DEPARTAMENT DE SOCIALS

PROGRAMACI DIDCTICA

MATRIA: HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

CURS: 1r BATXILLERAT

DISTRIBUCI SETMANAL

4h

Sense desdoblar

4h

Desdoblades

0h

NDEX
1.

OBJECTIUS DEL CURS

2.

COMPETNCIES BSIQUES

3.

CONTINGUTS: TEMPORITZACI

4.

METODOLOGIA

5.

ATENCI A LA DIVERSITAT

6.

AVALUACI I RECUPERACI

7.

RECURSOS DIDCTICS I MATERIAL

1. OBJECTIUS DEL CURS

La matria dhistria contempornia del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament
de les capacitats segents:

1. Conixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, els fets i

esdeveniments rellevants de la histria del mn contemporani -segles XIX, XX i
XXI-, valorant la seva significaci histrica i les seves repercussions en el present.
2. Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econmics,
socials, poltics, culturals i tecnolgics que configuren la histria recent, identificant
els seus trets ms significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que
els han conformat.
3. Adquirir una visi global del mn contemporani que, conjugant la dimensi
local i internacional en l'explicaci dels processos, faciliti l'anlisi de les situacions i
dels problemes del present, considerant tant els antecedents histrics com les
relacions d'interdependncia.
4. Valorar la histria com a disciplina i l'anlisi histrica com un procs en
constant reelaboraci, i emprar el coneixement histric per argumentar les prpies
idees i revisar-les de manera crtica, tenint en compte noves informacions i
superant estereotips i prejudicis.
5. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informaci procedent de diverses
fonts histriques i la proporcionada pels mitjans de comunicaci i les tecnologies de
la informaci, tractar-les de manera convenient per tal d'establir hiptesis de treball
i elaborar explicacions histriques aplicant el vocabulari especfic de la histria
contempornia amb precisi i rigor.
6. Realitzar activitats d'indagaci i sntesi en qu s'analitzi, contrasti i integri
informaci diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels
historiadors, i comunicar el coneixement histric adquirit per mitj de diversos
suports i amb el rigor intellectual requerit.
7. Mantenir una actitud solidria davant els problemes socials del mn d'avui, tot
rebutjant les desigualtats i la intolerncia i valorant la pau, els drets humans i la
democrcia com a drets fonamentals de tots els ssers humans.
8. Desenvolupar un pensament crtic i creatiu, analitzant els problemes socials
rellevants i proposant solucions i alternatives a travs del dileg, l'empatia i la
cooperaci.

2. COMPETNCIES BSIQUES
Els objectius fixats, com veurem, desenvolupen les competncies especfiques de la
matria i collaboren en el seu assoliment. En tots ells s'evidencia la construcci d'una
comprensi de l'estructura global de la disciplina, alhora que es proposen finalitats
explcites d'aprenentatge del mtode propi de la histria, aix com de la capacitat de
comunicar aprenentatges i resultats de recerca.

S'insisteix de manera expressa en les capacitats d'identificaci, anlisi i interpretaci

d'esdeveniments i processos socials en el passat i, finalment, s'afegeix la dimensi tica i
d'autoreflexi sobre el propi procs aprenentatge. S'entn que les competncies
especfiques no s'assoleixen si no es mobilitzen tamb en el procs didctic els
aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de l'actualitat
analitzats des d'una perspectiva histrica. Per aquesta ra, el plantejament curricular dna
prioritat als continguts del segle XX. A ms, aix l'alumnat podr contextualitzar millor els
continguts de la matria comuna d'histria de segon curs.
Competncies especfiques de la matria
Les competncies especfiques de la histria del mn contemporani sn essencialment
tres: la competncia en la dimensi temporal de l'experincia social humana, la
competncia en la crtica de les fonts histriques i la competncia social i cvica.
La competncia en la dimensi temporal de l'experincia social humana. implica que
l'alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts histriques les convencions
cronolgiques habituals, les formes de la seva representaci i les categories temporals del
temps histric (successi, durada, simultanetat i ritme). Aix suposa, d'una banda,
l'establiment de relacions entre els precedents i els consegents dels perodes del passat
que s'estudien, aix com les seves possibles connexions amb el temps actual i, de l'altra,
la iniciaci en la capacitat de distingir i analitzar l'esdevenir histric de manera sincrnica,
s a dir, la identificaci de la interdependncia dels diversos factors histrics (econmics,
socials, poltics i culturals) en estructures i processos histrics concrets. Pensar en el
temps tamb implica pensar en l'espai i tenir capacitat per relacionar els fets que
succeeixen en un mbit local amb situacions ms generals.
La competncia en la crtica de les fonts histriques pretn que l'alumnat, a ms dels
discursos estructurats sobre perodes histrics que s'ofereixen al seu coneixement,
verifiqui la seva veracitat a travs de l'anlisi de diverses fonts (textuals, icniques,
grfiques, estadstiques, cartogrfiques, orals, etc.) i tamb que s'introdueixi alhora en el
mtode de l'historiador intentant d'establir fets i interpretacions del passat a partir del
contrast i la comparaci de les fonts, dins d'algun dels models de la historiografia actual.
En definitiva, es tracta que l'alumnat sigui capa de mobilitzar els coneixements obtinguts i
les tcniques apreses davant de fonts de naturalesa primria i secundria dels perodes
estudiats que siguin diferents de les presentades en les sessions lectives. Amb aquest
aprenentatge l'alumnat haur de tenir les eines necessries per accedir de manera lliure i
crtica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en qu viu en la
seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies
de soluci.
La competncia social i cvica es refereix al desenvolupament de la facultat de formar-se
una conscincia histrica, sentint-se partcips de la construcci de la realitat social a
travs de les diferents generacions, i de tenir inters a preservar les memries plurals dels
diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a ssers histrics implica
saber-se membres d'un collectiu amb el qual es comparteix una histria, un territori, unes
tradicions i una determinada visi del mn, oberta als altres. Aquesta competncia implica,
tamb, la comprensi i el respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el

marc de les institucions democrtiques. Aquestes capacitats tenen especialment ra de

ser pel fet que s'orienta en un mn globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar
espais de referncia comuns compatibles amb les diverses identitats personals i
collectives. Finalment, la histria ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsi i
adaptaci als canvis, reforant la voluntat de construir de manera activa societats futures
ms justes i equitatives.
Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat
La histria del mn contemporani, per la seva naturalesa, contribueix de manera notria a
les competncies comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la
verbalitzaci, oral o escrita, i les formes d'explicaci o exposici estructurades
constitueixen un element formal tant per a les interrelacions com per a la construcci del
coneixement de la disciplina. La histria del mn contemporani collabora, tamb, en la
competncia en recerca i competncia digital, en la mesura que planteja investigacions
i resoluci de problemes, dimensions comunes en la construcci d'un pensament crtic i
cientfic, i pot constituir un marc idoni per a la realitzaci de treballs de recerca. Tamb es
pot afirmar que les formes de comunicaci i d'obtenci de la informaci precisen sovint la
utilitzaci de tecnologies d'informaci digital i de mitjans audiovisuals per tal d'accedir a un
ventall ampli d'informacions. Finalment, ats que la histria implica la descripci i
explicaci dels fenmens protagonitzats per persones i grups socials d'altres temps,
facilita l'assoliment de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn,
que es concreta en l'aproximaci emptica a altres cultures i poques sense pretendre
interpretar el passat de manera acrtica des de la prpia percepci.

3. CONTINGUTS: TEMPORITZACI
Estructura dels continguts
La histria del mn contemporani, com ja s'ha indicat, aporta molts elements que
contribueixen a la maduresa personal dels alumnes i a l'adquisici d'un bagatge
instrumental en l'estudi i l'anlisi de la histria que els permetr, en aplicar-lo, continuar
aprenent.
Es proposa un bloc de continguts comuns on s'especifiquen les tcniques i les habilitats
cognoscitives prpies del mtode de la historiografia, d'alt valor intellectual i educatiu: les
continutats i els canvis en l'esdevenir histric, la definici de problemes referits a un
procs histric i la formulaci d'hiptesis de treball, l'obtenci, la interpretaci i l'anlisi
crtica de la informaci histrica a partir de l's de diverses tipologies de fonts i, finalment,
l'elaboraci de conclusions i explicacions coherents, tot emprant un llenguatge especfic
propi. L'aprenentatge d'aquestes estratgies es produeix de manera transversal al llarg de
tots els temes, de manera que aquest bloc com a la prctica es treballa implicat en els
altres blocs.

L'mbit cronolgic de la histria del mn contemporani se situa en els segles XIX i XX i el

mn actual. En el primer bloc de continguts es proposa l'estudi dels fets i processos ms
rellevants del segle XIX: les transformacions poltiques i econmiques que van posar fi a
l'antic rgim, la formaci dels estats liberals, el desenvolupament del capitalisme industrial
i la seva internacionalitzaci, la gnesi de la societat burgesa i del moviment obrer, etc.
Conv que aquest bloc no representi ms d'un ter del conjunt del desenvolupament del
currculum, i posar mfasi en el segle XX, que constitueix realment la base de la
contemporanetat.
El segon i tercer bloc de continguts es dediquen a l'estudi en profunditat dels segles XX i
XXI, a travs de temes com les relacions internacionals i els grans conflictes bllics, les
crisis del liberalisme i l'ascens de l'irracionalisme al poder, el procs de democratitzaci
del sistema poltic, la transformaci dels antics imperialismes, la consolidaci de les
superpotncies i la seva determinaci en l'ordre internacional, els processos d'expansi i
desintegraci del denominat socialisme real, el creixement i els desequilibris econmics,
els canvis i les desigualtats socials, sense oblidar la incorporaci plena de les dones en
els camps econmic i poltic, l'impacte dels avenos cientificotcnics en la societat de
consum o la recent transformaci cultural, entre altres. El cinqu bloc es dedica a l'estudi
de la histria ms recent, amb l'objectiu que l'alumnat pugui comprendre la realitat ms
immediata i els problemes que l'envolten i sigui capa de transferir coneixements del
passat per interpretar el present.
Encara que l'enfocament temtic considera principalment el nostre context ms prxim,
l'europeu i el mn occidental, una de les caracterstiques distintives de la histria
contempornia s justament el seu abast mundial. Per comprendre les forces que
modelen el nostre mn conv adoptar una perspectiva on la dimensi internacional estigui
present en lanlisi dels processos triats, quelcom que ajuda a comprendre els processos
globals actuals.
TEMPORITZACI
1r TRIMESTRE
BLOC I. ELS ORGENS DEL MN CONTEMPORANI
1.

LEuropa de lAntic Rgim.

2.

La revoluci industrial.

3.

Liberalisme i nacionalisme (1789-1870)

4.

El moviment obrer (1789-1914)

5.

La dominaci europea del mn (1870-1914)

2n TRIMESTRE
BLOC II. TENSIONS I CONFLICTES EN LA PRIMERA MEITAT DEL S. XX

6. La primera Guerra Mundial (1914-1918)

7. La Revoluci Sovitica i lURSS (1917-1941)
8. Leconomia del perode dentreguerres (1918-1939)
9. Democrcies i totalitarismes (1918-1939)
10.La Segona Guerra Mundial (1939-1945).

3r TRIMESTRE

BLOC III. EL MN BIPOLAR (1945-1991)

11.La Guerra Freda i la poltica de blocs.
12.La descolonitzaci i el Tercer Mn
13.Un mn dividit en blocs.

BLOC IV. EL MN ACTUAL

14.La formaci de la Uni Europea.
15.Geopoltica del mn actual.
16.Desenvolupament tecnolgic, globalitzaci i canvi social.

4. METODOLOGIA
L'ensenyament de la histria s'ha de basar en l's de fonts primries i secundries de
tipologia diversa, per tal de proposar vies d'accs al coneixement, per processar-lo
activament durant les sessions didctiques i en els moments d'aprenentatge autnom i,
finalment, per reforar i per comprovar l'adquisici dels objectius didctics proposats.
Conv evitar, doncs, tant com es pugui, l'abs de les classes expositives i, de manera
especial, la transmissi tancada de les interpretacions dels fets. En definitiva, davant la
histria ja escrita, es proposa estimular una forma d'ensenyament que fomenti un
aprenentatge que doni les eines a l'alumnat per accedir a les fonts de coneixement
histric, per tal de .dialogar. amb el passat, interpretar-lo crticament i prendre conscincia
de les limitacions d'una disciplina que est contnuament en revisi.

Per aquest motiu, s important que l'alumnat conegui, analitzi i interpreti la gran diversitat
de fonts de qu disposem per a l'estudi de la histria del mn contemporani. A ms de les
que habitualment presenten els materials didctics, cal potenciar el treball amb premsa,
fonts d'arxiu, films .documentals i de ficci-, textos literaris, obres d'art i fonts orals, de
manera que poden proposar-se treballs de carcter interdisciplinari. Aquesta matria
tamb ofereix un marc ptim per a la realitzaci de treballs d'indagaci, individualment o
en grup, que impliquin la formulaci d'hiptesis, la recerca i anlisi d'informaci i la
presentaci de conclusions. Aix mateix, cal tenir en compte l'aportaci metodolgica de
l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, que afecta la funci del
professorat i l'aprenentatge de l'alumnat, reforant la idea d'un aprenentatge ms actiu i
autnom, de manera individual i cooperativa, que possibilita la realitzaci d'experincies
en els camps de l'anlisi social i la construcci de noves relacions socials, de la
conservaci i difusi del patrimoni histric i cultural i de la preservaci de la memria de la
lluita per la democrcia.
La professora sencarregar de:

Explicar els continguts bsics de les unitats;

Coordinar les actuacions docents pel carcter transversal i interdisciplinari dels

aprenentatges;

Cercar situacions prximes als alumnes perqu aquests puguin reconixer i

aplicar, en diferents contextos, els continguts.

Facilitar laprenentatge dels alumnes amb la utilitzaci dexemples prctics

alhora de conixer i la realitzaci duna srie de prctiques que serviran per
completar els coneixements terics.

A banda dafavorir la implicaci directa i contnua dels alumnes en els seus aprenentatges
a travs de:

Anlisi de fonts primries:

1.

Lectura de textos histrics.

2.

Anlisi de grfics.

3.

Anlisi de fotografies,...

Anlisi de fonts secundries.

La confecci de mapes histrics, eixos cronolgics, mapes conceptuals...

La recerca dinformacions que permetin justificar, interpretar i contrastar les

seves opinions amb les dels seus companys;

La realitzaci dactivitats diverses, individuals i collectives, per tal de reforar els

coneixements.

Treballs en petit grup (3r trimestre, sobre la histria ms recent).

5. ATENCI A LA DIVERSITAT
Establim mecanismes que assegurin una atenci adequada a les caracterstiques
individuals de l'alumnat.

Activitats de Refor i dAmpliaci per tal doferir, precisament, els recursos bsics
perqu la professora pugui desenvolupar diferents estratgies densenyament i facilitar
aix que tots els alumnes puguin assolir el desenvolupament mxim de les
competncies bsiques i dels objectius marcats.

6. AVALUACI I RECUPERACI
1. Identificar i caracteritzar, a partir de lanlisi i interpretaci de diverses fonts, els
canvis i les continutats en relaci amb l'Antic Rgim produts a Europa a l'inici de
lpoca contempornia.
2. Sintetitzar els aspectes ms rellevants de la segona fase de la Revoluci Industrial i
algunes les seves conseqncies socials i ideolgiques (aparici i evoluci del
socialisme i lanarquisme). Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i
socialista.
3. Identificar les causes i les conseqncies del fenomen colonial i localitzar-lo a
grans trets a travs de representacions cartogrfiques.
4. Descriure a grans trets levoluci de la Primera Guerra Mundial i valorar de manera
argumentada les seves conseqncies, inclosa lorganitzaci de la pau. Identificar
els trets bsics del procs que va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar
les conseqncies que sen van derivar, en relaci amb la creaci del primer estat
socialista: l'URSS.
5. Descriure i analitzar, a travs de fonts estadstiques i grfiques, levoluci
econmica del perode dentreguerres. Relacionar la crisi econmica dels anys
trenta i lascens dels feixismes. Resumir les caracterstiques bsiques dels
feixismes i saber relacionar-los amb lesclat de la Segona Guerra Mundial.
6. Identificar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts histriques
diverses (textuals, estadstiques, iconogrfiques, flmiques, orals, etc.) per tal de
realitzar treballs dindagaci sobre la situaci de la poblaci civil durant la Segona
Guerra Mundial. Identificar i analitzar les causes que van provocar la formaci de
blocs a la fi de la Segona Guerra Mundial, i explicar i valorar els trets bsics de la
seva evoluci durant la segona meitat del segle XX fins a lesfondrament del
comunisme a l'Europa de l'est.
7. Identificar els factors que van afavorir el procs de descolonitzaci i establir les
possibles relacions entre lexperincia colonial i la situaci actual dalguns pasos
que va experimentar processos de colonitzaci, en un mn interrelacionat.

8. Sintetitzar les principals etapes del procs de construcci de la Uni Europea,

identificar les seves institucions i funcions i valorar crticament el seu paper en el
context europeu i a escala internacional, aix com el desenvolupat per altres
institucions dmbit supranacional.
9. Sintetitzar, a partir de lanlisi i interpretaci de fonts primries i secundries,
levoluci de la condici femenina, i identificar les grans lnies de levoluci de les
mentalitats i costums socials de la histria contempornia.
10.Identificar i caracteritzar algunes transformacions poltiques, econmiques, socials i
culturals que shan produt en les ltimes dcades, valorant lexistncia de nous
centres de poder a la vegada que l'impacte de la globalitzaci en les esferes
poltica, econmica i cultural.
Valorar la incidncia de l'impacte cientfic i tecnolgic i el seu desigual repartiment.
11.Analitzar algun conflicte de finals del segle XX, o b dactualitat, tenint en compte la
dimensi internacional, a partir de la informaci dels mitjans de comunicaci social,
valorant crticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les
seves explicacions histriques, argumentant les prpies idees com a individu social
que viu en un temps i espai concrets i valorant la resoluci pacfica dels conflictes.
CRITERIS DAVALUACI
Lavaluaci es far per mitj de:

80%

Un control trimestral, com a mnim.

Examen final al juny.

Exercicis orals i escrits realitzats a classe.

Exposicions orals individuals.
20%

Treballs monogrfics individuals i/o grupals.

Assistncia, puntualitat.
Motivaci i inters envers la matria.
Actitud de lalumne.

En el procs davaluaci es tindr en compte les faltes dortografia, descomptant per

cada falta 0.1 punts. Com a mxim es descomptar 1 punt.

s condici indispensable per aprovar presentar els treballs encomanats.
Obtindran una avaluaci positiva del curs aquells alumnes que superin com a mnim
dues avaluacions i la mitjana aritmtica de les tres avaluacions sigui igual o superior a
5. Lavaluaci suspesa haur de tenir una nota mnima de 4.

RECUPERACIONS
Hi haur un prova extraordinria al setembre, de tot el curs.
La nota mxima de qualsevol recuperaci no ser superior a 5.

8. RECURSOS DIDCTICS I MATERIAL

LLIBRE DE TEXT: Histria del mn contemporani, Batxillerat. Vicens Vives
GUIA DE RECURSOS. Histria del mn contemporani, Batxillerat. Vicens Vives.
ATLES HISTRICS
ADRECES WEB

http://www.claseshistoria.com/

http://www.buxaweb.com/historia/temes/index.htm

...

DOCUMENTALS i FILMS HISTRICS

ORDINADOR AMB CONNEXI A INTERNET
POWERS POINTS