Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
296
297
preco i prevenci selectiva (Zonnevylle-Bender et alii, 2007; Toumbourou et alii, 2007; Canning, 2004).
Tot i estar mancat de validaci cientfica, aquest tipus de programes estan considerats com a bones prctiques en diferents estudis
internacionals i programes europeus avaluats i reconeguts per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs
and Drug Addiction Examples of evaluated practices: EDDRA).
Els menors dedat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a Granollers, que han estat sancionats per consum o tinena de
drogues illegals, sn els principals destinataris, juntament amb les seves famlies. La finalitat principal s oferir una intervenci datenci,
seguiment i prevenci a aquests menors, que es basa en una resposta
educativa alternativa a la sanci administrativa, a canvi de la retirada
de la sanci econmica.
No est pensat en clau reparadora: no entn la sanci com a soluci a la conducta infringida. Ni pretn reparar el fet coms sin esdevenir dinters psicolgic, educatiu i social. Es prioritza la detecci
preco, la prevenci selectiva i apropar professionals perqu acabin
sent referncies per a joves consumidors. Sincideix en una mateixa
persona des de diferents vessants dintervenci, per detectar i intervenir en casos de consum de menors, afavorint la seva aproximaci
a la xarxa de recursos sociosanitaris. Amb aquest programa sintenta
que el fet no quedi noms en una mesura punitiva, ja que la sanci
econmica, de facto i majoritriament, repercuteix sobre els pares o
tutors (Sussman, S. et alii, 2004; Smith, 2000). Tanmateix, aposta per
la coordinaci de diferents serveis de lAdministraci per poder tirar
endavant la iniciativa (McGrath, Y. et alii, 2006; Roe, E. and Becker, J.,
2005; Allot, R., Paxton, R. and Leonard, R., 1999). La posada en marxa
daquest programa destaca pel treball conjunt entre la Policia Local
i els Mossos dEsquadra. El programa, dacord amb els seus principis
dintervenci, t una clara orientaci desde la perspectiva de promoci de la salut (Arthur, M.W., Blitz, C. 2000; Wandersman, A., Florin, P.
2003).
A ms laplicaci del programa implica que el menor i la seva
famlia shi vulguin adherir i formalitzin el comproms, la realitzaci
de les activitats, el seguiment i valoraci conjuntament amb la famlia clau per a laplicaci del programa (Toumbourou et alii, 2007;
Kumpfer K. L. et alii, 2003; Loveland-Cherry, C. J., 2000) i la comu-
298
299
300
de 21 de febrer, de Protecci de la Seguretat Ciutadana, considera infraccions greus contra la seguretat ciutadana les segents conductes
(articles 25.1 i 23):
1. El consum en llocs, vies, establiments o transports pblics.
2. La tinena illcita, encara que no estigus destinada al trfic,
sempre que no constitueixi infracci penal.
3. La tolerncia del consum illegal o el trfic de drogues txiques,
estupefaents o substncies psicotrpiques en locals o establiments
pblics o la falta de diligncia en ordre a impedir-los per part dels
propietaris, administradors o encarregats dels mateixos.
Sancions administratives i la suspensi condicional de les mateixes. LArticle 28 de la llei citada sanciona les conductes anteriorment referides amb multes de 300,52 euros a 30.052 euros, la retirada
darmes i de les llicncies o permisos corresponents, la suspensi del
perms que condueixin vehicles de motor fins tres mesos i la corresponent confiscaci dels instruments, efectes i drogues. Lart. 25.2
estableix la possibilitat que aquestes sancions puguin suspendres si
linfractor se sotmet a un tractament de deshabituaci en un centre o
servei degudament acreditat, en la forma i pel temps que reglamentriament es determini.
Qestions al voltant de les mesures deducaci
i reparaci associades al consum de drogues
Educaci i reparaci sn dos conceptes que, tot i aparixer sovint
conjuntament, poden tenir significats oposats segons vulguem entendrels. s una discussi conceptual present en diferents frums i cercles de treball al voltant de joves i adolescents. Cal deixar clar que no
estem parlant de persones que han entrat en contacte amb la justcia
juvenil. El fet causat s noms una sanci administrativa. Per a vegades es tracta la temtica segons parmetres de funcionament similars.
En cap moment la proposta que es presenta en aquesta comunicaci t finalitats restauradores o retributives. Aqu no sestan causant
danys, i per tant no parlem de penes alternatives, sin de mesures
educatives alternatives a la sanci imposada. En tot cas, sinfringeixen
sancions que lAdministraci regula com inadequades, i que utilitzem
com a oportunitats per a lacci educativa. No estem tractant el tema
segons un model causal tant fas, tant pagues.
301
302
303
304
La poblaci destinatria
Les persones destinatries daquesta intervenci sn adolescents menors dedat, residents a Granollers, sancionats per consum o tinena
de drogues illegals, i les seves famlies. En cas de reincidncia menors que shan adherit almenys una vegada al programa es desestimar una nova mesura educativa, de manera que es seguir amb el
procediment sancionador ordinari.
El procs dadhesi al seguiment psico-educatiu
Una vegada shagi confirmat ladhesi del menor al seguiment, es comenar el treball educatiu amb aquest. El professional que intervindr definir un pla de treball adaptat a les necessitats i caracterstiques de cada cas, establint-se les coordinacions oportunes en funci
de les necessitats del seguiment i presncia o no de determinats factors de risc (no referint noms a factors que evidencin un consum,
sin a tots aquells factors que poden influir en qu aquest aparegui i
esdevingui problemtic). Des del moment que sinicia la denncia a
la finalitzaci del procs (independentment de la seva valoraci) han
de passar tres mesos com a mxim.
Valoraci del consum i tipus de seguiment a realitzar
Caldr determinar el tipus de consum per part del menor. Sentn
que un consum de risc t relaci amb la forma de consumir, les caracterstiques i expectatives de la persona, el tipus i dosis de la droga
consumida, les circumstncies ambientals i socials i tamb les connotacions socials del consum. En funci, per tant, de la disposici
daquestes circumstncies partirem duna major o menor probabilitat
daparici de problemtiques associades.
Des del projecte diferenciem dos tipus de consum:
De menor risc. Destinat a aquelles persones amb un estil de
vida normalitzat i amb un consum relativament baix. Aix s:
amb un recorregut personal propi de la seva franja dedat i
del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procs dinserci
professional), bona relaci familiar, amb certa construcci de
305
306
Lavaluaci i revisi
Lavaluaci daquest programa es realitza anualment a partir duna
comissi de seguiment del programa formada per representants del
Servei de Salut Pblica, Mossos dEsquadra i Policia Local. El Servei de
Salut Pblica recollir les aportacions respecte els altres serveis que
participen en el programa.
Els indicadors que recolliran el Servei de Salut Pblica i els cossos
de seguretat (Policia Local i Mossos dEsquadra) sn els segents:
Quantitatius:
Nombre de denncies en els trams dedat de 14 a 17
anys.
Percentatge de denncies sobre la poblaci en els trams
dedat respectius.
Nombre de menors que opten per no realitzar lactivitat
de seguiment.
Nombre de menors que en la reuni conjunta accepten
el seguiment.
Nombre de menors que han complert el seguiment.
Nombre de menors que a pesar de fer el seguiment
tornen a reincidir.
Qualitatius:
Agilitat del procs reparador.
Qestions a destacar pel Servei de Salut Pblica.
Interessos despertats en el menor arrel de la mesura
reparadora.
Correlaci entre el fet sancionat i lactivitat realitzada pel
menor.
Durant el perode 2008-2010 han passat pel programa 53 adolescents. Constitueixen un 50% aproximadament del total de visites a
adolescents pel Servei Municipal. Daquests 53 casos shan tancat 13
casos amb valoraci negativa, essent conseqncia daquest el pagament final de la sanci imposada a linici del procs. Els motius principals de tancar negativament un informe han estat la no-assistncia
a les visites de seguiment, alhora que lincompliment de les tasques
pactades.
307
Edat
18
15
17
16
Sexe
Noi
Noia
Noia
Noi
Qu est fent?
Escola Oficis
UEC
Batxillerat
CFGM
ESO
No
En procs
S
S
308
Adolescent 5
Adolescent 6
Adolescent 7
Adolescent 8
Edat
17
15
16
17
Sexe
Noia
Noi
Noi
Noia
Qu est fent?
PQPI
3er ESO
4rt ESO
Treballa
ESO
No
En procs
En Procs
No
A partir, doncs, del que ens han dit aquests adolescents per tamb, sens dubte, de la nostra prpia experincia, proposem aquestes
reflexions sobre el tema que estem analitzant:
El consum adolescent t a veure, com molt b indiquen el propis
protagonistes, amb qestions prpies de la seva realitat: (1) el grup,
(2) el carrer i (3) el temps lliure. Ho viuen com a quelcom positiu
(almenys, en la seva essncia). I les primeres experincies no sn excessivament problemtiques. De fet, al contrari, generen bon record.
En ladolescncia, linici en el consum de cnnabis pot assenyalar
lassoliment i entrada a aquest perode dedat. I ens ha de preocupar,
en la mesura que parlem dedats en les quals la persona est en un perode evident de maduraci. Ara b, no s lelement central dels seus
problemes i de les seves dificultats. Cal fugir de discursos simplistes.
La fulla de Maria no ha de fer ombra a problemes ms greus i seriosos
dels joves i adolescents.
El consum es dna majoritriament en grup. Al carrer i durant el
temps lliure. Sn conscients que, quan comencen, no saben gaire el
que fan. Per aix no condiciona la decisi. Sallunyen daquella idea
adulta que afirma que s el grup diguals el que pressiona perqu
sinicin en aquesta prctica. Apellen a la curiositat (s a dir, les ganes de provar-ho) com a motiu principal.
s possible que ms que pressi de grup haurem de parlar dinfluncia social. Si posem una qesti de moda i la marihuana, nest,
tenim ms risc de cridar latenci que no pas de dissuadir els potencials consumidors. Per aix tinguem present que la discreci que no
passotisme o tolerncia s una bona manera deducar i dintervenir.
Fumen bsicament marihuana. El haixix s viscut com quelcom
de baixa qualitat, passat de moda i poc ests. Si b no agrada barrejar
tabac amb marihuana (per all de que el tabac adultera) la majoria
per evitar efectes intensos acaba fent-se els porros barrejats amb
tabac.
309
310
311
312
313
tcnics i policies, i ms persones de la seva edat i properes al consum. Es reclama la figura del consumidor o persona que hagi
passat pel mateix.
Es coneix el Servei Municipal dInformaci sobre Drogues no
amb aquest nom per les xerrades a instituts i escoles i tamb com
a via de mesures educatives alternatives quan existeix una sanci administrativa. Daltres activitats comunitries del Servei (sobredrogues.
net, xerrades a Centres Cvics, cursos de formaci, etc.) no en tenen
ni idea. Coneixen o saben qui s el professional que hi ha darrere
ms que el propi Servei.
La valoraci del servei per part dels entrevistats s, per norma,
positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es fa
des de el Servei els agrada. Destaquen: (1) lenfoc davant les drogues
normalitzador, (2) la proximitat i (3) que sels tracta de manera
normal (no com a persones amb problemes de drogues). I valoren
que es vengui el Servei com a quelcom dutilitat. Tamb tenen referncia amb el professional via xarxes socials (bsicament Facebook) a
travs del seu perfil personal (no professional). I tamb per companys
en com. Els centres densenyament apareixen com a nexe com.
Si un consum presents problemes, acudirien al nostre servei si
pot ser acompanyat dalgun amic o b als amics. I difcilment, almenys a linici acudirien a un familiar.
Ms que serveis, pensen en subjectes i veuen a persones. Necessiten adults positius, propers i referents vinguin del camp professional o personal que responguin amb confidencialitat i sinceritat a
les seves cabries.
Davant la possibilitat de proposar noves intervencions, ens proposen (1) xerrades individuals probablement per sortir de la rutina
de la xerrada-classe, i entrar en aspectes ms concrets de la seva
realitat; (2) avanar ledat de les xerrades i fer-les ms entretingudes
no volen xapes ni conferncies; (3) exportar el nostre model a
altres municipis. No negarem que aquest ltim sorprn.
Bibliografia
Allott, R.; Paxton, R.; Leonard, R. (1999). Drug education: a review of
British Government policy and evidence of effectiveness. Health
Education Research Theory and Practice 14 (4), pp. 491505.
314
Arthur, M.W.; Blitz, C. (2000). Bridging the gap between science and
practice in drug abuse prevention through needs assessment
and strategic community planning. Journal of Community
Psychology, 28 (3), pp. 241255.
Canning, U. et alii (2004). Drug use prevention among young people:
a review of reviews. Health Development Agency.
Comas, D. (2002). La percepcin social de los problemas. Sociedad y
drogas: una perspectiva de 15 aos. FAD. pp. 7794.
Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulacin. Jvenes, usos y abusos
en los consumos de drogas. Fundacin CREFAT. Monografas, 6.
Funes, J. (1982). La nova delinqncia infantil i juvenil. Barcelona:
Edicions 62.
(1991). LUnivers de les Drogues. Barcanova.
(2005). Jvenes en clave joven. Resumen de argumentos para
personas adultas que quieren ser tiles en sus vidas. Ayuntamiento de Portugalete.
(2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Gra.
Kumpfer, K.L.; A lvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches
for the prevention of youth problem behaviors. American
Psychologist 58, pp. 45765.
Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent
substance abuse: children and adolescents, Annual Review of
Nursing Research 18, pp. 195218.
McGrath,Y. et alii (2006). Drug use prevention among young people:
a review of reviews. National Institute for Health and Clinical
Excellence.
Roe, E.; Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young
people: a review. Drugs: education, prevention and policy, 12
(2), pp. 8599.
Roman, O. (1999). Las drogas: Sueos y Razones. Ariel.
Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention
in Local Communities. Middlesex: Social Policy Research Centre.
Country: United Kingdom.
Sussman, S. et alii (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making
Model of Drug Abuse Prevention. Substance Use & Misuse, 39,
(1012), pp. 19712016.
315
Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,
R ehm, J. (2007). Interventions to reduce harm associated with
adolescent substance use. Lancet 369 (9570), 13911401.
Wandersman, A.; Florin, P. (2003). Community interventions and
effective prevention. American 51 Psychologist 58 (67), pp.
441448.
Zonnevylle-Bender, M.J.S.; Matthys, W.; Van de Wiel, N.M.H.; Lochman, J.E.
(2007). Preventive effects of treatment of disruptive behavior
disorder in middle childhood on substance use and delinquent
behavior. Journal of the American Academy of Child and
Adolescent Psychiatry, 46, (1), 3339.