Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Laura i Laura són dues noies ucraïneses. Desgraciadament hom sap quins
negocis hi ha entre est i oest en aquesta Europa actual. Les dos “eles” són pols
oposats, suposadament, però no es pot apreciar compartint una trista hora amb
elles en un motel. Compartint aquesta hora no ens dóna per a més que per a
trempar, suar i ejecular.
Les dues van ser traficades per Bukakescu, un antipàtic, repugnantment viciós,
empresari ucraïnès que el seu negoci no el donava suficient capital per a residir
a Marbella, però que amb el negoci del tràfic de meuques sí que va arribar a
conseguir aquesta inusual fita.
Jo les vaig conèixer una nit etílica en el banc brut d’una parada d’autocar prop
del polígon industrial de Constantí. Aquella nit estava passat de voltes i vaig
baixar del cotxe a vomitar. Mentre em rentava la boca amb l’aigua d’una
ampolla que vaig treure del cotxe, glopejant-la i escopint-la, elles van apropar-
se. Puc jurar que no veia gaire, però no vaig tardar gaire a despertar.
-Estás triste, sólo nosotras podemos templar tu fogosidad. –digué la puta A-.
-Subid, iremos detrás del almacén donde trabajo, está a un par de km.
Al portar-les, als seients del darrere, no paraven de planejar alguna cosa que
m’inquietava. No vaig atrevir-me a preguntar què deien, però sí que comptessin
amb mi per a parlar.
-Estamos hablando sobre asuntos privados –va dir la puta A-.
Estava confús, ¿què han de voler dues prostitutes ucraïneses d’un borratxo, a
aquestes hores de la matinada, que no sigui aprofitar-se de la situació d’alguna
manera cruel, com vindria a ser buidar-me la butxaca i emportar-se el cotxe?
Però m'havia de tranquilitzar, jo ja he viscut moltíssimes situacions semblants.
Vam situar-nos al darrere del magatzem, en un racó molt fosc. Un trist fanal
amb dos llums il·luminava 10m de vorera a la llunyania. La noctàmbula A va
procedir a despullar-se mentre la B i jo negociàvem el preu.
Vaig intentar el que em van demanar però em sembla que la meva malaptesa, o
alcoholisme, va impedir que gaudissin el que es mereixien. Primer vaig
intentar-ho amb la A, doncs va ser la primera que es va prestar, però ni ella ni la
segona van gemegar de plaer, però, obviament, tampoc de dolor.
Una vegada la breu inserció va acabar com estava previst, elles no van sortir del
cotxe, es presentaren i em van voler acompanyar a casa. Segons em va dir la
Laura A, tenien un pla que m’incloïa.
-Verás, una vez que los fluídos ya se han secado podemos hablar seriamente –
Va dir-me Laura A-.
-No he entendido muy bien lo que acabas de decir ni porqué te has reído. No le
daré la menor importancia –vaig protestar-. Bien, ¿qué es, de una vez, eso?
-Pues lo que teníais que decirme, no sé. Eso. A caso lo tendré que adivinar. Nos
conocemos de no hace mucho y no hemos compartido conversaciones decentes
aún.
-Pues, como bien sabrás, no somos prostitutas por interés. ¿Se nota verdad? –
Balbucejà novament Laura B-.
-Ya veo. Pues lo vamos a tener complicado. Sabes, me parece muy extraño
hablar con prostitutas que saben de metáforas y mierdas parecidas.
Vaig sortir del cotxe a vomitar altre vegada mentres elles seguient explicant
alguna tonteria que semblava no tenir gaire importància.