Tema9

La novel'lade cavalleries. "Curial e Gelfa"."Tirant lo Blanc"

Introducci
La cavalleria era un orde paramilitar que s'inicia I'Europa cristianadel segleXI. Lentament, I'orde va anar adquirint un pes decisiuen la societatfeudal i necessit d'una estructura i d'una reglamentaci molt rigides que havien de ser respectades per tot aquell que hagusestat armat cavaller. L'ideari de la cavalleriael podem resumir en els segentspunts: defensade la religi, atenci i protecci als ms febles, fidelitat a ultranga al rei i, per tant, menyspreu per la mort i el dolor, i recercade I'honor i de la gloria. La literatura aviat es fu ressd'aquesta instituci i dels seusalts ideals.Aix, Rnuox Lt-ut-l-escrivel Llibre de I'orde de cavalleriai PEnEl CEntuoNlosel Tractatde cavalleria(traducci d'un text d'Alfons el Savi). ambds amb finalitat didcticai amb grans dosis de realisme.Ms tard, la realitat -la histria- es barrej amb la ficci i, del conjunt. en sortiren les dues novel.les ms importantsdel gnere: C urial e Gelfa,obra annimaescritaentreel I 4 32 i el 1465, i Tirant lo Blanc, del valenciJo.qNor M,rRroRELL. qui I'escriv entre el 1 4 6 0i e l 1 4 6 8 .

"Curial e Gelfa"
Data i autor
parl per primera vegada Fou el 1876 quan Manuel Mil i Fontanals d'un manuscrit del seglexv, anonim i sense ttol, localitzata la BibliotecaNacional de Madrid. que narrava les aventuresd'un cavaller de nom Curial. Fou el mateix Mil qui va posar-li el ttol de Curial e Gelfa.L'anonimat, I'abundncia de gal.licismes i italianismestant lingsticscom sinlcticsi I'ambientaciestrangera feren pensarque es ftactava d'una traducci. Si b les incgnites sobre I'autor persisteixen,la seva proximitat amb les terrescatalanes es fa ben evidentpels constants elogisde la casa d'Arag i, sobretot,d'un dels seusreis: Pereel Gran.

Estructura i argument
La novel.laestd dividida en tres llibres. El primer nara com Curial, protegit i educat pel Marqus de Monferrat, s'inicia en el mn de I'aventura cavalleresca emps per la germana del Marqus, Gelfa, la qual "pres crrec d'ajudar-lo e, a despit de la pobretat, fer-lo home". El segonllibre. molt ms rpid que I'anterior grciesa la diversitat d'aventures,I'agilitat dels torneigs, I'elegncia i brillantor de les festes,la presnciadeliciosade Festa-la donzellade Gelfa que acompanya Curial-, i a la insistnciade l-aquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d'acon8l

Tema 9

seguir I'amor de I'heroi, t com a punts centralsel torneig de Mel convocatpel rei de Franga i I'arribada a Pars. A l'ltim llibre, I'autor ens descriu el viatge de Curial al prxim Orient, el somni que t al Parns,el llarg captiveria Tunis durant el qual la donzellaCamar se sui'cidaper ell i el retorn a Monferrat, on troba una Gelfa ms esquiva que mai. Desprsde nombrosescavalleriescontra els turcs, obt el perd de Guelfa i s'hi casa.

l,gicai versemblanga
Curial e Gelfa obeeix a un joc de causesi efectesque no s'apartenms que en comptadesocasionsde la logica i la versemblanga, i fins i tot en aquestscasosde desviacipodem trobar-hi una justificaci literria, esttica(cas del viatge al Parns, per exemple).Si Curial esdevcavaller s perqu Gelfa I'ajuda economicament. Recordem que ser cavaller no volia dir nicament ser destreen les armes, sin haver de fer el que avui en direm "vida de societat":"Curial se mostr molt, aix en arrear,com en convits e molt grans festes, en les quals llargamentdespenia, e semblantmenten mantenir gran estate en molts donatiusque donava;en manera que era tengut en estimamolt gran " Curial es cansa,s ferit. guanya perqus ms hbil. calcula els cops, observaen els primers moments del combat la tcnica del seu adversari i obra en conseqncia. D'aqu que si veng el cavaller Sanglers perqu aquestha gastattotes les sevesforces i "lladoncs Curial se mou pus fort e mostra go que pot fer, car tot lo jorn s'eraestalviat".

Is fonts
Curial e Gelfas essencialment. com diu el professorSansone, una "histria d'amor i d'armes". amb incursions freqentsen el camp de I'erudici clssicai del didactisme moralifzador propi de la literatura medieval. Aix no vol dir que la lectura de la novel.lahagi de seguir dos camins diferents: el de I'entreteniment d'una banda,i el de I'erudici d'una altra. l-a part narrativa, que procedeixdel Petit Jean de Saintr, d'Antoine de la Salle, ve recolzadaen un seguit de referncies culturals procedentsde la tradici clssica(Plat, Aristotil, Ovidi), I'europeams (Llull, MuxrnxER. DESproxima (Dante,. Boccaccio, els trobadors)i la catalana clor), que li donen una ms gran dimensi literria alhora que, pel seu to allegoric, confereixena I'obra categoriauniversal.

L'heroi
La novel.laens presentael procsde gestacid'un heroi: des d'uns orgenshumils iins que aconsegueix el reconeixement, la fama i I'honor que pertoquena un cavaller. I I'heroi, en aquestcas,s un heroi modern, direm que contemporaninostre. De la mateixa manera que hom parla del Tirant lo Blanc, com veurem ms endavant, com d'una "novel.la moderna", haurem de parlar de la "modernitat" de Curial. Se'ns acut dir que Curial "balla sempre al so que li toquen", senseestar convengut mai de les sevesaccions, senseni tan sols qestionar-nela validesa, sense assumir mai I'ofici de cavaller. Curial actua de manera intuitiva i el seu tarann d'home del segleXV, d'home del Renaixement,proxim per tant al model 82

Tema 9

d'El Cortesa(l 528) de B. de Castiglione, contrastaamb l'pocaque li ha tocat de viure -regnat de Pereel Gran (1216-1285!-, una societat massamedievalque malda per superar el feudalismebo i mantenint uns determinatsbeneficisi estructures. Curial s agrai't (i educat).Conscient del deure contret amb Gelfa i sabedorde com haur de liquidar-lo, el matrimoni, no direm que forgat pero tampoc fruit d'un amor apassionat i sincer, retarda l'encontrei mentrestantno refusa nous setges amorosos. possiblementms engrescadors que els de la seva protectora. En aquest sentit, cal observar que Curial noms es recorda de Gelfa quan en rep carteso quan veu el seuadministrador. Melcior de Pando.I el que s ms curis s que, per la sevabanda,Gelfa(msgran que Curial, rica i noble,vdua i disposada a aconseguirels seusproposits).semblaconixerperfectamentel carcterde I'heroi, les sevesdebilitatsi la distnciaque el separadels cavallersautntics.Aix, la gelosiade Gelfa es ms un recursque no pas un sentiment;I'afer de la donzella Festas ms una prova ala qual sotmetCurial que no pas un mitj mnemotcnic.

Curial,smptoma d'unacrisi
L'immobilisme de Gelfa. el fet que no evolucioni al llarg de la novel.lai fins i tot I'antipatia que de vegades despertaen el lector, oposatal temperamentdesmenjat, ingenu, frvol i canviantde Curial, tan sirnpticcom desconcertant, els podrem relacionar amb el que potser fou la intenci de I'autor: evidenciar el fet que la jerarquia, la superioritatde la societatdel moment no era res ms que una aparenQa. PerquCurial, el paredel qual "solamentera senyord'una casabaixa",puja rpidamentels esglaons socials.com a home de mn. cortes,valent, refinat i culte, paper abansreservata l'individu noble per llinatge.Al rpid ascens de Curial corresponuna davalladalenta de la societatque I'ha acollit, i la novel.laes fa resso d'una societat conscient del canvi. Recordem, en aquestsentit,que Jacobde Cleves nega -en part- la cavalleriaquan intenta dissuadir Curial de lluitar en defensa d'un pobre vell condemnata mort. poc abansde lluitar a ultranqaamb dos cavallers amb qui Jacobs'haviacomproms. I recordem,tamb,les paraules de I'emperador desprsdel combat en defensade I'honor de la duquessa d'Austria: "Ah, valers cavaller.ja plagusa Du que jcl fos tal com tu, e tu fossesemperador!"

L'estil
femenins(Laalgunsdels personatges L'atmosferasensualen qu se submergeixen quesis,Festa,Camar), la fluidesa dels dilegs,les metaforesi imatgesben elaborades,l's freqent de proverbis i modismespopulars i, alhora, el vessantartificis i erudit d'alguns pargrafsdel tercer llibre i les interrogacionsi imprecacionsa fi d'aproximar-se al lector, sn alguns dels elements lingstics i d'estil que arrodoneixen la novel.lai que ens fan veure la cavalleria,en paraulesde Sansone, "com a mgica suggesti i no perfectible". d'una realitat excepcional

84