Xenofont, Hel·lèniques

(Antologia del llibre segon)

Adaptat al temari de la PAU de Grec en la comunitat valenciana
Curs 2014-2015

Apèndix gramatical

Rotlles de papir

Manuel Garrido Castelló
(IES El Cabanyal, València)

Índex

Pàgines

Apèndix gramatical
Morfologia nominal
Taula de terminacions nominals

3

Tercera declinació: esquema general

5

Tercera declinació: substantius al text

8

Morfologia pronominal

13

Morfologia verbal
Tema de present

15

Tema d’aorist temàtic

27

Tema d’aorist sigmàtic

36

Tema de futur

47

Tema de perfet

53

Formes específiques de la veu passiva

61

Verbs atemàtics

64

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Taula de terminacions.

SEGONA DECLINACIÓ
masculins i femenins
ὁ ἅνθρωπος, ου
ἡ ὁδός, οῦ

N

-ος

V

A

-ον

PRIMERA DECLINACIÓ
femenins

masculins

neutres
δένδρον, ου

-ον

tipus en α

tipus en η

tipus en α mixta

tipus en ας

tipus en ης

οἰκία, ας

κρήνη, ης

θάλαττα, ης

νεανίας, ου

δεσπότης, ου

-ας

-ης

-αν

-ην

-αν

-ην

-αν

G

-ου

-ας

-ης

-ης

D

-ῳ

-ᾳ

-ῃ

-ῃ

N/V
A

-οι

-ους

-ου
-ᾳ

-ῃ

-αι
-ας

G

-ων

-ων

D

-οις

-αις

3

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Taula de terminacions.

TERCERA DECLINACIÓ
masculins i femenins

N

allargament de la vocal final del tema /

neutres

V

∅ (tema pur) / igual que el nominatiu

A

-α / -ν

∅ (tema pur)

G

-ος

D

N/V
A

-ες

-ας / igual que el nominatiu

G

-ων

D

-σι(ν)

Notes- Aquestes terminacions s’afegeixen al tema de cada nom. El tema dels noms de la tercera declinació s’obté en separar la terminació –ος del genitiu singular.
Els canvis fonètics poden modificar algunes d’aquestes terminacions.

4

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Esquema general de la tercera declinació.

Temes en consonant

Substantius
Masculins i femenins

Adjectius i pronoms

Fonètica

Neutres
N. sg. sigmàtic

Tema en oclusiva:
• β π φ (labials)
• γ κ χ (guturals)
• δ τ θ (dentals)

Tema en nasal: ν

Tema en ντ

Tema en ρ

N. sg. amb allargament vocàlic

Κύκλωψ, Κύκλωπος
αἴξ, αἰγός
παῖς, παιδός

ῥίς, ῥινός

γίγας, γίγαντος

Labial + σ > ψ
Gutural + σ > ξ
Dental + σ > σ

ὄνομα, ὀνόματος

εἷς, μία, ἕν
τίς, τι / τις, τι
σώφρων, σῶφρον

λιμήν, λιμένος
χειμών, χειμῶνος

ἄρχων, ἄρχοντος

πᾶς, πᾶσα, πᾶν

Nasal + σ > σ (amb
allargament compensatori de
la vocal precedent, llevat del D
pl.)

Dental + σ > σ
Nasal + σ > σ (amb
allargament compensatori
de la vocal precedent)

Alternança vocàlica

ῥήτωρ, ῥήτορος
μήτηρ, μητρός
ἀνήρ, ἀνδρός

(grau zero / grau ple / grau
allargat)
Epèntesi -δ- (ἀν-δ-ρός)

Contraccions
vocàliques (per caiguda
Tema en σ

τριήρης, τριήρους

γένος, γένους

πλήρης, πλήρες

de la sigma del tema en
posició intervocàlica)

Alternança vocàlica
(substantius neutres: tema
en -οσ- / -εσ-)

5

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Esquema general de la tercera declinació.

Temes en vocal i diftong

Substantius
Masculins i femenins
N. sg. sigmàtic

Fonètica

N. sg. amb allargament vocàlic

Alternança vocàlica al tema:

Tema en ι

πόλις, πόλεως

• Grau zero (πολι-): N-V-A sg.
• Grau ple (πολει-): N pl. Caiguda de la iota intervocàlica i contracció.
• Grau allargat (ποληι-):̣ G-D sg. i G pl. Caiguda de la iota intervocàlica.
Metàtesi de quantitat (G sg.). Abreujament de l’eta del tema davant de
vocal (D sg. i G pl.).

Formes analògiques:
• A pl. πόλεις (analògic amb el N pl.)
• D pl. πόλεσι (amb tema πολε- analògic amb la majoria de la flexió).

Alternança vocàlica al tema:

Tema en ευ

βασιλεύς, βασιλέως

• Grau ple (βασιλευ-): N-V sg. i D pl.
• Tema βασιλευ- (< βασιληυ-) per metàtesi de quantitat o abreujament, i amb
caiguda de l’ípsilon intervocàlica: A-G-D sg. i A-G pl.
• Grau allargat (βασιληυ-): N-V pl. Caiguda de l’ípsilon intervocàlica i
contracció.

Formes analògiques:
• N-V pl. també βασιλεῖς (analògic amb πόλεις).

6

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Esquema general de la tercera declinació.

Adjectius
Fonètica
N. sg. masculí sigmàtic

N. sg. masculí amb allargament vocàlic

Masculí i neutre: segons la tercera declinació
Alternança vocàlica al tema:
Tema en ευ

βαρύς, βαρεῖα, βαρύ

• Grau zero (βαρυ-): N-V-A sg. masculí i neutre.
• Grau ple (βαρευ-) amb caiguda de l’ípsilon intervocàlica: resta de formes,
amb contracció només al N pl. (βαρευ-ες > βαρεῖς).

Formes analògiques:
• A pl. βαρεῖς (analògic amb el N pl.).
• D pl. βαρέσι (tema βαρε- analògic amb la resta de la flexió).

Femení: segons la primera declinació (βαρεῖα, βαρείας)

7

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Substantius de la tercera declinació.

Comentari morfològic
1. Temes en oclusiva

σῶμα, σώματος
σώματα [19]

πούς, ποδός
πόδας [20]

νύξ, νυκτός
νυκτί [22]
νυκτός [ΙΙ 3]

παράβλημα, παραβλήματος
παραβλήματα [22]

πρᾶγμα, πράγματος
πράγματα [29; IV 27]

ψήφισμα, ψηφίσματος
ψηφίσματος [31]
ψήφισμα [ΙΙ 5]

φυγάς, φυγάδος
φυγάδα [ΙΙ 18]
φυγάδας [IΙ 20]
φυγάδες [ΙΙ 23]

αὐλητρίς, αὐλητρίδος
αὐλητρίδων [ΙΙ
23]

ἀσπίς, ἀσπίδος
ἀσπίδας [IV 24]
8

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Substantius de la tercera declinació.

ἀσπίσι [ΙV 24]

γυμνής, γυμνῆτος
γυμνῆτες [IV 24]

φάλαγξ, φάλαγγος
φάλαγγα [IV 24]

στράτευμα, στρατεύματος
στράτευμα [IV
39]

χρῆμα, χρήματος
χρημάτων [ΙV
40]

χρήματα [IV 40]
2. Temes en sigma

κράτος, κράτους
κράτος [19, 28]

τεῖχος, τείχους
τειχῶν [25; II 3, 15, 16]
τείχη [II 4, 11, 20, 22, 23; III 11; IV 24]
τεῖχος [ΙV 27, 41]

τριήρης, τριήρους
τριήρεις [31; II 5]

πλῆθος, πλήθους
πλῆθος [II 21]

ζεῦγος, ζεύγους
ζεύγη [IV 27]

κέρδος, κέρδους
9

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Substantius de la tercera declinació.

κερδέων [ΙV 40]
3. Temes en líquida

ἀνήρ, ἀνδρός
ἄνδρας [28, 31; IV 38]
ἄνδρες [ΙV 40, 42]

χείρ, χειρός
χεῖρα [31]
χειρῶν [32]

αὐτοκράτωρ, αὐτοκράτορος
αὐτοκράτωρ [II 17]
αὐτοκράτορες [ΙΙ 19]
4. Temes en nasal

λιμήν, λιμένος
λιμένι [23, 25]
λιμένα [25]
λιμένας [II 4]

μήν, μηνός
μῆνας [II 16]
μηνί [ΙΙ 17]

κύων, κυνός
κύνας [IV 41]
5. Temes en vocal i diftong

βασιλεύς, βασιλέως
10

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Substantius de la tercera declinació.

βασιλέως [16; ΙΙ 7]

πόλις, πόλεως
πόλεις [17; II 5]
πόλει [19, 25; ΙΙ 11; ΙΙΙ 13]
πόλιν [25; II 4, 6, 8, 9, 14, 16, 20, 24]
ἀκρόπολιν [IV 39]

ναῦς, νεώς
ναυσίν [20, 29; IΙ 5, 7, 9]
ναῦς [22, 28, 30, 31; II 20]
νεῶν [24, 25, 28, 29; IΙ 10]

τάξις, τάξεως
τάξεως [22]

ἄστυ, ἄστεως
ἄστυ [ΙΙ 3]
ἄστει [IV 24, 27]
ἄστεως [ΙV 26, 27, 38, 40]

ὕβρις, ὕβρεως
ὕβριν [IΙ 10]

πρέσβυς, πρέσβεως
πρέσβεις [II 11, 12, 14, 19, 21, 22]

καθαίρεσις, καθαιρέσεως
καθαιρέσεως [IΙ 15]

πίστις, πίστεως
11

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia nominal. Substantius de la tercera declinació.

πίστεως [ΙΙ 16]

σπάνις, σπάνεως
σπάνει [ΙΙ 24]

ἱππεύς, ἱππέως
ἱππεῖς [IV 24, 25, 26]
ἱππέων [ΙV 26, 27]

κρίσις, κρίσεως
κρίσις [IV 41]

12

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Personals

ἐγώ [IV 40, 42]
ἡμεῖς
ἡμῶν [IV 40]

ὑμεῖς [IV 40]
ὑμῖν [IV 40, 40, 40, 40]
ὑμᾶς [IV 40, 40, 41, 42]
ὑμῶν [IV 40]
Reflexius

ἑαυτοῦ, ῆς, οῦ
ἑαυτούς [ΙΙ 3]
αὑτῶν [ΙΙ 9; IV 26]
ἑαυτοῖς [ΙΙΙ 12]
ἑαυτῶν [IV 38]

σφεῖς, σφέα
σφίσι [ΙΙΙ 13]

Morfologia pronominal.

οὗτοι [ΙΙ 4, 6]
τοῦτο [ΙΙ 9; IV 27, 27, 42]
τούτοις [ΙΙ 11]
τούτων [ΙΙ 15; IV 39, 41]
τούτου [ΙΙΙ 13, 14; IV 41]
τούτῳ [IV 41]

τοιοῦτος, τοιαύτη, τοιοῦτο
τοιούτων [ΙΙ 16]
τοιοῦτοι [ΙΙΙ 12]
τοιαῦτα [IV 42]

ἐκεῖνος, η, ο
ἐκεῖνον [26]
ἐκείνης [ΙΙ 3]
ἐκείνοις [ΙΙ 10]
ἐκείνους [ΙΙ 18]
ἐκείνην [ΙΙ 23]
ἐκεῖνοι [IV 41]
Indefinits

οὐδείς, οὐδεμία, οὐδέν
Demostratius1

αὐτός, ή, ό2
αὐτῶν [17, 31; ΙΙ 9, 13, 22; ΙΙΙ 12; IV 26, 38, 43]
αὐτοῖς [18, 20; ΙΙ 10; ΙΙΙ 11, 13, 14, 14; IV 24, 25, 38]
αὐτῷ [24; ΙΙ 21, 22]
αὐτούς [25; ΙΙ 8, 12, 12, 13, 19, 21; IV 40, 43]
αὐτόν [26, 28; ΙΙ 16, 17, 20]
αὐτοί [26; ΙΙ 3; ΙΙΙ 13]
αὐτός [29; ΙΙ 12, 17]
αὐτῇ [ΙΙ 5]
αὐτοῦ [ΙΙ 17]

οὗτος, αὕτη, τοῦτο
αὗται [24]
ταῦτα [24, 30, 31; ΙΙ 4, 7, 11, 12, 14, 17, 19, 21, 23; IV 25,
42]

τούτους [31; ΙΙΙ 11; IV 26]

οὐδεμιᾷ [25]
οὐδείς [ΙΙ 3, 15; IV 26]
οὐδεμίαν [ΙΙ 10]
οὐδέν [IV 40, 40, 41, 42]
μηδείς3 [22]

ἄλλος, η, ο
ἄλλοι [18; ΙΙ 7, 19, 19; ΙΙΙ 12]
ἄλλων [19; ΙΙ 18]
ἄλλαι [28]
ἄλλας [28; ΙΙ 5; ΙΙΙ 11]
ἀλλους [30; II 3]
ἄλλα [30, 32; ΙΙ 4; IV 42]
ἄλλη [ΙΙ 6]
ἄλλοις [ΙΙ 9; IV 42, 43]
ἄλλος [IV 26]

ἕτερος, α, ον4

1

Caldria incloure en aquest grup l’article, que era originalment un demostratiu i que encara s’utilitza com a tal en alguns
casos.
2

S’utilitza també com a pronom de tercera persona.

3

Amb la negació pròpia de la modalitat subjectiva.

4

Mentre ἄλλος significa “altre (entre diversos)”, ἕτερος significa “altre (entre dos)”.

13

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

ἕτερος [ΙΙ 3]
ἑτέρῳ [ΙΙ 3]
ἑτέρου [ΙΙ 7]
ἑτέρᾳ [ΙΙ 10]
ἑτέρους [ΙΙ 14]

Morfologia pronominal.

οἵ [IV 41]
ᾧτε8 [ΙΙΙ 11; IV 38]
οἵγε9 [IV 41]

ὅστις, ἥτις, ὅ τι10
ὅ τι [24; II 16]
οὕστινας [ΙΙΙ 11]
οἵτινες [IV 25]

ἕκαστος, η, ον
ἕκαστος [IV 27, 27]
ἕκαστον [IV 38]

ἑκάτερος, α, ον5

οἷος, α, ον11
οἷα [ΙΙ 3]
οἷάπερ12 [ΙΙ 13]

ἑκατέρου [ΙΙ 15]

ἀλλήλων6

ὅσος, η, ον13

ἀλλήλοις [IV 24, 38]
ἀλλήλους [IV 41]

τις, τι
τινων [32; 22]
τι [ΙΙ 13; ΙΙΙ 14]
τις [ΙΙ 16]
τινες [IV 24, 38]
τισιν [IV 26]

ὅσοι [32; ΙΙ 9; ΙΙΙ 12]
ὅσους [ΙΙ 9]
Interrogatius

τίς, τί
τί [32; ΙΙ 10]
τίνι [ΙΙ 19; IV 40]
τίς [IV 41]

Relatius

ὅς, ἥ, ὅ7
ᾗ [30; ΙΙ 19]
ὅς [30, 31, 32; ΙΙ 5]
ἅ [31, 31; ΙΙ 10, 13]
οἷς [ΙΙ 15, 22]
ὧν [ΙΙ 17; IV 42]
ᾧ [ΙΙ 20, 24]
οὕς [ΙΙΙ 12, 14, 14]
ἅ [ΙΙΙ 14]
5

Mentre ἕκαστος significa “cada un”, ἑκάτερος significa “cada un dels dos”.

6

Expressa reciprocitat: “un a altre”.

7

Al text hi ha un exemple [IV 27] del seu antic ús com a demostratiu.

8

Combinació del pronom relatiu amb la partícula τε.

9

El relatiu ὅσγε, ἥγε, ὅγε té el valor emfàtic que li aporta la partícula γε.

10

Combinació del pronom relatiu amb l’indefinit τις, τι.

11

Pronom relatiu amb matís de qualitat.

12

La partícula invariable -περ aporta més èmfasi: “precisament”.

13

Pronom relatiu amb matís de quantitat.

14

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Tema de present

Sentit
Estructura del tema
ARREL + VOCAL TEMÀTICA –ε/ο–

“Acció en procés de realització”

παιδεύειν
estar educant

15

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Paradigma

1. Verbs no contractes (παιδεύω)
Participi present
Veu activa

N
A
G
D
N
A
G
D

παιδεύ-ων
παιδεύ-οντα
παιδεύ-οντος
παιδεύ-οντι

παιδεύ-ουσα
παιδεύ-ουσαν
παιδευ-ούσης
παιδευ-ούσῃ

παιδεῦ-ον
παιδεῦ-ον
παιδεύ-οντος
παιδεύ-οντι

παιδεύ-οντες
παιδεύ-οντας
παιδευ-όντων
παιδεύ-ουσι(ν)

παιδεύ-ουσαι
παιδευ-ούσας
παιδευ-ουσῶν
παιδευ-ούσαις

παιδεύ-οντα
παιδεύ-οντα
παιδευ-όντων
παιδεύ-ουσι(ν)

Veu mitjana i passiva
N
A
G
D
N
A
G
D

παιδευ-όμενος
παιδευ-όμενον
παιδευ-ομένου
παιδευ-ομένῳ

παιδευ-ομένη
παιδευ-ομένην
παυδευ-ομένης
παιδευ-ομένῃ

παιδευ-όμενον
παιδευ-όμενον
παιδευ-ομένου
παιδευ-ομένῳ

παιδευ-όμενοι
παιδευ-ομένους
παιδευ-ομένων
παιδευ-ομένοις

παιδευ-όμεναι
παιδευ-ομένας
παιδευ-ομένων
παιδευ-ομέναις

παιδευ-όμενα
παιδευ-όμενα
παιδευ-ομένων
παιδευ-ομένοις
16

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Present indicatiu

Present imperatiu

παιδεύ-ω

1ª s

παιδεύ-ομαι

παίδευ-ε

2ª s

παιδεύ-ου

παιδεύ-εις

2ª s

παιδεύ-ει / παιδεύ-ῃ

παιδεύ-ετω

3ª s

παιδευ-έσθω

παιδεύ-ει

3ª s

παιδεύ-εται

παιδεύ-ετε

2ª p

παιδεύ-εσθε

παιδεύ-ομεν

1ª p

παιδευ-όμεθα

παιδευ-όντων

3ª p

παιδευ-έσθων

παιδεύ-ετε

2ª p

παιδεύ-εσθε

παιδεύ-ουσι(ν)

3ª p

παιδεύ-ονται

Pretèrit imperfet indicatiu

Present subjuntiu

παιδεύ-ω

1ª s

παιδεύ-ωμαι

παιδεύ-ῃς

2ª s

παιδεύ-ῃ

ἐ-παίδευ-ον

1ª s

ἐ-παιδευ-όμην

παιδεύ-ῃ

3ª s

παιδεύ-ηται

ἐ-παίδευ-ες

2ª s

ἐ-παιδεύ-ου

παιδεύ-ωμεν

1ª p

παιδευ-ώμεθα

ἐ-παίδευ-ε(ν)

3ª s

ἐ-παιδεύ-ετο

παιδεύ-ητε

2ª p

παιδεύ-ησθε

ἐ-παιδεύ-ομεν

1ª p

ἐ-παιδευ-όμεθα

παιδεύ-ωσι(ν)

3ª p

παιδεύ-ωνται

ἐ-παιδεύ-ετε

2ª p

ἐ-παιδεύ-εσθε

ἐ-παίδευ-ον

3ª p

ἐ-παιδεύ-οντο

Infinitiu present

παιδεύ-ειν

παιδεύ-εσθαι

Present optatiu

παιδεύ-οιμι

1ª s

παιδευ-οίμην

παιδεύ-οις

2ª s

παιδεύ-οιο

παιδεύ-οι

3ª s

παιδεύ-οιτο

παιδεύ-οιμεν

1ª p

παιδευ-οίμεθα

παιδεύ-οιτε

2ª p

παιδεύ-οισθε

παιδεύ-οιεν

3ª p

παιδεύ-οιντο
17

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

2. Verbs contractes (τιμάω)
Participi present
Veu activa
N
A
G
D
N
A
G
D

τιμῶν
τιμῶντα
τιμῶντος
τιμῶντι

τιμῶσα
τιμῶσαν
τιμώσης
τιμώσῃ

τιμῶν
τιμῶν
τιμῶντος
τιμῶντι

τιμῶντες
τιμῶντας
τιμώντων
τιμῶσι(ν)

τιμῶσαι
τιμώσας
τιμωσῶν
τιμώσαις

τιμῶντα
τιμῶντα
τιμώντων
τιμῶσι(ν)

Veu mitjana i passiva

D

τιμώμενος
τιμώμενον
τιμωμένου
τιμωμένῳ

τιμωμένη
τιμωμένην
τιμωμένης
τιμωμένῃ

τιμώμενον
τιμώμενον
τιμωμένου
τιμωμένῳ

N

τιμώμενοι

τιμώμεναι

τιμώμενα

A

τιμωμένους

τιμωμένας

τιμώμενα

G

τιμωμένων

τιμωμένων

τιμωμένων

D

τιμωμένοις

τιμωμέναις

τιμωμένοις

N
A
G

18

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Present indicatiu

Present imperatiu

τιμῶ

1ª s

τιμῶμαι

τίμα

2ª s

τιμῶ

τιμᾷς

2ª s

τιμᾷ

τιμάτω

3ª s

τιμάσθω

τιμᾷ

3ª s

τιμᾶται

τιμᾶτε

2ª p

τιμᾶσθε

τιμῶμεν

1ª p

τιμώμεθα

τιμώντων

3ª p

τιμάσθων

τιμᾶτε

2ª p

τιμᾶσθε

τιμῶσι(ν)

3ª p

τιμῶνται

Pretèrit imperfet indicatiu

Present subjuntiu

τιμῶ

1ª s

τιμῶμαι

τιμᾷς

2ª s

τιμᾷ

ἐ-τίμων

1ª s

ἐ-τιμώμην

τιμᾷ

3ª s

τιμᾶται

ἐ-τίμας

2ª s

ἐ-τιμῶ

τιμῶμεν

1ª p

τιμώμεθα

ἐ-τίμα

3ª s

ἐ-τιμᾶτο

τιμᾶτε

2ª p

τιμᾶσθε

ἐ-τιμῶμεν

1ª p

ἐ-τιμώμεθα

τιμῶσι(ν)

3ª p

τιμῶνται

ἐ-τιμᾶτε

2ª p

ἐ-τιμᾶσθε

ἐ-τίμων

3ª p

ἐ-τιμῶντο

Infinitiu present

τιμᾶν

τιμᾶσθαι

Present optatiu

τιμῴην

1ª s

τιμῴμην

τιμῴης

2ª s

τιμῷο

τιμῴη

3ª s

τιμῷτο

τιμῷμεν

1ª p

τιμῴμεθα

τιμῷτε

2ª p

τιμῷσθε

τιμῷεν

3ª p

τιμῷντο
19

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

3. Verbs contractes (ποιέω)
Participi present
Veu activa
N
A
G
D
N
A
G
D

ποιῶν
ποιοῦντα
ποιοῦντος
ποιοῦντι

ποιοῦσα
ποιοῦσαν
ποιούσης
ποιούσῃ

ποιοῦν
ποιοῦν
ποιοῦντος
ποιοῦντι

ποιοῦντες
ποιοῦντας
ποιούντων
ποιοῦσι(ν)

ποιοῦσαι
ποιούσας
ποιουσῶν
ποιούσαις

ποιοῦντα
ποιοῦντα
ποιούντων
ποιοῦσι(ν)

Veu mitjana i passiva
N
A
G
D
N
A
G
D

ποιούμενος
ποιούμενον
ποιουμένου
ποιουμένῳ

ποιουμένη
ποιουμένην
ποιουμένης
ποιουμένῃ

ποιούμενον
ποιούμενον
ποιουμένου
ποιουμένῳ

ποιούμενοι
ποιουμένους
ποιουμένων
ποιουμένοις

ποιούμεναι
ποιουμένας
ποιουμένων
ποιουμέναις

ποιούμενα
ποιούμενα
ποιουμένων
ποιουμένοις
20

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Present indicatiu

Present imperatiu

ποιῶ

1ª s

ποιοῦμαι

ποίει

2ª s

ποιοῦ

ποιεῖς

2ª s

ποιεῖ

ποιείτω

3ª s

ποιείσθω

ποιεῖ

3ª s

ποιεῖται

ποιεῖτε

2ª p

ποιεῖσθε

ποιοῦμεν

1ª p

ποιούμεθα

ποιούντων

3ª p

ποιείσθων

ποιεῖτε

2ª p

ποιεῖσθε

ποιοῦσι(ν)

3ª p

ποιοῦνται

Pretèrit imperfet indicatiu

Present subjuntiu

ποιῶ

1ª s

ποιῶμαι

ποιῇς

2ª s

ποιῇ

ἐ-ποίουν

1ª s

ἐ-ποιούμην

ποιῇ

3ª s

ποιῆται

ἐ-ποίεις

2ª s

ἐ-ποιοῦ

ποιῶμεν

1ª p

ποιώμεθα

ἐ-ποίει

3ª s

ἐ-ποιεῖτο

ποιῆτε

2ª p

ποιῆσθε

ἐ-ποιοῦμεν

1ª p

ἐ-ποιούμεθα

ποιῶσι(ν)

3ª p

ποιῶνται

ἐ-ποιεῖτε

2ª p

ἐ-ποιεῖσθε

ἐ-ποίουν

3ª p

ἐ-ποιοῦντο

Infinitiu present

ποιεῖν

ποιεῖσθαι

Present optatiu

ποιοίην

1ª s

ποιοίμην

ποιοίης

2ª s

ποιοῖο

ποιοίη

3ª s

ποιοῖτο

ποιοῖμεν

1ª p

ποιοίμεθα

ποιοῖτε

2ª p

ποιοῖσθε

ποιοῖεν

3ª p

ποιοῖντο
21

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

4. Verbs contractes (δηλόω)
Participi present
Veu activa

D

δηλῶν
δηλοῦντα
δηλοῦντος
δηλοῦντι

δηλοῦσα
δηλοῦσαν
δηλούσης
δηλούσῃ

δηλοῦν
δηλοῦν
δηλοῦντος
δηλοῦντι

N

δηλοῦντες

δηλοῦσαι

δηλοῦντα

A

δηλοῦντας

δηλούσας

δηλοῦντα

G

δηλούντων

δηλουσῶν

δηλούντων

D

δηλοῦσι(ν)

δηλούσαις

δηλοῦσι(ν)

N
A
G

Veu mitjana i passiva

D

δηλούμενος
δηλούμενον
δηλουμένου
δηλουμένῳ

δηλουμένη
δηλουμένην
δηλουμένης
δηλουμένῃ

δηλούμενον
δηλούμενον
δηλουμένου
δηλουμένῳ

N

δηλούμενοι

δηλούμεναι

δηλούμενα

A

δηλουμένους

δηλουμένας

δηλούμενα

G

δηλουμένων

δηλουμένων

δηλουμένων

D

δηλουμένοις

δηλουμέναις

δηλουμένοις

N
A
G

22

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Present indicatiu

Present imperatiu

δηλῶ

1ª s

δηλοῦμαι

δήλου

2ª s

δηλοῦ

δηλοῖς

2ª s

δηλοῖ

δηλούτω

3ª s

δηλούσθω

δηλοῖ

3ª s

δηλοῦται

δηλοῦτε

2ª p

δηλοῦσθε

δηλοῦμεν

1ª p

δηλούμεθα

δηλούντων

3ª p

δηλούσθων

δηλοῦτε

2ª p

δηλούσθε

δηλοῦσι(ν)

3ª p

δηλοῦνται

Pretèrit imperfet indicatiu

Present subjuntiu

δηλῶ

1ª s

δηλῶμαι

δηλοῖς

2ª s

δηλοῖ

ἐ-δήλουν

1ª s

ἐ-δηλούμην

δηλοῖ

3ª s

δηλῶται

ἐ-δήλους

2ª s

ἐ-δηλοῦ

δηλῶμεν

1ª p

δηλώμεθα

ἐ-δήλου

3ª s

ἐ-δηλοῦτο

δηλῶτε

2ª p

δηλῶσθε

ἐ-δηλοῦμεν

1ª p

ἐ-δηλούμεθα

δηλῶσι(ν)

3ª p

δηλῶνται

ἐ-δηλοῦτε

2ª p

ἐ-δηλοῦσθε

ἐ-δήλουν

3ª p

ἐ-δηλοῦντο

Infinitiu present

δηλοῦν

δηλοῦσθαι

Present optatiu

δηλοίην

1ª s

δηλοίμην

δηλοίης

2ª s

δηλοῖο

δηλοίη

3ª s

δηλοῖτο

δηλοῖμεν

1ª p

δηλοίμεθα

δηλοῖτε

2ª p

δηλοῖσθε

δηλοῖεν

3ª p

δηλοῖντο
23

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de present.

Formes al text1
Present indicatiu
ἐκπλεῖ 17
αἱροῦσι 19
ποιοῦσι 24
προσπλεῖ ΙΙ 7
χρή ΙΙ 10, 22
ἀντέχουσι ΙΙ 16
ἔστιν IV 26, 40
δεῖ IV 27
συμβουλεύω IV 40
προσήκει IV 40
παραδιδόασιν IV 41
ἀξιῶ IV 42
ἐμμένει IV 43
ἀγγέλλεται 20
δέονται ΙΙ 13
βούλονται ΙΙ 16
οἴεσθε IV 41
οἴχονται IV 41
πολιτεύονται IV 43
Present imperatiu
ἐστε IV 40, 42
Present subjuntiu
πέμπωσιν ΙΙ 14

1

βούλησθε 25
ἡγῶνται ΙΙ 20
Present optatiu
εἴη 32
λέγοι ΙΙ 16
κατέχοι ΙΙ 17
κελεύοι ΙΙ 17
ἥκοιεν ΙΙ 19, 21
ἐξείη ΙΙΙ 13
ἐπαινοίη ΙΙΙ 14
πράττοιεν ΙΙΙ 14
εἶεν IV 25
μέλλοιεν IV 27
φαίητε IV 41
δέοι IV 42
ἐρωτῳτο ΙΙ 17
ποιοῖντο ΙΙ 22
βούλοιντο ΙΙΙ 13
βούλοιτο IV 27
δύναιντο IV 38
φοβοῖντο IV 38
Pretèrit imperfet indicatiu
ἐποίουν 16
ἐπέπλεον 16
ἦν 17, 22, 23, 31

παρέπλει 18
παρῆσαν 18
διεῖχε 21
ἧκον 24; ΙΙ 14, 19
ἐποίει 24
ἔφη 25, 25; IV 40
παρῄνει 25
συμπαρῄει 28
ἦσαν 28, 31, 32; ΙΙ 4, 13, 19
διῆκεν ΙΙ 3
κατεῖχον ΙΙ 6
ἐξῇσαν ΙΙ 7; IV 25
εἶργε ΙΙ 9
ἠπόρουν ΙΙ 10
ἐνόμιζον ΙΙ 10; ΙΙΙ 14
ἠδίκουν ΙΙ 10
συνεμάχουν ΙΙ 10
ἐκαρτέρουν ΙΙ 11
ἐκέλευεν ΙΙ 12
ἔλεγον ΙΙ 13
ἐκέλευον ΙΙ 13, 19
διέτριβε ΙΙ 16
ἔμελλον ΙΙ 16; ΙΙΙ 11
ἧκε ΙΙ 17
ἀντέλεγον ΙΙ 19
ἔφασαν ΙΙ 20
ἐπανέφερον ΙΙ 21
ἐνεχώρει ΙΙ 21
ἀπήγγελλον ΙΙ 22
προηγόρει ΙΙ 22

En el llistat d’exemples de cada forma verbal apareixen en blocs separats els que estan en veu activa, mitjana i passiva, en aquest ordre.
24

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

κατέπλει ΙΙ 23
κατῇσαν ΙΙ 23
κατέσκαπτον ΙΙ 23
ἔληγεν ΙΙ 24
ἐδόκει ΙΙΙ 11
ὑπῆγον ΙΙΙ 12
ἐθεράπευον ΙΙΙ 14
συνελάμβανον ΙΙΙ 14
ἐξεκάθευδον IV 24
ἐφώδευον IV 24
ἐκάθευδον IV 25
ἐξῄει IV 26
ἐκακούργουν IV 26
ἐφρόνουν IV 27
προσέβαλλον IV 27
παρεῖχε IV 27
παρεσκευάζοντο 16
ἀνήγοντο 17
ἡγεῖτο 18
ἐδειπνοποιοῦντο 21
ἐπανήγοντο 24
ᾤχετο 26
ἐγίγνοντο 31
ἐδύνατο ΙΙ 9
διελέγοντο ΙΙ 11
ᾤοντο ΙΙ 14
ἐβούλετο ΙΙ 15
ἐποιοῦντο ΙΙ 20; IV 25
περιεχεῖτο ΙΙ 21
κατεψηφίζετο ΙΙΙ 12
ἤχθοντο ΙΙΙ 12
ὑπισχνοῦντο ΙΙΙ 13
ἐβούλοντο ΙΙΙ 14
ἐπεμέλοντο IV 24

Morfologia verbal. Tema de present.

ἐλευκοῦντο IV 25
ἐχειροῦντο IV 26
ἐπολιτεύοντο IV 43
ἐλέγετο 32; ΙΙ 3
ἐστέροντο ΙΙ 9
προυκαλοῦντο ΙΙ 15
Infinitiu
εἰσβαίνειν 22
ἀποπλεῖν 24
ὁρμεῖν 25
ἀπιέναι 26; ΙΙ 13; IV 38
στρατηγεῖν 26
πλεῖν 28
βοηθεῖν 28
ποιεῖν 31; ΙΙ 10
ἀποκόπτειν 31
παρανομεῖν 32
εὐτρεπίζειν ΙΙ 4
ἐφιστάναι ΙΙ 4
παρασκευάζειν ΙΙ 4
εἶναι ΙΙ 10, 11, 12, 15, 18; IV 41
ἰέναι ΙΙ 12, 17
ἥκειν ΙΙ 13
συμβουλεύειν ΙΙ 15, 15
ἐξεῖναι ΙΙ 15
καλεῖν ΙΙ 19
ἐξαιρεῖν ΙΙ 19
μέλλειν ΙΙ 21
περιαιρεῖν ΙΙ 22
ἄρχειν ΙΙ 23; IV 40
συγγράφειν ΙΙΙ 11
ἀποδεικνύναι ΙΙΙ 11

ἀντιπράττειν ΙΙΙ 14
λαμβάνειν ΙΙΙ 14
προσάγειν IV 27
ἄγειν IV 27
καταβάλλειν IV 27
ἔχειν IV 38
κατοικεῖν IV 38
ἐπιχειρεῖν IV 40
προέχειν IV 41
ἕπεσθαι 24; ΙΙ 20
βουλεύεσθαι 31; ΙΙΙ 13
ποιεῖσθαι ΙΙ 11, 15
σπένδεσθαι ΙΙ 19
πείθεσθαι ΙΙ 22
δέχεσθαι ΙΙ 22
χρῆσθαι ΙΙΙ 13; IV 42
ἀνέχεσθαι ΙΙΙ 14
μισθοῦσθαι IV 43
ταράττεσθαι IV 42
Participi
ὑπάρχουσι 16
οὖσαν 18, 19
πλέοντες 20
ἐπιούσῃ 22
παραβάλλων 22
ἀνίσχοντι 23
ὁρμοῦντας 25
μετιόντας 25
ἔχοντας 25
ὄντες 25; ΙΙΙ 12; IV 25, 40
25

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

ἔχων 28
φεύγων 29
παραγγέλλων ΙΙ 3
πενθοῦντες ΙΙ 3
νομίζοντες ΙΙ 3
ὄντας ΙΙ 3; ΙΙΙ 12
ἔχοντα ΙΙ 5
ὄντων ΙΙ 10, 16
ἀποθνῄσκόντων ΙΙ 11
ἔχοντες ΙΙ 11
ἐπιτηρῶν ΙΙ 16
ὄντα ΙΙ 18
νομίζοντας ΙΙ 20
εἰσιόντας ΙΙ 21
λέγων ΙΙ 22
μεσοῦντι ΙΙ 24
ζῶντας ΙΙΙ 12
συλλαμβάνοντες ΙΙΙ 12
συμπέμποντος ΙΙΙ 14
ἐπιχειροῦντας ΙΙΙ 14
συνεθέλοντας ΙΙΙ 14
ἀπιστούντων IV 24
ἔχοντες IV 24, 41
λαμβάνοντες IV 25
λιτανεύοντας IV 26
φερόντων IV 26
ὤν IV 40
ἐχόντων IV 41
δάκνοντας IV 41
παραδόντες IV 41
ἀπιόντες IV 41

Morfologia verbal. Tema de present.

βουλόμενοι ΙΙ 11, 16
φοβούμενοι ΙΙ 21; IV 24
ποιούμενοι IV 25
πορευομένοις IV 26
καλουμένῳ ΙΙ 8
πολιορκούμενοι ΙΙ 10
ἐρωτώμενοι ΙΙ 19
ἀπολλυμένων ΙΙ 21
παρωθουμένους ΙΙΙ 14

ὁρμώμενοι 16
ἀριστοποιουμένοις 20
τιμωρούμενοι ΙΙ 10
26

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Tema d’aorist (temàtic)

Sentit
Estructura del tema
ARREL + VOCAL TEMÀTICA –ε/ο–

“Acció puntual”

λαβεῖν
agafar

27

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Paradigma (λαμβάνω)
Participi aorist
Veu activa

A

λαβ-ών
λαβ-όντα

λαβ-οῦσα
λαβ-οῦσαν

λαβ-όν
λαβ-όν

G

λαβ-όντος

λαβ-ούσης

λαβ-όντος

D

λαβ-όντι

λαβ-ούσῃ

λαβ-όντι

N

λαβ-όντες

λαβ-οῦσαι

λαβ-όντα

A

λαβ-όντας

λαβ-ούσας

λαβ-όντα

G

λαβ-όντων

λαβ-ουσῶν

λαβ-όντων

D

λαβ-οῦσι(ν)

λαβ-ούσαις

λαβ-οῦσι(ν)

N

Veu mitjana

A

λαβ-όμενος
λαβ-όμενον

λαβ-ομένη
λαβ-ομένην

λαβ-όμενον
λαβ-όμενον

G

λαβ-ομένου

λαβ-ομένης

λαβ-ομένου

D

λαβ-ομένῳ

λαβ-ομένῃ

λαβ-ομένῳ

N

λαβ-όμενοι
λαβ-ομένους
λαβ-ομένων
λαβ-ομένοις

λαβ-όμενα
λαβ-ομένας
λαβ-ομένων
λαβ-ομέναις

λαβ-όμενα
λαβ-όμενα
λαβ-ομένων
λαβ-ομένοις

N

A
G
D

28

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Aorist indicatiu

Aorist imperatiu

ἔ-λαβ-ον

1ª s

ἐ-λαβ-όμην

λαβ-έ

2ª s

λαβ-οῦ

ἔ-λαβ-ες

2ª s

ἐ-λάβ-ου

λαβ-έτω

3ª s

λαβ-έσθω

ἔ-λαβ-ε(ν)

3ª s

ἐ-λάβ-ετο

λάβ-ετε

2ª p

λάβ-εσθε

ἐ-λάβ-ομεν

1ª p

ἐ-λαβ-όμεθα

λαβ-όντων

3ª p

λαβ-έσθων

ἐ-λάβ-ετε

2ª p

ἐ-λάβ-εσθε

ἔ-λαβ-ον

3ª p

ἐ-λάβ-οντο

Infinitiu aorist

λαβ-εῖν

λαβ-έσθαι

Aorist subjuntiu

λάβ-ω

1ª s

λάβ-ωμαι

λάβ-ῃς

2ª s

λάβ-ῃ

λάβ-ῃ

3ª s

λάβ-ηται

λάβ-ωμεν

1ª p

λαβ-ώμεθα

λάβ-ητε

2ª p

λάβ-ησθε

λάβ-ωσι(ν)

3ª p

λάβ-ωνται

Aorist optatiu

λάβ-οιμι

1ª s

λαβ-οίμην

λάβ-οις

2ª s

λάβ-οιο

λάβ-οι

3ª s

λάβ-οιτο

λάβ-οιμεν

1ª p

λαβ-οίμεθα

λάβ-οιτε

2ª p

λάβ-οισθε

λάβ-οιεν

3ª p

λάβ-οιντο
29

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Llista de verbs amb aorist temàtic1
ἄγω, ἤγαγον (ἀγαγ-)
αἱρέω, εἷλον (ἑλ-)
ἀφ-ικνέομαι, ἀφ-ικόμην (ἱκ-)
βάλλω, ἔβαλον (βαλ-)
γίγνομαι, ἐγενόμην (γεν-)
ἔρχομαι, ἦλθον (ἐλθ-)
ἔχω, ἔσχον (σχ-)
λαμβάνω, ἔλαβον (λαβ-)
λέγω, εἶπον (εἰπ-)
λείπω, ἔλιπον (λιπ-)
ὁράω, εἶδον (ἰδ-)
πάσχω, ἔπαθον (παθ-)
πίπτω, ἔπεσον (πεσ-)
πυνθάνομαι, ἐπυθόμην (πυθ-)
τυγχάνω, ἔτυχον (τυχ-)
φεύγω, ἔφυγον (φυγ-)

1

Es citen solament els verbs simples, llevat dels casos en què els verbs compostos són els únics que s’utilitzen. De cada verb s’expressa: el present d’indicatiu, l’aorist indicatiu i
l’arrel pròpia del tema d’aorist temàtic entre parèntesis.

30

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Formes al text
Aorist indicatiu
προεῖπεν 22
ἀντανήγαγε 23
ἔλαβε 28, 29, 30
ἔφυγον 28
ἀπήγαγεν 30
ἐνέπεσε ΙΙ 14
εἶπεν ΙΙ 16
εἶπον ΙΙ 19
ἔλαβον ΙΙΙ 14
ἀπῆλθον IV 24
περιέτυχον IV 26

γενέσθαι IV 25

προσείλοντο 16
ἐπελάβετο 32
ἐπύθοντο ΙΙ 13
ἐγένετο ΙΙ 15; IV 27
ἐγένοντο IV 25

Participi
προσβαλόντες 19
κατιδόντας 24
κατιδών 25
ἰδών 28
κατασχών 29
λαβόντες 31; IV 27
ἀναλαβών ΙΙ 8
εἰπών ΙΙ 15; IV 42
καθελόντας ΙΙ 20
ἀντειπόντων ΙΙ 22
ἑλόντων ΙΙ 24
ἐκλιπόντων ΙΙ 24
ἀνελθόντες IV 39
ἐλθόντας IV 43

Aorist optatiu
ἐπεισπέσοιεν IV 24

ἀφικόμενος 30; ΙΙ 5, 9
ἀφικομένης ΙΙ 3
γενομένοις ΙΙ 20

γένοιτο IV 41
Infinitiu
παθεῖν 32; ΙΙ 10
καθελεῖν ΙΙ 15
ἐλθεῖν ΙΙΙ 13
εἰπεῖν IV 27
31

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

Comentari morfològic1
1. Canvi al vocalisme de l’arrel

εἴδω2 (ὁράω)3 - εἶδον
κατιδόντας [24]
κατιδών [25]
ἰδών [28]

φεύγω - ἔφυγον
ἔφυγον [28]

ἔχω4 - ἔσχον
κατασχών [29]

γίγνομαι - ἐγενόμην5
ἐγένετο [ΙΙ 15; IV 27]
γενομένοις [ΙΙ 20]
γενέσθαι [ΙV 25]
ἐγένοντο [ΙV 25]

1

Les formes es classifiquen segons les particularitats que diferencien els temes de present i aorist en cada verb.

L’arrel d’aquest verb començava amb un fonema ja desaparegut en grec clàssic i que es representava amb la grafia ϝ
(digamma). Així, en el tema de present l’arrel original era ϝειδ- front a ϝιδ- (en grau zero, com en llatí “video”) en el
d’aorist.
2

3

Les formes originals del tema de present d’aquest verb són molt poc utilitzades. Les substitueixen sovint les del verb
ὁράω. Aquesta substitució (supletisme) dóna lloc als anomenats verbs polirizes, és a dir, aquells que presenten diverses
arrels segons el tema verbal. Per tant, el verb ὁράω i l’aorist que se li assigna (εἶδον) podrien figurar també a l’apartat 3
d’aquesta relació de formes.
Arrel σεχ- en el tema de present front a σχ- (grau zero) en el d’aorist. En el tema de present cau la sigma inicial de
paraula; també en posició intervocálica: vegeu el pretèrit imperfet εἶχον < ἔ(σ)εχον.
4

Arrel γν- en el tema de present, en grau zero i amb reduplicació (repetició davant l’arrel del primer fonema d’aquesta
seguit d’una vocal: γι-). En el tema de present no hi ha reduplicació i l’arrel presenta un vocalisme diferent: γεν-. Un altre
exemple de tema de present amb reduplicació el trobem en el verb πίπτω (apartat 4).
5

!32

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

γένοιτο [ΙV 41]

λείπω - ἔλιπον
ἐκλιπόντων [II 24]

2. Absència de l’infix -ν- i del sufix -αν- propis del tema de present

λαμβάνω - ἔλαβον
ἔλαβε [28, 29, 30]
λαβόντες [31; IV 27]
ἐπελάβετο [32]
ἀναλαβών [ΙΙ 8]
ἔλαβον [III 14]

ἀφικνέομαι6 - ἀφικόμην
ἀφικόμενος [30; ΙΙ 5, 9]
ἀφικομένης [ΙΙ 3]

πυνθάνομαι - ἐπυθόμην
ἐπύθοντο [IΙ 13]

τυγχάνω - ἔτυχον
περιέτυχον [IV 26]

3. Arrels distintes en els temes de present i d’aorist (verbs polirizes)

Es tracta d’un verb compost amb la preposició ἀπό- que ha perdut la vocal final; llavors la -π- passa a -φ- a causa de
l’aspiració inicial del verb simple (ἱκνέομαι). El tema de present està caracteritzat amb el sufix nasal -νε- front al d’aorist.
6

!33

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

αἱρέω - εἷλον7
προσείλοντο [16]
καθελεῖν [ΙΙ 15]
καθελόντας [ΙΙ 20]
ἑλόντων [ΙΙ 24]

λέγω (ἔπω)8 - εἶπον9
προεῖπεν [22]
εἰπών [ΙΙ 15; IV 42]
εἶπεν [II 16]
εἶπον [II 19]
ἀντειπόντων [ΙΙ 22]
εἰπεῖν [IV 27]

ἔρχομαι - ἦλθον
ἐλθεῖν [IIΙ 13]
ἀπῆλθον [ΙV 24]
ἀνελθόντες [IV 39]

L’arrel de l’aorist és σελ-; i la forma original de l’indicatiu ἔ(σ)ελον, amb caiguda de la sigma intervocàlica (que deixa
aspiració) i contracció de les vocals en contacte.
7

Com en el cas del present εἴδω (vegeu la nota 3), el present ἔπω és molt poc utilitzat. El seu lloc l’ocupa λέγω en un
nou exemple de supletisme que origina un verb polirize.
8

És un aorist amb reduplicació. La forma original de l’indicatiu era: ἐ-ϝε-ϝπον (distingim amb guionets l’augment i la
reduplicació; per a la digamma vegeu la nota 2).
9

!34

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (temàtic).

ἐλθόντας [IV 43]

4. Altres particularitats

βάλλω - ἔβαλον10
προσβαλόντες [19]

ἄγω - ἤγαγον11
ἀντανήγαγε [23]
ἀπήγαγεν [30]

πάσχω - ἔπαθον12
παθεῖν [32; II 10]

πίπτω - ἔπεσον13
ἐνέπεσε [ΙΙ 14]
ἐπεισπέσοιεν [ΙV 24]

10

La doble lambda en l’arrel de present és el resultat de l’evolució fonètica d’un sufix que s’hi afegeix per caracteritzar el
tema front al d’aorist.
11

El tema d’aorist està caracteritzat per la reduplicació, en aquest cas amb la repetició dels dos primers fonemes de
l’arrel: αγ-αγ-.
12

El tema de present es distingeix del d’aorist per la presència del sufix -σκ-. Així, l’arrel original seria παθ-σκ-.

El tema de present té reduplicació i arrel en grau zero: πι-πτ-. En el tema d’aorist trobem l’arrel πεσ- en comptes de
l’esperada πετ-, potser per influència del futur.
13

!35

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

Tema d’aorist (sigmàtic)

Sentit
Estructura del tema
ARREL + SUFIX –σ/σα-

“Acció puntual”

παιδεῦσαι
educar

36

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

Paradigma (παιδεύω)
Participi aorist
Veu activa
N
A
G
D
N
A
G
D

παιδεύ-σας
παιδεύ-σαντα
παιδεύ-σαντος
παιδεύ-σαντι

παιδεύ-σασα
παιδεύ-σασαν
παιδευ-σάσης
παιδευ-σάσῃ

παιδεῦ-σαν
παιδεῦ-σαν
παιδεύ-σαντος
παιδεύ-σαντι

παιδεύ-σαντες
παιδεύ-σαντας
παιδευ-σάντων
παιδεύ-σασι(ν)

παιδεύ-σασαι
παιδευ-σάσας
παιδευ-σασῶν
παιδευ-σάσαις

παιδεύ-σαντα
παιδεύ-σαντα
παιδευ-σάντων
παιδεύ-σασι(ν)

Veu mitjana

D

παιδευ-σάμενος
παιδευ-σάμενον
παιδευ-σαμένου
παιδευ-σαμένῳ

παιδευ-σαμένη
παιδευ-σαμένην
παιδευ-σαμένης
παιδευ-σαμένῃ

παιδευ-σάμενον
παιδευ-σάμενον
παιδευ-σαμένου
παιδευ-σαμένῳ

N

παιδευ-σάμενοι

παιδευ-σάμεναι

παιδευ-σάμενα

A

παιδευ-σαμένους

παιδευ-σαμένας

παιδευ-σάμενα

G

παιδευ-σαμένων

παιδευ-σαμένων

παιδευ-σαμένων

D

παιδευ-σαμένοις

παιδευ-σαμέναις

παιδευ-σαμένοις

N
A
G

37

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

Aorist indicatiu

Aorist imperatiu

ἐ-παίδευ-σα

1ª s

ἐ-παιδευ-σάμην

παίδευ-σον

2ª s

παίδευ-σαι

ἐ-παίδευ-σας

2ª s

ἐ-παιδεύ-σω

παιδευ-σάτω

3ª s

παιδευ-σάσθω

ἐ-παίδευ-σε(ν)

3ª s

ἐ-παιδεύ-σατο

παιδεύ-σατε

2ª p

παιδεύ-σασθε

ἐ-παιδεύ-σαμεν

1ª p

ἐ-παιδευ-σάμεθα

παιδευ-σάντων

3ª p

παιδευ-σάσθων

ἐ-παιδεύ-σατε

2ª p

ἐ-παιδεύ-σασθε

ἐ-παίδευ-σαν

3ª p

ἐ-παιδεύ-σαντο

Infinitiu aorist

παιδεῦ-σαι

παιδεύ-σασθαι

Aorist subjuntiu

παιδεύ-σω

1ª s

παιδεύ-σωμαι

παιδεύ-σῃς

2ª s

παιδεύ-σῃ

παιδεύ-σῃ

3ª s

παιδεύ-σηται

παιδεύ-σωμεν

1ª p

παιδευ-σώμεθα

παιδεύ-σητε

2ª p

παιδεύ-σησθε

παιδεύ-σωσι(ν)

3ª p

παιδεύ-σωνται

Aorist optatiu

παιδεύ-σαιμι

1ª s

παιδευ-σαίμην

παιδεύσα-ις / παιδεύσ-ειας

2ª s

παιδεύ-σαιο

παιδεύσα-ι / παιδεύσ-ειε

3ª s

παιδεύ-σαιτο

παιδεύ-σαιμεν

1ª p

παιδευ-σαίμεθα

παιδεύ-σαιτε

2ª p

παιδεύ-σαισθε

παιδεύσα-ιεν / παιδεύσ-ειαν

3ª p

παιδεύ-σαιντο
38

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

Formes al text
Aorist indicatiu
διήρπασαν 19
ἔπλευσαν 21
ἐσήμηνεν 22, 28
ἀπέπλευσαν 23
ἐκέλευσεν 24, 31; IV 27
ἐξεβίβασεν 24
ἐκέλευσαν 26
συνέλεξεν 28
ἀπέπλευσε 29
ἔπεμψε 30; ΙΙ 5, 7, 18
ἀπήγγειλε 30; ΙΙ 17
διέφθειρεν 31
ἔδοξεν 32; ΙΙ 4, 22; IV 38
κατεκρήμνισε 32
ἀπέσφαξεν 32; IV 26
ἐποίησαν ΙΙ 3, 4, 10, 19
μετέστησεν ΙΙ 5
ἐστρατοπέδευσεν ΙΙ 8
ἔπεμψαν ΙΙ 11, 12
ἀπήγγειλαν ΙΙ 12, 14
ἐτυράννησε ΙΙ 24
κατέστησαν ΙΙΙ 11
συνέπραξεν ΙΙΙ 14
ἀνταπέκτειναν IV 27
ἐξέπεμψαν IV 38
ἐπέταξαν IV 38
διήλλαξαν IV 38
ἐπολεμήσαμεν IV 41
ἀνέστησε IV 42
ἀπέκτειναν IV 43
ἔπεισαν IV 43

ὡρμίσαντο 20
παρετάξαντο 23
κατειργάσατο 30
κατεσκευάσατο ΙΙ 5
ὡρμίσατο ΙΙ 9
ἤρξαντο ΙΙΙ 13
Aorist imperatiu
σκέψασθε IV 40
Aorist optatiu
κρατήσειαν 31
κατακρημνίσειαν 31
συμπολεμήσειαν IV 25
ἀποκρίναιτο ΙΙ 18
καταστήσαιντο ΙΙΙ 13
ἀναλογίσαισθε IV 40
Infinitiu
ἐξαγγεῖλαι 24
μεθορμίσαι 25
ἀποκτεῖναι 32
ἀποχῶσαι ΙΙ 4
πέμψαι ΙΙ 16
συγγράψαι ΙΙΙ 11
συμπρᾶξαι ΙΙΙ 13
διαλλάξαι IV 38

ἐπιδεῖξαι IV 42
ἐξανδραποδίσασθαι ΙΙ 16
Participi
ἁθροίσας 31; ΙΙ 9
ἐρωτήσας 32
κρατήσαντες ΙΙ 3
ποιήσαντες ΙΙ 6, 11
παραγγείλαντος ΙΙ 7
δῃώσας ΙΙ 9
συνεπαινεσάντων ΙΙ 22
πέμψαντες ΙΙΙ 13
ἀκούσαντες IV 38, 43
ἀρξάντων IV 38
δήσαντες IV 41
εἰσπέμψαντες IV 43
ὀμόσαντες IV 43
ἐπισιτισάμενοι 21
ἀριστοποιησαμένους 22
παρασκευασάμενος 22
ἀρξάμενος 32
βουλευσαμένους ΙΙ 13
ποιησάμενοι ΙΙΙ 13
καταστησάμενοι IV 43
στρατευσάμενοι IV 43

39

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

Comentari morfològic
1. Sense canvis fonètics a l’arrel

πλέω1 - ἔπλευσα
ἔπλευσαν [21]
ἀπέπλευσαν [23]
ἀπέπλευσε [29]

κελεύω - ἐκέλευσα
ἐκέλευσεν [24, 31; IV 27]
ἐκέλευσαν [26]

στρατοπεδεύω - ἐστρατοπέδευσα
ἐστρατοπέδευσεν [II 8]

βουλεύω - ἐβούλευσα
βουλευσαμένους [II 13]

συνεπαινέω - συνεπῄνεσα2
συνεπαινεσάντων [ΙΙ 22]

ἀκούω - ἤκουσα
ἀκούσαντες [IV 38, 43]

στρατεύω - ἐστράτευσα
στρατευσάμενοι [IV 43]

L’arrel original d’aquest verb era πλεϝ-, amb final en un fonema representat amb la grafia ϝ (digamma). En posició
intervocàlica el fonema desapareixia, de manera que el present adopta la falsa aparença d’un verb contracte. Però en
el tema d’aorist, davant de consonant, el fonema perviu com a segon element del diftong -ευ-.
1

2

És un verb compost amb dos preposicions. El verb simple té documentades a l’aorist sigmàtic tant la forma esperada
per a un verb contracte (ᾔνησα) com aquesta, on hi ha -ε- en comptes de vocal llarga al final de l’arrel.

!40

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

2. Canvis a l’arrel acabada en vocal α, ε, ο (verbs contractes)

ποιέω - ἐποίησα
ἐποίησαν [II 3, 4, 10, 19]
ποιήσαντες [II 6, 11]
ποιησάμενοι [III 13]
ἀριστοποιησαμένους [22]

κρατέω - ἐκράτησα
κρατήσειαν [31]
κρατήσαντες [IΙ 3]

ἐρωτάω - ἠρώτησα
ἐρωτήσας [32]

δῃόω - ἐδῄωσα
δῃώσας [ΙΙ 9]

τυραννέω - ἐτυράννησα
ἐτυράννησε [ΙΙ 24]

πολεμέω - ἐπολέμησα
ἐπολεμήσαμεν [IV 41]
συμπολεμήσειαν [IV 25]

δέω - ἔδησα
δήσαντες [ΙV 41]

!41

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

3. Canvis a l’arrel acabada en consonant oclusiva

διαρπάζω - διήρπασα3
διήρπασαν [19]

ὁρμίζω - ὥρμισα
ὡρμίσαντο [20]
ὡρμίσατο [ΙΙ 19]
μεθορμίσαι [25]

ἐπισιτίζομαι - ἐπεσιτισάμην
ἐπεσιτισάμενοι [21]

παρασκευάζω - παρεσκεύασα
παρασκευασάμενος [22]

κατεσκευάσατο [ΙΙ 5]

παρατάττω - παρέταξα4
παρετάξαντο [23]

ἐπέταξαν [ΙV 38]

ἐκβιβάζω - ἐξεβίβασα
ἐξεβίβασεν [24]

συλλέγω - συνέλεξα

Els verbs que tenen el present acabat en -ζω generalment es comporten, pel que fa a la formació de l’aorist sigmàtic,
com a verbs amb l’arrel acabada en oclusiva dental. És a dir, amb absència de la consonant final de l’arrel de present
davant de la sigma de l’aorist.
3

Els verbs que tenen el present acabat en -ττω es comporten, pel que fa a la formació de l’aorist sigmàtic, com a verbs
amb l’arrel acabada en oclusiva gutural. En el tema de present aquest fonema pateix el canvi fonètic provocat en afegirse un sufix caracteritzador a l’arrel original.
4

!42

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

συνέλεξεν [28]

κατεργάζομαι - κατειργασάμην5
κατειργάσατο [30]

πέμπω - ἔπεμψα
ἔπεμψε [30; II 5, 7, 18]
ἔπεμψαν [ΙΙ 11, 12]
πέμψαι [II 16]
πέμψαντες [III 13]
ἐξέπεμψαν [ΙV 38]
εἰσπέμψαντες [IV 43]

ἁθροίζω - ἥθροίσα
ἁθροίσας [31; ΙΙ 9]

κατακρημνίζω - κατεκρήμνισα
κατακρημνίσειαν [31]
κατεκρήμνισε [32]

δοκέω - ἔδοξα6
ἔδοξεν [32; II 4, 22; IV 38]

ἄρχω - ἦρξα

L’arrel d’aquest verb començava amb ϝ (digamma), davant la qual hi hauria l’ε- de l’augment. La desaparició de la
digamma dóna lloc a una contracció vocàlica representada amb la grafia ει-.
5

Aquest aorist sembla haver-se format per analogia amb altres verbs. El verb té també l’aorist ἐδόκησα segons el model
dels verbs contractes.
6

!43

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

ἀρξάμενος [32]
ἤρξαντο [ΙΙI 13]
ἀρξάντων [IV 38]

ἀποσφάττω - ἀπέσφαξα
ἀπέσφαξεν [32; ΙV 26]

ἐξανδραποδίζω - ἐξηνδραπόδισα
ἐξανδραποδίσασθαι [II 16]

συγγράφω - συνέγραψα
συγγράψαι [III 11]

συμπράττω - συνέπραξα
συμπρᾶξαι [ΙΙΙ 13]
συνέπραξεν [ΙΙΙ 14]

διαλλάττω - διήλλαξα
διαλλάξαι [IV 38]

διήλλαξαν [ΙV 38]

ἀναλογίζομαι - ἀνελογισάμην
ἀναλογίσαισθε [IV 40]

σκέπτομαι - ἐσκεψάμην
σκέψασθε [IV 40]

πείθω - ἔπεισα
ἔπεισαν [IV 43]
!44

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

4. Canvis a l’arrel acabada en líquida (λ, ρ) i nasal (μ, ν)

σημαίνω - ἐσήμηνα7
ἐσήμηνεν [22, 28]

ἐξαγγέλλω - ἐξήγγειλα8
ἐξαγγεῖλαι [24]
ἀπήγγειλε [30; II 17]
ἀπήγγειλαν [II 12; 14]
παραγγείλαντος [ΙΙ 7]

διαφθείρω - διέφθειρα9
διέφθειρεν [31]

ἀποκτείνω - ἀπέκτεινα10
ἀποκτεῖναι [32]
ἀπέκτειναν [IV 43]
ἀνταπέκτειναν [IV 27]

ἀποκρίνω - ἀπέκρινα
ἀποκρίναιτο [II 18]

5. Altres particularitats
7

En tots els verbs d’aquest apartat falta la sigma característica de l’aorist, que desapareix davant d’una consonant
líquida o nasal. Hi ha,doncs, allargament compensatori de la vocal final de l’arrel. En el cas concret d’aquest verb:
σημαν- (arrel original, sense sufix distintiu del tema de present) > σημην-.
8

La doble lambda del tema de present és la conseqüència de la caracterització del tema mitjançant un sufix afegit a
l’arrel.
9

L’arrel original, sense la característica del tema de present, és διαφθερ-.

10

L’arrel original, sense la característica del tema de present, és ἀποκτεν-.

!45

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema d’aorist (sigmàtic).

ἀποχώννυμι - ἀπέχωσα11
ἀποχῶσαι [II 4]

ὄμνυμι - ὤμοσα12
ὀμόσαντες [IV 43]

11

El tema de present està caracteritzat pel sufix -νυ-.

12

Per a la característica del tema de present vegeu la nota anterior. L’arrel presenta també formes diferents en cada
tema, amb una variant disil·làbica al tema d’aorist.

!46

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

Tema de futur

Sentit
Estructura del tema
ARREL + SUFIX –σ– + VOCAL TEMÀTICA –ε/ο–

“Acció futura”

παιδεύσειν
anar a educar

47

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

Paradigma (παιδεύω)
Participi futur
Veu activa

A

παιδεύ-σων
παιδεύ-σοντα

παιδεύ-σουσα
παιδεύ-σουσαν

παιδεῦ-σον
παιδεῦ-σον

G

παιδεύ-σοντος

παιδευ-σούσης

παιδεύ-σοντος

D

παιδεύ-σοντι

παιδευ-σούσῃ

παιδεύ-σοντι

N

παιδεύ-σοντες

παιδεύ-σουσαι

παιδεύ-σοντα

A

παιδεύ-σοντας

παιδευ-σούσας

παιδεύ-σοντα

G

παιδευ-σόντων

παιδευ-σουσῶν

παιδευ-σόντων

D

παιδεύ-σουσι(ν)

παιδευ-σούσαις

παιδεύ-σουσι(ν)

N

Veu mitjana

A

παιδευ-σόμενος
παιδευ-σόμενον

παιδευ-σομένη
παιδευ-σομένην

παιδευ-σόμενον
παιδευ-σόμενον

G

παιδευ-σομένου

παιδευ-σομένης

παιδευ-σομένου

D

παιδευ-σομένῳ

παιδευ-σομένῃ

παιδευ-σομένῳ

N

παιδευ-σόμενοι

παιδευ-σόμεναι

παιδευ-σόμενα

A

παιδευ-σομένους

παιδευ-σομένας

παιδευ-σόμενα

G

παιδευ-σομένων

παιδευ-σομένων

παιδευ-σομένων

D

παιδευ-σομένοις

παιδευ-σομέναις

παιδευ-σομένοις

N

48

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

Futur indicatiu

παιδεύ-σω
παιδεύ-σεις
παιδεύ-σει
παιδεύ-σομεν
παιδεύ-σετε
παιδεύ-σουσι(ν)

1ª s
2ª s
3ª s
1ª p
2ª p
3ª p

Futur optatiu

παιδεύ-σομαι
παιδεύ-σει / παιδεύ-σῃ
παιδεύ-σεται
παιδευ-σόμεθα
παιδεύ-σεσθε
παιδεύ-σονται

παιδεύ-σοιμι
παιδεύ-σοις
παιδεύ-σοι
παιδεύ-σοιμεν
παιδεύ-σοιτε
παιδεύ-σοιεν

1ª s
2ª s
3ª s
1ª p
2ª p
3ª p

παιδευ-σοίμην
παιδεύ-σοιο
παιδεύ-σοιτο
παιδευ-σοίμεθα
παιδεύ-σοισθε
παιδεύ-σοιντο

Infinitiu futur

παιδεύ-σειν

παιδεύ-σεσθαι

49

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

Formes al text
Futur indicatiu
ναυμαχήσετε 25
ἥξει ΙΙ 16
Futur optatiu
κινήσοιτο 22
ἀνάξοιτο 22
πολιτεύσοιντο ΙΙΙ 11
Infinitiu
ὁμολογήσειν ΙΙ 16
ἀνδραποδιεῖν ΙΙ 20
θρέψειν ΙΙΙ 13
μνησικακήσειν IV 43
πείσεσθαι ΙΙ 3
ἀπολεῖσθαι ΙΙ 14
ἔσεσθαι IV 25
ἀνδραποδισθήσεσθαι ΙΙ 14
Participi
ἀπαγγελοῦσα 29
ἀπαγγελοῦντα 30
ἀγγελοῦντα ΙΙ 18

50

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

Comentari morfològic
1. Formes de verbs regulars no contractes (paradigma)

πολιτεύω - πολιτεύσω
πολιτεύσοιντο [III 11]

2. Canvis a l’arrel acabada en vocal α, ε, ο (verbs contractes)

κινέω - κινήσω
κινήσοιτο [22]

ναυμαχέω - ναυμαχήσω
ναυμαχήσετε [25]

ὁμολογέω - ὁμολογήσω
ὁμολογήσειν [II 16]

μνησικακέω - μνησικακήσω
μνησικακήσειν [ΙV 43]

3. Canvis a l’arrel acabada en consonant oclusiva

ἀνάγω - ἀνάξω
ἀνάξοιτο [22]

ἥκω - ἥξω
ἥξει [ΙΙ 16]

τρέφω - θρέψω1
θρέψειν [IΙΙ 13]

La τ- inicial de l’arrel al tema de present s’explica per la influència de la consonant aspirada (-φ-) de la síl·laba
contigua. Aquest fenomen s’anomena dissimilació d’aspirades. Al tema de futur no es produeix pel canvi fonètic que
afecta la consonant final de l’arrel en contacte amb el sufix.
1

51

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de futur.

4. Altres particularitats

ἀγγέλλω - ἀγγελῶ2
ἀγγελοῦντα [II 18]
ἀπαγγελοῦσα [29]
ἀπαγγελοῦντα [30]

πάσχω – πείσομαι3
πείσεσθαι [II 3]

ἀπόλλυμι - ἀπολῶ4
ἀπολεῖσθαι [II 14]

ἀνδραποδίζω - ἀνδραποδιῶ5
ἀνδραποδιεῖν [II 20]

2

La doble lambda en l’arrel de present és el resultat de l’evolució fonètica d’un sufix que s’hi afegeix per caracteritzar el
tema. D’altra banda, trobem ací el primer exemple dels anomenats futurs contractes: són els que tenen l’arrel acabada
en consonant líquida (λ, ρ) o nasal (μ, ν); i que presenten una variant ampliada de l’arrel que dóna lloc a la següent
evolució fonètica: ἀγγελε(σ)ω > ἀγγελῶ amb contracció vocàlica.
3

Tema de present caracteritzat amb sufix, absent al tema de futur. Entre els dos temes hi ha també diferència quant al
vocalisme de l’arrel, que originalment acabava en consonant oclusiva (θ). En el futur aquest fonema desapareix davant
la sigma característica (vegeu els verbs de l’apartat anterior).
El tema de present té l’arrel caracteritzada amb el sufix -νυ- que evoluciona a -λυ- per assimilació consonàntica. El
futur presenta contracció vocàlica (vegeu la nota 2).
4

5

Futur que presenta analogia amb els contractes (nota 2), però que no respon a una evolució fonètica real.

52

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de perfet.

Tema de perfet

Sentit
Estructura del tema
REDUPLICACIÓ + ARREL + SUFIX –κ– (només en veu activa)

“Estat que resulta d’una acció”

πεπαιδευκέναι
educar (ser educador)

53

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de perfet.

Paradigma (παιδεύω)
Participi perfet
Veu activa
N

πεπαιδευκώς

πεπαιδευκυῖα

πεπαιδευκός

A

πεπαιδευκότα

πεπαιδευκυῖαν

G

πεπαιδευκότος

πεπαιδευκυίας

πεπαιδευκός
π
πεπαιδευκότος

D

πεπαιδευκότι

πεπαιδευκυίᾳ

πεπαιδευκότι

N

πεπαιδευκότες
πεπαιδευκότας
πεπαιδευκότων
πεπαιδευκόσι(ν)

πεπαιδευκυῖαι
πεπαιδευκυίας
πεπαιδευκυιῶν
πεπαιδευκυίαις

πεπαιδευκότα
πεπαιδευκότα
πεπαιδευκότων
πεπαιδευκόσι(ν)

A
G
D

Veu mitjana i passiva
N
A
G
D
N
A
G
D

πεπαιδευμένος
πεπαιδευμένον
πεπαιδευμένου
πεπαιδευμένῳ

πεπαιδευμένη
πεπαιδευμένην
πεπαιδευμένης
πεπαιδευμένῃ

πεπαιδευμένον
πεπαιδευμένον
πεπαιδευμένου
πεπαιδευμένῳ

πεπαιδευμένοι
πεπαιδευμένους
πεπαιδευμένων
πεπαιδευμένοις

πεπαιδευμέναι
πεπαιδευμένας
πεπαιδευμένων
πεπαιδευμέναις

πεπαιδευμένα
πεπαιδευμένα
πεπαιδευμένων
πεπαιδευμένοις
54

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de perfet.

Perfet indicatiu

Futur perfet indicatiu (només en veu mitjana)

πεπαίδευ-κα

πεπαίδευ-μαι

πεπαιδεύ-σομαι

πεπαιδευ-σόμεθα

πεπαίδευ-κας

πεπαίδευ-σαι

πεπαιδεύ-σῃ / -σει

πεπαιδεύ-σεσθε

πεπαίδευ-κε(ν)

πεπαίδευ-ται

πεπαιδεύ-σεται

πεπαιδεύ-σονται

πεπαιδεύ-καμεν

πεπαιδεύ-μεθα

πεπαιδεύ-κατε

πεπαίδευ-σθε

πεπαιδεύ-κασι(ν)

πεπαίδευ-νται

Perfet subjuntiu

πεπαιδεύ-κω
πεπαιδεύ-κῃς

Pretèrit plusquamperfet indicatiu

πεπαιδεύ-κῃ

ἐ-πεπαιδεύ-κειν / -κη

ἐ-πεπαιδεύ-μην

πεπαιδεύ-κωμεν

ἐ-πεπαιδεύ-κεις / -κης

ἐ-πεπαιδεύ-σο

πεπαιδεύ-κητε

ἐ-πεπαιδεύ-κει(ν)

ἐ-πεπαιδεύ-το

πεπαιδεύ-κωσι(ν)

ἐ-πεπαιδεύ-κειμεν

ἐ-πεπαιδεύ-μεθα

ἐ-πεπαιδεύ-κειτε

ἐ-πεπαίδευ-σθε

ἐ-πεπαιδεύ-κεισαν / -κεσαν

ἐ-πεπαίδευ-ντο

πεπαιδεύ-κοιμεν
πεπαιδεύ-κοιτε
πεπαίδευ-σθαι

ᾖς

ὦμεν
ἦτε
ὦσι(ν)

πεπαιδεύ-κοιμι
πεπαιδεύ-κοι

πεπαιδευ-κέναι

πεπαιδευμένος,
πεπαιδευμένη,
πεπαιδευμένον
...

Perfet optatiu

πεπαιδεύ-κοις

Infinitiu perfet

πεπαιδεύ-κοιεν

εἴην
πεπαιδευμένος,
πεπαιδευμένη,
πεπαιδευμένον
...

εἴης
εἴη
εἶμεν
εἶτε
εἶεν
55

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Tema de perfet.

Perfet imperatiu (només en veu mitjana i passiva)

πεπαίδευ-σο

πεπαίδευ-σθε

πεπαιδεύ-σθω

πεπαιδεύ-σθων

Formes perifràstiques alternatives
Perfet subjuntiu (veu activa)

Perfet optatiu (veu activa)


πεπαιδευκώς,
πεπαιδευκυῖα,
πεπαιδευκός
...

ᾖς

ὦμεν
ἦτε
ὦσι(ν)

εἴην
πεπαιδευκώς,
πεπαιδευκυῖα,
πεπαιδευκός
...

εἴης
εἴη
εἶμεν
εἶτε
εἶεν

56

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Formes al text

Morfologia verbal. Tema de perfet.

τεταραγμένων IV 24
ἠδικημένῳ IV 41

Perfet indicatiu
ἠδίκηκεν IV 40
πεποιήκατε IV 40
ὀμωμόκατε IV 42
περιείληφθε IV 41
Pretèrit plusquamperfet
παρενενομήκεσαν 31
ἀφειστήκει ΙΙ 6
ἐπελελοίπει ΙΙ 11
ᾔδεσαν ΙΙΙ 12
συνῄδεσαν ΙΙΙ 12
Infinitiu
ἐπιλελοιπέναι ΙΙ 16
Participi
ἀφεστηκυίας 17
γεγονότα 29, 30
ἀπολωλότας ΙΙ 3
εἰδώς ΙΙ 16
ἐψηφισμένοι 31
εἰργασμένην ΙΙ 20
διεσκεδασμένων 28
διεφθαρμένα 29
57

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema de perfet.

Comentari morfològic
1. La reduplicació i els seus tipus
a. Si l’arrel del verb comença per consonant:

ἵστημι – ἕστηκα1
ἀφεστηκυίας [17]
ἀφειστήκει [ΙΙ 6]

παρανομέω – παρανενόμηκα2
παρενενομήκεσαν [31]

ψηφίζω – ἐψήφικα3
ἐψηφισμένοι [31]

ποιέω – πεποίηκα
πεποιήκατε [IV 40]

ἐργάζομαι – εἴργασμαι4
εἰργασμένην [ΙΙ 20]

ταράττω – τετάραγμαι5
τεταραγμένων [5]
b. Si l’arrel del verb comença per vocal:

El present té la reduplicació característica: prové de σι-στημι. En canvi en el tema de perfet la reduplicació originària
era σε-στηκα.
1

2

Observem com els verbs contractes allarguen la vocal final de l’arrel en el tema de perfet, igual com en les formes dels
temes d’aorist i futur.
Els verbs amb arrel que comença amb consonant doble o amb dos consonants afegeixen ε- a l’arrel com a
reduplicació.
3

L’arrel original ϝεργ- apareixeria reduplicada al tema de perfet ϝε-ϝεργ-, amb la consegüent contracció vocàlica
posterior a la caiguda de la digamma. La sigma que precedeix la desinència al tema de perfet es deu a l’evolució
fonètica de la dental final de l’arrel davant la consonant inicial de la desinència.
4

5

Perfet passiu. S’hi reconeix l’arrel original del verb, acabada en gutural; en el present l’oculten els canvis fonètics
deguts al sufix afegit a l’arrel.

58

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema de perfet.

ὄλλυμι – ὄλωλα6
ἀπολολώτας [ΙΙ 3]

ἀδικέω – ἠδίκηκα
ἠδίκηκεν [IV 16]
ἠδικημένῳ [IV 38]

ὄμνυμι – ὀμώμοκα7
ὀμωμόκατε [ΙV
42]

2. Alternances vocàliques a l’arrel

σκεδάννυμι – ἐσκέδασμαι8
διεσκεδασμένων [28]

διαφθείρω – διέφθαρκα
διεφθαρμένα [29]

γίγνομαι – γέγονα
γεγονότα [29] [30]

λείπω – λέλοιπα
ἐπελελοίπει [IΙ 11]
ἐπιλελοιπέναι [IΙ 16]

εἴδω (ὁράω) – οἶδα9
εἰδώς [ΙΙ 19]
6

La modalitat de reduplicació que observem ací és l’anomenada “reduplicació àtica”: es repeteixen els dos primers
fonemes de l’arrel. El tema de perfet està caracteritzat, a més, per l’allargament de la vocal de l’arrel, però no presenta
el sufix -κ-. Al seu torn, el tema de present està caracteritzat pel sufix -λυ- (< -νυ-) afegit a l’arrel.
7

Aquest perfet és semblant al del verb ὄλλυμι (vegeu la nota 6), però amb la -κ- característica.

Perfet passiu. Observem l’alternança vocàlica entre les arrels d’ambdós temes: present -σκεδαν- front a perfet -σκεδα-.
D’altra banda, falta al tema de perfet el sufix -νυ- característic del tema de present. La -σ- que precedeix les desinències
de perfet és analògica amb altres verbs on és conseqüència d’una evolució fonètica (vegeu el perfet en veu mitjana i
passiva del verb ψηφίζω, a l’apartat 1).
8

De l’arrel ϝειδ- del present passem a la variant ϝοιδ- del tema de perfet, que no té reduplicació. Tanmateix, no és l’únic
vocalisme que trobem a les diverses formes del tema de perfet d’aquest verb.
9

59

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica

Morfologia verbal. Tema de perfet.

ᾔδεσαν [ΙΙΙ 12]
συνῄδεσαν [ΙΙΙ 12]

λαμβάνω – εἴλημμαι10
περιείληφθε [IV 41]

Perfet en veu mitjana. L’evolució fonètica de la forma és la següent: σεσληβμαι > ελληβμαι > ειληβμαι > εἴλημμαι. En la
forma del text que es comenta, l’assimilació consonàntica de l’última consonant de l’arrel en contacte amb la consonant
inicial de la desinència dóna un resultat diferent, per assimilació d’aspirades.
10

60

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Formes específiques de passiva.

Comentari morfològic
Aorist passiu: morfemes -θη- / -θε- i -η1. Sense canvis fonètics a l’arrel

δέω - ἐδέθην
ἐδέθη [II 15]

αἱρέω - ᾑρέθην
ᾑρέθη [II 17]
ᾑρέθησαν [III 11]
καθῃρέθη [III 11]
αἱρεθέντες [III 11]

συναλλάττω - συνηλλάγην
συναλλαγῆναι [IV 43]

περαίνω1 - ἐπεράνθην
περανθέντων [IV 39]

2. Canvis a l’arrel acabada en vocal α, ε, ο (verbs contractes)

αἰτιάω - ᾐτιάθην2
ᾐτιάθη [32]

κοιμάω - ἐκοιμήθην
ἐκοιμήθη [II 3]

ζωγρέω - ἐζωγρήθην
1

El tema de present modifica l’arrel original: περαν-.

2

Igual que al tema d’aorist sigmàtic, l’aorist passiu dels verbs contractes es caracteritza per l’allargament de la vocal
final de l’arrel: així, al dialecte àtic l’alfa llarga esdevé eta, encara que en aquest cas no canvia per anar precedida de -ι-.

61

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Formes específiques de passiva.

ζωγρηθέντων [31]

ἡττάομαι - ἡττήθην
ἡττηθέντων [ΙΙ 24]

3. Canvis a l’arrel acabada en consonant oclusiva

ἀνάγω - ἀνήχθην3
ἀνήχθησαν [20, 28]

ἁθροίζω - ἡθροίσθην4
ἡθροίσθησαν [II 8]

πέμπω - ἐπέμφθην5
πεμφθείς [II 16]
πεμφθῆναι [ΙΙI 14]

πείθω - ἐπείσθην6
πεισθείς [III 14]

ἀποκρίναιτο [II 18]

Futur passiu: morfema -θησ-

3

Amb aspiració de la consonant final de l’arrel en contacte amb l’aspirada del sufix: ἀνήχθην < *ἀνήγθην.

Els verbs amb el present acabat en -ζω tenen una arrel original en dental. Aquesta dental en contacte amb una altra
consonant del mateix tipus (la -θ- del sufix de l’aorist passiu en aquest cas), esdevé -σ-: ἡθροίσθην < *ἡθροίδ-θην. Aquest
fenomen es coneix com a assibilació.
4

5

Assimilació d’aspirades: vegeu la nota 3.

6

Vegeu la nota 4.

62

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Formes específiques de passiva.

ἀνδραποδίζω - ἀνδραποδισθήσομαι7
ἀνδραποδισθήσεσθαι
[IV 43]

7

Vegeu la nota 4.

63

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Verbs atemàtics.

Comentari morfològic
Nota. Aquests verbs no tenen vocal temàtica a la majoria de les formes. A banda dels deponents δύναμαι i
κεῖμαι, la resta es reconeixen per la desinència -μι a la 1ª persona del singular del present d’indicatiu
actiu1.
1. Verb εἶμι

εἰσιών [4] [25]
ἀπῄει [10]
προϊόντος [11]
ἀπιέναι [12]
ἀπιοῦσα [13]
εἰσῄει [17]
προσίοι [20]
ἰόντι [22]
εἰσιόντες [24]
εἰσιέναι [36]
ἀπιών [39]
εἰσῄειν [42]
2. Verb φημί

ἔφη [12] [16]
ἔφην [18]
3. Verbs amb reduplicació al tema de present

δίδωμι
ἀποδέδοται [2] [30]
παρέδωκα [6]

1

En aquest repàs no s’inclouen les formes del verb εἰμι.

64

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Verbs atemàtics.

διδῷ [10]
δοῦναι [12]

ἵστημι2
ἀναστᾶσα [13]
καθεστήκασιν [49]
μετέστησεν [ΙΙ 5]
κατέστησαν [III 11]
καταστήσαιντο [III 13]
ἀνέστησε [IV 42]

τίθημι3
προστίθησι [13]
ἐπέθηκε [31]
τίθεσθαι [35]
θεῖναι [48]

ἵημι4
προσιεῖτο [20]
ἀφείς [40]
4. Verbs amb sufix -νυ- al tema de present

δείκνυμι
ἐπιδεῖξαι [4] [21]
ἐπιδείξω [5] [22]

2

Present original σί-στημι, amb caiguda de σ- inicial que deixa aspiració.

3

La τ- inicial resulta de la dissimilació d’aspirades.

4

L’arrel d’aquest verb començava amb un fonema desaparegut en grec clàssic, la yod (y). Així podem, doncs, reconstruir l’evolució del
present d’indicatiu amb reduplicació: yί- yημι, que té l’aspiració inicial com a conseqüència.

65

Xenofont, Hel·lèniques (llibre II). Temes de gramàtica.

Morfologia verbal. Verbs atemàtics.

ἀπόλλυμι5
ἀπώλεσεν [8]
ἀπολέσαι [44 [46]

5

El diccionari recull una forma alternativa (temàtica) d’aquest verb: ἀπολλύω. Cal destacar l’assimilació que pateix la consonant -ν- del
sufix en contacte amb l’arrel.

66

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful