Dossier Didàctic: L'Esculapi. El Retorn Del Déu.

Quadern de treball: L’Esculapi el retorn del déu
DOSSIER DIDÀCTIC
L’ESCULAPI. EL RETORN DEL DÉU
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 1

Passeig Santa Madrona, 39-41, Montjuïc. 08038 Barcelona
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Introducció i justificació
Aquesta proposta didàctica ha estat creada amb motiu de la

nova exposició temporal del Museu d’Arqueologia de Catalunya
sobre el projecte impulsat per a la conservació-restauració de
l’escultura de l’Esculapi. Us proposem venir al Museu a
submergir-vos en el món grec.
Després de l’exhaustiu projecte d’estudi i restauració de la millor

escultura grega trobada al nostre país, el MAC us presenta
aquesta exposició, una ocasió única per gaudir d’aquesta peça
singular que ha recuperat en gran part la seva imatge original i
que aviat tornarà al seu emplaçament original: Empúries.
En aquest dossier, hi trobareu tota la informació sobre l’exposició

i també una proposta didàctica específica per als estudiants de
batxillerat d’humanitats, de llengües clàssiques i d’història de
l’art.
Aquesta proposta pretén dotar l’alumnat dels coneixements

necessaris perquè puguin submergir-se en el món grec i veure
quin és el procés que se segueix per identificar una escultura,
atribuir-la a un déu i donar-li una cronologia, alhora que es
familiaritza amb el material grec.
El dossier facilita suficient contingut sobre la figura de l’escultura
i del món grec per als alumnes que no tinguin uns coneixements
previs sobre el tema en qüestió.
1.2 Cicle per a qui està dissenyada
Els continguts i les activitats que es presenten en aquesta

proposta estan pensats i dissenyats per treballar amb alumnes
del batxillerat humanístic, especialment per a alumnes de
llengües clàssiques i d’història de l’art.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
1.3 Metodologia
L’organització i la planificació d’aquesta proposta didàctica, com

ja hem dit anteriorment, s’estructura al voltant de l’eix temàtic
de la visita a l’exposició l’Esculapi. El retorn del déu. És
doncs, al voltant d’aquesta escultura que estan estructurades les
activitats que es proposen a continuació: visita crítica de
l’exposició, visita a les sales d’Empúries i anàlisi de les peces.
Aquesta unitat es divideix en quatre blocs diferents que es
poden treballar de manera independent. Partirem del bloc 1 que
és l’introductori, en el qual el professor o un alumne ens situa en
el temps i l’espai davant de la maqueta d’Empúries; continuarem
amb el bloc 2, ja dins de l’exposició, en el qual es veuran els
diferents àmbits, el bloc 3 ens proposa fer una fitxa tècnica de
l’escultura de l’Esculapi i analitzar-la en profunditat i el bloc 4,
aprofundir en el món grec a partir d’una selecció de peces de
l’exposició permanent.
Cal dir que en cada bloc d’aquesta unitat es partirà dels

conceptes més generals per arribar a aquells conceptes que són
més específics i es treballaran per mitjà d’activitats dirigides,
semidirigides i lliures. Alhora, s’ha proposat que l’alumnat pugui
aprendre els coneixements pertinents mitjançant un seguit
d’activitats molt diverses, com l’observació, la posada en comú
d’hipòtesis i la defensa de tesis.
D’aquesta manera, els alumnes i les alumnes aprendran com es

du a terme l’estudi en profunditat d’una escultura, com
s’analitza una font,i alhora, se submergiran en el món grec i es
familiaritzaran amb els materials i amb les ceràmiques.
1.4 Temporització
Aquesta proposta es pot dur a terme en dues hores al Museu. La

proposta també recull la possibilitat de llegir el dossier abans i,
si es vol, es pot fer un treball continuat en visites posteriors al
Museu i continuar treballant-hi a l’institut.
Bloc 1: Introducció: 15 minuts (lectura prèvia a l’institut)
Bloc 2: Visita a l’exposició: 35 minuts

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Bloc 3: Anàlisi de l’escultura de l’Esculapi: 15 minuts

Bloc 4: Observació i anàlisi de la selecció de peces de l’exposició
permanent: 30 minuts
2. CONTINGUTS
2.1 Fets i conceptes
1. Empúries, la ciutat grega

2. L’arqueologia
3. El procés d’investigació
4. Exposició: L’Esculapi. El retorn del déu
5. La mitologia grega. El panteó Olímpic
6. Els herois i els mites
7. L’escultura hel·lenística
2.2 Procediments
1. Familiaritzar-se amb el món grec, la colonització grega

2. Comprensió de l’exposició, observar les tècniques expositives
3. Analitzar i comprendre els estils escultòrics, les tècniques
de talla i les eines utilitzades.
4. Observar directament les característiques externes de
l’escultura antiga grega.
5. Descriure de manera oral, escrita i gràfica una escultura
grega, a partir de les informacions rebudes.
2.3 Actituds, valors i normes
1. Interès i participació en les activitats proposades pel mestre

2. Col·laboració, respecte i organització entre companys en les
activitats col·lectives.
3. Iniciativa, creativitat i autonomia en les diverses activitats
proposades.
4. Interès per conèixer el món antic, la nostra herència clàssica i
l’arqueologia.
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
5. Valoració i respecte vers el patrimoni arqueològic.
3. OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Conèixer la història del món grec, d’Empúries i, especialment,

la de l’escultura de l’Esculapi.
2. Identificar material grec: ceràmica, joies i escultura.
3. Aprendre a analitzar una escultura, fer una anàlisi d’estil.
4. Aprendre a exposar unes idees davant d’un grup i a ressaltar
en 15 minuts els trets més rellevants d’un jaciment arqueològic.
8. Descriure de manera oral, escrita, gràfica o esquemàtica
l’escultura.
9 . Tenir interès pel patrimoni .
10.Promoure una actitud de respecte, col·laboració i organització
entre els companys.
11. Mostrar iniciativa, creativitat i autonomia en les diverses
activitats proposades.
4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Instruccions: El/la professor/a ha de llegir el dossier de

l’Esculapi i d’Empúries abans de llegir les activitats.
BLOC 1
ACTIVITAT 1
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA!
Títol: Què en sabem de l’Esculapi?

Durada: 15 minuts
Tipologia: Oral
Organització: Grup
Espai: Davant de la còpia de l’escultura al vestíbul
Àrees que s’hi treballen: Arqueologia, història antiga i història
de l’art.
Objectius didàctics: Reconèixer tot allò que saben sobre
l’Esculapi, Empúries i el món grec.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Tasques de l’educador/a: El/la professor/a intentarà motivar

els alumnes perquè participin en l’activitat i els farà preguntes
amb la finalitat que s’adonin que saben molt més del que es
pensen sobre els temes que estan tractant.
Desenvolupament de l’activitat 1
Què en sabem de l’Esculapi?
A continuació els/les alumnes participaran en una conversa
col·lectiva durant la qual es farà una pluja d’idees sobre els
coneixements que els alumnes tenen sobre els temes que
tractaran.
ACTIVITAT 2
Títol: Empúries. La porta d’entrada a la Península Ibèrica”

Durada: 15 minuts
Tipologia: Oral
Organització: Grup
Espai: Davant de la maqueta d’Empúries
Àrees que s’hi treballen: Arqueologia, història antiga i història
de l’art.
Objectius didàctics: Presentar la ciutat d’Empúries
Tasques de l’educador/a: El grup fa la introducció i destaca la
informació més rellevant sobre Empúries.
(Cal que l’alumnat llegeixi el dossier d’Empúries abans de
començar l’activitat per familiaritzar-se del jaciment).
BLOC 2
ACTIVITAT 1
Títol: Visita a l’exposició

Durada: 40 minuts
Tipologia: Observació, contemplació i interpretació
Organització: Grup
Espai: Exposició
Àrees que es treballen: Arqueologia, història antiga i història
de l’art.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Objectius didàctics: Entendre l’exposició i analitzar els

elements expositius d’una manera crítica
Tasques de l’educador/a: El/la professor/a ha de conduir el
grup pels diferents àmbits. Ha de fer que els/les alumnes es
fixin en les peces exposades a les vitrines. Analitzar cada
element escultòric exposat que va ser trobat amb l’Esculapi. Fer
una fitxa d’anàlisi de cada una de les peces que es van trobar
amb l’Esculapi: el fragment d’urpa, l’esfinx, els peus, la serp,
l’escultura i el cap d’Apol·lo o d’Afrodita. Analitzar cada peça i
extreure’n la màxima informació possible sobre el significat de
cada una sense saber-ne més informació que la peça que tenen
davant. Posar-ho en comú: la simbologia de la serp (en quins
déus apareix aquest animal i la seva simbologia), els peus amb
les sandàlies (quines característiques tenen, com estan tallats,
com anirien inserits a l’escultura i què es dedueix de la talla,
com va cenyit el peu a la sandàlia, típicament helenística i
exclusivament per imatges femenines). El tipus de vestit que
duia el personatge, fins als peus, obliga que els peus, al contrari
que els de l’Esculapi, s’hi insereixin frontalment). Arribats a
aquest punt el professor/professora introdueix alguna de la
informació del dossier (paràgraf: Arguments a favor de
l’’Esculapi i de Serapis, pàg. 33) que tracta de quins
personatges podien acompanyar en el culte a Serapis. Tal i com
s’explica al dossier adjunt de l’exposició al culte de Serapis
estava relacionat el culte: la deessa Isis, l’Apol·lo/Harpòcrates i
l’Agathos Daimon, o esperit benefactor, que sovint era
representat en forma de serp.
Desenvolupament de l’activitat: El/la professor/a pot anar
introduint en petites dosis informació i reconduint la conversa
perquè els alumnes treguin conclusions i valorin els arguments a
favor d’un déu o de l’altre en base a les restes escultòriques
trobades i l’aspecte del déu.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
BLOC 3
ACTIVITAT 1
Títol: Anàlisi de l’Esculapi

Durada: 15 minuts
Tipologia: Oral
Organització: Grup
Espai: Exposició
de l’art.
Objectius didàctics:
Tasques de l’educador/a: Guiar l’anàlisi de l’escultura i
assegurar-se que entre tots es fa una anàlisi completa de la
peça.
Desenvolupament de l’activitat: El/la professor/a inicia als
alumnes en l’anàlisi de l’obra establint quatre passos claus:
situació de l’obra en general, l’anàlisi formal, la interpretació del
conjunt amb relació al context i una conclusió final. Per analitzar
el primer dels punts es disposa d’informació al dossier 1 i 2,
sobre l’exposició i sobre Empúries. El sistema de passos per fer
l’anàlisi formal, és el que facin servir habitualment a la classe
d’història de l’art. Es pot començar per identificar l’escultura, tot
dient que representa (home, dona, de quina edat) i quins
atributs o elements porta (la presència de la barba, el
tractament del tors, ens indica que és un home adult...). El
professor/la professora fa observar la postura dels braços, els
detalls dels encaixos de l’escultura, (consultar l’apartat Com es
va fer l’Esculapi, pàg. 31) el tractament de l’anatomia i el vestit
que du. Han d’observar la postura, intuir quin objecte podria
dur a la mà, observar els altres serapis i asclepis situats a la
sortida de l’exposició i comparar tots els atributs. Han de fixar-se
en com estan tractades les sandàlies i comparar amb les altres
sandàlies que han vist abans exposades. Finalment, entre tots,
fan les conclusions.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
BLOC 4
ACTIVITAT 1
Títol: Exposició permanent

Durada: 20 minuts
Tipologia: Oral
Organització: Grup
Espai: Exposició permanent
de l’art.
Objectius didàctics:
Tasques de l’educador/a: Guiar els/les alumnes fins a les
peces i ajudar-los a fer-ne l’anàlisi. Cal preguntar a l’alumnat
quina informació poden extreure de cada peça i veure quin
tipus d’informació ens facilita: econòmica, cultural o política, i
extreure’n conclusions.
Desenvolupament de l’activitat: El/la professor/a localitza les

peces a la sala d’Empúries i a l’Hemeroteca. A partir de la
informació que hi ha al dossier, planteja a l’alumnat l’anàlisi
de cadascuna d’aquestes peces.
Primer s’observa la peça, se n’especifica la funció i la informació
que ens aporta de caire econòmic, polític i estilístic.
El mateix procés es fa servir en totes les peces seleccionades.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
CARTA COMERCIAL
A l’Hemeroteca, en una vitrina hi ha una làmina de plom

amb una cartel·la explicativa. Es pot observar la peça i
debatre en grup la informació que s’extreu d’aquest tipus de
document i, a l’aula, fer la traducció del text amb l’ajuda de
la informació que s’hi adjunta.
Làmina de plom amb incisions, trobada a l’interior d’una habitació

de la Neàpolis durant la campanya de l’any 1985. La forma
original del document era rectangular i estava enrotllada. Presenta
la part central del document ben conservada encara que té
malmesos els costats dret i esquerre, cosa que en dificulta la
lectura. Es conserven catorze línies escrites en un alfabet jònic
arcaic –la parla de l’àrea de Focea-, amb presència d’eolismes.
Es tracta d’un document privat de caràcter comercial, en el qual
una persona encarrega la compra i el transport d’unes mercaderies
a una altra. Cal destacar que s’hi esmenten els emporitans, una
ciutat que és probablement Sagunt (Saiganthe) i un personatge
ibèric (Basped).
Aquest document té una enorme rellevància per al coneixement
dels mecanismes comercials de l’època. A més, té un interès
excepcional pel fet que és un document de gran vàlua per al
coneixement de la paleografia de la llengua jònica de l’època
arcaica i la seva influència sobre l’alfabet ibèric.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
MIRALL DEL JUDICI DE PARIS
A la sala d’Empúries XIV, vitrina 6 estant 1, es pot observar

el mirall de bronze d’Empúries.
Es pot observar la peça i reflexionar sobre què ens indica la
presència d’aquest objecte de luxe trobat a Empúries de
procedència etrusca. Els alumnes haurien de parlar de la
importància del comerç d’objectes de luxe, del guarniment
personal i la indumentària. Debatre en grup la informació
que s’extreu d’aquestes peces. Preguntar als alumnes
quines són les deesses representades a partir dels seus
atributs.
Antigament els miralls eren de metall brunyit i estaven decorats

amb gravats. Aquest mirall de bronze va ser trobat a la ciutat
grega d’Empúries. Segurament era obra d’un taller etrusc.
Paris era el fill del rei de Troia, Príam. Quan la seva mare estava
embarassada va tenir un somni que va ser interpretat com un mal
auguri per a la ciutat. És per això que quan va néixer Paris va ser
abandonat i va viure com un pastor. En unes proves celebrades a
Troia, Príam el va reconèixer com a fill seu.
Paris era l’home més bell de la seva època. A la boda de Peleo i

Tetis, va haver d’escollir per encàrrec de Zeus la més bella entre
Hera, Atena i Afrodita. Les tres candidates li van prometre
obsequis si sortien escollides i ell va triar Afrodita, que li va oferir
l’amor d’Helena, esposa del rei Menelau. Aquest fet va motivar
l’expedició grega contra Troia, on eren els dos amants. Els grecs
van anar a Troia dirigits per Agamèmnon, rei de Micenes, que
volia defensar l’honor del seu germà Menelau i recuperar la seva
dona Helena.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
CAP D’APOL·LO – CAP D’AFRODITA
A la sala d’Empúries, sala XIV, vitrina 6, estant 1, es pot

observar una còpia del cap escultòric (l’original és a
l’exposició).
Se’n pot fer analitzar als alumnes el pentinat que duu, que
és una trena cap enrere i també com estan tractats els seus
trets facials. Es pot debatre en grup quins eren els ideals de
bellesa grega, fent èmfasi en l’ideal de bellesa masculina.
Apuntar quins serien els atributs que duria si es tractés
d’Apol·lo i quins si es tractés d’Afrodita.
Cap d’escultura feta de marbre de Paros amb pentinat amb trena

ampla que li surt del front i que li emmarca la cara, i una cua,
habitual en escultures d’Apol·lo. Va ser trobada a la zona dels
temples de la Neàpoli d’Empúries l’any 1909, a la part davantera
de l’edifici que avui es considera temple d’Aclepi. Va ser
identificada en un primer moment per l’excavador E. Gandia com
una estatueta de Venus. Des d’aquell moment es va identificar
amb Afrodita i es va atribuir a Praxíteles, encara que ja l’any 1948
A. García y Bellido pensava que era una obra hel·lenística o
romana. L’autor Schröder recentment ha proposat que es tracta
d’una escultura d’Apol·lo, de la qual també formaven part un plint
amb cames i pilastra fragmentats, trobats també a Empúries.
Segons l’autor seria una variant tardanohel·lenística del tipus
Apol·lo Liceu del segle II a C.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
ÀMFORA AMB INSCRIPCIÓ
A la sala d’Empúries XIV, vitrina 4, es pot apreciar una

ceràmica, amb una inscripció. Cal que els alumnes parlin de
quin tipus d’informació es pot extreure’n d’aquesta peça, a
partir del producte que transportava i el lloc d’origen del
producte.
Coll d’àmfora feta a torn on apareix una estampilla que diu

MAGON. Aquest nom cèlebre en la historia cartaginesa ens
evidencia les relacions comercials amb els cartaginesos. Cronologia
II-I aC.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Selecció bibliogràfica
Història
x Cabanes, Pierre Atlas histórico de la Grecia clásica.

Madrid: Acento, cop. 2002
x Camp, John M. El Mundo de los antiguos griegos:
nuevo y contrastado estudio de la antigua Grecia.
Blume: Barcelona, 2004
x El Mundo mediterráneo en la Edad Antigua. Madrid:
Siglo XXI, 2002
x Farman, John La Superbreu història de l'Antiga Grècia.
Barcelona: Molino, 2000
x Gómez Espelosín, Francisco J. Historia de Grecia
Antigua. Tres Cantos: Akal, cop. 2001
x La Grecia clásica: 500-323 a.C. Barcelona: Crítica, cop.
2002
x Montanelli, Indro Historia de los griegos. Barcelona:
Plaza & Janés, 2001
Art
x Antigua Grecia: del arte como armonía, a la angustia

del desencanto. Madrid: Electa, cop. 2001
x Antigüedad clásica. Barcelona: Gallach, cop. 1997
x Charbonneaux, Jean Grecia helenística: (330-50 a. de
J. C.). Madrid: Aguilar, 1971
x Elvira, Miguel Ángel Arte clásico. Madrid: Historia 16,
1996
x Pollitt, J. J. El Arte helenístico. Madrid: Nerea, 1998
x Rodenwaldt, Gerhardt El Arte clásico: Grecia y Roma.
Barcelona: Labor, 1933
x Salis, Arnold von El Arte de los griegos. Madrid: Revista
de Occidente, 1926

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Escultura
x Boardman, John Escultura griega: el período clásico.

Barcelona: Destino, 1999
x Carpenter, Thomas H. Arte y mito en la Antigua Grecia.
Barcelona: Destino, 2001
x García Sánchez, Laura Escultura y pintura griega.
Barcelona: Parramón, 2001
Mitologia
x García Gual, Carlos Introducción a la mitología griega.

Madrid: Alianza, 2007
x Graves, Robert Los Mitos griegos.Barcelona: Ariel, 2005
x Grimal, Pierre La Mitologia grega. Barcelona: Edicions de
1984, 2000
x Schwab, Gustav Dioses y héroes de la Grecia Antigua.
Barcelona Juventud 2005
DVD’S
x L'Acròpolis: la imatge pública de l'estat. Barcelona:

Áncora, cop. 1988
x Arte griego. Madrid: Ediciones del Prado, cop. 1994
x Museo Británico; Bild-Kunst RM Arts. Madrid: Espasa,
cop. 2003
x Grecia, el esplendor de la Grecia clásica. Madrid: Crin,
2004

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Pel·lícules cinematogràfiques
x ‘Edipo, el hijo de la fortuna', de Pier Paolo Pasolini

x 'Alejandro El Magno', de Robert Rossen
x 'El león de Esparta', de Rudolph Maté
x 'Helena de Troya', de Robert Wise
x 'Jasón y los argonautas', de Don Caffey
x 'La batalla del maratón', de Jacques Tourneur
x 'Las troyanas', de Michael Cacoyannis
x 'Ulises', de Mario Camerini

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
BLOC 1. Dossier 1
Empúries
La fundació d’Empúries (Emporion en grec), la principal
ciutat grega a Catalunya va ser fruit de la segona onada de
colonitzacions. Des de l’any 1908, s’hi porten a terme treballs
d’excavació que han permès obtenir moltes dades sobre la vida
quotidiana en una colònia. El director d’aquestes primeres
excavacions va ser Josep Puig i Cadafalch, important arquitecte
modernista a Catalunya.
Els fundadors d’Emporion van ser els habitants de la polis
de Focea, que arribaren cap el 600 aC a la costa de França on
van fundar Massàlia (Marsella). Uns anys més tard i des de
Massàlia, alguns navegants van travessar el cap de Creus, que
constituïa un obstacle geogràfic perillós per als vaixells de
l’època. Un cop superat el pas, el golf de Roses i el port natural
d’Empúries eren un enclavament privilegiat per aturar-s’hi.
El lloc on s’assentarien provisionalment els foceus havia de
ser un lloc de fàcil defensa i arran de mar per si havien de fugir
ràpidament d’algun atac dels indígenes. En aquesta època, la
costa emporitana no tenia el mateix aspecte que té actualment,
ja que bona part de la zona era plena de terres pantanoses i
aiguamolls i, molt a prop , hi havia diversos turonets adequats
perquè s’hi establissin grups humans. El lloc ideal en aquest cas
no es trobava a terra ferma sinó que era la petita península que
hi havia a la costa davant l’antiga desembocadura del riu Fluvià.
Aquí s’obria una badia natural que podia servir com a port, on els
vaixells podien fondejar i hi havia molts aqüífers. Actualment ja
no és península i correspon al petit poble de St. Martí
d’Empúries. A aquest primer assentament, se li donà el nom de
Palaiapolis (ciutat antiga), fundat aproximadament l’any 580-
560 aC.
Els grecs, però, no estaven sols en aquesta península. Els
vestigis arqueològics trobats a les excavacions mostren
l’ocupació del territori. Aquestes restes es remunten a l’edat de
ferro i corresponen a un assentament indígena. La presència
d’aquests dos establiments demostren la bona convivència que hi
havia entre els ibers i els grecs en aquestes contrades.
Emporion, com el seu nom indica (mercat, en grec), neix
com a factoria a redós del seu port comercial i d’escala. En un
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
principi era un lloc de descans i aprovisionament per als foceus

de Massàlia per explorar la costa d’Ibèria. Les relacions
comercials que s’establien amb els ibers que vivien en aquesta
zona es basaven en el que s’ha anomenat “comerç mut”.
Consistia en un intercanvi mitjançant el qual els grecs deixaven
els seus productes en un lloc ben visible i es retiraven. Els ibers
miraven les mercaderies i després de valorar-les, hi deixaven
una sèrie de productes propis que consideraven equivalents. Si
els grecs hi estaven d’acord s’emportaven els productes ibers i
així tancaven el tracte.
A partir d’aquesta convivència pacífica, des del primer
assentament de la Palaiapolis es construeix una nova ciutat a la
costa. La fundació de la Neapolis (ciutat nova) segons Estrabó va
ser vers l’any 550 aC. Estava situada prop d’un assentament
iber, i es va organitzar en funció del port i adaptada a l’orografia
del terreny, seguint l’esquema de la polis grega. La disposició
urbanística d’Emporion segueix el disseny hipodàmic, segons el
qual els carrers són paral·lels de nord a sud i es creuen
perpendicularment.
Aquesta ciutat va anar creixent i transformant-se al llarg
de quasi 700 anys d’història. De les estructures d’aquestes
primeres èpoques, no se’n sap gaire cosa perquè estan sota les
estructures del s. II aC. Una muralla delimitava la ciutat, que va
viure diferents ampliacions on van quedar integrats, en
diferents barris, els nuclis de població indígena. La talaia, situada
a la part més alta, feia les funcions de control del territori. Molt a
prop, hi havia un dipòsit pel qual es filtrava l’aigua de la ciutat.
La manca d’aigua constituïa un dels problemes principals
d’Emporion, i és la causa de la presència de moltes cisternes als
edificis públics i a les cases particulars.
La plaça central o àgora era el punt on confluïen els dos
principals carrers, envoltats de botigues, que delimitaven l’espai
més important i actiu de la ciutat. Allí, els grecs solien reunir-se
per parlar dels assumptes de la ciutat i comprar-hi. A l’àgora
d’Emporion , hi havia una gran zona porticada que era un edifici
comercial anomenat stoa, uns porxos formats per dues fileres de
12 columnes cadascun i per nou àmbits rectangulars on hi havia
els principals edificis públics i estàtues de divinitats i magistrats.
Emporion es governava d’una manera autònoma per una
oligarquia formada pels primers colons i els seus descendents. A
més dels vincles afectius que la unien amb la metròpolis, el
culte religiós també s’havia importat des de Grècia. Però si bé al
principi els foceus implanten el culte a Àrtemis Efèsia, a partir

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
dels segles V-IV aC es ret culte a Asclepi, déu de la medicina.

Asclepi era fill d’Apol·lo i de la nimfa Corònides, però va ser criat
pel centaure Quiró, del qual va aprendre medicina. Amb la sang
de Medusa, que tenia el poder de guarir les malalties, Asclepi
podia ressuscitar els morts. Però Zeus, que veia com l’equilibri
del món estava en perill, el va fulminar amb un llamp i el va
pujar a l’Olimp, on es va convertir en la divinitat de la medicina.
Els seus atributs són unes serps entrelligades en un bastó, unes
pinyes o el llorer. El santuari d’Asclepi era la zona religiosa més
important de la ciutat i funcionava com un centre
terapeuticoreligiós. En aquest santuari es va localitzar l’any
1909 una estàtua de marbre, que és una de les peces més
destacades de la col·lecció del Museu.
Els vestigis del temple es remunten a principi del s. IV aC , i s’hi
podia accedir per una escala, situada a la part del davant, avui
desapareguda. Completava el recinte un altar i construccions
relacionades amb l’aigua com un pou per contenir-hi les serps
sagrades consagrades a aquest déu, i la cisterna que
proporcionava l’aigua per a les pràctiques curatives dels malalts
que visitaven el santuari. Als Asclepions o temples dedicats a
Asclepi, els malalts hi feien uns rituals que implicaven un dejuni,
una purificació mitjançant l’aigua i una ofrena o sacrifici.
Posteriorment, s’hi feia la incubació, per mitjà de la qual el
malalt, que passava la nit a l’Abaton, rebia la visita d’Asclepi.
Posteriorment, els sacerdots elaboraven un beuratge que guaria
els malalts. A canvi, aquests malalts oferien a la divinitat un
regle en forma d’exvot de bronze o altres productes, que
garantien el comerç de la ciutat.
Dossier: Món grec

Schola Didàctica Activa
Serveis Educatius 2007

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
BLOC 2. Dossier 2
L’ESCULAPI, EL RETORN DEL DÉU
“Era com si en aparença em toqués […] una espècie d'impressió

que era allà en persona; estaves entre el somni i la vigília, volies
obrir els ulls, però temies que el déu s'enretirés massa aviat;
escoltaves i senties coses, de vegades com en somnis, d'altres
com a la vida en vigília; se't posaven els pèls de punta, ploraves
i et senties feliç, el cor s'inflava, però no pas de vanaglòria. Quin
ésser humà podria expressar amb paraules aquesta experiència?
Però qualsevol que hi hagi passat compartirà el meu
coneixement i reconeixerà aquest estat de l'esperit.”
Publius Aelius Arístides

Orador, sofista i malalt crònic grec devot d’Esculapi
117-181 dC
ÀMBIT 1. L’ARREL GREGA DE CATALUNYA
Empúries assolí el seu darrer moment d’esplendor en els tres

primers segles de presència romana. Eclipsada per les noves
ciutats de Gerunda i Barcino, Empúries, al segle III, ja no era
gaire més que un camp de ruïnes.
Al llarg del temps, s’anà perdent la memòria i el record de la

ciutat que fou la porta d’entrada de la cultura grega i romana a
la Península Ibèrica. A la darreria del s. XIX, Empúries
esdevingué el camp d’operacions dels cercadors d’antiguitats de
la rodalia.
Paral·lelament, a Grècia es produïa un moment d’esplendor

quant a la recerca arqueològica, amb les grans excavacions de
l’Acròpoli d’Atenes, Corint, Delfos, Epidaure, Micenes, Tirint,
Troia, Argos, Eleusis, Olímpia, Samotràcia, Cnossos i Faistos.. El
lligam català amb el poble grec es veié reforçat per la simpatia i
la solidaritat que despertà el seu moviment d’independència.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
El 1906 s’inicià a Catalunya el corrent regeneracionista del

noucentisme. La intel·lectualitat prengué consciència de l’arrel
hel·lènica de la cultura catalana, i dirigí l’atenció cap a
l’arqueologia del món clàssic, i especialment vers Empúries. El
1907 es fundà l'Institut d'Estudis Catalans, que inicialment
només acollia la Secció Historicoarqueològica. Vinculada a
aquest institut, la Junta de Museus de Barcelona va elaborar el
seu projecte d’excavació sistemàtica de les ruïnes, com ho feien
les empreses arqueològiques en terres gregues, segons la
proposta del seu fundador i president, Josep Puig i Cadafalch. El
projecte tingué l'oposició del primer secretari de l'IEC, Josep
Pijoan, partidari de destinar els diners a l'adquisició d'obres d'art
i antiguitats.
Els treballs s’iniciaren el 1908 i l’any següent es produí

l’espectacular troballa de l’escultura clàssica d’una divinitat
masculina, que va tenir una gran repercussió pública.
L’OBLIT D’EMPÚRIES
(1) El record de la situació de l'antiga Empúries es perdé i

durant molt de temps es pensà que la ciutat potser estava
situada sota Castelló d'Empúries. El coneixement que se'n
tenia es basava en les fonts clàssiques i en els treballs
d’alguns erudits, barrejats amb llegendes populars. A
principi del s. XIX es publicaren les primeres monografies
serioses sobre la ciutat.
(2) A mitjan del s. XIX, la Comissió Provincial de Monuments

de Girona hi féu excavacions a la recerca d'objectes antics.
S'hi trobaren peces molt interessants, com el magnífic
sarcòfag de les estacions. Malgrat tot, les excavacions no
continuaren. La Comissió anava comprant objectes
arqueològics recuperats per la gent de l'Escala, alguns dels
quals eren de gran qualitat artística, com el cap de bronze
d’una dama romana d'època flàvia.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
L’HEL·LENISME CATALÀ
L’interès entusiàstic per la llengua i la cultura gregues, conegut

amb els noms d'hel·lenisme o filhel·lenisme, aparegué a
Anglaterra i a Alemanya al segle XVIII i creixé al llarg del XIX,
arran de l'emancipació grega del domini otomà. La Grècia
clàssica esdevingué tot un referent, que arribà a la màxima
expressió amb la restauració dels Jocs Olímpics el 1896.
L’hel·lenisme català se situà dins d’aquest corrent i es reforçà
políticament per la solidaritat amb la causa del poble grec.
COMENCEN LES EXCAVACIONS D’EMPÚRIES
(1) A començament del s. XX, després de molts anys de desídia

i d'espoliació, naixé el primer projecte de recerca d’Empúries. La
primera referència, n'és la convocatòria d’una reunió de la Junta
de Museus de Barcelona, signada per Puig i Cadafalch. L’objectiu
de la qual era aconseguir una assignació per sufragar les
primeres excavacions i adquirir els terrenys on es farien.
(2) La Comissió encarregà la direcció dels treballs a Josep Puig i

Cadafalch, la supervisió científica al doctor Manuel Cazurro i
l’execució a Emili Gandia, que durant més de vint anys escrigué
el seu Diari , un testimoni excepcional sobre les excavacions, que
impulsaren notablement el coneixement sobre Empúries.
LA TROBALLA DE L’ESCULAPI
La segona campanya d’excavacions estava destinada a la ciutat

grega. La quantitat assignada fou de 8.774,11 pessetes, i en el
seu decurs s’hi feren descobertes espectaculars. El 25 d’octubre
de 1909, en una de les cisternes, tingué lloc la troballa del tors
de l’estàtua d’Esculapi, i més tard, de diverses restes
escultòriques. Deu dies després, n’apareixia la part inferior. La
repercussió pública fou molt important i l’excavació sistemàtica
del jaciment continuà endavant, reforçada per aquest decisiu
impuls.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
ÀMBIT 2. LA DESCOBERTA DEL DÉU
”... se montaron las dos piezas para ver si realmente ajustaban

como anteriormente queda anotado, dando por resultado que las
dos piezas se ajustaban i formaban ésta la estatua y
clasificándola ser la de Esculapio de época griega...”
Diari d’Emili Gandia, 9 de setembre de 1909
“El Asklepios d’Emporion anirà, per tant, a ocupar un lloc

important entre les més insignes escultures de l’art grec, tan
immortal com el món sagrat de la religió antiga. Ell se citarà
eternament al costat dels marbres del Partenó, prop de l’Hermes
de Praxíteles, de la Venus de Milo, de la Victòria de Peonios a
Olímpia i del més jove de tots, l‘efeb de Marató.”
Alexandros Philadelpheus, Èfor de les antiguitats de l'Àtica i una

de les màximes autoritats de tots els temps en arqueologia
grega.
ESCULAPI?
El 25 d’octubre de 1909 es trobà a Empúries el bust de la que

està considerada, encara avui, la millor escultura grega de la
Mediterrània occidental, col·locat bocaterrosa dins d'una cisterna.
El 5 de novembre es trobà la resta de l'estàtua tombada dins el
temple que Puig anomenà M. L’atribució a Esculapi, déu de la
medicina, fou generalment acceptada per la presència de
fragments d'una serp, encara que ja en aquell moment
s’esmentaren altres possibilitats com ara Júpiter o Serapis.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
L’ESCULAPI NO ES TROBÀ SOL
Juntament amb l’estàtua de l'Esculapi, s’hi trobaren altres peces

de marbre, certament menys espectaculars, que han donat lloc a
diverses interpretacions. La troballa va tenir lloc a la part
meridional de la ciutat, en un àrea coneguda com “la zona dels
temples”.
EMPÚRIES, COLÒNIA GREGA
Els estudis estilístics no foren unànimes a l’hora de datar

l’escultura, però les dades arqueològiques mostraven que
l’estàtua estigué present a Empúries, com a mínim, a partir del
segle II aC. En aquell moment, Empúries era una colònia grega,
una ciutat enriquida gràcies al seu paper comercial de
redistribució de tota mena de productes, especialment vi i
vaixella, que arribaven d’Itàlia. Afirmava la seva identitat amb la
construcció d'una estoa, un mercat porticat, seguint un model
atenenc. Roma dominava el Mediterrani i Emporion era una
ciutat aliada amb Roma. Ambdues treien profit comercial i
econòmic d’aquesta situació.
ÀMBIT 3. INCÒGNITES A L’ENTORN DE L’ESCULAPI
L’any 2006, després de gairebé 100 anys de la seva descoberta,

l’Esculapi necessitava una restauració, i amb aquest objectiu
nasqué el Projecte Esculapi.
El Projecte Esculapi ens havia de permetre restaurar

l’excepcional escultura amb el màxim rigor possible i, a la
vegada, constituïa una oportunitat única per documentar
l’estàtua des d’una perspectiva científica i així poder-ne obtenir
el màxim d’informació.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
Per la seva singularitat, l’Esculapi ha generat molts dubtes entre

els investigadors, qüestions que els arqueòlegs han argumentat
en un sentit o en un altre al llarg de tot aquest temps:
1. Esculapi o Serapis?
Encara que en el moment de la descoberta hi hagué una certa
polèmica, l’opinió es decantà vers la identificació de l’estàtua
com a Esculapi gràcies als treballs de Ramon Caselles. Al llarg
dels anys, però, s’han apuntat altres possibles atribucions sobre
l’escultura, com la d’Agathós Daimon o la de Serapis, déu
oracular, curatiu i patró de la navegació.
2. Cronologia
Els estudis estilístics de la peça no han estat unànimes. En algun
moment es proposà que l’escultura correspongués a l’època
romana. En l’altre extrem, també s’atribuí al segle V aC.
3. On i com s’havia fet l’escultura?

El fet d’aparèixer en dos blocs diferents també féu notar les
diferències estilístiques entre ells. Aviat es va suggerir que fossin
procedents de dos tallers diferents o bé de mans diferents d’un
mateix taller.
4. Quan i per què fou tombada i ocultada?

Malauradament, les tècniques d'excavació de l'època no
permeteren obtenir dades per respondre aquesta pregunta. Pot
ser que l'ocultessin els seus darrers fidels, o pot ser que fossin
les ires dels primers cristians. No ho sabrem mai.
ÀMBIT 4. EL PROJECTE ESCULAPI
El 20 d’abril de 2006, amb totes les mesures de seguretat

necessàries, l’Esculapi fou traslladat al MNAC. El Departament de
Restauració d’aquesta institució es féu càrrec de l'execució
tècnica del Projecte. Un equip científic format per tècnics de tots
dos museus i una comissió d’especialistes, han seguit
puntualment el procés i n'han anat marcant les pautes.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
La restauració d’una obra d’art ha de partir d’un coneixement

exhaustiu i aprofundit de la seva realitat material. El Projecte
Esculapi ha emprat les metodologies d’anàlisi actuals més
adients. La digitalització en 3D de tot el conjunt de peces que
formen l’escultura ha permès obtenir un registre fidel del seu
estat i, a la vegada, ha estat una eina insubstituïble per
aprofundir en el seu coneixement formal.
Després de diverses valoracions, l’equip científic decidí recuperar

l'última imatge que, d’acord amb els coneixements actuals, es
creu que tingué l’escultura a l’antiguitat. Això ha suposat la
restitució d’uns 85 fragments que s’havien recuperat durant les
excavacions, i una decisió arriscada: tornar a col·locar els braços
a l’Esculapi.
ELS ESTUDIS
(1) L’estudi dels diferents tipus de marbres utilitzats per a

l’execució de l’escultura es complementà amb una sèrie d’anàlisis
no destructives dels recobriments i de les substàncies que s’han
anat dipositant sobre la superfície del marbre al llarg dels anys.
(2) La gammagrafia permeté localitzar els perns metàl·lics

utilitzats durant les intervencions del passat, tant a la figura de
l’Esculapi i als seus braços com a la serp.
(3) La fotografia de fluorescència ultraviolada ens permeté

percebre els diferents productes afegits sobre l’Esculapi, que són
invisibles amb llum natural.
(4) La digitalització en 3D facilità l’obtenció d’un registre fidel de

l’estat de conservació actual de l’escultura i una documentació
excepcional de gran qualitat per aprofundir en el seu
coneixement formal.
LA INTERVENCIÓ
(1) Es plantejà una intervenció de conservació-restauració que

consistí en la neteja del conjunt i en la restitució d’uns 85 petits
fragments que s’havien recuperat durant les excavacions al

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
jaciment emporità i que es guardaven a la reserves del Museu

d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i a Empúries.
(2) Amb la col·locació dels braços, l’Esculapi ha recuperat

l’última imatge que l’escultura tingué antigament. El sistema de
fixació dels braços és reversible i està mecanitzat en acer
inoxidable.
ÀMBIT 5. EL QUE ARA SABEM DE L’ESCULAPI
Gràcies al Projecte Esculapi disposem de moltes més dades per

aprofundir en l’estudi de l’escultura i de la seva creació. Es
necessitarà, però, un cert temps per analitzar tota la
documentació que se n’ha generat. De moment, aquest és un
resum de l’estat actual de la qüestió:
L’escultura és una obra grega del s. II aC, que arribà a

Empúries sortida d’algun taller de la Mediterrània oriental,
possiblement de l'illa de Delos. Es manufacturà en peces,
que foren fabricades independentment i que acabaren
conformant una sola escultura. Això explicaria la seva
tipologia única i les diferències entre la part del bust i la
de la indumentària, diferències que són també causades
per la qualitat dels dos marbres diferents que es van fer
servir: el de l’illa de Paros (Cíclades) per al tors i el
marbre del Pentèlic (Àtica) per a la vestimenta.
1. L’ÈPOCA DE L’ESCULAPI
Tant la cronologia d’època romana com la del s. V aC han estat

descartades. Els investigadors, després de diverses temptatives,
han acotat la datació dintre del darrer quart del segle II aC, tal
com evidencien les dades arqueològiques, en un moment de
renovació important de la ciutat grega. La peça fou elaborada
per artesans experts, possiblement a l’illa de Delos.
Adequadament embalada, fou transportada a Empúries per via
marítima.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
2. COM ES VA FER L’ESCULAPI
La gran facilitat que ofereix la realitat virtual per canviar

l’orientació i la il·luminació de l’escultura, ha permès fer un
estudi exhaustiu de les eines que es van utilitzar per a la seva
execució. S’han pogut mesurar les amplades de les marques que
van deixar al marbre i, fins i tot en alguns casos, comptar-ne les
dents.
Així es va fer l’Esculapi:
Tot va començar amb l’obtenció a la pedrera dels blocs de

marbre i el seu transport al taller. Després, l’escultor dibuixà els
contorns de la figura a les cares principals del bloc i començà a
eliminar-ne amb un punxó tot el marbre sobrant, probablement
fins a pocs mil·límetres de la superfície definitiva. A continuació,
amb l’escarpa plana modelà el marbre i li donà la forma
definitiva. Per al treball realista dels plecs del vestit, utilitzà el
trepant. A continuació, amb raspes o escofines va acabar
d’eliminar bona part de les marques que hi deixaren les eines de
talla. Finalment féu el poliment de les parts corresponents a la
carn, superfícies que l’escultor considerà que havien de tenir un
acabat més fi.
L’encaix de les dues peces

Per encaixar les dues parts principals que formen la figura (bust i
cos), l’escultor o els escultors donaren una forma cònica tant al
mascle com a la caixa, de manera que el problema es reduïa a
ajustar el contacte de la línia de la corona exterior que, a més,
coincideix amb la banda diagonal dels plecs del vestit, on era
més fàcil amagar la junta d’unió. És molt probable que aquesta
feina es fes a força de petits retocs, tot aixecant i abaixant el
bust moltes vegades per anar-ho ajustant.
L’Esculapi anava pintat?

Encara que normalment les escultures clàssiques anaven
pintades, pel que fa a l’Esculapi només hi hem trobat l’evidència
d’una petitíssima taca de lapislàtzuli a la sandàlia. És tracta d’un
pigment blau, un dels més cars que s’utilitzaven a l’antiguitat. En
qualsevol cas, no és suficient per arribar a cap conclusió
definitiva.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
ELS MARBRES DE L’ESCULAPI
S’han identificat bàsicament aquests dos tipus de marbres grecs,

encara que s’hi han trobat també fragments fets amb pedres tan
variades com l’alabastre egipci.
Marbre de Paros
Utilitzat per al tors. És el més cèlebre dels marbres antics. Es va
fer servir per a escultures tan emblemàtiques com la Venus de
Milo. S’obtenia de l’illa grega de Paros, situada entre Turquia i
Grècia. Capta molt bé tots els detalls i amb el temps adquireix
una pàtina groguenca, que li dóna un aspecte molt càlid a
contrallum. Per això era habitual fer-ho servir per a les parts
nues de les estàtues. Actualment està exhaurit.
Marbre Pentèlic
Utilitzat per a la vestimenta. És originari del mont Pentèlic, situat
prop d’Atenes. Va ser un dels materials utilitzats per edificar els
temples i les imatges del Partenó. Per la seva opacitat, era molt
apreciat per esculpir les parts vestides de les estàtues.
______________________________
ESCULAPI... O SERAPIS?
“Jo vaig tenir així la visió d'una llum, vinguda d'Isis, i d'altres
manifestacions impronunciables que tenien relació amb la meva
salut. La mateixa nit, Serapis se m’aparegué al mateix temps
que Asclepi, tots dos d'una bellesa i una talla admirables, i que
d'alguna manera s'assemblaven [...]”

Orador, sofista i malalt crònic grec
117-181 dC

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
No hi ha unanimitat sobre el fet de si l’escultura representa el

déu Asclepi o el déu Serapis. Alguns investigadors defensen que,
fins i tot, podria tractar-se d’un sincretisme, una mena de
barreja entre aquests dos déus, ambdós vinculats a la salut i a la
protecció. Atès que no en tenim cap certesa, el continuarem
anomenant com és universalment conegut, l’Esculapi d’Empúries.
Arguments a favor d’Esculapi:
L’estàtua es trobà juntament amb les restes d’una serp, un

element característic de la iconografia d’aquest déu.
Encara que l’Esculapi d’Empúries no s’ajusta estrictament als
models més difosos d’Asclepi, en té molts trets similars, tant
pel que fa al cap com al cos, per això en el seu moment es va
classificar com a Esculapi “tipus Empúries”.
L'àrea dels temples on fou trobat té al seu costat nord un pou
sagrat, un bany ritual i un àbaton, un porxo per al repòs dels
fidels malalts, com és habitual als santuaris d'Asclepi.
Arguments a favor de Serapis:
1. La imatge actual de l’escultura, un cop descartat que

tingués un bàcul amb una serp roscada, recorda altres
imatges d’aquesta divinitat.
2. La resta d'imatges trobades juntament amb l’escultura
podrien estar vinculades a aquest culte: la deessa Isis,
l'Apòl·lo/Harpòcrates i l’Agathos Daimon, o esperit
benefactor, que sovint era representat en forma de serp.
3. La troballa molt pròxima d’una inscripció amb la
dedicatòria d’estàtues i d’un pòrtic a Serapis, encara que
és unes dècades posterior a l'escultura, constitueix un
argument més en aquest sentit.
I tu , a qui creus que s'assembla?

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
ÀMBIT 6. L’ESCULAPI D’EMPÚRIES
“Era com si en aparença em toqués […] una espècie d'impressió

que era allà en persona; estaves entre el somni i la vigília, volies
obrir els ulls, però temies que el déu s'enretirés massa aviat;
escoltaves i senties coses, de vegades com en somnis, d'altres
com a la vida en vigília; se't posaven els pèls de punta, ploraves
i et senties feliç, el cor s'inflava, però no pas de vanaglòria. Quin
ésser humà podria expressar amb paraules aquesta experiència?
Però qualsevol que hi hagi passat compartirà el meu
coneixement i reconeixerà aquest estat de l'esperit.”

Orador, sofista i malalt crònic grec devot d’Esculapi
117-181 dC
ÀMBIT 7. EPÍLEG
Des del moment que començaren les excavacions a Empúries el

1908, any rere any s’hi ha excavat sistemàticament. Tot i això,
encara resten més de tres quartes parts de la ciutat per
descobrir.
Quants altres “esculapis” es deuen amagar sota la sorra

d’Empúries?
Quines respostes i quines preguntes sobre les arrels clàssiques

de la nostra cultura?
Resulta fàcil imaginar-se allò que va sentir Emili Gandia quan el

veié per primera vegada el 25 d’octubre de 1909.
Avui, el repte és llegar aquest patrimoni a les generacions

futures en les millors condicions possibles. Aquest ha estat
sempre un dels objectius del Museu d'Arqueologia de Catalunya i

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
l’esperit que ha impulsat la tasca dels professionals que han fet

possible el Projecte Esculapi.
ELS ESTUDIS
(1) L’estudi dels diferents tipus de marbres utilitzats per a

l’execució de l’escultura es complementà amb una sèrie d’anàlisis
no destructives dels recobriments i de les substàncies que s’han
anat dipositant sobre la superfície del marbre al llarg dels anys.
Per determinar els diferents tipus de marbre amb què va estar

feta l’escultura, se’n van extreure petites mostres. Es va reduir
el seu gruix fins a obtenir-ne làmines molt fines, pràcticament
transparents, que es van estudiar amb un microscopi de llum
polaritzada.
(2) La gammagrafia és una tècnica radiogràfica especialment

indicada per a l’estudi d’objectes gruixuts, com ara la pedra, ja
que les partícules gamma tenen una gran energia i, per tant, un
poder de penetració molt més elevat que els raigs X.
L’estudi a través de gammagrafies permeté localitzar entre

d’altra informació, els perns metàl·lics utilitzats durant les
intervencions del passat, tant a la figura de l’Esculapi i als seus
braços com a la serp.
(3) Per a l’estudi dels materials dipositats a la superfície es va fer

servir la fotografia de fluorescència ultraviolada, una tècnica
física i òptica gràcies a la qual s’obtenen imatges que serien
invisibles o quasi imperceptibles amb llum natural.
(4) La digitalització en 3D facilità l’obtenció d’un registre fidel de

l’estat de conservació actual de l’escultura i una documentació
excepcional de gran qualitat per aprofundir en el seu
coneixement formal.
Les diferents parts es van escanejar per separat i es van muntar

virtualment sense els riscos que comporta la manipulació dels
pesants blocs originals. A més, va ser una eina fonamental per
estudiar i valorar a priori el resultat de les intervencions que s’hi

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
havien de dur a terme més endavant, com ara la reintegració de

fragments o la fixació dels braços.
LA INTERVENCIÓ
(1) Es plantejà una intervenció de conservació-restauració que

consistí en la neteja del conjunt i en la restitució d’uns 85
petits fragments que s’havien recuperat durant les
excavacions al jaciment emporità i que es guardaven a les
reserves del Museu d’Arqueologia de Catalunya a
Barcelona i a Empúries.
Durant setmanes es va anar provant l’encaix dels diferent

fragments. La seva restitució ha possibilitat la recuperació de
pràcticament tres de les quatre arestes verticals que té
l’escultura. Un altre fragment reubicat a la mà dreta ha permès
recuperar la posició original del polze.
(2) Amb tota la informació obtinguda en la fase d’estudi prèvia

i després de diverses valoracions, l’equip científic va
decidir recuperar l’última imatge que es creu que va tenir
l’escultura a l’antiguitat.
Calia, per tant, tornar a col·locar els braços que fins ara
s’havien exposat per separat. Amb aquesta finalitat, es van
estudiar els encaixos per comprovar la seva pertinença a la
figura. Per al disseny del sistema de fixació es van fer servir
seccions de l’escultura virtual i es van fer maquetes de fusta
per assegurar-ne el funcionament. El sistema de fixació és
totalment reversible i està mecanitzat en acer inoxidable.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
BLOC 3. Dossier 3
La mitologia i els déus grecs i romans

Un tret fonamental de la religió grega va ser el politeisme. Però
al mateix temps suposava un ordre jeràrquic entre les divinitats
que el formaven. A la Grècia històrica aquest panteó es formava
al voltant de Zeus i la seva família olímpica. No se sap però si
sempre va ser així, ja que es té constància que a les zones
mediterrànies orientals va haver-hi un culte a divinitats
femenines.
L’origen de la religió grega sembla que prové d’una simbiosi

entre els déus indoeuropeus i els déus mediterranis. Els déus
indoeuropeus són el pare Zeus, déu del cel, les tempestes, armat
amb els trons, la mateixa figura que el romà Júpiter. La seva
esposa Hera, en llatí Juno, el seu fill Ares, déu de la guerra i el
seu germà Posidó, déu del mar i dels terratrèmols. I també
Hades sobirà dels morts i del país de les ombres. Altres figures
no tan rellevants són el Sol Helios i l’Aurora (Eos) de clar origen
indoeuropeu. També són molt importants el gran nombre de
figures femenines com Deméter, Atenea, Artemis, Afrodita,
Hestia i Hécate. Com que a Grècia no hi havia cap classe
sacerdotal que mantingués cap dogma, els pensadors posteriors,
poetes, artistes, filòsofs, entre d’altres, modificaren els mites
segons els seus ideals politicosocials, estètics, religiosos i
personals. Els romans van tenir una bona disposició per acollir
déus estrangers i van assimilar molt ràpidament quasi tots els
déus grecs.
Al costat dels déus, també es retia culte als herois o semidéus,

als quals, se’ls retia homenatge a les seves tombes o en ritus
cerimonials que rememoraven les seves gestes. Eren fills de
déus i mortals que havien deixat petjada per les seves accions
com a civilitzadors o guerrers. Van inspirar la literatura, la poesia
i les arts.
A més, també hi havia un culte als déus locals. Cada ciutat tenia
els seus déus locals, al quals, se’ls oferia un culte a part que el
que es retia als grans déus. Així Atenea era la deessa per
excel·lència d’Atenes, Hera d’Argos i Posidó de Corint, entre
d’altres. Els grecs antics eren molt religiosos. Tenien nombrosos
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
déus i a la seva vida quotidiana celebraven les seves festes i

actes públics amb cerimònies religioses. La religió grega era
molt present a la vida quotidiana de la gent. Es manifestava als
cultes de la ciutat, a les festes, als rituals diversos i a les
ofrenes. Dels ritus s’encarregaven els sacerdots. Els mites eren
narrats per tothom però els que ho feien millor eren els poetes
inspirats per les muses.
Hesíode, a la seva Teogonia, ens explica que abans de la creació

del món només existia el Caos, del qual prové Uranos (el Cel) i
Gea (la Terra). Entre els seus fills destaca Cronos (Saturn) i Rea
(Cíbele). Cronos, després de destronar el seu pare, va apoderar-
se de l’autoritat divina i per mantenir el poder va devorar els
seus fills. Però Rea va salvar Zeus, que va desposseir el seu
pare suprem, i va convertir-se en el sobirà de l’Olimp. No arriba
a vint el nombre de déus suprems, dels quals dotze formen el
Panteó Olímpic. Però grecs i romans també retien culte a altres
divinitats secundàries, semidéus, herois i personatges divinitzats.
El mite serveix de base per construir models de comportament

socialment aprovats. Déus i herois encarnen la perfecció física i
intel·lectual per excel·lència, són portadors d’aquesta ariesteia
que s’entén com a virtut i les seves accions estan sempre
regides per aquest esperit agonal. Déus com Zeus, Posidó, Atena
o Apol·lo requereixen també la seva part de timé o estimació i
per això, i en honor seu, se celebren les competicions esportives.
Herois com Aquil·les, el millor dels guerrers que van combatre a
Troia, i que va triar la mort però també la glòria d’una vida
excel·lent, o com Heràcles, qui amb el seu esforç i habilitat va
lliurar el món de calamitats i monstres i va obtenir com a
recompensa un lloc a l’Olimp i la fama immortal.
Fernández, A., Llorens, M., Ortega, R. i Roig, J. Occident.

Història de les civilitzacions i de l’art. Editorial Vicens-
Vives. Barcelona,1982.

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
ELS DÉUS I ELS SEUS ATRIBUTS
NOM GREC NOM LLATÍ IDENTITAT I ATRIBUTS

SÍMBOLS
Zeus Júpiter Poder suprem Àguila, centre i llamp
sobre els déus
i els homes
Hera Juno Esposa de Paó reial i diadema
Zeus.
Matrimoni
Atena Minerva Nascuda del Òliba, olivera, casc,
cap de Zeus. escut.
Saviesa art i
oficis, victòria
a la guerra
Apol·lo Apol·lo Bessó Lira, fletxes, llorer sol.
d’Artemis.
Bellesa física i
belles arts
Àrtemis Diana Castedat i caça Arc, buirac, lluna
creixent.
Hermes Mercuri Missatger dels Sandàlies i barret
déus i de les alats, caduceu.
ànimes.
Comerç i
eloqüència
Hefest Vulcà Marit Martell, tenalles,
d’Afrodita. Foc, enclusa.
metall
Ares Mart Amant Casc, armes
d’Afrodita.
Guerra
Afrodita Venus Segons una Petxina, coloma, poma
versió va
néixer de
l’escuma del
mar
Deméter Ceres Agricultura. Espigues de blat i falç
Fecunditat,
amor maternal
Posidó Neptú Marit Trident, cavall
d’Amfitrite.
Mar i
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
terratrèmols
Hades Plutó Reialme dels Gos Cèrber, tron
morts
ALTRES DÉUS IMPORTANTS
Hèstia Vesta Llar familiar Flama

Dionís Bacus Nascut de la Vinya, tirs i
cuixa de Zeus. pantera
Vi i alegria
Asclepi Esculapi Fill d’Apol·lo. Serp i bastó
Medicina
Persèfone Prosèrpina Filla de Plantes
Démeter.
Mort,
renovació
BLOC 3. Dossier 4
Introducció. L’art hel·lenístic. L’expansió de les modes

L’escultura en el seu temps i el seu context
Els esdeveniments polítics del període d’Alexandre Magne van

tenir una gran repercussió en totes les arts. L’aparició de nous
centres de poder va fer que les grans ciutats poguessin destinar
riqueses a la construcció de temples. Així sorgeixen importants
centres artístics i culturals i es creen escoles en ciutats com
Alexandria, Rodes, Pèrgam i Antioquia.
S’intensifica la febre constructiva de grans temples, grups
escultòrics i rics treballs d’orfebreria. El món escultòric també
rep aquesta influència amb una tendència cap a temes
dramàtics. D’aquesta època són els relleus del fris de
Gigantomaquia del gran altar de Pèrgam. Hi ha una preocupació
per reflectir-hi els sentiments. Praxíteles és un dels escultors
que marcaran l’ideal de bellesa femenina, més humana que
durant el període clàssic, com la Venus de Milo. Hi ha un gust
pels nus femenins. El tractament de les robes és també
significatiu, cosa que crearà un gran moviment i molta
teatralitat, com el grup del Laocoonte, la Victòria de Samotràcia.
Els mateixos efectes que es poden veure reflectits a l’escultura
també es reflecteixen a les altres arts.
Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net
La influència de la cultura grega a les poblacions de la costa

Mediterrània de la Península Ibèrica, que comença de fer-se
notar durant el segle VI aC, ha deixat també les seves
empremtes a Empúries, primer en forma de ceràmica, i després,
a final del segle VI, per l’impuls de construir la Neàpolis.
No obstant això, passarien alguns segles més fins que, a partir

del segle II aC, s’inicia una transformació fonamental del nucli
urbà de la ciutat amb la construcció de nous edificis públics i
privats, places, muralles i temples d’un format més monumental
que abans. Sembla que hi va haver en aquest moment, per
part dels ciutadans d’Empúries, una voluntat política decisiva de
canviar l’aspecte de la ciutat, i adaptar-lo a la coine, al gust
generalitzat, del món hel·lenístic. A la monumentalització de
l’arquitectura urbana emporitana correspondria una decoració
artística més luxosa dels edificis amb pintures parietals, relleus i
estàtues que, dissortadament, en el cas d’Empúries no s’ha
conservat prou bé.
García, C., Lucas, J.M. i Morales C. GRIEGO. Santillana

Bachillerato. Madrid, 1997.
Guia de l’exposició: L’Esculapi. El retorn del déu.

Barcelona, 2007.
Serveis Educatius
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Barcelona, novembre 2007

Tel. 93 424 65 77. Fax. 93 424 56 30
mapujol@gencat.net

Dossier Didàctic: L'Esculapi. El Retorn Del Déu.

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Dossier Didàctic: L'Esculapi. El Retorn Del Déu.

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Quadern de treball: L’Esculapi el retorn del déu

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 1

1.1 Introducció i justificació

Aquesta proposta didàctica ha estat creada amb motiu de la

Després de l’exhaustiu projecte d’estudi i restauració de la millor

En aquest dossier, hi trobareu tota la informació sobre l’exposició

Aquesta proposta pretén dotar l’alumnat dels coneixements

1.2 Cicle per a qui està dissenyada

Els continguts i les activitats que es presenten en aquesta

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 2

L’organització i la planificació d’aquesta proposta didàctica, com

Cal dir que en cada bloc d’aquesta unitat es partirà dels

D’aquesta manera, els alumnes i les alumnes aprendran com es

Aquesta proposta es pot dur a terme en dues hores al Museu. La

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 3

Bloc 3: Anàlisi de l’escultura de l’Esculapi: 15 minuts

2.1 Fets i conceptes

1. Empúries, la ciutat grega

1. Familiaritzar-se amb el món grec, la colonització grega

2.3 Actituds, valors i normes

1. Interès i participació en les activitats proposades pel mestre

5. Valoració i respecte vers el patrimoni arqueològic.

1. Conèixer la història del món grec, d’Empúries i, especialment,

Instruccions: El/la professor/a ha de llegir el dossier de

Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA!

Títol: Què en sabem de l’Esculapi?

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 5

Tasques de l’educador/a: El/la professor/a intentarà motivar

Títol: Empúries. La porta d’entrada a la Península Ibèrica”

Títol: Visita a l’exposició

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 6

Objectius didàctics: Entendre l’exposició i analitzar els

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 7

Títol: Anàlisi de l’Esculapi

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 8

Títol: Exposició permanent

Desenvolupament de l’activitat: El/la professor/a localitza les

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 9

A l’Hemeroteca, en una vitrina hi ha una làmina de plom

Làmina de plom amb incisions, trobada a l’interior d’una habitació

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 10

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 11

MIRALL DEL JUDICI DE PARIS

A la sala d’Empúries XIV, vitrina 6 estant 1, es pot observar

Antigament els miralls eren de metall brunyit i estaven decorats

Paris era l’home més bell de la seva època. A la boda de Peleo i

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 12

CAP D’APOL·LO – CAP D’AFRODITA

A la sala d’Empúries, sala XIV, vitrina 6, estant 1, es pot

Cap d’escultura feta de marbre de Paros amb pentinat amb trena

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 13

ÀMFORA AMB INSCRIPCIÓ

A la sala d’Empúries XIV, vitrina 4, es pot apreciar una

Coll d’àmfora feta a torn on apareix una estampilla que diu

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 14

x Cabanes, Pierre Atlas histórico de la Grecia clásica.

x Antigua Grecia: del arte como armonía, a la angustia

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 15

x Boardman, John Escultura griega: el período clásico.

x García Gual, Carlos Introducción a la mitología griega.

x L'Acròpolis: la imatge pública de l'estat. Barcelona:

Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona 16

x ‘Edipo, el hijo de la fortuna', de Pier Paolo Pasolini