Está en la página 1de 2

MANIFEST PLATAFORMA 31D (2014)

Quin pas s aquest


on als nics que encara tenen alguna esperana els anomenen desesperats?
Quin pas s aquest
on les arrels no poden crixer lliures i radicals?
On la Llei Mordassa talla, suprimeix, censura? On la paraula s un crim i lexpressi i la
imaginaci poden ser castigades?
Quin pas s aquest?
Quin pas s aquest on les llistes dinterins poden ser manipulades i les places, de cop,
inventades?
On els reis i els prnceps encara existeixen com en els millors contes de fades i desprs ni
saben sortir dignes de la faula per entrar en la realitat i anar a ingressar els doblers en el
compte que pertoca?
Quin pas s aquest que no sap baratar monarquia per vertadera democrcia, que no sap
reconixer la diferencia entre dret i deure, entre dret i privilegi?
Quin pas s aquest que no sap ser pas?

Avui, de la dignitat nhem fet una vestimenta.


Avui, la identitat lhem passejada pel carrer com la ms bella de les coses, aquest sentiment viu
de pertnyer, de serhi, de manifestarnos i construirnos com a persones, com a poble, com a
poble catal.
Aquesta identitat nostra que s un dret i s un deure, aquesta identitat nostra que no s un
privilegi.

Desitjar i cridar neteja les idees i els pensaments. Desitjar i cridar, sempre.
Perqu estem fets de llengua, cultura i territori.
Perqu som el que som amb cada al, desprs de cada passa, grcies a cada paraula.
s amb una llengua que es recorda, es viu i es respira.
Amb una llengua, avui com ahir, es congria el passat, el present i el futur.
Amb una llengua i un desig.
Perqu la llengua catalana s la nostra mare. I qui ha gosat mai desafiar o trair la prpia mare?
Perqu on sentiu lamor vosaltres? Noms al cor o tamb a la llengua?
La llengua s el nostre segon cor!
Mentre alguns diuen que no, que no,
que el pas no basta, que no existeix, que no funciona,
que s una amenaa, que avorreix.
Mentre alguns diuen que Ramon Llull du accent (ramn),
que el color verd no t vida
i ser daltnics ser la religi del futur,
que no hi haur temps, que no hi haur espai ni passes endavant.

Nosaltres diem que s, que s.


Que s i s.
Mentre alguns diuen que no fa falta dialogar,
mentre diuen que la crisi ja s histria,
que no hi ha cap abs ni cap tergiversaci,
que les mentides si sn blanques no fan mal,
que els daltnics el color blanc s lnic que veuen,
el color que anulla, que amaga, que confon,
el que no crida, que cridaner no, no ho s.
Per nosaltres reclamem que s i s.
Que avui, avui s la nostra festa,
que volem una justcia justa, que estem farts dimputats gratuts,
de processos arbitraris, de retallades i ocultacions.

Qu queda quan es passa el lmit?


Qu queda a la batalla de les idees, dels propsits, de les conviccions?
Qu queda al pas que volem ser?

Perqu som en nom duna voluntat forta,


en nom duna llibertat pura.
Per una bandera neta,
per una histria clara.
Com deia Blai Bonet:
Que cadasc sigui titular de la seva vida.
Que cadasc sigui aguantat just pels seus dossents ossos.
Que cadasc visqui sense demanar perms per a viure.
Aix que... visca nosaltres, visca Mallorca!