El Timbal 1

NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
El Timbal
Revista del Baix Gaià - Exemplar gratuït des de 1994
jsmbaixgaia@hotmail.com
#78
Abril 2014
,
Economia La Veu del Poble
Paella Popular pel primer any de
Casal Popular Cua Roja
Pàgina 8 Pàgina 23
El Timbal 2
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Sopar pel Timbal
El passat 5 d’abril es va organitzar un
sopar benèfc pel Timbal. L’acte va
tenir lloc al Casal Popular Cua Roja i
es va fer coincidir amb unes jornades
sobre comunicació popular. Hi van
participar la Directa, Tarraco Profana
i Poble Viu. Per la tarda també es va
presentar Ràdio Terra, la ràdio dels
Països Catalans que impulsen els mo-
viments socials. La vetllada va acabar
amb un recital de Farigola.
Presentació
de Ràdio Terra
El 5 d’abril es va presentar al CP Cua
Roja el projecte Ràdio Terra, que pre-
tén ser un altaveu dels moviments so-
cials de tots els Països Catalans.
Les antigues festes majors de
la Pobla de Montornès
D’uns anys ençà s’han anat recuperant molts elements
de les antigues festes majors. Sens dubte un dels trets
distintius del model festiu dels nostres pobles eren les
gralles i els castells. Abans de la guerra es llogaven a
la Pobla els Xiquets de Valls i colles de grallers com els
Casimiros. Els actes organitzats per la parròquia eren
molt viscuts tot i que havien anat perdent el protago-
nisme d’èpoques anteriors. Sense dubte als anys trenta
destacaven els actes de societat, on diferents entitats
s’afanyaven a organitzar un cartell d’actes ben lluïts que
atraguessin el màxim nombre de veïns i visitants.
El 1887, per exemple, es va fer missa en una hora cen-
tral i processó després del ball realitzat davant del Cafè
Liberal. En aquesta processó desflaven la creu de la
parròquia, les banderes dels gremis, els sants, el clero
sota tàlem, els regidors, les dones portant ciris, etc. A
festes majors posteriors -1919, 1920, 1927, 1930 i 1933,
per exemple- en destaquen els castells realitzats pels Xi-
quets de Valls davant de la Cooperativa i del Cafè de
l’Agustinet.
El 1919, per exemple, a part de castells, van fer ball qua-
tre dies seguits, per la tarda i per la nit, amb els grallers
Els Casimiros. També es va fer ofci, serenates i concerts.
Del 1920 sabem que es va fer repic de campanes per
anunciar l’inici de les festes, completes, processó, cerca-
vila i balls de societat. Val a dir que en aquella època n’hi
havia dues, de societats: la Joventut lo Pensament (la
Cooperativa), que tenia local, i la Joventut Humorística,
que tenia un entoldat. D’aquesta entitat tenim notícies
dels seus actes entre els anys 1920 i 1933. A la Pobla
de Montornès coneixem de l’existència d’altres societats
recreatives. La Violeta es va crear el 1926. Tenia una tren-
tena de socis. Algun dels seus presidents van ser Josep
Nin Nin, Josep Giralt Casas i Josep Solé Solé. Aquesta
associació es va dissoldre el 1935. Aquell any la succei-
rien dues noves entitats: L’Alegria, sota la presidència de
Fèlix Güell Riambau, que tenia una gramola per fer ball
els diumenges, i la Joventut Vida Nova que organitzava
festes i balls. El seu president era Josep Mateu Coch.
Les diferències amb les festes de llavors amb les d’avui
en dia són evidents. Jo destacaria, però, la pèrdua de la
força de la societat civil organitzada. Segurament, ens
hem acostumat a què les administracions ens organitzin,
fns i tot, les revetlles. Davant la crisi actual potser caldrà
tornar a organitzar-se en societats per tal de gaudir de la
cultura i la festa. L’ànima necessita aliment i si deixen de
donar-ne l’haurem de crear, no?
J.S.
El Timbal 3
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
La torrenca Belén
Márquez es pre-
senta amb un lli-
bre col·lectiu sota
el braç. Es tracta
del recull de relats
En un segundo,
editat per Atlantis i
escrit amb Angeli-
que Pftzner, Jordi
Matamoros i Javier
Alcover. Es va pre-
sentar a principis
d’abril a la Biblio-
teca Mestra Maria
Antònia de Torre-
dembarra. Una
bona aposta de
cara a Sant Jordi.
Altafulla ha tornat a gaudir d’uns mesos musicals de
qualitat. Gràcies a l’acord amb el festival BarnaSants i
l’Ajuntament hem pogut escoltar de concerts com el de
la Meritxell Gené i el Jordi Gasion (a la foto), el 29 de
març, a la Pallissa de l’Era del Senyor.
En un segundo El BarnaSants
a Altafulla
Dolors Miquel, a la
poeteca
El passat sis de febrer la poetessa Dolors Miquel va re-
citar a l’espai la Createca l’Eixample de Barcelona dins
el cicle La Poeteca. Ho va fer, en una ocasió única, junt
amb els seus companys Josep Pedrals i Enric Casasses.
Les Filomenes
Terres del Gaià consoli-
da la marxa i la fra
Concentració pels
Solidaris
Les Filomenes són un grup de dones que canten cançons
picants acompanyades d’un acordió diatònic, una pande-
reta i un contrabaix. Entre elles hi trobem la Carme Plana
de la Riera de Gaià. El cant polifònic omple la major part
del so del grup, cosa
que produeix molta
joia a qui les escol-
ta. Es presenten per
fres i pobles amb un
disc acabat de cuinar
que ha comptat amb
la col·laboració de la
Núria Feliu.
L’Associació Terres del Gaià va participar en l’organització
de la Fira de Santa Llúcia de Santes Creus per tal de
centrar-la en els productes de la conca del riu. De la ma-
teixa manera, una de les seves comissions de treball ha
estat l’encarregada de posar en solfa la cinquena edició
de la Marxa per les Terres del Gaià. A la imatge podeu
veure els membres de l’entitat valorant el funcionament
de la fra esmentada en una reunió celebrada al Catllar el
passat 14 de desembre de 2013.
El 26 de març va tenir lloc la concentració de suport als
Bastoners Cop a Cop de la Vila de Gràcia que estan pa-
tint un procés judicial a l’Audiència Nacional després de
participar a la manifestació de l’11 de setembre de 2012
exhibint retrats de les dues preses polítiques catalanes.
L’acte es va fer a la plaça del Castell de Torredembarra.
El Timbal 4
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Fins a principis del mes de maig coincideixen
dues exposicions pictòriques a Torredemba-
rra. De tant que coincideixen van inaugurar-
se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat,
Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia
fns el dos de maig. Obren matins i tardes
d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que re-
lacionen textos i poemes amb imatges. Con-
versus és el nom que engloba els treballs de
cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns
mesos vam poder gaudir de les seves tapes
de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira,
el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita
Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://
ceramiksibila.com). Els dos darrers els tro-
bareu al carrer Eduard Benot, en un espai
cultural obert recentment. Hi podreu apren-
dre il·lustració, alemany, còmic, etc.
A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fns a
fnals de maig, es pot visitar una altra exposi-
ció col·lectiva d’autors locals organitzada per
la regidoria de Cultura i Patrimoni. Hi troba-
reu quadres de Ramon Culí Culí (Vic, 1931),
Francesc Llorach Balcells (Torredembarra,
1914-2006), Ramon Montells (Barcelona,
1924-Torredembarra, 2002) i Manel Pujol Pi-
cas. La inauguració va ser molt concorregu-
da. Hi vam poder veure familiars i amics dels
pintors. La visita a l’exposició és una bona
oportunitat per descobrir una part del Palau
dels Icard que normalment no veiem.
Pomell Roses de la Verge de Montornès
A principis de la dècada de 1920 s’estenien per tot el
país nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa
de l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i gràcies
a l’ampli ressò de la revista d’En Patufet. Es tractava
d’associar a les noies joves per tal de formar-les en els
valors catòlics i catalanistes. Les seves activitats com-
binaven actes culturals, com la representació obres de
teatre o el recital de poesies, i “obres piadoses” per tal
d’ajudar gent propera tot seguint l’ideari esmentat. La
seva estètica és recordada per les seves ca-
putxes blanques. La seva vida fou efímera per-
què fou prohibida per la Dictadura de Primo
de Rivera.
A la Pobla de Montornès es creà un Pomell
el desembre de 1921, amb el nom de Pomell
Roses de la Verge de Montornès. La seva pri-
mera presidenta fou l’Adela Muñoz. A la junta
l’acompanyaren l’Antònia Rovira, l’Adela Oli-
vé i la Maria Mercadé. A l’arxiu Folh i Torres,
ubicat al castell del Palau-Solità i Plegamans
s’hi conserva un full amb les signatures d’unes
quantes sòcies. Segurament, n’eren més. Fóra
bo de recuperar les fotografes antigues que
documenten l’existència d’aquesta entitat.
Aquí teniu els noms de les sòcies que hi surten: Adela Mu-
ñoz, Carmen Rovira, Maria Mercadé, Maria Batlle, Adeli-
na Nin, Carme Mercadé, Rogelia Muñoz, Teresa Jansà,
Maria Busquets, Roser Montserrat, Mercedes Segú, Rosa
Fortuny, Rosa Parera, Maria Borràs, Teresa Mañé, Pilar
Mercadé, Pepita Mercadé, Maria Jansà, Pilar Batlle, Maria
Busquets, Maria Recasens, Rosa Recasens, Teresa Mañé
i Dolores Jansà.
J.S.
El Timbal 5
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
El proper 11 de setembre de 2014
surt el Timbal número 80!
Serà el seu 20è aniversari!
Què t’agradaria que hi sortís?
Per què no ho prepares tu?
Aquella entrevista al teu avi, aquella
refexió que comparteixes amb les
teves amistats, aquell quadre que no
has ensenyat, aquell cartell que has
penjat al facebook, el projecte que
teniu entre mans amb la teva entitat,
el concert que prepares amb el teu
grup...
Quins temes ens interessen: Baix Gaià,
moviments socials, llibres, pintura,
escultura, entitats, història, geogra-
fa, sociologia, verdura, antropologia,
xarxes socials, revolució, autodeter-
minació, dades que ajudin entendre
els canvis socials, articles que desem-
mascarin als bancs, les preferents,
l’irph, les rutes, els camins, el Gaià, els
castells, la cultura popular, els centres
d’estudis, la gastronomia, els perso-
natges, la solidaritat, el teatre, la foto-
grafa, els espais naturals, els arbres,
l’ombra, les ener-
gies renovables, el
turisme, les fàbri-
ques, l’economia
del bé comú, les
cooperatives, els
homenatges, les
protestes contra les
retallades, els Paï-
sos Catalans, les
revistes, el Roquer,
els grups de mú-
sica, la pagesia, el
quilòmetre zero, la
producció ecològi-
ca, el vi, la dansa,
les gralles, el de-
creixement, les ciu-
tats en transició, les
biblioteques, etc.
Manifest de la V Marxa per les Terres del Gaià
2-5 de maig de 2014
V Marxa per les Terres del Gaià
Un riu ple de futur
Per cinquè any consecutiu desenes
de persones de les Terres del Gaià re-
correm els camins que ens porten al
mar des de Sant Coloma de Queralt.
Resseguim el nostre riu, redescobrim
els pobles, aprenem el nom de les
plantes, la toponímia, coneixem gent,
admirem el paisatge i les antigues
construccions rurals, riem i compar-
tim àpats cuinats amb productes de la
terra. Escoltem biòlegs, caminadors,
esportistes, empresaris, enòlegs, ar-
tistes, escriptors i gent de tota mena
que ens dibuixen un riu diferent de
com l’havíem conegut.
Per cinquè any consecutiu som aquí
i no ho fem pas per nostàlgia. Hi som
pel plaer de convetir-nos en riu, en riu
de gent que acompanya l’aigua en la
seva baixada fns a les terres planes.
No ho fem per recordar que un dia
aquests pobles van ser. Caminem pel
present: pel gaudi d’anar a peu i ser
Terres del Gaià. I ho fem
per reivindicar aquest
tros de món. Som aquí
pel futur. Volem un te-
rritori viu, amb una
economia sostenible,
on es pugui viure de la
terra, del turisme, on
s’instal·lin empreses,
serveis i noves tecno-
logies.
Al llarg d’aquests cinc
anys hem vist millores
–impulsades per diferents adminis-
tracions i entitats- que ens fan omplir
d’esperança: la recuperació del castell
del Catllar, les Jornades d’Estudi i Di-
vulgació de les Terres del Gaià, la sen-
yalització del Camí de les Terres del
Riu Gaià, l’arranjament de camins, les
obres del castell de Santa Perpètua, el
cabal ecològic, etc.
Durant vint anys vam viure d’esquenes
al riu. El vam convertir en un abocador
en la seva part baixa i vam despoblar
l’Alt Gaià. Ara, el riu ha esdevingut un
tret d’indentitat d’aquest territori ubi-
cat entre el Penedès i el Camp, entre
la Segarra i el mar. El riu connecta tres
comarques, ajunta caminadors de di-
ferents pobles, atreu ciclistes, inspira
a poetes, dóna nom a desenes po-
bles, associacions i projectes. El riu
crea sinergies i dóna peu a noves pro-
postes. Cada vegada el riu és menys
aigua i més territori.
Llarga vida al riu Gaià i les seves
Terres!
Salut i Gaià!
Aquest número el tornarà a maquetar
el Martí!
El Timbal 6
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Històries de Renau
L’any 2012 va aparèixer la primera
entrega de la Història del Baix Gaià.
El volum va ser escrit pel Salvador-J.
Rovira d’Altafulla i tracta l’edat moder-
na. El Joan Carles Blanch de la Rie-
ra de Gaià i jo, que sóc de la Torre,
estem preparant el volum de l’etapa
contemporània. Us deixo aquí el meu
contacte per si voleu col·laborar expli-
cant els vostres records del segle XX
o cedint alguna imatge antiga per tal
que l’escanegem.
Alguns del noms que
ens hem trobat en co-
mençar a remenar a pa-
pers antics són alcaldes
com l’Antonio Armengol
(1873), Francisco Dal-
mau Montserrat (1874),
Pau Armengol i Figue-
rola (1876-1892), Jau-
me Sanromà Sanabra (1885), Josep
Ventura Casanovas (1898), Anselm
Aguadé Dalmau (1901), Josep Dalmau
(1908), Pau Armengol (1912-1915),
Pau Veciana (1918-1920), Josep Ve-
ciana (1931), Josep Urpí i Pascual
(1933), etc.
Entre els grans esdeveniments so-
cials hem localitzat la restauració de
l’ermita, sota la direcció de l’arquitecte
Josep M. Jujol i el pintor de Vallmoll
Ramon Ferré, inaugurada el 1925 .
També cal destacar una crònica de la
festa major del 1932: “En el pintores-
co pueblo de Renau se celebrará su
tradicional festa de invierno dedicada
a la Virgen del Loreto, los días 9, 10 y
11 de diciembre. El día 9, al mediodía
habrá repique general de campanas
anunciando la festa; a las siete, so-
lemnes completas y fnal de la nove-
na dedicada a la Virgen. Día 10, a las
ocho de la mañana, misa de Comu-
nión general con plática preparatoria;
a las diez, solemne ofcio y sermón,
cantado a cargo de la Orquestina Vila
de Maspujols; a las doce, sardanas en
la plaza; a las cuatro de la tarde, trisa-
gio cantado; a las diez concierto en la
Sociedad Agrícola. Día 11, a las cinco
de la tarde y noche. A las once, bai-
les de sociedad amenizados por dicha
Orquestina.”
Finalment, destacar també l’arribada
de la llum l’any 1935, sent alcalde
Pau Armengol. La llum provenia de
l’empresa de Josep Fortuny del Cat-
llar. Per inaugurar la instal·lació es va
celebrar una festa que va comptar
amb l’assisitència de mossèn Barenys,
l’alcalde, el comissari de la Generalitat
Vila, el periodista Modest Dalmau i el
mestre Adrià Broseta.
L’economia era total-
ment agrària. El 1909
es van produir 113
hectòlitres de blat, 353
d’ordi, 38 de civada, 4
de cigrons, 6 de faves
i favons, 3 de vesses, 8
d’altres llegums, 12.036
de vi, 88 d’oli, 204.000
quilograms de garro-
fes, 1.000 de patates i
500 de farratges. Pensem que llavors
aquest poble tenia 173 habitants i
estava composat per 36 cases, amb
5 carrers i una plaça, i els caserius
d’Altrera i Peralta, a més d’alguna ma-
sia.
Fins aviat,
Jordi Suñé
antropologiaimes@gmail.com
La Batalla de Torredembara
El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha editat el catorzè
Recull de Treballs. A la portada hi podem veure una es-
pectacular fotografa aèria de Torredembarra en el mo-
ment de ser brutalment bombardejada per l’aviació fran-
quista. Es coneix perfectament la trama urbana -la Torre
i Baix a Mar- i la zona rural del terme –amb terrenys cul-
tivats, casetes i masies, la via del tren i la carretera que
llavors travessava, els camins, el litoral amb els muntan-
yans, la platja i el Roquer. Entre els articles podem des-
tacar els dedicats a la Batalla de Torredembarra (1713),
del Joaquim Nolla, a la poesia de la Dolors Miquel, escrit
per la Montserrat Piqué, al teatre d’afcionats a la vila, de
la Maria-Rosa Wennberg, a la construcció del ferrocarril
a fnals del segle XIX, del Lluís Català, al bloc de Baix a
Mar, del Gabriel Comes, al xil·lògraf Antoni Gelabert, de
la Núria Canyelles, a la ruta pel Gaià, del Txiki López,
als horts ecològics, de l’Elisenda Forés, als Hortone-
da, del Salvador J. Rovira, al ball parlat de Sant Roc de
l’Argilaga, del Marc Dalmau, a la lleva del biberó d’Antoni
Mercadé, i a l’Arxiu Municipal, de la Núria Canyelles. El
volum de 272 pàgines és una aposta valenta per recollir
la història de Torredembarra i dels pobles de la rodalia.
El Jofre actua al Victòria
El Jofre Borràs està actuant al Teatre Victòria, al Paral·lel,
a Barcelona. El trobareu fent de “jefe” en una comèdia
d’embolics dirigida per Alexander Herlod i adaptada pel
Paco Mir (Tricicle) titulada Un jeta, dos jefes. Darrere
aquesta posada en escena hi ha el Tricicle, Dagoll Dagom
i Anexa. En el repartiment destaca Diego Molero amb el
paper de manat no gaire llarg que provoca moltes de les
situacions gracioses de l’espectacle. El Jofre se situa en
un espai ben
diferent del
que ens tenia
acost umat s.
Ja no és el
jove esboja-
rrat de Ber-
nadeta Xoc
( 1999-2000) ,
ni músic adolescent del Cor de la Ciutat (2003-2004). Ara
és un home de negocis, elegant, amb una parla sobrada,
amb un castellà perfecte. Amb aquesta nova fta el Jofre
ens mostra la seva versatilitat i la capacitat de sobreviu-
re –amb èxit- en uns temps molt difícils per al món de la
faràndula.
El Timbal 7
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
100 anys del naixement de Francesc Llorach Balcells
El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la pla-
tja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida
va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho
tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a
Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que
després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio.
El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el
1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pas-
cual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera
exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al
local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al
carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes ex-
posicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de
Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una
bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel
Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge
que va rebre per part de la família i el poble de la Torre
que ell tan va estimar.
La seva vida va estar marcada per la guerra i la repressió.
De jove va militar a Esquerra Republi-
cana de Catalunya. De fet, el seu pare,
en Francisco Llorach Sumoy, era un
històric militant del Centre Republicà
Democràtic Federal. Un cop comença-
da la guerra les seves responsabilitats
van augmentar i el mes d’octubre de
1936 va ser elegit per la majoria de re-
presentants polítics i sindicals com al-
calde. Va estar tres mesos en aquest
càrrec. Després va lluitar al front de
Terol amb l’exèrcit republicà. Poste-
riorment fou represaliat pel franquisme,
passant per un camp de concentració i
per la presó de Pilats.
Llorach, acompanyat sempre de la seva parella, Pepita
Solé Damian, va superar com va poder aquests temps
difícils i va gaudir de nou amb la pintura. Es van casar.
Primer s’instal·laren al carrer Antoni Roig. Després es
traslladarien a Barcelona. No va deixar mai de venir a la
nostra vila.
Exposaria sobretot a Torredembarra i a Barcelona. Tam-
bé va guanyar algun premi,com el de Móra d’Ebre, amb
quadres sobre Miravet. Li agradava el mar, la platja, les
postes i les sortides de sol. Un bon exemple d’aquests
temes és l’exposició que realitzà a la Fonda Coca, al pri-
mer pis, l’any 1948, inaugurada la vigília de la festa major.
En el programa hi podem llegir el nom de les 24 obres que
hi exposà. Destaquem-ne algunes: Tamarit, Platja (Torre-
dembarra), Pins (Platja Llarga), Contrallum (Els Munts),
Roques (Torredembarra), Barca d’Arrossegament, Punta
de la Galera i Carrer del Rosari.
Llorach va morir el 2006.
J.S.
Rar
Amb aquest nom tant estrany es pre-
senta un nou grup musical liderat
pel torrenc Manel Gris. Els seus trets
d’identitat s’allunyen de la moda ca-
rrinclona de melodies kumbaiàs i lle-
tres costu-
mistes. Els
agraden els
efectes de gui-
tarra, les ro-
des d’acords
r ebuscades
i amagades
entre dibuixos
marcats per
notes greus i
di storsi ona-
des. La veu és
melòdica i té referents entre els clàs-
sics del rock setanter i les orquestres
actuals que es passegen pel país. La
seva posada en escena és contundent
i enèrgica. Bateria –Xavier Painous-,
baix –Xavi Pomar- i guitarra es projec-
ten de manera cohesionada per l’ofci
de cadascun d’ells i pel fet de tenir
unes temes molt treballats. Algunes
d’ aquest es
cançons es-
tan penjades
a internet i es
poden escol-
tar gratuïta-
ment (rever-
bnation.com/
rarestrany).
Darrerament
han estat no-
tícia per haver
enr egi s t r at
el videoclip de la cançó “T’ho direm
saltant” a la plaça de la Vila i al carrer
Major de la Torre.
El Timbal 8
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
Dies enrere es va presentar una nova secció local de l’Assemblea Nacional
Catalana. Es tracta de l’assemblea de Creixell. Amb aquesta ja són 4 les
assemblees locals al Baix Gaià -Altafulla, Torredembarra, Creixell i la Riera
de Gaià-.
Neix l’Assembla
de Creixell
6 anys esperant el judici Primer aniversari
del Cua Roja El cas del Lluís és una mostra més
del tracte colonial que té Madrid vers
Catalunya. L’estiu del 2008 el regidor
de Torredembarra va ser acusat per la
Junta d’Extremadura i per la Fiscalia
d’injúries a l’Estat. Des de llavors el
procés ha avançat lent i ple de des-
propòsits. El primer va ser l’intent de
portar el judici a jutjats d’Extremadura,
cosa que hagués facilitat el linxament
mediàtic. Després de guanyar aquesta
primera batalla -el judici es farà a Ca-
talunya- els advocats defensors han
aconseguit que la fscalia es retiri del
cas, demani el sobreseïment i la Jun-
ta rebaixi la petició de pena. Mentre,
la solidaritat coordinada per la Plata-
forma Lluís Absolució ha aconseguit
el suport de diversos Ajuntaments
-La Nou de Gaià, Altafulla, Torredem-
barra, El Catllar, Salomó, Vila-Sacra,
Sant Pere de Torelló, Vic, Ripoll, El
Papiol, El Morell, Balaguer, Hostalric,
El Brull, Poboleda, Urgellet, Copons,
La Pobla de Montornès, Montesquiu,
Sant Esteve de Palautordera, Arbú-
cies, Sant Aniol de Finestres, El Pinell
de Brai-, Consells Comarcals -Tarra-
gonès i Osona- i entitats -Associació
de Municipis per la Independència,
Assemblea Nacional Catalana de To-
rredembarra, Associació Cultural la
Traviesa i Revista el Timbal-. Entre les
activitats que ha organitzat l’entitat
cal destacar l’enregistrament del vi-
deoclip amb la cançó dels Rar “T’ho
direm saltant” que ha estat produït per
Seitó Films.
El 20 d’octubre va tenir lloc el dinar
i el concert de Josep Romeu per tal
de celebrar el primer aniversari del
CP Cua Roja. Els dos cuiners, el Mc-
Guiver i el Maquinus, van preparar un
excel·lent fdeuejat.
L’1 de novembre, per fnalitzar la cele-
bració del Casal Popular es va fer una
mostra de Balls Populars a la plaça de
l’Escorxador, l’acte va fnalitzar amb
un concert a la mateixa plaça.
El Timbal 9
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
El Timbal 9
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Màgia al Cua Roja CSO Les Naus, nou espai allibertat a
Torredembarra
El mag Genís López va actuar al CP
Cua Roja el passat 3 de gener. En el
marc dels actes de les festes de Nadal
també van actuar en format acústic la
Gypsy i l’Iban.
El passat 30 de gener, es va procedir
a l’ocupació d’un immoble a la vila
de Torredembarra. Es tracta de dues
naus, abandonades des de feia anys,
propietat d’una empresa constructora
que ha fet fallida. A causa d’aquest
abandonament, les naus han sofert
diferents robatoris i destrosses, és
per això que les ocupants consideren
que “necessitem una força col·lectiva
per posar en marxa aquest projecte.
Qualsevol tipus d’ajuda o suport serà
benvingut”.
L’espai alliberat es converteix, així, en
el primer centre social ocupat i auto-
gestionat al municipi i esperen que en
les circumstàncies socials precàries
actuals, molts altres col·lectius i enti-
tats se sumin a la iniciativa i alliberin
espais desocupats.
Davant l’esclavitud
que els genera el
treball assalariat i
la dependència en
l’atur, opten per
crear el seu propi
camí. Volen un es-
pai on construir re-
lacions que facilitin
el creixement per-
sonal i col·lectiu.
També volen recollir
aquelles lluites socials que necessitin
suport i difusió. Entenen l’Estat, el pa-
triarcat i el capitalisme com a “violèn-
cies estructurals que ens limiten com
a persones, reduint-nos a peons”. És
per això, diuen, que “volem trencar
amb la normalitat que envaeix les nos-
tres vides i el context on ens movem”.
Desitgen que aquest espai, un cop
habilitat, sigui de proft per a tothom i
que participin en els tallers i activitats
que es realitzaran i que de la mateixa
manera, s’animin a proposar idees i
iniciatives per fer d’aquest espai un
centre social per a tots.
C.S.O. Les Naus,
Via Pobleviu.cat
El Timbal 10
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
El Timbal 10
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
XX calçotada independentista del Baix Gaià
Per vintè any consecutiu va tenir lloc la Calçotada Independentista del Baix Gaià. Hi van ser presents veïns dels diferents
pobles de la comarca així com activistes culturals de Castelló, Barcelona, Reus i el Pla de Santa Maria, entre d’altres.
Fotos antigues de la Calçotada Independentista del Baix Gaià
1998
2003 2004 2007
2000 2002
El Timbal 11
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
El Timbal 11
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Campanya de col·laboradors i socis al Casal Popular
Cua Roja: perquè el Casal el fem entre tots!
Després del primer any i escaig de
vida del Casal Popular Cua Roja mi-
rem enrere per fer balanç. Hem fet
més d’una cinquantena d’activitats
de tot tipus: presentacions de llibres,
de projectes cooperativistes o de
mitjans de comunicació alternatius,
xerrades d’història com la comme-
moració del tricentenari del pas de
les tropes borbòniques per Torredem-
barra, o les activitats de nadal que ja
son tot un clàssic. També hem servit
de seu per a quatre col·lectius que
s’hi han anat reunint: Arran i les Filles
de les Fetilleres, que ja existien abans,
i d’altres que han nascut a la escalfor
del Casal: Reacciona i la CUP. Tots els
col·lectius han mantingut una activitat
regular. El Casal també ha seguit im-
plicant-se com a impulsors del Corre-
llengua i de la festa de Barraques de
Torredembarra, i ens agradaria seguir
engrandint la popularitat d’aquests
actes.
Tot aquest moviment vol dir que el
Casal ha aconseguit ser un espai on
canalitzar inquietuds, un espai autò-
nom i d’abast local, que contrbueix
humilment a mobilitzar dinamitzar
Marxa de vehicles per denunciar el
malbaratament de diners públics
El passat 22 de març una marxa lenta
de vehicles va recórrer els principals
espais on l’Ajuntament de Torredem-
barra aboca milers d’euros públics
de manera inútil. Un bon exemple és
Les seccions locals de l’Assemblea
Nacional Catalana van ser les encarre-
gades de coordinar els trams de la co-
marca de la Via catalana del passat 11
de setembre. Diverses entitats locals
van col·laborar en l’organització. Vam
poder veure col·lectius d’Igualada i
d’Esplugues, paelles, músics, rapso-
des, fotògrafs, àvies, famílies sence-
res i molta il·lusió.
el de l’aparcament del carrer Filadors
on no entra cap vehicle i s’han de pa-
gar 100.000 euros anuals per mantenir
l’equipament. L’acció va estar organit-
zada per la Plataforma Ara no Toca.
L’èxit de la Via
la societat civil. És un espai on la he-
terogeneïtat de la gent que hi participa
esdevé un valor que es tradueix en di-
versitat d’actes de tot tipus. Arribats al
2014, amb una crisi econòmica que
no deixa d’apretar la soga, i amb un
estat espanyol més intransigent que
mai en negar-nos els nostres drets
com a poble, creiem que el nostre
projecte és més necessari que mai.
Cal doncs que seguim fent passes en-
davant.
És doncs el moment de recordar que
el paper de col·laboradors i socis és
fonamental per a que aquest pro-
jecte segueixi avançant. Aquest pro-
jecte és possible únicament gràcies
a ells i per això us demanem que ens
ajudeu.
Com puc col·laborar amb el Casal?
a) Si la teva situació econòmica t’ho
permet i vols recolzar-nos pots fer
una aportació econòmica segons
creguis convenient. Trobaràs la but-
lleta de soci al Casal o en les parade-
tes que posem de tant en tant quan
fem actes.
b) Toques en algun grup de música?
Vols fer una presentació del teu pro-
jecte? Hi ha alguna activitat que vol-
dries desenvoulpar en un espai com-
partit? El Casal és el teu espai! Vine
a l’assemblea sense compromís i en
parlem! El proper 27 d’Abril a les
19:00h és la propera assemblea
oberta per tal de reimpulsar el Ca-
sal.
c) També pots col·laborar amb no-
saltres amb petits gestos: entra al
Feisbuc del Casal o fes-te seguidor
del seu twitter. Vine als actes que or-
gantizem. Porta un amic o anima’l,
si ell pot i en té ganes a participar del
Casal, fent-se soci, proposant activi-
tats o venint als actes. Pots ajudar-nos
a fer difusió compartint i repiulant les
diverses activitats que anem organit-
zant.
El Timbal 12
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
El Timbal 12
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
El Club Excursionisme Torredembarra,
ha escrit el seu primer any d’història, durant el qual s’han fet molts amics
i s’han recorregut moltíssim camins. Alguns, tot i estar al costat de casa,
eren desconeguts per la majoria d’excursionistes.
Tot va començar amb la iniciativa
d’uns quants senderistes, cansats
de veure a molta gent amb ganes
de caminar però sempre pels ma-
teixos camins, sols o en petits gru-
pets de tres o quatre persones.
Un bon dia van decidir fer una cri-
da a tothom que tingués les matei-
xes inquietuds. Ganes de caminar en
companyia; descobrir nous camins,
propers i més llunyans; amb tot tipus
de difcultat. Sorprenentment, aquell
dia van ser més de 30 persones, el
boca orella va donar bon resultat.
Es van fer unes quantes crides més
per tal de veure com responia la gent,
veure si podia haver-hi continuïtat a
la iniciativa. No es podia esperar una
resposta millor per part de tothom,
cada vegada hi havia gent més inte-
ressada.
El cop fort va ser l’agost de fa dos
anys, que, abans de constituir legal-
ment el Club, es va proposar el rep-
te de fer una caminada nocturna, a
la llum de la lluna plena, per la costa
de Tarragona a Torredembarra. Ni les
millors previsions indicaven un èxit tan
rotund. La resposta de la gent va ser
sorprenent.
Més de 100 senderistes es van apun-
tar a fer el recorregut. Van donar tota
la seva confança a un grup totalment
desconegut que mai havien muntat un
esdeveniment tan multitudinari i enca-
ra molts no ho van poder fer degut a
que les inscripcions ja estaven tanca-
des.
Aquella nit van saber que la iniciativa
no es podia aturar, la gent s’ho me-
reixia i calia fer el que fos per tirar-ho
endavant.
En poc més d’un any de vida, el Club
Excursionisme Torredembarra té gai-
rebé 150 socis, sense comptar amb la
quantitat de gent que, sense ser socis,
s’apunta a les diferents sortides que
es van fent.
El Club Excursionisme Torredemba-
rra es va donar a conèixer ofcialment
amb la Caminada Popular Pont del
Diable- Torredembarra, assolint els
200 participants.
L’agost de l’any passat es va tornar
a repetir la caminada nocturna de
Tarragona-Torredembarra, amb més
èxit que la primera. Més de 200 parti-
cipants i un petit refrigeri a l’arribada.
A la platja de la Paella, amb coca, re-
frescs i cava.
Agraïments des d’aquí a tota la gent,
socis i no socis, que en cada sorti-
da que es proposa, allí estan. Amb
un somriure, un acudit i les ganes de
passar-s’ho bé.
S’ha passat de ser uns desconeguts,
a aconseguir una amistat que difícil-
ment es trencarà.
És per aquests moments pels quals la
junta del Club té el plaer de treballar.
Quin és el seu objectiu?
Donar oferta lúdica a la gent de la To-
rre i voltants, als residents de cap de
setmana, a les famílies, a fer partícips
a grans i petits. A demostrar que a
banda de platja, a Torredembarra tam-
bé es pot gaudir d’altres opcions, en
aquest cas, la muntanya.
Donar a conèixer el nostre entorn, que
malauradament hi ha encara molta
gent que no l’ha descobert, no
som conscients dels llocs tant
fantàstics que tenim al costat
de casa. Només cal apartar la
vista una estona del mar i mirar
les muntanyes del darrera.
El Club Excursionista Torre-
dembarra fa tres sortides habi-
tualment al mes. S’intenta que
puguin gaudir els diferent tipus
d’excursionistes, per tal que ca-
dascú es trobi a gust amb el seu
perfl.
Una de baixa difcultat, fent sorti-
des pels voltants de Torredemba-
rra, fàcils de fer i gaudint de mig
matí a l’aire lliure. Fins a la data
s’han fet sortides des de Torre-
dembarra, passant per Altafulla,
La Riera de Gaià, La Nou de Gaià,
Roda de Barà, La Pobla de Mon-
tornés, Creixell, Bonatre, entre d’altres
indrets i procurant que cada sortida es
faci per camins diferents.
Una de mitja difcultat, per tal de donar
a conèixer el nostre entorn una mica
més llunyà, comarca o altre territori.
S’han gaudit de sortides com les de
Montrebei, Farena, la Mola de Coll-
dejou, ronda litoral L’Ametlla-Ampo-
lla, seguint el GR-92, La Febró, entre
d’altres. S’ha passat un cap de setma-
na a Núria, amb grans i petits, gaudint
d’aquell entorn meravellós que molts
encara no coneixien.
I una d’alta difcultat, que és la d’alta
muntanya. On s’aposta per l’ascensió
a pics i gaudir de les vistes tan me-
ravelloses que fan que et compensi
l’esforç de la pujada. Fins a la data
s’ha assolit el Puigmal, Pic de Basti-
ments, Mulleres, Pic de Serrera, Pen-
yes Altes, Pedraforca i ja se n’estan
preparant d’altres.
També s’ha començat a introduir algu-
na via ferrata, sortida en kaiak, s’han
fet sortides per a donar a conèixer el
nostre terme als col·legis i instituts de
Torredembarra, però mai sense perdre
l’objectiu principal del Club, que és el
de fer senderisme i gaudir de la mun-
tanya.
Per tots aquells, que vulguin conèixer
una mica més el Club Excursionista
Torredembarra i descobrir aquestes
sensacions, ens poden trobar al local
ubicat a Avda. dels Garrofers, 8, Esc.
C local 3 (costat Biblioteca Maria An-
tònia Mestre), on els atendran tots els
divendres de 18 a 20 h., o bé dirigir-se
a través del correu electrònic excur-
sionista@outlook.com; al facebook
Excursionisme Torredembarra; o bé al
blog excursionismetorredembarra.
Us hi esperem!!!
I recordeu sempre…..tots els triomfs
neixen quan ens atrevim a començar!!!!
La Junta Directiva.
El Timbal 13
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
Espai reservat per entitats
La Veu del Poble
El Timbal 13
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
El Silvestre Morros és un membre ac-
tiu de la Plataforma Salvem els Mun-
tanyans. Després d’una llarga recer-
ca per a destapar la corrupció que
amagava la urbanització Muntanyans
II que s’havia de construir al tram f-
nal del Torrent d’en Gibert, va fer una
sèrie de declaracions als mitjans de
comunicació que van fer reaccionar al
llavors alcalde de Torredembarra Ma-
nuel Jiménez. Jiménez va denunciar a
Morros per injúries. Finalment, el jutge
ha dictaminat l’absolució del Silvestre.
Enguany, per Sant Jordi, podreu trobar
la parada del Casal Popular Cua Roja
a la plaça Mn Joaquim Boronat de Tor-
redembarra. Hi seran durant tot el dia.
Hi trobareu llibres, samarretes, prem-
sa, vermuth, la Gaianada, les Filles de
les Fetilleres i tots els col·lectius que
es mouen pel Casal.
Han absolt al Silvestre El CP Cua Roja
surt a la plaça
Per uns pressupostos socials
El 2 de febrer més
de 200 persones
es manifestar pels
carrers del nucli
antic de Torredem-
barra per reclamar
uns pressupostos
socials. La Platafor-
ma Ara no Toca va
convocar l’acte i va
denunciar l’augment
dels impostos i les
despeses inneces-
sàries d’un ajunta-
ment cec davant del
patiment de la po-
blació.
PAH arriba al Baix Gaià
El Baix Gaià es una comarca en Tarra-
gona con muchas personas afectadas
por el acuciante problema de la hipo-
teca, familias desahuciadas que no
saben donde acudir para resolver su
gran problemática.
Por ese motivo hemos decidido crear
nuestra propia plataforma con la ayu-
da y el apoyo de la PAH.
Este es el primer post de nuestro re-
cien estrenado blog que estará enla-
zado con la sede central de la Plata-
forma de Afectados por la Hipoteca.
Nuestra primera misión es difundir
este mensaje para que todo afectado
de las siguientes poblaciones pueda
acudir a esta plataforma.
Poblaciones que conforman el Baix
Gaià:
Catllar, Renau, Vespella de Gaià, Salo-
mó, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià,
La Pobla de Montornès, Altafulla, To-
rredembarra, Creixell i Roda de Berà
Hemos creado un correo electrónico
para poder estar en contacto con los
afectados
pahbaixgaia@gmail.com
Próximamente crearemos una página
en facebook , abriremos una cuenta
de twitter donde podréis seguir todas
nuestras aciones .
Juntos podemos!!
Sí Se Puede!!!
El Timbal 14
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
#29sTotsSomDocents Vinyes de l’Albà
El llibre de Vespella
Denuncien l’abocador
il·legal de les
Roques Planes
El 29 de setembre, a les 18h, es van
concentrar un centenar de persones a
la plaça del Pou d’Altafulla, convocats
per l’Assemblea Nacional Catalana.
Jordi Molinera, regidor del consistori
i membre de l’ANC del municipi, va
iniciar l’acte dirigint unes paraules als
assistents. Seguidament dues mes-
tres van llegir el manifest. L’acte es va
cloure amb el cant de la Balanguera,
l’Estaca i els Segadors. L’organització
va distribuir 50 samarretes verdes de
la campanya solidària amb els do-
cents de ses Illes. Entre el públic es
van poder veure cares conegudes del
teixit associatiu altafullenc. També s’hi
van apropar alguns veïns de Torre-
dembarra i la Riera de Gaià.
Molts coneixereu al Joan Carles
Blanch pels anys que va treballar a
la Fonda de la Riera de Gaià, al cos-
tat de ca la Feliça. Els sopars tertúlia
i les exposicions van convertir aquell
local emblemàtic en un centre cultu-
ral i gastronòmic. Durant aquells anys
el Joan Carles va continuar treballant
la seva vessant artística i d’escriptor.
Passats els anys podem veure que el
seu recorregut ha estat proftós i ple
de publicacions. Destaquem-ne dues
molt conegudes pels torrencs i les to-
rrenques il·lustrades per ell: Arrels de
Torredembarra (2010) i Visca Santa
Rosalia! (2011).
Blanch (www.jcblanchtorrebadell.
cat) es passeja aquests dies pel Baix
Gaià amb un nou treball sota el braç.
El llibre de Vespella és el seu títol.
L’ha editat Cossetània dins la seva
col·lecció el Tinter. Es tracta d’una ini-
ciativa valenta de l’Ajuntament vespe-
llenc. Amb aquest llibre, el seu alcalde,
Daniel Cid, consolida la publicació de
llibres de temàtica local. El primer fou
el Llibre blau de Vespella (1998) i des-
prés, l’Onomàstica de Vespella (2010).
Aquest nou llibre és una aposta cara
per posar en valor a història i el patri-
moni local.
L’autor ha dividit el llibre en nou ca-
pítols: Localització i identifcació, el
medi físic i e natural, el medi humà,
la cultura popular, el patrimoni ar-
quitectònic i artístic, l’ensenyament i
les escoles, l’estructura econòmica,
els poders fàctics i la història. El vo-
lum té 410 pàgines, compta amb un
pròleg de l’historiador i alcalde de
Salomó Antoni Virgili, quadres, dese-
nes d’imatges i il·lustracions fetes pel
propi autor. D’aquestes destaquen les
recreacions de fets històrics i les expli-
catives d’elements patrimonial com el
molí medieval de la Fontova. Aquests
dibuixos ajuden al lector a entendre la
vida en altres èpoques i la seva evo-
lució.
Diversos veïns i veïnes de Torredembarra, convocats per
l’Albert Valls i per l’Alternativa Baix Gaià, van denunciar
el passat 15 de març l’abocador il·legal de les Roques
Planes. L’acció va consistir en una neteja de l’espai i en
la instal·lació d’una pancarta.
Pels fondos i les serres de l’Albà, al
municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp),
s’estén una constel·lació de masos,
testimoni de l’estructura socioeconò-
mica que bona part de la Catalunya
rural va conèixer fns ben entrat el se-
gle XX. Una d’aquestes antigues pro-
pietats és la Vilella; de les seves vinyes
elaboren els seus vins.
El Timbal 15
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Dissabte 28 de setembre va tenir lloc
la jornada “Rius en família” en el marc
de la festa major de Vespella de Gaià.
L’acte, conduït per Hèctor
Hernàndez de l’Associació
Mediambiental la Sínia, va
començar a les 12 del matí
a la Plaça Catalunya. Des-
prés d’una breu descripció
del paisatge, xiquets i xique-
tes, acompanyats de pares
i mares, es van dirigir fns a
l’Albereda de la Sort del To-
rrent de Vespella, on es va fer
una descoberta de l’indret.
A part dels aspectes naturals, van
sorprendre als excursionistes tots
els elements d’arquitectura popular
Rius en família
Situada als afores de Vilabella (Alt
Camp), el Camí de la Font és una fnca
d’una hectàrea i mitja, plantada l’any
1949 amb ceps de macabeu. Produeix
poc raïm i molt con-
centrat, amb un alt
contingut alcohòlic i
mineral.
Oriol Pérez de Tu-
dela i Mercè Salvat
hi fan una inter-
venció enològi-
ca mínima, que
s’inspira en la
creença que la
vinya i la planta,
tan vella, tenen
moltes coses a
dir-nos.
El vi resultant és
càlid, honest i
complex. És vo-
luminós (fruit de
l’estructura i de
la criança que
se li dóna) i, tan-
mateix, sorpre-
nentment fresc.
El Timbal us el recomana.
Reforesten amb savines l’espai
natural de Tamarit
Recuperant l’Albereda de la Sort
El 23 de novembre un grup de volun-
taris coordinats per l’Associació Me-
diambiental la Sínia van participar en
la reforestació de savines a Tamarit.
La plantada va ser realitzada a una de
les fnques en custòdia, a l’entorn
del castell de Tamarit. És la sego-
na campanya de reforestació que
realitzen en aquest espai, amb
l’objectiu de consolidar un nucli de
savinar litoral a aquest indret. Ac-
tualment, només hi viuen alguns
exemplars de manera aïllada, que
s’han salvat de l’acció de l’home.
En total, es van plantat 35 peus de
savina, que s’han reproduit a partir
El 15 febrer l’Associació Me-
diambiental La Sínia va orga-
nitzar una plantada de roures i
alzines, saücs, gatells i arboç.
Hi van participar diverses fa-
mílies de Vespella i rodalies.
Camí de la Font
que es van trobar, com els marges i
la barraca de pedra seca. Finalment,
es van penjar caixes-niu i menjadores
per a ocells. L’activitat forma
part del projecte d’educació
ambiental “Rius en famí-
lia”, on participen la Sínia i
l’Associació Habitats, amb el
suport del Departament de
Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya. En
aquesta ocasió també hi ha
col·laborat l’Ajuntament de
Vespella de Gaià.
de llavors de peus de l’EIN de Tamarit
– Punta de la Móra. I també van apro-
ftar per recollir brossa i fer un tomb
per aquest racó tan bonic del nostre
litoral.
Reforesten un
tram de riu Gaià
El passat dissabte 26 d’octubre, i dins
de la campanya de Rius en Família, l’Associació Me-
diambiental la Sínia va organitzar una plantada d’arbres
i arbusts de ribera amb les Tecletes de Tarragona. Di-
ferents persones d’aquesta entitat van participar en la
reforestació d’un tram de riu Gaià, on recentment s’havia
desbrossat el canyar. Es van plantar freixes de fulla peti-
ta, tamarius, arç blanc i roser silvestre.
El Timbal 16
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Las horas canónicas u ocho momentos de marzo: Prima
Santes Creus es un Monasterio cisterciense y sepulcro
de algunos reyes catalanes. No voy a recitar aquí toda
su historia porque no es mi idea y además, el que quie-
ra saber más, que clique este enlace y la wikipedia se
encargará de resolver todas sus dudas. Lo que si reco-
miendo es visitar este lugar. En Catalunya nos llenamos
la boca con Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, el eje
Girona-Canigó (Santa Cecília de Molló, Sant Martí del
Canigó, Sant Miquel de Cuixà… hasta Sant Pere de Ro-
des) e incluso los monasterios románicos del Pirineo de
Lleida, todos ellos como el origen de nuestro país. Y es
así, en gran parte. Pero esta predilección por el norte del
país suele excluir casi siempre las comarcas del sur y el
patrimonio histórico tan bestial que hay en ellas: Santa
Maria de Vallbona, Santes Creus y el más conocido San-
ta Maria de Poblet. En defnitiva, el Císter. Una orden que
articula la memoria última (o primera, en verdad) de lo
que es este país y de lo que somos.
El Císter fue fuerte aquí. Se aprovechó de una tierra re-
conquistada, profun-
da y rica en agricultu-
ra cerca del río Gaià
(como del Francolí o
el Riucorb) y viñedos
circundantes en el se-
cano. Me alegra saber
que empiezan a haber
unos discretos pero
frmes movimientos de
revalorización del terri-
torio, articulado entor-
no al río, con los vinos,
por ejemplo, como uno
de sus ejes conducto-
res. Habrá que estar
pendiente.
De la visita a Santes
Creus, más allá del
magnífco claustro, de los sepulcros reales, de la iglesia y
el palacio real, de todo un conjunto armónico, me quedo
con un mapa que ha dado vueltas en mi cabeza muchas
veces después. Es el mapa europeo, con sus detalles de
la Península y de la antigua Corona de Aragón también,
de la expansión del Císter entre los siglos XII y XIII. El
vino, tan necesario en la liturgia religiosa pero también
en el consumo diario (ya sabemos que la salubridad del
agua no ha sido muy fable durante la historia) fue uno de
los motores de los cistercienses. Se instalaron en zonas
donde la uva era de gran calidad, usaron el vino en su
liturgia y en su vida diaria, también comerciaron con él.
Sensibles como eran, central como fue el papel del vino,
contribuyeron defnitivamente a su refnamiento.
Sabiendo esto, para alguien ligeramente familiarizado
con los mapas europeos de zonas vinícolas, la detalla-
da observación del mapa de la expansión del Císter por
Europa da pistas, explica cosas, se entiende por qué en
unos lugares hay Monasterios y en otros no, y por qué en
algunas zonas abundan más que en otras, mucho más
dispersos. Miremos la Borgoña y los grandes ríos centra-
les europeos, miremos el arco mediterráneo y los valles
del Ebro y del Duero, miremos el gran vacío del sur pe-
ninsular (claro, los árabes) y la espectaculra traza del Ca-
mino de Santiago. Esta gente, a la que debemos tanto,
sabía un rato de donde había que estar para aprovechar
lo mejor de la tierra. Ora et labora.
Por la tarde, y después de comer en el Grau, un lugar
como tantos hay en Catalunya, fruto del desarrollismo
franquista, donde se come y se bebe decentemente (a
menudo sin que los dueños sepan lo que tienen entre
manos), ahora en época de calçots, aquí si, damos un
paseo en coche por la zona, Oriol me quiere enseñar
algo. Subimos por una carretera bastante estrecha, cru-
zando pequeñas aldeas. Una zona algo remota, entre
tres denominaciones como son Penedès, Tarragona y la
Conca de Barberà. Alturas cerca de los 900 metros. Nos
vamos internando en bosque cerrado mediterráneo. Ahí,
aislado, aparece el Mas de la Vilella abandonado, y unos
vigorosos viñedos jóvenes, plantados en tierra arcillosa,
muy roja, recientemente labrados y podados. Estamos
en el terreno de Les
Vinyes de l’Albà, una
zona pura, aislada, ale-
jada de todo pero no
tanto como pareciera.
Un enclave magnético.
Había probado el vino
pero no conocía en ab-
soluto las tierras que
lo ven nacer. Un fabu-
loso cierre de día. Hoy
no hemos pedaleado,
pero ¿qué más pode-
mos pedir?
No puedo dejar de con-
tar una anécdota sim-
pática que se produjo
en la entrada del recin-
to. Entre la explanada
donde aparcan los autobuses e intramuros había cuatro
tenderetes, el típico mercadillo de sábado, con produc-
tos de la región (algún vino, frutos secos, aceite, miel
y confturas), libros de viejo, una especie de anticuario
con más baratijas que otra cosa y la consabida parada
de quesos. De queso, más bien. Porque había un sólo
queso. Enorme, un gruyère que un muchacho sencillote
y simpaticón iba ofreciendo a los transeúntes: “¿Quiere
probar, señora?”, “¿Un poco de queso, señor?”. Al pa-
sar nosotros por delante sigue con la cantinela y Oriol, ni
corto ni perezoso, le suelta: “¿De dónde es este queso?”,
“De Suiza, señor, ¡es un gruyère!”, “¡Ah! ¿Es que no hay
buenos quesos por aquí, que hay que traerlos de Suiza?”
dicho sea que Oriol lo soltó sin malícia, más por provocar
y divertirse que por otra cosa. Pero el muchachote de los
quesos quedó algo trastocado: “bueno… si… esto…”. Y
ahí le dejamos con sus dudas metafóricas sobre el origen
del queso suizo a las puertas de la tumba del Rey Pedro
III de Aragón.
http://lavialiquida.wordpress.com
El Timbal 17
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Alliberen dues tortugues de rierol a la
resclosa de La Riera
Rogaine Altafulla-
Baix Gaià 2014
Dins del programa Rius en família,
nens i nenes, pares i mares, monitors
i monitores de l’esplai Campiquipugui
de La Rie-
ra de Gaià i
l ’ Associ aci ó
Mediambien-
tal la Sínia
van realitzar
una acció el
passat mes
d’octubre que
va consistir en
l’alliberament
de dues tor-
tugues de rie-
rol, per tal de
consolidar la petita població que viu
en aquest espai natural. I també, van
plantar diferents espècies que viuen
125 participants va tenir l’edició
d’enguany del Rogaine Altafulla-
Baix Gaià.
Es tracta d’una cursa atlètica en la
que grups de corredors de entre 2 i
5 persones, amb l’ajuda d’un mapa
(que lliura l’organització amb mínim
15 minuts abans de donar la sortida) i
una brúixola, han de realitzar la major
puntuació possible en un temps deter-
minat.
Els punts s’obtenen quan l’equip pas-
sa pels punts que trobaren dibuixats
al mapa. La puntuació dels controls
(entre 3 i 9 punts) ve determinada per
difcultat tècnica i física dels mateixos.
L’estratègia així esdevé clau per la
victòria fnal ja que els equips escu-
llen lliurement quins controls visitaran
i quins no, així com el seu ordre.
amb les arrels dins de l’aigua, com
ara la boga, el lliri groc i la salicària.
Des de fa diversos anys, estan duent
a terme dife-
rents accions
de millora
d’hàbitats de
la zona hu-
mida de la
resclosa de
La Riera. Cal
destacar, que
gràcies a un
acord verbal
amb la Co-
munitat de
Regants de
La Riera, aquest espai té garantit un
règim d’aigua constant.
Reforestació prop del Castellot
El dissabte 5 d’abril l’Esplai Campi-
quipugui, l’Associació Mediambiental
la Sínia i l’Ajuntament de La Riera de
Gaià van organitzar una jornada de
reforestació
al riu Gaià.
Aquesta fes-
ta de l’arbre
al riu Gaià,
es va fer en
un tram del
riu, d’uns
200 metres
de llargada,
a tocar del
camí que
uneix el po-
ble de La
Riera amb el Castellot. En total es van
plantar una setantena de plantes entre
arbres i arbusts de set espècies dife-
rents, entre els que destaquem arbres
com el freixe de fulla petita i el roure,
i arbusts com ara el tamarius, el roser
silvestre i la ginesta.
III Marxa pels
Castells del Baix
Gaià
A fnals de gener més de 550 persones
van participar a la Marxa dels Castells
del Baix Gaià organitzada, per ter-
cer any consecutiu, per l’Ajuntament
d’Altafulla i Atletes d’Altafulla.
Els objectius d’aquesta activitat eren
fomentar la participació i el voluntariat
ambiental, en segon lloc la recupera-
ció i millora d’un tram del bosc de ribe-
ra del Gaià,
on s’han
e l i m i n a t
canyes per
poder plan-
tar vegeta-
ció pròpia
del riu. I per
últim, amb
la vegeta-
ció d’aquest
tram i quan
creixin els
arbres, sigui
més agradable el passeig per aquest
camí.
Per últim, també es va aproftar la jor-
nada per a penjar una caixa niu per a
ocells insectívors, en un arbre proper
al riu.
baixgaiaturistic.cat
Ja funciona la pàgina web del Consorci de Municipis Turístics del Baix Gaià.
Hi trobareu allo-
tjaments restau-
rants i rutes, en-
tre d’altres.
El Timbal 18
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Biure de Gaià a Pontils i St Miquel de Montclar
(Conca de Barberà) Ruta el 24/04/2013;
15,3 km; +580 -580; 5 hores. Excur-
sió organitzada amb el següent itine-
rari: Biure de Gaià, Pontils, castell de
Montclar, St Miquel de Montclar i Biu-
re. Tipus de sortida: circular; Difcultat:
fàcil (amb atenció).
FA ANYS: El dia 25 d’abril de 1196 va
morir a Perpinyà (al comtat del Ros-
selló) Alfons I el Cast, sobirà de Cata-
lunya i rei d’Aragó. Era fll de Ramon
Berenguer IV i de Peronella d’Aragó.
Aquest sobirà del territori català i com-
te de Barcelona, va ser el primer que
va ser coronat com a sobirà de la Co-
rona d’Aragó (la Confederació catala-
no aragonesa).
Biure de Gaià (647m) és el punt d’inici.
Estem en terra de frontera i per tant al
que a fnals del 900 seria la Catalunya
Nova. La primera frontera de la Marca
Hispànica es va formar seguint, més
o menys. El Llobregat. La segona va
ser a les terres del Gaià. Aquesta línia
de protecció va suposar la construcció
de 40 castells entre les comarques del
Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de
Barberà.
Dalt del turó, per sobre del poble,
hi ha el castell de Biure. Es coneix el
lloc com a “Benviure”, del llatí “bene
viver” i va ser organitzat el segle XI
probablement pel sistema de quadres.
Una “quadra” era un espai de territori
cedit a un grup de colonitzadors, un
dels quals era designat com a “cap” i
senyor amb la obligació que construís
elements defensius i era servit per les
altres famílies. Generalment es feia per
una constitució de carta de “franquesa
i poblament”. Els qui anaven, doncs,
tenien uns drets d’ús i llibertat sobre la
terra que no tenien la gent a la Cata-
lunya Vella, on el sistema de servituds
amb la noblesa els mantenia en nom-
broses obligacions de servei.
El castell va ser adquirit pels ves-
comtes de Boll-lloc, ja dins del segle
XX i es va fer una remodelació total per
transformar-lo en el palau fortifcat que
actualment es pot observar. Donat que
és d’ús privat no es pot visitar.
Anem seguint la ruta, seguint el sentit
de les agulles del rellotge, en direcció
sud. Per algun tram de la pista, l’aigua
ens barra el pas i cal fer un petit tomb
per no mullar-se. El torrent de Biure es
va ensorrant i tancant i deixem de veu-
re l’ermita de sant Miquel que, feia una
estona, veiem mirant cap a ponent.
El torrent de Biure neix al vessant
oriental del coll de Deogràcies i des-
prés de tot el seu recorregut va a parar
al Gaià a prop de Pontils. Arribem al
fnal del torrent, on hi ha un embassa-
ment. Les parets abruptes i la presa en
tanquen el pas. Toca anar en compte
i trobar el senderó, força amagat, que
surt a l’esquerra, per pujar amunt i po-
der seguir el camí, molt més evident,
que porta fns a Pontils.
Arribem a Pontils, situat sota el turó
on hi havia l’antic castell (a 650m) i
del que actualment en queden po-
ques restes. El poble és petit i tranquil,
però té un terme municipal més extens
que Montblanc. La escassa població
s’explica pel fet que es tracta d’un
territori molt accidentat limitat per la
serra de Queralt, a l’est, la serra de
Brufaganya i per la serra de Montclar a
ponent. L’església parroquial està de-
dicada a la Nativitat de la mare de Déu,
una advocació que probablement va
substituir la de sant Sadurní, de la qual
es té notícia el segle XII. L’indret és
esmentat el 1057, quan els comtes de
Barcelona el van encomanar als Cer-
velló.
Després de fer un mos seguim enda-
vant i passem pel costat d’unes mar-
gues. Ja sabeu que les margues són
aforaments de materials geològics
generalment compostos per una ba-
rreja d’argiles i carbonat de calci, que
quasi sempre van estar formades en
condicions aquàtiques. En molts ca-
sos deriven de sediments d’origen
marí i que per tant van estar sotmesos
a condicions de baixa energia.
Al costat de les restes del castell de
Montclar situat dalt dalt del cim, hi ha
la capella de Sant Miquel, esmentada
l’any 1154. Consta d’una nau rectan-
gular capçada amb un absis semicir-
cular i coberta amb volta de creueria,
tot plegat construït amb pedres molt
poc treballades. La porta s’obre a la
façana de migdia i és de mig punt,
adovellada. L’any 1975 va ser restau-
rada amb un criteri discutible.
Espais d’Interés
El Timbal 19
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Espais d’Interés
L’ermita de Sant Miquel de Montclar,
prové de la que devia ser la capella
castral que amb els anys va adquirir
molta anomenada. La gent hi ana-
va en pelegrinatge i es creia que l’oli
de la llàntia sanava la sordesa. Sota
l’església, a llevant, hi ha un espadat
que duu el nom de “Relliscada de Sant
Miquel”. La tradició diu que s’hi pot
observar l’empremta de la ferradura
del cavall de sant quan va fer el bot per
saltar la vall del Gaià. El temple que
veiem ara és una reconstrucció que
es va fer el 1975. No és gens estrany
l’advocació al sant, ja que per tractar-
se de l’arcàngel dels exèrcits del cel,
era molt sovint apropiat per a les ad-
vocacions a les capelles dels castells
de la conquesta.
Ja esmentat el 1151. Durant aquell
segle XII els senyors van ser la família
Aguiló i amb el temps va passar, per
donació, a l’orde dels Hospitalers de
tal manera que va passar a dependre
de la comanda de la comarca. Va ser
una estructura potent, dins de la línia
de defensa de la frontera sud de la
Catalunya Nova, que tenia la frontera
nord amb la Catalunya Vella, tal com
he esmentat a tocar del Llobregat. Així
com la primera frontera estava forma-
da per un territori difuminat de pactes,
sobiranies i vinculacions amb els mu-
sulmans, aquesta segona, més al sud,
els hi va ser conquerida i per tant va
ser molt més necessària la construc-
ció de elements defensius per tal de
mantenir-ne el domini.
La documentació permet saber que
el 1033 Bernat Sendred de Gurb va
comprar a Arnau Odó tot el terme de
Montclar i que el 1057, el seu fll, Oliver
Bernat, juntament amb la seva muller,
va donar els castells de Montclar i Biu-
re, meitat en “alou” i meitat en feu, a
Ramon Arnau. La possessió en alou
vol dir que es tracta d’un domini útil
i lliure dels béns, sense condicions de
serveis reals i personals, excepte a al-
gun cens o servei menor, que en qual-
sevol cas són sempre molt inferiors a
les condicions d’un “feu”. Nosaltres
seguim baixant per un sender perfec-
tament marcat, en direcció nord que
va crestejant i en algun moment baixa
dret. Cal anar en compte amb les pe-
dres soltes.
A mida que baixem anem gaudint d’un
paisatge aeri extraordinari, fns que
ja estem a tocar de Biure de Gaià. El
castell el podem veure, ara, des de
dalt. Val a dir que probablement el mot
“Gaià” deu ser un derivat de nom pro-
pi, romà, “Gaius”.
Tornem a ser al poble de Biure de Gaià
on ara el sol toca la façana de l’església
parroquial dedicada a Sant Joan.
Sembla que el temple original, d’estil
romànic, va desaparèixer i aquest és
una obra barroca del XVIII. Sobre el
portal hi ha l’escut senyorial, que a
mi m’ha semblat de Pontils i també la
curiositat de unes creus de Malta. No
he trobat informació més precisa, però
sembla lògic pensar que es devia trac-
tar d’alguna relació vinculada amb al-
gun cavaller, de la família dels senyors
del terme, que hi devia anar. Al davant
de l’església hi ha una bonica creu de
terme, que va ser restaurada el 1973,
després dels danys provocats durant
la guerra civil espanyola.
http://eoliumtrek.cat/
Vaig fer la maleta
un dia de juny
Alatac DO Catalunya
“Som al juny del
1909. Barcelona cre-
marà d’aquí poques
setmanes, però nin-
gú no ho intueix.
L’Eulàlia, una adoles-
cent de bona famí-
lia, està convençuda
que la vida de veritat
només es llegeix als
llibres. Acompanyarà
el seu pare en un
viatge de negocis al
nord d’Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa
seva i no s’imagina que tardarà molt de temps a des-
fer-la, si és que la pot desfer
mai. En el viatge descobrirà les
condicions de vida dels obrers.
L’Oliver, poc més gran que ella,
li ensenyarà què vol dir treba-
llar a una fàbrica... i que la vida
de veritat també es pot viure.”
Cinta Arasa ha guanyat amb
Vaig fer la maleta un dia de juny
el Premi Enric Valor de Narrati-
va Juvenil 2013.
El Timbal us el recomana!
Alatac són vins de Bràfm elaborats i embotellats per a
Exclusives Sardà, S.L. Són vins joves agradables al pala-
dar, amb les varietats de raïm ull de llebre i merlot (negre),
macabeu, xarel.lo i muscat (blanc) i ull de llebre i merlot
(rosat). En el cas del blanc, és un vi amb notes de fruites
suaus amb fns matisos sensació de frescor, sabor suau
equilibrat amb una fna estructura àcida, fons fruiters de
poma verda i pinya. És amable la persistència al paladar.
El rosat és un vi elaborat després d’una curta ma-
ceració del
most amb les
seves pells,
fermentat a
una tempera-
tura de 17ºC.
Té expressió
color cirera.
El seu pas en
boca és sa-
borós, fresc i
amb un fnal
que manté
les seves no-
tes afruita-
des.
El Timbal 20
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Les Torres de Selma
Som al Pla de Manlleu. El Joan i l’Elisabeth són els dos
protagonistes d’aquesta història. Un pagès i una af-
cionada al “recup’art”. Les seves idees s’han creuat a
les Torres de Selma. Pretenen compartir amb els seus
hostes el privilegi de
viure en un lloc en-
cantador amb segles
d’història. Només
el cant dels ocells
pertorba aquesta
tranquil·litat, al mig
del bosc i de la vinya.
Després de quatre
quilòmetres de camí
forestal, s’albira la
masia aïllada. És
envoltada de vin-
yes, cirerers i bos-
cos. L’edifcació està
construïda sobre la
roca, amb dues to-
rres. És una casa de
pagès habilitada per
rebre-hi hostes.
La casa va ser refor-
mada amb encant:
bigues pintades, terres de fang i banys polits. Al menja-
dor hi podem veure les espitlleres i la llar de foc de pe-
dra tallada. El mas disposa d’un bon espai exterior amb
barbacoa, una cuina, taula i cadires. Podreu gaudir de
calçotades, caminades, verdura ecològica, verema, bo-
lets, ous de les pròpies gallines, mel de les seves abelles,
sortides fns el poble abandonat de Selma, etc.
Eco-turisme - Agroturisme - Enoturisme
El 2003 van co-
mençar una petita
producció de vi ne-
gre orgànic en bio-
dinàmica (DO Pene-
dès), sota el nom de
Les Torres de Selma.
Produeixen espe-
cialment les varietats
de merlot, ull llebre
(Tempranillo), que a
600 metres d’alçada
dóna un vi amb una
acidesa equilibra-
da. El seu aroma és
agradable, amb no-
tes de fruites negres,
com la pruna, amb
la combinació d’una
acurada criança li
confereixen un nas
fresc i dinàmic. El
paladar és equilibrat, amb un bon pas per boca i persis-
tent en el post-gust. Records dels torrats de la criança.
+ info: www.lestorresdeselma.com/
Concentració contra el
tancament de Mirades
Concerts a la Traviesa
Les quatre associacions de mares i pares de les escoles
d’infantil i primària de Torredembarra van organitzar una
concentració el 12 d’abril a la plaça del Castell per a re-
clamar que Mirades continuï oberta. Unes dues-centes
persones van respondre a la convocatòria. Fins a fnals
de curs es preveuen més accions de protesta.
El mític local de Torredembarra, a través de l’Associació
Cultural la Traviesa, ha preparat una primavera farcida
de música en viu. El Timbal us avança els concerts del
mes de maig –que començaran a dos quarts de vuit del
vespre-. Esperem que us agradin. Dissabte 3 PLAT DU
JOUR (folk rock, TGN), diumenge 4 A CONTRA BLUES
(blues, BCN), dissabte 10 THE WALKING STICK MAN
(blues,Tdb), diumenge 11 SARDINA’S GOLDEN RULE
(soul/r’n’b, TGN), diumenge 18: THE NEW ROSES (hard
rock, Alemanya), diumenge 25 WHISKEY DUST (Hard
rock, BCN/Madrid/Suïssa) i dissabte 31 LA REINA DEL
BLACK JACK (blues, Terres de l’Ebre). Recordeu que tots
els diumenges la Travi (carrer Girona, 5) continua acollint
el mercat de segona mà i artesania, d’11 del matí fns les
4 de la tarda.
El Timbal 21
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
En bici por el Baix Gaià
Hoy, con esta entrada, nos trasla-
damos a Torredembarra, a la Ronda
Verda del Baix Gaià, para conocer,
montados en nuestras bicicletas, la
arquitectura y encanto de esos pe-
queños pueblos que nacieron alrede-
dor del río que los irriga, el Gaià.
Dice la leyenda que, antiguamente,
antes de que existiese el río Gaià, los
terrenos que recorreréis con dicha ruta
estaban completamente secos, por
lo que los campesinos de la zona no
paraban de pedir a Sant Magí que les
ayudase. Tras sus plegarias, el Santo
decidió tirar su garrote bien lejos y de-
cir “Allí donde caiga el “gaia-
to” que tiraré, un río nacerá”.
De esta manera, nació el río
Gaià y, su población, en agra-
decimiento, decidió llamarlo
como el “gaiato” del Santo.
Así, pues, para reseguir el río
de dicha leyenda, nos despla-
zaremos hacia Torredembarra
(desde Passeig de Gràcia es
fácil llegar con la Renfe), des-
de donde, después de desa-
yunar en la Plaça de la Font
y visitar su iglesia, nos dirigi-
remos a la Plaça del Castell
para iniciar nuestra ruta.
Un paseo que, no sólo os per-
mitirá conocer dichos peque-
ños pueblos, caracterizados
por sus carismáticos campa-
narios de iglesia, sino también
rodar por distintos tipos de
paisaje, llegando al Pantano
de Gaià (creado expresamen-
te para proveer de agua la
petroquímica de Tarragona) y,
especialmente, al mar Medite-
rráneo, punto fnal de la salida y una
experiencia realmente fascinante al
convertirse en una recompensa única
y mágica después del esfuerzo reali-
zado.
Por otro lado, además, destacar que,
entre campos y huertas, encontraréis
también distintos castillos, dado que
dicha ruta alberga también la de Camí
del Castells del Baix Gaià, un viaje en
el tiempo, hacia ese río que fue duran-
te tanto tiempo la frontera entre el con-
dado de Barcelona y el Al-Andalus, es
decir, la llamada la Marca Hispánica.
Tenéis más información de la ruta en
su página web www.baixgaiaturistic.
cat
En defnitiva, unos 35kms aproxima-
damente (con tramos de un relativo
cierto desnivel) que os permitirán pa-
sear tranquilamente por esta zona de
la provincia de Tarragona, conociendo
algunos de sus rincones menos cono-
cidos, y pasar un buen día con vuestra
bicicleta.
Desde Torredembarra, saldremos di-
rección la Riera de Gaià, la siguiente
población que podemos encontrar ha-
cia el interior. Para ello, tendréis que
recorrer, con cuidado y por el arcén,
algunos kilómetros de una carretera
poco transitada. Una vez llegado a la
Riera de Gaià, tan sólo tendréis que
buscar la llamada Ronda Verda que,
a través de las huertas y campos de
olivos y viña, os llevará al siguiente
punto de la ruta.
Ardenya es una pequeña población
destacada por su pequeñas iglesia y
ermita. En la plaza que se localizan,
podréis reposar tranquilamente en la
sombra al lado de su fuente.
A partir de aquí, son dos las alternati-
vas de ruta, en función de la situación
del terreno. En determinadas épocas
del año, el Pantano de Gaià se abre
para darle más afuencia al río y man-
tener su cabal ecológico, provocando,
así, un cambio de su curso y, por lo
tanto, haciendo que nuestra ruta no
pueda llevarse a cabo. Así, pues, si
se da dicho caso como me pasó a mí,
tendréis que dejar de seguir las seña-
lizaciones de la ruta y dirigiros, desde
la pequeña plaza de Ardenya, hacia
la carretera, a través de la calle que
quedará a vuestra derecha mirando
la iglesia. En tan sólo un par de kiló-
metros, llegaréis al siguiente punto, a
El Catllar, desde donde podréis coger
el camino asfaltado hacia elpantano.
Hará bastante subida pero las vistas
pueden ser realmente bellas. Ade-
más, pasaréis por uno de los cas-
tillos que comentábamos en unas
líneas más arriba.
La ruta la podéis continuar hacia
Vespella de Gaià y els Masos de
Vespella para, de manera circular,
acabar en Torredembarra nueva-
mente. Sin embargo, si queréis lle-
var a cabo la ruta que yo hice este
fn de semana, podéis dar media
vuelta, parar en El Catllar para visi-
tar su castillo y conocer su tradición
castellera (la primera “colla castelle-
ra” que levantó un castillo de seis pi-
sos fue la de El Catllar en el 1770) y
pasar nuevamente por Ardenya y la
Riera del Gaià para, en vez de volver
a Torredembarra, continuar la Ronda
Verda dirección Altafulla. Veréis que
el paisaje se vuelve más húmedo y
distinto a los tramos anteriores dado
que la zona fnal del río conforma
unas lagunas protegidas.
Divisar su castillo como punto fnal
de la ruta es una maravilla pero, so-
bre todo, se hace todavía más fas-
cinante llegar a la playa, especial-
mente ahora en invierno, para tomar
un poco el sol y disfrutar de él sin la
masifcación del verano, aparte de la
sensación de libertad y relajación que
se despertará en vosotros nada más
ver el mar y sus encantadoras casitas
de pescadores, después de los 35km
recorridos.
En defnitiva, la ruta por el río Gaià
se convierte en un paseo en bicicleta
ideal para un fn de semana de invier-
no, un itinerario que os permitirá des-
conectar de vuestro día a día sin salir
muy lejos de Barcelona y disfrutar de
la bicicleta y de ese solecito que tanto
se agradece en esta temporada.
www.labcnquemegusta.com
Economia
El Timbal 22
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
La nova cultura de l’energia,
estratègia clau de superació de la crisi
El debat ja no és si energies
renovables o no, sinó com
s’implanten:
centralitzadament afavorint uns
pocs, com fns ara, o de forma
descentralitzada, un bé univer-
sal..
L’energia doncs pot ser tanmateix re-
novable i lliure, democràtica i social,
integradora i inclusiva socioambien-
talment i, evidentment, rentable, com-
petitiva, neta, efcient, estalviadora,
fable, segura, adaptable, respectuo-
sa, harmònica, ecològica... sostenible
de veritat a tots nivells!!
• Amb l’impuls decidit de la gene-
ració distribuïda enfront el model
centralitzat imperant, afavorint la
implantació de minisolars, minieòli-
ques, minigeotèrmiques, minibio-
massa, minimaremotriu...
amb kits cada vegada més i més ef-
cients, econòmics i netament ecolò-
gics, arreu de les teulades i subsòls
de les nostres cases, barris, pobles,
urbanitzacions, polígons i comunitats
vàries..
Promocionant ensems estratègies
vàries d’estalvi i efciència energètica,
implementant smart grids de gestió
intel·ligent de l’oferta i demanda ener-
gètica, desenvolupant l’hidrogen com
a font principal d’emmagatzament i
transmissió d’energia i amb els dife-
rents vehicles com a sistemes parells
d’acumulació, instal·lant estacions de
recarrega a l’abast..
• Cal deturar i recon-
duir la prostitució eòli-
ca ofcial, i evitar els
seus impactes directes i
indirectes sobre el medi
natural i el paisatge, a
canvi d’uns eteris in-
gressos;
parcs eòlics -i horts so-
lars- que són si més no
veritables eufemismes
de massiva implantació
de grans centrals elèc-
triques.
Veure:
ht t p: / / www. l avan-
guardia.com/
participacion/cartas/
20110225/54119925708/
prostitucio-eolica.html
• No pas gravant fscalment la pro-
ducció descentralitzada d’energia,
i llavors, amortitzada la inversió en
pocs anys, cobrant en ves de pagar
el rebut de la llum.
Veure:
http: //hemeroteca. l avanguar-
di a. com/ previ ew/ 2009/ 12/ 02/
p a g i n a - 6 0 / 7 9 9 3 4 6 2 7 / p d f .
html?search=Hermann Scheer 2 di-
ciembre 2009
• Com a pas previ, cal assolir la ple-
na transparència del fnançament
dels partits polítics, publicitar-se els
interessos ocults dels lobbies ener-
gètics, i llavors, per lògica,
poder desbloquejar i afavorir fscal-
ment la generació descentralitzada de
l’energia.
Socialitzant-la i, d’aquesta manera,
superar decididament la crisi econò-
mica, el canvi climàtic..
Desenvolupant noves fonts d’ocupació
en la producció, instal·lació i manteni-
ment dels diversos sistemes de pro-
ducció,
sincrònicament amb la necessària
rehabilitació energètica d’habitatges,
ofcines i indústries, tant dels meca-
nismes actius com passius..
Veure:
http://pobleviu.cat/2011/12/03/ur-
geix-una-nova-cultura-de-lenergia/
Un futur inexorable de noves
oportunitats:
la tecnologia ja és a punt i
l’energia fueix arreu de la bios-
fera!
Veure:
http://www.lavanguardia.com/
magazine/20111230/54243443064/
j eremy-ri fki n-economi sta-nor-
teamericano-tercera-revolucion-
industrial-profeta-social.html
En el marc de la Tercera Revolució In-
dustrial que s’albira: obviant la depen-
dència actual del carboni, d’un petroli
que s’acaba i que ens aboca a la crisi
sistèmica, per a mitigar quan abans
millor el canvi climàtic i tanmateix
esquivar una molt probable 3a.Gran
Guerra.. Esdevenint implícitament
un nou sistema d’organització social,
amb poder lateral, distribuït, alternat..
Un nou paradigma també geopolític i
amb avantatges tanmateix pels països
pobres, que no caldrà que reconver-
teixin infraestructures caduques..
Temps de crisi, temps d’oportunitats,
de canvis..
Toni Bara
Biòleg
Catalitzadora per a assolir la sostenibilitat socioambiental a nivell planetari
Economia
El Timbal 23
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
L’excusa ofcial és el descens de la
natalitat. Però el cert és que Torre-
dembarra ha crescut 1000 habitants
des de l’inici de la crisi i que la matrí-
cula de P3 es manté molt per sobre
de les xifres de l’any 2006, quan es va
aprovar crear l’Escola Mirades. Els pa-
res i les mares de les quatre escoles
d’infantil i primària s’han començat a
coordinar per a preparar accions de
protesta.
Tanquen una escola a Torredembarra per les retallades
Mai havíem tingut tant d’atur
Evolució de la població de Torredembarra
Batent rècords. Ningú plega, ningú dimiteix. Cap reforma,
cap canvi en la política econòmica. Més aviat es reforça
el poder dels que van provocar aquesta crisi sense pre-
cedents. Els joves marxen. La precarietat es queda. 3668
aturades i aturats al Baix Gaià. Sumeu-hi els que han
marxat, els que han deixat de buscar feina, els pensio-
nistes, la canalla i el lumpen. La gràfca dels aturats ens
indica vàries coses. En primer lloc, la destrucció de llocs
de treball va començar a la comarca abans de l’esclat de
la bombolla immobiliària. En segon lloc, la destrucció de
llocs de treball va ser més gran entre el 2007 i el 2010. En
tercer lloc, malgrat que queden pocs llocs de treball i que
els joves marxen continuem destruint
llocs de treball.
Hi ha una altra gràfca que impressio-
na. Es tracta la que ens indica l’evolució
demogràfca. La població s’ha estancat
però la línia de la població masculina ha
començat a descendir. Es tracta d’un
fenomen que indica un futur proper
d’immigració defnitiva. Primer marxa
l’home -tal qual- a l’estranger. Cerca
feina i quan en troba crida a la família.
I marxen. I no tornen; només per veu-
re la família. I els flls arrelaran lluny. No
us sona? És la història de moltes de
les nostres famílies, però en un sentit
invers. Abans Catalunya era la terra
d’acollida, la terra de les oportunitats.
La població s’ha estancat però el que tampoc era nor-
mal que amb 10 anys augmentéssim un 33% la població.
Abans de l’esclat de la bombolla immobiliària creixíem
2000 habitants per any. Llavors ens estranyàvem de la
manca de la cohesió dels pobles del Baix Gaià, la manca
de consciència col·lectiva i les difcultats per articular la
comarca però és que era, literalment, impossible.
Una tercera gràfca que podrem analitzar ben aviat és la
de la piràmide poblacional. A més crisi, menys natalitat.
La piràmide s’aprimarà per la base. A més crisi, menys
joves i més població envellida. En parlarem.
Impost sobre bens immobles
Ajuntament de Torredembarra
Rev. Catastral: Año de entrada en vigor de valores catastrales
de urbana, resultantes de procedimientos de valoracion colec-
tiva de caracter general.
T. Urbana: Tipo de gravamen urbana (uso residencial).
T. Rustica: Tipo de gravamen rustica:
Carat. Esp: Tipo de gravamen de caracteristicas especiales.
El Timbal 24
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
IV CAMINADA POPULAR
SENYORIU DE SELMA I LES VALLS DE MARMELLAR

DISSABTE 10 DE MAIG DEL 2014 A LA JONCOSA DEL
MONTMELL
















EXCURSIÓ CURTA
HORA SORTIDA: 9 H
HORA ARRIBADA: 12:30 H
DIFICULTAT: MITJA/BAIXA
RECORREGUT: LA
JONCOSA-CAL BULLANGA-
ESMORZAR A LA ERMITA-
CASTELL-LA JONCOSA
EXCURSIÓ LLARGA
HORA SORTIDA: 9 H
HORA ARRIBADA: 13:30 H
DIFICULTAT: MITJA
RECORREGUT: LA JONCOSA-
CAL BULLANGA-ESMORZAR A
LA ERMITA-SERRA DEL
MONTMELL-PÍ DE LES TRES
SOQUES-LA JONCOSA
CAL PORTAR CALÇAT ADIENT I L’ESMORZAR.
EN EL MOMENT DE L’INSCRIPCIÓ ES DEMANARAN LES DADES PER L’ASSEGURANÇA
TEMPORAL
A L’ARRIBADA HI
HAURÀ UN PICA-PICA
PER A RECUPERAR
FORCES!!

LES INSCRIPCIONS LES PODEU
FER:

AL MAIL
romina.ajuntament@gmail.com

AL TELEFON DE
L’AJUNTAMENT
977 688 429

O EL MATEIX DIA DE LA
CAMINADA A PARTIR DE LES 8
DEL MATÍ

PREU: 3 €


El Timbal 25
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Antònia Font, per sempre més
El 28 de novembre passat Antònia
Font anunciava la seva dissolució amb
un comunicat a través de les xarxes
socials. A primera hora del matí, però,
el periodista Jordi Basté des de RAC1
avançava la notícia -encara no ofcial-
i la data de l’últim concert. En aquell
moment, sorpresos i encara sense
paraules, vàrem poder arribar a temps
de comprar les entrades del que
s’anunciava com l’últim concert ofcial
del grup, l’últim! Al cap de pocs mi-
nuts, òbviament, estaven exhaurides.
Després se’n programarien dos més.
Antònia Font ha estat, és i serà un
grup de referència per diverses raons.
Per la seva música, per la seva origi-
nalitat, pel seu univers interior i genuí,
per la seva manera de ser i actuar,
per saber transmetre aquella màgia
que només els grans
aconsegueixen. Un
grup que ha sorprès
en cada disc que ha
publicat, que no s’ha
repetit, que s’ha su-
perat dia a dia, que ha
situat defnitivament
Mallorca al mapa mu-
sical, que ha estat re-
conegut i admirat pels
seus coetanis i que ha
sabut fer-se un lloc
en la història musical
dels Països Catalans.
Des que vaig desco-
brir el grup –deuria
ser cap al 1999- fns
avui, puc dir que hem anat a concerts
de totes les seves gires, que la seva
música ens ha acompanyat en molts
moments personals i col·lectius, que
l’hem compartida amb molta gent,
que les seves cançons ens han fet
descobrir racons i expressions illen-
ques per molts desconegudes fns
aleshores i que, fns i tot, hem tingut
el privilegi que ens dediquessin una
cançó en un concert personalment
especial. Per tot això i més les seves
cançons ja formen part del nostre vo-
cabulari i univers habituals i quedaran
per sempre més en la nostra memòria
col·lectiva.
Antònia Font no ha calat només en
part de la societat mallorquina sinó
que també ha sabut fer-se un lloc fora
de les illes. Som molts els seguidors
del principat que hem comprat els
seus discos i que hem fet quilòmetres
per anar a molts dels seus concerts.
Aquest cop, com no podia ser d’una
altra manera, no ens hem volgut per-
dre aquests concerts de comiat i en-
mig de les festes nadalenques hem
agafat un avió fns a Palma per po-
der ser testimonis de l’esdeveniment.
L’ocasió s’ho valia. L’escapada ha val-
gut molt la pena i quedarà per sem-
pre més en el nostre record. Naltros hi
vam ser!
És divendres. Pels carrers de Palma
es respira ambient nadalenc, la ciutat
té un encant especial que s’accentua
per aquestes festes. En unes hores, al
Teatre Principal de la ciutat, Antònia
Font dirà adéu als escenaris i posarà
el punt i fnal a disset anys d’una bri-
llant carrera artística que passarà a la
història. Poc a poc a l’exterior del tea-
tre s’hi va aglomerant més gent. Una
paradeta –la darrera- per poder com-
prar discs i samarretes del grup no
dóna a l’abast, crec que ho vendran
tot. Malgrat la prohibició d’enregistrar i
fotografar el concert tothom té a punt
mòbils i càmeres per immortalitzar
l’esdeveniment.
A les 20:30 puntuals s’apaguen els
llums i comença l’espectacle! Pau De-
bon, tal i com ja va fer en el concert del
dia anterior, situa una samarreta verda
de la “Crida per una educació pública
de qualitat” davant de l’escenari que
presidirà tot el concert. El grup farà
un repàs a la seva discografa en un
concert que durarà gairebé 3 hores i
que ens passarà volant. Pau Debon
dóna la benvinguda “al concert d’un
grup que li deien Antònia Font”, una
frase que ens feia adonar que allò,
ara sí, anava de debò. El repertori
del concert va ser un regal per tots
els seguidors del grup. Van interpre-
tar 39 cançons i 9 més als bisos. Tres
cançons del primer disc Antònia Font,
quatre de A Rússia, cinc d’Alegria, vuit
de Taxi, vuit de Batiskafo Katiuscas,
set de Lamparetes i tretze de Vostè és
aquí. El concert va tenir uns primers
moments de contenció (el públic no
es va posar dempeus fns a “Alegria”,
la dissetena cançó) però ràpidament
la connexió va esdevenir total i abso-
luta. Musicalment la interpretació del
concert va ser sublim i la posada en
escena senzilla però impecable. Per
primera vegada vaig notar un Joan
Miquel Oliver (l’artífex i compositor del
grup) emocionat, especialment durant
la recta fnal del concert i després de
les presentacions dels
membres del grup,
llargament ovacio-
nats, amb els darrers
acords de “Mecanis-
mes”. El concert va
tenir moments me-
morables com quan
Pau Debon va vati-
cinar que d’aquí uns
anys “Islas Baleares”
esdevindria l’himne
ofcial de ses illes, la
interpretació fora de
micròfon de “Cartes
a Ramiro” (que pren
la glosa popular “Un
homo sense doblers
onsevulla fa nosa”) o
la dedicatòria de “L’univers és una fes-
ta” a Pere Estarellas, el primer baixista
del grup, també present a la sala.
Crec que molts vam marxar del tea-
tre sense voler-nos creure que aquell
concert havia estat el darrer al que
assistíem. Joan Miquel Oliver, Pau
Debon, Pere Debon, Jaume Manre-
sa i Joan Roca passaran a la història
per haver creat i format part d’un grup
anomenat Antònia Font que va marcar
un abans i un després de la música
pop-rock dels Països Catalans.
Gràcies Antònia Font per haver existit!
David Morlà
Publicat a:
www.nuvol.com
El Timbal 26
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
En defensa de la flosofa a l’ensenyament
A la hora de defensar el paper de la
flosofa en l’ensenyament el més im-
portant em sembla posar en relleu
allò que només aporta la flosofa. Són
moltes les assignatures que contri-
bueixen –conjuntament amb la floso-
fa– a coses tals com l’esperit crític,
aprendre a ordenar les idees, millorar
la expressió, i altres habilitats com ar-
gumentar bé. Òbviament la flosofa
també hi contribueix i cal reivindicar-
ho, perquè si es perden hores en això
també és part del que es perd. Però
en general, les pitjors conseqüències
son les incalculables, no en el sentit
metafòric de “grans conseqüències
valuossíssimes”, sinó incalculables
precisament en el sentit de
no poder atribuir-los un va-
lor concret, i m’estic referint
per tant a un mal silenciós,
silenciós precisament per la
seva incalculabilitat. Què es
perd quant es perden hores
de flosofa? Es perden coses
tals com el naixement de bo-
nes idees, i les bones idees
són invisibles i incalculables
quant no s’han arribat a tenir.
En flosofa avaluem –com
en qualsevol altra matèria– el
progrés de l’alumne en tota
una sèria d’habilitats que
aquest ha d’interioritzar, però
el més valuós de l’assignatura
és allò que no podem avaluar,
només l’alumne sap de que
li ha aportat a ell tal o qual
refexió. S’ha dit sovint, que
tant important com respondre
és fer-se les preguntes ade-
quades: ambdues activitats
són essencials en la flosofa i
apunten cap al fet d’orientar-
se. És d’entrada molt discu-
tible que se li hagi d’atribuir
una utilitat en el sentit fort de
la paraula a la flosofa, com ho és que
es pugui afrmar tranquil·lament que
no té cap utilitat: la flosofa serveix
per a tot i per a res al mateix temps,
i en aquesta paradoxa s’obren totes
les característiques discutides de la
matèria, també les evenetuals utilitats,
també la orientació que se’n desprén.
Com la Òliba del pròleg del llibre so-
bre lògica de Hegel, la qual no aixeca
el vol fns que no veu la llum del sol,
la flosofa ens ajuda a orientar-nos,
i per això juga una infuència directa
en com actuem els éssers humans;
ens ajuda a fer-nos una idea d’allò
que és problemàtic per naturalesa, en
el sentit que no gaudeix de resolució
positiva, però aquestes preguntes que
tornen un cop i un altre a nosaltres ja
no tornen de la mateixa manera, sinó
continuament renovades conforme
hem anat veient-hi millor, i és per això
que es font de llum –com la llum solar
que invita a la Òliba a alçar el vol–, una
llum relativa respecte el tot del que
podriem arribar a saber, però absolu-
tament lluminosa respecte la absoluta
foscor o ignorància; en qualsevol cas,
una llum que orienta les nostres ac-
cions.
Preguntes com “És la misèra una im-
moralitat?”, “Què és el coneixement i
com s’hi arriba?”, ”Què és la veritat?”,
“Quin és el sentit de la vida?”, “Com
és un govern just?”, “Què som els és-
sers humans?”, “És la mort principi o
fnal?”, “Quin és el sentit i signifcat
de la història?”, “Què és la cultura?”
o “Hem de jutjar la bondat o maldat
dels actes segons les intencions o els
resultats?” estan condemnades a tor-
nar a nosaltres; formen part de la nos-
tra vida les volguem reconèixer o no:
elles són origen de les contradiccions
de les que fugim en el nostre dia a
dia. Que hi guanyem reconeixent-les?
Fins i tot aprenent a reconèixer-les per
negar-nos a considerar-les preguntes
vàlides...
La nova reforma de la Llei Wert deixa
aquesta matèria en molt mala situació.
Desapareixen la majoria d’hores del
Batxillerat, per la retirada d’Història
de la Filsofa, i desapareixen totes les
hores de secundària: queden només
doncs, dues minses hores d’una nova
“Filosofa i Empresa” que es donarà
a primer de Batxillerat, canviant la in-
gerència ideològica de la Ciutadania
per la de la Empresa. Des dels anys
80 cada reforma ha retirat hores a les
matèries de l’Àrea de Filosofa. Estem
doncs davant de l’enéssim
retrocés.
És ben cert que durant segles
la immensa majoria d’humans
no han tingut la oportunitat
d’intorduir-se a la flosofa. A
molts països del món és en-
cara així. Els professors de
flosofa cal que defensem
aquesta necessitat si de ve-
ritat pensem que el canvi tin-
drà conseqüències. Qui serà
la musa que excitarà la cu-
riositat dels nostres alumnes
per obligar-los a fxar-se en
la complexitat del món que
ens rodeja? Com serà una
societat els membres de la
qual no hagin passat pel pro-
cés que implica fer-se a un
mateix totes aquestes pre-
guntes? En una cançó ano-
menada “Pijos powers” d’un
grup de punk-rock anomenat
“Gatillazo”, ens contraposen
l’abundància de la banalitat
en les societats occiden-
tals contemporànies a algu-
nes d’aquestes preguntes,
diguem-ne “trascendents”.
Sembla clar doncs, que la Òliba cada
cop ho té més difícil per aixecar el
vol, això sempre i quant, és clar, no
resolguem el problema a temps: con-
frontant-lo i ocupant el paper que ens
toca; explicar un cop més què creiem
que és la flosofa i perquè creiem que
cal que formi part de l’ensenyament,
i movent-nos en conseqüència per a
que no desaparegui.
Pau Roig Planas
Professor de Filosofa
El Timbal 27
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Les llegendes del Gaià (3)
Sant Magí de la Brufaganya
La Hermandad
El naixement del riu Gaià també té una
llegenda, o dues. Diuen que les terres
per on ara passa el Gaià tenien poca
aigua. Els veïns varen demanar insis-
tentment a sant Magí que solucionés
aquest problema. En aquella se li atri-
buïen molts miracles. Al fnal, cansat,
llençà el seu gaiato tant lluny com va
poder. Allà on va caure hi va néixer el
riu. I d’aquí li ve el nom de Gaià, del
gaiato.
També s’explica que Sant Magí fou
martiritzat a principis del segle IV pels
romans. Portava uns trenta anys reti-
rat en una cova de la serra de Brufa-
ganya, al terme de Pontils, fent vida
d’eremita i sent alimentat pels àngels.
El prefecte Dacià va iniciar la perse-
cució als cristians seguint l’edicte de
l’Emperador Maximià. En conèixer
l’èxit de les prèdiques i miracles de
Magí el va fer agafar. En Magí, però,
es va negar a abandonar la seva reli-
gió. Fou alliberat pels àngels i tornà a
la cova. Els seus perseguidors el tro-
baren, no sense abans patir tot tipus
de calamitats. Després de martiritzar-
lo una bona estona li van demanar ai-
gua perquè estaven assedegats. Magí
donà tres cops amb el gaiato a la roca
i sortiren tres fonts. Els soldats, des-
prés de dormir una estona, el degolla-
ren defnitivament. En aquell lloc s’hi
construí, posteriorment, una capella i
és des de llavors un indret de peregri-
natge. Diuen que l’aigua de les fonts,
si la veus, cura malalties.
Pel que fa a Magí, fou canonitzat i de-
clarat patró de la ciutat de Tarragona.
Com a curiositat cal recordar que du-
rant les festes de sant Magí de Tarra-
gona es va a buscar aigua a les fonts
de Sant Magí de la Brufaganya.
Ja és als cinemes la darrera pel·lícula
de Julio Martí gravada en part a San-
tes Creus. La protagonista principal és
la Lídia Bosch que interpreta el paper
d’una escriptora de novel·les de mis-
teri que va a parar a un monestir italià
on descobrirà un fet sorprenent. És
un thriller que està rebent bones crí-
tiques.
http://lahermandad-lapelicula.es
El pastor de les abelles
A la Nou de Gaià trobareu al Daniel Orenetu. Entre guitarres i cançons s’hi ama-
ga un apassionat de les abelles. Ofereix serveis d’apicultura, divulgació, rescat
d’eixams, apiteràpia, polinització i tintura de pròpolis. Un dels projectes que té
en marxa és l’apadrinament d’arnes. Una d’elles, per exemple, ha estat apadri-
nada per l’Escola les Condinetes de la Nou. El trobareu al facebook.
El Timbal 28
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
“Roca Plana”
Baix Gaià
Aquest és el nom del segon concurs
literari organitzat per la Biblioteca de
Roda de Berà, amb el suport de la
Xarxa de Biblioteques del Baix Gaià.
V Marxa des del naixement a la
desembocadura del Gaià
S’acosta el maig i per cinquena vega-
da Terres del Gaià organitza una mar-
xa a peu des del naixement a la des-
embocadura del riu Gaià.
La Marxa pel riu Gaià és un acte obert
a tothom amb el qual Terres del Gaià
vol reivindicar la conservació i la pro-
tecció d’aquest territori i del cabal
ecològic del riu. És una forma activa
i festiva de viure intensament el nos-
tre territori, compartir un travessa amb
gent diversa i conèixer a fons el riu
Gaià.
Qui pot participar-hi?
La marxa és una activitat
oberta a tothom.
Dates?
2, 3 i 4 de maig de 2014
Recorregut?
1a etapa: Santa Coloma de
Queralt - Querol.
Sortida a les 10h de les Fonts
de les Canelles, de Santa Co-
loma.
2a etapa: Querol - Vilabella
Sortida a les 9h de Querol
3a etapa: Vilabella - Tamarit
Sortida a les 8.30h de Vilabella. Els de
Vilabella, que cada any fan una cami-
nada fns al mar, s’afegiran a la marxa
i junts faran l’última etapa.
El primer dia un autocar farà el trajec-
te ascendent entre els pobles per on
passa el Gaià, començant per Alta-
fulla, i recollirà a tots els que faran la
marxa.
Allotjament i menjar?
Cal portar esmorzar i dinar per a
la primera etapa. A Querol, al refu-
gi, hi haurà sopar i lloc per a dormir.
L’endemà l’organització prepararà es-
morzar i un pícnic pel dinar.
També per a Vilabella estarà tot a punt
per poder passar la nit i per menjar-hi.
Què cal portar?
Et farà falta el sac de dormir i algu-
na cosa més per passar els tres dies.
Tria bé què necessites, però no pa-
teixis pel pes, no caldrà que caminis
amb molta càrrega, un cotxe de servei
transportarà l’equipatge entre el punt
d’inici i el punt d’arribada.
El preu complet: autocar, allotjament,
cotxe de servei i àpats és de 50€ per
persona.
Per als que faran la travessa només
dues o una etapa.
Pots venir només a fer una o dues eta-
pes, en aquest cas, caldrà que truquis
al 608141149 i consultis el preu, de-
pendent del servei de transports que
et faci falta i dels àpats que necessi-
taràs el preu variarà.
Informació i inscripcions
Cal que t’inscriguis abans del 27
d’abril, des d’aquest enllaç podràs
obrir el full d’inscripció, apunta-hi.
Per qualsevol consulta podeu trucar al
608141149 o escriure a:
terresdelgaia@gmail.com
El Timbal 29
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
35 anys de les cançons de la lluna al barret.
El 2013 s’han complert 35 anys de la
primera edició del poemari “Cançons
de la lluna al barret” del poeta Miquel
Desclot. Un llibre que ha estat -i és en-
cara- un referent de la poesia popular
infantil catalana. Segons l’autor, aquest
llibre, que es va fer en una època en que
“no hi havia res per a nanos”, va ser el
seu “primer llibre de poemes construït,
amb una coherència, una unitat estilísti-
ca”. Miquel Desclot té una dilatada tra-
jectòria com a escriptor, especialment
d’obres adreçades al públic infantil. Ha
escrit prosa, narrativa, poesia, teatre, ha
traduït altres autors i ha rebut nombro-
sos premis i reconeixements. També
ha posat lletra a moltes cantates infan-
tils que han estat musicades per autors
com Josep Vila Casañas, Baltasar Bibi-
loni o Guida Sellarès.
En l’entrevista que li va fer l’Òscar Rocabert amb mo-
tiu del seu 60è aniversari explicava, entre d’altres coses,
com havia sorgit la idea d’aquest poemari escrit entre
1975 i 1978.
“Com que, en aquella època, la cançó encara es-
tava ben viva, vaig pensar que escriure cançons
podia ser una manera de fer poesia moderna, amb
imatgeria i llengua actuals, però rica i, sobretot,
accessible, sense fer simple neopopularisme. I,
de fet, tot el llibre està musicat, per compositors
diversos. O sigui que ha fet la funció que li dema-
nava, que era fer arribar la poesia a un públic que
havíem oblidat. Havíem arribat a un punt que fèiem
el ridícul: escrivíem uns sonets perfectes, sí, però
ja no sabíem on ens portava, aquell camí. Cal pen-
sar que la paraula, al contrari que la música, està
basada en la semàntica. No pots forçar les coses,
ni oblidar que, en el teu text, algú espera trobar-hi
un agafador. Així, vaig muntar Cançons de la lluna
al barret pensant en la generació dels meus avis; la
meva àvia valenciana, que era molt xerraire i sabia
moltes històries i acudits de la seva terra, era anal-
fabeta però, en canvi, tenia una cultura tradicional
molt viva. Aquesta generació encara tenia cançons
per a tot: per ballar, per treballar, per enamorar, per
jugar, cançons de bressol… Llavors, premeditada-
ment vaig organitzar el llibre com un itinerari vital.”
Tot i estar concebut com un poemari, el seu títol no deixa
cap mena de dubte que el que hi trobem són cançons,
versos amb una clara estructura de cançó tradicional.
Pràcticament tot el llibre ha estat musicat per diversos
autors, grups i formacions variades al llarg d’aquests 35
anys. Són versos senzills, que parlen de situacions quoti-
dianes amb un llenguatge entenedor, popular però alhora
molt ric.
Del llibre se n’han fet diverses edi-
cions, totes elles a través d’Edicions
62. La primera data del juny del 1978
i es va publicar amb el número 48 de
la col·lecció “Els llibres de l’escorpí”.
L’any 1981 es va fer una segona edició.
Més tard l’autor va fer-ne una actualit-
zació –es van suprimir alguns poemes,
se’n van afegir de nous i es van modi-
fcar els noms d’altres- que es va edi-
tar l’any 1986 com una tercera edició
ampliada i revisada. Finalment, exhauri-
des totes aquestes edicions, l’any 2001
se’n va fer una quarta i, de moment, de-
fnitiva –seguint la versió del 1986- dins
la col·lecció de butxaca “El Cangur”.
Desclot amb aquest llibre va aconseguir
aleshores el seu objectiu: “fer arribar la
poesia a un públic que havíem oblidat”.
Alguns d’aquests poemes han esdevingut molt populars
fns al punt de perdre, en alguns casos, l’autoria i ser re-
coneguts per molta gent com d’autor desconegut. Heus
aquí l’èxit d’aquestes cançons. Jo mateix vaig estar anys
pensant que la “Cançó de jugar a soldats” que havia can-
tat de petit a la coral no tenia autor conegut. És un llibre
que no ha passat mai de moda i, encara ara, és consultat
i en alguns casos els seus versos son musicats de nou.
Alguns dels poemes més musicats han estat, per citar-ne
alguns, la “Cançó del faroner” (Coses, Josep Vila, Jorge
Saraute), “El campaner de Taül” (Coses, Primera Nota,
Josep Vila, Jorge Saraute), “Cançó de patinar” (Josep
Vila), “Cançó de jugar a soldats” (Coses, Josep Vila),
“Cançó de la lluna prenys” (Tralla), “El drac de Sant Llo-
renç de Munt” (Mesclat) i un llarg etcètera. El llibre encara
es pot trobar al catàleg d’Edicions 62.
Avui sortosament
la literatura infan-
til compta amb
una extens ca-
tàleg d’obres de
tot tipus (narra-
tiva, poesia,...) i
són molts els au-
tors que conreen
aquest camp de la
literatura adreçada
als més petits..
David Morlà
davidmorla.cat
El Timbal 30
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
L’economia del Bé Comú:
Una proposta a debat
L’Economia del Bé Comú (EBC) és una alternativa al sis-
tema econòmic actual. Les propostes de l’EBC són si-
milars a les d’altres sistemes anomenats sistemes o mo-
dels d’economies socials, sostenibles i solidàries. L’EBC
és un model que, des de 2010, s’està sent implementat
per centenars d’empreses i organitzacions, especialment
a països centreeuropeus. Aquest model implica que
l’economia ha de tenir com a objectiu el Bé Comú, en
el sentit que l’economia ha d’organitzar-se d’acord amb
una harmonia social, mediambiental i política, que afavo-
reixi la majoria de la població.
La proposta de l’EBC, creada pel sociòleg austríac Chris-
tian Felber, cerca establir un nou model econòmic que
impliqui una economia democràtica. L’EBC és un tipus
d’economia amb mercat social;
es proposa que el mercat sigui
un instrument al servei dels in-
teressos socials democràtics; i
per al seu bon funcionament, els
actors econòmics han de produir
i intercanviar béns i serveis, au-
toorganitzant-se lliurement, amb
responsabilitat individual i social,
de forma cooperativa, solidària,
ecològica i democràtica.
L’EBC es basa en els valors hu-
mans que la majoria de la pobla-
ció voldria promoure socialment;
són una sèrie de principis bàsics
que representen els valors hu-
mans de: confança, honestedat,
responsabilitat, cooperació, so-
lidaritat, generositat, compassió,
la co-determinació i la voluntat
de compartir. Són els valors que
ens fan millors i més feliços.
Aquelles organitzacions i empre-
ses que es guiïn pels principis i
valors de l’EBC haurien d’obtenir
avantatges legals que les afavoreixin davant de les que
escullen els valors del lucre, l’especulació i la compe-
tència. Per aquest motiu, L’EBC, com a model econò-
mic, requereix que el marc legal econòmic canviï, desin-
centivant l’afany de lucre i la competència, i afavorint la
cooperació i la contribució al Bé Comú. Igualment, calen
canvis polítics legals per a facilitar la creació de béns de-
mocràtics, i institucions econòmiques públiques amb un
control democràtic real en camps com: l’educació, la sa-
lut, l’acció social, l’energia, la mobilitat i la comunicació.
Hi ha unes eines, uns instruments per a què es pugui apli-
car i mesurar el grau d’implicació de cada organització o
empresa a l’EBC; s’ha creat una Matriu del Bé Comú (una
sèrie de pautes a aplicar per les empreses) i el Balanç
del Bé Comú (un sistema de mesura de l’aplicació de la
matriu). Aquestes dues eines permeten determinar qui-
nes empreses haurien d’obtenir (o quines no) benefcis
fscals; i, per exemple, permeten a cada persona, si és un
consumidor responsable, triar a qui “premiar” consumint
els seus productes.
Amb aquest model l’èxit econòmic deixa de mesurar-se
mitjançant indicadors de valors de canvi per mesurar-se
mitjançant indicadors de justícia i d’utilitat social. No es
mesura l’èxit econòmic amb indicadors monetaris com
el benefci fnancer. De forma prioritària, socialment, en
cada país, el PIB o el PNB han de deixar pas a altres in-
dicadors com l’índex de Felicitat Nacional Bruta (FNB), o
índexs similars que ja es tenen en compte en països, com
en el cas de Bhutan, per a inspirar les prioritats de les
polítiques públiques. La FNB valora positivament, com el
Balanç del Bé Comú, tot allò que col·labori al Bé Comú,
de manera que com més social,
ecològica, democràtica i solidària
sigui una activitat econòmica mi-
llors resultats s’hi obtenen.
A més, en el model de l’EBC
s’avaluen les externalitats de
l’activitat econòmica, es tenen en
compte, especialment, els efec-
tes de l’activitat i de les decisions
econòmiques: sobre la salut i el
benestar de la població, sobre
el medi ambient,...; pretenent
afavorir: institucions, empreses,
organitzacions i entitats no lu-
cratives, l’emprenedoria social....
Aquesta proposta es concreta
en el suport explícit a: la crea-
ció de cooperatives socials, a les
monedes locals, la banca ètica,
la producció local ecològica de
proximitat, als grups de consum
responsable,...
Cal actuar amb responsabilitat
social, aquesta ha de guiar tot
comportament econòmic. En el sistema econòmic ca-
pitalista es promouen relacions econòmiques entre les
persones que no són saludables, i que responen als inte-
ressos d’una oligarquia, una elit transnacional capitalis-
ta. Però, afortunadament, cada vegada més, la majoria
de la població valora que el sentit de la vida no ha de
ser “competir per a guanyar diners i consumir”; es prefe-
reix cooperar, la confança social, l’autoestima i respec-
te pels altres. L’EBC considera que el rol econòmic de
l’individu, en relació amb els altres, ha d’implicar actuar
de manera que el què fem sigui positiu pel conjunt, per a
una economia holística.
L’EBC és també un moviment social democràtic, des del
qual es promouen i es desenvolupen algunes de les orien-
tacions concretes cap al Bé Comú, aplicables a tot tipus
d’organitzacions, no només les específcament econòmi-
ques. Així, a nivell social, es pretén la conscienciació
social cap a un canvi de sistema, i, a nivell polític, es pro-
El Timbal 31
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
mouen, des de la participació ciutadana, canvis polítics
i en les lleis per a fer-les compatibles amb l’orientació al
Bé Comú. En aquest sentit, i per a aconseguir-ho, l’EBC
també necessita que la democràcia representativa si-
gui completada per la democràcia directa, deliberativa i
participativa. Concretament es proposa que, mitjançant
processos participatius i òr-
gans de participació, es creïn
assemblees econòmiques ciu-
tadanes, es facin pressupostos
participatius de forma regular, i
es creï els bancs democràtics.
L’EBC, com a moviment social
transversal de transformació
del sistema econòmic, proposa
un sistema dinàmic, basat en
un procés social democràtic i
participatiu continu, de desen-
volupament obert, que busca
sinèrgies amb organitzacions,
moviments, propostes i pro-
cessos similars d’Economia
Social, Sostenible i Solidària:
el moviment de Béns Comuns,
l’Economia del Postcreixe-
ment, la Xarxa d’Economia So-
lidària, el moviment per a una
Democràcia Econòmica,...
Al Baix Gaià, en els darrers
mesos, hi ha hagut una xerra-
da/presentació d’aquest mo-
viment social a l’ajuntament
d’Altafulla; també l’EBC va fer
una assemblea oberta, en la qual es va debatre i decidir
de fer diferents accions de difusió informativa de l’EBC,
promoure noves activitats, i col·laborar amb activitats si-
milars existents, creant-hi sinèrgies; així van sorgir pro-
postes per col·laborar amb diferents projectes al Baix
Gaià, com el Banc del Temps d’Altafulla o els horts eco-
lògics comunitaris de Torredembarra.
Finalment, cal refexionar sobre si l’Economia del Bé
Comú, com a moviment social, pot ser un dels agents po-
sitius de canvi, en el marc d’un ampli procés democràtic,
a nivell econòmic, polític i so-
cial, que, anant “de baix cap
a dalt”, doni a la ciutadania, al
poble, el rol d’agent actiu pel
canvi social. En el context ac-
tual, hi ha un retrocés en drets
socials i llibertats, crisi econò-
mica, política i social, però
també hi ha, potencialment, la
possibilitat d’un canvi social
que impliqui, entre altres, un
canvi de model econòmic. En
aquest context destaquen pro-
cessos democràtics que, com
el d’empoderament de la ciu-
tadania o el de la creació del
nou Estat Català, poden ser
una oportunitat per a facilitar
un replantejament del model
econòmic, polític i social, que
faci que, augmentin les que
avui són petites experiències
d’Economia del Bé Comú, fns
que esdevinguin les principals.
L’Economia del Bé Comú no
és “el model econòmic defni-
tiu del fnal de la història”, però
sí que és un model que fa una
proposta oberta, a debat, per a un futur més sostenible,
just i democràtic, que és possible i que depèn de la vo-
luntat de la ciutadania.
Xavier Vila
Most del Gaià
El most Baixas Lehnberg es produeix a la fnca Mas Re-
gany, a prop de les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia,
a l’Alt Camp, a 450 metres
d’alçada. Utilitzen siste-
mes tradicionals i naturals
per a la cura dels cultius
de vinya i olivera. Empren
adob verd i compostatge
a partir de fems. Formen
part de la Cooperativa
del Pont d’Armentera i de
l’ADV Gent del Camp. Mas
Regany és una fnca de 15
ha dedicades al cultiu eco-
lògic. Aquest projecte és
liderat pel Jesús Baixas i
l’Emma Lehnberg, que es
van instal·lar al Mas ara fa
30 anys.
El most és un producte d’origen ecològic gairebé inexis-
tent al mercat. Aporta equilibri energètic i gran part dels
microelements necessaris
per l’organisme. És fàcil-
ment assimilable. En poden
prendre el nadons com a
complement de la llet ma-
terna. Té un efecte revitalit-
zant i desintoxicant. El most
negre és la principal font
de polifenols, substàncies
altament antioxidants i que
per tant allarguen la vida de
les nostres cèl•lules i tenen
efectes anti-cancerigènes.
baixas_lehnberg@tinet.
org
El Timbal
NO LLENCIS AQUESTA REVISTA!
PASSA-LA!
Editorial
El Timbal
Més crisi. La taxa de confança en
els partits polítics a l’Estat espanyol
és del 5%. El 83% dels catalans està
poc o gens satisfet amb la democràcia
(www.ceo.gencat.cat). L’església rep
cada any 11.000 milions d’euros pú-
blics (més de l’1% del PIB de l’Estat).
La Llei Concursal que prepara el PP
afavorirà la banca. Des que governa
el PP el deute de l’Estat ha pujat 26
punts del PIB. El Ministre Gallardón
(PP) va indultar per setmana santa al
director d’un banc que havia robat
30.000 a un client.
Brots. Ha augmentat la inversió es-
trangera a Catalunya ens els dos da-
rrers anys. Catalunya aporta a Europa
cada any el 0,69% del seu PIB. Ale-
manya només aporta el 0,42%.
Referèndum. El 9 de novembre po-
drem votar si volem un estat propi. La
majoria de veïns que votaran “sí, sí”
tenen les arrels a Espanya. Una gran
part de veïns que votaran “sí, sí” tam-
bé se senten espanyols. Les enques-
tes parlen d’un augment dels catalans
que no se senten espanyols (31%). En
canvi les enquestes ens diuen que els
catalans i les catalanes que votaran
a favor de l’Estat propi superaran el
50%. Aquest feno-
men sociològic ens
diu moltes coses.
Apuntem-ne algu-
nes: l’Estat que es-
tem construïm no el
podem basar amb
trets identitaris si no
amb la voluntat de
ser. No podem ba-
sar el nou Estat amb
una identitat única,
reiterativa i monolin-
güe. Volem una Re-
pública amb igual-
tat d’oportunitats,
construïda des de la
base, que posi f a les injustícies que
provoquen les oligarquies catalanes i
espanyoles.
Un altre món és possible. El Timbal va
participar al darrer Fòrum Social Cata-
Neix Atzavara
La municipi de Roda de Berà acaba de
néixer una nova associació. Es tracta
d’Atzavara que està formada per “un
grup de persones, amb les mateixes
inquietuds i interessos”, amb ganes
de canalitzar les seves idees a través
de l’entitat. Tenen ganes de sumar i de
donar-se a conèixer per tal que s’hi
apunti més gent. Organitzaran activi-
tats culturals, socials, medi ambien-
tals, assistencials i recreatives. Ara
mateix preparen la seva presentació
pública, que serà amb una botifarra-
da. El seu correu és:
atzavararoda@gmail.com.
El Timbal agraeix a totes les persones que han fet possible la present edició.
Els escriptors i fotògrafs que col·laboren amb el Timbal no tenen perquè
compartir l’editorial de la revista.
Ens veiem l’11 de setembre de 2014, us convidem a participar-hi!
La maquetació d’aquest número ha anat a càrrec del Martí Mercadé.
là (http://fscat.blog.pangea.org) ce-
lebrat a Barcelona a principis d’abril.
Ho va fer junt amb altres desenes
d’entitats del país que estan a favor
de la globalització de la justícia social i
la construcció d’un món diferent basat
en la cooperació i els valors recollits al
primer Fòrum celebrat a Porto Alegre.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful