Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
“atlètics i atlètiques”
ATLETISME:
les carreres i els concursos
UNITAT DIDÀCTICA: ATLETISME
Introducció: l’atletisme és el contingut idoni per traslladar el treball de les capacitats físiques
bàsiques de les primeres unitats al camp esportiu. D’aquesta manera, en aquesta unitat farem
referència a les diferents capacitats físiques bàsiques, però també ens centrarem en
desenvolupar l’atletisme com un esport individual amb el seu reglament, tècnica i tàctica. Així
mateix, tractarem d’inculcar els valors, normes i actituds presents en els esports individuals i,
en concret, en el món de l’olimpisme, adoptant una visió crítica dels negocis econòmics,
socials i polítics d’aquest fenomen.
Criteris d’avaluació i qualificació: els criteris d’avaluació són els mateixos objectius.
Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%
Sessió 10. Pràctica del llançament de pes, aplicant el reglament i la tècnica bàsica.
Consolidació del llançament de pes mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.
Sessió 11. Competició esportiva per equips: olimpíada. Avaluació dels continguts
conceptuals (teoria) mitjançant la prova escrita de tipus test; i avaluació dels continguts
procedimentals (pràctica) mitjançant la graella d’observació del professor.
NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor
qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò,
aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les
sessions i que vos comentaré de forma anticipada.
L’ORIGEN DE L’ATLETISME
Després del jocs olímpics antics, les proves atlètiques i l’esport en general quasi
desapareixen. Hem de fer un salt important en el temps per trobar els precursors de
l’atletisme modern.
1. COMPETICIONS i PROVES
En 1913, a Berlín, es crea la Federació Internacional d’Atletisme Amateur (IAAF),
que té més de 184 països associats i de la qual depèn l’atletisme mundial.
LA TEMPORADA D’HIVERN
Compren de desembre a març i consta de competicions en pista coberta i Cross.
Les competicions més importants de pista coberta són: els campionats del món
(cada 2 anys), campionats d’Europa (cada 2 anys, alternant en els del món) i
campionats d’Espanya (anual).
La pista coberta té 200 m. de corda, amb sis curses i les corbes estan peraltades.
Al mig hi ha vuit curses rectes, de 60 m., per a les proves de velocitat. No hi ha tantes
proves com a les competicions a l’aire lliure, per exemple, no hi ha llançament de disc,
martell i javelina, així com les curses no són més llargues de 3.000 m. És important
saber que a la pista coberta totes les proves tenen els seus propis rècords, diferents a
les de les proves a l’aire lliure.
El Cross és l’altra modalitat d’atletisme hivernal. És una cursa de fons a través del
camp, en circuits de terra o herba, i de vegades amb obstacles naturals, com els
anomenats tobogans (montons de terra), troncs, basses d’aigua, etc.
LA TEMPORADA D’ESTIU.
En acabar la temporada d’hivern i aprofitant els mesos d’abril i maig, per entrenar
millor els atletes, a finals de la primavera comencen les competicions a l’aire lliure.
Les proves atlètiques les podem classificar en curses (velocitat, amb obstacles
(tanques), mig fons i fons), concursos (bots i llançaments) i proves combinades
(curses, bots i llançaments):
HOMES DONES
100 m. 100 m.
200 m. 200 m.
velocitat 400 m. 400 m.
4x100m. relleus 4x100m. relleus
4x400m. relleus 4x400m. relleus
110 m. tanques. 100 m. tanques
velocitat amb tanques
Curses 400 m. tanques. 400 m. tanques
800 m. 800 m.
mig fons
1500 m. 1500 m.
5000 m. 5000 m.
10000 m. 10000 m.
3000 m. obstacles. 3000 m.
fons
Marató Marató
20 km. marxa 5 km. marxa
Marxa
50 km. marxa 10 km. marxa
Salt d’alçada Salt d’alçada
Salt de perxa Salt de perxa
Salt
Salt de llargada Salt de llargada
Triple salt Triple salt
Llançament pes Llançament pes
Llançament disc Llançament disc
Llançament
Llançament javelina Llançament javelina
Llançament martell
Proves combinades Decatló Heptatló
En les curses, l’atleta lluita contra els adversaris i contra el cronòmetre. Quasi
totes les curses es corren en la seua totalitat a l’estadi, excepte el marató. El material
de la pista d’atletisme és ideal per a les curses i s’anomena tartan.
Les curses de velocitat les podem agrupar en curses de velocitat llises i amb obstacles.
A) Les curses de velocitat llises. Aquestes curses tenen una eixida baixa, que es
realitza als blocs d’eixida, ideals per proporcionar a l’atleta
una bona base d’impuls. Els jutges donen tres ordres, la
primera “als seus llocs”, moment en que l’atleta es posa als
blocs d’eixida, la segona “llestos” i l’atleta s’alça un poc en
els blocs i la tercera ordre, el dispar; la mateixa pistola del
jutge posa en marxa el cronòmetre. Si algun atleta s’avança
al dispar, l’eixida és nul·la i es torna a repetir. Si un atleta fa
dos nuls és desqualificat.
B) Les curses de velocitat amb obstacles (tanques). Són curses que comencen i
acaben igual que les de velocitat, però amb la dificultat afegida de superar deu tanques.
Tots els atletes donen entre tanca i tanca 4 passos, per al cas que la tanca caiga, el
reglament només sanciona si aquesta tanca es tira intencionadament.
C) Els relleus.
Són les úniques proves atlètiques que es disputen per equips. Els quatre atletes es
relleven passant-se un testimoni. Aquest testimoni es passa dintre de la “zona” (espai
limitat de 20m., precedit d’una altra
prezona de 10 m.) El testimoni que es
passa fora de la zona significa la
desqualificació de l’equip.
En les proves de mig fons i fons, els atletes utilitzen l’eixida alta, en la qual està dret,
amb un lleuger desequilibri cap avant per començar a córrer. Les ordres del jutge són
“als seus llocs”, “llestos” i el dispar. En les proves de mig fons (800 i 1500) els corredors
utilitzen l’eixida alta.
• Per fer 800m. cal donar 2 voltes a la pista, els
corredors fan fins la primera corba cadascú pel
seu carrer i després ocupen tots el carrer interior
(carrer número 1).
En les proves de mig fons i fons és comú utilitzar una “llebre”, corredor que té la missió
de portar el ritme de la cursa, facilitant assolir una millor marca a la resta dels atletes.
• La cursa de fons amb obstacles consisteix a fer 3000m., en la qual els atletes
donen 7 voltes i mitja a la pista. En cada volta se
superen 4 obstacles, a més del rial (és un
obstacle que té una bassa d’aigua a l’altre
costat). El reglament permet en aquesta prova
recolzar el peu damunt de la tanca per impulsar-
se i superar el rial.
LA MARXA
En tots els salts atlètics podem distingir quatre fases: cursa d’aproximació, batuda,
vol i caiguda.
Els salts consten de quatre proves: dos proves verticals (salt d’alçada i de perxa ) i
dos proves horitzontals (salt de llargada i triple salt).
En els salts verticals, els saltadors i saltadores han de superar un llistó a una
alçada determinada i tenen 3 intents per fer-ho. Si el llistó cau a terra, el salt és nul. La
marca aconseguida per l’ atleta és la darrera alçada superada. Es va pujant el llistó fins
que cap dels atletes aconsegueix superar-lo. Guanya la competició qui salta més alt.
En els salts horitzontals, els atletes intenten saltar tan lluny com poden, sense
xafar una franja de plastilina que hi ha al final de la fusta de batuda. Si xafen aquesta
franja el salt és nul. El bot es mesura des de la línia de batuda fins la darrera marca que
el atleta ha deixat a l’arena. La competició té una primera fase en què els saltadors
disposen de tres bots. Els vuit atletes que més boten en aquesta primera fase, tenen
tres intents més per superar la seua marca. Guanya aquell que bota més lluny.
EL SALT D’ALÇADA
Es tracta de realitzar un salt vertical per superar un llistó recolzat horitzontalment sobre
dos pals graduats en centímetres (saltòmetres). La competició comença per l’alçada
més baixa demanada per un atleta. L’atleta que salta el llistó més alt guanya la prova.
Si hi ha empat, guanya qui haja comés menys nuls a l’última alçada superada. Per fer-
nos una idea del que boten aquestos atletes podem comprovar que el record del món,
de Javier Sotomayor, és de 2,44 m.; igual d’alt que una porteria de futbol.
EL SALT DE PERXA
En aquesta prova s’ha de superar el llistó, sense que caiga, amb l’ajuda d’una perxa. El
bot comença amb la cursa d’aproximació, s’introdueix la perxa en el caixetí (lloc on es
clava la perxa i l’atura) al temps que l’atleta bota i amb l’energia elàstica de la perxa
inicia el vol. Segueix l’impuls de la perxa amb els braços cap amunt i supera el llistó,
amb els peus per davant i cau d’esquenes en el matalàs. Sergei Bubka ha batut els 6m.
d’alçada en el bot de perxa.
EL SALT DE LLARGADA
El salt de llargada consisteix a fer un bot amb una sola cama tan llarg com siga
possible. L’atleta fa la cursa d’aproximació i salta sense xafar la plastilina (batuda);
durant el vol fa moviments amb les cames i els braços per mantenir millor l’equilibri. La
caiguda s’ha de fer amb el cos cap endavant per no xafar més enrere de la marca dels
peus en l’arena; ja que els jutges compten fins la darrera marca que l’atleta ha deixat.
Si un atleta s’alça després de la caiguda i fa una marca en l’arena més endarrerida el
bot és nul.
EL TRIPLE SALT
En el triple salt l’atleta després de fer la cursa d’aproximació, bota (primer bot) sense
xafar la plastilina, en tocar terra, torna a botar amb la mateixa cama (segon bot) i
després fa el tercer bot amb l’altra cama per a caure ja a l’arena. La marca
aconseguida es mesura igual que al bot de llargada.
EL LLANÇAMENT DE PES
El pes és una bola de metall, de 7,260 kg. per als homes i de 4 kg. per a les dones. El
llançament es fa des d’un cercle, del qual l’atleta després del llançament no pot eixir per
la seua meitat davantera, ja que seria nul. Es mesura la distància en metres i
centímetres, des del final del cercle fins on la bola ha tocat terra per primera vegada.
EL LLANÇAMENT DE JAVELINA
La javelina és com una llança, al mig té un cordatge per poder agafar-la millor. L’atleta
pren cursa pel corredor de llançament i llança abans de la línia de limitació. El
llançament és nul quan un atleta xafa o traspassa aquesta línia o quan la javelina cau
fora de l’espai delimitat. El reglament estableix que ha de caure de punta, encara que
no es clave a terra.
La javelina pesa per
als homes 800gr. i
per a les dones
600gr.
3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 9
UNITAT DIDÀCTICA: ATLETISME
EL LLANÇAMENT DE MARTELL
EL LLANÇAMENT DE DISC
El disc és un objecte en forma de plat, de 1 kg per a les dones i de 2 kg per als homes.
L’atleta dins del cercle de llançament (amb xarxa protectora) dona una volta i mitja per
donar-li impuls abans de llançar-lo. Després de soltar-lo l’atleta ix del cercle per la seua
meitat posterior per no fer nul el llançament.
Les proves combinades consisteixen a disputar diferents proves atlètiques. Per als
homes són 10 proves (decatló), i per a les dones 7 proves (heptatló).
El decatló consta de les següents proves: el primer dia, 100 metres llisos, salt de
llargada, llançament de pes i salt d’alçada; el segon dia, 110 metres tanques,
llançament de disc, salt de perxa, llançament de javelina i cursa de 1500 metres.
L’heptatló consta de les següents proves: el primer dia, 100 metres tanques, 200
metres llisos, llançament de pes i salt d’alçada; el segon dia, salt de llargada,
llançament de javelina i cursa de 800 metres.
4. L’ESTADI D’ATLETISME