Está en la página 1de 22

Antropologia Mdica

Jvenes, desigualdades y salud


Vulnerabilidad y polticas pblicas
Oriol Roman & Lina Casad (eds.)

MESURES EDUCATIVES PER A MENORS SANCIONATS


PER CONSUM DE DROGUES: EDUCACI I/O REPARACI?
Jordi Bernabeu Farrs
Psicleg i educador
Servei de Salut Pblica i Consum. Ajuntament de Granollers.
Professor de la Universitat de Vic. Grau dEducaci Social.
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

Resum: Durant els ltims anys han proliferat diferents i nombrosos


projectes dirigits a adolescents i joves sancionats per consum de
drogues. Aquests han sorgit amb la pretensi desdevenir educatius i/o reparadors. Si b s cert que tots funcionen segons parmetres de desenvolupament similars, la finalitat daquests projectes
pot diferir pel que fa als seus objectius i la seva proposta de funcionament en funci de la comprensi que es faci de termes tals com
prevenir, educar o reparar. En aquest article sexposa, a la primera
part, la proposta terica, tcnica i metodolgica del programa duta
a terme per lAjuntament de Granollers durant els anys 20082010.
I a la segona part sexposen diferents idees, reflexions i resultats a
partir de la seva experincia i dunes entrevistes a adolescents que
hi van participar.
Paraules clau: Drogues, joves, adolescents, prevenci, educaci, reparaci.
Educational measures for young people convicted of drug use:
education and/or rehabilitation
Abstract: Recent years have seen the proliferation of numerous
different projects aimed at teenagers and young people convicted of
drug use. These projects have emerged from a desire to educational
and/or rehabilitate the young people concerned. Although these
projects all work along similar lines, different understandings
of terms such as prevention, education or rehabilitation lead to
variations in their objectives and the way they function. The first
part of this article analyzes the theory, techniques and methodology

296

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

of a programme implemented by the Town Council of Granollers


from 2008 to 2010. The second part explores the different ideas,
reflections and results that emerged from this experience and from
interviews with adolescents who participated in the programme.
Keywords: drugs, young people, adolescents, prevention, education,
rehabilitation.
Introducci
Un dels riscos associats al consum de drogues s la possibilitat dsser multat dacord amb la Llei 1/1992 sobre Protecci de la Seguretat
Ciutadana que sanciona amb una multa del consum de drogues en
llocs pblics (carrer, places, bars, etc.), aix com la seva tinena per
a consum propi (a partir de 300,52 euros). Tanmateix, la llei tamb
preveu la possibilitat de suspendre la sanci econmica si la persona
accedeix a fer un tractament de drogodependncies.
Atesa aquesta realitat, i el fet que els consumidors joves rarament
presentin criteris propis duna dependncia, han sorgit propostes de
treball que plantegen una resposta preventiva a la sanci per tinena
o consum de drogues generalment cnnabis als menors dedat,
suggerint-los de participar en un programa educatiu com a alternativa
al pagament de la multa.
El projecte que es presenta a continuaci planteja el desenvolupament duna proposta de treball dirigida a menors dedat que han
estat sancionats administrativament per consum de drogues, dacord
amb el que estableix la llei i amb voluntat de ser consensuada amb
tots els agents implicats: infractors i les seves families, Servei de Salut Pblica, Cossos Policials Mossos dEsquadra i Policia Local,
Serveis Socials, Centre dAtenci i Seguiment, Centre de Salut Mental
Infantil i Juvenil i Servei de Joventut.
Sactiva al principi de 2007, parallelament a la posada en marxa
de lestratgia municipal Granollers_Acci Municipal en el Consum
de Drogues promoguda i coordinada pel Servei de Salut Pblica de
lAjuntament de Granollers. Aquest projecte esdev una de les accions clau daquesta estratgia. Pertany a leix Detecci i intervenci
(Eix IV) i al programa Detecci i intervenci preco (Programa 8).
Sentn, per tant, aquest programa com desde lestratgia de detecci

Jvenes, desigualdades y salud

297

preco i prevenci selectiva (Zonnevylle-Bender et alii, 2007; Toumbourou et alii, 2007; Canning, 2004).
Tot i estar mancat de validaci cientfica, aquest tipus de programes estan considerats com a bones prctiques en diferents estudis
internacionals i programes europeus avaluats i reconeguts per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs
and Drug Addiction Examples of evaluated practices: EDDRA).
Els menors dedat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a Granollers, que han estat sancionats per consum o tinena de
drogues illegals, sn els principals destinataris, juntament amb les seves famlies. La finalitat principal s oferir una intervenci datenci,
seguiment i prevenci a aquests menors, que es basa en una resposta
educativa alternativa a la sanci administrativa, a canvi de la retirada
de la sanci econmica.
No est pensat en clau reparadora: no entn la sanci com a soluci a la conducta infringida. Ni pretn reparar el fet coms sin esdevenir dinters psicolgic, educatiu i social. Es prioritza la detecci
preco, la prevenci selectiva i apropar professionals perqu acabin
sent referncies per a joves consumidors. Sincideix en una mateixa
persona des de diferents vessants dintervenci, per detectar i intervenir en casos de consum de menors, afavorint la seva aproximaci
a la xarxa de recursos sociosanitaris. Amb aquest programa sintenta
que el fet no quedi noms en una mesura punitiva, ja que la sanci
econmica, de facto i majoritriament, repercuteix sobre els pares o
tutors (Sussman, S. et alii, 2004; Smith, 2000). Tanmateix, aposta per
la coordinaci de diferents serveis de lAdministraci per poder tirar
endavant la iniciativa (McGrath, Y. et alii, 2006; Roe, E. and Becker, J.,
2005; Allot, R., Paxton, R. and Leonard, R., 1999). La posada en marxa
daquest programa destaca pel treball conjunt entre la Policia Local
i els Mossos dEsquadra. El programa, dacord amb els seus principis
dintervenci, t una clara orientaci desde la perspectiva de promoci de la salut (Arthur, M.W., Blitz, C. 2000; Wandersman, A., Florin, P.
2003).
A ms laplicaci del programa implica que el menor i la seva
famlia shi vulguin adherir i formalitzin el comproms, la realitzaci
de les activitats, el seguiment i valoraci conjuntament amb la famlia clau per a laplicaci del programa (Toumbourou et alii, 2007;
Kumpfer K. L. et alii, 2003; Loveland-Cherry, C. J., 2000) i la comu-

298

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

nicaci a la resta dagents implicats sobre el grau de compliment del


programa.
Pel que fa a les activitats i propostes que es desenvoluparan destaquen: assistncia a entrevistes de valoraci i seguiment, revisi de
materials preventius, abstinncia pactada, collaborar en lelaboraci
de nous materials de prevenci, participaci en activitats dinformaci i prevenci...
Parallelament, els menors que segueixin aquest programa sels
informar i alertar dels riscos associats al consum de drogues.
Experincies com aquesta shan dut a terme amb xit en altres
municipis com Matar i Sant Coloma de Gramenet. I de fet, la proposta que es presenta a continuaci es basa en principis de funcionament semblants.
La tasca es basar, principalment, en els segents principis dactuaci:
1. Es treballa conjuntament amb la Policia Local del municipi i
Mossos dEsquadra. I busca, entre daltres qustions, optimitzar la relaci entre ambds mbits de treball.
2. Alhora, possibilita el desenvolupament duna mesura educativa (no reparadora) de seguiment educativa consistent
(tenint en compte, a ms, les complicacions existents en el
procs de sanci administrativa per consum i/o tinena
de drogues. I la conseqent possibilitat de donar resposta).
3. Ara b, sha demmarcar en un marc de treball ms ampli que
complementi altres tasques de prevenci, atenci, informaci
i assessorament relacionades amb el consum de drogues.
4. El fet dadherir-se a un seguiment no anula la sanci per se. La
valoraci depn del procs.
Objectius del projectes educatius
amb adolescents i joves sancionats
General
Aconseguir que els menors, presumptes autors duna infracci administrativa prevista a larticle 25.1 de la Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecci de la seguretat

Jvenes, desigualdades y salud

299

ciutadana, referent al consum en llocs, vies, establiments o


transports pblics, aix com la tinena illcita de drogues
txiques, estupefaents o substncies psicotrpiques, puguin
optar a una mesura educativa per evitar o disminuir riscos
associats al consum.
De procs
Conixer la realitat de la problemtica de menors sancionats
per tinena o consum de drogues a Granollers.
Coordinar els recursos municipals per desenvolupar una resposta dintervenci conjunta per afavorir la intervenci en
casos de detecci preco de consum.
Disposar dun protocol dactuaci per atendre menors sancionats per consum i tinena de drogues.
Oferir informaci de la iniciativa entre els actors implicats.
Protocolaritzar els trmits legals pertinents per al desenvolupament de la mesura alternativa.
De resultat
Detectar situacions de risc i fer la derivaci que sescaigui a
altres recursos de la xarxa sociosanitria.
Orientar en relaci a les necessitats personals detectades en
el menor denunciat.
Assessorar a la famlia en relaci al consum de drogues i altres
riscos associats.
Vetllar perqu la mesura educativa es compleixi satisfactriament.
Garantir una ptima coordinaci entre tots els agents implicats.
Garantir la qualitat del servei.
El marc legal de la intervenci
La prohibici del consum en llocs pblic i la tinena illcita
de drogues en la Llei de protecci de la Seguretat Ciutadana.
El Dret Administratiu considera prohibides una srie de conductes
relacionades amb la possessi i el consum de drogues. La Llei 1/1992,

300

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

de 21 de febrer, de Protecci de la Seguretat Ciutadana, considera infraccions greus contra la seguretat ciutadana les segents conductes
(articles 25.1 i 23):
1. El consum en llocs, vies, establiments o transports pblics.
2. La tinena illcita, encara que no estigus destinada al trfic,
sempre que no constitueixi infracci penal.
3. La tolerncia del consum illegal o el trfic de drogues txiques,
estupefaents o substncies psicotrpiques en locals o establiments
pblics o la falta de diligncia en ordre a impedir-los per part dels
propietaris, administradors o encarregats dels mateixos.
Sancions administratives i la suspensi condicional de les mateixes. LArticle 28 de la llei citada sanciona les conductes anteriorment referides amb multes de 300,52 euros a 30.052 euros, la retirada
darmes i de les llicncies o permisos corresponents, la suspensi del
perms que condueixin vehicles de motor fins tres mesos i la corresponent confiscaci dels instruments, efectes i drogues. Lart. 25.2
estableix la possibilitat que aquestes sancions puguin suspendres si
linfractor se sotmet a un tractament de deshabituaci en un centre o
servei degudament acreditat, en la forma i pel temps que reglamentriament es determini.
Qestions al voltant de les mesures deducaci
i reparaci associades al consum de drogues
Educaci i reparaci sn dos conceptes que, tot i aparixer sovint
conjuntament, poden tenir significats oposats segons vulguem entendrels. s una discussi conceptual present en diferents frums i cercles de treball al voltant de joves i adolescents. Cal deixar clar que no
estem parlant de persones que han entrat en contacte amb la justcia
juvenil. El fet causat s noms una sanci administrativa. Per a vegades es tracta la temtica segons parmetres de funcionament similars.
En cap moment la proposta que es presenta en aquesta comunicaci t finalitats restauradores o retributives. Aqu no sestan causant
danys, i per tant no parlem de penes alternatives, sin de mesures
educatives alternatives a la sanci imposada. En tot cas, sinfringeixen
sancions que lAdministraci regula com inadequades, i que utilitzem
com a oportunitats per a lacci educativa. No estem tractant el tema
segons un model causal tant fas, tant pagues.

Jvenes, desigualdades y salud

301

Entenem que davant un adolescent sancionat per consum de


drogues hem d'oferir respostes educatives, que tinguin per finalitat
responsabilitzar al propi subjecte, conixer quines necessitats t vers
el tema de les drogues (o altres qestions de la seva vida) alhora que
acompanyar-lo en el seu procs de desenvolupament. I com ms es
tingui en compte la dimensi comunitria, millor (coneixement i
acompanyament a recursos, implicaci al municipi, etc). Ens basem
en les paraules de Jaume Funes (2005) quan ens recorda que els
adolescents i joves sempre tenen alguna cosa important a dir, que
la seva perspectiva no s la nostra, que les seves conductes sempre
poden tenir altres interpretacions. Sn propostes per a escoltar-los o
propostes per a mediar i gestionar els conflictes que es produeixen
en lespai pblic.
Tamb caldria destacar algunes qestions pel que fa a la comprensi de la qesti de les drogues i la seva problematitzaci. A nivell de context social, histric i cultural Roman (1999), Funes (1991,
2010), Conde (1999) i Comas (2002) ens han advertit en nombroses
ocasions dels perills de simplificar qestions complexes vinculades a
aquests temes.
Tinguem present que sovint seguim fent una lectura de ladolescncia i joventut segons parmetres depoques passades. I ladolescncia actual esdev una etapa per se, diferent a la infncia i la joventut, amb les seves necessitats educatives i de conceptualitzaci.
Pel que fa a les drogues, cal advertir que el discurs que es genera
al voltant del seu consum segueix condicionat per lexperincia viscuda anys anteriors amb els consums problemtics dherona (amb
tot el que aix comporta: idea daddicci, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama s totalment diferent. Aix com les noves formes
dexclusi i inclusi social.
Tot i els anys passats, segueix imperant una resposta molt legalista en la seva intervenci. Lexemple de la vigncia de la llei 1/92 de
Protecci de Seguretat Ciutadana (popularment coneguda com a Llei
Corcuera) i de la seva aplicaci a dia davui ns un bon exemple.
El conseqent discurs preventiu i datenci no respon a les necessitats ms evidents. I sapliquen des duna perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves metodologies, com la reduccci de danys.
Per, hem acceptat la filosofia de base? Som conscients del fons del
discurs daquesta filosofia de treball?

302

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

Parallelament, les mesures educatives sn enteses sovint com a


reparadores o correctores del fet causat. Daqu sorgeixen visions
diverses, fins i tot contradictries, dels processos vinculats a lintervenci educativa, psicolgica i social.
Ens basem en la idea de Funes (1982) de que la pretensi educativa del programa s ocupar-se adequadament i en els moments tils
de que els adolescents rebin respostes, especialment quan els seus
comportaments no sn socialment acceptables, i millor encara, quan
ms enll dincomodar socialment, poden esdevenir destructors de la
seva prpia persona.
En aquest sentit, en la majoria de casos observem, com darrere
de molts consums de drogues adolescents, existeixen ms disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues i/o de salut mental. Tot i aix, lexcssiva tendncia al diagnstic adolescent
o vinculada al propi consum sovint sutiliza per justificar, etiquetar
i condicionar. Tanmateix, tinguem present que, pel que fa a aquesta
edat, i des duna perspectiva dintervenci, existeixen riscos i problemes ms importants que laddici (problemtica sovint entesa com a
procs finalitzador de qualsevol relaci amb les drogues). No oblidem
que els usos de drogues adolescents poden tenir diferents graus de
gravetat i problematicitat. I els consums de drogues problemtics solen ser el resultat duns hbits de consum lligats a uns estils de vida
determinats (Funes, 1991).
Tot plegat, ens ha de fer pensar en algunes idees per a la intervenci:
Caldr (re)pensar qu significa prevenir. No s noms evitar
el consum, ni noms fomentar labstinncia. Tamb es potenciar la responsabilitat, la presa de decisions, lautonomia. I
evitar-se problemes.
s possible que aquest discurs no coincideixi amb el dalguns
professionals. Ni dalgunes famlies participants al programa.
Depn quins casos noms necessitaran pautes preventives.
Daltres potser requeriran atenci i seguiment.
Hem de deixar clar que el nostre paper professional s el de
ser referents positius (Funes, 2010).

Jvenes, desigualdades y salud

303

La majoria dintervencions es centraran en les dinmiques


familiars i les del propi adolescent/jove. Oblidant-nos sovint
del paper del consum
s evident, doncs, que entenem aquest programa des duna lgica
totalment educativa, i en cap moment utilitzem termes com reparaci. Daquest idea trasmetem les segents conclusions:
1. Les mesures educatives alternatives sn una oportunitat per
poder treballar aspectes educatius i preventius des de la perspectiva de detecci preco, de gesti de riscos i prevenci
selectiva.
2. Esdevenen un mecanisme til per apropar-nos a determinats
collectius. I establir-nos com a referents.
3. Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada amb altres agents comunitaris (els quals tamb escolten
nous discursos sobre la reparaci).
4. Per posar-les en marxa cal comptar amb el recolzament i implicaci de poltics i tcnics de totes les institucions que intervenen en el projecte.
5. El projecte ha dsser emmarcat en una estratgia ms mplia (a nivell municipal o supramunicipal) de prevenci de
drogues.
6. Ja que es tracta duna estratgia de prevenci selectiva, cal
dotar de contingut teric i metodolgic al projecte per fomentar una idea de la prevenci que vagi molt ms enll del
paradigma clssic de labstinncia.
7. Labordatge s essencialment educatiu, considerant cada cas
de forma individual i creant un pla de treball personal.
8. Abans diniciar qualsevol acci dimplementaci, es recomana realitzar una anlisi de la situaci de la poblaci i dimensionar la realitat i el possible treball a realitzar.
9. Cal partir de professionals especialitzats (o coneixedors) en
matria de consum de drogues i intervenci amb joves i adolescents.
10. Aquests projectes sn lexcusa perfecta per revisar comunitriament qu significa tot aix deducar (i no reparar).

304

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

La poblaci destinatria
Les persones destinatries daquesta intervenci sn adolescents menors dedat, residents a Granollers, sancionats per consum o tinena
de drogues illegals, i les seves famlies. En cas de reincidncia menors que shan adherit almenys una vegada al programa es desestimar una nova mesura educativa, de manera que es seguir amb el
procediment sancionador ordinari.
El procs dadhesi al seguiment psico-educatiu
Una vegada shagi confirmat ladhesi del menor al seguiment, es comenar el treball educatiu amb aquest. El professional que intervindr definir un pla de treball adaptat a les necessitats i caracterstiques de cada cas, establint-se les coordinacions oportunes en funci
de les necessitats del seguiment i presncia o no de determinats factors de risc (no referint noms a factors que evidencin un consum,
sin a tots aquells factors que poden influir en qu aquest aparegui i
esdevingui problemtic). Des del moment que sinicia la denncia a
la finalitzaci del procs (independentment de la seva valoraci) han
de passar tres mesos com a mxim.
Valoraci del consum i tipus de seguiment a realitzar
Caldr determinar el tipus de consum per part del menor. Sentn
que un consum de risc t relaci amb la forma de consumir, les caracterstiques i expectatives de la persona, el tipus i dosis de la droga
consumida, les circumstncies ambientals i socials i tamb les connotacions socials del consum. En funci, per tant, de la disposici
daquestes circumstncies partirem duna major o menor probabilitat
daparici de problemtiques associades.
Des del projecte diferenciem dos tipus de consum:
De menor risc. Destinat a aquelles persones amb un estil de
vida normalitzat i amb un consum relativament baix. Aix s:
amb un recorregut personal propi de la seva franja dedat i
del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procs dinserci
professional), bona relaci familiar, amb certa construcci de

Jvenes, desigualdades y salud

305

projecte de vida, amb un consum vinculat a prctiques doci


i temps lliure (sense interferir amb obligacions).
De major risc. Bsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factors de risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles amb adolescents i
joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o b a aquells
menors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que
poden tenir relaci amb la presncia dun consum de drogues en ladolescncia i, sobretot, un consum de carcter problemtic. Aquests signes descrits sn indicadors que cal tenir
en compte sempre en el seu conjunt i no de forma allada. A
ms, sn de carcter orientatiu. Poden ser indicadors que no
tenen a veure amb consum.
Tota aquesta proposta de treball t un carcter clnic i datenci
educativa inspirada en un decleg de propostes de Funes (2010) per
a la intervenci socioeducativa i que a continuaci resumim:
1. Ajustar lenfocament de la mirada.
2. Apendre a veure, a observar, a conixer els significats i els sentits de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen.
3. Tenir conflictes no s tenir problemes.
4. Ladolescncia potser tamb un temps de malestars.
5. Lescola (o els centres de formaci) com un important territori per intervenir.
6. Construir espais dinfluncia educativa al seu voltant.
7. Suprimir la distncia, construir la proximitat. Acceptar convertir-se en adults propers.
8. Acompanyar (que no derivar).
9. Controlar langoixa que ens provoquen els seus riscos. Garantir que no sestan fent mal.
10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com a subjectes
responsables. Que es construeixin els seus propis lmits.

306

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

Lavaluaci i revisi
Lavaluaci daquest programa es realitza anualment a partir duna
comissi de seguiment del programa formada per representants del
Servei de Salut Pblica, Mossos dEsquadra i Policia Local. El Servei de
Salut Pblica recollir les aportacions respecte els altres serveis que
participen en el programa.
Els indicadors que recolliran el Servei de Salut Pblica i els cossos
de seguretat (Policia Local i Mossos dEsquadra) sn els segents:
Quantitatius:
Nombre de denncies en els trams dedat de 14 a 17
anys.
Percentatge de denncies sobre la poblaci en els trams
dedat respectius.
Nombre de menors que opten per no realitzar lactivitat
de seguiment.
Nombre de menors que en la reuni conjunta accepten
el seguiment.
Nombre de menors que han complert el seguiment.
Nombre de menors que a pesar de fer el seguiment
tornen a reincidir.
Qualitatius:
Agilitat del procs reparador.
Qestions a destacar pel Servei de Salut Pblica.
Interessos despertats en el menor arrel de la mesura
reparadora.
Correlaci entre el fet sancionat i lactivitat realitzada pel
menor.

Durant el perode 2008-2010 han passat pel programa 53 adolescents. Constitueixen un 50% aproximadament del total de visites a
adolescents pel Servei Municipal. Daquests 53 casos shan tancat 13
casos amb valoraci negativa, essent conseqncia daquest el pagament final de la sanci imposada a linici del procs. Els motius principals de tancar negativament un informe han estat la no-assistncia
a les visites de seguiment, alhora que lincompliment de les tasques
pactades.

307

Jvenes, desigualdades y salud

Reflexionant a partir de lexperincia...


i del que diuen els propis adolescents
Parallelament, durant el quart any daplicaci del programa vam realitzar vuit entrevistes en profunditat a adolescents usuaris del Servei.
Sha entrevistat individualment, en el nostre servei, a vuit adolescents
dambds sexes dedats compreses entre 15 i 18 anys. s un grup clarament inserit en la dinmica de vida juvenil que fa del temps lliure i
el cap de setmana el seu punt didentitat i referncia. Amb consums
vinculats, bsicament, a lalcohol i cnnabis. Tot i que la majoria no
tenen el graduat, i aspiren a inserir-se en el mercat laboral, sn conscients de part de les dificultats daquest procs dinserci. Sels ha
preguntat sobre les seves prctiques, impressions, percepcions, etc.
Utilitzant lestructura segent:
Inici del consum
Hbits i maneres
Context
Finanament
Conseqncies del consum
Efectes
Percepci de riscos
Conductes de risc
Reacci de lentorn
Consum de tabac i alcohol
Altres substncies
Propostes
Valoraci dels referents
Caracterstiques dels adolescents entrevistats
Adolescent 1
Adolescent 2
Adolescent 3
Adolescent 4

Edat
18
15
17
16

Sexe
Noi
Noia
Noia
Noi

Qu est fent?
Escola Oficis
UEC
Batxillerat
CFGM

ESO
No
En procs
S
S

308

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

Adolescent 5
Adolescent 6
Adolescent 7
Adolescent 8

Edat
17
15
16
17

Sexe
Noia
Noi
Noi
Noia

Qu est fent?
PQPI
3er ESO
4rt ESO
Treballa

ESO
No
En procs
En Procs
No

A partir, doncs, del que ens han dit aquests adolescents per tamb, sens dubte, de la nostra prpia experincia, proposem aquestes
reflexions sobre el tema que estem analitzant:
El consum adolescent t a veure, com molt b indiquen el propis
protagonistes, amb qestions prpies de la seva realitat: (1) el grup,
(2) el carrer i (3) el temps lliure. Ho viuen com a quelcom positiu
(almenys, en la seva essncia). I les primeres experincies no sn excessivament problemtiques. De fet, al contrari, generen bon record.
En ladolescncia, linici en el consum de cnnabis pot assenyalar
lassoliment i entrada a aquest perode dedat. I ens ha de preocupar,
en la mesura que parlem dedats en les quals la persona est en un perode evident de maduraci. Ara b, no s lelement central dels seus
problemes i de les seves dificultats. Cal fugir de discursos simplistes.
La fulla de Maria no ha de fer ombra a problemes ms greus i seriosos
dels joves i adolescents.
El consum es dna majoritriament en grup. Al carrer i durant el
temps lliure. Sn conscients que, quan comencen, no saben gaire el
que fan. Per aix no condiciona la decisi. Sallunyen daquella idea
adulta que afirma que s el grup diguals el que pressiona perqu
sinicin en aquesta prctica. Apellen a la curiositat (s a dir, les ganes de provar-ho) com a motiu principal.
s possible que ms que pressi de grup haurem de parlar dinfluncia social. Si posem una qesti de moda i la marihuana, nest,
tenim ms risc de cridar latenci que no pas de dissuadir els potencials consumidors. Per aix tinguem present que la discreci que no
passotisme o tolerncia s una bona manera deducar i dintervenir.
Fumen bsicament marihuana. El haixix s viscut com quelcom
de baixa qualitat, passat de moda i poc ests. Si b no agrada barrejar
tabac amb marihuana (per all de que el tabac adultera) la majoria
per evitar efectes intensos acaba fent-se els porros barrejats amb
tabac.

Jvenes, desigualdades y salud

309

Fumen en llocs variats per amb un denominador com: la via


pblica. Ls de locals privats o cases dalg sintensifica a mesura que
es fan grans i deixen de ser adolescents.
Gaireb sempre fumen acompanyats (amb amistats de la seva
edat). Tot i que a vegades sindica que es fuma sol. Sobretot per conciliar el son.
Tots tenen amics i/o coneguts que consumeixen. I reconeixen
que en alguns casos hi ha amics que els demanen que es moderin o
abandonin el consum. I agraeixen aquests tocs datenci si vnen de
persones properes.
Les seves fonts dinformaci principals no sn les revisions cientfiques, les publicacions sobre drogues, ni els articles de premsa. Al
contrari, la prpia experincia i la de persones conegudes (i properes
al grups diguals) condicionar el seu consum i la seva regulaci.
Tot i que no per fumar un sempre es relaciona amb consumidors,
sembla que per associaci natural els consumidors sacabin relacionant entre s. Ms que no pas amb no fumadors. Encara que existeix
respecte. Una qesti interessant per a pensar i donar-li voltes: ens
comenten que aquells que no fumen han pres la decisi correcta i ho
valoren molt positivament.
Coneixen en quins espais de la ciutat es dna el consum. I en
quins hi ha ms vigilncia i control policial.
En fan un consum regular freqent i habitual. Aix s, per
alguns, a diari; per daltres, per caps de setmana, vacances i festes.
Aquesta regularitat, en tots els casos, sintensifica durant els caps de
setmana i els perodes de vacances.
Tots sn conscients que necessiten perodes dabstinncia. Per
no tots sn capaos de tenir-los. Saben que el consum pot generar saturaci: quedar-se atrapat. I s en aquests casos quan ms dificultats
tenen per deixar-ho.
Limperatiu (deixo de fumar durant un temps a partir de la multa) s una prctica que des del nostre Servei sovint sutilitza per fer
reflexionar sobre la necessitat de descansos en el consum. El feedback
desprs ens diu que veuen les coses diferents mentre sest abstinent.
De fet, lnica resposta no ha de passar per ensenyar-los a aconseguir
labstinncia, sin per fer un bon s de la prudncia, la conseqncia
i el sentit com (com?). A ms, podem aprofitar per educar i potenciar el sentit crtic com a bona manera de fer front al consum de tot,

310

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

no noms de cnnabis, autntica pedra filosofal de ladolescncia.


Pel que estar b vendre labstinncia com una de les millors eines
per evitar-se problemes. I no, en canvi, lnica, i punt. Doncs negarem
una realitat present i que seguir essent.
Compren a amics o venedors a petita escala. I no els consideren
traficants ni delinqents. De fet, comprar marihuana s definida com
una prctica bastant normal. La despesa mitjana s duns 25-30 euros mensuals (hi ha qui gasta menys i hi ha qui gasta ms). Qui t
ingressos, en dedica una part a finanar-se el consum. Per la majoria,
que no en tenen, fan s dels diners que vnen bsicament dels pares.
Tot i que coneixen persones que cultiven, que sautoabasteixen i
dalgunes que fan negoci amb lexcedent, no practiquen lautocultiu.
Probablement per dos motius: (1) la falta de capacitat adquisitiva per
dur-ho a terme; (2) la inicial resistncia dels seus pares per tenir-lo a
casa.
Els problemes associats al consum ms comentats tenen a veure
amb tres grans blocs relacionals: (1) el centre densenyament (expulsions); (2) els amics (baralles i discussions); (3) la famlia (discussions
amb els pares).
Tots ells sn usuaris del nostre programa de Mesures Educatives.
Per tant han tingut problemes legals. Tot i aix, defineixen com a tolerant o permissiu el paper dels cossos de seguretat.
Quan sels pregunta per qu fumen, sn clars: perqu agrada.
Es resisteixen a parlar daddicci, tot i reconixer dificultats per
no consumir en determinades ocasions. Coincideixen en destacar
el paper tranquilitzador o rellaxant del cnnabis. Per entenen i
coneixen de primera m els efectes colaterals: falta de concentraci,
prdua de memria, baixades de tensi i marejos, vmits, agressivitat
(?). I els fa respecte lassociaci consum de cnnabis i presncia de
problemes de salut mental.
Tots han estat collocats en algun moment de lhorari lectiu o en
la seva feina. I han pujat a motos o cotxes en qu el conductor anava
sota els efectes de la substncia.
Caldr que entenguin que tenen obligacions formals principalment, acadmiques i que han daprendre a gestionar el seu temps
lliure de manera que no afecti el seu dia a dia. I fer-los veure que
madurar empanat, fent un s dels porros com si dun activitat extraes-

Jvenes, desigualdades y salud

311

colar es tracts o estant davant duna pantalla dordinador xatejant


quatre hores al dia no s una bona manera de tirar endavant.
Tots ells han tingut relacions sexuals. I els agrada fer-ho sota els
efectes del cnnabis. Es viu com a plaent i intensificador de lexperincia.
Han consumit i segueixen fent-ho tabac i alcohol. Pel que
no sn exclusivament fumadors de cnnabis. Les edats dinici sn similars. I no sembla haver-hi un patr concret entre amb qu sinicia
abans.Tot i aix, alguns apellen al fet que veuen que quan un es desfasa ms amb el cnnabis tamb sintensifica el consum dalcohol.
De fet, les barreges dalcohol i cnnabis sn presents. I fumar porros sembla que tamb augmenta la probabilitat per fumar tabac ms
regularment.
El que s evident s la facilitat que t el cnnabis i el tabac, a
diferncia de lalcohol, per entrar entre setmana i, per tant, fer-ne un
s ms regular i que pot fer interferncies amb les seves obligacions.
Per norma, no agraden els primers consums de tabac i alcohol.
En canvi, els de cnnabis, s. I la percepci vers el consum dalcohol i
tabac s ms negativa. A lalcohol li veuen ms facilitat per a generar
desfase i descontrol.
La gran majoria no ha tocat altres drogues tipus mdma, ketamina
o cocana. I qui les ha tocat est en fase incitica. Encara no exsiteix
patr de regularitat i ho viu de manera eventual. Ho consideren un
tema de persones de ms edat. I aquells que ho han fet ho associen a
conixer i moures amb entorn i persones ms grans que ells.
No estem dient que els adolescents no consumeixen aquestes
drogues, sin que probablement entren edats ms avanades (joventut ms consolidada).
Quan parlen dels seus adults de referncia tots ens diuen que les
seves famlies saben dels seus consums. I no ho aproven. Tot i resignar-se. Encara que reconeixen que els pares no coneixen amb exactitud les quantitats i regularitats. El mateix diuen que passa exactament
amb els seus professors o daltres professionals de referncia (tutors,
educadors, etc.).
Tots creuen que el consum de cnnabis a nivell adult es troba
normalitzat: saccepta i existeix relativa permissivitat. I fora persones
adultes en consumeixen.

312

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

No els agrada dels adults la creena de que el cnnabis porta a


provar altres substncies, ja que afirmen tenir molt clara la posici
de la barrera que separa ambds consums. Inserir-se en el consum
daltres substncies coca, mdma, etc. sembla ser un factor que es
viu com a quelcom mal vist, allunyat i ms associat a persones amb
problemes.
De fet, s probable que els professionals (mestres, tutors, etc.)
tinguin ms coneixement del tema que les prpies famlies. Haurem
de ser capaos de substituir la intranquillitat que suposa el coneixement de determinades maneres de fer i que suposen un risc,
per la confiana en l'eficcia i competncia dels seus recursos. Sense
oblidar-nos de la prvia ms important: abans que comenar a qestionar alguns dels seus comportaments, seria bo comenar per revisar
els nostres.
La majoria dels entrevistats manifesta que el cnnabis hauria de
ser una substncia legal. Creuen que es sanciona per recaptaci i que
haurien de rebaixar-se limport de les sancions.
Ms enll de la consideraci legal del cnnabis, el que s evident
s loportunitat que ens brinden les mesures educatives alternatives
a menors sancionats per consum o tinena per apropar-nos a aquest
collectiu i proposar, plantejant-los una proposta de treball sensata
que parteixi del sentit com, til que els serveixi per alguna
cosa i flexible adaptada a cada realitat.
Igualment, tampoc caldria esverar-nos davant dun possible debat
sobre la seva regulaci legal, mal anomenada legalitzaci, per valorar
els pros i contres de la situaci actual.
Qu en pensen sobre com els formem i informem? Doncs, almenys en el nostre territori, creuen que sinforma adequadament sobre els riscos i les conseqncies del consum. Ho han viscut als seus
centres densenyament i formaci (PQPI, UECS, etc)1. A diferncia
daquella idea que ens transmeten a les escoles estem cansats que
ens parleu sempre daix, aqu ens afirmen que no s suficient (?).
I diuen que cal fer ms xerrades encara que ms variades menys
1 PQPI: Programes de Qualificaci Professional Inicial per a joves que han acabat lEnsenyament Secundari Obligatori (ESO) per no han obtingut la titulaci. UECS:
Unitats dEscolaritzaci Compartida, programes de diversificaci curricular per a joves
amb risc dexclusi social.

Jvenes, desigualdades y salud

313

tcnics i policies, i ms persones de la seva edat i properes al consum. Es reclama la figura del consumidor o persona que hagi
passat pel mateix.
Es coneix el Servei Municipal dInformaci sobre Drogues no
amb aquest nom per les xerrades a instituts i escoles i tamb com
a via de mesures educatives alternatives quan existeix una sanci administrativa. Daltres activitats comunitries del Servei (sobredrogues.
net, xerrades a Centres Cvics, cursos de formaci, etc.) no en tenen
ni idea. Coneixen o saben qui s el professional que hi ha darrere
ms que el propi Servei.
La valoraci del servei per part dels entrevistats s, per norma,
positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es fa
des de el Servei els agrada. Destaquen: (1) lenfoc davant les drogues
normalitzador, (2) la proximitat i (3) que sels tracta de manera
normal (no com a persones amb problemes de drogues). I valoren
que es vengui el Servei com a quelcom dutilitat. Tamb tenen referncia amb el professional via xarxes socials (bsicament Facebook) a
travs del seu perfil personal (no professional). I tamb per companys
en com. Els centres densenyament apareixen com a nexe com.
Si un consum presents problemes, acudirien al nostre servei si
pot ser acompanyat dalgun amic o b als amics. I difcilment, almenys a linici acudirien a un familiar.
Ms que serveis, pensen en subjectes i veuen a persones. Necessiten adults positius, propers i referents vinguin del camp professional o personal que responguin amb confidencialitat i sinceritat a
les seves cabries.
Davant la possibilitat de proposar noves intervencions, ens proposen (1) xerrades individuals probablement per sortir de la rutina
de la xerrada-classe, i entrar en aspectes ms concrets de la seva
realitat; (2) avanar ledat de les xerrades i fer-les ms entretingudes
no volen xapes ni conferncies; (3) exportar el nostre model a
altres municipis. No negarem que aquest ltim sorprn.
Bibliografia
Allott, R.; Paxton, R.; Leonard, R. (1999). Drug education: a review of
British Government policy and evidence of effectiveness. Health
Education Research Theory and Practice 14 (4), pp. 491505.

314

ORIOL ROMAN y LINA CASAD (EDS.)

Arthur, M.W.; Blitz, C. (2000). Bridging the gap between science and
practice in drug abuse prevention through needs assessment
and strategic community planning. Journal of Community
Psychology, 28 (3), pp. 241255.
Canning, U. et alii (2004). Drug use prevention among young people:
a review of reviews. Health Development Agency.
Comas, D. (2002). La percepcin social de los problemas. Sociedad y
drogas: una perspectiva de 15 aos. FAD. pp. 7794.
Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulacin. Jvenes, usos y abusos
en los consumos de drogas. Fundacin CREFAT. Monografas, 6.
Funes, J. (1982). La nova delinqncia infantil i juvenil. Barcelona:
Edicions 62.
(1991). LUnivers de les Drogues. Barcanova.
(2005). Jvenes en clave joven. Resumen de argumentos para
personas adultas que quieren ser tiles en sus vidas. Ayuntamiento de Portugalete.
(2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Gra.
Kumpfer, K.L.; A lvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches
for the prevention of youth problem behaviors. American
Psychologist 58, pp. 45765.
Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent
substance abuse: children and adolescents, Annual Review of
Nursing Research 18, pp. 195218.
McGrath,Y. et alii (2006). Drug use prevention among young people:
a review of reviews. National Institute for Health and Clinical
Excellence.
Roe, E.; Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young
people: a review. Drugs: education, prevention and policy, 12
(2), pp. 8599.
Roman, O. (1999). Las drogas: Sueos y Razones. Ariel.
Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention
in Local Communities. Middlesex: Social Policy Research Centre.
Country: United Kingdom.
Sussman, S. et alii (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making
Model of Drug Abuse Prevention. Substance Use & Misuse, 39,
(1012), pp. 19712016.

Jvenes, desigualdades y salud

315

Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,
R ehm, J. (2007). Interventions to reduce harm associated with
adolescent substance use. Lancet 369 (9570), 13911401.
Wandersman, A.; Florin, P. (2003). Community interventions and
effective prevention. American 51 Psychologist 58 (67), pp.
441448.
Zonnevylle-Bender, M.J.S.; Matthys, W.; Van de Wiel, N.M.H.; Lochman, J.E.
(2007). Preventive effects of treatment of disruptive behavior
disorder in middle childhood on substance use and delinquent
behavior. Journal of the American Academy of Child and
Adolescent Psychiatry, 46, (1), 3339.

También podría gustarte