demandants, integrant i homologant els tres tipus de
formaci (reglada, ocupacional i contnua) de forma que es puguin completar els
mateixos nivells formatius per distintes vies.
98. Auditoria contnua de la qualitat i eficincia de la formaci per a locupaci que
simparteix.
99. Iniciar la negociaci amb els agents socials i econmics per donar resposta a una
realitat estructural estacional.
100. Incentivar el repartiment del treball, evitar el treball parcial no desitjat, la
pobresa laboral i la discriminaci de les dones en el mercat laboral.
101. Reclamar els drets laborals perduts amb la Llei 3/2012 de reforma laboral.
102. Habilitar els tcnics del SOIB perqu dofici puguin elevar a inspecci de treball les
irregularitats que es detectin.
103. Foment de la figura de lAODL (Agent dOcupaci i Desenvolupament Local) com a
impulsor de leconomia local.
104. Avanar en la reconversi de locupaci submergida i en precari, en ocupaci
reconeguda i de qualitat.
105. Aconseguir la renda mnima garantida a les llars sense ingressos econmics, ja
que sn inviables a curt i mitjan termini les poltiques de plena ocupaci anteriors a
lactual gran crisi.
106. Iniciar els estudis de viabilitat i el debat social sobre la convenincia davanar cap
a una renda bsica de ciutadania. Introduir el seu debat i el possible finanament en
el Pla Estratgic de Transici.

53!

!
M. Incrementar els recursos pblics de les illes i eliminar les situacions dinjustcia
fiscal actuals. La nostra autonomia est controlada pel poder central, en la mesura
que la recaptaci majoritria dels recursos pblics s de lestat central, que imposa a
les comunitats autnomes els seus criteris posteriors de distribuci.
Objectius: lluitar per una major sobirania a lhora de recaptar els imposts generats a les
Illes Balears i per aconseguir una major capacitat de decisi sobre la destinaci daquests.
Lideal seria aconseguir un concert econmic solidari per a les Balears. Mentrestant, cal
incrementar necessriament la quantitat de recursos pblics de les Illes Balears per
aconseguir garantir els serveis pblics i impulsar un canvi de model econmic i social
sostenible.
Accions que shan de desenvolupar:
107. Incrementar la fiscalitat progressiva als tipus ms alts de les rendes de lIRPF en
el tram autonmic.
108. Revisar amb criteris de progressivitat els trams autonmics de limpost de patrimoni
i els imposts cedits a la comunitat.
109. Afavorir la creaci dimposts amb criteris de defensa mediambiental.
110. Abolir les figures de lalou i el cens emfitutic a perpetutat i preveure, si escau,
les normes transitries per als alous i els censos vigents a fi que en cap cas labolici
comporti responsabilitats patrimonials a ladministraci pblica.
111. Estudiar una possible aplicaci dun IVA redut a les Illes, com ajut a la insularitat i
a la pluriinsularitat.
112. Dur a terme una auditoria sobre el percentatge de deute injust del nostre actual
endeutament pblic. Negociar amb lestat aquest reconeixement, a lefecte de reduir el
deute reconegut de la Comunitat Autnoma.
113. Renegociar els lmits imposats per lestat central sobre la capacitat
dendeutament de la Comunitat Autnoma i els lmits del seu dficit pressupostari.
114. Canviar el sistema de finanament actual de les CA que perjudica tant a les Illes
Balears.
115. Reclamar a lestat central les inversions reconegudes a lEstatut dautonomia.
116. Implementar el Rgim especial balear previst a lEstatut dautonomia.
117. Potenciar la capacitat inspectora i de recaptaci de lAgncia Tributria de les
Illes Balears. Negociar lincrement de les seves competncies.
118. Coordinar amb la delegaci de les Illes de lAgncia Tributria Estatal una
campanya contra el frau fiscal i aconseguir tamb un increment de recursos pblics
autonmics.
119. Renegociar la Llei de finanament dels consells insulars, en funci del major
poder institucional que sha de reconixer a les entitats representatives de la realitat
insular.
120. Preveure un sistema dimposici sobre els beneficis de banca en lmbit estatal
amb participaci de les CA.
121. Estudiar una reforma de limpost de societats, a la fi que es puguin territorialitzar
una part dels beneficis a les CA on realment es desenvolupen les activitats
productives.
122. Avaluar altres impostos finalistes com per exemple als operadors de telefonia

54!

!
mbil, per dinamitzar el cinema i el mn de la cultura digital.

N. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de jugar un paper


dinamitzador del conjunt de leconomia i liderar el Pla Estratgic de Transici
cap a un altre model productiu. Les administracions pbliques han de deixar de ser
agents passius i al servei del mercat o el que s el mateix, al servei de les grans
empreses que el controlen. Linters general i el b com hauria de ser la seva pauta
continua dactuaci.
Objectius: que les administracions pbliques, en especial la Comunitat Autnoma i els
consells insulars, tinguin una voluntat i un paper actiu en el foment de leconomia i en
lorientaci del canvi de model que es propugna.
Accions que shan de desenvolupar:
123. Crear instruments que permetin a les administracions pbliques participar
activament en la dinamitzaci de leconomia.
124. Dissenyar un pla estratgic dinfraestructures viries, basat en la rehabilitaci i
el manteniment de les infraestructures existents.
125. Impulsar noves infraestructures socials, lligades als serveis socials bsics.
126. Impulsar una poltica de transparncia financera dels comptes pblics.
127. Revisar i millorar els instruments materials i jurdics de la Sindicatura de Comptes
perqu esdevingui un rgan real de control i supervisi efica i gil de la despesa i la
contractaci pblica, garantint-ne la independncia.
128. Impulsar la introducci de la perspectiva de gnere als pressuposts pblics.
129. Millorar la qualitat i la eficincia de les empreses pbliques i els consorcis amb
majoria de capital pblic. Reorientar-ne les prioritats en funci dels debats pblics i de
les propostes que sorgeixin en el Pla Estratgic de Transici.
130. Negociar amb la banca unes lnies de crdit que afavoreixin les empreses que
optin per impulsar iniciatives aprovades en el Pla Estratgic de Transici.
131. Impuls des de les administracions pbliques de la collaboraci amb les entitats
financeres que treballen amb criteris tics de les finances.
132. Estudiar un pla de finanament del que suposar per a les administracions
pbliques i pel conjunt de la societat avanar en lestratgia dissenyada en el Pla
Estratgic de Transici. Avaluar la possibilitat de crear un fons especfic per
acompanyar lexecuci del Pla, amb aportacions pbliques i privades, gestionat tamb
de manera mixta, oberta, pblica i transparent, que ajudi a finanar algunes de les
prioritats recomanades pel Pla i que es puguin avaluar anualment els resultats. Aquest
fons podria actuar a travs de subvencions o de creaci de lnies de crdit
especfiques.
O. Afavorir un sistema de crdit dutilitat pblica a les Illes. Lestmul cap a altres
pautes deconomia sostenible i de canvi de model productiu precisa duns mecanismes
de suport financer. Malgrat les limitacions de les actuals competncies autonmiques,
per poder endegar una poltica financera prpia i autnoma, pensam que shi haurien
de conjugar diferents alternatives, que podrien coincidir en els objectius que shan de

55!

!
desenvolupar.
Objectiu: desenvolupar unes lnies de finanament, que puguin ajudar tant a la iniciativa
privada com a les administracions pbliques a aconseguir els objectius estratgics del Pla
de Transici.
Accions que shan de desenvolupar:
133. Orientar des de lAdministraci pblica, que ISBA, Societat de Garanties
Recproques, prioritzi les lnies de crdit cap a projectes deconomia local, social i
sostenible.
134. Fomentar i donar suport a les experincies de banca tica.
135. Donar suport a la funci social i econmica de les caixes destalvis existents a les
Illes Balears.
136. Estudiar la creaci dun Institut Balear de Finances.
137. Creaci dun fons de finanament del Pla de Transici. Es tractaria dun
instrument financer amb aportacions pbliques i aportacions de les fundacions
bancries privades que impulsaria determinades lnies de prioritats consensuades en
el Pla de Transici.
138. Reclamar la participaci del Govern de les Illes Balears en el Banc dEspanya.
Reclamar el seu dret a la informaci sobre el conjunt del moviment financer que es
genera a les Balears i sobre la seva incidncia en el conjunt del seu sistema productiu.
139. Conixer la quantitat de capital pblic present o avalador en les diverses
institucions financeres de les illes, ja siguin pbliques o privades. Estudiar la
possibilitat de desenvolupar una poltica financera de titularitat pblica a les Illes
Balears.
140. Estudiar la possibilitat destablir una imposici sobre les entitats del sistema
financer que operen a les Illes Balears i, en lmbit estatal, la possibilitat destablir un
impost sobre els beneficis del sistema creditici que es pugui repartir entre les diferents
CA, que com a mnim haurien digualar els imports que els fons socials de les caixes
invertien abans en els seus mbits territorials regionals.

56!

B. MEDI AMBIENT
Les Illes Balears, en tant que territori insular es troben en una posici idnia
per llanar una transformaci econmica i social basada en la sostenibilitat,
nica garantia de futur tant en lmbit local com global. Les qestions
ambientals han esdevingut centrals arreu del mn i aquest carcter
indefugible s encara ms evident en el cas dunes illes.
Ja sigui el ms que probable augment del nivell del mar derivat del canvi
climtic, que modificar les nostres tan admirades costes si no hi posam
remei aviat; ja sigui la producci incessant de residus que ens inunden i que
cremam, posant en perill la nostra salut i malbaratant uns recursos que es
podrien valoritzar a travs del reciclatge i la reutilitzaci; ja sigui la profunda
dependncia de lexterior per proveir-nos de menjar mentre deixam que les
terres esdevinguin un monocultiu del totxo, i juntament amb aix, la fragilitat
dels ecosistemes, lescassetat daigua, la dependncia energtica, etc.
Tots aquests factors posen de manifest la necessitat destablir unes bases de
futur per a la poblaci de Balears que han de partir de les nostres febleses i
dependncies per convertir-les en elements clau de la nostra autonomia per
tal de garantir un benestar i una prosperitat compartides.
No es tracta noms de no seguir destruint la nostra terra, es tracta destablir
les bases dun model econmic i social de futur, que inevitablement estar
basat en noves tecnologies gens o poc contaminants, loptimitzaci dels
recursos naturals i el restabliment de lligams socials i comercials de
proximitat i que haur dintegrar igualment la perspectiva de gnere.

I. ENERGIA
La producci i el consum denergia s inefica, car, contaminant i hipoteca el
nostre futur. A Mallorca, nicament consumim un 2 % denergia de fonts
renovables, mentre que la resta prov de fonts contaminants que estan a la
base de lefecte hivernacle i el canvi climtic. No t cap sentit que importem
tones de carb des de Sud-frica cada dia quan gaudim duna climatologia
que ens permetria produir gran part de la lenergia que consumim a partir de
fonts renovables.
Per aix consideram que lobjectiu a mitjan termini s esdevenir un territori
autosuficient des del punt de vista energtic, amb un model eficient i
sostenible.
Per arribar-hi, trobam que cal centrar-se en quatre eixos :
a) Energies netes i renovables

57!

!
! Cal abandonar de manera decidida i progressiva les energies no
renovables, que resulten contaminants, ineficients i augmenten la nostra
dependncia de lexterior.
1. La terra i la mar de Balears lliures de prospeccions (exploraci i
explotaci) de combustibles fssils, amb la petici duna Declaraci
duna Mediterrnia Occidental o Balear protegida per altes institucions
(UNESCO, UE,) i sollicitar que les competncies relatives a la part
de la mar entre illes puguin ser assolides per la comunitat.
2. Establir un pla estratgic pel tancament a curt termini de la central de
carb del Murterar (en especial del primer grup) via impost verd o
similar, i de les centrals de fuel amb la millora de la interconnexi entre
les illes (projecte Remo i similars).
3. Emprar leina impositiva com a mecanisme dissuasiu de ls de
combustibles fssils, tenint sempre en compte els distints usos i
sectors i partint de la necessitat doferir alternatives viables i
assequibles.
! Fomentar les energies renovables, per exemple a travs de
bonificacions fiscals, per assolir un percentatge cada cop ms elevat de
producci energtica neta i renovable, facilitant lautoconsum energtic i
avanant cap a la sobirania energtica, essencial per garantir labastiment
energtic de les illes.
4. Afavorir lenergia solar trmica en lmbit residencial com una manera
de gaudir daigua calenta en abundncia quasi tot lany.
5. Promoure lenergia solar fotovoltaica com a eina de desenvolupament
de lautoconsum, democratitzant la producci delectricitat.
6. Elica. Elaborar un estudi del potencial a Balears de la gran elica i la
minielica, aquesta ltima integrada en entorns urbans i polgons
industrials. Cal plantejar una xarxa destacions anemomtriques que
permetin determinar aquest potencial, aix com establir els
mecanismes que permetin aprofitar el potencial elic del nostre territori
respectant els sistemes naturals.
7. Biomassa Restes orgniques i podes sn un recurs energtic, no
residu. Gestionar la biomassa dels boscos redueix el risc dincendi
forestal. Aquesta biomassa pot escalfar equipaments esportius i
comunitaris. Potenciar ls de la biomassa i les noves tecnologies
desenvolupades per aprofitar-ne el rendiment calric per esclafar les
llars.
8. Energies renovables marines (com ara, lelica marina).
9. Fomentarem la propietat compartida de grans installacions de
renovables.
10. Els cultius energtics no poden ocupar sls aptes per a producci
daliments que puguin malmetre la sobirania alimentria.

58!

!
11. Dissenyar un model de xarxa elctrica intelligent i una estructura
tarifria per afavorir lentrada denergies renovables i la cogeneraci.
b) Eficincia i justcia energtica
! La mala qualitat dels habitatges s responsable del sobreconsum
energtic dels edificis. La injustcia s que els ms desfavorits disposen
dels habitatges pitjor allats i amb calefaccions menys eficients aix,
juntament amb el preu de lenergia causa la pobresa energtica. Les
administracions pbliques han de facilitar la implantaci de mesures
deficincia per part dels ciutadans.
12. Lluitar contra la pobresa energtica: posar de relleu el problema de la
pobresa energtica i fer mapes de risc, per zones, per tipus de
construcci, aix com adoptar les mesures pertinents per acabar amb
aquesta pobresa.
13. Impulsar la rehabilitaci energtica dels edificis com una de les
principals mesures destalvi energtic, al mateix temps que reactiva
lactivitat econmica local.
14. Adoptar mesures deficincia energtica en el sector pblic, com ara
la substituci dels enllumenats indirectes al carrer o la reducci de la
contaminaci lumnica de laeroport, i en el sector privat, incentivar
leficincia en el sector comercial i turstic (aparadors, climatitzaci,
etc.).
c) Educaci o com ensenyam a canviar el mn
! Les escoles i els instituts sn un element clau de la vida ciutadana, a ms
de la seva funci educativa, sha de tenir en compte lefecte multiplicador i
exemplar que tenen sobre altres collectius de la comunitat educativa:
famlies, personal no docent, subministradors, vens, etc.
15. Rellanar les Agendes 21 Escolar.
16. Impulsar els recorreguts educatius per les infraestructures
energtiques dels municipis i conscienciar els ms petits sobre la
importncia de minvar el consum energtic per assegurar un canvi de
model energtic.
d) Governana: exemple, impuls i transparncia
! La particip-acci ciutadana i lactuaci exemplar de les institucions
pbliques sn clau per dibuixar el futur energtic.
17. Impulsar la contractaci denergia verda en els equipaments
pblics.
18. Implementar un pla ambicis deficincia energtica i teulades
solars al mxim dedificis pblics.

59!

!
19. Impulsar la innovaci i la recerca en matria dautoconsum i eficincia
energtica com a element estratgic ambiental i econmic.
20. Condicionar les facilitats que ofereix ladministraci a les reformes de
la planta hotelera i laugment de categoria dels establiments a la
installaci denergies renovables i de mesures deficincia energtica.
21. Gesti transparent de totes les accions. Fer pblic el consum
energtic dels edificis, els equipaments i els mitjans de transport
pblics.
22. Reforar els mecanismes participatius per a la planificaci
energtica, enfortint el protagonisme del teixit associatiu.
23. Recuperar lesperit de les AL21 per a la planificaci energtica del
municipi amb el pacte dels batles.
II. RESIDUS
Avui en dia vivim en la societat del consum: comprar, consumir i llenar.
Aquesta frmula s del tot insostenible, tant ambientalment com socialment, i
posa en perill la garantia dels recursos a les generacions futures.
A Mallorca, la gesti de residus est molt condicionada per les
infraestructures sobredimensionades de Son Reus i pel contracte amb TIRME,
que imposa unes condicions lesives pel Consell de Mallorca i els ajuntaments.
Al mateix temps, la recollida selectiva prcticament no augmenta a Palma ni
als pobles grans i de la perifria i es mant globalment estable al voltant del
15 % des de fa anys.
Aix no t sentit en un moment en qu tant lexperincia daltres indrets com
la normativa europea ens obliguen a canviar radicalment la poltica de residus
i ens demostren que aix es possible, fins i tot com a element dinamitzador
de leconomia. Hi ha experincies positives de porta a porta i una gran taxa
de reciclatge a altres ciutats i regions de mida important tant a lestranger
(Mil, Ljubljana, San Francisco, etc.) com a lEstat (Terrassa, Matar, Girona,
etc.) o fins i tot a Mallorca (Esporles, Santa Maria). I la normativa europea ens
obliga a reciclar un 50 % el 2020 (reciclatge + compostatge + adaptaci per a
reutilitzaci).
Objectius:
Fer de Mallorca una illa de residus zero el 2025.
7. Estratgia de sortida de la incineradora, amb un pacte insular.
8. Reducci de la producci de fems.
9. Augment significatiu de la recollida selectiva (orgnica, envasos, vidre i
paper).
a) Reforma general del sistema de finanament del servei
24. Bonificaci fiscal del reciclatge: qui ms recicli, menys taxes pagar.

60!

!
25. Sistema dual de pagament: part fixa via taxes i part variable en funci de
la producci de residus. Introducci de bosses de fems reglamentries
taxades (la de rebuig sensiblement ms cara que les altres fraccions).
26. Incrementar la pressi fiscal sobre els grans productors de residus.
27. Rebaixar la taxa de recollida de fems a determinats collectius com
persones majors de 65 anys o aturats de llarga durada, segons
parmetres de renda.
b) Reduir el fems que produm
28. Potenciar el comer a granel, per tal de reduir envasos.
29. Adaptar la normativa autonmica a la directiva europea de reducci de
bosses de plstic (objectiu del 80 % el 2019).
30. Promoure un sistema de retorn denvasos. Penalitzar els fabricants i
distribudors que no utilitzin el sistema de retorn denvasos. Obligar els
fabricants i distribudors a la recollida dels envasos que han subministrat.
31. Promoure circuits curts de distribuci daliments (cooperatives
alimentries i agrcoles, punts de trobada productors-consumidors, etc.)
32. Promoure leliminaci progressiva dels materials de PVC i amiant a les
construccions municipals i pbliques.
c) Reutilitzar per allargar la vida
33. Potenciar el sector de la reutilitzaci i la reparaci, per exemple,
implantar un sistema de dipsit, devoluci i retorn denvasos (SDDR) en
lmbit insular o autonmic.
34. Promoure serveis datenci tcnica basats a Mallorca.
35. Fer campanyes per reduir el malbaratament daliments (menjadors,
restauraci, supermercats, etc.).
36. Possible necessitat de crear/ampliar la planta de compostatge, amb la
possibilitat que sigui combinada amb una de biogs.
d) Reciclar per recuperar ms materials
37. Introduir la recollida selectiva porta a porta de totes les fraccions a tots
els municipis de lilla.
38. Introducci de la recollida de fracci orgnica i, eventualment, de residus
de poda on no es reculli.
39. Possibilitat de complementar la recollida de fracci orgnica amb
compostatge comunitari als municipis que aix ho desitgin.
e) Millorar els serveis de recollida de fems, ms eficincia i millor gesti
dels recursos pblics
40. Combatre els abocadors incontrolats:
a) Impedir que saboquin fems als espais pblics.
b) Prendre mesures perqu els propietaris privats de solars cooperin
en la lluita contra els abocaments illegals.
c) Recollida de residus domstics de gran volum. Conv afavorir la

61!

!
mancomunitzaci daquest servei i assegurar-ne la prestaci a
petits municipis.
41. Punts verds:
a) Crear ms punts verds de recollida selectiva: punts verds fixos per
a deixalles de gran volum i serveis mbils de recollida de deixalles
de petit format com material informtic, mbil, bateries, etc.
b) Fer dels punts verds de recollida de residus un espai deducaci
ambiental.
42. TIRME i la incineradora:
a) No importar residus de fora de Mallorca a incinerar. No volem ser el
femer dEuropa.
b) Revisar la taxa de residus i les clusules del contracte amb TIRME.
c) Explorar nous sistemes de tractament de residus que permetin
aprofitar-los millor sense haver de recrrer a la incineraci.
d) Elaborar una Llei balear de residus, que serveixi per harmonitzar i
establir les lnies bsiques que shan de seguir en la matria, tenint
en compte el repartiment competencial que tenim a les illes.
e) Elaborar un pla autonmic de gesti dels residus perillosos que
ha de preveure tant lequiparaci de les condicions i la dotaci de
les deixalleries i punts verds municipals, com la gesti de materials
com terres contaminades.
f) Racionalitzar el tractament de residus del sector crnic, estudiant
la possibilitat dinstallar una planta de biogs pel seu tractament.

III. TERRITORI, ESPAIS NATURALS I URBANISME


La nostra principal riquesa, la que ens ha proporcionat aliment durant segles i
que suposa el principal atractiu turstic de les illes, ha estat la vctima
primordial de la cobdcia de les classes extractives amb la complicitat (per
inters o per incapacitat) de bona part dels governants des de fa dcades.
Garantir una vida digna per a la gent que viu en aquest pas passa
indefectiblement per replantejar la nostra relaci amb el territori, per
recuperar-lo i que esdevingui la base de la nostra sostenibilitat com a
societat.
Lagricultura, laigua, la gesti dels residus, la mobilitat, el turisme o la poltica
comercial sn dimensions essencials de la nostra relaci amb el territori que
analitzam en altres punts daquest programa. Aqu ens centrarem
especialment en les qestions relatives als espais naturals i lurbanisme.
a) Espais naturals martims i terrestres
43. Crearem un marc legal estable que paralitzi la destrucci que ha patit
!

62!

!
fins ara el territori i en permeti la recuperaci i valoritzaci
44. Derogarem o modificarem les lleis que shan aprovat aquesta
legislatura i que han contribut a la desprotecci del territori.
45. Destinarem recursos suficients a la preservaci dels espais naturals i
la custdia del territori. Crearem una vertadera Xarxa dEspais Naturals
amb els mitjans humans i materials necessaris. Readmissi del personal
tcnic destinat a la cura i gesti dels espais naturals protegits acomiadat
aquesta legislatura. Reforar els cos dagents de medi ambient en la
vigilncia, prevenci i conservaci del territori, tot rebutjant la reforma de
la Llei de forest plantejada pel PP.
46. Crearem nous espais naturals protegits (entre daltres, el Salobrar de
Campos, reserva marina a aiges de la serra de Tramuntana, aiges que
envolten Sa Dragonera i les muntanyes submarines del Canal de
Mallorca). Augmentar els lmits dels parcs naturals actuals. Shan
deliminar les iniciatives de mercantilitzaci i massificaci dels espais
naturals. En el cas que les competncies per declarar nous espais
protegits marins siguin de lestat espanyol, es promour de manera activa
las seva creaci des del govern autonmic
47. Aprovarem un pla de reforestaci especfic de boscos.
48. Assegurarem una gesti adequada de les rees marines protegides
existents que permeti complir la funci per la qual varen ser declarades.
49. Incrementarem la superfcie marina protegida al mar balear.
50. Assegurarem la protecci de les praderes de posidnia, element clau
per a la protecci de la biodiversitat i la prevenci de lescalfament global.
51. Els ports han dobeir a les necessitats reals de la poblaci i no a
interessos especulatius que augmentin encara ms la destrucci del litoral
i duna oferta turstica insostenible.
b) Urbanisme i habitatge
52. Aplicarem de forma decidida la protecci urbanstica. Centralitzaci
de la disciplina urbanstica al Consell de Mallorca (Agncia de
Disciplina Urbanstica), dotant-la dels mitjans humans i materials
necessaris per dur aquesta tasca i assegurant al mateix temps que
limport de les multes es transferir als ajuntaments per impulsar
poltiques ambientals i de recuperaci del territori en lmbit local.
53. Identificarem els habitatges buits a Balears per elaborar una poltica
dhabitatge digne per a tothom que passi prioritriament per ls del
parc habitacional ja disponible i no potenciar noves construccions.
54. Potenciar un servei dintermediaci pblica donant suport als
municipis perqu els habitatges buits formin part duna borsa
dhabitatge social en regim de lloguer.
55. Elaborarem estudis dimpacte de gnere abans de laprovaci de
plans dordenaci urbana municipals per corregir possibles
discriminacions, amb lobjectiu de fer els pobles i les ciutats amigues
de les dones.

63!

!
56. Impulsarem una poltica urbanstica basada en els principis de les
ciutats dels infants, com a eina per establir models de mobilitat i
ocupaci de lespai ms humans i compatibles amb tota la ciutadania
(infants, persones majors, persones amb capacitats especials, etc.).
Estendrem a tots els pobles i barris rutes escolars segures com a
primera passa per humanitzar lespai urb i transformar-ne la mobilitat.
57. Ordenarem el territori per afavorir la densificaci urbana (en especial
a la perifria de Palma) i evitarem que els pobles es converteixin en
"dormitoris" de Palma.
58. Redactarem els reglaments de planejament i de gesti sobre la base
de la Llei del sl autonmica, ja que encara es fan servir els supletoris
estatals. Shi haurien de fixar rtios de zones verdes ms ajustades a
la realitat dels pobles de Mallorca, evitant un problema endmic en els
planejaments de tota lilla.
59. Habilitarem mesures de caire autonmic per garantir que els
departaments tcnics municipals durbanisme en puguin exercir les
funcions de control amb independncia i imparcialitat, afavorint la
funcionaritzaci del personal tcnic per mrit i capacitat.
60. Donarem assistncia als ajuntaments per fer les modificacions o
revisions urbanstiques de manera gil, mitjanant la cooperaci local.
61. Unificarem en lmbit insular els criteris dactuaci sobre els edificis
existents en el sl rstic, actualment molt dispersos.
IV. MOBILITAT
Ni el planeta ni les nostres illes poden seguir apostant per un model de
transport insostenible, ineficient, contaminant, amb un elevat impacte
territorial, que menyst el transport collectiu, pblic i sostenible, i sallunya de
les directrius europees en matria de mobilitat.
El nostre principal objectiu s fer passes cap a una mobilitat ms racional,
equilibrada i sostenible, en qu el transport pblic sigui lautntic protagonista
(ms transport collectiu i diversificat, ms coordinaci entre els diferents
modes de transport pblic i que aquest sigui accessible a tots els ciutadans) i
en el qual es promogui un transport privat net i eficient (amb limpuls, per
exemple, de xarxes viries ciclistes), millorant la connectivitat i el transport
tant de les persones com de les mercaderies.
a) Educaci, participaci i acci institucional
62. Promourem un canvi cultural en relaci amb la mobilitat sostenible i
segura mitjanant actuacions de formaci i sensibilitzaci.
63. Desenvoluparem la Llei de mobilitat de les Illes Balears com a
instrument per integrar totes les poltiques relacionades amb la mobilitat i
aconseguir una mobilitat sostenible, eficient i segura en un model
territorial equilibrat, eficient i sostenible.
64. Crearem el Consell Balear de Mobilitat amb la participaci dinstitucions,
!

64!

!
patronals, sindicats, entitats socials i associacions dusuaris i
consumidors.
65. Incorporarem a la planificaci urbanstica i a lordenaci territorial
lobjectiu de la mobilitat sostenible com a mitj per reduir la mobilitat
obligada.
66. Afavorirem la participaci pblica i la gesti integrada de la mobilitat al
transport insular, interinsular i amb lexterior.
67. Fomentarem la recuperaci de lespai urb per a les persones,
promourem la redistribuci de lespai per a trnsit rodat a espais per a
vianants, ciclistes i transport pblic. Per reduir la congesti, millorarem la
qualitat de laire i incentivarem ls dopcions de mobilitat ms sostenibles.
68. Establirem plans de millora del transport martim i terrestre de
mercaderies.
69. Realitzarem un nou Pla director de mobilitat de les Illes Balears, dacord
amb lmbit competencial de lEstatut per promoure la mobilitat sostenible
a cada realitat insular i actualitzarem les necessitats de transport.
70. Recuperarem una poltica tarifria atractiva que incentivi ls habitual del
transport pblic.
71. Exigirem al Govern de lEstat que ampli la bonificaci de transport per a
residents a tots els residents de les Illes Balears sense cap exclusi per
nacionalitat.
b) Mobilitat privada terrestre
72. Analitzarem la capacitat i ls, actual i projectat, de les xarxes viries de
transport privat existents o en construcci, per valorar la possibilitat de
modificar-ne ls, les dimensions i les caracterstiques, a fi devitar un
consum excessiu del territori a causa duna planificaci desproporcionada
respecte de les necessitats reals de les illes.
73. Desenvoluparem una xarxa de camins ciclistes que permeti connectar
els municipis de cada illa de manera coherent, segura i senyalitzada.
74. Modificarem el PDSC per incorporar ladaptaci de les carreteres per a
ls ciclista, minimitzar riscos, elaborar una ruta cicloturista segura i
suprimir les autopistes camuflades de desdoblaments.
75. Estudiarem la possibilitat de creaci i foment de camins de cavalls.
76. Fomentarem les iniciatives de cotxe compartit mitjanant carrils VAO
(vehicles dalta ocupaci) on sigui factible (especialment accessos de
Palma) i daltres mesures.
77. Impulsarem el foment de vehicles amb fonts energtiques alternatives,
de baix consum i baixes emissions de CO2 via fiscalitat progressiva i ajuts
econmics, entre daltres.
78. Afavorirem ls dels aparcaments dissuasius existents i en potenciarem
de nous, combinats amb transport pblic (tren, metro i busos) i xarxa
ciclista a lentrada de Palma.
79. Promourem plans de mobilitat municipals que afavoreixin la mobilitat no
motoritzada amb espais per a vianants i bicicletes, ls del transport pblic
i la pacificaci del transit, tenint sempre en compte criteris daccessibilitat.
!

65!

c) Transport pblic terrestre


80. Promourem una xarxa de transport pblic eficient i sostenible, que
permeti el desplaament multimodal dels ciutadans i els visitants de
manera coordinada i assequible.
81. Establirem un renovat sistema dintegraci tarifria a tota la xarxa de
transport pblic de lilla de Mallorca (bus interurb, bus urb, metro i tren)
mitjanant la targeta intermodal i una gesti integral del transport pblic a
lrea dinfluncia de Palma.
82. Desenvoluparem lelectrificaci de tota la xarxa ferroviria: tram sa
Pobla-Enlla i tram Manacor-Enlla. Aconseguirem aix una xarxa
moderna i energticament eficient.
83. Impulsarem el tram-tren de Manacor-Art-Cala Rajada i el tren sa
Pobla-Alcdia i recuperarem altres projectes ferroviaris en funci
destudis tcnics i de la rendibilitat social, entesa com lassumpci, segons
els mitjans possibles, de les necessitats de serveis pblics en termes de
disponibilitat temporal o espacial, datenci a collectius determinats o de
lassoliment de nivells mitjans de qualitat. Per aconseguir-ho, exigirem a
lEstat el compliment dels compromisos vulnerats amb Balears en matria
dinversions ferroviries (Llei de rgim especial, inversions estatutries,
conveni ferroviari, etc.), amb lobjectiu que lEstat destini a Balears
anualment com a mnim l1 % de la inversi que es fa en matria
ferroviria a la pennsula.
84. Millorarem el servei dautobs interurb i establirem el marc necessari
per reordenar les lnies amb criteris de racionalitzaci i simplificaci del
mapa de concessions com a via per aconseguir-ne un millor equilibri
territorial i econmic.
85. Potenciarem el servei de transport pblic amb destinaci els centres de
salut, centres educatius i altres punts estratgics per al benestar pblic.
86. Impulsarem la implantaci de la norma EN-UNE 13816 o similars com a
eines per millorar el grau de satisfacci dels usuaris del transport pblic.
87. Augmentarem el nombre destacions amb el servei de bicicleta pblica. I
habilitarem ms espais en tots els tipus de transport per a bicicletes.
88. Adaptarem els mitjans de transport pblic per facilitar laccessibilitat de la
gent amb capacitats diferents i dificultats de mobilitat.
89. Facilitarem la mobilitat de les persones amb necessitats especfiques
(persones amb cotxets de nadons, carrets de la compra, bicicletes,
cadires de rodes o similars).
d) Transport aeri
90. Impulsarem davant lEstat la modificaci de lObligaci de Servei Pblic
entre illes per tal dimplantar una tarifa nica i universal assequible per
trajecte.
91. Exigirem al Ministeri de Foment obligacions de servei pblic entre
Eivissa i Menorca i des de les illes amb Madrid, Barcelona i Valncia, en

66!

!
temporada dhivern o sistemes anlegs que permetin connexions i tarifes
justes i assequibles, que no discriminin els ciutadans.
92. Exigirem al Ministeri de Foment la gesti pblica, descentralitzada i
individualitzada dels nostres aeroports, de manera que siguin un
autntic servei pblic per als ciutadans, on les institucions prpies tenguin
la mxima capacitat de decisi.
e) Transport martim
93. Promourem el transport martim com a mitj de transport entre les illes,
pel seu carcter menys contaminant que el transport aeri.
94. Exigirem al Ministeri de Foment que el transport martim de mercaderies
sigui considerat com un servei pblic i que les empreses de les Illes
Balears gaudeixin duns preus semblants al transport terrestre entre
ciutats de la pennsula.
95. Desenvoluparem la Llei dordenaci del transport martim de les Illes
Balears mitjanant normes que assegurin unes connexions,
freqncies, horaris i preus adients per als ciutadans de les Illes
Balears.
96. Reordenarem els usos del port de Palma i en millorarem les
infraestructures amb unes actuacions dimensionades a la realitat territorial
de Mallorca.
V. AIGUA
Laigua, b pblic global essencial per a la vida, s, al mateix temps, un b
escs a les nostres illes. s per aix que davant la sobreexplotaci dels
aqfers cal establir un pla hidrolgic que respongui a la disponibilitat, la
capacitat de generaci i a les necessitats reals daigua de les illes, que no
estigui sotms a interessos urbanstics i especulatius.
97. Elaborarem un pla de gesti pblica laigua, des de la distribuci al
sanejament.
98. Elaborarem un Pla Hidrolgic de les Illes Balears dacord amb els
principis rectors derivats de la Directiva 2000/60/CE del Parlament
Europeu i del Consell, de 23 de octubre de 2000, i amb el ttol III de la Llei
29/1985, de 2 dagost, segons el criteri general de reutilitzaci, de
reassignaci i destalvi dels recursos hdrics.
99. Adaptarem lexplotaci dels recursos hdrics a les possibilitats de
renovaci.
100. Diferenciarem entre demanda daigua urbana per a la poblaci
resident i demanda turstica daigua, i intentarem qualificar aquesta
darrera com a "usos recreatius", menys prioritaris que el regadiu.
101. Modificarem lestructura tarifria del subministrament urb daigua
potable per fomentar-ne lestalvi.
102.
!

Impulsarem laprofitament de les aiges pluvials tant al camp com a


67!

!
les zones urbanes, especialment als edificis i habitatges.
103. Impulsarem la restauraci hidrolgica dels torrents i les zones
humides.
104.

Millorem la gesti daiges olioses i fecals al port de Palma.

105. Sestabliran mecanismes dinformaci i formaci per a la poblaci


local, les installacions turstiques i els visitants per tal de minimitzar el
malbaratament i/o la contaminaci dels recursos hdrics.
106.

Impulsar la millora de la regeneraci daigua i el seu s.

107. Reduirem i racionalitzarem ls dadobs a lagricultura, que contaminen


els aqfers.
108. Durem a terme una auditoria econmica i de serveis dinfraestructures
sobredimensionades de dessaladores daigua, per tal de posar en marxa
una estratgia econmica sostenible i retornarem a ladministraci central
la gesti de les dessaladores que no funcionen, i que suposen una
despesa d1,5 milions deuros al mes a la CAIB.
109. Simpulsar la innovaci i la recerca en la qualitat, el control, els
processos i la reutilitzaci de les aiges tant en lmbit recreatiu i/o
sanitari i en aiges litorals i costaneres com a elements estratgics
econmics i mediambientals.
VI. CANVI CLIMTIC
El canvi climtic ha deixat de ser una ominosa perspectiva per convertir-se en
una realitat. Laugment de les temperatures arreu del planeta (10 dels anys
ms calorosos de la histria shan produt des de lany 2000), la multiplicaci
de fenmens atmosfrics violents i imprevisibles (tsunamis, tifons, etc.) posen
de manifest que ja no hi ha temps a perdre i que cal actuar al ms aviat
possible en dues dimensions.
Per una banda, cal reduir les dimensions del canvi climtic. Per molt que ja hi
hagi canvis que tindran un impacte important en les nostres vides i
ecosistemes, la capacitat disruptiva daquests canvis depn de la intensitat de
lescalfament global. Quan abans redum les emissions defecte hivernacle
(entre daltres mesures) menys intensos seran els efectes del canvi climtic.
Duna altra banda, hem dadaptar-nos als canvis que ja sestan produint o que
de ben segur tindran en els propers anys. Els ecosistemes illencs sn
especialment vulnerables al canvi climtic, amenaats per la pujada del nivell
del mar, laugment de les sequeres o les dificultats per migrar. Plantejar-nos
lescalfament global duna forma seriosa, s una qesti de responsabilitat
tant amb les generacions futures com amb les actuals.
Ms enll de les mesures esmentades en els altres apartats, que en major o
menor mesura incideixen en la prevenci i mitigaci del canvi climtic, paga
la pena destacar algunes actuacions concretes sobre aquesta qesti.

68!

a) Anlisi de la situaci i perspectives de futur


110. Treballarem amb la UIB i els altres centres cientfics de les Illes per tal
destablir un diagnstic acurat de la situaci actual de les illes i la seva
vulnerabilitat pel que fa al canvi climtic.
111. Posarem al dia lEstratgia de Lluita contra el Canvi Climtic de les
Illes Balears.
b) Estratgies de prevenci
112. Vetlarem pel compliment de les normatives estatals i internacionals
sobre la substituci de fluorocarburs i altres GEI sinttics.
113. Reduirem les emissions de CO2 i altres gasos defecte hivernacle
mitjanant la reducci del transport privat contaminant aix com el control
de les principals indstries emissores.
114. Protegirem les praderes de posidnia de les illes, grans embornals
de dixid de carboni.
115. Fomentarem laprofitament dels terrats dels edificis per installar-hi
energies renovables (electricitat, aigua calenta), jardins i horts urbans (s
un allant natural que permet reduir el consum denergia, al mateix temps
que facilita lautonomia alimentria).
c) Estratgies de mitigaci
116. Estudiarem laplicaci de fiscalitat positiva per a les activitats que
incrementin la resistncia als impactes del canvi climtic i/o en facilitin la
resilincia.
117. Reduirem la demanda de mobilitat exterior millorant loferta interna
per als residents i afavorint les estades llargues (tant de residents a fora
com de turistes a les illes).
118. Millorarem leficincia daquests desplaaments afavorint ls del
vaixell i, si s possible, ls davions amb menor consum per passatger.
119. La vegetaci s el principal mitigador de la concentraci elevada de
CO2 i de les elevades temperatures a les ciutats. Cal tenir aix en compte
i establir plans darbrat i enjardinament urb a favor de la creaci de
zones verdes a tots els municipis.
d) Estratgies dadaptaci
120. Les Illes som territoris altament vulnerables als efectes del canvi
climtic, per aix cal una estratgia dadaptaci que permeti combatre
efectes com lincrement del nivell de la mar, laugment de temperatures o
els fenmens meteorolgics extrems.

69!

!
VII. BIODIVERSITAT
Les Illes, en conjunt i com a ecosistemes insulars, sn un territori ric en
biodiversitat, amb moltssims endemismes nics en el mn, que shan de
protegir. Aix tamb ens fa vulnerables a les espcies extiques invasores,
entre aquestes la del morrut roig. La presncia i proliferaci daquestes
espcies posa en perill la flora i la fauna de les Illes.
Per una altra banda i pel que fa a lagricultura, el manteniment de les llavors i
les espcies autctones s una riquesa i una garantia de la nostra sobirania
alimentria, davant els interessos de lagroindstria, especialment de les
empreses de transgnics.
121. Elaborarem de forma participativa (representants institucionals,
tcnics, UIB i altres actors) una Estratgia Balear de Conservaci
Biolgica, amb lobjectiu dassegurar la conservaci despcies
autctones, els espais naturals, els processos ecolgics i el gaudi pblic
del patrimoni natural. Lestratgia ha didentificar les accions clau que
puguin aportar-se des de distints mbits, com per exemple:

Estatal. Promourem frmules perqu lEstat shi impliqui: bona


protecci ambiental i accs regulat als espais de propietat
militar com el Cap del Pinar o el Puig Major, s dels fars com a
espais musestics i culturals, etc.

Autonmic. Totes les conselleries shan dimplicar en lestratgia:


inclourem accions de conservaci als currculums educatius,
promourem accions de voluntariat des del mn associatiu,
preveurem taxes o gravmens finalistes en activitats que suposen
el consum de recursos naturals, integrarem loferta biolgica en la
promoci turstica, etc. La conservaci biolgica ha de tenir
carcter transversal.

Insular. Diversos programes dels consells insulars poden incidir en


la conservaci biolgica. Un cas concret que sha daplicar amb
carcter immediat s la supressi de taxes sobre els refugis de
fauna (imposada pel Consell de Mallorca per desincentivar-ne la
declaraci).

Municipal. Promourem que els ajuntaments incloguin en les


agendes ambientals o documents similars accions de conservaci
biolgica, especialment els que disposen de propietat despais
naturals.

122. Dotarem de recursos suficients els parcs naturals existents per


tal dincrementar i mantenir la biodiversitat actual.
123. Impulsarem comissions de medi ambient on simpliquin tots els
agents que tenen a veure amb la biodiversitat (investigadors, museus,
jardins botnics, UIB, etc.).
124. Facilitarem la protecci de la diversitat pels particulars al seus

70!

!
terrenys, entre daltres, a travs duna simplificaci de la burocrcia.
Estudiar la implantaci de frmules com la custdia del territori.
125. Mantendrem plans de protecci despcies existents i els
incrementarem per tal de protegir la biodiversitat balear.
126. Controlarem de forma estricta les espcies extiques, perilloses o
potencialment invasives i en farem plans deradicaci.
127. Fomentarem lestudi i la protecci de la biodiversitat urbana.
128. Impulsarem mtodes no nocius de desherbatge a les carreteres i als
camins i de control despcies vegetals invasores.

104.

VIII. BENESTAR ANIMAL

Deia Gandhi que el grau de civilitzaci dun pas es pot jutjar per la manera
amb la qual tracta els animals. A Balears, defensam una poltica de
conscienciaci i sensibilitzaci per una conducta responsable i cvica en
relaci amb els animals i la preservaci de la fauna i els seus hbitats. Per tot
aix, s necessria una poltica integral de defensa dels animals. Aspiram al
reconeixement i la protecci integral dels animals que nimpedeixin la
explotaci abusiva i cruel, el maltractament o el patiment.
a) Administraci i sensibilitzaci
129. Revisarem la llei de benestar animal per garantir-ne una millor
protecci.
130. Crearem un servei de benestar animal.
131. Implantarem cursos de capacitaci per a les persones que treballin
amb animals.
132. Incidirem en aspectes formatius i participatius de tots els sectors que hi
estan relacionats: professionals del ram (veterinaris i bilegs), ramaders,
caadors, ecologistes i animalistes.
133. Promourem la formaci dels cossos de seguretat en matria de
protecci animal.
134. Aprovarem una normativa municipal marc perqu els municipis
sense ordenana prpia shi puguin acollir.
135. Revisarem que els ajuntaments i les entitats supramunicipals
compleixin amb les normatives competents en benestar animal.
136. Crearem un Consell Assessor de Benestar Animal de les Illes
Balears.
137. Treballarem per ampliar la cobertura horria de latenci veterinria
urgent.
138. Establirem controls estrictes dinstallacions i empreses amb animals
que tenguin finalitat econmica.
139. Educaci en la sensibilitzaci. Crearem un programa dirigit a
conscienciar la poblaci en el tracte tic als animals per oferir-lo als
ajuntaments i a daltres entitats supramunicipals.
!

71!

!
140. Treballarem activament per acabar amb labandonament danimals
tant amb mesures sensibilitzadores com amb mesures sancionadores cap
els propietaris infractors.
141. Prohibirem leutansia a animals sense prescripci veterinria.
142. Equipararem les garanties de la compra-venda danimals a fires o
entre particulars a les dels establiments comercials.
143. Establirem controls de la cria danimals.
144. Declararem les Illes Balears com a comunitat antitaurina i lliure de
circ amb animals.
145. Prohibirem les mutilacions esttiques.
146. Prohibirem qualsevol festa popular que impliqui maltractament
danimals.
147. Impulsarem lestabliment dun control estricte de lexperimentaci
amb animals.
148. Controls als escorxadors.
149. Facilitarem la mobilitat dels animals de companyia.
150. Potenciarem campanyes desterilitzaci, adopci i conscienciaci
ciutadana.
b) Caa:
151.

Modificarem la Llei de caa i el seu reglament per:

a) Millorarem el control sobre la salut dels cans de caa, en facilitarem les


revisions veterinries peridiques i garantirem que es mantenen en unes
condicions adequades.
b) Establirem lobligaci dassegurana de responsabilitat civil.
c) Afavorirem les arts tradicionals de caa que no siguin perjudicials per la
conservaci de les espcies protegides i que formen part de la nostra
cultura popular i en regularem ls.
d) Impulsarem les revisions mdiques a lhora de lobtenci de la llicncia
de caa.
e) Afavorirem la reproducci i laugment poblacional de les espcies
cinegtiques, regulant els perodes de caa de les aus migratries.
f) Incrementarem el control de plagues o de sobrepoblacions despcies, i
establirem un control el ms respectus possible.
g) Revisarem la situaci de les construccions illegals i el seu impacte en
lactivitat cinegtica.
h) Preveurem la suspensi temporal o indefinida de la llicncia de caa a
infractors reincidents en normatives de benestar animal.
i) Regularem lactivitat cinegtica en un entorn de respecte a la natura, al
medi ambient, a la propietat i a les persones, revisarem les infraccions i
les sancions corresponents, i limitarem la caa als majors de 16 anys.

72!

C. AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA


La situaci del sector primari expressa les limitacions del model econmic
seguit fins ara a les Balears i sofreix els efectes dun mercat desigual en el
qual les produccions insulars noms tenen desavantatges. Canviar el model
s una necessitat i una obligaci. Per aix volem impulsar la pagesia
compensant els majors costos de producci i els menors preus pagats als
productors, i fer-la una activitat rendible que pugui gestionar de manera
equilibrada el territori.
Les poltiques agrries que promourem aniran en la direcci de fer realitat la
sobirania alimentria des del comproms de MS amb la pagesia, el territori i
el medi ambient.
A. Propostes per a lagricultura i la ramaderia
1. Defensarem un rgim econmic que posi en condicions digualtat les
produccions insulars, equiparant els costos als del continent, en temes
com el transport, els adobs, els fitosanitaris, lalimentaci del bestiar o els
preus dels carburants.
2. El Govern Balear disposar duna poltica agrria prpia ms enll de
les ajudes europees i donar suport a les explotacions agrries, incloenthi lassessorament i la transferncia tecnolgica, la millora de la gesti
econmica i el suport a la comercialitzaci.
3. La gesti de les poltiques agrries exigeix una administraci adequada.
La simplificaci administrativa sha de fer operativa amb urgncia, ha
de facilitar les tramitacions i ha dincorporar serveis i trmits en lnia.
4. Aplicarem el Pla de Desenvolupament Rural i la PAC amb agilitat i
aprofitant totes les possibilitats. Els pressuposts de la comunitat inclouran
cada any la dotaci necessria per complir els compromisos de
cofinanament i desplegarem les iniciatives prpies.
5. Garantirem el finanament del sector amb mesures a favor que els
professionals comptin amb els crdits i els avals necessaris per dur a
terme les seves inversions.
6. Valorarem les frmules de contraprestacions als pagesos i ramaders per
les externalitats socioambientals que generen. Aquesta mesura sha de
concretar amb els contractes territorials dexplotaci o amb daltres
semblants.

73!

!
7. Potenciarem les mesures de suport a la incorporaci dels joves
agricultors, i garantirem el finanament de les inversions,
lassessorament i laccs a la terra.
8. Promourem la igualtat doportunitats entre homes i dones en el sector
agrari. Per aix afavorirem la plena incorporaci de la dona al mn laboral
i a la titularitat de les explotacions, fent visibles les tasques que les dones
pageses exerceixen dins el marc de lexplotaci familiar agrria i donant
suport a les seves iniciatives productives, comercials i de gesti.
9. Promourem la producci prpia a travs del catleg daliments
tradicionals, les produccions locals i les identificacions dorigen i qualitat.
Durem a terme campanyes per fomentar la identificaci dels productes i el
seu consum, tant en la distribuci minorista, com en la restauraci i
lhostaleria. LInstitut de Qualitat Alimentria donar suport a aquests
processos.
10. Millorarem la indstria agroalimentria local a travs del finanament de
la seva modernitzaci i lajut a les iniciatives per adequar-la a les
demandes alimentries de la poblaci i leconomia balear.
11. Impulsarem una normativa delaboraci artesana, evitant que als petits
productors i elaboradors sels exigeixin els mateixos requisits que a les
grans indstries.
12. Primarem fiscalment la producci local, i farem ms rendibles les
activitats de producci daliments. La sobirania alimentria s una fita a
treballar, conscients que la simple competncia amb qualitat no basta per
fer front a les multinacionals del comer i als productes de producci
intensiva importats a preus baixos i inassolibles pels productors locals.
13. Establirem una quota de consum mnim de producci local i ecolgica
en escoles, residncies de gent gran i hospitals. Aquestes institucions han
de comprar, en la mesura que sigui possible, directament al productor.
Elaborarem una normativa per garantir la presncia de productes locals
als establiments turstics, en especial als hotels de 4 i 5 estrelles i
agroturismes.
14. Potenciarem larticulaci comercial del cooperativisme, les centrals de
compra i la creaci duna marca distintiva comuna, per integrar ms
loferta i millorar les estructures comercials i els serveis als agricultors.
15. Farem ms transparents els mercats agraris, reforant-hi la capacitat de
negociaci dels productors, perqu els preus percebuts pels pagesos i els
ramaders siguin justs i compensin el treball que shi dedica.
16. Promourem les relacions directes entre els productors agroalimentaris i
el sector industrial, comercial, turstic i de serveis en general, com a eina
per assegurar la rendibilitat de les explotacions agrries.

74!

!
17. Farem costat a les prctiques agrries beneficioses pel medi ambient,
el territori, el paisatge i la seguretat alimentria, i dotarem de manera
adequada les lnies dajuts per al foment de lagricultura i la ramaderia
ecolgica, la lluita contra lerosi, el manteniment del paisatge rural, la
producci integrada, els usos agroecolgics tradicionals, la protecci de
les varietats autctones i el foment de les races autctones.
18. Donarem suport al Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica i
posarem en marxa el Pla de lAgricultura Ecolgica per potenciar
aquest sistema productiu, donarem suport a lorganitzaci dels productors
i en millorarem la comercialitzaci.
19. Protegirem les varietats locals davant la biopirateria, conservant la
titulaci pblica de les varietats de fruiters, cereals, llegums i hortalisses.
Sha de caracteritzar tota lagrodiversitat per tal de conixer-la i posar-la
en valor.
20. Farem efectiva la declaraci de les Illes Balears com a territori lliure de
cultius amb organismes modificats genticament (OMG),
especialment davant lamenaa que representa el tractat de lliure comer
amb els Estats Units.
21. Implantarem la traabilitat fent que els consumidors puguin conixer
lorigen dels aliments, com una mesura de seguretat alimentria tamb
dirigida a reduir la competncia illcita cap els productes propis.
22. Donarem ms suport a les ADV i ADS per tal que assessorin els
productors, tant en ls de fitosanitaris i medicaments com en la gesti
integrada dels conreus i ramats.
23. Dissenyarem un pla de formaci agrria i pesquera i facilitarem
lobtenci de titulacions de formaci professional, aix com la formaci als
joves per millorar la competitivitat de leconomia rural.
24. La nostra agricultura ha dincorporar un alt contingut dinnovaci
tecnolgica. En aquest sentit intensificarem la tasca de recerca a travs
de lInstitut de Recerca i Formaci Agrria i el suport a la universitat i a
daltres centres.
25. Crearem un banc de terres per incentivar el lloguer de terres de conreu,
en el qual el Govern, els consells o els ajuntaments faran dintermediaris
entre propietaris de finques i nous agricultors.
26. Corregirem loblit de les inversions pbliques en el sector, replantejarem
limpuls a laprofitament de les aiges depurades i la bona gesti de
laigua, i tamb donarem soluci a les mancances en infraestructures com
els escorxadors o els mercats locals.

75!

!
27. Establirem processos de concertaci de la poltica agrria a travs dels
consells agraris insulars i del consell agrari interinsular, aix com amb el
dileg permanent amb el sector.
B. Propostes per a la pesca
28. Limitarem lactivitat extractiva pesquera a un ritme sostenible i ordenat,
eliminarem prctiques no desitjables que provoquen sobrepesca o posen
en perill els recursos marins.
29. Collaborarem activament en el control de la pesca d'arrossegament i
exigirem que es facin efectius els mitjans que disposa el Ministeri
d'Agricultura i Pesca per evitar activitats illegals perjudicials per als fons
marins.
30. Negociarem amb lestat i amb la UE el Pla Balear de Pesca que delimiti i
contingenti les pesqueres fins a la isbata de 200 metres de fondria, i
establirem les mesures de control necessries per a lactivitat pesquera,
des de la potncia dels motors a la continutat i a un millor desplegament
de les mesures de protecci pertinents.
31. Prendrem les mesures que assegurin el compliment de la normativa
que estableix la longitud de les xarxes de tremall per pescar llagosta i aix
evitar fraus, amb un sistema de registre dels dies i les hores de calat, als
mateixos capcers, i comunicant-ho, juntament amb les coordenades, a la
conselleria.
32. Millorarem la vigilncia a les reserves marines i al Parc Nacional de
Cabrera per evitar la pesca furtiva. Eradicarem la pesca i el comer de
productes marins illegals, augmentarem els recursos en inspecci
retallats en aquesta legislatura i coordinarem els inspectors de pesca,
comer i sanitat, policia local i Seprona.
33. Adaptarem lactivitat pesquera a la poltica pesquera comuna,
principalment en relaci amb leliminaci del rebuig i lestabliment de
mesures que assegurin lexplotaci a nivells sostenibles, respectant les
excepcionalitats que els usos i costums de la nostra flota practiquen de
manera tradicional, sempre que siguin sostenibles i adequats, d'acord
amb la normativa vigent i amb les autoritzacions corresponents.
34. Facilitarem la renovaci i la modernitzaci de la flota pesquera dacord
amb els criteris de la poltica pesquera comuna. Augmentarem els ajuts
compensatoris durant les parades estacionals biolgiques per a la pesca
martima destinades a conservar i protegir els recursos pesquers de la
Mediterrnia, i fer-los compatibles amb el desenvolupament dactivitats
turstiques durant el perode de veda.
35. Ampliarem lextensi de les reserves de pesca existents i en crearem de
noves, millorant-ne la gesti.

76!

36. Estimularem a travs de les confraries de pescadors i les organitzacions


de productors, lagrupaci dels productors per millorar la comercialitzaci
i fer viable lexplotaci sostenible del sector.
37. Promourem el consum del peix de Mallorca i una campanya permanent
de promoci de letiquetatge dels productes pesquers locals.
38. Assegurarem la participaci dels pescadors en la gesti i en la presa de
decisions sobre les installacions porturies, tant pel que fa a Ports de les
Illes Balears com a lAutoritat Porturia.

77!

D. LLENGUA I CULTURA
I. Cultura
La cultura s un dret de la ciutadania i un deure dels poders pblics. Les
persones i els collectius han de tenir dret a crear, difondre i rebre cultura en un
clima de llibertat i creativitat.
Les institucions pbliques han de promoure i respectar aquest dret i per aix
han de crear i mantenir infraestructures culturals bsiques i han de collaborar
amb les iniciatives cviques i privades compartint objectius comuns.
La cultura ha de cobrar centralitat en el debat social i poltic, perqu s un
element essencial per al desenvolupament personal de tots els ciutadans per a
la construcci dun pas segur de la seva identitat, que s dinmica i oberta al
mn.
La poltica cultural resulta afectada per la manca de coordinaci entre les
poltiques de cultura i de poltica lingstica entre les diferents administracions i
sense equipaments culturals no s possible atendre el comproms amb la
cultura que han de desenvolupar les institucions pbliques. Cal una planificaci
racional de les poltiques culturals que tinguin en compte les possibilitats
econmiques per dur-les endavant, per dotar-les de contingut i per mantenirles.
El suport dels poders pblics a la creaci s una condici indispensable per
disposar duna oferta cultural viva i atractiva, que sha de veure complementat
amb una poltica activa de generaci de nous consumidors culturals.
La poltica cultural sha de basar en el reconeixement i foment de la cultura
catalana dins la diversitat cultural que caracteritza la nostra societat i en una
concepci dinmica i oberta de la cultura com a valor bsic de convivncia. En
el terreny cultural sha de potenciar al mxim la coordinaci i les iniciatives
conjuntes entre les diferents institucions del principat, les Balears i el Pas
valenci, aix com dels altres territoris de parla catalana.
No s possible fer de la cultura un element clau de vertebraci social i
didentitat sense promoure les tradicions i sense incorporar-hi les
manifestacions ms prpies de la modernitat, que han de ser elements
estratgics per fer de la nostra cultura, i de la llengua catalana, aquest element
denriquiment personal i collectiu en el mn del s. XXI.
A. Recursos i collaboracions
1. Destinarem a les poltiques culturals les dotacions pressupostries
necessries per millorar els equipaments culturals, donar suport al teixit
local dempreses culturals, obrir les nostres produccions a lexterior,
fomentar el consum cultural i, en definitiva, fer de la cultura un dels eixos de
la construcci del pas i de millora de la societat.
2. Farem una poltica de collaboraci entre les iniciatives pbliques i les
iniciatives privades.

78!

!
3. Crearem els rgans adients de participaci i interlocuci amb la societat
civil.
4. Mantendrem una poltica de dileg amb tots els sectors culturals.
Afavorirem la trobada daquests sectors, a fi dimpulsar estratgies
compartides i vincles comuns per fomentar-ne el coneixement i la relaci
entre aquests.
5. Treballarem pel desenvolupament de la legislaci cultural en matria de
museus, arxius, biblioteques, en el marc de les Illes Balears.
6. Impulsarem la cultura histrica que defineix el pas, vehiculada en llengua
catalana i hereva de la tradici prpia de manera que ocupi la centralitat
social i sobri a la modernitat, a la internacionalitzaci, al dileg intercultural
i a la creativitat.
7. Definirem el mapa competencial de cada instituci pblica que treballa en
lmbit cultural i establirem poltiques culturals i lingstiques comunes.
Reprendrem les relacions amb lInstitut Ramon Llull per tal destablir lnies
dactuaci conjuntes.
B. Creaci i consum cultural
8. Garantirem la continutat de lOrquestra Simfnica de les Illes Balears i li
donarem el sentit i la projecci que es mereix.
9. Fomentarem la investigaci musicolgica i ledici i audici de msics
illencs.
10. Impulsarem la tasca de les bandes de msica, les corals i les formacions
musicals i de dansa clssiques o contempornies.
11. Consolidarem i millorarem les grans institucions dedicades a lart
contemporani.
12. Millorarem la gesti dels espais expositius institucionals, tot impulsant-ne
una gesti participada i garantint-ne els criteris tcnics i professionals, amb
lnies especfiques per a joves i per a lexperimentaci artstica.
13. Impulsarem la Fundaci Toni Catany.
14. Donarem la mxima transparncia en la gesti de museus i centres
expositius.
15. Dotarem tots els centres sostinguts amb fons pblics dun pla musestic i
de centre.
16. Donarem publicitat i concurrncia a les exposicions i a la selecci de
personal de direcci de museus i centres expositius pblics.
17. Promourem els espais educatius i formatius dels museus i centres dart,
aix com els intercanvis dartistes, les beques, les estades, els centres de
recursos, els tallers i residncies dartistes.
18. Collaborarem amb les entitats de la societat civil (artistes, galeristes,
acadmies...) dedicades al foment de lart, tant en els grans esdeveniments
com en la programaci i planificaci diniciatives compartides.
19. Collaborarem amb les entitats i associacions dedicades a la investigaci,
la promoci i la difusi de la cultura i la investigaci humanstica i cientfica,
!

79!

!
especialment la que actua en xarxa per tot el territori i la que duu a terme
programes especfics i singulars dactuaci.
20. Promourem els artistes, escriptors i investigadors de les Illes Balears amb
actuacions a les illes i a lexterior, valorant el llegat dartistes del passat i
dels nous creadors.
21. Fomentarem la literatura i la lectura a travs diniciatives que donin
prestigi a la creaci en llengua catalana, i la creaci de nous lectors.
22. Collaborarem, preferentment en el marc de lInstitut Ramon Llull, en la
projecci internacional de la cultura catalana feta a les Balears, mitjanant el
suport a traduccions o mitjanant la participaci dels nostres autors en
iniciatives culturals internacionals.
23. Establirem relacions de collaboraci i participaci conjunta en programes i
activitats de la Instituci de les Lletres Catalanes.
24. Donarem suport institucional a les xarxes internacionals de suport i acollida
als escriptors i periodistes perseguits o amenaats per la seva obra.
25. Fomentarem el patrimoni literari, en especial mitjanant les cases
dedicades a escriptors enteses com a cau diniciatives literries.
26. Donarem suport a les empreses editorials, especialment les que publiquen
en llengua catalana.
27. Donarem suport a les arts escniques: teatre, dansa i circ.
28. Convertirem el Teatre Principal en el focus de la producci i la creaci
escnica de Mallorca.
29. Treballarem per la difusi de la producci teatral donant suport i potenciant
les activitats als teatres municipals.
30. Establirem convenis de collaboraci amb els teatres privats.
31. Collaborarem amb les entitats i associacions professionals del sector.
32. Mantendrem viu el patrimoni de la cultura tradicional, de manera que formi
part de lexpressi i la transmissi culturals quotidianes.
33. Declararem festes singulars com a festes patrimonials. Proposarem que la
diada de Mallorca sigui el 31 de desembre.
34. Revitalitzarem els consells assessors de cultura popular i tradicional en
tots els mbits (Illes Balears i Mallorca).
35. Mantendrem lnies de subvenci per al desenvolupament dintercanvis,
actuacions i manifestacions de cultura popular i tradicional.
36. Acostarem la cultura popular i tradicional a la poblaci nouvinguda i als
sectors juvenils, i tamb procurarem que es conegui la cultura popular de la
poblaci nouvinguda i que aquesta es pugui desenvolupar.
37. Promourem des dels mitjans de comunicaci pblics una visi actual i no
folkloritzant de la cultura popular tradicional.
38. Fomentarem la participaci i facilitarem laccs del consum cultural als
joves amb informaci especfica, ajudes, programaci atractiva, sales
dassaig, etc.

80!

!
39. Impulsarem de manera activa la protecci del patrimoni, tant el material
(arqueologia i arquitectura) com limmaterial (festes tradicionals,
manifestacions culturals). Impulsarem la declaraci de BIC com a eina de
protecci i conservaci del patrimoni.
C. Modernitat i projecci
40. Farem del sector de la rdio i la televisi pblica un element de suport a la
creaci i a la indstria audiovisual local, en el seu doble vessant de
suport a la creaci cultural i a un sector econmic, amb especial atenci als
productes innovadors i als que lliguen amb el nostre patrimoni cultural,
artstic, histric i literari.
41. Impulsarem el Consorci dAudiovisuals com a mecanisme de coordinaci
de les poltiques de suport a la producci cinematogrfica.
42. Impulsarem que les Illes Balears serveixin de localitzaci per a
produccions cinematogrfiques de lexterior.
43. Elaborarem una Llei del cinema que doni suport a la creaci i a la
distribuci de productes cinematogrfics i que prevegi el suport al doblatge i
a lexhibici de pellcules doblades o subtitulades en catal, aix com la
resta daspectes de suport al sector.
44. Impulsarem la cultura audiovisual (fotografies, documents sonors, imatges,
etc.) a travs del treball en xarxa dels diferents arxius del so i de la imatge
dels respectius consells insulars aix com amb daltres organismes que
treballen en aquest camp.
45. Collaborarem amb la resta de territoris de parla catalana, afavorint les
coproduccions i la recepci mtua de les produccions culturals, per tal de
crear un vertader espai audiovisual com.
46. Assegurarem la recepci dels mitjans de comunicaci audiovisual pblics en
catal i en fomentarem la reciprocitat.
47. Donarem suport als projectes culturals que potencin la presncia del catal
i de la nostra cultura a les noves tecnologies de la comunicaci.
Augmentarem les ajudes a la producci dobres audiovisuals.
48. Farem una poltica de projecci exterior que consideri la resta de territoris
de parla catalana com lmbit preferent perqu els nostres artistes puguin
donar a conixer les seves creacions.
D. Cultura democrtica i memria histrica
49. Proposarem i impulsarem poltiques pbliques de commemoraci,
conservaci i foment de la memria histrica adreades al coneixement
dels fets relacionats amb la Guerra civil i la repressi practicada per la
dictadura franquista, la resistncia contra el rgim, lexili i la transici
democrtica i, aix mateix, al reconeixement dels valors democrtics de la
lluita antifranquista.
50. Impulsarem una llei de memria democrtica que superar la normativa
estatal i inclour mecanismes per garantir els drets de les vctimes de la
Guerra civil i del franquisme.

81!

!
51. Proposarem una normativa prpia per assegurar que cap fossa comuna
quedi sense localitzar, identificar, dignificar i, si s possible, exhumar,
d'acord amb la voluntat dels familiars dels desapareguts i treballant amb les
associacions memorialistes.
II. POLTICA LINGSTICA
A. El catal, llengua de cohesi per a un pas modern i porta dentrada a la
ciutadania
La poltica lingstica ha de garantir els drets lingstics de tots els ciutadans:
dels autctons a no ser discriminats per ra didioma i a poder viure plenament
en la llengua el territori, i dels allctons a aprendre el catal, que ha de ser la
seva porta dentrada a la igualtat doportunitats.
La interculturalitat s un repte per al futur de la llengua catalana, per, com tots
els reptes, si es guanya pot suposar un gran avan. Aconseguir que la nostra
llengua sigui la dinterlocuci entre les diverses comunitats pot ajudar molt a la
seva normalitzaci.
Les institucions pbliques de les Illes Balears tenen la responsabilitat moral i
legal de promoure accions per normalitzar la llengua catalana, que s la llengua
prpia del territori, com ho reconeix lEstatut dautonomia de les Illes Balears.
s necessari construir un consens en matria de model lingstic de tots els
partits poltics, dels agents socials i del conjunt de la ciutadania, que permeti
impulsar i promoure mesures de foment de la llengua catalana a curt, mitj i
llarg termini. La poltica lingstica ha de ser entesa com una forma
dintervenci transversal, ja que el fet lingstic s present en tots els mbits de
la vida social. I, que aquesta es doti de recursos suficients per fer possible una
poltica intercultural prpia que faciliti aquest accs de tots els ciutadans al
catal com a llengua comuna, de relaci i de cohesi social. A ms,
consideram que aquesta poltica transversal ha de dependre del departament
que millor pugui garantir aquesta transversalitat.
Dacord amb la Declaraci Universal dels Drets Lingstics, en un marc
multilinge i multicultural la llengua dintegraci i de cohesi social ha de ser la
llengua prpia del territori, en el nostre cas la llengua catalana, per aix cal
caminar cap a la consecuci que el catal esdevingui la llengua habitual i
normal de relaci entre la majoria de la ciutadania. Aix ha dafectar no noms
leducaci, tamb la sanitat, la justcia, els mitjans de comunicaci i les
relacions entre els membres de grups lingstics diferents.
52. Fomentarem el Consell Social de la Llengua Catalana dotant-lo dels
recursos suficients perqu pugui desenvolupar amb eficincia les funcions
que t assignades ja que s a tots els efectes lrgan dassessorament del
Govern de les Illes Balears en matria de poltica lingstica, mentre que la
Universitat de les Illes Balears, tal com reconeix lEstatut dautonomia, s la
mxima autoritat cientfica en matria lingstica i les administracions han
de seguir les seves directrius.
53. Desenvoluparem i aplicarem el Pla General de Normalitzaci Lingstica:

82!

Amb els recursos necessaris per a aplicar-lo (acords, convenis de


collaboraci i convocatries dajudes especfiques per als agents que
lhan daplicar: administracions locals, empreses, entitats, etc.).

Amb versions especfiques per a mbits concrets.

Amb una perioditzaci que determini els objectius a assolir anualment.

Amb les eines que permetin una avaluaci acurada del seu
desplegament.

54. Implicarem totes les rees de les institucions pbliques (Govern, consells
i ajuntaments) i organitzacions no governamentals (empreses,
associacions, etc.) en el procs de recuperaci de la llengua catalana.
55. Recuperarem el requisit de coneixements de catal a tots els llocs de feina
vinculats amb ladministraci pblica (directament o mitjanant empreses
participades). Aprovarem els perfils idonis i establir un pla progressiu
daplicaci. Estendrem aquests requisits de coneixements de catal
especialment en lmbit judicial i a les forces de seguretat.
56. Assegurarem el dret dels ciutadans dutilitzar la llengua catalana en
qualsevol mbit pblic de les Illes Balears i en especial en les relacions
amb els treballadors pblics.
57. Promourem lorganitzaci de cursos i tallers de foment de ls del catal
entre els treballadors pblics que, amb la seva tasca, interactuen amb
collectius socials diferents: policia, educadors socials, dinamitzadors
juvenils, professors, mestres, personal sanitari, etc.
B. El catal, una llengua accessible per a tothom
58. Assegurarem una estructura consolidada doferta de formaci en catal per
a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars, sobretot pel
que fa a lextensi dels coneixements bsics que facilitin la comprensi i les
possibilitats de comunicaci quotidiana a les persones nouvingudes. Hi ha
dhaver multiplicitat doferta (nivells, vies daccs, ubicaci, durada...), amb
lobjectiu que ning que desitgi aprendre catal quedi sense possibilitats de
fer-ho.
59. Crearem cursos i tallers especfics per a rees de coneixement i dactivitat
concretes: mitjans de comunicaci, sanitat, restauraci, cuidadors de
persones dependents, etc.
60. Actualitzarem el material didctic i les eines per a laprenentatge
convencional i lautoaprenentatge del catal.
61. Promourem lorganitzaci dactivitats complementries de lleure que
reforcin ls i lexpressi oral de la llengua catalana.
62. Desenvoluparem en lmbit de la formaci per a locupaci, accions
formatives de catal i en catal per a persones en actiu adaptades al seu
lloc de feina i per a les persones en atur com a complement dels itineraris
dinserci laboral.
63. Garantirem el dret a rebre en llengua catalana la formaci professional,
ocupacional o funcional (carnet de conduir, patr de barca, etc.) i
promourem el dret a rebre en llengua catalana la formaci universitria.
!

83!

!
C. El catal, la llengua al carrer
64. Promourem ls i el prestigi del catal a tots els mbits de la societat.
65. Garantirem que la normativa legal que regeix altres mbits reguli tamb la
presncia de la llengua catalana a tots els espais socials.
66. Aprovarem una Llei de laudiovisual que garanteixi que el catal s la
llengua vehicular dels mitjans audiovisuals pblics de les Illes Balears, que
estableixi mecanismes perqu les emissions en rgim de concessi de TDT
autonmica compleixin el mnim demissions en catal, i que promogui la
recepci mtua de totes les emissions pbliques en llengua catalana.
67. Modificarem la Llei de comer, per garantir latenci i la retolaci en catal
als establiments comercials.
68. Crearem plans de normalitzaci lingstica i lnies dajuts, convenis i
collaboracions especfiques per a empreses i serveis, acompanyats dels
recursos necessaris per a aplicar-los.
69. Crearem les eines necessries per garantir lexercici dels drets lingstics i
la seguretat jurdica dels catalanoparlants.
70. Recuperarem la recepci de les rdios i televisions en llengua catalana
i garantirem laccs lliure per Internet des de les Illes Balears als continguts
de la CCMA, arribant als acords de reciprocitat que convingui amb la
Generalitat de Catalunya.
71. Consolidarem les lnies dajuts per als mitjans de comunicaci en catal i
per a expressions artstiques (msica, teatre i daltres) que facin s de la
llengua.
72. Elaborarem un pla doferta de lleure destinat als joves que viuen en
entorns amb poca presncia espontnia del catal que tingui com a finalitat
consolidar els coneixements del catal i habituar-los a usar-lo fora de lmbit
estrictament escolar.
73. Continuarem donant suport a les entitats que fan feina a favor de ls del
catal, i potenciarem els programes de voluntariat lingstic.
74. Promocionarem i difondrem la msica en catal feta a les Illes Balears en
lmbit de loci i del turisme.
D. El catal, una llengua de futur oberta al mn
75. Dins un mn cada vegada ms globalitzat, la nostra llengua pot ser la nostra
targeta de visita, la manera de presentar-nos als altres. Per aconseguir-ne
la projecci internacional, necessitam la collaboraci daltres territoris de
parla catalana i de lEstat.
76. Mantedrem, coordinarem i reforarem les relacions i actuacions en matria
de poltica lingstica amb les institucions i organismes de la resta dels
territoris de parla catalana.
77. Establirem mecanismes per implicar el govern de lEstat en el
reconeixement i promoci de totes les llenges oficials de lEstat, amb un
suport que guardi proporci al seu pes demogrfic i a la seva vitalitat.

84!

!
78. Promourem que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears puguin
adrear-se en catal a ladministraci central.
79. Fomentarem la presncia de la llengua catalana a Internet i la sortida al
mercat de sistemes operatius i de programes en llengua catalana.
80. Continuarem lluitant pel ple reconeixement del catal com a llengua oficial
de la Uni Europea.

85!

III. Mallorca Sobirana.


Participaci real per una
democrcia real

86!

A. PARTICIPACI
MS per Mallorca duu en el seu ADN un model organitzatiu basat en la mxima
participaci de la ciutadania en la presa de decisions. La prpia idiosincrsia del nostre
projecte poltic s fruit de la ferma convicci de que qualsevol acci poltica ha de sorgir
de la societat civil i ha d'allunyar-se dels difusos lobbies de poder que responen a
interessos d'uns pocs i sovint contraposats als de la majoria de la poblaci.
Per aix som un partit poltic on tots i cada un dels crrecs i representants a les
institucions han estat escollits democrticament per la ciutadania. Som fruit de la
participaci en moviments socials de gran part de la nostra militncia i donarem veu a tots
els qui volen ser escoltats perqu vivim temps de canvis i cada vegada ms gent reclama
una democrcia que no es limiti a votar cada quatre anys.
Consideram que la implicaci ciutadana i la consulta a la ciutadania sobre aspectes
importants s imprescindible per aprofundir en la democrcia. Cal fomentar la formaci, la
informaci i la implicaci de tothom en la vida poltica. El foment dels pressupostos
participatius, la normalitzaci del dret a decidir sobre tots aquells temes transcendents i
l'obligatorietat de debatre en seu parlamentria les Iniciatives Legislatives Populars seran
tres elements fonamentals de la nostra poltica.
Per no noms ens limitarem a facilitar la participaci, sin que obrirem portes i finestres a
les institucions. Noms amb transparncia real ser possible eradicar la lacra de la
corrupci i poder exercir un control correcte sobre les accions de govern. Perqu si un
govern fomenta la participaci ciutadana i aposta per la transparncia i la tolerncia zero
contra la corrupci, la democrcia hi guanyar. I ms democrcia, significa ms
prosperitat compartida per a tothom.
RADICALITAT DEMOCRTICA
1. Exigirem per llei la publicaci anual de les dades econmiques, de renda i de
patrimoni dels alts crrecs, electes i no electes, per comprovar-ne levoluci; no
presentar-les ha de tenir les conseqncies penalitzadores pertinents.
2. Defensarem la dotaci de ms recursos a la fiscalia anticorrupci.
3. Estipularem per llei que cap persona imputada i amb mesures cautelars
imposades per un jutge formi part del Govern balear o insular.
4. Retirarem reconeixements a persones que hagin estat condemnades en casos de
corrupci.
5. Depurarem responsabilitats jurdiques de poltics, funcionaris, i ciutadans implicats,
i exigirem el retorn dels doblers malversats.
6. Aplicarem mesures efectives contra els contractistes que shagin involucrat en
casos de corrupci.
7. Reclamarem la modificaci de la normativa per tal que la condemna ferma aplicada
!

87!

a un treballador pblic per qualsevol tipus de falta o delicte coms en lexercici de


les seves funcions, en tant que adscrit al rgim de serveis especials, dugui
aparellada la prdua de tots els drets obtinguts en funci dhaver ocupat aquests
serveis especials.
8. Establirem una limitaci de mandats i salaris per a crrecs electes i de
designaci.
9. Limitarem el nombre de crrecs a un remunerat per persona, sigui a la instituci
que sigui. Les dietes computaran com a remuneraci si superen el Sou Mnim
Interprofessional.
10. Eliminarem l'anomenat nivell 33, una retribuci vitalcia per a funcionaris que
han estat alts crrecs poltics.
11. Reclamarem de forma immediata tots els diners desviats per corrupci als
responsables.
12. Establirem un rgim d'incompatibilitats clar i contundent, per tal d'evitar que la
poltica esdevengui una oportunitat per afavorir negocis privats. La dedicaci a
temps complet ha de ser justificada i remunerada, per sobretot incompatible amb
l'activitat econmica.
13. Establirem per llei audincies ciutadanes peridiques dels crrecs pblics, en qu
la ciutadania pugui demanar comptes del compliment del programa electoral i els
compromisos pels quals varen ser elegits o triats per al crrec.
14. Publicarem l'agenda pblica dels crrecs poltics.
15. Regularem la rebuda de regals a qualsevol tipus de crrec pblic.
16. Regularem per llei la transparncia en els ingressos i les despeses dels partits.
17. Dotarem amb ms recursos la Sindicatura de Comptes per millorar-ne la
fiscalitzaci de les administracions.
18. Modificarem la normativa necessria per exigir la responsabilitat patrimonial de
la gesti corrupta o negligent.
19. Habilitarem els mecanismes necessaris per lluitar contra l'economia submergida i
el frau fiscal, tot establint mesures per evitar l'evasi de capitals guanyats aqu a
paradisos fiscals i entramats financers especulatius.
20. Realitzarem registre i control dels lobbies de les Illes Balears.
21. Prohibirem els contractes amb l'administraci de tota empresa que hagi estat
vinculada a casos de corrupci segons sentncia judicial.
22. Adoptarem mesures antitransfuguisme amb una regulaci pertinent dels electes
no adscrits.
PARTICIPACI
23. Revisarem la llei autonmica de subvencions. Facilitarem a la ciutadania i a les
entitats, lajut a les seves activitats, simplificant la burocrcia de tramitaci i les
exigncies de justificaci, de manera proporcional al volum de les quantitats
rebudes.
!

88!

24. Facilitarem espais i infraestructures pbliques a les entitats socials.


25. Dinamitzarem i facilitarem la participaci social a les entitats i als espais de
participaci institucional a collectius tradicionalment exclosos: dones,
immigrants, joves, discapacitats... de forma transversal i en igualtat de condicions
que la resta de collectius.
26. Incorporarem clusules socials, ambientals i lingstiques als criteris de
valoraci i adjudicaci de subvencions o finanament dentitats.
27. Estendrem la Carta de serveis i la Carta de compromisos a totes les
administracions i departaments. Identificaci de tots els elements de ladministraci
que intervenen en els procediments que han de donar respostes a les peticions
ciutadanes. Els posarem en
coneixement de la ciutadania i implantarem
compromisos de terminis mxims de resposta de cadascun dells.
28. Elaborarem una llei que reguli les consultes populars a les Illes Balears, de nivell
autonmic, insular i local, que pugui incloure les decisions en temes de projectes
normatius o dinfraestructures de gran volum o dimportncia estratgica.
29. Conclourem les accions del Pla de participaci ciutadana del Govern de les Illes
Balears aprovat el 2008.
30. Crearem consells de participaci sectorials.
31. Redactarem el segon pla interdepartamental de participaci ciutadana del Govern
de les Illes Balears amb els objectius dincorporar la ciutadania en lelaboraci de
lleis, plans, pactes, programes i reglaments; millorarem i racionalitzarem els espais
estables de participaci; resoldrem conflictes territorials i transformarem el model
de relaci amb la ciutadania amb laplicaci de noves frmules de participaci i
formaci.
32. Millorarem i desenvoluparem el programa Balears Opina com un espai per implicar
la ciutadania en la decisi i la gesti dels assumptes pblics mitjanant: frums
electrnics, votacions telemtiques, suggeriments per correu electrnic, consultes
ciutadanes, enquestes dopini, etc.
33. Redactarem i aprovarem el reglament de participaci ciutadana del Consell de
Mallorca amb la creaci del Consell de la Ciutadania del Consell de Mallorca i els
consells sectorials
34. Crearem una comissi interdepartamental on estiguin representats els diferents
departaments del Consell de Mallorca per definir i redactar, conjuntament amb
entitats i ciutadania, el pla de participaci ciutadana del Consell de Mallorca.
35. Posarem en marxa el procs dAgenda 21 Insular de Mallorca amb lobjectiu de
dissenyar amb la participaci de la ciutadania un pla dacci que permeti orientar el
desenvolupament futur en lmbit supramunicipal, basant-lo en criteris de
sostenibilitat.
36. Estendrem els pressuposts participatius i els hi donarem continutat,
incrementant anualment el percentatge del pressupost total del Govern i el Consell
per ser debatut i definit entre ciutadania, entitats i administraci.
37. Possibilitarem la tramitaci obligatria diniciatives legislatives populars (ILP)
que tenguin el suport d'un mnim del 0'5% de la ciutadania. Instarem els canvis
necessaris per a qu hi puguin participar les persones majors de 16 anys.
!

89!

38. Facilitarem la presncia ciutadana a les comissions de Plenari dels organismes, i


als consells dadministraci de les empreses o juntes rectores dels patronats.
39. Instarem els rgans competents a ampliar el dret del sufragi actiu i passiu en
lmbit autonmic a tota la ciutadania major dedat, comunitria i no comunitria,
desprs dun perode de dos anys de residncia a les Illes Balears.
NOVA LLEI ELECTORAL
40. Baixarem el llindar electoral al 3%.
41. Canviarem la frmula d'Hondt de distribuci descons per la de Sainte-Lagu
modificada, per a qu les cmeres siguin molt ms proporcionals i representatives
42. Pel que fa a la publicitat electoral, Establirem que noms l'Administraci pugui
enviar sobres i paperetes electorals als domicilis, i inclour les de totes les
candidatures presentades en una mateixa tramesa. Instarem a la introducci del
vot electrnic.
43. Igualtat doportunitats: disposarem que totes les candidatures amb representaci
institucional disposin del mateix temps gratut de propaganda electoral a cada mitj
de comunicaci de titularitat pblica. Les candidatures que no tenguin
representaci disposaran d'un temps no inferior a cinc minuts.
44. Establirem que els espais d'informaci electoral en els mitjans pblics s'atenguin
nicament a criteris periodstics. Prohibirem que els espais informatius emetin so
i imatges editades per les candidatures i partits poltics. Una comissi de control,
adscrita a la Junta electoral, vetllar per la imparcialitat dels informatius.
45. Promourem que es rebaixi a 16 anys ledat mnima per a poder votar en les
eleccions al Parlament de les Illes Balears.

90!

B. SOBIRANIA
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera tenen una histria, una cultura entesa
en la seva complexitat antropolgica i una llengua prpia, la catalana. Aix
mateix sn illes, s a dir, un territori limitat que per pures raons geogrfiques
necessita de projectes adequats a les seves caracterstiques territorials i no li
valen fotocpies daltres indrets.
Aquests trets identitaris permeten als seus habitants poder pensar en cada una
de les illes com al subjecte poltic collectiu. En conseqncia amb els nostres
plantejaments sobiranistes pensam que els ciutadans i ciutadanes que vivim i
treballam a Mallorca i a cada una de les altres illes tenim el dret inalienable a
decidir el nostre futur poltic, social, econmic, cultural... s a dir, consideram
que som els subjectes legitimats per exercir la sobirania popular en el nostre
territori. Volem un estat que defensi els drets i els interessos dels ciutadans,
volem treballar per la felicitat de les persones que viuen i treballen a la nostra
Illa, volem defensar el nostre medi ambient, des de la mar a tot el territori
insular, i volem preservar la nostra llengua i cultura. Per tant, lluitarem per
aconseguir el ms alt nivell destructures de poder propi, tant poltic com
financer, per tal de satisfer aquests objectius. Amb una fita clara, que el nostre
poble pugui decidir lliurement el seu futur poltic.
Aix mateix som conscients que treballar per lestabliment dun projecte propi
demancipaci no solament afavoreix els interessos de la ciutadania illenca,
sin que s la major contribuci que podem fer des del nostre pas a debilitar
les poltiques espoliadores i centralitzadores prpies de la globalitzaci
neoliberal.
Ara b, avui per avui vivim una realitat que no noms no facilita la consecuci
daquests objectius, sin que ho impedeix. Partim dun Estatut dAutonomia
que, sense cap mena de dubte, no ens atorga les eines de poder necessries
per aplicar les poltiques que considerem tils pels ciutadans i ciutadanes de
les Balears. A ms a ms, tenim un finanament profundament injust, que ni
tant sols ens permet aplicar les poltiques que se deriven daquest mateix text.
Cal afegir el gran dficit fiscal que hem patit i patim histricament (el ms gran
dins lEstat espanyol i la Uni Europea), que suposa un autntic saqueig per
part de lEstat a les arques pbliques de les nostres illes. A ms, tenim una
balana fiscal clarament desfavorable en relaci a la Uni Europea. A tot aix li
hem de sumar una ofensiva recentralitzadora per part del Govern espanyol
sense precedents en els darrers quaranta anys i que per la via de lleis i
normatives diverses ens est retallant profundament bona part dels drets
conquerits amb el propi estatut dautonomia.
Davant aquesta situaci ens proposam prendre les segents mesures:
1. El primer objectiu que ens hem de marcar s construir un entramat
daliances poltiques i socials amb altres forces darreu de lestat,
especialment amb les forces sobiranistes desquerres i transformadores

91!

!
que coincideixin amb lobjectiu del reconeixement de la plurinacionalitat de
lEstat espanyol.
2. Prendrem les iniciatives necessries (poltiques i/o judicials) per
aconseguir la derogaci de totes les mesures preses pel Govern
espanyol que han suposat retallades al nostre Estatut dautonomia.
Entre les quals destacarem: a) Labonament immediat de les inversions
estatals en R+D+I, en infraestructures, en medi ambient i en turisme que
preveu lEstatut dautonomia, i que lestat no paga des de 2011. b)
Laprovaci del nou rgim especial insular de les Illes Balears, previst a
la disposici addicional sisena de lEstatut. c) Tornar enrere les mesures
preses per a la privatitzaci dAENA i fer complir el comproms estatutari
de la cogesti aeroporturia.
3. Aix mateix, ens comprometem a impulsar un canvi de model dEstat que
prevegi el dret a decidir de tots i cadascun dels pobles de lEstat
espanyol.
La sobirania poltica s un concepte integral irrenunciable que ha dincloure,
entre daltres, la sobirania fiscal, lenergtica i lalimentria. El cam per
aconseguir-la s tamb un procs que es nodreix de la lluita constant contra els
abusos centralistes i de les reivindicacions per aconseguir ms drets collectius
per al nostre poble.
Treballarem des del primer moment per a recuperar les eines de poder propi
que hem perdut i per incrementar-les al ms alt nivell.
4. Sense un finanament just i adequat a les nostres necessitats s
impossible implementar les competncies que preveu lEstatut
dautonomia, molt especialment els serveis pblics, com sn leducaci,
la sanitat i els serveis socials. Aconseguir el finanament adequat s la
condici indispensable per aplicar poltiques de benestar social, i aix
passa per lluitar a favor dun concert econmic solidari amb la resta de
lestat, que seria el que correspondria amb una relaci digualtat entre
els seus territoris. Mentrestant, com a primera mesura exigible en el
marc de lactual Estatut, defensarem un Rgim Especial per a Balears
que contraresti els costs de la insularitat i la pluriinsularitat; i exigirem
una modificaci en profunditat de lactual model de finanament
autonmic que redueixi lescandals espoli fiscal que patim actualment i
que permeti la gesti dels nostres recursos, per tal de garantir els
serveis pblics essencials i la competitivitat de les nostres empreses.
Lluitarem per aconseguir ms pes dins la Uni Europea.
5. Exigirem el reconeixement per part de la UE de la insularitat i de la
pluriinsularitat, per tal dobtenir excepcions a la normativa europea, les
mateixes que gaudeixen altres territoris insulars.
6. Cal que la UE reconegui les nostres caracterstiques insulars en
matries com: productes agraris, transport de mercaderies, obligacions
de servei pblic en les lnies de transport martim, aeri i terrestre; medi
ambient, recursos naturals, energia...
!

92!

!
7. Aix mateix, seguirem lluitant per aconseguir el reconeixement del catal
com a llengua oficial de la Uni Europea.
8. Impulsarem la presncia de les Illes Balears a lexterior, sobretot a la
UE, tot arribant a acords amb entitats ja existents en el nostre entorn,
amb la finalitat de vehicular la veu de les nostres illes en el mn.
LEstat espanyol s qui hauria de reclamar aquestes qestions davant la UE,
per ha quedat clar des de fa dcades que no defensa els interessos de les
Illes Balears. Aquesta situaci demostra la necessitat de tenir un estat que s
els defensi.
Treballarem per negociar amb el Govern espanyol uns acords que ens
permetin avanar cap a:
9. La gesti dels nostres aeroports, bsica per a leconomia i les
comunicacions de les nostres illes.
10. Unes majors competncies per a lAgncia Tributria de les Illes
Balears. Tamb demanarem una major coordinaci amb la Delegaci
dHisenda de lAgencia Tributaria Estatal, amb la finalitat de combatre el
frau fiscal, compartir la informaci estratgica que afecti les Illes Balears
i millorar la recaptaci impositiva.
11. La capacitat de decisi de lautoritat laboral balear en les actuacions de
la Inspecci de treball.
12. Instruments legislatius i executius a lhora de decidir un model energtic
propi.
13. La capacitat dincidir en la poltica de transports, ms enll dels que es
produeixi entre illes.
14. La possibilitat de decidir, sense vetos de lEstat, les relacions entre els
territoris dels Pasos Catalans que democrticament decideixin els
respectius pobles.
15. La capacitat de decidir sense cap interferncia de lestat la nostra
poltica educativa, lingstica i cultural.
16. Un poder poltic que permeti pactar amb el Govern espanyol les
relacions que les Illes Balears han de tenir amb la Uni Europea. Cal
que les realitats insulars vegin reconegudes les seves especificitats en el
marc de la UE.
Aquests acords es plantejaran en un hipottic pacte de govern a les Illes
Balears, amb lobjectiu de fermar les forces poltiques estatals que en puguin
formar part, que shauran de comprometre a defensar aquestes actuacions al
Congrs de Diputats i davant el Govern espanyol si en formen part. Tamb
formar part irrenunciable daquest paquet de mesures un model de
finanament just que permeti una clara sobirania fiscal per a les Illes Balears.

93!

!
Treballarem per a desenvolupar lactual estructura de poder de la Comunitat
Autnoma:
17. Desenvoluparem al mxim lautogovern que permet lEstatut.
Nassumirem les competncies previstes, amb la creaci de la Policia
Autonmica i lassumpci de les competncies de Justcia i
Telecomunicacions,
sempre
que
venguin
pressupostades
adequadament. Defensarem les competncies que ja tenim mitjanant
els recursos pertinents.
18. Per tal de defensar els drets dels ciutadans, crearem la Sindicatura de
Greuges.
19. Aprovarem una llei de consultes prpia per a poder exercir el dret a
decidir sobre tot all que els ciutadans i ciutadanes vulguin
democrticament.
En all que fa referncia als Consells insulars:
20. Recuperarem el pes poltic que lEstatut dautonomia dna a aquestes
institucions tan importants.
21. Reformarem la llei de finanament dels consells per a possibilitar el
compliment de les seves funcions com a govern de cada illa i com a
organisme de cooperaci supramunicipal.
22. Impulsarem les transferncies pendents reconegudes a lEstatut
dautonomia.
En all que fa referncia als municipis:
23. Des dels consells insulars crearem les eines necessries de
coordinaci, cooperaci i suport als ens locals.
24. Des del Parlament utilitzarem la nostra capacitat legislativa per a
contrarestar les poltiques de marginaci del poder municipal impulsades
per lEstat i restablirem als ajuntaments la seva caracterstica drgans
de decisi poltica.
25. En aplicaci del principi de subsidiarietat treballarem per incrementar les
competncies municipals.
26. Reactivarem la Plataforma Avanam, formada per regidors i regidores
pel dret a decidir de les Illes Balears.
En definitiva treballarem en la construcci destructures dEstat per a les
Balears i de carcter federal entre illes amb lobjectiu que, mitjanant lexercici
del dret a decidir, el nostre poble pugui optar lliurement pel tipus de relacions
que desitgi amb lEstat espanyol, amb la resta dels Pasos Catalans i amb la
UE.

94!

C. ADMINISTRACI PBLICA
El nostre esquema administratiu ve marcat per un marc legal, estatutari i constitucional
obsolet, que volem canviar sota les premisses de proximitat, agilitat, optimitzaci,
participaci i transparncia. Volem que l'aparell administratiu de les Illes Balears vagi
assumint el mxim de competncies, sempre ben finanades, perqu estam segurs que
podem gestionar ms i millor; per aix, caldr tamb fer una feina de racionalitzaci i
d'eliminaci de duplicitats. Els ajuntaments, eterns oblidats, han de ser una pea
protagonista en el nou model.
Ladministraci pblica ha de ser la garant de lequitat dels ciutadans i dels serveis a la
poblaci i ha de ser independent del govern de cada moment; per aix, s important
minimitzar-ne lexternalitzaci i garantir-hi el control pblic.

A. COGESTI I PARTICIPACI DE LES ILLES A LES POLTIQUES DE LESTAT


1. Professionalitzarem i gestionarem directament l'Agncia Tributria de les Illes
Balears com els diversos serveis de recaptaci, sense cap mena d'externalitzaci.
2. Convertirem la Sindicatura de Comptes en un rgan d'autoritat pressupostria i
d'intervenci independent dels partits, que ha destendre la seva actuaci a totes
les administracions pbliques de les Illes Balears. Els sndics han de ser d'elecci
directa de la ciutadania, per un perode superior de cinc anys.
3. Exigirem la consulta i participaci de les institucions dautogovern en la formaci
de la voluntat estatal, mitjanant mecanismes bilaterals o multilaterals, segons la
matria.
B. ADMINISTRACI DE PROXIMITAT I RESPONSABLE
4. Potenciarem els ajuntaments com a administraci ms propera i els dotarem dels
recursos adequats.
5. Simplificarem l'estructura administrativa, eliminant-ne les duplicitats per tal
d'augmentar-ne l'eficincia i la proximitat amb el ciutad.
6. Crearem l'oficina nica d'atenci al ciutad, que centralitzi la informaci i els
trmits de tota l'administraci.
7. Potenciarem l'administraci electrnica i interconnectarem les diferents
administracions pbliques.
8. Impulsarem la innovaci, l'eficincia, la participaci i la cooperaci com a base
de funcionament de l'administraci pblica.
9. Facilitarem laccs a la informaci, posant a labast de la ciutadania aquesta
informaci deforma estructurada i accessible tamb a travs de mitjans telemtics,
segons els parmetres de lopen data.
10. Promourem la cessi per part de lEstat de les competncies en justcia per
garantir la proximitat al ciutad.
11. Consensuarem amb els ajuntaments i consells insulars una nova Llei de rgim
local de les Illes Balears que en faciliti la gesti i l'autonomia.
12. Analitzarem la situaci relativa a lassumpci dels serveis impropis dels municipis
!

95!

!
ms petits per tal destablir els millors mecanismes que garanteixin la seva
viabilitat, ja sigui a travs de processos de mancomunaci, a travs del suport del
Consell Insular o altres.
13. Impulsarem lassumpci dels criteris de la compra pblica tica en les despeses i
contractes de lAdministraci.
14. Promourem la installaci de programari lliure a lAdministraci com a eina
destalvi i de promoci de la innovaci tecnolgica.
15. Impulsarem decididament laplicaci del Decret 110/2010 i de la Llei 3/1993 per a la
millora de lAccessibilitat, per acabar amb les barreres arquitectniques i permetre
a tota la ciutadania de gaudir plenament dels espais pblics i privats.
C. SERVEIS PBLICS
16. Treballarem per a qu les decisions en matria d'educaci, sanitat i serveis socials
siguin fruit del ms ampli consens social i poltic, per tal de garantir lestabilitat,
leficcia i la continutat de poltiques en aquests mbits.
17. Els serveis pblics han de ser gestionats per entitats pbliques. Minimitzarem
l'externalitzaci dels serveis pblics, que en cap cas afectaran als serveis bsics. i
ens dotarem de les eines necessries per al control daquestes externalitzacions..
18. Prioritzarem la garantia d'accessibilitat a tots els serveis per part de la ciutadania,
independentment del seu lloc de residncia.

D. TRANSPARNCIA
19. Crearem d'un portal nic i gratut de normativa consolidada actualitzada, tant
autonmica com local.
20. Informarem de les despeses pbliques. Publicarem de manera detallada la
liquidaci de comptes de cada rea.
21. Publicarem l'agenda pblica, aix com el motiu de totes les partides de gesti.
22. Establirem mecanismes de control i seguiment de lactivitat dels responsables
pblics. Potenciarem la creaci d'una oficina antifrau que investigui dofici el
govern i la resta d'institucions i partits amb representaci parlamentria, el Consell
o els municipis, que actu amb plena llibertat en les investigacions i amb poder
d'actuaci contra el frau demostrat.
23. Lluitarem de forma activa i decidida contra la corrupci, instant a la dotaci dels
recursos humans i materials la fiscalia, les forces de seguretat i els serveis
d'intervenci pblica.
24. Controlarem les despeses protocollries i altres regals de representaci. Crearem
un registre d'obsequis a les autoritats, funcionaris i treballadors pblics.
25. Promourem la modificaci del codi penal perqu els delictes de corrupci no puguin
prescriure.
E. TREBALLADORS PBLICS
26. Restablirem l'obligaci i la promoci del coneixement de la llengua catalana per
als crrecs poltics, treballadors i funcionaris de l'administraci pblica.
27. Reduirem els llocs de lliure designaci.
!

96!

!
28. Garantirem l'accs a la informaci sobre el personal pblic i definirem les
competncies per a cada rea.
29. Fomentarem la independncia de la funci pblica respecte del color poltic que
governi en aquell moment.
30. Elaborarem un pla estratgic i una codi de conducta per a l'Administraci pblica
per al compliment efectiu de la normativa sobre igualtat i sobre les persones amb
capacitats diferents.
31. Fomentarem la formaci innovadora i tecnolgica dels treballadors pblics.
32. Eliminarem lanomenat nivell 33 que fins ara donava dret a un plus salarial per
a funcionaris que han estat alts crrecs poltics.
33. Eliminarem la transferncia de treballadors entre ladministraci pblica i les
empreses pbliques o privades sense haver passat un procs doposici.
34. Es regular per llei la necessitat de concurs-oposici per accedir a qualsevol lloc de
treball de les empreses pbliques de les Illes Balears, dels consells i dels
ajuntaments.
35. Clarificarem i serem inflexibles amb les incompatibilitats poltiques en totes les
activitat laborals, comercials o privades que puguin generar conflicte d'interessos.
36. Inclourem de forma explcita i obligatria als contractes dalta direcci pblica la
prohibici
de
pactes
dindemnitzacions
extraordinries
en
cas
dacomiadament.
37. Legislarem per impedir el moviment d'alts crrecs des del sector pblic al privat i
viceversa, com sn les anomenades portes giratries en qu es pugui crear un
conflicte d'interessos generalment en perjudici d'all pblic.
38. L'Escola Balear d'Administraci Pblica (EBAP) restablir els cursos de llenges
estrangeres. El personal que els impartir haur de disposar d'una titulaci del C2
(Proficiency en angls) o equivalent.
F. LEGISLACI I CRRECS POLTICS
39. Instarem leliminaci de l'aforament de tots els crrecs poltics.
40. Derogarem qualsevol llei o reglament que vagi en contra de la llibertat
dexpressi, com ara la Llei de smbols.
41. Derogarem la Llei de la funci pblica 9/2012 que degrada el catal a tota
ladministraci pblica.
42. Limitarem els usos de material pblic, com ara vehicles, sense justificaci ds
oficial. s necessari que el seu s estigui sempre vinculat a la feina mateixa i no a
usos particulars.
43. Reduir al mnim el personal eventual (assessors) de les administracions
pbliques.
G. EMERGNCIES I SEGURETAT
44. Elaborarem una llei demergncies de les Illes Balears que coordini tots els
serveis demergncies, sota la responsabilitat duna nica autoritat. Haurien de
dependre daquest organisme la coordinaci de totes les emergncies: 112,
protecci civil, cossos de bombers, servei d'extinci d'incendis forestals, la futura
policia autonmica, les emergncies sanitries i el cos estatal de policia
responsable en la matria.
!

97!

!
45. Es posar en marxa una estratgia d'unificaci dels diferents cossos de
bombers dins el territori de cada illa per a millorar-ne l'eficincia i el finanament.
46. Impulsarem el pla de creaci d'un cos de policia autonmica de les Illes Balears i
dintegraci voluntria, en les primeres promocions, de membres del cossos de
policia ja existents en el territori de les Illes Balears.
47. Promourem la mancomunaci de les policies locals en un nic cos, destinat a
serveis de proximitat ciutadana i dmbit redut (barris, rees especfiques, etc.).
48. Potenciarem la formaci dels cossos policials locals i autonmics de les Illes
Balears basada en els principis tics, democrtics i de servei a la ciutadania.
49. Prioritzarem la dotaci dels cossos policials de les Illes Balears amb el personal, la
formaci, el material i l'equipament adequat per a una correcta realitzaci de les
seves funcions.
50. Es reforaran i es crearan els instruments jurdics i materials necessaris per tal de
disposar d'un departament d'afers interns independent de les forces i cossos de
seguretat dependents de les administracions pbliques de les Illes Balears.
51. Demanarem la transferncia de la resta de competncies pendents, en especial
en matria de litoral.
52. Reflexionarem a fons sobre les competncies de cada instituci i actuarem amb
valentia per eliminar-ne duplicitats, a partir de dues premisses clau: el principi de
subsidiarietat i la dimensi institucional adequada per garantir serveis de qualitat.

98!