10

PODERS JUSTCIA

El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009

Desidia o complicitat judicial?

Reinaldo Cols arrossega un viacrucis particular des de fa prop de 14 anys, perode durant el qual ha intentat sense xit de moment que la justcia castigui els responsables dels abusos que van patir les seves filles.

Pederastes de Castell, un cas sense resoldre

Les continuades obstruccions a la investigaci judicial dun suposat cas de pedoflia i dabusos sexuals a menors, a la zona de Castell, han fet impossible que prospers una denncia que data de 1997, en la qual la lgica processal sha vist una vegada i una altra interrompuda. Un cas sense resoldre que implica personatges de notria importncia poltica i econmica a Castell
Text: Dionisio Gimnez Foto: Ivan G. Costa

n sumari inconcls de milers de folis. La identitat dalguns dels seus protagonistes i la gravetat dels fets en litigi s, per a molts, el que explica la censura dun cas sobre el qual graviten molts interrogants. El carrer de les Escoles Cristianes de Benicarl, el coneixen al barri com el dels Cristians. s estret. Fa anys hi tenia el seu negoci la famlia formada per Dunja Jane Adcock, una australiana de 28 anys, i Reinaldo Cols, de 37, i les seves dues filles, Tamara i Ada, llavors de cinc i tres anys respectivament. En aquest mateix carrer hi havia, fins fa uns quants anys, un bar on la seva propietria, Genoveva Cornelles, preparava dinars econmics

per als vens, entre els quals el matrimoni Cols-Adcock, propietaris duna perruqueria dun cert xit. Per aquell temps mexplica lantiga propietria del bar, el meu establiment era un dels pocs que preparaven menjars casolans. Aqu la gent shi trobava b, hi havia un tracte familiar com correspon als bons vens; ens coneixem tots des de feia anys. Tot feia pensar que aquest equilibri domstic seria per sempre. Per un dia, de 1996, va aparixer per Benicarl un cotxe amb matrcula italiana condut per un home perfumat que vestia amb aquesta pretensi estudiada dels qui volen cridar latenci costi el que costi. Lhome era molt cone-

gut a Valncia i a Castell, per amb prou feines shavia deixat caure per Benicarl. A 65 anys, Giuseppe Farina Antonio, Giussy per als amics, semblava sortit de la capsa: rostre bronzejat, sabates blanques, jaqueta esportiva blau cel, dentadura lmpida, i aire dhome de mn.
DE PALAFRUGELL A BENICARL

Per els seus negocis dels ltims anys al capdavant de lempresa Ismil, que va arribar a ser mxima accionista del club de futbol Milan el van posar a les portes de la pres. Giussy formava part indissoluble de la dolce vita italiana, com correspon a un home casat amb la comtessa Carla Rizzardi,

riqussima hereva duna famlia de Verona amb qui va tenir sis fills. I, encara que arrossegava una sentncia dun jutjat itali que el va condemnar a cinc anys de pres per evasi dimpostos, blanqueig de diners i altres delictes, conseqncia duna denncia de Silvio Berlusconi (quan Farina era president del Milan), Farina va tenir prou habilitat per fugir a Sudfrica. El seu periple el va portar a Catalunya, i es va installar a Pa-

El protagonista dels fets s un expresident del Milan denunciat per Berlusconi que es va amagar al Pas Valenci

lafrugell, on ara viu la seva exdona i una de les filles. Si lhome de les sabates blanques es trobava en el moment dels fets a Benicarl, si era el personatge de moda en els ambients de luxe, si, a ms, resultava imprescindible en els cenacles del Partit Popular, tot aix sexplica per la seva relaci amb lempresa Iberfresas, SA, dedicada a lactivitat immobiliria, societat domiciliada a Verona, que el va nomenar administrador nic de la masia patrimonial Mas del Coll, al municipi del Rossell, a Castell. Per aquelles dates de la meitat dels anys noranta, Farina es relacionava amb el president de la Federaci Provincial de Confraries

El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009

JUSTCIA PODERS

11

rastes de Castell. Aquell any, els daus de la sort van disposar que lexpresident del Milan mantingus una reuni de negocis amb la famlia Cols-Adcock. Litali, vinculat a negocis immobiliaris a travs de societats interposades, va llogar un habitatge al matrimoni, i se les va compondre per seduir Dunja Jane lesposa del perruquer. Encara que era 35 anys ms jove, laustraliana es va convertir en la seva amant. Tots dos, amb les dues filles del matrimoni, sen van anar a viure al casalot de Mas del Coll. Dunja Jane, en qualitat dempleada de la finca; litali, com a administrador dIberfresas, SA. Deia que era un vedat de caa, per no era veritat, diu un antic treballador del Mas del Coll, que hi afegeix que all noms hi havia pedres. Pel que jo vaig veure i sentir, no shi caava res; com a mxim, jugaven amb les escopetes i disparaven al blanc. Ara b, de sobte, tot all es va omplir de cotxes

BATUDA POLICIAL
Al juny de 1997, la policia francesa va fer loperaci Ado71, la batuda ms gran de la seva histria dirigida contra abusos a menors, pederastes i pedfils. Un dels 630 detinguts s Bernard Alapetite, de professi cineasta, considerat el de la xarxa. Sn processades 201 persones per corrupci de menors, zooflia, violaci de menors i trfic de drogues i darmes. Els vdeos confiscats inclouen imatges de menors abusats sexualment, de tanta crueltat que, en visualitzar les cintes, la policia va confessar als periodistes: Vam ser prop de la nusea, sobretot quan les vctimes eren nens petits violats o quan sels mostra mantenint relacions sexuals amb animals. Les filmacions tenien un preu en el mercat de 140 dlars la unitat. Per al fiscal Jean-Louis Cost, el capitost de lorganitzaci s Alapetite, acusat dhaver comprat, duplicat i venut els vdeos. La jutgessa Christine Parguel va demanar la collaboraci de les autoritats espanyoles perqu les escenes en les quals intervenen nens i adolescents van ser gravades a Polnia i a Espanya, on es van rodar les imatges ms crues i pornogrfiques. Fins ara no hi cap dada que la policia espanyola, ni la Fiscalia ni la jutgessa hagin respost al requeriment francs, malgrat que al sumari sidentifica el Francs al Bar Espaa i al Mas
mm

Al sumari hi ha els relats dels abusos de qu van ser objecte Tamara i Ada i que de moment han quedat impunes
Tamara Cols va explicar al jutjat que la seva mare se nha anat a munyir les cabres. Pepe s enmig de totes dues. Agafen cola de color blau. La cola s cinta adhesiva. Li enganxen un paper curt a locellet, que s el que tenen els homes per pixar. El dibuix que reprodum a dalt explica com la nena viu el que passa amb Farina, la fotografia del qual est reproduda a la dreta.

de Pescadors de Castell, Salvador Orero, amb el germ daquest, Juan, director del port de Benicarl, a qui Giussy va comprar un vaixell valorat, segons alguns testimonis, en 80 milions de pessetes, i sobretot amb Luis Tena, propietari del Camp de Golf Sant Jordi. Tots ells estan vinculats a ladministraci controlada pel totpoders Carlos Fabra, el facttum del PP a Castell. Farina, doncs, era ben conegut per la crme de la crme del poder econmic i poltic che, no solament de Castell, sin de la Generalitat Valenciana, en la qual es movia com un peix a laigua, grcies, entre daltres, als bons oficis de Wenley Palacios, un advocat imprescindible, bon amic de Francisco Camps i mentor de Carlos Fabra. El perfil ideolgic de Palacios i del seu entorn queda pals en lescrit que ladvocat dirigeix al president valenci el 22 de mar de 2006 on li diu que ha arribat

lhora de netejar la Comunitat de catalanistes alimentats amb diners dels valencians. Podr amb els invasors, amb els escamots catalanistes? Si ho fa, que Du el premi; si no, que el castigui. Mentre els escamots catalanistes rondaven pel Pas Valenci, el Baix Maestrat somplia de presumptes pederastes. Palacios i Farina van coincidir en el despatx de la jutgessa de Vinars, Sofa Daz: el primer, com a advocat de Fabra, el qual alguns testimonis es van aventurar a reconixer en el mateix escndol dabusos sexuals a menors descrits en la causa penal que implicava tamb Giuseppe Farina. Som el 1996, un any abans que esclats lescndol dels pede-

Farina va seduir la dona del denunciant dels fets, 35 anys ms jove, amb qui sen va anar a viure junt amb les filles

de luxe. Estrangers que venien amb uns cotxassos impressionants, gent ben vestida, fina, amb molta pasta... I nens, molts nens. Aix s que ho puc assegurar. Reinaldo Cols, sense dona per amb el negoci de la perruqueria en actiu, es va refer com va poder. Va pactar amb Dunja Jane un principi dacord per compartir el temps amb les seves filles, i, si els daus negres no haguessin aparegut de nou, tot hauria fet pensar en una separaci ms. Quina altra cosa podia fer?, es pregunta Reinaldo Cols. Si el matrimoni fracassa, no se nha danar pas en orris la relaci personal, sobretot quan hi ha fills pel mig. Jo estava enamorat de la meva dona; estimava i estimo les meves filles; tenem els nostres projectes, per ella es va enamorar de Farina, i aix s un assumpte que noms li competia a ella. Aix sn les coses... Mentrestant, i amb la perruqueria en plena activitat, les nenes es quedaven a dormir, amb una certa freqncia, a casa de Genoveva Cornelles, el pis de la qual estava situat damunt del bar. La dona ho agraa perqu les havia vist nixer, eren amigues de la seva filla... I el que formava part duna rutina de bons vens es va ensorrar una nit dabril de 1997 quan, desprs que les nenes es banyessin el pas previ abans danarsen al llit, la ms gran, Tamara, li va dir a Genoveva que li feia mal per on el seu padrastre labraava. Genoveva li va preguntar a

del Coll en companyia de Farina i daltres personatges fora coneguts de Castell.

qu eren degudes les marques, les picors... i Tamara li va relatar que eren pels tocaments de Giuseppe Farina, el seu nou padrastre. Em van explicar com eren vctimes de tocaments i de manipulacions sexuals per un senyor gran, anomenat Pepe Farina, a qui desconec. Pel que les nenes em van confessar, la histria s esgarrifosa. El primer que vaig fer va ser trucar a la seva mare. Li vaig dir que era una qesti molt important, que necessitava veure-la immediatament. Vam quedar lendem a la tarda. Em va dir que baixaria del Mas del Coll, per no es va presentar. Llavors vaig parlar amb el pare, que s que va acudir immediatament, relata Genoveva. Cornelles va interposar una denncia manuscrita al jutjat de Vinars, i posteriorment, de viva veu, a la policia judicial, i en els mateixos termes en qu ho va fer tantes

vegades com ha estat requerida amb motiu de la tramitaci de les diligncies prvies 522/97, que la titular del Jutjat dInstrucci nm. 2 de Vinars, Sofa Daz, va obrir per aclarir els fets denunciats. Ada aix consta en la denncia, que dna origen al sumari em diu com, estant ell [Farina] despullat, li toca el culet i la vagina introduint-li el dit repetides vegades amb la broma i el joc de pessigarla, fent-li tocar el penis repetides vegades com si fos una cosa normal. La gran, Tamara, em diu el mateix que la seva germana, per aquesta, a ms, hi afegeix que amb un filferro li enrotlla locellet i aix lestreny quan se li posa dura, i desprs pixa iogurt. La jutgessa va citar a declarar la germana gran, Tamara, en presncia de leducador de carrer, Jess Lambn, i de la psicloga Teresa Octavio Marmaa, tots dos funcionaris de lAjuntament de Vinars, governat pel PP. En aquella ocasi, Tamara va ampliar els detalls narrats a la mestressa del bar. Ara s la secretria del jutjat qui escriu: Dormen a la mateixa habitaci que la seva mare i Pepe. Quan Pepe hi s, la seva mare no les deixa ficar-se al llit... Que Ada es posa a un costat i ella a laltre. Pepe no duu pijama i li fem aix. Que a Pepe, com s una mala persona, li fem aix. Li enrotllem un filferro a locellet. Ada posa el paper i ella, que s ms gran, li enrotlla un filferro perqu aix s ms difcil. Pepe s dolent perqu em pessiga i em toca el cul i la figueta. Locellet se li posava molt gros i en sortia com iogurt. [...]. Aix, ho feia moltes nits: es ficava al llit amb Ada i li posava el dit a la figueta. La jutgessa va ordenar al metge forense, Pedro Espuny, un examen mdic a les nenes. Linforme de lHospital de Vinars va acreditar que no hi ha hagut penetraci i que no hi ha cap esquin dhimen, per s que hi ha un pl entre els llavis majors i menor esquerre, que es recull. Pel que fa a Tamara, els experts van assenyalar un eritema i tumefacci dels llavis majors i de la regi perianal. Ada presentava eritemes i tumefaccions en llavis majors i regi perianal. Amb aquesta informaci, la jutgessa va ordenar, amb data 28 de maig de 1997, la compareixena de Tamara Cols i del ja imputat, Giuseppe Farina, a fi dextreure a tots dos unes mostres de cabells per remetre-les, juntament amb el pl trobat, per a lanlisi a lInstitut Nacional de Toxicologia, a Madrid. Lesmentat pl, per, descriu una ruta alternativa i va a parar al Laboratori de Gentica Forense de la Generalitat Valenciana, el director del qual, Jos Delfn Villalan, i la doctora Mercedes Aler Gay, confirmen que es tracta dun pl hum. I hi afegeixen que s tcni-

12

PODERS JUSTCIA

El Triangle nmero 938 5 doctubre de 2009

Desidia o complicitat judicial?

cament impossible comparar el pl de la nena i els de procedncia desconeguda, objecte de lanlisi. s a dir, no va ser possible lanlisi de les mostres. Per qu no es va dur el pl trobat a la nena i els de ladult implicat en lescndol a lInstitut Nacional de Toxicologia de Madrid, tal com va ordenar la jutgessa? El sumari encara no ho ha aclarit. Qui va decidir contravenir a la decisi judicial perqu el cabell no sorts del Pas Valenci? Una decisi paradoxal si es t en compte que per aquestes dates les investigacions dADN en la criminologia no suposaven cap obstacle, sin tot el contrari. Aix ho afirma Lourdes Prieto, de la Comissaria Central de la Policia Cientfica de Madrid: Amb relaSubirats. Afirma que Tamara li va dir que al Mas del Coll vivia un senyor que els feia marranades. Que passava el mateix amb altres nens. Una altra professora, Laura Campos, declara que les nenes li van dir que a Pepe li lliuraven diners pels vdeos. De la seva banda, les nenes parlen de ms nens suposadament sotmesos a abusos sexuals. Tamara explica que Farina els filmava, que li lliuraven diners, i identifiquen elFrancs com la persona que venia amb un malet i gravava pellcules. Fins i tot parlen de la quantitat que aquest pagaria: 10.000 pessetes als homes. Tamara declara, en un enregistrament realitzat pel seu pare: Gravaven moltssimes vegades. A Ada la vestia Pepe, i a mi, la meva mare... Ens posaven sostenidors de nena i calces i aix... Sortem nues a les pellcules; de vegades, de nuvi, amb pantalons, jaqueta, un llacet aqu i un barret molt bonic. A mi, de verge, de nvia en un llit de flors, i Aida, dangelet, amb unes ales, molt maques!... Ens treien els vestits i ens filmaven despullades, i desprs Pepe les mirava tot el dia, i la gent que treballa aqu, tamb. I venien senyors de fora. Eren vells, macos, i les senyores, totes joves, venien a veure les pellcules... Les miraven a lhabitaci... Moltes vegades donaven diners a Pepe; jo era a la cuina i els veia per un forat. La jutgessa va decidir no donar cap credibilitat al testimoni de les nenes, adduint que actuen sota la pressi del pare, un raonament estrany, que no diu res dels altres testimonis coincidents, com els educadors i, menys encara, de la primera denncia de Genoveva Cornelles. Lacte de la magistrada Sofa Daz diu que lactuaci del pare est sent perjudicial, no solament per a la bona fi de les actuacions, sin, i sobretot, respecte a les seves filles, a qui est sotmetent a una forta pressi, segons es dedueix de les cintes, que no tenen cap valor probatori. psicolgica de les menors. I no tan sols aix: tamb va decidir sotmetre el pare a una anlisi psiquitrica, ja que creia trobar-li trets obsessius, tendents, entre altres considerants, a la denncia falsa. Lexploraci psicolgica a Reinaldo Cols, realitzada pel psiquiatre Jaime A, conclou que el pacient no est imaginant res i que, malgrat la seva actitud infantil, s incapa dinventar-se una fantasia de tal magnitud. En un recurs dapellaci i de protesta, ladvocat de

La directora dun parvulari explica que la filla gran li deia que vivia amb un senyor gran que em fa marranades
ci a aquest tipus de proves, els resultats solen ser objectius, ja que es basen en criteris cientfics plenament demostrats i validats. Prieto hi afegeix que actualment la percia gentica realitzada sobre restes biolgiques s una activitat rutinria en lentorn forense. Lanlisi de mostres relacionades amb certs delictes, com ara burilles de cigar, xiclets, pls... pot ajudar a aclarir el que va passar.
MS TESTIMONIS DE CRREC

Si el pare no ho hagus denunciat, ho hauria fet jo

n les successives declaraE cions, afegides a un sumari interminable, Genoveva Cornelles, aquesta dona de 55 anys que confessa que ella mateixa havia estat objecte dabusos quan tenia set anys, mant els termes de la seva denncia, i ho fa fins a la conclusi del sumari, el 2004, en el qual, a preguntes del secretari judicial, declara sentir-se dolguda per lactitud de la mare de les nenes, que, malgrat la seva insistncia, li va penjar el telfon moltes vegades. Declara tamb que les nenes li deien que no en podien dir res perqu la seva mam els havia dit que no en diguessin res perqu, si no, les castigaria. Tamb afirma que Reinaldo, el pare, no en sabia res fins que ella li ho va explicar, fent-li saber que, si no ho denunciava ell, ho faria ella. Cornelles diu: No em vaig sentir pressionada per ning, i menys pel pare de les nenes aclareix. Aix s aix fins al punt que jo mateixa li vaig insistir a Reinaldo perqu poss una denncia, ja que lafer s considerable. Jo, amb qui tenia relaci, era amb la seva dona, Dunja. Per aix el primer que vaig fer va ser trucar a la mare, com ha de ser, i aix, de dona a dona, parlar del que els passava a les nenes. Per, ja ho veu: no en va voler saber res. El perqu, no el s, per em va donar lesquena. Ella ho deu saber.... La declaraci de Genoveva al Jutjat dInstrucci nm. 2 de Vinars, la primera setmana dabril de 1997, va obrir un sumari, arxivat i desarxivat en repetides ocasions, replet de contradiccions i de buits processals que

La jutgessa del cas no es va limitar a tancar el sumari, sin que abans va demanar una anlisi psiquitrica del pare
Cols es lamenta que, sent el seu client la part actora de lacusaci, es vegi humiliat, una vegada i una altra, per lactitud de la jutgessa, que ordena que els exmens psicolgics es facin al seu client i no a les persones imputades per presumptes delictes aberrants. La jutgessa tampoc no t en compte linforme elaborat per les psiclogues Lola Lapasi i Esther Ramn per encrrec del fiscal. Desprs duna exploraci a les nenes, les psiclogues afirmen: Lexcs de detalls, aix com el fet de donar-ne dinusuals, augmenta la credibilitat de les nenes. Aquests tipus de continguts, que ja proposen diversos autors, apareixen en els relats, les declaracions i les proves administrades a les nenes. s de la valoraci del conjunt que podem concloure que les nenes Tamara i Ada han viscut els abusos sexuals, que Pepe els feia coses, que la seva mare ho sabia, i que, a ms, han estat vctimes igualment de maltractament psicolgic exercit per la mare.
HI INTERV EL FISCAL EN CAP

Genoveva Cornelles lamenta que la mare no volgus saber res del que li van dir les nenes i ella deu saber per qu em va donar lesquena
van durar fins al 2004, en el qual apareixen involucrats molts menors de la comarca del Baix Maestrat, vctimes del que podria ser una xarxa de pederastes que tindria dos escenaris principals: el Bar Espaa, de Benicarl, i la masia Mas del Coll. La dona matisa: Jo, aix, no ho s. Es diuen moltes coses i ms que sen diran. Em vaig limitar a dir el que havia vist en les nenes, el que elles mhavien dit amb un gran luxe de detalls. Ni una paraula ms, per cap de menys. Si desprs les coses van ser com van ser, aix no s assumpte meu, sin de la justcia. l

Al cap de poc temps, el pare de les nenes es va presentar a les dependncies de la Policia Judicial i va aportar nous testimonis gravats i filmats del que, segons ell, podria tractar-se duna xarxa de pederastes, alguns dels quals vinculats al mn poltic i econmic de Castell i relacionats amb Giuseppe Farina. Denuncia que les seves filles han identificat altres nens, els quals anomenen pel seu nom: Gilbert, Hugo, Toms Querolt, Titi, lex, Guillem, Mani, Isa, ric, Sandra..., i aporten noms de persones, com una treballadora de la guarderia de Rossell i Juan Bautista Almeida. La primera, la relacionen amb la confecci de vestits per a les festes al Mas del Coll, i el segon, amb la construcci descenaris, on, segons diuen les nenes, simulaven ser nuvis daltres nens, es casaven, jugaven i amb freqncia es despullaven, mentre els filmaven. Tamara identifica una persona, conegut com el Francs, el de les pellcules. Aquest sobrenom assenyala a tothom el pedfil Bernard Alapetite (vegeu pea de la pgina anterior). Lacusaci aporta ms testimonis i aix, el dia 23 de maig daquell any, declara la directora del parvulari Magadala, Carmen

Un dels experts citats a declarar afirma que la quantitat de detalls aportats per les nenes confirma els abusos
La psiquiatra de Benicarl Ana Mara Blanco matisa aquestes afirmacions. Desprs descoltar les cintes, creu que encara que les nenes parlen per agradar al pare, hi ha continguts referents a manipulacions sexuals, com el del filferro, difcils dinterpretar com a producte de la fantasia dunes nenes de tres i cinc anys, i que aix fa sospitar que hagin pogut existir. La jutgessa, en canvi, va retirar la custdia de les nenes al pare entenent que lactitud del progenitor representa un seris perill per a la salut

Dos anys desprs, el 26 de mar de 1999, Reinaldo Cols compareix davant la Fiscalia de lAudincia Provincial de Castell i hi lliura cinc cintes de vdeo i tres dudio. El fiscal en cap, Eduardo Vicente, desprs destudiar el contingut, ordena al fiscal Antonio Gastaldi que obri una investigaci sobre els personatges que apareixen en les cintes. Parallelament encarrega a la Gurdia Civil identificar les persones que hi apareixen com a interlocutors i com a presumptament implicats, a qualsevol nivell, en els delictes presumptament comesos. I, de resultes de lexamen de les cintes, shaur de procedir a la investigaci completa i exhaustiva de tots i cadascun dels indicis que hi apareixen, aix com de qualsevol altre del qual es tingui notcia o coneixement. Dos mesos desprs es decreta, per, larxivament del sumari. l