Llibre Nivell Superior

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT
CURS PRCTIC DE VALENCI

Josep Vicent Mas Estela GRAU SUPERIOR (PERFECCIONAMENT II)
PRESENTACI
Aquest quadern de treball s una eina molt adequada com a complement de treball del llibre Curs prctic de valenci. Grau superior (Perfeccionament II). El llibre va dirigit a les persones que volen aprendre valenci de forma prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements de Valenci (JQCV) per a obtindren el Certificat de Grau Superior. I el quadern tamb, clar. El propsit del Quadern s doble. Per una banda pretenem actualitzar alguns continguts que hem detectat que solen estar presents en les darreres convocatries de les Proves de la JQCV. I per una altra banda creiem que pot servir per a ampliar competncies en aquells alumnes que ja han treballat el llibre Curs prctic de valenci, o que el treballen simultniament al quadern. El quadern, com comprovareu, s eminentment prctic, a pesar que hi ha una introducci de normativa en cada un dels temes de gramtica. Algunes normes es troben en el llibre de text que esmentem reiteradament, per daltres shan afegit de nou per a ampliar-les. Les activitats (el verdader moll del Quadern), en canvi, sn totes noves. Aix, hem inls a linici del Quadern (i de cada tema, o bloc de temes) activitats de reps del Grau Mitja. El valor ms interessant dels exercicis del Quadern rau en el fet que shan extret dexmens anteriors de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci. Aix fa que estiguen plenament adequades al propsit que perseguim: aprovar lexamen de la prxima convocatria. Sort!
www.bullent.net
Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior
SUMARI
PRESENTACI........................................................................................................................................ 2 EXPRESSIONS DE REPS (GRAU MITJ). ................................................................................................. 4 LXIC: VERBS DERIVATS DALTRES PARAULES.......................................................................................... 7 LXIC: LOCUCIONS................................................................................................................................. 9 TEMES 14, 15 I 16............................................................................................................................. 11 TEMA 18............................................................................................................................................ 18 TEMA 19............................................................................................................................................ 21 TEMES 21 I 22................................................................................................................................... 24 TEMA 23............................................................................................................................................ 28 TEMA 24............................................................................................................................................ 34 TEMES 25, 26, 27 I 28....................................................................................................................... 41 TEMES 29, 30 I 31............................................................................................................................. 53 EXPRESSIONS DE REPS (GRAU SUPERIOR)........................................................................................... 66 SOLUCIONS......................................................................................................................................... 68
www.bullent.net
EXPRESSIONS DE REPS (GRAU MITJ)

Trieu lexpressi correcta dentre les que us proposem en negreta. 1. La poesia dAusis March, rica com s en idees / amb idees, fa escasses concessions a la forma. Lexpressi elegant no t per ell / per a ell cap valor. Un dels seus trets ms caracterstics sn les comparacions, basades en experincies personals, descassa concessi gratuta a la tradici literria. Aix / Aixina, el mar tempestus, lexperincia militar, lanimalogia, els metges i les malalties, formen un alluvi dimatges amargues i tristes, dignes del seu estat dnim aturmentat / turmentat. El tractament que rep / recibix la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors fins als poetes / fins els poetes del Renaixement itali, havia carateritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a March, la dona s un ser b real / ben real, no una entelquia idealitzada, que no atrau el poeta / no atrau al poeta per la seua bellesa fsica, si no / sin per lenteniment. 2. Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia lhora danar-sen / danar-se de lescena destes faltes, i recordant qu / que el seu pare havia tornat una vegada de lesglsia degut a / a causa d alguna malaltia de poca importncia, enmig del salm segon, ni tan / tant sols va gosar fer-se una bossa amb roba per canviar-se / per a canviar-se. Vestit tal com anava, va fugir de les portes paternes, trobant-se / i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de primavera i el gran silenci sabtic de la ciutat, que era noms / no ms interromput pels grallats dels crvids. No hi havia / nhi havia una nima a la ciutat. Amb / En esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan s / es va animar de nou i amb una pattica sensaci de comiat, incls es va aventurar cam dalt / amunt i va romandre / permanixer dret una estona, com a / com una rara au a les portes dun parads estrany, per loest de lesglsia de Sant Jaume. 3. Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels motius principals pels que / pels quals esta poblaci sha convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificaci asfixiant daltres punts de la costa valenciana. Si som capaos de traurens / traure-mos de damunt la visi esmussada per la costum / pel costum de viure ac tota la vida, comprendrem lalegria infantil dels forasters que es desdejunen / desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol deste poble quan / quant encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I nhi ha / hi ha bones raons. Venint / Vinguent del fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant del dol tast de la primavera a la vora duna mar somrient i tranquila / tranquilla, hellnica. La freqncia de punts poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els que propicien lassentament hum. Tampoc no el posen fcil / ho posen fcil els territoris mitjans. 4. Si b / be s cert que durant el perode / periode anomenat Decadncia es produix / produx un debilitament de la consciencia / conscincia lingstica collectiva i que la producci dobres literries cultes escasseja duna manera alarmant, la literatura popular mantn / mant una vitalitat excellent, com tamb ls quotidi de la llengua entre la poblaci. No obstant aix, cal reconixer / s precs reconixer que assistim a una srie de fenmens que permitixen / permeten parlar duna verdadera decadncia cultural. Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres humanistes ms illustres que comencen a elaborar les seues obres filosfiques i religioses en llat; tamb sn constatables loblit / lolvit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixana. 5. Es va tindre que / haver de parar al rebedor i mentrestant / mentres penjava labric una necessitat imperiosa el / li va obligar a girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles. Confessava el que / que no havia sentit mai la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fra / Fora del temps dafaitar-se o b / be quan anava a casa del sastre. Per aquella nit es va mirar quedant-se / i es va quedar encantat un moment; no amb / en la seua imatge sino / sin amb alguna cosa / algo que havia / hi havia dins. La seua cara, deia, no era armoniosa / harmoniosa;
www.bullent.net Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior
4
el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En lespill, una miqueta cap a la dreta, van aparixer uns ulls duna fixesa inquietant com a / com aquells del gat de la placeta. Ms grans que els dell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s lo que / el que ms va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense que foren / ho foren. 6. Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents, per, majoritariament / majoritriament, es deuen a mera diligncia i activitat. Quan / Quant estes qualitats no sn eficaces, safonen els esquemes / se nafonen els esquemes. Vctor, per exemple, tenia intuici / intuci i era un home perseverant. Per, degut a que / com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament per la mateixa / la prpia intensitat de les investigacions. Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la visi. Podia vore, potser / pot ser, un o dos punts amb una claredat extraordinria, per quan feia aix, per necessitat, perdia la visi global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba dins dun pou. De fet, pel que / pel qu fa al coneixement de ms importncia, estic convenut que la veritat s sempre superficial. La profunditat est a les valls en les que / on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres i lorigen desta classe derror estan b / ben tipificats en la contemplaci dels cossos celestes. 7. Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia / lesglesia. El cam de Simat flanquejava la sequia / squia mare que, amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De quant en quant / tant en tant, els mrgens de la squia estaven tallats per alguns estalladors, a travs dels quals / a travs de qu laigua regava abundosa / abundossa els camps assedegats. Damunt de la superfcie tranquila / tranquilla destes aiges adormides suraven els caps espantadissos dalgunes granotes que, amb un rauc agut, es submergien / se submergien al seu pas. La fresca pel mat / del mat era agradable; no obstant, pertot arreu / per tot arreu, sendevinava el mandrs despertar de la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven timidament / tmidament i, per damunt de les ltimes flors, grogues i blaves, comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi / xtasis, li paregu que la seua imaginaci el transportava a una altra / altra poca. 8. El ser hum i la societat en la que / en qu viu no s algo esttic / una cosa esttica, que sempre ha sigut com s ara, ni ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de fer-se / Ha tingut que fer-se al llarg / a lo llarg de molts anys. Lhumanitat / La humanitat, igual que el ser hum, ha de construir-se / deu de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida s / es va fent; com a / com una narraci que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc / poc a poc; com un cam que incessantment hi ha que recrrer / hem de recrrer, obrint-nos pas en una direcci o altra / una altra. Per aix, com en un llibre els captols finals no sentenen b si no / sin es coneixen els anteriors, com un cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana buscant una meta, un final que mai arriba, per que es desitja millor i ms cmodo / cmode que el que deixem arrere. 9. Els sers que habitaren els boscos originriament constituren / constituiren la raa ms bella i sbia / svia que ha existit mai. Eren immortals / inmortals i no coneixien les malalties, si b els seus cossos podien ser destruits / destruts per lacci del foc o de lacer / del acer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de pressa / a pressa envoltats duna llum estelar / estellar semblant a la resplandor de la lluna. Tenien el cos cobert dun pl / pel atapeit / atapet del color de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de laigua. De totes les arts que practicaven, dominaven sobre tot / sobretot loratria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids, insensibles al fred i la calor / al fred i al calor. Posseen / Posseien tamb un esperit indmit / un esprit indomit, tenacitat pel treball / per al treball i molta fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La seua alada / alria oscillava entre el metre vint i el metre cinquanta i, tot i ser mortals, tenien una mitja / mitjana de vida de dos segles i mig. 10. El cam era estret i curt; arrancava de la carretera que condua / conduia al pavell de caa. Estava surcat / solcat de reguerons, cobert / cubert de pedres descalades. A la banda esquerra nhi havia / hi havia el jard duna torre que a penes es veia / es vea de tant tapada / tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en puntxa / punxa lligats els uns amb els altres / uns amb els altres amb fil daram rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de
5
mare-selves / mareselves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, desprs de passar una font sense / sens aigua, hi havia el pati / nhi havia el pati duna masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa morts de set i mig desflorits. El sol queia / caa de pl / ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves en / amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia. 11. Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar a Albertina / mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica color os, amb sanefes / senefes de colors cridaners. De reull / rell, en un excs de curiositat, vaig observar les dos germanes / observar a les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot. Estava segur de que / que alguna cosa del meu cos descobria / descobra el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. El / Ho sabien, no s com advertien que Albertina magradava moltssim, per nestava / estava convenut: A pesar dels meus intents per a / per dissimular-la, sentia molta vergonya. Per a / Per trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta lloana em va alleujar un espai de temps que sem feia / me se feia etern. Aquella camisa, certament / crtament, cridava latenci de tant / tan bonica com era. 12. La distncia que separava loasi / loasis de Fes era de centenes de quilmetres. Hi havia que / Calia remuntar, de nou, la serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns dies a recrrer / en recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes canviades, la furgoneta podria circular molt millor. Sadheria ms a lasfalt / al asfalt, a la sorra i a la grava pedregosa / pedregossa. Fes, la capital de lartesania, del coure i del cuir, a la medina, s / es mant com a lEdat Mitjana; intramurs la vida s complexa, dominada pel imperi / per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot ac es decora. Pels sorollossos / sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj / mig / medi de transport. Bella ciutat que conserva lencant de la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, lalcsser i els ravals. A les principals entrades de la medina hi havia / nhi havia un home de confiana com / com a vigilant, disfressat del que / de lo que calguera: cameller, comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, aiguader, etc.
www.bullent.net
LXIC: VERBS DERIVATS DALTRES PARAULES

1. mpliga els buits segents amb els verbs derivats de les paraules o expressions destacades en negreta. 1) Prendre mides 2) Cobrir-se de nvols 3) Causar dolor 4) Llevar gotes 5) Impregnar de mid 6) Fixar el dia 7) Matar (alg) amb una descrrega de fusells 8) Causar temor 9) Disposar cabells, fils, etc., formant una trena 10) Fer passar per la gola 11) Posar una mordassa (a alg) 12) Donar-se pressa 13) Fer tornar agre 14) Netejar amb la granera 15) Posar una muralla 16) Cobrir amb verns 17) Ficar els botons als seus traus 18) Fer ms gran 19) Donar nom (a alg o alguna cosa) 20) Afegir aigua (a alguna cosa) 21) Posar en un rac 22) Fer arrels una planta 23) Produir gra un cereal 24) Contraure una malaltia 25) Fer anar cap al fons 26) Untar o impregnar de quitr 27) Reunir (coses soltes) formant pilot 28) Posar dins dun marc 29) Remenar la cua 30) Posar (diferents coses) al mateix nivell 31) Tirar pedres 32) Fer ms esps 33) Fer content 34) Cobrir amb un taps 35) Fer blana (una cosa) 36) Fer tornar negre 37) Posar moqueta 38) Obrar a favor (dalg) 39) Sentir compassi (per alg) 40) Fer-se el valent 41) Fer cabre 42) Tornar-se ms car 43) Agarrar amb tenalles 44) Cobrir de pols 45) Lligar amb manilles 46) Donar colps amb un martell 47) Comandar com a cabdill 48) Fer tornar dur 49) Fer ferm 50) Deixar alguna cosa en penyora 51) Posar tou
www.bullent.net
_________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________
7
52) 53) 54) 55) 56) 57) 58) 59) 60) 61) 62) 63) 64) 65) 66) 67) 68) 69) 70) 71) 72)
Posar setge Tornar-se pllid Causar remordiment Cobrir amb una cuirassa Posar ert com un garrot Posar remei Quedar-se mut Perdre sang Causar terror Fer el paviment amb rajoles Pegar bufetades Fer bocins Posar a recer Tallar (una cosa) de biaix Infligir un turment Guarnir de mobles Transformar-se en vidre Endurir-se com una pedra Mostrar amb el dit fent un senyal Posar de travs Cobrir de caramel
_________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________ _________________________
www.bullent.net
LXIC: LOCUCIONS
1. Substituu les expressions en negreta per aquestes de genunes. a degolla al cas de romanos lmit que bufa a gallet al contraatac de tos ni pruna via lliure a la lluna de Valncia com els bolets en la cima pels descosits xixines a laguait de morros la can de lenfads poc de coneixement
El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava en Babia. Va entropessar i va caure de bruces. Quan em va contar la histria de poc no caic desquenes. Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com lespuma. Deixa el got i beu a xorro. Tant que criticava abans i ara no diu ni jota. El president va perdre la votaci i est que lladra. El teu cos es pensava que podien guanyar el partit, s que t poques llums. T solucions imaginatives, dna-li canxa. s el poltic ms fams, sempre esta en el candelero. Els nostres arguments sn poc crebles, en faran cisco. Lequip est desanimat i sempre juga a la contra. Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions si no li posem coto. Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va entrar a ganivet. La teua histria no ve ara a cuento. Com ms diners tens ms en vols, a s el cuento de nunca acabar. El que et va passar no interessa, deixat de cuentos. Prompte arribar, estigues al quite. Calla ja, que parles pels colzes. 2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna. a) [hablar] a tontas y a locas b) [cargar] con el mochuelo c) [cortar] por lo sano d) [saber] la tira de e) [hacer] trizas f) [pasar] por el tubo g) [enviar] a hacer grgaras h) [jugar] a guardias y ladrones i) [hacer] tiln j) [perder] el tino k) [hacer] el pino l) [entender] ni pizca m) [nacer] de pie n) [poner] de pie o) [conocer] el percal p) [venir] de perillas q) [dejar] de una pieza ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ a lladres i serenos a pastar fang a tort i a dret amb el pa davall de laixella de pedra de primera de soca-rel dret el marro el mort goig la figuereta loremus ni un borrall per ladreador un fum de xixines
3. Completeu amb el verb adequat cada una de les expressions segents. Fixeu-vos amb les expressions equivalents en castell que hi ha a la dreta. (Pagar) la festa (_______________) bufar i fer ampolles (_______________) com una cotorra
www.bullent.net
el pato pan comido como un papagayo

9
(_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________) (_______________)
la guitza els plats trencats penes i treballs un rave la lluna en un cove dall que no hi ha a bots i barrals mala bava amb un pam de nas la nit en blanc de cap el smmum de fit a fit
la pascua el pato muchas penalidades un pepino peras al olmo la pera a cntaros malas pulgas compuesta y sin novio la noche en vela a maltraer la monda con fijeza
4. Trieu lopci que creieu que sadequa al significat correcte de les expressions segents. a) passar per la pedra o b) tirar llenya al foc o c) ser del ram de laigua o d) servir de lli o e) mirar de dalt a baix o f) crrer com una daina o g) armar un sarau o h) guardar les formes o i) perdre la ra o j) tornar a ballar-la o k) estar net com sant Paul o l) fer-se el llonguis o m) jugar fent catxa o n) fer a contracor o o) beure com un lladre o p) parlar sense embuts o q) ser una llanda o r) treballar de valent o introduir-se en un lloc avivar les discrdies ser homosexual estar entrenat mirar de forma provocadora crrer a gran velocitat fer un escndol comportar-se b no tenir arguments tornar enrere per a veure-ho millor ser pulcre, endreat fer-se el despistat fer semblar que es t bon joc fer una cosa de mala gana beure extraordinriament parlar llargament ser molest treballar molt b
o obligar a fer una cosa o augmentar els bns o ser bomber o estar advertit o mirar amb aires de o crrer a poca velocitat o organitzar una festa o mantindres prim o tornar-se boig o tornar a trobar-se
en una tribulaci o estar arrunat o fer-se limportant o guanyar sempre en el joc o fer una cosa en contra de la salut o beure damagat o parlar sense excuses o ser de molt de pes o treballar molt superioritat
www.bullent.net
10
TEMES 14, 15 I 16
Les vocals
a. Els sufixos -ista, -cida, -ble i -aire valen tant per al mascul com per al femen: dentista, homicida, amable, pilotaire... b. Algunes paraules tenen la terminaci -es o -us tant per al singular com per al plural: atles, cries, herpes, messies, pncrees...; anus, cactus, fetus, focus, globus...
Laccentuaci i la diresi
a. En lestndard valenci susa laccent agut en les paraules agudes acabades en -, -s i -n; els infinitius acabats en -ixer, -ncer i -nyer, i les formes verbals acabades en -iem i -ieu (encara que sadmet tamb laccent greu): caf, francs, sorprn...; parixer, vncer; atnyer; triem, fieu... b. Shan daccentuar tamb amb accent agut algunes paraules: crvol, crmor, fmur, ferstec, llpol, prstec, prssec; Dnia, esglsia, llmena, llpola, tmpora, trbola; crrer I compostos: estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora; frem, freu... c. Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure: a, aix, all; deb, ress; concls, excls, incls... d. Algunes partcules gramaticals i altres mots: qu, perqu; per; arrs, esps, terrs... e. En mots que han de dur accent grfic: conduem, Llus, pas... f. En lacabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals: agrair, agraint, agrair, agrairia; traduir, traduint, traduir, traduiria... g. Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista i en les terminacions -us, um: taoisme, taoista... (Per llusme i prosme ja que lacabament -isme no s un sufix.); Pius, Pdium... h. Els mots derivats que comencen amb prefixos: coincidncia, neoimpresssionisme, reuni...
www.bullent.net
11
i. En alguns mots en qu hi ha un diftong: arcaic, esferoide, heroic... j. Encara que els seus derivats acabats amb els sufixos -al, -itzar, -tat s que en duguen: esferodal, arcatzar, herocitat...
Les consonants
a. Els mots acabats en -x o -xt no sn correctes escrits amb -e final: annex, complex, perplex, reflex, crucifix, fix, sufix, heterodox, ortodox, flux, influx, text, context, pretext, Calixt, Sixt... [I no *annexe, *complexe...] b. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ana i -ena: concordana, insignificana, observana, perseverana; aparena, complaena, condolena, continena, creena, desavinena... c. Sescriu j davant dels mots que contenen els grups -ecc- i -ect- i els seus derivats: abjecci, dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci, projecci, subjecci; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte, trajecte... d. A final de paraula desprs de vocal sescriu tx si els derivats tamb sescriuen amb tx (si no, sescriu ig): cartutx: cartutxera; capritx: encapritxar... [Per bateig: batejar, roig: roja...] e. Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans: enfonsar, endinsar, transacci, transigir, transistor, transitable... f. Sescriu s en els mots compostos, el segon element dels quals comena amb aquesta grafia, i desprs de molts prefixos com ara a-, aero, -alti, -ambi-, ante-, etc.: anarcosindicalista, barba-serrat, boca-sec, cama-sec, jocoseris, para-sol, politicosocial; asillbic, aerosol, altisonant, ambisexual, antesignatura... g. Sescriuen amb d a final de paraula darrere de vocal els mots acabats en -etud i -itud, i daltres mots comuns i propis: mansuetud, quietud, sollicitud; gratitud, magnitud; cid, alcaid, aldehid, almud, anhdrid, centgrad, fluid, fred, retrgrad, sud; Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Valladolid... h. Excepcionalment, sescriu v darrere de m en alguns mots: centumvir, circumvallaci, circumve, circumvoluci, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir... i. Per a representar el so de la r mltiple sescriu r entre vocals, excepcionalment darrere dels prefixos: artmia, antirbic, autoretrat...
www.bullent.net
12
ACTIVITATS
1. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci especialment a les vocals. a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aria cada dissabte. b) Una rf__ga de vent va t__mbar lest__ndard del pavell dHongria. c) Es tracta duna persona tan escrup__losa que li fan fstic tots els tip__s de menjars. d) En lass__mblea de vens van dir que havien desc__bert una nova av__ria. e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rs i tant dav__rriment. f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat. g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors. h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre de visitants ru__os. i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte que simporte. 2. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten. a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio dUcraina. b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una ampulla de serum. c) La gracia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix quan li dona la llum. d) Aquell pintor no va pintar laureola al sant i, ara, la parroquia no el vol. e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca. f) Lambiguitat de lexpressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la continuitat del programa. 3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten. a) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases duna eloquencia esbalaidora. b) Un instint innat, com tambe ho es legoisme, lavaricia, la cobdicia; una base sobre la qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per lexistencia. c) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en lambit administratiu i comercial. d) La industria daquell pais gaudix de bona salut i no sha reduit gens gracies a labundancia dexportacio de materies primeres. 4. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten. a) Laccident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li va deixar sequeles. b) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a lexit de la recepcio. c) El tractament de les aigues residuals per a preservar laigua subterrania dels aquifers i el medi ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres. d) Un titol grandiloquent, per a una novella roina i mal traduida. 5. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten. a) Encara que se ben be que no es aixi, aixo mintranquillitza, perque hauras de reconeixer que tot ao no es normal. b) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia. c) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut. d) La programacio diurna de la radio te molt dexit.
www.bullent.net
13
6. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci especialment a les lletres j, g, x, ix, ig. a) Se__e ju__es dun ju__at men__en fe__e dun pen__at s un tra__allengua molt conegut que resulta difcil de pronunciar i que sol propo__ar-se com a joc. b) El meu des__ de__ia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en una idea obse__iva. c) Podem mirar o no el remors ona__e que parpelle__a en __icotetes ra__es blanques. d) El practicant va desinfectar la __eringa i lagulla abans de posar la in__ecci. e) El pota__e de __igrons el recomanen com a plat molt nutritiu. f) Per estes dates, gaudem dun ora__e capri__s i el temps pareixia funcionar a colps fuga__os i canviants, que nosaltres imitvem amb determinacions so__tades. g) La meua mi__ana ra__ava lapro__at i el mestre, segurament per decidir la nota du__tosa que arro__egava, em va traure a la pi__arra perqu re__olguera un problema. h) En el pi__or dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i forma__e o qualsevol altra cosa men__able podrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el r__im a__ustat al ba__ pre__upost econmic amb qu co__taven. i) El mirava parpelle__ant duna manera estra__a, tancant els ulls amb for__a i tornant-los a obrir. j) I all, cmodament a__egut en la cadira i acompa__at; per les fa__ades dun concurs en el qual tots pareixien rivali__ar per vore qui tenia el coeficient inte__ectual ms baix, mhe po__at a fulle__ar el llibre de gra__ats. k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. Mhavia cabu__at en un somni, enu__ada de constatar que no havia canviat res desprs de tant de temps. 7. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci especialment a les lletres s, z, ss, c, . a) El __elador de lambulatori era un profe__ional efica__ que realitzava una faena i__illorable. b) Lemi__ora va fer pblica la di__oluci de la__emblea de compromi__aris, desprs de grans vaci_ _acions. c) Portava un sen__ill vestit de ga__a transparent de color bei__ amb boletes daurades. d) Vaig estar observant els ximpan__s com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que pareixien palla__os. Tenien uns tro__os de diari amb els quals jugaven i feia la impre__i que estaven llegint. e) El constructor podia pre__umir que les __igues de ledifici eren dur__imes i resistents. f) Els mariners alts i ro__os, de cames llargues i pantalons ampl__ims, pu__aven les passare__es de les quatre naus. g) La seua pre__ncia resultava di__onant; es veia clarament que no perta__ia a lentramat de persones que conformaven les famlies daquell carrer. h) El __entinella, desprs dhi__ar la bandera, va enviar un escrit __ifrat a lespiona__e enemic. i) Vaig percebre una llu__or estra__a en la seua mirada, com si tractara destablir una certa complicitat amb mi. 8. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci especialment a les lletres p, b, t, d, c, g; b, v. a) La rede__ci dels cristians ca__tius s un __adro caracteri__at per l__rmonia i es__eltesa de les seues figures. b) He hagut de portar el telfon m__il a reparar perqu no gra__ava b els missatges. c) Pareix una p__fila, per s ben espa__ilada. d) Em vaig parar al peu de la __ella esglsia de la parrquia, una mostra exce__ent del romnic popular galle__. e) Aquell xic amb el nas aguile__ su__eria un cert aire dimbeci__itat; contnuament pareixia que mirava amb inquietu__ les mu__ranyes. f) Serviren una ensalada de cogombr__, end__ia, al__ocat, r__ens, to__ina i en__isam; adobada amb salsa ro__a. g) Quan venien els camions dels __ancals i desca__egaven, matreia contemplar com la gent buidava els bas__ets en aquelles mquines llar__erudes com un cuc.
14
h) Em va costar prou tro__ar el parador perqu estes carreteres comarcals no estan ben se__ali__ ades. i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt pa__eig, l__ers de branques nues, i consider ja amb ms tranqui__itat la maleta lligada al portaequipa__es. 9. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci especialment a les lletres ll, m, n, mp; r, rr, h. a) La ga__a de colors deste aquare__ista s exce__ent. b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destra__esa i de desi__usi. c) Estos aparells no funcionen si no estan co__ectats, la tcnica encara no ha avan__at tant d) Aquells sm__omes preludiaven la co__oci __erebral que va patir. e) La confu__i va s__rgir de la seua actitu__, que va deixar a__ucinats a tots els a__istents. f) Porta una vida tranqui__a i exem__ta de cavi__acions. g) Per a lexpo__ici de joguets antics demanem la vostra co__aboraci. Busqueu en tots els i__obles del venat i si trobeu alguna cosa intere__ant, encara que siga lle__ssima, feu-nos-la arribar abans del dia quin__e. h) Han desc__bert una av__ria en la insta__aci de li__oble. i) Ens bron__egem quan les c__ules de la pell, anomenades me__ancits, comencen a fabricar un pi__ment anomenat me__anina. j) El co__ectiu de__igrants daquell poble es va encora__ar per laco__ida i la benevolncia daquella a__ociaci multi__acial. k) El violonce__ista va cance__ar el concert desprs de te__tejar el nombre despectadors. l) La plu__a ha __opat le__allat i ha embrutat de fang le__planada de ledifici. m) El revisor havia picat els bi__ets dels altres via__ers, havia encs el llum blanc del sostre, en__uernador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les bu__aques de la ga__ardina. n) Resultava co__ovedora lescena, aquella jove desim__olta i aventurera que sempre vestia amb una ga__ardina i uns te__ans ben llar__s i que preparava una supertrave__ia per lAtlntic amb moto a__utica que comenaria al de__embre. 10. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) A larri___ar a la ___duana, no vam re___elar les compres que havem fet per no pagar aran___ els. b) Ens i___usionava molt aquell via___e en el tran___iberi. Este tren recorre la via frr___a ms llarga del mn. c) Circu___vallar s envoltar una pla___a, una ciutat asse___ada, amb una srie de trin___eres, de forts, de carreteres, etc. d) Quan criem que el co___oqui shavia acabat, els a___istents es van enu___ar i e___fticament demanaren que shi presentara el responsable. e) Tenia una vi___a preciosa, envoltada dun pai___atge magnfic; la va ___conseguir en una sub___ asta per un bon preu. 11. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) En aquella ciutat, davant de lince___ant flu___ de gent que denunciava el consum da___fetamines i p___doles, van publicar uns pa___flets informatius on sexplicaven les seues conseqncies per tal de___adicar i previndre este problema. b) Havia elaborat una recepta ben e___tranya feta de diversos ingredients passats per le___premedora i condimentats principalment amb oreng___. c) Les guerres i els atacs b___ics sumen mi___ennis, des de la guerra santa de Can contra Abel fins als m___ils quirrgics dels multimi___ionaris nuclears. d) El Penyagolosa, el cim ms alt de la nostra Comunitat, noms s acce___ible pel nord. Es conten nombro_ __es lle___endes, pels ma___os i pobles dels voltants, referents a t___esors amagats, cadvers vivents, bruixes i dimonis, famoses nits de Sant Joan quan el solsti___ i ho arraba___a tot de dalt a baix...
15
12. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) Lorques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i espectacular ___rmonia. b) El re___ era un persona___e sin___stre, i___oral, su___ament perills i molt difcil de dese___ascarar darrere daquella fal___a aparen___a. c) Sexpre___a duna manera afectadament dol___a, me___flua, que saproxima a la imbeci___itat. d) Rebia un tra___ament capi___ar per pa___iar la seua cal___esa. 13. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) El pilot del ra___i que les en___estes donaven com a favorit no es va cla___ificar en la primera pro___a perqu va re___entar una roda del co___e. b) Les hoste___es daquell vol estaven de ___aga i solament atenien les nece___itats e___encials dels passa___ers. c) Els contactes met___ics de la co___exi elctrica estaven mal insta___ats i no funcionaven. d) Si circu___crius una circu___ferncia a un triangle, els tres vrte___ estaran en contacte amb esta. e) Porta una vida sen___illa i exe___ta de preocupacions sense afa___ de notorietat o de riqueses. 14. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) Just abans de les primeres cases, set llums de pantalla des del branca____e despu____at de la doble renglera darbres pro____ectaven set cercles difusos de claror esblaimada. b) Els ba____als p____ids de llum que estaven damunt de les llam____ordes negres anunciaven lun darrere de laltre larri____ada de la carretera en els carrers del poble. c) Pels mrgens del segon ____ercle van aparixer les ombres, primer avan____ant impreci____es, estirant-se, arro____egant-se pel pa____iment. d) El lleb____ bufava entre els ____uncs i els esbar____ers davall de les estreles gla____ades. e) Entre els vidres del caf i la blancor bruta de lembarcaci, cinc o sis hmens ____arraven i es fregaven les mans; un dells, menut i esprima____at, duia una gorra massa ____aldera i gre____osa. 15. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) Encara que mon pare fo____ava amb doble paper els llibres que havien passat per les mans del meu germ, estaven a banderes i menu____ava emprar-los. b) Amadeu va encendre un misto amb soroll de tra____a, mentres aplicava la flameta a la pipa. En cada xuplada la flama del fsfor baixava cap a dins de la ca____oleta i a____endia desprs cap a lombra densa del nas, la pro____ecci del garbu____de pls impenetrables, les____arzer de les celles arrufades cobrien els ulls atents a la bra____a de tabac que hi havia dins de la pipa. c) Tot despitralat, amb camisa i camiseta desport blaves, estava gitat damunt duna post bruta de greix co____ocada en terra mentres apanyava el xa____s o les ____allestes del vehicle. d) Uns allarga____ats esquin____alls de nvol sarrapaven a les esquerpes ____ingleres, i en el silenci de____olat daquell indret noms sescoltava el geme____ del vent gelat que ____iulava en trave____ar les escle____es de les roques. 16. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) El que ms cridava latenci era el vaixell que acabava de sa____par del port, una rplica del vell gal____ pirata, que es va afonar al segle XVIII al fons de la badia. b) La cermica o terri____a s el resultat de barre____ar argi____a, aigua, elements minerals i vegetals amb els quals saconseguix una substncia ma____eable. La fbrica tamb elabora altres productes, com ara porce____ana, gres i c____ments especials per a la construcci. c) En estos moments dincerte____a, girava la seua mirada cap a una artista andalu____a de figura ma____estuosa que pretenia haver dan____at davant del ____ar Nicolau II.
16
d) Volia e____udir la roda de premsa perqu, desprs de descobrir-se que el seu grup havia ____rdit una trama per a enderrocar el president del club, sabia que se li tirarien a la ____ugular. e) Desprs de la festa es va desve____ar; ell ja pre____umia que estava molt alterat, i, efectivament, com vam pre____agiar nosaltres, li vam haver de donar el medicament que ens havia su____inistrat la metgessa perqu dormira. 17. Pose les grafies que falten en els buits de les frases segents. Si considera que no cal cap grafia, indique-ho posant un zero 0. a) Molts van conde____ar i reprovar la moral de Roderic; per, de fet, ning no ho va mencionar a lhora delegir el succe____or en el c____nclave. b) Es pretn, sota les denominacions pre____umptament i____ocents de redistribuci o rea____ignaci defectius i de plans docupaci, arribar a un acord que impedisca la reacci dels sector ms be____igerants. c) Un primer intent, al territori de Texas, fracass totalment; i la segona te____tativa desemboc en baralles i di____ensions greus que portaren fins a la seua expulsi; poc desprs va morir dapople____ia. d) El nou teatre estrena esta obra que narra les vici____ituds dun curander____, la seua amant i un srdi____ representant que acompanya la parella amb devoci. e) Oferix a qualsevol conductor un producte que pot posar a les rodes i que redux molt la possibilitat de punxar i, per tant, de re____entar un ____eumtic. f) Grcies a les negociacions, els carce____ers no van necessitar ajuda i van aconseguir s____focar la rebe____i dins de la pres. g) Les i____munitats deixaran de ser aplicables quan lesmentat correu haja entregat al destinatari la vali____a diplomtica.
www.bullent.net
17
TEMA 18
s de larticle definit
a. Molt infinitius amb valor de substantiu admeten larticle determinat: El berenar estava molt bo. b. En locucions formades amb les partcules un i altre quan acompanyen elements coneguts: Van confessar lun i laltre.
Supressi de larticle definit

a. Davant dels infinitius amb valor verbal: Viure s una tasca apassionant. b. Davant la conjunci que: Mencanta que em dones bones notcies. I entre una preposici i el relatiu qu: El vehicle amb qu vas s bonic.
Els dies de la setmana

a. Se suprimeix larticle davant dels dies de la setmana, usats adverbialment, immediatament anteriors o posteriors al dia en qu senuncia: Diumenge anirem al cinema. b. Quan el dia de la setmana est precedit dun adjectiu que refora el carcter de proximitat, larticle no pot suprimir-se: El prxim diumenge anirem al cinema. c. Ara b, se suprimeix larticle si ladjectiu va posposat al dia de la setmana: Diumenge que ve anirem al cinema. d. Susa larticle acompanyant els dies de la setmana si susen com a substantius: El dilluns s un dia tant bo com un altre. O si assenyalen freqncia: Els dimecres solc anar al cinema.
www.bullent.net
18
Larticle neutre *lo

a. Davant dun adjectiu, pot substituir-se per el: Li agrada ms el (*lo) dol que el salat. b. Davant dun relatiu es pot substituir generalment per el, aix, all: No sap ms del que li conv. c. Amb adverbis comparatius o superlatius coma ara ms, menys, millor, pitjor, etc. hi ha diversos recursos per a donar un valor intensiu: Corre lo ms rpido que puedas. Lo mejor es que salgas de casa. Lo agradecido que est! Corre com ms rpid millor. Val ms que isques de casa. Que agrat que est!
www.bullent.net
19
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los. a) El dijous passat vam visitar lexposici de pintura que va organitzar lAjuntament de El Verger. Ens va convidar lartista, que tenia molt dinters que vrem lobra. _ _________________________________________________________________________________ b) Prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a la qual el director com a representant del centre portar els document perqu els ompliu i els envieu a la Conselleria. _ _________________________________________________________________________________ c) Tots sabem que s prcticament impossible el que una embarcaci de vela tan frgil suporte els embats del mar. _ _________________________________________________________________________________ d) No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt possible que shaja perdut. _ _________________________________________________________________________________ e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un xit: la ruta, excellent, i lautobs amb el que vam viatjar, molt cmode. _ _________________________________________________________________________________ f) No em podia imaginar que tot lo que havia dit poguera portar-ho a terme. _ _________________________________________________________________________________ g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees a lo llarg del text i fan evidents les interrelacions entre els pargrafs i les frases. _ _________________________________________________________________________________ h) Tots espervem que ens contara lo que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb les ganes de saber-ho. _ _________________________________________________________________________________ i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all era lo pitjor que li podia haver passat desprs de molts anys de treball i dinvestigaci. _ _________________________________________________________________________________ j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un club amb una colla damics, ens ho estvem passant de lo ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havem danar-nos-en. _ _________________________________________________________________________________ k) Entre uns i altres no sha fet la faena i hem perdut diners i mercat. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
20
TEMA 19
1. Formaci del femen. Escriga, segons corresponga, la forma de mascul o de femen de les paraules que t en negreta en els buits corresponents. a) El Nadal passat li vam regalar un poltre al fill del teu amic. El Nadal passat li vam regalar una _______________ al fill del teu amic. b) Este xiquet s molt esps: no entn res del que explica el professor. Esta xiqueta s molt _______________: no entn res del que explica el professor. c) El meu amic s molt eixerit: no se li escapa res. La meua amiga s molt _______________: no se li escapa res. d) Es queixava perqu els seus alumnes eren molt dscols. Es queixava perqu les seues alumnes eren molt _______________. e) Aquell home s un virtus del piano. Aquella dona s una _______________ del piano. f) Miquel no sap si es presentar a lexamen; est indecs. Anna no sap si es presentar a lexamen; est _______________. g) T problemes, s un home molt subms. T problemes, s una persona molt _______________. h) No sabia que ella shavia casat amb un magrib. Vindran les tres representants: la polonesa, la hind i la _______________. i) La cunyada de Pere s sahariana. El cunyat de Pere s ____________________. j) Els aficionats a les palmeres shan constitut en una associaci. Les _______________ a les palmeres shan constitut en una associaci. k) Jordi ara viu com un burgs. Anna ara viu com una _______________. l) Estaven espantats pel triple atemptat coms la setmana passada. Des que ha empitjorat, necessita una dosi _______________ del mateix frmac. m) Aquella dona tan entusiasta no es mereixia eixe futur. Efectivament, era un home _______________ i vitalista. n) El testimoni principal era un perjur reincident. El testimoni principal era una _______________ reincident. o) Joan mai repara en detalls nimis. Maria mai repara en coses ____________________. p) Conv establir la residncia en el poble ms propinc al del treball. Conv establir la residncia en la ciutat ms ____________________ a la del treball. q) Segons una antiga creena, la veu del ventrloc provenia del ventre. Segons una antiga creena, la veu de la _______________ provenia del ventre. r) Si fas un tra oblic no eixir b el dibuix. Dibuixa una lnia _______________ que talle la circumferncia.
www.bullent.net
21
2. Remarques. Escriga, segons corresponga, la forma de mascul o de femen de les paraules que t en negreta en els buits corresponents. a) Es nota que este home s un principiant, perqu li falta desimboltura en el treball. Es nota que esta dona s una _______________, perqu li falta desimboltura en el treball. b) s un home molt decent, incapa denganyar-vos. s una dona molt ____________________, incapa denganyar-vos. c) Ha experimentat un plaer sublim que no coneixia fins ara. Tots la coneixem pel nom dEva, la _______________. d) Aquell hivern fou molt rude i llarg. Aquella primavera fou molt ____________________ i llarga. e) s un home agrest. s una dona ____________________. f) T un terreny limtrof amb el nostre. T una propietat ____________________ amb la nostra. g) Esta pintora s autodidacta, perqu ha aprs sola les tcniques pictriques. Este pintor s ____________________ perqu ha aprs sol les tcniques pictriques. h) Ella va reconixer que era una estratega excellent. Ell va reconixer que era ____________________ excellent. i) Pere t una idea vaga sobre la situaci que tenim a casa. Pere t un coneixement ____________________ sobre la situaci que tenim a casa. j) Ell sempre parla amb un to ferm. Ella sempre parla amb veu ____________________. k) Este magraner s bord. Esta pomera s _______________. l) Havia fet unes observacions sagaces i aclaridores. Ha intervingut en la reuni i ha fet uns comentaris _______________. m) Totes les mquines que t sn molt veloces. T dos cotxes i els dos sn molt ____________________. 3. Gnere de professions. Escriga, segons corresponga, la forma de mascul o de femen de les paraules que t en negreta en els buits corresponents. a) El meu gendre ha aprovat les oposicions de bidell. La meua nora ha aprovat les oposicions de ____________________. b) Llus collabora amb el fiscal. Llus collabora amb ____________________. c) En la competici de diumenge passat el genet que anava en primer lloc era amic meu. En la competici de diumenge passat ____________________ que anava en primer lloc era amiga meua. d) Hem de portar el pare a la consulta de la geriatra perqu li faa un reconeixement. Hem de portar el pare a la consulta del _______________ perqu li faa un reconeixement. e) Va conixer lamic quan era aprenent en aquell taller. Va conixer lamiga quan era _______________ en aquell taller.
www.bullent.net
22
f) No es moga dac, que de seguida vindr un zelador i el portar a la consulta. No es moga dac, que de seguida vindr una _______________ i el portar a la consulta. g) Va contractar un detectiu perqu seguira el seu soci. Va contractar una _______________ perqu seguira el seu soci. h) La seua vena s pediatra. El seu ve s _______________. i) Tinc molta faena i he contractat un xic com a ajudant. Tinc molta faena i he contractat una xica com a _______________.
www.bullent.net
23
TEMES 21 I 22
a. El numeral un adopta la forma u usat com a ordinal o com a nom de xifra: Veieu la pgina u del llibre de text. b. Cal usar la forma un quan designa el primer element duna srie: Compta dun a deu. c. Algunes expressions calcades del castell no sn correctes. Aix no sha de modificar el valor dels quantitatius: *Quants ms en serem, ms riurem. Li donen *quant vol. Vine *quant abans. Com ms en serem, ms riurem. Li donen tot all que vol. Vine tan prompte com pugues.
d. No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc, ni per a referir-se a una persona qualsevol indeterminada, ni amb el valor de cap, ni en algunes locucions calcades del castell. Tinc *alguna pressa. *Algun altre tinformar millor. No em queda taronja *alguna. Hi havia *algun que altre espectador. Tinc un poc de pressa. Alg altre tinformar millor. No em queda cap taronja. Hi havia alguns espectadors.
e. Davant dun complement partitiu introdut amb de hem dusar algun front a alg: (*Alg) Algun dels vens ha protestat. f. s incorrecte ls dalg per a indicar una persona important: La nova alcaldessa es pensa que s (*alg) important. g. Lexpressi un altre significa un de ms, un de diferent, un segon, encara un ms, etc.: Tinc temps encara per a llegir un altre llibre. h. Mentre que el mot altre indica un grau dindeterminaci alt i equival a qualsevol, cap altre, etc.: No hi havia altre remei. i. Lindefinit cadasc (o cada u) fa referncia a tota persona: Cadasc (o cada u) en sa casa i Du en la de tots. j. Mentre que cadascun (o cada un) designa un element que pertany a un collectiu determinat quantitativament: Posa un exemple per a cadascun (o cada un) [dels arguments]. k. No podem usar cap davant delements no comptables perqu el mot correcte s gens: No tenen (*cap) gens dinters a mentir.
www.bullent.net
24
l. Lindefinit mateix ha de concordar amb els pronoms o adverbis on hi va posposat: Vindran ells mateixos (*mateixa). m. De vegades susa incorrectament mateix per a evitar la repetici dun nom usat anteriorment: Lestudi s excellent, per ell (*no s lautor del mateix) no ns lautor. n. Lindefinit tot es mant invariable davant de topnims (noms de ciutats, pasos, etc.) sense article: Tot (*Tota) Dnia es va omplir de neu. o. El mot varis no s un indefinit sin un adjectiu que significa variat, per tant sha de substituir per alguns, diversos: Shan manifestat en contra de la Llei diverses (*vries) associacions.
www.bullent.net
25
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los. a) El cartell s el mtode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i perqu admeten vries mides, ls de colors, etc. _ _________________________________________________________________________________ b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a entendrel millor, hem de considerar altres variables. _ _________________________________________________________________________________ c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb els quals vingurem altre dia del viatge, sin uns altres. _ _________________________________________________________________________________ d) Ha sigut necessari contractar altre obrer perqu el que tenem no podia acabar la faena que li havem encomanat. _ _________________________________________________________________________________ e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la prpia alcaldessa. Ara en t vint i s una estudiant excellent i t un futur prometedor. _ _________________________________________________________________________________ f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perqu aquesta mantinguera una sanejadssima situaci econmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produt lalegria entre els comptables de la mateixa. _ _________________________________________________________________________________ g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reuni de poltics, els companys a qui ell mateixa havia afiliat lany passat. _ _________________________________________________________________________________ h) Si ells mateixa no sentenen a lhora de fer esta proposta, qu vols explicar als altres? _ _________________________________________________________________________________ i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de la poblaci s molt reduda. _ _________________________________________________________________________________ j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de tot la Marina Alta, i probablement la ms bona persona, per no era la classe de poltica que convenia al partit. _ _________________________________________________________________________________ 2. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los. a) Quan els amics t'oferixen un cigarret ests entre lespasa i la paret, el desitges, tagradaria agafar-lo i fumar-tel. Al cap i a la fi, per u no passa res. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
26
b) Pensava que ja havia resolt el problema, per al cap duns mesos va tornar a immiscir-se en la seua vida. _ _________________________________________________________________________________ c) No li he dit res, perqu ho s des de fa molt poc, ahir mateixa vaig conixer la notcia. _ _________________________________________________________________________________ d) El director de lescola ha instat els professors de la mateixa a prendre una decisi. _ _________________________________________________________________________________ e) Has de donar un llibre a cada u dels convidats, i collocar-los en les taules assignades a mesura que vagen arribant. _ _________________________________________________________________________________ f) El president de lassociaci vol solucionar els problemes que hi ha en la mateixa, perqu els socis no complixen les normes. _ _________________________________________________________________________________ g) Abans qu comence el curs cal que el professor entregue a cada u dels alumnes els llibres de text. _ _________________________________________________________________________________ h) Des qu vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcci no t ms obsessi que augmentar els objectius de la mateixa. _ _________________________________________________________________________________ i) Ja fa temps que cobre el mateix: amb prou feines em podr fer la casa que tan he somiat. _ _________________________________________________________________________________ j) s igual que ho escrigues en el paper que en la pantalla de lordinador; tu ja saps que quant ms fulls corregisques ms prctica tindrs i millor ho fars. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
27
TEMA 23
s correcte dels relatius
a. El relatiu variable el qual pot intercanviar-se amb els pronoms relatius invariables que, qu, qui i on: Ladvocat, el qual (o que) s molt llest, va presentar un nou testimoni. El problema al qual (o a qu) feies referncia sha solucionat. Els diputats en els quals (o en qui) confiava mhan decebut. La sala en la qual (o on) farem lassemblea disposa de megafonia. b. Per no es pot intercanviar si va darrere de preposicions fortes (contra, dins, durant, sobre, etc.), locucions prepositives, gerundis i infinitius: La sentncia contra la qual es recorre crec que s justa. c. La forma la qual cosa es reserva per a oracions explicatives, lantecedent de les quals s una oraci: No ha passat res durant el canvi dany, la qual cosa ens tranquillitza. d. Per a expressar la idea de possessi usem del qual (o de la qual, etc.) que equival cuyo en castell i se situa darrere del substantiu que complementa: En un pas el nom del qual no recorde hi ha un govern matriarcal. La construcci article + relatiu que (el que, la que, etc.) precedida a vegades de preposici, noms s correcta si equival a aquell que, aquella que: Cal considerar tant la proposta del Govern com la [proposta] que va fer loposici. O si larticle el t valor neutre: He considerat el que mhan dit sobre el millenni.
s incorrecte dels relatius

a. La construcci preposici + article + que no s correcta com a relatiu i la podrem substituir correctament per preposici + el qual (o els quals, la qual, etc.) o equivalents: No cal considerar la proposta del Govern, amb (*la que) la qual (o amb qu) no hi estic dacord. b. Si la preposici apareix davant de lantecedent, no sha de repetir davant del relatiu: Dels temes (*dels quals) que ja hem parlat, val ms no recordar-sen. c. No shan de reforar els elatius amb pronoms febles: Sn poltics als quals (*els) preocupa la poca participaci ciutadana. d. Solem calcar del castell algunes expressions que cal corregir: *a cada qual *sn tal per a qual *a cual ms *qual
www.bullent.net
a cadasc sn lun per laltre laltre encara ms quin
Facilita a cadasc el que li correspon. Els dos ministres sn lun per laltre. Si lun s pocavergonya, laltre encara ms. Quin mhas dit que preferies?
28
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexemple. Don vns? Ja s com ho farem. No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia. On vas? Quan vas nixer? Quant val? Quanta llet vols? Quants serem a sopar? Qu has portat? Qui crida? Quina aigua ms neta! quin, quins, quina, quines 1. adj. i pron. Un (o uns quants) dun grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals) recau una interrogaci directa o indirecta. Exemple: No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia. 2. adj. Adjectiu exclamatiu que expressa admiraci, enuig o censura. _ _________________________________________________________________________________ qu pron. Pronom interrogatiu neutre, equivalent a quina cosa. _ _________________________________________________________________________________ qui pron. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones. _ _________________________________________________________________________________ quant, quanta, quanta, guantes 1. adj. Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposici partitiva de). _ _________________________________________________________________________________ 2. a. pron. Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que shan anomenat o shan pensat abans). _ _________________________________________________________________________________ b. pron. Quin preu. _ _________________________________________________________________________________ quan adv. En quin moment, en quina poca. _ _________________________________________________________________________________ com adv. De quina manera. _ _________________________________________________________________________________ on 1. adv. [sovint precedit de la preposici a] En quin lloc, a quin lloc. _ _________________________________________________________________________________
29
2. adv. [precedit duna preposici locativa, i eventualment de la preposici a] Quin lloc. _ _________________________________________________________________________________ 2. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexemple. a) El qui vullga vindre, que alce la m. b) Els amics amb qui et veus. c) Els avantatges que t una democrcia sn molts. d) La casa a qu em referia s esta. e) Qui no vullga pols que no vaja a lera. f) Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds. g) Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio. h) Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics. i) Vull saber el que ha dit. j) Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell. que 1. pron. Forma que revist el pronom relatiu quan no va regit per cap preposici (en el qual cas s qu), siga que faa de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. _ _________________________________________________________________________________ 2. el que Combinaci que servix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referncia a cosa, en les quals fa de subjecte o b de complement directe. _ _________________________________________________________________________________ qu 1. a. pron. Forma que revist el pronom relatiu que, quan, designant una cosa, va precedit duna preposici. _ _________________________________________________________________________________ b. pron. [precedit duna preposici] La qual cosa. _ _________________________________________________________________________________ qui 1. a. pron. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional. _ _________________________________________________________________________________ b. pron. Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives [generalment com a subjecte]. _ _________________________________________________________________________________ c. pron. [amb larticle definit] Pronom relatiu de persona que introdux una oraci substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe. _ _________________________________________________________________________________ qual 1. adj. Adjectiu relatiu (precedit sempre de larticle definit). _ _________________________________________________________________________________ 2. a. pron. Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de larticle definit) amb qu es pot substituir normalment que, qui o qu quan sn explicatius (no especificatius). _ _________________________________________________________________________________ b. pron. Pronom relatiu possessiu (precedit de larticle definit i de la preposici de). _ _________________________________________________________________________________
30
3. Completeu els buits amb els interrogatius o relatius escaients, precedits, si cal, de preposici o darticle. 1. Amb _____ ho fars? 2. Contam _____ has fet. 3. Digues-me _____ tho ha dit. 4. El dia _____ mestimes, ser lhome ms feli. 5. El _____ has de fer s treballar ms. Dibuixeu el que vulgueu. 6. El _____ ho faa callar. 7. Es preocupa molt pels _____ no tenen menjar. 8. Este s lhome amb _____ he vingut. 9. Han portat els llibres, _____ tries tu? 10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la _____ s destil barroc. 11. Ho vaig saber des del moment _____ el vaig vore. 12. La casa _____ hem comprat s gran i lluminosa. 13. La dona de _____ ests enamorat. 14. La vam visitar en el seu poble, el _____ era molt bonic. 15. Ma mare, _____ s una persona molt sensata, no sacalorava mai. 16. Per _____ ho dius? 17. _____ ha vingut? 18. _____ forat que has fet! 19. _____ home! 20. _____ muntanya ms bonica! 21. Se nha anat, _____ s el que volies. 22. Shan guanyat vint euros; amb _____ compraran un llibre. 23. Va ser ella _____ va cridar. 24. Vos presente la senyora Peris, la _____ vos parlar sobre els problemes deste camp. 25. _____ habitants hi ha a la ciutat? 26. _____ tha costat? 27. Des de _____ eixiu junts? 28. _____ has aconseguit aix, contant mentires? 29. A _____ anares? 30. Per _____ hem de passar? 4. Ratlleu les expressions en negreta que siguen incorrectes. a) He vist que plou. Que / Quina llstima, ja no puc anar al parc! b) Que / Qu / Quina pellcula has vist? c) Que / Qu gran s esta casa! d) Qu / Que prompte que ho ha sabut! e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta faena, que / qu vols explicar als altres? f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment 2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions. g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el que / en el qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia. h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol eixir se nhan anat de viatge. i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a qu ell havia visitat anys arrere: 5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. 1. No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt possible que shaja perdut. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
31
2. El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un xit, i lautobs amb el que vam viatjar era molt cmode. _ _________________________________________________________________________________ 3. Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era la classe dhome qui podia atraure Mireia. _ _________________________________________________________________________________ 4. Lhostal en el que ens vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes les comoditats que necessitvem. _ _________________________________________________________________________________ 5. Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes eren de color taronja. _ _________________________________________________________________________________ 6. Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna ocasi allada en la que mon pare sencabotava perqu repassara la lli, comenaven les vacacions. _ _________________________________________________________________________________ 7. Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competici delit, els companys als qui ell mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble. _ _________________________________________________________________________________ 8. Han anunciat que en els prxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturals pels que es caracteritza esta comarca. _ _________________________________________________________________________________ 9. Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que sinteressen els col leccionistes ms aficionats. _ _________________________________________________________________________________ 10. La ra perqu no tho han dit s perqu han considerat que eres una persona molt sensible. _ _________________________________________________________________________________ 11. Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es fa referncia a una srie dalteracions de la conducta alimentria entre les que destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia. _ _________________________________________________________________________________ 12. Els camins pels que vam anar a la caseta estaven plens de fang. _ _________________________________________________________________________________ 13. El poble que vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost. _ _________________________________________________________________________________ 14. Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. _ _________________________________________________________________________________ 15. Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Les amistats a les que havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien all. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
32
6. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) En ratolins als que sels ha ensenyat, per exemple, litinerari dun laberint es comprova que les neurones que estaven actives durant laprenentatge tornen a treballar durant el son. _ _________________________________________________________________________________ b) Diu Pere que a qui li toque fer el sopar que comence ja; si no, en comptes darribar a la sessi de la nit, arribarem a la sessi de la matinada. _ _________________________________________________________________________________ c) Amb prou feines aconsegu acabar el qu estava fent abans que comenara lactuaci. _ _________________________________________________________________________________ d) s necessari nomenar un president perqu en la reuni puguem parlar tots sobre els temes en els que estem immersos. _ _________________________________________________________________________________ e) Ja fa temps que cobre el mateix: a males penes em podr fer la casa en que tant he somiat. _ _________________________________________________________________________________ f) A nosaltres, per descomptat que ens agradaria participar en la prova, per tots sabem que s dura i mot llarga; si no tens una bona preparaci, s molt difcil acabar-la; s un circuit que hi ha dos pujades pel carrer principal, i desprs dos voltes ms per tot el barri antic. _ _________________________________________________________________________________ g) Encara que lencarregada fa molt de temps que treballa a lempresa, no s qui per a dir-nos com hem de preparar la pintura perqu la pea de cermica tinga bona qualitat. _ _________________________________________________________________________________ h) Jo mai he fet aix; sempre he procurat respectar el no-fumador. T el mateix dret que nosaltres a decidir en la mesura del possible que aspiren els seus pulmons. _ _________________________________________________________________________________ i) Quan els amics t'oferixen tabac, et recordes del dia en que vas decidir que agafaries el primer cigarret; qu gran error! _ _________________________________________________________________________________ j) A pesar de tot, dimarts que ve, en la roda de premsa, el president exposar la nova estratgia, que, segons els assessors, no ser molt diferent de la qual ha adoptat fins ara. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
33
TEMA 24
Lordre en qu es combinen els pronoms sindica en el quadre. Observeu que en tota combinaci va davant el Complement Indirecte, per si hi ha cap reflexiu es collocar davant. Si safegeix un tercer pronom es comporta respecte al segon, com aquest respecte al primer; i aix successivament: reflexiu se 2a persona te, us 1a persona me, ens 3a persona CD i atribut el, la, els, les, ho en
CI li, els
adverbis hi
El pronom en
a. Pot substituir complements circumstancials de lloc introduts per la preposici de: Mentre uns entraven al cinema, els altres neixien [del cinema]. b. I complements preposicionals dobjecte introduts per la preposici de: No van informar de lassassinat dilluns, per en van informar dimarts [de lassassinat]. c. Reemplaa el predicat del complement de verbs com nomenar [cap destudis, secretari/a...], elegir [president/a, director/a], designar, fer-se [fan, soci/a...]: La ministra anterior era tamb la portaveu del Govern, per a la nova no lan faran mai [portaveu]. d. I acompanya certs verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment: El millor que podrien fer es tornar-sen per on han vingut.
El pronom hi
a. Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una preposici que no siga de: Quan vaig arribar al poble, ells ja hi eren [al poble]. b. Tamb pot substituir expressions introdudes per de, quan representa el complement dun adverbi (o duna locuci adverbial) que indica permanncia o acostament com ara damunt, davall, sota, davant, darrere, prop, al voltant, a la vora, etc.: Desprs de torcar la taula, posa-hi aquest pitxer damunt [de la taula]. c. Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia a una acci: Una ONG gestiona els fons transparentment, per una altra no els hi gestiona [transparentment]. d. Pot representar un complement preposicional dobjecte introdut amb qualsevol preposici que no siga de: Ja ha acabat el judici, val ms no pensar-hi ms [en el judici]. e. Acompanya el verb haver-hi usat com a impersonal: No havent-hi ms assumptes, es clou la sessi.
34
Pleonasme i doblament
a. Cal evitar ls de pronoms quan apareixen explcits els complements a qu es refereixen: No hi ha (*nhi ha) coques.
www.bullent.net
35
ACTIVITATS
1. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Els vostres amics encara no ens han donat la notcia; de segur que _____ donaran. b) Mhan dit que els meus cosins ens han comprat un regal, per no s quan _____ donaran. c) Volia vendre-vos els terrenys, per crec que no podr vendre _____. d) Porteu el menjar al gat. Porteu _____. e) Volia vendre estos jocs als meus clients, per crec que no podr vendre _____. 2. LES FORMES DE 1, 2 I 3 PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Quan el president reclame els expedients, _____ passes. b) Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues _____. c) Joan ha demanat a Maria revistes, per Maria no vol deixar _____. d) Vols una tassa de caf? S, posa _____ una. e) Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics _____ han comprat dos. 3. LES FORMES DE 1, 2 I 3 PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) La meua germana mha demanat les claus del cotxe, per jo no s si _____ donar. b) No els digues tot el que saps. Ja _____ dirs quan siga el moment. c) Joana va ensenyar la casa que sha comprat a les seues venes. Ella _____ va ensenyar. d) Andreu i Roser no saben encara el que ha passat. Conteu _____. e) Si et demanen la llista de convidats, dna _____. 4. EL PRONOM NEUTRE HO. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Aix que mhas fet, no _____ perdonar mai. b) Has portat aix a les teues cosines? S, _____ vaig portar ahir. c) No tinc clar aix que ha explicat el professor, per no hi ha manera de preguntar _____. d) Conta el que the dit a les teues germanes. Conta _____. e) Vull que expliques a Marta com es fa el problema. Vull que _____ expliques b i pas a pas. 5. ELS PRONOMS ADVERBIALS EN I HI. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) No et preocupes si thas quedat sense diners, que ja _____ deixar. b) El metge ha receptat aspirina a Carme i Maria per al constipat, quan arriben a casa _____ doneu. c) De nit es dedicava a pintar, per ara ja no _____ dedica. d) En la botiga del cant regalen llepolies als xiquets. A tu no _____ han regalat? e) Anir dem a Castell. Maria, _____ vols acompanyar? 6. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Si no trobes la roba al calaix, fes el favor de posar _____. b) No podem traure el full de la impressora, per esperem que tu _____ tragues. c) Tagraden els meus pantalons nous? _____ he comprats a la botiga del barri. d) El meu germ mha regalat un llibre, per tu no _____ has regalat cap. e) Emili i ngels volen casar-se i els seus pares han comprat un pis per a regalar _____. 7. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) El gos donava la poteta al seu amo. El gos _____ donava.
36
b) Si penses comprar el llibre als xiquets, no _____ compres ara. c) Dem escriur les cartes a les meues amigues i _____ enviar. d) Joan, fars la paella dem? -S, s que _____ far. e) Portar les cartes a les advocades i _____ deixar en la bstia. 8. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Joan va sollicitar la beca i no _____ van concedir. b) Les teues amigues mhan demanat els llibres, dem _____ portar. c) Pere sempre compra la fruita a la seua amiga del mercat. Tu tamb _____ compres? d) Si voleu, deixeu-nos les ferramentes i nosaltres _____ guardarem. e) Portes la roda poc unflada. Vols que _____ unflem ms (a tu)? 9. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar. Ha dit la mare que _____ poseu. b) Pepa va amb un xic de Xtiva, per a nosaltres encara no _____ ha presentat. c) Vau comentar els vostres projectes als vostres caps de departament? S, _____ vam comentar, per no ens van fer massa cas. d) He sentit que Joan i Marta volen vendre la casa. Podrem comprar _____. e) El metge li ha recomanat que camine a poquet a poquet durant una temporada. Si _____ camina jo crec que es recuperar. 10. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases. a) Encara que les teues amigues et demanen els deures, no _____ deixes. b) Este vestit vull posar _____ la setmana que ve. c) No sabia que encara tenies a casa els llibres de Joan. Vull que _____ tornes. d) Vas deixar les tisores de podar a les teues amigues. Vs a demanar _____. e) Els meus amics no saben el que ens ha passat. Fes _____ saber. 11. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los. a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcavacions anteriors, per ms endins no nhi havia res. _ _________________________________________________________________________________ b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perqu els acompanyara a ladvocat i lis arreglara uns papers. _ _________________________________________________________________________________ c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia que estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes. _ _________________________________________________________________________________ d) La retreia la seua impacincia, ja que ella noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la nota lhavia inquietada profundament. _ _________________________________________________________________________________ e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no nhi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Per lamiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia. _ _________________________________________________________________________________ f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que el van confiscar els primers quadros no nhavia tornat a pintar cap. _ _________________________________________________________________________________
37
12. Torne a escriure les frases segents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents. a) Dem farem la reuni a la sala dactes. _ _________________________________________________________________________________ b) Ensenyam el que thas amagat dins de la butxaca. _ _________________________________________________________________________________ c) Antnia li portar la cadira prop de la finestra. _ _________________________________________________________________________________ d) Vols donar-me el diccionari de lestanteria? _ _________________________________________________________________________________ e) Volia menjar-se el teu entrep. _ _________________________________________________________________________________ f) Es posa els pantalons de la seua germana. _ _________________________________________________________________________________ g) El gerent va ser molt clar: demaneu als provedors que actualitzen les seues dades. _ _________________________________________________________________________________ h) No vol enviar les cartes a les seues companyes. _ _________________________________________________________________________________ i) Els resultats indiquen que s que s el millor central del mn. _ _________________________________________________________________________________ j) Si no vns prompte, no podrem fer els encrrecs als teus vens. _ _________________________________________________________________________________ 13. Torne a escriure les frases segents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents. a) Demana unes quantes cadires als teus pares. _ _________________________________________________________________________________ b) Regala un collar a la teua neboda. _ _________________________________________________________________________________ c) Ell ha demanat uns quants regals als familiars. _ _________________________________________________________________________________ d) Vol traure el llibre de la biblioteca. _ _________________________________________________________________________________ e) Trau lagenda de la cartera. _ _________________________________________________________________________________ f) Lleva les forquetes de la taula. _ _________________________________________________________________________________
38
www.bullent.net
g) Trau la jaqueta de larmari. _ _________________________________________________________________________________ h) Ells pensen traure de lescola la xiqueta. _ _________________________________________________________________________________ i) Joan, per favor, necessite que em portes el llibre de lestant. _ _________________________________________________________________________________ j) No puc traure lestoig de la motxilla. _ _________________________________________________________________________________ k) Per fi sha desdit de les seues declaracions. _ _________________________________________________________________________________ l) Si vols nadar a la piscina, thas de fer soci del club de nataci. _ _________________________________________________________________________________ 14. Torne a escriure les frases segents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents. a) Busca els amics a la porta del restaurant. _ _________________________________________________________________________________ b) Condux el teu cos a un lloc convenient. _ _________________________________________________________________________________ c) Carles pot demanar el llibre en la biblioteca. _ _________________________________________________________________________________ d) Tinteressa ingressar els diners en la caixa destalvis. _ _________________________________________________________________________________ e) Telefonar a Anna al despatx dem. _ _________________________________________________________________________________ f) Ell mateix ens portar la bicicleta a casa. _ _________________________________________________________________________________ g) Isabel pot ensenyar-te el plnol tranquillament. _ _________________________________________________________________________________ h) Els alumnes de linstitut es comporten correctament. _ _________________________________________________________________________________ i) A ells, els considere com si foren famlia meua. _ _________________________________________________________________________________ j) Joan pot explicar-te el tema tranquillament. _ _________________________________________________________________________________ k) Ensenya el xiquet a jugar a esquaix. _ _________________________________________________________________________________
39
www.bullent.net
l) Ara que ha realitzat totes les gestions, es pot acollir als beneficis que concedix lAdministraci. _ _________________________________________________________________________________ m) Jo em posar darrere de la moto; tu, posat al davant (de la moto). _ _________________________________________________________________________________ n) Joan est en contra de la manifestaci. _ _________________________________________________________________________________ 15. Torne a escriure les frases segents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents. a) Posa uns quants tovallons a la taula. _ _________________________________________________________________________________ b) Compra verdura al mercat. _ _________________________________________________________________________________ c) El meu germ vol escriure una carta al diari. _ _________________________________________________________________________________ d) Per favor, pose vi al senyor Joan en la copa. _ _________________________________________________________________________________ 16. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los. a) Ahir mateix vaig conixer la notcia; per com que sabia que no li afectava directament no li he telefonat. _ _________________________________________________________________________________ b) Vctor tenia intuci, per com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament; per descomptat que esta mancana no entelava lestima que els seus superiors el professaven. _ _________________________________________________________________________________ c) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcavacions anteriors, per ms endins no nhi havia res. _ _________________________________________________________________________________ d) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia que estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
40
TEMES 25, 26, 27 I 28

Morfologia
a. Sn incorrectes les formes de gerundi acabades en guent o en quent: corrent (*correguent), vivint (*visquent)... b. Cal evitar algunes formes incorrectes de participi: aparegut (*aparescut), comparescut (*comparegut), ats (*atengut), detingut (*dets), imprs (*imprimit)... c. Si la segona persona del singular de limperatiu t gu, tamb la tindr la segona persona del plural; si no en t en singular tampoc en plural: digues: digueu, pugues: pugueu; atn: ateneu, beu: beveu... d. Alguns verbs acabats en infinitiu en ure, adopten una i en la primera i la segona persones del plural del present dindicatiu: caiem, caieu; creiem, ceieu; seiem, seieu... e. Alguns verbs palatalitzen incorrectament algunes formes. Per el grup correcte normativament s sc (o squ), i no *ixc (o *ixqu): cresc; cresca, cresques (creixc; creixca, creixques)... f. Uns quants verbs de la segona conjugaci adopten una i consonntica en limperfet dindicatiu: creia, creies..., deia, deies...
Les perfrasis verbals

a. Les perifrasis ms habituals expressen obligaci o probabilitat. Aquestes sn les expressions incorrectes i les correctes: PERFRASIS D'OBLIGACI INCORRECTES HAVER-HI QUE + INF. hi ha que + Inf. hi hauria que + Inf. hi haur que + Inf. TINDRE QUE tinc que + Inf. tindria que + Inf. tindrem que + Inf. CORRECTES CALDRE + INF cal + Inf. caldria + Inf. caldr + Inf. HAVER DE he de + Inf. hauria de + Inf. haurem de + Inf. serien PERFRASIS DE PROBABILITAT INCORRECTES DEURE DE + INF. deuen de + Inf. devien de + Inf. deuran de + Inf. FUTUR seran... CONDICIONAL devien ser CORRECTES DEURE + INF deuen + Inf. + Inf. devien + Inf. deuran DEURE deuen ser
b. La perfrasis anar a + infinitiu no s correcta si t valor de futur ja que cal usar el futur simple: On anirs (*vas a anar) de vacances lestiu proper?
41
www.bullent.net
c. *Acabar per + infinitiu pretn expressar la culminaci duna acci desprs dun procs; per com que s incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a lltim, finalment: Desprs de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se. d. *Estar al+ infinitiu sol usar-se incorrectament per a indicar la imminncia duna acci. Cal substituir-la per altres expressions: Lautobs est a punt darribar (*est a larribar). e. *Ser de + infinitiu s incorrecta en el sentit de ser necessari realitzar una acci i, doncs, lhem de substituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions: Cal esperar (*s desperar) que el llibre que et vaig deixar continue en bon estat. f. Estar + gerundi s correcta amb valor de continutat o reiteraci: Est content tot el mat. Per s incorrecta si expressa altres valors i, doncs, sn preferibles les formes verbals simples: Escolte (*Estic escoltant) les notcies, mentres tu prepares el dinar. g. *Portar + gerundi: T un valor duratiu, per s incorrecta i sha de substituir per la perfrasi estar + gerundi: Esta nevant (*Porta nevant) tota la nit.
Verbs pronominals i no pronominals

a. A continuaci hi ha una relaci de verbs pronominals que, en laccepci que sindica, han danar acompanyats de pronoms necessriament: acabar-se Consumir del tot. No mhe acabat (*he acabat) el dinar. aprimar-se Fer-se prim, flac. Fer esport no taprimar (*aprimar) molt. desdejunar-se Prendre el desdejuni. Em desdejune (*Desdejune) amb suc de taronja cada dia. despertar-se Cessar de dormir o destar adormit. Mhe despertat (*He despertat) en sentir el soroll. engreixar-se Esdevenir gras. Com sha engreixat (*ha engreixat) des del part! entrenar-se Preparar-se fsicament. Si sentrena (*sentrena) cada dia guanyar el campionat. imaginar-se Suposar. Simaginen (*Imaginen) que guanyaran les eleccions de nou. menjar-se Ingerir la totalitat o una part. Sha menjat (*Ha menjat) tot lentrep. passar-se Acompanyat de certs adverbis. Tho has passat (*Ho has passat) b? pensar-se Creure. Em pensava (*Pensava) que aix era impossible. prendres Adoptar una actitud. Sha pres (*Ha pres) malament ladvertncia. riures Burlar-se. Es riu de mi perqu vull aprendre suahili.
www.bullent.net
42
b. En canvi, hi ha un grup de verbs no pronominals en laccepci en qu els usem ac, que solem acompanyar dalgun pronom incorrectament: baixar Anar de dalt a baix. Vaig baixar (*Em vaig baixar) de lautobs lltim. callar Deixar de dir, guardar silenci. s millor que callem (*ens callem) si no volem que senfade. caure Anar a parar a terra. Van caure (*Es van caure) de la moto tots dos. conixer Tenir una idea dalguna cosa. Conec (*Em conec) tot Valncia. coure Sofrir una transformaci pel foc. Larrs ha cuit (*sha cuit) molt b. estar Romandre durant un temps en un lloc. Va estar (*Es va estar) mig dia esperant. fumar Aspirar el fum. Fuma (*Es fuma) un cigar els dies de festa. marxar Partir dun lloc. Vaig marxar (*Em vaig marxar) sense acomiadar-me. olorar Sospitar. Ja olorvem (*ens olorvem) que hi havia un engany. omplir Omplir el pap, el ventre, la panxa. Ompli (*Omplit) la panxa i ves-ten! passar Transcrrer el temps. El temps passa (*es passa) volant els diumenges. Transportar-se a un lloc. No vingues, jo passar (*em passar) per loficina. prendre Consumir. Prendr (*Em prendr) un tallat i continuar treballant. quedar Tornar-se, esdevenir. Les Corts van quedar (*es van quedar) en silenci. riure En totes les accepcions llevat de burlar-se, menysprear. Reia (Es reia) com un boig. Es riu de mi sempre. saber Posseir la cincia dalguna cosa, conixer. Sabem (Ens sabem) el valenci correctament. tmer Pensar que alguna cosa desagradable ha docrrer. Ja temia (*em temia) que mho preguntaries.
www.bullent.net
43
ACTIVITATS
1. Ratlleu la forma de gerundi incorrecta de cada parella. a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el mat. b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta manera, no podrem eixir de casa. c) No el molestes, que est resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difcil. d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARIXER) tots els secrets. 2. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) Si continuen _______________ (APARIXER) taques dhumitat, avisarem perqu vinguen. b) Ests _______________ (RESOLDRE) el problema de matemtiques? c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit _______________ (RIURE) sense parar. d) Aneu _______________ (TRAURE) les crelles del foc. e) Va continuar _______________ (PLOURE) tot el dia. f) Diuen que ella est _______________ (REBRE) moltes cartes de felicitacions. g) Ests _______________ (DIFONDRE) malament la notcia. h) El congrs encara est _______________ (DEBATRE) la moci. i) No digues res que est _______________ (RESOLDRE) un problema difcil. j) Encara estic _______________ (TRADUIR) els documents que em vas deixar. k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen _______________ (CAURE) les fulles. l) Josep est malalt del reny i passa el dia _______________ (BEURE) aigua. m) El vaig vore quan estava _______________ (TRAURE) el cotxe del garatge. n) Quan van arribar, Joan encara estava _______________ (CRRER) pel parc. o) Sempre est _______________ (DIR) coses que mai fa. p) Aneu _______________ (EIXIR) dun en un. 3. Ratlleu la forma de participi incorrecta de cada parella. a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el que the dit. b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida. c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)? d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document. e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE). f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses. g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE). 4. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) La pedra que ha _______________ (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera. b) Has _______________ (ESPRMER) totes les taronges que he comprat? c) Han _______________ (ESTABLIR) una srie de normes per al bon funcionament del sistema. d) Els seus pares han _______________ (CREURE) convenient que no torne a lescola. e) He _______________ (TMER) que vindria massa prompte f) Han _______________ (SUBSTITUIR) els ordinadors de loficina per uns altres de ms potents. 5. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) Hem _______________ (INCLOURE) les anotacions en linforme. b) Desprs de tants anys sense edificar han _______________ (REPRENDRE) lobra. c) Tants disgusts han _______________ (MALMETRE) la salut de Vicent. d) Tots hem _______________ (CONVINDRE) que no anirem a la reuni. e) Els cientfics han _______________ (DESCOBRIR) una frmula contra lenvelliment.
44
f) Les seues paraules mhan _______________ (DESPLAURE) molt. g) Lactriu estava molt _______________ (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci. h) Els testimonis no han _______________ (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju. i) Mha _______________ que acabar lobra de la casa abans de lestiu. j) Ha _______________ (REFER) la seua vida en una altra ciutat. 6. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) La meua cosina ha _______________ (VIURE) cinc anys a lAlcora. b) Pasqual sempre ha _______________ PERTNYER) a la confraria de lestalvi. c) Joan diu que ha _______________ (IMPRIMIR) tots els articles. d) El pres ha sigut _______________ (ABSOLDRE). e) Els atletes han _______________ (MERIXER) guanyar esta vegada. f) El cuiner ha _______________ (BATRE) moltes clares dou per a fer este pasts. g) El secretari ha _______________ (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30 de maig. h) Lacusada ha sigut _______________ (ABSOLDRE). i) Mira com ha _______________ (CRIXER) este xiquet! j) Han _______________ (OBRIR) la porta puntualment. k) No ens han _______________ (CABRE) els llibres en la llibreria. l) Quan hages _______________ (MOLDRE) el caf, guardal en larmari. 7. Ratlleu la forma verbal incorrecta de cada parella, fent atenci a la conjugaci verbal correcta. a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no magrada. b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) nims a latleta perqu acabe la carrera. c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pgina. d) s una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma. e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) ms, el nuc es desfar de seguida. 8. Escriviu el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) Ella encara _______________ (INTUIR) ara que la gent la _______________ (CONFONDRE) amb una altra persona. b) Ella tots els dies _______________ (REBRE) la visita dels seus amics. c) Jo _______________ (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre. d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta i la m no mhi __________ (CABRE). e) Sempre que ve el teu germ, ella _______________ (PERDRE) la pacincia. f) Necessite el cotxe perqu _______________ (VIURE) en el camp. g) Sempre ests dient mentires. No _______________ (DIR) mai tota la veritat. h) Qui calla, _______________ (CONSENTIR). 9. Escriviu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) No vull que _______________ (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que pareix. b) Per favor, Jaume, no _______________ (PERDRE) el rellotge. c) Quan ella _______________ (EIXIR) anirem a berenar. d) Hem recomanat a la teua neboda que _____________ (LLEGIR) el llibre, per no vol. e) Em preocupa que ella _______________ (TOSSIR) tant. f) Que jo _______________ (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res. g) Et recomane que _______________ (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida. h) Trobe molt difcil que et _______________ (CONCEDIR) el premi. i) s difcil que _______________ (SENTIR) el telfon perqu la pobra est ms sorda que una rella. j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que t_______________ (INHIBIR) i que no comentes mai res.
45
10. Escriviu el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) Cal que _______________ (REDUIR) els gastos si voleu viatjar. b) Caldr que _______________ (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten. c) El Govern es _______________ (REUNIR) hui per evitar la crisi. d) El propietari vol que jo _______________ (OBRIR) la botiga dem a les huit. e) Em _______________ (DESPLAURE) la vostra separaci. f) s un grosser: _______________ (OFENDRE) sempre que parla. g) Maria sempre _____________ (CORREGIR) les faltes dortografia amb bolgraf negre. h) No poden escorcollar la casa perqu no _______________ (DUR) lautoritzaci. i) No trobars ning que _______________ (FER) la truita de crelles com la mare. j) Nosaltres _______________ (INTUIR) que no ens dius la veritat. k) Quan _______________ (MORIR) el gos, el trobar a faltar. l) Qui no es _______________ (TRAURE) el passe no podr entrar a l estadi. m) Sha comprovat que la publicitat que ___________ (OFERIR) fantasia guanya en vendes. n) Toni, no _______________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a buscar-los. o) Vull que vosaltres _______________ (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor. 11. Escriviu el pretrit, el futur, el condicional o limperatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents. a) Lany passat tu sempre _______________ (DIR) que aniries a la festa si et convidaven. b) Tu no abans no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament. c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume _______________ (EIXIR) a caar _______________ (ABATRE) un colom. d) Recorde quan rem menuts i contnuament _______________ (INTERROMPRE) el professor en les classes. e) Lacusat _______________ (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que feia. f) Tu no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament. g) Joan, _______________ (ANAR) amb compte amb els senyals de trnsit. 12. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta a les perfrasis verbals) i corregiu-los. a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a entendrel millor, tenim que considerar unes altres variables. _ _________________________________________________________________________________ b) La primera vegada que la vaig vore deuria de tindre quinze anys; jo anava encara a lescola i ella ja anava a linstitut. Sempre havem viscut en el mateix poble, per no ens havem trobat mai. _ _________________________________________________________________________________ c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que fer est per acabar. _ _________________________________________________________________________________ d) Els vens dels meus pares deuen de tindre molts diners, perqu tenen moltes propietats i no paren de viatjar. _ _________________________________________________________________________________ e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que prescindir totalment de la paraula, usant el gest com a nica forma de comunicaci. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
46
f) Si no vns puntual, s precs que no tinguen en compte les teues opinions. No ests demostrant ser una persona seriosa en el teu treball. _ _________________________________________________________________________________ g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que preparar-lo millor en determinades assignatures especfiques per tal que aprovara sense dificultat. _ _________________________________________________________________________________ h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome devia dhaver tornat de la ciutat. No sho va pensar ms i va entrar a visitar-lo. _ _________________________________________________________________________________ i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren autors; per si vol que acceptem la seua confessi tindr que provar els fets. _ _________________________________________________________________________________ j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar molt content del resultat dels exmens. _ _________________________________________________________________________________ k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que haver dit duna altra manera. _ _________________________________________________________________________________ l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat de la gent que es va examinar lany passat t que estar en algun lloc. _ _________________________________________________________________________________ m) Jo creia que aquell home devia de ser representant o venedor daparells fotogrfics o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... _ _________________________________________________________________________________ n) La introducci duna tesi doctoral t que tindre unes caracterstiques especials que la diferencien de les introduccions daltres texts cientfics. _ _________________________________________________________________________________ 13. Ompliu els buits de les frases segents amb les formes verbals corresponents als usos dels verbs. a) Nosaltres li _______________ (DUR) el berenar cada vesprada. b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, _______________ (OBEIR) sense piular. c) La mare vol que vos _______________ (BEURE) el suc. d) No _______________ (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done perms. e) Els alumnes _______________ (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien ben difcil. f) Ahir _______________ (SER) el primer dia que tu _______________ (ADONAR-SE) de la situaci. g) Al dia segent de la festa, la ciutat _______________ (OFERIR) un aspecte diferent. h) Vam arribar tard perqu ens _______________ (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera. i) Jo abans _______________ (VIURE) al costat de sa casa, per no la conec. j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el temps no _______________ (TRANSCRRER) aquell estiu. k) Ell va aconseguir que nosaltres l_______________ (INTRODUIR) en la fbrica. l) Ja et vaig avisar que no _______________ (VEURE) estes pellcules. m) Si _______________ (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria aix. n) No magradaria que tu o els teus amics _______________ (VEURE) aquell espectacle. o) Em posaria molt content si vosaltres _______________ (CREURE) en mi. p) Lautor demanava als lectors que _______________ (REMETRES) a les instruccions. q) Si li fas una miqueta de companyia li _______________ (INFONDRE) nims.
47
r) _______________ (a mi) (ESCRIURE) la teua opini sobre el que et _______________ (DIR) Joana en la carta. s) Si _______________ (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no _______________ (TINDRE) problemes de comprensi. t) Pot ser que aquell home _______________ (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs. u) Si _______________ (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe. v) Quan el xiquet _______________ (CRIXER) ens comprarem una casa nova. w) Quan es _______________ (COSIR) b el bot de la camisa ja li ensenyar a fer ms coses. x) Si jo ___________ (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no lhauria plantejat. y) Vosaltres, per si de cas, no _______________ (REMOURE) res. 14. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los. a) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai perqu els fan a lestranger. _ _________________________________________________________________________________ b) Potser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li han dit que dac a quinze dies li ho notificaran. _ _________________________________________________________________________________ c) Van comenar les obres al gener, acabant-les al juny tal com havien proms als propietaris de ledifici. _ _________________________________________________________________________________ d) Dhaver-ho sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objectius prevists i hem perdut diners. _ _________________________________________________________________________________ e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i manipular uns objectes que noms existixen en la memria. _ _________________________________________________________________________________ f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir als socis avisant-los que no disposen de pressupost per a lany segent. _ _________________________________________________________________________________ g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint fer-lo recular huit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra. _ _________________________________________________________________________________ h) Els vaig dir que no era precs que macompanyaren a la reuni, per ells van insistir i, finalment, van vindre. _ _________________________________________________________________________________ i) No era precs preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final. _ _________________________________________________________________________________ j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho tenem tot preparat, el meu fill es va caure de la moto i es va trencar un bra. _ _________________________________________________________________________________ k) He escrit una redacci explicant les caracterstiques ms importants dels monuments funeraris corresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte. _ _________________________________________________________________________________
48
l) Serien les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vore passar el cometa Halley. _ _________________________________________________________________________________ m) Lobjectiu de la pellcula s el fer passar una estona agradable als espectadors. _ _________________________________________________________________________________ 15. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parntesis per a completar les frases segents. Feu atenci a l'acabament dels infinitius. a) Han _______________ (ESCOMETRE) lempresa sense lajuda de ning. b) No hem acabat letapa perqu loratge no ens ho ha _______________ (PERMETRE). c) La carrera prcticament ha acabat, per ha _______________ (DISCRRER) caticament pels carrers de la ciutat. d) Sha _______________ (DISTRAURE) en el moment en qu passava la carrera i no ha pogut veure el cotxe del cos. e) Al principi no hi cabia, per lha refredat i lha _______________ (CONTRAURE). f) El general ha _______________ (IRROMPRE) en la sala duna manera brusca. g) Els copistes han _______________ (CORROMPRE) el text, i ara ja no sabrem com s loriginal. h) Esta pea musical ha _______________ (FONDRE) tots els sons mediterranis. i) Crec que ens hem _______________ (CONFONDRE); este tren no va a la platja. j) Han _______________ (REFONDRE) el text, i desta manera han pogut elaborar el nou programa. k) Desprs de meditar-ho molt, hem _______________ (CONCLOURE) que hem de presentar la moci de censura. l) Aneu a linstitut i mireu si han _______________ (INCLOURE) els ltims aprovats en la llista. m) Per descomptat que estic contenta: mhan _______________ (COMPLAURE) molt les vostres paraules. n) Grcies per la recomanaci: hem ___________ (RIURE) molt en lobra de teatre que ens digueres. o) Ella ha _______________ (SOMRIURE ) quan li han contat lacudit. p) Encara que no tho cregues, lalumna ha _______________ (RESOLDRE) totes les equacions en dotze minuts. q) Vicent sha _______________ (ESPRMER) el cervell tot el que ha pogut per a trobar una soluci. r) Pere sempre est _______________ (AJAURE) en el sof de sa casa. s) Les circumstncies ens han _______________ (CONSTRNYER) a actuar duna manera determinada. t) Han _______________ (MALVENDRE) el cotxe perqu els feien falta els diners. u) Sha _______________ (TRCER) el peu quan estava _______________ (MOURE) la palanca. v) Ells continuen _______________ (DEURE) el lloguer, encara que no tho diguen. w) No pense continuar _______________ (DUR) els xiquets a la mateixa escola. 16. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parntesis per a completar les frases segents. a) _______________ (INCLOURE) vosaltres linforme en lexpedient, per favor. b) Vicent, fes el que et mana la mare i _______________ (COLLIR) les peres. c) Els assistents a la reuni volen que el portaveu _______________ (DESMENTIR) els rumors. d) El portar a la consulta de loculista perqu _______________ (TRCER) la vista i no shi veu b. e) Cal que ens _______________ (ADEQUAR) a lespai que tenim. f) De la seua reacci _______________ (ARGIR) que no li ha agradat el que has dit. g) Jo, a lAlbert, no el _______________ (PAIR). s un envejs! h) s evident que vos _______________ (MERIXER) les notes que heu obtingut. Heu treballat molt. i) Estos xiquets no _______________ (OBEIR) els seus pares mai. Estan molt malcriats. j) Margarida cada vesprada _______________ (TEIXIR) peces de llana, cot i seda, que desprs ven al mercat. k) No fa falta que enguany vosaltres _______________ (CONTRIBUIR) a la festa de lassociaci, perqu la direcci lha organitzada duna altra manera. l) Ella _______________ (REBRE) i _______________ (ATENDRE) els clients tan b com pot.
49
m) Entre tots els dibuixos _______________ (REEIXIR) este per la seua originalitat. n) Este centre _______________ (ACOLLIR) ciutadans daltres pasos. o) Sempre que _______________ (TOSSIR) desta manera el metge et recepta un xarop. p) s un material que _______________ (ESCOPIR) laigua. q) Encara em _______________ (RESSENTIR) de la contractura muscular de lesquena. r) Vosaltres, cal que _______________ (FREGIR) abans la carn i desprs hi _______________ (AFEGIR) laigua. s) Sempre que Joan es constipa _______________ (TOSSIR) molt fort i se li posa mal de cap. t) No _______________ (VINDRE) desprs de les deu o menfadar amb vosaltres. u) Els entrenadors que _______________ (INFONDRE) nims als atletes seran seleccionats per a anar al mundial. v) No ten _______________ (RIURE) que menfadar encara ms. w) Mare, no _______________ (TMER) per la nostra seguretat, que estarem b. 17. Escriviu la forma adequada (en mode indicatiu o subjuntiu) dels verbs que hi ha entre parntesis per a completar les frases segents. a) La meua sogra sempre _______________ (MOLDRE) el caf abans de preparar-lo. b) Tu _______________ (OLDRE) laroma que fa el camp? c) La neu _______________ (FONDRES) amb la calor del sol. d) Anna, si no deixes que les llentilles _______________ (BULLIR) mitja hora ms, no ens les podrem menjar. e) Em _______________ (COURE) lesquena a causa del sol. f) Quan _______________ (NIXER) el xiquet dIsabel, li farem un regal. g) Anna, no et _______________ (CONFONDRE) darmari, que sempre mhi fiques coses que no sn meues. h) Mhan demanat que _______________ (TRADUIR) el llibre dHistria. i) Si vols que et _______________ (RECOLLIR) els impresos del banc, caldr que t _______________ (ADEQUAR) al meu horari. j) Al mol _______________ (REDUIR) el blat a farina. k) El metge _______________ (SOTMETRE) mon pare a un tractament molt llarg. l) Si no voleu acabar-vos laigua, no en _______________ (BEURE) tanta ara, que encara falta molt per a arribar al cim. m) Encara que pesa molt, si _______________ (MOURE) la pedra entre tots, la desplaarem. n) Vol una planta que no _______________ (CRIXER) massa i que puga cobrir la tanca del jard. o) Si voleu fer b lexercici, cal que _______________ (SUBSTITUIR) les paraules en negreta per les paraules corresponents de la llista. p) Vigila que ton pare no s_______________ (ADORMIR) al sof, que hem de veure tots junts la pellcula. q) No patiu, _______________ (BEURE) tant com _______________ (VOLER), que no vos lacabareu tot. r) Si _______________ (PODER) tho diria, per no puc. 18. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parntesis per a completar les frases segents. a) El malalt es queixava perqu la ferida li _______________ (COURE) molt i no podia dormir. b) El congrs al qual _______________ (nosaltres) (ASSISTIR) la setmana passada _______________ (ACOLLIR) congressistes daltres pasos c) Nosaltres _______________ (ARGIR) el que ell havia dit, per no _______________ (ARRIBAR) a cap conclusi definitiva. d) Vosaltres _______________ (MANTINDRE) una discussi acalorada sempre que anvem a sopar. e) Esta empresa _______________ (PRODUIR) ms sabates de pell i de millor qualitat lany passat que enguany. f) Vosaltres ara no _______________ (DIR) el mateix que _______________ (DIR) lany passat. g) Des que hem canviat la mquina, ja no fem el pa com el _______________ (FER) abans. h) Quan vrem que el concert no _______________ (CONCLOURE) abans de les deu, els avisrem perqu vingueren.
50
19. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta als usos dels verbs) i corregiu-los. a) Desprs de fer-li xantatge obertament, va acabar per cedir a la seua petici. _ _________________________________________________________________________________ b) Dacord amb el que establix la Constituci i lEstatut dAutonomia, este s un dret bsic de tota persona i cal recrrer la sentncia davant del Tribunal Constitucional. _ _________________________________________________________________________________ c) Dhaver-ho sabut, hauria posat remei al problema. _ _________________________________________________________________________________ d) Marta i jo quan vam organitzar lexcursi als Pirineus contractrem el guia de lagncia perqu es coneix les muntanyes com si foren sa casa. _ _________________________________________________________________________________ e) El fill de Clara porta anant a lacadmia dangls quatre anys i, a pesar daix, encara no sap escriurel b. _ _________________________________________________________________________________ f) El senyor Corbera s una persona molt ocupada, per potser vinga al sopar de dissabte que ve. _ _________________________________________________________________________________ g) El director de lescola vol posar fi a la falta de disciplina dels alumnes, i ha urgit als professors d'esta a prendre una decisi. _ _________________________________________________________________________________ h) Una vegada acabes el projecte s precs que lentregues de seguida. _ _________________________________________________________________________________ i) Pere ha tingut un accident amb el cotxe per culpa de loratge: dhaver-ho sabut no lhauria tret de casa. _ _________________________________________________________________________________ j) Tens que donar un llibre a cada un dels convidats, i collocar-los en les taules assignades _ _________________________________________________________________________________ k) Era de suposar que no vindria al viatge de fi de curs que havia organitzat la nostra escola. _ _________________________________________________________________________________ l) Ja fa temps que vinc sospitant que ell no ve a treballar. _ _________________________________________________________________________________ m) Abans que comence el curs s precs que el professor entregue a cada un dels alumnes els llibres de text. _ _________________________________________________________________________________ n) No haguera omplit tota esta paperassa per a la sollicitud de la beca si haguera sabut que no me la concedirien. _ _________________________________________________________________________________ o) No hauria omplit tota esta paperassa per a la sollicitud de la beca dhaver sabut que no me la concedirien. _ _________________________________________________________________________________
51
p) Des que vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcci vol acabar amb la crisi que passem en estos moments. _ _________________________________________________________________________________ q) s precs nomenar un president perqu en la reuni puguem parlar tots. _ _________________________________________________________________________________ r) Quant a all que mhas comentat, s precs prendre mesures adequades si volem que vagen les coses b. _ _________________________________________________________________________________ s) Ja fa temps que vinc cobrant el mateix: no em podr fer la casa que tant he somiat. _ _________________________________________________________________________________ t) Quan es van posar en marxa els decrets de lassociaci de vens, es va posar de manifest que es precisava regular la funci destos. _ _________________________________________________________________________________ u) No s destranyar que en determinats collectius de ciutadans sescolten opinions relacionades amb un tema que els preocupa, per estos insten a lalcalde perqu retire aquella prohibici. _ _________________________________________________________________________________ v) A pesar que els mtodes de compra per Internet envaxen el nostre espai vital, actualment, les tendes especialitzades tornaran a fer-se amb el mercat. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
52
TEMES 29, 30 I 31
Els adverbis
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexemple. Anem corrents, que es fa tard. Continuaren tan amics com sempre. Dna-li mil pessetes com a paga i senyal. El va cridar, tot esperant que li contestara. El vaig trobar tot feli. Sha comportat molt malament amb mi. Va parlar com a president de lentitat. malament adv. No gens b. _ _________________________________________________________________________________ com a. adv. De la mateixa manera que. _ _________________________________________________________________________________ b. com a En qualitat de. _ _________________________________________________________________________________ c. com a En concepte de. _ _________________________________________________________________________________ tot a. adv. [concorda generalment amb ladjectiu que modifica] Completament. _ _________________________________________________________________________________ b. adv. [invariable davant dun gerundi] Mentres. _ _________________________________________________________________________________ corrents adv. Molt de pressa. _ _________________________________________________________________________________ 2. Completeu els buits amb els adverbis anteriors. a) El negoci va ____________, estem arrunats. b) Ens va rebre ____________ alcalde. c) Estava ____________trencada. d) Tot mix ____________: tinc mala sort. e) Va fer ____________si no lhaguera vist. f) Vine ____________, que van a tancar ja. 3. Completeu els buits de les frases que hi ha ms avall amb els adverbis segents. pertot adv. En tot lloc, a tot arreu.
53
enlloc adv. En cap banda. Lhan vist mai enlloc? amunt adv. En direcci de baix a dalt, dun lloc a un altre de ms alt. Has danar carretera amunt. avall a. adv. En direcci de dalt a baix, dun lloc ms alt a un altre de ms baix. Els xics corren avall. b. adv. [adjuntat a un substantiu, posposant-shi] Passejar riu avall. endins 1. adv. En direcci a linterior duna cosa des de la perifria. 2. adv. Ms o menys lluny en esta direcci. Mar endins. quan adv. En quin moment, en quina poca. Quan s el teu aniversari? mentrestant adv. Durant el temps en qu passa alguna cosa. fins adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que afirma. potser adv. Denota la possibilitat dall que es diu. a) Arreplega les coses, ____________ acabar de vestir-me. b) Des de ____________ eixiu junts? c) El teatre es troba dos carrers ms ____________:sha de baixar, per tant. d) Ens vam enfilar costera ____________. e) Hi eren tots, ____________ els ms menuts. f) No trobaren el lladre ____________. g) ____________ vindr dem: per no ho puc assegurar. h) No fiques el sucre tan ____________ que em costa trobar-lo. 4. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) Tots sabem que era prcticament impossible que una embarcaci de vela tant frgil suportara els embats del mar. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui sin dem i, adems que ella no pot acudir-hi, per ha delegat en el seu marit. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com representant del sindicat _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) Si et trobes tan mal com dius, per qu no vas al metge i que et faa una revisi mdica? _ _________________________________________________________________________________
54
e) Els connectors funcionen com a uns senyals visuals per al lector, ja que marquen explcitament la distribuci de les idees al llarg del text. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) s lanomenada realitat virtual, que consistix a submergir-se en el mn generat per lordinador i manipular uns objectes que no ms existixen en la memria. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Lalleujament li va arribar poc a poc a mesura que laire li omplia els pulmons. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) El patinador es movia per la pista de gel suau i lentament amb moviments duna gran elegncia i precisi. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ i) Durant lltima mitja hora els caadors havien de prescindir totalment de la paraula, usant el gest com nica forma de comunicaci. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ 5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) He sentit comentaris respecte daix i crec que degueren aprovar les dos a lhora. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) El cap de lempresa va morir i no tenia fills, i encara que tenia nebots, com que es van portar molt mal amb ell, no els va deixar ni un euro. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) He arribat a temps perqu el tren amb el qual viatjava anava molt a pressa i no feia parades. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) Desprs de lesfor i destudiar tan deus estar molt content del resultat dels exmens. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ e) Marta sho ha pres molt mal; jo crec que li ho havies dhaver dit duna altra manera. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Pot ser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tan havia desitjat. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
55
g) No hi ha poblaci amb una certa presncia que no organitze un festival destiu. Estos festivals simposen com a un complement a loci estiuenc. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) Davant de mi hi ha un estudiant. T ganes de xarrar, per pot ser dubta del seu francs. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
Les preposicions
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran dexemple. Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou any. Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa el que li dna la gana. De hui en una setmana. En ser les sis, anirem a comprar. Es va encabotar a vindre. Intenta sobreposar-se a la tristesa. Jo et mirava a tu. Perdoneu-vos els uns als altres. Sobre aix, no tinc res a dir. Va fer un regal a la seua neboda. a 1. prep. Introdux el complement preposicional dobjecte en una srie de verbs (com ara accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, atrevir-se, dedicar-se, negar-se, decidir-se, etc.). _ _________________________________________________________________________________ 2. prep. Introdux el complement indirecte. _ _________________________________________________________________________________ 3. a. prep. Introdux el complement directe representat per un pronom personal fort. _ _________________________________________________________________________________ b. prep. De manera excepcional, introdux el complement directe en aquelles estructures en qu ls de la preposici s necessari per a evitar que el context resulte ambigu. _ _________________________________________________________________________________ 4. prep. En concurrncia amb larticle definit i precedint un infinitiu, expressa relacions circumstancials que denoten precedncia immediata o causa _ _________________________________________________________________________________ 5. prep. Introdux els infinitius que depenen de verbs que regixen les preposicions a o en davant dun substantiu. _ _________________________________________________________________________________ 6. a. prep. Introdux infinitius en funci de rgim dun substantiu o del pronom res en construccions que signifiquen per, pendent de _ _________________________________________________________________________________ b. no haver-hi res a fer No tindre soluci. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
56
en 1. prep. [en relacions circumstancials de temps] En correlaci amb de, expressa al cap de quin interval ocorrer lacci. _ _________________________________________________________________________________ 2. prep. Davant dun infinitiu, expressa relacions circumstancials que indiquen procedncia immediata o casualitat. _ _________________________________________________________________________________ 2. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements. fins 1. a. prep. Introdux la designaci dall que s el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb a. b. prep. En proposicions en qu s expressada labstenci, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en qu alg passar a fer-la, podr fer-la, etc. c. prep. En expressions de comiat, indica el moment en qu una persona compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual sacomiada. d. fins que Introdux proposicions temporals. 2. a. adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que afirma. b. fins i tot Fins. a) Anirem amb tren ________ Xtiva. (fins 1.a) b) ________ dem! (fins 1.c) c) ________ ballrem.(2.b) d) Hi eren tots, _______ els ms menuts. (2.a) e) No es pot votar ________ que no shan complit els dhuit. (1.d) f) No ho podr fer ________ la setmana que ve.(fins 1.b) g) Treballe ________ mes de juliol. 3. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements. per 1. prep. Indica el temps durant el qual o en ocasi del qual t lloc lacci. 2. a. prep. Indica a causa de. b. prep. Indica la finalitat amb qu es fa una cosa. 3. prep. Indica all en consideraci a qu. 4. a. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la destinaci. b. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) lobjecte. c. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la direcci. a) A les huit ix un tren ________ Madrid. (4.c) b) Em castiguen, per no s ________ quines faltes. (2.a) c) s molt alt ________ ledat que t. (3) d) Havia vingut ________ saludar-la. (2.b) e) Hi ha una carta ________ teu germ. (4.a) f) No servix ________ que dieu. (4.b) g) ________ gener fa ms fred que ________ desembre. (1) h) Vam anar a Girona ________ vore el nostre germ. (2.b) 4. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) Dijous passat vam visitar lexposici de cermica que va organitzar lAjuntament dAlcalal. Ens va convidar lartista, que tenia molt dinters en qu vrem lobra. _ _________________________________________________________________________________
57
b) I no obstant, estava convenut de qu si tornava arrere en el temps, de nou sentiria el mateix odi. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) Recorde prou b tot el que vaig fer des de que vaig acabar en linstitut fins larribada al cine. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) Darrere de la taula vaig vore al jutge, a un costat el fiscal, davant dells i assentat, jo. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ e) Lexercici de pressi consistix en fer un moviment de fora amb els braos o amb les cames, des del cos cap a fora. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) El director del collegi ha anat classe per classe avisant-nos de qu si volem anar al viatge s necessari que portem una autoritzaci paterna. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Vam eixir dexcursi un mat plujs doctubre. Els camins per on anvem estaven plens de fang. Vam tardar en arribar a la zona dacampada ms de dos hores. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) En les installacions desqu, els remuntadors que transporten als esquiadors fins els punts ms elevats de les pistes constituxen un dels elements fonamentals de les estacions. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ i) Argumentar crticament consistix en exposar una srie coherent de raons, dafirmacions o de fets que donen suport a un punt de vista. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ 5. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) El poble on vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost. El programa de festes era molt complet: de mat, cercavila; al migdia, paella popular, i per la nit, actuaci musical. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) Dac a pocs dies vorem als nostres cosins, que fa molt de temps que no els hem vists. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i manipular uns objectes que noms existixen en la memria.
58
_ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no hi havia cap ra per a sentirse intranquil, per la memria sobstinava en enviar-li records que tiraven per terra el seu esfor. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ e) Les petges eren molt recents, un senyal inequvoc de que el tigre acabava de passar per all. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i desde que li van confiscar els quadros no havia tornat a pintar ni a exposar en cap galeria. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Lltim dia que vaig parlar amb ell estava buscant desesperadament al seu gendre perqu lacompanyara a ladvocat i li arreglara uns papers de lempresa. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) Ernest, obsessionat en conixer el pintor, es va assabentar que Carles, que estudiava Belles Arts, lhavia visitat uns dies abans. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ i) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai perqu els fan a lestranger. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ 6. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) Els professors dEducaci Fsica de les escoles estan tamb molt illusionats en esta iniciativa. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) He escoltat la predicci del temps per la rdio i han dit que dem plour en Valncia i que les comarques interiors tindran sol. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era la classe dhome que podia atraure a Mireia. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) La conclusi final de lestudi realitzat per lequip investigador ha sigut que no hi ha constncia de qu esta civilitzaci deixara cap petjada en la pennsula Ibrica. _ _________________________________________________________________________________
59
e) No paraven de discutir i de contar-se coses fins a que els vaig cridar latenci perqu no em deixaven escoltar al conferenciant. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Ara tinc la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins el final. _ _________________________________________________________________________________ g) Fra com fra, progressivament fins arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) Les parets daquells pisos eren com paper de fumar. No calia fer massa esfor per assabentar-nos de la vida aliena. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
Les conjuncions
sin 1. conj. Conjunci adversativa que, davant dun membre duna proposici, designa que all que es nega tocant a un membre precedent, safirma del membre precedit de sin. No vindr hui sin dem. No vol treballar sin estudiar. 2. no... sin Tan solament, no... ms que, no... excepte. No feia sin riure. No volia sin viatjar. 3. no solament... sin No menys... que. Visitaren no solament Elx sin tota la comarca. 4. sin que Introdux una afirmaci en oposici a all que sacaba de negar. No ho negue, sin que em reafirme en el que he dit abans. si 1. a. conj. En el cas, considerat possible, en qu. Si tafanyes encara pots arribar-hi dhora. b. conj. Introduint proposicions que fan de complement dun verb que expressa dubte, interrogaci. Encara no s si enguany tindr vacacions. 2. a. conj. En el cas, merament suposat, en qu (amb el verb de la proposici principal en condicional). Si volgueres fer-ho, ella sempre tho agrairia. Si poguera anar-hi! Si haguera pogut trobar-lo! b. si no En cas que no ocrrega o es faa aix. Tanqueu-ho tot b si no hi entrar la pols. doncs 1. conj. Conjunci que denota la conseqncia o conclusi dall que precedix. Tot A s B; tot B s C; doncs, tot A s C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! perqu 1. a. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el motiu, la causa. No ho pot fer, perqu no t temps. No ha eixit perqu plovia. b. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el fi o objecte de lacci expressada en la proposici principal. Tho dic, perqu li ho faces saber. 2. m. Ra per la qual. No et sabria dir el perqu. mentres / mentre 1. conj. Durant el temps en qu. Mentres fas el dinar, arreglar la casa. 2. conj. Suposant que, posat cas que, si. Mentres aix siga aix, pots comptar amb nosaltres. 3. mentres que Expressi adversativa usada per a contraposar dos accions. Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera.
60
1. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) El teu projecte ha tingut un gran xit per qu les dades tcniques que hi apareixen estan molt ben explicades _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) Deixars el llibre a Marc per a que el llija; si no tel torna, no lin deixars cap ms. _ _________________________________________________________________________________ c) El xiquet de Robert no feia ms que plorar per qu corrent darrere del seu gat ha entropessat i ha caigut damunt de lanimalet. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) El panorama actual s una hbil teranyina que convertix eixa organitzaci no en un receptor, si no en dispensador de carnets de bona conducta. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ e) He parlat amb Nria i mha comentat que podr pagar el rebut sin li costa ms de dos-cents euros. Li he dit que tu tenies diners. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Si vols que et diga la veritat, jo aix no ho negue, si no que em referme en les declaracions que acaba de dir linterlocutor del programa. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Sha comprat una ferramenta i el pobre no sap per a qu servix per qu no li ho ha explicat ning. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) Supose que no ho va dir seriosament, si no ms prompte amb un punt dironia. El cas s que la conversaci va derivar cap a nosaltres, perqu la mare sempre agafa les oportunitats al vol i jo intua des de feia dies que men volia parlar. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ 2. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) El veler va naufragar degut a la tempestat: tots sabem que era prcticament impossible que una embarcaci de vela tan frgil suportara els embats del mar. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui si no dem i, a ms, que ella no pot acudir-hi, per ha delegat en el seu marit. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
61
c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com a representant del sindicat i portar els impresos per a qu els ompliu i els envieu a lempresa. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) Conforme creixem, tamb sens desenrotllava la picardia i vam descobrir la manera danar tots els dies al parc. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ e) Maria va pujar al pis perqu li donaren el llibre, mentres que el seu germ lesperava en la vorera denfront. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Hi ha qui diu que els signes de puntuaci no sn si no un obstacle important per a la lliure expressi, una espcie de profilctic de la paraula i, per tant, del pensament. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Des de la setmana passada tot est a punt per a la festa; per sin pots vindre, telefonam. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) Els esdeveniments anaven succeint conforme anaven apareixent noves situacions que els feien ms insostenibles. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ 3. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) s possible que comprengues el per qu desta situaci que a molts jvens els costa dacceptar, per preferisc que estigues preparat per a tot all que ha de vindre. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ b) En aguaitar a la cambra, conforme els meus ulls sacostumaven a la foscor, vaig poder descobrir que tot continuava com mhavia dit el meu amic: les caixes, el bagul, la taula, etc. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ c) Si hi ha alguna cosa estranya, no s en el meu interior, si no fora de mi, en lenigmtic gravat que acabe de fotografiar, en un nou intent de deixar constncia duns canvis que han de tindre alguna explicaci. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ d) De no haver sigut per ma mare, un diumenge que la vaig veure pel passeig, amb un vestit i sabates de mudar, no lhauria reconeguda. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
62
e) A pesar de qu Anna ens avisava que de seguida es faria de nit, Isabel i jo volem continuar mostrant als meus amics una casa de camp abandonada on podem deixar els gats que ja shavien fet un poc ms grans. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ f) Fra com fra, progressivament fins a arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer, doncs allargava el dia i feia goig planejar jocs i activitats. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ g) Desprs de llargues hores despera, la direcci de lespectacle va obrir les portes del teatre per a qu entraren els espectadors i comenara la funci. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ h) En tant que escoltar i parlar angls s la millor manera daprendrel, els estudiants creuen que el podran dominar si nestudien la gramtica. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________ i) Quan vau marxar, va vindre el vostre pare a buscar-vos. _ _________________________________________________________________________________ _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
63
ACTIVITATS DAPROFUNDIMENT DADVERBIS, PREPOSICIONS I CONJUNCIONS

1. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) Si encara tenen inters a redrear el negoci han de treballar dur. _ _________________________________________________________________________________ b) Vctor tenia intuci i era un home perseverant que feia les coses poc a poc. Per com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament; per suposat que esta mancana no entelava lestima que els seus superiors li professaven. _ _________________________________________________________________________________ c) A dures penes aconsegu acabar el que estava fent abans que comenara lactuaci. _ _________________________________________________________________________________ d) Ja fa temps que cobre el mateix: a dures penes em podr fer la casa que tan he somiat. _ _________________________________________________________________________________ e) Cal recrrer contra la sentncia front al Tribunal Constitucional. _ _________________________________________________________________________________ f) No guanyes res de telefonar-li, jo de tu no ho faria. _ _________________________________________________________________________________ g) Quan vam organitzar lexcursi contractrem el guia de lagncia per qu coneix les muntanyes. _ _________________________________________________________________________________ h) A qui li toque fer el sopar que comence ja; si no, en comptes darribar a la sessi de la nit, arribarem a la sessi per la matinada. _ _________________________________________________________________________________ i) Ell fa quatre anys que va a lacadmia dangls i, sin embargo, encara no sap escriurel b. _ _________________________________________________________________________________ 2. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) s una persona molt ocupada, per potser vinga al sopar de dissabte que ve, sempre i quan el convides en una setmana de temps. _ _________________________________________________________________________________ b) A dures penes aconsegu acabar el que estava fent abans de qu comenara lactuaci. _ _________________________________________________________________________________ c) Desprs que acabes el projecte s necessari que lentregues de seguida, perqu el termini va des del quinze de juliol al trenta del mateix mes. _ _________________________________________________________________________________ d) Pere ha tingut un accident en el cotxe degut a loratge: dhaver-ho sabut no lhauria tret de casa. _ _________________________________________________________________________________ e) Has de donar un llibre a cada un dels convidats, i collocar-los en les taules assignades conforme vagen arribant. _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
64
f) Era de suposar que no vindria al viatge de fi de curs que havia organitzat la nostra escola, per qu no es trobava massa b. _ _________________________________________________________________________________ g) El president de lassociaci vol posar fi als problemes que hi ha en esta, per qu els socis no complixen les normes. _ _________________________________________________________________________________ h) Ja fa temps que sospite que ell no ve a treballar. De ser aix, no dubtar en despatxar-lo. _ _________________________________________________________________________________ i) Abans de que comence el curs s necessari que el professor entregue a cada un dels alumnes els llibres de text. _ _________________________________________________________________________________ 3. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los. a) No hauria omplit tota esta paperassa per la sollicitud de la beca dhaver sabut que no me la concedirien. _ _________________________________________________________________________________ b) El coordinador del colloqui anava donant la butlleta informativa conforme entraven els conferenciants en la sala dactes. _ _________________________________________________________________________________ c) Des de qu vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcci no t ms obsessi que augmentar els objectius desta. _ _________________________________________________________________________________ d) Quant a all que mhas comentat, s necessari prendre mesures adequades si volem que vagen les coses b. _ _________________________________________________________________________________ e) Noms posar-se en marxa els decrets de lassociaci de vens, es va posar de manifest que calia regular la funci destos en tota la comunitat. _ _________________________________________________________________________________ f) Ell sabia que les seues competncies eren prpies duna persona en molta capacitat dorganitzaci. _ _________________________________________________________________________________ g) No s estrany que en determinats collectius de ciutadans sescolten opinions relacionades amb un tema que els preocupa, per estos insten lalcalde per a qu retire aquella prohibici. _ _________________________________________________________________________________ h) La primera nit de les festes del poble els festers van llanar una pluja de focs dartifici que van caure com a serpentines sobre els principals carrers deste _ _________________________________________________________________________________
www.bullent.net
65
EXPRESSIONS DE REPS (GRAU SUPERIOR)

Seleccione lopci que considere correcta. 1. Lanunci de lagncia ho indicava ben clar: els viatges danada i de tornada durarien una setmana, lestana, un mes / lestada, un mes / lestdia, un mes (1). Ens havien proms un viatge especial i la veritat s que ho era / s que hi era / s que era (2). Resultava un poc llarg, per tot era qesti dacostumar-sen / dacostumar-shi / dacostumar-se (3). A mesura que anvem arribant / Con forme anvem arribant / Conforme anvem arribant (4) a la nostra destinaci, ens adonvem que estvem fent / ens adonvem de que estvem fent / ens adonvem de qu estvem fent (5) lexcursi ms extraordinria de la nostra vida. Estvem sorpresos, encantats, i no ens acabvem de creure que / no ens hi acabvem de creure que / no ens nacabvem de creure que (6), al remat / per endavant / de fit a fit (7), desprs de tants anys, havem realitzat el somni que molts desitgen, per que tots no poden aconseguir. El viatge danada va ser bastant agradable, el trfic era fluid / el transitar era fluid / la circulaci era fluida (8) i no hi havia embossaments / no hi havia emborsaments / no hi havia embossades (9). A ms a ms, el paisatge era diferent del que estvem acostumats; que bonica es veia la Terra / qu bonica es veia la Terra / quan bonica es veia la Terra (10) des dac dalt!; no oblidarem mai aquella imatge. Quan ja sacostava el fi del viatge / el final del viatge / la finalitat del viatge (11), la tensi augmentava i tots estvem cada vegada ms nerviosos, ja que era la primera vegada / per qu era la primera vegada / perque era la primera vegada (12) que fiem un viatge tant diferent del de tots els anys / tan diferent del de tots els anys / tan diferent al de tots els anys (13); quan la tenem ben prop tot fou esclat dalegria; en quant ms ens hi acostvem / en quan ms ens hi acostvem / com ms ens hi acostvem (14) ms entusiasmats estvem; era preciosa. Que viatge ms fascinant! / Quin viatge ms fascinant / Qu viatge ms fascinant! (15)! No podr oblidar mai la primera vegada que vaig anar a la Lluna. 2. La publicitat en els mitjans de comunicaci s un tema que no sempre ens ha cridat latenci / s un tema que sempre ens ha cridat latenci / s un tema que mai ens crida latenci (1) i, hui en dia, ens preocupa. Quan parlem de publicitat sempre analitzem els anuncis, els espots / sempre nanalitzem els anuncis, els espots / no sempre analitzem els anuncis, els espots (2). Podem dir quant als anuncis que cada vegada exercixen una influncia / cada vegada exercix una influncia / cada vegada nexercix una influncia (3) ms poderosa sobre lunivers dels adolescents: els xics i les xiques copien lestil, imiten la manera de vestir, de parlar, el vocabulari dels personatges que apareixen en els espots... Fa uns quants anys el cine no condicionava els gustos ni les idees de la joventut / Fa uns quants anys el cine en condicionava els gustos i les idees de la joventut / Fa uns quants anys el cine condicionava els gustos i les idees de la joventut (4). Actualment, la publicitat televisiva pren el protagonisme. Els anuncis presenten mons paradisacs / Els anuncis presenta mons paradisacs / Els anuncis presenten mons paradisac (5), imatges suggeridores, atractives, amb un gran dinamisme, que shi realitzen amb molta qualitat tcnica / es realitzen amb molta qualitat tcnica / es realitza amb molta qualitat tcnica (6), utilitzant-ne cada vegada mitjans ms sofisticats / utilitzant-hi cada vegada mitjans ms sofisticats / i nutilitzen cada vegada mitjans ms sofisticats (7). Sovint es planteja si els ms jvens / Sovint ens plantegem si els ms jvens / Sovint es plantegem si els ms jvens (8) sn capaos o no dinterpretar els missatges publicitaris. s evident que poden descobrir fcilment / s evident que hi poden descobrir fcilment / s evident que pot descobrir fcilment (9) quin producte ven qualsevol anunci, per no est tan clar que spien llegir qu es diu entre lnies / s clar que spien llegir qu diu entre lnies / no est tant clar que spien llegir qu diu entre lnies (10) i quins valors shi venen al mateix temps / quins valors es venen al mateix temps / quins valors sen venen al mateix temps (11). El perill de cada anunci no rau en loferta de consum que proposa, sin en el missatge subliminar que shi amaga / sin en el missatge subliminar que se namaga / si no en el missatge subliminar que shi amaga (12). Tamb podem analitzar la televisi en la seua totalitat. s a dir, com a teleespectadors hem dexigir-nhi un poc ms de qualitat, / hem dexigir-hi un poc ms de qualitat, / hem dexigir un poc ms de qualitat, (13), ja que si fem una comparaci dels informatius / ja que si en fem una comparaci dels informatius / ja que si sen fa una comparaci dels informatius (14) dun mateix dia, per de diferents cadenes, podem observar-hi les diferncies que hi ha en el tractament duna notcia / que nhi ha en el tractament de la notcia / que hi han en el tractament de la notcia (15).
www.bullent.net
66
3. Sc aficionat al bsquet, sc aficionat al teatre, sc aficionat... Quantes vegades hem sentit estes paraules? Tots en tenim alguna afici / Tots tenim alguna afici / Tots hi tenim alguna afici (1), a tots ens agrada / tots ens agrada / a tots ens nagrada (2) fer alguna cosa a ms de treballar / apart de treballar / a mesura de treballar (3). Fins i tot nhi ha qui / hi ha que / hi ha qui (4) t com a afici treballar / com afici treballar / com afici el treballar (5). Lafici s la inclinaci a una activitat. Tamb diem que fem les coses per afici quan les realitzem duna manera no-professional / duna manera no professional / duna manera noprofessional (6), s a dir, collaborem en un club esportista per afici, sense traure un benefici econmic / sense trauren un benefici econmic / sense traure-hi un benefici econmic (7). Ara b, algunes aficions, per les caracterstiques prpies de lactivitat / per les caracterstiques mateixes de lactivitat / per les caracterstiques de la prpia activitat (8) o pel nostre carcter, poden absorbir ms temps del que podria semblar raonable / ms temps del qual podria semblar raonable / ms temps de qu podria semblar raonable (9) i passen de ser un entreteniment a acaparar una part massa important del nostre temps. Una persona molt aficionada a la jardineria, quant es compra una casa / quan es compra una casa / quan se compra una casa (10) amb jard propi, planta moltes plantes perqu li agrada / planta moltes plantes perqu lagrada / planta moltes plantes per qu li agrada (11) dedicar-se / dedicar-sen / dedicar-shi (12). El problema s quan esta activitat absorbix tot el temps lliure que tenim al dia i fins i tot el del cap de setmana, de manera que no es poden fer altres coses perqu sest tallant brossa / per qu est tallant brossa / per a qu est tallant brossa (13) al jard... En estos casos es pot passar de ser un aficionat a ser un esclau duna activitat que, en principi, era agradable i entretinguda. Perqu / Sense ms ni ms / Per tant (14), les aficions sn molt bones i enriquidores per a la nostra vida, per sha dintentar que no manen aquelles de nosaltres si no nosaltres daquelles / de nosaltres mes nosaltres daquelles / de nosaltres sin nosaltres daquelles (15), de manera que lentreteniment no passe a ser una esclavitud.
www.bullent.net
67
SOLUCIONS EXPRESSIONS DE REPS (Grau Mitj)

1. La poesia dAusis March, rica com s en idees, fa escasses concessions a la forma. Lexpressi elegant no t per a ell cap valor. Un dels seus trets ms caracterstics sn les comparacions, basades en experincies personals, descassa concessi gratuta a la tradici literria. Aix, el mar tempestus, lexperincia militar, lanimalogia, els metges i les malalties, formen un alluvi dimatges amargues i tristes, dignes del seu estat dnim turmentat. El tractament que rep la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors fins als poetes del Renaixement itali, havia carateritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a March / Marc, la dona s un ser ben real, no una entelquia idealitzada, que no atrau el poeta per la seua bellesa fsica, sin per lenteniment. 2. Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia lhora danar-sen de lescena destes faltes, i recordant que el seu pare havia tornat una vegada de lesglsia a causa dalguna malaltia de poca importncia, enmig del salm segon, ni tan sols va gosar fer-se una bossa amb roba per a canviar-se. Vestit tal com anava, va fugir de les portes paternes, i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de primavera i el gran silenci sabtic de la ciutat, que era noms interromput pels grallats dels crvids. No hi havia una nima a la ciutat. Amb esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan es va animar de nou i amb una pattica sensaci de comiat, incls es va aventurar cam amunt i va romandre dret una estona, com una rara au a les portes dun parads estrany, per loest de lesglsia de Sant Jaume. 3. Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels motius principals pels quals esta poblaci sha convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificaci asfixiant daltres punts de la costa valenciana. Si som capaos de traurens de damunt la visi esmussada pel costum de viure ac tota la vida, comprendrem lalegria infantil dels forasters que es desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol deste poble quan encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I hi ha bones raons. Venint del fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant del
www.bullent.net
dol tast de la primavera a la vora duna mar somrient i tranquilla, hellnica. La freqncia de punts poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els que propicien lassentament hum. Tampoc no ho posen fcil els territoris mitjans. 4. Si b s cert que durant el perode anomenat Decadncia es produx un debilitament de la conscincia lingstica collectiva i que la producci dobres literries cultes escasseja duna manera alarmant, la literatura popular mant una vitalitat excellent, com tamb ls quotidi de la llengua entre la poblaci. No obstant aix, cal reconixer que assistim a una srie de fenmens que permeten parlar duna verdadera decadncia cultural. Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres humanistes ms illustres que comencen a elaborar les seues obres filosfiques i religioses en llat; tamb sn constatables loblit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixana. 5. Es va haver de parar al rebedor i mentre penjava labric una necessitat imperiosa el va obligar a girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles. Confessava que no havia sentit mai la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fora del temps dafaitar-se o b quan anava a casa del sastre. Per aquella nit es va mirar i es va quedar encantat un moment; no amb la seua imatge sin amb alguna cosa que hi havia dins. La seua cara, deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En lespill, una miqueta cap a la dreta, van aparixer uns ulls duna fixesa inquietant com aquells del gat de la placeta. Ms grans que els dell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s el que ms va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense que ho foren. 6. Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents, per, majoritriament, es deuen a mera diligncia i activitat. Quan estes qualitats no sn eficaces, se nafonen els esquemes. Vctor, per exemple, tenia intuci i era un home perseverant. Per, com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament per la mateixa intensitat de les investigacions. Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la visi. Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinria, per quan feia aix, per
68
necessitat, perdia la visi global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba dins dun pou. De fet, pel que fa al coneixement de ms importncia, estic convenut que la veritat s sempre superficial. La profunditat est a les valls on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres i lorigen desta classe derror estan ben tipificats en la contemplaci dels cossos celestes. 7. Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia. El cam de Simat flanquejava la squia mare que, amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De tant en tant, els mrgens de la squia estaven tallats per alguns estalladors, a travs dels quals laigua regava abundosa els camps assedegats. Damunt de la superfcie tranquilla destes aiges adormides suraven els caps espantadissos dalgunes granotes que, amb un rauc agut, se submergien al seu pas. La fresca del mat era agradable; no obstant, pertot arreu, sendevinava el mandrs despertar de la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven tmidament i, per damunt de les ltimes flors, grogues i blaves, comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi, li paregu que la seua imaginaci el transportava a una altra poca. 8. El ser hum i la societat en qu viu no s una cosa esttica, que sempre ha sigut com s ara, ni ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de fer-se al llarg de molts anys. La humanitat, igual que el ser hum, ha de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida es va fent; com una narraci que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc; com un cam que incessantment hem de recrrer, obrintnos pas en una direcci o una altra. Per aix, com en un llibre els captols finals no sentenen b si no es coneixen els anteriors, com un cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana buscant una meta, un final que mai arriba, per que es desitja millor i ms cmode que el que deixem arrere. 9. Els sers que habitaren els boscos originriament constituren la raa ms bella i svia que ha existit mai. Eren immortals i no coneixien les malalties, si b els seus cossos podien ser destruts per lacci del foc o de lacer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de pressa envoltats duna llum estellar semblant a la resplandor de la lluna. Tenien el cos cobert dun pl atapet del
www.bullent.net
color de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de laigua. De totes les arts que practicaven, dominaven sobretot loratria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids, insensibles al fred i la calor. Posseen tamb un esperit indmit, tenacitat per al treball i molta fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La seua alria oscillava entre el metre vint i el metre cinquanta i, tot i ser mortals, tenien una mitjana de vida de dos segles i mig. 10. El cam era estret i curt; arrancava de la carretera que condua al pavell de caa. Estava solcat de reguerons, cobert de pedres descalades. A la banda esquerra hi havia el jard duna torre que a penes es veia de tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en punxa lligats els uns amb els altres amb fil daram rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de mare-selves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, desprs de passar una font sense aigua, hi havia el pati duna masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa morts de set i mig desflorits. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia. 11. Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica color os, amb sanefes de colors cridaners. De rell, en un excs de curiositat, vaig observar les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot. Estava segur que alguna cosa del meu cos descobria el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. Ho sabien, no s com advertien que Albertina magradava moltssim, per nestava convenut: A pesar dels meus intents per dissimular-la, sentia molta vergonya. Per a trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta lloana em va alleujar un espai de temps que sem feia etern. Aquella camisa, certament, cridava latenci de tan bonica com era. 12. La distncia que separava loasi de Fes era de centenes de quilmetres. Calia remuntar, de nou, la serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns dies a recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes canviades, la furgoneta podria circular molt millor. Sadheria ms a lasfalt, a la sorra i a la
69
grava pedregosa. Fes, la capital de lartesania, del coure i del cuir, a la medina, es mant com a lEdat Mitjana; intramurs la vida s complexa, dominada per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot ac es decora. Pels sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj de transport. Bella ciutat que conserva lencant de la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, lalcsser i els ravals.A les principals entrades de la medina hi havia un home de confiana com a vigilant, disfressat del que calguera: cameller, comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, aiguader, etc.
LXIC: VERBS DERIVATS

1. 1) amidar 2) ennuvolar-se 3) adolorir 4) esgotar 5) emmidonar 6) adiar 7) afusellar 8) atemorir 9) trenar 10) engolir 11) emmordassar 12) apressar-se 13) agranar 14) agrir 15) emmurallar 16) envernissar 17) botonar 18) engrandir 19) anomenar 20) aigualir 21) arraconar 22) arrelar 23) granar 24) emmalaltir 25) afonar / enfonsar 26) enquitranar 27) apilotar 28) emmarcar 29) cuejar 30) anivellar 31) apedregar 32) espessir 33) acontentar 34) entapissar 35) ablanir 36) ennegrir 37) emmoquetar 38) afavorir 39) compadir
www.bullent.net
40) envalentir-se 41) encabir 42) encarir-se 43) tenallar 44) empolsegar 45) emmanillar 46) amartellar 47) acabdillar 48) endurir 49) afermar 50) empenyorar 51) estovar 52) assetjar 53) empallidir 54) remordir 55) cuirassar 56) engarrotar 57) remeiar 58) emmudir 59) sagnar 60) aterrir 61) enrajolar 62) bufetejar 63) esbocinar 64) arrecerar 65) esbiaixar 66) turmentar 67) moblar 68) envidreir-se 69) empedreir-se 70) assenyalar 71) entravessar 72) encaramellar
LXIC: LOCUCIONS
1. a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava a la lluna de Valncia. b) Va entropessar i va caure de morros. c) Quan em va contar la histria de poc no caic de tos. d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com com els bolets. e) Deixa el goi i beu a gallet. f) Tant que criticava abans i ara no diu ni pruna. g) El president va perdre la votaci i est que bufa. h) El teu cos es pensava que podien guanyar el partit, s que t poc de coneixement. i) T solucions imaginatives, dna-li via lliure. j) s el poltic ms fams, sempre esta en la cima. k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran xixines. l) Lequip est desanimat i sempre juga al contraatac. m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions si no li posem lmit.
70
n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va entrar a degolla. o) La teua histria no ve ara al cas. p) Com ms diners tens ms en vols, a s la can de lenfads. q) El que et va passar no interessa, deixat de romanos. r) Prompte arribar, estigues a laguait. s) Calla ja, que parles pels descosits. 2. (hablar) a tontas y a locas: a tort i a dret (cargar) con el mochuelo: el mort (cortar) por lo sano: de soca-rel (saber) la tira de: un fum de (hacer) trizas: xixines (pasar) por el tubo: per ladreador (enviar) a hacer grgaras: a pastar fang (jugar) a guardias y ladrones: a lladres i serenos (hacer) tiln: goig (perder) el tino: loremus (hacer) el pino: la figuereta (no entender) ni pizca: ni un borrall (nacer) de pie: amb el pa davall de laixella (poner) de pie: dret (conocer) el percal: el marro (venir) de perillas: de primera (dejar) de una pieza: de pedra 3. (Pagar) la festa: (pagar) el pato (Ser) bufar i fer ampolles: (ser) pan comido (Parlar)com una cotorra: (hablar) como un papagayo (Fer) la guitza: (hacer) la pascua (Pagar) els plats trencats: (pagar) el pato (Passar) penes i treballs: (pasar) muchas penalidades (Importar / Valer) un rave: (importar) un pepino (Demanar) la lluna en un cove: (pedir) peras al olmo (Ser) dall que no hi ha: (ser) la pera (Ploure) a bots i barrals: (llover) a cntaros (Tenir) mala bava: (tener) malas pulgas (Quedar) amb un pam de nas: (quedar) compuesta y sin novio (Passar) la nit en blanc: (pasar) la noche en vela (Portar) de cap: (llevar) a maltraer (Ser) el smmum: (ser) la monda (Mirar) de fit a fit: (mirar) con fijeza 4. a) passar per la pedra: obligar a fer una cosa b) tirar llenya al foc: avivar les discrdies c) ser del ram de laigua: ser homosexual d) servir de lli: estar advertit e) mirar de dalt a baix :mirar amb aires de superioritat
www.bullent.net
f) crrer com una daina: crrer a gran velocitat g) armar un sarau: fer un escndol h) guardar les formes: comportar-se b i) perdre la ra: tornar-se boig j) tornar a ballar-la: tornar a trobar-se en una tribulaci k) estar net com sant Paul: estar arrunat l) fer-se el llonguis: fer-se el despistat m) jugar fent catxa: fer semblar que es t bon joc n) fer a contracor: fer una cosa de mala gana o) beure com un lladre: beure extraordinriament p) parlar sense embuts: parlar sense excuses q) ser una llanda: ser molest r) treballar de valent: treballar molt
TEMES 14, 15 I 16
1. a) El sergent va ordenar al mosso que netejara les latrines de la companyia aria cada dissabte. b) Una rfega de vent va tombar lestendard del pavell dHongria. c) Es tracta duna persona tan escrupolosa que li fan fstic tots els tipus de menjars. d) En lassemblea de vens van dir que havien descobert una nova avaria. e) Aquella jove desimbolta no podia suportar aquell clima tan rigors i tant davorriment. f) Van servir una ensalada de cogombre i alvocat. g) Es tractava de les tombes dels servents i no les dels senyors. h) El reportatge sobre el mareny de Barraquetes va aconseguir augmentar el nombre de visitants russos. i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una duana oscilla segons el producte que simporte. 2. a) Els ssos del zoolgic son originaris de la regi dUcrana. b) La picada del papagai li produa una gran coentor, per aix li van injectar una ampulla de srum. c) La grcia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aiges que reflectix quan li dna la llum. d) Aquell pintor no va pintar laurola al sant i, ara, la parrquia no el vol. e) El club nutic de Dnia ha organitzat un concurs de pesca. f) Lambigitat de lexpressi va confondre els assistents a la tertlia, i va impedir la continutat del programa. 3. a) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases duna eloqncia esbaladora.
71
b) Un instint innat, com tamb ho es legoisme, lavarcia, la cobdcia; una base sobre la qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biolgiques de la lluita per lexistncia. c) La carta es un element bsic de la comunicaci escrita en lmbit administratiu i comercial. d) La indstria daquell pas gaudix de bona salut i no sha redut gens grcies a labundncia dexportaci de matries primeres. 4. a) Laccident, afortunadament, no va tindre conseqncies; per la malaltia que va patir desprs li va deixar seqeles. b) Si obeu les ordes que dona el mestre de cerimnies haureu contribut a lxit de la recepci. c) El tractament de les aiges residuals per a preservar laigua subterrnia dels aqfers i el medi ambient sn temes que preocupen les poblacions costaneres. d) Un ttol grandiloqent, per a una novella rona i mal traduda. 5. a) Encara que s ben b que no s aix, aix mintranquillitza, perqu haurs de reconixer que tot a no s normal. b) Aquells sussos ens van agrair la nostra assistncia. c) Li fan peridicament una anlisi exhaustiva per a saber com est de salut. d) La programaci dirna de la rdio t molt dxit. 6. a) Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun penjat s un travallengua molt conegut que resulta difcil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc. b) El meu desig devia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en una idea obsessiva. c) Podem mirar o no el remors onatge que parpelleja en xicotetes ratlles blanques. d) El practicant va desinfectar la xeringa i lagulla abans de posar la injecci. e) El potatge de cigrons el recomanen com a plat molt nutritiu. f) Per estes dates, gaudem dun oratge capritxs i el temps pareixia funcionar a colps fugaos i canviants, que nosaltres imitvem amb determinacions sobtades. g) La meua mitjana ratllava laprovat i el mestre, segurament per decidir la nota dubtosa que arrossegava, em va traure a la pissarra perqu resolguera un problema. h) En el pitjor dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i formatge o qualsevol altra cosa menjable
www.bullent.net
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el rgim ajustat al baix pressupost econmic amb qu comptaven. i) El mirava parpellejant duna manera estranya, tancant els ulls amb fora i tornant-los a obrir. j) I all, cmodament ajegut en la cadira i acompanyat; per les favades dun concurs en el qual tots pareixien rivalitzar per vore qui tenia el coeficient intellectual ms baix, mhe posat a fullejar el llibre de gravats. k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. Mhavia cabussat en un somni, enutjada de constatar que no havia canviat res desprs de tant de temps. 7. a) El zelador de lambulatori era un professional efica que realitzava una faena immillorable. b) Lemissora va fer pblica la dissoluci de lassemblea de compromissaris, desprs de grans vacillacions. c) Portava un senzill vestit de gasa transparent de color beix amb boletes daurades. d) Vaig estar observant els ximpanzs com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que pareixien pallassos. Tenien uns trossos de diari amb els quals jugaven i feia la impressi que estaven llegint. e) El constructor podia presumir que les bigues de ledifici eren durssimes i resistents. f) Els mariners alts i rossos, de cames llargues i pantalons amplssims, pujaven les passarelles de les quatre naus. g) La seua presncia resultava dissonant; es veia clarament que no pertanyia a lentramat de persones que conformaven les famlies daquell carrer. h) El sentinella, desprs dhissar la bandera, va enviar un escrit xifrat a lespionatge enemic. i) Vaig percebre una llussor estranya en la seua mirada, com si tractara destablir una certa complicitat amb mi. 8. a) La redempci dels cristians captius s un quadro caracteritzat per lharmonia i esveltesa de les seues figures. b) He hagut de portar el telfon mbil a reparar perqu no gravava b els missatges. c) Pareix una pmfila, per s ben espavilada. d) Em vaig parar al peu de la vella esglsia de la parrquia, una mostra excellent del romnic popular gallec. e) Aquell xic amb el nas aguileny suggeria un cert aire dimbecillitat; contnuament pareixia que mirava amb inquietud les musaranyes. f) Serviren una ensalada de cogombre, endvia,
72
alvocat, rvens, tonyina i encisam; adobada amb salsa rosa. g) Quan venien els camions dels bancals i descarregaven, matreia contemplar com la gent buidava els basquets en aquelles mquines llarguerudes com un cuc. h) Em va costar prou trobar el parador perqu estes carreteres comarcals no estan ben senyalitzades. i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt passeig, lbers de branques nues, i consider ja amb ms tranquillitat la maleta lligada al portaequipatges. 9. a) La gamma de colors deste aquarellista s excellent. b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destranyesa i de desillusi. c) Estos aparells no funcionen si no estan connectats, la tcnica encara no ha avanat tant d) Aquells smptomes preludiaven la commoci cerebral que va patir. e) La confusi va sorgir de la seua actitud, que va deixar allucinats a tots els assistents. f) Porta una vida tranquilla i exempta de cavillacions. g) Per a lexposici de joguets antics demanem la vostra collaboraci. Busqueu en tots els immobles del venat i si trobeu alguna cosa interessant, encara que siga lletgssima, feu-nos-la arribar abans del dia quinze. h) Han descobert una avaria en la installaci de limmoble. i) Ens bronzegem quan les cllules de la pell, anomenades melancits, comencen a fabricar un pigment anomenat melanina. j) El collectiu demigrants daquell poble es va encoratjar per lacollida i la benevolncia daquella associaci multiracial. k) El violoncellista va cancellar el concert desprs de temptejar el nombre despectadors. l) La pluja ha xopat lemmallat i ha embrutat de fang lesplanada de ledifici. m) El revisor havia picat els bitllets dels altres viatgers, havia encs el llum blanc del sostre, enlluernador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les butxaques de la gavardina. n) Resultava commovedora lescena, aquella jove desimbolta i aventurera que sempre vestia amb una gavardina i uns texans ben llargs i que preparava una supertravesia per lAtlntic amb moto aqutica que comenaria al desembre. 10. a) A larribar a la Oduana, no vam revelar les compres que havem fet per no pagar aranzels.
www.bullent.net
b) Ens illusionava molt aquell viatge en el transsiberi. Este tren recorre la via frria ms llarga del mn. c) Circumvallar s envoltar una plaa, una ciutat assetjada, amb una srie de trinxeres, de forts, de carreteres, etc. d) Quan criem que el colloqui shavia acabat, els assistents es van enutjar i emfticament demanaren que shi presentara el responsable. e) Tenia una villa preciosa, envoltada dun paisatge magnfic; la va aconseguir en una subhasta per un bon preu. 11. a) En aquella ciutat, davant de lincessant fluix de gent que denunciava el consum damfetamines i pndoles, van publicar uns pamflets informatius on sexplicaven les seues conseqncies per tal deradicar i previndre este problema. b) Havia elaborat una recepta ben estranya feta de diversos ingredients passats per lespremedora i condimentats principalment amb orenga. c) Les guerres i els atacs bllics sumen millennis, des de la guerra santa de Can contra Abel fins als mssils quirrgics dels multimilionaris nuclears. d) El Penyagolosa, el cim ms alt de la nostra Comunitat, noms s accessible pel nord. Es conten nombroses llegendes, pels masos i pobles dels voltants, referents a tresors amagats, cadvers vivents, bruixes i dimonis, famoses nits de Sant Joan quan el solstici ho arrabassa tot de dalt a baix... 12. a) Lorquestra va interpretar aquella simfonia de gran bellesa i espectacular harmonia. b) El reu era un personatge sinistre, immoral, summament perills i molt difcil de desemmascarar darrere daquella falsa aparena. c) Sexpressa duna manera afectadament dola, mellflua, que saproxima a la imbecillitat. d) Rebia un tractament capillar per palliar la seua calbesa. 13. a) El pilot del ralli que les enquestes donaven com a favorit no es va classificar en la primera prova perqu va rebentar una roda del cotxe. b) Les hostesses daquell vol estaven de vaga i solament atenien les necessitats essencials dels passatgers. c) Els contactes metllics de la connexi elctrica estaven mal installats i no funcionaven. d) Si circumscrius una circumferncia a un triangle, els tres vrtexs estaran en contacte amb esta. e) Porta una vida senzilla i exempta de preocupacions sense afany de notorietat o de riqueses.
73
14. a) Just abans de les primeres cases, set llums de pantalla des del brancatge despullat de la doble renglera darbres projectaven set cercles difusos de claror esblaimada. b) Els bassals pllids de llum que estaven damunt de les llambordes negres anunciaven lun darrere de laltre larribada de la carretera en els carrers del poble. c) Pels mrgens del segon cercle van aparixer les ombres, primer avanant imprecises, estirant-se, arrossegant-se pel paviment. d) El llebeig bufava entre els juncs i els esbarzers davall de les estreles glaades. e) Entre els vidres del caf i la blancor bruta de lembarcaci, cinc o sis hmens xarraven i es fregaven les mans; un dells, menut i esprimatxat, duia una gorra massa baldera i greixosa. 15. a) Encara que mon pare folrava amb doble paper els llibres que havien passat per les mans del meu germ, estaven a banderes i menutjava emprar-los. b) Amadeu va encendre un misto amb soroll de traca, mentres aplicava la flameta a la pipa. En cada xuplada la flama del fsfor baixava cap a dins de la cassoleta i ascendia desprs cap a lombra densa del nas, la projecci del garbuix de pls impenetrables, lesbarzer de les celles arrufades cobrien els ulls atents a la brasa de tabac que hi havia dins de la pipa. c) Tot despitralat, amb camisa i camiseta desport blaves, estava gitat damunt duna post bruta de greix collocada en terra mentres apanyava el xasss o les ballestes del vehicle. d) Uns allargassats esquinalls de nvol sarrapaven a les esquerpes cingleres, i en el silenci dessolat daquell indret noms sescoltava el gemec del vent gelat que xiulava en travessar les escletxes de les roques. 16. a) El que ms cridava latenci era el vaixell que acabava de salpar del port, una rplica del vell gali pirata, que es va afonar al segle XVIII al fons de la badia. b) La cermica o terrissa s el resultat de barrejar argila, aigua, elements minerals i vegetals amb els quals saconseguix una substncia malleable. La fbrica tamb elabora altres productes, com ara porcellana, gres i ciments especials per a la construcci. c) En estos moments dincertesa, girava la seua mirada cap a una artista andalusa de figura majestuosa que pretenia haver dansat davant del tsar Nicolau II. d) Volia eludir la roda de premsa perqu, desprs
www.bullent.net
de descobrir-se que el seu grup havia ordit una trama per a enderrocar el president del club, sabia que se li tirarien a la jugular. e) Desprs de la festa es va desvetlar; ell ja presumia que estava molt alterat, i, efectivament, com vam presagiar nosaltres, li vam haver de donar el medicament que ens havia subministrat la metgessa perqu dormira. 17. a) Molts van condemnar i reprovar la moral de Roderic; per, de fet, ning no ho va mencionar a lhora delegir el successor en el conclave. b) Es pretn, sota les denominacions presumptament innocents de redistribuci o reassignaci defectius i de plans docupaci, arribar a un acord que impedisca la reacci dels sector ms bel ligerants. c) Un primer intent, al territori de Texas, fracass totalment; i la segona temptativa desemboc en baralles i dissensions greus que portaren fins a la seua expulsi; poc desprs va morir dapoplexia. d) El nou teatre estrena esta obra que narra les vicissituds dun curandero, la seua amant i un srdid representant que acompanya la parella amb devoci. e) Oferix a qualsevol conductor un producte que pot posar a les rodes i que redux molt la possibilitat de punxar i, per tant, de rebentar un pneumtic. f) Grcies a les negociacions, els carcellers no van necessitar ajuda i van aconseguir sufocar la rebelli dins de la pres. g) Les immunitats deixaran de ser aplicables quan lesmentat correu haja entregat al destinatari la valisa diplomtica.
TEMA 18
1. a) El dijous passat Dijous passat vam visitar lexposici de pintura que va organitzar lAjuntament de El Verger del Verger. Ens va convidar lartista, que tenia molt dinters que vrem lobra. b) Prxim dilluns El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a la qual el director com a representant del centre portar els documents perqu els ompliu i els envieu a la Conselleria. c) Tots sabem que s prcticament impossible el que que una embarcaci de vela tan frgil suporte els embats del mar. d) No hem rebut la carta a la qu a qu / a la qual et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt possible que shaja perdut. e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un xit: la ruta, excellent, i lautobs amb el que amb qu / amb el qual vam viatjar, molt cmode.
74
f) No em podia imaginar que tot lo que el que / all que havia dit poguera portar-ho a terme. g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees a lo llarg al llarg del text i fan evidents les interrelacions entre els pargrafs i les frases. h) Tots espervem que ens contara lo que el que / tot all que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb les ganes de saber-ho. i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all era lo pitjor el pitjor que li podia haver passat desprs de molts anys de treball i dinvestigaci. j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un club amb una colla damics, ens ho estvem passant de lo ms b dall ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havem danarnos-en. k) Entre uns i altres els uns i els altres no sha fet la faena i hem perdut diners i mercat.
3. a) bidella b) la fiscal c) la geneta / lamazona d) geriatre e) aprenenta f) zeladora g) detectiva h) pediatre i) ajudanta
TEMES 21 I 22
1. a) El cartell s el mtode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i perqu admeten vries diverses mides, ls de colors, etc. b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a entendrel millor, hem de considerar altres unes altres variables. c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb els quals vingurem altre laltre dia del viatge, sin uns altres. d) Ha sigut necessari contractar altre un altre obrer perqu el que tenem no podia acabar la faena que li havem encomanat. e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la prpia la mateixa alcaldessa. Ara en t vint i s una estudiant excellent i t un futur prometedor. f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perqu aquesta mantinguera una sanejadssima situaci econmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produt lalegria entre els comptables de la mateixa desta. g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reuni de poltics, els companys a qui ell mateixa ell mateix havia afiliat lany passat. h) Si ells mateixa mateixos no sentenen a lhora de fer esta proposta, qu vols explicar als altres? i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota Gandia tot Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de la poblaci s molt reduda. j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de tot tota la Marina Alta, i probablement la ms bona persona, per no era la classe de poltica que convenia al partit. 2. a) per u: per un b) al cap duns mesos: al cap duns quants mesos c) ahir mateixa: mateix d) de la mateixa: desta / daquesta e) cada u: cada un / cadascun
TEMA 19
1. a) poltra b) espessa c) eixerida d) dscoles e) virtuosa f) indecisa g) submissa h) magribina i) sahari j) aficionades k) burgesa l) tripla m) entusiasta n) perjura o) nmies p) propinqua q) ventrloqua r) obliqua 2. a) principiant b) decent c) sublim d) rude e) agresta f) limtrofa g) autodidacte h) un estrateg i) vague j) ferma k) borda l) sagaos m) veloos
www.bullent.net
75
f) la mateixa: esta / aquesta g) a cada u: a cada un / a cadascun h) de la mateixa: desta / daquesta i) que tan he somiat: que tant he somiat j) quant ms: com ms
TEMA 23
1. que 1. Els avantatges que t una democrcia sn molts. 2. Vull saber el que ha dit. qu 1. a. La casa a qu em referia s esta. 1. b. Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell. qui 1. a. Els amics amb qui et veus. 1. b. Qui no vullga pols que no vaja a lera. 1. c. El qui vullga vindre, que alce la m. qual 1. Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics. 2. a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio. 2. b. Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds. 2. que 1. Els avantatges que t una democrcia sn molts. 2. Vull saber el que ha dit. qu 1. a. La casa a qu em referia s esta. 1. b. Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell. qui 1. a. Els amics amb qui et veus. 1. b. Qui no vullga pols que no vaja a lera. 1. c. El qui vullga vindre, que alce la m. qual 1. Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics. 2. a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio. 2. b. Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds. 3. 1. Amb qu ho fars? 2. Contam qu has fet. 3. Digues-me qui tho ha dit. 4. El dia que mestimes, ser lhome ms feli. 5. El que has de fer s treballar ms. Dibuixeu el que vulgueu. 6. El qui ho faa callar.
www.bullent.net
7. Es preocupa molt pels qui no tenen menjar. 8. Este s lhome amb qu he vingut. 9. Han portat els llibres, quin tries tu? 10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la qual s destil barroc. 11. Ho vaig saber des del moment que el vaig vore. 12. La casa que hem comprat s gran i lluminosa. 13. La dona de qui ests enamorat. 14. La vam visitar en el seu poble, el qual era molt bonic. 15. Ma mare, que s una persona molt sensata, no sacalorava mai. 16. Per qu ho dius? 17. Qui ha vingut? 18. Quin forat que has fet! 19. Quin home! 20. Quina muntanya ms bonica! 21. Se nha anat, que s el que volies. 22. Shan guanyat vint euros; amb qu compraran un llibre. 23. Va ser ella qui va cridar. 24. Vos presente la senyora Peris, la qual vos parlar sobre els problemes deste camp. 25. Quants habitants hi ha a la ciutat? 26. Quant tha costat? 27. Des de quan eixiu junts? 28. Com has aconseguit aix, contant mentires? 29. A on anares? 30. Per on hem de passar? 4. a) He vist que plou. Que / Quina llstima, ja no puc anar al parc! b) Que / Qu / Quina pellcula has vist? c) Que / Qu gran s esta casa! d) Qu / Que prompte que ho ha sabut! e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta faena, que / qu vols explicar als altres? f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment 2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions. g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el que / en el qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia. h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol eixir se nhan anat de viatge. i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a qu ell havia visitat anys arrere: 5. a) No hem rebut la carta a la qu a la qual / a qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt possible que shaja perdut. b) El viatge que va organitzar el centre excursionis76
ta va ser tot un xit, i lautobs amb el que amb el qual / amb qu vam viatjar era molt cmode. c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era la classe dhome qui que podia atraure Mireia. d) Lhostal en el que en el qual / en qu / on ens vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes les comoditats que necessitvem. e) Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes les tapes del qual eren de color taronja. f) Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna ocasi allada en la que en la qual / en qu mon pare sencabotava perqu repassara la lli, comenaven les vacacions. g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competici delit, els companys als qui als quals / a qui ell mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble. h) Han anunciat que en els prxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturals pels que pels quals / per qu es caracteritza esta comarca. i) Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que pels quals / per qu sinteressen els colleccionistes ms aficionats. j) La ra perqu per la qual / per qu no tho han dit s perqu han considerat que eres una persona molt sensible. k) Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es fa referncia a una srie dalteracions de la conducta alimentria entre les que entre les quals destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia. l) Els camins pels que pels quals / per qu / per on vam anar a la caseta estaven plens de fang. m) El poble que en el qual / en qu / on vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost. n) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. (Correcta) o) Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Les amistats a les que a les quals / a qui havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien all. 6. a) als que: als quals; sels ha: sha b) que al qui: que a qui c) el qu: el que d) en els que: en els quals / en qu e) en que tant he somiat: que tant he somiat / en la qual tant he somiat / en qu tant he somiat f) que hi ha: en qu / en el qual g) no s qui: no s ning
www.bullent.net
h) que aspiren: qu aspiren i) en que: en qu; qu gran error: quin gran error j) de la qual: de la que
TEMA 24
1. a) ens la b) ens el c) -vos-els d) -lil e) ls-els 2. a) lils b) -li-ho c) -lin d) -men e) li n 3. a) li les b) els ho c) els la d) -los-ho e) ls-la 4. a) tho b) els ho c) -li-ho d) ls-ho e) li ho 5. a) ten b) els en c) shi d) te n e) mhi 6. a) -la-hi b) len c) mels d) me n e) -los-el 7. a) li la b) els el c) els les d) la e) els les
77
8. a) li la b) els els c) li la d) us les e) te la 9. a) les hi b) ens l c) els els d) -los-la e) hi 10. a) els els b) -mel c) lils d) -los-les e) -los-ho 11. a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcavacions anteriors, per ms endins no nhi havia hi havia res. b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perqu els acompanyara a ladvocat i lis els arreglara uns papers. c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li l havia obligat a repetir curs i pareixia que estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes. d) La Li retreia la seua impacincia, ja que ella noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la nota lhavia inquietada profundament. e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no nhi havia hi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Per lamiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia. f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que el li van confiscar els primers quadros no nhavia tornat a pintar cap. 12. a) Dem la hi farem b) Ensenya-mho c) Antnia li la hi portar d) Vols donar-mel? e) Volia menjar-sel f) Sels posa g) El gerent va ser molt clar: demaneu-los-ho h) No vol enviar-los-les. i) Els resultats indiquen que s que ls. j) Si no vns prompte, no els els podrem fer.
13. a) Demanals-en unes quantes b) Regala-lin un c) Els nha demanats uns quants d) Vol traure-len e) Trau-lan f) Lleva-les-en g) Trau-lan h) Ells pensen traure-lan i) Joan, per favor, necessite que me len portes j) No puc traure-len k) Per fi se nha desdit. l) Si vols nadar a la piscina, te nhas de fer soci. 14. a) Buscals-hi b) Condux-lhi c) Pot demanar-lhi d) Tinteressa ingressar-los-hi e) Li hi telefonar dem f) Ell mateix ens la hi portar. g) Isabel pot ensenyar-te-lhi h) Shi comporten i) A ells, els hi considere j) Joan pot explicar-te-lhi k) Ensenya-lhi. l) Ara que ha realitzat totes les gestions, shi pot acollir. m) Jo em posar darrere de la moto; tu, posa-thi al davant. n) Joan hi est en contra. 15. a) Posa-nhi uns quants b) Compra-nhi c) El meu germ vol escriure-nhi una d) Pose-li-nhi 16. a) li afectava: lafectava b) el professaven: li professaven c) nhi havia: hi havia d) li havia: lhavia
TEMES 25, 26, 27 I 28

1. a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el mat. b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta manera, no podrem eixir de casa. c) No el molestes, que est resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difcil. d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARIXER) tots els secrets.
78
www.bullent.net
2. a) Si continuen apareixent (APARIXER) taques dhumitat, avisarem perqu vinguen. b) Ests resolent (RESOLDRE) el problema de matemtiques? c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit rient (RIURE) sense parar. d) Aneu traient / traent (TRAURE) les crelles del foc. e) Va continuar plovent (PLOURE) tot el dia. f) Diuen que ella est rebent (REBRE) moltes cartes de felicitacions. g) Ests difonent (DIFONDRE) malament la notcia. h) El congrs encara est debatent (DEBATRE) la moci. i) No digues res que est resolent (RESOLDRE) un problema difcil. j) Encara estic traduint (TRADUIR) els documents que em vas deixar. k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen caient (CAURE) les fulles. l) Josep est malalt del reny i passa el dia bevent (BEURE) aigua. m) El vaig vore quan estava traient / traent (TRAURE) el cotxe del garatge. n) Quan van arribar, Joan encara estava corrent (CRRER) pel parc. o) Sempre est dient (DIR) coses que mai fa. p) Aneu eixint (EIXIR) dun en un. 3. a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el que the dit. b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida. c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)? d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document. e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE). f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses. g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE). 4. a) La pedra que ha caigut (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera. b) Has espremut (ESPRMER) totes les taronges que he comprat? c) Han establit / establert (ESTABLIR) una srie de normes per al bon funcionament del sistema. d) Els seus pares han cregut (CREURE) convenient que no torne a lescola. e) He temut (TMER) que vindria massa prompte
www.bullent.net
f) Han substitut (SUBSTITUIR) els ordinadors de loficina per uns altres de ms potents. 5. a) Hem incls (INCLOURE) les anotacions en linforme. b) Desprs de tants anys sense edificar han reprs (REPRENDRE) lobra. c) Tants disgusts han malms (MALMETRE) la salut de Vicent. d) Tots hem convingut (CONVINDRE) que no anirem a la reuni. e) Els cientfics han descobert (DESCOBRIR) una frmula contra lenvelliment. f) Les seues paraules mhan desplagut (DESPLAURE) molt. g) Lactriu estava molt confosa (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci. h) Els testimonis no han comparegut (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju. i) Mha proms (PROMETRE) que acabar lobra de la casa abans de lestiu. j) Ha refet (REFER) la seua vida en una altra ciutat. 6. a) La meua cosina ha viscut (VIURE) cinc anys a lAlcora. b) Pasqual sempre ha pertangut / pertanyut (PERTNYER) a la confraria de lestalvi. c) Joan diu que ha imprs (IMPRIMIR) tots els articles. d) El pres ha sigut absolt (ABSOLDRE). e) Els atletes han merescut (MERIXER) guanyar esta vegada. f) El cuiner ha batut (BATRE) moltes clares dou per a fer este pasts. g) El secretari ha clos (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30 de maig. h) Lacusada ha sigut absolta (ABSOLDRE). i) Mira com ha crescut (CRIXER) este xiquet! j) Han obert (OBRIR) la porta puntualment. k) No ens han cabut (CABRE) els llibres en la llibreria. l) Quan hages mlt (MOLDRE) el caf, guardal en larmari. 7. a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no magrada. b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFON DRE) nims a latleta perqu acabe la carrera. c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pgina. d) s una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma.
79
e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) ms, el nuc es desfar de seguida. 8. a) Ella encara intux / intueix (INTUIR) ara que la gent la confon (CONFONDRE) amb una altra persona. b) Ella tots els dies rep (REBRE) la visita dels seus amics. c) Jo molc (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre. d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta i la m no mhi cap (CABRE). e) Sempre que ve el teu germ, ella perd (PERDRE) la pacincia. f) Necessite el cotxe perqu visc (VIURE) en el camp. g) Sempre ests dient mentires. No dius (DIR) mai tota la veritat. h) Qui calla, consent / consentix / consenteix (CONSENTIR). 9. a) No vull que confongues / confongueu (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que pareix. b) Per favor, Jaume, no perdes (PERDRE) el rellotge. c) Quan ella isca (EIXIR) anirem a berenar. d) Hem recomanat a la teua neboda que llegisca / llija (LLEGIR) el llibre, per no vol. e) Em preocupa que ella tussa (TOSSIR) tant. f) Que jo pressenta (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res. g) Et recomane que redusques / reduesques (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida. h) Trobe molt difcil que et concedisquen (CONCEDIR) el premi. i) s difcil que senta (SENTIR) el telfon perqu la pobra est ms sorda que una rella. j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que tinhibisques (INHIBIR) i que no comentes mai res. 10. a) Cal que reduu (REDUIR) els gastos si voleu viatjar. b) Caldr que respongueu (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten. c) El Govern es reunix / reuneix (REUNIR) hui per evitar la crisi. d) El propietari vol que jo briga (OBRIR) la botiga dem a les huit. e) Em desplau (DESPLAURE) la vostra separaci. f) s un grosser: ofn (OFENDRE) sempre que parla. g) Maria sempre corregix / corregeix (CORREGIR)
www.bullent.net
les faltes dortografia amb bolgraf negre. h) No poden escorcollar la casa perqu no duen (DUR) lautoritzaci. i) No trobars ning que faa (FER) la truita de crelles com la mare. j) Nosaltres intum (INTUIR) que no ens dius la veritat. k) Quan mora (MORIR) el gos, el trobar a faltar. l) Qui no es traga (TRAURE) el passe no podr entrar a lestadi. m) Sha comprovat que la publicitat que oferix / ofereix (OFERIR) fantasia guanya en vendes. n) Toni, no dus (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a buscar-los. o) Vull que vosaltres obriu / obrigueu (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor. 11. a) Lany passat tu sempre deies (DIR) que aniries a la festa si et convidaven. b) Tu no abans no treies (TRAURE) mai el cotxe de laparcament. c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume eixien (EIXIR) a caar abatien (ABATRE) un colom. d) Recorde quan rem menuts i contnuament interrompem (INTERROMPRE) el professor en les classes. e) Lacusat addueix / addux addua / va adduir / addu (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que feia. f) Tu no traurs / traus (TRAURE) mai el cotxe de laparcament. g) Joan, vs (ANAR) amb compte amb els senyals de trnsit. 12. a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a entendrel millor, tenim que hem de / shan de / cal considerar unes altres variables. b) La primera vegada que la vaig vore deuria de devia tindre quinze anys; jo anava encara a lescola i ella ja anava a linstitut. Sempre havem viscut en el mateix poble, per no ens havem trobat mai. c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que has de fer est per acabar. d) Els vens dels meus pares deuen de tindre deuen tindre molts diners, perqu tenen moltes propietats i no paren de viatjar. e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que havien de prescindir totalment de la paraula, usant el gest com a nica forma de comunicaci. f) Si no vns puntual, s precs s normal que no tinguen en compte les teues opinions. No ests demostrant ser una persona seriosa en el teu treball. g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que
80
caldria / shauria de preparar-lo millor en determinades assignatures especfiques per tal que aprovara sense dificultat. h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome devia dhaver devia haver tornat de la ciutat. No sho va pensar ms i va entrar a visitar-lo. i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren autors; per si vol que acceptem la seua confessi tindr que haur de provar els fets. j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar deus estar molt content del resultat dels exmens. k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que havies dhaver dit duna altra manera. l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat de la gent que es va examinar lany passat t que ha destar en algun lloc. m) Jo creia que aquell home devia de ser devia ser representant o venedor daparells fotogrfics o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... n) La introducci duna tesi doctoral t que tindre ha de tindre unes caracterstiques especials que la diferencien de les introduccions daltres texts cientfics. 13. a) Nosaltres li duem / diem (DUR) el berenar cada vesprada. b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, obem (OBEIR) sense piular. c) La mare vol que vos begueu (BEURE) el suc. d) No mpligues (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done perms. e) Els alumnes pretenien (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien ben difcil. f) Ahir va ser / fou (SER) el primer dia que tu tadonares / et vas adonar (ADONAR-SE) de la situaci. g) Al dia segent de la festa, la ciutat oferia (OFERIR) un aspecte diferent. h) Vam arribar tard perqu ens vam confondre / confongurem (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera. i) Jo abans vivia (VIURE) al costat de sa casa, per no la conec. j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el temps no transcorria (TRANSCRRER) aquell estiu. k) Ell va aconseguir que nosaltres lintrodurem (INTRODUIR) en la fbrica. l) Ja et vaig avisar que no veres / veieres / veiesses (VEURE) estes pellcules. m) Si visqueres (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria aix. n) No magradaria que tu o els teus amics vreu / veireu / veisseu (VEURE) aquell espectacle.
www.bullent.net
o) Em posaria molt content si vosaltres cregureu / cregusseu (CREURE) en mi. p) Lautor demanava als lectors que es remeteren (REMETRES) a les instruccions. q) Si li fas una miqueta de companyia li infondrs / infons (INFONDRE) nims. r) Escriu-me (a mi) (ESCRIURE) la teua opini sobre el que et diu (DIR) Joana en la carta. s) Si llegiu / llegreu (o llegsseu) (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no tindreu / tindreu (TINDRE) problemes de comprensi. t) Pot ser que aquell home es dirigisca / es dirigira (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs. u) Si perderes / perdesses (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe. v) Quan el xiquet cresca (CRIXER) ens comprarem una casa nova. w) Quan es cusa (COSIR) b el bot de la camisa ja li ensenyar a fer ms coses. x) Si jo haguera / hagus (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no lhauria plantejat. y) Vosaltres, per si de cas, no remogueu (REMOURE) res. 14. a) Sempre pensa en pensa danar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai perqu els fan a lestranger. b) Potser que li concedisquen Potser li concediran / Pot ser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li han dit que dac a quinze dies li ho notificaran. c) Van comenar les obres al gener, acabant-les i les van acabar al juny tal com havien proms als propietaris de ledifici. d) Dhaver-ho sabut Si ho haguera sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objectius prevists i hem perdut diners. e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en consistix a / consistix de submergir-se en el mn generat per lordinador i manipular uns objectes que noms existixen en la memria. f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir als socis avisant-los i els va avisar que no disposen de pressupost per a lany segent. g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint i van aconseguir / i aconseguiren fer-lo recular huit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra. h) Els vaig dir que no era precs era necessari / calia que macompanyaren a la reuni, per ells van insistir i, finalment, van vindre. i) No era precs era necessari / calia preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final.
81
j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho tenem tot preparat, el meu fill es va caure va caure de la moto i es va trencar un bra. k) He escrit una redacci explicant que explica / on explique les caracterstiques ms importants dels monuments funeraris corresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte. l) Serien Devien ser les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vore passar el cometa Halley. m) Lobjectiu de la pellcula s el fer fer passar una estona agradable als espectadors. 15. a) escoms / escoms b) perms / perms c) discorregut d) distret e) contret f) irromput g) corromput h) fos i) confs j) refs k) concls l) complagut m) rist / rigut n) somrist / somrigut o) resolt p) espremut q) ajagut r) constret s) malvenut t) torut, movent u) devent v) duent 16. a) Incloeu b) cull c) desmentisca d) tor e) adeqem f) argisc g) pasc / paesc h) mereixeu i) obexen / obeeixen j) teixix / teixeix / tix k) contribuu l) rep, atn m) rex / reeixia n) acull / acollir / acollia o) tusses p) escup q) ressent
www.bullent.net
r) fregiu, afegiu s) tus t) vingueu u) infonguen v) rigues w) temes 17. a) mol / molia b) ols c) es fon / es fonia / es fondr d) bullen e) cou / coa f) nasca g) confongues h) tradusca i) reculla, adeqes j) reduen / reduxen / redueixen / reduiran / es redux / es redueix k) ha sotms / sotmet / va sotmetre / sotmetr / sotmet l) begueu m) movem n) cresca o) substituu p) adorma q) beveu, vulgueu / vullgueu r) poguera 18. a) coa b) assistrem / vam assistir, acollia / va acollir c) argrem / vam argir, arribrem / vam arribar d) manteneu e) produ / va produir / produa f) dieu, dieu / dieu g) fiem / fiem h) concloa / havia concls / conclouria 19. a) va acabar per cedir: al final va cedir / va acabar cedint b) establix: establixen, recrrer: recrrer contra c) Dhaver-ho sabut: Si ho haguera sabut / Si ho hagus sabut d) coneix e) est anant f) potser vindr g) ha instat els professors h) s necessari i) si ho haguera sabut / si ho hagus sabut j) Has de donar k) Se suposava l) estic sospitant / sospite m) cal / s necessari n) No hauria
82
o) si haguera sabut / si hagus sabut p) posar fi a / solucionar els / solucionar q) s necessari / Cal / Sha de / Shaur de / Hem de / Haurem de r) s necessari / cal / shan de / hem de / haurem de s) estic cobrant / cobre t) calia / era necessari / shavia de u) No s estrany, insten v) aconseguir el / apoderar-se del
d) mal malament e) com a com f) noms g) poc a poc a poc a poc h) suau i lentament suaument i lentament / suaument i lenta i) com com a 5. a) a lhora alhora. b) mal malament c) a pressa de pressa d) tan tant e) molt mal molt malament f) tan tant g) com a com h) pot ser dubta potser dubta
TEMES 29, 30 I 31
1. malament adv. No gens b. Sha comportat molt malament amb mi. com a. adv. De la mateixa manera que. Continuaren tan amics com sempre. b. com a En qualitat de. Va parlar com a president de lentitat. c. com a En concepte de. Dna-li mil pessetes com a paga i senyal. tot a. adv. [concorda generalment amb ladjectiu que modifica] Completament. El vaig trobar tot feli. b. adv. [invariable davant dun gerundi] Mentres. El va cridar, tot esperant que li contestara. corrents adv. Molt de pressa. Anem corrents, que es fa tard. 2. a) El negoci va malament, estem arrunats. b) Ens va rebre com a alcalde. c) Estava tota trencada. d) Tot mix malament: tinc mala sort e) Va fer com si no lhaguera vist. f) Vine corrents, que van a tancar ja. 3. a) Arreplega les coses, mentrestant acabar de vestir-me. b) Des de quan eixiu junts? c) El teatre es troba dos carrers ms avall: sha de baixar, per tant. d) Ens vam enfilar costera amunt. e) Hi eren tots, fins els ms menuts. f) No trobaren el lladre enlloc. g) Potser vindr dem: per no ho puc assegurar. h) No fiques el sucre tan endins que em costa trobar-lo. 4. a) tant tan b) adems a ms c) com com a
www.bullent.net
Les preposicions
a 1. Intenta sobreposar-se a la tristesa. 2. Va fer un regal a la seua neboda. 3. a Jo et mirava a tu. 3. b Perdoneu-vos els uns als altres. 4. Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou any. 5. Es va encabotar a vindre. 6. a. Sobre aix, no tinc res a dir. 6. b Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa el que li dna la gana. en 1. De hui en una setmana. 2. En ser les sis, anirem a comprar. 2. a) Anirem amb tren fins a Xtiva. (fins 1.a) b) Fins dem! (fins 1.c) c) Fins i tot ballrem. (2.b) d) Hi eren tots, fins els ms menuts. (2.a) e) No es pot votar fins que no shan complit els dhuit. (1.d) f) No ho podr fer fins a la setmana que ve. (fins 1.b) g) Treballe fins al mes de juliol. 3. a) A les huit ix un tren per a Madrid. (4.c) b) Em castiguen, per no s per quines faltes. (2.a) c) s molt alt per ledat que t. (3) d) Havia vingut per saludar-la. (2.b) e) Hi ha una carta per al teu germ. (4.a) f) No servix per al que dieu. (4.b) g) Pel gener fa ms fred que pel desembre. (1) h) Vam anar a Girona per vore el nostre germ. (2.b)
83
1.
4. a) en qu que b) de qu que c) des de que des que, fins larribada fins a larribada d) al el jutge e) en a fer f) de qu que si volem g) en a arribar h) transporten als els esquiadors, fins els punts fins als punts i) en exposar a exposar 5. a) per la a la / de nit b) als els nostres cosins c) en a / de submergir-se d) en a enviar-li e) de que que f) desde que des que li van confiscar els quadros g) al el seu gendre h) en a / de i) pensa en anar pensa danar 6. a) illusionats en amb esta iniciativa. b) plour en a Valncia c) podia atraure a Mireia podia atraure Mireia d) no hi ha constncia de qu que esta civilitzaci e) fins a que fins que els vaig cridar latenci f) que no estaria sol fins el fins al final. g) fins arribar fins a arribar a lestiu h) per per a assabentar-nos
3. a) el per qu perqu b) conforme a mesura que c) si no sin d) De no haver Si no haguera sigut e) A pesar de qu A pesar que f) doncs ja que / perqu g) per a qu perqu h) En tant que Mentre que i) En quant / Quan
Activitats daprofundiament
1. a) treballar dur treballar de valent b) poc a poc a poc a poc; per suposat per descomptat / no cal dir c) A dures penes Amb prou faenes / Amb penes i treballs / A males penes / Amb prou feines d) a dures penes amb prou feines / amb penes i treballs / a males penes / amb prou faenes; que tan he somiat que tant he somiat e) front al davant del f) jo de tu jo que tu / si jo fra tu g) per qu perqu, ja que h) per la matinada de la matinada i) sin embargo a pesar daix, tanmateix 2. a) potser vinga potser vindr / pot ser que vinga; sempre i quan sempre que; en una amb una b) A dures penes Amb penes i treballs / Amb prou faenes / Amb prou feines; abans de qu abans que c) Desprs que Una vegada; des del quinze de juliol al des del quinze de juliol fins al / del quinze de juliol al d) en el amb el; degut a per culpa de / a causa de; dhaver-ho sabut si ho haguera sabut e) conforme a mesura que f) per qu perqu / ja que g) per qu perqu / ja que h) De ser aix Si s aix; en a / de i) Abans de que Abans que 3. a) per la per a la; dhaver sabut si haguera sabut / si hagus sabut b) conforme a mesura que c) Des de qu Des que d) Quant a Pel que fa a e) Noms posar-se Quan es van posar / Tot seguit que es van posar f) en molta amb molta g) per a qu perqu h) com a com
84
Les conjuncions
1. a) per qu perqu b) per a que perqu c) per qu perqu d) si no sin e) sin si no f) si no sin g) per qu perqu h) si no sin 2. a) va naufragar degut a a causa de / per culpa de la tempestat b) no s hui si no sin dem c) per a qu perqu d) Conforme A mesura que creixem e) mentres que mentres f) si no sin g) sin si no h) conforme a mesura que
www.bullent.net
EXPRESSIONS DE REPS (Grau Superior)

1. Lanunci de lagncia ho indicava ben clar: els viatges danada i de tornada durarien una setmana, lestada, un mes. Ens havien proms un viatge especial i la veritat s que ho era. Resultava un poc llarg, per tot era qesti dacostumar-shi. A mesura que anvem arribant a la nostra destinaci, ens adonvem que estvem fent lexcursi ms extraordinria de la nostra vida. Estvem sorpresos, encantats, i no ens acabvem de creure que, al remat, desprs de tants anys, havem realitzat el somni que molts desitgen, per que tots no poden aconseguir. El viatge danada va ser bastant agradable, la circulaci era fluida i no hi havia embossaments. A ms a ms, el paisatge era diferent del que estvem acostumats; que bonica es veia la Terra des dac dalt!; no oblidarem mai aquella imatge. Quan ja sacostava el final del viatge, la tensi augmentava i tots estvem cada vegada ms nerviosos, ja que era la primera vegada que fiem un viatge tan diferent del de tots els anys; quan la tenem ben prop tot fou esclat dalegria; com ms ens hi acostvem ms entusiasmats estvem; era preciosa. Quin viatge ms fascinant! No podr oblidar mai la primera vegada que vaig anar a la Lluna. 2. La publicitat en els mitjans de comunicaci s un tema que sempre ens ha cridat latenci i, hui en dia, ens preocupa. Quan parlem de publicitat sempre analitzem els anuncis, els espots. Podem dir quant als anuncis que cada vegada exercixen una influncia ms poderosa sobre lunivers dels adolescents: els xics i les xiques copien lestil, imiten la manera de vestir, de parlar, el vocabulari dels personatges que apareixen en els espots... Fa uns quants anys el cine condicionava els gustos i les idees de la joventut. Actualment, la publicitat televisiva pren el protagonisme. Els anuncis presenten mons paradisacs, imatges suggeridores, atractives, amb un gran dinamisme, que es realitzen amb molta qualitat tcnica, utilitzant-hi cada vegada mitjans ms sofisticats. Sovint ens plantegem si els ms jvens sn capaos o no dinterpretar els missatges publicitaris. s evident que poden descobrir fcilment quin producte ven qualsevol anunci, per no est tan clar que spien llegir qu es diu entre lnies i quins valors es venen al mateix temps. El perill de cada anunci no rau en loferta de consum que proposa, sin en el missatge subliminar que shi amaga. Tamb podem analitzar la
www.bullent.net
televisi en la seua totalitat. s a dir, com a teleespectadors hem dexigir-hi un poc ms de qualitat, ja que si fem una comparaci dels informatius dun mateix dia, per de diferents cadenes, podem observar-hi les diferncies que hi ha en el tractament duna notcia. 3. Sc aficionat al bsquet, sc aficionat al teatre, sc aficionat... Quantes vegades hem sentit estes paraules? Tots tenim alguna afici, a tots ens agrada fer alguna cosa a ms de treballar. Fins i tot hi ha qui t com a afici treballar. Lafici s la inclinaci a una activitat. Tamb diem que fem les coses per afici quan les realitzem duna manera no professional, s a dir, collaborem en un club esportista per afici, sense trauren un benefici econmic. Ara b, algunes aficions, per les caracterstiques prpies de lactivitat o pel nostre carcter, poden absorbir ms temps del que podria semblar raonable i passen de ser un entreteniment a acaparar una part massa important del nostre temps. Una persona molt aficionada a la jardineria, quan es compra una casa amb jard propi, planta moltes plantes perqu li agrada dedicar-shi. El problema s quan esta activitat absorbix tot el temps lliure que tenim al dia i fins i tot el del cap de setmana, de manera que no es poden fer altres coses perqu sest tallant brossa al jard... En estos casos es pot passar de ser un aficionat a ser un esclau duna activitat que, en principi, era agradable i entretinguda. Per tant, les aficions sn molt bones i enriquidores per a la nostra vida, per sha dintentar que no manen aquelles de nosaltres sin nosaltres daquelles, de manera que lentreteniment no passe a ser una esclavitud.
85

Llibre Nivell Superior

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Llibre Nivell Superior

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT

CURS PRCTIC DE VALENCI

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

EXPRESSIONS DE REPS (GRAU MITJ)

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

LXIC: VERBS DERIVATS DALTRES PARAULES

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

el pato pan comido como un papagayo

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Supressi de larticle definit

Els dies de la setmana

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Larticle neutre *lo

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

s incorrecte dels relatius

a cadasc sn lun per laltre laltre encara ms quin

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

TEMES 25, 26, 27 I 28

Les perfrasis verbals

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Verbs pronominals i no pronominals

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

ACTIVITATS DAPROFUNDIMENT DADVERBIS, PREPOSICIONS I CONJUNCIONS

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

EXPRESSIONS DE REPS (GRAU SUPERIOR)

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

SOLUCIONS EXPRESSIONS DE REPS (Grau Mitj)

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

LXIC: VERBS DERIVATS

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior

Quadern dactivitats del Curs Prctic de Valenci. Grau Superior