Está en la página 1de 36

LA DIVERSITAT RELIGIOSA EN LES SOCIETATS OBERTES

CRITERIS DE DISCERNIMENT

Generalitat de Catalunya Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa

DOCUMENT 1

LA DIVERSITAT RELIGIOSA EN LES SOCIETATS OBERTES CRITERIS DE DISCERNIMENT

CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA Document 1

Documents del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, 1 La diversitat religiosa en les societats obertes. Criteris de discerniment. Barcelona, setembre de 2013 Coordinaci i redacci: Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa Generalitat de Catalunya Departament de Governaci i Relacions Institucionals Direcci General dAfers Religiosos Via Laietana, 14 , planta 1a - 08003 Barcelona www.gencat.cat/afersreligiosos @afersreligiosos Impressi: Argra Trading S.L. - Tordera 38, 08012 Barcelona Dipsit Legal B-21893-2013 Imprs sobre paper ecolgic

NDEX
INTRODUCCI
_____________________________________________________________________________

1. EL NOU MARC

___________________________________________________________________________

1.1. El creixent pluralisme a la nostra societat 1.2. Igualtat i gesti de la pluralitat

2. LA DIVERSITAT COM A OPORTUNITAT

_________________________________________

2.1. Diversitat de respostes socials a la diversitat religiosa 2.2. Ltica i la comunicaci com a base per a la gesti de la diversitat religiosa 2.3. Vers una cultura comuna

3. CRITERIS DE DISCERNIMENT

_____________________________________________________

11

4. VERS UN MODEL PROPI DE GESTI DE LA DIVERSITAT

_________________

12

4.1. La lacitat i el lacisme com a models de gesti de la diversitat religiosa 4.2. Els principis de la lacitat 4.3. Laplicaci de la lacitat a Catalunya 4.4. Vers la construcci duna cultura pblica comuna 4.5. Elements per una recta comprensi de laconfessionalitat de lEstat 4.6. La importncia de la recta comprensi de lesfera pblica i privada

5. LA GESTI DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA DINS DEL MARC JURDIC VIGENT


_ _________________________________________________

16

5.1. Qu s la llibertat religiosa 5.2. Els lmits de la llibertat religiosa 5.3. La normalitzaci de la llibertat religiosa a les societats obertes

6. RECOMANACIONS DORDRE PRCTIC

_________________________________________

19

6.1. Institucions educatives 6.2. Mitjans de comunicaci 6.3. Administracions pbliques 6.4. Organitzacions de treball 6.5. Institucions de salut

7. CONCLUSI

______________________________________________________________________________

24

8. APNDIX: VOCABULARI ESSENCIAL

_____________________________________________

25

CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA

_ _____________________

27

INTRODUCCI Benvolgudes, benvolguts, El document que teniu a les mans s fruit del treball elaborat i desenvolupat pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, a qui vull agrair la tasca realitzada en favor duna millor gesti de la diversitat existent al nostre pas. La diversitat religiosa en les societats obertes: Criteris de discerniment ens recorda que aquesta gesti en una societat plural i oberta com s la catalana cal entendre-la amb una visi mplia del fet religis i tenint present la seva transversalitat en les mltiples facetes de la nostra vida quotidiana. Catalunya sempre ser un pas dacollida, integrador i cohesionat, i s per aix que tamb entenem la diversitat religiosa com una oportunitat per incrementar la riquesa cultural del nostre pas en un marc duna societat cada vegada ms cosmopolita. s en aquest sentit que entenem que el marc del dileg interreligis ha desdevenir el ms ampli possible. Cal partir de la base que el fet religis s consubstancial a la persona i que per tant t una gran transcendncia en la societat, i s per aix que dos grans reptes que cal afrontar des de la gesti pblica del fet religis s la garantia dels drets de llibertat religiosa i el manteniment de la cohesi social. Volem aprofundir en aquesta llibertat i en aquesta cohesi tamb des del convenciment que cal mostrar els valors que tenim en el si de la nostra societat perqu s des daquests que millorarem el nostre b com. Com deia el lsof i poltic rom Luci Anneu Sneca: que la virtut ens precedeixi i tots els nostres passos seran segurs. Catalunya afronta en aquests moments els reptes ms importants que probablement hem tingut com a poble en els darrers segles i s per aix que hem dafrontar-los amb seguretat, convicci i cohesi. I ho farem tamb des

de la idea dunits en la diversitat, sobre la qual sha construt la Uni Europea, que ha esdevingut el millor exemple dxit de pau i concrdia durant el passat segle XX. Des daquestes lnies vull reiterar el meu agrament al Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa per aquest document i la feina que desenvolupa en el seu dia a dia per tal de fer de la nostra una societat ms rica i ms cohesionada socialment i cultural.

Joana Ortega i Alemany


Vicepresidenta del Govern i consellera de Governaci i Relacions Institucionals

1. EL NOU MARC 1.1. El creixent pluralisme a la nostra societat Un dels fenmens que caracteritzen ms clarament el nostre pas s la creixent pluralitat que shi detecta i, entre aquests, ladscripci religiosa ns una. La diversitat no s un fenomen nou, per darrerament sha accelerat. Aquest fenomen ha estat alimentat, duna banda, pels uxos migratoris i, de laltra, pel canvi de paradigma social al qual totes les societats shan vist abocades, que comporta la introducci progressiva del dileg en totes les esferes de la vida per donar resposta a la sensaci dincertesa. Si analitzem la situaci amb rigor, veurem que la nostra societat mai no ha estat homognia, per actualment la interdependncia entre la societat globalitzada i els diversos grups que la integren multiplica la pluralitat que la caracteritzava temps passats, obrint noves oportunitats i provocant, tamb, certs problemes. Aquesta societat heterognia i plural on coexisteixen persones i grups de diferent ideologia i creences est generant una srie de debats en lespai pblic. Tot sembla indicar que es fa necessria una gesti intelligent i harmnica de la diferncia en lespai pblic que sigui, a la vegada, respectuosa amb la tradici prpia del pas que lha congurat ns al present, per tamb atenta i respectuosa en la pluralitat religiosa i cultural emergent. 1.2. Igualtat i gesti de la pluralitat Lequilibri entre el reconeixement de la diversitat i el deure de garantir la igualtat obliga a denir orientacions dactuaci. Primer, cal garantir una uida relaci entre lestructura formal (lAdministraci, les institucions i els poders poltics) i les confessions religioses; en segon lloc, cal compartir un marc com de drets i de deures pel conjunt dorganitzacions, dagents socials i dindividus. En aquest procs de gesti de la pluralitat es fa imprescindible la denici i concreci dun marc que garanteixi la llibertat individual i collectiva en els

diferents mbits dinteracci (el treball, lescola, els serveis de salut, el barri, etc.), amb lnica limitaci de la protecci dels drets fonamentals per a totes les persones. Les diferncies que separen, molt sovint, uns collectius dels altres no sn tangibles, sin essencialment intangibles. Sn els valors, les creences, les concepcions de la vida i de la mort, el mode de concebre les relacions de gnere i la mateixa idea de felicitat. Aquestes diferents percepcions es tradueixen en estils de vida i de relaci molt distints els uns dels altres. Un model de gesti on aquesta pluralitat tingui cabuda, respectuosa amb les arrels del pas, suposa un beneci per a totes les persones, perqu s una font de riquesa i contribueix a la cohesi social. No obstant aix, la legitimitat daquest marc com compartit augmentar com ms diversitat de veus sincorporin en la seva formulaci.

2. LA DIVERSITAT COM A OPORTUNITAT La diversitat religiosa i espiritual s una oportunitat en molts sentits. Aix no obstant, la relaci entre comunitats religioses i el conjunt de la societat pot suscitar conictes de valors i dinteressos que cal saber prevenir i, en la mesura de les possibilitats, evitar. 2.1. Diversitat de respostes socials a la diversitat religiosa Enfront daquesta pluralitat tnica i religiosa, els estats ofereixen diferents respostes per tal darticular la relaci amb els diferents collectius. A grans trets, hi pot haver una tendncia a laculturaci envers la cultura pblica majoritria, la qual cosa implica la reclusi de la identitat religiosa en lesfera privada. Una segona opci s lhermetisme comunitari, caracteritzat perqu no es comparteix una cultura pblica comuna a tots els grups. I nalment, hi ha lorientaci envers la imbricaci entre una cultura pblica legtima per a tots els grups que recull la diversitat existent i la prpia identitat. Aquesta darrera perspectiva aprofundeix en el principi de la igualtat de les diferncies, segons la qual es garanteix el mateix dret a la llibertat, lexercici i manifestaci de la tradici religiosa per a totes les comunitats. 2.2. Ltica i la comunicaci com a base per a la gesti de la diversitat religiosa Per tal de fer possible la bona entesa i la comunicaci uida entre elles, hi ha dos aspectes rellevants a tenir en compte. Primer, s important identicar una tica i valors transversals que uneixin les diverses tradicions, superar els tpics, les caricatures i les visions txiques de laltre. Segon, partint de la capacitat universal de llenguatge i comunicaci, en la interacci i comunicaci entre grups ha de dominar una pretensi de validesa (s a dir, la voluntat dentendres en el procs de dileg). La voluntat dentendres s clau en el procs de gesti de la diversitat. Entre aquests valors transversals cal destacar: el comproms solidari en-

vers els grups ms vulnerables de la societat, lestima per tots els ssers vius i la riquesa de la biodiversitat, latenci a les necessitats espirituals de tot sser hum i lanhel per un mn ms just i ms pacc i dun sistema econmic capa de sostenir totes les persones. El nostre temps reclama aquest treball de solidaritat, per reduir el risc de conicte i enfortir la cohesi social en un mn cada cop ms interdependent entre les seves parts. El reconeixement de la diversitat, contra tot pronstic, no suposa la fractura duna societat, ans al contrari, sempre que hi hagi un reconeixement igualitari entre totes les parts que dialoguen. La diversitat s una font de creixement i de riquesa per a les societats, aix com dexcel lncia. 2.3. Vers una cultura comuna La riquesa de talents i de rols s la condici de possibilitat del bon desenvolupament de tota organitzaci, per perqu aquesta assoleixi el seu , cal complementarietat, cal acord, una profunda entesa, una cultura mnima comuna consensuada a travs de totes les veus. Crear aquesta cultura s cabdal per al desenvolupament de la nostra societat. Les estructures que sn equitatives entre les seves parts sn altament ecients i augmenten la seva qualitat.

10

3. CRITERIS DE DISCERNIMENT No s el nostre objectiu identicar criteris poltics dactuaci davant de la diversitat religiosa, per s que pretenem identicar els criteris tics que haurien de regular la gesti poltica de la diversitat religiosa en lesfera pblica. Els criteris de discerniment que proposem sinspiren en lesperit i la lletra de la Declaraci Universal dels Drets Humans (1948), perqu considerem que s el text de naturalesa tica ms consensuat universalment i que reconeixen totes les constitucions democrtiques, inclosa la nostra. Aquests criteris sn: a. El respecte mutu. b. La mtua coneixena i benvolena. c. La desconstrucci de prejudicis negatius i ofensius. d. Lequitat en dignitat de les persones, independentment de les seves opcions espirituals i/o religioses. e. La llibertat de creences i dexpressi de les creences i de les conviccions. f. El respecte a la integritat fsica i moral de totes les persones. g. La cura pels grups minoritaris, perqu puguin expressar-se en el conjunt social. h. La condemna de qualsevol forma dextremisme i de violncia en qualsevol de les seves formes.

11

4. VERS UN MODEL PROPI DE GESTI DE LA DIVERSITAT 4.1. La lacitat i el lacisme com a models de gesti de la diversitat religiosa El mot lacitat es refereix a una concepci poltica que implica la separaci del poder poltic i religis. La lacitat s una concepci moderna de lorganitzaci poltica de la societat, segons la qual lEstat, com a encarnaci de la sobirania popular dins dun territori i com a institucionalitzaci jurdica que regula la convivncia en aquella comunitat, est per sobre de qualsevol poder social i, de manera particular, de totes les institucions que gestionen les tradicions religioses, les tradicions simbliques i les losoes de vida. Sha de distingir del lacisme, que implica lexpulsi de la realitat religiosa de lesfera pblica. En conseqncia, la gesti de la diversitat religiosa ha denquadrar-se en un model de lacitat que doni cabuda, principalment des de les seves institucions, a la pluralitat dexpressions religioses a partir del reconeixement mutu. Aquesta perspectiva semmarca en una societat dialgica que respecta les diferncies i les posa en contacte comunicatiu per tal de democratitzar i enfortir lespai pblic. 4.2. Els principis de la lacitat La lacitat s una forma de governana que es basa en dos grans principis. Primer, la igualtat de tracte i la llibertat de conscincia. I segon, en dos procediments: la separaci de les esglsies i lEstat, i la neutralitat de lEstat respecte de les religions i els moviments seculars. Larticle 16.3 de la Constituci espanyola prescriu que cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat i mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia catlica i les altres confessions. El principi de lacitat implica, per tant: 1. Reconixer el pluralisme religis de la nostra societat i afavorir la seva acomodaci.

12

2. La separaci i la no confusi entre els ns propis de lEstat i tradicions religioses. 3. La neutralitat dels poders pblics, per sobre del confessionalisme i del lacisme excloents. 4.3. Laplicaci de la lacitat a Catalunya Laplicaci dun concepte de lacitat porosa a Catalunya implica la necessria cooperaci de les administracions amb les confessions religioses en la recerca compartida duns fonaments acceptats de raons imparcials. Igualment, aquesta lacitat suposa, per part de les tradicions religioses, el respecte cap a la legtima autonomia de lmbit poltic, sense que aix impliqui que els membres de les confessions es vegin privats dintervenir de manera activa en la vida social, cultural, poltica i econmica del pas del qual formen part. El principi jurdic de laconfessionalitat obliga lEstat a respectar i a fer respectar el pluralisme de creences que existeix en la societat civil. El principi digualtat prohibeix que qualsevol persona pugui ser discriminada per les seves creences, garanteix al ciutad el dret a lexercici privat i pblic daquestes i reconeix a cada confessi o b organitzaci social el dret a organitzar-se dacord amb els seus principis. El lmit que estableix la lacitat s, bsicament, el principi dordre pblic i que lexercici daquests drets no lesioni la Declaraci Universal dels Drets Humans (1948), actualment tutelats en els sistemes jurdics de les societats obertes. El lacisme, en canvi, s aquella actitud que exclou o pretn excloure la presncia del fenomen religis de qualsevol mbit poltic, social, cultural, econmic, educatiu o sanitari de la societat. Pretn impedir lexpressi de la vivncia religiosa ms enll dels lmits de la privacitat. Apostem per una lacitat incloent i ens denim contraris a tot intent de negar i reduir el fet religis i, per extensi, espiritual, al marc de lestricta privacitat. Entenem que aquesta reducci comporta una substancial prdua per a la societat i per a lestat democrtic des de moltes perspectives i un risc de fractura de la societat. El poder religis, com a instituci, pot estar represen-

13

tat en el concert europeu i de les nacions al servei del b com i dels interessos superiors de la conscincia humana, dins del marc del reconeixement dels drets humans. Aquest marc suposa una nova forma dexistncia: descentrada, expropiada, que condueix a existir per als altres; que suposa tamb adoptar una actitud fonamental de servei. 4.4. Vers la construcci duna cultura pblica comuna El canvi de paradigma al qual ens veiem abocats comporta noves oportunitats i tamb nous riscos. Les antigues institucions de socialitzaci (lescola, el treball, la famlia, etc.) ja no ofereixen als individus unes orientacions tan clares de comportament com en el passat. Per tant, davant del risc dafebliment del vincle social i de les violncies que amenacen la nostra societat, les persones han de reconstruir de forma ms activa aquest lligam social. Per tal de combatre la belligerncia de tot tipus i el replegament en comunitats tancades, sha de construir una cultura pblica comuna (tal com queda reectit en el Pacte nacional per a la immigraci 2008). Aix comporta una reexi sobre les prpies tradicions (losques, humanistes, religioses i altres) per tal dinventar les regles de vida comuna. 4.5. Elements per una recta comprensi de laconfessionalitat de lEstat En aquest sentit, laconfessionalitat de lEstat no es pot presentar com una simple relaci de neutralitat que relleva la dimensi religiosa o espiritual, menys encara com una forma de religi civil que imposi els seus valors, les seves creences i els seus rituals. Aquesta inclou quatre elements: la no confessionalitat de lEstat, la llibertat religiosa, que transcendeix la llibertat de culte, la no ingerncia del poder civil dins el domini de lesfera religiosa, i un marc garant de les condicions de dileg igualitari. La presncia de la religi en les societats democrtiques es legitima des dels drets de la ciutadania, ja que sn aquests els que, en lexercici de la sobirania, decideixen sobre les formes concretes dorganitzar la convivncia. Aquests drets emparen els principis sobre els quals es basa una cultura pol-

14

tica comuna. Per sota daquesta cultura comuna reconeguda per tots els seus diferents membres, apareix una densa xarxa de lleialtats i concepcions del b collectives o individuals que no sn contrries a una moral comuna. Les normes concretes que regulen les interaccions seran ms legtimes com ms consensuades hagin estat entre la diversitat dels seus membres. 4.6. La importncia de la recta comprensi de lesfera pblica i privada El problema actual s saber qu sentn per esfera pblica i privada. Si per esfera pblica sentn lmbit de lEstat, la religi se nha de mantenir al marge, com prescriu la lacitat. Si per esfera pblica sentn la societat civil i els espais on interactuen els seus diversos membres (com ara lescola, el treball, etc.), les tradicions religioses han de tenir cabuda en lmbit pblic en igualtat.

15

5. LA GESTI DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA DINS DEL MARC JURDIC VIGENT La Constituci espanyola de 1978 garanteix en el seu article 16.1 la llibertat religiosa. Aquest article va ser desenvolupat posteriorment en la Llei orgnica de llibertat religiosa, de 5 de juliol de 1980. Aix mateix, dacord amb larticle 10.2 de la CE, les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeix, sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matries raticades per Espanya. 5.1. Qu s la llibertat religiosa La llibertat religiosa constitueix el primer principi que deneix lactitud de lEstat en matria religiosa. Quan aix succeeix, a ms de prohibir qualsevol coacci sobre el ciutadans i la substituci de lacte de fe daquells, lEstat es prohibeix a si mateix qualsevol concurrncia amb els ciutadans en qualitat de subjecte dactes o actituds davant la fe i la religi, siguin del signe que siguin. La llibertat de creences, religiosa o secular, representa el reconeixement dun mbit dactuaci constitucionalment immune a la coacci estatal garantit en larticle 16 CE i, com a conseqncia daix, empara que es puguin professar les creences que hom desitgi i conduir-se dacord amb aquestes, aix com mantenir-les davant tercers (Acta 55/1985, de 24 de juliol, del TC, i STC 46/2001, de 15 de febrer). Malgrat aix, el fet que larticle 16.1 de la CE garanteixi la llibertat religiosa i a continuaci proclami la lacitat de lEstat en lapartat 3 del mateix precepte constitucional, no sha dentendre en el sentit que lEstat es desentengui de la qesti religiosa, sin ms aviat tot el contrari. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per facilitar que lexercici del dret de llibertat religiosa sigui real i efectiu (art. 9.2 CE), i per aix tindran en compte les creences religioses de la societat i mantindran les consegents

16

relacions de cooperaci amb les confessions religioses (STC 166/1996, de 28 doctubre, FJ 2). Daquesta manera, es posa de manifest la relaci inexcusable entre el dret de llibertat religiosa i el principi de lacitat, els dos proclamats en larticle 16 de la CE, sent aquest ltim pressupsit clau per a la convivncia pacca entre les diferents conviccions religioses presents en la societat espanyola, que s plural i democrtica (art. 1.1 CE). Daltra banda, la Llei orgnica de llibertat religiosa de 1980, en el seu article 2.1 estableix que la llibertat religiosa i de culte comprn, entre daltres, el dret de tota persona a: 1. Professar les creences religioses que hom elegeixi o no professar-ne cap. 2. Practicar els actes de culte i rebre assistncia religiosa de la seva prpia confessi. 3. Commemorar les seves festivitats. 4. Rebre formaci i informaci religiosa de tota ndole. 5. Reunir-se i manifestar-se pblicament amb nalitats religioses. 6. Establir llocs de culte o de reuni amb nalitats religioses. 7. Difondre les prpies creences i mantenir relacions amb la seva i amb altres confessions religioses. 5.2. Els lmits de la llibertat religiosa Com tots els drets fonamentals, la llibertat religiosa tamb t uns lmits. Aix, larticle 3.1 de la Llei orgnica de llibertat religiosa estableix que: Lexercici dels drets dimanants de la llibertat religiosa i de culte t com a nic lmit la protecci del dret dels altres a lexercici de les seves llibertats pbliques i drets fonamentals, aix com la salvaguarda de la seguretat, de la salut i de la moralitat pblica, elements constitutius de lordre pblic protegit per la llei en lmbit duna societat democrtica. Aquesta frmula utilitzada en lart. 3.1 de la LOLR sembla constituir una sntesi de larticle 9.2 del Conveni per a la protecci dels drets humans i llibertats fonamentals (Roma, 4 de

17

novembre de 1950), que diu literalment: La llibertat de manifestar la seva religi o les seves conviccions no pot ser objecte de ms restriccions que les que, previstes per la Llei, constitueixin mesures necessries en una societat democrtica per a la seguretat pblica, la protecci de lordre, de la salut o de la moral pblica, o la protecci dels drets i les llibertats dels altres. 5.3. La normalitzaci de la llibertat religiosa en les societats obertes La llibertat religiosa, a ms de la dimensi individual, tamb t la dimensi collectiva. Des daquest punt de vista, una societat oberta, com la catalana, ha de ser capa dintegrar i donar cobertura i solucions a lacomodaci de la diversitat de creences i de conviccions tant de la ciutadania com de les confessions i de les comunitats religioses. Aix no obstant, certes qestions poden provocar conictes en lexercici dels drets fonamentals, con el de la llibertat religiosa, entre diferents individus i collectius. En aquestos casos, ser necessari saber gestionar la diversitat religiosa i portar a terme un procs plural de creaci de normes per trobar la soluci ms adient.

18

6. RECOMANACIONS DORDRE PRCTIC Davant del fenomen de la diversitat religiosa, desitgem fer unes recomanacions preventives per tal que la diversitat no sigui concebuda com un obstacle a la convivncia, sin una ocasi per crixer, per eixamplar els propis horitzons i ampliar signicativament el capital espiritual i social del pas. Els criteris que regulen aquestes recomanacions sn: 1. El reconeixement de la dignitat inherent de les persones. 2. El respecte dels drets de llibertat de pensament, de conscincia, de religi i de culte. 3. El respecte del dret a lexercici pblic (social) de la religi. 4. El respecte del dret a no pertnyer a cap confessi religiosa. 5. El respecte a la pluralitat religiosa. 6. La defensa del b com per damunt de qualsevol prctica individual que atempti contra aquest b com. 7. La lacitat o separaci entre poder poltic i creences religioses i distinci entre lespai pblic (el que s compartit per tothom) i lespai privat (el que interessa a un o a molts lliurement associats). Aquestes recomanacions tenen diferents destinataris: 6.1. Institucions educatives Les institucions educatives sn un lloc de trobada de collectius diferents i tenen un paper essencial en la construcci de la ciutadania del futur. Entenem que sn un factor essencial en ledicaci duna bona convivncia entre les diverses tradicions espirituals i religioses. Per aix, considerem que: 1. Les institucions educatives han dinformar exhaustivament dels nivells de comprensi de la diversitat religiosa existent. 2. Han de treballar activament per desfer prejudicis negatius i trencar tpics. 3. Han daprendre a viure en la diversitat reconeixent la igualtat de drets i en la cerca dels valors comuns en les tradicions religioses. Tamb han

19

de posar de manifest la seva contribuci al desenvolupament de les societats democrtiques. 4. Han de combatre lanalfabetisme simblic i religis que incapacita per a la comprensi de les obres culturals. 5. Han de fomentar lorganitzaci cooperativa i dialgica del centre per a la prevenci o resoluci de conictes de caire interreligis i intercultural. 6. Han de fomentar la diversitat en el cos deducands de manera que shabitun a conviure en la pluralitat. 6.2. Mitjans de comunicaci Els mitjans de comunicaci tenen un paper clau en la bona gesti de la diversitat religiosa i espiritual que hi ha en el nostre pas. Al deure dinformar amb veracitat, shi suma el deure de tractar respectuosament la diversitat religiosa en el conjunt de la ciutadania. Entenem que molts ciutadans es construeixen una imatge de les tradicions religioses a partir de la presentaci que en fan els mitjans de comunicaci. Per aix, els fem les recomanacions segents: 1. Presentar, amb el mxim respecte i dignitat, la diversitat de tradicions religioses, evitant en tot moment la caricatura. 2. Ser especialment respectuosos amb les minories religioses que hi ha en el nostre pas, fent-les visibles com a una realitat prpia, integrada i diversa en el seu si. 3. Presentar la diversitat com una oportunitat, fent visibles els exemples de convivncia i collaboraci mtua. 6.3. Administracions pbliques Les administracions pbliques estan al servei de la ciutadania i es fonamenten en el principi dequitat. Forma part dels seus objectius facilitar la vida dels ciutadans i potenciar relacions de bona convivncia entre ells. Per aix, recomanem a les administracions pbliques:

20

1. Disposar dun registre dentitats religioses, que actualment est nicament reservat al Ministeri de Justcia. 2. Actualitzar la Llei de llibertat religiosa (1980) a la llum dels canvis i necessitats que experimenta la nova societat. 3. Crear els consells de la diversitat religiosa dins dels mbits municipals, autonmic i estatal, com a rgans independents i no vinculants, que recullin la diversitat existent i ofereixin orientacions per a la prevenci o resoluci de conictes. 4. Crear la Casa de les Religions, on sigui possible la trobada entre les diverses opcions religioses i espirituals en un pla dequitat. 5. Potenciar la integraci de les noves comunitats religioses en la cultura i en la llengua prpia del pas. 6. Formar tcnics, mediadors i membres de diferents confessions religioses en el coneixement de les diverses tradicions religioses que sapleguen en el mapa de Catalunya. 7. Potenciar campanyes en qu la diversitat es vegi com una oportunitat per enriquir la cultura i el patrimoni intangible del pas, desenvolupar iniciatives en la defensa de la vida i la dignitat de la persona humana. 8. Difondre les guies per al respecte a la pluralitat dopcions religioses elaborades per la Direcci General dAfers Religiosos des de la seva posada en marxa: 1. Guia per al respecte a la diversitat de creences en lmbit funerari, 2. Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en lmbit hospitalari, 3. Guia per a la gesti de la diversitat religiosa en lmbit dels cementiris, 4. Guia per al respecte a la diversitat de creences en lmbit penitenciari, 5. Guia per a la gesti de la diversitat religiosa als centres educatius. 9. Combatre tot tipus de fanatisme que pugui vulnerar greument les democrcies i el respecte a les llibertats civils de la ciutadania 10. Elaborar una Guia de bones prctiques sobre la gesti de la diversitat
 Vegeu la Llei dacollida del Parlament

21

religiosa a lespai pblic a partir dactuacions dxit contrastades empricament. 6.4. Organitzacions de treball Les organitzacions de treball sn lloc de trobada de collectius distints, tamb mbit dintegraci i de creaci de valor. Entenem que la bona gesti de la diversitat religiosa en el si de les organitzacions de treball s fonamental per al bon desenvolupament de lactivitat productiva i econmica del pas. Per aix, recomanem: 1. Crear consells assessors formats amb membres de les minories culturals, com a organisme per fomentar la formulaci de poltiques de diversitat. Premiar les empreses que tinguin aquest instrument. 2. Promoure lautoorganitzaci dels diferents collectius per identicar necessitats i demandes de la plantilla. 3. Encoratjar un procs de formaci per sensibilitzar sobre la gesti i els benecis de la diversitat cultural en el mn laboral, mostrant que t un paper clau per reduir conictes, per sobretot perqu fa lempresa ms competitiva. 4. Crear una plantilla multicultural, ja que projecta avui en dia una imatge moderna de la companyia. LAdministraci pblica pot promoure un catleg dempreses multiculturals. 5. Desenvolupar un pla dacollida per als treballadors/es nouvinguts. 6. En el mn laboral la presncia dalguns grups est subrepresentada i especialment en nivells de responsabilitat. Oferir mesures de suport des de lAdministraci que contrarestin mecanismes de discriminaci histrica. 6.5. Institucions de sanitat Les institucions de salut sn lloc dacollida obert a tots els ciutadans que es fonamenten en el principi de no exclusi. Tamb all hi ha persones de
 Les indicacions aqu exposades sn de http://www.gencat.cat/governacio/afersreligiosos/guies

22

collectius espirituals i religiosos diferents. Amb vista a la bona gesti de la diversitat en aquestes institucions, recomanem: 1. Respecte dels drets fonamentals de les persones, amb especial atenci als drets de les persones malaltes. 2. Ats que quan manca la salut les persones ens tornem particularment vulnerables, cal tenir cura especial de ladscripci religiosa per tal que se sentin acompanyades en moments dextrema sensibilitat. 3. Aplicaci de la Carta de drets i deures dels ciutadans en relaci amb la salut i latenci sanitria.

23

7. CONCLUSI El nostre pas assolir la seva maduresa en la mesura que les diverses identitats culturals, cosmovisionals i religioses que el constitueixen tant personals com comunitries no competeixin entre si, sin que comparteixin la seva riquesa humana i espiritual. En la declaraci presentada [o en les planes daquest document] hem tractat de mostrar que aquesta qesti ateny dos mbits: lassimilaci duna lacitat positiva o aconfessionalitat per part dels organismes de govern civil, els quals han de vetllar per la igualtat de dret i oportunitats de totes les comunitats religioses; i les mateixes comunitats religioses, cridades a fer cam amb les altres i vers les altres en lespai com de la convivncia ciutadana. La pluralitat en la qual vivim, fruit de la globalitzaci, s un dels majors reptes que ens trobem en el moment actual de la histria. Dependr no noms de les institucions governamentals sin de cada ciutad i ciutadana, i de les comunitats religioses a les quals pertanyen, que aquesta diversitat no sigui font de conictes, sospites o crispacions, sin ocasi de crear una societat humana i espiritualment ms rica i ms ampla, capa dintegrar els valors de cada identitat i pertinena religiosa en la causa comuna de la comunitat humana. Aix, en lloc didentitats blindades podran crixer identitats poroses, capaces no noms de conviure entre elles sin ns i tot de crixer juntes. Ms que mai tenim loportunitat que, en un marc legal de lacitat que vetlli per lequidistncia dels drets i deures de tothom, les comunitats religioses puguin viure i compartir els llegats de saviesa millenria dels quals sn dipositries, de manera que no noms vetllem pels propis drets i deures sin tamb pels dels altres, com si fossin els nostres. Barcelona, desembre 2011

24

8. APNDIX: VOCABULARI ESSENCIAL Aculturaci: en lmbit de la sociologia, terme que fa referncia a lintercanvi de trets culturals per part de dos o ms grups culturalment diferents que entren en contacte tot creant nous patrons de comportament dins de cada grup per sens eliminar les diferenciacions. Agent social: individus (p. e. pares, educadors, lders religiosos, etc.) i institucions (p. e. lescola o una comunitat religiosa) que contribueixen a la integraci dels individus de forma activa en la societat de la qual formen part. Comunitat religiosa: en lmbit sociolgic fa referncia a un grup de persones dins dun espai determinat que sidentica per les seves creences religioses comunes, tot constituint un grup diferenciable amb una forma de veure el mn, uns costums i una tica ben determinades. Confessi religiosa: dintre del context de les diverses religions del mn, terme que delimita un grup religis especc que sha desenvolupat al llarg de la histria posant laccent en creences, prctiques i qestions doctrinals que el diferencien daltres grups. Dileg interreligis: procs dapropament, coneixement mutu i col laboraci entre dos o ms grups religiosos. El procs de dileg entre les religions implica al mateix temps un dileg intrareligis dintre de les comunitats religioses que dialoguen. Diversitat / pluralisme religis: a nivell sociolgic fa referncia a la diversitat de religions presents dins duna societat especca; a nivell poltic es refereix a un aspecte de lorganitzaci social dels estats que assegura la coexistncia delements / subjectes religiosos diversos sense fer perdre la identitat particular. Espai pblic: espai social (fsic i/o conceptual) on els membres duna societat exerceixen els deures ciutadans i on es negocien els interessos dels diversos grups socials a nivell poltic, econmic i identitari.

25

Globalitzaci: terme inicialment aplicat a leconomia que expressa el procs de circulaci mundial didees, grups humans, modes i creences amb la consegent aculturaci de grups socials i culturals, tot produint una transformaci de les societats especques. Hermetisme comunitari: actitud exclusivista i autoreferent per part dun grup religis concret que lallunya dels interessos comuns de la societat de la qual forma part. Lacisme: concepci poltica derivada de la lacitat que sost que la realitat religiosa duna societat ha de limitar-se a lesfera privada i no a la pblica. Lacitat: concepci poltica moderna que defensa lorganitzaci poltica de la societat amb una clara separaci entre el poder poltic i el religis. Existeixen diverses formes de lacitat com ara la separatista, lautoritria, lanticlerical, la de reconeixement, etc. Llibertat religiosa: principi que defensa la facultat de decidir individual o collectiva, pblica o privada, per manifestar les prpies conviccions religioses a nivell de culte, educaci i creences, de canviar de credo religis o de no seguir-ne cap, tal com sestipula en larticle 18 de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Religi civil: terme originalment concebut pel lsof francs Jean Jacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel socileg nord-americ Robert Bellah, en referncia a la religi transcendent i universal duna naci, que es fa palesa en les creences comunes dun poble i que es concreta en smbols i rituals que van ms enll dun grup religis especc. Societat oberta: ideal de societat desenvolupat pels lsofs Henri Bergson i Karl Popper en qu el govern constitut actua de forma dialogant i tolerant i els mecanismes poltics es fonamenten en la exibilitat i en la transparncia.

26

CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA Funcions del Consell Assessor El Decret 184/2013, de 25 de juny, de reestructuraci del Departament de Governaci i Relacions Institucionals, a larticle 62, estableix les funcions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, creat pel Decret 326/2011, de 26 dabril, i congurat com a rgan collegiat assessor del departament competent en matria dafers religiosos en la implementaci de les poltiques en matria dafers religiosos relacionades amb les diferents esglsies, confessions i comunitats religioses que acompleixen la seva activitat a Catalunya, t la composici, les funcions i el rgim jurdic previst en aquest Decret. Sn funcions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: a) Assessorar o informar la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matria dafers religiosos de la Generalitat sobre les qestions que li siguin plantejades. b) Proposar les actuacions o els plantejaments que consideri adequats en el marc de les relacions amb les diferents esglsies, confessions i comunitats religioses que acompleixen la seva activitat a Catalunya. c) Assessorar i donar suport, a petici de la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matria dafers religiosos, en les relacions de collaboraci o de cooperaci que impliquin la participaci del Govern o del Parlament de Catalunya en institucions de lEstat o en organitzacions internacionals. Composici del Consell Assessor En els seus dos primers anys de funcionament, el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa ha estat integrat per onze persones i presidit pel Dr. Francesc Torralba i Rosell.

27

Francesc Torralba i Rosell (Barcelona, 1967) Doctor en Filosoa per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ensenya Histria de la Filosoa contempornia i Antropologia losca i alterna la seva activitat docent amb loci descriure. Director de la Ctedra Ethos dtica aplicada a la Universitat Ramon Llull. Forma part de diversos comits dtica. El 2011 va ser nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontici de la Cultura de la Santa Seu. Publica en diverses revistes especialitzades i tamb s molt present en els mitjans de comunicaci. Al llarg de la seva trajectria professional ha rebut diferents premis dassaig en llengua catalana i ha publicat ms de setanta llibres de losoa sobre temes molt variats. Est essencialment preocupat per articular una losoa oberta al gran pblic que pugui alternar profunditat i claredat alhora. Maria Teresa Areces Piol (Lleida, 1956) Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Catedrtica de Dret Eclesistic de lEstat de la Universitat de Lleida. Durant dotze anys fou degana de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, i actualment ns la secretria general. Ha sigut vocal del Consell Rector de lInstitut dEstudis Autonmics de la Generalitat de Catalunya. Ha dedicat la recerca a la llibertat religiosa, dret de famlia, dret cannic, les relacions entre les confessions i les administracions pbliques i lobjecci de conscincia. Dentre els llibres i la multitud darticles publicats destaca El principio de laicidad en las jurisprudencias espaola y francesa. Actualment prepara un llibre sobre la prohibici del burca a Europa i Espanya. Ha estat sndica municipal de Lleida. Lena de Botton Fernndez (Barcelona, 1976) Doctora en Sociologia per lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales (EHESS) de Pars. En lactualitat s professora del

28

departament de teoria sociolgica, losoa del dret i metodologia de les cincies socials de la Universitat de Barcelona. Coordina el Grup de Dileg Interreligis del Centre Especial en Teories i Prctiques Superadores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona. Les seves lnies dinvestigaci se centren principalment en els mbits dimmigraci, identitat cultural, dona immigrant, dileg interreligis i escola inclusiva. Destaquen sobretot les seves contribucions al voltant de les aportacions que les dones musulmanes estan fent al discurs feminista internacional. Miquel Calsina Busc (Torroella de Montgr, 1970) Llicenciat en Cincies Poltiques i de lAdministraci per la Universitat Autnoma de Barcelona i diplomat en Cincies de les Religions per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de cincia poltica i sociologia a la Facultat de Comunicaci i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull. Tamb imparteix docncia a lInstitut Superior de Cincies Religioses de Barcelona. Director del Centre dEstudis Jordi Pujol i director de la revista de pensament social contemporani VIA (Valors / Idees / Actituds). Membre del Patronat de la Fundaci Joan Maragall. Ha coordinat la publicaci dobres collectives com ara Religions i espiritualitat en un mn en crisi, Valors tils per a la Catalunya del futur o Catalunya, reptes tics. Llus Duch i lvarez (Barcelona, 1936) Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tbingen i professor emrit de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona, de lInstitut Superior de Cincies Religioses Sant Fructus de Tarragona, i de lAbadia de Montserrat. s monjo de Montserrat des del 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simblics i mtics i la seva concreci en la vida quotidiana dels nostres dies. Ha tradut al catal i al castell escrits de Luter, Mntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. s autor de ms de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i collaboracions en obres collectives.

29

Francesc Xavier Marn i Torn (Gironella, 1963) Doctor en Filosoa, diplomat en Cincies de la Religi i expert professional en cultura, civilitzaci i religi islmiques. s professor de la Universitat Ramon Llull on s investigador principal del Grup de Recerca Identitat i Dileg Intercultural i dels Instituts Superiors de Cincies de la Religi de Barcelona i de Vic. Tamb s professor de diversos cursos de mster i postgrau sobre immigraci, educaci intercultural i desenvolupament a lfrica. Ha estat professor convidat dislam a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autnoma de Barcelona. Exerceix de secretari de la FAR (Associaci interconfessional per a lestudi del fet religis) i s membre dhonor de les associacions ETHNOS i ORIGENS. Xavier Melloni i Ribas (Barcelona, 1962) Jesuta. Doctor en Teologia i llicenciat en Antropologia Cultural. Membre de Cristianisme i Justcia, i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a lInstitut de Teologia Fonamental de Sant Cugat. Va ser membre del Consell Assessor del Parlament de les Religions del Mn (Barcelona 2004). Viu i collabora en el Centre Espiritual La Cova de Sant Ignasi, a Manresa. s autor de diverses publicacions sobre teologia, mstica, dileg interreligis, espiritualitat ignasiana, entre daltres. Yaratullah Monturiol i Virgili (Barcelona, 1961) Islamloga i estudiosa de lAlcor. Conferenciant des del 1994 sobre temes de dona, espiritualitat, islam, dileg interreligis i interculturalitat. Abraa lislam el 1985. Cofundadora i presidenta de la primera comunitat de dones musulmanes a Catalunya (1994-2001). Tamb ha estat vicepresidenta de lAssociaci UNESCO per al Dileg Interreligis (2001-2009), representant espanyola a lEMN (European Muslim Network) dirigit per Tariq Ramadan (2000-2010) i cofundadora el 2008, junt amb Asma Lamrabet, del Grup Internacional dEstudis sobre Dona i Islam (GIERFI). Ha publicat diversos llibres i articles, i collaboracions en diferents obres collectives.

30

Nathalie Reverdin Effront (Watermael Boitsfort, Brabant, Blgica, 1958) Llicenciada en Teologia Protestant per la Universitat de Ginebra (Sussa). Assentada a Catalunya des de lany 1985 ns al 2011, ha servit les comunitats de Rub i el Clot, de lEsglsia Evanglica de Catalunya. Presidenta de lAssociaci UNESCO per al Dileg Interreligis del 2000 al 2010. Ha collaborat amb diversos mitjans (Qestions de Vida Cristiana, Foc Nou, Dialogal, Radio Rub, etc.) Actualment resideix al cant sus de Valais. Joan-Andreu Rocha Scarpetta (Bogot, Colmbia 1965) Doctor en Histria de les Religions i historiador, vicedeg de periodisme de la Universitat Abat Oliba; professor i director del mster en Esglsia, Ecumenisme i Religions de lAteneu Ponticio Regina Apostolorum de Roma, i professor convidat de la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma i de la Universitat de Teheran. Les seves rees despecialitzaci se centren en els processos comunicatius de les relacions interreligioses, els mitjans de comunicaci i les religions i el periodisme religis. Xavier Rubert de Vents (Barcelona, 1939) Filsof, poltic, assagista i professor. Llicenciat en dret i doctor en losoa per la Universitat de Barcelona. Autor duna extensa producci assagstica i losca desttica, teoria de la cultura, losoa prctica (tica i losoa poltica) i de losoa general. Ha estat catedrtic dEsttica i Composici a lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona, i diputat al Congrs i al Parlament Europeu. Ha estat condecorat amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Lletra dOr de la literatura catalana i el Premi Ciutat de Barcelona. Ha format part de la Comissi per la Dignitat, s membre numerari de la Secci de Filosoa i Cincies Socials de lInstitut dEstudis Catalans i president de lInstitut dHumanitats de Barcelona.

31

www.gencat.cat/afersreligiosos @afersreligiosos