P ropostes diddctiques

per a la lectura del llibre

'A p"Aroarr'
de Xauier Mendiguren
Antoni de la Torre - Ana Martnez Lanez

PREA4

BROI\4ER.A

I992

L'Aerrc.cr
IJN TEXT

DrDAcrrcA
LITERAR I

SOBRE

(1)

Aquest treball obtingu el Premi Bromera 1992 a I'aplicaci didcdca sobe un text literai. Fomiaven el iurat: Alfred Aranda, Salvador Bahller, Josep A. Fluixi i Francesc Machirant

O Antoni de la Torre i An M,lrinez Lalez @ Edicions Bromera Pol Industrial | - 466Qo Jizn Composici tipogreficar Germanie Imprs a: Grafiquatre - Alzira Edici de ditusl gratuita Mare de 1993

1, MEMORIA 1.I. OBJECTIUS DE LESACTIVITATSPROPOSADES L'objectiud'aquest treballs presentar unespropostes didactiques per a la lectura del llibre A ped.rades, de Xabier Mendiguren, de manera que l'esmentadalectura s'inseriscacoherentment en un pocs didictic tendent a desenvoluparles capacitatsd's oral i escrit de la llengua alhora que s'encete una petita anelisi sobe la construcci del relat literari adequadaa I'edat dels lectors a qui va destinadal'obra. En aquestaedat, com s'he epetit en altres ocsions, els lectors travessen un moment crtic, en qu s fonamental que puguen associar alld que lligen amb l'experincia directa o indirecta (el que pot succeir-los,a ells o a altres personesprximes), i alhora cd que el llibre briga cam a l'expressi d noves experincies. Aquestplantejamentno exclou la necessitat de treballar I'acostamental llibre d'una maneracreativa,fent sentir als joves le curiositat o l'inters de llegir, promovent les possibilitatsper la satisfacci de la lectura i allunyantne al mxim la sensaci d'imposici. Lesnostrespropostesvan encaminedes, en definitive, a posar la lectura d'aquest llibre en relaci amb aspectes fonamenta.ls de I'erea de llengua (valencii), com ara snr - La eflexi entorn de la comunicaci literiria. - L's de la llengua com a mitje per a obtenir informaci. - L's de la llengua oral en situeci de clesse(s a dir, en una situacique implica un cert greu de fomalitat). - La reflexi sobe elementsde la naraci literiia. - L s de Ia llenguaescrita. Amb aquestobjcte, proposem una srie d'activitats agrupedesen quatre blocs, els objectius especficsdels oualssn:

) Objectius de les activitats d'apoximaci al llibre: 1. Entr2r en contacte amb I'objecte llibre com a mostm d'un context cultural i lingstic determinat, tant pel que fa refencia a la seua producci com a la seua difusi. 2. Aproximar-se a le realir^r editoriel valenciana. 3. Prendre conscincia de les relacions entre les diferen$ instncies que intervenen en la posada en circulaci d'un llibre: autor, editor, treductor, il.lustrador, distribul dor, llibreter... ) Objectius de les activitats entorn del context de la histria relatadal 1. Reconixer les caracterstiques del marc social en qu se situe I'obra. 2. Aproximar-se a alguns trets de la cultura tredicional basca i compararlos amb tets de la cultua tradicional valenciana. 3. Identificar la possible diversitat de posicions entorn d'un conflicte social. 4. Yalorar la premsa com a element que reflecteix i configura I'opini social. c) Objectius de les ectivitats de debat al voltant de temes del llibre: 1. Desenvolupar I'inters i el gust pel debat com a forma de comunicaci i intercanvi d'idees en situacions de ceta formalitat. 2. Saber escoltar i respectar les idees dels altres. 3. Desenvoluper les habilitats necessresper a participar en un debat satisfactori: documentar-se prviament, prendre la paaula en el moment adequat, expressar de forma organitzada els aguments que donen suport a la prpia opini, oposa-se a les opinions contrries sense violncia, etc. 4. Exercitar les habilitats necessiries per a moderar un debatr presentar i delimitar el tema, fixa els objecdus i les etapes del debat, resumi les diferents opinions, sintetitzar les conclusions del debat...

5. Identificar actes de perle que es produeixen en un debat. d) Obiectius de les activitats entorn de la narraci. l Reconixer les merques que fen refrncia al narrador en un relat. 2. ldentificar la figura del narrador i difeencia-la de la de I'auto. 3. Reconixe el carcter de ficci de la comunicaci literria. 4. Tenir en compte el punt de vista del narrador tant en la comprensi del text com en la producci prpia. 5. Relacionar I'evoluci psicolgica del proBgonista amb l'estructura de l'obra. 6. Observar la relaci entre les il.lustrecions i el contingut del relat.

1.2. FONAMENTS DE LA PROPOSTA L'agrupaci d'activitats per blocs respon a la intenci de presentar possibles orientacions del eball didctic a patir del llibe, fins a cert punt independents per que poden considerer-se complementries. a) Activitats d'aproximaci al llibre com a mostra d'un entorn cultural i lingstic determinat. A pedrades, per tractar-se d'una obra recentment escrita i aduide, ofereix une bona oporunitat d'aproparse al coneixement del funcionament editorial actual. Aquest coneixement pot contribui al fet que els alumnes capten el fenomen literari en tots els seus aspectes (creaci, versi, edici...) com una cosa prxime i viva, com una activitet que forma part de la vida social de l'esfera cultural. Conv que els alumnes prenguen conscincia de com la literatura este present en el mn que els rodeja, i de com es manifesta aquesta presencia en els mitjans de comunicaci i en le indstria editoriel.

Es pretn, tamb, que els alumnes s'aproximen al coneixement de Ia difusi editoial en valencii, com a mitji de destecar la presncia, encara incipient per amb perspectives esperanCadoes, d'aquesta llengua en un mbit d'activitat econmica i cultural; equest objectu s particularment important per a tots aquells alumnes -moltsque noms adverteixen la presncia del valencii en l'ambient escolar. s important, a ms, que els elumnes es facen una idea de les distintes fases implicades en la producci del llibre, de manera que arriben a captar millor un aspecte fonamental de la comunicaci literAria com s ara el paper dels agents mitjancers ene l'emissor i el receptor, I'autor i el lector, ) Activita6 als voltants del context de l histria. El text proposat ofereix una bona oportunitat per treballer la comprensi d'un enton social i cultural determinat. L'acci se situa en un marc cultural com aa la societat basca, que pot resultar une mica dlunyada de I'alumnat, sobre el qual, amb excessiva freqncia, es manifesten prejudicis i estereotips que conv supimir per al desenvolupament d'ectituds positives entre els alumnes davant la diversitat de les nacions que integren l'Estat espanyol, fins i tot per afavorir l'acceptaci de la prpia diversitat, D'altra banda, en I'obla tenen un paper impoftant aspectes que, normalment, noms apareixen tractats de manera tangencial en l'anomenad liteatura iuvenil com sn els conflictes labords, cosa que dna peu a fer d'aquest tema -de gran impotencia en l'ectualitat- un centre d'inters al voltant del qual es pot promoure la comuniceci en l'aula. Es tracta, per unt, de promoure una petita reflexi individual sobre el funcionament ideolgic i poltic de la societat en fase de desindustrialitzacr, amb la creaci d'una gran desocupaci i els consegents poblemes socids, familiars, institucionds etc. Les activitats propo-

sades en aquest sent s'orienten cap a tres qestions: referncies a les situacions que apareixen en la pemsa (ectivitats l-4), el paper de les institucions (activitat 5) i la resposta social als conflictes laborals (activitat 6). Amb les actiyitats 7, 8 i 9 es pretn posar de elleu les particularitats culturals basques que apareixen en el llibre a fi d'afavorir el reconeixement de les ooies en els alumnes valencians, Pel que fa a la premsa les activitats es justifiquen per la necessitat que els alumnes coneguen el funcionament dels mitjans de comunicaci, i en concret reconeguen el seu paper com e reflectidors i alhora configuradors d'opini social, de manera que s'afavorisca el desenvolupament d'una actitud crtica davant els missatqes transmesos, c) Activitats de debat. En el llibre apareixen com a fonamentals els temes la de desocupaci i la posici dels adolescents en La familie, els dos temes fan rferncia a qestions realment polmiques en la societat actual. Aquests temes s'adiuen molt b per a desvetlar I'inters dels alumnes i afavorir-ne la participaci en debats, de manea que el tactament didectic de la llengua oral en situacions de certa formelitat, com s el debet e classe, esdevinga significatiu i, per tant, ms rendible didcticament.'Per comenqar, entenem per dbat (a classe) I'intercanvi oal d'idees o punts de vista al voltant d'un tema determinet, preparat prviament, sobre el qual pot haver-hi opinions contradictries, i per al qual cal disposar de la presncia d'un modeado. En aquest intercanvi, s'espera dels intelocutors el seu inters i la seua participaci entorn d'una qesti obeta, la resposta a la qual depn de les diverses intervencions que es facen. La vilua formativa d'aquesta classe d'activitat dins I'aula esta fora de discussi. En la vida adulta dels alumnes, els sere molt necessai participar en assemblees en qu s'expressen opinions contraposades, en reunions en qu han d'informar-se o expressar i defensar el seu punt

de vista. Cal, doncs, que hi estiguen preparats. Amb aquesta activitat de debat es dna 1'oportunitat a 1'alumne que es familiaritze amb la epresentaci de diversos papes: moderador, participant i observador. Un aspecte essencial de 1'activitats preparar I'alumne per a saber escoltar i saber comprendre com s'org2nitzen els diferents punts de vista que s'expressen rspectant els tons de paraula, l'un rere l'altre, i entre els quals caldri que l'oidor prenga partit. Escoltar en un debat consistix a escoltar per pronunciar-se, per intervenir en una actitud activa, ben diferent de l'actitud passiva d'escolta el professor per a aprendre. Si volem que la prictica de debat siga fuctfea, l'elecci del tema s essencial. Pensem que els temes de debat que proposem a partir de la lectura del llibe (l'atur i la posici de l'adolescent en la famlia i en la societat) sn adients perqu sorgisquen diferncies d'opini que inciten a la discussi. Un aspecte important de l'activitat s sensibilitzar els alumnes perqu prenguen conscincie de les condicions en qu es produixen els intercanvis orals: disposici dels participants del debat en elaci els uns amb els altres, col.locaci de les taules, llocs on pot produir-se un bon debat, nocions de fecunditat i creativitat del grup... Es tract?, ?I capdavall, de fer los conixe el funcionament i la prpia dindmica del grup de manera elemental. Com a primer pas de 1'activitat, es proposa l'observaci i anliside debatsa la redio i Ia televisi. s en aquests mitjans on els alumnes poden tenir els primers contactes amb el debat o la t^tla redona. Observant els interlocu tors, analitzant-ne els arguments, caacteritzant la seua presa de posici, es pot fer un primer pas pe controlar la tcnica del debat. L'atenci a l'animador i I'enquadrement selectiu del ealitzador d'un programa poden ser temes d'inters perqu l'alumne hi eflexione. Es podria preveure la possibilitat que algun alumne participara acti-

vament en un debat televisiu o adiofnic a travs del telfon. Com a pellongament escrit de l'activitat, l'alumnat podria envia, fins i tot, un escrit periodstic en nom del grup, que fotmar^ pet d'una polmica obefta en algun diari. En relaci amb aquest punt inteessa remarcar que una de les finalit2ts lcnerals perseguides en la practica del debat a classes prcparar l'alumne en la pdctica de l'argumentaci escrit2. En aqust sentit, les experincies tingu, des en els intercanvis orals de classe seran valuoses per qu hauran portet a veur la necessitat de ser clars i que les intevencions siguen pertinents, de tenir un cert nivell de llengua. Pel costat de la comprensi, l'alumnat haure tingut accs a les opinions dels altres, s'haure acostumat a captar les clarament, a toba hi una font d'idees per elaborar-ne de prdpies. Cal subratllar el profit que es pot extraure dels arti cles de fons que la premsa edita. Hi poden llegk els diversos punts de vista exposats i oposats, tant en els aticles de periodistes com en els de lectos en les seues cates al diector. L'an)lisi d'aquests textos permetre als joves de progressar en la prcrica de largumenrecid. En el curs d'un debat, es realitzen nombosos actes de parla ms o menys especfics d'aquesta mena de discurs. Uns fan referncia a la presa de la paraula (demanar, donar, negar la paraula...), d'altres fan referncia a la presentaci d'un fet com a argument (pesentar un fet...), uns altres a la presentaci de conclusions, d'assercions (presentar una convicci, una opini, un dubte...). En altres actes de pala es mafquen certes operacions discusiyes com era anunciar un pla, un exemple, una precisi, una comparaci, una conclusi, una digessi,una transici... Finalment, alguns actes de parla marquen la resposta a un enunciat anteior: aprovar, desapova, admetre un fet, demanar una repetici o una precisi... El professor podra, en la fase d'observaci i anlisi del debat. demanar als

alumnes que localitzen i identifiquen diferents actes de pa a, com temb les frmules lingstiques ms usuels per a introduirlos en els debats, amb una fin2litet purament instrumental, de manera que puguen facilitar les seues intervencions. En l'annex 2, oferim un inventari dels principals actes de pada realitzats pe1 moderador o pels paticipants d'un debat, i tamb les frmules lingstiques amb qu solen introduir-se. Le finalitat no s altra que proposar models ds alumnes perque en prenguen consciencia i els incorporen al seu bagatge pragmitic i lingstic. d) Activitats al voltant de la narraci. Un text amb les caracterstiques del que treballem, s a dir, un relat breu, dirigit a lectors joves i narrat des del punt de vista d'un adolescent, permet observar facil ment algunes caractestiques constituents del relat literari. Amb les activitats que proposem, es acta d'utilitza el text com a exemple del elat literari en qu trobem un seguit de factors que, en obes de maior complexitat, noma.lment s ms difcil d'observar. Aix, els alumnes poden percebre claament en l'obra la distinci entre autor i .arradot, vist que aquest ltim apareix clarament caracteritzat com un adolescent que naffa els fets en primera persona. A partir d'xquesta diferencieci esdevindd Acil observar el caire ficcional de la comunicaci literiria on l'auto inventa una situaci en qu un narrador fictici conta uns fets imaginaris e un lector ideel, mb imaginari, que noms existeix en la ment de l'escriptor. D'all:rabanda, el reconeixement de la figura del narrador pota immediatament a establi la noci de punt de vista o perspectiva des de la qual el narrador conte la histdria. En relaci amb 1'estructura, interessa destacar com el tema central -l'evoluci psicolgica del protagonista des del desconcert inicid fins que arribe a edoptar une po-

10

sici clara davant el conflicte planteiat- es va articulant en les parts que s'esableixen formalment en el llibre (captols i seqencies). A l'ltim, volem emfasitzarla importancia que les imatges tenen en el relat per subfatllar certs moments fellevants i per suggerir-nos visualment els personatges i els ambients. Amb aquest obiecte, plntegem les dues d2rreres activitats.

11

2, MATERIALS 2,1. ACTIVITATS D'APROXIMACI AL LLIBRE Aquests activitats d'accs al llibre, caldria plantejarles per grups de treball, a fi que desprs hi haguera una posada en com de la recerca que ha fet cada grup. l Escriure cartes e I'editorial del llibre sol.liciant un cataleg general de l'editorial. La finalitat d'aquesta activitat s el coneixement de les colleccions d'una editorial i la reflexi sobre els divesos gneres literaris que ofereix una casa editorial: literatua infantil, juvenil, clessics, novelle, poesia, teatre... 2. Visita a una llibreria i recerca in situ de totes les editorials que hi ha al Pas Valencie. Han de demanar catlegs i poden peguntar al llibreter prqu els done informaci sobre la qesti i els ajude a oientar-se dins de l'aparent maremignum editorial 3. Amb catilegs a la mi - Destriar quines editoials publiquen noms en velencia i quines ho fan en dues llenges. - Sobre el cateleg d'una editoial bilinge, cal que els alumnes analitzen quina mena de llibres editen en cade l l e n g u ai a q u i n a l l e n g u ae s d n a p r e f e r n c i a . - Cal que els alumnes caracteritzen les diverses colleccions que mostra una editori2l de Ilibres en velencii. 4, Cal visitar una biblioteca municipal (en el cas de Valncia es tractaria d'acudir, per exemple, a la Biblioteca Provincial) pe a busca publicacions peridiques que continguen informaci sobre llibres ecentment editats en catale: ressenyes,crtiques, notes editorials, etc. Conv que no siga noms pemsa molt especiditzada, aix, poden repassar diais com Auui, Diari de Barcelona, setma.afis i evistes mensuals com El Ternps, Sa, Carnacuc, Boom, a banda d'ahes ms especialitzades com arz L'EspiU, Reuista de Catalunya, L'Aiguadoli, etc. Conv fer veure

t2

als alumnesque alguneseditorials editen revistesperidiques per presentar les seuesnovetats per extens zlhofa que inclouen alguns articles de crtica entorn d'algun tema o autor literari. 5. Esciurea la rcvisrzL'Illa, com a nica publicaci peidica d'una editorial valencine,que tracte de llibres i temes literaris, demanantexemplarsdels darers nmeros publicats i sol.licitanr-ne la subscipci graruita per al centre. 6. Desprsd'haver llegit el llibe i haver-ne reelitzat el comentari a classe,es demanai a l'alumnat que redacten una essenyaseguint el model proposat per cassany en el llibre Escriure-Ill, proposta que adiuntem en I ' a n n e x1 . 7. Esciure un informe dirigit a alumnes d'un nivell que segueixun llibre inferior en qu s'explique els passos que (o l'autor l'escriu fins i tot d'abans, si es tracta des d'una obra d'encrrec)fins que eriba a les mans del lector, prenent com a exemple el llibre sobre el qual estem treballant.

2.2, ACTIVITATSENTORNDEL CONTEXTDE LA HISTRIA RELATADA 1. Extrau els fragments d'articles de premsa que es mencionen en el captol II del llibre, busca en el diccionari els termesque no entengues i ecn d'explicarel sentit dels fragments. Obseryeciper al professor:els alumneshan de tromobilitzacionso, bar els segiients fragments: nS'espeen (suspensi de pegaments,, <escisside contfactes', nreconversi,,i els explicaranen elaci amb el coneixement que en tenen. 2. El par de Pello diu que els peridics no porten ms que omentidesi porqueria, (pgs.26 i 42). Aix ho
11

deveu haver sentit dir algunavegada.Perqu ceieu que pensa aixd aquest senyor? 3. La professorade llengua, Ttziar,ha dit als alumnes que (tots els dieris no sniguels,que cadascunt la seua manerade pensar,les seuestendncies'.El pofessorportai a classe dos o tres diaris diferentsdel mate dia; comparareu el tractament que es dna a la mateixa notcia i respondreudesprssi creieu que la professorade llengua t ra o no. Observaciper al professor:Esrecomanaque la noti cia que duga a classesiga ben polmica (si fra possible, hauria de tractar d'un tema relacionatamb la conflictivitat laboal, amb la desocupaci,etc.) i que els diversos Una volta diaris siguen d'ideologia basant contraposada. que es comenten oalment les difernciesde fons de cada ms detallada. notcia, espot dur a teme una aniLlisi Compareu els adjectiusamb qu es qualificaper part del peridic l'actitud de les parts en conflicte. Desprses poden contrastarels argumentsde les parts en conflicte. Els diaris Auui, Diari de Barcelona i el setmeneri-El Tenzps sn suficientment contraposats ideolgicament especte d'aquest tema com perqu ens facen profit. 4. Basant-se en el tesdmoniatgede Pello, cada grup d'alumnes redactare una notcia que faqa referncia a l'ltima manifestacirelatadaen la novel.la.Obseryeu les diferenciesentre les diverses versions. de l'empesade Sarasola es manifes5. Els despatxats ten davant de dues institucionslocals. Quines sn?Qu institucions creusque esperenels de cadascuna d'aquestes els manifestants? 6. lndica a quins personatges coesponenles segents postures davent del conflicte plantejat a l'empresa de Sarasola. - Amb alguns dubtes, per per solidaritat, desprs de parlar amb personesafectades i conixer el seu trauma laboal,esta favo dels obrers.
l4

- Nomsal final comengaa plantejar-se seriosament el conflicte. - Esta favo dels obrers per haver-sevist afectat per un problema semblant. - EsA a favo de la posici dels obrers, pe no li agraden gens els seus mtodes de potesta. - Opina que el problema no s tan greu ja que els obrers h2n negociat una indemnitzaci, - Consideraque els obrers sn intransigentsi massa impulsius. per al professor:Elsalumnespodran idenObseruaci ficar clarament que les posicions corresponen respectivament a Pello, Joseba,Tito, Juanjo, l'oncle Antonio i Sarasola. 7. PeUojuga a bsqueti, en els espleis,e front en l'especialitat bascade pilota e me. Has sentitparlar d'altres esportsbascos? Fes-neuna llista, si en coneixes,amb una senzillaexplicacide cadascun. 8. Quinsesportsautctonsvalencians conexes? Fesne una llista tot consultant bibliogrfia sobre le qesd. qu s l'Olentzeo i quan se celebra? 9. Recordes (Peg.59). Quinestradicions valencianes coneixesdel teu poble o ciutat?Fesun calendarianual amb les festesi tradicions que hi celebreui explica beument en qu consisteixen. Abans, pregunta als teus pares o als avis si n'han conegudesd'altres que ara ja no se celebren. Incloules tamb.

2.3. ACTIVITATSDE DEBAT AL VOLTANT DE TEMES DEL LLIBRE Esproposa un debat per a cadascund'aqueststemes: - L'atuf, - La posici dels adolescentsen l famflia i en la societet.

15

Les fases en que s'articula l'activitat proposada sn les segents: 1. Pesentaci dels objectius del debat: El pofessor haure d'informar els alumnes dels objectius que es pretenen aconsegur amb aquesta activitat. Pel que fa als participants, aquests objectius es poden sintetitzar de la manera segentl - Documentar-se de carl a un debat, Comprendre la conclusi de cada inter\'enci, captar-ne I'argumntaci. - Prendre la paraula en el moment adequat. - Fer costat a una intervenci anterior. - Expressar un punt de vista contrari: contestant informacions o criticant una conclusi. - Explicar eficagment els propis arguments. - Saber escoltar l'intedocutor sense interrompre'I, respectant les seues idees i esforgant-se a comprendre'l millor. 2. Objectius respecte dels moderedors. Pel que fa als moderadors, aquests obiectius es poden sintetitzar en els segents: - Presentar i delimtar el tema e debat emarcant-ne l'inters i la importincia. Definir els principals conceptes implicats en el tema. - Conduir la discussir donar la paraula, redreQer el debet cap al tema, limitar el temps d'intervenci dels participants... - Resumir en el cus del debat les diverses opinions emeses. - Concloure fent la sntesi d les idees desenvolupades. Desprs de la presentaci dels objectius, es formen a I'aula dos gups que preparan un dels temes proposats seguint les passes que detallem a continuaci:

r6

3. Observac i enilisi de debats radiofnics i televisius. Cada alumne observa a casa un debat fixant-se en puntsr aquests - Distribuci dels torns de D rela. - Paper del moderador. - Respcteals interlocutors. - Claredat en la presentacidels erguments. - Coherncia i fonamentaci dels arguments presentats. - Recursoslingsticsper demanarla paraulai present2r els arguments. Per a I'observaci de l'ltim Dunt es Dot utilitza I'annex 2. En lloc de veure el progrema a casa,es pot veure a classeamb una gravaci de programes del r:tpusPolnxic (a TV3) o De bat a ba.t,I Carta Blanca (2 Canal9-Tw). Els alumnes del mateix grup poden distribuir-se e1s diversosaspectes que cel observara fi que el resultatsiga profits. ms 4. Posada en com en classe i reflexi sobre els aspectes observetsen els debats. 5. Preparacidel debat. a) Documentaci: Perqules ideesdelsalumness'effiquisquenconv que s'informen prviamentsobre el tema en premsa, obres de referncia,etc. b) Cada grup elegiri un modeadof que serl el qui omplir la fitxa de l'annex 3. Aquestafitxa hauri de sevir de gui i d'acta del debat. Conv, en aquestpunt, insistir als alumnes en Ia importncia del paper del moderedor. La fitxa consta dels segentsapartats: - Tema o ttol del debat(per a centrarel mexim possible el tema de la discussi) Finalitat del debat (establirI'objectlu de la discus si: conixer opinions, deteminar posici, poposta de modificaci de conductes. etc.)

17

- Idees de partenga per a tractar el teme (fets, opi nions o coneixements sobe el tema de qu es parteix per a fer el debat, extets o no del llibre), - Qestions a debatre per delimitar el tema (qestions que es poden plantejar per a donar peu al debat), - Conclusions del debat (sntesi de les opinions expressaoesr. Els tres primers apaftats de la fitxa, els preparar el modeador abans del debat. En les fitxes que oferim en l'annex 3, a ms del model, es donen exemples d'all que podria se el contingut d'aquestes fitxes. 6. Desenvolupament del debet. El grup encarregat d'un tema concret de debat el discutire a classe dufant un temps no superior a mitja hora. El punt de partenea seran les qestions que s'hagen establit per a delimita el tem2. Mente els alumnes d'un grup debaten, els 2ltres membres de la classe prenen notes per avaluar posteriorment el desenvolupament d'aquesta activitat. Com a gui d'observaci es pot utilitzar el que s'haje fet servir per a l'observaci i la posterior anilisi del debat radiofnic o televisiu. Un model orientatiu es troba en I'annex 4. 7. Avaluaci del debat. Desprs dels debats se'n fard la valoraci crtica, a partir dels aspectes que hagen estat ob;ecte d'observaci i tenint en compte els objectius proposats per a I'activitat. Amb aquesta finalitat, el mestre podr reprendre algun dels obiectius traeats en la prepaaci del debat i dem2nar en quina mesua s'ha aconseguit al final d'aquest. Se'n podrie fer una graveci per treballar certs passatges, no tot el debat. L'avaluaci es podria enceta amb preguntes o reflexions d'equesta mena: - S'hacomprs tot (locuci, vocabulari, sintaxi)? - Quines idees s'han comprs perfectament i quines no han sigut captades? - Els arsuments han estat:

18

. petinents (quant al tema), . coheents i lgics, . recolzats (en fets, referncies). A ms d'aquestesfeflexions, en l'annex 4 proposem tamb dues fitxes d'observaci per als oidors de1debat, les quals amplien el seu camp d'observaci i crica cap als participants i el moderador. Cal evitar barreiar la crtica amb el debat mateix, ja que aix limita l'expessi lliure. No conv interrompre el debet per corregir aspectes com I'articulaci, el vocabulari o la sintaxi. Val ms deixar aquestesactivitats d'estudi de l'estructura per al moment posterior al debat o per a una altra sessi,

2.4. ACTIVITATS ENTORN DE LA NARRACI La figura del narrador 1. Agafeu qualsevol fragment no dialogat de I'obra i extraieu-netotes les formes que fan refernciaal nzffdor. A quna pesona gramatical corresponen? 2. Hasobservatque aquestes fofmes sn pronoms personals,verbs, possessius. Ara, fes una relaci en columnes de les paaulesque corresponguene cede categorla, 3. Qui s el narradorde l'obm? 4. EInerredor s el mateix eutor? Perqu ho saps?

El punt de uista del narrador 1. Imagina que el narrado de la histia s el pare de Pello, Imtxe (germanade Pello) o Sarasola. Contarien les mateixes coses que Pello? Perqu? 2. Tenint en compte que Iretxe s una xiqueta menor que Pello i que entn menys tot el que passaal seu vol-

r9

tant, torna a escriurela primera pert del captol 3 des del seu punt de vista: nAvui no hi he hegut clessei el Pello i jo hem anat a veure el pafe...' Subratllaels canvis que has intoduit en el text i explica qu els motiva. Observaci per al professor. Pot perixe una activitat poc creativeapaentment, per una de les formes de motiva la creativitat s transforma textos. En aquestcases tracta, a ms, de posar-se en el lloc d'un alte i contar les cosesdes de la seuaperspective (determineda per varieblescom els coneixements problema, l'edat, la situaci i le posici respectedel del conflicte).

Estructura de l'obra I . En cadacaptol hi ha un seguit de situacions,com pe tres asteriscos, que provosi foren escenes, separades quen en Pello diferents pefismentsi reaccions. Distribuiu-vos els cinc capltols pr grups i ompliu la fitxa segent:

Captol 1

Joan Mlq*rel fa saber a Pello (Pelto se sorprn) que Pemen tancar la brica del seu pare

etc. 2. Cadegrup presentaals elesel resultatdel seu treball i entre tots es plantegen les segentsqestions: -ReaccionaPello igual al principi i al final de l'obra?

20

-Quins esdevenimenB sn els que ms influeixen en Pello? -Creus que, a la nove a, li falta la soluci final? -Qu creus tu que pretn l'autor en zcabarI'obn d'aquestamanera? Observaci per al professor: Es tracta de fer veure a I'alumnat que l'important en aquesta nove no s la resoluci del conflicte laboral sin la resoluci del conflicte personal que t plaffei Pello al comenEament de la novel.la.

Actiuitats rel..cionades a;b I'as@cte grAfic 1. Selecciona altresescenes de I'obra que no ha il.lusat el dibuixant i fes la teua proposta grfica. 2. Tant per a les dotze iHustracions del llibre com per a les noves proposades, selecciona una frase del text que puga servir-ne de peu.

2l

COMPLEMENTARI 3, MATERIAL Annex I RE.'SENY'S I CR(TIQUES 1. Llegeix aqueststextos i ompli la graella: TEXT 1 Superar la insegrretatdavnt els eximens Aprendre a aprendre. Eines d'estudi, d'Irene de Puig. Ed. Empies. Barcelona, 19a9. 222 pa,s. Irene d Puig, professoraa l'institut de batxillerat S2lvedorEspriu de Salt,fa molts anys que conviu i s'enfronta als tres grans enemics dels estudiants: I'angoixadavantdelseximens, la inseguetat en la prdpia capacitati -molt important- el fet de no sabe estudiar. L'autora, profunda coneixedora del tema i -no oblidem les que arrossega de les conseqncies xifres esfereidoresde l'ndex de facsescole,malgrat els avaneosen els mtodespedaggics-, ens ha proporcionat una obra rigorosaque pot eiudara solucionar el problema. Basant-se en la prdpi experincia,Irene de Puig que ajupoposa tot un seguitd'exercicisi estr2tgies den l'estudiant a assimilaramb facilitat i rapidesaels i expressarconeixements, a fer un treball,a escriure se correctament fins i tot en pblic, etc. Parteix de la baseque un alumne es pot equivocar o pot oblidar no li dades,per si disposade les eines necessries, faltaan recursosper eixir del pas i plantejar el pro' blema o la pegunta de la maner2 ms encetada. El llibre esti pensat pincipelment per a l'ense-

22

nyement secundai,s a dir, que ve destinatals joves entre dotze i setzeanys que es toben en una etapa que planteja una revisi de les habilitats. Finalment, cal dir que la proposta, per, va ms enue del simple manual de consellso trucs mnemotcnics.Es tacta d'un material que, a ms de facilitar l'estudi, vol preparar els joves per enfrontar-seal mn del teball al qual s'haurand'incorporar tard o d'hora (M. M.). Auui, 1719189 TEXT
Tips de fer llibre
FET

Ttol: Dala: Lloc:

INFOR MACI

Dades sobre I'ator: Resumdel contingut: Ales caracerstiques: Aspectespositius:

OPINIO

Aspectesnegatius:

Pensaen els llibes que has llegit: Quinst'han agraque podria dat ms?Recordes algun en especial? Creus agrader als teus companys?Tria'n un per fer l'exercici segent. - Escriuuna ressenya d'aquestllibre seguintl'esquema segent: DADESDEL LLIBRET Autor, ttol, editorial, lloc d'edici i any. RESUMT Contingut, idees ms importants. ALTRESCAMCTERSTIQUES:Punrs ms destacats.
)4

OPINI PERSONAL: Qu em va agrad?;lms? Per qu? Llegeix el text segent i espon les preguntes:

DURELL,Gerald (1988), La meua amlia i altres animals, Barcelona, Empries (2a. ed,. 1989). Narraci autobiogrfica sobre le vida d'un jove aprenent de cientfic en una illa grega pafadisaca, amb la seua famfia insdlita i disbaratada.Destaquen les descripcions amenes i minucioses sobre la vida dels animals i les peripcies d'un xiquet epassionat de la zoologa. A continuaci expose cinc raons per les quals crec que s interessant llegir aquest llibre: 1 , Gerard Durrell s un naturalista d'anomenada univrsal: h^ organitz2 expedicions cientfiques, ha fundat un zoo pel a la protecci d'espcies en perill d'extinci, ha fet pogrames per a la BBC, he escrit ms de 30 llibres, etc. La meua famlia i altres animals s el seu llibre ms important. 2. L'eutor ens proposa una visi idl.lica del mn; els homes i els animals habiten hamoniosament le netura verge i exhuberant. 3. Es tracta d'un llibre realment divertit i cmic. Els ctics han dit que s (una obm mestra d'humor, alegria i poesia,. 4. L'estil literari de Durell s planer i simple. No n'adones te i ja hes acabat el llibre! 5. No conec ning que I'haja llegit i que no li

Crec oue et oot asradarmolt.

24

) Quinesdades dna del llibre? ,) Quins comentaris personals fa? c) Creusque sn v.lidsels arguments que dna? Per qu? d) Et vnen ganes de llegir aquest llibre? Escriu cinc mons o arguments per recomanar als teus companys la lectufa del llibre que has triat en l'exercici. CAssANy, D. et a7.,Escrlure4ll, Ed. Cruill^, Ed. S. M. Barcelona, 1990, peAs.30-33.

ANNEX 2 QU ES FA EN UN DEBAT
PlR4...
I. DONAR LA PAMULA

ES DIU,,, / ens l, paraule / Cescoltem (ciul el nomdellocuto4 | iPercl pzrlcs un no el toc / enacabrnt, tu / espr / deseguivestu, etc. momet fomde duble/ no espot ne8que/ est / sclarque/ comsep sevidert / sindubtable que / no scp secret rcthom quei potsr / poix serque/ sprobxble hi hael oscde/ escoreel pril d/ podem que/ pelquesembl pens&
que / rftaginem/ considefem suposem

2. MCARLAPARAUTA A UNFET COM 3, PROPOSAR CERT A 4. PROPOS,{i UNTT COM POSSIBLE

UNASUPOSICIO '. PRISENTAR

que/ estic que/ segu estic convengrl CONVICCI 6. PRISENTAT UNA quc xird m indueire p$arque/ linc lx cencs
7 RSENTAIUNAOPINIO

que/ estificqe/ trobe/ tincla clersniaci que/ plquesembla / rinch inpressi enle meux opini / pera mi yel acun exemple / parexemple / i n'sun bon exemple / posr uo exemple / el quelrlll dir sque/ m'explicar / 6 a di / wll dir l dil ambaltreprlles l?l a dir / dt d u? ltarnen parex / sun pm comsi / d'lgur / sembla ? / fx pnsar e-en / manen scomsi / s'assembl2 a / ssemblant a scompanble pxrxules pera resumir, / io dl.iaque/ enpoques panulx enuna / pebreuja! aviat... / ...,vulldir... / .., o ms ...,o sexactunent...

8, EXEMPLIIICAR 9 XPLICAR-SE

IO.COMPAR-AR

1I, RESUMIR

CORREGIR.SE I2. PRECISAR,

pe/ plquefa a / pf/ cofnece EI,COMENqAMINTcomencem 11.MARCAR quat? / perii / I himput D'UN PUNT ]4. CONCLOURE perxceba! / enconseqttci / / coma conclusi que xix do0cs / p$ tnt / tot ,(0 demostr

26

Annex 3
l\

FITXA MODEL PER AL DEBAT 1. TEMA: 2. FINALITATT 3. IDEES DE PARTENQA:

4. QESTIONSA DEBATRE:

DEL DEBATT 5. CONCLUSIONS

)'7

B DEBAT 1. TEMA: L'atur 2. FINALITAT: Conixer I'opini del grup entorn del
r^kl.l l'ar,,?

3, IDEESDE PARTENQA: - A vegadesels obrers d'una empresaes quedn al carref. - Els obrers reivindiquen els seus llocs de Eeball. - La situaci d'atur provoca problemes femiliars i socials. - Les accions eivindicativesdels obrers provoquen molsties. - Lesaccionsreivindicativesno sempesn compreses per la gent que no pateix el problema. 4. QESTIONS A DEBATREI - Quinessn les causesde l'atur? (falta de ganesde treballar, reconversi industriI, ceiguda del consum d'alguns productes, substituci de la m d'obra per maquines...) - Comreaccionala societatenfront dels aturats? (se pensa que gossos i solidaritza amb ells, sn uns els rebutje...) - Rebenels desocupatsajudes suficients per part del goven o de les institucions? - Quinsproblemespersonalsi familiarscausal'atur? DEL DEBAT: 5, CONCLUSIONS

2A

FITXA DE DEBAT 1. TEMAr La situaci de I'adolescent en le femlia.i Ia. socletat. 2. FINALITAT: Donar a conixer al grup les opinions i experinciespefsonals. 3. IDEESDE PARTENQA: - Als adolescents se'ls sol amagar els problemes familiafs. - Normelment un rep ms informaci important dels 2mics i al carrer que a dins de casa, - No es compta amb I'opini de l'adolescent. - Per a cetes coses, l'adolescent s considerat massa iove i per a d'dtres, massagran - L2,famlia i la societat en generd no confien massaen els adolescents. 4. QESTIONSA DEBATRE: - Perqu se solen amagarels problemes familiars ds adolescents? - Espodria dir que l'adolescent esta en certa manea (marginat' de les decisions importants? - Quesperal'adult de I'adolescent? - Quesperal'adolescent de l'adult? DEL DEBAT: 5, CONCLUSIONS

?o

Annex 4
Fitxa d'observaci del debat: ELS PARTICIPANTS Parricipqnts Esciu S o NO 1. 2. 3. 4.
/ L-z-5-1->-u-

S'haajustatal tema? S'ha expessat de forma clam i concisa? Ha respectat el torn de paraula? Ha repetit idees exposades? Fitxa d'observaci del debat: EL MoDERADoR

Tema: Escriu S o NO

Data:

Ha exposat clament I'objectiu de la discussi? Ha respectat el torn de paraula? Ha aclatlt temes quan ha estat necessari? Ha vetlaf pe manteni un clima d'inters i participaci7 5. Ha col.laborat a crear un clima de respecte envers totes 1esopinions exposades? 6. Ha suavitzat tensions quan ha estat necessari? 7. He resumit de t2nt n tant? 8. S'ha mantingut al marge d'exposar el seu punt de vista? 9. Ha procurat que tots els participants hi intervingueren? 10. Ha centrat la discussi quan no s'ajustava a1 tema? 11. Ha vetlat perqu les intevencions foren breus, concises, aiustades al tema? L2. He ^vis t que faltava poca estona per al final del debat? OBSERVACIONS: l. 2. 3. 4.

GARCIA PLATA et al Expressi oral, Breda, ed. Alhembra, Barcelona, 1987.

30

I t,
.il
1

1
EdicionsHBromero
(2)