LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

ESTUDI DE L’AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L’AIRE ALS
MUNICIPIS DE CONSTANTÍ, EL MORELL, PERAFORT-PUIGDELFÍ I
VILALLONGA DEL CAMP

Entitats : AJUNTAMENTS DE CONSTANTI, EL
PERAFORT-PUIGDELFÍ I VILALLONGA DEL CAMP

MORELL,

BARCELONA DESEMBRE 2012-MAIG 2014

0

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

1. INTRODUCCIÓ
A sol.licitud dels Ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort i Vilallonga del
Camp s’ha realitzat el desenvolupament del projecte d’avaluació real de la
qualitat de l’aire en els seus termes municipals segons el conveni de col.laboració
subscrit amb data del 18 de juny de 2012.
2. OBJECTIUS DEL PROJECTE
L’objectiu principal del projecte, ha estat la determinació de la situació real de la
qualitat de l’aire en els municipis signants del conveni de col.laboració establert
amb el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat
Politècnica de Catalunya. En el procés seguit, previ a l’encàrrec per part dels
Ajuntaments Constantí, El Morell, Perafort i Vilallonga del Camp l LCMA, han
participat dues entitats representants d’una part de la societat civil : GEPEC
mitjançant la realització conjunta amb el LCMA d’un estudi de demostració de les
tècniques desenvolupades pel LCMA aplicades a diferents àrees del Camp de
Tarragona (març-setembre de 2010) i CELNET entitat que junt amb LA
CANONJA 3 van donar suport a l’estudi encarregat per GEPEC i que ha
contribuït de forma significativa a la signatura del conveni signat pels ajuntaments
esmentats. CELNET ha participat posteriorment en diferents fases del projecte
(control social i control químic) i a la difusió, junt amb les alcaldies dels diferents
municipis, dels resultats.
3. DISSENY DEL PROJECTE D’ESTUDI DE LA QUALITAT DE L’AIRE
Per assolir la valoració de la qualitat de l’aire en els diferents municipis s’han
utilitzat tècniques de control social, químic i de modelització numèrica
desenvolupades pel LCMA i validades mitjançant l’aplicació a escala real
(estudis de qualitat de l’aire en els municipis de Montmeló, Montornès del Vallés,
Terrassa, Banyoles, Benicarló,..), impactes d’activitats de deposició de residus,
plantes de combustió de biomassa, plantes de tractament de residus,...) i estudis
per a persones afectades per sensibilitat química múltiple (SQM), emissions de
materials i emissions biogèniques. Els resultats de l’aplicació d’aquestes
tecnologies (veure l’apartat Referències) han estat els següents :
-

Determinació de l’origen d’episodis d’olor i contaminació mitjançant control
social
Determinació de l’origen d’episodis d’olor i contaminació mitjançant el càlcul
de retrotrajectòries (modelització numèrica)
Elaboració de la base de dades de focus emissors segons els expedients
d’activitats i els controls reglamentaris
Elaboració de la base de dades de compostos identificats a les emissions
procedents dels controls reglamentaris
Elaboració de la base de dades dels valors d’immissió de l`àrea d’estudi
procedents de la xarxa
Determinació dels mapes de predicció d’impactes
1

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

4. BASES DE DADES
Les bases de dades elaborades al projecte d’avaluació de la qualitat de l’aire han
aportat la següent informació :
-

S’han registrat uns 70 focus emissors a l’atmosfera existents al Polígon Nord,
Polígon de Constantí, Riu Clar I Vilallonga del Camp mitjançant la consulta
dels expedients d’activitats. A partir de la consulta als expedients públics
facilitats per la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia
Generalitat de Catalunya s’ha elaborat un registre dels tancs
d’emmagatzematge i finalment mitjançant els informes dels controls
reglamentaris realitzats per les Entitats d’Inspecció i Control (EIC) la
confirmació de la molt baixa identificació dels compostos orgànics volàtils
emessos, i solament quan es controlen es fa mitjançant valors globals
(carboni orgànic total). Aquest fet és important, i sobretot a la zona d’estudi, ja
que determina el baix coneixement dels compostos emesos impedint la
valoració de l’existència o no de compostos amb potencials efectes sobre la
salut.

-

S’ha estudiat també el nivell de control procedent de la xarxa automàtica i
manual de vigilància de la qualitat de l’aire (XVPCA). D’aquest anàlisi es
conclou que els únics compostos orgànics volàtils e hidrocarburs aromàtics
políciclics solament es centren en el benzè i el benzo[a]pirè corresponents a
les seves específiques directives europees. Donada la complexitat de les
emissions existents a l’àrea d’estudi, el control en dos punts del territori de
solament dos compostos resulta del tot insuficient. Sobre aquest nivell de
control cal afegir que les dades de les concentracions a l’aire d’aquests dos
compostos (publicades regularment) s’han reduït de forma significativa en
aquest darrer any 2014.

5. REGISTRE D’EPISODIS D’OLOR I CONTAMINACIÓ
Mitjançant el registre d’episodis (data, hora i punt de detecció) s’han elaborat les
roses d’episodis mensuals a partir de les dades meteorològiques existents durant
la detecció dels episodis. L’aplicació de la modelització numèrica i com a resultat
els càlculs de les retrotrajectòries ha permès determinar l’origen dels episodis.
Si prenem com exemple el municipi d’El Morell (municipi amb un registre
continuat dels episodis a diferència de la resta amb molta més baixa participació),
podem observar a la figura 1 l’evolució del nombre d’episodis segons l’escala
d’intensitat d’olor (1-5 : absència d’olor a olor molt forta). Des de juliol de 2010
(període d’inici de registre d’episodis) fins al març de 2014 el nombre d’episodis
ha sofert una important reducció :
-

ANY 2011 : 511 EPISODIS
ANY 2012 : 238 EPISODIS
ANY 2013 : 161 EPISODIS
2

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 1. Evolució del nombre d’episodis de contaminació a El Morell

Les dades procedents del control social s’han validat mitjançant l’elaboració de les
roses d’episodis (direccions de procedència dels episodis). A les figures 2 i 3 es pot
observar la seva correlació amb les direccions d’impacte de les emissions
procedents del polígon Nord.

Polígon Nord

GENER
Figura 2. Correlació de les direccions de l’origen d’episodis
amb les direccions d’impacte de les emissions
del polígon Nord establertes per modelització numèrica

3

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Polígon Nord

ABRIL
Figura 3. Correlació de les direccions de l’origen d’episodis
amb les direccions d’impacte de les emissions
del polígon Nord establertes per modelització numèrica

6. DETERMINACIÓ DE L’ORIGEN D’EPISODIS DE CONTAMINACIÓ
Per la determinació molt més precisa de l’origen de compostos de contaminació
s’han calculat les retrotrajectòries (càlcul de la massa d’aire existent a la data,
hora i punt de detecció i la seva procedència a temps anterior) de 770 episodis
(364 d’intensitat 2; 406 d’intensitat 3 a 5 d’una escala de 1 a 5)
A les taules 1 i 2 es poden veure com exemple els principals percentatges
d’orígens dels episodis registrats a El Morell i Constantí.
Taula 1. Percentatges orígens episodis de contaminació a El Morell
ANY

2011

2012

2013

EPISODIS

EPIS 2-5

EPIS 2-5

EPIS 2-5

Refineria
Petroquímica
Polígon Constantí
Activitats nord El Morell

36,9
50,0
0,8
6,0

20,9
57,1
3,3
4,4

16,6
47,2
5,0
11,9

POLIGON NORD

86,9

78,0

63,8

4

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Taula 2. Percentatges orígens episodis de contaminació a Constantí

EPISODIS
POLIGON NORD
POLÍGON CONSTANTÍ
POLÍGON RIU CLAR

2013
EPIS 2-5
53,4
26,6
20,0

. El model utilitzat pel càlcul de les retrotrajectòries ha estat el següent:

Model TAPM (The Atmospheric Pollution Model, CSIRO, Austràlia)
amb resolució de les equacions fonamentals fluido-dinàmiques de
transport per predir la meteorologia i la concentració de contaminants
per aplicacions d’estudi i control de la qualitat de l’aire. TAPM
consisteix en components acoblats de pronòstic meteorològic i
components de concentració de contaminants, eliminant la necessitat
de tenir observacions meteorològiques de superfície de la zona
d’estudi. El model prediu els fluxos importants per la contaminació a
escala local, com les brises marines i els fluxos induïts pel terreny,
partint de dades meteorològiques produïdes per anàlisis sinòptics.
La component meteorològica de TAPM és un model d’equacions
diferencials per a flux incompressible, no hidrostàtic, que segueix les
corbes de nivell del terreny per a simulacions tridimensionals. El
model resol les equacions vectorials de moment per a la component
horitzontal de vents, l’equació de continuïtat per a la component
vertical, i les equacions escalars per a la temperatura potencial virtual
i la humitat específica de vapor d’aigua, en forma de núvols i aigua de
pluja.

A les figures 4-10 es poden observar diferents retrotrajectòries amb orígens a
diferents activitats :

Figura 4. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord (episodi registrat
a Constantí)

5

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 5. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Constantí (episodi registrat
a El Morell)

Figura 6. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord-Refinería (episodi registrat
a El Morell)

6

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 7. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Vilallonga del Camp
(episodi registrat a El Morell)

Figura 8. Retrotrajectòria amb origen al polígon Nord-Petroquímica
(episodi registrat a El Morell)

7

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 9. Retrotrajectòria amb origen al polígon de Constantí
(episodi registrat a Sant Salvador)

Figura 10. Retrotrajectòria amb origen al polígon Riu Clar
(episodi registrat a Sant Salvador)

8

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
A la figura 11 s’observen els percentatges origen de les retrotrajectòries calculades
per als diferents episodis registrats a El Morell i Constantí.

Figura 11. Percentatges retrotrajectòries d’episodis registrats a El Morell i Constantí

Figura 12. Percentatges retrotrajectòries d’episodis registrats a Vilallonga del Camp i
Catllar

9

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
7. PROGRAMA DE CONTROL QUÍMIC

A part de conèixer l’origen dels episodis de contaminació, l’altre objectiu a assolir
pel que fa a la valoració de la qualitat de l’aire, és el control dels nivells de
concentració de contaminants a les àrees urbanes. Per la caracterització de
l’impacte de les emissions (nivells d’immissió), s’ha dissenyat un programa de
control fonamentat en les següents consideracions :
-

-

-

-

El programa de control químic ha de servir per controlar l’impacte, no
solament d’olors, sino en els períodes amb o sense detecció d’olors. El control
s’ha programat per a períodes de 24 hores (períodes on a nivell internacional
disposem de criteris de qualitat)
El programa de control químic s’ha de realitzar en els períodes de màxim i
mínim impacte de les potencials fonts emissores. En aquest sentit s’han
el.laborat els mapes de predicció d’impactes mitjançant modelització numèrica
per determinar els períodes de l’any (períodes mensuals) on les activitats
tenen el màxim i mínim impacte sobre les àrees urbanes dels 4 municipis.
D’aquesta manera s’obtè el rang de concentracions que està sotmesa l’àrea
urbana.
El programa de control s’ha dirigit a la determinació de les concentracions de
compostos orgànics volàtils (COV), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i
a PM10 contaminants amb nul o molt baix nivell de control i molt importants a
l’hora de valorar l’impacte de les activitats existents al Camp de Tarragona.
El programa basat en períodes de màxim i mínim impacte aconsegueix una
important reducció de la despesa de control i en aquest cas als eraris públics
corresponents als diferents municipis.

Els períodes de control químic realitzats es poden veure a la figura 13.

  Control COV

Control PM10+HAP 

Figura 13. Punts i períodes de control químic

10

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COVS, HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS I PM10

Figura 14. Famílies químiques de COV i nombre total detectats en els controls de 24 hores

11

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE

(MUNICIPI DE CONSTANTÍ)

Figura 15. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Constantí (Controls de 24 hores)

12

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI DE CONSTANTÍ). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES
ACTIVITATS EMISSORES

Figura 16. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Constantí (Controls de 24 hores)

13

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE

(MUNICIPI D’EL MORELL)

Figura 17. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)

14

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI D’EL MORELL). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES
ACTIVITATS EMISSORES

Figura 18. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a El Morell (Controls de 24 hores)

15

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE
PUIGDELFÍ)

(MUNICIPI DE PERAFORT-

Figura 19. Nivells de concentració de contaminants (COV) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelfí (Controls de 24 hores)

16

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ PM10 (MUNICIPI DE PERAFORT-PUIGDELFI). CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE
DE LES ACTIVITATS EMISSORES

Figura 20. Nivells de concentració de contaminants (PM10) que superen criteris de qualitat a Perafort-Puigdelfí(Controls de 24 hores)

17

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ DE COV QUE SUPEREN CRITERIS DE QUALITAT DE L’AIRE
CAMP)

(MUNICIPI DE VILALLONGA DEL

Figura 21. Nivells de concentració de contaminants (COV, PM10) que superen criteris de qualitat a Vilallonga del Camp (Controls de 24 hores)

18

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
CORRELACIONS AMB LES DIRECCIONS D’IMPACTE DE LES ACTIVITATS EMISSORES (VILALLONGA DEL CAMP)

Figura 22. Correlacions dels nivells de concentració de TCOV i PM10 (Controls de 24 hores) amb les direccions d’impacte de fonts emissores

19

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS (HAP) : Benzo[a]pirè

Figura 23. Comparativa dels nivells de benzo[a]pirè amb el criteri de qualitat del RD 102/211( 1 ng/m3)

20

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
NIVELLS DE CONCENTRACIÓ HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS (HAP) : Compostos de control recomanat

Figura 24. Nivells d’immissió de HAP recomanats en el RD 102/2011 en els diferents municipis

21

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
8. MAPES D’IMPACTES DE LES EMISSIONS DIFUSES PROCEDENTS DEL POLÍGON NORD

Figura 25. Mapa d’impacte de les emissions difuses procedents del sector de la refineria de petroli

22

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 26. Mapa d’impacte de les emissions difuses procedents del sector petroquímic

23

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
9. MAPES DE PREDICCIÓ D’IMPACTES. EINA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

Figura 27. Mapa de predicció d’impactes de Constantí. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori

24

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 28. Mapa de predicció d’impactes d’El Morell. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori

25

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 29. Mapa de predicció d’impactes de Perafort. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori

26

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

Figura 30. Mapa de predicció d’impactes de Vilallonga del Camp. Impacte de les activitats segons el punt d’instal.lació en el territori

27

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
10. CONCLUSIONS
Les conclusions que es deriven dels diferents resultats obtinguts són les
següents :
a) L’aplicació de les tècniques de control social, control químic i modelització
numèrica desenvolupades pel LCMA permeten el següent :
 Determinar els orígens dels episodis
 Determinar els nivells de concentració d’un ampli espectre de
compostos orgànics volàtils
 Caracteritzar els episodis d’olor-contaminació
Com es mostra a l’exemple del control d’episodis amb la utilització simultània
del control social (dades de registre d’episodis : data, hora i punt de detecció),
control químic (valors de concentració de 1,2 butadiè que superen més de 10
vegades els criteris de qualitat de l’aire internacionals) i la modelització
numèrica amb l’entrecreuament de les retrotrajectòries certificant l’origen dels
episodis (les retrotrajectòries s’entrecreuen on està situada una planta de
fabricació del 1,3 butadiè) permeten l’avaluació precisa de quant i d’on bé
l’emissió.

Figura 31. Retrotrajectòries d’un episodi registrat en dos punts d’El Morell. Ambdues
indiquen el mateix origen de l’episodi. Les retrotrajectòries confirmen els
nivells de concentració d’1,3 butadié registrats en el control químic

28

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
 Generar eines de planificació territorial : mapes de predicció d’impactes
(On situar una activitat emisora en el territori amb el mínim impacte
sobre l’àrea urbana)
 Avaluar la qualitat de l’aire mitjançant criteris internacionals
b) El desenvolupament de l’estudi a generat les següents bases de dades :
 Base de dades de compostos detectats (200 COV+HAP)
 Base de dades d’origens d’episodis ( 770 retrotrajectòries)
 Mapes de predicció d’impacte específics de cada municipi per
situar en el territori futures activitats emissores que generin el
mími impacte sobre l’àrea urbana
 Base de dades meteorològica (dades meteo de cel.les de
300x300m de tot el camp de Tarragona)
 Mapes d’impacte d’emissions difuses
c) En referència al nombre d’episodis i el seu origen, l’evolució prenent com a
referència els registrats a El Morell, ha estat la següent :
 Des de l’any 2011 (Referència El Morell) s’observa un descens
progressiu del nombre d’episodis d’olor-contaminació :
Any 2011 : 522 episodis d’intensitat 2-5 23 (2) 16(3) 4 (4-5)
Any 2012 : 232 episodis d’intensitat 2-5 11 (2)
7(3) 2,5 (4-5)
Any 2013 : 161 episodis d’intensitat 2-5 9 (2)
3(3) 1,5 (4-5)
Any 2014 : 18* episodis d’intensitat 2-5 5 (2) 0,3 (3) 0,3 (4-5)
(*) Gener-Març
 Des de l’any 2011 s’observa un descens progressiu del percentatge
d’episodis procedents del polígon Nord (emissions refineria)
(Referència : El Morell)
Any 2011 : REFINERIA : 36,9 %
Any 2012 : REFINERIA : 20,9 %
Any 2013 : REFINERIA : 16,6 %

PETROQUÍMICA : 50,0 %
PETROQUÍMICA : 57,1 %
PETROQUÍMICA : 47,2 %

PN : 86,9 %
PN : 78,0 %
PN : 63,8 %

 L’any 2013 a Constantí la principal font origen d’episodis ha estat :
Polígon Nord : 57,9 % ; Polígon Riu Clar : 26,3 % ; Polígon Constantí :
15,8 %
 L’any 2013 a Vilallonga del Camp la principal font origen han estat les
activitats instal.lades en el sector N-NE de Vilallonga (intensitat 4-5)
d) L’anàlisi del nivell de control procedent de la xarxa XVPCA i dels controls
reglamentaris de les entitats d’inspecció i controls sobre els focus emissors,
aporta la següent informació :

29

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
 Els controls de la xarxa manual XVPCA indiquen un descens en el
nombre de superacions de la fase particulada a Constantí (11)2011,
(*) Octubre 2013
(17)2012, (2) 2013*
Al 2013 no hi ha registre de dades de benzè a les estacions de
Constantí des d’el gener fins al novembre i a Perafort des de el març
de 2013.
A maig de 2014 no hi han registres de HAP; PM10 , PM2,5 , BaP, metalls
des d’octubre de 2013
 L’inventari de focus emissors (71 focus) solament detecta als controls
reglamentaris la identificació de 6 compostos (benzè, estirè,
acrilonitril, etilbenzè, feniletanol, òxids de propilè) en 5 focus emissors.
La resta s’avalua amb valors globals (COV, COT)
La informació que es disposa de les emissions es deficient degut a la
no identificació dels compostos emesos fet que dificulta el control de
seu impacte
e) El programa de control químic fonamentat en control de 24 hores (no
solament en episodis d’olor) ha detectat superacions de criteris de qualitat de
diferents contaminants en els diferents municipis :
En els períodes de major impacte de les fonts emissores s’han detectat les
següents superacions de criteris de qualitat :
MUNICIPI
CONSTANTÍ

CONTAMINANT Nº SUP VMÀX (mg/Nm3) (% CONTROLS)
1,3-butadiè
benzè
PM10
Benzo[a]pirè
TCOV

EL MORELL

1,3-butadiè
PM10
TCOV

2

27

4

12

18

36

1

64

4

1
15

1,14(*)
515

4
30

4

121

8

3
13

83
404

12
26

PERAFORT

1,3-butadiè
TCOV

6
9

123
486

24
36

PUIGDELFÍ

1,3-butadiè
àcid acètic

5
3

125
70

20
12

VILALLONGA

TCOV
PM10
TCOV

21
1
13

1378
89
486

84
5
26

DEL CAMP

PM10

3

81

12

30

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
 Els nivells de hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo[a]pirè+19 HAP)
no superen el criteri de qualitat del Reial Decret 102/2011
S’observen valors diaris superiors al criteri anual
 Els nivells de concentració de contaminants que superen criteris de
qualitat presenten correlacions importants amb els sectors de
direcció del vent procedents dels diferents polígons industrials :
Polígon Nord : TCOV, benzè, 1,3-butadiè (Constantí)
TCOV, PM10, 1,3-butadiè, benzè (El Morell)
TCOV, PM10, 1,3-butadiè (Puigdelfí)
PM10 (Vilallonga del Camp)
Polígon Nord (Petroquímica) : 1,3-butadiè (EL Morell,Puigdelfí)
Àcid acètic (Puigdelfí)
Polígon Nord (Refineria) : TCOV, 1,3-butadiè (Puigdelfí)
TCOV (Perafort,Puigdelfí)
Polígon Constantí : PM10 (Constantí)
Polígon Riu Clar : TCOV,PM10 (Constantí)
Activitats N-NE Vilallonga del Camp : TCOV (Vilallonga del Camp)

f) Les conclusions anteriors evidencien pel que fa al control de la qualitat de
l’aire a les àrees urbanes el següent :
 Actualment es disposen de tècniques per avaluar la qualitat de l’aire en
les àrees urbanes permetent determinar l’origen dels episodis, la
identificació dels compostos generadors dels episodis, els nivells
d’immissió (24 hores) d’un ampli espectre de compostos i generar
eines de planificació territorial aplicant el principi de prevenció situant
les noves activitats en punts del territori que generin un mínim impacte
sobre les àrees urbanes.
 És necessari una xarxa de control específica per a àrees amb una alta
presència d’activitats emissores, incrementant el control dels
contaminants primaris amb aquells específics (compostos amb
potencials efectes sobre la salut) de les emissions de les activitats
existents.
 És necessari disposar de la identificació dels compostos emissors i la
seva quantificació individual evitant valoracions globals. Cal adoptar
nivells legislatius de criteris de qualitat de l’aire d’emissions a
l’atmosfera com l’existents a la majoria de països de la UE.
 La absència d’episodis d’olor no és sinònim de que no hi hagin
compostos que superin criteris de qualitat. Compostos tòxics o
carcinogens tenen llindars d’olor molt superiors als nivells de qualitat
31

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
(1, 3 butadiè : llindar d’olor : 220 g/Nm3 – Criteri de qualitat : 10
g/Nm3)
 Cal disposar a nivell d’Administració Local de mitjans per obtenir un
control continuat dels impactes de les activitats amb la finalitat de ferles compatibles de forma progresiva amb les àrees habitades. En
aquest sentit s’han proposat programes de control específics per
cadascun dels municipis participants a l’estudi.
 Les tècniques i els programes de control proposats son extensibles i
aplicables a qualsevol àrea habitada del territori.

REFERÈNCIES







Ribes, A., Carrera, G., Gallego, E., Roca, F.J., Berenguer, M.J., Guardino, X.,
“Development and validation of a method for air quality and nuisance odors
monitoring of volatile organic compounds using multisorbent adsorption and GC/MS
thermal desorption system”, Journal of Chromatography A, 1140, pp. 44-55 (2007)
Gallego,E, Roca F.J, Perales, J.F., Ribes, A., Carrera, G, Guardino, X., Berenguer,
M.J., “Isocyanatocyclohexane and isothiocyanaotcyclohexane levels in urban and
industrial areas and possible emission related activities”, Atmospheric Environment,
41, 8228-8240 (2007)
Roca, J.F., Perales, J.F., Gallego, E., “Participació ciutadana en processos de
control per la millora de la qualitat de l’aire”, Recull de ponències B-37084-2007, I
Congrés UPC Sostenibilitat 2015, Juliol , Barcelona, 2007
Gallego, E., Perales, F.J., Roca, F.J., Guardino, X., Berenguer, M.J., “VOC and PAH
emissions from creosote-treated wood in a field storage àrea”, Science of Total
Environment, 402, 130-138(2008)
Gallego, E., Roca, F.J., Guardino, X., Rosell, M.G., “Indoor and outdoor BTX levels in
Barcelona city metropolitan àrea and Catalan rural areas, Journal of Environmental
Sciences, 20, 1063-1069 (2008)
Gallego, E., Alarcon, M., Roca, F.J., Perales, J.F., Soriano, C, Guardino, X.,
“Identification of the origin of odour episodes through social participation, chemical
control (DT-GC/MS) and numerical modelling”, Atmospheric Environment,42, 81508160 (2008)
Gallego, E., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X., “Simultaneous evaluation of odor
episodes and air quality. Methodology to identify air pollutants and their origin
combining chemical analysis (TD-GC/MS), social participation and mathematical
simulations techniques“ Air Quality in the 21 st Century, pp. 139-209, ISBN 978-160456-793-9 Nova Science Publishers, NY, (2008)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Berenguer, M.J., “Determining
indoor air quality and identifying the origin of odour episodes in indoor environments,
Journal Environmental Sciences, 21, pp.333-339 (2009)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., “Use of sorbents in air quality
control systems”, Sorbents : Properties, Materials and Applications”,pp. 71-108,
ISBN 978-1-60741-851-1 NovaPublishers, NY (2009)
Perales, J.F, Roca, F.J., Gallego, E., “Elaboració de mapes de predicció d’impactes
aplicats al disseny de xarxes de control i planificació territorial”, II Congrés UPC
Sostenible 2015, Juliol, Barcelona (2009)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,”Comparative of the adsorption
performance of a multi-sorbent bed (Carbotrap, Carbopack X, Carboxen 569) and a

32

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH



Tenax TA adsorbent tube for the analysis of volatile organic compounds”, Talanta,
pp. 916-924 (2010)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,” Assessment of chemical hazards in
sick building syndrome situations. Determination of concentrations and origin of
VOCS in indoor air environments by dynamic sampling and TD-GC/MS analysis”,
Springer, ISBN 978-3-642-17918-1p. 289-334, (2011)
Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,” Evaluation of the effect of different
sampling time periods and ambient air concentrations in the performance of the
Radiello® diffusive sampler for the analysis of VOCS through TD-GC/MS, Journal Air
Monitoring, 13, p. 2612-2622 (2011)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X.,” Comparative study of the
adsorption performance of an active multi-sorbent bed tube (Carbotrap, Carbopack X,
Carboxen 569) and a Radiello® diffusive sampler for the analysis of VOCS”, Talanta,
85, p.662-672 (2011)
Roca, F.J., Gallego, E., Perales, Guardino, X. “Odour control in urban areas
originated from multiples focuses. Identification of potencially toxics compounds”
Advances in Environmental Research, ISBN 978-1-61942-785-3, ISN 2158-5717,
NovaPublishers, p. 261-288 NY (2011)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., “Simultaneous evaluation of
odour episodes and air quality in urban areas by multi-sorbent sampling and TDGC/MS analysis”, Supelco Report 29.3, p.3-5 (2011)
Gallego, E., Gelabert, A., Roca, F.J.,Perales, J.F., Guardino, X.,” Identification of
volatile orgànic compounds (VOC) emitted from three European orchid species with
different pollination strategies: two deceptive orchids (Himantoglossum robertianum
and Ophrys apifera) and a rewarding orchid (Gymnadenia conopsea)”, Journal of
Biodiversity and Environmental Sciences (JBES), Vol 2, Nº 5, p.18-29,
http://www.innspub.net (2012)
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Sánchez, G., Esplugas, P., “Characterization and
determination of the odorous charge in the indoor air of a waste treatment facility
through the evaluation of volatile organic compounds (VOC) using TD-GC/MS”,
Waste Management, 32, p. 2469-2481, Julio 2012-11-26
http://dx.doi.org/10.1016/j.wasman.2012.07.010
Gallego, E., Roca, F.J., Sánchez, G., Esplugas, P.,”Determinación de compuestos
orgánicos volátiles en el ambiente interior de una planta de tratamiento biológico y su
contribución al olor”, Residuos, 129, p. 14-19, Junio 2012
Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X.,” Experimental evaluation of VOC
removal efficiency of a coconut shell activated carbon filter for indoor air quality
enhancement”, , Building and Environment, 67, p.14-25, (2013) DOI:
10.1016/j.buildenv.2013.05.003
Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, “Calidad del aire interior.
Contaminantes orgánicos volátiles, olores y confort”, Nota Técnica de Prevención
(NTP) Nº 972, p. 1-6, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2013)
NIPO : 272-13-036-3
Gallego, E., Roca, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, “Compuestos orgánicos volátiles:
Determinación ambiental mediante captación en tubos multilecho y análisis DT-CGEM” Notas Técnicas de Prevención (NTP), Nº 978, p. 1-6, Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo (Accepted 2013)
Gallego, E., Roca, J.F., Perales, J.F., Guardino, X., Rosell, MªG, Trillo, X.,“Calidad
del aire interior: filtros de carbón activo para su mejora”, Notas Técnicas de
Prevención (NTP) Nº 989, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo,
NIPO: 272-13-036-3 (2013)
Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Guardino, X.,” Surface emission of volatile
organic compounds (VOC) from a closed industrial waste landfill”, Science of the

33

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH
Total Environment, 470-471, p. 587-599 (2013)
http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2013.09.105

Gallego, E., Perales, J.F., Roca, F.J., Sánchez, G., “Reducing the indoor odorous
charge in waste treatment facilities”, International Journal of Waste Resources,
4:136, DOI: 10.4172/2252-5211.1000136 (2014)
Gallego, Roca, F.J., Guardino, X, Gadea, E., “Unidades de olor: evaluación de la
molestia en ambientes industriales” Notas Técnicas de Prevención (NTP), Nº1102,
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (2014)

34

LABORATORI DEL CENTRE DE MEDI AMBIENT
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
BARCELONATECH

35

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful