ANTOLOGIA DE POESIA PER A 2n ESO

Dept. de Valenci
IES Joanot Martorell de Valncia

Abril, roses i poemes mil

Can
Marc Granell

Llac i lluna,
pantera i sol.
Si avui l'espina,
dem la flor.
Riu i roca,
selva i mar.
El nvol passa.
S'encn el cant.
Ala i tigre,
ombra i cel.
Res no dura:
ni el mal ni el b.

Selva d'asfalt
Marc Granell

La ciutat s una selva

dalumini i formig,
on els cotxes i les motos
fan de tigres i lleons
furiosos quan els semfors
passes en verd i ells, en roig,
esperen, rugint, amb ganes
de poder pegar-te un mos.

Un mn de besades
Slvia del Berri

Tinc moltes besades:

besades sinceres,
besades senceres,
besades menudes,
besades peludes,
besades rosades,
besades morades,
besades rodones
plenes d'aromes.
Tinc tamb besades
dolces,
vermelles,
salades,
rimades,
que volen com fades.
Besades amb pessigolles,
besades suaus com plomes,
besades tendres
per al dilluns i el divendres,
besades i ms besades,
un mn ple de besades
totes per a ma mare.

Qu s un haikai o haik?

L'origen s una poesia japonesa del segle XVI que consta, en principi, de tres
versos de 5, 7, 5 sllabes respectivament. La seua potica es basa en la
sorpresa i l'embadaliment que provoca al poeta la contemplaci de la natura .

Matsuo Basho (s. XVII)

La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.
Flors de quin arbre
i jo qu s, qu importa.
Mes quina flaire.
Busson (s. XVIII)
A la campana
s'ha aturat i reposa
la papallona!
Rosa Leveroni (s. XX)
I
Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.

X
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist.
L'Haikai
Mario Chini (s. XX)
Just amb tres versos
tot un poema, a voltes,
tota una vida.
Carles Salvador (1929)
REFRESC
Suc de taronja:
El sol es desf
gota a gota.
MEDITERRANISME
B sabran dir les gavines
quines dents t ara la mar
que semblen veles llatines.

IV
Per qu vull el mirall
ni fer parlar el ventall
si no hi ets tu?

VLVULA
Quin blsem el plor de dona
si per no cridar
plora.

VIII
Ai las! Aquesta nit
tan sols trobo en el llit
claror de lluna.

ANUNCI: COMER
Al surtidor de gasolina
hi ha un fanal rod:
la lluna engelosida.

L'Elionor
Miquel Mart i Pol

LElionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: s, senyor i bones tardes.
La gent se lestimava
lElionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia crrer lescombra.
Els anys, per, a dins la fbrica,
es dilueixen en lopaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc lElionor no hauria
pas sabut dir don li venien
les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible
sensaci de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
LElionor, dacord amb la molt svia
predicci de les dones,
va crixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: s, senyor i bones tardes.

Bartomeu Rossell-Prcel

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jard vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sc el vent,
i tot s com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondries de loblit,
labella s que clava la roent
agulla fria i foc en el seu pit.
La que era estampa, encs i galanor
i moviment ambigu, s plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolor
en faig lasses delcies del pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
sadorm amb un somriure embadalit.

Enamorat i allota
Popular menorquina

Si tu te fas la lluna,
la lluna del cel blau,
jo me far el nvol
i et vendr a tapar.

Si tu et fas caador
i m'has d'anar caant,
jo me far la rosa,
rosa del roser blanc.

Si tu te fas el nvol
i me vns a tapar
jo me far l'arena,
l'arena de la mar.

Si tu te fas la rosa,
rosa del roser blanc,
jo me far l'abella
i t'anir picant.

Si tu te fas l'arena,
l'arena de la mar,
jo me far l'ona
i et vindr a besar.

Si tu te fas l'abella
i m'has d'anar picant
jo me far la monja,
monja del convent sant.

Si tu te fas l'ona
i me vns a besar,
jo me far la llebre,
la llebre d'un camp gran.

Si tu te fas la monja,
monja del convent sant,
llavors jo em far frare
t'he d'anar confessant.

Si tu te fas la llebre,
la llebre d'un camp gran,
jo em far caador
i t'anir caant.

Si tu t'has de fer frare

per 'nar-me a confessar
val ms que mos casem
i hem acabat de penar.

ESCRIU AC EL MILLOR POEMA QUE HAS CREAT I DIBUIXA'L

TTOL:

COPIA AMB BONA LLETRA UN DELS TEUS POEMES PREFERITS

TROBAT A INTERNET, EN ALGUN POEMARI O LLIBRE DE TEXT

El rei mariner
Romancer popular

A la vora de la mar
hi ha una donzella
que broda d'un mocador
la flor ms bella.
Quan est a mig brodar,
li falta seda.
Veu venir un mariner
que en mar navega.
Mariner, bon mariner,
que porteu seda?
De quina seda voleu,
groga o vermella?
Vermelleta la vull jo,
que s ms fineta,
vermelleta la vull jo,
que s per la reina.
Si pugeu dalt de la nau,
triareu d'ella.
Mentre van mercadejant,
la nau pren vela:
mariner que va cantar
can novella.
Amb el cant del mariner
s'ha adormideta.
Quan foren ja mar endins,
prou que es desperta.

Mariner, bon mariner,

torneu-me a terra,
car els aires de la mar
em donen pena.
Com vos hi tornar jo,
gentil donzella?
Sou cent lleges dins la mar,
lluny de la terra.
Si us voleu casar amb mi,
vs sereu meua.
De tres germanes que som,
sc la ms bella.
L'una s casada amb un duc,
l'altra, marquesa
i jo, pobreta de mi!
marinereta:
l'una b dorm en llit d'or,
l'altra, de seda
i jo, tristeta de mi!
dins lleu barqueta.
No sou marinera, no,
que sereu reina,
car jo som el fill del rei
de l'Anglaterra.
Set anys ha que vaig pel mn,
per vs, donzella.

Mester d'amor
Joan Salvat-Papasseit
A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalvis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa desprs
que s sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar sacrifici fervent
com ms roent ms fidel la besada.
Qu hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la ms bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida s comptada.

Calligrama de Papasseit:
Les formigues

Cam de sol
Per les rutes amigues
Unes formigues

Can de bressol
Vicent Andrs Estells

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua noms.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Noms tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,

i s, d'all meu, el ms meu.
Molt ms meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
s la meua ama, i s l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

8 de mar

els pots i les cassoles,

el blauet i el sab
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per lor ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

Maria Merc Maral

Amb totes dues mans

alades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb lestrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sab i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,

El fum dibuixar
linici de la histria
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plour i far sol
i dansarem a laire
de les noves canons
que la terra rebr.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixer larbre
de lalliberament.

La vaca cega
Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,

avanant d'esma pel cam de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. s cega.
D'un cop de roc llanat amb massa traa,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca s cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Per torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Desprs aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto trgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacillant pels camins inoblidables,
brandant llnguidament la llarga cua.

Teodor Llorente

ALGUNES FIGURES RETRIQUES DE LA POESIA

A. Recursos fnics
01. Alliteraci: repetici de certs fonemes que s'articulen igual.
02. Paranomsia: proximitat de paraules que sonen de manera semblant.
03. Onomatopeia: paraula que evoca un so o conjunt de sons.
B. Recursos morfosintctics
04. Anfora: repetici del mateix mot o grups de mots al comenament de versos
o estrofes
05. Asndeton: supressi de conjuncions, especialment i
06. Polisndeton: repetici de conjuncions, especialment i
07. Hiprbaton: alteraci gramatical de l'ordre sintctic habitual dels elements
oracionals
08. Parallelisme: repetici d'una mateixa estructura sintctica en versos diferents i
normalment seguits
09. Eptet: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu que
acompanya i es colloca al seu davant
10. Quiasme: simetria sintctica o semntica que es forma encreuant dos mots o
dos parells d'oracions
C. Recursos semntics
11. Comparaci: estableix una relaci entre dos termes a partir d'una semblana
real o imaginria. Utilitza com, talment, sembla, etc.
12. Metfora: estableix relaci entre dos termes, un de real (A) i un d'imaginari (B)
seguint estructures com ara: A s B, A de B, B (sense que aparega A: pura).
13. Personificaci: atribueix qualitats humanes a ssers no racionals, objectes,
fenmens atmosfrics, etc.
14. Anttesi: oposa en una mateixa frase dos mots o expressions de sentit contrari
15. Hiprbole: figura que es fonamenta en una exageraci evident
16. Metonmia: designa una cosa amb el nom d'una altra amb la qual mant una
relaci de contigitat. Pot ser el continent pel contingut (tetrabrick per llet), lloc
d'origen pel producte (Rioja per vi), l'autor per l'obra (un Renoir per un quadre), la
marca pel producte, etc.
17. Sincdoque: extensi o restricci del significat d'un mot prenent el tot per la
part o la part pel tot, el gnere per l'espcie o viceversa, etc.
18. Sinestsia: associaci d'elements i sensacions que provenen de camps
sensorials diferents: msica dola, refresc per a la vista, etc.
FONT per buscar-ne ms: http://ca.wikipedia.org/wiki/Recurs_literari

NDEX
1. Portada
2. Canc i Selva d'asfalt, de Marc Granell
3. Un mn de besades, de Slvia del Berri
4. Dotze haiks de diversos autors
5. L'Elionor, de Miquel Mart i Pol
6. Quan ella dorm el gaudi somnolent, de B. Rossell-Prcel
7. Enamorat i allota, popular menorquina
8. Full lliure per a escriure el millor poema compost per tu
9. Full lliure per a copiar el poema clssic que ms t'agrada
10.
El rei mariner, roman tradicional
11.
Mester d'amor i Les formigues, de J. Salvat-Papasseit
12.
Can de bressol de V. A. Estells; 8 de mar de M.M. Maral
13.
La vaca cega, de Joan Maragall
14.
Vora el barranc dels Algadins, de Teodor Llorente
15.
Figures retriques de la poesia
16.
ndex i presentaci de l'antologia

UNA ANTOLOGIA DE POESIA, PER A QU?

L'antologia de poemes que tens a les mans s'ha elaborat per a ser llegida en
veu alta, per a comentar a classe alguns dels secrets que amaguen els seus
versos, per a memoritzar i recitar-los, i, finalment, per a convidar-te a
compondre com si d'una partitura musical es tractara uns quants poemes
seguint les pautes que el teu professor o professora et marcaran. Haurs de
replegar el teu millor treball potic en la pgina central del llibret. Tamb
haurs d'investigar i buscar un gran poema que falta en aquesta antologia, el
que a tu t'haguera agradat que hi fra. Quan el trobes, copia'l en la pgina al
costat del que tu has creat. Les figures retriques que es descriuen al final et
serviran per a apreciar millor els versos i aprendre nous recursos lingstics
en la composici dels teus poemes, si b, les ampliarem de mica en mica.
Per acabar, la base de la poesia no s la rima, encara que molts d'aquests
poemes en tenen: s el ritme. El ritme i el joc amb les paraules per a crear
sensacions de bellesa i molts altres sentiments. Llig, aprn i crea jugant.