JOVES, GNERE I VIOLNCIES

Formaci per a professionals que treballen amb joves

FEM NOSTRA LA PREVENCI

Apropant-nos a les arrels de les violncies de gnere

Amb el suport de: Disseny i docncia: Coordinaci:

JUST/2012/DAP/AG/3176

CONCEPTES BSICS
Sexe Gnere Sistema sexe-gnere, sistema de gnere o heteropatriarcal Estereotips de gnere Rols de gnere Socialitzaci de gnere Norma heterosexual Model de l'amor romntic Desigualtats de gnere Violncies de gnere Interseccionalitat

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

DIFERENCIEM EL SEXE DEL GNERE

No es neix dona, s'arriba a ser-ho
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

El correspon a un fet biolgic determinat per unes caracterstiques fsiques (genitals) i fisiolgiques (hormonals i cromosmiques) que es basa en una diferenciaci sexual de l'espcie humana. Els mascles i les femelles sn diferents.
El s una construcci cultural assignada a cada categoria sexual. Sn les formes de fer, pensar i sentir que culturalment s'espera i s'ensenya a cada persona segons el seu sexe. Els homes i les dones estan en situaci de desigualtat.

sexe

gnere

SISTEMA SEXE-GNERE SISTEMA HETEROPATRIARCAL

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

s el sistema de relacions socials asimtriques que transforma la sexualitat biolgica en una identitat i/o rol a la societat. Tamb defineix quines sn les normes de comportament, el que s normal i el que s patolgic, i els cstigs socials per qui es surt de la norma. En el sistema sexe-gnere les diferents formes de violncia sn essencials per a qu funcioni, es reprodueixi i perduri en el temps.

Segons el sistema de gnere hi ha dos tipus de persona:

HOME

DONA

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

DOS TIPUS DE PERSONES

HOME
Dimensi biolgica (sexe):

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

mascle

femella

P r o j e c t c o d e : J U S T / 2 0 1 2 / D A P / A

DOS TIPUS DE PERSONES

HOME
Dimensi biolgica (sexe):

DONA
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

Dimensi biolgica (sexe):

mascle
Dimensi social (gnere):

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul
Desenvolupen el rol mascul basat en l'estereotip normatiu de masculinitat i que s'apren a travs del procs de

Femen
Desenvolupen el rol femen basat en l'estereotip normatiu de feminitat i que s'apren a travs del procs de socializaci Emocional Cuidadora Passiva Dbil

socializaci
Segur Fort Racional Actiu

ESTEREOTIPS DE GNERE
Estereotip: idea o imatge acceptada per la majoria de la gent en un context determinat, que atribueix valors i conductes a les persones en funci de caracterstiques comuns com ltnia, edat, nacionalitat o la preferncia sexual. Els estereotips de gnere es refereixen a models, valors, comportaments i actituds associades a homes i dones, sense tenir en compte la seva individualitat. Les noies sn obedients, sensibles, sentimentals, coquetes, xafarderes, etc.

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

frgils,

tendres,

Els nois sn agressius, competitius, valents, impulsius, obsessionats pel sexe, decidits, forts, passotes, no expressen emocions, etc.

ROLS DE GNERE
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

Tasques i funcions assignades depenent dall que en cada moment histric i en cada societat es considera apropiat per a homes i dones. Per exemple, les dones s'encarreguen de les tasques domstiques i de la cura de la famlia.

DOS TIPUS DE PERSONES

HOME
Dimensi biolgica (sexe):

mascle
Dimensi social (gnere): Relaci de poder
Norma heterosexual I model dAmor Romntic

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul
Desenvolupen el rol mascul basat en l'estereotip normatiu de masculinitat i que s'apren a travs del procs de

Femen
Desenvolupen el rol femen basat en l'estereotip normatiu de feminitat i que s'apren a travs del procs de socializaci Emocional Cuidadora Passiva Dbil

socializaci
Segur Fort Racional Actiu

1,7% de naixements corresponen a persones intersexuals (Anne Fausto-Sterling)

HOME

Per hi ha escletxes en aquest sistema

continuum

Dimensi biolgica (sexe):

mascle
Relaci de poder Dimensi social (gnere):

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul
Desenvolupen el rol mascul basat en l'estereotip normatiu de masculinitat i que s'apren a travs del procs de

Norma heterosexual

Femen
Desenvolupen el rol femen basat en l'estereotip normatiu de feminitat i que s'apren a travs del procs de socializaci Emocional Cuidadora Passiva Dbil

socializaci
Segur Fort Racional Actiu

Les escletxes d'aquest sistema

HOME
Dimensi biolgica (sexe):

continuum

1,7% de naixements corresponen a persones intersexuals (Anne Fausto-Sterling)

mascle
Relaci de poder
Dimensi social (gnere):

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul

Norma heterosexual

Desenvolupen el rol mascul Existncia de basat en l'estereotip normatiu de diverses Desenvolupen el rol femen masculinitat i que s'apren a preferncies sexuals: basat en l'estereotip normatiu de travs del procs de Lesbianes feminitat i que s'apren a travs del Gais socializaci procs de socializaci Bisexuals Segur Fort Racional Actiu Emocional Cuidadora Passiva Dbil

Femen

Les escletxes d'aquest sistema

1,7% de naixements corresponen a persones intersexuals (Anne Fausto-Sterling)

HOME

continuum

Dimensi biolgica (sexe):

mascle
Dimensi social (gnere):

Existncia de transsexuals i transgnere

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

Relaci de poder
Norma heterosexual

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul
socializaci
Segur Fort Racional Actiu

Desenvolupen el rol mascul basat en l'estereotip normatiu de Existncia de masculinitat i que s'apren a diverses travs del procs de preferncies sexuals:
Lesbianes Gais Bisexuals

Femen
Desenvolupen el rol femen basat en l'estereotip normatiu de feminitat i que s'apren a travs del procs de socializaci Emocional Cuidadora Passiva Dbil

Les escletxes d'aquest sistema

HOME
Dimensi biolgica (sexe):

continuum

FEMINISMES
Moviments LGTBI Moviments d'homes igualitaris
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

1,7% de naixements corresponen a persones intersexuals

Existncia de transsexuals i transgnere

mascle
Dimensi social (gnere):

DONA
Dimensi biolgica (sexe):

Relaci de poder
Norma heterosexual

femella
Dimensi social (gnere):

Mascul

Desenvolupen el rol mascul Existncia de basat en l'estereotip normatiu de diverses Desenvolupen el rol femen masculinitat i que s'apren a preferncies sexuals: basat en l'estereotip normatiu de Lesbianes travs del procs de feminitat i que s'apren a travs Gais socializaci del procs de socializaci Bisexuals Segur Fort Racional Actiu Emocional Cuidadora Passiva Dbil

Femen

DESIGUALTATS DE GNERE
Les desigualtats de gnere sn la distribuci de rols i poders a la nostra societat que atorga un valor superior a un gnere (mascul) en vers l'altre (femen), establint una srie de privilegis i reconeixement social als homes per sobre de les dones. s la societat sencera qui sustenta aquest punt de partida desigual. Alguns exemples:
Feminitzaci del treball de cura Divisi sexual del treball s legtim de la violncia per part dels homes Por i inseguretat al carrer Incapacitaci per a decidir sobre el propi cos Objectualitzaci del cos de les dones i model de bellesa dominant
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

VIOLNCIES DE GNERE
Les violncies de gnere tenen les seves arrels en el sistema heteropatriarcal i sn les segents:
Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

Violncia vers les dones (en Catalunya violncia masclista). Violncia que sexerceix contra les dones com a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. Violncia per preferncia sexual: Dirigida a aquelles persones que no s'adeqen a la norma heterosexual (lesbofbia i homofbia) Violncia per diversitat de gnere: Dirigida a aquelles persones que no s'adeqen al gnere que se'ls assigna en nixer (transfbia)

Violncia cap a qualsevol persona que no s'adequa a les normes de gnere. El gnere s, en s mateix, una violncia.
Les violncies de gnere mai sn fets allats i privats Invisibilitat de mltiples manifestacions de la violncia (el gnere en si mateix, violncia institucional, estructural, abs sexual, violacions, entre daltres.)

INTERSECCIONALITAT
s una eina analtica per a estudiar, entendre i respondre a les maneres amb les quals el gnere es creua amb altres identitats i com aquests creuaments contribueixen a experincies niques d'opressi i privilegi. Les violncies de gnere afecten de manera diferent a les persones segons altres variables (edat, preferncia sexual, diversitat funcional, origen, tnia, classe...) Els i les professionals tenim el repte d'aplicar aquesta perspectiva en la nostra prctica quotidiana amb la diversitat de joves

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

INTERSECCIONALITAT
GNERE

Project code: JUST/2012/DAP/AG/3176

LLOC D'ORGEN

PREFERNCIA SEXUAL
TNIA

CLASSE

EDAT
DIVERSITAT FUNCIONAL

ALTRES

www.gapwork.cat http://sites.brunel.ac.uk/gap

Grcies a tots i totes!

http://moodle.urv.net/moodle/ gap_sp@urv.cat
Improving Gender-Related Violence Intervention and Referral Through Youth Practitioner Training
Contacte: Ms informaci al moodle: