HEL·LÈNIQUES de XENOFONT

INTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Santi Carbonell
IES COTES BAIXES
ALCOI
http://aigialos.blogspot.com

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

1ª DECLINACIÓ

RESUM TEÒRIC
A la 1ª declinació pertanyen els substantius femenins i alguns masculins de
tema en –ᾱ. Aquesta vocal pot canviar en –η en alguns casos, originant així
varies tipologies:1
- Substantius i adjectius femenins
Hi ha de tres tipus: en –η, en –ᾱ o alfa pura, i en alfa mixta.
Temes en –η
Al primer grup pertanyen substantius i adjectius que seguixen el model
ἀδελφή, és a dir, substantius de tema en –ᾱ que en dialecte àtic (que és el que
nosaltres estudiem) va canviar a –η. El seu complet paradigma en sigular i
plural, unit amb l’article femení i un adjectiu amb que concertarà sempre en
cas, gènere i nombre, és el següent:
Nominatiu!
Vocatiu!
Acusatiu!
Genitiu!
Datiu!!

!
!
!
!
!

ἡ καλὴ ἀδελφή ! !
ὦ καλὴ ἀδελφή ! !
τὴν καλὴν ἀδελφήν !
τῆς καλῆς ἀδελφῆς !
τῇ καλῇ ἀδελφῇ ! !

αἱ καλαὶ ἀδελφαί
ὦ καλαὶ ἀδελφαί
τὰς καλὰς ἀδελφάς
τῶν καλῶν ἀδελφῶν
ταῖς καλαῖς ἀδελφαῖς

Temes en –ᾱ o alfa pura
Al segon grup pertanyen substantius i adjectius on la –ᾱ del tema en àtic no ha
canviat a –η per anar precedida de ε (tipus θεά), ι (tipus οἰκία), ρ (tipus χώρα).
Et donem el paradigma d’ οἰκίᾱ:
Nominatiu!
Vocatiu!
Acusatiu!
Genitiu!
Datiu!!

!
!
!
!
!

ἡ οἰκίᾱ!
ὦ οἰκίᾱ!
τὴν οἰκίᾱν !
τῆς οἰκίᾱς!
τῇ οἰκίᾳ!

!
!
!
!
!

αἱ οἰκίαι
ὦ οἰκίαι
τὰς οἰκίας
τῶν οἰκιῶν
ταῖς οἰκίαις

Aquesta diferenciació s’aplica només al singular. En el plural tots els substantius de la 1ª declinació,
siguen femenins o masculins, es declinen igual.
1

2

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Temes en alfa mixta
Resten una sèrie de femenins de la primera que tenen dos temes en el singular:
un tema en ᾰ (en nominatiu, vocatiu i acusatiu), i en ᾱ (en genitiu i datiu). La ᾱ
del genitiu i datiu passa en àtic a –η. Reconeixeràs aquestos noms perquè l’alfa
va precedida de consonant distinta de ρ.

Nominatiu ! !
Vocatiu!
!
Acusatiu! !
Genitiu!
!
Datiu!!
!

ἡ θάλασσα ! !
ὦ θάλασσα !!
τὴν θάλασσαν!
τῆς θαλάσσης!
τῇ θαλάσσῃ!!

αἱ θάλασσαι
ὦ θάλασσαι
τὰς θαλάσσας
τῶν θαλασσῶν
ταῖς θαλάσσαις

-Substantius i adjectius masculins
Els masculins de la 1ª es diferencien dels femenins perquè:
- afegeixen una –ς en el nominatiu, tipus ὁ καρχαρίας tema en alfa pura que es
declina com οἰκία, i ὁ δεσπότης tema en alfa impura que es declina com
Κρήτη.
- tenen -ου al genitiu, per analogia amb els masculins de la 2ª declinació.
Nominatiu ! ὁ καρχαρίας!
Vocatiu !
ὦ καρχαρία!!
Acusatiu! τὸν καρχαρίαν!
Genitiu!
τοῦ καρχαρίου!
Datiu!!
τῷ καρχαρίᾳ!

οἱ καρχαρίαι
ὦ καρχαρίαι
τοὺς καρχαρίας
τῶν καρχαριῶν
τοῖς καρχαρίαις

Nominatiu!
Vocatiu!
Acusatiu!
Genitiu!
Datiu!!

οἱ πλανήται
ὦ πλανήται
τοὺς πλανήτας
τῶν πλανητῶν
τοῖς πλανήταις

ὁ πλανήτης! !
ὦ πλανήτα! !
τὸν πλανήτην!
τοῦ πλανήτου!
τῷ πλανήτῃ!!

3

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS
1. Forma el genitiu singular

ἡ ἐλευθερία

ὁ στρατιῶτης

ἡ δημοκρατία

ἡ εἰρήνη

ὁ πολίτης

ἡ Μυτιλήνη

ἡ ἡμέρα

ὁ ὁπλίτης

ἡ μάχη

ἡ ναυμαχία

ὁ Παυσανίας

ἡ Ἀσία

2. Passa a plural

τὴν ἡμέραν
τὴν θάλατταν
τῇ αἰτίᾳ

ἡ κατηγορία
ὁ ὁπλίτης
τὸν λῃστήν

3. Posa l’article

___ πολίτας
___ Ἀλκιβιάδης !
___ πολιορκίαν
___ μάχῃ

___ μηχανάς
___ Aἰσχήνην
___ Εὐαγόραν
___ συμφοραί

4

τὴν ναυμαχίαν
τὴν ἀρχήν!!
ὁ στρατιῶτης

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

2ª DECLINACIÓ

RESUM TEÒRIC
A la segona declinació pertanyen noms i adjectius masculins, neutres i uns
pocs femenins. Aquestos últims només es diferencien dels masculins per
l’article femení. Recorda el tipus ἡ ὁδός el camí, ἡ νῆσος l’illa, i moltes de les
illes, com ara ἡ Λέσβος, ἡ Σάμος, etc.
Et recordem els paradigmes masculí i neutre.
!
!
Masculí singular ! !
Nominatiu ! ὁ καλὸς ἄνθρωπος!
Vocatiu !
ὦ καλὲ ἄνθρωπε ! !
Acusatiu ! τὸν καλὸν ἄνθρωπον !
Genitiu !
τοῦ καλοῦ ἀνθρώπου!
Datiu !
τῷ καλῷ ἀνθρώπῳ!

Masculí plural
οἱ καλοὶ ἄνθρωποι
ὦ καλοὶ ἄνθρωποι
τοὺς καλοὺς ἀνθρώπους
τῶν καλῶν ἀνθρώπων
τοῖς καλοῖς ἀνθρώποις

!
!
Neutre singular ! !
Nominatiu ! τὸ καλὸν δένδρον!!
Vocatiu !
ὦ καλὸν δένδρον! !
Acusatiu ! τὸ καλὸν δένδρον !
Genitiu !
τοῦ καλοῦ δένδρου!
Datiu !
τῷ καλῷ δένδρῳ! !

Neutre plural
τὰ καλὰ δένδρα
ὦ καλὰ δένδρα
τὰ καλὰ δένδρα
τῶν καλῶν δενδρῶν
τοῖς καλοῖς δένδροις

Recorda:
Com el llatí, en grec tots els substantius, adjectius i pronoms neutres (fins i tot
l'article) tenen la mateixa terminació en nominatiu, vocatiu i acusatiu: -ον en
singular (llatí -um) -α en plural (llatí -a).
La resta de desinències dels neutres són les mateixes que les dels masculins.

5

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Noms contractes
Alguns mots experimenten una contracció produïda pel contacte entre
l’òmicron del tema i una vocal precedent òmicron o èpsilon.
Exemples: ὁ *βόος ➤βοῦς, τὸ *ὀστέον ➤ὀστοῦν
Al text de Xenofont apareixen només tres contractes, derivats de la paraula
*πλόος ➤ πλοῦς: navegació, travesia (recorda τὸ πλοῖον: nau):
πρὸς τῶν πλοίων τὸν ἔκπλουν
cap al port dels vaixells
Κόνων δὲ ἰδὼν τὸν ἐπίπλουν
Conon, en veure l’atac naval...
τὰ πλοῖα εἶργε τοῦ εἴσπλου
privava als vaixells de l’accés al port (impedia als vaixells l’accés al port)

EXERCICIS
1. Forma el genitiu singular
ἡ Πάραλος

ὁ πόλεμος

ὁ Λύσανδρος

ἡ Χερσόνησος

τὸ πλοῖον

ὁ χρόνος

ἡ Χίος

ὁ ἔφορος

τὸ ὅπλον

ἡ Ῥόδος

ὁ θάνατος

ὁ δῆμος

τὸν ποταμόν

τοῦ λίθου! !

ὁ ἔφορος

τοῦ στρατηγοῦ

τὸν λόγον! !

τῷ ἵππῳ!

τὸ πλοῖον

τῷ ἐφόρῳ

τῷ ὅρκῳ

2. Passa a plural

6

!

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

3. Posa l’article
___ ἀνθρώπους ! !

!

___ ἀγρούς !!

!

___ δρόμου

___ ὅπλα!

!

!

!

___ νόμοις! !

!

___ Λύσανδρον

___ Κύπρον!!

!

!

___ αἰγιαλῷ!!

!

___ λόγους

___ σταδίους!

!

!

___ εἴσπλου!!

!

___ πλοῖα

___ ἐφόρους!

!

!

___ Χερσονήσου! !

___ Λαμψάκῳ

___ Χίον !

!

!

___ λῃστήν! !

!

___ Ἀθῆναι

___ στρατιῶτης!

!

!

___ Αἰσχύνης!

!

___ στρατηγοῦ

___ ἔκπλουν!!

!

!

___ Θεόπομπον! !

___ Λύσανδρος!

!

!

___ εἰρήνης

!

___ Λέσβος

4. Derivats etimològics

ἡμέρα

γῆ

αὐτός

μάχη

θεραπεία

δῆμος

δρόμος

ἥλιος

θάνατος

πόλεμος

στρατηγός

φίλος

χρόνος

ἵππος

λίθος

λόγος

νόμος

ξένος

de quines paraules gregues venen els noms propis Eleuteri i Irina?

7

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

5. Relaciona els fragments

Τῇ ὑστεραίᾳ

Ἐν ταῖς Ἀθήναις

ἐν τῇ ἐκκλησίᾳ

Τῇ ὑστεραίᾳ ἐκκλησίαν ἐποίησαν

ἐκ τῆς Σάμου

ἀπέπλευσαν εἰς τοὺς Αἰγὸς ποταμούς

ἀπέπλευσεν εἰς Ῥόδον

ἐπὶ τὴν Χίον ἐπέπλεον

παρασκευάζοντο πρὸς ναυμαχίαν

στρατηγούς προσείλοντο Μένανδρον καὶ Κηφισόδοτον

Λύσανδρος ἐκ τῆς ᾽Ρόδου παρὰ τὴν Ἰωνίαν ἐκπλεῖ πρὸς τὸν Ἑλλήσποντον

ἡ γὰρ Ἀσία πολεμία ἦν

διεῖχε ὁ Ἑλλήσποντος σταδίους πέντεκαιδεκα

ταῦτα ἐποίει τέτταρας ἡμέρας

Ἀλκιβιάδης δὲ κατιδὼν τοὺς Ἀθηναίους ἐν αἰγιαλῷ

Οἱ στρατηγοὶ ἀπιέναι αὐτὸν ἐκέλευσαν

τὰς ἄλλας ναῦς ἔλαβε πρὸς τῇ γῇ

Ὀκτὼ ναυσίν ἀπέπλευσε παρ᾽Εὐαγόραν εἰς Κύπρον

ἔπεμψε Θεόπομπον τὸν Μιλήσιον λῃστήν

Φιλοκλῆς ἦν στρατηγὸς τῶν Ἀθηναίων

κατὰ τὴν γῆν καὶ κατὰ θάλατταν

ἐπεὶ ἦσαν ἐν Σελλασίᾳ, πλησίον τῆς Λακωνικῆς

πολλοὶ τῶν Ἑλλήνων

πολλῇ προθυμίᾳ

νομίζοντες ἐκείνην τὴν ἡμέραν ἄρχειν τῆς ἐλευθερίας

ἔδοξε δέχεσθαι τὴν εἰρήνην

8

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

1. al dia següent
2. A Atenes
3.distava l’estret de l’Helespont quinze estadis
4. En l’Assamblea
5. açò va durar quatre dies
6. Alcibiades, veient els atenesos en la platja
7. Els estrategues li van ordenar que marxara
8. van anar navegant fins Egospotamos
9. va navegar fins a Rodes
10. des de l’illa de Samos
11. va navegar contra l’illa de Quios
12. es prepararen per a un combat naval
13. van escollir com a estrategs a Menandre i Cesifòdote
14. Lisandre surt navegant des de Rodes al voltant de Iònia cap a l’estret de

!

l’Hel·lespont

15. Àsia era doncs enemiga
16. Al dia següent van celebrar Assamblea
17. pensant ells que aquell dia començava la llibertat
18. va semblar que calia acceptar la pau
19. amb molta disponibilitat
20. molts dels grecs
21. Quan eren a Salàsia, prop de Lacònia
22. per terra i mar
23. Filocles era estrateg dels atenesos
24. va enviar Teopomp, lladre de Milet
25. Se’n va anar navegant amb vuit naus des d’on estava Evàgores cap a Xipre
26. va agafar i va dur les naus a terra ferma

9

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

TERCERA DECLINACIÓ

RESUM TEÒRIC
La 3ª declinació en grec té diversos models:
- temes en consonant: fins ara has vist alguns temes en oclusiva (tipus ἡ
Ἑλλάς, τῆς Ἑλλάδος, τὸ ὄνομα, τοῦ ὀνόματος), nasal (tipus ὁ Ἀπόλλων, τοῦ
Ἀπόλλωνος) i ro (tipus ὁ ἀνήρ, τοῦ ἀνδρός), xiulant (tipus τὸ πέλαγος, τοῦ
πελάγους).
- temes en vocal ι, υ (recorda el tipus ἡ πόλις, τῆς πόλεως) o diftong -ευ- (tipus
ὁ Θησεύς).
Desinències:
Singular: Nominatiu -ς/ ø; Acus. -α/-ν; Gen. -ος; Dat. -ι
Plural: Nominatiu masc. fem. –ες/ neutr. -α; Acusatiu masc. fem.-ας/
neutr. -α; Genitiu -ων; Datiu -σι.

Observació 1ª:
Pel que fa al gènere, a diferència de les declinacions 1ª i 2ª, que agrupaven
normalment mots femenins i masculins o neutres respectivament, la 3ª
declinació és un grup de paraules que poden ser tant femenines, masculines
com neutres. Fins i tot, alguns mots poden tindre dos gèneres:
ὁ καλὸς παῖς / ἡ καλὴ παῖς.
Observació 2ª:
Hi ha casos que presenten dos possibles desinències:
- En nominatiu singular uns mots prenen sigma i d’altres no. Els asigmàtics
són, per exemple: ὁ Ἑλλην, ὁ ἀνήρ, ὁ πατήρ, τὸ ἄγαλμα. (Comprova que ací
hi ha dos subgrups: el primer és tema en nasal, els dos següents en ro, mentre
que l’últim és tema en dental). Sigmàtics són doncs la resta.
- L’acusatiu sing. afegirà -α o -ν depenent de la seqüència de lletres anterior.
Així farem τὸν Ποσειδώνα i no τὸν Ποσειδώνν, però τὴν πόλιν i no τὴν
πόλια.2
En realitat es tracta d’una mateixa desinència que vocalitza o consonantitza segons el que convenga
per l’arrel (el llatí ho va simplificar en –em).
2

10

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

- La desinència –α del nominatiu plural neutre és la que ja coneixes per als
neutres plurals de la 2ª decl. (la mateixa que empra el llatí en oppida de la 2ª
decl. o en corpora, animalia de la 3ª decl.). Els masculins i femenins empraràn
doncs –ες (Com en llatí –es.)
Observació 3ª:
L’arrel canvia al passar de nominatiu a genitiu:
- per “alternància vocàlica”: ὁ Μακεδών, τοῦ Μακεδόνος. L’òmega passa a
òmicron a partir del vocatiu. Un mot semblant ὁ Ἀπόλλων fa però el gen. τοῦ
Ἀπόλλωνος, mantenint la vocal llarga. És qüestió doncs de conèixer la
paraula, no hi ha regles. L’alternància es pot produir també en vocals d’altres
timbres: fixa’t en ὁ λιμήν, τοῦ λιμένος.
- per pèrdua de vocal: ὁ πατήρ, τοῦ πατρός i no πατέρος. Fenomen semblant es
produeix també en llatí: pater, patris. En llatí aquest fenòmen (“síncopa”) es
produeix des de l’acusatiu: patrem (sing.), patres (pl.), mentre que el grec fa
πατέρα, πατέρες respectivament. Fixa’t en el datiu: πατράσι. Com hi havia 3
consonants juntes calia ficar una vocal, per poder pronunciar-ho (al llatí no li
fa falta: patribus).
- per pèrdua de consonant. Açò es produeix quan la sigma entra en contacte
amb la/les consonant/s final del tema.
- labials (π β φ) + ς > ψ Εx.: ὁ Κύκλωψ, τοῖς Κύκλωψι, però τὸν
Κύκλωπα, τοῦ Κύκλοπος etc.3
- dentals (τ δ θ) + ς > ς Ex.: ἡ πατρίς, ταῖς πατρίσι, però τὴν πατρίδα, τῆς
πατρίδος etc.4
- guturals (κ γ χ) + ς > ξ Ex.: ἡ αἶξ, ταῖς αἰξί, però τὴν αἴγα, τῆς αἰγός
etc.5
- El grup ντ també desapareix davant de la sigma, allargant la vocal
anterior per compensació: γίγᾱς, γίγαντος; Recorda l’adjectiu πᾶς,
παντός.

3

Com el llatí no té aquesta consonant doble es limita a escriure totes dues juntes: urbs, urbis.

4

El mateix fenomen existeix en llatí: miles, militis; pes, pedis.

El llatí sí disposa de signe en l’alfabet per reproduir aquest sò doble i economitzar en l’escriptura;
d’ahí: rex, regis.
5

11

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Observació 4ª:
Hi ha nominatius especials.
ὁ ποῦς, τῶν ποδών. Ací la pèrdua de la consonant dental ha produït
“l’allargament compensatori” de la vocal anterior. Fixa’t en l’accent
circumflexe resultant: * ποδς > ποῦς.
Altres: τὸ φῶς, τοῦ φωτός (s’ha perdut la dental!); ἡ νύξ, τῆς νυκτός (la kappa
s’afegeix a la sigma sense la dental!).
Observació 5ª:
Genitius també diferents a la resta.
- ὁ ἀνήρ, τοῦ ἀνδρός. Aquest és un model en ro especial. Presenta no només
pèrdua de vocal del tema, sinó adició de consonant (δ). **ἀνερος > ἀνρος
>ἀνδρός. 6
- τὸ πέλαγος, τοῦ πελάγους, ὁ Σωκράτης, τοῦ Σωκράτους. Estos són els temes
en xiulant. Els neutres es caracteritzen per l’alternància vocàlica: tema en –ος
al nom., –ες a partir del genitiu. La terminació –ους, surt del següent procés
fonètic: -εσ+ος > -εος > -οῦς.7
- ἡ πόλις, τῆς πόλεως; τὸ ἄστυ, τοῦ ἄστεως; ὁ κεραμεύς, τοῦ κεραμέως; El
primer substantiu et recordarà segurament a ovis. Els temes en iota són
sempre femenins o masculins. El temes en υ en canvi poden ser de qualsevol
gènere. Els temes en diftong perden la segona vocal υ a partir de l’acusatiu
sing. (κεραμέα), però la reprenen al datiu pl. (κεραμεῦσι). Tots fan el genitiu
en –εως.
Observació 6ª:
Hi ha termes irregulars amb doble tema:
ἡ χείρ, τῆς χειρός
ὁ Ζεύς, τοῦ Διός
ἡ ναῦς, τῆς νεώς
ὁ κύων, τοῦ κυνός
ἡ γυνή, τῆς γυναικός

Aquesta “hepèntesi” és un fenomen semblant en altres llengues; recorda el verb castellà venir, fut.
vendré (cast. antic: venir he).
6

7

En llatí la sigma intervocàlica no es perd, sinò que es converteix en ro (“rotacisme”): genus, generis.

12

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS
1. Identifica el cas:
Ἑλλάδι !
χρημάτων!
νυκτός!
πράγματα!

!
!
!
!

!
!
!
!

!
!
!
!

!!
!
!
!

φυγάδα!
τριήρεις!
λιμένι!!
Ἕλληνας!

βασιλέως!
ἱππεῖς!!
Θώραξ !
φάλαγγα!

!
!
!
!

!
!
!
!

κύνας
ναυσίν
ἄνδρας
Κόνων

2. Troba l’intrús:
α. !
β. !
γ. !
δ. !

πράγματα
χρήματα!
ναυσίν!
πολλούς!

!
!
!
!

σώματα ! !
τείχη! !
!
Θηραμένει! !
Λακεδαιμονίους!

λιμένα
Πειραιῶς!
Ἑλλάδι
Ἑρμοκράτους

3. Cοl·loca l’article en el cas corresponent
____ παραβλήματα!
___ ἀσπίς! !
!
___ πόδας! !
!
___ φυγάδα!!
!
___ στράτευμα! !
___ ψηφίσματος! !
___ Θηραμένους! !
___ κρίσις! !
!

!
!
!
!
!
!
!
!

___ νυκτί! !
___ φύλακα!!
___ κύνας! !
____ ἄνδρες!!
___ μηνί ! !
___ χειρός! !
___ Τυδέα! !
___ ἄστυ! !

13

___ κράτος
___ τριήρεις
___ βασιλέως
___ ἱππεῖς
___ ναυσίν
___ Θώραξ
___ πόλεις
___ τεῖχη

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

ADJECTIUS
RESUM TEÒRIC
El primer que has de saber és que els adjectius també es declinen.
A més a més tenen diverses formes segons acompanyen a sustantius
masculins, femenins i neutres.
Classificació:
A. Adjectius de TRES terminacions (una per a cada gènere)
1ª Classe: El femení segueix a la 1ª declinació i el masc. i neutre a la 2ª.
!
Tipus:
!
καλός, -ή, -όν (femení tema en -η)
!
μικρός, -ά, -ον (femení tema en alfa pura).
!
Exemples:
!
καλὸς ἄνθωπος, καλὸς πατήρ, καλὸς πλανήτης
!
καλὴ γυνή, καλὴ θεά, μικρὰ χώρα, μικρὰ νῆσος, μικρὰ πόλις
!
καλὸν ζῷον, καλὸν ἄγαλμα
2ª Classe: El femení segueix a la 1ª declinació i el masc. i neutre a la 3ª
!
segueix als temes nasals sigmàtics com ῥῖς, ῥινός
!
Tipus :
!
- μέλας, μέλαινα, μέλαν (“negre” / melanoma, Melania)
!
Exemples:
!
μέλας ἄνθρωπος, μέλας παῖς
!
μέλαινα γυνή, μέλαινα παῖς
!
μέλαν ἄγαλμα, μέλαν παιδίον

"
!
!
!
!

- πᾶς, πᾶσα, πᾶν (“tot, cadascú” / panoràmica, pantocràtor)
seguix als temes en –ντ com γίγας, γίγαντος
Exemples:
πᾶς ὁ κόσμος, πᾶς ὁ ἀνήρ
πᾶσα ἡ γῆ, πᾶσα ἡ μήτηρ
πᾶν τὸ σῶμα, πᾶν τὸ παιδίον

14

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

B. Adjectius de DOS terminacions (fan el femení igual que el masculí).
1ª Classe:! Segueixen la 2ª declinació
!
Tipus:
!
ἀθάνατος, ἀθάνατον (“immortal”)
"
es declinen com ἄνθρωπος,-ου (masc., fem.) i δένδρον,-ου (neutr).
!
!
Exemples:
!
ὀλύυμπιος θεά, βάρβαρος γυνή
!
ὀλύμπιος θεός, βάρβαρος ἀνήρ
!
βάρβαρον θηρίον
2ª Classe: ! Segueixen la 3ª declinació
!
Tipus:"
"
εὐδαίμων, εὔδαιμον (“feliç”)
!
segueix als temes en nasal amb alternància (tipus ὁ ἀηδών, τοῦ
!
ἀηδόνος)
!
!
Exemples:
!
εὐδαίμων ἀνήρ, εὐδαίμων ἄνθρωπος
!
εὐδαίμων γυνή, εὐδαίμων μήτηρ
!
εὔδαιμον παιδίον
"
!
!
!
!
!
!

εὐτυχής, εὐτυχές
segueix als temes en xiulant (tipus ἡ τριήρης, τῆς τριήρους)
Exemples:
εὐτυχὴς ἀνήρ, εὐτυχὴς ἄνθρωπος
εὐτυχὴς γυνή, εὐτυχὴς μήτηρ
εὐτυχὲς παιδίον

15

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

IRREGULARS

πολύς πολλή πολύ!
!
πολύν πολλήν πολύ! !
πολλοῦ πολλῆς πολλοῦ!!
πολλῷ πολλῇ πολλῷ! !

!
!
!
!

!
!
!
!

μέγας μεγάλη μέγαν
μέγαν μεγάλην μέγαν
μεγάλου μεγάλης μεγάλου
μεγάλῳ μεγάλῃ μεγάλῳ

πολλοί πολλαί πολλά! !
πολλούς πολλάς πολλά!!
πολλῶν πολλῶν πολλῶν!
πολλοῖς πολλαῖς πολλοῖς!

!
!
!
!

!
!
!
!

μεγάλοι μεγάλαι μεγάλα
μεγάλους μεγάλας μεγάλα
μεγάλων μεγάλων μεγάλων
μεγάλοις μεγάλαις μεγάλοις

GRAUS DE L’ADJECTIU
Els adjectius passen del grau possitiu als graus comparatiu i superlatiu
emprant els sufixes -τερος, -α, -ον i -τατος, -η, -ον respectivament.
Exemples:
ἡ μήτηρ τὸν μικρότερον ἀδελφόν θεραπεύει.
la mare té cura del xiquet més xicotet (cuida el xiquet més xicotet)
ἡ Ἀσπασία ἡ εὐτυχέστατη τῶν γυναικῶν ἐστιν
Aspasía és la dona més feliç (literal: la més feliç de les dones)
Els adjectius en -ος fan el comparatiu en -ότερος i el superlatiu en
–ότατος quan la penúltima síl·laba és llarga. Quan és breu fan en
–ώτερος, -ώτατος.
Exemples: !ὑψηλός: ! ὑψηλότερος!
!
!
ἔνδοξος:! ἐνδοξότερος!
!
!
σοφός:!
σοφώτερος!!

16

ὑψηλότατος
ἐνδοξότατος
σοφώτατος

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Els adjectius en -ων afegeixen les teminacions -έστερoς, -α, -ον.
Exemple: σώφρων> σωφρονέστερος, σωφρονέστατος
Els adjectius en xiulant, tipus σαφής, fan també comparatiu en -τερος,
però la η canvia a ε, donant així el comparatiu σαφέστερος.
Alguns adjectius formen el comparatiu amb el sufixe -ίων (masc. fem.),
-ιον (neutr.)8 i el superlatiu amb el sufixe -ιστος, -η, -ον.
Ex. καλός: καλλίων, κάλλιστος
COMPARATIUS I SUPERLATIUS IRREGULARS
Com en llatí hi ha formacions de superlatius i comparatius de
superioritat irregulars, és a dir, amb arrel diferent.
Si en llatí teníem, per exemple: bonus: melior, optimus, en grec tenim
ἀγαθός: κρείττων, κράτιστος.
μέγας: μείζων, μέγιστος (llatí magnus: maior, maximus)
πολύς: πλείων, πλεῖστος
Els comparatius que apareixen al text són: δικαιότερος, καλλίων,
πενέστερος, πλείων (comp. de πολύς), πλουσιότερος.
2n terme de la comparació
S’empra el genitiu (llat. ablatiu) o va en el mateix cas que el primer
terme, introduït per ἤ (llatí quam).
ὁ Ἀριστοτέλης σοφώτερος ἐστι τoῦ Πέτρου =
ὁ Ἀριστοτέλης σοφώτερός ἐστι ἤ Πέτρος

8

Es declinen com εὐδαίμων εὔδαιμον. Recorda l’equivalent llatí -ior, -ius.

17

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS

1. Declina conjuntament
"

τὸ τεῖχος, -ους !

!

amb !

sing.

μακρός, ά, όν
pl.

N.
Ac.
Gen.
Dat.

ὁ ἀνήρ, ἀνδρός ! !

!

!

amb !

sing.

Λακεδαιμόνιος, α, ον
pl.

N.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.

τὸ χρήμα, -ατος !!

!

!

amb !

sing.

πολύς, πολλή, πολύ
pl.

N.
Ac.
Gen.
Dat.

18

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

2. Emparella i completa els sintagmes amb la forma de l’adjectiu
adient
Α. τὰ __________τῶν νεῶν ἱστία.!
Β. τά __________ τείχη. ! !
!
Γ. ἐλέγετο δὲ καὶ ἄλλα _______.! !
Δ. ________ μὲν ὁπλῖται, ________ δὲ γυμνῆτες.
Ε. τῇ δὲ _________ (ἡμέρᾳ)
Ζ. τὰ ἐλεύθερα σώματα _________
Η. ἡ γὰρ Ἀσία ___________ ἦν

πᾶς πᾶσα πᾶν!
μακρός, ά, ὀν!

!
!

πολύς πολλή πολύ (3)! !
μέγας μεγάλη μέγα!
!

ὑστεραῖος α ον
πολεμίος α ον

1. els murs llargs
2. es deien també moltes altres coses
3. al dia següent
4. Àsia era enemiga
5. molts hoplites i molts soldats lleugers
6. les grans veles de les naus
7. tots els cosos (homes) lliures
3. Forma el grau possitiu dels següents comparatius i superlatius:
μέγιστοι ! !
πλεῖστους ! !
πενέστερος!!

!
!
!

!
!
!

πλουσιώτεροι
δικαιóτεροι
κράτιστον

!

19

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

4. Emparella i completa
!
1. ὁ μὲν δῆμος __________________ ὑμῶν
2. Τοὺς δὲ ________________ ἄνδρες ἐν τῇ γῇ συνέλεξεν
3. ὑμεῖς δὲ __________________ πάντων ὄντες
4. εἰπὼν Λακεδαιμονιοίς ________________ εἶναι εἰρήνην ποιεῖσθαι
5. Πότερον __________________ ἐστε;
A. Pero tots vosaltres, que sou més rics que la resta...
B. Α la majoria dels homes els va reunir a terra
Γ. El poble, encara que és més pobre que vosaltres...
Δ. Potser vosaltres sou més justos?
Ε. dient que era millor fer la pau amb els Lacedemonis

20

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS DE REPÀS de MORFOLOGIA NOMINAL
1. Completa les frases
Οἱ ἄνδρες Ἀθηναῖ___ .
Els atenesos
Παρασκευάζοντο πρὸς ναυμαχί___.
Es van preparar per al combat naval
Στρατηγ____ προσείλοντο Μένανδρ___, Τυδέα, Κηφισόδοτ___.
Van nomenar com a estrategs Ménandre, Tideu, Cefisòdote.
Οἱ δὲ στρατηγ____, μάλιστα δὲ Τυδέ__ καὶ Μένανδρ___ , ἀπιέναι αὐτ___
ἐκέλευσαν.
Els estrategs, sobre tot Tideu y Menandre, li van ordenar marxar
Ἡ γὰρ Ἀσία πολεμί___ ἦν.
Ja que Àsia era enemiga.
Ἡγεῖτο δὲ Θώραξ Λακεδαιμόνι___.
Els conduia Tòrax el lacedemoni
Τὰ δὲ ἐλεύθερ___ σώματ__ πάντ___ ἀφῆκε Λύσανδρ__ .
Lisandre, però, va deixar lliures tots els homes (cosos).
Οἱ Ἀθηναῖ__ ὡρμίσαντο τῆς Χερσονήσ__ ἐν Ἐλαιοῦντι ναυ__
ὀγδοήκοντα καὶ ἑκατόν.
Els atenesos van ancorar en Elaiunt del Quersonés amb cent vuitanta
naus.
Τῇ ἐπιούσῃ νυκτ__ . La nit següent

21

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Οἱ δὲ Ἀθηναῖ__ ἅμα τ__ ἡλί__ ἀνίσχοντι ἐπὶ τῷ λιμέν__ παρετάξαντο
ἐν μετώπῳ ὡς εἰς ναυμαχί__.
Els atenesos, amb el sol neixent, es coloquen en línia davant de l’enemig
al port com per a una batalla naval.
Ταῦτα ἐποίει τέτταρας ἡμέρ___.
Açò va estar fent durant quatre dies.
Ἀλκιβιάδης δὲ κατιδών ἐκ τῶν τειχ__ τοὺς μὲν Ἀθηναί___ ἐν
αἰγιαλ___ , τοὺς δὲ πολεμί___ ἐν λιμέν__ ...
Alcibíades, al veure des dels murs, d’una banda als atenesos en la platja,
d’altra als enemigs al port...
Τοὺς πλείστ___ ἄνδρ___ ἐν τ__ γ__ συνέλεξεν.
Va reunir a la major part d’homes en terra ferma
Κόν___ , ἐπὶ ἔγνω τῶν Ἀθηναί___ τὰ πράγματ___ διεφθαρμένα τὰ
μεγ_____ τῶν Λυσάνδρ___ νεῶν ἱστία ἔλαβεν
Conon, quan va saber que els asumptes dels atenesos estaven ja perduts,
va agafar les grans veles de les naus de Lisandre
2. Posa l’article
___ νεῶν! !
___ συμμάχων!
___ σίτου! !
___ σωτηρίαν!
___ ὕβριν! !
___ Ἑλλήνων!

!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!

___ πρέσβεις!
!
___ ἄλλας πάσας
___ Ἀθηναίοις! !
___ μηχανάς
___ πλείστους! !
___ φάλαγγα
___ βασιλέως Παυσανίου
___ Ἑλλάς
___ Παράλου

22

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

3. Transforma a
- acusatiu plural
ὁ ἄνθρωπος, ου!
τὸ τεῖχος, ους!
ἡ πόλις, εως!
ἡ ἄλλη πόλις!
κορίνθιος! !
ὁ Ἕλλην, ος!

______________!
______________!
______________!
______________!
______________!
______________!

ὁ μικροπολίτης, oυ ______________
ἡ συνθήκη, ης!
______________
τὸ πλοῖον, ου
______________
ἡ τριήρης, ους
______________
τὸ ψήφισμα, ατος ______________
ὁ ἀνήρ, ἀνδρός
______________

- datiu singular
ἡ αἰτία, ας! !
______________! ὁ λιμός, οῦ
______________
ἡ Ἑλλάς, άδος! ______________! ὁ λιμήν, ένος ______________
ἡ πόλις, εως!
______________

4. Completa amb la forma declinada adient segons la preposició i el
seu sentit
περί __________________ (διαλλαγή)
ἐν ___________________ (ἡ πόλις)
ἐν _____________________ (ἡ ἑκκλησία)
ἐν ___________________ (Σελλασία)
ἐν ________________________ (αἱ Ἀθῆναι)
πρὸς (moviment)_____________________ (ἡ πόλις)
πρὸς (localització)___________________ (ἡ γῆ)
εἰς _____________________ (ὁ Λακεδαίμων)
εἰς ____________________ (Λάμψακος)
εἰς ____________________ (αἱ Ἀθῆναι)

23

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

εἰς _________________ (ἡ Λέσβος)
εἰς _______________ (Δεκέλεια)
κατὰ ________ (γῆ) καὶ κατὰ ________________ (θάλαττα)
σὺν διακοσίαις _______________ (ναῦς)
μετὰ ________________ (ἡ ναυμαχία)
ἐκ _________________________ (ὁ Ἑλλήσποντος)
διὰ ___________________________ (τὰ μακρὰ τείχη)

24

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

PRESENT

RESUM TEÒRIC
Durant el curs passat vas aprendre fonamentalment:
- les tres persones del singular del present d’indicatiu la veu activa de verbs
purs, tipus γιγνώσκω, γιγνώσκεις, γιγνώσκει “conec, coneixes, coneix” i
atemátics, tipus εἰμί, εἶ, ἐστί(ν) “sóc, ets, és/está/hi ha”.
- la tercera del singular y plural del present d’indicatiu la veu activa de verbs
contractes en -ε, tipus οἰκεῖ, οἰκοῦσι(ν) “viu, viuen”.
- la tercera del singular del present d’indicatiu de la veu mitja-passiva: -εται.9
Tipus: πέτεται “vola”.
TIPUS DE VERBS
1. Verbs temàtics (o en -ω )
Porten una vocal temàtica o d’unió (ε/ο) entre l’arrel i les desinències:
1.a. purs, l’arrel dels quals acaba en vocal
!

1.a.1. no contractes (verbs de tema en -ι, -υ, tipus λύω)

!

1.a.2. contractes (verbs de tema en -α, -ε, -ο, tipus τιμάω, οἰκέω,

!

!

!

1.b. verbs consonàntics, el tema dels quals acaba en consonant

!

!

!

!

!

δηλόω).

(tipus γιγνώσκω)

2. Verbs atemàtics (o en -μι) on les desinències s’afegeixen directament al
tema.

A diferència del llatí, que té només veu activa y passiva, en grec hi ha tres veus: activa, mitja i
passiva. La passiva expresa que els subjecte reb l’acció del verb; ex.: καλεῖ “crida”, καλεῖται “és
anomenat”. La veu mitja expresa que el subjecte realitza l’acció del verb sobre sí mateix; ex.: φοβέω
“espante”, φοβοῦμαι “tinc por”.
Pel que fa a la forma cal dir que en molts temps la veu mitja i la passiva són iguals; per aixó parlem de
veu mitja-passiva.
No tots els verbs tenen les tres veus. N’hi ha verbs que tenen només forma mitja o passiva però
significat actiu (deponents), tipus βούλεται “vol” (no existeix βούλω).
9

HEL·LÈNIQUES

!

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Les formes de present d’indicatiu del verb atemàtic més important sóṇ:
εἰμί, εἶ, ἐστί, ἐσμέν, ἐστέ, εἰσί(ν)

DESINÈNCIES
!

Les desinències del present d’Indicatiu dels verbs temàtics són:

veu activa:
-ω, -εις, -ει, -μεν, -τε, -ουσιν
-veu mitja-passiva:
-μαι, -σαι, -ται, -μεθα, -σθε -νται

Εxemples:
- verbs consonàntics
γιγνώσκω, γιγνώσκεις, γιγνώσκει, γιγνώσκομεν, γιγνώσκετε, γιγνώσκουσιν
βούλομαι, βούλῃ (*βούλεσαι), βούλεται, βουλόμεθα, βούλεσθε, βούλονται
- verbs purs (no contractes)
λύω, λύεις, λύει, λύομεν, λύετε, λύουσι
λύομαι, λύει (* λύεσαι), λύεται, λυόμεθα, λύεσθε, λύονται
- verbs (purs) contractes: la vocal d’unió entra en contacte amb la vocal del
tema (-α, -ε, -ο) ! produïnt una “contracció”. L’accent resultant és el
circumflexe.
φιλῶ (*φιλέω), φιλεῖς (*φιλέεις), φιλεῖ (*φιλέει)
φιλοῦμεν (*φιλέομεν), φιλεῖτε (*φιλέετε), φιλοῦσι (*φιλέουσι)
φοβοῦμαι (*φοβέομαι), φοβῇ (*φοβέσαι), φοβεῖται (*φοβέεται)
φοβοῦμεθα (*φοβεόμεθα), φοβεῖσθε (*φοβέεσθε), φοβοῦνται (*φοβέονται)

26

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Com l’obra de Xenofont és narració bàsicament de fets del passat, no hi
trobaràs moltes formes de present. En alguns casos formen part de passatges
en estil directe, però la majoria són presents històrics en 3ª del singular i 3ª del
plural.

EXERCICIS
I.- Acί tens totes les formes de present (activa, mitja i passiva) que hi trobarás
al text (en negreta els deponents; en cursiva els impersonals). Fes-ne l’anàlisi
morfològica corresponent. Potser necessitaràs en alguns casos consultar el
diccionari.
Ex. ἐκπλεῖ: 3ª p. sing. Pres. d’Indicatiu V. Activa (ἐκπλέω)
(verb αἱρέω)

αἱροῦσιν
δέονται
προσπλεῖ
βούλονται
οἴσθε
οἴχονται
ποιοῦσιν
χρή
ἐστίν
ἐστέ
δεῖ
συμβουλεύω
προσήκει
ἁξιῶ

27

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

ἐμμένει
παραδιδόασιν
πολιτεύονται
ἀγγέλλεται
!

!

!

!

!

!

II.- Completa la frase amb el verb de present anterior adient:
1. Λύσανδρος ἐκ τῆς ᾽Ρόδου παρὰ τὴν Ἰωνίαν ________

πρὸς τὸν

Ἑλλήσποντον. Lisandre surt navegant des de Rodes al voltant de Iònia cap a
l’estret de l’Hel·lespont.
2. ἐνταῦθα δὴ ἀριστοποιουμένοις αὐτοῖς _________________ τὰ περὶ
Λάμψακον. Allí, mentre alrmorzaven, se’ls anuncia el que va ocòrrer a
Làmpsac.
3. προσβάλοντες δὲ τῇ πόλει _________ κατὰ κράτος.
I atacant la ciutat la conquisten per la força.
4. Θηραμένης εἶπεν ἐν ἐκκλησίᾳ ὅτι εἰ ___________

αὐτὸν πέμψαι παρὰ

Λύσανδρον...
Teràmenes va dir en l’assamblea que, si volien enviar-lo davant de
Lisandre...
5. Εἰ δὲ καὶ τοῦτο ______ εἰπεῖν τοῦ μηχανοποιοῦ...
I si també cal parlar del constructor...

28

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

IMPERFECTE

RESUM TEÒRIC
MORFOLOGIA
!
L’imperfecte dels verbs temàtics consta d’augment, tema de present
(tema verbal i vocal temàtica) i desinències personals secundàries.
!
veu activa
ἔ-λυ-ο-ν, ἔ-λυ-ε-ς, ἔ-λυ-ε,
ἐ-λύ-ο-μεν, ἐ-λύ-ε-τε, ἔ-λυ-ο-ν
veu mig-passiva
ἐ-λυ-ό-μην, ἐ-λύ-ου (< *ἐλύεσο), ἐ-λύ-ε-το,
ἐ-λυ-ό-μεθα, ἐ-λύ-ε-σθε, ἐ-λύ-ο-ντο

!
En la veu activa els atemàtics allarguen la vocal temàtica al present.
Tipus: φημί imperf.: ἔφην
!

L’augment pot ser de dos tipus:

!
a.-! Sil·làbic: amb els verbs que comencen amb consonant.
Anteposen una ε-davant la consonant inicial. Ex.: λύω, ἔλυον
!
b.-! Temporal: amb els verbs que comencen per vocal. Allarguen
la vocal inicial del següent mode:
!!
!
α →η!!
αι →ῃ!!
αυ→ ηυ
!!
!
ε →η! !
ει →ῃ!!
ευ → ηυ
!!
!
ο →ω!!
οι →ῳ!
ου → ου
!

29

HEL·LÈNIQUES

!

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

A més a més cal tenir en compte:
1. En els verbs compostos amb preposició l’augment es situa entre
la preposició i el verb simple. Ex.: προσβάλλω: προσέβαλλον.
2. Canvis fonètics: La vocal final de la preposició s’elideix davant de
l’augment, llevat de ἀμφί, περί, πρό. Ex.: ἀντιλέγω: ἀντέλεγον. La
preposició ἐκ davant de l’augment esdevé ἐξ. Ex.: ἐκκαθεύδω :
ἐξεκάθευδον.
3. Els verbs contractes presentaràn les contraccions habituals.
Completa els quadres seguint el model:
veu activa ! !
!
!
!
veu mig-passiva
ἐφίλεον > ἐφίλουν !!
!
!
ἐφιλέομην >
ἐφίλεες > ! !
!
!
!
ἐφιλέσο > ἐφιλοῦ
ἐφίλεε > ἐφίλει !
!
!
!
ἐφιλέετο >
ἐφιλέομεν > !!
!
!
!
ἐφιλεόμεθα >
ἐφιλέετε > ! !
!
!
!
ἐφιλέεσθε >
ἐφίλεον >! !
!
!
!
ἐφιλέοντο >
________________________________________________________
ἐτίμαον> ἐτίμων! !
!
!
ἐτιμάομην> ἐτιμώμην
ἐτίμαες> ! !
!
!
!
ἐτιμάεσο> ἐτιμῶ
ἐτίμαε> ἐτίμα!
!
!
!
ἐτιμάετο>
ἐτιμάομεν> ! !
!
!
!
ἐτιμαόμεθα>
ἐτιμάετε> ! !
!
!
!
ἐτιμάεσθε> ἐτιμᾶσθε
ἐτίμαον>!
ἐτιμάοντο>! !
!
_________________________________________________________
ἐδήλοον !
ἐδήλοες!
ἐδήλοε!
ἐδηλόομεν!
ἐδηλόετε!

> ἐδήλουν!
>!
!
>!
!
>!
!
>!
!

!
!
!
!
!

!
!
!
!
!

ἐδηλόομην! > ἐδηλοῦμην
ἐδηλόεσο! > ἐδηλοῦ
ἐδηλόετο! >
ἐδηλόομεθα!>
ἐδηλόεσθε! >

30

HEL·LÈNIQUES

ἐδήλοον!

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

>!

!

!

!

ἐδηλόοντο! >

USOS
Com en valencià, l’imperfecte indica una acció continua del passat.
L’imperfecte ἔφην del verb φημί sol tindre valor d’aorist (equivalent al
pretèrit perfecte).

EXERCICIS
Pasa a imperfecte :

ποιοῦσιν
ἀξιόω
ἐστίν
παραπλεῖ
ποιεῖ
φησί
νομίζουσιν
λέγουσιν

διατρίβει
μέλλουσι
ἀντιλέγουσιν
θεραπεύουσι
καθεύδουσιν
βούλεται
ποιοῦνται

Passa a present :

ἐπέπλεον
ἦν
κατεῖχον
ἠπόρουν
ἠδίκουν
συνεμάχουν
ἐκάθευδον
ἐκαρτέρουν
ἐκέλευεν
ἧκε
ἐπανέφερον
ἀπήγγελλον

κατέπλει
κατέσκαπτον
ἐδόκει
συνελάμβανον
κατεῖχε
παρεσκευάζοντο
ἡγεῖτο
ἐγίγνοντο
διελέγοντο
ἐβούλοντο
προυκαλούντο
ἐλέγετο

31

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Completa les frases:

1. τὸν μὲν Καλλίβιον _____________ πάσῃ θεραπείᾳ. Αtenien Calibi amb tota
cura
2. Οἱ δ' Ἀθηναῖοι τὴν βασιλέως κακῶς ____________ , καὶ ἐπὶ τὴν Χίον καὶ ἐπὶ
τὴν Ἔφεσον __________ , καὶ ____________ πρὸς ναυμαχίαν. I els Atenesos
feien mal al territori del rei i navegaven contra Quios i Efes, i feien els
preparatius per a la batalla naval.
3. ὁ δὲ αὐτοὺς εἰς Λακεδαίμονα __________ ἰέναι· Aquest els manava anar cap
a Lacedemònia;
4. ἡ Ἀσία πολεμία _____. Asia els era hostil.
5. Λύσανδρος δ᾿ ἐξ Ἀβύδου _________ εἰς Λάμψακον· Lisandre, seguint la
costa, navegava d’ Àbidos a Làmpsac.
6. ____________ δὲ Θώραξ Λακεδαιμόνιος. Era el seu cap el lacedemoni Tórax.

ποιέω θεραπεύω παρασκευάζω ἐστιν κελεύω ἐπιπλέω παραπλέω ἡγοῦμαι

32

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

AORIST

RESUM TEÒRIC
MORFOLOGIA
Tots els aoristos porten augment en el mode indicatiu, igual que
l’imperfecte.
- SIGMÀTICS
Tenen com a característica temporal el morfema -σαExemples:
Veu Activa
δακρύω (plorar)
ἐδάκρυσα, ἐδάκρυσες, ἐδάκρυσε
ἐδακρύσαμεν, ἐδακρύσατε, ἐδάκρυσαν
Veu Mitja-Passiva
βούλομαι (vull)
ἐβουλευσάμην, ἐβουλεύσω, ἐβουλεύσατο
ἐβουλευσάμεθα, ἐβουλεύσασθε, ἐβουλεύσαντο.
κελεύομαι (sóc manat)
ἐκελευσάμην, ἐκελεύσω, ἐκελεύσατο
ἐκελευσάμεθα, ἐκελεύσασθε, ἐκελεύσαντο.
Aquest morfema pot patir alteracions fonètiques en els verbs acabats en
labial, gutural o dental).10
!
Exemples:
πέμπω: ἔπεμψα; γράφω: ἔγραψα;
σπεύδω: ἔσπευσα; ὁρμίζω: ὥρμισα; πείθω: ἔπεισα
πλέκω: ἔπλεξα

10

Els verbs –ττω provenen de temes guturals (πράττω, aor. ἔπραξα, sust. πράγμα).

33

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

!
En els verbs en líquida la sigma de -σα- s’ha perdut, provocant
allargament (“compensatori”) de la vocal precedent.
!
Exemples:
μένω: * ἔμενσα > ἔμεινα.
ἀγγέλλω: ἤγγειλα
κρίνω: ἔκρινα
φθείρω: ἔφθειρα
!

Els contractes allarguen la vocal del tema (en -η ó en -ω):
τιμάω: ἐτίμησα / ποιέω: ἐποίησα / δηλόω: ἐδήλωσα

RADICALS TEMÀTICS
!
Reben aquest nom (aor. 2º en el dicc.) els aoristos que canvien el tema
del verb respecte del present i porten vocal temàtica (ε/ο) entre l’arrel i les
desinències secundaries (val a dir, les de l’imperfecte).
!
Exemple: λαμβάν-ω : ἔ-λαβ-ο-ν.
!
Com no porten el sufixe –σα–, en indicatiu tenen l’apariencia de
l’imperfecte, però no es confonen mai, perquè presenten “canvis” dins
l’arrel.
!
Exemple: λείπω, imperf. ἔλειπον, aor ἔλιπον.
!
La formació del aorists temàtics es produeix en verbs el radical dels
quals ofereix graus distints en els temes de present i d’aorist. Els més
frequents són :

μανθάνω-ἔμαθον, τυγχάνω-ἔτυχον, βάλλω-ἔβαλον, ἔχω-ἔσχον,
ἄγω-ἤγαγον, εὑρίσκω-ηὗρον, πάσχω-ἔπαθον,
ἀποθνῄσκω-ἀπέθανον, πίπτω-ἔπεσον, φεύγω-ἔφυγον,
πείθω-ἔπιθον

!
Entre els irregulars amb arrel diferent respecte del present (com en
valencià sóc-fou):
ὁράω-εἶδον, ἔρχομαι-ἦλθον, λέγω-εἶπον, γίγνομαι-ἐγενόμην

34

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

RADICALS ATEMÀTICS
!
Afegixen directament al tema amb vocal llarga les desinències, sense
intercalar vocal temàtica. Hi ha diversos tipus:
1. Radicals purs:
1.a. !Sense alternància vocàlica. Exemple: βαίνω, aor. 2º ἔβην (aor 1º ἔβησα),
γιγνώσκω, aor. ἔγνων.
1.b. !Amb alternància de vocal llarga (sing.) /breu (pl.)
!
Exemple: φημί, aor. ἔφην, ἔφης ἔφη, ἔφαμεν ἔφατε ἔφασαν
!
1.c. Amb alternància vocàlica i amb allargament -κ!
Exemple: δίδωμι, aor. ἔδωκα/ἔδομεν, τίθημι, aor. ἔθηκα /ἔθεμεν.
2. Amb sufixe -η!
Exemples: χαίρω, aor.: ἐχάρην, τρέφω, aor.: ἐτράφην
!
φαίνομαι, aor.: ἐφάνην.
USOS
! L’aorist equival al pret. perf. simple. Fa referència a una acció puntual
del passat.
!

EXERCICIS
 De quin verb simple provenen aquestos aoristos? Busca el seu

significat
συνέλεξεν ἀπήγγειλαν ἀπέδωκε κατέβησαν προεῖπεν ἀπήγαγεν
ἀπέπλευσεν μετέστησεν συνέπραξεν διήρπασαν ἐπελάβετο

35

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

ἵστημι πράττω ἀρπάζω λαμβάνω λέγω πλέω ἀγω
ἀγγέλλω βαίνω λέγω δίδωμι

 Passa aquestes formes verbals a la forma corresponent d’aorist:

λαμβάνει

ἀποπλεῖ

φεύγει

διαφθείρει

λέγει

τυραννεῖ

κελεύει

ἐκπέμπουσιν

ποιοῦσιν

ἀποκτείνουσιν

δοκεῖ

γίγνονται

πέμπουσιν

πείθουσιν

!
!

!

!

!

 Escriu l’imperfecte d’indicatiu actiu d’aquestos aorists:

ἔλαβεν (λαμβάνω) _____________!περιέτυχον (τυγχάνω) _______________
ἐνέπεσε (πίπτω) _______________!ἔγνω (γιγνώσκω) ___________________
ἔφυγον (φεύγω) _______________!ἐκέλευσε (κελεύω)! __________________
ἐγένετο (γίγνομαι) _______________

 Completa les frases amb l’aorist corresponent:
1. Τῇ δ᾿ ὑστεραίᾳ ἐκκλησίαν _______________. Al dia següent van convocar

(feren) una assamblea

36

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

2. ____________δὲ ψήφισμα μὴ ἐξεῖναι περὶ τούτων συμβουλεύειν. I es va

decretar (se va dur a terme una votació) que no era lícit debatre sobre tal
assumpte.
3. οἱ δ᾿ Ἀθηναῖοι ____________ τῆς Χερσονήσου ἐν Ἐλαιοῦντι. Els Atenesos,

per la seua banda, van ancorar a Eleüunt del Quersonès.

4. μετὰ

δὲ

ταῦτα

Λύσανδρος

_____________

βουλεύεσθαι

περὶ

τῶν

αἰχμαλώτων. Després d’açò Lisandre va ordenar deliberar sobre els
presoners de guerra.
5. Φιλοκλῆς δ᾿ ἦν στρατηγὸς τῶν Ἀθηναίων, ὃς τούτους _____________.

Filocles era l’estrateg dels Atenesos que els va matar.
6. Λύσανδρος δὲ τάς τε ναῦς καὶ τοὺς αἰχμαλώτους εἰς Λάμψακον

______________, ____________ δὲ καὶ τῶν στρατηγῶν ἄλλους τε καὶ
Φιλοκλέα καὶ Ἀδείμαντον. Lisandre, per la seua banda, va enviar les naus i
els presoners de guerra a Làmpsac, però es va quedar amb Filocles,
Adimant i la resta dels estrategs.
7. _______________ Θεόπομπον τὸν Μιλήσιον λῃστὴν εἰς Λακεδαίμονα, ὃς

ἀφικόμενος τριταῖος τὰ γεγονότα ____________. Va enviar el pirata milesi
Teopomp a Lacedemònia, qui va anunciar allò que havia ocorregut després
d’arribar al tercer dia.
8. Οἱ δὲ στρατηγοί ἀπιέναι αὐτὸν ________________. Els estrategs li ordenaren

anar-se’n.
9. Τοὺς δὲ πλείστους ἄνδρες ἐν τῇ γῇ __________. Va reunir moltissims homes

a terra.
ὁρμίζω, συλλέγω, πέμπω (2), ποιέω, λαμβάνω,
διαφθείρω, ἀπαγγέλλω, κελεύω (2), γίγνομαι

37

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

INFINITIU
RESUM TEÒRIC
MORFOLOGIA
inf. present
inf. futur
inf. aorist
inf. perfecte

veu activa
λύειν

veu mitja
λύεσθαι

disoldre

disoldre’s

veu passiva

λύσειν

λύσεσθαι

λυθήσεσθαι

haver de disoldre

haver de ser disolt

haver de ser disolt

λῦσαι

λύσασθαι

λυθῆναι

haver disolt

disoldre’s

haver estat disolt

λελυκέναι

λελύσασθαι

tenir disolt

tindre’s disolt

Formes úniques més complexes
Al text de Xenofont no et trobaràs totes les formes dels infinitius.
De les més complexes val la pena que recordes, si més no, aquelles que
apareixen només una vegada, a saber:
- ἐπιλελοιπέναι
!
infinitiu de perfecte de la veu activa (v. λείπω)
- ταράττεσθαι
!
infinitiu de present de la veu passiva (ταράττω, -ομαι)
- πεμφθῆναι, συναλλαγῆναι
!
infinitius d’aorist de la veu passiva (πέμπω; συναλλάττω, -ομαι)
- ἀνδραποδιθήσεσθαι
!
infinitiu de futur de la veu passiva (ἀνδραποδίζω)

Infinitus d’aorist
Convé també et fixes en la formació dels infinitius d’aorist dels verbs:
1.- amb aorist d’indicatiu sigmàtic que experimentaven algun canvi fonètic.
Exemples:
de πέμπω “enviar” (aorist d’indicatiu ἔπεμψα): πέμπειν inf. de present,
!
!
πέμψαι inf. d’aorist.
de μεθορμίζω, compost de ὁρμίζω “ancorar” (aorist d’indicatiu ὥρμισα):
!
!
μεθορμίζειν inf. de pres., μεθορμίσαι inf. d’aorist.
de ἐξαγγέλλω, compost de ἀγγέλλω “anunciar” (aor. indicat. ἤγγειλα):
!
ἐξαγγέλλειν inf. de pres., ἐξαγγεῖλαι: inf. d’aorist.

38

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

2.- amb aorist d’indicatiu radical temàtic: (els infinitius d’aorist tenen
desinència -εῖν).
Exemples:
de πάσχω “patir” (aorist d’inticatiu ἔπαθον):
!
!
!
πάσχειν inf. de pres., παθεῖν inf. aorist.
de ἔρχομαι “venir” (aorist d’indicatiu ἦλθον):
!
!
!
ἔρχεσθαι inf. de pres., ἐλθεῖν inf. d’aorist.
de γίγνομαι “esdevenir” (aorist d’indicatiu ἐγενόμην): !
!
!
!
γίγνεσθαι inf. pres., γενέσθαι inf. aorist.
Verbs Atemàtics (-μι)
El verb εἰμί té només infinitiu de present εἶναι i de futur ἔσεσθαι.
A banda d’aquestes formes (la primera surt sovint al text de Xenofont),
t’apareixerán només alguns infinitius de present de verbs atemàtics (tenen
desinència especiaḷ -ναι), com ara: ἱέναι de ἵημι i el seu compost ἀπιέναι de
ἀφίημι.
Verbs contractes
- els infinitius de present tenen desinència -εν veu activa i -εσθαι en veu mitja.
Presenten la característica contracció entre la vocal final del tema (-α, -ε, -ο) i
la vocal d’unió.
!
Exemple: ποιῶ (> έω)
!
infinitiu pres. actiu: ποιεῖν (> ποιέ + εν)
!
infinitiu pres. veu mitja: ποιεῖσθαι (> ποιέ + εσθαι).
-alguns contractes en -α fan, però, contracció en η en lloc de fer-la en α.
!
Exemple: χράομαι, infinitiu pres. actiu χρῆσθαι.

39

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

- els infinitius d’aorist i futur presenten el mateix allargament de la vocal del
tema que veiem al mode indicatiu.
!
Exemple: ὁμολογῶ (> έω)
!
aorist indicat. ὡμολόγησα ! futur indicat. ὁμολογήσω
!
infinitiu aorist ὁμολογήσαι ! infinitiu futur ὁμολογήσειν

En resum, per tal de diferenciar al text un infinitiu et serà d’ajuda recordar les
següents desinències:
-ειν

Inf. Present

-εῖν

Inf. Pres. (v. contractes)
Inf. Aorist (v. amb Aorist d’Indicat. Radical temàtic

-σαι

Inf. Aorist

-ναι

Inf. Pres. Atemàtics

-σθαι

Infs. Veu Mitja-Passiva

TRADUCCIÓ
Com en llatí hi havia només infinitiu de present (amare, amari), de passat
(amavisse, amatum esse) i de futur (amaturum esse, amandum esse), nosaltres
apenes podem diferenciar els matissos que tenen els infinitius grecs de temps
(entre inf. aorist i perfecte) i de veu (mitja i passiva).
Sovint traduiràs tots els infinitius de la mateixa manera. En el següent
fragment, per exemple, apareixen dos infinitius, ún d’aorist i l’altre de present
amb similar traducció:
αἱρεθέντες δὲ ἐφ᾿ ᾧτε συγγράψαι νόμους, τούτους μὲν ἀεὶ ἔμελλον συγγράφειν
I després d’haver estat elegits per tal de recopilar les lleis,
sempre estaven a punt de recopilar-les...

40

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

SINTAXI
1. Amb article funciona com qualsevol substantiu declinat. La seua funció
depèn del cas en que vaja l’article (sempre neutre) i/o per l’ús de
preposicions. Aquest és l’únic cas que trobaràs a les Hel·lèniques de Xenofont:
διὰ τὸ ἐπιλελοιπέναι τὸν σῖτον
per haver esgotat el blat
2. Sense article funciona:
-de Subjecte !
!
!
ἔδοξε δέχεσθαι τὴν εἰρήνην: es va resoldre acceptar la pau
-de CD de verbs transitius
Λύσανδρος ἐσήμηνεν τὴν ταχίστην πλεῖν
Lisandre va ordenar navegar / que navegaren el més ràpid possible
- de C.de Régim depenent de certs adjectius!
ἄξιος παθεῖν: digne de patir (mereixedor de ser castigat)
-en perífrasis verbals
οἱ Ἀθηναῖοι ἔμελλον ἅπαντα ὁμολογήσειν
els Atenesos estaven disposats a acceptar qualsevol cosa
- en construccions de doble CD de verbs transitius
l’infinitiu és un dels CD (indicant acció) i l’altre CD és el “sujecte lògic” (en
acusatiu) indicant persona.11
Οἱ δὲ στρατηγοί ἀπιέναι αὐτὸν ἐκέλευσαν
Els estrategs li ordenaren marxar / que marxara

11

Recorda l’equivalent llatí video te venire “et veig vindre ó veig que tu vens”.

41

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS
1. Classifica: fica als quadres només els verbs contractes (te’n sobraràn 4)
στραγηγεῖν πλεῖν ἀποκόπτειν χρῆσθαι
μνησηκακήσειν ἕπεσθαι εἰπεῖν
λαμβάνειν ὁρμεῖν κατοικεῖν ὁμολογήσειν
ἀποχῶσαι μισθοῦσθαι ποιεῖσθαι
veu activa
inf. pres. (contractes)

inf. futur (contractes)

inf. aorist (contractes)

veu mitja
inf. pres (contractes)

2. Identifica els infinitius de present i els d’aorist de la veu activa . S’ha colat
un infinitiu de futur!
ἀποκτεῖναι εἶναι ἐλθεῖν ἀπιέναι εἰπεῖν ἀποπλεῖν
βοηθεῖν παρασκευάζειν ἐξαγγεῖλαι
πέμψαι συμβουλεύειν
ἄγειν ὁμολογήσειν παθεῖν συγγράψαι

42

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

inf. present

inf. aorist

inf. futur

3. Identifica els infinitius de present, els d’aorist i els infinitius de futur de la
veu mitja-passiva.
inf. present

inf. aorist

inf. futur

ἕπεσθαι ἔσεσθαι πείθεσθαι βουλεύεσθαι γενέσθαι
δέχεσθαι πείσεσθαι ποιεῖσθαι
πεμφθῆναι μισθοῦσθαι χρῆσθαι

43

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

4. Troba la traducció correcta, completa les frases originals i digues la funció
que fa el corresponent infinitiu
1. Ἐσήμηνεν εἰς τὰς ναῦς _______________ κατὰ κράτος
2. ἐνόμιζον δὲ οὐδεμίαν _______________ σωτηρίαν
3. ἐπεὶ ἔγνω ὅτι κατὰ τὸν ἐκ Λυκείου δρόμον μέλλοιεν τὰς μηχανὰς
_________________...
4. περὶ δὲ τῶν τειχῶν τῆς καθαιρέσεως οὐδεὶς ἐβούλετο _______________
5. τὰ ζεύγη ἐκέλευσε πάντα ἁμαξιαίους λίθους __________

καὶ

_____________ ὅπου ἔκαστος βούλοιτο τοῦ δρόμου
6. τοὺς νόμους ἔμελλον _____________ τε καὶ ἀποδεικνύναι
7. ἐκέλευσε ________________ περὶ τῶν αἰχμαλώτων

a. va manar deliberar sobre els presoners
b. va ordenar que les juntes portaren totes les pedres enormes i les tiraren
en el punt del camí que vullguera cadascú
c. sobre la destrucció de les muralles ningú volia donar la seua opinió
d. va donar l’ordre de còrrer en ajut de les naus
e. pensaven que no hi havia cap salvació
f. estaven a punt de recopilar i fer públiques les lleis
g. quan va saber que anaven a apropar les màquines pel camí del Liceu ...

συγγράφειν βουλεύεσθαι καταβάλλειν βοηθεῖν
συμβουλεύειν προσάγειν ἄγειν εἶναι

44

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

PARTICIPI

RESUM TEÒRIC
MORFOLOGIA
VΕU ACTIVA
- el participi present dels v. purs es caracteritza pel sufixe -ντ- 12. Es declinen
com els adjectius de tres terminacions (3ª 1ª 3ª); El masculí segueix el model
γέρων, -οντος.
!
!
Completa el quadre amb el participi de present del verb λύω
masculí

femení

neutre

nominatiu

λύων

λύουσα

λῦον

acusatiu

λύοντα

λύου___

λῦ___

genitiu

λύοντoς

λυούσης

λύοντ__

datiu

λύοντ___

λυούσ___

λύοντι

nominatiu

λύοντες

λύουσαι

λύοντ___

acusatiu

λύοντ___

λύου___

λύοντα

genitiu

λυόντων

λυούσων

λυόντ___

λύουσι

λύου___

λύ_____

singular

plural

datiu

!

12

Com en llatí, amans, ntis.

45

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

✓ Els verbs contractes fan les habituals contraccions de la vocal del tema i la
vocal d’unió o (davant de ντ)
!

tema en α:
masculí

femení

neutre

τιμῶν (*τιμάων)

τιμῶσα
(*τιμάουσα)

τιμῶν (*τιμάον)

τιμῶντος (*τιμάοντος)

τιμῶσης
(*τιμάουσης)

τιμῶντος
(*τιμάοντος)

masculí

femení

neutre

ποιῶν (*ποιέων)

ποιοῦσα
(*ποιέουσα)

ποιοῦν -(*ποιέον)

ποιοῦντος (*ποιέοντος)

ποιοῦσης
(*ποιέουσης)

ποιοῦντος
(*ποιέοντος)

masculí

femení

neutre

δηλῶν (*δηλόων)

δηλοῦσα
(*δηλόουσα)

δηλοῦν (*δηλόον)

δηλοῦντος (*δηλόοντος)

δηλοῦσης
(*δηλόουσης)

δηλοῦντος
(*δηλόοντος)

nom

genit

!

tema en ε:

nom

genit

!

tema en ο:

nom

genit

Al text de Xenofont et trobaràs només 6 participis de present de verbs
contractes, 1 en -α i la resta en -ε. Classifica’ls:
ὁρμοῦντας, πενθοῦντες, ἐπιτηρῶν, μεσοῦντι, ζῶντας, ἐπιχειροῦντας

46

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

nom. pl. masc.

acusat. pl. masc.

nom. sing. masc.
dat. sing. masc.
acusat. pl. masc.
acusat. pl. masc.

✓ Verbs atemàtics (-μι)
Verbs com ara τίθημι (posar), ἵημι (enviar), ἵστημι (colocar), δίδωμι (donar), no
apareixen al text de Xenofont en participi de present.
Sí ho fan els de εἰμί (ser, estar)
masc.

fem.

neutre

nominatiu

ὤν

οὖσα

ὄν

genitiu

ὄντος

οὔσης

ὄντος

masc.

fem.

neutre

nominatiu

ἰών

ἰοῦσα

ἰόν

genitiu

ἰόντος

ἰούσης

ἰόντος

i de εἶμι (anar)

Al text de Xenofont et trobaràs només 6 participis de present del verb εἰμί i 4
compostos de εἶμι. Classifica’ls:

47

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

οὖσαν, ἐπιούσῃ μετίοντας, ὄντες, ὄντων
ὄντα, ὄντας, εἰσιόντας, ὤν, ἀπιόντες

compostos εἶμι

εἰμί
acusat. sing. fem.

nom. pl. masc.

genit. pl. masc.

acusat. pl. masc.

nom. pl. masc.

dat. sing. fem.

nom. sing. masc.

acusat. pl. masc.

acusat. sing. masc.
acusat. pl. masc.

***
- el participi aorist afegix el morfema característic d’aorist -σα-. Es declina com
els adjectius de tres terminacions 3ª 1ª 3ª; El masc. segueix el model γίγας,
γίγαντος.
!
!
Completa el quadre amb el participi d’aorist del verb λύω
masculí

femení

neutre

nominatiu

λύσας

λύσασα

λῦσαν

acusatiu

λύσαντ__

λύσα__

λῦ___

genitiu

λύσαντ__

λυσάσης

λύσαντ__

datiu

λύσαντ__

λυσά___

λύσαντ__

singular

48

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

plural
nominatiu

λύσαντ__

λύσα__

λύσαντ_

acusatiu

λύσαντ__

λύσα__

λύσαντ_

genitiu

λυσάντ__

λυσάσων

λυσάντ__

λυσᾶσι

λύσα___

λυσᾶ__

datiu

!
Ací tens uns quants participis d’aorist que seguixen el model anterior.
Compte amb els canvis fonètics que produeix en els verbs consonàntics el
contacte de la consonant del tema amb la sigma del morfema d’aorist σα.
Classifica’ls completant el quadre:

πέμψαντες ἀκούσαντες ἀρξάντων εἰσπέμψαντες ἀθροίσας παραγγείλαντος

participi d’ aorist (σα)
nom. pl. masc.

(verb πέμπω )

genit. pl. masc. (verb _____________ )
nom. pl. masc. (verb _____________ )
nom. pl. masc. (verb _____________ )
genit. sing. masc. (verb _____________)
nom. sing. masc. (verb _____________ )

49

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Atenció, però, als verbs que no fan l’aorist sigmàtic en l’indicatiu. El participi
d’aorist d’aquestos verbs es forma amb el tema d’aorist i les terminacions
pròpies del participi de present. Exemples:
- λαμβάνω, aor. indicat. act. ἔλαβον, part. aor act. λαβών, λαβοῦσα, λαβόν
- ὁράω, aor. indicat. act. εἶδον, part. aor. act. ἰδών, -οῦσα, -όν
- λέγω, aor. indicat. act. εἶπον, part. aor. act. εἰπών, εἰποῦσα, εἰπόν

Recorda doncs:
VEU ACTIVA
tema de present

tema dʼaorist

Present Indicat.
λέγω

Aorist Indicatiu
εἶπον

Infinitiu Present
λέγειν

Infinitiu dAorist
εἰπεῖν

Participi Present
λέγων, λέγουσα, λέγον

Participi Aorist
εἰπών, εἰοῦσα, εἰπόν

50

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Ací tens uns quants participis d’aorist que no empren el morfema -σα-.
Classifica’ls i completa el quadre:
ἰδών, κατιδών, κατιδόντας λαβόντες, ἀναλαβών, εἰπών,
ἀντειπόντων, ἐκλιπόντων, ἀνελθόντες, ἐλθόντας

participi d’aorist (radical)
nom. sing. masc. (verb _________________)
acusat. pl. masc. (verb _________________)
nom. sing. masc. (verb ________________)
nom. sing. masc. (verb ________________)
_________________ (verb καθοράω)

κατιδών

nom. pl. masc. (verb _________________)
genitiu pl. masc. (verb ἐκλείπω)
__________________ (verb ἀνέρχομαι)
acusat. pl. masc. (verb ________________)
genitiu pl. masc. (verb ἀντι__________ )

✓ Verbs contractes
Com en l’aorist d’indicatiu, allarguen la vocal del tema (α > η, ε> η, ο> ω).
!
!
!

!
!
!

τιμάω: masc. τιμήσας, fem. τιμήσασα, neutr. τιμήσαν
ποιέω: masc. ποιήσας, fem. ποιήσασα, neutr. ποιήσαν
δηλόω: masc. δηλώσας, fem. δηλώσασα, neutr. δηλώσαν

51

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

Al text de Xenofont et trobaràs pocs participis d’aorist de verbs contractes.
Classifica aquests exemples i completa el quadre:
ἐρωτήσας, κρατήσαντες, ποιήσαντες δῃώσας, δήσαντες

participi d’aorist (verbs contractes)
nom. pl. masc. (verb _____________ )
nom. sing. masc.

(verb δῃόω)

nom. sing. masc. (verb _____________ )
nom. pl. masc. (verb _____________ )
nom. pl. masc. (verb _____________ )

✓ Verbs atemàtics
!
εἰμί i εἶμι no tenen participi d’aorist.
!
Els atemàtics amb participi d’aorist que apareixen més freqüentment al
text són compostos de:
!
!

!
!

!
!

!

Classifica aquests exemples i completa el quadre:

δίδωμι: δοῦς δόντος, δοῦσα δούσης, δόν δόντος
ἵημι: εἵς ἕντος, εἷσα εἵσης, ἕν ἕντος

παραδόντας, καθέντας, δόντες, παραδόντες

participi aorist
nom. pl. masc. (verb _____________ )
nom. pl. masc.

(verb δίδωμι )

acusat. pl. masc. (verb _____________ )
acusat. pl. masc.

52

(verbs contractes)

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

***
- el participi futur és semblant al de present; afegeix però el morfema
característic del temps futur -σ-. Exemple:
λύσων, λύσουσα, λύσον
Al text de Xefonont apareixen només tres participis de futur d’un mateix verb:
ἀγγέλλω (dos vegades en composició + ἀπό).
El participi de futur d’aquest verb es forma afegint al tema verbal (sense
reduplicació de la λ) les terminacions dels participis de present dels verbs
contractes en -εω:13
ἀγγελῶν ἀγγελοῦντος, ἀγγελοῦσα -οῦσης, ἀγγελοῦν, -οῦντος

Completa les frases amb els tres participis de futur que surten a les
Hel·lèniques:
ἀγγελοῦντα ἀπαγγελοῦσα ἀπαγγελοῦντα

ἡ δὲ Πάραλος ἀπέπλευσε εἰς τὰς Ἀθήνας ______________ τὰ γεγονότα
la nau Páralos va marxar cap a Atenes per comunicar els fets
ἔπεμψε
Θεόπομπον
τὸν
Μιλήσιον
λῃστὴν
εἰς
Λακεδαίμονα
____________________ τὰ γεγονότα
Va enviar Teopomp, el lladri milesi, cap a Lacedemònia per a que comunicara els fets
Λύσανδρος τοῖος ἐφόροις ἔπεμψεν ______________ Ἀριστοτέλη ὅτι ...
Lisandre va enviar Aristòtil per a que anunciara als èfors que...

***

En aquets participis el morfema de futur -σ- no es veu per haver-se produït en un estat anterior de la
llengua un canvi fonètic especial (contracció de -ε[σ]ον).
13

53

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

- el participi perfecte afegix la reduplicació i el morfema característic del
temps de perfecte -κ- .
!
Així, per exemple, és el participi de perfecte actiu del verb λύω:
λελυκώς λελυκότος, λελυκυῖα, λελυκυίας, λελυκός λελυκότος
Al text apareixen només els següents participis de perfecte de la veu activa
(fes-ne l’anàlisi morfològica):
participi perfect actiu

(verb ἀφίστημι)

ἀφεστηκυίας
γεγονότα

nominatiu/ acustiu plural neutre (verb ______________)
(verb ἀπόλλυμι)

ἀπολωλότας

(verb οἶδα)

εἰδώς

54

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

VEU MITJA-PASSIVA
!
En la veu mitja i passiva el grec va unificar la característica del participi
amb un únic morfema: –μενος, –μένη –μενον, que serveix per a tots els temps
de la veu mitja i el present, futur i perfecte de la veu passiva (per a la formació
de l’aorist passiu cf. infra).
✓! Pel que fa als verbs purs, cal tenir en compte que s’afegiran els morfemes
característics de cada temps (-σ- per al futur, -σα- per a l’aorist i reduplicació al
perfecte). Així, per exemple, els participis de la veu mitja i passiva (menys el
d’aorist) del verb λύω són:
present
λυόμενος -μένου, λυομένη -μένης, λυόμενον -μένου
(v. mitja “que es disol”; v. passiva “que és disolt”)
perfecte
λελυμένος -μένου, λελυμένη -μένης, λελυμένον, -μένου
(v. mitja “que es té disolt”; v. passiva “que está disolt”)
aorist
λυσάμενος -μένου, λυσαμένη -μένης, λυσάμενον -μένου
(v. mitja: “havent disolt”)
futur mig “que es disoldrà”
λυσόμενος -μένου, λυσομένη -μένης, λυσόμενον -μένου
futur passiu (amb morfema -θη- y -σ-) “que será disolt”
λυθησόμενος -μένου, λυθησομένη -μένης, λυθησόμενον -μένου

El participi d’aorist de la veu passiva empra el sufixe -ντ-. Afegix, a més a
més, el morfema -θε-. El participi d’aorist del verb λύω serà doncs:
λυθείς λυθέντος, λυθεῖσα λυθείσασα, λυθέν λυθέντος
“havent sigut disolt”

55

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

✓ Verbs contractes
Presenten els canvis vocàlics habituals (contracció en present i allargament en
resta de temps). Exemples:
!
temes en -α
!
!
part. present mitja-passiva: τιμώμενος (>*τιμαόμενος)
!
!
part. aorist mitja: τιμησάμενος
!
temes en -ε
!
!
part. present mitja-passiva: ποιούμενος (> ποιεόμενος)
!
!
part. aorist mitja: ποιησάμενος
!
temes en -o
!
!
part. present mitja-passiva: δηλούμενος (> δηλοόμενος)
!
!
part. aorist mitja: δηλωσάμενος

✓ Atenció, però, als verbs consonàntics, que no feien l’aorist sigmàtic a
l’indicatiu. Exemples:
!
!
!

!
!
!

ἀφικνέομαι: part. pres ἀφικνοῦμενος; part. aort. mitja ἀφικόμενος
γίγνομαι: part. pres. γιγνόμενος; part. aor. γενόμενος
λείπω: part. present λειπόμενος; part. aor. λιπόμενος

Recorda doncs
VEU ΜΙΤJA
tema de present

tema dʼaorist

Present Indicat.
λέγoμαι

Aorist Indicatiu
εἰπόμην

Infinitiu Present
λέγεσθαι

Infinitiu dAorist
εἰπεσθαι

Participi Present
λεγόμενος, λεγομένη, λεγόμενον

Participi Aorist
εἰπόμενος, εἰπομένη, εἰπόμενος

56

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

!
Αl text de Xenofont no surt cap participi de futur ni de la veu mitja ni de
la passiva.
!
Aquests són els participis de present de la veu mitja i la veu passiva.
Analitza’ls (en cursiva els contractes):

ὁρμούμενοι ἀριστοποιουμένοις ἀριστοποιουμένους βουλόμενοι
φοβούμενοι ποιούμενοι πορευομένοις
part. pres. v mitja
dat. pl. verb ________________________________________
nom. pl. verb. ὁρμέω ___________________________
dat. pl. verb ________________________________________
nom. pl. verb. ______________________________________
acusat. pl. verb ______________________________________
nom. pl. verb _______________________________________
nom. pl. verb ______________________________________

57

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

καλουμένῳ πολιορκούμενοι ἀπολλυμένων
ἐρωτώμενοι παρωθουμένους τιμωρούμενοι
part. pres. v. passiva
nom. pl. verb _________________________________
acusat. pl. verb ______________________________
genit. pl. verb ἀπόλλυμι ___________________
nom. pl. verb ________________________________
dat. sing.  verb καλέω _____________________
nom. pl. verb ________________________________

!
!
Aquests són els participis de perfecte de la veu mitja i la veu passiva.
Analitza’ls:

part. perf. v mitja-passiva

διεσκεδασμένων: genitiu___________________________del verb διασκεδάζω
διεφθαρμένα: _____________________________________ del verb διαφθείρω
τεταραγμένων: ______________________________________del verb ταράττω
εἰργασμένην: _____________________________________ del verb ἐργάζομαι

58

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

!
Aquests són els participis d’aorist de la veu mitja. En cursiva els verbs
deponents. Analitza’ls:
ἐπισιτισάμενοι παρασκευασάμενος ἀφικόμενος
ἀρξάμενος ἀφικομένης γενομένοις ποιησάμενοι
βουλευσαμένους καταστησάμενοι στρατευσάμενοι

participi d’ aorist veu mitja

nominatiu singular masculí de παρασκευάζω
_______________________ de

ἐπισιτίζομαι

_______________________ de ______κνέομαι
_______________________ de _______κνέομαι
_______________________ de _________χω
_______________________ de __________εύω
_______________________ de

καθίστημι

_______________________ de __________εύω
_______________________ de __________ομαι
_______________________ de

59

________έω

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

I aquests són els participis d’aorist passius que apareixen al text (analitza’ls):
ζωγρηθέντων, πεμφθείς, αἱρεθέντες, πεισθείς, ἡττηθέντων, περανθέντων

part. aor. passiu
nominatiu singular masculí del verb _____________
__________________________del verb ζωγρέω
__________________________ del verb αἱρέω
_________________________ del verb πείθω
__________________________del verb περαίνω
__________________________del verb ἡττάομαι

60

πεμφθείς

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

SINTAXI
El participi és un adjectiu verbal, val a dir, “participa” de les característiques
de l’adjectiu –concerta en gènere, nombre i cas amb un substantiu o pronom– i
de les pròpies del verb –té veu, temps, complements, etc.–
A l’hora de traduir t’haurás de fixar doncs en la veu, el temps i el cas.
També t’ajudarà veure si va acompanyat o no d’article.
- Amb article
ATRIBUTIU
Acompanya a un substantiu o pronom (que pot estar sobreentés) i té valor
d’adjectiu o oració de relatiu.
ἡ δὲ Πάραλος ἀπέπλευσε εἰς τὰς Ἀθήνας ἀπαγγελοῦσα τὰ γεγονότα 14
la nau Páralos va marxar cap a Atenes per anunciar les coses ocorregudes /
allò que havia ocorregut

- Sense article
APOSITIU
Participi sense article en aposició a un subjecte o complement. Té valor
d’oració circumstancial.
Συμπαρῄει δὲ καὶ Θώραξ τὸ πεζὸν ἔχων
Avança també Tòrax,
qui tenia la infanteria/ tenint la infanteria/ amb la infanteria
 Λύσανδρος ἁθροίσας τοὺς συμμάχους ἐκέλευσε...
Lisandre, després de reunir els aliats, va ordenar...
 Λύσανδρος δὲ ἀφικόμενος εἰς Αἴγιναν ἀπέδωκε ...
Lisandre, però, quan va arribar a Egina, va entregar...
Οἱ δ᾽Αθηναῖοι πολιορκούμενοι κατὰ γῆν καὶ κατὰ θάλασσαν, ἡπόρουν...
Els atenesos, rodejats per terra i mar, no sabien...
14

part. perf. de γίγνομαι. sobreentés, per exemple, πράγματα (coses); està doncs substantivat.
61

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

οἱ ᾽Αθηναῖοι τοὺς ἀτίμους ἐπιτίμους ποιήσαντες ἐκαρτέρουv
Els atenesos, tornant els drets de ciutadania als que havien estat privats d’ella
(lit.: fent honrats als deshonrats), resistien

PREDICATIU
Participi amb funció predicativa: subjectiva (concertant amb el subjecte) o
objectiva (concertant amb l’objecte)
1. Predicatiu del subjecte

Aquest us, particular del grec, pot tindre dos valors (al corpus de les
Hel·lèniques de Xenofont no hi ha cap exemple!):
a. El part. adquireix la idea del verb principal, el qual passa a expressar com

adverbi el mode en que es realitza l’acció del participi. Amb verbs que
indiquen mode de ser o estar del subjecte, com ara τυγχάνω (ser per
casualitat), λανθάνω (passar inadvertit), φαίνομαι (parèixer)
ὁ ἀνὴρ ὁ ὑβρίζων εἰς σέ ἐχθρὸς ὢν τυγχάνει
L’home que t’ultraja resulta ser també enemic nostre
b. Es pot emprar aquest participi quan en la nostra llengua empraríem un
infinitiu. Amb verbs que indiquen començar, acabar, continuar, o algun
tipus de sentiment (avergonyir-se, penedir-se, alegrar-se, etc.)
ἐγὼ τὴν γυναῖκα ἐκέλευον δοῦναι τῳ παιδίῳ τὸν τίθνόν, ἵνα παύσηται κλᾶον
Jo vaig manar la meua dona que li donara el pit a l’infat, per a que deixara de plorar

2. Predicatiu del CD

Expressa una idea completiva equivalent a una oració amb ὅτι o
subordinada sustantiva de CD en acusatiu. Construcció amb verbs de
percepció intel·lectual o sensible: veure, comprendre, saber, etc.
Ἀλκιβιάδης δὲ κατιδών ἐκ τῶν τειχῶν τοὺς μὲν Ἀθηναίους
ἐν αἰγιαλῷ ὁρμοῦντας...
Alcibíades, per la seua part, observant des dels murs els Atenesos
ancorats en la platja /que els Atenesos estaven ancorats en la platja ...

62

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

GENITIU ABSOLUT
Construcció especial en la que el part. concerta en genitiu amb un substantiu o
pronom que no és ni subjecte ni CD del verb principal.
Es pot traduir per gerundi simple, si es participi de present, o gerundi
compost, si es participi d’aorist. En ocasions té valors d’ oració subordinada.
Ἐν δὲ ταῖς Ἀθήναις τῆς Παράλου ἀφικομένης νυκτὸς ἐλέγετο ἡ συμφορά
A Atenes, una vegada va arribar la nau Páralos, de nit es comunicava la desgràcia
οὔτε νεῶν οὔτε συμμάχων αὐτοῖς ὄντων οὔτε σίτου
No havent naus, ni aliats ni blat / Al no existir ni naus ni aliats ni blat /
Com no tenien ni naus ni aliats ni blat

63

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

EXERCICIS
1. Classifica: fica a la graella els participis de present dels verbs contractes i
dels atemàtics (εἰμί, εἶμι)
οὖσαν, ἐπιούσῃ, μετίοντας, ὄντες, ὁρμοῦντας, πενθοῦντες
ὄντων, ὄντα, ἐπιτηρῶν, μεσοῦντι, ζῶντας, ὄντας
εἰσίοντας, ἐπιχειροῦντας, ὤν, ἀπιόντες

part. pres (contractes)

part. pres (atemàtics)

ὁρμοῦντας (ὁρμέω)

οὖσαν (verb εἰμί)

64

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

2. Classifica segons el cas els següents participis de present actiu
ὑπάρχουσι, πλέοντες, παραβάλλων, ἀνίσχοντι, ἔχοντας, φεύγων
νομίζοντες, ἔχοντες, νομίζοντας, λέγων, συμπέμποντος
συλλαμβάνοντες, ἔχων, ἔχοντα, ἀποσθνῃσκόντων

nominatiu sing.

acusatiu sing.

datiu sing.

genitiu sing.

nominatiu pl.

acusatiu pl.

datiu pl.

genitiu pl.

65

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

3. Diferencia els participis de present i aorist de la veu activa. S’han colat un
part. de futur i un altre de perfecte.
γεγονότα πλέοντες ἀπαγγελοῦσα κατιδών
ἱδών ὁρμοῦντας πέμψαντες φεύγων λαβόντες νομίζοντες
ἀκούσαντες νομίζοντας φερόντων

p. present

p. aorist

66

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

4. Diferencia els participis de present i aorist de la veu mitja.
ὁρμώμενοι ἀφικομένης ἀρξάμενος φοβούμενοι
γενομένοις βουλόμενοι παρασκευασάμενος ἀφικόμενος πορευομένοις
ἀφικνοῦμενος

p. present

p. aorist

5. Completa els quadres
VEU ACTIVA
tema de present

tema dʼaorist

Present Indicat.
λαμβάνω

Aorist Indicatiu
__________

Infinitiu Present
___________

Infinitiu dAorist
__________

Participi Present
λ________, λαμβάνουσα, λ_______

Participi Aorist
λ___________, λαβοῦσα, λ_________

67

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

VEU ΜΙΤJA
tema de present

tema dʼaorist

Present Indicat.
λαμβάνομαι

Aorist Indicatiu
_____________

Infinitiu Present
_____________

Infinitiu dAorist
____________

Participi Present
λ____________,
λαμβανομένη,
λ____________

Participi Aorist
λ___________,
λαβομένη,
λ____________

6. Ompli els buits amb la forma adient del part. del verb corresponent. Indica
el tipus de participi des del punt de vista sintàctic.

- parts. present: ἔχω, ὁρμῶ (acus. masc. pl.); πλέω (nom. masc. pl.);
!

εἰμί (acus. masc. sing), ἀποθνῄσκω (gen. pl. masc.)

- part. aorist: κατείδω (nom. masc. sing.), ἀφικνοῦμαι (nom. masc. sing)
- parts. futur: ἀγγέλλω, ἀπαγγέλλω (acusatius masc. sing.)
- part. perfecte: γίγνομαι (acus. neutre plural)

68

HEL·LÈNIQUES

ΙΝTRODUCCIÓ GRAMATICAL

___________________ ἐν τῇ πόλει λιμῷ πολλῶν
Malgrat que havien mort en la ciutat molts per la fam...

οἱ δ᾿ Ἀθηναῖοι κατὰ πόδας _____________ ὡρμίσαντο ἐν Ἐλαιοῦντι.
Εls Atenesos, navegant al seu darrere, anclaren en Eleünt

Ἀλκιβιάδης δὲ ___________ ἐκ τῶν τειχῶν τοὺς μὲν Ἀθηναίους ἐν αἰγιαλῷ
_____________ τοὺς δὲ πολεμίους ἐν λιμένι ____________ πάντα
Alcibíades, per la seua banda, observant des de les muralles als Atenesos ancorats en
la platja ... i que els enemigs al port tenien tot.

Λύσανδρος δὲ τοῖς ἐφόροις ἔπεμψεν _______________ Ἀριστοτέλη, φυγάδα
Ἀθηναῖον __________, ὅτι...
I Lisandre va enviar Aristòtil, que era exiliat atenès, per a que comunicara als èfors
que...

Λύσανδρος ἔπεμψε Θεόπομπον εἰς Λακεδαίμονα ______________

τὰ

________________, ὃς ______________ τριταῖος ἀπήγγειλε.
Lisandre va enviar Teopomp a Lacedemònia per a que anunciara allò que havia
ocorregut, qui ho va anunciar al arribar al tercer dia.

69

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful