Está en la página 1de 16

DIARITRIMESTRALDE LESCOLADELMOLINAR

L'escola comena tard


Martina Danielova i Mabel Cnovas 6B (06-11-2013)

ALUMNES DEL CEIP ES MOLINAR


Desembre de 2013 Nmero 9

NDEX

Editorial Notcies d'escola Notcies del barri Notcies locals Locals i nacionals Sortides Internacional Entrevistes Treballs daula Educaci Extraescolars Cinema Esports

2 2-4 4 5 6-7 7-8 9 10 11 12 13 13 1 4-1 5

Tallers de plstica

La vaga a Palma de Mallorca ha perjudicat a moltes escoles de lilla. Els professors i alumnes no varen assistir 21 dies a classe i aix ens ha afectat a tots.
Pgina 2

1r Cicle de Primria

Nit de les estrelles fugaces


Zoe Saint-Ives 6A 9-10-13

Vaga Indefinida
Ana, Paula i Juan Antonio 6A

Sortida al Castell de Bellver


Alumnes de 5 Novembre 2013

La nit de les estrelles fugaces, en la que els desitjos es fan realitat.


Pgina 6

Dia 1 6 de setembre a les Illes Balears, va comenar una vaga indefinida en el sector deducaci. Va ser la primera vaga indefinida a les Illes. Es defens una millor qualitat de l'ensenyana
Pgina 5

Els secrets del bosc de Bellver


Pgina 7

Ca rre r d e Ll u cm a j or, 6 3 Te l . : 9 7 1 2 4 1 8 3 8 E s M ol i n ar

Lescola comena tard, per la vaga que varen organitzar els professors, per defensar leducaci pblica. Divendres 1 3 de setembre els alumnes varen entrar a les seves aules, per deixar material i organitzar-se un poc. Dilluns dia 1 6 de setembre la vaga comen. Dia 7 doctubre els alumnes varen retornar a les seves aules, i comenaren a estudiar amb certa normalitat, tot i que la vaga encara est activa per noms en dies assenyalats. Mentre hi havia vaga, la gent i professors descoles varen organitzar un parell de manifestacions, per la del dia 24 de setembre va ser la ms grossa i la ms coneguda de totes (perqu aproximadament hi varen assistir 1 00.000 persones) El seu recorregut va ser: Plaa DEspanya, Avingudes, Passeig de Mallorca, Jaume III, Passeig des Born i Plaa Reina. La manifestaci va ser organitzada per la Plataforma Crida, l'Assemblea de Docents, lSTEI, lObra Cultural Balear, la UCTAIB (Uni de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears), l'Associaci dEducaci Infantil i Primria, la Fadesio, la FAPA, Joves per la llengua, CCOO, CGT, Fete-UGT, Jubilats per Mallorca i Plataforma dEstudiants de Balears. Tota vaga t unes repercussions, algunes poden ser positives i altres negatives. Les positives sn: la defensa leducaci pblica i de qualitat, sintenta evitar que hi hagi ms retallades, sintenta que el TIL sanulli o que simplanti progressivament, sintenta defensar un dels pilars que formen lestat del benestar dins la nostra societat i les negatives sn: el retard de linici del curs, els pares que no saben on deixar els alumnes a lhorari escolar, i aquesta situaci en general ens preocupa a tota la societat.

Lescola del CEIP es Molinar comen les classes tard, degut a una vaga indefinida. La vaga comen dia 16 de setembre i ara est suspesa.

Martina Danielova i Mabel Cnovas 6B 06/11 /201 3

Lescola comena tard

Pgina 2

Notcies de l'escola

La nostra opini s que aquesta vaga per un costat ha estat b Venien molts fer-la perqu aix no hi haur pocs? tantes retallades, per per altre Ms o manco costat ha durat molts de dies alumnes. sense que els alumnes puguin estudiar i aprendre coses noves.

dalumnes

entre 1 00 i 1 50

ditorial

Ara farem una entrevista a la delegada de la classe de pares de 6B (Xisca Mar) i a Miquel ngel (director). Feim aquestes dues entrevistes per saber qu pensen els pares, i lequip directiu de lescola.
Xisca Mar Com ha afectat aix als pares?

Som una escola multicultural


Ramon, Jose.C i Marc.N 6B 1 5/11 /201 3

Hi ha opinions de tot tipus, uns estan dacord i altres no, per tots en general estam preocupats per leducaci dels alumnes.
Qu en penses sobre aquesta vaga?

Estic a favor de la vaga, perqu les maneres que sha hagut dimplantar el projecte lingstic no sn les adeqades. Jo crec que de moment no perqu la conselleria i els mestres no han arribat a cap acord.
Miquel ngel

Creus que aquesta vaga que hem fet, ha aconseguit arreglar alguna cosa?

Com ha afectat aix als alumnes i equip directiu amb aquest comenament del col.legi?

A lequip directiu hem hagut de fer feina extra dorganitzaci, i als alumnes un petit retard en els estudis que el recuperaran ms tard.

Com us vreu aconseguir organitzar a lescola?

Primer havem dorganitzar els serveis mnims, i desprs havem davisar a un 30% del professorat.

El multiculturalisme es produeix en un lloc on hi ha dues o ms cultures. La nostra escola s molt privilegiada per tenir tantes cultures. Amb aquest entorn s molt bo per aprendre coses noves sobre diferents pasos. A lescola hi ha moltes cultures. Aproximadament hi ha a lescola 420 nins i 2 3 persones de cultures diferents per classe . A Bulgria tenen la tradici de Baba Marta. A Marroc i frica i per sia fa poc varen fer la festa del xot. A Alemanya hi ha una festa de la cervesa que es diu Oktoberfest. Els anglesos cada dia a les 1 7:00 es prenen el t. Amb angls es diu five o'clock tea. A la ndia les vaques son sagrades no es poden menjar i per aix mengen porc o bfal A Portugal, quan vas als restaurants s com fumar desprs de menjar. A Argentina s com lassat argent que est bonssim. Per nosaltres s bo que altres persones coneguin els nostres costums i les nostres festes i tradicions. Tamb s interessant que nosaltres conegue m els seus costums i tradicions.

A la nostra escola hi ha diverses cultures

Comenam un curs difcil per a tots; famlies, alumnes i Mestres. Els Mestres hem dit basta a una srie de mesures que arriben des de la conselleria deducaci, que consideram afecta negativament a leducaci dels nostres fills. No es traca de cap reclamaci econmica ni de millorar les condicions de feina, sin de aturar una autntica massacre a leducaci, instaurant mesures sense cap consens, sumades a retallades importants al funcionaments del centres, beques de menjador, de llibres, programes de refor com PROA o PSLE, etc... Lluitam contra un sistema que utilitza leducaci amb fins electoralistes, sense pensar en all que seria bo per als alumnes, sin en all que ens donar ms o menys vots. Tenim un sistema en que qualsevol pot dictar un decret sobre educaci, justcia, o sanitat simplement amb el mrit de pertnyer a un partit poltic. Lluitam contra un govern que utilitza els mitjans de comunicaci per desprestigiar els mestres i professors en favor dels seus projectes unilaterals. Seguirem donant els nostres sous per aconseguir arribar a un acord beneficis per als alumnes. Seguirem educant cada vegada en situacions ms complexes i amb menys recursos. Seguirem aguantant la campanya de desprestigi contra nosaltres dels nostres governants. Perqu leducaci ho mereix... Grcies per la vostra comprensi i el vostre suport.

CARRER LLUCMAJOR, 81 07006 www.ceipesmolinar.cat email: cpeipesmolinar@gmail.com Telf: 971276006 EL MOLINAR. PALMA

CEIP ES MOLINAR-INFANT FELIP

Pgina 3

Notces de lescola
S, moltes perqu desprs vrem anar a demanar truc o tracte per la platja. De qu et vares disfressar? De la nina de l'exorcista!
Et varen donar moltes llaminadures? Hi ha qualque cosa ms que vulguis dir?

Anam a la biblioteca!!
Dani, Abdullah 6 B 1 2/11 /1 3

Els de 6 anam a la biblioteca municipal des Molinar. Els dies que hi anam sn els divendres, els de 6B hi anam a les 9:05 i els de 6A hi van a les 1 0 del demat i els Dilluns a ltima hora. Anam a la biblioteca per aprendre a llegir ms. El bibliotecari nom Jaume i mos va donar un paper per fer- mos els carnets i tamb nos va donar un altre paper per fer les nostres peticions i aconseguir els llibres que nosaltres volem. Mos podem endur fins que acabi el curs, tres llibres cada vegada que hi anam i els podem tenir tres setmanes a casa. Opini personal: podem anar a la biblioteca del Molinar per que podem trobar llibres interessants, per aprendre a llegir i tamb per millorar lescriptura i tamb podem trobar vdeos i jocs per la play station.

Lactivitat de la biblioteca s molt interessant

S, que la festa ha estat un poquet avorrida, perqu no feia res de por. Preguntes a: Lourdes Parri Rotlet.
A quina festa vares anar? Al

Halloween al Molinar
Jhary Perez 6A 9/1 0/201 3

camp de futbol Les S,

Amb qui has estat? Amb na Jhary. Que tha agradat ms de la festa?

disfresses i demanar llaminadures. moltes.

Et varen donar moltes llaminadures?

Halloween ja s aqu!

De qu et vares disfressar? De zombi. Hi ha qualque cosa ms que vulguis dir?

Que mha agradat molt la festa del Molinar i sobre tot les disfresses que hem vist mhan agradat mol i mhe divertit molt m'agradaria que Halloween fos cada setmana o cada dia per divertir-me tant com el dia 31 doctubre.

EL FLAG-RUGBY
Aurora i Maria, 6B 7/11 /201 3

Tota lescola menys el primer cicle va fer Flag-Rugby. Un monitor que es deia Gaston ens va ensenyar amb la intenci dintentarmos motivar a que ens apuntssim a lactivitat extraescolar. Els dies que vrem jugar van ser durant la setmana del 7 a l11 doctubre: Dimarts: 3rA, 3rB, 4tA. Dimecres:

Uns dies de Flag-Rugby molt divertits

3rB. Dijous: 4tA, 4tB, 5A,6B. Divendres: 5B, 6A. El nom de flag-rugby ve de Flag(bandera) i Rugby del joc. Es juga traient-li la cinta al que t la pilota, es pot fer un punt arribant a la lnia, la pilota noms es pot passar cap enrere. Vrem jugar al pavell o al pati gran. Si alg est interessat en apuntar-se les activitats es fan els Dilluns i Dimecres de 1 6:30 a 1 7:30 al pati de lescola.

Halloween s una paraula que prov de langls antic "All Hallow's eve" que significa "viglia de tots els sants", ms coneguda com nit de bruixes on la gent es disfressa de coses horroroses, tamb van a les cases de les altres persones a demanar llaminadures i si no tenen li tiren ous, anomenat "truc o tracte". Halloween es celebra el 31 doctubre, fa ms de 3.000 anys. Al Molinar tots els anys fem festes de Halloween, per aquest any noms es fa al camp de futbol Rotlet. Es fa una festa on ens disfressem. Va haver-hi molts de nins que es varen disfressar i varen anar a tocar el timbre a les cases i varen demanar truc o tracte, llavors les persones els donaven llaminadures. Molts de restaurants tamb varen celebrar Halloween. Halloween va ser molt divertit, especialment per als nens, s'ho han passat molt b. Nosaltres pensem que en el Molinar i a moltes ms parts s'haurien de fer ms festes de Halloween, perqu els nens es diverteixin ms en aquesta data tan especial. Va haver gent adulta que es va disfressar i varen sortir al carrer amb els seus fills, per molta de gent no va fer res. Ens han donat molts caramels, per tamb havia molta gent que no va obrir la porta. A lescola no varen fer res, per pensam que per lany vinent podrien fer qualque festa petita. Li hem fet algunes preguntes a na Laura Cuenca qui ha anat a la festa de Halloween. A quina festa vares anar? Al camp de futbol Rotlet. Amb qui has estat? Amb nAida i nEva. Que tha agradat ms de la festa? Que al final han posat msica molt divertida.

GENT NOVA AL CEIP ES MOLINAR


Han arribat molts de nins de diferents localitats. I en aquesta escola els ensenyam els nostres idiomes.
Itxaso i Daniela 6 B 7/11 /201 3

Aquest any ha vingut molta gent nova al nostre collegi CEIP Es Molinar i de molts llocs. A 1 r cicle han vingut 4 nins nous, han vingut de diferents localitats: de Madrid, Crocia, Austrlia i de lndia. A 2n cicle han vingut 6 nins nous: tres de Palma, un de Cadis, un de Girona i fins i tot ha vingut un nin de Xile. I al 3r cicle han vingut 4 nins nous: tres de Palma i una de Cadis. Alguns nins no saben ni xerrar espanyol. I per aix, en aquest collegi el que feim perqu els nins aprenguin els nostres idiomes (Castell i Catal) s que, dues vegades cada setmana sen van amb una altra professora que els ensenya. Nosaltres creim que s bo conviure amb gent daltres pasos. I molt interessant saber quines formes de viure tenen. Tamb s bo perqu, aix aprenem altres idiomes i feim ms amics. A part daix sabem que pels nins que venen daltres llocs, els costa establir- se aqu i per aix els ajudam. Ens han informat que prximament comenar un nin nou a la nostra classe que ve de Letnia. Sabeu on s? Vos donam una pista: es troba situada al nordest dEuropa...

Celebram les Verges a l'escola


Jaume Sancho, Adrin Mrales, Lorena Mas i Elora Rodrguez 5A 21 /1 0/201 3

Pgina 4

Notcies de l'escola
safates plenes de bunyols. Els nins podien Alguns alumnes han vist com es feien els donar 1 per recaptar doblers per a les bunyols. colnies i el viatge destudis. A nosaltres ens ha agradat aprendre coses Ara us donarem la recepta dels bunyols. Els ingredients sn: - kg de farina fluixa - 1 kg de patata o moniato bullit - 20g de llevat de forner - oli per fregir - 1 tass daigua - sucre per posar damunt els bunyols.
daquest dia tan especial. El ms important s que els nins shan divertit i han menjat bunyols.

El dia 21 doctubre vrem celebrar el dia de les verges a la nostra escola CEIP Es Molinar- Infant Felip. s una tradici que els homes cantin canons i que les dones donin bunyols. LAMIPA va dur a cada classe 2

Notcies del barri

Process al passeig del Molinar


Paula, Ana i J.Joaquin. 6A

Autopista al Molinar
Al camp del carrer de Llucmajor obriran una autovia.
Pau i Zoe 6 A 9/1 0/201 3

Dia 1 5 dagost de 201 3 es va celebrar la process de la Verge. Tots els assistents vrem caminar des de lesglsia fins al final del Passeig. Quan vrem deixar la Verge a lesglsia, la gent es va aturar al Pirul per a veure els focs artificials. La Verge s una tradici que sempre es fa el dia 1 5 dagost en Es Molinar. Sempre hi assisteix molta de gent. Segons la tradici, la parrquia de Sant Miquel ocupa el lloc d'una mesquita on es va celebrar la primera missa Madina Mayurqa quan va tenir lloc la conquesta de 1 229. La verge representa a la Mare de Du amb el Nenet Jess. Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l'antiga Grcia, on se li rendien honors a Rea, la mare dels dus Zeus, Posid i Hades. Igualment els romans van anomenar aquesta celebraci La Hilaria quan la van adquirir dels grecs i se celebrava el 1 5 de mar en el temple de Cbele. Durant tres dies es feien oferiments. Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Du. En el santoral catlic, el 8 de desembre, se celebra la festa de la Immaculada Concepci, data que es mant en la celebraci del Dia de la Mare en alguns pasos com Panam. A Anglaterra, cap al segle XVII, tenia lloc un esdeveniment similar, tamb a la Verge, que es denominava Diumenge de les Mares. Els nens concorrien a missa i tornaven a les seves llars amb regals per a les seves progenitores. Als Estats Units, en canvi, la celebraci t els seus orgens cap a 1 870, quan Julia Ward Howe, autora de l'Himne de batalla de la Repblica, va suggerir que aquesta data fos dedicada a honrar la pau, i va comenar celebrant cada any trobades a la ciutat de Boston, (Massachusetts) en celebraci del Dia de la Mare.

Dia de la Verge

Ens va agradar molt perqu s un dia que em trob gent coneguda i a la nit s precis veure els focs artificials al cel. Pensem que s molt bonic que una festa que fa molts danys continu celebrant, perqu signific que la festa s important i que a la gent limporta. Trobam que el recorregut es un poc curt, la gent es va comportar adequadament. A nosaltres ens agradaria que el dia de la verge es continu celebrant molts danys ms. Lambient era agradable, perqu estvem al passeig i corria oratge.

El dilluns, dia 8 de juliol, han comenat les obres de connexi de lautopista de Llevant Ma-1 9 amb el Molinar i el Cam Fondo. Les obres duraran 1 8 mesos i costaran mes de gener denguany i tenen un cost previst de 20.299.331 ,1 0 euros. Lenlla preveu millorar la connexi i la mobilitat dels barris de la zona. Per, molta gent no hi est dacord perqu es uns dels pocs camps rurals dEs Molinar, el dimecres dia 1 0 de juliol, membres del GOB i lAJM shan reunit amb el conseller insular de carreteres, Mauricio Rovira, per el conseller no va acceptar la petici daturar les obres i estudiar alternatives. Es a dir, finalment, les obres es realitzaran i acabaran lany 201 5. Aquestes obres van ser adjudicades a la UTE FCC Construccin, SA i Amer e Hijos, SA.

Font: Wikipdia L'objectiu del govern en fer aquesta autopista


s tenir millors accessos al barri, per nosaltres pensam que no s necessari ja que en tenim dos, una pel Coll den Rabassa i laltre per Palma. Hi hauria altres alternatives menys impactants com: sortida a lautopista al carrer de Cuba o Ciutat de la Plata, rotonda dentrada al Palau de Congressos, i tendrem una millor connexi amb el cam fondo al Coll den Rabassa. La gent que est a favor diu que li pareix b, perqu aix no haur trnsit al barri. Malgrat tot, el projecte actual no garanteix posar fi a la gran quantitat de vehicles que hi transiten, sin qu, fins i tot, podria tenir lefecte contrari i incrementar el nombre de cotxes i de congestions.

Pgina 5

Vaga Indefinida
Vaga Indefinida a les Illes Balears en el sector d'Educaci
Ana, Paula i Juan Antonio, 6A

Notcia Local

Dia 1 6 de setembre a les Balears, va comenar una vaga indefinida al sector deducaci. Aquesta vaga, va ser molt important perqu va ser la primera vaga indefinida a les Illes Balears i perqu els mestres defensaven una millor qualitat de l'ensenyament. La vaga va durar fins al 7 doctubre. L'Assemblea de Mallorca, reunida a Porreres, va acordar el dia 11 doctubre, suspendre de manera temporal la vaga indefinida. A Mallorca s'han mostrat a favor de deixar l'aturada provisionalment, 1 43 dels 1 56 centres educatius. L'Assemblea de Menorca, Eivissa i Formentera tamb va acordar suspendre temporalment la vaga. Els professors diuen que sha fet una reducci de pressuposts que ha suposat tenir 1 000 docents manco. La crisi no s una excusa per acabar amb leducaci dels nins i nines perqu leducaci ha de ser igual i de qualitat. Amb les retallades, els alumnes no tendran una educaci individualitzada i tampoc concedeixen beques efectives pels alumnes. El TIL no sha fet amb consens de professionals preparats, per tant: augmentar el fracs escolar. Els mestres sn professionals i sels nega el dret a opinar. La Conselleria deducaci, en canvi, explica les bonances del TIL: La seva finalitat s que els alumnes de les Illes Balears acabin leducaci obligatria amb la competncia lingstica i comunicativa necessria en les dues llenges oficials (catal i castell) i en una llengua estrangera (preferentment langls). Canviar que totes les matries o mduls (en el cas de la formaci professional) no lingstics es podran impartir en les dues llenges oficials o en la llengua estrangera. De fet, les tres llenges han de ser objecte densenyament i aprenentatge en les rees lingstiques corresponents i, a la vegada, una eina per impartir matries no lingstiques, sempre de manera equilibrada entre les tres llenges. Laplicaci daquest projecte comenar el curs 201 3-201 4. Concretament, simplantar, com a mnim, al primer curs de segon cicle dinfantil (3 anys), a primer, tercer i cinqu de primria i al primer curs detapa a ESO. A batxillerat i formaci professional es far una implantaci progressiva en funci dels

recursos dels centres. Els centres educatius hauran de comunicar a les famlies, abans del comenament del proper curs, quin s i com es desenvolupar el seu projecte de tractament integrat de llenges. Durant el present curs, la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats diu que ha format un total de 3.875 docents per poder dur a terme aquest projecte. Per una banda, ha preparat els docents per tal dobtenir una certificaci de nivell de lEscola Oficial dIdiomes i, per altra banda, ha impartit cursos destinats a professors que, tot i que ja disposaven de la titulaci requerida per impartir una assignatura en angls, necessitaven millorar la seva prctica per tal d'actualitzar els seus coneixements.

Segons l'assemblea de docents hi ha "cinc mentides" que s'amaguen entre les lnies del nou decret. "Els nostres fills aprendran angls: aquesta s la gran mentida", s'explica des de l'Assemblea. "La implantaci improvisada, universal i no progressiva de l'ensenyament en angls per part de professors no preparats, sense materials adequats, en classes massificades i sense recursos especfics, ho fan absolutament inviable". La segona mentida s que "la Conselleria ha reciclat professorat suficient". En realitat, "alguns docents han estat 'habilitats temporalment per impartir la seva matria en angls a l'espera de poder acreditar el nivell B-2. Per el setembre comenaran a fer les classes de la seva matria en angls. Com? Ning no ho sap, ni s'ho imagina". Tamb s fals que l'objectiu del TIL sigui "l'excellncia i la modernitzaci educativa".

Si fos aix, "la Conselleria escoltaria els tcnics i professionals de la matria, consultaria els nostres departaments didctics i la Universitat, i faria estudis rigurosos". En comptes d'aix, "ha dictat una normativa absurda amb un calendari inassumible que crear dins les aules desconcert, malestar, desigualtat i greus distorsions en l'assoliment dels continguts curriculars i en el tractament de les necessitats educatives especials". En quart lloc, l'assemblea qualifica de "ridcul" que el nivell B2 sigui suficient "per impartir una assignatura en angls". Encara que el B2 acredita determinats coneixements, "no possibilita, ni remotament, el desenvolupament normal d'un docent a l'aula". Per ltim, tamb s absolutament fals que s'hagin acabat "les classes particulars d'angls". "Els pares ja poden comenar a preparar classes de matemtiques, histria, filosofia... O s que alg t la vareta mgica per fer desaparixer les dificultats d'aprenentatge dels nostres alumnes si, a ms, han de cursar assignatures d'aquesta complexitat en llengua estrangera?". Aix s, el TIL cont una veritat, que s la utilitzaci de "l'angls com a excusa" per a "retallar el catal com a llengua vehicular de l'ensenyament i per acabar amb els projectes lingstics propis, resultat de la reflexi profunda de cada centre". Qu queda desprs de tot aix? "Demanam la derogaci d'un decret implantat sense recursos, sense lgica pedaggica, sense base tcnica, sense dileg i sense sentit com". A causa del TIL i altres reinvindicacions, l'assemblea va convocar una manifestaci que va aglutinar a cent mil persones a Palma, a Eivissa deu mil, a Menorca vuit mil i a Formentera cinc-centes. En canvi, un miler de persones es varen concentrar la tarda del dia 1 3 de octubre des de les 1 8.00 hores a la Plaa Major de Palma a favor del decret de Tractament Integrat de Llenges (TIL). La manifestaci va estar convocada per la plataforma No vaig de vaga.

El TIL lhan posat de cop i aix s negatiu perqu el nins no estan preparats per parlar en angls, perqu el nivell dangls dEspanya s molt baix i els nins no estan preparats per un canvi de llengua i positiu perqu els nins podran aprendre ms llenges. El govern no ha tingut en compte l'opini dels mestres, aix ens pareix molt malament ja que ells sn qui eduquen als nins. Els mestres pensen que nivell de catal baixar molt en aquells llocs on es parla poc i aix els afectar molt quan vagin a lESO. No saben que passar si d'aqu un any i mig el PP perd les eleccions (haur un canvi de normativa?) Creiem que convendria ms, fer una normativa cercant el consens de tota la comunitat educativa, aix sestalvia canviar una altra vegada, perqu s molt important que hagi una estabilitat en l'educaci que duri molt, no pot haver un canvi de llei educativa cada 4 anys. No entenem per qu ho fan en aquest cursos a 1r, 3r, 5 i 1r ESO, per creiem que es per comenar el cicle amb la nova llei, tampoc ho veim amb molt de sentit.

Telf.: 663 031 255 / 971 1 01 971 Ctra Llucmajor, 48b. El Molinar fruteriamasfresco@hotmail.com

Pgina 6

Incendi a Andratx
Marc Lpez Mesquida, Sebas Castel 6 A 9/1 0/1 3

Concert Pablo Alborn


El dia ms esperat, el concert de Pablo Alborn
Paula i Jose Joaquin, 6A

Notcia Local i nacional

Nit de les estrelles fugaces


La nit en la que el cel plora
Zoe Saint-Ives 6A 9-1 0-201 3

El 26 de juliol un home va llenar cendra al bosc desprs duna torrada, i va dipositar el caliu en un carret i que, posteriorment, va tirar-lo en terra, d'on va prendre el foc a Son Curt, Andratx, que s una zona que s Patrimoni de la Humanitat i un dels espais de major valor mediambiental de Mallorca. A poc a poc, sen va anant expandint entre Andratx i Estellencs, ha deixat 2.335 hectrees cremades en aquest municipi, 1 87,3 a Estellencs i 7,5 ms a Calvi, ha informat en una nota de premsa la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern balear. El foc va ser aturat el dia 1 3 dagost i va recorre 20 quilmetres. Dins del permetre de l'incendi hi ha zones que no han estat afectades, es calcula que s'han cremat 2.208 hectrees de vegetaci forestal, entre matolls (1 .363), pineda i altres arbres (805 hectrees) i vegetaci de penya-segats (40), aix com 1 26 hectrees de vegetaci agrcola. El pitjor foc forestal registrat a Mallorca en dcades va obligar la matinada a desallotjar els 700 residents al poble d'Estellencs davant l'amenaa de les flames i el fum. Varen actuar 28 forces aries i 450 persones en els equips dextinci. El comit dempresa de lIbanat varen fer torns de 24 hores. Luis Berbiela, un dels primers especialistes en gesti forestal de Balears va dir: "Fins vint anys trigar restaurar el dany mediambiental causat per un dels pitjors incendis que ha patit Mallorca en dues dcades". Aquest foc ha fet bastant de mal al medi ambient, i per aix durar molt de temps en qu torni a crixer tots els arbres i plantes, durar aproximadament uns vint anys. Esperam que torni tot el paisatge que hi havia i que el cuidem molt b perqu no torni a passar. Trobam que l'home que va incendiar el bosc va fer b en confesar-ho, perqu aix la policia no va haver d'investigar qui va ser el que ho va fer, per va fer molt malament el fet de tirar cendra al bosc. Creiem que la persona culpable hauria de tenir un castic fort pel que ha fet. Trobam que el comit de lIbanat va fer molts de torns de 24 hores, per el seu esfor va tenir bon resultat. Creiem que aquelles persones que sn imprudents amb el tema dels incendis haurien de ser castigades.

El foc ha cremat 2.000 hectrees de paratges protegits.

El Malagueny nascut el 31 de maig del 1 989 de nom real Pablo Moreno de Alborn Ferrndiz conegut com a Pablo Alborn va fer un concert el 24 dagost de 201 3 a la plaa de bous. Estava ple de gent, va cantar el disc Tanto i una can en francs. A la can de Solamente tu es va emocionar i li varen caure llgrimes perqu tot el pblic va cantar la can. A part de cantar el disc Tanto tamb va cantar qualcunes canons del disc Solamente Tu Va cantar 24 canons, durant 2h sense aturar i els instruments que va tocar varen ser: el piano, els timbals, la guitarra clssica i elctrica i va ballar un poc. Varen posar unes pantalles perqu la gent pogus veure el concert molt millor. Dins la plaa no es podia entrar res de vidre per si de cas es rompia i alg sortia ferit.

Les estrelles fugaces sn peces petites d'arena o pols que provenen de l'espai i xoquen contra l'atmosfera de la Terra. Es mouen tan rpid que escalfen i brillen. La pluja de les estrelles fugaces, tamb anomenada llgrimes de Sant Lloren o les perseides, s una nit en la qual cauen ms estrelles fugaces que normalment. Aquest fenomen es pot observar des del 1 6 de Juliol fins al 24 dagost, per durant l'11 i el 1 3 dagost es pot veure amb major intensitat. Aquest fenomen cada any s molt diferent, per aquest any va ser un any molt bo per veure les estrelles. A ms a ms, s un fenomen que s'observa per tot el mn.

Molts de planetaris tenen activitats especials per aquest dies, per a que la gent pugui veure molt b les estrelles. Tamb es diu que si es veu una estrella fuga i es desitja Anava gent de totes les edats, de nins petits qualque cosa es far realitat, per aix, moltes fins a persones majors. Nines petites i persones volen veure una estrella fuga i adolescents duien posat el seu nom al front.A desitjar-se alguna cosa. part d'haver moltes dones tamb havia homes. Quan varem arribar, la coa feia la volta a la plaa de bous. Quan varem entrar dins la plaa de bous hi havia una taula plena de camisetes, fotos, psters amb fotos d'ell i firmades per ell. Vrem estar com un quart dhora o mitja hora esperant que comens a cantar. A dues persones les varen haver demportar perqu es van marejar i a una altra la van fer fora per seure on no devia. Tota la gent va cantar totes i cada una de les canons que ell cantava i duien uns cartells amb fotos seves. Va ser un gran concert i la gent estava completament entregada. Cada any vaig amb la meva famlia a la platja
per veure les estrelles fugaces, i sempre que passa una, ens desitjam qualque cosa. Per la veritat s que jo noms nhe vist dues en tota la meva vida. Lnic, que em molesta un poc, s que no es poden veure moltes estrelles, perqu la majoria de les estrelles fugaces solen caure sobre les 4:30 de la matinada.

Copia de llaves, droguera... Carrer de Llucmajor, 75. Tel.: 971 900400

F E RE T E RI A E S M O LI N AR

Accident de tren a Santiago de Compostella


Laccident deixa morts 79 persones i 31 ferits en estat crtic.
Marc Lpez i Sebas Castel 6 A 9/1 0/1 3

Pgina 7

Notcies nacionals i Sortides


estimades, per els venats varen ajudar molt, per exemple: a treure persones del tren, a ajudar als policies, El conductor del tren Francisco Jos Garzn est en llibertat per reconixer la seva distracci.

En acabar les activitats vrem tornar cap a lescola molt cansats amb una experincia inoblidable.

Els secrets del bosc de Bellver


Els alumnes de 5 dexcursi en el bosc de Bellver
Alumnes 5B novembre 201 3

El dia 24 de juliol de 201 3 a les 20:41 h hores un tren Alvia que cobria la ruta entre Madrid i Ferrol ha descarrilat a les proximitats de Santiago de Compostella, concretament als voltants dAngrois, a pocs metres del nucli urb de la capital gallega. Les ltimes dades indiquen que hi ha 79 morts, i 31 ferits en estat crtic, 3 d'ells menors de 1 5 anys, tot i que encara regna la confusi sobre l'estimaci oficial del nombre de vctimes mortals i de les causes de l'accident. Almenys 21 8 persones viatjaven al tren. Fins al lloc dels fets s'han desplaat una desena d'ambulncies, Policia Local, Nacional i bombers. Encara que es desconeixen les causes del succs, testimonis presencials confirmen que el tren ha sortit de la via i que a causa de la potncia de l'accident s'han separat els vagons del tren, quedant dividits en tres trossos. El tren anava a ms del doble de la velocitat permesa, sent aquesta la causa de l'accident. El lmit de velocitat per a aquest tram era 80 quilmetres per hora. El sinistre s'ha produt a l'entrada de Compostella, en una zona plena de corbes. Uns quilmetres abans de la zona de l'accident els trens circulen a 350 quilmetres per hora, i just a la zona del sinistre s'exigeix l a reducci de velocitat.

El dimarts i dimecres 29 i 30 doctubre els alumnes de 5 i 6 vrem anar a visitar el bosc del Castell de Bellver. All vrem aprendre quins animals hi viuen o com salimenten. Tamb vrem veure les plantes. Ens varen explicar un munt de coses sobre animals i com era la flora. Al bosc hi ha oliveres silvestres, puputs, rates pinyades, dragons, rupits, mussols, garrovers, pins, marts, falcons marins i tamb papallones, mates, caderneres... Per per mala sort no els vrem veure tots.

Varen fer un funeral per les vctimes de laccident. El conductor del tren Francisco Jos Garzn est en llibertat amb crrecs desprs de testificar durant dues hores davant el jutge que instrueix la causa per l'accident ferroviari ms greu de les ltimes quatre dcades. Haur danar al jutjat setmanalment i tornar la llicncia durant sis mesos, amb el que queda inhabilitat per pilotar trens fins a febrer de 201 4.
Aquest accident ha estat molt greu, a ms a ms, hi ha moltes persones mortes i molts de ferits, els familiars estaven molt tristos per la prdua dels seus amics, persones

Tamb vrem fer activitats com estar en silenci un minut per escoltar els sons del bosc; vrem jugar a mocadoret amb fotos danimals; ens vrem tirar en tirolina i per un tobogan.

Carrer Mateo Malferit, 5. El Molinar Tel. i Fax.: 971 272605 / 6661 73384 mail: miguel@clumba.e.telefonica.net

Diari de Mallorca
Els alumnes de 6A van dexcursi al Diari de Mallorca.
Juan, Paula i Ana 6A

Pgina 8

Sortides
magenta (vermell), el cian (blau), el groc i el negre. Vrem baixar al magatzem de bobines. Una bobina pot pesar fins a 1 .200 - 1 .500 Kg, poden fer aproximadament 1 3.000 exemplars de 32 pgines. Mitjana: 24 en 3 en 3 3 quarts: 1 6 de 2 en 2 Sencera: 32 de 4 en 4

Sortida al Museu de Mallorca


Vrem anar al Museu de Mallorca i ens ho vrem passar molt b.
Jorge, Laura M i Alexis 6 B 26/11 /201 3

Dia 6 de novembre els alumnes de 6A vrem anar al Diari de Mallorca. Sortrem aproximadament a les 9:30 i vrem arribar caminant a les 9.45. La relacions pbliques del DM ens va donar la benvinguda a l'edifici. Diari de Mallorca s la fusi del Correu de Mallorca i L'Almudaina. Aquesta publicaci, propietat de l'empresa Editora Balear S.A., pertany al grup Editorial Premsa Ibrica. Compta amb tres delegacions a l'illa situades a Palma, Inca i Manacor. Tenen un diari alemany setmanal anomenat: Zeitung. Mallorca Zeitung la revista pels turistes alemanys, s el diari de referncia per a residents i turistes de parla alemanya. Al diari treballen 1 20 persones. Durant 362 dies es fa el diari sense falta. Fan feina per torns: - Al mat hi ha pocs redactors, perqu estan en el carrer cercant notcies. - A lhorabaixa hi ha redactors (comenant a redactar les seves notcies), tamb hi ha gent al taller (gent que fa es diari digital i anuncis).

- Al vespre hi ha gent a limpremta 23h - 06h. Primer vrem anar a la sala de redactors, estava ple de taules i ordinadors, per a aquella hora no hi havia ning. Desprs vrem anar al taller, all hi havia 3 persones que s'encarregaven del diari digital, la seva funci bsicament s posar els anuncis. Aquelles persones tenen aplicacions dordinador en les quals van collocant les fotos, les lletres i un catleg en alemany. Per ltim a limpremta, hi havia un senyor que es deia Claudio i ens ho va explicar tot. Hi havia un munt de mquines que cada una servia per a una cosa i noms utilitzen 4 colors: el

Una paraula nova que ens varen ensenyar va ser gramatge, significa la blancor del paper. Ells, utilitzen un gramatge d'aproximadament 70 i nosaltres (al DIN-A4) un d'aproximadament 1 00. Vrem veure els bidons de tinta, (els quatre colors) els de tinta negra es canvien cada setmana. Hem sortit en el seu diari. A l article explicaven coses sobre la nostra visita i del nostre diari. Aquesta excursi va ser molt interessant, perqu vrem aprendre com es fa un diari i que no s fcil fer-ho El recorregut va ser molt interessant per la sala que ens va cridar ms l'atenci va ser la de les mquines. A ms, en Claudio va ser molt simptic i ens va explicar tot molt b. Vrem estar impressionats amb les bobines: el seu pes, la seva mida Per una cosa que ens hagus agradat, era que ens presentessin a alg que fos redactor, per b, ho entenem, perqu en aquesta hora no hi havia ning. Ens va fer molta illusi sortir a una Ms tard vrem fer una activitat darquelegs publicaci del Diari de Mallorca, en aquella i trobrem escultures de cermica, figures de notcia explicaven coses sobre el nostre diari. ferro, monedes, ossos, etc. Finalment mos frem una foto amb Noemi i vrem tornar cap La veritat s que a molts de la classe, ens a lescola aproximadament a les 1 3:40. Si agradaria ser periodistes des daquella voleu veure un reportatge fotogrfic de lactivitat podeu visitar el bloc del nostre cicle: divertida excursi. tercerciclemolinar.blogspot.com

Dia 20 de novembre anrem dexcursi al Museu de Mallorca. Vrem sortir de lescola a les 1 0:00 del mat i vrem agafar el bus a les 1 0:1 0. Quan arribrem a la Plaa de les Tortugues, caminrem des de la parada fins al museu. Desprs una arqueloga que es nomia Noemi ens va explicar a tots qu feien al museu. Ms tard, vrem anar a berenar a un lloc molt gran on hi havia unes caixes darena per nosaltres fer una activitat. Ens explic que no totes les coses que troben els arquelegs vnen en perfecte estat sin que tamb poden arribar rompudes, a trossets. A la sala de la prehistria hi havia uns soldats de ferro i esttues petites. Ho feien tot a m i les polseres i els collars els feien de ferro i amb motlle. Quan vrem anar a la sala romana hi havia moltes coses que en la prehistria no hi havia. Els romans feien figures amb metalls i mosics per decorar els trispols. Hi havia pedres amb llenguatge llat. Anrem a la sala de ledat moderna i tots vrem atuells de cermica que eren molt brillants i que hi tenia dibuixos com per exemple un drag.

Carrer Viver, 4b. 1 r dreta (El Molinar) Telf. 871 943579 / 63701 9345

Pgina 9

Notcies Internacionals
han pogut avanar. Tot el mn pot fer qualque cosa per ajudar al medi ambient,
plstic, per tamb embruta el petroli, per aix es podrien posar uns motors de vaixells ms econmics. Jo crec que si tothom fa un poquet pel medi ambient, prest els mars ja no estaran tan bruts. A ms, a nosaltres ens afecta molt, ja que molts dinformes realitzats per organitzacions ecologistes, diuen que el mar mediterrani s el ms brut de tot el mn. Sobretot en hidrocarburs i petroli. Per la majoria del fems segueix sent plstic. Tamb afecta molt als animals, ja que entre el 6% i el 12% despcies marines viuen en el nostre mar.

Massa fems a la mar


Salvem el medi ambient
Zoe Saint-Ives 6A

Tots els anys, es produeixen 240 milions de tones de plstic per tot el mn. Tan sols a Europa es produeixen 60 milions de tones. Per 60,4 milions de tones del plstic acaben a loce. El 1 5% daquelles 60,4 milions de tones, sura a la superfcie del mar. 70% cau al fons del mar. I uns altres 1 5% acaben a les platges. Molt d'aquest fems prov de les persones que deixen els seus fems a les com per exemple separar el fems, no utilitzar platges, per la majoria prov dels vaixells i tantes bosses de plstic i sobretot recollir els creuers. A ms a ms, legalment est fems que hi ha a la platja. perms que els vaixells i els creuers des d'una certa distncia de la costa poden llenar fems al mar. Em pareix molt malament veure que les Molts danimals que veuen el plstic i es persones no respecten el medi ambient dels pensen que s menjar, se l mengen i animals. A ms a ms, s increble que molt moren, ja que el plstic cont substncies plstic que es consumeix en Europa acabi en txiques. Fins i tot hi han hagut animals, com el mar.Jo crec que shauria de prohibir que per exemple ocells, que shan mort perqu es llenci fems a la mar, tant els vaixells com han menjat tant de plstic que tenien les persones, i el qui ho faci hauria de rebre Salvem lestmac ple de plstic o tortugues o dofins una multa de uns quants de mils deuros. La que shan quedat enganxat en el plstic i no majoria del fems que acaba en el mar s

el

medi

ambient!!!!!!!

Pasteres a la mar
Els immigrants vnen a Espanya
Bruce, Alvaro, Laura 6B 1 5/11 /201 3

que sobrevisquin tots, en les pasteres hi ha Els immigrants sn persones que vnen fins i tot dones embaraades. daltres pasos fins i tot daltres continents. Utilitzen pasteres per arribar a Espanya o altres llocs. Una pastera s una embarcaci Nosaltres pensam que hauria d haver ms que utilitzen els immigrants per navegar, est ajudes per ells i que les persones haurien de feta principalment de material neumtic. A ser ms solidries per que puguin comprar una pastera shi fiquen fins a 43 immigrants aliment o medicines per poder sobreviure.T encara que la pastera no pot soportar tant de molt de mrit que venguin aqu per pes. En un any varen venir 1 .000.000 aconseguir doblers per enviar a les seves dimmigrants. Fan un trajecte famlies per que puguin tenir recursos. daproximadament 732 Km. Vnen a Espanya o a altres llocs perqu no tenen doblers per pagar les seves medicines i per comprar menjar. Els immigrants han de jugar-se la vida per creuar loce per arribar aqu. Tots arriben congelats de fred amb hipotrmia (la temperatura del cos descendeix bruscament). Quan arriben els han de tapar el policies i els metges amb flaades molt calentes. s quasi imposible

Entrevista a lapotecari Ramon Colom


Pau 6 A 9/1 0/201 3 Ens xerra de la protecci solar

Pgina 10

Entrevista a en Marcel Pich Esteve


Al camp del carrer de Llucmajor obriran una autovia.
Pau i Zoe 6 A (9/1 0/201 3)

Entrevistes
devora l'edifici dels enginyers; al carrer Cuba, al carrer Ciutat de la Plata. Tamb millor l'enlla amb el cam Fondo, al Coll d'en Rabassa.
Per quins motius creus que ho fan per aqu?

Ramon Colom, nascut a Palma lany 1 964. Ell va realitzar els seus estudis preuniversitaris al collegi San Francesc de Palma i desprs va anar a Barcelona per realitzar la seva llicenciatura en farmcia. Ms tard es va diplomar tamb en ptica. Fins a arribar a la seva feina desprs de tant esfor. I avui en Ramon ens parlar de la importncia de protegir-se del sol.
Quins beneficis i quins perjudicis t exposar-se al sol?

El dilluns, dia 8 de juliol, han comenat les obres de connexi de lautopista de Llevant Ma-1 9 amb el Molinar i el Cam Fondo. Les obres duraran 1 8 mesos i costaran mes de gener denguany i tenen un cost previst de 20.299.331 ,1 0 euros. Lenlla preveu millorar la connexi i la mobilitat dels barris de la zona. Per, molta gent no hi est dacord perqu es uns dels pocs camps rurals dEs Molinar, el dimecres dia 1 0 de juliol, membres del GOB i lAJM shan reunit amb el conseller insular de carreteres, Mauricio Rovira, per el conseller no va acceptar la petici daturar les obres i estudiar alternatives. Es a dir, finalment, les obres es realitzaran i acabaran lany 201 5. Aquestes obres van ser adjudicades a la UTE FCC Construccin, SA i Amer e Hijos, SA. Aqu teniu lentrevista a en Marcel Pich Esteve Nascut a Barcelona el 1 986 Viu al Molinar de tota la vida. s realitzador en audiovisuals i ha fet feina als mitjans de comunicaci:

- Millor els accessos al barri s una reivindicaci histrica. El que no ho s, s destruir el nostre paisatge rural, saturar Es Molinar de vehicles i afavorir la construcci. Com he dit, el Molinar est en el punt de mira d'especuladors. Amb aquesta carreterera, es perjudicar l'explotaci agrcola i ramadera. Es deixar morir el sector primari a la zona i, quan siguin quatre descampats sense sembrar, tendran l'excusa perfecta per requalificar i construir. Apart, tamb deuen necessitar una entrada ms gran al barri per si arriben a ampliar el port, un altre projecte fora de lloc. - Hi ha interessos, evidentment. Actualment els propietaris dels terrenys rurals del Molinar sn majoritriament constructores que els van adquirir fa dcades, tot esperant-ne una requalificaci. Desprs, els dos grans partits poltics tenen els seus interessos i vincles amb aquests especuladors. Hem vist centenars d'ocasions on poltics anaven de la m amb constructors per treure'n rdit ecnomic. Fins i tot, hem viscut casos de corrupci.
Hi ha darrera? motius econmics

- El sol s una font de vida i tots sabem que et pots cremar, per molts no sabem que el sol ens pot fer un cncer de pell, sobretot als que tenen gran quantitat de lunars, a part, cap protector solar ens ofereix una protecci 1 00% absoluta. Ens ajuda molt a tenir un aspecte saludable. i components hidratants.

Seguireu lluitant per qu la gent es Hola Marcel, pots explicar per a on fan la conscienci del que esta passant i creus que es pot aturar l obra d'accs a sortida a l'autopista? - Les obres d'accs a l'autopista de Llevant l'autopista?

Quins materials t la crema solar per Quin s el perill de fer-ho on han decidit i protegir-nos de les cremades? que creus t que els ha mogut a fer-ho - Factor de protecci, substncies qumiques per aqu? Quines hores sn les ms indicades per anar a la platja?

s'estan executant a l'rea rural del Molinar, a una zona d'usos agrcoles i ramaders. Concretament, el vial s'est construint devora la finca de son Pi, parallel al Torrent Gros.

Sn sense cap dubte quan el sol encara no esta molt amunt, es a dir, abans de les 1 2:00 i desprs de les 6:00. En general, han de reaplicar la crema desprs d'haver passat 80 minuts a l'aigua i cada 2 hores fora de l'aigua.
Quin temps sha de posar abans?

- Mitja hora abans d'anar a la platja per les ulleres de sol i els para-sols, sn tils per prevenir la lesi dels ulls i la pell.
Cap protector solar ens ofereix una protecci 100% absoluta. La roba que bloqueja o tamisa els raigs solars nocius, juntament amb els barrets d'ala ampla, les ulleres de sol i els para-sols, sn tils per prevenir la lesi dels ulls i la pell. Normalment, la probabilitat de desenvolupar un cncer de pell s major en persones que presenten gran quantitat de lunars. En general, han reaplicar la crema desprs d'haver passat 80 minuts a l'aigua o cada 2 hores fora de l'aigua.

- El principal perill s l'especulaci. Es Molinar s una barriada amb una pressi urbanstica bastant gran i sota la mirada de promotors immobiliaris. L'rea rural no disposa d'una protecci concreta i est catalogada com a rea d'Harmonitzaci. Aix vol dir que, en possibles creixements de la ciutat, aquesta seria una de les zones estratgiques per requalificar com a urbanitzable. De fet, aquest procs ja comen amb urbanitzacions com la Gruta, la Petrolera, Son Parera i Son Bordoi. Aquesta darrera encara no urbanitzada, per sort. Com ja s sabut en aquesta terra, all on passa una carreterera, hi afloren edificis devora.

- Evidentment. Tot i que s molt difcil ja que el projecte est iniciat i la gent no ha estat degudament informada. Ara la plataforma lluita per a qu, almenys, es protegeixi definitivament la resta d'rea rural del Molinar. I no noms aix, sin la seva rehabilitaci i potenciaci. Pensam que t un valor incalculable. I no noms paisatgstic sin que tamb a nivell turstic, pedaggic, etnolgic,... Tots els moliners i molineres haurem de ser conscients del perill que corre i vetllar per a conservar-ho.

L'objectiu del govern en fer aquesta autopista s tenir millors accessos al barri, per nosaltres pensam que no s necessari ja que en tenim dos, una pel Coll den Rabassa i laltre per Palma. Hi hauria altres alternatives menys impactants com: sortida a lautopista al carrer de Cuba o Ciutat de la Plata, rotonda dentrada al Palau de Congressos, i Quines alternatives hi ha per fer l'accs a tendrem una millor connexi amb el cam fondo al Coll den Rabassa. La gent que est l'autopista? - La principal alternativa s un bon transport a favor diu que li pareix b, perqu aix no pblic. Apostar per un model pensat per a la haur trnsit al barri. Malgrat tot, el projecte actual no garanteix posar fi a la gran gent del barri i no nicament pels turistes. Apart, pensam que hi ha microactuacions quantitat de vehicles que hi transiten, sin molt menys impactants i costoses per al qu, fins i tot, podria tenir lefecte contrari i vehicle privat. N'hi ha vries: una rotonda incrementar el nombre de cotxes i de davant el Palau de Congressos, una sortida congestions.

TREBALL COOPERATIU als projectes de medi de 2nB

Pgina 11

Obra de teatre a 6
Aida, Pepe, Lourdes, Jose Javier 6
A castell feim obres de teatre basades en la prehistria, ledat antiga, ledat mitjana i ledat moderna

Treballs a les aules


net. I repassam les faltes dortografia i de puntuaci.
Aquest treball ens ha agradat molt, s molt divertit. A ms, ens ajuda a fer una millor pronunciaci, aprenem actuar millor, treballam la gramtica, vocabulari i com s del nostre tema de medi, ho repassem duna manera que ens agrada molt. s la primera vegada que feim aix, per ens ha sortit molt b. Com a nosaltres ens ha agradat molt, esperam tonar-ho a fer ms vegades.

Els nins de 6A feim un teatre a la classe de castell sobre ledat mitjana i ledat moderna. Vrem comenar el 1 4 doctubre del 201 3 i va acabar l11 de novembre del 201 3. Aquesta obra de teatre ens la inventarem nosaltres. Ho feim per a millorar la pronunciaci, escriure b, repassar medi, aprendre a actuar A continuaci explicarem com ho hem fet: El que hem de fer s un llistat o un esquema del qu volem fer, desprs hem de fer un
A la classe de segon B aquest primer trimestre treballam els ANIMALS MARINS.

SIMULACI DHISTRIA
Sabina, Ainhoa i Erika 6 A

Com ho feim?

Per donar resposta a les qestions que els alumnes plantegen es treballa en petit grup de forma cooperativa i ells mateixos cerquen la informaci als llibres i al material de consulta que hi ha a la classe o que han duit resum en cinc o sis lnies de la histria que de ca seva. volem escriure, com han de ser les escenes i repartim els papers (personatges i Una de les activitats que han fet s una narradors). Pensam el ttol i escrivim el gui descripci d'un animal mar, que han a partir del resum que hem fet per ampliar elaborat a partir dels llibres de la biblioteca ms detalls. Escrivim el gui a un esborrany. de l'escola. Quan han acabat l'han explicat a A una fulla a part, escrivim les dades de cada la resta de nins i nines, aix tots saben una personatge: nom, caracterstiques fsiques, mica ms dels diferents animals marins i comportament, forma de parlar posam les comparteixen les seves descobertes. informacions necessries per situar l'acci: on, quan, que passa aix s lencapalat. (Ej. Parc/ parella parlant en un banc). Descrivim el que passa a cada escena incloent els dilegs dels personatges que inventam. Part de la histria es por explicar, sense que hi hagi dilegs, es poden fer escrivint una ''veu en off'' o narrador. Ho revisam tot, afegim o suprimim el que creiem oport. Tamb hem de llegir en veu alta el gui i desprs donar-lo a un company per veure que li sembla. Desprs el passam a

Els nins i nines de 6A i 6B han simulat una histria del passat, on han aprs mes coses sobre la prehistria i han estat fent una activitat que texplica com era abans. Els monitors nos ha explicat aquestes etapes. Els nins i nines de les dues classes es varen separar en tres grups: vells, joves i adults. Simaginaren anant al passat i es van organitzar en un poblat. En aquest joc, ens havem dimaginar pescar els peixos i cultivar els aliments. Aquesta activitat va consistir en comprendre el difcil que era abans tenir un poble en bones condicions sense que alg et conquists.

Una activitat dhistria a lescola Ceip Es molinar.

Mha semblat molt b aquesta activitat, els nins i nines poden aprendre ms la histria dels nostres avantpassats mentre es diverteixen i emprant ms la imaginaci sobre com era aquella poca.

ELS TALLERS DE PLSTICA A PRIMER CICLE

A primer cicle tenim una novetat aquest curs. Treballam lrea de lEducaci Artstica ( a Plstica) de manera intergrupal, aix vol dir que juntam els/les aleumnes de 1 rA, 1 rB, 2nA i 2nB per formar cin tallers. Aqu ens conten el que fan.

Pgina 12

Psicomotricitat a l'Educaci Infantil


Un...dos... treessss... xuuuussssss !!!!

Educaci

La psicomotricitat a la nostra escola es fonamenta amb la prctica psicomotriu de Bernard Acouturier. T com a objectiu el desenvolupament psquic dels nens a travs del cos. La primera tasca de la psicomotricista s la preparaci de la sala i els materials on s'ha d'estructurar l'espai.

J oc se n sori om otor

J oc si m bl i c En aquest moment som pirates, mams, metges, paps, jugadors de futbol... Jugam a ser all que volem!!

Sempre comenam enderrocant la gran torre de coixins. Correm cap a ella molt rpid i la destruim junts!! A partir d'aquest moment, comena el La sessi ha d'estar estructurada de tal moviment! manera que afavoreixi que l'infant pugui seguir un itinerari educatiu de maduraci En aquest moment es veu el procs de cada adequat (maduraci motriu, afectiva i infant... Alguns s'estimen jugar de manera cognitiva). Cada un dels moments de la ms relaxada amb els coixins i amb el sessi ha de tenir una durada, no pot ser material tou... Re p re se n ta ci illimitat per tal que l'alumne es vagi situant progressivament en el temps. Al final de la sessi hem de ser capaos d'explicar qu hem fet... a qu hem jugat Els diferents moments que es donen dins avui? Aquest s el moment de la una sessi de psicomotricitat s'haurien representaci, i ho podem fer de manera destructurar sempre de la mateixa manera. oral, representant el nostre joc amb un Els ms representatius sn: dibuix, amb unes fustes... s el moment en qu l'infant es fa conscient d'all que ha fet Ri tu a l d ' e n tra d a ... Mentre que d'altres es llancen a un joc durant la sessi, i per aix tamb ens serveix ms explosiu, d'equilibri i de fora... per a resoldre els possibles conflictes que Fem una petita assemblea i ens preparam hagin sorgit. per comenar a jugar. Ens treim les sabates i ens canviam els calcetins... Alguns anam Ri tu a l d e sorti d a ms rpid que altres... per tots al final tenim els calcetins llestos!! Per poder sortir ens hem de tornar a posar les sabates i procuram fer-ho tot sols! Ens acomiadam de la psicomotricista i tornam a la nostra classe... Fins la propera setmana!!

1 6 AOS AL SERVICIO DEL CLIENTE CARRER DE LLUCMAJOR, 98. TEL.: 971 491 41 4

CARPINTERA DE ALUMINIO ALUMINIO AND VIDRIOS

Pgina 13

Activitats extraescolars

Activitats extraescolars a lescola CEIP Es Molinar.


Els nins i nines del CEIP Es Molinar fan activitats extraescolars a lhorabaixa
Ainhoa, Sabina i rika 6 A 09/1 0/1 3

Hem fet algunes preguntes als monitors de les activitats extraescolars: Vos agrada fer aquest esport? Perqu? Qu sentiu en fer aquest esport? Us divertiu? Us agradaria fer algun altre esport? Perqu?

Voleibol: Aquesta monitora nom Antnia Maria Frncia Cresp, li agrada fer voleibol perqu de petita ha practicat aquest esport, ella creu que se sent realitzada perqu les coses li surten molt b i quan et surten ests contenta perqu than sortit molt millor que el primer dia. Li agrada molt el voleibol perqu ensenya als nins a fer aquesta activitat b i els hi agrada molt estar amb ells, tamb diu que el seu segon esport que li agrada ms s el pdel. Ball: Aquesta mestra nom Laura Jimenez Alemany. Li agrada ensenyar als nins petits a ballar i a divertir-se. Sent que pot ensenyar als nins/es els valors a traves del ball. Li encantaria fer altres coses com bsquet.Una altra mestra

de ball s nAndrea Oliver Alomar, ella s molt activa, se sent feli i es troba b i contenta. Tamb li agradaria fer patinatge i ensenyar tot el que sap.
Ens sembla molt b, ja que lesport millora la salut i et diverteixes fent lesport que vulguis. Ens ha agradat molt fer aquesta notcia perqu saps que moltes persones fan esport, sents molta alegria i estam contentes de qu hi hagi persones que cuidin la nostra salut. Estem segurs que la gent es posa en bona forma fent qualque esport o activitat.

Hotel Transilvania
Jose Miguel i Sergi 6 A

Crtica de cinema

Hotel TRANSYLVANIA s una pellcula, amb acci i comdia. Una de les pellcules mes vista de la temporada, i ms criticada. Aqu teniu les veus dels personatges ms importants doblades a castell. Veu del Personatge Santiago Segura (Drcula) Dani Martnez Jonathan (hum) Clara Lago Mavis (filla del Drcula) Mario Vaquerizo (Frankenstein ) Alaska Eunice (home llop) Luis villanueva Wayne (home invisible) Prez Mnica Wanda (dona llop) Lola Oria (Gremlin padrina) Resum: Des del seu naixement, Mavis viu en una casa que es va cremar i la mare va morir en un incendi. El pare va pensar que vivien al luxs hotel Transylvania, que va ser creat per protegir els monstres de l'amenaa dels ssers humans. Quan Mavis est a punt de complir la majoria d'edat (11 8 anys), el seu pare, el comte Drcula, li prepara una festa a la qual acudeixen els millors amics de la famlia: del Frankenstein a l'Home Invisible o la Mmia, per tamb assisteix a la celebraci un home que s'enamora de Mavis.

Cafetera, churrera, bar de tapes... Davant l'escola del Molinar Tel.: 971 91 7001

ES BON BROU

Pgina 14

Esports locals

categories pel Novembre. El C.B Molinar es lequip de bsquet que juga al pavell municipal de lAjuntament de Palma. Alguns equips no han comenat molt b per estam Ramon, Jose.C i Marc N. segurs de que milloraran. Per nosaltres est 21 /11 /201 3 be tenir un pavell de bsquet i un equip a lescola aix els nins podem jugar a bsquet i Al C.B Molinar ja ha comenat la no tot el temps jugar al futbol, tamb est b lliga de bsquet. tenir el pavell dins lescola aix quan plou Ja ha comenat la lliga de bsquet al Molinar, podem fer educaci fsica al pavell. va comenar el mes de Octubre i algunes Esperam que el C.B Molinar obtengui bons

Comena la lliga de bsquet al Molinar

resultats per aquesta temporada 201 3-1 4. Al C.B del Molinar hi ha 11 equips que sn: Escoleta, premini mixto, mini mascul B, mini mascul A i mini femen, Infantil mascul i femen, cadete mascul, jnior femen,empreses, segon dautonmica femen i primer dautonmica mascul.

Telf. 971 2401 21 Fax. 971 246 540 Carrer Llucmajor, 63 - 65 Palma de Mallorca - El Molinar

Esports nacional i internacional

Nadal torna a ser el millor jugador del Mn


Jorge,Laura C,Alexis 21 /11 /1 3

Rafael Nadal Parera, va nixer el 3 de juny de 1 986 (Manacor,Mallorca). s un jugador,de tenis professional mallorqu que ara t 27 anys. El seu entrenador es nom Toni Nadal. El 2002 comen de la millor manera possible, particip al primer torneig International Series el mes d'abril a Palma de Mallorca i guany el seu primer partit amb 1 5

anys. Durant aquest segon any com 2009 i des del juny de 201 0 fins al juliol de professional tamb disput 9 torneigs future 2011 . de l'ATP. Va guanyar el Torneig de Roland Garrs (Paris) a lany 2005. A lany 2009 va guanyar Nadal ha aconseguit el que volia ser l Open dAustrlia. Va guanyar l US Open a : el millor jugador del Mn. lany 201 3. Va guanyar contra Novak Djokovic per recuperar el nombre 1 del T una germana petita anomenada Mara rnquing mundial. Isabel. Nadal segueix vivint amb els seus pares i la seva germana petita a Manacor. El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports per la seva contribuci al mn de l'esport i pels mrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any a obtingut tamb el premi Marca llegenda Ha estat el nmero1 al rnquing de LATP des de lagosts de 2008 fins al juliol de El partit es va jugar l11 /1 0/201 3. Va comenar a les deu de la nit. Espanya est classificada pel mundial de Brasil 201 4 al guanyar per 2-1 a Bielorrussia i encapalar el grup I i amb tres punts davantatge sobre Frana a falta duna sola jornada per la final. Al minut 60 en Xavi Hernndez va ficar un gols i desprs va marcar en Negredo al minut 77. Finalment al minut 88 en Kornilenko jugador del Bielorrusia va escurar distncies. La selecci espanyola est molt a prop de confirmar la seva presncia al Mundial del Brasil que es celebrar el 201 4. Xavi i Negredo, tots dos a la segona meitat, van anotar els dos gols de la Roja, mentre que Kornilenko va escurar distncia poc abans del final. A La Roja li val amb un empat el proper dimarts davant Gergia a Albacete per tancar la passada al seu des Mundial consecutiu. El partit va ser molt interessant, perqu tots varen ficar un gol a la segona part. La selecci espanyola va jugar molt b, tot i que li va faltar profunditat en el joc i posar ms ganes per poder endur-se la victria sense haver de sofrir fins al final del partit.
Espanya va guanyar per 2-1 a Bielorrusia.

La selecci juga a lIberostar Estadi


Jose M., Raquel, Halim 6 B 11 /11 /1 3

Pgina 15

Esports nacional i internacional

guanyant el Barcelona, grcies als gols de en lltim minut en Cristiano va fer un esprint Neymar (1 9 min) i Alexis (78 min). De part i li va fer un passada a Jes que no va El clssic: del Madrid va ficar Jes en lltim minut (min perdonar. El partit va finalitzar 2-1 . 90) del partit. Els jugadors blaugranes es Bara vs Madrid varen imposar a un molt bon Madrid que va Partit de lliga, jugar molt b. Desprs, quan el Bara va juguen el Bara i el Madrid. Nico i Jonatan 6A ficar el primer gol al Madrid, lequip visitant 1 6/1 0/201 3 va afluixar. El partit era avorrit, per en una jugada que va fer en Neymar va suposar l1 0 per part del Bara, el gol va ser sort perqu No ens va agradar ni a nosaltres, ni a lafici la pilota anava a fora per va rebotar a madridista i blaugrana els dos penals que va Varane i es va ficar. Desprs, el Bara va haver, s a dir, si lrbitre hagus estat atent, tenir ms claredat a lhora de jugar, fins que el clssic hagus acabat en taules ja que en una jugada, l'rbitre no va pitar un penal vrem quedar 2-1 i amb els dos penals a clarssim al Madrid que li varen fer a favor dels madridistes i un penal per a lafici Cristiano Ronaldo, va ser en Mascherano blaugrana, esperam que no es torni a repetir. que li va fer una empenta i el va tirar al terra. Per un altre costat, el partit va ser Desprs, nAlexis va sentenciar el partit amb interessant, perqu tots dos equips varen un gol bonic. Tamb va fer un altre penal el jugar molt b, tamb va ser divertit perqu Bara, en Cristiano li va fer una passada a varen haver moltes ocasions i bastants gols. Dia 26 doctubre de 201 3 senfrontaven el Kedhira que va rematar i li va donar a en Bara i el Madrid. El partit va quedar 2-1 Adriano a la m, per larbitre no va pitar res,

Mestre del mes

Alumne del mes

Va arribar a aquesta escola lany passat com a professora de castell i deducaci fsica. Na Magdalena va nixer el 27 doctubre del 1 984 a Felanitx. A l universitat va estudiar mestre d educaci fsica, ha anat ha 3 escoles: Ceip Es Cremat (Villafranca), Ceip Es Blai Bonet (de Santany) i Ceip Es Molinar. Ella s la professora daquest primer trimestre. Grcies a qu s molt simptica i treballa molt, ha aconseguit ser la professora del mes i guanyar-se el suport dels seus alumnes. Ella, s una de les mestres deducaci fsica del centre que tamb fa suport a 2n i s molt bona. Als nins els hi agrada que faci molts dexercicis divertits. Na Magdalena ha guanyat amb 66 vots, una xifra molt bona.
Nosaltres creim que s una professora excellent i unes daquestes raons sn perqu ella, amb els nins, t molta pacincia i carisma. I, a ms a ms, li agrada veure als nins com creixen amb leducaci que els hi ha donat ella. Tan sols va arribar lany passat i ja lestima quasi tota lescola. No noms s amiga del nins, tamb es duu molt b amb els professors, ja que lhan votada. Esperam que surti una altra vegada com a professora del mes, segur que si. Quasi tothom ho desitja.

Na Magdalena s la professora del mes

Nico i Jonatan 6A 1 6/1 0/201 3

Aida, Lourdes, Pepe i Jos Javier. 6A Va arribar a lescola als 3 anys. Li agrada aquesta escola perqu ha estat molts danys aqu. Sempre treu bones notes i lassignatura que ms li agrada sn matemtiques i s la que li va millor. Li agraden els professors perqu sn molt bons, amables i simptics. Ell ajuda als seus companys sempre que pot. Li agrada estudiar i fer els deures perqu aix pot aprendre molt ms del que sap. Ell ve del Molinar, li agrada jugar a tot, les seves aficions sn: fer mgia, en el seu temps lliure pinta i aprn nous trucs.
Nosaltres pensam que nlvaro s un bon nin i per aix lhan triat alumne del mes, perqu s un alumne excellent que sempre ajuda als companys, s amable, simptic. s un bon amic nostre i sempre ens fa riure. s molt divertit i ens ho passam b amb ell.

Nlvaro lalumne del mes

Pgina 16

BON NADAL !!

MERRY CHRISTMAS!!

FELIZ NAVIDAD!!