PAISATGES CONTEMPORANIS, LLAST I/O OPORTUNITAT Cada societat reflecteix en el paisatge les seves capacitats, els seus somnis

i les seves limitacions. Capacitats, somnis i limitacions que avui no depenen noms de la seva organitzaci i del seu potencial endogen, sin tamb del lloc que ocupa davant dels fluxos mundials de capital, mercaderies, informaci i persones. Ara b, aquest paisatge s llegat a les generacions futures en forma de realitats construdes i despais transformats, els quals constitueixen, alhora, patrimoni i crrega, potencial i lmit. Aix, si s cert que cada societat veu reflectit en el territori el seu present, tamb ho s que ha dafrontar lherncia dels qui lhan precedit. La sentncia bblica segons la qual els fills pagaran per les virtuts i els pecats dels pares resulta particularment certa en matria de paisatge.1 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat s una reflexi sobre el llegat de la construcci especulativa i abandonada a Espanya. La recent implantaci massiva denclavaments de lleure, complexos turstics i residencials de tota mena ha transformat vastes regions de la costa i fins i tot ha arribat a les provncies interiors. Locs prematur de molts daquests assentaments a causa de lesclat de la bombolla sens presenta amb imatges inquietants perqu reflecteixen la incongruncia entre la vida curta de lespeculaci immobiliria avortada per motius tcnics i les seves perdurables seqeles fsiques. El fenomen del totxo espanyol i el seu desenlla funest han engendrat la proliferaci dun nou tipus de paisatge a mig construir que es podria denominar paisatge de lucre. Hi ha molts tipus de runes i els seus significats sn mltiples. Un edifici en decadncia amb vegetaci en auge no sol deixar lespectador impa ssible. El seu estat incomplet s summament suggeridor i es reconstrueix en limaginari com un objecte que marca el pas del temps, com a element trgic, monument
1

NELLO, Oriol. Herencias territoriales, exploraciones geogrficas y designios polticos. A: SchulzDornburg, Julia. Ruinas modernas. Una topografa del lucro. Barcelona: mbit, 2012.

melanclic o simbiosi romntica entre la natura i lsser hum. Les edificacions a mig construir que formen part daquesta reflexi sn runes diferents. Es tracta de construccions especulatives que no es van acabar mai i, per tant, no van acomplir mai la funci dacollir ning. Significa aix que la seva manca dhistria mai van albergar habitants i res no va transcrrer entre els seus murs les converteix en residus obsolets sense possibilitat de transformaci?, o acabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor? La indignaci, la preocupaci, la fascinaci, i altres reaccions que poden sorgir davant la dimensi real de la persecuci implacable del benefici privat sense consideraci pels bns comuns, de la vulneraci dels valors ambientals, patrimonials, esttics i econmics del paisatge i de la manca de voluntat dels poders pblics per aturar els usos espuris del territori, serien estrils si no anessin acompanyades dun propsit: organitzar-se per intervenir. Les realitats fsiques creades pel boom immobiliari sn aqu per quedar-shi. Constituiran una herncia amb la qual nosaltres i les generacions futures haurem de bregar inevitablement durant llargues dcades. Tota pretensi de negar aquesta realitat, de desconixer-la o deradicar-la no s altra cosa que escapisme o quimera. Haurem de dotar-nos, doncs, dels instruments disciplinaris i administratius adequats per intervenir sobre aquestes realitats i reconduir-les, tant com sigui possible, cap a formes ms sostenibles, eficients i equitatives dutilitzar el territori. Aquesta voluntat de gesti ha dacompanyar -se amb la resoluci de promoure transformacions poltiques, socials i econmiques que evitin la depredaci del territori. Davant aquesta situaci, la setmana dArquinset es dedicar a analitzar i a proposar iniciatives, reflexions i solucions vinculades als paisatges runosos de la postbombolla. La voluntat dArquinset al llarg dels prxims tres anys s implantar una major conscincia de la temtica i, des de la transversalitat multidisciplinria, crear una base de dades de coneixement, anlisi i propostes que pugui ajudar a evitar que el territori continu degradant-se i promouren lordenaci a partir de principis de protecci dels valors del paisatge, sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llanar aquesta iniciativa des duna base mplia i diversa on caben veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional vol ser igual dampli i inclou socilegs, artistes, urbanistes, economistes, gegrafs, periodistes, arquitectes, advocats i antroplegs. La frmula de presentaci ser mixta; al llarg de la setmana hi haur conferncies i taules rodones, un esdeveniment en un espai abandonat, una recopilaci de projectes universitaris sobre larquitectura sense vida, una exposici i un cicle de cinema. Confiem que la setmana temtica Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat sigui enriquidora, apassionant, controvertida i interessant, i que fomenti el pensament crtic per ajudar-nos a transitar des duna topografia del lucre cap a una geografia voluntria que benefici el conjunt de la societat. Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissria dArquinset 2013

PROGRAMA DIMECRES, 23 DOCTUBRE Inauguraci dArquinset 2013 amb una exposici a la sala Frum del FAD Material fotogrfic, videogrfic i grfic. Exposici: Runes modernes, una topografia de lucre, de Julia Schulz-Dornburg (fins al 20 de desembre)
Lexposici Runes modernes, una topografia de lucre s fruit dun procs continu de recerca que arrenca el 2010 amb les primeres indagacions sobre universos de lleure, ciutats fantasmes i paisatges de lucre, que es reflecteix en el llibre homnim publicat per leditorial mbit. La pea central del treball est formada per linventari fotogrfic de la construcci especulativa abandonada a Espanya. Shi retraten paratges ocupats per conjunts dedificacions incompletes dins del territori nacional. Lespeculaci immobiliria com a fenomen no es pot concebre sense comptar amb lelement de la ficci. La simulaci de la realitat representa una part intrnseca del sistema. Especular ve del llat specularis (mirall): mirar amb atenci el reflex; fer suposicions sobre una cosa hipottica. Lexposici ret comptes a aquesta dualitat i la incorpora de forma estructural. Realitat i ficci formen un tndem inseparable al llarg del recorregut expositiu. Els documents fotogrfics sexposen al costat de la corresponent informaci promocional, el lema del complex es juxtaposa a la seva histria oficial i els plnols urbanstics mostren la promoci especulativa en relaci amb el municipi que nexpedeix els permisos. Tan sols des daquesta lectura doble, de la reciprocitat entre la realitat i la ficci, es pot arribar a comprendre el que s impensable, a reconstruir el que s inimaginable, a constatar el que s desenraonat, i que cadasc en tregui les seves prpies conclusions.

DIJOUS, 24 DOCTUBRE Cicle de conferncies Lestat de la qesti. La banalitzaci del paisatge

El creixement exacerbat de la urbanitzaci ha fet que els paisatges urbans hagin deixat de ser un enclavament dexcepci, envoltats pel paisatge agrcola o natural, i que shagin multiplicat en un espai que ja s definitivament metropolit. Des del parabrisa de lautombil o la finestreta de lavi, el que aconseguim veure no s altra cosa que un camp urbanitzat. Els antics paisatges agrcoles han anat deixant pas a entorns caracteritzats per la proliferaci de carreteres secundries i centres comercials; prquings i rees residencials; outlets i granges-escola; circuits de velocitat i dipsits de caravanes; parcs temtics o una gamma variadssima de complexos de turisme rural. Una amalgama dimatges que mostra una mateixa natura, independent del territori i indiferent al lloc. La banalitzaci dels paisatges fa que aquests perdin la seva originalitat i inters natural, cultural o simblic, i que es mostrin ms a partir del que tenen de similar i genric que no pas de singular i especfic (Francesc Muoz).

Conferncia: La banalitzaci del paisatge. Francesc Muoz, gegraf i director de lObservatori de

la Urbanitzaci i del Mster dIntervenci i Gesti del Paisatge i el Patrimoni (UAB -MUHBA)

Debat: Lucrar-se amb el paisatge. La legalitat empara el model o el model genera la legalitat? Moderador: Francesc Muoz

Participants: Carles Pareja, doctor en dret i professor titular de lrea de Dret Administratiu de la
Universitat Pompeu Fabra

Itziar Gonzlez, arquitecta membre de lequip de Rehabilitaci Energtica Sostenible en lEstratgia Territorial (RESET) Jos Faria Tojo, catedrtic dUrbanisme i Ordenaci del Territori per la Universitat Politcnica de Madrid

DIVENDRES, 25 DOCTUBRE Taller cas destudi, La Muela, Saragossa. Amb el vent a favor Coorganitzat pel FAD i el Mster dIntervenci i Gesti del Paisatge i el Patrimoni (UAB-MUHBA) Presentaci a crrec de Francesc Muoz i Julia Schulz-Dornburg

Al lmit de laltipl que fa de balc sobre la ciutat de Saragossa, a 600 m daltitud, es troba aquesta urbanitzaci abandonada que va ser planificada per a 1.500 habitatges unifamiliars. Lenclavament residencial est acompanyat dun parc lineal duna mica ms de 4 km de longitud que fa de nexe entre la urbanitzaci planificada i un territori amb cultiu de molins de vent, el principal recurs de la regi. Les obres del flamant parc anomenat Trobada de Natures ja shan acabat, per no sha construt cap dels habitatges planificats .

Lesclat de la bombolla immobiliria ens ha deixat centenars de projectes urbanstics a mig fer. Aquestes runes modernes han transformat els nostres paisatges i constitueixen la part fsica del nostre llegat. Podem intervenir sobre

aquestes realitats per reconduir-les en tant que sigui possible cap a formes ms sostenibles, eficients i equitatives dusar el territori? Es plantegen diverses estratgies. Des de la no-intervenci, conservant les runes com a smbol o monument dun esdeveniment rellevant, fins a la desconstrucci, esborrant la petjada duna aventura poc encertada, passant per la transformaci, que investiga estratgies per a una ordenaci ms equitativa i sostenible. La investigaci del cas La Muela, Saragossa. Amb el vent a favor, ratificar si hi ha elements que permeten plantejar-se estratgies de transformaci. Lanlisi del lloc a escala amb el cadver implicar una mirada al territori amb la seva realitat geofsica i mediambiental, i a escala ms petita, al paisatge com a representaci cultural, com a territori fabricat i habitat i com a entorn material i viu. Lelaboraci del diagnstic sabordar des de la interdisciplinarietat. Invitem gegrafs, urbanistes, arquitectes, antroplegs, historiadors, paisatgistes i dissenyadors a prestar la seva visi i descobrir nexes i connexions que permetin vincular la construcci fallida amb el seu entorn, i donar valor i sentit a la runa en un lent procs de descomposici. Organitzaci del taller: El taller sadrea a alumnes de les diferents disciplines relacionades amb el paisatge, tant les culturals i socials com les tcniques i territorials. Els participants assistiran a les conferncies i taules rodones de la setmana dArquinset. Es far una visita al lloc destudi. (Aquesta activitat s oberta al pblic general dArquinset.) El taller tindr lloc del 25 al 31 doctubre. Els treballs es presentaran el dia 31 davant un jurat amb convidats. DISSABTE, 26 DOCTUBRE Bus pcnic La Muela, Saragossa. Amb el vent a favor Visita amb autobs i pcnic al lloc del taller (La Muela, Saragossa)

DILLUNS, 28 DOCTUBRE Cicle de conferncies: El model que no sexhaureix Un cop ha explotat la bombolla, se nhan reconegut els cadvers i enunciat els fracassos, les administracions encara aposten pel model de lesdeveniment i el lleure com a principals motors de generaci de riquesa. El turisme de masses, el lleure i les seves promeses de benestar i qualitat de vida, amb etiquetes decolgic o sostenible, semblen les niques respostes possibles, o les ms immediates i premeditadament efectistes, a lhora de pensar la productivitat del territori convertit en mercaderia. Conferncia: The city that never was. Lltzer Moix, periodista i redactor en cap adjunt a La
Vanguardia

Debat: La cultura de lesdeveniment: Gran Escala, Euro Vegas, Marina dOr Golf, Barcelona World Moderador: Lltzer Moix Participants: Freddy Massad, arquitecte i crtic darquitectura Llus Comern, arquitecte i deg del COAC Pedro Azara, arquitecte i professor de lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona

DIMARTS, 29 DOCTUBRE Cicle de conferncies: Lencant de lincomplet Les imatges de les urbanitzacions inacabades del perode de lauge immobiliari susciten, certament, un sentiment dindignaci davant les agressions ambientals, el deteriorament paisatgstic, el malbaratament de recursos i els drames socials que reflecteixen. Per tamb exerceixen una certa fascinaci: la derivada de la constataci de la fragilitat dels esforos humans, la potncia de la natura que reclama els seus drets, la caducitat dels anhels; una fascinaci similar, potser, a la que Santiago Rusiol trobava al Jard abandonat. (Oriol Nello)

Conferncia: Runes indignants i fascinants, Oriol Nello, gegraf, professor del Departament de
Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona

Debat: Lesplendor de la runa Moderador: Oriol Nello Participants: Gustavo Gili, arquitecte i professor a lETSAB-UPC Mart Peran, comissari, crtic dart i professor titular de Teoria de lArt a la Universitat de Barcelona DIJOUS, 31 DOCTUBRE Presentaci dels treballs del taller davant un jurat amb convidats.