LLL. 1.

EL MEDI FSIC D'ESPANYA I CATALUNYA

1.El territori espanyol: el relleu 1.1 Situaci de la Pennsula Ibrica 1.2 Caracterstiques del relleu peninsular: a. Forma massissa. b. Elevada altitud mitjana. c. Disposici perifrica del relleu. d. Unitats naturals ben diferenciades. 2.La formaci geolgica del relleu peninsular 2.1 Era Primria o Paleozoica. a. Antiqussim masss grantic gallec. b. Mar estrats de gresos i argiles. c. Moviment Hercini. d. Apareixen roques metamrfiques roques silciques. e. Alguns sistemes sn enfonsats scols (MASSS HESPRIC). 2.2 Era Secundria o Mesozoica. a. Formaci roques calcries. 2.3 Cenozoica. a. Perode Terciari: orognesi alpina. impacte meteorit inestabilitat plaques tectniques moviments orognics. Dos blocs o altiplans. Meseta Sud / Meseta Nord. Zones de fractura amb falles esglaonades, depressions profundes i horsts. Moviments del scol: Sistema Central i Muntanyes de Toledo, Masss Galaicolleons, Serralada Cantbrica(occ.) i Sierra Morena. Plegament Alp Sistema Ibric i Serralada Cantbrica (or.) Collisi entre plaques Relleus exteriors a la Meseta: Pirineus, Serralades btiques i Serralades litorals catalanes. b. Perode Quaternari: glacialisme. Erosi relleus alpins Depressi de l'Ebre i del Guadalquivir. Sedimentaci i rebliment de les zones baixes. Planes litorals Delta de l'Ebre i zones costaneres del Guadalquivir. 3.La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses. 3.1 La Meseta a. Unitat principal del relleu espanyol. 45 % de la seva superfcie. b. Dos grans blocs: Submeseta Nord: envoltada de muntanyes i travessada per la xarxa fluvial del Duero. Submeseta Sud: Dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo (Tajo + Guadiana). Planura de la Manxa (+ superfcie d' Espanya). 3.2 Unitats relacionades amb la Meseta (NO) 3.3 Les serralades interiors de la Meseta a. Orientades d'Est a Oest. b. Formes suaus i arrodonides c. Sn: Sistema Central: Divideix la Meseta en dos meitats. Serralades importants:

Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic ms alt (Almanzor 2592 m). Els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts inevosos. Port ms important s Somosierra. Muntanyes de Toledo: Divideixen la Meseta sud en 2 meitats. Serres de Guadalupe, Montnchez i San Pedro. Muntanyes de Toledo. Corredors transversals faciliten les comunicacions. 3.4 Les vores muntanyoses de la Meseta a. Masss Galaicolleons: compren Galcia, Serres de l'oest d'Astries, Muntanyes de Lle. Altitud mitjana ( menys de 500 metres). Correspon a un fragment ms antic de la Pennsula. b. Serralada Cantbrica: occidental (Masss Asturi: amb els jaciments ms grans de carb i altres metalls com el ferro, l'antimoni i el mercuri.) oriental (Muntanya Cantbrica: amb gresos, conglomerats i calcries. Menys altitud). Picos de Europa. c. Sistema ibric: limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Sectormeseta de la nord: falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos de Urbin i serra del Moncayo. Separen la Meseta de la Depressi de l'Ebre. El sector sud: serres i depressions solcades per rius. Conjunt interior (Mudana, Universales, Serrania de Conca i d'Albarras. Conjunt exterior (Javalambre, Gdar i Maestrat). d. Sierra Morena: vora meridional de la Meseta. Esgla entre la Meseta i la depressi del Guadalquivir. Materials (pissarra, jaciments importants en l'antiguitat de mercuri, coure...) Serres de Madrona, Aracena. Despeaperros. 4.Les serralades exteriors a la Meseta 4.1 Els Pirineus a. Els Pirineus axials o centrals: altituds ms notables (Aneto, Maladeta, Mont Perdut i Pica d'Estats. Ports i passis escassos (Somport) Darreres restes de glaceres. b. Els Prepirineus: menys altituds i formes suaus. Serres Interiors (Guara i Pea) i Serres Exteriors (Cad, Montsec) Depressi Mitjana Pirinenca. 4.2 Les serralades Litorals Catalanes a. Separades dels Pirineus per una srie de falles i terrenys volcnics. Dues rengleres paralleles a la costa: Serralada Prelitoral (Tur de l'Home Montseny) i Serralada Litoral. 4.3 Les serralades Btiques a. Srie de depressions o foies Badlands. b. Serralada Penibtica (Sierra Nevada, Veleta, Mulhacen) c. Serralada Subbtica (Cazorla, Segura, Sagra i Mgina). 5. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir Zones ocupades pel mar i reomplides amb sediments marins i fluvials valls i terrasses. 5.1 La depressi de l'Ebre. a. Tancada entre Prepirineus, Sistema Ibric i Serralades Litorals Catalanes. b. Ocupada pel mar i omplerta amb conglomerats, gresos, margues, guixos,calcries, sals. Materials durs malls, moles calcries. c. Delta de l'Ebre. 5.2 La depressi del Guadalquivir a. Gran plana triangular. b. Entre la vora escarpada de Sierra Morena i les serralades Btiques. c. Oberta pel mar, reblint-se per materials . Es formen aiguamolls i pantans.

d. Horta. e. Cadis aiguamolls, dunes Doana. 6. El relleu del litoral peninsular - Continuitat del relleu interior sota el mar. - Les costes sn obertes i tenen un contorn poc retallat excepte el litoral gallec. 6.1 Les costes atlntiques a. La costa cantbrica: formes altes i rectilnies. Platges i planes escasses enfonsament rpid de la s. Cantbrica al mar. Penyasegats i rases. Ries (curtes i estretes). b. La costa gallega: Des de la P. De Estaca de Bares a Cap Ortegal. Ries Altes i Baixes. c. Costa Atlntica Andalusa: Costes baixes i sorrenques. Dunes. Fletxes litorals i Crdons litorals. 6.2 Les costes Mediterrnies. costes baixes i rectilnies. Hi trobem platges, cales petites, albuferes i tmbols. a. Litoral catal: relleus molt contrastats (deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes). Deltes: Ebre, Llobregat, Bess i La Tordera. Costa Brava. b. Golf de Valncia: s una plana costanera. Hi trobem platges, aiguamolls i albuferes (Valncia) i tmbols (penyal d'Ifac). c. La costa meditarrnia D'Andalusia i Mrcia: costa tallada., determinada pels relleus muntanyosos de les serralades btiques, camps de dunes i albuferes (Mar Menor). 7. Els relleus insulars: les Balears i Canries. Illes d'origen diferent: Balears sn terres emergides que formen part del relleu peninsular. (concretament de la serralada btica) Les Canries sn d'origen volcnic. 7.1 L'arxiplag balear: a. Mallorca Serra de Tramuntana, Serres de Llevant. Extensa depressi central. b. Eivissa i Formentera: unides fins el perode quaternari. Relleu muntanys i plana. c. Menorca: Banda de tramuntana relacionada amb la serralada litoral catalana (formava part de l'antic masss catalano-balear). 7.2 L'arxiplag canari: a. Format durant el perode Terciari. b. Gran Dorsal Atlntica. c. Relleu volcnic molt complex, est en procs de formaci continu (Teide actiu). d. Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) sn planes. e. Illes Occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canria muntanyoses. f. Gran varietat de formes: cons, calderes, barrancs, colades, penya-segats i platges. g. Vall de l'Orotava terreny molt frtil format per sediments de roques volcniques. 8. La geomorfologia de Catalunya. - Quatre grans unitats: Pirineus, Serraldes Litorals, Depressi Central i Planes Litorals. 8.1 El protagonisme dels Pirineus. a. Pirineu Axial: (Pica d'Estats). b. Prepirineu: serres interiors (Cad, Pedraforca) serres exteriors (Montsec) c. Les aiges flueixen per forts pendents , excaven el terreny i formen gorges i

8.2

8.3

8.4

8.5

congostos. Alguns han servit per fer-hi passar les comunicacions. La serralada Transversal a. Uneixen el Prepirineu i les serralades litorals. b. Formen muntanyes i planes enfonsades (Olot...) c. En el quaternari sorgeix el vulcanisme olot. Les serralades de la costa. a. Serralada Interior o Prelitoral: Montseny, Prades i Ports de Beseit. Montserrat i Montsant. b. Serralada de Marina o Litoral: suaument ondulada, no hi ha cap altitud important. Collserola. Garraf. c. S'obre un llarg corredor: Depressi Prelitoral. Bloc enfonsat reblert per materials fluvials i marins. Espai obert per a les comunicacions. La Depressi Central Catalana. a. Va ser ocupada pel mar i va emergir lentament amb sediments fluvials i marins. b. Plana de Vic. Les costes catalanes. a. Mola grantica del Cap de Creus, Empord i Costa Brava amb petites cales i estreps rocosos. b. Costa rectilnia i montona (plana litoral). Camp de Tarragona i deltes. Alguna excepci amb Garraf.