Está en la página 1de 3

LAURA LAURA TARRAGONA

Laura i Laura són dues noies ucraïneses. Desgraciadament hom sap quins
negocis hi ha entre est i oest en aquesta Europa actual. Les dos “eles” són pols
oposats, suposadament, però no es pot apreciar compartint una trista hora amb
elles en un motel. Compartint aquesta hora no ens dóna per a més que per a
trempar, suar i ejecular.

Les dues van ser traficades per Bukakescu, un antipàtic, repugnantment viciós,
empresari ucraïnès que el seu negoci no el donava suficient capital per a residir
a Marbella, però que amb el negoci del tràfic de meuques sí que va arribar a
conseguir aquesta inusual fita.

Jo les vaig conèixer una nit etílica en el banc brut d’una parada d’autocar prop
del polígon industrial de Constantí. Aquella nit estava passat de voltes i vaig
baixar del cotxe a vomitar. Mentre em rentava la boca amb l’aigua d’una
ampolla que vaig treure del cotxe, glopejant-la i escopint-la, elles van apropar-
se. Puc jurar que no veia gaire, però no vaig tardar gaire a despertar.

-Hola muchacho, entraremos a tu coche, ¿quieres?

-Hmm. No tengo demasiado dinero –vaig proclamar mentre s’evaporaven les


gotes d’aigua que tenia amarades al rostre-.

-Gástate todos tu ahorros, valdrá la pena. A partir de hoy no conocerás nadie


que nos llegue a la suela de los zapatos –va delectar-me la prostituta B-.

-Si alguien llegase a la cima de vuestros tacones, ese sería ejemplar.

-Estás triste, sólo nosotras podemos templar tu fogosidad. –digué la puta A-.

-Subid, iremos detrás del almacén donde trabajo, está a un par de km.

Al portar-les, als seients del darrere, no paraven de planejar alguna cosa que
m’inquietava. No vaig atrevir-me a preguntar què deien, però sí que comptessin
amb mi per a parlar.
-Estamos hablando sobre asuntos privados –va dir la puta A-.

-Por lo tanto también te incumben a ti –va sorprendre’m la B-.

-¿Y porqué debería ocuparme yo de vuestros problemas?

-Tiempo al tiempo –van dir les dues putes alhora, la A a destemps-.

-Espera a que lleguemos dónde tú quieras, hagamos lo que tu pidas por


habernos pagado y te lo explicamos.

Estava confús, ¿què han de voler dues prostitutes ucraïneses d’un borratxo, a
aquestes hores de la matinada, que no sigui aprofitar-se de la situació d’alguna
manera cruel, com vindria a ser buidar-me la butxaca i emportar-se el cotxe?
Però m'havia de tranquilitzar, jo ja he viscut moltíssimes situacions semblants.

Vam situar-nos al darrere del magatzem, en un racó molt fosc. Un trist fanal
amb dos llums il·luminava 10m de vorera a la llunyania. La noctàmbula A va
procedir a despullar-se mentre la B i jo negociàvem el preu.

-Sólo 30€ y te hacemos eyecular.

-Me parece apropiado. Estoy deseoso de hacerlo.

-Supongo que también querrás hacernos hacer lo mismo.

-Primero voy yo.

Vaig intentar el que em van demanar però em sembla que la meva malaptesa, o
alcoholisme, va impedir que gaudissin el que es mereixien. Primer vaig
intentar-ho amb la A, doncs va ser la primera que es va prestar, però ni ella ni la
segona van gemegar de plaer, però, obviament, tampoc de dolor.

Una vegada la breu inserció va acabar com estava previst, elles no van sortir del
cotxe, es presentaren i em van voler acompanyar a casa. Segons em va dir la
Laura A, tenien un pla que m’incloïa.

-Verás, una vez que los fluídos ya se han secado podemos hablar seriamente –
Va dir-me Laura A-.

-Se nota el tono de seriedad. De hecho, se refleja en tu mirada –Balbucejà entre


un somriure tímit Laura B-.
Va haver-hi una breu aparició del silenci. Que va acabar amb un fort riure de
Laura B.

-No he entendido muy bien lo que acabas de decir ni porqué te has reído. No le
daré la menor importancia –vaig protestar-. Bien, ¿qué es, de una vez, eso?

-¿Qué? –Preguntaren ambdues alhora-.

-Pues lo que teníais que decirme, no sé. Eso. A caso lo tendré que adivinar. Nos
conocemos de no hace mucho y no hemos compartido conversaciones decentes
aún.

-Pues, como bien sabrás, no somos prostitutas por interés. ¿Se nota verdad? –
Balbucejà novament Laura B-.

-Entiendo, pero vocaliza un poco más. Por favor –vaig contestar-.

-Queremos escapar de esta industria. Que, a su vez, la podríamos comparar con


la industria de lavadoras que se fabrican para lavar eso más sucio del mundo,
sin que nadie les pregunte (a las lavadoras) por quién quieren ser fabricadas,
para quién y qué detergente usar –procedí Laura B-.

-Ya veo. Pues lo vamos a tener complicado. Sabes, me parece muy extraño
hablar con prostitutas que saben de metáforas y mierdas parecidas.

-Somos un elemento de ficción de algun artista demente –Laura B sempre


portant la iniciativa-. Una persona como tú no tendrá otra cosa que hacer en este
triste mundo que drogar, pervertir, desgastar y una larga lista de etcéteras su
cuerpo. Solo te pedimos que huyas con nosotras y lleguemos juntos a buen
puerto. Prometemos –diguè en nom de les dues-, llenarte sexualmente y
compartir dolor contigo, pues no hay mal peor que estar encadenado a una
industria que es regida por dinero negro.

Vaig sortir del cotxe a vomitar altre vegada mentres elles seguient explicant
alguna tonteria que semblava no tenir gaire importància.

También podría gustarte