Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Disseny i docncia:
Coordinaci:
JUST/2012/DAP/AG/3176
QU S EL BULLYING?
Sn aquells comportaments violents pels quals un alumne o una alumna queda exposada repetidament a l'exclusi, allament, amenaa, robatori, insults i agressions fsiques i/o sexuals per part dels seus iguals(...). La vctima ser desqualificada i deshumanitzada i no podr sortir per si mateixa d'aquesta situaci. (...)
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176
L'entorn d'iguals s conscient i testimoni d'aquesta situaci i permet que succeeixi d'esquenes a les persones adultes que desconeixen la situaci o, que a l'hora, la minimitzen o decideixen ignorar-la i que, per tant, sn collaboradors per omissi de l'assetjament.
*Raquel Platero i Emilio Gmez Herramientas para combatir el bullying homofbico
Estudiants lesbianes, gays, bisexuals, intersexuals, transsexuals o transgnere Filles i fills de famlies homoparentals Professorat LGTBI Qualsevol estudiant que mostri una expressi de gnere no normativa
TIPUS DABS
Sn abusos repetits al llarg del temps on la violncia escala. Poden ser per part d'un agressor/a o un grup, sempre sota la complicitat de testimonis.
Exclusi social: Allar, excloure i ignorar a l'altre, impedir que estableixi relacions a travs de l'amenaa i la burla als altres. Violncia psicolgica i verbal: Insults i menyspreus, descrdits en pblic, humiliacions collectives, persecuci, intimidaci, amenaces, xantatges, manipulacions. Violncia fsica: Cops, empentes, pallisses, escopinades, robatoris. Sexual: Setge, inducci o abs sexual, menyspreu a prctiques sexuals concretes. Ciberbullying: A travs de les xarxes socials.
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176
ALGUNES HISTRIES*
Vaig patir assetjament escolar homofbic des del 6 als 17 anys. L'institut va ser els pitjors anys de la meva vida.
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176
ALGUNES HISTRIES*
Escriuen coses en la pissarra, com Ins bollera i coses per l'estil. Em consta que la meva tutora de l'any passat va veure aquestes pintades i les va esborrar com si res.
Els nens es ficaven amb mi per ximpleries, fins que aconseguien despullar-me de tota amistat. Durant tres anys em van deixar sense amics. La veritat s que es fiquen molt amb mi. El meu primer any escolar va ser el pitjor, el pitjor. Sempre que passava jo era com, tot el que s la fila: tapa't el cul, tapa't el cul. La meva vida fora de les 4 parets de la meva habitaci ha sigut un infern; cap heterosexual pot imaginar com s de difcil sortir al carrer cada dia amb el cap ben alt mentre la gent pretn enfonsarte. En l'anterior escola, aquestes 6 hores van ser una batalla constant de blasfmies contra mi.
*Extret de l'informe de la FELGTB Acoso escolar y riesgo de suicidio por orientacin sexual e identidad de gnero: Fracaso del sistema educativo (2013)
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176
Li vaig voler explicar al meu professor de filosofia. Li vaig dir que era transsexual i que no em tracts de senyoreta perqu no m'agradava i no ho fes ms. S'ho va prendre a broma
*Realitzat amb 5.272 alumnes de Secundria dins del programa de tallers de RED EDUCA
EL SILENCI
Segons l'estudi* promogut per l'Institut Catal d'Estudis de la Violncia en 2009 mostra que: 343% dels escolars homosexuals que va patir assetjament no ho va explicar a ning.
20% va recrrer a amigues, un 174% a amics, un 114% a la famlia, un 114% al professorat i un 28%, a companys de classe, el mateix percentatge que va decidir acudir al tutor. Els llocs on es presenten majors situacions d'assetjament sn el pati de l'escola (325%), fora del recinte escolar (294%); la prpia aula (117%); i els pasadissos del centre (117%).
Experincies escolars a Catalunya dadolescents Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals i dadolescents fill i filles de Famlies Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals)
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176
Del 18% que s ho va fer, mes el 10% que va ser descobert: 27% no va rebre suport de la seva famlia 73% s (fonamentalment de la mare). Origen del desconeixement: incomoditat o dificultat per afrontar la diversitat sexual i de gnere dins la famlia.
La xarxa formada per la famlia, el cercle d'amistats i el professorat s fonamental per a la prevenci d'aquesta violncia.
DETECCI A LESCOLA
Distingir la vctima del/s agressor/s
En casos extrems:
Agressivitat, depressi, conducta auto-lesiva, agorafbia i angoixa social, atacs de pnic, pensaments sucides... Segons l'Informe de la FELGTB, el 17% dels joves que sofreixen assetjament escolar LGTBIfbic arriba a atemptar contra la seva vida.
www.gapwork.cat http://sites.brunel.ac.uk/gap