Está en la página 1de 4

PERE I EL LLOP (Col·lecció: La corxera juganera)

1 – PERSONATGES
En aquesta historia, cada personatge és representat per un motiu
musical determinat i per un instrument diferent:

L’ocell, per la flauta.

L’ànec, per l’oboè.

El gat, pel clarinet.

L’avi, pel fagot.

El llop, per les tres trompes.

En Pere, pels instruments de corda.

Els caçadors, per les timbales i el bombo.

2 – EN PERE SURT AL JARDÍ


Un matí, ben d’hora, en Pere va obrir la porta del seu jardí i se’n va
anar cap al gran prat verd.

3 – L’OCELL
A la branca d’un arbre seia un ocell petit, amic d’en Pere. Quan el va
veure, v a dir refilant i content: “Tot està tranquil aquí”.

4 – L’ÀNEC REMENANT LES CUIXES


De seguida va arribar un ànec remenant les cuixes. Estava satisfet
que en Pere no hagués tancat la porta del jardí, perquè així va poder
decidir-se a nedar una mica a l’estany que hi havia al prat.

Quan el petit ocell va veure l’ànec, va volar fins a l’herba, va seure al


seu costat i va moure les ales amb desdeny.

“Quina mena d’ocells ets, que no saps volar?, li va preguntar.

L’ànec li va respondre: “Quina mena d’ocell ets, que no saps nedar?”,


i tot seguit... es va enfonsar dins l’estany.

Van discutir durant molta estona: l’ànec nedant i l’ocell saltironant a


la vora de l’estany.

De sobte, una cosa va atraure l’atenció d’en Pere.


5 – EL GAT DE POTES DE VELLUT
Va adonar-se que un gat avançava a poc a poc a través de l’herba.

El gat pensava: “Aquest ocell discuteix amb tant entusiasme, que el


podré atrapar de seguida”. I silenciosament s’hi va anar acostant
sobre les seues potes de vellut.

“Compte!”, va cridar en Pere, i immediatament l’ocell va volar fins a


dalt de l’arbre.

L’ànec clacava furiosament contra el gat des del mig de l’estany.

El gat es movia al voltant de l’arbre i pensava: “Val la pena d’enfilar-


se tan amunt? Abans que hi arribi, l’ocell haurà volat”.

6 – L’AVI
En aquell moment va arribar l’avi, que havia sortit de la casa. Estava
molt enfadat, perquè en Pere se n’havia anat al prat. Va dir: “És un
lloc perillós. Què faries si un llop sortís del bosc?”.

7 – EN PERE NO TÉ POR DEL LLOP


En Pere no va fer cas de les paraules de l’avi. Segons ell, els nens que
ja són grans no tenen por de cap llop.

Però l’avi va agafar en Pere de la mà, el va fer tornar a casa i va


tancar la porta del jardí.

8 – EL LLOP
Així que en Pere se’n va anar del prat, un gran llop gris va sortir del
bosc.

9 – EL GAT S’ENFILA A L’ARBRE


D’un bot, el gat va pujar a l’arbre.

10 – L’ÀNEC FUIG
L’ànec es va posar a clacar i, enmig de la seva excitació, va sortir
ràpidament de l’estany.

Però encara que l’ànec es va posar a córrer molt de pressa, no podia


deixar enrere el llop..., que cada cop s’hi acostava més i més...

11 – EL LLOP ATRAPA L’ÀNEC


Fins que el va atrapar i, d’una queixalada, se’l va empassar del tot.

12 – L’OCELL I EL GAT EN PERILL


I ara mirem com estaven les coses: el gat seia en una branca de
l’arbre... l’ocell, en una altra, no gaire a la vora del gat.

13 – EL LLOP FURIÓS
I el llop es movia al voltant de l’arbre, observant-los amb ulls plens
d’ànsia furiosa.

14 – EN PERE VOL CAÇAR EL LLOP


Mentrestant en Pere, sense tenir ni una mica de por, ho mirava tot
des de darrere de la porta tancada del jardí.

Aleshores va córrer cap a casa, va agafar una corda molt forta i va


enfilar-se a la paret del jardí.

De l’arbre, al voltant del qual es movia el llop, sortia una branca


gruixuda que arribava fins a la paret.

En Pere va passar-hi sense cap esforç i així va poder posar-se


fàcilment al capdamunt de l’arbre.

15 – L’OCELL AJUDA EN PERE


En Pere va dir llavors a l’ocell: “Vola sense parar al voltant del cap del
llop, tenint sempre molt de compte que no t’atrapi”.

16 – LLUITA DE L’OCELL I EL LLOP


L’ocell tocava gairebé amb les seves ales el cap del llop, mentre que
el llop el perseguia amb fúria movent-se d’un costat a l’altre.

17 – L’OCELL ÉS MÉS LLEST


Com l’ocell feia enfurismar el llop! Com aquest hauria volgut caçar-lo!
Però l’ocell era més llest i el llop no podia fer-hi res de res.

18 – EL NUS ESCORREDOR
En Pere va fer aleshores amb la corda un nus escorredor i la va anar
baixant amb molt de compte.

19 – EN PERE ATRAPA EL LLOP


Va ficar el nus escorredor a la cua del llop i va estirar la corda amb
tota la força que va poder.

20 – EL LLOP ES DEFENSA
Quan el llop va adonar-se que estava atrapat, va començar a moure’s
d’una manera salvatges per tal d’alliberar-se.

Però en Pere va lligar fermament a l’arbre l’altre cap de la corda.

I els salts del llop no feien sinó estrènyer més i més el nus escorredor
que li amarrava la cua.

21 – ELS CAÇADORS
Precisament en aquell moment, els caçadors van sortir del bosc,
seguint el rastre del llop i disparant.

22 – EL LLOP AL ZOOLÒGIC!
Però en Pere, assegut a l’arbre, els va dir cridant: “No dispareu! El
petit ocell i jo hem caçat ja el llop! Ajudeu-nos a portar-lo al parc
zoològic!”.

23 – MARXA TRIOMFAL
I ara... imaginem-nos la marxa triomfal: en Pere, al capdavant, al seu
darrere els caçadors, que portaven ben lligat el llop.

24 – LA PREOCUPACIÓ DE L’AVI
I al final de la marxa, l’avi i el gat.

L’avi no parava de moure el cap dient, molt enfadat: “Bé, molt bé!
Però si en Pere no hagués caçat el llop, què hauria passat?”.

Sobre tots ells volava el petit ocell, que anava dient, molt content:
“Que en som, de valents, en Pere i jo! Mireu què hem caçat!

25 – L’ÀNEC VIU A LA PANXA DEL LLOP


I si s’escoltava amb molta atenció, es podia sentir com l’ànec clacava
a la panxa del llop, perquè el llop, en la seva ànsia furiosa, se l’havia
empassat viu!

También podría gustarte