Está en la página 1de 28

0 , 50

DIARI TRIMESTRAL DE LESCOLA DEL MOLINAR

A BENEFICI DEL VIATGE D'ESTUDIS

Alumnes del CEIP ES MOLINAR

PROSPECCIONS

2 de juny del 2014


Nmero 11

Jos Manuel, Alexis, Halim 6 B

Concurs de
dibuix

Es va posar en marxa un
concurs per triar el
dibuix que pintarem a la
faana de l'edifici
de l'escola.
Pgina 4

Dinosaures

Alumnes de 1r B

Malgrat l'oposici de la gent i els moviments socials en contra de les

prospeccions petrolieres s'intentar trobar petroli a la Mar Mediterrnia


Pgina 8

Visita a lou blau


6 A i 6 B

Master
Cheff
Alumnes de 4 anys

Els alumnes de primer B


hem estudiat els
dinosaures a medi.

Pgina 14

Riddles

Els alumnes de 6 varen anar a Ona Mediterrnia a


participar en el programa lOu Blau
amb na Glria Franquet.
Pgines 18 i 19

Els alumnes de 4 anys A han fet un


taller de cuina durant tot el curs.
Bon profit!
Pgina 15

Pgina 11

Pgina 2

Dia de
portes
obertes

Notcies de lescola
Editorial

Notcies del barri

Notcies de l'escola
Notcies Nacionals
Notcies Locals

Nezahat Lebe, Jess Mota


Ferrer, Ivan Alvarez Reglero,
5B, 16/04/ 2014.

Notcies internacionals
Articles d'investigaci
English corner

El dimarts 15 dabril de 2014,


al CEIP es Molinar, va ser el
dia de les portes obertes.

Tots els pares podien entrar


a les aules a les 12:30, per
veure tots els nins com feien
tallers.
Els nins dinfantil, 1r i 2n
varen triar un conte i abans
del pati varen escoltar els
contes. Per exemple: el de
Sant Jordi i tamb el de
El tito mag. Tamb vrem
veure com estaven pintant
flors molts guapes.
Els de 2n cicle varen fer
tallers. Com el de flors de
papers o pintar un lle gran o
un taller dangls.
Els de 3r cicle varen fer
exposicions, papiroflexies,
caixes decorades,
diapositives de medi i tallers
de rdio.
Tamb, a lhorabaixa, podien
venir tots a lescola fins a
les cinc i mitja. Es podien
comprar coses en el
mercadet, com per exemple:
pulseras, juguetes, cromos,
pellcules, coques...
Desprs de dinar es varen
fer tallers com una
exhibicions de ball, tallers
dhort vertical
Tamb es podia pujar a les
aules per visitar-les o fer
intercanvi de llibres.

NDEX
2
7
8
9
9

11

Treballs d'aula

12

Sortides

17

Alumne/a del mes


Professores del mes
Esports
Nins i nines dInfantil i 1r cicle escoltant un conte

19

23

Els ms petits

25

Cartes al director
Entrevista i oci
Contraportada

Activitats de lhort escolar

Qu trobarem 7/05/2014
a l ESO
Jose.M, Alexis,Halim 6B

El 30 dabril va venir na Iolanda de Palma Educa que s'encarrega dexplicar coses sobre linstitut.

Aqu teniu un mail que ens va passar na Iolanda per si teniu dubtes o si voleu saber qu vos
espera en acabar primria: Orientaci.suport@gmail.com

17

Notcies musicals
Societat

El dia 30 dabril va venir una dona que nomia Iolanda de Palma educa a explicar-nos qu ens
trobarem i qu farem a lESO.
Primer es va presentar i ens va fer sopesar les coses bones i no tant bones que pensvem
que podia tenir un canvi tant gros. El primer que vrem fer va ser posar al quadern les coses
positives i altres negatives del que passaria a l'institut per comparar all bo com per
exemple conixer a nous amics, nous professors o alguna cosa no tant bona com deixar a
tots els nostres amics, etc.
Desprs de fer aix vrem estar xerrant una estona de les optatives. Aquesta persona va
venir especialment per dir-nos les assignatures de linstitut i si tendran ms dificultat o
menys dificultat.
Desprs ens va parlar del tema de promoci i ens va dir que si suspens una assignatura la
pots recuperar en setembre per que no siguin ni mates ni llengua. Si les recuperes aproves
per sin no pots passar de curs.

16

24
26
27
28

Pgina 3

Lhort escolar
Notcies
lescola
de

A la nostra escola tenim hort

Marcos Tous, Chioma Erthe, scar


Aparicio, Antonio Mira, Lorena Mas, Jaume
Sancho, Tomeu Riera,
5A/B, 14/05/2014.

A tots nosaltres tenir hort a l'escola


ens agrada molt per fer aquestes
activitats, ens ho passam b, ens ajuda
a conixer les plantes i s molt bona
idea pels nins petits per aprendre a
tenir cura delles. Enguany els infants
de tres anys han provat els caramels
de fava! I a molts els ha agradat.
Esperam pel prxim curs poder

Notcies de lescola

ditorial

Quan vaig a visitar una escola en algn dels


dies de festes assenyalades o jornades de
portes obertes, part important de la
sensaci que m'arriba s veure com es
mouen les famlies dins l'escola, com
parlen amb els mestres, com s'han
organitzat en
grupets per montar un
taller de galletes o una paradeta on fan
trunyelles africanes.
M'agrada xerrar amb les famlies, escoltar
quines coses els preocupen i quines
propostes tenen. s una part molt
important de la nostra feina, i a la vegada
t un caire delicat i sensible.
Les Associacions de mares i pares tenen
cada vegada ms pes dins les escoles, per
clar, aix depn en gran mesura de la
implicaci dels seus representants.

El nostre hort escolar

Fa uns anys que hi ha un hort a la nostra


escola on podem fer activitats fora de
la classe i aprendre coses sobre les
plantes. Tenim un hort petit al pati dels
infants de tres anys on hi ha dues
parades en crestall (el sistema de cultiu
que utilitzam). Enguany hem sembrat
plantes aromtiques, lletugues, faves i
rabanets. Tamb durant aquest curs
hem comenat a preparar un altre hort
al costat de la porteria de lescola, hi ha
espai per sembrar i tamb arbres. Per
preparar-lo hem fet molta feina. Molts
divendres a primera hora hem anat amb
en Josep a l hort per llevar lherba,
podar els arbres, posar tella anti-herba
i fer camins de grava, per marcar les
parades on podrem sembrar, regar els
arbres fruiters i fer net en general.
Anar a l'hort ens ajuda a estar ms a
prop de la natura i cuidar del medi
ambient, que s una cosa molt
important. Tamb aprenem a cultivar i
conixer les plantes millor i tenim el
collegi ms bonic. El dia de portes
obertes varem fer un taller dhort
vertical. Els nostres profes Biel i Josep
ens ensenyaren a sembrar plantes en
botelles de plstic per poder fer un
hort a ca nostra. Amb un poc
d'imaginaci i alguns coneixements
sobre plantes i cultius, tothom pot
sembrar plantes, fins i tot a casa, i
poder recollir-les per fer menjar molt
saludable.

continuar fent feina a l'hort i sembrar


moltes coses i tamb aprendre a
preparar-les per menjar.

Preparam lhort escolar

A la nostra escola, hem tengut una gran


sort aquests darrers anys amb na Conxi, i
amb la resta de la Junta Directiva de
l'Amipa, per amb el perms de tots,
parlarem d'ella:
Quan ve na Conxi Clar ( la nostra
presidenta de l'AMIPA des de fa 12 anys,
per si alg encara no ho sap) arriba a
primera hora a l'escola, i s'asseu a uns
dels ordinadors de secretaria o ens asseim
juntes a xerrar de com organitzar alguna
activitat, i cau una broma o dues, o pentura
avui ha vengut ms nerviosa perqu frissa,
i no trobam aquell mail, i el cercam, i miram
com ser el cartell de no s qu, o li sna
el mbil amb alguna melodia marxosa...i ens
aixecam i anam a parlar amb en Miquel
ngel, o en Biel ens treu actualitzat el
llistat de socis, i apuntam quatre coses a
un post-it... i al final se'n va i me diu que
me telefonar ms tard i haur aclarit all
que ens ha quedat pendent, i de cam a la
sortida s'atura a la cuina i comenta quatre
coses sobre el sopar a la fresca... uff!!!!
Ai, Conxi!! Aix s ca teva, ja ho saps, i
encara que els canvis siguin llei de vida i
esperem
amb
els
braos
al
nou
president/a, t'enyorarem molt!
De tot cor et donam les grcies!!!

Pgina 4

La festa de
carnestoltes

Marcos Tous, Chioma Erthe i Melani Quiroz


5B

Els nins i nines de CEIP Es Molinar


celebren la festa de Carnestoltes.

Notcies de lescola

una rua per el barri del Molinar.


Desprs arribrem a lescola. Vrem fer
una passejada per tot el pati per veure
totes les disfresses del collegi. Per
acabar els de Infantil, els de 1r cicle,
2n cicle i de 3r cicle, tots vrem fer un
berenar. All vrem menjar i vrem
jugar. Desprs vrem recollir tot el
pati. Ens ho vam passar molt b.

Desprs de recollir
el pati, tots els nins i
nines vrem agafar
les motxilles i ens
vrem anar a ca
nostra.
Va ser fantstic!
Desfilada dintre de lescola

El dia 27 de febrer els nins i nines de


lescola C.E.I.P. Es Molinar varen
celebrar la festa de Carnestoltes. De
les 9h fins a les 12h vrem fer classe
normal, a les 12 va comenar la festa de
Carnestoltes. Tots ens vrem
disfressar fins i tot els professors es
varen disfressar de punkies.
Primer, tota lescola vrem anar a fer

Concurs de
dibuix

Abdullah, Daniela i Martina 19-03-14

Quatre alumnes de 5 anys, han guanyat


el concurs de dibuix. Ells sn en Jaume,
Emma, Maria i na Lucia. El seus dibuixos
es copiaran a una paret de lescola.

La classe de 5B

Marta, don va sorgir la idea del concurs


i del premi?
- De la comissi de patis, creada per un
parell de professors.
Per qu vares elegir aquests dibuixos?
- Eren els ms senzills i el ms fcils de
copiar a una paret i al mateix temps
eren molt divertits.
A quina paret voldries que pintessin els
dibuixos?
- Encara no ho hem decidit.
Quina s la teva opini dels dibuixos?
-Jo crec que quedaran molt b i
donaran un punt de color que el nostre
collegi el necessita.

Ens ha sorprs bastant que els ms


petits hagin guanyat un concurs, on
concursaven tots els alumnes del
collegi. Per estem molt orgullosos
dells. Els seus dibuixos sn bastant
originals i sense molts de detalls. Tots
A lescola hem fet un concurs de dibuix sn molt guapos, i esperem que els seus
i els temes que podem triar eren super dibuixos, decorin super b el
lliures. Han concursat tots els alumnes collegi. Enhorabona!!
de lescola i han guanyat 4 concursants,
i uns eren dels ms petits na Lucia i en
Jaume.
Amb aquests 4 dibuixos intentaran fer
una petita mescla, i el seu premi ha
estat, copiar el magnfic dibuix que han
fet a una paret de lescola.
Li hem demanat a na Marta que ha triat
els guanyadors i ho ha organitzat tot
ella i ens ha respost el segent:

Taller d'Endesa
sobre la energia
lex, Kike, Tolo i Xavi. 5A

Ens varen explicar lenergia elctrica

La classe de 5A

Durant el mes de mar hem pogut


gaudir a l'escola d'un taller molt
interessant. A la nostra sessi ens han
donat la possibilitat de resoldre els
nostres interrogants sobre lenergia
elctrica. El monitor ens ha donat
informaci i ens ha mostrat aparells i
activitats per fer-nos ms fcil la
comprensi dels conceptes ms
importants del mn de lenergia. Des
dels recursos energtics i la producci
delectricitat fins al consum eficient de
lenergia i els seus efectes sobre el
medi ambient.

Ca rre r d e Ll u cm a j or, 6 3
Te l . : 9 7 1 2 4 1 8 3 8
E s M ol i n ar

F E RRE T E RI A E S
M O LI N AR
Copia de llaves, droguera...
Carrer de Llucmajor, 75.
Tel.: 971 900400

Pgina 5

Tenim
practicants a
lescola

(Martina, Abdullah i Daniela 19-03-2014)

A la nostra escola han vingut joves com


a practicants. A tres dells els hi hem
fet una entrevista i ens han dit el
segent...

A la nostra escola hi ha mestres que


sempre estan oberts a tenir
practicants. Creuen que poden ajudarse molt mtuament. Primerament en
varen venir tres i fa poc nhan arribat

Notcies de lescola
ms que estaran a lescola fins que acabi
el curs el proper 21 de juny.
Els hem entrevistat, hi ens han respost
amb molta amabilitat. Aqu teniu les
preguntes i les respostes:
Qu noms?
Carolina. Marta. Lucas.
Quants anys teniu?
Lucas: 30. Marta: 21. Carolina: 26.
Don sou?
Carolina: Palma de Mallorca.
Marta: Menorca.
Lucas: Palma de Mallorca.
Per qu vares triar aquesta escola?
Carolina: Perqu coneixia un parell de
nins.
Marta: Perqu magrada la zona.

Lucas: Perqu magrada la zona i est a


prop de la ciutat.
Per qu vares triar aquesta professi?
Carolina: Perqu magraden els nins.
Marta: Perqu magrada ensenyar.
Lucas: Perqu magraden els infants.
Tagrada estar a la classe que tha
tocat?
Carolina: S, molt. Marta: S. Lucas: S,
molt.
s per primera vegada que vas a alguna
escola?
Carolina: S. Marta: S. Lucas: No.
Has teballat amb altres professions?
Carolina: S, a una escoleta.
Marta: No, mai.
Lucas: S, de monitor desplai i
dacampades i a laeroport.
Nosaltres opinem que est molt b que
venguin practicants a lescola, aix ells i
elles aprenen i nosaltres tendrem ms
facilitat per aprendre ms. Tamb ens
pareix b perqu ajuden als professors
a ensenyar i a ajudar als infants. Ara
veiem ms ambient a lescola, i tot est
un poc ms organitzat i ms tranquil.
Tot aix ens ha ajudat als alumnes i
tamb als tutors.

CARPINTERA DE ALUMINIO
ALUMINIO AND VIDRIOS

1 6 AOS AL SERVICIO DEL CLIENTE


CARRER DE LLUCMAJOR, 98.
TEL.: 971 491 41 4

Els nins de
lescoleta del
Molinar ens
visiten

mestres. La visita va
acabar a les 11:30 amb
un regal dels nins de la
nostra escola de 3 anys,
aquest regal va ser un
calidoscopi que varen fer
amb un tub de paper de
vter.
Els
nins
de
lescoleta varen sortir
molt contents amb els
regals dels nins de 3
anys de lescola i amb la
visita al nostre collegi.

Marc i Aurora 6B 14/5/2014

Els nins de lescoleta del Molinar ens


visiten per conixer les instalacions.

Dia 9 dabril a les 10:30 els nins de


lescoleta del Molinar daqu devora, varen
fer una visita als nins de 3 anys de la
nostra escola. La intenci daquesta visita
era que els nins de lescoleta coneguessin
les classes, el pati, les mestres dinfantil i
en definitiva lescola. Els nins varen estar
jugant al pati una estona amb els nins de 3
anys.

Miralles, cap destudis de lescola i les


mestres dinfantil varen convidar als
pares dels nins i als nins de lescoleta
del Molinar a que venguessin el dia de
portes obertes, on feim tallers,
activitats i moltes ms coses, aix els
pares ens venen a visitar una estona.

Nosaltres creim que est molt b que


els nins de lescoleta es comencin a
adaptar a lambient escolar, aix el
primer dia no es trobaran amb
sorpreses ni tant estranys. Va ser una
visita semblant a la que els alumnes de
sis varen fer visitant lAntoni Maura.
La seva visita va durar aproximadament
Estem segurs que els agradar aquesta
Els varen convidar perqu coneguin tota escola.
una hora i un poc ms. Na Marta
lescola, les aules, els patis, els

Pgina 6

Diada ciclista pel


Molinar
Marc, Jorge i Ramon 6B 14/5/14

El CEIP ES Molinar organitza una diada


ciclista per fomentar ls de les
bicicletes per anar a escola

El divendres 9 de maig na Magdalena va


organitzar una diada ciclista, per
fomentar ls de les bicicletes per anar
a lescola.
El divendres li va tocar sortir als
alumnes de tercer de primria.
Vrem deixar lescola a les 12:10
aproximadament, just desprs del pati.
Vrem agafar les nostres bicicletes, ens
posrem en fila per ordre de cinqu a
sis , i comenrem la nostra excursi.
Primer vrem sortir cap al passeig i
anrem pel carril bici, els policies ens
varen deixar anar pels dos carrils
perqu no ocupssim una fila massa
llarga.
Vrem passar pel passeig de Ciutat
Jard, desprs passrem per Cala
Gamba i ens aturrem a un mirador uns
quilmetres desprs del Carnatge.
Alguns pares ens varen acompanyar fins
es Carnatge. Al Carnatge ens vrem
aturar 20 minuts i ens frem unes fotos
de record i ens quedrem a reposar i a
beure aigua desprs vrem iniciar la
tornada al Molinar per la mateixa ruta
danada.
La tornada va ser ms moguda que
lanada ja que ms dun nin va caure.
Per grcies a Du no va passar res

greu. Just el dia de la nostra diada va


ser el dia que varen posar la llei de que
els menors de 16 anys havien de dur el
casc per evitar rebre una multa de 200
euros.

Ens varen acompanyar els mestres de


tercer cicle de primria Josep ,Tomeu ,
Emilio i Victria, na Magdalena, en Biel i
el director Miquel ngel.

Quan vrem tornar a les 13:34


aproximadament vrem deixar les
bicicletes al poliesportiu devora el pati
dels nins de 1r i 2n de primria i
pujrem a classe a parlar de la sortida
els 20 minuts que faltaven per acabar la
setmana.
A nosaltres ens pareix b que lescola
faci aquesta setmana de bicicletada
per fomentar l's de les bicicletes ja
que ens estalviarem molt de
combustible pel cotxe i contaminarem
menys als carrers i aix tamb farem
un poc dexercici quasi cada dia de la
setmana. Els altres alumnes de 1r i 2n
de primria varen fer un circuit amb la
policia per lescola amb les seves
bicicletes i per aprendre a circular pel
carrer.

Notcies de lescola

La bici em mou
Manolo, 5B, 7/5/2014

Quan em puig a la bici es mou cap a els


costats i s molt divertit per qu
agafes grans velocitats.
Muntar en bici s un poc difcil pels que
no saben. Per una vegada que ja en
saps s ms fcil.
s molt entretingut per qu pots mira
molts de paisatges, etc
Anar en bici s un bon transport rpid.
Per si no ests acostumat et canses
molt rpid i et fan mal els peus.
Jo, quan colc en bici, em pos molt
content per qu puc botar rampes, puc
anar rpid, puc anar sense mans, puc
derrapar

El meu cam a
lescola
Chioma Erthe Parra, 5B, 7/5/2014

Jo, quan vaig a lescola normalment vaig


en cotxe, si ans amb bicicleta seria
ms rpid perque no hi ha tant de
transit i vaig ms rpid.
Hauria danar tot recte, desprs girar a
la esquerra, desprs anar tot recte un
altra vegada i gir a la dreta desprs
recte fins arribar a lescola. Quan arrib
a lescola he de deixar la bicicleta en el
parking de bicicletes i lligar-la amb un
pany. I si vaig amb cotxe s ms lent
perqu hi ha molt de trnsit i quan
arribes a lescola has de cercar lloc on
aparcar el cotxe.
La bicicleta tamb s un mitj de
transport divertit ja que pots fer un
munt de coses amb ella. Tamb perqu
no gasta benzina i no contamina i pots
anar per exemple al parc i tornar en un
minut ja que vas ms rpid i pel carril
de bicis que pots anar segur, perqu si
vas per laltre carril et pots xocar amb
una persona i fer-te molt de mal, per si
vas pel carril de bicis pot anar segur i
sense cap perill.

Pgina 7

La Biblioteca del
Molinar
J.Miguel, Jhary i Sergi 6 A

Entrevista al bibliotecari del barri

La biblioteca del Molinar va ser creada


lany 1985, i ja forma part de la histria
local de la barriada. En Jaume Artigues
Fiol treballa a la biblioteca des de fa
26 anys. Va comenar de forma
circumstancial com un treball temporal,
per li va agradar tant que es va quedar
i ara ell s una part de la biblioteca. En
Jaume viu al barri del Parc de les
Estacions malgrat tot, li agrada molt el
barri del Molinar.
Per conixer ms profundament la
biblioteca i a en Jaume, llegiu aquesta
interessant entrevista:

Don treuen els llibres de la biblioteca?


Com que s una biblioteca municipal,
lajuntament de Palma s lencarregat de
comprar els llibres de la biblioteca. Per
tant el 90% dels llibres son adquirits.
Si tenim llibres que no necessitam a
casa els podem dur a la biblioteca? S,
sobretot en temps de crisis s molt
important, perqu un 99% dels llibres
sutilitzen. Una part van a la biblioteca,
uns altres els regalen a una instituci
benfica.
Cada quant de temps els duen? Solem
fer 3 o 4 comandes anuals que
coincideixen amb el dia del llibre, les
vacances de nadal, les vacances destiu i
les vacances de pasqua.
Quantes persones entren
aproximadament a la biblioteca al dia?
Podem dir que entre 20 i 50 persones.
Hi ha ms persones que treballen a la
biblioteca? Com que s una biblioteca
molt petita, noms hi treball jo i ning
ms, per a biblioteques ms grosses, hi
treballen ms persones.
Es comporten b els nins que van a la
biblioteca? Si molt b i els adults
tamb.
Hi ha coses que canviaries? Si, pensau
que s una biblioteca que t
prcticament 30 anys dexistncia i s
com una casa que necessita reformes i
el que magradaria que millorassin sn
les installacions, fer-les ms modernes
i sobre tot tamb, magradaria reposar
els llibres.
Quantes biblioteques hi ha de

Notcies del barri i nacionals

lAjuntament de Palma? Hi ha 20
biblioteques, corresponen 4
biblioteques de zona, que sn les ms
grosses, i desprs hi ha 16 biblioteques
ms petites repartides per la barriada.
Tagrada treballar a la biblioteca? S,
magrada molt.
Per qu? Perqu es pot dir que de petit
ja vaig nixer amb un llibre i tota la vida
he crescut amb ell i magrada molt
treballar amb llibres.
Abans de treballar a la biblioteca, on
vares treballar? Vaig estar treballant a
un servei que es diu Dinmica Educativa,
que tamb depn de lajuntament de
Palma, no s una biblioteca sin un
centre de documentaci.
Quin s el teu autor favorit? B,
sempre que llegeixo un llibre, crec que
s el meu autor favorit, per desprs
llegeixo un altre i canvi dopini. Per
quan tenia 15 anys vaig llegir un llibre
que em va agradar moltssim, el va
escriure na Carme Riera.
I com s diu aquest llibre? Te deix,
amor, la mar com a penyora.
Quina ha estat lexperincia que ms
tha agradat com a bibliotecari? El que
ms mha agradat s que he pogut
conixer a moltssima gent i fer moltes
amistats.
Hi ha coses que no tagraden de ser
bibliotecari? Hi ha coses que ms que
desagradar mavorreixen, per exemple,
dir a la gent que no xerrin amb els
mbils a la biblioteca, o recollir els
llibres. El que si em desagrada s quan
una persona ve a cercar un llibre i
sentorna amb les mans buides, aix em
desagrada perqu menfad amb mi
mateix, perqu s el fracs del
bibliotecari.
Has dit que vius a Palma, tagrada ms el
Molinar o Palma? El Molinar s sper
xulo, viure aqu s un luxe, ara jo tamb
visc en un barri que magrada, magraden
molt els dos.
En el futur penses viure al Molinar o et
quedars a Palma? En cap dels dos,
magradaria molt viure a Barcelona.
Vols afegir qualque cosa ms? Donarvos les grcies per fer-me aquesta
entrevista, tamb donar-vos les grcies
per venir a visitar la biblioteca i que
quan canvieu de curs, sigueu anant a la
biblioteca.
NOSALTRES PENSAM QUE LA BIBLIOTECA DEL
MOLINAR S MOLT NECESSRIA PER AL
BARRI. PODER TREURE LLIBRES ENS PERMET
DURLOS A CASA I PODER LLEGIR-LOS QUAN
ENS VAGI B, SENSE HAVER DE COMPRAR-NE.
TAMB LAPROFITA LESCOLA UNA VEGADA A
LA SETMANA QUAN ELS ALUMNES DEL TERCER
CICLE ANAM PER FER LECTURA LLIURE.

A MS A MS, CONSIDERAM QUE EN JAUME


S UN BON BIBLIOTECARI I UNA BONA

PERSONA PERQU SEMPRE EST ATENT AMB


TOTS NOSALTRES, PER EXEMPLE, SI LI

DEMANEM UN LLIBRE, ELL TEL DONA AL


MOMENT.

NORMALMENT ET SALUDA I S
MOLT SIMPTIC I SOMRIENT.

Mor Adolfo
Surez

Jaume, Adrin, Lorena y Elora. 5A

Mor el l primer president de la


democrcia espanyola

ADOLFO SUREZ GONZLEZ


(Cebreros, vila, 25 de setembre de
1932 Madrid, 23 de mar de 2014) fou
un poltic i advocat espanyol. Va ser el
primer president del govern d'Espanya
(1976-1981) i una figura molt rellevant
de la Transici espanyola ja que va
aconseguir un entendiment entre totes
les fores poltiques, de esquerres i de
dretes, que va permetre les primeres
eleccions de la democracia. El 3 de mar
de 1979, Adolfo Surez guanyava per
segona vegada unes eleccions generals i
iniciava el seu tercer mandat com a
president del Govern. Davant les
tensions sorgides en el seu propi partit,
va presentar la dimissi el 29 de gener
de 1981. En el seu missatge al pas va
afirmar: Jo no vull que el sistema
democrtic de convivncia sigui, una
vegada ms, un parntesi en la Histria
d'Espanya. El Rei Joan Carles I li va
concedir el 1981 el ducat de Surez,
amb grandesa d'Espanya, i va ser tamb
cavaller de l'Orde del Tois d'Or. El
1996 se li va concedir el Premi Prncep
d'Astries de la Concrdia per la seva
important contribuci a la transici
espanyola a la democrcia.Mor aquest
23 de mar desprs de patir Alzheimer.

Pgina 8

Prospeccions
petrolieres a la
Mar
Mediterrnia
Jose.M,Alexsis i Halim 20/03/2014

Sintenta trobar petroli a la Mar


Mediterrnia malgrat shi oposi la gent.

Fa un any el govern espanyol va


autoritzar cinc permisos per a realitzar
prospeccions petrolferes en el golf de
Valncia que estan a punt de comenar
amb el propsit de cobrir una rea de
4.000 km davant de la costa andalusa.
Hi ha 28 Km fins Eivissa.
Lamentablement, la zona coincideix amb

Lavi
desaparegut de
Malisia
Marc, Ramon i Jorge 6B 14/5/14

A Malisia desapareix un avi amb 239


passatgers.

La matinada del 8 de mar va enlairarse lavi MH370. Va sortir de Kuala


Lumpur i tenia previst arribar a Pequn.
40 minuts desprs es va desviar cap al
golf de Tailndia i va desaparixer del
radar.
Al menys 26 pasos varen participar en
la recerca: els pasos que collaboren
sn Austrlia, Bangla Desh, Birmnia
(Myanmar), Brunei, Xina, Corea del Sud,
Emirats rabs Units, Estats Units,
Filipines, Frana, ndia, Indonsia,
Jap, Kazakhstan, Kirguizistan, Laos,
Malisia, Nova Zelanda, Pakist, Regne
Unit, Rssia, Singapur, Tailndia,
Turkmenistan, Uzbekistan i Vietnam.
Lesfor daquests pasos no va servir de
res, ja que encara no sha trobat lavi.
Es va confirmar que lavi va caure a
lOce ndic. Els darrers dies han estat

el corredor dimmigraci de cetacis del


Mediterrani, ZEPIM (Zona especialment
protegida d'importncia pel
Mediterrani). A ms pot alterar tota la
vida aqutica. El projecte est previst
comenar aquest any amb el propsit de
cobrir una rea de 2.420 Km quadrats.
Les companyies petrolieres tenen
posades la seva lupa a la Mediterrnea.
Fins ara, les explotacions en aquesta
mar eren inviables perqu els
hidrocarburs estan a molta profunditat
i entre bosses de combustible molt
disperses. s per aquest motiu que fins
ara shan explotat altres rees on el
petroli est ms a la superfcie i s
fcil dextreure, com al golf de Prsia,
per exemple.
Per aix ja sest acabant. Les
empreses de petroli disposen de la
tecnologia suficient com per fer
extreure petroli a la Mar Mediterrnia.
Ja ho estan fent davant les costes
dIsrael i aviat ho faran al Lban i lilla
de Xipre. El proper objectiu s el golf
de Lle, el golf valenci i en definitiva el
mar balear. La por de les prospeccions
ja no s exclusiva dEivissa i Formentera
sin que lopini pblica tamb est
comenant a mobilitzar a Menorca, a
Valenci i a Girona.
El grup parlamentari popular ha
anunciat aquest dimecres que
presentar una proposici no de llei
perqu es declarin persones 'non
grates' a l'expresident del Govern
espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero,
a contra-rellotge, ja que havien de
trobar les caixes negres abans de que
acabessin les bateries i deixessin
demetre senyals.
Molts de vaixells, avions han trobat
pistes o peces per aix no ha servit de
res. Malisia diu que probablement ja no
s spiga mai el que var passar al vol
MH370. Els investigadors creuen que
lavi va anar ms rpid del previst, que
varen perdre el control i es varen
estavellar a la mar.

Els cientfics varen utilitzar una tcnica


innovadora per descobrir el trajecte de
lavi tenint en compte la velocitat al
respecte del satllit. Amb aquests ja
sn 37 accidents d'avions caiguts a la
mar.
Molts de pics shan pogut recuperar
restes , les caixes negres i incls els
cadvers de qualque persona.

Notcies locals

l'expresident del Govern, Francesc


Antich i l'exconseller de Medi Ambient,
Gabriel Vicen , perqu, segons
consideren, van ser ells, mitjanant un
Reial Decret de 2011, els
responsables d'autoritzar les
prospeccions petrolferes en les aiges
balears.
El grup parlamentari MS va presentar
una proposta perqu el Parlament es
mostri a favor que el Ministeri
d'Agricultura i Medi Ambient declari
Lloc d'Importncia Comunitria (LIC)
de la Xarxa Natura 2000 el canal de
Menorca, fet que suposaria que
prohibissin les prospeccions
petrolferes en aquesta zona de la mar
mediterrnia.

La manifestaci contra les prospeccions


petrolieres reun entre 15.000 i 18.000
persones segons dades de Delegaci de
Govern i ms de 20.000 segons la
Plataforma Eivissa Diu No.
El president Jos Ramn Bauz, el cap
del Consell Vicent Serra i el conseller
Jos Vicente Mar, entre daltres, es
varen sumar a la manifestaci.

Nosaltres opinam que al final tamb ens


afectar a nosaltres, ja que si treuen
petroli al final mataran als animals
marins i una possible fuita de
combustible podria desembocar amb
gran tragdia com la que va ocrrer amb
el petrolier Prestige en aiges
gallegues fa uns anys.

Notcies internacionals

Noms en tres casos no shan pogut


recuperar les caixes negres i pareix que
el vol del MH3 ser un altre cas. El
darrer cas va ser el dair France. Es
varen necessitar 2 anys i 25 milions
deuros per es va aconseguir. Han
estat molts els casos i fins i tot alguns
shan convertit en fets histrics.
El ms estrany s que lavi MH370 va
desaparixer des de 1945. Han estat
quasi cent avions desapareguts alguns
sense que s spiga res d'ells, per
exemple la primera dona que va creuar
latlntic Amelia Eahart, el seu aeropla
va desaparixer enmig de les illes
Nukumanu.
O el cas de lexplorador llegendari
Roald Amudsen en una expedici de
rescat a lAntrtida: va desaparixer el
seu avi en aiges rtiques. Molts han
estat els casos de desaparicions
davions en aquests ltims 80 anys.
Nosaltres creiem que si segueixen
cercant podran trobar restes de lavi,
per no creim que es puguin trobar les
caixes negres per saber qu ha passat
amb lavi. La pena s que es gastaran
molts de milions de doblers en
recuperar les peces dels avions i que tal
vegada els familiars dels desapareguts
mai tornaran a saber res dells.

Pgina 9

Dia de la dona

La primera declaraci queixant-se de no


tenir el dret de vot, la van fer les dones
Ana, Paula, Juan i Jos Joaqun 6A 28/3/2014 nord-americanes, el 1848, reunides a
Seneca Falls, (als Estats Units a l'estat
de Nova York.)
8 de mar, dia per agrair el treball
A Palma aquest any El Consell de
de la dona
Mallorca, lInstitut Balear de la Dona
del Govern de les Illes Balears i
El dia internacional de les dones o dia
lAjuntament de Palma varen preparar
de la dona treballadora se celebra el 8
un ampli programa dactivitats amb
de mar de cada any i est reconegut
motiu de la celebraci del Dia
per l'Organitzaci de les Nacions
Internacional de la Dona, organitzat
Unides (ONU). s un dia en qu es
conjuntament amb altres entitats i
reconeix el dur treball de la dona. Es
associacions.
celebra des del dia 19 de mar de 1911.
En el diari Ara.cat feren una enquesta
Abans, les dones noms treballaven a
que deia que una de cada dues dones diu
casa i amb els nins, elles tamb volien
haver estat agredida al nord dEuropa
treballar fora de casa i relacionar-se
(52% a Dinamarca, 47% a Finlndia i
ms amb les altres persones.
46% a Sucia), mentre que al sud la
Aquesta participaci es centr, durant
xifra senfonsa fins a la meitat (22% a
unes dcades, en la protesta del dret
Espanya, 24% a Portugal i 27% a Itlia).
de votar a les dones.

Enfonsaments
histrics
Mabel i Maria 6 B 25-03-14

El Costa Concordia i el Titnic: dos


grans vaixells enfonsats.

La idea de fer aquest article va sorgir


grcies a una visita que frem a la
biblioteca per fer una activitat de
poesia i la monitora que ens va fer
lactivitat ens va donar la idea de pintar
un vaixell dins una botella. A partir
daqu i essent tan proper el naufragi
del creuer Costa Concordia sens va
ocrrer investigar una mica sobre
aquests dos grans vaixells.
Enfonsament del Titnic
El Titnic era el segon dels tres
transatlntics de la companyia anglesa
White Star Line.
Durant el seu viatge inaugural entre
Southampton a Gran Bretanya i Nova
York, la nit del 14 al 15 d'abril del 1912
top amb un iceberg, fet que provoc la

El triangle del
Drac

seva destrucci i enfonsament i la mort


de ms de 1.515 persones d'un total de
2.224. Varen sobreviure un total de 200
persones, entre elles Harold Lowe i
Millvina Dean, que va sobreviure a la
catstrofe amb dos mesos dedat i va
morir el 31 de maig de 2009.

Ens pareix molt b que les dones lluitin


pels seus drets i que qualque dia, les
dones tinguin el mateix respecte i tracte
que lhome i que no hi hagi ms
masclisme.
Les dones sn molt fortes en aguantar
tot el masclisme i violncia que hi ha per
tot el mn.
Creiem, que segons lenquesta de
l`Ara.cat, al nord
dEuropa hi ha
molta violncia
masclista, en canvi
a Espanya,
Portugal i Itlia hi
ha menys, per
encara podria
millorar molt ms.

Articles dinvestigaci

baixa del vaixell i es va enfonsar


lentament. El capit Schettino va
abandonar el vaixell abans que els
tripulants. Els capitans sempre han
dabandonar el vaixell els darrers per
poder ajudar als passatgers.

A nosaltres ens ha agradat molt fer


aquest article perqu s dinvestigaci i
vrem conixer molta informaci qu no
sabem sobre aquests vaixells. Ens va
fer molta pena veure que va morir tanta
gent i mai havem imaginat que a
comenaments del segle XX hi podia
haver vaixells amb tant de luxe com el
Titnic i que fos capa de transportar
tants passatgers.

Lenfonsament del Titnic

Enfonsament del Costa Concordia


El costa Concordia es va enfonsar el dia
13 de gener de 2012 per culpa del
capit Francesco Schettino. El capit no
va seguir la seva ruta i es va apropar
ms a la costa italiana, com que hi havia
moltes roques, es va foradar la part

Nicols Pascual Lazdovska, 5B, 12/03/14

La mar del Dimoni

El Triangle del Drac s un lloc a loce


Pacfic on ocorren fenmens
paranormals. Est davora de Jap situat
a les illes de: Kozu skima, Toshima,
Hachijyo jima i N jima.
Fa mil anys que els japonesos coneixen
aquesta perillosa zona. La varen
anomenar Ma-No Umi, que tradut es
diu La mar del Dimoni. Els mariners ja
no tornen all perqu diuen que
apareixen dracs o altres monstres

Notcies internacionals

fantstics.
Alguns dels succesos ms famosos sn
els segents:
El 10 doctubre de 1910 es va formar un
forat de 12.000 peus al Triangle del
Drac.
El conquistador Kublai Khan va intentar

El Costa Concordia

anar a Jap pel Triangle del


Drac, per quan va arribar
al Triangle varen
desaparixer els 14 vaixells
de Kublai Khan.
En 1937, Amelia Earhart,
una aviadora va enviar el
seu ltim S.O.S., es va
ficar al Triangle i la seva
brixola, el seu avi i totes
les mquines deixaren de
funcionar.
Kato-Maji va fer una
aposta jugant a Pker i deia que si
perdia aniria al Triangle del Drac amb
un vaixell despelma, va anar i a linstant
una gran bstia el va menjar.

Pgina 10

Turquia

Nezahat Lebe, 5B, 18/3/2014

Turquia s un pas que est entre dsia


i Europa, la capital del qual s Ankara.
All les persones xerren turc i algunes
tamb kurd.

Bandera de Turquia

Les dones duen mantell al cap i cada dia


resen al mat, lhorabaixa i de nit.
Alguns senyors tamb poden resar.
All s pecat que es posin coses molts
curtes per exemple: faldes curtes i
camisetes molts obertes per davant
Tamb s pecat celebrar el Nadal o
Halloween.
Els menjars turcos sn molt bons, com
el falafel o el kebab. I les seves
begudes ms conegudes sn el caf i el
t.
Com ja sabeu els turcs sn musulmans,
abans sempre estaven guerra amb els
cristians. Quant feian guerres algunes
persones es morien, pero ara ja shan
acabat.

Els tigres blancs


Marcos Tous, 5B,16/04/2.014.

Els tigres blancs sn especmens


individuals del tigre ordinari amb una
condici gentica que gaireb elimina el
pigment.
Sn de color blanc crema amb retxes
negres, grises o xocolata. T el nas rosa
i els ulls de color cel.
Els tigres blancs viuen al nord dsia
creuat a la serralada de Himalaya.
Menja mamfers grans com: crvols,
porcs, vaques, etc.
Els tigres blancs neixen del ventre de la
mare,

Articles dinvestigaci

Els mitjans de
transport i jo

Nicolas Pascual Lazdovska, 5B, 14/05/14

Els mitjans de transport sn vehicles


que et permeten anar de un lloc a laltre
sense caminar.
Nhi ha molts de tipus de vehicles en el
mn, com per exemple: el cotxe, el bus,
la bici, lavi, la moto, etc.
El cotxe s un vehicle amb quatre
rodes que hi pot anar a grans velocitats,
Dos tigres blancs descansant
hi ha moltes marques de cotxes: Audi,
aix que sn mamfers.
Mazda, Citroen, Opel, etc.
Es poden veure amb grups de 3 o 4.
Desprs est el bus. El bus s un
A ms a ms estan en perill dextinci
transport public amb forma rectangular
perqu, es calcula que hi ha 210
i que t 8 rodes. El transport pblic pot
exemplars a tot el mn i la majoria
dur a ms de 60 persones.
dells amb captivitat.
Deixant a part el bus podem trobar
molt pel carrer la moto. La moto s un
vehicle amb 2 rodes i que tamb t
moltes marques: Yamaha, Bugatti,
Honda, Kawasaki, Suzuki i moltssimes
Itxaso, Dani, lvaro , Aurora 6 B
ms.
I per ltim parlar sobre la bici, la bici
Basta de guerres. En el Mn hi ha una gran quantitat de pasos que actualment estan en
s un vehicle sense motor, que no
guerra.
utilitza benzina i que s ecolgica. Les
Molta gent creu que no hi ha guerres, per al voltant del Mn estan ocorrent coses
avantatges de la bici sn les segents:
que moltes persones no sadonen. Amb aquesta notcia ho podem demostrar.
no fa falta esperar per lautobs ni
No hi ha guerres a gran escala, per s interminables conflictes.
altres transports pblics ja que vas on
Hi ha molts pasos en guerra com: Sria, Afganist, Ir, Pakist, Ucrana...
vols no gastes doblers en benzina, s
A Ucrana pot ser que comenci la tercera Guerra Mundial ( Ucrana contra Rssia).
saludable i ecolgic.
Actualment, el que est passant s que part dUcrana est en contra del Russos i
A mi magradaria anar amb bici per no
laltre part est a favor.
se montar i no en tenc, per aix s ms
A Sria el conflicte entre el govern siri i els opositors al president es va
el cotxe i lautobs.
desencadenar al mar de 2011. Les revoltes sirianes van comenar com protestes
pacfiques per no van trigar a tenyir-se de sang.
En comenar una guerra, feim un error. Una guerra s una lluita entre dos o ms
bndols. En les guerres hi ha molts de ferits i molts de morts. Les guerres davui
en dia normalment sn pel govern o algunes histries relacionades normalment amb
poltica.Una guerra pot causar molt de mal, no noms perqu et disparin o et
peguin, sin perqu et pots traumatitzar veient a amics o familiars sofrint o fins i
tot morts. La gent enmig duna guerra no est tranquilla.
Normalment els que comencen les guerres sn els poltics, i ells el que fan s
ordenar a gent que es posi al carrer a defensar amb la vida alguna idea. I els
poltics estan a ca seva tant tranquils.
Com poden estar tranquils sabent que per la seva culpa est morint molta gent?
Nosaltres creim que aix de les guerres s una locura, que amb tot el que hem
avanat des den Franco, encara seguim comenant guerres per solucionar
problemes, en comptes de parlar. Nosaltres no sabem com pot dormir la gent que
lluita pensant que ha matat alguna persona. Esperem que es solucionin les coses el
ms prest possible dialogant i sense armes ni morts.

No volem ms guerres!

English corner

Pgina 11

What moves but cant walk?

What has two legs but cant walk?

Riddles

What is the object that translates


words but it doesnt speak?

A riddle is a type of verbal paly. It can be a


statement or a question that seems impossible or silly
but has a clever or funny answer. It presents a
problem to be solved.

What has four chimneys but


it isnt a house?

What has a long neck but


not arms?

What has four legs but not


arms?

It has a lot of legs and one


body but not arms or head
and its not a alive?

Pgina 12

Diversitat a les
aules

Jonatan Suarez, Nico romero i Lubna Amar,


Pau Ortiz, Ana Mata i Paula Rosendo.
6A 27-03-14

La classe de 6 fan un estudi estadstic


per a conixer millor com s lalumnat
de la nostra escola

A lescola Ceip Es Molinar els alumnes


de 6 a matemtiques vrem fer un nou
tema: Estadstica.
Per aprendre millor, el nostre professor
ens va proposar recollir dades dels
alumnes daquesta escola, fer uns
grfics i interpretar els resultats per
aix obtenir informaci important i
interessant de lalumnat de lescola.
Aquesta estadstica noms s ha fet a
Primria, encara que, la del gnere dels
alumnes tamb sha fet a infantil.
Primer vrem anar aula per aula i vrem
fer algunes preguntes relacionades amb
la llengua, la procedncia dels pares,
etctera el resultat va ser el segent:
La primera dada rellevant s que tenim
una mitjana de 19,7 alumnes a cada aula.

Les religions

Les grans religions del mn sn:


El Budisme s una religi i filosofia que
tracta de donar a entendre una soluci
espiritual al sofriment hum.
El cristianisme: s la religi ms estesa
al mn. La creena central del
cristianisme s que per mitj de la fe
en la mort i la resurrecci de Jess, la
humanitat pot ser salvada de la mort
(fsica i espiritual), per la redempci
dels seus pecats.

Lislamisme: Es considera que Du va


crear l'home i la natura en un acte de
misericrdia primordial, oferint a cada
element de la seva creaci una natura
prpia i unes lleis que el regeixen. El
mn s un tot ordenat i harmnic.
El Hinduisme s ms una forma de vida,
busca que la gent posi ms atenci a la
riquesa espiritual i no a la material.
El judaisme: Portar una vida tolerant

Treballs daula

On han nascut els alumnes de lescola?


A Txquia: 008 per aula.
A la Pennsula: 15 per aula.
A Mallorca: 160 per aula.
A Afganistan: 01 per aula.
A frica: 008 per aula.
A Equador: 01 per aula.
A Paraguai: 01 per aula.
A Bolvia: 02 per aula.
A Dinamarca: 008 per aula.
A Marroc: 02 per aula.
A Bulgria: 01 per aula.
A Alemanya: 05 per aula.
A Romania: 008 per aula.
A Colmbia: 008 per aula.
A Xile: 01 per aula.
A ndia: 008 per aula.
A Turquia: 008 per aula.
A No ho sap: 01 per aula.
A Portugal: 008 aula.
A Anglaterra: 008 per aula.
A Letnia: 01 per aula.

El ms rellevant daquest grfic s que hi ha molts de nins i


nines de lescola, que han nascut a Mallorca i a la Pennsula
(a lesquerra de Mallorca, al grfic no hi caben tots els
noms). En canvi, frica, Paraguai, Dinamarca, Xile, Turquia,
Portugal, Txquia, Bulgria, Romania i Letnia nhi ha molt
pocs. Tamb ens ha semblat interessant que hagi nins que
han nascut a pasos molt llunyans. El pas ms estrany per a
nosaltres, on ha nascut un alumne, creiem que s Vietnam,
perqu s un pas que no es parla molt dell.

amb tots els altres i est agrat


sempre a Du.

La religi ms practicada a lescola s


la catlica, cosa molt normal per qu
Espanya s un pas majoritriament
catlic. La segona religi ms
practicada a lescola s lislamisme,
pensam que aix s perqu hi ha molts
nins i nines i pares, que han vingut,
sobretot, del Marroc. A lescola no hi ha
jueus cosa molt curiosa ja que s una de
les religions ms importants del mn, en

canvi hi ha molts dateus que significa


que no creuen en Deu, tamb pensam
que s curis que hagi molts nins i nines
que no saben quina religi tenen, per
pensam que s normal perqu encara
sn molt petits. Tamb hi ha molts
evangelistes, aix s perqu a la nostra
escola hi ha molts nins i nines dtnia
gitana.

Religi o Pai?

En aquest grfic hi ha ms nins i nines


que fan PAI, pensam que s perqu hi
ha molts dalumnes que venen daltres
pasos i tenen altres religions i no poden
practicar la religi cristiana o tamb
perqu no en tenen cap. Tamb hem
trobat interessant que hagi nins que sn
evangelistes i musulmans i que fan
religi catlica.
Hi ha ms nins que nines, pensam que s
una dada curiosa, perqu en el mn hi ha
ms dones que homes, aix no vol dir
que els nins siguin ms importants que
les nines, pensam que s casualitat.

Pgina 13

Treballs daula

Quin idioma parlam a casa?

Telf.: 663 031 255 / 971 1 01 971


Ctra Llucmajor, 48b. El Molinar
fruteriamasfresco@hotmail.com

En aquest grfic podem veure que


majoritriament lidioma que ms s
parla a casa s el castell: 116 pares de
cada aula. Tamb hi ha llars que es
parla indistintament castell/catal:
4,8 pares de cada aula que parlen
catal a casa hi ha quasi 3 pares de
cada aula. Les altres llenges sn molt
minoritries, encara que, shauria de
destacar lrab i el turc amb ms
presncia. Pensam que s curis que
hagi tanta diferncia entre el castell i
el catal, sent el catal llengua dorigen
a Mallorca, pensam que es deu perqu hi
ha molt de turisme i molta gent que
venen daltres llocs dEspanya.
Trobam que els alumnes que sn daqu,
podrien fer un esfor a ca seva i parlar
un poc ms el catal, per en canvi, els
alumnes que venen daltres pasos
comprenem que els costi parlar-hi.

Viatge destudis i

Olimpiades

Claudia Negre i Andrea Haro, 2n ESO

Com ja vos vrem dir laltra vegada, els


alumnes de 2n ens anrem de viatge
destudis a Barcelona. Hi estarem 3 dies,
del 6 al 9 de maig.
Tenem planejat arribar prest a Port
Aventura, per el tren per anar all es va
rompre. Aix que, vam haver desperar una
hora al prxim tren, per per no perdre el
temps, vrem anar a fer una volta pel centre
de Barcelona .
Tamb varem anar a laquarium i al Caixa
Frum. Ens va agradar molt.
El 20 de maig, quasi dues setmanes
desprs del viatge destudis farem les
Olimpades, unes competicions esportives
que es fan al veldrom de Son Moix, que
realitza cada any linstitut IES Antoni Maura.
Hi ha diferents proves:
-La prova de 50 metres , relleus, llanament
de pes, bot.
I per a la gent amb discapacitats es fan
unes proves adaptades per a ells, com
circuit amb cadira de rodes o petanca.
Tamb, aquest any, cada alumne del IES
Antoni Maura que va a les Olimpades, ha
donat 0.50 cntims, per poder ajudar a la
ONG Save The Children.

On han nascut els pares ?

Les dades ms altes daquest grfic sn


les de Mallorca i de la Pennsula. Tamb
un 1,2 s la mitjana de pares nascuts a
lArgentina, i un 3,4 de pares nascuts a
Colmbia.
Tamb tenim pasos com Colmbia i
Argentina que parlen espanyol i per
aquesta ra hi ha nins que, encara que
venen de molt lluny, no els hi costa res
xerrar lespanyol. En canvi, si venen del
Marroc els hi costa ms aprendre
lespanyol.

Opini personal:
Fer aquest article ens ha agradat
perqu hem hagut dinvestigar molt. A
ms, hem aprs estadstica i hem
descobert coses que no sabem com per
exemple: quants de nins i nines hi ha en
aquesta escola, quines religions tenen
els alumnes Tamb s interessant
saber on han nascut tots els alumnes de
lescola i ha estat divertit anar classe
per classe demanant coses. Alguns
professors varen dir que els
interrompien la classe, en canvi altres
ens contestvem amablement. Alguns
nins petits no sabien don eren els seus
pares o daltres preguntes i aix ens
posava nirviosos perqu no podem
omplir b tots el fulls.

Telf. 971 2401 21 Fax. 971 246 540


Carrer Llucmajor, 63 - 65
Palma de Mallorca - El Molinar

Pgina 14

Projecte
"Els dinosauris"

El grup de 1rA hem comenat el


projecte dels dinosaures a partir de la
pregunta
Qu tenen per dins els dinosaures? i
Com se comporten?
Aix s que hem fet les nostres
primeres hiptesis
Desprs ho hem cercat al llibres que
tenim a la classe:

Treballs daula

Pgina 15

Master Cheff

Treballs daula

Taller de cuina a 4 anys A

A la classe de 4 anys A hem estat estodiant un projecte de Cuina i hem tingut la sort daprendre un munt de receptes amb
lajuda dels nostres pares i mares i tamb de llibres i internet!!!
Hem cuinat amb estris de veres i una cuina de veres!!! Hem pesat, mesurat i tallat aliments!!! Ho hem passat molt b I hem
aprs molt!
NAuba, la nostra practicant daula, ens ha ajudat moltssim, vam fer una pirmide dels aliments i els vam clasificar, i ens va
ajudar a escriure totes les receptes per llavors poder-les fer a casa!!!!

Pollastre al forn

Un berenar saludable

Macarrons amb
verdures

Coca de verdures

Recepta de l'amanida

Per el que ms ens va agradar, va ser la recepta dels Mojitos".


Aix de poder mesclar, fruita, herbasana (que neix duna planta), gel, Va ser fantstic!!

mmmm... qu fresquet!!

Pgina 16

La formiga
somiadora
Paula i Ana 6A 28/3/2014

Un conte inventat per


unes alumnes de 6A

Laia era una formiga petita i somiadora,


mai havia vist la mar i en el collegi es
passava tota lestona pensant com
podria arribar per veure-la i com era,
per aix les seves amigues la nomenaven
la senyoreta Bbia.
Na Laia havia escoltat que la mar tenia
escuma, i que hi havia animals que
nedaven per all. Ella es va imaginar que
la mar era un batut de fraula amb les
bolletes de sopa que li preparava cada
nit la seva mare.

casa.
Varen estar parlant de la seva vida i
resulta que l'escarabat era pescador, i
va contar a tots histries sobre la mar.
Desprs que l'escarabat acabs de
parlar, na Laia cont com s'imaginava
ella que era la mar i tots junts fins i tot
na Laia varen riure molt. Hi va haver un
moment que les dues amigues es
trobaren molt cansades i es varen
acomiadar dels seus amics i varen
esperar que un altre cotxe pars i es
varen muntar.
Quan arribaren les dues amigues es
varen acomiadar i cada una va anar cap
a la seva casa. La mare de na Laia
estava esperant molt preocupada, la
formiga li va explicar tot a la seva mare.
Des daquell dia na Laia va estar molt
atenta a classe i va tenir moltes
amigues perqu ja no estava pensant en
la mar.

Poema.

Pau Ortiz Clar 25/3/14 6 A

Un alumne de 6 A ens fa un poema en


castell.

Blanco y negro.

Un dia va decidir que aniria ella tota


sola a veure la mar, i li va contar la seva
idea a la seva mare, per ella li va dir
que estava boja i que seria molt perills
perqu hi havia molts d'humans all. Na
Laia no va fer cas a la seva mare i va
anar a casa d'un grill que havia anat a
molts de pasos i sabia moltes coses
sobre el viatge, ell li va dir que si no
tenia ales seria impossible arribar-hi.
Na Laia, desanimada, va anar cap a casa,
per de sobte va passar una marieta que
quan la va veure aix es va apropar a la
formiga. Na Laia li va explicar tot a na
Luli, que aix era el nom de la marieta,
qui li va dir que ella va anar a la mar amb
un cotxe d'hum i que la podria
acompanyar.
La formiga molt contenta va seguir a na
Luli. Varen esperar una bona estona fins
que un cotxe va parar, elles,
silenciosament, varen entrar i es varen
posar en el maleter. En unes poques
hores varen arribar a la mar.
Na Laia es va quedar molt sorpresa
perqu la mar era molt diferent del que
s'imaginava. Les dues amigues varen
jugar una estona a l'arena, per varen
tenir alguns problemes amb els humans,
un d'ells va ser que uns nins varen
agafar a na Luli i la feien volar, un altre
que les dues anaven caminant pel carrer
i havien danar amb molt de cura perqu
les persones no les trepitgessin. Quan
estaven un poc cansades es varen
trobar a un llagosta i a un escarabat que
les varen convidar a sopar a la seva

Mi vida es en blanco y negro


Excepto esas veces en las que estoy contigo.
Solo quiero nuestro amor sea como el trigo,
Que crece y crece hasta que se cosecha.
La vida es dura, lo s
Por eso te pido que no te rindas mi viejo
amigo.
Solo recuerda que en tu alrededor
Hay un mundo sin temor.
Y en los momentos tristes,
Piensa en la felicidad
Si, esos momentos.
Solo recuerda que antes de discutir, respira
Que antes de hablar, escucha
Que antes de criticar, examnate
Que antes de escribir, piensa
Que antes de herir, siente
Que antes de rendirte, intenta
Y que antes de morir, vive!!!

Treballs daula

Nlvarode 4tA
s lalumne del
mes

Alvaro, Aurora, Dani i Itxaso 6B 1/05/2014

NAlvaro s un nin simptic que t


moltes aficions divertides.

NAlvaro de 4tA ha sigut triat lalumne


del mes. T 9 anys, va nixer el 15
dagost de 2004.
La seva tutora nom Carme Salv i va
tenir a nAdela, na Iolanda i na Mnica
en cursos anteriors. Els sues pares
sanomenen Carolina Galindo i Octavio
Salvadores.
Treu bones notes i s bon estudiant. Va
al Patronato i al pati juga a fubol, que
s el seu esport favorit. En el seu
temps lliure juga a futbol al parc, mira
la televis o si fa bon temps, va a
pescar. Li agrada aquesta escola perqu
t molts bons amics, li agraden moltes
assignatures i perqu fa 5 anys que
est en aquesta escola.

La mejor relacin no es aquella que une a


personas perfectas,
Sino aquella que cada individuo aprende a
vivir,
Con los defectos de los dems y admirar sus
cualidades.

Carrer Viver, 4b. 1 r dreta


(El Molinar)
Telf. 871 943579 / 63701 9345

Pgina 17

Sortides

Visita Antoni
Maura

has de tenir molt de compte que no es


caigui res has de llegir el manual pas a
pas, etc. Mirrem per un microscopi
Sabina i Lourdes 10/04/2014 6A
unes potes d'abella peludes.
Vrem anar a una aula d'art, all hi
Els alumnes de sis vrem anar de visita havia dibuixos penjats a la paret que
a linstitut Antoni Maura!
haven fet els nins de 3r dESO.

Professores del
mes
Laura i Bruce 6B 13/05/2014

Aquest trimestre tenim tres professores


del mes!!!

Aquest trimestre a les votacions del


professor/a del mes, han sortit com a
ms votades les professores: Magdalena,
la professora deducaci fsica dinfantil
primer cicle i de segon cicle , Maria Jos,
la professora de 1rA i professora de
biblioteca i na Cata la professora de
msica de tota lescola. Vrem decidir
que com sn les professores del mes ms
antigues i sn les que ms votacions
podrem fer un article a les tres
professores juntes.Ara hem esbrinat que
segueixen sent les professores ms
populars i estimades de lescola,
enhorabona a les tres super
professores.Aix encara no havia passat
cap vegada. No es podia repetir el
professor/a guanyador/a per com que
han tornat ser les ms votades hem
trobat oport que les tres fossin les
premiades.Les tres sn guapes, joves i
tenen moltes ganes de fer feina amb els
nins/es de lescola. Tots els nins els
estimen molt. Enhorabona!!

Just abans de partir cap a lAntoni Maura

El dia 10 d'abril els nins de 6 del


collegi CEIP Es Molinar varen visitar
linstitut Antoni Maura acompanyats per
alguns pares que tamb el volien veure.
Vrem entrar en una sala de teatre per
ensenyar-nos un LIPDUB que varen fer
els nins de linstitut. Desprs de la
presentaci, alguns nins i pares varen
fer preguntes als professors com: Els
nins tendran molts de deures? Hauran
destudiar molt? Les classes estaran
dividides per nivell?
Ens varen explicar que aquest institut
es va crear en 1972-1973, que hi ha 689
alumnes i que els deures es fan a casa si
no els acabes a la classe i lhora
dentrada s a les 8:00 i la sortida a les
14:00 o a les15:00. Tamb, com
nosaltres, hi ha alumnes que apunten els
deures al blog, tamb ens explicaren
que barrejaran les classes per
conixer-nos millor.
Desprs varen venir uns alumnes per
explicar-nos algunes coses de l'institut:
en Sebas, explic el carnet de punts,
nAtreyu les assignatures, na Laura els
horaris, en Ral les agendes, nrika els
professors.
Vrem anar a un laboratori i ens varen
dividir en tres grups i ens van distribuir
amb uns alumnes que es deien Manuel,
Luis, Alba, Andrea, Elisa, Virginia i na
Paula per explicar-nos les coses que cal
fer al laboratori: Quan tens dubtes
sobre com mesclar substncies, has de
demanar ajuda a un professor

ES BON BROU

Cafetera, churrera, bar de


tapes...
Davant l'escola del Molinar
Tel.: 971 91 7001

Vrem visitar la biblioteca on estaven


els ordinadors i molts de llibres. Es
podia fer els deures en el temps de
pati.
Finalment vrem anar a la cafeteria on
hi havia molt menjar, ens deixaren
agafar un entrep de formatge o
tonyina i berenrem en el pati, que era
molt gros amb pista de bsquet, dues
porteries de futbol i un jard.

OPINI PERSONAL: Ens ha agradat


aquesta visita perqu aix hem conegut
millor l'institut i per a preparar-nos
millor per a les assignatures, conixer
ms les aules, els professors, etc...
Tamb hi havia molta gent que
coneixem. Tenen espais molt
interessants com el laboratori i la
biblioteca. Els professors sn molt
macos i els alumnes tamb. El centre s
molt gran. Tamb ens ha agradat la
cafeteria que t molt de dolos,
begudes, etctera.

Pgina 18

Sortides

Visita Rdio IB3

Ainhoa, Lourdes, JJ i Sabina 6A 8/05/2014

Els alumnes de 6A vrem anar a la


rdio IB3

El Dimarts dia 6 de maig els alumnes de


6A vrem anar a rdio IB3 per a
enregistrar unes petites histries
inventades pels alumnes. Ens feren passar
a una sala on hi havia 5 micrfons amb els
seus respectius auriculars. Mentre uns
alumnes enregistraven, els altres jugaven a
agafar nins vs nines i a l'1,2,3 aneguet
angls i vrem estar jugant 2 hores, per
abans de jugar vrem berenar. Ens va
agradar molt anar all, perqu ens varen
ensenyar moltes coses i tamb perqu
sabem que la gent ens escoltaria per la
rdio. Quan el nostre grup va entrar a la
rdio ens vrem posar molt nirviosos
perqu era la primera vegada que entrvem
a una rdio tan important que escolta molta
de gent. Ens donaren el seu Facebook per
poder veure les fotos (No venim amb
manual-ib3 rdio). Abans danar-nos- en ens
varen regalar un bolgraf blau i unes
pinturetes de colors i tamb ens vrem fer
unes quantes fotos d'acomiadament.

La classe al complet desprs denregistrar-se a IB3

Ens ha agradat molt fer aquest article


perqu ens divertim escrivint el que hem
fet i perqu ens ajuda a fer menys faltes
dortografia. I perqu no hi ha molts de
nins que tenen aquesta oportunitat danar

a una rdio de veres. IB3 rdio ha estat


molt interessant, era molt professional,
quan parlaves et senties com si fossis un
fams. Va ser una experincia molt
agradable.

els meus auriculars?. Aquesta activitat


consistia en qu cadasc escollia un
tema musical, explicava el ttol, lautor o
intrpret, el gnere i donava lopini del
videoclip.
La darrera activitat va ser: Diguem
com sescriu. Consistia en lletrejar
paraules, qui tingus ms punts
aconseguiria una entrada per al Palma
Aqurium. Na Paula es va equivocar en
lletrejar la paraula Flamenc i va dir
Flamec i en Pau va dir Famenc. Els
guanyador de les entrades varen ser en
Pau i en Jos Miguel. NAna i Na Paula
varen guanyar unes entrades per a per
fer un taller de cuina, Lila i el contes
En Jos Miguel volia esternudar, per
com que estava a la rdio no ho va fer i
va comenar a posar-se vermell i vrem
comenar a riure tots, desprs na

Glria Franquet li va explicar que no


passava res, que es podia fer.
En acabar el programa ens donrem una
bosseta i una llibreta.

Visita a LOu Blau


Paula, Ana, Pau, Jos Miguel i Jos Javier 6A
28/3/2014

LOu Blau, una experincia inoblidable

El dissabte 8 de mar de 2014, alguns


alumnes de 6 A varen anar a Ona
Mediterrnia a participar en el
programa LOu Blau amb na Glria
Franquet.
Quedrem al c/. San Alonso, 24 a les 11
del mat. Arribrem tots molt puntuals i
anrem a la sala d'enregistrament per
practicar un poc el que direm.
Quan va comenar el programa estvem
un poc nirviosos per desprs ens
tranquillitzrem.
Al principi del programa, na Glria ens
va presentar, i clar tamb va presentar
tot el programa. Desprs vrem fer
lactivitat de Comentam lactualitat
daqu o del mn en la que vrem parlar
dels segents temes: Molinar port
petit, 40 aniversari GOB i imputaci de
la Infanta Cristina, que nosaltres
estvem fent en el diari. Vrem estar
una llarga estona parlant.
NAna va opinar en directe que volia fer
la traveta a la Infanta Cristina perqu
estvem parlant de les coses dolentes
que estava fent.
La segent activitat era: El prestatge
de la llibreria. Per aquesta activitat
ens va deixar un llibre i tenem que
explicar ttol, autor, editorial, de qu
tracta
La segent secci va ser: Qu escolten

Podeu escoltar tot el programa sencer a:

http://tercerciclemolinar.blogspot.com.es/201
4/01/lou-blau-ona-mediterrania.html
http://tercerciclemolinar.blogspot.com.es/201
4/03/el-programa-sencer-de-lou-blau.html

Aquesta activitat ha estat una


experincia inoblidable i molt xula, ens
hem divertit molt. A ms, ens ha ajudat
a millorar la nostra expressi oral i a
llevar-nos els nervis. Creiem que s una
rdio molt interessant i molt apropiada
i divertida per als joves. Na Glria ens
va tractar molt b i s molt simptica i
divertida. El local era molt petit per
molt acollidor. Les activitats varen ser
molt divertides.

Sortides

Pgina 19

Visita a LOu Blau


Marc, Martina, Daniela, Itxaso i lvaro 6B
(13-05-2014)

Vrem viure una experincia nica i


segurament inoblidable

Dia 10/05/2014 en Marc, na Daniela,


nItxaso i na Martina de 6B anrem a
fer un programa de rdio en directe a
Ona Mediterrnia: LOu Blau. Per anarhi i coincidir tots a la mateixa hora
quedrem a les 10:45h. al carrer San
Alonso 24 a Can Alcover.
LOu Blau s un programa fet per a nins
i nines i dirigit a tot aquell que vulgui
escoltar all ms essencial la
sinceritat.
Aquesta activitat va sorgir grcies a
que la classe de 6A varen anar primers
i na Glria tamb ens va convidar a
nosaltres. Com que a noltros ens feia
molta illusi anar-hi, en Josep, el
nostre tutor, va parlar amb na Glria
que s la directora del programa. Dies
desprs na Glria va venir al nostre
collegi, per coneixer-nos i parlar de qu
farem i a quina hora haurem de ser
all.
Vrem comenar el programa a les
12:00 en punt del dissabte dia 10 de
maig, i vrem acabar a les 13:00 en
punt. Aquest programa era el programa
17 i anava dedicat a les mares perqu
feia uns dies havia estat el dia de la
mare.
Primer na Glria va dedicar un text a
les mares, es va emocionar tant que es
va posar a plorar. Desprs xerrrem de
notcies de lactualitat:
Daniela- Molts dimmigrants venen a
Espanya
Martina- Prospeccions petrolieres i

El futbol

Manolo Carrillo Vidal, 5B, 24/3/2014

canvi climtic.
Itxaso- Avi desaparegut a Malsia
lvaro- ERO a la Coca-Cola
I en Marc va ser tcnic.
Tamb vrem comentar uns llibres
molts xulos que vrem recomenar a tots
els oients del programa.
Desprs parlrem dalguns temes
musicals que els vrem triar noltros.
Per ltim jugrem a un joc de daus que
consisteix en tirar 9 daus i inventar-se
una histria amb els dibuixos que than
tocat.
En Marc explicar lexperincia de ser
tcnic:
- A la part tcnica observes com els
teus companys parlen davant els
micrfons i al tcnic, que donava
efectes especials, la msica de fons, el
so de fons

El futbol sala es juga


damunt el
parquet i en el futbol amb gespa es juga
sobre la gespa.
En el futbol de gespa les porteries i el
camp de futbol sn ms grans que en el
futbol sala.
En el futbol sala es juga amb unes
sabates sense tacos i en el futbol sobre
gespa es juga amb unes sabates amb
tacos.

El futbol s un esport molt competitiu i


en equip. Es va crear en Anglaterra i
llavors es va expandir per tota Europa.
Al futbol es juga amb defenses, porter
i devanters. Es tracta de ficar la pilota
dins la porteria.
Hi ha vries classes de futbol: el futbol Jo juc en un equip de futbol anomenat
sala i el futbol de gespa.
Rotlet Molinar. Lany passat va passar a
Hi ha vries lligues de futbol com la
lliga anglesa o lespanyola, etc.
Hi ha vries categories de futbol com
per exemple: lescoleta, prebenjamin,
benjamin,
alevin,
juvenil,
cadete,
amateur, preferent, tercera divisi,
segona divisi i primera divisi.
La diferncia del futbol amb gespa al
futbol sala es que en el futbol de gespa
es juga amb 11 jugadors i al futbol sala
amb 7.

tamb et deixen posar la msica que


han elegit els que parlen. Per a mi va ser
una bona experincia estar a la part
tcnica, s molt interessant veure com
s el procs de com
senregistra un programa de rdio.
Al principi del programa estvem molt
nirviosos, ens va entrar la rialla. Per
desprs ens vrem anar relaxant.
Aquesta experincia ha estat
inoblidable i molt bona, a tots ens ha
encantat, i ens agradaria tornar.
Noltros recomenam a tots els
professors que telefonin a na Glria,
per anar-hi, perqu els seus alumnes
estaran encantats danar-hi. Sho
passaran bomba!!
En el segent enlla podeu escoltar el
programa sencer:
http://www.onamediterrania.cat/podca
st/lou-blau-10-05-2014/

Esports

tercera divisi i encara es mantn. El


nostre equip la temporada passada va
fer primers en la lliga i tamb varem
ser campions de les Illes Balears .

Carrer Mateo Malferit, 5. El Molinar


Tel. i Fax.: 971 272605 / 6661 73384
mail: miguel@clumba.e.telefonica.net

Esports

Pgina 20

Mort de Tito
Vilanova
Aida, Sebas i Marc Lpez 6 A

El dia 28 de maig de 2014 Tito Vilanova


va morir per cncer en la glndula
partida.

Record a Tito Vilanova

El Palma Air
Europa convida al
C. B. Molinar
Sebas Castel i Marc Lpez 6 A

El dia 28 de maig de 2014 Tito Vilanova


va morir per cncer a la glndula
cartida amb 45 anys. Des del 2011 va
estar tractat a lhospital Quirn de
Barcelona. Tito Vilanova va comenar
com segon entrenador del Bara. Quan
Pep Guardiola sen va anar a un altre
equip, Tito Vilanova el va substituir sent
el 1er entrenador. Quan Tito va morir,
alguns jugadors del Bara estaven molt
tristos perqu lapreciaven molt.
El cncer de la glndula cartida s una
glndula salival de gran volum. Tenim
dues, una a cada costat del cap i
properes al pavell auricular sn les
causants de la producci de la major
quantitat de saliva que generem.

Aquesta notcia s molt trista pel


futbol espanyol. Per nosaltres, Tito
Vilanova era un bon entrenador de
futbol perqu va aconseguir alguns
ttols
com
la
lliga
espanyola.
Malauradament, va haver de deixar
dentrenar al Bara per la seva malaltia.
Aquesta notcia s molt trista pel
futbol espanyol.

El Bsquet

Ivn lvarez, 5B, 24/3/2014.

8/04/14

El Palma Air Europa convida al C. B.


Molinar a veure un partit contra el C.B.
Carrefour vila

Al final del primer quart vrem sortir a


jugar un minut, desprs ens vrem
seure a un costat fora del camp. Va
comenar el segon quart, el C.B.
Carrefour vila va fallar moltes
cistelles i el Palma va aprofitar i es va
posar a deu punts per davant, el segon
quart va acabar 30-20 al tercer quart
el Palma Air Europa es va relaxar i va
perdre 49-37, el darrer quart va
comenar malament, per desprs va
espavilar i va guanyar de cinc punts.
Finalment, ens vrem fer fotografies
amb els jugadors del Palma Air Europa.
Aquest partit ens va agradar molt
perqu el vrem veure en directe i
tamb vrem jugar al temps mort, a
part, ens varen convidar a nosaltres i a
la resta de categories.
A nosaltres ens va encantar el partit
perqu va ser molt emocionant. Tamb
varen fer jugades molt bones els dos
equips, i aix ens va entusiasmar.

El Palma Air Europa ens va convidar a


veure un partit a Son Moix contra el
C.B. Carrefour vila.
Vrem entrar al pavell on hi havia
molta de gent, sobretot del C. B. Bahia
San Agust.
Va sortir el Palma
Air Europa i ens
vrem fer una
foto amb ells, ms
tard
varen
comenar
a
encalentir
pel
partit. Quan va
comenar el partit
anava perdent de
quatre punts, per
desprs
va
remuntar
i
va
guanyar el primer
quart.
Lentrenador
va
fer quatre equips,
dos estaven a una
part del camp i els
C.B. Molinar i el Palma Air Europa amb alguns nins que
altres dos a laltre
vrem veure el partit.
part.

El bsquet, s un esport de pilota que Lentrenador pot canviar els jugadors


es jugar a linterior dun pavell. Tamb quan vulgui.
es pot jugar a lexterior.
Els jugadors han de respectar una serie
El basquet es juga amb dos de normes: no crrer sense botar la
equips. Un equip ha de tenir pilota, no pegar
ms de vuit jugadors. En pista Les lligues sn per nacionalitat, per
hi ha deu jugadors, cinc per exemple: Espaa - ACB, Dinamarca equip.
federaci danesa Les dos millors
Tamb est lrbrite que lligues sn lACB i la NBA. En una liga
sencarrega de pitar tot.
juguen per ser el millor, guanyar una
Es tracta de ficar una pilota copa
que bota en una canasta. Els Hi ha moltes categories: escoleta, mini,
jugadors lluitaran per ella. El premini, infantil, 1 autonmica, 2
que faci ms punts al final del autonmica Totes les lligues sn
partit, guanya.
masculines i femenines.

Pgina 21

60 aniversari del
C.B.Molinar
Pau Ortiz Clar 6 A

4/04/2014

El club de bsquet Molinar


compleix 60 anys

6- Qu en penses de les installacions?


Que sn molt difcils, a ms a ms, no
podem fer un campionat de Mallorca
perqu no tenim quatre vestuaris,
tampoc un vestuari per lrbitre ni
grades.
7- Qu en penses del futur?
No ho s, si no es presenta ning haur
de seguir fent de president.

8- Hi ha qualque conflicte amb la gent


que s vocal?
No, no nhi ha, perqu som molt pocs i
cadasc fa el que pot, si quan feim una
reuni tractem un tema i no hi estem
dacord, doncs no ho feim perqu no
paga la pena seguir endavant per temes
econmics o per altres coses.
Durant el mes de maig de 1954 es va
fundar a una petita barriada un club de
bsquet oficial i per celebrar-ho, es va
realitzar un partit de bsquet entre el
C.B. Molinar i el Sant Llus de Sller
(campi juvenil de Balears).

Per a realitzar aquest article i tenir


ms
informaci,
vrem
decidir
entrevistar al seu president, Pep
Gelabert.
Per aconseguir aquesta entrevista
vrem escriure una carta a en Pep
Gelabert. Finalment va accedir i va
venir a la nostra rdio i aquesta va ser
lentrevista:

9- Hi ha qualque cosa que sha de


restaurar, canviar al pavell?
Si, dentrada necessitem 2 vestuaris
ms, perqu nosaltres tenim noms 2 i
shan de tenir 4 i un daquests s pels
rbitres. I grades, perqu la gent que
va a veure els partits seu a la pista, a
part daltres coses.

Esports

Jocs olmpics
dhivern 2014
Laura i Bruce 6B 13/05/2014

Rssia s elegit per fer els


Jocs Olmpics dhivern

Els jocs olmpics dhivern,sn uns dels


dos tipus de realitzaci dels jocs
olmpics, tamb hi ha els destiu que sn
ms coneguts.
s un dels esdeveniments esportius ms
importants del Mn, juntament amb els
Jocs
olmpics
destiu.
Aquest
esdeveniment sha celebrat a Sochi (
Rssia ) entre el set i vint-i-tres de
febrer de 2014.
En aquest esdeveniment els esports que
es realitzen sn: salt desqu, patinatge
artstic,
biatl, hoquei sobre gel, surf de neu,
etc. En aquests jocs olmpics dhivern es
disputaran uns 7 esports.

Aquests jocs olmpics dhivern han estat


inaugurats per Vladimir Putin. El 14 de
juliol de 2007, es va elegir la ciutat de
Sochi (Rssia) com a seu dels jocs
olmpics dhivern 2014 per davant de
Pyeongchang (Corea del sud) i Salzburg
(Austrlia).
Rssia va ser el que va guanyar ms
medalles olmpiques.

10- Qu era abans el club des Molinar?


Abans el club bsquet era nicament el
club Molinar, tenia 680 socis, pareix
una cosa increble. Lany 54 que va ser
lany que es va fundar a Mallorca. A
Espanya, noms hi havia dues maneres
de fer esport que era a travs de la
Selecci Catlica, que convivien lesport
i lactivitat social per lesglsia i El
frente popular que era el rgim militar Fins els nostres dies, shan celebrat
1- Com vares arribar a ser president que governava.
jocs olmpics dhivern en algunes
daquest club?
daquestes
ciutats:
Sarajevo.
- Va ser un moment molt crtic pel club, 11- Abans el club estava en el mateix Iugoslavia: 1984, Calgary. Canad: 1988,
era el 50 aniversari quan el president lloc o estava en un altra banda del Albertville. Frana: 1992, Lillehammer.
daquell any va dimitir, justament un any Molinar?
Noruega: 1994, Nagano. Jap: 1998,
en qu lequip femen va anar al El pavell ha estat a 3 llocs diferents.
Salt Lake City. USA: 2002, Turn.
campionat de Balears. Shi varen
Itlia: 2006, Vancouver. Canad: 2010,
presentar dos candidats, finalment vaig 12- Com vreu celebrar els 60 anys?
Sochi. Rssia: 2014.
sortir jo i a partir daqu, vaig centrar- Encara no hem celebrat el 60 anys
me ms el club i fer ms el rol de perqu s passat dem, s a dir, 16 de
president.
maig del 2014 donant les grcies a tots
als que ens han ajudat.
2- Si et donessin l'oportunitat de ser el
president en un altre club, aniries all o 13- Qu s el ms destacat daquests
et quedaries aqu?
60 anys?
- No hi ha cap club semblant al Molinar El ms destacat va ser el naixement del
que tingui una arrel tan forta que fes club i una vegada que vrem quedar semi
que volgus ser president dun altre finalistes d'Espanya.
club.
Moltes grcies Pep per la feina que fas i

3- s la primera vegada que ets per haver vingut aqu, esperam veuret
president dun club de bsquet?
aviat.
- S, duc tres candidatures, per s.
Trobem que en Pep Gelabert, per tot el que
fa s un heroi, ja que ha assumit tota la
responsabilitat de la presidncia i ha fet
ms gran a aquest club. En aquests
moments, el club no t molts de doblers i
necessita ajuda, ens agradaria molt que la
gent del barri ens ajuds a mantenir
5- El C.B. Molinar ha estat campi de aquest club emblemtic.

4- En aquests seixanta anys alguns


jugadors han anat a la Selecci Balear?
S, han anat en Sebasti Crespo, dues
jugadores dinfantil i ms jugadors.
Mallorca alguna vegada?
S, ha estat campi bastants danys.

Podeu sentir tota lentrevista a


radiomolinar.blogspot.com

Pgina 22

Esports

Eivissa 2014

Martina, Pau i Ana 6B 12/05/2014

Dues categories de bsquet varen anar


a Eivissa per jugar un torneig de
bsquet i ens vrem classificar els
tercers

Dia 1 de maig les infantils i els cadets


del Club Bsquet Molinar, anrem a
jugar el torneig de PDV (Puig den Valls)
a Eivissa. Al demat vrem quedar a les
7:15h davant el port, per poder agafar
el vaixell a les 9:00h, all vrem esperar
una bona estona, per hi va haver
moments increbles que estem segurs
que ning oblidar aquest viatge. Vrem
arribar a les 12:30h a lhotel Orquidea
que est a Santa Eulria.

ens va succeir una ancdota durant el


viatge: les mamis varen ficar uns
calons
al
microones
perqu
seixuguessin i aix va ser que dos
seixugaren per el tercer es va
sobreescalfar i es va fondre... Jajaja...

El primer dia a Eivissa va ser un dia


amb molts moments divertits, el menys
bo va ser el resultat del partit de les
noies en perdre 31-77, malgrat fer una
bona primera part i amb una segona
part fluixeta. Els cadets en canvi si
varen guanyar 57-67 davant el Aquest viatge ha estat una experincia
nica. Tots els jugadors hem fet el que
PDV/Portus.
ms ens agrada: hem estat amb els
El segon dia a Eivissa, dia en el qual amics, hem viatjat, hem jugat a
vrem anar a fer un volt per Santa bsquet, hem conegut nova gent, ens
Eulria, i a la piscina, a ms de sumar la hem conegut ms entre els dos equips
primera victria en el torneig per 23-43 I moltes ms coses. Aquest viatge ser
davant l'amfitri el PDV/ Portus, partit inoblidable. Esperam repetir alguna
ms bo de tot l'equip sobretot en vegada ms un viatge com aquest. Volem
defensa, mentre que en atac vrem anar agrair al Club de Bsquet Puig den Valls
de ms a menys, mentre que els cadets que ens hagin convidat al seu torneig.
aquest dia varen tenir pitjor sort i
vrem perdre els dos partits que han
disputat de 10 davant el CB Calvi i de
12 davant el Ca'n Cant per malgrat
Laura Garcia Gil, 5B, 16/04/14
perdre varen gaudir molt d'aquest dia i
a ms, els equips sanimaren entre ells
El patinatge s un esport elegant
en
els
partits
de
tornada.
perqu sempre hi ha d'anar amb els
Donrem per tancat el viatge a Eivissa braos estirats. Hi ha dos tipus de
amb una derrota davant el Joan Cap A patinatge:
per 48-17 en un partit marcat per un -Patinatge sobre gel: s un esport
mal primer temps en la qual varen ser olmpic d'hivern que consisteix a lliscar
superiors i no competrem ja que els amb patins per una superfcie de gel.
altres tres cambres estaren equilibrats -Patinatge sobre rodes: Es desenvolupa
i competits. Desprs ens vrem quedar en pistes que no siguin de gel,
a veure la segona victria dels cadets generalment d'asfalt, formig, rajoles o
davant Sa Celler per 52-50 i desprs parquet, que a ms poden estar
anrem a menjar per desprs els dos recobertes d'una capa de material
equips recollir el trofeu de tercers plstic (poliuret, resina sinttica,
classificats i ja va ser hora danar al etc...).
Hi ha dos tipus de patinatge que no sn
port.
per
sn
opcionals:
A les 19:30 anrem al port dEivissa i disciplines
-Patinatge artstic: Especialitat que
vrem menjar al McDonalds. A les
21:30 vrem agafar el vaixell cap a consisteix a fer acrobcies rtmiques
Palma i arribrem sans i estalvis a les sobre patins.
-Patinatge de velocitat: Especialitat que
01:30h de la matinada.
consisteix a fer curses sobre patins.
Sobre lhotel tenia tres estrelles i la
veritat s que el menjar va ser molt bo i
les habitacions eren molt cmodes. Fins
i tot les mamis tenien una habitaci
acabada de reformar feia poc temps
fins i encara feia olor a pintura. Tamb

El patinatge

La dansa

Paula Garcia Valin, 5B, 12/03/14

La dansa s un art que consisteix en


expressar-se mitjanant moviments del
cos normalment amb msica.
Lsser hum va aprender a ballar abans
que a parlar.
Juntament amb el teatre i la msica, la
dansa s una les tres arts escniques
que existeixen des de lantiguitat.
I a diferents classes de dansa:
-Dansa clssica: s una forma concreta
de dansa i tamb el nom de la tcnica
corresponent. Segons les poques, els
pasos o els corrents i lespectacle.
Aquesta
expressi
artstica
pot
incloure danza mmica, i teatre,
personas y maquinria,
-Dansa
comtepornia:
La
dansa
contempornea sorgeix com una reacci
a les formes clssiques i probablement
como una necessitat d expresar- nos
lliurement amb el cos.
-Dansa folklrica: la prctica es
realitza per una tradici heretada,
ballada per la gent com i no
exclusivament por laristocrcia.
-Dansa moderna: Aquesta expressi
artstica pot incloure danza, mmica i
teatro, persones i maquinria.
A mi magrada perqu jo minvent els
balls.

Pgina 23

Paco de Luca

Juan Antonio, Ana, Paula i Jos Joaqun 6A


28/3/2014

Mor el guitarrista Paco de Luca

Va nixer al 1947 a Algeciras, Cadis,


Espanya, i va morir als 66 anys el 25 de
febrer de 2014 en la Playa del Carmen,
Quintana Roo, Mxico, sent enterrat el 28
de febrer.
Paco de Luca tenia cinc fills que nomien:
Casilda de Luca, Francis de Luca, Antonia
de Luca, Diego de Luca, Luca de Luca.
Va morir perqu va patir un atac de cor, va
arribar lambulncia, per va ser massa
tard la famlia va quedar destrossada per
la seva prdua.

Paco de Luca va comenar a actuar als


dotze anys al costat del seu germ Pepe
(llavors Pepe d'Algeciras) com el duo Els
Chiquitos de Algeciras, que va recollir
l'aplaudiment de molts tablaos de Cadis.
Amb catorze anys va obtenir un premi en el
Concurs Internacional d'Art Flamenc de
Jerez de la Frontera, i encara que sembli
sorprenent, va ser llavors quan va iniciar la
seva carrera internacional, ja que Jos
Greco el va contractar com a tercer
guitarrista de la seva companyia de Ballet
Clssic Espanyol, i de seguida va emprendre
el seu primer viatge als Estats Units.
Una de les seves canons ms famoses va
ser Entre dos Aguas i el Tico Tico
Aquest msic ens agrada molt perqu
tocava molt b la guitarra, les seves
canons les hem escoltat moltes vegades al
collegi, a casa nostra i per la televisi. Una
de les nostres canons preferides s Entre
Aguas perqu s una can molt animada.
s una pena que hagi mort, perqu s un
dels meus guitarristes preferits, perqu
mai he escoltat cap guitarrista que toqui
tan b la guitarra.
Esperam que els seus fills tamb toquin la
guitarra com la tocava el seu pare.

Paco de Luca tocant la guitarra

Notcies musicals

Nou disc de na Mal S


Mabel i Maria 6 B 25-03-14

El nou disc de na Mal S,


s el seu nov lbum d'estudi.

El nou disc de na Mal S, s el nov lbum d'estudi de na Mal. El disc t 10


canons i 2 ms en acstic. El disc va sortir a la venda el 15 d'octubre de
2013. Va ser el nmero 1 de les vendes, aconseguint el disc d'or en la seva
primera setmana i el doble disc de plat.
El disc es va enregistrar l'any 2013 i la seva duraci s de 37:27 minuts. Les
seves canons sn: A prueba de ti, Te voy a olvidar, Me fui, Desaparecer, Que
ms me da, Angel cado, Deshazte de mi, Ni un paso atrs, Lo mismo que yo i
Ojal. La opini de na Mal de la seva can A prueba de ti s: Es una
muestra de una Mal muy real Una Mal que puede gritar.
El nom real de na Mal s Mara Luca Snchez Bentez. Va nixer a Madrid, el
15 de mar de 1982. s filla dels cantants Pepe de Luca i Pepi Bentez, tamb
s neboda del guitarrista Paco de Luca.

A nosaltres la can que ms ens agrada s Me fui i Desaparecer perqu


sn unes canons molt sentimentals i molt modernes. La nostra opini s que si
alguna persona mirs el videoclip de Me Fui sense escoltar-la no sabria de
que va la can. La can Desaparecer no t videoclip per la lletra s molt
guapa.

Shakira s criticada
Sabina,Lourdes i JJ 6A

Shakira llan un nou disc.


Gent la critica per cantar una can en catal.

Shakira va comenar a cantar quan tenia 12


anys. Shakira va enregistrar el seu primer disc
amb nomes 14 anys.
Na Shakira sha esforat molt per cantar en catal la can Boig per tu, la
mtica can del grup catal Sau. Li va ensenyar a cantar catal na Maite
Marcos (coregrafa de Shakira, ha estat l'encarregada d'ajudar d'amagat la
cantant colombiana a pronunciar b les paraules catalanes). Na Shakira sha
convertit en el centre de la polmica, desferma la ira dalgunes persones per
cantar una can del seu nou disc en catal. Alguns espanyols han pensat que
na Shakira va cantar en catal com un gest de suport de la colombiana a la
independncia de Catalunya, per ella explica que va cantar aquesta can pel
seu home Gerard Piqu, el jugador de Futbol Club Barcelona, perqu li agrada
molt.
Ens agrada que na Shakira canti en catal perqu canta molt b i mai l'havem
escoltada. Ning no la pot criticar ni insultar per cantar una can en catal,
na Shakira pot cantar amb lidioma que ella vulgui com si canta en xins.
Pensam que aix s una mostra dintolerncia i menyspreu dalgunes persones a
una llengua cooficial a lestat espanyol.
No veiem normal que a na Shakira la critiquin per cantar en catal i a en Pablo
Alboran que tamb ha cantat en catal no el critiquin. Segurament, si hagus
cantat la can en rus o portugus ning shagus enfadat. Creiem que s molt
injust i que na Shakira t el dret dexpressar la seva msica a travs de
lidioma que vulgui.

Pgina 24

Cartes al director
El Molinar, 5 de maig de 2014
Estimadssim batle,
Som un nin de lescola CEIP es Molinar i et deman per favor
que llevis lamianto del teulada de la casa que hi ha darrera
de lescola.
Ho deman per vries raons. En primer lloc per qu els nins
de primer volen fer un hort.
En segon lloc, causar menys malalties ja que s un element
txic.
I per ltim, hi ha zona de jocs molt a prop.
Atentament,
Un nin de 5B. Ivn lvarez, 5B, 5/5/2014

El Molinar, 6 de maig del 2014


Senyor batle,
M'agradaria que posassin ms contenidors de fems i
reciclatge perqu sempre hi ha bosses de fems, vidres,
papers i altres residus en terra. Fa mala olor, i els vidres
poden fer malb els vehicles i ferir la gent. I un carrer ms
net sempre s ms bonic.
Atentament,

Dilluns, 5 de maig de 2014


Estimat senyor director,

Joan Oliver Lpez


Alumne de 5B del CEIP Es Molinar

Un alumne de 5B sollicita que fassin activitats en el pati


per a nines.
Per qu seria bona idea? En primer lloc perqu hi ha molts
pocs jocs per nines, i en segon lloc per qu a vegades, que
alguns nins no ens deixen jugar amb ells.
Jo crec que seria una bona idea ja que no hi hauria tantes
baralles entre els nins.
Atentament,

El Molinar, 5 de maig de 2014


Estimat senyor director,

El Molinar, 30 dabril de 2014


Estimat ministre deducaci,

Et deman que si podeu posar xarxes a les porteries i a les


canastes per que no sen vagin les pilotes i per qu a vegades
les pilotes sens colen. A ms a ms aix, si passa alg per
darrere, no li pega la pilota.
Atentament,

Jesus Mota Ferrer alumne de 5B

El Molinar, 14 de maig de 2014


Estimat batle,

Som un nin de lescola del Molinar. Jo voldria posar arena


en el parc en lloc de suro per 3 raons. La primera perqu
quan et caus et fas ferides. Segon quan et caus desquena
et romps el calons. i tercer aix els nins no jugaran amb les
bicis.
Per aix et deman larena.
Atentament,
Emilio Alarcn, alumne de 5B del Ceip El Molinar

El Molinar, 5 de maig de 2.014


Estimat senyor director.
Jo voldria que es millori el pati.
Hi ha tres coses de que shaurien darreglar. Primerament la
canastra per qu si cau pot donar-li a un nin o nina. Tamb
pintar les parets del pati perqu ara mateix no es veuen els
dibuixos i el pati ser ms guapo. Per acabar posar una
piscina perqu axi podem practicar nataci.
Atentament,

Marcos Tous Estarellas, alumne de 5B.

Chioma Erthe Parra, alumne de 5B

Els nins de 5B del CEIP Es Molinar volem que vost posi


ms temps de pati. Les raons sn les segents: En primer
lloc, els nins volem jugar a ms coses per trobam que mitja
hora s massa poc en segon lloc, volem descansar ms. I
per ltim: si posam una hora ms de pati podrem llevar
mitja hora destudi duna classe que hi ha cada dia.
Esper que llegeixii aix.
Atentament,
Un alumne. Nicols Pascual, 5B, 30/4/14
El Molinar, 7 de maig de 2014

Seor director,
Ens agradaria molt canviar una cosa del nostre centre.
Voldria que repassassiu les lnies del camp de futbol perqu
no es veuen i que possassiu xarxes a les porteries perqu
cada pic que xutam la pilota fereix a un nin o nina i llavors
s la nostra culpa perqu xutam molt fort .
Moltes grcies per escoltar-me.
Un nin de 5B. Manolo Carrillo

El Molinar, 7 de maig de 2014


Estimat director,
Jo, Oscar Aparicio Prez del CEIP Es Molinar, voldria
que renovssin la bstia (S.O.S).
Per 3 raons, en primer lloc ning ha posat una carta desde
lany passat. En segon lloc laltre dia vaig baixar i quan vaig
mirar, hi havia una pell de pltan i un bocata de formatge
mossegat. I per ltim li peguen potades amb el bal i no fan
res per arreglar-ho.
Grcies.
Atentament,
Oscar de 5B

Els ms petits...

Pgina 25

Els ms petits de lescola es dibuixen a si mateixos.

Ja han passat un any junts i shan divertit molt. Cap a 4 anys amb molta illusi...

Pgina 26

Les polseres de Abraham Mateo


goma es posen de
moda
Jess Mota Ferrer, 5B, 5/5/2014

Zoe Saint-Ives, Jhary Prez, J.Miguel Martnez


6 A

Unes simples gomes revolucionen el


mn!!!

dAustin Moon un cantant adollescent


que es converteix en una estrella de la
nit al dia.
I encara li queda moltes coses per fer!

La mort de la
petita Iraila.
Aida i rika, 6 A

Abraham Mateo s un fams cantant


que va nixer en 1998, en San
Fernando, Andalussia.
Abraham Mateo t 15 anys.
El desembre de 2009 va sortir a la
venda el seu primer lbum Abraham
Mateo que el va portar a recrrer
diverses ciutats dEspanya amb fins
promocionals, aix com a presentar-se a
Unes simples gomes de cabell que
altres programes televisius.
formen polseres quan les travesses
estan ara de moda a quasi tot el mn.Els El 2012 va asignar amb la discogrfica
sony Music Spain, amb la qual va llanar
estudiants de diversos collegis venen
el segon disc, AM, el novembre de
les polseres . Els estudiants aprenen a
fer les polseres de goma per internet on 2013. El seu primer senzill senyoreta, li
hi ha ara milions de vdeos mostrant com va reportar un xit notable en les
fer les polseres. Hi ha nins que utilitzen xarxes socials.
Ara mateix est fent concerts, i per
un teler especial, per en realitat amb
els dits va molt b, per tamb es poden ventura treu un altre disc.
usar dos llapis o dues forquilles.
Les polseres les va inventar un senyor
de Malisia, que va nixer a Amrica,
Chioma Erthe Parra, 5B, 14/3/2014
anomenat Cheon Chur No. Lany 2010, les
seves filles li varen donar la idea. Al
principi cap botiga volia vendre-les ni
tampoc els seus telers, per lany 2012
una botiga de joguines, li va comprar 24
exemplars, que es varen vendre en 24
hores. Varen comenar a demanar cada
vegada ms. Ara Cheon Chur No, amb la
seva invenci ha guanyat ms de 100
milions de dlars.

Ross Shor Lynch

Les nenes de quart de la nostra escola


cada dia es passen lestona del pati fent
polseres de tots els colors per a elles
mateixes i per a la gent que els hi
demana. Els paquets de gometes les
solen vendre a les papereries , i un
paquet de 200 gometes costa un 1 euro
aproximadament. I amb 200 gometes es
poden fer 4 o 5 polseres.
Hi ha una aplicaci que es pot
descarregar al teu mbil i s gratuta. El
millor de tot s que pots fer animals,
lletres, personatges, princeses, fruites i
molts de tipus de polseres diferents
amb nom, amb estrelles... incls una de
batman. Aix s tot, ves a la Play store y
escriu polseres de gometes o gometes.

Societat

Ross Shor Lynch va nixer el 29 de


desembre de 1995. s un actor de
televisi, cantant, ballar i msic nordameric.
s ms conegut pel seu paper dAustin
Moon en la srie de Disney Channel,
Austin y Ally.
En 2013, va protagonitzar com Brady la
pellcula Teen Beach Movie.
Ross Lynch va nixer i es va criar en
Littleton (Colorado).
Va aprendre a tocar la guitarra el piano
i a cantar quan era petit.
Lynch i la seva famlia es varen
traslladar al 2007 a Los Angeles
(Califrnia) per permetre que el germ
gran, Riker, persegus els seus somnis.
La veritat s que magraden les polseres, Pot tocar el piano, la bateria, el baix, i
per crec que daltres materials queden lukelele, i est aprenent a tocar la
mandolina i el viol, per, es especialista
ms boniques. Els meus pares de petits
ja feien aquestes polseres, per de cot en la guitarra.
o de pell. Ens agraden molt les polseres, Lynch va ser triat a principis de 2011
per aparixer en el programa pilot de la
perqu tamb es treballa la fantasia, la
srie de Disney Channel titulada
creativitat, lemprenedoria...
Austin y Ally interpretant el paper

Iraila, una concursant de la VOZ KIDS


va morir el dia 10 de mar
Dia 10 de mar Iraila va morir a
Valncia, tenia 11 anys, des dels quatre
anys patia una malaltia, el cncer. Era
una gran cantant, per aix es va
presentar a un csting de la VOZ
KIDS!! La can que va cantar quan es
va presentar a la VOZ KIDS va ser una
de na Rihanna, titulada Diamond.
Els que estaven asseguts eren: David
Bisbal, Mal i Rosario, quan Iraila va
comenar a cantar, David, Mal i
Rosario es varen quedar sorpresos
perqu Iraila cantava molt b. Primer
es va girar Mal, desprs Rosario i
finalment es va girar David Bisbal. Quan
es va girar David, Iraila es va a posar a
plorar i varen haver daturar lactuaci.
Ella va arribar fins a la final de la VOZ

KIDS!

Ens fa molta pena que na Iraila hagi


mort perqu era molt petita i cantava
molt b. Justament es va morir quan va
arribar a les finals i no va poder acabar
el concurs.
Na Mal, na Rosario i en Bisbal no
sabien que na Iraila tenia cncer i
nosaltres tampoc tots la tractaven com
una nina sense cap malaltia. Ho vrem
saber quan els pares informaren de la
seva mort per Facebook i per les
xarxes socials. Nosaltres creiem que
quan ella vivia era molt feli perqu el
seu somni era sser cantant pop. La
veritat s que ens agradava molt
aquesta nina.

Entrevista i oci

Pgina 27

Entrevista a na
Merc

Grand Theft
Auto V

Aida, Sebas i Marc 6 A, 2-5-14

Feim una entrevista a na Merc per


conixer millor la biblioteca de la
nostra escola i a la seva bibliotecria i
professora de 1r B
Na Merc s una de les biblotecries de
lescola i professora de 1r B.I li hem fet
una entrevista per saber ms coses
della i de la biblioteca de lescola. A
continuaci teniu lentrevista:
-Tagrada ser bibliotecria? Com et
sents fent aquesta feina?
Si, m he sent molt realitzada.
-Quan vares comenar a ser
bibliotecria?
Aquest curs.
-Vares elegir ser bibliotecria o et
varen obligar?
No ho vaig triar, per m ho varen
oferir i vaig pensar que era una canvi
que magradaria perqu jo estic a 1r
cicle i em varen oferir ser bibliotecria
de 3r cicle.
-Lany que ve seguirs sent
bibliotecria?
Esper que si, per no puc triar, sn
coses que no depenen de mi.
-Ens pots explicar com treballes la
biblioteca amb els diferents cursos?
Jo noms faig 5 i 6, na Maria Jos
sencarrega de 1r cicle i de 2n cicle ho fa

na Maria Rosa.

-s igual un curs de primer que de


sis?
Evidentment que no, els de 1r estan
comenant a llegir i els de sis ja saben
llegir i poden triar un altres tipus de
llibres.
-Els nins estan en silenci o fan
activitats que necessiten xerrar?
Fan activitats de xerrar i fan
activitats de silenci, la biblioteca no
noms s un lloc on es pugui estar en
silenci i on shagi de llegir en silenci.

9 de maig
(Rssia)
Dia de la victria
Emils Putnins 6 B 14/05/14

El 9 de maig es celebra com Rssia va


acabar la seva guerra amb els alemanys
contra el feixisme.
Dia de la Victria- celebraci de la
victria de l'exrcit sovitic i el poble
sovitic sobre l'Alemanya nazi en la
Gran Guerra Ptria de 1941-1945. 9 de
maig es celebra cada any.
A ms, es celebren desfilades militars
originals el 9 de maig en moltes ciutats

David Crdoba 5B 16/4/14

-Per quines edats sn classificats els


llibres?
Estan classificats pels cicles que tenim,
infantil, 1r cicle, 2n cicle i 3r cicle.
-Saps quants de llibres
aproximadament hi ha a la biblioteca?
Ara mateix tenim ms de 5.000
exemplars.
-Com creus que podrem millorar el
funcionament de la biblioteca?
Crec que la biblioteca funciona molt b,
el que passa es que de les moltes
lectures que es poden oferir tamb han
destar incentivades a casa.
-Ens pots recordar els dies que teniu
obert per a recollir llibres? Ve molta
de gent aquests dies?
Els llibres es poden prestar els dies que
tenim biblioteca. Tots els cursos. I els

Grand Theft Auto V, ms conegut com


GTA 5, s un joc de missions on es pot
robar, comprar cotxes i fer carreres de
helicpters, avions, cotxes, vaixells
Rockstar, la companyia de GTA, es va
gastar en el joc 265 milions de dolars y
les primeres 24h varen recaptar 800
milions de dolars. En 3 dies varen
recaudar 1000 milions en ventes. Va ser
el joc que ms ventes va lograr en
menys temps de la histria.
El mapa del joc esta centrat en
Hollywood per varen usar Vollywood
per usar la V de GTA V.
Hi ha tres personatges:

dimecres a 1 a hora.

-Teniu pressupost per adquirir nous


llibres?
S, tenim pressupost i tamb hi ha
molta gent que dna llibres.
-Creus que als nins els agrada llegir
llibres?
Nhi ha molts que s, i nhi ha daltres
que tal vegada no estan incentivats i
que s una de les maneres de fer servir
ms la imaginaci.
-Com faries per a qu els nins i nines
llegeixin ms?
La veritat es que no ho tinc molt clar,
incentivar als nins a llegir.
-Els alumnes es duen molts de llibres a
casa seva?

Nhi ha que si i nhi ha que no.


-Quants llibres agafen cada setmana
aproximadament?
Un llibre cada nin.

Efemerides

de Rssia . En aquest dia, les unitats


militars i les escoles militars marxen
pels carrers de les ciutats als
monuments militars o els monuments als
soldats caiguts, on es colloquen flors.

-Michael de Santa: El vertader nom s


Michael Townley. s un exlladre de
bancs que viu retirat amb la seva
esposa (que malgasta tots els doblers
en roba i joies) i els seus dos fills
Jimmy (un adicte als videojocs) i
Tracey (que sempre vol estar de festa
amb els seus amics)
-Trevor Philips: s un exlladre de bancs
i expilot de lexrcit. Treballava junt a
Michael fins que aquest va fingir la seva
mort. Grcies a ell es pot pilotar tota
classe davions en el joc: helicpters,
jets
-Franklin Clinton: s un jove pandiller
que busca tenir xit en el mn dels
robatoris i guanyar molts de doblers. Es
dedica amb el seu amic Lamar als
embargs de cotxes dalta gama per una
empresa de ventes de automvils.
Jo tenc el joc i es molt divertit!

Pgina 28

Tota una vida al


Ceip Es Molinar.
Pau, Nico, Zoe, Jhary 6 A

Tota histria t un comenament, la


nostra comena als tres anys.
Com ja sabeu, pels nins de 6, aquest
any s el darrer any en aquesta escola
tan meravellosa. Per aix, volem fer un
petit resum dels professors que hem
tingut en el centre i donar-los les
grcies.
A infantil vrem tenir a na Joana Maria,
una gran professora que encara segueix
al nostre centre. Ella ens va tenir de
tutora a 3, 4 i a 5 anys.
A 1r i 2n, vrem tenir una professora
molt bona i afectuosa, que,
malauradament, ja no hi s en aquesta
escola, na Iolanda Segu . Ens va ajudar
moltssim i hem aprs molt della, ens va
tractar amb molta sensibilitat i ens va
ensenyar labecedari, les taules de
multiplicar, a llegir i ms coses!
A tercer vrem tenir un professor que
nom Llus que ja no hi s a la nostra
escola. Va ser el nostre primer any que
fiem els exercicis del llibre amb el
quadern. En Llus ens va ensenyar a
multiplicar des de la taula 1 fins a la 10 i
era un professor molt divertit i molt bo.
A 4t vrem tenir a na Carmen. s una
professora amb molt de carcter que
ens va ensenyar a multiplicar per dues o
mes xifres i a dividir, tamb vrem
aprendre moltssim, per alguns alumnes
pensen que era un poquet dura i no els
agradava que quasi cada setmana feia un
examen. Per creiem que hem aprs
molt della i que s una molt bona
professora.
A 5 i 6, s a dir, en els nostres dos
darrers anys, hem tingut a en Tomeu
Barcel i ens hem alegrat molt perqu
ha estat un professor molt bo, amable i
gracis, i hem aprs moltssim amb ell i
li donem les grcies per haver-nos
tractat tan b en aquests dos anys.
En Tomeu ens ha ensenyat moltes
pgines educatives, a usar el drive, el
correu electrnic, a elaborar cmics
amb els porttils, a crear un blog per

Contraportada

parelles per anar penjant alguns


treballs, les caixes de vida a tutoria, el
Diari Molinar i la rdio a catal, edmodo
a ciutadania, les diapositives a medi,
microteatre a castell, valoram el
nostre progrs i comportament amb uns
grfics a travs de fulls de clcul i tot
aix treballant en grups petits.
Tamb vrem tenir altres professors

dangls i vrem aprendre.


Castell:
Oti:Tamb era una molt bona
professora, sempre ens llegia poesies.
Cati: Era una professora molt bona i ens
ensenyava molt b.
Magdalena: Na Magdalena s una
professora deducaci fsica que a
nosaltres ens va fer castell , s una

de les assignatures de msica, E.F,


angls i castell:
Msica:
Miquel: Era un professor molt divertit i
varem aprendre molt de msica.
Maria Antnia: Era una professora
divertida, varem cantar moltes canons.
Cata: s una professora molt divertida
que ens agrada molt, a ms, ens vol
preparar per a lESO, per aix s un
poquet dura, per fa el que ella creu
que s el millor per a nosaltres.
Educaci Fsica:
Miqui: Era un professor molt amable
que ens feia jugar a molts de jocs.
Cati: Na Cati era una professora molt
divertida.
Josep: En Josep ha estat el nostre
professor deducaci fsica aquests
ltims dos anys i ens ha agradat molt,
hem fet amb ell moltes activitats
divertides.
Angls:
Emilio: s un professor molt amable.
Mara Jos Jimnez: la veritat s que
va ser una molt bona professora

professora molt afectuosa i bona.

Dimecres dia de la fruita

Per incentivar als nostre alumnes a dur una dieta


saludable hem establert els dimecres com a dia per
berenar fruita. Es va proposar fer un seguiment de
les classes on els nins duien ms fruita .Els
delegats recollien aquesta informaci per al final
de curs saber quines aules shan implicat ms.
Hem vist molta fruita variada: pomes, figues, ram,
maduixes, sndria, mel, caquis, pltans,
mandarines.
I les aules que aquest any han participat ms en
dur fruita sn: 5 anys B, 2nB i 4rtA. Enhorabona!
Segur que heu menjat molta fruita variada i ben
bona. Al final de curs tindran un diploma pel seu comproms
amb la dieta saludable.

Trobem que el Ceip Es Molinar es una


bona escola per la seva manera
densenyar i pels seus professors tan
comprensius. Creiem que, el que ms
destaca de la nostra escola, s la forma
densenyar: que treballem amb
porttils, feim un diari, diapositives
Nosaltres pensem que el director sap el
que fa, sempre mant lescola ordenada
i neta, sempre pensa el millor per a
lescola i cerca activitats divertides
pels alumnes.
Magradaria que el Ceip Es Molinar i els
professors tan bons continuassin aix
de b per molt de temps. Per trobem
que hi ha un parell de coses que podrien
millorar:
Canviar les persianes rompudes,
restaurar altres coses...
Crec que els alumnes del Molinar per
ajudar a lescola podrem protestar a
lajuntament per llevar les coses
rompudes de lescola i posar de noves.

CEIP ES MOLINAR-INFANT FELIP

CARRER LLUCMAJOR, 81
07006
EL MOLINAR. PALMA

www.ceipesmolinar.cat
email: ceipesmolinar@gmail.com
Telf: 971276006
twitter: @ceipesmolinar