2

MUNICIPIS COHESIONATS

COHESI SOCIAL
El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania s una aposta ferma i decidida de les poltiques dels ajuntaments dEsquerra Republicana. El municipi s lespai bsic des don cal impulsar actuacions destinades al foment de la
universalitzaci de laccs als serveis socials.
Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideraci del dret de ciutadania en la lnia del que succeeix
en els pasos ms avanats del nostre entorn. Cal treballar perqu la inversi social no sigui un mbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha datorgar la importncia que requereix per la repercussi que t sobre la poblaci. En aquests
moments de dificultats econmiques, la inversi social s ms imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les
persones, aix com considerar-la inversi a causa del retorn que suposa per a leconomia local.
Limpuls de poltiques destinades al foment de la cohesi ha de ser un dels pilars bsics de treball dels ajuntaments dEsquerra Republicana, mitjanant programes municipals que lluitin contra la marginaci i per la cohesi social, a partir del
suport personalitzat i dorientaci de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comunitari, plans dinters social, plans educatius dentorn, plans de ciutadania i immigraci, etc.
El foment de la solidaritat social respon a un principi bsic de lideari republic que defensa Esquerra. Sha dentendre com
un fet que ha de ser impulsat des dmbits molt diversos. Daquesta manera, les poltiques dacci social shan de concebre
des dun punt de vista integral, a partir de lanlisi global de les problemtiques del municipi i coordinant-les, de manera
transversal, amb els serveis de salut, densenyament, de treball, durbanisme, etc.
Cal que els municipis dEsquerra disposin dels instruments i de les poltiques pbliques necessries per fer front als nous
reptes que sestan esdevenint ja avui. La nostra societat est vivint processos de canvi social destacats que cal saber
analitzar i abordar com correspon. Daquesta manera, hem de tenir en compte lenvelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de dificultats econmiques, els canvis que sestan produint en el si de les estructures familiars, aix
com la integraci de tots els collectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes
de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenmens puguin potenciar lexclusi social.
Daltra banda, cal no oblidar el foment de la participaci ciutadana a lhora de crear o coordinar les poltiques en lmbit
del benestar social i fomentar una implicaci directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear
llaos de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.
Tamb cal incidir en el model dajuntament dEsquerra i la seva relaci amb la ciutadania. A partir dun concepte de participaci realista, possible, democrtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelaci amb la ciutadania i la societat civil
per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les poltiques a la realitat social i a les necessitats del
municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdev de gran importncia la creaci dels consells municipals o fer audincies
pbliques com a rgans de participaci, factors de convivncia, elements dadequaci de poltiques i generadors de proximitat a la ciutadania, en qu participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27

Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de lAdministraci local com a referent tic en la seva actuaci. Els ajuntaments
dEsquerra, com a Administraci pblica i ms propera a la ciutadania, han dactuar en lexemple i en conseqncia amb les
actituds i els valors que volen fomentar en la societat. Per tant, han de ser sensibles amb la conciliaci entre la vida laboral
i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra tica dels serveis, pensant tamb en el foment de leconomia
social, tenint present dincloure clusules socials en els concursos i les entitats socials sense nim de lucre.
Daltra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenmens socials que provoquen un
exercici de replantejament de la creaci i la difusi de la indstria cultural. Estem parlant de la immigraci, la globalitzaci
i la crisi econmica.
De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalitzaci, un fenomen complex i amb mltiples i desiguals derivacions en lmbit internacional, ha provocat a casa nostra larribada de nova immigraci, que representa un
repte notable en la mesura que, duna banda, com a pas encara som lluny de superar el perill de minoritzaci nacional i,
duna altra, el procs de normalitzaci lingstica que, tot i el que sens diu, no ha assolit encara els plens objectius.
s en valorar aquesta situaci quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda
a integrar la gent vinguda daltres territoris. Aix fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables
centres dinterrelaci social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigraci provoca que en els nostres municipis, en els
nostres carrers, en el nostres entorns ms immediat, arribin noves formes dentendre la cultura i noves metodologies de
creaci artstica que hem daprendre a entendre i a difondre.
Laltra cara de la globalitzaci fa que la cultura catalana pugui ser difosa ms enll del nostre mbit territorial, i en pugui
gaudir qualsevol persona arreu del mn. En certa manera, la globalitzaci obliga les entitats locals i els municipis a enfortir
les bases creatives i a impulsar la difusi artstica arreu.
Davant daquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des dun fals progressisme acomplexat sha
caigut en la temptaci dapostar per un relativisme cultural. Aix, a partir dun respecte paternalista per no real de la
identitat de les persones nouvingudes, sha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinena que de
vegades, farisaicament, sha denunciat fins i tot com a reaccionari que pugui servir de porta dentrada als contingents
de poblaci immigrada duna collectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i
falsament progressista, abocat al fracs, provocaria, generaria si sarribs a posar en prctica de manera generalitzada,
els mateixos problemes de segregaci i exclusi social que ha provocat ja a Anglaterra, Frana o Holanda. s molt difcil
valorar la cultura daltri quan no es valora la cultura prpia.
Sovint, aquest relativisme cultural sassocia amb la despersonalitzaci que provoca a moltes poblacions catalanes el model
de ciutat extensa, i cal superar-lo mitjanant poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular creatives, crtiques i no estereotipades, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del
coneixement del patrimoni cultural i natural. Tot plegat, requereix poltiques transversals capaces dacabar confluint en
propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. s en aquest sentit que, si no volem que aquestes experincies quedin redudes a ser puntuals o ms o menys folklriques, les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb
personalitat prpia i les xarxes associatives locals.
Finalment, i no per aix menys important, cal que ens fem ress duna caracterstica pressupostria recurrent en poques
complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena,
que el valor econmic de la cultura s essencial per aixecar un pas marcat per una crisi profunda. Les indstries culturals
en general i, de manera especfica, sectors de gran recorregut en lmbit local, com ara el turisme cultural, sn valors que
gaudeixen duna doble vessant: una capacitat productiva dalt poder econmic regenerador i una crrega simblica renovadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social.
Lagenda Europa 2020 de la Uni Europea ens dna directrius i estratgies que shauran dintegrar en les poltiques del
nostre pas.

28

PROGRAMA MARC

EDUCACI
Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de lacci poltica, amb un destacat valor estratgic dins del
projecte global de construcci nacional. Lescola s un dels mbits en el qual es reflecteixen de manera ms evident les situacions de desigualtat. s per aix, que considerem que des dels ajuntaments sha de contribuir a estructurar un sistema
educatiu propi amb ms capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.
1.

Assumir, des de lAdministraci local, un paper de lideratge poltic respecte a la promoci del treball educatiu
integrat dels agents que intervenen en el municipi. Lescola s un espai privilegiat, per no pot ser lnica instituci
sobre la qual recaigui leducaci. Shan de superar les dinmiques de fragmentaci dels espais educatius i desenvolupar
projectes comunitaris amb les famlies, el barri, el venat, lespai pblic, lesport, lassociacionisme de leducaci en el
lleure, etc. que permetin un treball educatiu dentorn.

2. Potenciar i ampliar els plans educatius dentorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les necessitats educatives de tot lalumnat, amb una atenci especial al ms frgil. Es tracta de concretar un pla estratgic que
inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, esportius, artstics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinmiques locals a favor de
lxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadmica i professional.
3. Aconseguir una escolaritzaci ms equilibrada de lalumnat mitjanant la participaci a les oficines municipals
deducaci (OME), de manera que tots els centres del municipi assumeixin quotes ms grans de comproms social, i
incidir per augmentar-ne el marc competencial.
4. Implementar propostes dintervenci proactives en la lluita contra labsentisme escolar, la desafecci i labandonament. Labsncia de poltiques educatives integrades o les de carcter exclusivament reactiu no han contribut a
reduir els ndex en aquests mbits.
5. Impulsar linstitut escola en la programaci de loferta educativa del municipi com a centre pblic que imparteix
duna manera continuada leducaci primria i la secundria. Linstitut escola s la frmula ms adequada per garantir
un itinerari formatiu coherent i de continutat en lensenyament bsic i superar la fragmentaci curricular entre lensenyament infantil i primari, duna banda, i el secundari, de laltra.
6. Collaborar activament amb els centres deducaci secundria obligatria del municipi en la cogesti i la implementaci de programes de diversificaci curricular, com a mesura datenci a la diversitat dissenyada per a lalumnat
que presenti dificultats generalitzades daprenentatge a lESO.
7. Procurar que lAdministraci potenci la formaci professional, creant centres especfics i integrats dFP, universalitzant els cicles formatius de grau mitj, adaptant loferta dels programes de formaci professional adreats a joves
sense titulaci a les necessitats de lentorn, incrementar loferta dels cicles formatius de grau superior i ampliar loferta
general de les diverses formacions professionalitzadores per donar respostes contextualitzades tant a les necessitats
de les persones com a les de les empreses. En aquest sentit, els municipis, mitjanant la participaci en les actuacions
de coordinaci i assessorament intercentres, han de poder participar activament en lorientaci i lacompanyament de
lalumnat durant tot aquest procs de canvi.
8. Cooperar amb lAdministraci educativa per atendre de manera correcta i acurada lalumnat deducaci especial,
tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als postobligatoris i a la seva transici al mn laboral
9. Contribuir, des de lescola rural, a lequilibri territorial del pas. Un poble sense escola s un poble solitari. Per aix
cal potenciar les petites escoles arrelades al territori amb un projecte educatiu en qu participi lajuntament amb el
teixit social del poble.
10. Empnyer a la millora dels nivells educatius i formatius de la ciutadania al llarg de la vida. Fins ara, el sistema
educatiu tradicional es basava en el concepte destudiar durant uns quants anys per treballar tota la vida; actualment,
el paradigma ha canviat, de manera que la continutat en lactivitat laboral exigeix haver destudiar tota la vida.
11. Considerar les necessitats de les famlies i fer compatibles els requeriments laborals amb lacollida dels infants
als centres educatius. Per aix es proposa que hi hagi centres que obrin des de l1 de setembre fins al 31 de juliol que

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 29

ofereixin activitats educatives de lleure. Lorganitzaci daquestes activitats aniria a crrec dels ajuntaments amb un
finanament adequat del Govern de la Generalitat.
12. Millorar la qualitat de loferta dactivitats extraescolars de carcter formatiu, cultural, ldic i esportiu per a tot
lalumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els perodes de vacances.
13. Donar suports especfics a les escoles de mares i pares. s necessari atribuir a les famlies un paper destacat en
la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es
limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.
14. Articular i coordinar la disponibilitat de voluntariat en el territori per collaborar educativament en activitats
educatives complementries en els entorns amb ms necessitats.
15. Cercar prou finanament perqu els ajuntaments puguin donar una resposta adequada a iniciatives educatives
com sn les escoles bressol o les escoles de msica.
16. Dissenyar poltiques datenci als infants mitjanant els plans dinfncia i els consells dinfants, aix com amb
xarxes descoles bressol amb serveis flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les crregues familiars i
programes educatius, ldics, culturals i esportius per als infants: espai nad, espai de lactncia, espai famlia i espai
de joc.
17. Les escoles de msica i dansa, a ms diniciar els infants en les seves primeres etapes de formaci musical, tamb
han de desenvolupar nombrosos projectes de cohesi social i difusi artstica, estenent la prctica musical en la
societat des de la infncia i tamb com a formaci al llarg de la vida.
18. Aplicar la tarifaci social en els preus de la matrcules de les escoles bressol, les escoles de msica i les activitats
de lleure (extraescolars i casals).
19. Potenciar la collaboraci de les associacions juvenils de leducaci en el lleure, tot abordant les tres potes necessries perqu puguin funcionar correctament: reconeixement, finanament i espais.

CULTURA
Una bona poltica cultural, coherent per incisiva, permet la vertebraci social i la construcci nacional. La ciutadania del
nostre pas, tant a ttol individual com collectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la
seva difusi. La cultura ens dna conscincia de qui som i on volem arribar com a poble.
Un municipi culte s un municipi ms just i ms lliure i, per tant, ms ben preparat per fer front als moments difcils com
els que ens toca viure. Invertir en cultura, en poltiques culturals, s una inversi en la societat per se, que si b no t un
efecte retorn immediat, s que t un resultat a mitj i llarg termini de gran transcendncia.
Per aix cal considerar el sistema cultural dels municipis com un pilar bsic de lestat del benestar. Sn molts, els estudis cientfics que demostren que les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor salut i viuen
ms anys. La cultura, a ms, s una eina de primer nivell per combatre patologies socials com la soledat, les malalties
mentals, els fracs escolar o la xenofbia.
Des dERC considerem, doncs, la cultura com a quarta pota de lestat del benestar, en tant que element cohesionador per
excellncia: ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per crixer, desenvolupar-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu
dels pasos catalans i integrar-les.
El valor econmic de la cultura s essencial, en una doble vessant: una capacitat productiva dalt poder regenerador i una
crrega simblica renovadora per, al mateix temps, reafirmadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir
una ptima cohesi social. La despesa pblica en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o, en
alguns casos, fins i tot directament improductiva. s moment de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del
territori, des de lactivitat de les indstries culturals prpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turstic, repre-

30

PROGRAMA MARC

senta una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori. Cal, tamb, que qualsevol creador i productor arribi
amb facilitat a tot el seu pblic potencial; per tant, cal desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals de
la ciutadania en tots els segments de la producci i a tot el territori.
Grcies a les inversions dels darrers anys, sha aconseguit establir un xarxa, incomplerta per notable, dequipaments i institucions culturals. La crisi econmica i les poltiques tributries injustes del Govern espanyol, com lapujada de lIVA, han
repercutit negativament en laccs a les activitats culturals de pagament. s per aix que cal impulsar de forma immediata
poltiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus pblics dels serveis culturals al pblic en general
com de lampliaci dels beneficiaris de descomptes (o de la gratutat) als collectius en risc dexclusi cultural per motius
econmics, especialment en el cas dels infants i joves.

Equipaments culturals
1.

Equipaments culturals, socialment rendibles i sostenibles tant energticament com econmicament. Cal tenir
en compte la sostenibilitat dels equipaments que shagin de crear de nou o reformar.

A lhora de crear o reformar un equipament cultural, abans dencarregar el projecte arquitectnic, cal tenir dos projectes
previs: un, dus i funcionament de lequipament, i un altre, de viabilitat econmica i cost de manteniment de lequipament.
En tot equipament, primer, cal definir-ne ls i ladaptabilitat a futurs usos i, daltra banda, cal ser molt conscients del cost
de manteniment, especialment pel que fa a recursos humans, energia, neteja i consum daigua. Cal tenir en compte que
un disseny arquitectnic posterior pot implicar uns sobrecostos de manteniment que facin inviable el funcionament de
lequipament.
Els museus, centres dinterpretaci, monuments i patrimoni cultural en general sn fonamentals per cohesionar la societat
de lentorn i ajudar a la identitat dels pobles i ciutats. Ara b, cal estudiar i planificar molt b aquests equipaments perqu
no siguin una crrega per al municipi. Tot centre patrimonial ha de tenir un projecte museolgic, un de museogrfic i un de
viabilitat abans dencarregar el projecte arquitectnic. Cal evitar fer reformes dedificis que desprs tindran un futur incert.
2. Apostar per laplicaci de la gesti cvica dels equipaments municipals i de la programaci que sen derivi. Si
apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una programaci amb un alt grau de sintonia amb el territori i el sector, alhora que cal vetllar perqu les activitats siguin complementries i reforcin les que genera el mateix
territori mitjanant la seva xarxa associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de cada territori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a coneixedores de la realitat dels seus barris i les dinmiques
que hi actuen, incorporant lequipament a la dinmica territorial i evitant que esdevingui un cos estrany. La gesti
cvica aporta als projectes un valor afegit que difcilment poden aportar altres frmules dexternalitzaci amb empreses privades. La gesti ciutadana, o cvica, s una frmula de gesti especfica dun equipament de titularitat
municipal o dun projecte dintervenci acordada entre lajuntament i el teixit associatiu del territori objecte de la
intervenci per la qual una entitat es fa crrec de la gesti dun equipament o projecte dinters general.
3. Vetllar per la correcta gesti dels equipaments i serveis, tant dels que sn propis com dels que depenen daltres
administracions, perqu sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats del municipi i
garantint, tamb, criteris de proximitat fsica i facilitat daccs a ls.
4. Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat a totes les poblacions de ms de 3.000 habitants i crear xarxes
municipals de biblioteques en els municipis de ms de 30.000 habitants. Potenciar aquests equipaments com a centres dinformaci ciutadana i com a eixos de trobada de la poblaci de cada municipi.
5. Augmentar lhorari dobertura de les biblioteques municipals com a sales destudi en els perodes dexmens.
6. Garantir la renovaci dels fons bibliogrfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats internacionalment, garantint, aix, la quantitat i la qualitat de la informaci que es posa a disposici de la ciutadania.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 31

La cultura com a eix de cohesi social i participaci ciutadana

1.

Impulsar la creaci del consell municipal de cultura amb representaci de lajuntament, les entitats i els agents
culturals locals. El consell ha dabordar la poltica cultural des duna visi global i coordinar els treballs de les
quatre rees principals dactivitat cultural: creaci artstica, cultura popular, patrimoni cultural i comissi de festes i
esdeveniments.

2. Vetllar per la possibilitat daccs de tota la ciutadania als ensenyaments artstics.

3. Incidir, mitjanant programes especfics, en el carcter integrador i saludable de lesport, la cultura i el lleure, enfront
de la violncia, lincivisme i la intolerncia.
4. Fomentar i donar suport, amb la collaboraci dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura popular i tradicional, especialment les que siguin prpies del municipi, aix com tamb les de nova creaci.
5. Fomentar la participaci de la ciutadania en les entitats i les associacions de carcter social, cultural, esportiu i
solidari. Afavorir que la poblaci nouvinguda participi activament en les manifestacions collectives que configuren
la personalitat del municipi. Organitzar un acte anual dacollida als nous empadronats al municipi i dun catleg de
serveis a la seva disposici.
6. Gestionar de manera integrada loferta cultural municipal, de manera que sigui possible oferir informaci,
descomptes, promocions o activitats gratutes als usuaris potencials, mitjanant la creaci de carnets culturals
municipals.

La cultura com a motor econmic de la societat i el territori

1.

Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes
de la terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.

2. Potenciar una agenda cultural dactes i esdeveniments, en format analgic i digital, i emprant les eines de difusi
2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informaci sobre els equipaments culturals del municipi, lagenda dactes i
festes, les novetats a les biblioteques, etc.
3. Promocionar lobra dartistes i autors locals mitjanant el web municipal, facilitant-los un punt de trobada i contacte virtual amb programadors, artistes i autors de la resta del pas.
4. Establir exempcions fiscals per als comeros i les indstries relacionats amb lactivitat cultural.
5. Crear mecanismes de suport a les activitats comercials o industrials que han esdevingut dinters tradicional
en espais urbans concrets.
6. Protegir les botigues histriques amb programes interdisciplinaris que prevegin acords a tres bandes entre propietaris, Administraci municipal i gestors de les botigues amb la inclusi de plans de viabilitat per garantir-los el futur.

Foment de la creaci cultural

1.

Fomentar i donar suport a la creaci artstica i assegurar les condicions necessries perqu les persones que ho
desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artstiques i culturals.

2. Potenciar lorganitzaci dactes per difondre la cultura catalana en tots els mbits, prioritzant la programaci
despectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades.
3. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans.
4. Dissenyar plans de foment de la lectura i la formaci continuada en collaboraci amb els consells escolars del

32

PROGRAMA MARC

municipi i els centres de normalitzaci lingstica.

5. Fomentar i impulsar la creaci artstica local i promoure la presncia de joves creadors del municipi en el seu territori.
6. Fomentar i potenciar les programacions locals en lmbit de les arts escniques.
7. Promoure la creaci de continguts de valor afegit i afavorir la difusi dartistes i creadors locals.

Patrimoni cultural
1.

Elaborar poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperaci de la memria
histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del seu patrimoni, material i immaterial. Aix,
en el marc de propostes transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic
de la poblaci. Les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer
urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia, i les xarxes associatives
locals.

2. Impulsar la digitalitzaci de documents dinters local per preservar i difondre la memria del territori.
3. Promoure una poltica de memria histrica mitjanant la recerca, lestudi i la difusi del patrimoni tangible i intangible del municipi. Entre altres mesures, caldr estimular la collaboraci amb els grups dhistria local, la vinculaci a
espais de memria museus, centres dinterpretaci, rutes, etc., la presentaci dexposicions, les visites ciutadanes
collectives i el treball compartit dels organismes responsables deducaci, turisme i patrimoni.
4. Impulsar la recerca sobre la histria local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusi.
5. Vetllar per la gesti adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per garantir un
sistema sostenible a mitj i llarg termini. Abans diniciar un nou equipament patrimonial, caldr estudiar la viabilitat i
racionalitat dels que ja disposa el municipi.
6. Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema regional i nacional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

MITJANS DE COMUNICACI
Els mitjans de comunicaci pblics locals han estat i sn una pea fonamental en la creaci i difusi dinformaci dels
nostres municipis. La proximitat, el rigor i la plena dedicaci, a vegades duna manera altruista, no remunerada i majoritriament des de la professionalitat que exerceixen dia rere dia als nostres pobles i ciutats, els converteixen en un dels
principals eixos de cohesi social i cultural del pas.
El dret a la informaci forma part de les llibertats bsiques de la ciutadania i els mitjans de comunicaci han esdevingut un
important actor comunicatiu i social. Molts mitjans de comunicaci locals van ser els primers a dur a terme aquesta funci
i van esdevenir degans quan encara no hi havia mitjans en lmbit nacional catal, malgrat que era un sector important en
el foment de la llengua i la cultura catalanes. La seva presncia ha perms que hi hagi un sistema comunicatiu ms descentralitzat, una possibilitat de participaci de la ciutadania en els mitjans i tamb ms pluralitat de veus. Histricament,
tamb han desenvolupat un paper central en el procs de recuperaci nacional, cultural i poltica de Catalunya, desprs
de la dictadura franquista.
Tot i que en una Catalunya independent la llengua i cultura catalanes gaudirien duns certs blindatges per assegurar-ne
la supervivncia i el desenvolupament, caldr seguir pensant en el sector audiovisual com un sector important de cara al
foment de la llengua i la cultura catalanes per labast massiu a tota la poblaci.
El fet que larans o occit tingui un ple reconeixement en el futur estat catal possibilitar laparici dun espai occit de
comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa podran disposar de continguts televisius, radiofnics...

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 33

fins ara molt minoritaris o inexistents en la seva llengua.

Al mateix temps, al llarg dels anys, els mitjans de comunicaci locals shan convertit en una plataforma formativa que ha
forjat excellents professionals. Podrem trobar molts exemples de periodistes sorgits de lmbit de la comunicaci local
que, actualment, sn referents per a un ampli sector de la societat catalana.
Els mitjans de comunicaci pblics locals de Catalunya responen a un inters pblic que va molt ms enll dun inters
econmic. Molts, limitats tant econmicament com en recursos humans, donen un servei cabdal per mantenir la identitat
dels nostres municipis enfront de lactual globalitzaci i fan una funci social daccs a la informaci i a la cultura des de
la proximitat.
Si els mitjans de comunicaci locals han estat una pea important en la cohesi social, el sector audiovisual ha de ser un
potent motor i un sector estratgic per al desenvolupament del pas. El gran nombre de productores de televisi, rdio,
cinema i continguts audiovisuals en general fa possible pensar en una importncia clau daquest sector per a leconomia
dels nostres municipis.
Als canvis poltics, sels afegeix una nova concepci del sector. Les fronteres entre indstries com laudiovisual, la
tecnolgica, la publicitria i leditorial tendeixen a diluir-se i a convergir. Totes tenen en com una cosa: sn generadores
de continguts. Obeeixen cada cop ms a una lgica transmdia: els continguts sexpandeixen i es complementen a travs
de diferents plataformes, facilitant la immersi i la interactivitat del pblic.
Les indstries de continguts atreuen talent i creativitat, generen innovaci tecnolgica i sn fonts de riquesa econmica
(generen ocupaci, desenvolupen nous espais urbans, atreuen inversions i connecten amb hubs semblants a tot el mn).
Barcelona, com a capital destat, sha de projectar internacionalment mitjanant infraestructures de comunicaci i transmetre valors com obertura, modernitat, acolliment i innovaci.
Catalunya, i Barcelona com a capital, poden tenir un paper geoestratgic important en el context mediterrani. Al mateix
temps, entre Madrid, Pars i Roma hi ha un espai vastssim sense capitals que de sobte ser subvertit per la presncia
de Barcelona. Durant segles, aquestes terres i aquestes poblacions shan acostumat a tenir estats absents o llunyans.
Barcelona pot tenir un paper destacat i influent amb relaci a aquests territoris.
Els mitjans de comunicaci sn clau per bastir un imaginari collectiu compartit i tamb per transmetre un punt de vista
catal.
Un dels grans problemes que t la cultura dexpressi catalana s la fragmentaci del mercat, de lespai nacional cultural.
s imprescindible consolidar un mercat compartit que permeti que els actors procedents de tots els punts dels Pasos
Catalans hi puguin operar. La potenciaci dels vincles de tota mena (culturals, comunicatius, acadmics, professionals,
etc.) entre Catalunya i les altres comunitats de lespai del catal s condici necessria per garantir un espai de comunicaci i de llengua sostenible en el ciberespai i capa de competir amb els altres espais culturals i lingstics de rang mitj
a Europa i al mn.
El nou estat catal hauria de ser conscient de la responsabilitat histrica que li pertoca en el procs actual de redreament
de la llengua i la cultura catalanes, i per aix hauria de prestar una atenci especial a lestabliment dacords de cooperaci
estable en el camp de la comunicaci i la cultura amb els altres territoris de lespai del catal.
1.

Defensar la prestaci dels serveis de comunicaci de proximitat com una necessitat per a la cohesi social i
territorial dels nostres pobles i ciutats, i per fomentar ls de la llengua catalana.

2. Enfortir i preservar els mitjans de comunicaci de proximitat, reformulant aspectes dins lestructura, el funcionament i el finanament i dotant-los dels recursos necessaris perqu subsisteixin i siguin viables. En aquests sentit,
demanar a les administracions pbliques un esfor i reclamar tamb iniciatives del sector privat.
3. Donar suport a la producci de continguts audiovisuals, afavorint la collaboraci entre diverses xarxes de rdio i
televisi, i impulsar lnies especifiques dajut per a la producci.
4. Els mitjans de comunicaci pblics han de ser el motor principal de la indstria audiovisual i els garants de la

34

PROGRAMA MARC

continutat del sector i lemprenedoria. Han de permetre consolidar una indstria audiovisual potent, innovadora i
promotora de lexpansi cultural de continguts.
5. Garantir que les lleis facilitin la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre territoris del mateix idioma.
6. Laven tecnolgic que sest produint en el sector, que fa que el consum audiovisual es diversifiqui entre les plataformes i pantalles, ens ha de fer estar amatents perqu els mitjans catalans estiguin presents arreu i facilitar-ne
laccs al consumidor.
7. Prioritzar projectes, en el sector audiovisual, i concentrar els recursos pblics en els escollits. Finanament pblic orientat a iniciatives que facilitin el retorn de les inversions, prioritzant els productes amb visi internacional.
Latenci a les especificitats culturals del mercat local no est renyida amb una perspectiva global que pugui dotar
els productes dun recorregut dxit fora del nostre territori. Hi ha exemples de productes audiovisuals catalans que
han sabut atreure el pblic nacional i, al mateix temps, vendre els seus continguts a lexterior: indstria danimaci,
videojocs...
8. Adoptar poltiques de foment, suport i protecci de les empreses i iniciatives culturals en catal, especialment
en sectors estratgics (cinema, audiovisuals, interactius, animaci, multimdia, etc.), orientats a la creaci i gesti de
continguts per a les xarxes i les pantalles. Consolidaci duna indstria audiovisual, potent, innovadora i promotora
de lexpansi cultural de continguts.
9. Potenciaci de la presncia de productes i dinformacions en catal a les xarxes telemtiques i als productes
audiovisuals, per garantir el futur de la llengua catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.
10. Possibilitar un espai occit de comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa han de poder disposar de continguts televisius i radiofnics en la seva llengua.
11. Barcelona com a centre de referncia per al periodisme internacional. Donar facilitats perqu Barcelona es
pugui convertir en la seu mundial dorganitzacions com lAssociaci Mundial de Diaris (WAN-IFRA), la Federaci
Internacional dEditors de Premsa Peridica (FIPP), lInternational News Media Marketing Association (INMA), la
Global Editors Network (GEN), la Society of News Design (SND), i tamb dels seus equivalents en publicitat, relacions
pbliques, TV, rdio i mitjans en lnia, o de premis de periodisme.
12. Barcelona, hub de comunicacions. Incentivar la celebraci de grans congressos i fires mundials relacionats amb la
indstria dels mitjans (premsa, rdio i televisi), les telecomunicacions, la informtica, els nous negocis digitals o el
mercat dels drets de propietat i venda de produccions multimdia, amb el gran avantatge competitiu duna ciutat
cada vegada ms trilinge en qu catal, castell i angls sn una fora de comunicaci formidable per arribar arreu
de Catalunya, als pasos hispanoamericans i a la gran comunitat de cultura i de negocis en llengua anglesa. Promoure
una versi catalana del que s el National Press Club Building a Washington DC per a corresponsals de premsa
nacional i estrangera a Barcelona, habilitant tamb espais de cotreball (coworking) oberts a professionals i estudiants.
13. Estudiar la possibilitat de creaci duna cadena de televisi de notcies dabast mediterrani feta i pensada des
de Barcelona, independent i desvinculada de qualsevol organisme pblic. El seu objectiu seria convertir-se en el
principal mitj informatiu i font de referncia indispensable en tot all que afecta els territoris mediterranis. Creaci
dun mitj de comunicaci multilinge amb mirada mediterrnia fet i pensat des de Barcelona.

POLTICA LINGSTICA
Lobjectiu prioritari de la poltica lingstica per a Esquerra s arribar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana
com a primera llengua en tots els usos arreu dels Pasos Catalans. Tanmateix, tot i que la situaci actual de la llengua
encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir present tot el seguit davenos que shan fet des de la Generalitat
de Catalunya durant els anys 2004-2010. Aix, shan impulsat moltes campanyes de dinamitzaci i foment de la llengua, i
shan elaborat i difs molts materials i instruments de suport.
La situaci s encara especialment crtica en mbits com ara lempresarial, la justcia, els mitjans de comunicaci, els audiovisuals i la indstria cultural, i alhora s desigual en els diversos territoris de la naci. Des dels ajuntaments, cal impulsar,

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 35

de manera decidida, el procs de normalitzaci lingstica, tant en les activitats de lajuntament com en la resta dmbits
de la poblaci, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.
Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la poltica lingstica, han danar dirigits a impulsar i
consolidar els avenos assolits pel Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincrsia i les necessitats prpies de cada
municipi, ens permetran avanar i enfortir les poltiques que calen a cada ens local. Per aix, els objectius fonamentals sn:
1.

Informar i garantir els drets lingstics de la ciutadania.

2. Impulsar campanyes de sensibilitzaci amb lobjectiu destimular i reforar actituds favorables a la llengua.
3. Fomentar ls del catal i loccit (si escau) en activitats ldiques i culturals cinemes, emissores de rdio i televisi local, a la xarxa, concerts, actuacions infantils, etiquetatge, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i revistes,
videojocs i DVD, etc.).
4. Fomentar el voluntariat lingstic entre parelles destudiants, companys de treball, dentitats de persones nouvingudes i dentitats diverses esportives, culturals, socials...
5. Fomentar lacolliment lingstic en catal i occit (si escau): informaci sociolingstica, alfabetitzaci, cursos, activitats i plans dacolliment.
6. Donar suport a les empreses i persones que fan atenci al pblic.
7. Fomentar el comproms i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i els sectors professionals a lhora datendre el pblic en catal.
8. Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat sociolingstica en el marc de la responsabilitat
social empresarial.
9. Informar i difondre recursos lingstics materials i de suport institucional.
10. En els municipis de lAran, informar i garantir el compliment de la Llei de loccit.
Daltra banda, en el si del mateix ajuntament, la poltica lingstica sha dorientar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana en el seu territori, comenant per les seves dependncies, ja que encara que la Llei estableix que la llengua
prpia de lAdministraci municipal catalana s el catal, encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera
habitual i preferent en tots els processos interns policia, serveis de neteja urbana, etc. i externs relaci amb els
provedors, etc.

Propostes en lmbit de la poltica lingstica

1.

En municipis petits, elaborar, els que encara no el tinguin, un pla municipal de normalitzaci lingstica (PMNL),
adequat a les necessitats sociolingstiques de les diverses zones i que estableixi clarament els objectius prioritaris,
les actuacions que cal per assolir-los en els propers quatre anys i la dotaci de recursos necessaris per poder dur-los
a terme. Aquest pla, aprovat pel ple, sha de revisar, avaluar i actualitzar anualment.

2. Per a municipis grans o capitals de comarca que encara no ho hagin fet, consorciar-se amb el Consorci per a la
Normalitzaci Lingstica o, en cas que el pressupost no ho permeti, establir-hi un conveni de collaboraci estable.
Els ajuntaments ms grans haurien dimpulsar que les tres diputacions que encara no ho han fet (Tarragona, Lleida i
Barcelona) tamb shi consorcin.
3. En cas que, per qualsevol motiu, hi hagus impediments per formar part del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, shaurien de dotar dalmenys una plaa de tcnic en normalitzaci lingstica que sencarregui de planificar el
procs dimplantaci social de la llengua catalana al municipi i, si el municipi no ho pot assumir, encarregar-ho al
consell comarcal corresponent.

36

PROGRAMA MARC

4. Implicar en lelaboraci i execuci del PMNL les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoci
de la llengua, els partits poltics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de vens,
els collectius dimmigrants i de cultures foranes, perqu, coordinadament amb lajuntament, i loficina o el servei local
de catal en les poblacions on nhi hagi, actun dimpulsors i de supervisors de la normalitzaci lingstica en el seu
mbit dactuaci.
5. Exigir el requisit lingstic en laccs a llocs de treball de lAdministraci (funcionaris i laborals) i igualment exigir-lo
als treballadors dempreses subcontractades per a la prestaci de serveis de lajuntament.
6. Organitzar totes les qestions que tenen a veure amb la normalitzaci lingstica transversalment, de manera que
lrgan que se nocupi pugui actuar en tots els departaments.
7. Fomentar laprovaci de plans de normalitzaci lingstica interns, propis de lajuntament.
8. En cas que el pressupost ho permeti, per als usuaris de llengua de signes catalana (LSC), informar i garantir el
compliment la Llei de la llengua de signes catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada en el DOGC
el dia 3 de juny de 2010.
9. Informar les empreses, en el moment que sollicitin lautoritzaci dobertura o la notifiquin, de les obligacions
lingstiques que tenen, com tamb dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la
legislaci vigent com ls prioritari del catal com a llengua de qualitat i modernitat. Verificar, en el moment de la
concessi de llicncies i permisos, que realment es compleix la normativa.
10. Introduir en ls informtic de lajuntament el programari lliure, com a mesura per fomentar ls de la llengua
catalana.
11. Incorporar clusules lingstiques en la contractaci pblica, les subvencions, la signatura de convenis, els crdits
i els avals atorgats per lajuntament.
12. Sollicitar la tramitaci en catal de tots els processos judicials en qu prengui part lajuntament.
13. Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en lmbit sociocultural, clusules de normalitzaci lingstica
en els convenis amb les entitats i oferir el suport tcnic necessari per dur a terme les actuacions que shi indiquin.
14. Difondre, a ms de les mesures previstes al PMNL des de les rees municipals relacionades amb lactivitat econmica
i de consum, les subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les Illes Balears concedeixen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als comeros i a les empreses del municipi que avancin en ls del
catal. Informar que els departaments que atorguen llicncies dobertura de negoci poden gestionar ajudes i oferir el
suport necessari econmic o tcnic.
15. Informar les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa dun punt datenci que les pot ajudar a incorporar
el catal en el seu treball quotidi.
16. Fomentar el programa Voluntariat per la Llengua.
17. Promoure plans dentorn municipals per promoure ls del catal com a llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesi social de lalumnat i les famlies del municipi.
18. Promoure plans dacollida municipals que estableixin un protocol per a les persones estrangeres que arribin al
municipi, dacord amb el Pacte Nacional per a la Immigraci.
19. Informar i difondre les activitats, els plans dacolliment i els materials creats per la Generalitat de Catalunya entre
la poblaci nouvinguda, tenint en compte, per, que en aquest sector de la poblaci hi ha una forta fractura digital.
20. Vetllar per ls del catal en tots els mitjans de comunicaci local, sens perjudici dafegir-hi altres llenges si es
valora com a necessari.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 37

21. Crear campanyes prpies o difondre les de la Generalitat de Catalunya mitjanant accions publicitries i accions
de divulgaci, aprofitant dates assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en collaboraci amb el Consorci per
a la Normalitzaci Lingstica i la Generalitat de Catalunya.
22. Prioritzar la programaci despectacles, concerts i activitats culturals en catal i occit, especialment els adreats
als infants.
23. Vetllar per la qualitat lingstica dels espectacles culturals que sofereixin al municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballin per la llengua i la cultura catalanes i occitanes.
24. Afavorir la creaci i la distribuci de literatura en catal i en occit, mitjanant certmens i concursos.
25. Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i nacional en catal i occit, com tamb el material audiovisual, la connexi a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
26. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans, com ara trobades de corals, esbarts, diables,
intercanvis desplais, agermanaments, etc., especialment les adreades als infants.

SALUT
Esquerra Republicana defensa un model sanitari pblic universal, equitatiu, de qualitat i finanat ntegrament amb
impostos en tot all que sigui essencial i que garanteixi el dret a la salut dels ciutadans. Des dEsquerra, considerem que la
protecci i la promoci de la salut s una prioritat bsica, i per aix cal un sistema de salut integral i proper que garanteixi
la cohesi social, eviti les discriminacions i sigui una eina cabdal de justcia social. Per aix, els ajuntaments sn una pea
clau dins daquest model, especialment en les competncies prpies de salut pblica, i tenen un paper fonamental en els
mbits de la promoci i la protecci de la salut i la prevenci de les malalties, en coordinaci real amb les rees de serveis
socials per afavorir la visi i latenci global a la persona.
1.

Promoure el treball intersectorial i transversal implantant, en tots els mbits, els plantejaments de Salut a totes
les poltiques.

2. Potenciar lenfocament de salut comunitria mitjanant lestreta collaboraci entre els serveis datenci primria
de la salut, benestar social i salut pblica, basant lactivitat en lacci sobre els determinants socials de la salut. Impulsar la visi saludable i leducaci per a la salut des de totes les rees de lajuntament.
3. Coordinar i donar suport a les accions de formaci, promoci i prevenci que tinguin a veure amb la salut als
centres educatius, al personal pblic, a les entitats, etc.
4. Promoure i impulsar la redefinici dels governs territorials de Salut per aconseguir ms capacitat dincidncia en
la planificaci, la gesti i lavaluaci dels serveis de salut en lmbit territorial.
5. Les accions municipals es duran a terme en coordinaci amb lAgncia de Salut Pblica de Catalunya.
6. Fomentar la creaci de xarxes locals de salut pblica i comunitria a les administracions locals amb participaci
de tots els actors territorials.
7. Promoure la participaci dels agents econmics i socials, i especialment dels locals de lleure, perqu collaborin en
intervencions en lmbit de salut.
8. Donar una informaci millor de com utilitzar els recursos sanitaris i reforar leducaci sanitria com a potenciadora de lautonomia personal.
9. Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenci i a la promoci de la salut, posant laccent especialment en la gent jove, la gent gran, les dones i les persones nouvingudes.

38

PROGRAMA MARC

10. Coelaborar i codissenyar plans de salut comunitaris especfics per a cada poble, barri i ciutat, amb la participaci
de la ciutadania i dels actors socials del territori, amb objectius, accions concretes, indicadors i mecanismes davaluaci permanents.
11. Organitzar xerrades informatives adreades als pares i mares per oferir eines per educar en la salut els seus fills.
12. Promoure lactivitat fsica i lesport com a eina educativa de promoci de la salut. Incloure les installacions municipals en els programes de salut cardiovascular, metabolisme, osteoarticular, gent gran...
13. Reforar els programes que afecten ms especialment la salut i la qualitat de vida dadolescents i joves, encara
que no exclusivament. Aquest sn, preferentment, els deducaci sexual incloent-hi la diversitat sexual, latenci
a la planificaci familiar, els programes de prevenci i informaci sobre les malalties de transmissi sexual i els programes de prevenci i informaci sobre els trastorns alimentaris i la salut mental.
14. Reforar els programes de prevenci i informaci sobre la drogodependncia, lalcoholisme i el tabaquisme.
15. Crear un programa especfic de la salut i la seguretat en el treball. La creaci de programes de salut laboral sn
tils per donar confiana i suport a empreses i treballadors.
16. Coordinar centres i serveis per a latenci a les persones amb malalties mentals, conjuntament amb les administracions superiors, aix com programes de suport per als seus familiars directes.
17. Impulsar el seguiment proactiu, conjuntament amb serveis socials, dels pacients crnics complexos i amb malaltia
avanada, amb equips especfics, i coordinar les accions de salut amb afers socials i esports per dissenyar programes
adreats a mantenir i augmentar lautonomia de les persones, amb lobjectiu de treballar per un envelliment actiu i
saludable amb poltiques i accions transversals.
18. Prioritzar iniciatives i dissenyar estratgies per promoure la vida independent de les persones grans, tant al seu
domicili com a la comunitat, com a element per a la millora de la seva salut en general.
19. Impulsar que entitats i empreses construeixin noves residncies, centres de dia i hospitals de dia pblics i en
rgim de concertaci amb la Generalitat, amb treball en xarxa amb els responsables de latenci sanitria i dels serveis
socials.
20. Desplegar responsabilitats en salut pblica (aiges, animals de companyia, locals, manipulaci daliments, epidemiologia, installacions amb risc de legionellosi...).
21. Millorar els controls sanitaris i la informaci sobre la distribuci daigua per al consum hum.
22. Informar de manera regular i rigorosa sobre lestat de laire de les poblacions i impulsar de manera prioritria
actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminaci atmosfrica en els grans nuclis urbans.
23. Elaborar programes especfics de control per a les plagues rates, escarabats, trmits i, en particular, les modernes coloms, cotorres, gavines, gats... i contribuir des del mn local en tot all que estigui a labast per combatre les plagues del medi natural i rural caragol poma, cranc americ, etc.
24. Impulsar que els criteris dedificaci i els materials de construcci siguin els adequats per evitar afectacions
clniques derivades dels edificis malalts.
25. Promoure mesures per limitar al mxim les radiacions provinents de lespectre electromagntic.
26. Dotar daparells desfibrilladors els equipaments esportius municipals, mercats i altres espais pblics daltra
freqentaci.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 39

ACCI SOCIAL
Leix de lacci poltica dels ajuntaments dEsquerra es basa en el benestar de la ciutadania i se sustenta sobre uns principis
duniversalitat en el dret daccs als serveis socials i de participaci.
1.

Constituir el consell municipal de serveis socials, especialment en els municipis de ms de 20.000 habitants que
tenen competncies directes sobre la matria. Aquest rgan, consultiu i de participaci, format per lajuntament i
totes les entitats, grups i associacions que collaborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar
social, ser el nexe entre lAdministraci i la ciutadania a lhora de formular propostes, definir poltiques de benestar
i veuren i analitzar-ne lexecuci.

2. Promoure el treball en xarxa i la coordinaci dels serveis socials i els serveis sanitaris impulsant una histria
sociosanitria individual, comuna i compartida entre els responsables de latenci sanitria i dels serveis socials.
3. Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residncies assistides per a gent gran, pisos tutelats,
centres de dia, residncies destada limitada i serveis de menjador, teleassistncia i dacompanyament de dia i
residencials.
4. Dissenyar poltiques de suport a lautonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola, i crear serveis
datenci integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense
plena autonomia i tamb a les persones que en tenen cura.
5. Impulsar poltiques de suport a les famlies, respectant i considerant tots els models familiars.
6. Promocionar i donar suport al voluntariat i a lacci voluntria en el marc de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats socials. s important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar
una bona tasca. Hi haur dhaver els elements imprescindibles de coordinaci i de complementarietat.
7. Elaborar el catleg de serveis socials, posant especial atenci en les necessitats derivades de les situacions de
dependncia.
8. Desenvolupar plans dinclusi o dacci social que situn les poltiques de prevenci de lexclusi social al centre de
les poltiques municipals.
9. Reconixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que coneix, t experincia i treballa amb les
persones en risc i en exclusi social.
10. Tenir present lenvelliment de la poblaci i, per tant, potenciar lenvelliment actiu i preveure la necessitat de ms
recursos sociosanitaris, com a unitats datenci intermdia, tant en serveis de titularitat municipal com en els que la
competncia s de les administracions superiors.
11. Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Famlia i les administracions supramunicipals consells
comarcals i diputacions per promoure actuacions o serveis com ara els centres datenci a la infncia i a ladolescncia, fent especial atenci als mecanismes de detecci preco de problemes i situacions de risc o dexclusi social.
12. Vetllar per uns serveis ptims datenci domiciliria i per la cobertura de teleassistncia, especialment per a persones soles ms grans de 85 anys i menors que presenten risc per malaltia.
13. Estendre la idea dels contractes programa entre les administracions i els diversos provedors de serveis, de forma
coordinada amb les propostes definides i aprovades en el consell municipal de serveis municipals.
14. Deixar de parlar de despesa social i parlar dinversi social i dinversi en les persones com un element
positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions de les persones beneficiries.
15. Deixar de parlar dajuts socials i parlar de suport a situacions de o equivalents. Tot all que t connotaci de
despesa i ajut est mal vist per les persones que no ho reben.

40

PROGRAMA MARC

16. Considerar els estudis fets en matria de suport a les situacions relatives a la immigraci. Cal demostrar amb
dades les informacions tendencioses.
17. Fixar un 07 % dinversi social en el pressupost municipal, sempre que sigui possible.
18. Potenciar els bancs de. En alguns casos, anem cap a una economia de subsistncia i calen noves maneres daprofitament dels recursos comunitaris, de manera que es permet vehicular, quan escau, iniciatives solidries.
19. Promoure les escoles de famlies com un espai i un recurs formatiu i de suport al conjunt de les famlies.
20. Impulsar el sistema capitatiu amb relaci a programes i serveis integrats en lmbit del municipi o zona dinfluncia,
per al desenvolupament de programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educaci.
21. Implementar les TIC en els serveis datenci domiciliria i com a suport a lautonomia personal.
22. Crear un sistema integrat de transport adaptat.
23. Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.
24. Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de maltractaments, especialment per a la
infncia, a les dones i a la gent gran. Establir protocols dactuaci per prevenir-los i models de suport i acci integral
per a les vctimes.
25. Prevenir totes les situacions de dificultat personal i dexclusi social.
26. Elaborar plans sectorials per a la integraci de les persones amb discapacitats, tant en lmbit social com en el
laboral.
27. Adaptar la xarxa bsica datenci primria a les noves situacions de pobresa.
28. Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals de totes les regidories habitatge,
salut, ocupaci, educaci...
29. Desenvolupar accions de formaci i suport a les persones que tenen cura de les persones dependents.
30. Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb discapacitats salut, lleure...
31. Disposar dalternatives dhabitatge per a totes les persones i famlies en situaci de pobresa, de risc i dexclusi
social.
32. Elaborar plans de minimitzaci de limpacte de la pobresa en la infncia i els adolescents del municipi; entre
daltres, potenciar programes pblics per a lalimentaci, de suport econmic, conciliaci...
33. Establir una xarxa de serveis i equipaments socials destinats a la infncia i ladolescncia des duna vessant de
prevenci, detecci i protecci de situacions de fragilitat social, maltractament, negligncia, conductes de risc... com
poden ser les ludoteques infantils i els centres oberts municipals.
34. Impulsar programes de capacitacions parentals, escoles de pares i mares, acompanyaments domiciliaris en la cura
dels infants i adolescents... en la lnia de prevenci i protecci de situacions de negligncia o possible maltractament
envers infants i adolescents.

ESPORTS
Lesport, al nostre pas, s un fet social sobradament conegut per tothom, per tamb necessita gaudir del reconeixement
social que mereix, pel paper que t com a motor de canvi. Lesport s un motor de canvi individual, ja que la seva incorporaci a lestil de vida de les persones els permet gaudir de ms qualitat de vida. Lesport tamb s un motor de canvi

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 41

social, perqu permet enfortir la cohesi social dels nostres pobles i barris mitjanant la incorporaci del projecte esportiu
del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la promoci de la salut per lesport o amb la incorporaci de les
persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir lesport com a eina de socialitzaci i darrelament al pas. Lesport
s motor de canvi econmic, amb capacitat de generar ocupaci i riquesa, que articula un complex sector productiu i de
serveis. Lesport s un motor del teixit cvic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no t comparaci en
quantitat i en extensi i que s la base de lassoliment dels resultats esportius dalt nivell de lesport catal. Per aix s
cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives.
Cal, doncs, tractar la planificaci en la gesti i la implementaci de les poltiques esportives en lmbit municipal:
1.

Tractament de lesport amb carcter transversal dins lajuntament.

2. Lesport com a eina per incidir en diversos aspectes socials.

3. Importncia duna necessria i suficient dotaci pressupostria.
4. Cal dotar-nos de la plantilla necessria per executar correctament les poltiques esportives.
5. Redacci del pla dactuaci de mandat.

Per donar suport al teixit esportiu, de base, formatiu

Lesport base ha de ser tractat com a esport de formaci. Cal partir de lptica que no sols es tracta densenyar la prctica
duna disciplina esportiva, sin tamb de transmetre, mitjanant lesport, un seguit de valors i coneixements ms enll del
mateix esport. La incidncia de lajuntament es pot visualitzar en la cessi qualitativa i quantitativa dinstallacions, en les
transferncies corrents als clubs esportius per aquest concepte i en la formaci als educadors i entrenadors dels clubs.
Lesport de competici s una eina de promoci del municipi i, partint daquesta base, el consistori ha davaluar les prioritats de donar suport concret en aquest mbit. Difcilment els ajuntament poden esdevenir patrocinadors principals o nics
desdeveniments esportius de competici i, a ms, no s gens recomanable que en siguin.
1.

Simplificar i objectivar les convocatries de suport econmic als clubs i lesentitats esportives en base al percentatge
de nens escolaritzats al municipi.

2. Crear consells de lesport als municipis, amb la participaci de totes les entitats esportives federades, escolars i de
lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les poltiques esportives municipals. Cal elaborar-ne prviament
un reglament, tenir clar de quines funcions sel dota, qu se nespera i quin grau de coresponsabilitat en la presa de
decisions se li dna, si no s que pren noms un carcter merament consultiu. Tamb podria assumir aspectes comuns de totes les entitats esportives: fer compres collectives, buscar patrocinadors, subvencions, assessorament de
gesti esportiva i administrativa...; s a dir, mancomunar la part administrativa dels clubs, una part que no aporta cap
valor al club per que s imprescindible.
3. Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de lestructura esportiva de la ciutat.
4. Dotar els clubs del material esportiu necessari perqu puguin implementar programes esportius de qualitat.
5. Promoure la collaboraci entre entitats esportives en lmbit comarcal, especialment en zones rurals i poc poblades.
6. Crear una oficina datenci a lesportista
7. Donar difusi i rellevncia institucional a la participaci dels clubs i els esportistes del municipi en esdeveniments
esportius internacionals de les seleccions catalanes reconegudes.

42

PROGRAMA MARC

Per potenciar lesport educatiu, inclusiu, de salut i ciutad

La transversalitat en la gesti pblica de lmbit esportiu ha de ser inherent a les administracions pbliques, tant en el si
de la mateixa administraci com de cara al pblic potencial a qui van dirigides les actuacions. Lesport s una matria respecte a la qual la capacitat dincidncia dels consistoris s elevada, tot i levident necessitat de disposici pressupostria
per fer-hi front.
Daltra banda, s clara la correlaci directa que sestableix entre la prctica dactivitat fsica i una millora notable i permanent de la salut de la ciutadania. Mitjanant els centres datenci primria (CAP) i en supsits concrets (sedentarisme, per
exemple) es prescriu que el pacient practiqui esport i sel deriva a lajuntament del municipi que, prviament, ha establert
activitats per oferir en aquests casos i a uns preus bonificats. s palesa leficcia daquesta opci per fomentar la iniciaci
en la prctica esportiva. Cal enfocar, doncs, lesport, com a eina mitjanant la qual el consistori promou tamb hbits saludables i s garant del foment de la qualitat de vida dels .
1.

Promoure lextensi del pla desport escolar a tots els centres educatius, creant associacions esportives escolars als
centres i promovent lactivitat fsica i esportiva no competitiva entre els nois i noies.

2. Potenciar, dacord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la prctica esportiva en horari extraescolar.
3. Oferir una oferta dactivitat esportiva mplia, tant en horaris dobertura nocturna de les installacions com de
modalitats.
4. Obrir les pistes i les installacions esportives escolars a la prctica esportiva de les entitats i de la ciutadania. Aquest
fet permet facilitar laccs a la poblaci infantil dels barris perqu puguin dur a terme activitat fsica i esportiva en espai condicionat a lefecte, sense els perills de la via pblica, i, alhora, proporciona un tracte igualitari a tota la poblaci,
afavorint la inclusi dels joves i infants que no practiquen un esport concret en una determinada associaci esportiva.
s una mesura per al tractament de lesport com a eina dinclusi i cohesi social.
5. Desenvolupar un pla especfic de lluita contra lobesitat infantil, mitjanant els clubs esportius i els centres educatius
del municipi.
6. Desplegar un pla de promoci esportiva als espais pblics platja, places, carrers, circuits de salut urbans, etc. en
qu es relacioni lactivitat fsica amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectnic del municipi.
7. Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trnsit de vehicles de motor.
8. Promocionar la prctica esportiva en famlia.
9. Promocionar la prctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats fisicoesportives als centres de gent gran.
10. Promoure activitats ciutadanes de promoci de lactivitat fsica i lesport, com ara caminades o bicicletades populars.
11. Incorporar el municipi al Pla dActivitat Fsica Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de Catalunya.
12. Desenvolupar activitats esportives especfiques per als collectius de discapacitats.
13. Incorporar les persones nouvingudes en la prctica esportiva dins del teixit esportiu.
14. Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per donar a conixer loferta esportiva i les
activitats organitzades pel teixit associatiu esportiu del municipi.
15. Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperaci al desenvolupament i de lluita per la pau
mitjanant lesport.
16. Instaurar la setmana de lesport per a tothom (Setmana de lActivitat Fsica i la Salut).

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 43

17. Elaboraci denquestes dhbits esportius, que poden esdevenir un element de diagnosi de la situaci o de lefectiva
prctica fsica i esportiva de la poblaci del municipi, a partir del qual es poden establir les poltiques pbliques en
lmbit esportiu.
18. Elaboraci de lanuari de lesport. De la mateixa manera que comuniquem qu volem fer, s molt important rendir
comptes i explicar qu sha fet i com sha dut a terme, com tamb qu no sha pogut acabar i els motius pels quals ha
estat aix. Una opci, doncs, s elaborar amb carcter anual un document ampli de resum de les actuacions esportives,
que podria prendre el format danuari de lesport i que hauria dincloure, en la mesura del possible, lactivitat de tots
els agents de la comunitat esportiva local.

Per disposar dunes installacions esportives de qualitat

Documents com ara el Pla dEquipaments Esportius Municipals (PEEM) o el Mapa dInstallacions Esportives Municipals
(MIEM) sn documents vlids i recomanables de cara a planificar les actuacions en matria dinversi en equipaments
esportius, de la mateixa manera que els seu carcter integral han de facilitar la diagnosi, la necessitat de recursos, el pblic
objectiu a qui va dirigit i els usos, aix com tamb la previsi en la temporitzaci de les actuacions.
s important disposar duna normativa clara, ordenada i pblica ds de les diferents installacions esportives municipals,
de cara a facilitar-ne la gesti.
No hem doblidar daltres equipaments i installacions, els espais esportius no convencionals. Aix, pistes de skate, carrils
bici, senyalitzaci de rutes saludables, circuits cardiovasculars, ...
1. Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i ladequaci dels equipaments esportius de xarxa
bsica.
2. Promoure la construcci de pavellons al costat dels nous centres educatius, per fer-ne s escolar en horari lectiu i s
ciutad fora daquest horari.
3. Crear circuits dactivitat fsica a laire lliure, especialment orientats a lactivitat per a la gent gran.
4. Definir plans dusos esportius per als espais naturals que permetin la prctica esportiva sense malmetrels, amb especial atenci als esports de motor, ciclisme, esports daigua i de muntanya.

Per a promoure la diversitat esportiva

Cal ser conscients que, socialment, hi ha grups de la poblaci que per diversos motius no tenen un accs igualitari a la
prctica esportiva, de lleure o de competici. En aquest sentit, un dels grups poblacionals que cal atendre amb prioritat
per la situaci desfavorable, dacord amb estudis de lmbit, s el de les dones que practiquen esports de competici, per
la qual cosa sha de donar suport programticament a lesport femen.
1.

Fer plans especfics de desenvolupament de modalitats esportives especfiques de cada territori esqu a zones de
muntanya, vela i rem a zones costaneres o fluvials, etc.

2. Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.

3. Promoure que la prctica esportiva en edat escolar sigui de tipus poliesportiu fins als 10 anys.
4. Incentivar la constituci de nous clubs esportius per donar cobertura a lactivitat esportiva emergent en noves modalitats.
5. Establir criteris de discriminaci positiva a favor de les dones per promoure la seva presncia a lactivitat esportiva
del municipi.

44

PROGRAMA MARC

Activitats esportives
Idealment, seria recomanable establir un calendari dactivitats anual, de manera que, en primer lloc, es distribueixin uniformement en el temps, no es trepitgin entre si i es pugui visualitzar i donar conixer clarament les que sorganitzen i sacullen
al municipi amb carcter anual i regular. s bo que en totes les activitats esportives sactu en correspondncia amb la
ciutadania. Aix mateix, cal preservar les activitats ms antigues i amb carcter genu i histric que sorganitzin al municipi,
si b cal tenir tamb la capacitat crtica per reorientar-les, si fos necessari.
Una altra opci que s motiu de treball s lestabliment oficial de trofeus de ciutat, de poble, que identifiquin clarament
lacci de govern i el municipi en la promoci dun esport concret i duna activitat competitiva concreta.

JUSTCIA
En general, la ciutadania coneix prou b el sistema sanitari, leducatiu, lassistencial o el laboral, per, en canvi, el sistema
de Justcia s molt poc conegut i s vist a vegades amb recel i a vegades con a panacea de la resoluci dels conflictes. Cal
conixer lestructura democrtica del procs, com a mecanisme de resoluci dels conflictes, les possibilitats que t, per
tamb els lmits i les dificultats de la soluci jurisdiccional dels conflictes dinteressos. Des dEsquerra, propugnem incrementar leducaci de la ciutadania en matria de Justcia, la intervenci de la societat civil en la soluci dels conflictes, la
implicaci en la cerca de la justcia dels grups socials i la multiplicaci dels rgans de recerca i consultius.
Daltra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris mnims de qualitat, els diversos serveis datenci i dorientaci a la ciutadania mitjanant una gesti directa o indirecta de la Justcia. Cal procurar un mnim dassessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets de la ciutadania. Aix, sha destablir lexigncia duna qualificaci
professional i una experincia prvia mnima a les persones que prestin el servei. Aquests serveis han de promoure les
vies de resoluci extrajurisdiccional dels conflictes, en especial, la mediaci, la conciliaci i larbitratge, i han destablir
progressivament mecanismes de prestaci de forma telemtica o telefnica. Amb lobjectiu dassegurar la prestaci dun
servei homogeni i de qualitat en tots els mbits, sha de promoure la coordinaci amb altres serveis datenci a la ciutadania daltres administracions pbliques.
Respecte larbitratge de consum, s bo que les administracions pbliques el promoguin i en siguin exemple. Cal imposar
lobligaci, en lmbit de les respectives competncies, que les empreses pbliques sotmeses al dret privat estableixin, en
les condicions generals de contractaci i en els contractes amb les persones consumidores, clusules dadhesi o de comproms a larbitratge de consum, per a la resoluci dels conflictes i reclamacions derivades de la prestaci dels seus serveis.
Els rgans de contractaci administrativa han dincorporar ladhesi a larbitratge de consum com a condici dexecuci
en ladjudicaci de contractes de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes pblics i empreses. A ms, pel que fa a
les entitats o empreses privades que gestionin serveis pblics, serveis dinters general o serveis universals en rgim de
concessi, cal promoure que, en els plecs de condicions, sinclogui lobligaci que en els contractes amb persones consumidores es prevegi ladhesi a larbitratge de consum. Daquesta manera, les entitats i empreses podrien gaudir dun segell
de qualitat i quedaria en mans dels consumidors sotmetres o no a larbitratge.
Les administracions pbliques, en lmbit de les seves respectives competncies, han de considerar ladhesi a larbitratge
de consum com a mrit objectiu en la valoraci de premis a la qualitat que tinguin establerts o puguin crear. El distintiu
que acredita ladhesi a larbitratge de consum sha de considerar com a distintiu de qualitat. Lempresariat adherit al sistema arbitral de consum hauria dinformar les persones consumidores de la seva adhesi a larbitratge mitjanant aquest
distintiu.
En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendncia a la judicialitzaci dels conflictes com a via preferent o exclusiva.
En lmbit civil i mercantil, les poltiques pbliques vigents en matria de Justcia en temes com ara lorientaci jurdica i
la justcia gratuta i la poltica legislativa actual creen expectatives falses sobre la soluci jurdica de conflictes dinteressos, que no sempre tenen transcendncia jurdica i inciten i afavoreixen la judicialitzaci dels conflictes respecte a altres
solucions, com ara lautocomposici preventiva, la negociaci o la transacci.
El dret comparat apunta en aquesta direcci, com a Frana amb les maisons de droit o a Alemanya amb els serveis
socials jurdics primaris. El nou sistema sha destablir sobre la base de loferiment integrat dels serveis de resoluci alternativa de conflictes orientaci i assessorament, mediaci, conciliaci, arbitratge de consum, etc., que shan destructurar

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 45

de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions que els ofereixen, fonamentalment lAdministraci local.
Aquests serveis, shan de prestar amb la participaci dequips de treball pluridisciplinaris. En els municipis on sigui possible, el sistema ha dintegrar la justcia de pau i ha de permetre la derivaci de casos des dels tribunals.
Amb independncia que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes dacumulaci de reclamacions judicials davant la
Justcia ordinria, la finalitat prioritria ha de ser la dimplantar un sistema que solucioni els conflictes entre les persones
de la vila duna manera diferent quan la seva naturalesa ho permeti.
La justcia de proximitat ha dincloure com a ltima rtio la funci decisria, a crrec dun jutge, que pot ser de pau, en els
limitats parmetres dun conflicte en qu el component jurdic no s lessencial.
1.

Vetllar per lapropament de la Justcia a la ciutadania des de lescola i linstitut, com a mecanisme de prevenci dels
conflictes, i com a mesura per incrementar la implicaci de la societat civil en la millora del sistema judicial.

2. Implicar lAdministraci local en la resoluci dels conflictes sota uns criteris de qualitat, per reduir la judicialitzaci.
3. Oferir assessorament i orientaci jurdica a la ciutadania de manera coordinada i homognia amb la resta dadministracions competents. Cal diferenciar els diversos sistemes socials dassistncia i dassessorament jurdic, de forma que
les consultes de mnims quedin excloses, inicialment, de laccs jurisdiccional i sinstaurin mecanismes alternatius de
soluci.
4. Potenciar larbitratge de consum en les empreses pbliques, com a sistema alternatiu per a la resoluci de conflictes
menors i de conflictes derivats de contractacions en massa.
5. Promoure que, en la contractaci administrativa i en la gesti de serveis en rgim de concessi per part dempreses
privades, sinclogui larbitratge de consum en els plecs de condicions.
6. Promoure, des de lAdministraci local, una poltica dincentius de larbitratge de consum, mitjanant ajuts i signes de
qualitat i de reconeixement de les empreses que shi sotmeten.
7. Tenir en compte ladhesi a larbitratge de consum en latorgament de subvencions a les empreses i els establiments
que ofereixin bns o serveis a les persones consumidores i usuries.
8. s necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i lautocomposici que els conflictes civils es resolguin amb
mitjans civils. Cal fer un estudi dimpacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar leficcia i la utilitat real dels
litigis i evitar una mecnica de legislaci sota influncia meditica o de finalitat simblica i sense memria econmica
que en prevegi limpacte.
9. Apostar per una justcia de proximitat basada en loferiment integrat dels diferents serveis de soluci de conflictes,
inclosa la funci decisria, estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta dadministracions.
10. Establir un mapa racional de prestaci de serveis jurisdiccionals, tenint en compte la necessitat de vertebrar la realitat
territorial, demogrfica i de volum del trfic jurdic a cada localitat; mantenint la presncia drgans de lAdministraci
general de Justcia a les viles i ciutats mitjanes i petites, adaptant el sistema dels jutjats de pau, agrupacions judicials
i caps de partit judicial a la nova estructura administrativa del pas, i destinant-hi els recursos humans i econmics
necessaris per al bon funcionament, en collaboraci amb la resta dadministracions.
11. Implementar el mapa dinfraestructures penitenciries de la Generalitat 2014-2017; aprofundint en el seu vessant
organitzatiu (prestaci del servei, arrelament dusuaris i professionals), i dimpacte financer i social, a les localitats on
vagin ubicats els nous equipaments, amb especial incidncia en els mbits de Barcelona ciutat (tancament del centre
penitenciari dhomes La Model, i construcci de nous centres de rgim obert i preventius), Anoia (construcci del
nou centre penitenciari de dones a Sant Lloren dHortons) i Terres de Lleida (construcci del centre penitenciari Els
Plans, a Trrega).

46

PROGRAMA MARC

CIUTADANIA
Un dels trets diferencials dEsquerra Republicana com a partit s el seu model de ciutadania. Tot i la diversitat inherent
a qualsevol societat, els referents municipals dEsquerra sn persones crtiques, honestes, tolerants amb la diversitat,
compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets per tamb amb els deures de tots i cadasc de
nosaltres.
Esquerra sempre defensar una societat i unes institucions transparents i radicalment democrtiques, sense cap tipus de
discriminaci, ni per la procedncia ni per lorientaci sexual, pel pas dorigen, per les creences, per les conviccions poltiques o ideolgiques, per la instrucci, per la situaci econmica, per ledat, per les qestions de gnere, per la condici
social, etc. Per tant, els ajuntaments on Esquerra estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern,
seran reconeguts arreu per aquests valors.
Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la igualtat doportunitats entre homes i dones, el reconeixement de
les experincies, els coneixements i les aportacions de les dones als municipis, la paritat i la transversalitat de gnere, i
es treballar perqu les dones formin part dels rgans de decisi. Les dones que pateixen qualsevol discriminaci o que
siguin vctimes de la violncia masclista rebran tota latenci, suport i acompanyament perqu puguin refer la seva vida.
Els ajuntaments dEsquerra lluitaran perqu tota la ciutadania, especialment el jovent, pugui viure amb plenitud la seva
opci sexual, sense haver damagar-se ni justificar-se.
Els ajuntaments dEsquerra afavoriran les poltiques de cooperaci i desenvolupament amb tercers pasos, perqu la
immigraci deixi de ser una opci desesperada fruit de circumstncies extremes (pobresa, conflictes bllics, desastres
naturals...).
Parallelament, els ajuntaments dEsquerra han dassegurar els mitjans per facilitar la integraci i lacompanyament de la
poblaci immigrada; que larribada daquesta poblaci no comporti la prdua de drets o lexclusi, respectant i seguint els
models dmbit local o regional dxit contrastat.
Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la inclusi, lapoderament i lemancipaci del jovent amb ms accs i
participaci a les poltiques pbliques.
Els ajuntaments dEsquerra entendran la participaci de la ciutadania com la de la gesti clau, perqu no entenem la democrcia com una votaci cada 4 anys, nosaltres volem una democrcia participativa, en qu tots els sectors de la societat
estiguin representats, ms enll del consistori. Perqu un ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui
del teixit associatiu i cvic s la mxima garantia que la classe poltica i les institucions estan a prop de la gent.
Els ajuntaments dEsquerra utilitzaran les TIC, com una eina per modernitzar lAdministraci, orientada a les persones i
leficcia i leficincia. Als ajuntaments dEsquerra, es treballar perqu la ciutadania disposi de les eines necessries per
tenir accs a la informaci i la cultura, independentment del lloc de residncia, perqu no hi hagi ciutadans de primera i
de segona.
Hem de demostrar al mn lorgull que tenim de batallar des dels governs locals pel model de ciutadania que tenim, pel
model de ciutadania que volem. Cal explicar a tothom que, si som regidors o regidores del nostre ajuntament, no s per
notorietat, interessos personals o voluntat de fer carrera. Si som regidors, s perqu volem servir els nostres municipis i els
seu habitants durant una etapa de la nostra vida, perqu volem lluitar pels ideals de tanta gent que ens continua donant
suport desprs de 80 anys dhistria. Perqu no volem gestionar uns recursos minsos. Volem transformar una realitat
dura, i avanar cap a una societat ms justa, i s precisament des dels ajuntaments des don podem fer que els canvis
arribin fins a lltim rac de la nostra naci del Pasos Catalans.

Gesti del temps

Amb la finalitat de garantir plenament els drets de ciutadania, en un sentit ampli, cal tenir en compte un seguit daccions
per millorar la gesti del temps, que sn:
1.

Promoure laprovaci de plans locals sobre els usos del temps al municipi, seguint les recomanacions del grup Ara s

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 47

lhora, iniciativa per la reforma horria i altres guies editades per la Generalitat de Catalunya.
2. Garantir que els treballadors lajuntament i de les empreses pbliques municipals puguin disposar de prou flexibilitat
horria laboral per contribuir a la conciliaci de la vida personal i laboral.
3. Afavorir la incorporaci de la perspectiva dels temps a tots els mbits de les poltiques locals.

POLTIQUES PER A DONES

En lactual context de crisi econmica, i encara amb un finanament dels ens locals insuficient i no resolt convenientment,
fem novament una crida a la necessitat daplicar i desenvolupar poltiques municipals de dones.
Efectivament, les poltiques municipals sn les ms properes a la ciutadania. Sn les que detecten amb ms rapidesa dficits i a les quals sels demana les ms immediates solucions, malgrat la migradesa financera i molt sovint tcnica i el
poc marge competencial.
Aix mateix, els esforos que han fet els municipis en poltiques de dones shan hagut demparar en larticle 71 del Text refs de la Llei municipal de rgim local de Catalunya, segons el qual Per a la gesti dels seus interessos, el municipi tamb
pot exercir activitats complementries de les prpies daltres administracions pbliques, amb relaci, entre daltres, a la
promoci de la dona.
Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el mn local i el Govern de la Generalitat de
Catalunya: duna banda, el Pla de poltiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a partir del
qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que shan fet arreu de Catalunya; de laltra, la Llei dels drets de les
dones a eradicar la violncia masclista, que t en els serveis dinformaci i atenci a les dones la principal eina dimplantaci territorial.
A ms, sn moltes i diverses les experincies que els governs municipals han dut a terme per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. En la cultura, en leducaci, en la via pblica, en les poltiques dels temps, en lurbanisme, en la
hisenda municipal En tots els mbits podem trobar experincies que cal vindicar, avaluar i enfortir.
Per tant, volem posar laccent en la necessitat de continuar impulsant les poltiques municipals de dones en els municipis
en els quals tinguem responsabilitat de govern. Malgrat les dificultats econmiques i de recursos, els municipis han de
continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les poltiques de dones en sn una de les
principals contribucions.
1.

Promoure laprovaci de plans de poltiques municipals de dones o, si escau, aprovar ladhesi al pla de poltiques de
dones de lmbit comarcal, i vetllar perqu simplementin.

2. Incorporar la perspectiva de gnere en el disseny i implementaci de les poltiques municipals: urbanisme, mobilitat,
accessibilitat, seguretat, participaci, serveis socials, atenci a la diversitat, coeducaci, gesti dequipaments culturals...entre daltres.
3. Reconixer i visibilitzar les experincies i la contribuci de les dones als municipis mitjanant el nomencltor, latorgament de premis o qualsevol altre reconeixement pblic.
4. Promoure la participaci de les dones en tots els espais de participaci municipals.
5. Promoure la participaci de les dones mitjanant el consell municipal de les dones o altres grups de treball.
6. Promoure ls dun llenguatge no sexista, tenint cura del llenguatge que sutilitza en les comunicacions internes i
externes de lajuntament, evitant ls sexista del llenguatge, fomentant accions formatives per a la poblaci i els treballadors municipals per no caure en un llenguatge sexista
7. Lluitar per leradicaci de la violncia masclista: en la prevenci i latenci a les dones i els seus infants en collaboraci amb el SIAD de referncia del territori i dacord amb el desplegament territorial de la Llei 5/2088, del Dret de les

48

PROGRAMA MARC

dones a eradicar la violncia masclista.

8. Promoure la formaci en perspectiva de gnere al teixit associatiu municipal.
9. Prioritzar latorgament de subvencions a les associacions del municipi que incloguin criteris de paritat en les seves
juntes.
10. Fomentar lesport de base femen.
11. Promoure la creaci despais de trobada de les dones del municipi per desenvolupar activitats dirigides i dintercanvi
dexperincies.
12. Commemorar les dates assenyalades per a les dones: 8 de mar, Dia Internacional de les Dones; 25 de novembre,
Dia Internacional per a lEliminaci de la Violncia vers les Dones, i daltres que els municipis considerin adequades.

POLTIQUES PER A PERSONES LGTB

Al llarg dels darrers 10 anys, al nostre pas, shan produt canvis transcendentals en la normalitzaci de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable aven en el reconeixement dels drets de ciutadania
de les persones LGBT lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, no es pot explicar sense un teixit associatiu que ha
lluitat intensament, sovint en temps difcils, per aconseguir-lo, per tampoc sense un seguit de poltiques de les quals ERC
nha estat la principal impulsora.
Esquerra va liderar des del Govern de la Generalitat un seguit de poltiques innovadores en lmbit LGTB, com ara el
Programa per al collectiu LGTB, el Pla Interdepartamental per a la No-Discriminaci de les Persones LGBT o fent que
el Govern de Catalunya fos el primer del mn a formar part de lILGA. Tamb, des de diversos municipis, hem impulsat
iniciatives adreades a aquest collectiu, com per exemple a Barcelona, on vam crear el primer Consell Municipal LGBT de
lEstat depenent de la Regidoria de Drets Civils i vam institucionalitzar la celebraci del 28 de Juny.
Necessitem una Catalunya compromesa en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats pbliques dels ciutadans i
ciutadanes, per prevenir qualsevol discriminaci. En el marc catal, cal assegurar els drets fonamentals de les persones
LGTB i normalitzar els diversos models de famlia per assolir la igualtat real. Daltra banda, cal resoldre el greuge que les
persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gnere. En aquest sentit, la nova Llei contra la LGTBfbia, aprovada recentment al Parlament de Catalunya, s una eina que ens ha de permetre
lluitar contra la discriminaci que encara perviu a la societat vers les persones LGTB.
Des dEsquerra, sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals. Per a Esquerra, all que uneix els ciutadans i
les ciutadanes s el comproms amb els valors democrtics, el respecte pels drets humans i la voluntat davanar cap a un
dest com dhomes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat
de fet en la nostra vida quotidiana, mitjanant la plena normalitzaci i lassumpci de la realitat LGBT per la societat.
Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pblica i privada, sense marginacions ni discriminacions. Per
aix, des de les administracions, cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, aix com oferir els
serveis que cada persona necessiti dacord amb les seves condicions individuals i collectives.
A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els ltims anys, s ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar poltiques actives i prximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la resta de la ciutadania.
La discriminaci que pateix el collectiu LGBT s desigual a Catalunya, aix com el sentiment de no-integraci. El pas ha
de superar la barrera del territori i estendre, ms enll de la capital, la normalitzaci de les opcions afectives i sexuals i la
lluita contra la discriminaci. Ens trobem majoritriament amb dues realitats que cal afrontar: duna banda, els joves que
marxen dels seus municipis dorigen a la recerca de la llibertat i lanonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa
dcades que ocorre, i daltra banda, els nous models de famlia, que cada cop sn ms nombrosos i ms visibles i cal vetllar
perqu no pateixin cap tipus de discriminaci.
1.

Crear, en la mesura de les possibilitats, una rea o regidoria de Drets Civils que englobi les accions contra la
discriminaci adreades a dones, joves, immigrants, gent gran, collectius desfavorits i, tamb, la comunitat LGBT.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 49

2. Promoure la creaci de plans municipals per al collectiu LGTB, que englobin el conjunt de poltiques i mesures adreades a les persones LGTB (sobretot en municipis mitjans i grans).
3. Promoure la creaci de consells municipals de participaci adreats al collectiu LGTB del municipi (sobretot en municipis mitjans i grans).
4. Fer actuacions que promoguin leradicaci daccions homfobes o transfbiques al municipis.
5. Vetllar perqu no es produeixin actuacions discriminatries als centres escolars ni a les empreses.
6. Vetllar perqu els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat de models de famlia.
7. Incloure en els plans de joventut mesures adreades a adolescents i joves LGTB, amb lobjectiu de lluitar contra
situacions familiars conflictives, lassetjament social/escolar i altres formes de violncia per ra dorientaci sexual o
identitat de gnere.
8. Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la presncia normal de
lhomosexualitat en les accions de formaci i dinformaci sobre salut sexual, en especial ladreada a joves i adolescents.
9. Incorporar a les xarxes de participaci local les entitats o grups centrats en el collectiu LGBT, assegurant-los el suport
municipal i reconeixent-los un paper dinterlocutors.
10. Vetllar perqu totes les biblioteques pbliques incorporin fons documental i material LGBT.
11. Promoure xerrades amb les AMPA i les persones educadores respecte de la diversitat sexual i afectiva i de models
de famlia.
12. Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilctics les 24 hores del dia, aix com la disposici
gratuta de profilctics i material informatiu actualitzat als punts dinformaci juvenil.
13. Promoure accions adreades a fomentar el respecte cap al collectiu LGBT.
14. Commemorar les dates assenyalades per al collectiu LGBT: el 28 de juny dia mundial de lAlliberament Gai i Lesbi, el 17 de maig dia mundial contra lhomofbia, i l1 de desembre dia mundial de lluita contra la SIDA.
15. Fer visible a lajuntament, de forma simblica, la bandera de larc de Sant Mart el dia 28 de juny de cada any.
16. Vetllar especficament per latenci i la no discriminaci de les persones amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissi sexual.
17. Fer accions formatives adreades al personal municipal encarades a fer que coneguin la realitat LGBT i els nous
models de famlia.
18. Actuar des de lAdministraci municipal enfront dafirmacions, declaracions o actituds homfobes provinents de les
diverses comunitats religioses, dentitats o personalitats del municipi.
19. Promoure la presncia de continguts LGBT als mitjans de comunicaci municipals.
20. Garantir que, als programes educatius, socials i culturals, es faci atenci a lhomosexualitat, tenint en compte la realitat social i promovent el respecte a la diversitat com a mesura per evitar lassetjament bullying homfob.
21. Afavorir poltiques comercials i turstiques adreades a la persones LGBT en els pobles i ciutats on hi hagi activitat
econmica daquestes caracterstiques. Aix mateix, des de lAdministraci local, assegurar la neutralitat i la no-discriminaci dels establiments turstics.

50

PROGRAMA MARC

POLTIQUES MIGRATRIES
Ens trobem amb una nova realitat de moviments migratoris, que requereix nous contextos dacci en mbits com el jurdic
i de les poltiques pbliques de ciutadania, per tamb en lmbit social i de les percepcions.
Tot i la crisi financera, globalment, els moviments de la poblaci continuen augmentant, encara que ms lentament.
Europa i sia sn els continents on viuen ms immigrants. Tot i que les migracions fomenten el desenvolupament
econmic, molts migrats no assoleixen un nivell de benestar satisfactori. La immigraci ha de deixar de concebres en
termes de desenvolupament econmic i posar mfasi en la seva condici de persona, subjecte de drets i que pot aportar
valors socials i culturals.
Els nostres valors republicans ens donen suport a lhora de posicionar-nos per afrontar tots els nous i els vells reptes que
comporta el fet migratori. I lmbit des don sha dincidir ms s el local.
Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la ciutadania, que inclou, lgicament, diverses visions i opinions sobre el
fenomen de la immigraci. Tenim la responsabilitat de fomentar un discurs pblic que promogui una mentalitat oberta a
la diferncia, a lacceptaci dels canvis socials i a la celebraci de la diversitat.
En aquests moments, el conjunt de Catalunya t un 16 % de poblaci immigrada, encara que no homognia a tot el territori,
percentatge que no inclou les persones catalanes dorigen estranger nacionalitzades per lEstat espanyol. El saldo negatiu
s conseqncia que hi ha ms emigraci (de catalans i destrangers) que immigraci (tamb de catalans i estrangers).
Tal com explica Andreu Domingo (demgraf de la UAB), la tipologia de moviments de poblaci migrada samplia i requereix mirar la realitat des duna perspectiva multidimensional: a Catalunya, hi viuen persones que retornen al pas dorigen;
migrants que fan una reemigraci, s a dir, que van a altres pasos un o ms membres de la famlia amb la intenci de
tornar-hi; hi ha arrossegaments, s a dir, els fills dels migrants que van nixer aqu o cnjuges catalans que acompanyen el
retorn; catalans que marxen a la recerca doportunitats destudi o laborals. I, daltra banda, tenim totes les persones nacionalitzades i installades en els nostres pobles i ciutats, on la majoria de la poblaci encara els percep com a immigrants.
La pregunta relacionada amb la immigraci i ciutadania que ens hem de fer des de cada municipi i en funci de les caracterstiques del territori i de la seva poblaci s Quins reptes pensem que cal prioritzar, dara endavant?.
El marc de referncia catal s la Llei dacollida i el Pla de ciutadania i de les migracions: horitz 2016 de la Generalitat,
que ja preveu les noves competncies assolides (els informes destrangeria), lemigraci de catalans de tots els orgens
i el procs de sobirania nacional. No oblidem que la immigraci ja forma part de la nostra estructura social i que, com a
republicans que som, defensem la plena ciutadania.
Daltra banda, les poltiques municipals dacollida i dacompanyament han de tenir una atenci especial vers la protecci
de les persones dins el marc jurdic actual, cosa que suposa restriccions imposades per determinades lleis (accs a la
sanitat), la irregularitat sobrevinguda motivada per la precarietat laboral i el Projecte de reforma de lAdministraci local
del Govern espanyol.
Altres aspectes que cal redefinir en lmbit municipal sn la poltica dacollida cap a la poltica dintegraci, de la governana protectora a la governana inversora, loptimitzaci de la gesti dels informes destrangeria com a oportunitat dinclusi
en el circuit dacollida i la reflexi de les ordenances municipals quan incideixin ms en lestrangeria que en la integraci.

Propostes per a la governana municipal:

1.

Avanar decididament sobre la construcci i el consens amb relaci a lespai com en el qual sorganitza la convivncia.
Cal anar fent una progressiva delimitaci del que s part de lesfera pblica i el que s part de lesfera privada.
Fomentar la participaci de catalans dorigen estranger a tots els rgans locals de participaci ciutadana.

2. Creaci duna taula interdepartamental, per dissenyar i executar els plans de gesti de la diversitat i la cohesi social.
3. Concertar amb el Tercer Sector els instruments necessaris per a lacompanyament de les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bsiques amb recursos normalitzats i especfics.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 51

4. Promoure ls del catal a lespai pblic i el respecte a la diversitat lingstica.

5. Recomanem la incorporaci de catalans dorigen estranger en tots els mbits de la gesti municipal, si compleixen els
criteris de selecci establerts.
6. Aprofitar la gesti dels informes destrangeria de competncia municipal per detectar i resoldre situacions familiars o
personals derivades del procs migratori.
7. Dissenyar el programa dacompanyament al reagrupament familiar, de manera que es produeixi en condicions
ptimes i permeti el suport familiar durant els primers mesos de larribada.
8. Afavorir la interacci entre grups i associacions dimmigrants amb entitats socials i culturals del municipi.
9. Desenvolupar recursos que promoguin un entorn favorable per a una bona convivncia als espais ds com, ms
enll de la coexistncia entre persones autctones i nouvingudes.
10. Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a partir del refor i el foment de noves xarxes
socials entre persones de diferents orgens.
11. Dissenyar i recuperar els plans de barri i els plans comunitaris locals amb la finalitat dafavorir la distribuci heterognia de la poblaci per cohesionar la societat.
12. Distribuir de forma equilibrada lalumnat nouvingut a tots els centres pblics i concertats del municipi, amb un itinerari dacolliment acurat per als infants i les seves famlies, amb lobjectiu de garantir lxit escolar en igualtat de
condicions.
13. Des de la ms estricta lacitat institucional, promocionar espais de dileg entre les diverses creences i conviccions, i
de foment de la pau, per combatre falsos estereotips i evitar desconfiances.
14. Normalitzar en el calendari municipal esdeveniments festius de celebracions dels grups de persones daltres orgens
culturals prou significatius a la ciutat.
15. Potenciar plans destinats a reformular estereotips i prejudicis envers els catalans dorigen estranger mitjanant la
xarxa antirumors.
16. Evitar la utilitzaci de les particularitats i smbols culturals i religiosos amb finalitats partidistes i de desgast electoral,
ja que noms aconsegueix generar una percepci esbiaixada de la realitat a la poblaci en general, posant en perill
la cohesi social.
17. Quan escaigui, treballar des de lmbit municipal pel tancament dels centres dinternament destrangers.

COOPERACI I SOLIDARITAT
Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat en una profunda crisi mundial, i les conseqncies econmiques, sanitries, alimentries i ambientals han afectat greument milions de persones. Una situaci que
ha empitjorat en la mesura que la crisi financera tamb ha afectat els compromisos dels pasos del nord, donants tradicionals dajuda oficial al desenvolupament, provocant una forta retallada en el finanament del desenvolupament per als
pasos ms empobrits.
A Catalunya, lextrema dreta ha popularitzat el discurs de primer els de casa, que segmenta el principi de solidaritat en
funci de si saplica localment o internacionalment, als nascuts dins o fora del pas, i als que professen unes creences ms
o menys allunyades de les de la majoria. Aquests discursos reivindiquen tancar laixeta, com si la cooperaci fos un privilegi
que ara no toca, obliden que la solidaritat no s donar el que ens sobra sin compartir el que tenim, i que la cooperaci
s un acte de responsabilitat i coherncia ms que de generositat i prestigi.

52

PROGRAMA MARC

Daltra banda, laprovaci de la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local aprovada pel govern del PP ha
determinat la cooperaci com una competncia imprpia dels ens locals, limitant o eliminant les partides en aquest mbit.
Aquesta situaci ha posat en risc el model catal de cooperaci municipalista, un model que va nixer fa 35 anys i que avui
est en crisi, com tamb ho est el principal referent de la cooperaci internacional municipalista a casa nostra, el Fons
Catal de Cooperaci al Desenvolupament, que els darrers 4 anys ha disminut el pressupost en un 30 % i que, fruit de
repetides crisis institucionals, no ha sabut donar respostes.
I, en aquesta crisi, hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles, laparici dalgunes males prctiques i la poca
connexi del teixit solidari catal amb una ciutadania que no percep les poltiques de cooperaci com una prioritat per als
municipis en temps de crisi, ja sigui perqu no sha rendit comptes davant la ciutadania o perqu la tasca de sensibilitzaci
feta fins ara no ha estat prou efica.
Avui, defensar el comproms solidari amb el desenvolupament hum significa no noms no fer marxa enrere en el finanament, sin desplegar una poltica pblica alineada amb un model de cooperaci transformador que, al sud, acompanyi
processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i prevenir les catstrofes humanitries i, al nord,
ajudi a construir una ciutadania crtica solidria i responsable mitjanant leducaci per al desenvolupament.
PROPOSTES:
1.

Establir criteris tics, socials i mediambientals en les compres de bns i serveis municipals i adherir lajuntament a la
Xarxa de Compra Pblica tica.

2. Dedicar el 0,7 % dels tributs municipals a poltiques de cooperaci per al desenvolupament i la solidaritat internacional. Elaborar un pla estratgic municipal de cooperaci i solidaritat amb la participaci dels actors locals, en qu es
fixin els objectius, les prioritats, les modalitats i lescenari econmic del mandat.
3. Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migraci amb el desenvolupament dels pasos dorigen
de la poblaci nouvinguda, tot vinculant el teixit associatiu local amb els collectius de nous catalans i prioritzant
lactuaci de cooperaci amb els seus pasos dorigen.
4. Activar mecanismes davaluaci i seguiment de les actuacions dutes a terme en matria de cooperaci al desenvolupament i solidaritat internacional, per aprendre i destacar les bones prctiques que permetin millorar la qualitat de la
nostra actuaci en aquest mbit i augmentar el grau de sensibilitzaci.
5. Desplegar campanyes de sensibilitzaci, millorar els mecanismes de transparncia i activar canals per a la rendici
de comptes com el millor mecanisme per enfortir una ciutadania crtica compromesa amb el desenvolupament, la
cultura de la pau i els drets humans i compromesa amb les poltiques de solidaritat, tant en lmbit nacional com en
linternacional.
6. Comprometres amb un canvi de model de cooperaci al desenvolupament municipalista que cerqui el valor afegit en
lenfortiment de la governana democrtica, la construcci de pau i lequitat entre dones i homes, prioritzant el treball
amb les entitats solidries del municipi i els projectes deducaci per al desenvolupament, i desplegant cooperaci
directa amb els ens locals del sud.
7. Refundar el Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament per convertir-lo en una eina til per als reptes del sector,
i recuperar el suport ciutad a les poltiques de cooperaci i solidaritat internacional del municipalisme catal.

GENT GRAN
En els darrers anys, els canvis demogrfics i levoluci social han generat un important augment de lesperana de vida a
casa nostra, la qual cosa ha provocat un increment, que anir en augment, del pes social de la gent gran. Les administracions tenen com un dels principals objectius promoure la qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procs
denvelliment. Des dels ajuntaments, doncs, cal promocionar un conjunt daccions que han de portar a visibilitzar la gent

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 53

gran, a fer-los partcips per exercir els seus drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelaci entre persones de
diferents generacions.

1.

Afavorir la participaci de la gent gran en la formulaci de les poltiques que els afectin directament.

2. Impulsar poltiques que afavoreixin la relaci intergeneracional entre la gent gran i la gent jove. Compartir temps
i experincies.
3. Plans de dinamitzaci sociocultural per a la gent gran.
4. Estimular, integrar i promocionar la gent gran perqu es vinculi amb el seu entorn venal i sociocultural.
5. Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cvics i associacions.
6. Sensibilitzar la ciutadania pel respecte i latenci a la gent gran. Fomentar les activitats intergeneracionals de tot
tipus.
7. Impulsar poltiques per a un envelliment actiu, dautonomia de les persones i de suport a la gent gran que viu sola.
8. Incrementar les actuacions esportives i dexercici fsic i totes les que van encaminades a millorar la qualitat de vida
i la salut.
9. Impulsar la participaci en el foment, recerca, estudi i difusi de la memria histrica i collectiva.
10. Promoure les aules dextensi universitria per a la gent gran, perqu siguin espais per promoure laprenentatge
i lintercanvi de coneixements i dexperincies.
11. Afavorir laprenentatge de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) perqu la gent gran es
desenvolupi personalment i aprofiti totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i conegui
tots els recursos disponibles a la xarxa.
12. Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que realment siguin culturals, formatius i
convivencials.
13. Facilitar la mobilitat i promoure laccs a activitats i serveis amb descomptes per contribuir amb les persones
grans amb menys recursos.
14. Impulsar la participaci de les entitats de gent gran en els afers collectius del poble o la ciutat.
15. Potenciar latenci domiciliria, com aquell aspecte que pot donar ms qualitat de vida, sempre que les condicions
de la persona gran ho permetin.
16. Facilitar els pats en centres de dia i residncies a les persones gran que ho sollicitin amb el corresponent informe
dels Serveis Socials.
17. Adequar els espais domstics de les persones grans a les seves necessitats per evitar riscos innecessaris (arranjament dhabitatges).

54

PROGRAMA MARC

PARTICIPACI CIUTADANA I MOVIMENTS SOCIALS

Participaci ciutadana
A lapartat de municipis republicans ja ens hem referit extensament a la necessitat i aposta que els ajuntaments governats
per ERC faran per implicar la ciutadania en lestabliment de les prioritats i en la presa de decisions.
Parlar de participaci en una democrcia podria semblar una quimera, si no fos perqu les mateixes democrcies representatives tenen tamb les seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per les persones a qui
pretenen representar i servir. En un context de manca de credibilitat de lacci poltica en general i de la cultura de lefmer,
s imprescindible que des de lmbit municipal es potencin i es revitalitzin tots els espais i frmules participatives que
promocionin, facilitin i coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers pblics de la seva comunitat convivencial.
Lideari republic dEsquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un magnfic patrimoni conceptual i instrumental perqu la prpia societat vagi guanyant espais de sobirania en lexercici diari de la democrcia. No es poden construir ciutats
ni pobles a partir de dinmiques dels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres. La ciutadania es construeix amb
els uns i els altres en benefici de linters com. Tot all que no vagi en aquesta direcci afebleix la democrcia i, per tant,
en el nostre pas, la conscincia nacional i social.
Ara b, a lhora de propiciar processos i espais participatius, s essencial que tinguin uns nivells de credibilitat imprescindibles. Aquests vnen donats per la percepci que en tinguin els agents participatius. Cal conjugar representativitat formal
i legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les formes de representaci no electorals per
que compten amb tota la formalitat institucional que correspongui i, alhora, sn plenament assumides per consens de la
part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit, Esquerra promour en els diversos municipis del pas la creaci
de dinmiques i instruments de representaci efectiva i activa de la ciutadania, mitjanant la creaci de consells sectorials,
territorials i venals de participaci que tindran en el consell de ciutat, de vila, o de poble la seva mxima representaci.
La funci pedaggica, assessora i danlisi de les poltiques pbliques municipals estar garantida pels equips de govern
de cada ajuntament.
1.

Acostar la ciutadania la poltica i la gesti municipals sobre la base daudincies pbliques peridiques en qu els
regidors donin compte de les seves actuacions.

2. Programa de regidors de proximitat o de barri per a poblacions superiors a 15.000 habitants o nuclis de poblaci amb
una rea de ms de 7 km2.
3. Aprofundir en la correspondncia i la coresponsabilitat entre instituci pblica i ciutadania, perqu s bsica en una
societat justa i que pretn ser equitativa.
4. Crear el consell de ciutat, vila o poble com a rgan representatiu no electe per definici de la societat organitzada.
Ha dactuar com a consell assessor de la corporaci municipal. s el consell de consells, i est integrat pels consells
sectorials, ms els organismes representatius de la ciutat i ciutadans i ciutadanes a ttol personal, consensuats pels
electes locals.
5. Fer els pressupostos participatius, tant en la fase delaboraci com en lavaluaci posterior.
6. Donar al teixit associatiu del municipi un autntic estatus institucional i protocollari, sobretot amb les associacions
de vens i venes i comercials.
7. Establir reconeixements pblics de ciutadanes i ciutadans i entitats exemplars pel que fa a les seves conductes
cviques en benefici de la collectivitat. La votaci haur de ser popular.
8. Promocionar decididament el voluntariat cvic a partir de la instituci pblica.
9. Potenciar les manifestacions pbliques del teixit associatiu mostres dentitats, dia del..., etc.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 55

10. Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.
11. Potenciar les poltiques de comunicaci com a eina de relaci entre la ciutadania i lajuntament. Mitjanant loficina
datenci a la ciutadania, lajuntament garantir laccs de la ciutadania i de les entitats a la informaci relativa a
lactivitat municipal.
12. Entendre la participaci com una oportunitat ptima per enfortir els lligams i la integraci collectives.
13. Evolucionar lactual model de subvencions a les entitats locals a un model en qu els contractes programa o els convenis de collaboraci siguin leix de la relaci, all on sigui possible.
14. Elaborar plans dusos i serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat dobrir-los al seu entorn i ser un element central de la participaci de la ciutadania.
15. Fomentar la participaci de la ciutadania a les entitats i les associacions locals de carcter social, cultural, esportiu
i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal, i fent especial atenci a lassociacionisme de
dones, aix com a la participaci de les dones en el teixit associatiu local.

Moviments socials
Una de les caracterstiques dels moviments socials s el coneixement i el treball de proximitat que duen a terme aquests
moviments, la detecci de problemtiques i dels dficits del nostre municipi, aix com la seva capacitat dorganitzaci i
mobilitzaci social. Detectar i treballar amb aquests moviments permetr als ajuntaments desenvolupar respostes ms
eficients a les necessitats socioculturals que es generen.
1.

Fomentar, promoure i garantir la participaci del teixit associatiu, de la societat civil organitzada i de les entitats locals
del municipi.

2. Garantir laccs a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin de prou recursos econmics, materials
i humans. Utilitzar el domini .cat en totes les noves webs i portals en qu lajuntament contribueixi o promogui.
3. Establir un canal de comunicaci i coordinaci entre lajuntament i el municipi en tots els temes en qu la societat
sorganitzi mitjanant associacions o moviments de carcter cvic i local.
4. Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocuci, la comunicaci i la participaci en els temes rellevants que
afectin el municipi, sent especialment sensibles a les reivindicacions que es plantegin si sn dinters general i beneficien el conjunt de la poblaci. Garantir la presncia associativa a tots els consells de participaci rgans sectorials,
consells municipals, consells de barri, etc.
5. Facilitar, en general, la interlocuci i la informaci complementria de les demandes expressades per abordar amb
rigor les solucions necessries.

56

PROGRAMA MARC

BONES PRCTIQUES DE MUNICIPIS COHESIONADORS

1. AULA DE FORMACI MUNICIPAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

2. MUNICIPALITZACI DE BEQUES ESCOLARS. Ajuntament de Caldes de Montbui

3. REBOST SOLIDARI DALIMENTS. Ajuntament de Caldes de Montbui

4. N
 OU ESPAI DE DILEG EN LA COOPERACI MUNICIPAL. Ajuntament de Caldes de
Montbui

5. DISSENY I CONSTRUCCI DELS GEGANTS. Ajuntament de Vallromanes

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 57

1. AULA DE FORMACI MUNICIPAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

DIAGNOSI
Al municipi sorganitzaven, de manera ms o menys peridica, diferents cursos o activitats esportives organitzades o
coordinades per lAjuntament, per es comunicaven o publicaven de manera individual. En aquest sentit, es va analitzar la
necessitat dagrupar aquesta oferta sota una marca nica, amb una difusi clara per semestres.

PROPOSTA
Amb aquesta idea va nixer lAula de Formaci Municipal. El concepte bsic es que lAjuntament ,un cop per semestre (dos
vegades lany, setembre i febrer), publica una srie dactivitats formatives o esportives, que en duran a terme en funci de
lalumnat que sapunti a lactivitat, perqu la base de tota loferta s que lAjuntament cedeix lespai i coordina lalumnat
amb el professorat, sense assumir-ne cap cost. El fet que lAjuntament posi a disposici dels cursos les aules en si, sense
repercutir cap cost de professorat, fa que puguem taxar els costos amb tots els docents. En el supsit que no es reuneixin
els alumnes mnims que facin el cost raonable, el curs no es duu a terme, per es tornar a oferir en el segent semestre.
Cal destacar que lAula de Formaci Municipal no pretn en cap cas substituir loferta dactivitats extraescolars organitzades per lAMPA del CEIP, loferta va dirigida a tot el collectiu de vens que no es troben en edat escolar.
Dins daquest concepte que ha anat creixent, shi han afegit les segents lnies de treball:
Becaris destiu: programa de contractaci durant el perode destiu destudiants universitaris del poble per dur a terme
feines diverses en funci dels estudis cursats. Feines generals dadministraci o recepci o treballs ms especfics en funci de la formaci dels nois o noies.
Projectes finals de carrera: lAjuntament assumeix les tasques de tutoria i les despeses complementries de projectes
finals de carrera, i es poden utilitzar els mateixos projectes com a avantprojectes per sollicitar subvencions o estudis
preliminars. Per exemple, un estudiant dEnginyeria Tcnica dObres Pbliques va redactar lavantprojecte de la nova zona
esportiva, sota la tutoria de larquitecte municipal i assumint les despeses de topografia i geotcnia.

RESULTAT
Imatge doferta conjunta i creaci de marca, alta participaci, oferta variada i contnua. Des de lany dinici de lactivitat, 80
alumnes de mitjana semestral en un municipi de 1.200 habitants, assisteixen a cursos tan diversos com dalemany, dangles
de diversos nivells, catal, informtica, fotografia, pintura, gimnstica, ioga, terpies naturals...

CONTACTE PER A MS INFORMACI

Dolors Moreno i Rodrguez, regidora dEnsenyament, Benestar Social i Sanitatde Sant Mart de Tous
David Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

58

PROGRAMA MARC

2. MUNICIPALITZACI DE BEQUES ESCOLARS. Ajuntament de Caldes de Montbui

DIAGNOSI
La Generalitat deixa datorgar diversos tipus de beques, com ara les descolaritzaci i menjador a les escoles bressol, material escolar i llibres, taller dart i escoles de msica, colnies i crdits de sntesi.
Com que tot lalumnat ha de tenir les mateixes oportunitats, des de lAjuntament de Caldes de Montbui es va fer una aposta per mantenir aquestes beques i garantir que tots els infants i joves tinguin accs a la mateixa formaci.
Aix comporta fer canvis al pressupost municipal, dotant les partides dajudes a lescolaritzaci i a latenci social amb ms
diners, aix com la coordinaci amb els diferents actors implicats.

PROPOSTA
Es crea una taula de coordinaci entre les regidories dEducaci i Acci Social, fent reunions peridiques entre els professionals dels Serveis Socials Municipals i els centres educatius. Tamb es va unificar la tramitaci de totes les beques en
una sola sollicitud, un fet que eliminava molta burocrcia per als usuaris.
Hem triat aquesta proposta perqu aix garanteix que tot lalumnat tingui les mateixes oportunitats deducaci i formaci.

RESULTAT
La tramitaci conjunta de beques ha estat molt ben valorada per les famlies i els professionals dels Serveis Socials municipals. Pel que fa a lalumnat, les beques garanteixen que disposi dun material escolar que s fora car.
Quant a les beques descola bressol, en un moment en qu les inscripcions anaven molt a la baixa, garanteixen que es
mantinguin obertes les dues escoles bressol municipals, de manera que totes les famlies que volen fer s del servei en
poden fer. En el cas de les famlies que no podien complementar el copagament de lescolaritzaci de 0-3 anys, els serveis
socials lhan garantit fent front a limport que pagaven.

CONTACTE PER A MS INFORMACI

Roser Guiteras, regidora dEducaci de lAjuntament de Caldes de Montbui
Isidre Pineda, regidor dAcci Social de lAjuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 59

3. REBOST SOLIDARI DALIMENTS. Ajuntament de Caldes de Montbui

DIAGNOSI
Diversos actors del municipi repartien pel seu compte aliments a les persones necessitades: Critas, Creu Roja i Esglsies
Evangliques. LAjuntament hi participava, per noms en el repartiment amb Creu Roja fent les valoracions socials. Hi
havia usuaris duplicats que recollien aliments a diverses entitats. En el cas dalgunes entitats, es donaven els aliments a
totes les persones que ho demanaven, sense prvia valoraci dun tcnic especialitzat en treball social.
El repte a resoldre era unificar la llista dusuaris de les entitats i que lAjuntament fes les valoracions socials i la derivaci
cap a les entitats. Finalment, el ms ideal era unificar el punt de repartiment en un nic espai compartit per les entitats.

PROPOSTA
En primer lloc, era necessari fer entendre a les entitats que els especialistes per fer les valoracions socials als usuaris eren
els Serveis Socials de lAjuntament. Havien dentendre que aix no era una prdua de la capacitat de decisi de lentitat,
sin una ajuda per poder donar els aliments a les famlies que realment ho necessitaven.
LEsglsia Evanglica no va voler participar del projecte, perqu ells entenen que el repartiment daliments s un gest de
caritat religiosa que no es pot denegar a qui ho demana.
El segent pas era unificar la llista dusuaris. En un primer moment, de la llista nica es derivava lusuari a la seu de Critas
o a la de Creu Roja, perqu aix sevitaven duplicitats. Aquest pas va ser molt important.
El segent pas era que els voluntaris de cada entitat coneguessin qu feia laltra entitat. Vam fer trobades conjuntes entre
els voluntaris de Critas i Creu Roja als seus locals i de forma distesa. Hi havia una desconfiana inicial a cada entitat,
ja que cadasc pensava que ells treballaven ms i millor. Amb aquestes trobades, els voluntaris es van anar coneixent i
perdent la por.
Juntament amb Critas i Creu Roja, vam anar a visitar altres espais conjunts de magatzems solidaris daliments, concretament a Vic, Salt i Terrassa. En aquest punt, es va afegir lentitat local del Rotary Club, molt enfocada en la logstica del
projecte. Tamb ha fet algunes aportacions materials, com ara prestatgeries, pecs o el mateix rtol.
El pas definitiu va ser buscar un local conjunt per a Critas i Creu Roja que fos el centre de repartiment daliments. LAjuntament nassumia el lloguer. Es va establir una cistella tipus i es van coordinar les entregues daliments.
Es va intentar preservar la marca de cada entitat i es van comprar uns plafons perqu cadascuna tingus el seu espai per
penjar notcies i anuncis dins del local i fes els repartiments en hores diferents.

RESULTAT
El resultat final ha estat molt satisfactori. Amb el Rebost Solidari dAliments de Caldes hem creat una xarxa entre lAdministraci i els voluntaris que permet arribar a detectar situacions de risc o de pobresa i afrontar-les. Daquesta forma, satn
els usuaris amb molta dignitat i professionalitat en un nic punt del municipi. Fins i tot molts usuaris shan fet voluntaris.
A dia davui, satenen moltes famlies de forma coordinada entre les tres entitats i lAjuntament.

CONTACTE PER A MS INFORMACI

Isidre Pineda, regidor dAcci Social de lAjuntament de Caldes de Montbui

60

PROGRAMA MARC

4. N
 OU ESPAI DE DILEG EN LA COOPERACI MUNICIPAL.
Ajuntament de Caldes de Montbui
DIAGNOSI
La cooperaci municipal que feia lAjuntament de Caldes de Montbui es treballava noms amb un nic actor: lentitat local
Caldes Solidria. Aquesta entitat havia estat molt potent durant uns anys, per darrerament li costava impulsar activitats
locals i presentar projectes de cooperaci per al desenvolupament.

PROPOSTA
Amb la crisi, les partides de cooperaci van veure disminudes les seves assignacions. La relaci amb Caldes Solidria va
ser tensa en aquest moment. La mateixa entitat va fer la proposta de crear un espai de dileg per parlar sobre Cooperaci,
Solidaritat, Pau i Drets Humans per fer ms pressi. Tamb volien condicionar lacci social municipal, perqu hi havia la
sensaci que es feia poca cosa per ajudar els ms afectats per la crisi.
La Taula va proposar crear un Consell, per el consistori va proposar una Taula. El fet que fos una Taula donava ms llibertat i obertura i impedia la polititzaci de lespai. Es van convidar totes les entitats socials del municipi com Critas, Creu
Roja, Rotary, Esglsies Evangliques, Top Manta i tamb Caldes Solidria. A les primeres sessions, es va explicar la feina
que feia la Regidoria per intentar posar-la en valor. Moltes de les entitats avalaven aquesta feina i donaven legitimitat a
algunes decisions poltiques.
Una de les demandes que hi havia era conixer lestat de la pobresa al poble. Es va encarregar a un socileg extern fer un
estudi en aquest sentit i la conclusi va ser fulminant: hi ha situacions concretes de risc, per des de lAdministraci sestan
afrontant les urgncies socials. Seguint aquesta lnia, tamb es va fer alguna sessi en qu es va explicar tota la feina que
feien els Serveis Socials Municipals per explicar totes les ajudes que soferien i la feina que feia el consistori.
Parallelament, es va crear una comissi de cooperaci que va establir quins criteris havien de tenir els projectes finanables des de lAjuntament. Aquests criteris es van portar al Fons Catal de Cooperaci perqu els converts en unes bases
per a la convocatria 2015 de projectes de cooperaci.

RESULTAT
La cooperaci local ja no noms es treballa amb aquesta entitat, sin que es debat de forma participativa a la Taula de
Cooperaci, Solidaritat, Pau i Drets Humans.

CONTACTE PER A MS INFORMACI

Isidre Pineda, regidor de Cooperaci de lAjuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 61

5. DISSENY I CONSTRUCCI DELS GEGANTS. Ajuntament de Vallromanes

DIAGNOSI
Desprs de cada festa major i, sobretot, desprs de les visites dels gegants dels pobles que ens envolten, sempre ressorgia
entre els vilatans la pregunta I Vallromanes, per qu no t gegants?
Per ning havia tingut la iniciativa dorganitzar la feinada que aix suposava.

PROPOSTA
Des del consistori es dna suport a les entitats del poble i, en aquest cas, sha impulsat una iniciativa que ha unit persones
de diversos mbits i amb un objectiu com: crear els gegants del poble i la seva colla gegantera.
La proposta no es queda aqu. Evidentment, lAjuntament pot impulsar, organitzar i dotar de recursos, per el primer de
tot s saber amb quin potencial hum es compta.
Per tant, el procs havia de comenar amb un sondeig per detectar si els vilatans volien o no entrar en aquesta aventura.
Es va preguntar a les famlies i, mitjanant lescola, es va convocar a tots els escolars a un concurs de dibuix en qu podien
dibuixar els gegants de Vallromanes.
Els dos gegants es van comenar a gestar fa gaireb dos anys, amb el concurs de dibuix Com timagines els Gegants de
Vallromanes?. Arnau Villuendas va guanyar el primer premi a la categoria de 6 a 9 anys, amb un dibuix basat en un gegant
dorigen rom.
Dins aquest procs participatiu, shan celebrat diverses activitats: la llegenda den Vallis i Sai es va presentar oficialment
durant la celebraci del Sopar de Sant Jordi, i va anar a crrec del seu creador, Sergi Santjoan; els joves actors i actrius
vallromanins van interpretar la seva histria al juny, al Casal; shan celebrat xerrades sobre la vida dels ibers i romans; sha
fet una sortida familiar als poblats ibers dAvinyonet i Calafell i un taller de capgrossos.
Des del juny, un equip dartistes i artesans professionals locals, coordinats per Ramon Pars, han treballat intensament per
donar forma als nostres gegants.
Durant lacte de presentaci de les dues figures festives, sha lliurat com a reconeixement un gravat sobre en Vallis i Sai
als participants en la creaci i construcci dels gegants: Arnau Villuendas, Josep Bofill, Carme Albaigs, Vernica Dam de
Nogales, Pilar Masip, Pilar Coloma, Michele Leblanc, Vicen Layunta, Joan Ramon Mim, Juanjo Castillo, Raquel valos,
Sergi Santjoan, Ramon Pars i Ester Vallverd.
Per la seva banda, els Armats de Martorelles han lliurat a lAjuntament un ornament commemoratiu de lesdeveniment.
Parallelament a la construcci fsica dels gegants, sha constitut lentitat necessria perqu tot sigui possible: la Colla
Gegantera.

RESULTAT
Amb la participaci, lesfor i lofici de molts vallromanins, Vallromanes ja t els seus gegants, colla gegantera i un grup que
sest formant per acompanyar amb les gralles.
Ha estat una tasca conjunta impulsada, seguida i promoguda des de lAjuntament que ha mogut moltes persones i ha creat
una activitat duni entre els vilatans.
La valoraci s molt positiva.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
David Ricart, alcalde de Vallromanes

62

PROGRAMA MARC