LA CAPACITAT LECTORA: UNA EINA IMPRESCINDIBLE PER A LADQUISICI DE LES COMPETNCIES BSIQUES I EL TRASPS DINFORMACI ENTRE LES REES

CURRICULARS

M PILAR HUGUET CUS

Llicncia per a estudis Curs escolar 2003-2004 IES Menndez y Pelayo

El llibre s una empresa compartida entre lescriptor i el lector, com no ho pot ser cap altra forma de comunicaci Isaac Asimov

s difcil que la gent pugui adquirir coneixements sense ser uns bons lectors. Els sistemes multimdia comencen a usar el vdeo i el so per oferir informaci de forma molt atractiva, per el text s una de les millors formes de transmetre els detalls. Bill Gates

NDEX
1. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 1.1 Agraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 1.2 Antecedents del tema objecte del treball . . . . . . . . . . . . . 4 1.3 Presentaci del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 1.4 Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 1.5 Marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 2. TREBALL REALITZAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 2.1 Disseny del pla de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 2.2 Metodologia emprada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2.3 Concreci de les caracterstiques del material elaborat . 23 2.3.1 Contingut de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 2.3.2. Comprensi: tcniques emprades . . . . . . . . . . . 25 2.3.3 Contingut de les unitats de comprensi . . . . . . . 26 2.3.4 Llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 2.3.5 Contingut de les unitats de llenguatge . . . . . . . . 28 2.3.6 Dues versions: Grup A i Grup B . . . . . . . . . . . . . . 30 2.3.7 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 3. METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 3.1 Aplicaci a lIES Menndez y Pelayo . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 3.2 Resultat final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 4. RELACI DELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 5. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 5.1 Especfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 5.1.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 5.1.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 5.1.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 5.2 General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

1. INTRODUCCI 1. 1 AGRAMENTS La capacitat lectora: una eina imprescindible per a ladquisici de les competncies bsiques i el trasps dinformaci entre les rees curriculars s un treball que ha comportat la recerca dinformaci bibliogrfica, lelaboraci de materials interdisciplinaris per als alumnes, dels solucionaris per als professors i lexperimentaci, duna part daquest material, entre els alumnes de primer curs dESO de lIES Menndez y Pelayo de Barcelona. El present treball ha estat possible grcies a una llicncia retribuda del Departament dEnsenyament, i a la collaboraci i lorientaci de diverses persones del meu entorn docent. Voldria fer constar, doncs, el meu agrament: al Dr. Narcs Garolera per les seves orientacions i els seus suggeriments; a Javier Camacho, director de lIES Menndez y Pelayo, per autoritzar lexperimentaci entre els alumnes de primer curs dESO daquest centre; a Vicen Pascual, coordinador pedaggic de lIES Menndez y Pelayo, pels seus consells prctics, tothora tils; a Carmen Carrera, psicopedagoga de lIES Menndez y Pelayo, per les seves indicacions desprs de conixer part del material elaborat; a Josep Torell, del Departament de Llengua Catalana, i professor dels grups 1.3 i 1.4, que van realitzar lexperincia; a Merc Bonsfills i a Maite Torca, tutores del primer cicle, per totes les converses entorn de laprenentatge dels nostres alumnes; a Mariona Domnech, Prxedes Gonzlez i Rosario Gallegos, del Departament de Cincies Experimentals; a Maite Graupera I Vicen Atanes, del Departament de Cincies Socials; a M Llusa Viladomiu i Toni Riobot, del Departament de Tecnologia; a les editorials Barcanova, Baula, Brixola, Castellnou, Crulla, Edeb, McGraw Hill, Teide, Text - la Galera i Vicens-Vives; als alumnes dels grups 1.3 i 1.4 del curs 2003-2004 de lIES Menndez y Pelayo, que van collaborar en lexperincia; als meus fills Maral i Blai, pel seu impagable suport informtic.

M Pilar Huguet Cus

1. 2 ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL La prctica docent (vint-i-cinc anys dexercici de la professi), i ms concretament lactual dedicaci als diferents nivells de lESO, mhan fet veure la disminuci de les habilitats en els diversos aspectes de la comprensi lectora que presenten alguns alumnes. He estat voluntriament professora de primer curs dESO (dos / tres grups cada any) des que es va instaurar aquest pla docent a lIES Menndez y Pelayo, i he pogut observar levoluci en diversos aspectes- de lalumnat que sanava incorporant a lensenyament secundari. Aquesta dedicaci mha perms comprovar laugment del nombre dalumnes incapaos de descodificar amb relativa facilitat els missatges escrits que sels presenten, i, per tant, la inseguretat que aquest fet els ocasiona. Tenint present que la falta de competncia i comprensi lectora condueix inevitablement a no entendre els llibres de text que fan servir, a no reconixer les preguntes que sels fan en un examen, a ser incapaos dexpressar per escrit el que poden aprendre, crec que aquesta mancana els aboca, inevitablement, al fracs escolar. Centro aquesta mancana noms en lmbit docent, per s fcilment extrapolable a les diverses activitats que aquests nois i noies es trobaran en la seva vida adulta. Les causes que han motivat laugment dels alumnes amb dificultats lectores, o potser podrem dir amb un cert analfabetisme funcional, poden ser diverses, i no sempre shan de buscar en lmbit escolar. En tot cas, el meu inters per aquest tema respon a la voluntat dintentar ajudar-los i dintentar dotar-los duns mecanismes que els permetin desenvolupar-se com a persones i com a estudiants. En lEducaci Secundria cal considerar la llengua com un instrument transversal del currculum, per la qual cosa el present treball intenta evidenciar el paper purament instrumental de la llengua, en el seu aspecte comunicatiu tant a nivell oral com escrit. Els alumnes capaos de servir-se hbilment daquest instrument dominaran uns mecanismes que els permetran reeixir en quasi totes les assignatures, la qual cosa els pot evitar sentiments de frustraci i complexos. La comprensi de textos s un dels punts essencials en qu es fonamenta laprenentatge escolar, ja que gran part de les matries, a part les llenges, necessiten per al seu estudi lexercici de la lectura. El domini de les habilitats lingstiques s vital,

M Pilar Huguet Cus

en el mn actual, per obtenir una comunicaci, a tots nivells, suficient i satisfactria. Recordem que la capacitat de comunicaci es considera una competncia clau, fet que comporta capacitats tcniques i no tcniques. La competncia lectora s tamb un dels instruments necessaris per a la transferncia dels coneixements, de manera que cal fer evident a lalumnat que competncies o habilitats adquirides en una matria o assignatura poden utilitzar-se a una altra i, per tant, poden establir punts de contacte entre diferents parts de la seva experincia educativa.

1. 3 PRESENTACI DEL TEMA Lobjectiu daquest treball ha estat elaborar una proposta didctica sobre ladquisici de la competncia lectora com a instrument per a linici de la consecuci de les competncies bsiques que els alumnes han de dominar a lacabament de letapa obligatria de lensenyament. Encara que el treball est adreat preferentment a alumnes de primer dESO, crec que, pel tipus de material realitzat, pot ser til en diferents nivells de lensenyament secundari. Penso que cal fer evident a lalumnat que el domini dun bon nombre dhabilitats lectores, que sovint creuen circumscrites a la classe de llengua, s imprescindible per afavorir un aprenentatge significatiu (perqu la informaci que rep, assimila o expressa t a veure amb all que constitueix la seva experincia personal, social i escolar) i un aprenentatge interrelacional (que aconsegueixi nivells dapropament entre les matries, ja que la dissociaci entre continguts genera dispersi i desorientaci). El projecte OCDE / PISA analitza com han anat canviant, al llarg del temps, els conceptes de lectura i de capacitat lectora, pel fet que la gran majoria de nois i noies de la nostra societat ha estat escolaritzada i sap llegir. Per aquest motiu, el concepte actual de lectura fa referncia al fet que els alumnes, en acabar la Secundria, han de ser capaos de construir, atribuir valors i reflexionar a partir del significat del que llegeixen en un ampli ventall de textos continus i discontinus. Cal tenir present que lhabilitat lectora no s pas una capacitat que noms es desenvolupa en els primers anys escolars. Actualment, aquest concepte fa referncia

M Pilar Huguet Cus

al conjunt progressiu de coneixements, habilitats i estratgies que lindividu desenvolupa al llarg de la seva vida en contextos diferents i en relaci amb altres individus. Lenfocament cognitiu sobre la capacitat lectora recalca la naturalesa interactiva de la lectura i la naturalesa constructiva de lexpressi. El lector genera un significat a partir del text mitjanant el seu coneixement previ, i un seguit de pistes textuals i situacionals que solen tenir un component social i cultural com. Per a la construcci del significat, el lector utilitza processos diferents, habilitats i estratgies encaminades a reforar, controlar i mantenir la comprensi. Aquests processos i estratgies sn canviants en funci de la situaci i de lobjectiu a mesura que el lector interactua amb els diferents textos continus i discontinus. Per tant, seguint linforme OCDE / PISA, cal entendre que el terme capacitat lectora s molt ms ampli que el terme lectura (sovint ents com a simple descodificaci). El treball realitzat considera, doncs, que la capacitat lectora es fonamenta en la comprensi, ls i la reflexi personal a partir de textos escrits, amb finalitat daconseguir els objectius personals, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i de participaci en la societat. El Consell dEuropa (1996) considera la lectura com una activitat individual que t aspectes socials pel fet dinterrelacionar aspectes diferents: lector, autor del text, tema, tipus de lectura... Distingeix quatre possibilitats lectores: lectura per a s particular, per a s pblic, per a s professional i per a s acadmic. El present treball aspira que lalumnat pugui desenvolupar les habilitats necessries, a partir de tcniques diverses de comprensi de textos, per a desenvolupar, prioritriament, la lectura per a s acadmic, s a dir, la que t per finalitat laprenentatge. Aquesta lectura sol estar relacionada amb ladquisici dinformaci com a part duna tasca daprenentatge ms mplia. El material bsic, generalment el llibre de text, utilitza textos de tipologia diversa, continus i discontinus, i est dissenyat especficament amb lobjectiu dinstruir, s a dir, dadquirir informaci i, per tant, el contingut est orientat a la formaci i a laprenentatge. Per tot el que sha exposat abans, en lelaboraci del material docent preparat shan tingut en compte els aspectes segents:

M Pilar Huguet Cus

1) Competncies bsiques Un dels eixos centrals de lmbit educatiu actual s donar una resposta adequada al conjunt de problemes que generen els canvis accelerats propis de les societats democrtiques, i la recerca duna Educaci que prepari realment per transferir els aprenentatges adquirits durant la vida escolar a lmbit laboral. Fer-se competent comporta un procs daprenentatge global que integra continguts de tipus diferents: coneixements, habilitats i actituds. Per tant, es tracta de la selecci i el desenvolupament dunes capacitats que dalguna manera es considerin indispensables per facilitar la plena realitzaci personal i social. La determinaci de quines sn les competncies bsiques o clau a desenvolupar s un debat obert en el si de la Uni Europea. Aix ho demostren els documents recollits en les Actes de la Jornada del 27 de novembre de 1996 de lInstitut Catal de Noves Professions sobre Competncies Clau.

2) Competncia lectora El concepte de competncia lectora (projecte OCDE / PISA) s molt ms ampli que lantiga idea de comprensi lectora, ja que implica la comprensi, ls i la reflexi a partir de textos escrits amb la finalitat de desenvolupar el coneixement i el potencial personal per a la participaci en societat. Un dels objectius daquest treball s que lalumne generalitzi un aprenentatge, sovint circumscrit a la classe de llengua, a altres matries, ja que sovint es descontextualitza la comprensi lectora duna de les seves finalitats principals: laprenentatge a partir de textos. Per tant, un dels primers objectius del material elaborat s que lalumne pugui comprendre per aprendre.

3) Tcniques per a ladquisici de la competncia lectora

M Pilar Huguet Cus

En el nou sistema educatiu, el professorat ha de tenir present aspectes molt heterogenis: diferents graus de coneixements previs, motivacions i actituds diverses, facilitat molt variada per adquirir coneixements, alumnes dincorporaci tardana... Aquests fets, entre altres, obliguen el professorat a disposar dun ventall de recursos metodolgics rics, coherents i variats, que puguin facilitar la tasca densenyament i aprenentatge.

4) Atenci a la diversitat i a la incorporaci tardana Lalumnat no s un collectiu homogeni i les diferncies entre els alumnes generen necessitats diverses, enteses com un conjunt dajuts que cal proporcionar perqu assoleixin, en el major grau possible, els objectius establerts amb carcter general. Daltra banda, larribada dalumnat de procedncia geogrfica molt diversa implica un replantejament de lactivitat docent. El primer problema a superar, en general, fa referncia a la llengua daprenentatge i de relaci amb els companys. En conseqncia, s imprescindible, duna banda, el treball conjunt de lequip docent per atendrels coordinadament, i, de laltra, facilitar-los unes tcniques i unes estratgies de lectura i de comprensi lectora per tal que, paulatinament, es vagin incorporant a la dinmica general del grup-classe. s des daquest punt de vista que crec que bona part dels exercicis preparats poden ser adequats pels diferents nivells de lensenyament secundari obligatori. El material presentat permet: a) quant a la selecci i disseny dactivitats: diversificar les activitats densenyament / aprenentatge i plantejar tasques que puguin tenir diferents nivells de resoluci; b) pel que fa a les formes dintervenci i seguiment per part del professor: diversificar el tipus i graus dajuda als alumnes en el transcurs duna determinada tasca, i realitzar un seguiment i una valoraci sistemtica del desenvolupament de les activitats densenyament i aprenentatge.

5) Trasps dinformaci entre diverses rees curriculars

M Pilar Huguet Cus

Lalumne capa dadquirir una bona competncia metodolgica podr transferir el procediment adient a les tasques docents que se li encarreguin, i sabr resoldre autnomament els problemes que se li presentin, ja que trobar, de manera independent, vies de soluci i aplicar correctament les experincies adquirides en daltres mbits del coneixement. Cal que els alumnes sadonin que, tot i que cursen matries diferents, impartides per professors diferents i avaluades de formes diferents, hi ha un gran nombre de punts de contacte entre les competncies necessries per adquirir un bon rendiment escolar. Lestudi especfic de les matries s, naturalment, essencial, per cal que lalumnat comprengui que el que saprn en un context es pot transferir a un altre, i el desenvolupament daquesta capacitat s essencial en lavaluaci del seu treball acadmic.

1. 4 OBJECTIUS La comprensi lectora esdev, dins del marc de lensenyament secundari del nou sistema educatiu, una pea clau per a la consecuci dels objectius de letapa obligatria i linstrument bsic per al desenvolupament i promoci personals. Lobjectiu que es pretn aconseguir s lelaboraci duna proposta didctica adreada preferentment als alumnes de primer curs dESO (per que tamb pot ser utilitzada en altres cursos) que els sigui til per a desenvolupar la seva capacitat lectora i facilitar que, en acabar lescolaritzaci obligatria, puguin aconseguir les competncies bsiques fixades pel Departament dEnsenyament. Lestudi realitzat se centra en el treball interdisciplinari de diverses rees del coneixement: llengua catalana, cincies de la naturalesa, cincies socials i tecnologia. Per aconseguir lobjectiu del treball afavorir la capacitat lectora dels alumnes es parteix de procediments lingstics (llengua catalana) per tal darribar a la comprensi de textos continus i discontinus pertanyents a les diverses matries esmentades.

Objectius especfics

M Pilar Huguet Cus

1. Incrementar la competncia lectora de lalumnat amb la finalitat de facilitar la consecuci de les competncies bsiques. 2. Facilitar el trasps dinformaci i reflexionar sobre els elements transferibles en el procs densenyament-aprenentatge entre les diverses rees curriculars. 3. Consolidar el domini de la llengua estndard, llengua ds acadmic, com a instrument daprenentatge. 4. Atendre les diferents capacitats dels alumnes i els diferents ritmes daprenentatge. 5. Facilitar la comprensi de textos en llengua catalana, de registre estndard, als alumnes dincorporaci tardana. 6. Consolidar els hbits lectors i validar la lectura com a font de coneixement i com a instrument imprescindible per a la vida escolar i adulta. 7. Valorar la lectura com a model de llengua escrita a seguir per lalumne en les diferents tasques escolars i extraescolars. 8. Elaborar activitats per a poder utilitzar-les a laula i integrar-les en la programaci de les rees implicades. 9. Aprofundir en valors com ara tenir hbit de treball, resoldre problemes autnomament, treballar en equip, respectar el treball propi i el dels companys... 10. Analitzar i valorar la incidncia de la proposta didctica en el desenvolupament dels diferents tipus de capacitats i coneixements dels alumnes. 11. Avaluar el material per comprovar la incidncia en el progrs i la capacitat lectora de lalumne.

1. 5 MARC TERIC

M Pilar Huguet Cus

10

Sobre la lectura i la comprensi lectora La societat actual a diferncia de la societat dpoques anteriors est immersa en un mn que exigeix una comunicaci constant, i cal tenir present que un dels pilars daquesta comunicaci s el llenguatge, mitj a travs del qual es comuniquen els ssers humans. Aquest llenguatge es concreta duna banda en la parla, i de laltra, en lescriptura i en la seva descodificaci: la lectura. El domini daquestes capacitats permet als humans endinsar-se en un mn complex; per tant, com ms gran sigui el domini daquestes habilitats, ms gran ser el seu potencial comunicatiu. La lectura s un mitj de comunicaci, per tamb una font de transmissi de coneixements, dexperincies, de maneres dentendre la vida, de vivncies objectives i subjectives. Per tant, cal considerar la lectura una operaci molt ms complexa que el simple fet de desxifrar el significat de les paraules o de buscar les idees principals dun text. La lectura s un procs continu que lalumne desenvolupar durant tota la seva vida, una habilitat que excedeix lmbit escolar. Lalumne, doncs, haur de ser capa dadequar aquesta habilitat a textos de tipologia diversa i a objectius diferents segons les necessitats que se li vagin presentant al llarg de la seva vida adulta. Cal tenir present que la lectura s una activitat personal i voluntria durant la qual el lector ha de tenir un paper actiu, ja que ha dusar totes les habilitats i els recursos que li permetin interpretar i organitzar la informaci que paulatinament va rebent, s a dir, el lector participa en lelaboraci del significat del text. En la lectura, lalumne, tal com afirma I. Sol, ha dassumir un paper actiu, i la seva capacitat de comprensi estar en relaci amb la possibilitat destablir relacions significatives entre el que ja sap, ha viscut o experimentat i tota la informaci que li va arribant. Llegir s una manera ms dadquirir informaci, i lobjectiu de la lectura acadmica s la comprensi del text escrit perqu lalumne sigui capa dadquirir uns coneixements. Per aquest motiu, la lectura i la comprensi lectora no ha de ser una activitat circumscrita a la classe de llengua, sin que cal implicar-hi totes les matries que formen el currculum escolar, ja que, per millorar la comprensi, es necessita una prctica lectora constant i el desenvolupament dunes estratgies adequades a cada matria. La comprensi lectora s una competncia bsica que permet accedir a la major part dels coneixements escolars, i, per tant, s una activitat interdisciplinria, ja que

M Pilar Huguet Cus

11

un dels principals objectius s que lestudiant comprengui el missatge de textos diversos, tant si apareixen en llibres com si sn missatges orals, grfics, dibuixos, o missatges multimdia. Per comprendre un text sha de recrrer, duna banda, a competncies lxiques, per conixer el significat de les paraules, i, de laltra, a activar processos danlisis sintctiques, de coneixements previs i dexperincia personal. Comprendre un text pressuposa copsar les idees que exposa lautor, relacionar-les amb els coneixements previs sobre el tema, i connectar les idees entre si de manera que aquestes sestructurin de forma jerrquica. En conseqncia, podrem dir que se segueixen els processos segents: en primer lloc, unes idees es desprenen del text llegit; aix fa que el lector nevoqui unes altres que ja possea i, a mesura que es va llegint, es van construint idees noves. La lectura, doncs, s un procs complex que implica observar, jerarquitzar, classificar, sintetitzar, analitzar, relacionar... Podrem dir que llegir s un joc a tres bandes: hi participen lescriptor, el lector i el text. El lector senfronta al text, ja sigui per trobar-hi informaci, estudiar, comprendre... La interpretaci de la lectura depn de les capacitats de lalumne i del text, ja que la facilitat de comprendrel dependr de si lautor ha tingut en compte el destinatari lalumne, combinant, duna banda, el vocabulari emprat, i de laltra, com ha organitzat la informaci perqu sigui paulatinament assequible.

Sobre les dificultats de comprensi Ja que la majoria de les rees curriculars de lESO utilitzen com a material base daprenentatge el llibre de text o exercicis escrits, cal considerar la lectura com una competncia bsica i indispensable perqu lalumnat pugui accedir als nous coneixements de les diverses rees que formen el currculum. Sha de tenir, doncs, molt present que bona part de les aptituds que fan possible laprenentatge es desenvolupen a travs de la lectura, ja que aquesta ens proporciona coneixements i ens ajuda a aprendre a expressar les idees. Com que llegir implica desenrotllar unes activitats de tipus cognitiu molt complexes, podrem dir que, per a un alumne, aprendre a llegir s aprendre a comprendre, cosa que el portar poc a poc a aprendre el contingut de la matria. Ara b, tant els

M Pilar Huguet Cus

12

coneixements previs com les estratgies o habilitats lectores desenvolupades incideixen sobre la comprensi i, per tant, sobre la seva capacitat lectora. Aix, lestudiant que, al llarg de la seva vida escolar, hagi estat capa de desenrotllar aquestes habilitats, tindr moltes ms possibilitats de comprendre els textos acadmics i reeixir en els estudis. En canvi, un escolar amb pocs coneixements previs, que a ms no hagi assolit les diverses estratgies de comprensi lectora, tindr molts problemes daprenentatge per la dificultat de comprendre el contingut del llibre de text. La lectura comprensiva no es fixa en les paraules sin en les frases, i busca entendren el significat, tot integrant cada expressi dins el context semntic. Sovint trobem alumnes que, per motius molt diversos, tenen poca capacitat datenci o de concentraci, fet que repercuteix en la lectura, i, per tant, en el rendiment acadmic, i en aquelles activitats de la vida quotidiana que requereixen una lectura comprensiva ms o menys rpida. Aix podem observar que, quan llegeixen, reconeixen les paraules per copsen poques idees, ja que no saben descodificar les que samaguen darrere els mots i no tenen present que sn les idees, no pas les paraules, les que configuren el missatge del text escrit. Consegentment, un alumne esdevindr lector competent quan spiga reconixer quines paraules recullen o sintetitzen les idees exposades i, a ms, siguin capaos dexpressar-les amb les seves prpies paraules, sense parafrasejar el text com tan sovint fan. A vegades, els alumnes fan una lectura mecnica en qu noms fan una comprensi superficial o parcial del contingut del text, i, quan els demanem que ens expliquin el que acaben de llegir, ens trobem que noms sn capaos dexplicar la primera part del text, perqu a mesura que avana la lectura es van perdent, ja sigui per distracci, ja sigui per falta dinters, de motivaci o, molt possiblement, per manca de comprensi... Aquest no copsar, no estar atent al que es llegeix, repercuteix en lestudi, ja que es poden passar llargues estones davant del llibre amb un resultat real molt minso. Alguns alumnes sn incapaos dentendre el que llegeixen en algunes assignatures pel fet de no relacionar la lectura amb les idees subjacents del text, o b de comparar tipus de textos diferents i, per tant, sovint ens trobem que no poden aplicar els continguts que aparentment han aprs. Lalumne ha darribar a entendre que llegir s en realitat el mitj per arribar a la persona que ha ems el missatge, s a dir, el mitj per arribar a qui ha escrit el text. Sovint lalumne no comprn perqu no s cons-

M Pilar Huguet Cus

13

cient que lobjectiu de la lectura no s altre que comprendre el missatge que un autor en el nostre cas, lautor o autors del llibre de text ha escrit, i que, per comprendre, ha de copsar les idees bsiques, contrastar-les, valorar-les, comparar-les, descodificarles. Les causes que poden motivar en lalumnat la falta de competncia lectora poden ser diverses. Entre daltres podrem enumerar: Aspectes externs al centre (familiars, mdics...) que incideixen en gran manera en lmbit escolar. Pobresa lxica: temps enrere, la lectura era una de les poques fonts de distracci que hi havia a les cases, i a poc a poc, a travs della (cmics o llibres), sanava adquirint vocabulari. Actualment, el televisor, lordinador o el mbil distreuen els joves duna manera molt passiva, ja que lnic esfor que han de fer s pitjar uns botonets, i aix no safavoreixen els hbits de lectura i escriptura. No s el mateix, doncs, lesfor necessari per escriure una carta que lesfor per enviar un missatge a travs del mbil. Escriure una carta pressuposa una reflexi per triar el vocabulari, redactar o disposar la forma del text, mentre que el missatge a travs del mbil s immediat i irreflexiu. A ms, susen moltes formes abreujades o emoticons. En luna priva la reflexi i en laltra, la rapidesa. Falta de concentraci: els alumnes actuals estan immersos en un mn que els subministra contnuament molts estmuls exteriors (msica, publicitat, televisi, ordinadors, trnsit, conflictes familiars, moda en el vestir...), els quals, afegits a la falta dun ambient de treball relaxat a les classes, fan que contnuament es perdi el fil del que estan llegint o treballant. Aquesta distorsi en lambient de treball propi de la classe dificulta la comprensi del text que llegeixen, ja que noms es fixen en algunes paraules, per no pas en quin s el fil conductor de les idees exposades per lautor, ni en quines sn les principals i quines les secundries. Lectura passiva: un mal lector s aquell que s incapa de centrar latenci en la lectura, mant una actitud passiva (no rellegeix o no subratlla o ho subratlla tot, no es fa preguntes sobre el que llegeix, continua llegint encara que no entengui que llegeix i t un vocabulari redut). Sovint, en la nostra prctica docent, ens trobem amb aquest tipus dalumnat i comprovem que fan una lectura purament mecnica, sense implicar-se en el que estan llegint. Identifiquen les paraules, per no acaben

M Pilar Huguet Cus

14

de copsar-ne el significat, o b no les relacionen amb la resta del pargraf. Veiem que sovint no es prenen la molstia de consultar el diccionari o preguntar al professor el significat de les paraules que desconeixen, i que no sn capaos de valorar quins aspectes del text sn determinants i quins sn simplement un complement per reforar la comprensi de les idees importants.

Sobre el llibre de text i la tipologia textual En lEnsenyament Secundari Obligatori, el llibre de text s un element determinant tant per als alumnes com per al professor, ja que bona part del temps que els alumnes passen a laula estan ocupats treballant amb aquest tipus de material. Els llibres de text reflecteixen, en general duna manera completssima, el currculum fixat pels plans docents, i ajuden al professor a planificar, organitzar i desenvolupar les sessions de classe, alhora que permeten a lalumne seguir les explicacions del professor, estudiar i realitzar els exercicis proposats per lautor i seleccionats pel professor per adequar-los al grup-classe. El llibre de text s, doncs, juntament amb les explicacions del professorat i, en alguns casos, el material auxiliar que aquest hagi preparat, la principal font dinformaci de lalumne. La majoria de les rees curriculars de lESO utilitzen com a material base daprenentatge el llibre de text. Els llibres de text tenen diverses funcions: proporcionen informaci nova, faciliten lestudi, ajuden a completar els apunts, recullen els exercicis per a la realitzaci de determinades tasques relacionades amb el que sha explicat... Els textos didctics solen organitzar-se per unitats que inclouen textos de tipologia diversa continus i discontinus: descriptius, expositius, instructius, narratius, argumentatius, quadres, llistes, grfics, diagrames, taules... En general, doncs, no se segueix una nica tipologia textual, sin que se solen combinar diversos models de textos, tot i que nhi sol haver un de dominant. Aix, en una mateixa lectura poden trobar seqncies expositives combinades amb altres dexpositives o instructives i completades amb mapes o grfics. Tal com exposa Jaume Jorba, la manera dabordar el text implica posar en relaci un seguit dhabilitats cognitives (analitzar, comparar, classificar, interpretar, inferir...), dhabilitats cognitivolingstiques (descriure, definir, resumir, explicar, argumentar...) i el tipus de text (descriptiu, narratiu, explicatiu, argumentatiu...).

M Pilar Huguet Cus

15

Lalumne, doncs, per comprendre els textos escolars, ha daconseguir desenvolupar, al llarg de la seva vida acadmica, una srie dhabilitats diferents: descriure, definir, resumir, explicar... Aquestes habilitats li seran imprescindibles per prendre part en qualsevol situaci comunicativa, comprendren el missatge i elaborar-ne una resposta. s per aquest motiu que el present treball proposa la lectura de textos escolars de tipologia diversa per tal de familiaritzar-hi lalumne i ajudar-lo en el procs daprenentatge.

Sobre el llenguatge dels llibres de text El llenguatge emprat en els llibres de text no s uniforme. Examinant llibres dun mateix nivell i duna mateixa matria pertanyents a editorials diverses, sobserva una gran diversitat en ls de la llengua estndard, en uns casos ms propers a una llengua culta que en uns altres. Aquesta diversitat lingstica est relacionada, tant en leficcia comunicativa dalguns autors (nhi ha que sexpressen duna manera ms directa, planera i clara que altres), com amb ls dun llenguatge cada vegada ms abstracte (segons avana el nivell densenyament). que presenta, segons el nivell de coneixement lxic dels alumnes, diversos graus de dificultat. Daltra banda, el llenguatge emprat en els llibres de text sovint s teric i per tant abstracte, fet que presenta a lalumne diversos graus de dificultat segons les seves habilitats lingstiques. Per a molts alumnes, acostumats a realitzar un altre tipus de lectures: contes, missatges breus, frases publicitries..., aquests textos solen presentar un nivell de dificultat elevat. s imprescindible, doncs, que sorienti la seva lectura exposant els motius, la funci, la intenci del text a treballar i els objectius docents que sesperen aconseguir. A banda que cada matria tingui un vocabulari especfic concret, els alumnes fallen sovint en el vocabulari com possiblement pel desajustament que es produeix entre el llenguatge estndard dels llibres de text, el vocabulari usat pel professorat a classe i la llengua enormement empobrida dalguns alumnes. s aquest desfasament el que el present treball pretn ajudar a corregir, treballant sempre a partir del lxic estndard dels llibres de text.

M Pilar Huguet Cus

16

Cal fer evident a lalumnat, a ms, la importncia del llenguatge com a instrument cultural, com a mitj per al desenvolupament de tota activitat social, i com a instrument per comunicar-se i interrelacionar-se amb lentorn. I, en lmbit escolar, cal que es valori tamb el llenguatge com a instrument per construir i reestructurar el coneixement.

M Pilar Huguet Cus

17

2. TREBALL REALITZAT 2.1 DISSENY DEL PLA DE TREBALL El pla de treball desenvolupat durant el curs 2003-2004 ha constat de les fases segents: 1 etapa (corresponent al primer trimestre del curs 2003-2004) Recull bibliogrfic i de material divers. Lectura i anlisi del material bibliogrfic recollit. Contactes amb professors de lIES Menndez y Pelayo i recollida sistemtica de la informaci relacionada amb lexperincia. Disseny dels primers esborranys de les unitats densenyament-aprenentatge.

2 etapa (corresponent al segon i tercer trimestres del curs 2003-2004) Elecci, juntament amb els professors de la matria, del grups que intervindran en lexperincia (1.3 i 1.4). Realitzaci de les unitats pilot per part dels alumnes escollits. Avaluaci dels resultats obtinguts i reajustament de les unitats pilot per tal dadequar-les a les necessitats i dificultats de lalumnat, demostrades en letapa dexperimentaci. Aquesta avaluaci va comportar la necessitat de fer dues versions (A i B) de cada unitat. Realitzaci de noves unitats tenint en compte els resultats de lexperincia, lassessorament dels companys i la psicopedagoga del centre. Comprovaci peridica de les unitats realitzades a partir de lexperimentaci a laula. Elaboraci de materials interdisciplinars i del solucionari, tant de la part de comprensi com de la part de llenguatge per a cada unitat.

M Pilar Huguet Cus

18

2. 2 METODOLOGIA EMPRADA Per comprendre un text i aprendre a partir de la informaci que aquest ens presenta, els lectors han de tenir uns esquemes adequats de coneixements i aplicar-hi les estratgies adequades. Lalumne, doncs, ha daplicar unes determinades estratgies de lectura als diferents tipus de textos que apareixen en els llibres escolars. El present treball vol ser lencreuament de dues lnies destacables: luna, comenar a treballar per a la consecuci dun seguit de competncies bsiques, referides als mbits lingstic, social i cientficotcnic; i laltra, laplicaci de la metodologia adequada per a ladquisici de la competncia lectora en la tipologia textual present en els llibres de text. Les tcniques de lectura que es poden desenvolupar de forma combinada a partir de les unitats dissenyades sn les segents:

1. Lectura per obtenir una informaci concreta Aquest tipus de lectura permet augmentar la velocitat i leficcia lectora, ja que lalumne ha de localitzar dades molt concretes. El domini daquesta tcnica el podr ajudar, ms endavant, a trobar rpidament una data en una cronologia, a localitzar dun nom propi o un mot o una expressi determinats, a buscar una informaci concreta en un ndex o en un article enciclopdic... Es tracta dun tcnica que facilita lobservaci i que s comuna a totes les assignatures.

2. Lectura per activar els coneixements previs Permet desenvolupar els coneixements previs sobre un tema concret a partir dindicis verbals o no verbals. La generaci dinformaci, ja sigui a travs de la reflexi i/o de la discussi dun tema, s una eina til per facilitar la comprensi dun text, abans de fer-ne la lectura. s amb aquest objectiu que totes les unitats comencen amb unes activitats de carcter oral que intenten desvetllar els coneixements que sobre el tema a tractar puguin tenir els alumnes. 3. Lectura per inferir informaci a partir del context i dels coneixements previs

M Pilar Huguet Cus

19

Permet que lalumne, a partir dun buit textual, lxic, sintctic o semntic, pugui comprendre, deduir o interpretar elements que no sn explcits en el text o que no hi sn clars. Lhabilitat per desenvolupar aquesta tcnica est relacionada amb la formulaci dhiptesis sobre el significat dels elements suprimits i permet usar la resta del text com a guia per determinar aspectes desconeguts. Es tracta duna tcnica que comporta per part de lalumne un bon grau dautonomia i de capacitat lectora, ja que pressuposa inferir, a partir dun text considerat globalment, els aspectes desconeguts i necessaris per a la seva total comprensi.

4. Lectura per superar les dificultats lxiques i ampliar el vocabulari Lalumnat ha de ser capa daprendre i aplicar estratgies i coneixements que els permetin determinar, amb ms o menys precisi, el significat de mots desconeguts que dificulten la comprensi dels textos llegits. s amb aquesta finalitat que shan dissenyat, en totes les unitats, diversos exercicis de llenguatge per tal que lalumne aprengui a establir relacions entre paraules, habilitat que lajudar a descodificar adequadament el missatge escrit. Cal tenir present que a travs de la lectura es dna la contextualitzaci i lampliaci del vocabulari, sestableixen relacions semntiques (polismia, sinonmia, antonmia, composici i derivaci de paraules), i sexercita i sassimila lortografia correcta de les paraules. Per tant, com ms gran sigui el domini del vocabulari de lalumne, ms possibilitats tindr de comprendre el text i ms rpida ser la lectura.

5. Lectura de textos amb buits dinformaci A partir de la lectura de textos amb buits dinformaci, lalumne ha de ser capa de detectar, situar i omplir el buit corresponent, s a dir, refer el text (atenent al tema i al context semntic i gramatical), i tenir-ne present lestructura, la cohesi i la coherncia interna. Algunes de les activitats dissenyades pretenen recollir aquest tipus de lectura, ja sigui extraient paraules dun text, connectors o frases completes. Es tracta duna

M Pilar Huguet Cus

20

tcnica activa que demana que, durant la lectura, lalumne augmenti el nivell datenci i concentraci, tant pel que fa al vocabulari com al contingut del text. Aquesta implicaci repercuteix positivament en el seu aprenentatge, facilita la comprensi del text i el seu record posterior.

6. Lectura de textos manipulats: recomposici i ordenaci de textos Es tracta de restituir la versi o fesomia original dun text manipulat: ordenar-lo, eliminar la informaci sobrera, ordenar les unitats significatives... Aquesta estratgia de lectura pretn evitar que lalumne faci una lectura correcta, per mecnica, sense posar inters en el qu llegeix, amb la qual cosa no copsa el significat de bona part del que sha llegit i determina que es faci noms una comprensi superficial o parcial del contingut.

7. Lectura per establir relacions de paraules o d idees Es tracta destablir la relaci existent entre paraules, expressions, frases, dibuixos, imatges..., disposats generalment en forma de llistes de dues entrades. Lobjectiu daquesta tcnica s que lalumne copsi el significat del conjunt del text, s a dir, que, ms enll de conixer i identificar el significat de les paraules, pugui copsar les idees que samaguen darrere les paraules, ja que realment el que importa del text sn les idees que lautor ens vol transmetre i les relacions jerrquiques que sestableixen entre les idees exposades.

8. Lectura dimatges, mapes, grfics i quadres Bona part de la informaci que rep actualment lalumnat s visual; els alumnes, doncs, han daprendre a llegir un tipus de text que va ms enll de les lletres, els mots o les frases. A la Secundria, la lectura dimatges, mapes, grfics i quadres va molt lligada al llibre de text, i cal que lalumne aprengui a comprendrels i a interpretarlos, per poder fer una lectura global que atengui tant els elements verbals com els no verbals.

M Pilar Huguet Cus

21

Cal tenir present que aquest tipus de lectura facilita el desenvolupament de la memria visual, tan necessria per gravar la forma correcta de les paraules com per recordar el que sha visualitzat.

9. Lectura, interpretaci i resposta de qestionaris Es tracta duna activitat molt present en la vida escolar, que ms tard els alumnes es trobaran en la vida adulta i laboral; per tant, cal que lalumnat sacostumi a llegir, comprendre i respondre correctament tota mena de preguntes. En la vida escolar, una lectura acurada del qestionari ajudar, duna banda, a comprendre el text sobre el qual es treballa i, de laltra, a respondre correctament les preguntes formulades. s tracta, doncs, de desenvolupar una habilitat transferible a totes les assignatures, ja sigui en forma de proves orals o escrites, exmens, exercicis dels llibres de text, etc.

10. Lectura per sintetitzar la informaci (el resum) Aquesta tcnica pressuposa realitzar una lectura comprensiva i acurada del text (noms podem resumir adequadament all que entenem), analitzar la informaci per recollir-ne la part rellevant i rebutjar-ne la redundant, i reelaborar-la de forma personal per escriuren un resum. El resum s una tcnica complexa que comporta una gran dificultat per a molts alumnes, ja que resumir pressuposa descodificar i donar significat a paraules i oracions, seleccionar, relacionar, reelaborar i reorganitzar la informaci. Part de lalumnat presenta dificultats a lhora de destriar la informaci principal de la secundria i, sobretot, a lhora de reelaborar-la i exposar-la amb les seves prpies paraules. s per aquest motiu que, sovint, alguns alumnes presenten, com si fossin resums, un seguit de frases inconnexes, copiades de la lectura sense parar atenci ni al vocabulari emprat, ni a la manera com estan expressades les idees, ni a la cohesi o la coherncia interna del text.

M Pilar Huguet Cus

22

La combinaci de les anteriors estratgies de lectura, cal aplicar-les als textos que apareixen en els llibres escolars del nostre alumnat, tenint present, per, que en una seqncia didctica es poden combinar diverses tipologies textuals. Les unitats didctiques elaborades sapliquen a textos continus i discontinus. Entenem per textos continus aquells que solen estar compostos per oracions organitzades en pargrafs que senquadren dins estructures ms mplies, com ara temes, unitats o parts de la programaci duna matria. Els textos discontinus, en estar organitzats de manera diferent dels continus, necessiten unes estratgies de lectura diferents, i per aix cal considerar-los tenint en compte lestructura del text (identifica les caracterstiques del text de la mateixa manera que les oracions i els pargrafs ho fan en els continus) i tenint-ne en compte el format.

2.3 Concreci de les caracterstiques del material elaborat Lobjectiu del present treball s lelaboraci de material interdisciplinar perqu els alumnes a travs del desenvolupament de la seva competncia lectora puguin aconseguir el domini de competncies bsiques. Per aquest motiu, cal desenvolupar unes activitats que afavoreixin laprenentatge significatiu i laprenentatge interrelacional. Totes les lectures, textos o vocabulari usats per a la preparaci dels exercicis que configuren el material preparat, procedeixen de llibres de text de primer curs dESO de les matries Cincies Socials, Cincies Naturals i Tecnologia. He buidat els llibres daquestes matries publicats per la majoria deditorials que es trobaven al mercat en el moment del treball (curs 2003-2004), i he treballat sempre sobre lltima edici apareguda. Per a la selecci de les lectures, he buscat els textos que generalment per la seva claredat sadequaven millor a la tcnica seleccionada i que permetien aplicar-hi les estratgies de cara a estimular la capacitat lectora dels alumnes. s per aquesta ra que, dalguna editorial, nhe fet servir ms textos. Els textos que presento com a model per desenvolupar una tcnica concreta han estat lleugerament adaptats, en general per centrar-los en un aspecte molt concret de la matria objecte de treball o per limitar-ne lextensi. Els textos breus sobre els quals he muntat exercicis diversos (omplir buits a partir de diferents paraules o connectors, ordenar frases ms o menys llargues, desxi-

M Pilar Huguet Cus

23

frar el missatge, detectar els errors, relacionar definicions o conceptes...) sn una versi personal lliure, realitzada a partir de la lectura de diversos llibres de text. Pel que fa a les paraules del vocabulari estndard usades per confeccionar els diversos exercicis que conformen la part de llenguatge, procedeixen del buidatge sistemtic del mateix tema o de part dun tema de diversos llibres de text. Aix, per exemple, per elaborar els exercicis corresponents a una lectura sobre la cllula, he buidat el lxic com de la mateixa unitat de diversos llibres de text. El nivell del vocabulari emprat per explicar la mateixa unitat varia molt dun llibre a un altre, per la qual cosa he procurat barrejar paraules ms comunes amb daltres considerades ms elevades dins un nivell estndard. La tria duna paraula o duna altra per elaborar els exercicis ha estat personal i basada en lexperincia que mhan aportat les preguntes de lxic que els meus alumnes mhan fet durant ms de vint-i-cinc anys. Aix, aquests exercicis estan encaminats a fer-los veure que, en determinats contextos per exemple, consecutiu pot ser sinnim de seguit, traat de recorregut o ascens de pujada. s a dir, treballar tant el vocabulari que els s ms proper com el vocabulari ms culte que susa sovint, per necessitat de precisi lxica, en els llibres de text. Com que he partit de llibres de primer dESO, els continguts de les lectures seran tractats, pels alumnes, des de dues perspectives diferents: duna banda, seguint la metodologia habitual de cada matria, i, de laltra, seguint mtodes especfics de lrea de llengua. Tamb cal tenir present que lalumne est acostumat que, des daquesta ltima rea, es treballen majoritriament textos narratius, textos que presenten unes caracterstiques estructurals i lxiques molt diferents dels textos que els alumnes troben en els llibres de text. Per tant, es tracta daplicar unes tcniques habituals a lrea de llengua a textos procedents daltres rees, amb la finalitat devidenciar a lalumne que les tcniques sn transferibles duna rea a una altra, que hi ha una base metodolgica comuna a totes les rees, i que el domini daquesta s determinant per a lassoliment dels diversos continguts.

M Pilar Huguet Cus

24

2.3.1 Contingut de les unitats Cada unitat consta de dues parts: una, referida a aspectes de comprensi de textos per estimular la capacitat lectora dels alumnes, i laltra, on es treballen aspectes de llenguatge relacionats amb el vocabulari com del tema objecte de la lectura. Per tal de facilitar-ne ls, he decidit presentar les dues parts separadament, i aix es pot optar per treballar un tipus dexercicis o uns altres, segons les necessitats del grupclasse.

2.3.2 Comprensi: tcniques emprades Cada unitat presenta laplicaci, al text didctic escollit, duna tcnica relacionada amb el tractament de la informaci, s a dir, duna tcnica destudi de carcter molt general. Les tcniques escollides sn les segents: a) Aplicades a Cincies Socials Determinaci de les idees principals a partir de preguntes Confecci dun mapa conceptual Compleci i ordenaci dun text mitjanant frases Redacci dun text a partir dun quadre de sntesi Recomposici i ordenaci dun text expositiu Lectura dun eix cronolgic acompanyat dun text Elecci de les idees principals

b) Aplicades a Cincies Naturals Interpretaci de dos tipus dndex de llibre de text Compleci dun text mitjanant paraules Recerca duna informaci concreta Reducci dinformaci: el resum Confecci dun esquema numric Recomposici i ordenaci dun text instructiu Interpretaci dun quadre de doble entrada

M Pilar Huguet Cus

25

c) Aplicades a Tecnologia Delimitaci de la informaci mitjanant el subratllat Lectura dun text acompanyat dun quadre Inferncia dinformaci determinant el ttol de cada pargraf

2.3.3

Contingut de les unitats de comprensi

Les unitats de comprensi consten dels apartats segents: Activaci dels coneixements previs: cada unitat sinicia amb un exercici oral, que consta de tres preguntes i que pretn activar els coneixements previs que els alumnes puguin tenir sobre el tema de la lectura escollida. He procurat que es tracti sempre de preguntes molt genriques, i, si s possible, que en alguna delles lalumne es pugui implicar personalment: explicar una pellcula, una histria, relacionar el tema amb alguna experincia del seu entorn immediat... Lectura dun text al qual sha daplicar la tcnica escollida i exercicis sobre aquesta tcnica. Aquests exercicis responen als objectius especfics segents: Comprovar el grau dassoliment de la tcnica aplicada. Evidenciar que es tracta de tcniques aplicables a les diverses rees que formen el currculum. Remarcar la necessitat de dominar aquestes tcniques per avanar en un aprenentatge significatiu i interrelacional. Exercicis referits a la comprensi del text llegit. Es tracta dexercicis del tipus: Completar frases a partir del contingut de la lectura. Confirmar si sn certes o falses algunes afirmacions. Encerclar la resposta correcta a partir de diverses opcions. Resumir el text. Recompondre frases a partir de fragments extrets del text. Etc.

M Pilar Huguet Cus

26

Aquests exercicis responen als objectius especfics segents: Comprovar el grau de comprensi del text llegit. Habituar lalumne a contestar mitjanant una frase ordenada que segueixi lestructura: subjecte + verb + predicat. Familiaritzar lalumne amb lescriptura del vocabulari estndard habitual en el mn escolar, deixant de banda el lxic colloquial. Exercitar la precisi del llenguatge utilitzant els mots ms precisos i deixant de banda els ms genrics. Acostumar lalumne a respondre de forma coherent i cohesionada aspectes pertanyents a la matria treballada, i si s possible iniciar o consolidar el seu aprenentatge, ja que es tracta de punts del seu currculum. Diversos exercicis per estimular la competncia lectora no relacionats directament amb el tema especfic de la lectura, per s amb el tema general del qual sha extret el fragment llegit. Es tracta dexercicis del tipus: Completar un text amb uns mots determinats. En alguns casos es donen barrejats els mots corresponents i en altres sen donen ms dels necessaris perqu hagin descollir, entre diverses possibilitats, quins sn els ms adequats al contingut del fragment. Decidir, a partir de diverses definicions de diccionari, quins sn els mots que completen el fragment (una definici per mot). Relacionar paraules o conceptes del tema tractat amb diverses definicions. Ordenar i recompondre frases relacionades amb el tema a partir de diversos fragments. Substituir diversos signes (,, , ...) pels signes de puntuaci que fan ms entenedor el text. Afegir els connectors que falten per fer entenedor un text. Detectar i esmenar els errors de contingut dun text breu o dun article breu de diccionari. Connectar causes i conseqncies. Desxifrar missatges als quals falten, sobren o es repeteixen grafies o sllabes. Etc.

M Pilar Huguet Cus

27

Aquests exercicis responen als objectius especfics segents: Evidenciar que un text no s un simple seguit de frases amb un cert sentit, sin que forma una unitat, un tot informatiu o comunicatiu. Mostrar que la coherncia textual determina la connexi entre les idees dun discurs i afecta al nivell global del text (macroestructura). Palesar la necessitat que un text sigui cohesionat per tal que el missatge arribi amb claredat, i la comunicaci entre emissor i receptor es produeixi sense entrebancs ni distorsions. Remarcar la importncia dels marcadors textuals. Assenyalar la importncia de la referncia com a mitj de recuperaci delements que ja han aparegut.

2.3.4

Llenguatge El material elaborat est centrat en el vocabulari no especfic, s a dir, en el vo-

cabulari estndard lhabitual en els llibres de text, que, daltra banda, s el que es fa servir per al tractament de la informaci. Aquest tipus de vocabulari presenta, per a molts alumnes, acostumats a un registre colloquial, un grau de dificultat molt elevat. Aquestes activitats contextualitzades o no han de permetre evidenciar a lalumne que el llenguatge acadmic s diferent del colloquial i que el seu coneixement i domini s imprescindible per assolir els coneixements necessaris per dominar les competncies bsiques de les diferents matries que formen el currculum de lensenyament secundari obligatori.

2.3.5

Contingut de les unitats de llenguatge Cada unitat consta de diversos exercicis (de 8 a 12; el nombre est en funci

de la complexitat) en els quals es treballen els aspectes segents: Reconixer les diverses accepcions duna paraula. Substituir lelement marcat duna frase per un sinnim equivalent. Triar entre diverses paraules quina s la ms adequada per substituir un mot en el context duna frase.

M Pilar Huguet Cus

28

Relacionar paraules amb un o diversos sinnims. Relacionar paraules amb un o diversos antnims. Relacionar una o diverses paraules amb el seu significat o definici. Completar sries de sinnims amb les paraules donades. Relacionar paraules polismiques amb els seus possibles significats. Buscar, entre diverses possibilitats, les paraules que corresponen a les definicions donades Escriure les formes verbals que deriven de noms. Escriure els substantius que deriven de formes verbals. Escriure els adjectius que es deriven de noms. Determinar la paraula que no t relaci amb una seqncia donada, ja sigui pel lexema ja sigui pel significat. Formar paraules a partir de prefixos. Formar paraules a partir de sufixos. Completar un text o una frase amb les formes verbals corresponents atenent la concordana i ladequaci temporal. Completar un text o una frase amb el nom o ladjectiu corresponent tenint en compte la concordana. Relacionar substantius amb els adjectius adequats atenent al sentit, al gnere i al nombre. Canviar el nombre de mots o sintagmes. Canviar el gnere de mots o sintagmes. Adequar un element determinat (nom adjectiu o verb) al context duna frase, atenent al gnere, nombre, persona o temps verbal. Relacionar paraules amb adjectius possibles segons el significat, el gnere i el nombre. Completar frases amb els articles o preposicions adequats tenint en compte, a ms del significat, el gnere i nombre. Completar sries de substantius o adjectius tenint en compte el gnere i el nombre. Completar temps verbals. Substituir sintagmes preposicionals per ladjectiu corresponent. Ordenar els elements duna frase atenent al significat, al gnere, al nombre i a la puntuaci. Ordenar alfabticament les paraules donades.

M Pilar Huguet Cus

29

Ordenar grafies per formar les paraules que es corresponen amb el significat donat. Formar paraules a partir de les sllabes donades. Relacionar diverses abreviatures amb la paraula corresponent i relacionarla amb el seu significat. Buscar les paraules dun determinat camp semntic que apareixen en una sopa de lletres. Resoldre mots encreuats. Etc.

Aquests exercicis responen als objectius especfics segents: Augmentar la competncia lingstica de lalumne. Valorar el llenguatge estndard com a element unificador del llenguatge ds acadmic. Establir relacions de significats entre els mots usats en el llenguatge acadmic. El llenguatge com a instrument per a la transferncia dinformaci entre les diverses rees que formen el currculum. Conixer les possibilitats combinatries dels elements lingstics i aprendre a usar-los en les diverses rees. Usar sinnims per tal de diversificar el discurs, enriquir el vocabulari estndard i adequar el discurs al nivell acadmic. Reconixer el mecanisme de formaci de paraules aplicable a totes les rees.

2.3.6 Dues versions: Grup A i Grup B De cada unitat sen presenten dues versions anomenades, respectivament, grup A i grup B, Aquesta variaci respon a la necessitat dacomodar els exercicis a ritmes de treball diferents, ja que sovint els professors que fem ms dun grup del mateix curs ens trobem que entre aquests hi ha moltes divergncies. No es tracta pas, en cap cas, dexercicis pensats per a alumnes que necessitin una adaptaci curricular, alumnes que sovint presenten enormes mancances dorigen diferent i que necessiten un suport del professorat molt especial i especfic, segons el cas.

M Pilar Huguet Cus

30

Es tracta, doncs, de dues versions del mateix tipus dexercicis. El grup A, presenta un grau de dificultat major que el grup B, i est pensat per a alumnes que poden treballar autnomament, s a dir, per a aquells alumnes que sn capaos de treballar sense el suport directe del professor. Els grup B est pensat per a aquells alumnes que, per causes diferents, presenten un ritme de treball ms lent, i necessiten constantment el suport del professor com a motor i guia dels exercicis. Aparentment, tots dos nivells sn prcticament iguals perqu els alumnes dun o altre grup-classe no tinguin la sensaci que sels dna un material diferent; ara, el grup B presenta exercicis ms reduts, dun nivell de dificultat ms baix, i dna prioritat sempre als aspectes ms generals i amb menor grau dabstracci. No he cregut convenient fer dues versions totalment diferents, amb textos diferents i amb exercicis diferents, per evitar que els alumnes estableixin diferncies entre grups. Quan en un exercici sels demana, per exemple, que trin entre diverses respostes possibles, el grup A presenta ms variabilitat que no pas el grup B, cosa que pressuposa que lalumne ha descollir amb ms cura i discriminar ms la possible resposta. Aix, en un exercici de sinnims dins el context determinat duna frase, tindrem: Grup A Laire estudia / cont / habita / sorgeix / alimenta infinitat de partcules slides. Grup B Laire cont / estudia / sorgeix infinitat de partcules slides. O b, en un exercici en qu sels demana dordenar de forma coherent els diversos elements que formen un missatge, tindrem:

Grup A a) naturals que arrasen la c) superfcie de la Terra: terratrmols, e) De vegades, b) per raons climtiques o geolgiques, d) es produeixen desastres f) inundacions, sequeres, ciclons...

Soluci: e) De vegades, b) per raons climtiques o geolgiques,

d) es produeixen desastres

M Pilar Huguet Cus

31

a) naturals que arrasen la sequeres, ciclons... Grup B

c) superfcie de la Terra: terratrmols,

f) inundacions,

a) que arrasen la superfcie de la Terra:

b) De vegades, per raons climtiques o d) geolgiques, es produeixen

c) terratrmols, inundacions, sequeres, ciclons... desastres naturals Soluci: b) De vegades, per raons climtiques o

d) geolgiques, es produeixen desastres c) terratrmols, inundacions,

naturals a) que arrasen la superfcie de la Terra: sequeres, ciclons...

Tant en la part de comprensi com en la de llenguatge, salternen exercicis amb graus diferents de dificultat, s a dir, exercicis que els alumnes poden fer rpidament i exercicis que necessiten un cert grau de reflexi. Els exercicis que es presenten no estan pensats, doncs, per a alumnes amb modificaci curricular, sin que recullen la concepci que el sistema educatiu ha dintervenir per acabar la discriminaci i la desigualtat, amb la idea diguals fins on sigui possible i diferents fins on sigui necessari.

2.3.7 Solucionari Lestructura dels diversos exercicis est pensada perqu en un futur sigui fcilment transferible a una pgina web, de manera que els exercicis es puguin presentar i resoldre de manera interactiva. Tant els exercicis de comprensi com els de llenguatge dels grups A i B compten amb un solucionari, preparat amb lobjectiu de facilitar la feina al docent que els aplicar. El contingut dels diversos exercicis est numerat per afavorir, tant als alumnes com als professors, la correcci rpida, tant a laula com a fora de laula.

M Pilar Huguet Cus

32

3. METODOLOGIA Tot i que hi ha alumnes que poden treballar de manera autnoma, la gran majoria necessita el suport, proper o lluny, del professor. Considero, doncs, que la feina del professor s imprescindible per al bon desenvolupament de les unitats presentades, ja que el docent s qui coneix les caracterstiques del grup-classe i, per tant, pot explotar uns mateixos exercicis de maneres diverses segons les necessitats dels seus alumnes o segons el moment en qu es realitzi lactivitat. Pel que fa a la temporalitzaci de les unitats, es calcula que aquestes es poden realitzar (la part de comprensi i la de llenguatge) en unes tres hores. De tota manera s el professor, coneixedor del ritme de treball i del grau dinters del seu grup classe, qui determina el temps aproximat de realitzaci, la distribuci dels exercicis i la profunditat amb qu es treballa un exercici o un altre, ja que molts dells permeten ser fcilment enriquits segons lhabilitat del docent. A ms, cal tenir present que, un cop realitzat un exercici, el docent ha de fer les seves aportacions al grup, resoldre aspectes desconeguts, matisar, preguntar, induir respostes, provocar lestabliment de relacions entre aspectes diversos, etc.

3.1 Aplicaci a lIES Menndez y Pelayo Algunes de les unitats que es presenten van ser experimentades, durant el curs 2003-2004, a lIES Menndez y Pelayo de Barcelona, als grups 1.3 i 1.4. Per no alterar el ritme de les assignatures a les quals saplicava lexperincia Cincies Socials, Cincies Naturals i Tecnologia, vaig decidir que aquesta es realitzaria com una activitat ms de la classe de Llengua Catalana. El gui de treball desenvolupat, amb variacions, va ser el segent: Exercici oral dactivaci dels coneixements previs a partir de les tres preguntes que encapalen cada unitat de comprensi, amb la intenci de captar linters de lalumnat. Lectura silenciosa del text i subratllat de les paraules desconegudes. Aclariment, per part dels alumnes o del professor, dels possibles desconeixements lxics.

M Pilar Huguet Cus

33

Resoluci de la tcnica presentada (omplir buits, reordenar pargrafs, determinaci de les idees principals...) i lectura expressiva del text, tot fent atenci a lentonaci, a la puntuaci i al contingut.

Resoluci dels diversos tipus de qestionaris que determinen la comprensi del text llegit. Recordar la necessitat de consultar el text en cas de dubte i dexpressar, si s el cas, la resposta seguint lesquema subjecte + verb + complement.

Realitzaci, si escau, del resum del text llegit a partir de les preguntes de comprensi lectora que solen recollir els aspectes essencials de la lectura. Aquesta part de lactivitat solia ser conjunta, tot i que alguna vegada, segons el

grup (1.4), shavia donat total autonomia als alumnes. Els altres exercicis de comprensi lectora i de llenguatge se solien fer o b individualment o b en grups (generalment de dos), ja que en molts casos es respectaven les preferncies de treball de lalumnat. El tipus de correcci dels exercicis depenia del ritme de treball dels alumnes; en alguns casos, la correcci era individual o del petit grup (per als alumnes ms rpids), i en altres la correcci era conjunta i la intervenci del professor molt activa per tal de regular laprenentatge i ampliar o suggerir noves possibilitats a partir dels exercicis realitzats.

3.2 Resultat final Els alumnes (en un principi preocupats per la repercussi de lexperincia en la nota), el professor que impartia Llengua Catalana als grups 1.3 i 1.4, i jo mateixa, vam acordar que no hi hauria valoraci acadmica del treball realitzat. Considero que aquest acord va ser molt positiu, ja que va permetre plantejar lexperincia com una activitat relaxada, i en certa manera molt ms distreta que una classe normal, ja que no hi havia exmens, i es podien concentrar ms en la resoluci dels exercicis i en laprenentatge de la manera com aquests shavien de resoldre. Les primeres unitats de mostra eren les mateixes per al grup 1.3 i 1.4. Aviat, per, a partir de la correcci daquestes, es va evidenciar que es tractava de grups molt diferents, tot i que ambds shavien format aleatriament amb alumnes procedents de diferents centres de Primria. Per aquest motiu vaig decidir fer dues versions

M Pilar Huguet Cus

34

de la mateixa unitat (grup A i grup B), amb la intenci que responguessin millor a dos ritmes daprenentatge diferents. El grup 1.4 era un grup fora homogeni, que sabia treballar en equip, resolia amb rapidesa els exercicis que se li proposaven, demostraven tenir un bon nivell dautonomia i es prenia lexperincia com un joc relaxat i entretingut, que complementava, duna manera diferent, les classes de llengua catalana. Lactitud envers el treball i el comportament de lalumnat durant la realitzaci de les proves sempre va ser molt correcta. El grup 1.3 en canvi, era un grup heterogeni, mancat dautonomia i dispers, a qui feia mandra llegir i a qui costava de seguir, duna manera continuada, qualsevol activitat. El seu ritme de treball, en general, era ms lent, amb freqents interrupcions i sortides de to. Havia dintervenir contnuament, canviant el tipus dexercicis, per intentar mantenir la seva atenci; es distreien fcilment i necessitaven constantment que la professora els controls el ritme de treball. Aquesta actitud feia que, sovint, els alumnes es mostressin insegurs envers els enunciats dels exercicis, i alguns feien preguntes reiterades per convncer-se que havien ents qu sels demanava. Aix com el grup 1.4 de seguida es podia posar a treballar, el grup 1.3 perdia molt temps abans de comenar i, per tant, necessitava molta ms estona per fer poca cosa. Quant a la lectura, els alumnes del grup 1.4 solien ser, en general, lectors ms actius, ja que llegien amb inters i atenci, sense distreures. Els del grup 1.3, en canvi, eren, majoritriament, uns lectors passius, que sovint continuaven llegint sense entendre bona part de la lectura. Pel que fa als exercicis de lxic, per exemple, els alumnes del grup 1.4 eren, en general, capaos de deduir-ne el significat pel context i destablir derivacions lxiques, mentre que els del grup 1.3 preguntaven el significat sense intentar establir cap relaci i sovint sense mantenir latenci sobre el conjunt de la frase. A partir de lanlisi del treball realitzat amb els grups 1.3 i 1.4, podrem dir que, globalment, el grup 1.4 sembla ms capacitat per assolir, al final de la seva escolaritzaci obligatria, les competncies bsiques proposades pel Departament dEnsenyament. Lalumnat del grup 1.4 presenta unes habilitats lectores que el porta a poder reflexionar sobre el que llegeix i a transferir aquestes habilitats des de lrea de llengua

M Pilar Huguet Cus

35

a les altres rees que formen el seu currculum docent, i, per tant, a tots els camps duna futura vida adulta, ja que el trasps dinformaci no es realitza noms dins lmbit escolar, sin que s una competncia bsica en la vida laboral dels adults.

M Pilar Huguet Cus

36

4. RELACI DELS MATERIALS Els materials elaborats es presenten en suport paper i en CD-ROM. En suport paper presenten lestructura segent: Memria Unitats didctiques I: tots els exercicis de comprensi i llenguatge corresponents al Grup A. Unitats didctiques II: tots els exercicis de comprensi i llenguatge corresponents al Grup B. Annex I: solucionaris dels exercicis de comprensi i llenguatge corresponents al Grup A. Annex II: solucionaris dels exercicis de comprensi i llenguatge corresponents al Grup B. En CD-ROM presenten lestructura segent: Memria 1. Cincies Socials: Grup A - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge Grup B - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge

M Pilar Huguet Cus

37

 2. Cincies Naturals: Grup A - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge Grup B - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge 3. Tecnologia: Grup A - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge Grup B - exercicis de comprensi - exercicis de llenguatge Solucionari - comprensi - llenguatge

M Pilar Huguet Cus

38

5. BIBLIOGRAFIA

5.1 ESPECFICA Llibres de text consultats per al desenvolupament de les unitats didctiques: Salvaguarda legal: La reproducci dels textos d'aquestes pgines s'acull a l'article 32 del Reial Decret 1/1996, de 12 d'abril (BOE, nmero 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic, fotogrfic, figuratiu o analgic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusi es faci a ttol de citaci o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic. Aquesta utilitzaci noms podr dur-se a terme amb finalitats docents o d'investigaci, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci, i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

5.1.1 Cincies Socials ALBET MAS, A. i altres: MARCA 1. Cincies Socials, Geografia i histria. Educaci Secundria. Primer cicle. Primer curs. Barcelona, Ed. Vicens Vives, CASELLAS, A. i altres: Geografia i Histria. ESO 1. Barcelona, Ed. Casals,1996. GARCIA ALBIANA, E. i altres: 1 Geografia i Histria. Barcelona, ECIR Ed., 2002. LABARIAS, R i Granados, J.: Cincies Socials. 1r. cicle. 1r. curs ESO. Barcelona, Ed. Brixola, 1996. LORMAN, J. i altres: Cincies Socials. Geografia i histria. 1r. curs. 1r. cicle. ESO. Barcelona, Ed. Text - la Galera, 2001. LUQUE, J. C i altres: Cincies Socials 1. ESO. Srie Astrolabi. Barcelona, Ed. McGraw Hill, 2002. MARIN, J. i altres: [CS]1 Cincies Socials. Secundria 1r. Projecte 2.2. Barcelona, Ed. Baula, 2002. PALLOL, B. i altres: Cincies Socials. ALBERA .1r. Primer cicle ESO. Barcelona, Ed. Crulla, 2002.

M Pilar Huguet Cus

39

5.1.2 Cincies de la Naturalesa ALBADALEJO, E. i VILELLA, M.: Fsica i qumica 1. Cincies de la Naturalesa. 1r. cicle ESO. Barcelona, Ed. Castellnou, 2003. ANTICH MASANA, M. i altres: Cincies de la Naturalesa. ESO: 1r. curs. Projecte 2.2. Barcelona, Ed. Baula, 2002. BLANCH, J. M. i altres: Cincies de la Naturalesa. Crdit com 2 i 3. 1r. cicle dESO. Barcelona, Ed. Barcanova, 1996. BOSCH, A. i altres: Cincies de la Naturalesa. 1r. cicle ESO 1. Barcelona, Ed. Barcanova, 2002. BRUSI, D. i altres: Geologia i Biologia II. Cincies de la Naturalesa. Barcelona, Grup Promotor Santillana, 1997. BUENO, D. i TRICAS, M. : Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa. 1r. llibre. ESO 1r. cicle. Barcelona, Text - la Galera, 2001. BUENO, D. i TRICAS, M.: Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa. 2n. llibre. ESO 1r. cicle. Barcelona, Text - la Galera, 2002. CEREZO, J. M. i altres: Biologia. Cincies de la Naturalesa. 1r. cicle I. Barcelona, Ed. Grup Promotor Santillana, 1996. CORREIG, T., DE MANUEL, J. i GRAU, R.: Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa. 1 i 2. 1r. cicle. Barcelona, Ed. Teide, 2002. CRUSELLAS M. i altres: Els ssers vius (1 i 2). Cincies de la Naturalesa. ESO. Barcelona, Ed. Castellnou, 1996. CRUSELLAS M. i altres: Biologia i geologia 1. Cincies de la Naturalesa. 1r. cicle ESO. Barcelona, Ed. Castellnou, 2003. ESCRIB, G. i altres: Cincies de la Naturalesa. 1r. ESO. Barcelona, Ed. Brixola, 2002. PEDRINACI, E. i altres: Cincies de la Naturalesa. Ecosfera. 1r. ESO. 1r. cicle. Barcelona, Ed. Crulla, 2002. SNCHEZ, D. i altres. Cincies de la Naturalesa. 1r. ESO. Barcelona, Grup Promotor Santillana, 2002. SNCHEZ, D. i altres: Cincies de la Naturalesa. 2n. ESO. Barcelona, Grup Promotor Santillana, 2003.

5.1.3 Tecnologia

M Pilar Huguet Cus

40

ALCARAZ, S.: Tecnologia. Informtica dusuari. Secundria. Barcelona, Ed. Baula, 1999. CAMPOS, D. i altres: TECNOLOGIA. ESO 1. 1r. cicle. Barceona, Ed. Edeb, 1996. JOSEPH, J. i altres: Tecnologia. Mides i matrials. ESO 1r. cicle. Barcelona, Ed. McGraw Hill, 2001. JOSEPH, J. i altres: Tecnologia 1. ESO. Srie Astrolabi. Barcelona, Ed. McGraw Hill,. 2002. MANRIQUE, E. i altres: Tecnologia. 1 cicle. Barcelona, Ed. Text la Galera, 1997. ROMERO, A. i SERRATE, J.: Tecnologia. 1r. cicle. 1r. curs ESO. Barcelona, Ed. Brixola, 1996.

5.2 GENERAL LVAREZ, M. i altres: Mtodos de estudio. Barcelona, Martnez Roca, 1998. AMORS, C. y LLORENS, M.: Los procedimientos, Cuadernos de Pedagoga, nm. 139 (1986), pgs. 36-41. ARNAIZ, P. i altres: Mduls de tcniques destudi. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament, 1990. AULLS, M. W.: Enseanza activa de las habilidades de comprensin de las ideas principales, dins J. F. BAUMANN (ed.): La comprensin lectora (Cmo trabajar la idea principal en el aula), pgs. 101-131. BARBADILLO, M. T.: La enseanza del vocabulario. Madrid, Publicaciones E. U. Pablo Montesino, Universidad Complutense, 1991. BASSOLS, M. i TORRENT, A.: Modelos textuales. Teoria i prctica. Barcelona, Ed. Octoedro, 1997. BAUMANN, J. F.: La eficacia de un modelo de instruccin directa en la enseanza de la comprensin de las ideas principales, Infancia y Aprendizaje, nm. 31-32 (1985), pgs. 84-105. BAUMANN, J. F.: La enseanza directa de la habilidad de comprensin de la idea principal, dins J. F. BAUMANN (ed.): La comprensin lectora (Cmo trabajar la idea principal en el aula), pgs. 133-173.

M Pilar Huguet Cus

41

BAUMANN, J. F. (ed.): La comprensin lectora (Cmo trabajar la idea principal en el aula). Madrid, Visor, collecci Aprendizaje, LX, 1990. BERNARZEZ, E.: Introduccin a la lingstica del texto. Madrid, Espasa-Calpe, 1982. BISQUERRA, R.: Prcticas de eficiencia lectora. Madrid, M.E.C. / Morata, 1983. BRUNET, J. J. y DFALQUE, A.: Tcnicas de lectura eficaz. Madrid, Bruo, collecci Nueva Escuela, 1991. CAIRNEY, T.H.: Enseanza de la comprensin lectora. Madrid, M.E.C. / Morata, 1992. CAMPS, A.: Lensenyament de la composici escrita en situaci escolar: desenvolupament i anlisi de dues seqncies didctiques densenyament de largumentaci escrita. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 1991. CARLOS GMEZ, P.; GARCIA, A. y ALONSO, P.:Manual de tcnicas de trabajo intelectual. Procedimientos para aprender a aprender. Barcelona, EOS, 1991. CASSANY, D.: Enfoques didcticos para la enseanza de la comprensin escrita, Comunicacin, Lenguaje y Educacin, nm. 6 (1990), pgs. 63-80. CASSIDY, M. y BAUMANN, J. F.: Como incorporar las estrategias de control de comprensin a la enseanza de los textos bsicos de lectura, Comunicacin, Lenguaje y Educacin, nm. 1 (1989), pgs. 45-50. COLL, C.: Un marco de referencia psicolgico para la Educacin escolar: la concepcin constructivista del aprendizaje y de la enseanza, dins C. COLL, J. PALACIOS y A. MARCHESI (comp.): Desarrollo psicolgico y Educacin II. Psicologa de la Educacin. Madrid, Alianza, 1990, pgs. 435-453. COLL, C.: El constructivismo en el aula. Barcelona, Gra, 1993. COLOMER, T. i CAMPS, A.: Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona, Rosa Sensat / Edicions 62, 1991. COLOMER, T.: Lensenyament de la lectura dins Lensenyament i laprenentatge de la llengua i la literatura en leducaci secundria, Barcelona, ICE-HORSORI, 1998. Conocimientos i destrezas para la vida: Primeros resultados del Proyecto PISA 2000. Resumen de Resultados. OCDE / Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. INCE, 2001. COOPER, J. D.: Cmo mejorar la comprensin lectora. Madrid, Visor, collecci Aprendizaje, 1990.

M Pilar Huguet Cus

42

Debat sobre el sistema educatiu catal. Conclusions i propostes. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament, 2002. Diccionari Barcanova de la llengua. Barcelona, Ed. Barcanova, 1985. DIDAC. Diccionari de catal. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2003. ESCAO, J. y GIL DE LA SERNA, M.: Cmo se aprende y cmo se ensea. Barcelona, ICE-HORSORI, 1997. FABRA, P.: Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, Edhasa, 1974. FRANQUESA, M.: Diccionari de sinnims. Barcelona, Ed. Prtic, 1970.

GARCIA i altres: El projecte lingstic a lensenyament obligatori, Articles de didctica de la llengua i de la literatura, Barcelona, nm. 8 (1996), pgs. 7-14. GARCIA MANDRUGA, J.A. y MARTIN CORDERO, J: Aprendizaje, comprensin y retencin de textos. Madrid. UNED, 1987. GENOVER, J. i altres.: Eines de comprensi de textos. Barcelona, Ed. Gra, 1998. Gran Enciclopdia Catalana. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2000. INSTITUT DESTUDIS CATALANS: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, 1995 JOHNSTON, P. H.: La evaluacin de la comprensin lectora, un enfoque cognitivo. Madrid, Visor, collecci Aprendizaje, 1989. JORBA, J.: Lautoregulaci dels aprenentatges. Barcelona, ICE - UAB, 1993. JORBA, J. i altres: Parlar i escriure per aprendre. Barcelona, ICE UAB, 1998 Les competncies clau. Actes de la Jornada del 27 de novembre de 1996. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Catal de Noves Professions, 1997. MONEREO C. i altres: Ser autnomo aprendiendo. Ed. Gra. Barcelona (2001). PREZ, X. i altres: Mduls de Tcniques destudi. 3 El tractament de la informaci. Barcelona, Departament dEnsenyament, 1993. PREZ GUEDE, A.: Procesos de aprendizaje, dins Psicologia i Pedagogia. Barcelona, Estel, 1996.

M Pilar Huguet Cus

43

Petita Enciclopdia Catalana, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2000. PEY, S.: Diccionari de sinnims i antnims. Barcelona, Ed. Teide, 1977. PUIG, I. de: Aprendre a aprendre (Eines destudi). Barcelona, Empries, 1989. RAMSPOTT, A.: El resumen como instrumento de aprendizaje, Textos de didctica de la lengua y de la literatura, nm. 8 (1996), pgs. 7-16. SALAS PARRILLA, M.: Tcnicas de estudio para Secundria y Universidad. Madrid, Alianza Editorial, 1999. SANCHEZ, E.: Procedimientos para instruir en la comprensin de textos. Madrid, Ministerio de Educacin y Ciencia, CIDE, 1989. SNCHEZ MIGUEL, E.: Los textos expositivos. Estrategias para su comprensin. Madrid, Santillana, collecci Aula, XXI, 1993. SNCHEZ MIGUEL, E.: Comprensin i redaccin de textos. Ed. Edeb. arcelona, 2000. SERAFINI, M. T.: Cmo redactar un tema. Barcelona, Paids, 1989. SOL, I.: Lensenyament de la comprensi lectora. Barcelona, CEAC, 1987. SOL, I.: Las posibilidades de un modelo terico para la enseanza de la comprensin lectora, Infancia y Aprendizaje, nm. 39-40 (1987), pgs. 1-13. SOL, I.: Se puede ensear lo que se ha de construir?, Cuadernos de Pedagoga, nm. 188 (1991), pgs. 33-35. SOL, I.: Estrategias de lectura. Barcelona, Gra / ICE-UB, 1992. TIERNO, B.: Las mejores tcnicas de estudio. Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 1994. VALLS, E.: Ensenyament i aprenentatge de continguts procedimentals. Una proposta referida a lrea de la histria. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 1990. VIDAL-ABARCA GMEZ, E. i GILABERT PREZ, R.: Comprender para aprender. Madrid, CEPE, 1991. VIDAL-ABARCA GMEZ, E.: Estrategias para la comprensin y el recuerdo de la informacin ms importante en textos expositivos: un estudio experimental. Revista de Psicologia de la Educacin, nm. 2 (1998), pgs. 1-20. VIDAL-ABARCA, E. i MARTNEZ R., G.: Por qu los textos son difciles de comprender? dins Comprensin lectora. El uso de la lengua como procedimiento. Barcelona, Ed. Gra, 2000.

M Pilar Huguet Cus

44

UNITATS DIDCTIQUES GRUP A

M Pilar Huguet Cus

GRUP A

CINCIES SOCIALS CINCIES NATURALS TECNOLOGIA

M Pilar Huguet Cus

Salvaguarda legal La reproducci dels textos d'aquestes pgines s'acull a l'article 32 del Reial Decret 1/1996, de 12 d'abril (BOE, nmero 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic, fotogrfic, figuratiu o analgic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusi es faci a ttol de citaci o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic. Aquesta utilitzaci noms podr durse a terme amb finalitats docents o d'investigaci, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci, i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

CINCIES SOCIALS GRUP A COMPRENSI

UNITAT 1 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Determinaci de les idees principals a partir de preguntes.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu s una brixola? Com la descriuries? Qu indica? Per fer una travessia de muntanya, s til una brixola? Quins altres objectes podem fer servir per orientar-nos? Actualment, es poden usar els satllits artificials per determinar la nostra posici amb una exactitud millimtrica. Saps explicar quin tipus daparell es necessita i com funciona?

1.- Un dels procediments per comprendre b un text consisteix a fer-se preguntes sobre el que es llegeix. Llegeix el text que tens a continuaci i respon a sota, ordenadament, les preguntes que tens al costat.

Els punts cardinals

Des de sempre els ssers humans, com tots els ssers vius, hem desenvolupat moltes i variades estratgies que ens garantissin la supervivncia. Aix hem estat capaos dadaptar-nos als climes ms inversemblants, de colonitzar els ecosistemes ms desfavorables, de protagonitzar grans moviments migratoris, de vertebrar societats ms enll del petit nucli familiar. 1. Qu ha fet lsser hum per sobreviure?

Imagina que et trobes enmig del pati de lescola i que comences a caminar. Et poses en moviment fixant, encara que sigui inconscientment, alguna de les direccions possibles: cap endavant, en diagonal ... Cadascuna daquestes direccions rep tamb el nom tcnic de rumb o de punt cardinal.

2. A qu anomenem rumb o punt cardinal?

Ja fa molts segles, els primers navegants de les antigues civilitzacions mediterrnies dividiren lhoritz en quatre quadrants que els servien per definir la direcci, s a dir, el rumb, de la seva ruta. Per fer-ho, prengueren una doble referncia: duna banda, la posici sempre fixa de lestrella Polar i, de laltra, el moviment del Sol. Van fixar que lestrella Polar marcaria invariablement el rumb cap endavant i aix pogueren establir una lnia recta que els portava en aquella direcci.

3. Quan es va comenar a dividir lhoritz en quatre quadrants? 4.Qui va necessitar dividir lhoritz per fixar el rumb de la seva ruta? 5. Qu van prendre com a referncia? 6. Cap a on els portava la lnia recta que van establir?

Tamb van descobrir que, a banda i banda daquesta lnia imaginria, podien traar una lnia perpendicular que definia els rumbs cap a lesquerra i cap a la dreta, tot seguint els moviments del Sol, que surt per la dreta de la lnia i es pon per la seva esquerra. Ja noms els quedava establir el quart i darrer rumb principal: la direcci contrria de cap endavant, o sigui, cap endarrere. Fou daquesta manera que aquests rumbs, que a partir dara anomenarem majors, quedaren fixats amb el nom de nord, sud, est i oest. Prenent com a referncia aquests rumbs majors o punts cardinals majors, en podem determinar daltres que anomenarem menors. En conjunt, podem representar grficament tots els rumbs, majors i menors, amb una rosa dels rumbs o, com sovint sen diu, rosa dels vents.

7. Qu definia la lnia perpendicular? 8. Qu indicava el darrer rumb? 9. Quins sn els rumbs majors?

10. Qu es pren de referncia per fixar els rumbs menors? 11. Qu s la rosa dels vents? 12. Qu significa rumb nord-est? 13. Quin nom es dna a la direcci davant esquerra?

En comptes de parlar de rumb davant dreta, els gegrafs utilitzen la denominaci rumb nord-est, perqu el punt de destinaci es troba entre el nord i lest. En comptes demprendre la direcci davant esquerra, parlem de direcci nord-oest, perqu la direcci s a mig cam entre el nord i loest.

Els punts cardinals, majors i menors, de la rosa dels vents sn, en definitiva, els ms importants i els que es fan servir de manera ms universal.

14. Qu s fa servir universalment per orientar-se?

(Text adaptat de [C S]1 Cincies Socials. Secundria > 1r. Projecte 2.2. Ed. Baula, pgs. 22-23).

Resposta a les preguntes del marge. 1. Qu ha fet lsser hum per sobreviure?

2. A qu anomenem rumb o punt cardinal?

3. Quant es va comenar a dividir lhoritz en quatre quadrants?

4. Qui va necessitar dividir lhoritz per fixar el rumb de la seva ruta?

5. Qu prengueren com a referncia?

6. Cap on els portava la lnia recta que van establir?

7. Qu definia la lnia perpendicular?

8. Qu indicava el darrer rumb?

9. Quins sn els rumbs majors?

10. Qu es pren de referncia per fixar els rumbs menors?

11. Qu s la rosa dels vents?

12. Qu significa rumb nord-est?

13. Quin nom es dna a la direcci davant esquerra.

14. Qu s fa servir universalment per orientar-se?

2.- Fes un resum del text (mira que no tingui ms de deu lnies).

3.- Completa el text amb les paraules adequades. Et donem la definici i la lletra inicial. 1. Acci de mirar amb atenci continuada: O 2. Aparena externa de les coses: F 3. Ocupacions, tasques, duna persona o entitat: A 4. Pintures, dibuixos, etc., enquadrades en un marc, per a ser penjades a la paret: Q 5. Persona que ha fet o compost alguna cosa: A 6. Vista dun indret natural: P

Tradicionalment, l (1) seves (2)

dels paisatges, en totes les , ha estat una de les (3) , llegim

ms habituals de la histria de la humanitat. Sovint mirem (4)

poemes o escoltem msica, entre altres arts, que estan basades en les sensacions que l (5) . ha tingut en contemplar el (6) .

4.- Perqu aquestes frases siguin ms entenedores, torna-les a escriure substituint el signe pels signes de puntuaci segents: coma, punt, dos punts, parntesis o punts suspensius. 1. Avui dia la possibilitat de disposar de mitjans aeris i satllits que orbiten la Terra des de diferents alades facilita molt la tasca dels cartgrafs

2. Els parallels sn circumferncies imaginries paralleles a lEquador parallel 0

3. Lsser hum des de lantiguitat per motius diferents culturals econmics cientfics poltics militars ha tingut necessitat dexplorar terres desconegudes i representar-les desprs sobre el paper

4. Durant el Renaixement segles XV i XVI la cartografia a lEuropa occidental va tenir un gran desenvolupament

5.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s la cartografia? 2. Qu s una escala? a) Un instrument de metall que, collocat a les botes, serveix al genet per estimular el cavall. b) Una persona que practica un esport consistent a fer ascensions a les muntanyes elevades. c) Una obra en qu es tracten ordenadament totes les branques del saber. d) Una srie desglaons que permeten pujar o baixar dun nivell a laltre. e) La cincia que socupa de lelaboraci dels mapes. f) Un fragment de roca dura, allisat i arrodonit per lacci de laigua i el rodolament.

3. Qu s un cdol? 4. Qu s un alpinista? 5. Qu s el comer? 6. Qu s una enciclopdia? 7. Qu s una plantaci? 8. Qu s un esper?

g) La compra i venda, o lintercanvi, de productes naturals i industrials. h) Un conjunt darbres o plantes conreats.

6.- Ordena aquests fragments per formar frases. Escriu a sota les frases senceres. 1. a) els pobles del passat. b) lescriptura c) Grcies a d) podem conixer

2. a) principals: nord, sud, d) sn els quatre

b) cardinals de la Terra

c) Els punts

e) est i oest.

3. a) naturals que arrasen la c) superfcie de la Terra: terratrmols, e) De vegades,

b) per raons climtiques o geolgiques, d) es produeixen desastres f) inundacions, sequeres, ciclons...

4. a) mesura en graus. c) La latitud es e) fins a lequador.

b) de la superfcie de la Terra d) La latitud s la distncia f) que hi ha des dun punt qualsevol

7.- Intenta desxifrar aquest missatge. Fixat en la taula dequivalncies que tens a sota.

la el i

navegacio conjunt de que avions

aeria

es

tecniques permeten circulin

coneixements els l aire

que per

a a n n

e e g g

i i j j

o o q q

u u

r r

v v d d

t t

c c

p p

m m

l l

ix s ix s

UNITAT 2 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Confecci dun mapa conceptual

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Alguns investigadors creuen que fa uns 15 000 milions danys, a partir duna bola incandescent, es va formar la Terra. Qu en saps, de lorigen del nostre planeta? Podries explicar qu s la vall dun riu i com es forma? Lacci dalgunes pellcules t lloc durant una erupci volcnica o un terratrmol. Nhas vist cap? Quina? Qu passava?

1.- Llegeix atentament el text segent i subratlla les dades que consideris ms importants. Busca al diccionari les paraules que no entenguis.

La formaci del relleu: els agents interns i externs

Lescora terrestre est formada per muntanyes, valls, depressions i planes, que configuren el relleu de la Terra. Els factors que intervenen en levoluci de la formaci del relleu sn diversos i els classifiquem en dos grups: interns i externs. Els agents interns Sha comprovat que sota lescora terrestre hi ha gasos i altres materials molt comprimits que intenten fugir cap a la superfcie pressionant lescora fins que lesquerden i la deformen. Les maneres com es manifesten les forces internes de la Terra o agents interns constitueixen els terratrmols i els volcans. Els terratrmols Els terratrmols sn batzegades que provenen de linterior de la Terra; es propaguen en totes direccions en forma dones ssmiques, semblants a les que es formen, per exemple, quan tires una pedra en un estany. Mentre el terratrmol dura, normalment pocs segons, el terra tremola i produeix uns efectes que poden ser devastadors.

Els volcans Els volcans sn una altra manera dexpressi de les forces internes de la Terra. Quan alguna de les fissures o esquerdes de lescora terrestre s tan profunda que arriba a les zones on hi ha magma, aquest puja per les esquerdes com si fos una xemeneia i, a travs del crter, pot sortir a lexterior en forma derupci volcnica. En les erupcions volcniques sexpulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Quan aquests materials entren en contacte amb laire exterior es refreden i sendureixen, de manera que es poden formar muntanyes molt altes, anomenades cons volcnics. Algunes vegades sha donat el cas que, desprs duna erupci volcnica marina, el con volcnic resultant ha format una nova illa. Els materials volcnics convertits en partcules de terra poden originar sls molt frtils, com s el cas de la vall de La Orotava, a les illes Canries. Els agents externs Les formes de relleu no sn tan sols el resultat dels moviments interns de la Terra, sin tamb duna srie dagents externs (aigua, vent, vegetaci, etc.) que modifiquen el relleu i tendeixen a igualar-lo rebaixant els cims, omplint les valls i regulant les costes. Lacci de laigua El principal agent extern modelador del relleu s laigua. Pot actuar intensament i de diverses maneres: Laigua de la pluja impacta sobre el sl, amb la qual cosa arrenca i transporta petits fragments de roques. Laigua dels rius desgasta muntanyes i obre congostos i barrancs. Les onades i els corrents marins actuen sobre el litoral i, en conseqncia, desgasten les roques ms toves i els sortints de les costes. Els corrents marins acumulen sorra en platges i golfs. Laigua sintrodueix en les fissures de les roques i, quan la temperatura baixa molt, laigua es glaa i augmenta de volum. Llavors el gla exerceix pressi a les parets de les roques fins que les parteix. En uns altres casos laigua tamb reacciona qumicament amb els components de les roques i en provoca la dissoluci. s aix com es formen esquerdes per les quals es filtra laigua, i soriginen coves i galeries amb rius daigua subterrnia.

Lacci del vent i la vegetaci El vent desgasta les roques i transporta petites partcules (sorra, argila, etc.) que, quan impacten sobre altres roques, les erosionen. La vegetaci tamb contribueix a la formaci del relleu terrestre. Les arrels de les plantes i dels arbres poden ajudar a partir roques o a fixar el sl dels vessants de les muntanyes. (Text adaptat de MARCA 1 Cincies Socials, Geografia i Histria. Ed. Vicens Vives; pgs. 30-31).

2.- Amb lajut del text completa les frases segents: 1. Les maneres com es manifesten les formes internes de la Terra o ... 2. Els terratrmols sn ... 3. Els terratrmols es propaguen ... 4. Les erupcions volcniques es produeixen quan el magma ... 5. Les erupcions volcniques expulsen ... 6. La lava pot formar muntanyes anomenades ... 7. Els agents externs que modifiquen el relleu sn ... 8. Laigua pot actuar en forma de ... 9. Laigua dels rius desgasta les muntanyes i obre... 10. Els corrents marins acumulen ... 11. Laigua introduda en les fissures de les roques pot ... 12. Laigua reacciona qumicament amb els components ... 13. El vent transporta petites partcules que, quan ... 14. Les arrels de les plantes i dels arbres poden partir roques o ...

3.- Completa el mapa conceptual.

Relleu

el formen

el modifiquen

constituts per

constituts per

es propaguen per

en forma de formats expulsen

erosiona

les arrels

impacte pedres parteixen roques dissolent obre porten sorra a parteix origina

4.-Omple els buits amb una de les formes del requadre (te nhan de sobrar cinc).

elaboraran rebien

registren cont

seguint

configuren uneix

determina

obtenen eleva

dibuixen

delimitar

usarien

1. Lescora terrestre est formada per muntanyes, valls, depressions i planes, que ..................................... el relleu de la Terra. 2. El canal de Suez .................. dos mars: el Mediterrani i el Roig. 3. La divisi entre Europa i sia s difcil de .................................. perqu, en realitat, Europa s una gran pennsula dsia. 4. El mar Mediterrani ........................................... el lmit entre Europa i frica. 5. Els vents forts, la neu i les temperatures tan i tan baixes que es ................................... a lAntrtida dificulten la supervivncia dels ssers vius. 6. El litoral europeu ................................. diverses pennsules, illes, golfs i mars que hi han creat unes costes molt retallades. 7. Les ries gallegues ................................... un litoral retallat amb bons recers per a la navegaci. 8. El Sistema Central s una cadena de muntanyes que s.................................. a la part central de la Meseta i la divideix en dues parts.

5.- Per fer entenedor el text, completal amb els articles i preposicions que calgui. Fes atenci a les formes apostrofades i a les contraccions. ..... aigua s ..... substncia ms abundant ..... lescora terrestre i s ..... element que ha perms ..... vida ..... Terra tal com ..... coneixem. ..... aigua no tan sols

s indispensable des ...... punt ..... vista biolgic, sin que tamb s imprescindible des ..... punt ..... vista fisicoqumic. Es troba fonamentalment ..... estat lquid, . ..... estat slid i, ..... menor proporci, ..... estat gass.

per tamb pot trobar-se

6.- Llegeix atentament aquestes definicions i troba els dos errors que hi ha en cadascuna. Escriu a sota la definici corregida. 1. Colom: vaixell de la famlia dels colmbids, de color mitjana, cap petit, cos arrodonit i cua ampla. Colom:

2. Pastanaga: planta herbcia, de llibreta gruixuda i taronja, no comestible i molt nutritiva e Pastanaga:

3. Esquelet: conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del mar dalguns cucs i els serveixen de suport. Esquelet:

4. Carril: cadascuna de les cinc bigues dacer que suporten les rodes del ferrocarril i que, unides per la travessa, constitueixen la botiga frria. Carril:

5. Barraca: taula immensa i rstica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, serradors, etc.). Barraca:

6. Geografia: fbrica que estudia i descriu la Terra: les muntanyes, els continents, els mars, els pasos i les estrelles que hi viuen. Geografia:

7.- Relaciona causes i conseqncies. Escriu a sota la frase resultant. 1. Diem que un riu s cabals 2. La vida a la Terra s possible 3. Laigua contaminada no s potable 4. El ximpanz s el nostre parent ms prxim perqu 5. El Shara s un desert 6. La Terra s el planeta blau 7. Lequador s una zona calorosa 8. El reciclatge de residus s indispensable e) els raigs del Sol hi cauen perpendicularment. f) cal aturar la degradaci medioambiental. a) cont substncies txiques. b) hi plou molt poc. c) porta molta aigua. d) des de lespai destaca el color blau dels oceans.

g) compartim el 994 % dels gens. h) hi arriba la llum del Sol.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

8.- Ets un bon espia? S? Doncs desxifra aquest missatge secret. Observa que hi sobren lletres. ESLDS QUMES CONBTINENTS SHKN PLAMMQUEXCS OTCLDANS EMBERKGESNTLS

SLLESPARTREN

EZSVLS

Missatge :

UNITAT 3 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Compleci i ordenaci dun text mitjanant frases

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Descriu com s un riu. Quins has vist al natural? Com sn? Qu pot passar quan plou molt i es desborda un riu o una riera? Ho has vist mai? Thas banyat mai en un riu o en una riera? Explica lexperincia.

1.- Completa el text tot escrivint en el lloc adequat els fragments que tens a sota. Fes atenci al significat i a la coherncia del text.

Els rius
La hidrologia: Una part de laigua de la pluja que cau damunt dels continents forma corrents superficials, els ms importants dels quals sn els rius. Els rius............................. ................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................ s afluent. La cincia que estudia les aiges continentals, tant les subterrnies com les superficials, s la hidrologia. El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori configuren la seva xarxa hidrogrfica. La conca hidrogrfica s lrea o .............................................................................. .......................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... ......... El riu principal s el que dna nom a la conca. El solc per on circulen les aiges dun riu s el llit fluvial. La grandria del llit dun riu depn del cabal del riu, s a dir, de la quantitat daigua que hi circula. El cabal es mesura en m/s. Tamb cal esmentar les glaceres, que sn com rius de gel que es desplacen cap avall des duna zona dacumulaci. ............................................................................. ................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................

Les parts dun riu En un riu podem distingir-hi tres parts principals: el curs alt, el curs mitj i el curs baix. A cadascuna daquestes parts del riu, hi va associat un dels tres processos bsics mitjanant els quals les aiges corrents modelen el paisatge: el procs derosi, el procs de transport i el procs de sedimentaci. En el curs alt, el procs associat s lerosi. El poder derosi dun riu s la seva capacitat darrencar materials de la muntanya i arrossegar-los cap avall. ......... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. Lgicament, en el curs alt, que s el sector on el riu t el mxim pendent, s on la capacitat derosi s ms gran. En el curs mitj, el procs associat s el transport. Una vegada arrencats els materials per les aiges del riu en el seu curs alt, aquests sn transportats riu avall. A mesura que disminueix el pendent del terreny per on circula el riu, la velocitat de laigua i. per tant, la capacitat de transport tamb disminueixen. ................................................................... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. En el curs baix, el procs associat s la sedimentaci...................................................

................................................................................................................................................ ..........................................................................................................................................
Aix sinicia el procs de sedimentaci. Tot i que aquest procs comena ja en el curs mitj, s propi del curs baix del riu, quan ja s a prop de la desembocadura i t molt poca capacitat de transport. Aleshores, els materials ms lleugers es van dipositant i construeixen grans planes que, en penetrar mar endins, formen un delta. (Text adaptat de Cincies Socials. Geografia i Histria, 1r. curs. ESO 1 cicle. Ed. Text - La Galera, pgs. 71-72). Fragments per completar:

1. La capacitat derosi dun riu t relaci amb la velocitat de les seves aiges, que al seu torn depn del pendent de terreny per on circula. 2. circulen per la superfcie dun territori des del punt ms alt fins al ms baix, que acostuma a ser el mar, un llac o un altre riu del qual 3. Aleshores els materials ms pesants es dipositen, mentre que els ms lleugers continuen riu avall. 4. En aquest tram del riu el pendent s escs, les aiges perden velocitat i comencen a deixar els materials perqu no tenen prou fora per arrossegar-los. 5. territori pel qual circulen les aiges que van a desembocar al mateix riu principal. 6. Aquesta zona, generalment de forma semicircular i de parets abruptes, s el lloc on es dipositen el gla i la neu i sanomena circ glacial.

2.- Torna a llegir el text, ja complet, i fes-ne un resum (mxim deu lnies). 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

3.- A partir del que has llegit, encercla la resposta correcta. 1. Els rius circulen per la superfcie... a) dun estany c) dun territori 2. Els rius sn... a) corrents superficials daigua c) corrents de gla b) corrents martims d) corrents aeris b) dun llac d) dun mar

3. La cincia que estudia les aiges continentals sanomena... a) climatologia c) astrologia b) hidrologia d) etimologia

4. La xarxa hidrogrfica est formada pel conjunt de... a) cursos daigua c) mars b) cadenes muntanyoses d) zones trmiques

5. El solc per on circulen laigua dun riu sanomena... a) llit elstic c) llit abrupte 6. Les glaceres sn com... a) acumulacions de sorra c) acumulacions de llacs 7. El curs dun riu pot ser... a) gros, gras i petit c) major, igual i menor 8. En el curs alt es produeix... a) el transport c) la sedimentaci b) levaporaci d) lerosi b) alt, mitj i baix d) llarg, curt i estret b) rius de pedres d) rius de gel b) llit fluvial d) llit moll

9. El fet darrencar materials de la muntanya constitueix ... a) el transport c) la sedimentaci b) levaporaci d) lerosi

10. A mesura que disminueixen el pendent i la velocitat de laigua, disminueix tamb... a) la capacitat de transport del riu c) la temperatura del riu b) la proporci de peixos del riu d) la navegabilitat del riu

11. La sedimentaci es produeix en el curs... a) alt c) baix b) elevat d) mig

12. Els deltes es formen quan el riu arriba... a) al mar c) a una muntanya b) a la ciutat d) a una vall

4.- Relaciona amb fletxes i escriu a sota la frase resultant. 1. La capacitat derosi dun riu depn 2. La hidrologia s 3. La conca hidrogrfica s a) el solc per on circula laigua dun riu. b) els materials ms pesants. c) rius de gel que es desplacen cap avall des de la zona dacumulaci. d) la cincia que estudia les aiges continentals (subterrnies i superficials). e) del pendent del terreny i de la velocitat de laigua. f) la zona entre muntanyes on sacumula el gla. g) per lacumulaci de material mar endins. h) lrea per on circulen les aiges que van a desembocar al mateix riu principal.

4. Les glaceres sn

5. Un circ glacial s

6. Un riu s 7. Lerosi es produeix 8. En el curs mitj dun riu shi dipositen

9. Els deltes es formen

i) un corrent superficial daigua que circula per la superfcie. j) en el curs alt dun riu. 5

10. El llit fluvial s

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

5.- Uneix aquests fragments i forma cinc frases. Escriu-les a sota. 1. El delta de lEbre s a) fan que els territoris de lAntrtida b) van construir edificis adequats c) una extensa plana fluvial formada d) que shan conservat fins avui e) s un conjunt dinformaci A. per a aquestes representacions. B. les estudien els arquelegs. C. estiguin sempre coberts de gel. D. per les aportacions de sediments. E. que t relaci amb un tema concret.

2. Les restes humanes i els objectes prehistrics 3. Les condicions climatolgiques 4. Una base de dades

5. Els grecs, creadors del teatre,

1. El delta...

2. Les restes...

3. Les condicions...

4. Una base...

5. Els grecs,...

6.- Completa el text amb les paraules que corresponen a cada definici. Per tot el (1) ........................., desenes de milers de (2) ......................... extingits salcen (3)......................... daltura per damunt del fons del (4) .......................... En els seus vessants, coberts de (5) ......................... de corall, viuen taurons, calamars i (6) ......................... de les (7) ......................... marines. La sobreexplotaci i la

(8)......................... darrossegament amenacen una diversitat encara no explorada.

1. ............................... : Cadascun dels astres que giren al voltant del Sol o dun estel en general. 2. .............................: Cossos geolgics de la crosta terrestre, de forma cnica, per on sn expulsades matries en ignici, vapors, etc. 3. ...............................: Unitat de longitud de mil metres. 4. ...............................: Massa daigua salada que cobreix una gran part de la superfcie de la Terra. 5. ...............................: Llocs poblats darbres, generalment silvestres. 6 ................................: Animals vertebrats aqutics, de respiraci branquial, amb el cos recobert descates.

7. ...............................: Distncies, verticals o horitzontals, entre dos punts o superfcies; fondries.. 8. ...............................: Acci dagafar i treure de laigua peix i altres animals aqutics.

7.- Aquest text s illegible perqu shan substitut les vocals per un gui. Completa el text amb les vocals adequades perqu sigui entenedor. Copia el text complet a sota. _ FR _ C _ _ ST _ N _L _ _S__ S_N P_L T _ TS _ D_S C_N_L D_S _ C _ NT _ N _ NTS D_ S_N T _ TS S_ _Z R _ CS D_S _N H_ H_ M_ D_. Q_ _ _

S _ P _ R _ TS R _ IG.

M _R

R _ C _ RS _ S F _ RM _ S

N _ T _ R _ LS

D _ F _ R _ NTS

D _ PR _ F _ T _ M _ NT

D_L

Text:

8.- Relaciona amb fletxes aquestes endevinalles. 1. Llarg i prim, sempre saltant, i la mar test esperant. 2. Sc de bstia i no sc bstia i em torno bstia desprs; si em torno bstia sem mengen, si no mhi torno tamb. 3. Qu s all que tothom pren i ning no semporta? 4. Cul per cul, esquena per esquena. 5. Qu s all que corre sense tenir cames? 6. Una cosa blanca que sagafa i no saguanta. 7. Escupo, bramo i marejo; sc tomba, abisme i mirall i digual manera tracto el rei com el seu vassall. 8. Ning s ms neta que jo i ning em faria un pet. a) El Sol b) La mar

c) Laigua d) La neu e) Lescombra f) La cadira

g) Lou

h) El riu

10

UNITAT 4 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Redacci dun text a partir dun quadre de sntesi
Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: A vegades portem abric, daltres banyador. Per qu canviem de manera de vestir? De qu depn? Podries dir quina relaci hi ha entre la vegetaci i laigua? Per qu? Podries explicar a qu es dedica un meteorleg? Qu necessita per poder fer correctament la seva feina? Tagradaria ser meteorleg? Per qu? 1.- Observa aquest quadre de sntesi dels climes de la Terra i respon les preguntes que tens a continuaci. ELS CLIMES

Elements

Tipus

Riscos naturals climtics

- Temperatures - Precipitacions - Pressions

Climes clids: - Equatorial - Tropical humit - Tropical sec - Desrtic

Vegetaci: Selva Bosc tropical Sabana Estepa Desert

- Canvi brusc de la quantitat de precipitacions - Vents violents - Fortes pertorbacions atmosfriques

Climes temperats: Factors - Ocenic - Xins - Continental - Mediterrani

Vegetaci: - Mediterrnia - Bosc caducifoli i conferes - Taig - Praderia - Ciclons tropicals - Tornados - Inundacions - Sequeres

- La latitud - Els mars i els oceans - El relleu

Climes Freds: - Polar - De muntanya

Vegetaci: - Tundra - Vegetaci escalonada

(Text adaptat de Cincies Socials. 1er. ESO. Primer cicle, Ed. Crulla, pg. 47) 1. En quantes parts est dividida la ratlla que hi ha sota el ttol Climes? Quines sn?

2. Qu indiquen les fletxes?

3. Quants blocs fan referncia als tipus de clima? Quins sn?

4. Quants blocs fan referncia a la vegetaci? Qu ens indica la fletxa que uneix clima i vegetaci?

2. Fixat b en el contingut del quadre i respon les preguntes segents: 1. Quins elements influeixen en la formaci del clima?

2. Quins factors intervenen en la modificaci del clima?

3. Quants tipus de clima Hi ha? Quins sn?

4. Quants climes diferents podem distingir dins els climes clids? Quins sn?

5. Quin tipus de vegetaci originen els climes clids?

6. Locenic, el xins, el continental i el mediterrani, de quins climes formen part?

7. Quin tipus de vegetaci originen els climes temperats?

8. Quins sn els climes freds?

9. Quina vegetaci trobem en la zona de climes freds?

10. Quines alteracions climtiques poden originar riscos naturals?

11. Quins riscos naturals pot ocasionar el clima?

3.- A partir del quadre de sntesi i de les preguntes de lexercici anterior, redacta el tema: Els climes de la Terra. Recorda que has descriure ordenadament sobre els elements que els formen, els factors que influeixen en el clima, els tipus que hi ha, la influncia del clima sobre la vegetaci i els riscos climtics.

4.- Omple els buits amb les paraules del requadre. Te nhan de sobrar sis.

contaminaci industrialitzats registra

problema endavant autombils

nivell

espcies

localitzaci augment

enmig expressen

imprescindibles programa

progrs

En els pasos ........................, entre els anys 1945 i 1975, el ..................... industrial i el creixement del ...................... de vida ha estat molt rpid. Aquest progrs ha comportat l...................... del consum, aix necessitats que no havien estat mai ..................... per a la poblaci ara ho sn (electrodomstics, .................... , etc.). Parallelament a laugment del nivell de vida es ...................... un augment de la degradaci: .................... de laire i de laigua, extermini dels boscos i d ............................. animals...

5.- Llegeix aquestes definicions i escriu al costat la paraula definida. En cas de dubte consulta el requadre que apareix sota les definicions.

1. Instrument musical de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cnica i acabat en pavell. 2. Eina emprada per a perforar diversos materials, com pedra, marbre i especialment fusta, que consisteix en una tija metllica proveda dun mnec transversal i acabada en una punta recta o cnica en forma de cargol que la guia. 3. Poledre que t per base i polgon qualsevol i les altres cares del qual sn triangles que tenen un vrtex com. 4. Mamfer carnvor, gros, de pell gruixuda i cos allargat. T dues dents que poden passar dels 70 cm. de llargada. Viu en les regions circumpolars del nord i la seva carn s apreciada pels esquimals. 4

1.

2.

3.

4.

5. Nom donat a cadascun dels sacs cecs que es troben a linterior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rptils, ocells i mamfers en funci respiratria. 6. Installaci esportiva de grans dimensions, apta per a la prctica de diversos esports.

5.

6. 7. Construcci arquitectnica subterrnia, generalment sota el presbiteri dels temples, per acollir-hi la tomba o les relquies dun sant, o amb una finalitat simplement estructural. 8. Procediment de decoraci del cos hum amb dibuixos indelebles consistent en la introducci de pigments colorants sobre la pell, normalment per mitj de puncions. tot seguint dissenys previs pintats a la superfcie.

7.

8.

tatuatge

pulm

barrina

estadi

trompeta

pirmide

morsa

cripta

6.- Uneix cada element i forma frases. Escriu a sota les frases completes. 1. El clima predominant a Catalunya 2. Els materials petris 3. El subministrament de gas 4. La piscicultura facilita 5. Grcies als insecticides i fertilitzants 6. El mdem s un dispositiu que 7. La targeta grfica t 8. La geografia ajuda a a) xips de memria RAM. b) el creixement dels peixos. c) permet disposar daquest combustible als habitatges. d) sha produt un augment en la producci daliments. e) permet la comunicaci entre dos ordinadors. f) situar un esdeveniment en un espai concret.

g) s el clima mediterrani. h) sextreuen de lescora terrestre.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

7.- Fixant-te en les lletres majscules i la puntuaci, ordena els elements que formen les frases segents. Escriu a sota la frase completa. 1. a) deduir el grup al qual pertany. c) ens indica el medi on viu i e) La forma del cos de lanimal b) de quina manera es desplaa,

d) per no ens permet

2. a) dun seguit de canvis que shan c) Les formes de la superfcie e) i han originat una gran b)diversitat de paisatges. d) de la Terra sn el producte f) donat al llarg de milers danys

3. a) les temperatures del litoral. c) Laigua del mar absorbeix e) ms lentament b) que la terra; d) aix fa que suavitzi f) i desprn calor

4. a) s el paisatge que predomina c) caracteritzat per e) labsncia gaireb b) absoluta de vegetaci, d) en el clima desrtic clid. f) El desert,

8.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que no sadiguin amb el text perqu el fragment tingui sentit. Escriu a sota el text corregit. Les persones solen (analitzar / realitzar / tranquillitzar / solucionar) activitats ben diverses quan no estan (estimades / cantades / ocupades / dibuixades) en les seves obligacions o tasques (animals / mundials / regionals / professionals). Aix hi ha a qui li (agrada / importada / solucionada / estudiada) llegir o escoltar msica; daltres prefereixen activitats ms (disposades / cargolades / solucionades / mogudes) i practiquen la nataci, el tenis, lexcursionisme...

Text:

9.- Un error informtic ha esborrat algunes vocals (a, e, o) daquest text. Escriu-les perqu puguem saber qu diu. Un _ nticicl _ _ s un _ m _ ss _ qu _ un d _ ir _ un _ nucli _ mb un nucli _ s

d _ lt _ s un _

pr _ ssi _ .ns,

m _ ntr _ _ mb _ ls

d _ pr _ ssi _ d _ b _ ix _ s

m _ ss _ _ n

d _ ir _ g _ n _ r _ l, qu _

pr _ ssi _ ns. b _ n t _ mps,

_ nticicl _ ns

c _ mp _ rt _ n s _ l _ n

m _ ntr _ m _ l

l _ s

d _ pr _ ssi _ ns

c _ mp _ rt _ r

t _ mps.

10.- Resol aquests mots encreuats. Totes les paraules tenen relaci amb el clima. 1. Columna daire en forma dembut. 2. Formaci vegetal caracterstica de la regi rtica. 3. Praderia dherbes altes prpia de zones tropicals seques. 4. Massa daigua salada. 5. Situat en un pol o prop dun pol. 6. En plural, lloc poblat darbres silvestres. 7. Lloc inhabitable per la seva esterilitat, falta dhumitat i vegetaci. 8. Bosc de conferes del nord de Rssia i Sibria.

2 1

4 8 6 3

UNITAT 5 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Recomposici i ordenaci dun text expositiu

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Laigua s imprescindible per a la vida. Per a quines activitats es necessita laigua? Laigua s important per a les ciutats actuals? Per a qu necessiten laigua, les nostres ciutats? Quines activitats professionals poden fer les persones que viuen en una ciutat? I les que viuen al camp?

1.- Els pargrafs del text que tens a continuaci estan desordenats. Cal que els ordenis perqu el text tingui sentit. Com a ajuda, et pots fixar en les paraules que estan subratllades. Mesopotmia: terra entre rius Nm. 1 Ara b, com que les inundacions daquests rius es produen a la primavera, les aiges podien malmetre uns conreus que estaven a punt per a la collita. Per aquest motiu, la poblaci daquestes terres va haver daprendre a controlar laigua dels rius: mitjanant obres de canalitzaci i drenatge va poder assegurar laigua necessria per a lpoca de sequera i protegir els camps de conreu de les inundacions. Nm. 2 Laparici daquestes ciutats va significar una srie de canvis socials que van donar lloc a una nova societat: la societat urbana. El control de laigua va permetre laugment de la producci i la creaci dexcedents agraris. Aix va permetre laparici de grups de persones que no es dedicaven a la producci daliments (agricultura o ramaderia) sin a daltres activitats, com ara els sacerdots, que controlaven les collites, el comer i governaven la ciutat, els guerrers que socupaven de la defensa de la ciutat o els escribes que, per necessitats administratives, van desenvolupar la numeraci i lescriptura.

Nm. 3 El control de laigua va comportar, doncs, la formaci de les ciutats. Les primeres van aparixer a la regi de Sumer entre el 4 000 i el 3 000 aC i, entre daltres, destaquen Uruk, Lagas, Ur, i Eridu. En aquestes ciutats les cases estaven construdes amb maons i els edificis principals eren el temple i el palau, on es concentrava el poder econmic, poltic i religis. Aquestes primeres ciutats es denominaven ciutats estat perqu eren independents, s a dir, cadascuna es governava a si mateixa i a les terres dels voltants, on hi havia petits poblats. Nm. 4 La cultura mesopotmica va aparixer en la plana que sestn entre els rius Tigris i Eufrates, en el territori que ara ocupa lIraq, al Prxim Orient. A lantiguitat es podien diferenciar tres regions en aquesta zona, totes habitades per pobles dedicats a lagricultura i a la ramaderia: Assur, al nord, habitada per pobles bsicament ramaders; Accad, al centre, i Sumer, al sud. Les ciutats de lantiga Mesopotmia es van desenvolupar a les terres planes, que a lestiu eren extremadament caloroses. Els vegetals no hi podien crixer si no es regaven, perqu gaireb no hi plovia. En conseqncia, la vida a la plana no era possible sense laigua del Tigris i de lEufrates. Nm. 5 Completava la societat urbana el conjunt de la poblaci pagesa (agricultors i ramaders) i artesana, que eren persones lliures per amb menys categoria que les dels grups socials anteriors. Finalment, hi havia els esclaus que eren presoners de guerra o persones que no podien pagar els seus deutes.

(Text adaptat de pgs.143-144).

Cincies Socials 1. ESO Srie Astrolabi, Ed.

Mc Graw Hill,

Ordre dels pargrafs:

2.- Un cop ordenat el text, llegeix-lo atentament i copia (segons lordre en qu penses que apareixen) totes les paraules del text que estan subratllades. Quina relaci poden tenir les paraules subratllades amb lordenaci del text?

3.- A partir del text ordenat i llegit, digues si sn certes o falses les afirmacions segents: 1. En el territori que actualment ocupa lIraq es va desenvolupar la cultura mesopotmica. 2. Antigament en aquest territori es podien diferenciar clarament dues regions. 3. Aquesta zona a lestiu s molt poc calorosa perqu les pluges sn abundants. 4. Laigua del Tigris i de lEufrates feia possible la vida a la plana mesopotmica. 5. Per evitar les inundacions de la primavera i la sequera de lestiu, la poblaci va aprendre a controlar laigua dels rius. 6. Les primeres ciutats van aparixer a la regi dAssur entre el 4 000 i el 3 000 aC. 7. Les cases daquestes ciutats es construen amb ciment. 8. El poder poltic, econmic i religis es concentrava als edificis ms importants, que eren lestadi i la plaa. 9. Totes aquestes ciutats depenien de la capital. 10. El control de laigua va impedir laugment de la producci i la creaci dexcedents agraris. 11. Els escribes van desenvolupar la numeraci i lescriptura. 12. La poblaci pagesa controlava les collites i el comer, i governava la ciutat. 13. Els pagesos i els sacerdots socupaven de la defensa de la ciutat. 14. Les persones que no podien pagar els deutes, o els presoners de guerra, eren esclaus. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

4.- Escriu correctament totes les afirmacions falses de lexercici anterior. Te nhan de sortir nou. 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

5.- A partir del text que has ordenat i llegit, formula quatre preguntes, amb les seves respostes, per fer als teus companys de classe i comprovar si lhan ents. 1. Pregunta:

Resposta:

2. Pregunta:

Resposta:

3. Pregunta:

Resposta:

4. Pregunta:

Resposta:

6.- Completa el text amb les paraules del requadre que facin sentit. Thas de fixar en el nmero i triar-ne una de les quatre que hi ha. Per ajudar-te et subratllem i tescrivim la primera. 1. constituir, rebutjar, organitzar, saber 2. ciutats, territoris, administraci, cases 3. analitzar, combatre, influir, assumir 4. rebellions, palaus, poble, zones 5. troballes, sries, conquestes, famlies 6. identificar, fragmentar, minvar, destacar 7. trobar, governar, augmentar, repartir 8. troballa, conquesta, adaptaci, testimoni

Filip rei de Macednia va ( 1 ) ............... organitzar.................un exrcit molt fort amb el qual va imposar el seu domini sobre els ( 2 ) ................................... grecs. Quan el rei va morir, el seu fill de vint anys, Alexandre, va ( 3 ) ...................................... el poder i va demostrar que tenia una gran habilitat poltica i militar. Va aconseguir dominar algunes ( 4 ) ................................. que van sorgir a Macednia i Grcia, i es va proposar conquerir el territori dels perses. Entre el 334 aC i el 327 aC, les ( 5 )..................................... dAlexandre sestenien des del Mediterrani fins a lndia. Mort Alexandre limperi que havia constitut es va ( 6 ) .................... Els seus generals es van ( 7 ).............................els diferents territoris que van formar els anomenats regnes hellenstics, que es van mantenir fins a la ( 8 ) ..............................romana al segle I aC.

7.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s una ctara? 2. Qu s un esparver? 3. Qu s un igl? 4. Qu s un pailebot? 5. Qu s un pestell? 6. Qu s un xasss? 7. Qu s un perit? 8. Qu s un gerd? a) Un fruit silvestre petit, rod i vermells. b) Un habitatge esquimal de forma semiesfrica, fet de blocs de gla. c) Un antic vaixell de vela de dos pals o ms. d) Un antic instrument musical de corda semblant a una lira. e) Un expert, ents en una cincia, art o ofici. e) El conjunt dels elements dun autombil exceptuant-ne la carrosseria. g) Un ocell de presa de plomatge gris amb el coll, el pit i el ventre blanquinosos. h) Una pea metllica corredora per obrir i tancar finestres, portes, etc.

8.- Ordena aquests fragments per formar frases. Fixat en les majscules i en la puntuaci i escriu a sota la frase completa. Nm. 1 a) tresor arqueolgic c) dobjectes de la vida quotidiana. e) H. Carter el 1922. b) va ser descoberta per d) La tomba de Tutankamon f) Contenia un gran

Nm. 2 a) a tots els racons de la Terra, c) all on ning no hi e) per descobrir i arribar b) ha sentit curiositat d) hagus posat mai els peus. f) Lsser hum sempre

Nm. 3 a) govern sn dorigen c) monarquia, oligarquia, e) democrcia o tirania. b) amb els sistemes de d) Moltes paraules relacionades f) grec, per exemple:

9.- Descobreix quin missatge secret amaguen aquestes lletres i digues quin s el codi utilitzat per escriurel. Copia el missatge a sota. SEL LE ARE Missatge: SERUTNIP TASSAP, AL AJ ANUAF SEUQIRTSIHERP EUQ ED SEICRG AF NEXIEVRES A SELLE SYNAD REP RIURTSNOCER ANIUQ

MEBAS

SRELIM

UNITAT 6 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Lectura dun eix cronolgic acompanyat dun text

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu en saps de lhome prehistric? Com vivia? Com es vestia? Imaginat que has de viure en una illa deserta. Com timagines que thauries dorganitzar per sobreviure? Has vist cap pellcula o srie de dibuixos animats que passi a la prehistria? Podries explicar-ne alguna cosa?

1.- Fixat b en leix cronolgic que tens a continuaci i desprs respon les preguntes.

LA HUMANITAT PREHISTRICA
1500000 a.C. La prehistria comprn un perode de ms de dos milions danys que va comenar amb lexpansi de lespcie humana sobre la Terra. No hi ha documents escrits sobre lactivitat dels homes i de les dones durant aquest espai tan llarg de temps, per si que han arribat fins a nosaltres testimonis arqueolgics: pedres tallades, pintures, instruments fets dossos o de banya, etc. Aquest perode sense escriptura constitueix la prehistria. Al comenament, a letapa que coneixem com a paleoltic, els homes i les dones eren nmades i vivien de la caa i de la collita de fruits. Ms endavant, al neoltic, van comenar a domesticar animals i a conrear la terra, es van tornar sedentaris i van construir els primers poblats estables. El descobriment de la metallrgia va marcar el darrer perode prehistric, ledat dels metalls. I s amb la invenci de lescriptura que lsser hum va entrar en la histria.

I C

Homo erectus Foc

230000 a.C. Homo neanderthalensis 80000 a.C. Primers enterraments

P A L E O L T

40000 a.C.

Homo sapiens Naixement de lart

10000 a.C.

Primers poblats Ramaderia

N E O L T I C

9000 a.C.

8000 a.C.

Agricultura Cermica i teixits

7000 a.C.

4000 a.C.
EDAT DELS METALLS

Inici de la metallrgia

(Text adaptat de MARCA 1. CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA, Ed. Vicens-Vives, pg.124)

HISTRIA

3500 a.C.

Origen de lescriptura

1. Qu indiquen les parts en qu est dividit aquest eix?

2. En quantes parts est dividit? Tenen alguna proporcionalitat?

3. Qu ens indica la lnia poligonal que talla leix?

4. Com es marquen els esdeveniments en aquest eix?

5. Quina s letapa histrica ms llarga?

6. Quina s letapa histrica ms curta?

7. Quan apareix el foc?

8. Quan sinicia la metallrgia?

9. Quan es comencen a fer cermica i teixits?

10. Quan apareixen els primers poblats?

11. Quan sinicia lescriptura?

12. Quan es comencen a fer els primers enterraments?

2.- Llegeix atentament el text que acompanya leix cronolgic i desprs completa les frases segents. Si tens cap dubte, consulta el text. 1. La prehistria compren ... que va comenar amb ...

2. Anomenem ... al perode de temps sense ... . No hi ha documents sobre lactivitat humana daquest espai de temps per, s que ens han arribat ... com pedres tallades, ... , ... , etc.

3. Els homes i dones del paleoltic eren ...

i vivien de ...

4. Durant el ...

es van comenar a ...

5. El darrer perode prehistric s ...

6. Els ssers humans del ... eren sedentaris.

eren nmades i els del ...

7. Durant ledat dels metalls es descobreix la ...

8. Quan sinventa ...

lsser hum entra en la histria.

9. La prehistria es divideix en tres perodes: ...

10. La paraula prehistria significa ...

de la histria, s a dir, abans de l ...

3.- Intenta reduir aquests pargrafs de manera que noms continguin la informaci essencial. Fixat en lexemple: Limperi rom ha estat, de tots els imperis de la nostra civilitzaci, el que ms temps ha durat, ms de mil anys, fet sorprenent fins i tot per als mateixos romans. Limperi rom ha durat mil anys. Pargraf 1 Per reconstruir la histria duna antiga civilitzaci, com s el cas de Roma, per exemple, no tan sols shan destudiar les fonts escrites, sin tamb les restes materials, sobretot jaciments dantiqussimes ciutats on avui noms queden runes enterrades pel pas del temps.

Pargraf 2 Els ibers eren els pobles indgenes que, a partir del s. VI aC., es van estendre per lest de la pennsula Ibrica, i van tenir una presncia especialment important a les terres que constitueixen el que avui s Catalunya.

Pargraf 3 A lilla mediterrnia de Creta, al sud del mar Egeu, shi va desenvolupar en el tercer millenni abans de Crist una brillant i refinada civilitzaci que actualment anomenem minica pel nom del rei Minos, nom probablement llegendari.

4.- Pensa quina paraula amaga cada definici i desprs completa el text perqu puguem entendrel. 1. Depressions geogrfiques entre muntanyes: 2. Origen, principi dalguna cosa: 3. Els homes considerats collectivament: 4. Conjunt dels habitants dun pas units per vincles naturals i socials: 5. Acci, art i efecte descriure: 6. Transmetre, fer conixer alguna cosa a alg: Fa uns sis mil anys, les (1) ............................................. dels rius Tigris, Eufrates i Nil, entre daltres, van conixer el (2) ........................................... de les primeres cultures histriques de la (3) ................................................. Aquests (4) ................................. van idear els primers sistemes d (5) ...............................................per poder-se (6) ...................................... amb facilitat i tamb por motius econmics i administratius.

5. Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que impedeixen que el text tingui sentit. Escriu a sota el text correcte. En les primeres ( tapes / solapes / etapes / copes ) de lEdat del Bronze, la poblaci, generalment, no superava els quaranta ( panys / danys / banys / anys) dedat i eren molt pocs els ( individus / tribus / vidus / globus ) que aconseguien passar dels seixanta. La ( mortalitat / normalitat / simplicitat / individualitat ) era superior en la poblaci infantil i en les dones, a ( cincia / pacincia / diligncia / conseqncia ) de la gestaci i el part.

Text:

6.- Uneix aquests tres fragments (un de cada columna) i forma frases. Copia a sota les frases que formis. 1. Fins fa poc temps, hi a) una srie de recursos que havia molts 2. Les idees concebudes b) depenen de les neus en determinats A. que es fonen a la muntanya. B. el progrs de la civilitzaci.

3. Un full de clcul s un c) artesans que dedicaven el seu C. garanteixen la nostra sutemps pervivncia. programa 4. La natura ens ofereix d) que serveix per fer D. a fabricar objectes de fusta.

5. Les variacions del ca- e) moments de la histria han fet E. principalment clculs amb possible nombres. bal dun riu 1.

2.

3.

4.

5.

7.- Un error informtic ha ajuntat totes les paraules daquest pargraf. Escriu a sota el text correcte perqu el puguem entendre b. ElmotNeolticsignificapedranovaivaseraplicataaquestperodefentrefernciaalesdestralsde pedrapolidaqueutilitzavenelsseuspobladors.

Text:

8.- Resol aquest encreuat. 1. Perode de la histria humana anterior a lescriptura. 2. Primera part de lEdat de la Pedra. 3. Sinnim de roca. 4. Lloc on viuen les persones. 5. Cadascuna de les puntes grosses i dures que alguns mamfers tenen al cap. 6. Grup de persones que es va desplaant dun lloc a laltre per trobar condicions de vida millors. 7. Recollecci de fruita i productes del camp. 8. Cavitat que hi ha a la terra o a la muntanya. 2 1 4 3 5

UNITAT 7 Grup A Cincies Socials COMPRENSI Elecci de les idees principals.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quins pobles vivien a la pennsula Ibrica en lantiguitat? Com timagines que vivien? Podries explicar alguna pellcula ambientada en lantiguitat? Pels romans un circ era un edifici dedicat a lespectacle de curses de carros lleugers. A qu anomenem actualment circ? Qu shi fa?

1.- Llegeix atentament el text. Busca al diccionari les paraules que no entenguis.

La romanitzaci de les terres catalanes

Pargraf 1 Els romans, civilitzaci que provenia de la pennsula Itlica, sostenien una llarga lluita contra els cartaginesos. Aquest poble, installat al sud-est de la pennsula Ibrica, havia ocupat Sagunt, ciutat aliada de Roma. Arran dels xits obtinguts contra els romans, el cap cartagins Annbal va decidir enviar els seus efectius bllics cap a Roma, tot travessant els Pirineus i els Alps. Pargraf 2 Aquest fet va provocar que, lany 218 aC., els romans, dirigits per Gneu Escipi, desembarquessin a Empries per tal de tallar la reraguarda dels cartaginesos. Un cop a la pennsula Ibrica, els romans van continuar la conquesta militar i poltica del territori que van dur a terme amb una certa rapidesa. Pargraf 3 De totes les ciutats catalanes, Tarraco (Tarragona) va ser la ms important juntament amb Emporiae (Empries). En temps dAugust, Tarragona va esdevenir la capital de la provncia de la Hispnia Citerior o Tarraconensis, i es va convertir en ciutat imperial. Altres ciutats catalanes importants van ser Barcino (Barcelona), Dertosa (Tortosa), Baetulo (Badalona), Iluro (Matar), Gerunda (Girona), etc.

Pargraf 4 El desenvolupament econmic rom es va fonamentar en dos sistemes: lurb i el rural. Els centres urbans produen artesania, orfebreria, vidre, cermica, fusta i vaixells. En les villes, centres rurals, es conreaven els cereals, lolivera, la vinya la clssica trilogia mediterrnia i els arbres fruiters. Les villes ms ben conservades sn les dels Munts, a Altafulla, i la de Centcelles, a Constant (el Tarragons), i la de Torre Llauder, a Matar (el Maresme). Aix mateix, es practicava la ramaderia, lexplotaci de boscos, dels quals sobtenia la fusta i el suro, i lextracci de sal a les mines de Cardona, al Bages. Pargraf 5 La construcci duna xarxa de comunicacions, tant terrestre com martima, va ser decisiva en el desenvolupament econmic. Les principals ciutats romanes de Catalunya (Gerunda, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Dertosa) es trobaven situades al llarg de la Via Augusta. Per via martima, els ports ms importants eren: Tarraco, Emporiae, Barcino i Dertosa. Pargraf 6 En el procs de romanitzaci, el llat, llengua dels romans, va tenir un paper fonamental. Cal distingir entre un llat culte, idioma de les institucions i com a tot lImperi, i diversos llatins vulgars, que van sorgir arran del contacte amb les altres llenges que hi havia a cada territori conquerit. Les llenges romniques catal, castell, dlmata, francs, galaicoportugus, itali, occit, retoromnic, romans i sard van sorgir per evoluci dels llatins vulgars. La llengua que es parla a les terres catalanes s el catal.

(Text adaptat de Geografia i Histria 1. ESO, ECIR Editorial, pg. 302.)

2.- Encercla la resposta que sadiu millor, globalment, a les idees expressades en cada pargraf del text anterior. Pargraf 1 a) Els cartaginesos van ocupar Sagunt, ciutat aliada dels romans, els seus enemics. Lxit obtingut contra els romans va fer que el cap cartagins Annbal envis les seves tropes contra Roma. b) Els romans estaven en guerra amb els cartaginesos, que eren un poble que shavia installat a la pennsula Ibrica. Pargraf 2 a) Lany 218 aC., els romans desembarquen a Empries per combatre els cartaginesos i en poc temps ocupen la pennsula. b) El general rom Gneu Escipi va lluitar contra els cartaginesos, poble enemic de Roma. Tot aix va passar fa molts i molts anys. Pargraf 3 a) La ciutat de Tarraco (Tarragona) va ser una de les ciutats romanes ms importants, ja que es va convertir en una capital. Tamb ho va ser Emporiae (Empries). b) En lpoca dAugust, lactual Tarragona era la capital de la provncia de la Hispnia Citerior. Altres ciutats importants de lpoca eren les actuals Barcelona, Tortosa, Badalona, Matar i Girona. Pargraf 4 a) Leconomia romana es centrava en el sistema urb (producci dartesania, cermica, vaixells...) i en el sistema rural (conreu de cereals, vinya i olivera, prctica de la ramaderia, explotaci dels boscos...). b) Les villes eren centres rurals. Encara avui sen conserven algunes com la dels Munts, la de Centcelles i la de Torre Llauder. Pargraf 5 a) Els romans van construir una gran xarxa de carreteres la Via Augusta que els permetia comunicar rpidament les ciutats ms importants de lpoca: Gerunda, Barcino, Tarraco... b) El desenvolupament econmic rom va ser possible grcies a la construcci duna bona xarxa de comunicacions tant terrestres com martimes.

Pargraf 6 a) La llengua dels romans era molt important. Les llenges romniques sn: catal, castell, dlmata, francs, galaicoportugus, itali, occit, retoromnic, romans i sard. b) El llat era la llengua dels romans. Hi havia un llat culte (era la llengua de les institucions i era igual a tot limperi) i diversos llatins vulgars sorgits pel contacte amb les llenges dels territoris conquerits. Les llenges romniques, entre elles el catal, deriven de levoluci del llat vulgar.

3.- Digues si sn certes (C) o falses (F) les afirmacions segents: 1. Els romans provenien de la pennsula Ibrica. 2. Annbal va decidir atacar Roma tot travessant els Pirineus i els Alps. 3. Lany 218 aC. els romans van desembarcar a Empries. 4. Barcino, en temps dAugust, es va convertir en la capital de la provncia de la Hispnia Citerior. 5. Els romans van fomentar el seu desenvolupament econmic en dos sistemes: lurb i el rural. 6. Els centres rurals produen artesania, orfebreria, vidre, cermica.... 7. Els cereals, lolivera i la vinya constituen els cultius mediterranis clssics de lpoca. 8. A ms de la ramaderia i de lexplotaci dels boscos, els romans extreien la sal de les mines de Cardona, al Bages. 9. Els romans que van ocupar les terres catalanes noms van construir una xarxa de comunicacions martima. 10. Els ports ms importants de lpoca romana eren Gerunda, Iluro i Baetulo. 11. El llat culte era la llengua de les institucions i era igual a tot lImperi. 11. 12. Les llenges romniques sn: langls, el rus, el let, lrab i lhebreu. 12. 4 1. 2. 3. 4.

5.

6. 7.

8.

9.

10.

4.- Torna a llegir el text i corregeix, si cal, les preguntes errnies de lexercici anterior.

5.- Fes un resum breu de la lectura. Mira que no tingui ms de deu o dotze ratlles. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 5

6.- Omple els buits amb les paraules del requadre. Te nhan de sobrar sis.

bastons projecte

direcci producte

comerciants navegant

pasos operacions

segles tallant

inventar instrument

foradades mesura

Fa molts segles, els .......................... feien els clculs amb un bac, un ......................... de fusta que consisteix en boles ..................... que es fan crrer al llarg duns ..................... i que serveix per fer les .......................... bsiques, com ara la suma, la resta, el ....................... i la divisi. Sembla ser que lbac es va ............................... a la Xina al voltant de lany 2 600 aC. Actualment encara susa en diversos ........................ orientals.

Quines paraules sobren?

7.- Uneix cada element i forma frases. Escriu a sota les frases completes. 1. El ratol s 2. Leditor grfic ens permet 3. Les centrals nuclears produeixen 4. La brixola s 5. Lenergia nuclear sextreu 6. Els arquelegs estudien 7. A la pennsula Ibrica podem a) trobar variacions climtiques importants. b) del tractament de lurani i del plutoni. c) la ramaderia. d) grans quantitats denergia. e) lestri ms utilitzat per determinar rumbs. f) les restes del passat.

g) crear dibuixos i modificar-los.

8. Els ibers que habitaven les nostres terres h) un aparell afegit a lordinador. practicaven

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

8.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que hi sobren. Ratlla les que no shi adiguin perqu el fragment tingui sentit. Escriu a sota el text corregit. Homer va ser un (poeta / paleta / cometa /atleta) grec cec que, segons la (ocasi / tradici / traci / temptaci), estava (encongit / sargit / protegit / redut) pels peus / seus / teus / dus). Sembla que va viure a lsia Menor (cop / cup / cep / cap) al segle VIII aC. i va (viure / escriure / moure / seure) dues obres famosssimes: la Ilada i l Odissea.

9.- Substitueix les expressions subratllades per una paraula de significat equivalent. Escriu a sota el text resultant. En cas de dubte, consulta el requadre de sota. Un encontre violent, brusc, dun cos contra un altre finalitzada la conquesta romana, es va dur a terme la romanitzaci, que consistia a escampar amplament, estendre en totes direccions entre les civilitzacions conquerides, la conjunt de tradicions (cientfiques, histriques... ) i formes de vida dun poble dels nous conjunt dels qui tenen la direcci poltica dun estat, s a dir, les seves estructures poltiques, econmiques, religioses, socials i, sobretot, la sistema de signes orals, sovint amb un codi escrit, propi duna comunitat, que serveix per a la comunicaci.

llengua

cultura

cop

governants

difondre

CINCIES SOCIALS GRUP A LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure aquestes frases substituint les paraules marcades per una forma sinnima del requadre. Te nhan de sobrar cinc. reproducci embalatge adquireixen apropiats cinta arrenglerats el desig conjunts traant destrucci projecten branca elements assimilada depurada

1. La Via Lctia s una faixa lluminosa que travessa el cel de nord a sud, i que podem veure de nit.

2. Les estrelles sn cossos celestes que emeten llum i calor.

3. La Lluna gira al voltant de la Terra descrivint una rbita ms o menys circular.

4. Els eclipsis es produeixen quan el Sol, la Lluna i la Terra queden alineats.

5. Part de la radiaci solar que ens arriba s absorbida pels gasos de latmosfera.

6. Lastronomia s una disciplina de la fsica que estudia els moviments i la natura del Sol, la Lluna, els estels, els planetes i altres cossos celestes.

7. Les galxies sn agrupacions de milions i milions destrelles.

8. Des de lantiguitat els humans han tingut laspiraci de conixer i explorar els astres que els envolten. 9. Els cometes sn masses de gas gelat, pols i altres components. 10. Un mapa s una representaci reduda de la realitat.

2.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb lantnim corresponent. 1. anteriorment 2. ascens 3. illuminar 4. retrocs 5. moviment 6. barrejar 7. estendre 8. inclinat 9. acostament 10. estrnyer a) ordenar b) aven c) allunyament d) quietud e) posteriorment f) enfosquir

g) dret h) afluixar i) j) descens plegar

3.- Encercla la paraula que correspon a cada definici. Noms nhi ha una de correcta. 1. perifria perode peripcia 2. noci nociu nocturn 3. escur esdevenir esdrixol 4. placa plaa plcid 5. idealitzar identificar idoni Porci de temps limitat i determinat per algun fenomen, espai de temps que comprn la durada dalguna cosa.

Coneixement elemental duna cosa, duna idea, dun concepte.

Ocrrer a alg alguna cosa, passar dun estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat

Lmina de metall, plstic, etc., que saplica generalment sobre una superfcie.

Considerar una cosa igual a una altra, reconixer que una persona o una cosa s realment tal persona o cosa.

6. expirar explicar explorar

Examinar minuciosament una cosa per trobar-hi el que hi ha i que es desconeix.

7. antiguitat anQualitat dantic, que existeix des duna poca anterior, que no s tipatia nou ni recent. antiquari 8. embutxacar emergncia emergir Sortir dun lquid on era posat; sortir, els raigs de llum, les ones sonores, etc., dun medi desprs dhaver-lo travessat.

4.- Escriu linfinitiu corresponent a les formes segents. Fixat en lexemple: manegs manejar. 1. pertany 2. obtingudes 3. destaca 4. predomina 5. recorre 6. inclou 7. constitueix 8. regs 9. redueix 10. atreu

5.- Escriu el substantiu que correspon als infinitius segents. Fixat en lexemple: numerar numeraci. 1. afirmar 2. denominar 3. proporcionar 4. concentrar 5. representar 6. succeir 7. estalviar 8. modificar 9. acordar 10. interpretar

6.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb els seus sinnims. Fixat en lexemple: successi srie, encadenament. 1. dimensi 2. longitud 3. denominaci 4. proporci 5. densitat 6. cinyell 7. veracitat 8. rotaci 9. finalitat 10. intensitat a) mida, mesura b) consistncia, espessor c) sinceritat, autenticitat d) llargria, distncia e) gir, volta f) objectiu, intenci

g) nom, ttol, designaci h) fora, potncia i) j) cintur, cord harmonia, equilibri

7.- Canvia el nombre dels sintagmes segents. Fixat en lexemple: rbites ellptiques rbita ellptica. 1. satllits artificials 2. galxies exteriors 3. esferes rocalloses 4. estels allats 5. proves indiscutibles 6. massa gasosa 4

7. rbita circular 8. eix oblic 9. raig solar 10. fus horari

8.- Torna a escriure aquests sintagmes seguint lexemple: sistema del sol sistema solar 1. cossos del cel 2. imatges de la terra 3. dimetre del pol 4. radi de lequador 5. radiaci del sol 6. fusos de les hores 7. nvol de gas 8. esferes de roca

9.- Omple les pirmides amb les paraules del requadre. Tingues en compte que a cada bloc li correspon una sola lletra. ENVOLTAR LONGITUD GRANDRIA SOL TAULA LNIES MART FUS LLUM CINYELL SUPERAR

INSOLACIONS MASSA

INDISCUTIBLES

ESFERA

INTENSITAT

TRAJECTRIES

VELOCITATS

Pirmide A

Pirmide B

UNITAT 2 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Algunes paraules poden tenir ms dun significat, com ara llegenda, plana, vall, escora, tram, depressi, comprimit, terra, punt, placa (totes en tenen dos). Escriu la paraula corresponent davant de cada significat. 1. ............................ 2. ............................ 3. ............................ 4. ............................ 5. ............................ 6. ............................ 7. ............................ 8. ............................ 9. ............................ 10. ............................ 11. ............................ 12. ............................ 13. ............................ 14. ............................ 15. ............................ 16. 17. ............................ 18. ............................ 19. ............................ 20. ............................ Porci de la superfcie terrestre que llisca sobre el magma. Ttol, escrit explicatiu, etc., dun pla, mapa, etc. Porci extensa de pas pla, sense muntanyes. Forma abreujada del nom tramvia. Acci de produir un enfonsament en una superfcie. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. Preparat farmacutic obtingut per compressi de plvores; pastilla. Qualsevol de les parts en qu una cosa es pot dividir. Pgina, cadascuna de les dues cares dun full de paper. Que sha redut el volum dun cos a causa de la pressi. Disminuci de la vitalitat. Crosta slida que forma la part ms superficial de la Terra. Narraci popular desdeveniments desenrotllada i transformada per la tradici. Espai de terreny comprs entre dues cadenes de muntanyes. Paviment o altre sobre qu estem, caminem. Petit senyal a la superfcie duna cosa. Planeta en qu vivim, tercer en ordre de distncia al Sol. Lligat dun o ms fils que sentrellacen. Excavaci longitudinal profunda feta en el sl. Lmina rgida de metall, de fusta, etc., destinada generalment a ser aplicada sobre una superfcie plana.

2.- Substitueix la paraula marcada per un dels sinnims que tens a continuaci: simbolitzen, fixar, pertoca, habitual, apareix, triem, realitzaci, envolta, recorregut, assenyalen. Escriu tota la frase a sota. 1. Equador s el parallel 0 i el que t el permetre ms gran perqu encercla la terra per la part ms ampla.

2. Els meridians sn lnies imaginries el traat de les quals va de nord a sud, de pol a pol.

3. Els meridians serveixen, tamb, per establir les divisions dels fusos horaris.

4. Abans de fer un mapa seleccionem la informaci que hi volem representar.

5. Els mapes poltics indiquen els lmits administratius dun indret.

6. Tots els elements que surten al mapa es representen mitjanant un smbol o color.

7. Lescala surt escrita als mapes i als plans de forma numrica i de forma grfica.

8. La projecci plana o zenital s la ms freqent per representar les zones polars o per mostrar lhemisferi complet.

9. Antigament lelaboraci dels mapes era una tasca lenta i difcil.

10. A cada grau de longitud li correspon un meridi.

3.- Substitueix les expressions marcades per una paraula que sigui equivalent. Escriu a sota el text nou, i fes-hi els canvis que calgui. Cada zona de la planeta en qu vivim t un temps atmosfric diferent. En algunes i plou

regions, hi fa sempre molta poc: en altres. en canvi, les nvols

sensaci produda per lelevaci de la temperatura

precipitacions en forma de gotes daigua que cauen dels que t un grau de calor inferior al normal o durada i successi de les coses

sn abundants, o b hi fa molt

convenient

o tot lany s la mateixa estaci. etc. El

varia dun lloc a laltre, i aquesta variaci depn de molts factors.

Text nou:

4.- Relaciona amb fletxes els mots de la columna A amb els de la columna B. A 1. encarregar 2. situar 3. numerar 4. localitzar 5. proporcionar 6. indicar 7. reduir 8. seleccionar 9. interpretar 10. definir B a) definici b) encrrec c) situaci d) proporci e) reducci f) indicador

g) localitzaci h) interpretaci i) j) numeraci selecci

5.- Relaciona amb fletxes cada abreviatura amb el seu significat. Desprs completa les definicions que tens a continuaci amb el nom sencer. 1. ap. 2. cap. 3. etc. 4. fig. 5. m. 6. n. 7. pg. 8. trad. a) pgina b) nascut c) apndix d) etctera e) figura f) traducci

g) mort h) captol

A. ......................... : escriure en una llengua all que ha estat escrit en una altra. B. ......................... : conjunt de notes, documents o fotografies que safegeix al final dun llibre i que completa el text. 4

C. ......................... : dibuix o pintura que representa la forma dalg o dalguna cosa. D. ......................... : que ha vingut al mn. E. ......................... : paraula usada desprs dunes quantes coses que hem dit, per indicar que encara en podrem dir ms. F. ......................... : cadascuna de les dues cares dun full dun llibre. G. ......................... : cada una de les parts principals que t un llibre o un altre escrit. H. ......................... : que ha deixat de viure.

6.- Escriu en el requadre les paraules definides. Posa una lletra en cada quadre. 1. Part externa dun cos que el limita per tots els costats.

2. Contorn duna figura plana; la seva mesura.

3. Superfcie de terreny o altra cosa sobre la qual es camina.

4. Extensi de terra.

5. Conjunt de quadrats resultat de tallar dues sries de paralleles.

6. Proporci entre les dimensions de les parts dun mapa, pla, etc.

7. Conformaci de la superfcie de la Terra.

8. Cos limitat per una superfcie amb punts equidistants del centre.

9. Part externa on acaba un territori, un perode de temps.

10. Qualsevol de les obertures duna xarxa.

7.- Troba en aquesta sopa de lletres els deu noms definits en lexercici anterior. Q S D F G J K L O S U G H J I O P F E U A E R T E M I R E P D S D E S A F E H E R F O R F L G L I R I E N R J L O L P F C R F E E A I E Z I U A H N K M F U X C L D U Y I Y J T C I A R I T A L A C S E

8.- Ordena les sllabes i forma paraules. 1. NACIRRA 2. ESACOR 3. GENLLEDA 4. LECSEONARCI 5. TOLCAP 6. TUESTRUCRA 7. CAEXVACI 8. ESUFPERCI 9. FEMISRIHE 10. CIINPRETERTA

UNITAT 3 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Marca el significat, en cada frase, de les formes subratllades. 1. Molts dels rius de les terres centrals dsia desguassen en depressions interiors. a) evolucionaren b) desemboquen c) redunden

2. El cabal dels rius de les regions desrtiques del nord i del sud-oest del continent afric s intermitent. a) irregular b) arrtmic c) informe

3. Les aiges continentals sn el conjunt daiges que es troben a les terres emergides. a) nedades b) sobresortints c) destacades

4. Els grans rius africans, en el seu curs baix, solen tenir rpids per salvar el desnivell de laltipl interior. a) protegir b) alliberar c) vncer

5. Lacci de laigua modela les costes perqu produeix el desgast dels penya-segats i en provoca el retrocs. a) constitueix b) forma c) organitza

6. Les terres per on circula un riu poden ser ms o menys permeables. a) filtrables b) esponjoses c) acaparadores

7. El naixement i el recorregut dels rius del vessant cantbric peninsular sesdevenen en indrets tot lany plujosos. a) arriben b) es tornen c) tenen lloc

8. Laigua pot circular per la superfcie terrestre o filtrar-se en el sl per formar el conjunt de les aiges subterrnies. a) crrer b) divulgar-se c) notificar

2.- Torna a escriure cada frase substituint la paraula marcada per un dels sinnims que tens a sota. Te nhan de sobrar cinc. suporten calor combusti curs aturen estan tecnologia acumulem constant lloc canvien remou explosi alternatives

grans

1. El riu s un corrent continu daigua.

2. El riu Congo travessa la selva africana i s navegable en alguns trams del seu recorregut.

3. Els rius Obi i Lena romanen glaats durant lhivern.

4. Les onades sn ondulacions que es formen quan el vent agita la superfcie dels mars i oceans.

5. Els corrents modifiquen el clima de les costes perqu les escalfen o les refreden.

6. Grcies als pantans emmagatzemem laigua dels rius i en regulem el cabal.

7. Les preses retenen laigua dels rius i permeten regular-ne el cabal.

8. Els rius europeus tenen molta relaci amb el clima de lindret per on passen.

9. Les crescudes dels rius del vessant mediterrani sn notables quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor.

10. Els rius mediterranis pateixen forts estiatges.

Les paraules que sobren sn:

3.- Algunes paraules com estaci, plana, costa, tret, illa, fulla, caduc, continent, massa, perenne tenen ms dun significat. Escriu al costat de cada definici la paraula corresponent (hi ha dos significats per paraula). 1. ...................: Qualsevol de les quatre divisions de lany. 2. ...................: Pendent del terreny. 3. ...................: Caracterstica. 4. ...................: Que cau anualment. 5. ...................: Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans. 6. ...................: Porci extensa dun pas pla, sense muntanyes. 7. ...................: Cadascun dels rgans, generalment verds, que surten de les branques duna planta. 8. ...................: Porci de terra voltada daigua per tots costats. 9. ...................: Pgina, cadascuna de les dues cares dun full de paper. 10. ...................: Un grau excessiu dalguna cosa. 11. ...................: Acci daturar-se en un dels llocs situats en el cam que alg recorre. 12. ...................: Dit del fullam que no caduca. 13. ...................: Prxim a caure, destinat a desaparixer aviat. 14. ...................: Perpetu. 15. ...................: Descrrega duna arma de foc. 16. ...................: Cosa que ninclou una altra. 17. ...................: Quantitat de matria considerable en un sol tros. 18. ...................: Lmina prima de metall, especialment duna arma o una eina. 19. ...................: En una poblaci, conjunts de cases contiges separats per carrers. 20. ...................: Terra que voreja el mar.

4.- Completa les sries seguint els exemples. conca lacustre conques lacustres 1. fossa tectnica 2. xarxa hidrogrfica 3. crter volcnic 4. riu cabals 5. cadena muntanyosa superfcies terrestres superfcie terrestre 6. aiges continentals 7. rius subterranis 8. corrents superficials 9. regions desrtiques 10. terres centrals

5.- Substitueix les formes marcades per una sola paraula. Fixat en lexemple: aigua dun territori aigua territorial. Et donem una pista: totes les paraules acaben en al. 1. aiges del continent 2. part dorient 3. temps de primavera 4. forma de radi

5. terres del continent 6. aigua de pluja 7. aigua de superfcie 8. llit dun riu 9. circ de gla 10. poblaci del mn

6.- Un error informtic ha desordenat aquestes frases. Ordena-les. Et donem una pista: les paraules inicials i finals de cadascuna. 1. de laigua latracci principalment per de laigua i baixades provocades la Lluna del nivell sobre

Les marees sn pujades ...

... dels oceans i dels mars. 2. es tracta es considera les aiges que contiges dun a la de superior

Quan la temperatura dun corrent ...

... corrent clid.

7.- Forma paraules completes unint les dues parts que et donem. Escriu-les al mig. Tingues en compte que noms pots utilitzar una vegada cada part. 1. cas 2. plu 3. cen 4. cli 5. ai 6. ca 7. i 8. con 9. ni 10. con a) gua b) ma c) bal d) tre e) val f) ja

g) sum h) lla i) j) quets ca

8.- Ordena les lletres per formar paraules. Fixat en les pistes que et donem. 1. Sinnim de vista: 2. Sinnim de puig: A S I T G A P E: A T - N U M A N Y: E E U U O R P: A N A T U R I S:

3. Pertany al nostre continent:

4. En alguns casos es pot substituir per indgena: R L: 5. Tots els homes i dones ho som:

M F A E M

9.- Troba en aquesta sopa de lletres deu paraules relacionades amb el mar. Escriu-les a sota. Q A U Z W S A O X C M E D M C V L N C R A T B A G N B A O I R P L R O M U T R N E I L I J U F G R C E Y S N T H E E E O S E D A N O R G N S U I H G L C E F T T D F G H J E S K L A P L A T J A O L H D

Paraules:

UNITAT 4 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Substitueix les formes subratllades per un dels sinnims del quadre. baixar actua cauen empesos traspassa penetra caure analitza compten anota

1. El clima es refereix a les condicions atmosfriques que es donen en una regi durant un perode llarg de temps.

2. La capa doz funciona com un filtre de les radiacions solars.

3. El mar transmet la calor i la reparteix cap al fons.

4. Les temperatures es mesuren en graus centgrads ( C).

5. La influncia del mar sendinsa a linterior i suavitza les temperatures.

6. La intensitat solar s ms accentuada als indrets de la Terra on els raigs incideixen perpendicularment.

7. La calamarsa es forma quan els cristalls de gla dels nvols sn arrossegats cap amunt per un corrent daire ascendent.

8. El pluvimetre s un recipient que enregistra la quantitat de pluja que cau.

9. Laigua de latmosfera pot precipitar de maneres diverses.

10. Laire fred s ms dens i pesa ms que el clid; per aix tendeix a descendir. 1

2.- Les frases segents tenen una paraula mal collocada. Torna-les a escriure fent atenci al significat i a la concordana. 1. El clima ocupa la zona central de la Pennsula Ibrica continental.

2. Europa s una massa pennsula situada a loest de la continental.

3. La Vall dAran s lnic territori on predomina el clima atlntic catal.

4. El bosc mediterrani ofereix daliments una gran quantitat.

5. La fauna del continent hum ha estat modificada per la intensa activitat de lsser.

6. El turisme dhivern provoca la muntanya transformaci del paisatge de lalta.

7. Laltitud mitjana de la Ibrica s Pennsula elevada.

8. El paisatge agrari del nord dEspanya sn els prats tradicional on pastura el bestiar.

9. La Pennsula es troba sota el domini del mar moderador.

10. Les terres europees reben la influncia martima de lAtlntic i del mar oce Mediterrani.

3.- Relaciona amb fletxes les paraules de la columna A amb les formes antnimes de la columna B. A 1. humit 2. pla 3. oriental 4. entrada 5. calor 6. estiu 7. natural 8. abundant 9. extens 10. suau B a) occidental b) hivern c) artificial d) fred e) estret f) sec

g) escs h) dur i) j) muntanys sortida

4.- Omple els buits dels textos segents amb la forma verbal corresponent als infinitius entre parntesis. 1. ....................... (poder) dibuixar mapes de temperatures a partir dunes lnies

imaginries .............................. (anomenar) isotermes, que ................................... (unir) punts de la superfcie terrestre que ............................................ (tenir) la mateixa temperatura.

2.

Quan laire ............................ (pujar), el vapor daigua es ......................... (refredar),

cosa que en .................................... (provocar) la condensaci en gotes diminutes que s ................................. (unir) entre elles, es ............................... (fer) ms grosses, es ......................................... (tornar) visibles i ........................................ (formar) nvols.

5.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. extremadament dur 2. paisatge equatorial 3. explotaci abusiva 4. impacte ambiental 5. zona climtica 6. oscillacions trmiques 7. palmeres datileres 8. massissos rocallosos 9. boires persistents 10. conques fluvials

6.- Completa la srie. Fixat en lexemple: escs escassa escassos escasses. 1. dur 2. humit 3. sec 4. muntanys 5. trmic 6. 7. 8. 9. 10. - freds - artificials - suaus - climtics - persistents -

7.- A cada ratlla hi ha amagada una paraula que no t relaci amb les altres perqu no pertany a la mateixa famlia. Descobreix-la i escriu-la al costat. 1. poble poblaci poblador poblar poblat pobrament: 2. roca rocall rodet roc rocalls rocam rocs: 3. planta plantaci plantada plantgrad planter plantador: 4. climatologia climatolgic terrapl climtic terrejar clima clnic: terrenal terra:

5. terral terrorfic

6. emblia embolicar

embolic

embolicador embolicaire:

8.- Completa les paraules unint les tres parts que et donem. Escriu-les al costat. Tingues en compte que noms pots utilitzar una vegada cada part. Exemple: ga 1. a 2. hu 3. re 4. au 5. o 6. re 7. pro so a) gi b) un c) xi d) mi e) ble f) ro sa A. al B. C. dar D. ra E. tat F. gen G. ma gasosa 1. ... 2. ... 3. ... 4. ... 5. ... 6. ... 7. ...

g) cor

9.- Colloca en el requadre la sllaba que falta per formar 3 paraules (totes comparteixen la mateixa sllaba). Escriu a continuaci les paraules trobades. 1 de ca n nar larg da 1. 2. 3.

2 gas cos con da 4. ner 5. gi 6.

10.- Ets un bon detectiu? Saps quina paraula cal escriure aqu? A cada requadre li correspon una lletra.

Tinc totes les vocals menys la U. La meva primera consonant s a la paraula interpretar, per no a atmosfera. La vocal de tinc es repeteix tres vegades. La meva segona consonant s a la paraula calamarsa, per no a nvol. Les regions de la Terra que visito ms sn les ms properes a lequador, al sud-est dsia i el sud-est dels Estats Units. Mhan escrit en singular, per el meu plural acaba en -NS. A vegades tinc forma de neu. Em mesuren amb un pluvimetre.

UNITAT 5 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure cada frase substituint les formes subratllades per una de les paraules equivalents que apareixen entre parntesis. 1. El riu Nil travessa una zona mancada de pluges. (necessitada, escrita, notificada)

2. La terra de la vall del Nil era frtil grcies a les inundacions peridiques. (madura, productiva, basada)

3. En la persona del fara es concentrava el poder poltic, econmic i religis. (sagitava, saplegava, simprimia)

4. Les ciutats estat tenien una gran independncia equiparable al dun petit estat. (possible, frgil, comparable)

5. Lorganitzaci poltica dalguns pobles antics es basava en el predomini de les ciutats estat. (lhegemonia, lharmonia, la parsimnia)

6. Als pobles de Mesopotmia els calia proveir-se de les primeres matries que els mancaven: fusta, pedra, minerals... (produir-se, aprovisionar-se, acompanyar-se)

7. El transport fluvial garantia larribada a la ciutat dels productes de primera necessitat. (assegurava, interrompia, necessitava)

8. Les principals ciutats estat es van bastir al llarg dels dos grans rius que travessen el pas. (aparellar, explotar, edificar)

9. El control del comer implicava poder i riquesa. (enfosquia, comportava, fragmentava)

10. Els dus eren venerats als temples i cada ciutat en tenia un de principal. (ramificats, adorats, guanyats)

2.- Escriu al costat de cada definici la paraula corresponent. esplendor incisi conseqncia collectivitat monument actuaci comptabilitat cambra personificaci himne

1. Resultat, all que segueix necessriament alguna cosa: 2. Acci i resultat dactuar, de posar en acci: 3. Habitaci, local, pea duna casa: 4. Obra edificada per perpetuar el record duna persona o cosa memorables: 5. Esclat magnfic de claror, magnificncia: 6. Acci de tallar amb un instrument, separaci que sembla feta amb un instrument tallant:

7. Un nombre de gent considerat com un tot: 8. Branca de leconomia que t per objecte la captaci, la representaci i la mesura del patrimoni: 9. Acci datribuir qualitats humanes a animals o a coses: 10. Composici potica per invocar una divinitat, composici que exalta accions i ideals dun individu, dun poble, etc. :

3.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb el seu sinnim. 1. emprar 2. mancar 3. retornar 4. aplicar 5. expandir 6. predominar 7. incrementar 8. recaptar 9. erigir 10. culminar a) aconseguir b) faltar c) cobrar d) destacar e) usar f) collocar

g) restituir h) engrandir i) j) construir augmentar

4.- Totes les frases que tens a continuaci tindiquen una ordre. Copia cada frase substituint les paraules subratllades per una del requadre. fes acaba busca agrupa marca reconeix explica comenta mira connecta

1. Localitza en el mapa dsia els rius Tigris i Eufrates.

2. Observa el mapa i digues quines sn les ciutats principals.

3. Classifica aquestes paraules segons tinguin relaci amb el clima o amb la vegetaci.

4. Defineix qu s un riu.

5. Assenyala en el mapa els accidents geogrfics ms importants.

6. Completa lesquema.

7. Identifica les parts dun temple.

8. Elabora un resum.

9. Relaciona cada festa amb el seu esdeveniment.

10. Interpreta aquest grfic.

5.- Completa aquestes frases amb el, la, l, els, les, del, dels, al, als, pel, pels segons convingui. 1. Un ....... trets caracterstics de ....... cultura urbana s ....... aparici de ....... lleis escrites. 2. ....... edificis fonamentals de ....... arquitectura mesopotmica sn ....... temples. 3. ....... cultura de ....... Egipte antic es va desenvolupar en una de ....... rees desrtiques ....... planeta, ....... nord-oest ....... continent afric. 4. ....... escribes portaven ....... control de ....... producci, ....... comer i ....... impostos. 5. .......escriptura va aparixer a .......Egipte antic ....... volts ....... 3000 aC. 6. ....... conca ....... Nil s una estreta franja cultivable que sestn entre ....... deserts dArbia i Lbia i seixampla en arribar ....... delta. 7. ....... palau ....... fara destacava entre tots ....... altres edificis i ....... seu voltant es distribuen ....... residncies dels privilegiats. 8. ....... dones egpcies sencarregaven ....... menjar, ....... fills i de ....... feines de ....... casa.

6.- Canvia el nombre dels grups segents seguint els exemples: grup social grups socials / arts decoratives art decorativa. 1. explotaci agrcola 2. societat urbana 3. alt crrec 4. centre urb 5. primer document 6. tcniques hidruliques 7. rius cabalosos 8. activitats comercials 9. obres arquitectniques 10. terrisses toves

7.- Completa les sries seguint lexemple: camp frtil terra frtil 1. xit escs publicitat 2. entorn geogrfic representaci 3. poder econmic expansi 4. esdeveniment histric font 5. fet quotidi vida 6. conflicte social diferncia

7. govern complex organitzaci 8. territori estret franja 9. objectiu prctic finalitat 10. poble diferent ciutat

8.- Completa les formes verbals segents: jo he emprat tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles jo havia desenvolupat tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles jo hagus descrit tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles

9.- Ordena alfabticament les paraules segents: egoisme, cacauet, vaixell, dinosaure, cllula, sucursal, egiptologia, pugna, pirmide, ressaltar, egipci, harmonia.

10.- Les paraules que tens a continuaci tenen les sllabes desordenades. Escriu-les correctament. 1. RAPIDEMI 2. PLETEM 3. ARTECQUIRATU 4. ROGLJEFIC 5. QUESMATITEM 6. TATCIU 7. CULRATU 8. PERIIM 9. NEREG 10. CLAUES

UNITAT 6 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure cada frase substituint la forma subratllada per una de les paraules del requadre, fent-hi els canvis necessaris. estendre encerclar esdevenir traslladar separar atribuir habitar comenar sorgir exigir

1. El slex quan es colpeja es parteix en lmines amb un tall molt esmolat.

2. La producci daliments sinici a la zona de lOrient Prxim.

3. Lagricultura i la ramaderia van aparixer fa uns 10 000 anys.

4. Fa aproximadament 4000 anys, lhomo sapiens es va convertir en lnica espcie humana viva.

5. Els homes prehistrics eren nmades i es desplaaven en petits grups.

6. Els primers a utilitzar el ferro van ser els hitites, un poble que ocupava la pennsula de lsia Menor.

7. A poc a poc el secret de la fabricaci del ferro es va comenar a difondre per la zona del Prxim Orient.

8. Es creu que els homes i les dones del Paleoltic atorgaven poders mgics als fenmens de la natura.

9. Els primers poblats solien estar envoltats de murs de defensa.

10. Lelaboraci de recipients i altres objectes de cermica requeria un procs complicat.

2.- Escriu al costat de cada paraula un dels sinnims segents: poblar, afavorir, enterrar, beneficiar, contribuir, abundar, aconseguir, pegar, concedir, augmentar. 1. aprofitar 2. incrementar 3. assolir 4. habitar 5. colpejar 6. colgar 7. proliferar 8. aportar 9. propiciar 10. atorgar

3.- Escriu al costat de cada paraula un dels antnims segents: agrupar, retrocs, disgregaci, final, comenar, absncia, destruir, senzillesa, excloure, rgid. 1. presncia 2. comenament 3. aven 4. incloure 5. construir 6. repartir 7. dctil 8. acumulaci 9. complexitat 10. cloure

4.- Completa els espais en blanc amb les formes verbals que hi corresponguin. Lagricultura i la ramaderia van fer que els nostres avantpassats s......................... (establir) en poblats ......................... (situar) a prop dels camps de conreu i dels ramats. Generalment els poblats es ......................... (construir) en llocs elevats i propers a cursos daigua i se ......................... (soler) envoltar de murs o fossars com a mitj de protecci. Els poblats neoltics ......................... (sser) autosuficients perqu ......................... (consumir) tot el que ......................... (produir).

5.- Canvia el nombre dels sintagmes segents. Fixat en els exemples: imperi poders imperis poderosos / pobles antics poble antic. 1. espcie humana 2. procs evolutiu 3. capacitat cranial 4. caracterstica fsica 5. tcnica rudimentria 6. recursos naturals 7. creences religioses 8. ornaments metllics 9. construccions primitives 10. ssers humans

6.- Escriu les formes verbals que es deriven de les paraules que tens a continuaci. Fixat en lexemple: aportaci aportar. 1. transformaci 2. aparici 3. diferenciaci 4. manipulaci 5. fabricaci 6. reconstrucci 7. afirmaci 8. representaci 9. investigaci 10. conservaci

7.- Ratlla la paraula que no tingui relaci amb les altres. 1. producci producte prodigi produir productor productivitat 2. animal animalada animar animal animalitat animalitzar 3. evoluci evolucionista evolucionisme evolutiu evocador evolucionar 4. hum humanitzar humanisme hmer humanitari humanitzaci 5. nativitat naturalitat natural naturalesa naturalisme naturisme 6. resident residir residncia residencial residu residentment 7. anyada anyell anyal anyalment any anyades

8.- Ordena alfabticament les paraules segents: imperdonable, impecable, impedit, impensat, impenetrable, impediment, imperar, impedir, imperceptible.

9.- Relaciona cada paraula de lexercici anterior amb el seu significat. 1. imperdonable 2. impecable 3. impedit 4. impensat 5. impenetrable 6. impediment 7. imperar 8. impedir 9. imperceptible a) que no pot usar els seus membres per caminar b) ser un obstacle per realitzar alguna cosa c) que no es pot percebre, que no es pot sentir o veure d) que no pot ser penetrat, incapa de ser comprs e) obstacle, entrebanc f) dominar, tenir el comandament absolut

g) no pensat h) que no es pot perdonar i) que no t la ms petita falta, perfecte

UNITAT 7 Grup A Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Substitueix les formes marcades pel sinnim que sadiu millor amb el significat de la frase. Escriu la frase nova a sota i fes els canvis que consideris necessaris. 1. Tenir / avaluar: Hispnia comptava amb grans extensions de boscos que proporcionaven fusta i aliments.

2. Ambicionar / ensumar: Els cartaginesos aspiraven a lhegemonia militar.

3. Dominar / proposar: Lexpansi de Roma no va ser fcil perqu va haver de sotmetre molts pobles.

4. Integraci / comparaci: La romanitzaci va ser lassimilaci, per part dels pobles conquerits, de les formes culturals romanes (econmiques, socials, lingstiques...).

5. Expedici / propaganda: Juli Csar desprs dalgunes campanyes desiguals va aconseguir la victria sobre els gals.

6. Afany / inquietud: El Senat no veia amb bons ulls les nsies de poder de Juli Csar.

7. Rebentar / comenar: La guerra civil esclat quan Juli Csar travess el Rubic.

8. Afaitar / estar: A partir dAugust, el poder ja no rau en el Senat.

9. Atrapar / aconseguir: Durant els ltims segles de la Repblica, els combats entre gladiadors van assolir una gran popularitat.

10. Cansar / debilitar: Les lluites pel poder van afeblir la monarquia visigoda.

2.- Fes correspondre cada paraula del requadre amb la seva definici. Te nhan de sobrar sis. fundaci privilegi servitud vitalici atribuci finances aldarull bescanvi perpetuar revolta

decadncia afer

rapinya hegemonia

conquesta reforma

1. .......................... acci de prendre una cosa violentament. 2. .......................... condici de serf, dependncia dun amo, esclavatge. 3. .......................... cosa a fer de certa importncia, risc o perill. 4. .......................... que dura des que sobt fins a la fi de la vida. 5. .......................... avantatge excepcional concedit a una persona o a una collectivitat. 6. .......................... poder, superioritat que, un estat, un poble, exerceix sobre daltres. 7. .......................... cridria, gresca, confusi, esvalot. 8. .......................... fer que una cosa duri sempre. 9. .......................... alament contra lautoritat establerta, rebelli. 10. .......................... acci de considerar alguna cosa com a prpia dalg.

3.- Completa aquestes sries de sinnims amb una de les paraules segents: comerciar, signar, gaudir, esdevenir, finanar, pactar, assentar, davallar, derogar, acotar. 1. establir, fonamentar, situar 2. negociar, traficar, mercadejar 3. firmar, assenyalar, expressar 4. acordar, convenir. emparaular 5. anullar, cancellar, modificar 6. acostar, inclinar, abaixar 7. posseir, complaures, satisfer-se 8. sostenir, aportar, pagar 9. baixar, descendir, desmuntar 10. tornar-se, passar, succeir

4.- Unint cada prefix amb un verb, forma un compost. Escriu-los al costat. No ten pot sobrar cap. 1. ultra 2. re 3. im 4. inter 5. com 6. a 7. con 8. de 9. des 10. in a) cloure b) mobilitzar c) prendre d) canviar e) conixer f) partir 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

g) caure h) portar i) j) firmar passar

5.- Completa aquestes definicions amb les paraules que has format en lexercici anterior. 1. Anar ms enll dun lmit, superar 2. Canviar una cosa per una altra 3. Portar cadascun la part que li correspon, donar arguments, raons 4. Separar una cosa duna altra a qu s agafada 5. Fer que no es pugui moure 6. Admetre la veritat dun fet, dunes paraules, dun error 7. Dividir alguna cosa donant-ne part a altres, usar en com 8. Comprovar, mantenir una decisi, alg en un crrec, etc. 9. Posar una cosa dins duna altra, contenir, abraar 10. Disminuir en fora, salut...

6.- Relaciona amb fletxes. 1. anys 2. instituci 3. franja 4. afers 5. pobles 6. situaci 7. terrenys 8. muralles 9. poble 10. estabilitat a) convulsos b) brbar c) defensives d) rids e) social f) cantbrica

g) variable h) indgenes i) j) militars jurdica

7.- Escriu al costat la paraula que correspon als verbs segents: comer, control, reflex, conversi, assentament, establiment, llanament, extracci, coneixement, manteniment. 1. assentar 2. comerciar 3. extreure 4. establir 5. reflectir 6. mantenir 7. conixer 8. llanar 9. convertir 10. controlar

8.- Forma dues paraules noves afegint alguns dels sufixos segents: -a, -aci, -ador, aire, -al, -ant, -ar, -er, -ella, -era,- eria, -, -illa, -iller. Fes els canvis que creguis convenients. 1. govern: 2. jard: 3. histria: 4. mina: 5. mercat: 6. guerra: 7. ciutat: 8. mar:

9.- Forma paraules combinant les lletres de les paraules segents. Fixat en lexemple: occident dent, cine, dit, codi... 1. civilitzacions: 2. conquesta: 3. fidelitat: 4. resistncia: 5. ciutadans: 6. mediterrani: 7. pennsula: 8. tradici:

CINCIES NATURALS GRUP A COMPRENSI

UNITAT 1 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Interpretaci de dos tipus de text

Abans de comenar aquesta activitat respon a aquestes preguntes: Qu s un ndex? Per qu ens serveix? On podem trobar un ndex? En els llibres de text, quin s tenen? Els sols consultar?

ndex A

ELS SSERS VIUS

unitat continguts i procediments
La cllula Lorganitzaci dels ssers vius El regne dels fongs

lectures
Els pioners de la biologia Microorganismes i persones

1. La matria viva Qu tenen en

com els ssers vius? Pgina 8 2. La diversitat de Classificaci dels ssers vius la vida Pgina 20

Moneres i protoctists

3. El regne vegetal
Pgina 32

Les plantes

Classificaci de les plantes

La nutrici de les plantes

La reproducci de les plantes amb flors i fruits Els vertebrats

Plantes medicinals

4. El regne animal Els animals

Pgina 50

Funcions vitals en els animals Atles del cos hum (I)

Els invertebrats

Fauna en perill

5. El cos hum (I)

Pgina 60

Lhome

Atles del cos hum (II) Nutrici Reproducci

Diversitat humana

6. El cos en funcionament (II)

Pgina 74

Locomoci Coordinaci funcional del cos hum

Dieta

1.- De quantes unitats consta aquest ndex? Quants tipus de lletra shan utilitzat? Quins sn? Quin s sels ha donat?

2.- T un ttol orientador, lndex A? Quin?

ndex B
1. Lsser viu i la cllula ..................... Qu sentn per sser viu?.................... La cllula............................................... Estructura de la cllula ......................... Tipus de cllules .................................. Cllules eucariotes ............................... Funcions cellulars ................................ Diferenciaci cellular ............................ Observaci de les cllules? ................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 2. La diversitat dels ssers vius ......... Els ssers vius que coneixem ............... Classificaci dels ssers vius ................ Com anomenem els ssers vius ........... Els cinc regnes ...................................... Regne de les moneres .......................... Regne dels protist ................................. Regne dels fongs .................................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 3. Les plantes ....................................... Qu sn les plantes? ............................ Caracterstiques de les plantes ............. Classificaci de les plantes ................... Les plantes superiors ........................... La nutrici de les plantes ...................... Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 6 7 8 10 13 13 16 17 18 19 20 21 24 26 28 29 30 31 33 35 38 39 40 44 46 48 50 54 56 58 59 60 Els ssers vius i el seu entorn .............. Els ecosistemes .................................... El bitop ................................................ La biocenosi ......................................... Adaptacions dels ssers vius al seu entorn ................................................... Nivells, cadenes i xarxes trfiques ....... Tcniques de treball de camp .............. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................ 99 100 102 104 106 108 110 111 114 115 Els animals ........................................... Les funcions vitals ................................ Els peixos ............................................. Els amfibis ............................................ Els rptils .............................................. Les aus ................................................. Els mamfers ........................................ Prctica de laboratori ........................... Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................. 6. Ladaptaci dels ssers vius .......... 79 81 83 85 88 90 92 93 94 95 98 4. Els animals invertebrats ................. Els animals ........................................... Les esponges ....................................... Els cnidaris ........................................... Els cucs ................................................ Els molluscs ......................................... Els artrpodes ...................................... Els equinoderms ................................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................. 5. Els animals vertebrats .................... 62 61 62 63 66 68 69 71 73 75 76 78

3.- De quantes unitats consta lndex B? Quants tipus de lletra utilitza? Quins sn? Quin s sels ha donat?

4.- T un ttol orientador, aquest ndex?

5.- Fixat b en tots dos ndexs i respon les preguntes segents: 1. Quin s ms agradable de llegir? Per qu?

2. En quin ts ms fcil de buscar una informaci? Per qu?

3. Quin presenta ms mpliament el contingut de les unitats?

4. Quin presenta un apartat dedicat a lectures?

5. Quin t en cada unitat un prctica de laboratori?

6. Quin especifica que t una part de refor i dampliaci en cada unitat?

7. De quantes parts consta la unitat 1 de lndex A? I la de lndex B?

8. Pel que fa a la cllula, s ms detallat lndex A o lndex B?

9. Si busco informaci sobre qu s una espcie, quin llibre he de consultar?

10. Si em cal estudiar la nutrici de les plantes, quin ndex massenyala la pgina on la trobar?

11. Pel que fa als animals invertebrats, quin dels dos ndex presenta, aparentment, el tema ms complet?

12. Quin dels dos ndex recull informaci sobre lsser hum?

6.- Digues si sn certes ( C ) o falses ( F ) les afirmacions segents: 1. Lndex A s ms detallat que lndex B 2. Segons lndex A el llibre cont la unitat titulada Ladaptaci dels ssers vius 3. Els amfibis apareixen en lndex A 4. Lndex B ens informa que les esponges, els cucs i els molluscs sn animals invertebrats 5. Per tenir informaci sobre les plantes medicinals he de consultar el llibre que inclou lndex A 6. Si minteresso pels pioners de la biologia he de consultar el llibre que inclou lndex B 7. Consultant el llibre que cont lndex B podr conixer aspectes de la reproducci humana 8. Els toms sn estudiats en el llibre que cont lndex A 9. Les adaptacions dels ssers vius al seu entorn sestudien en el llibre que cont lndex A 10. Lndex A presenta dos atles del cos hum 1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.-

7.- Completa: 1. Els animals es classifiquen en .....................i .......................... 2. Sn animals invertebrats les ......................, els .........................., els ..............., els ..........................., els ...........................i els ............................... 3. Sn animals .......................... els ............................, els ................, les ...................... i els mamfers. 4. Els ........... regnes en qu es classifiquen els ssers vius sn: el regne animal, el regne ......................., el regne .................................., el regne .........................i el regne ........................... 5. Les plantes es reprodueixen mitjanant ............................i ................................

8.- Completa el mapa conceptual.

Animals poden ser vertebrats es classifiquen en es classifiquen en

mamfers

cucs

UNITAT 2 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Compleci dun text mitjanant paraules

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu s una estrella? Com estan formades? En coneixes cap? Digues qu signifiquen les expressions segents: nixer amb bona estrella, tenir mala estrella, veure les estrelles, ser lestrella duna pellcula, una estrella de mar. Recordes alguna pellcula relacionada amb les estrelles o el que les envolta? Podries explicar-la breument?

1.- Les paraules del requadre completen el text segent. Llegeix-les i desprs completa el text. Tornal a llegir per comprovar que tingui sentit i que lhas ents. No toblidis de consultar el diccionari si hi ha cap paraula que no entens.

bsicament escalfor

consumint emetre

incandescents constitudes

prov esgoten

posteriorment alliberen

La llum de les estrelles

Les estrelles estan ......................... per masses de gasos, ......................... hidrogen i heli, que tenen temperatures molt elevades. Les estrelles ......................... molta energia en forma de llum i calor; per aquest motiu, diem que tenen llum prpia. A lunivers hi ha bilions destrelles de mides i graus de lluminositat diferents. Totes, al llarg dun procs extraordinriament llarg, van ......................... el seu combustible fins que l ......................... . Aleshores, els gasos que les formen deixen de ser ......................... , i les estrelles deixen d ......................... energia i sapaguen. Lenergia que fa possible la vida a la Terra ......................... del Sol, la nostra estrella. Sense la seva llum i ......................... no hi hauria vida al planeta. El Sol s una estrella de mitjana edat que, daqu a uns 5.000 milions danys, es convertir en una estrella gegant vermella. ......................... es refredar i deixar demetre llum i calor.

(Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa. 2 Primer cicle. Ed. Teide, pg. 9.)

2.- En relaci amb el text digues si aquestes afirmacions sn certes ( C ) o falses ( F ). 1. Les estrelles estan formades per gasos, sobretot per hidrogen i heli 2. Les estrelles no tenen llum prpia 3. Totes les estrelles tenen la mateixa mida 4. El combustible que forma les estrelles s inesgotable 5. Les estrelles, quan deixen demetre energia, sapaguen 6. Lenergia que fa possible la vida a la Terra prov duna estrella 7. Sense la llum i lescalfor del Sol no hi hauria vida a la Terra 8. El Sol mai no es convertir en una estrella gegant vermella 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

3.- Consulta el text i escriu correctament totes les afirmacions errnies de lexercici anterior.

4.- Resumeix breument el text.

5.- Completa les oracions segents. 1. Les estrelles tenen llum prpia perqu ...

2. Les estrelles sapaguen quan els gasos ...

3. El Sol deixar demetre llum i ...

daqu a ...

6.- Posa els articles i les preposicions. No toblidis de fer les contraccions quan calgui. ..... Terra s ...... tercer planeta ..... Sistema Solar. .....Sol s ..... nostra estrella, ..... ms propera (a uns 150 milions ...... quilmetres ..... distncia). Quan a ..... nit mirem firmament veiem ..... punts ..... llum llunyans que sn ..... altres estrelles. ..... totes ..... estrelles que podem observar ..... nit formen ..... Via Lctia. .....

..... conjunt

7.- Un cop de vent ha fet caure algunes grafies de les frases segents. Completa els espais buits i digues quines grafies han desaparegut. 1. El .....i......tema le.....te....... Grafia: ....olar e.....t format per diver.....o..... co.....o..... ce-

2. .....ls cossos c.....l.....st.....s t......n.....n sobr..... si m.......t.....ixos (rot......ci) (tr.....nsl.....ci). Grafies:

dos i

tipus .....l

d..... movim.....nt: gir.....n volt..... nt d.....l Sol

3. Els n.....s.....res avan.....passa.....s que desc.....neixien el .....elesc.....pija sabien m.....l.....es c.....ses s.....bre el m.....vimen..... del S.....l i dels plane.....es. Grafies:

8.- Uneix cada fragment perqu la frase tingui sentit. Escriu a sota la frase completa. 1. El Sol 2. Leix de rotaci de la Terra 3. La Terra 4. El Sol no 5. La Lluna a) escalfa b) proporciona c) passa d) es mou e) fa A. un gir complet cada 24 hores. B. al voltant de la terra C. totes les zones terrestres de la mateixa manera D. llum a la Terra E. pels pols

UNITAT 3 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Recerca duna informaci concreta

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Saps qu s un cometa? Nhas vist cap? Saps el nom dalgun cometa? Quan fem el pessebre hi solem posar un cometa. Com el representem? Qu diem que indica? Sovint posem nom a fenmens naturals com s el cas dels cometes. Sabries dir altres fenmens naturals als quals es dna un nom?

1.- Fes una ullada rpida al text que tens a continuaci i extreu-ne totes les dates.

La fama del Halley

El cometa Halley s el ms conegut de tots, ja que va ser el primer cometa del qual es va predir la tornada. Les seves aparicions peridiques shan pogut documentar fins a temps molt llunyans en la histria. La idea que un cometa pogus tornar en una data determinada va ser proposada per Edmond Halley al segle XVIII, Halley va descobrir que els cometes vistos els anys 1531, 1607 i 1682 representaven diverses aparicions dun mateix cometa. Amb aquestes dades, en va calcular lrbita i va predir que tornaria a aparixer el Nadal de 1758. Efectivament, la nit de Nadal de 1758 el cometa va tornar, per Halley ja no ho va poder veure. El cometa Halley torna cada 76 anys. Lltima vegada que es va veure va ser lany 1986 i la prxima aparici ser lany 2062. Les referncies ms antigues que sen tenen procedeixen de la Xina, on lobservaci astronmica es va desenvolupar en poques molt llunyanes. Hi ha registrada una aparici de lany 467 aC. Des de lany 87 aC fins a lactualitat es t constncia de totes les seves aparicions. (Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa.1r. llibre. ESO 1r. cicle. Ed. Text - La Galera, pg. 27) Dates:

2.- Fes una lectura silenciosa del text i respon les preguntes segents: 1. Quin va ser el primer cometa del qual es va predir la tornada?

2. Qui va tenir la idea que els cometes podien tornar? En quin segle?

3. Halley va predir que el cometa que porta el seu nom tornaria. Quan va calcular que havia daparixer?

4. Cada quants anys torna el cometa Halley?

5. Quant va ser lultima vegada que ens va visitar el cometa Halley?

6. Quina ser la data de la propera visita del cometa Halley?

7. En quin pas es van fer les primeres observacions astronmiques?

3.- Relaciona amb fletxes aquestes dates: 1. segle X: 2. segle XV: 3. segle XVII: 4. segle III: 5. segle XVIII: 6. segle XII: 7. segle IX: 8. segle V: a) 406 b) 929 c) 875 d) 1699 e) 250 f) 1714

g) 1401 h) 1388

4.- Completa: 1. Lany 1492 correspon al segle ... 2. Lany 574 correspon al segle ... 3. Lany 1975 correspon al segle ... 4. Lany 2005 correspon al segle ... 5. Lany 118 correspon al segle ... 6. Lany 901 correspon al segle ...

5.- En cadascun daquests textos hi ha quatre errors. Cal que els localitzis i els corregeixis. Escriu a sota el text corregit. Text 1 Nosaltres sempre veiem la mateixa cara de la Lluna, per aquesta presenta un aspecte diferent segons com rep la llum de la Terra. El canvi de la posici respecte el Sol determina les fases lunars, que es repeteixen aproximadament cada 30 dies. Les fases lunars sn cinc: lluna grassa, lluna nova, quart creixent i quart minvant. Text corregit:

Text 2 Sempre diem que lany t 536 dies, per la Terra no triga pas exactament aquest temps a girar al voltant del Sol, sin que triga 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons i mig. Per compensar aquesta diferncia cada sis anys sha dafegir un mes al calendari. Aquest dia lafegim al 31 de febrer i diem que es tracta dun any de trasps. Text corregit:

6.- Una vegada detectats els errors dels textos anteriors respon les preguntes segents:

Sobre el text 1

1.- Qu fa canviar laspecte de la Lluna?

2.- Qu determina les fases lunars?

3.- Quantes fases lunars tenim i quines sn?

Sobre el text 2

1.- Quan temps triga la Terra a fer la volta al Sol?

2.- Qu s un any de trasps?

7.- Relaciona amb fletxes. 1. Qu s una brixola? 2. Qu s un cometa? 3. Qu s un laboratori? 4. Qu s una lluna? a) s un cos celeste del sistema solar. b) s el vidre dun armari. c) s la cavitat produda per limpacte dun meteorit. d) s un lloc per fer observacions astronmiques o meteorolgiques. e) s un sistema per a la divisi del temps per anys, mesos i dies. f) s un instrument ptic per a lobservaci del objectes llunyans

5. Qu s un telescopi? 6. Qu s un crter? 7. Qu s un calendari? 8. Qu s un observatori?

g) s un local preparat per fer-hi experiments cientfics. h) s un instrument per a determinar les direccions sobre la superfcie de la Terra.

8.- Ordena els fragments daquests articles de la Petita Enciclopdia Catalana perqu els textos tinguin sentit. Copia a sota el text ordenat. Planeta: a) ( o exteriors), que tenen lrbita situada a lexterior de lrbita terrestre, i sn tots els altres (Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut). b) planetes inferiors (o interiors), que tenen lrbita situada entre lrbita de la Terra i el Sol i sn Mercuri i Venus, i planetes superiors c) Cadascun dels cossos slids que descriuen rbites ellptiques al voltant del Sol o, en general, dun estel. Sels classifica en Planeta:

Lluna: a) considerables (marea). Presenta diverses fases: lluna creixent, lluna minvant, lluna plena i lluna nova. b) nic satllit natural de la Terra. De forma sensiblement esfrica, la Lluna t un c) dimetre de 3473 Km, s a una distncia mitjana de la Terra de 384 000 Km. Les influncies recproques Terra - Lluna sn Lluna:

Cometa: a) constitut per un conjunt de glaos, de gasos i de pols meteortica. En apropar-se al Sol, b) Cos celeste del Sistema Solar, de forma irregular, acompanyat duna llarga cua, que generalment descriu una rbita duna gran excentricitat i c) el calor daquest evapora els glaos i allibera els gasos i la pols del nucli, amb la qual es forma la cabellera i les cues. d) tan sols s visible durant un curt perode de la seva revoluci. Consisteix bsicament en un nucli slid de petites dimensions i Cometa:

UNITAT 4 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Reducci dinformaci: el resum

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Veus plantes per la finestra o en trobes al pati? Quin tipus de plantes sn? En saps el nom? Qu necessita una planta per viure? Totes les plantes tenen les mateixes necessitats? Digues el nom de cinc arbres, de cinc plantes que puguem trobar en un test i de cinc flors.

1.- Llegeix atentament el text segent. Subratlla les paraules que no entenguis i busca-les al diccionari.

Les plantes a la Terra

Els vegetals es van originar per levoluci de les algues verdes, fa uns 500 milions danys. Van ser els primers ssers vius a colonitzar el medi terrestre i el van fer apte per a la vida daltres organismes. El fet que els vegetals tinguin alimentaci auttrofa es fabriquen els seus propis aliments els permet produir la matria orgnica que necessiten per viure i al mateix temps servir daliment per als animals herbvors, i com que els herbvors sn menjats pels carnvors, la fotosntesi que duen a terme els vegetals fa possible lalimentaci de la majoria dels ssers vius. Daltra banda, el fet que durant la fotosntesi les plantes captin el dixid de carboni de latmosfera i hi alliberin oxigen possibilita la renovaci dels gasos atmosfrics necessaris per a la vida. Actualment la vida al nostre planeta gira, doncs, entorn de les plantes: un gran nombre dorganismes les necessiten per alimentar-se; la major part de lenergia que utilitza la humanitat en prov; i tamb sn una font de primeres matries o de matries elaborades, com ara la fusta, el lli o el paper.

Les caracterstiques que presenten les plantes sn el resultat de les adaptacions que han anat apareixent evolutivament i que les han fet aptes per suportar les condicions adverses del medi terrestre. Entre aquestes adaptacions podem destacar: Adaptacions per a la fixaci al sl. Els ssers que viuen al medi terrestre necessiten un sistema rgid de sustentaci per a les seves pesants estructures, ja que no floten com ho fan els organismes aqutics. Les plantes poden crixer i sostenir el seu pes perqu han desenvolupat uns teixits de sustentaci endurits que els ha fet possible assolir grandries considerables, com ara les dels arbres. Adaptacions contra la dessecaci. Les condicions del medi aqutic fan que els organismes no perdin aigua; per en el medi terrestre el calor del Sol i el vent fan que els organismes es dessequin, s a dir, perdin laigua interna. La superfcie de les plantes est coberta per una capa impermeable que impedeix la dessecaci. Adaptacions per aconseguir aigua. Els ssers terrestres, per a la seva supervivncia, depenen de laigua procedent de les precipitacions que resta a la superfcie fins que sevapora, sinfiltra o arriba al mar. Les arrels de les plantes absorbeixen laigua del sl duna manera molt efica. (Text adaptat de Cincies de la Naturalesa 1. Primer cicle. Ed. Barcanova, pg. 140141.)

2.- Respon el qestionari i encercla la resposta correcta. En cas de dubte, consulta el text. 1. De quins organismes procedeixen les plantes? a) De les algues verdes. b) Dels virus. c) De les falgueres. 2. Quins organismes van fer possible la vida en el medi terrestre? a) Els minerals i roques. b) Les plantes. c) Els dinosaures. 3. Els vegetals tenen alimentaci auttrofa, s a dir que ... a) necessiten molta humitat per viure. b) ham de viure en zones molt ventilades. c) es fabriquen els seus propis aliments.

4. Grcies als vegetals s possible ... a) la creaci de paisatges agradables per a viure millor. b) lalimentaci de la majoria dels ssers vius. c) que les zones costeres siguin habitables. 5. Les plantes fan possible ... a) la renovaci dels gasos atmosfrics necessaris per a la vida. b) el canvi de les estacions de lany. c) la vida dels insectes que poblen la Terra. 6. Les caracterstiques que presenten les plantes sn ... a) el resultat de les adaptacions que han anat desenvolupant. b) comunes a tots els ssers que viuen a la Terra. c) prpies dels ssers que viuen en el medi aqutic. 7. Les plantes han desenvolupat ... a) mecanismes de desplaament. b) adaptacions per fixar-se al sl. c) solucions per viure sense la llum del Sol. 8. Les plantes tenen mecanismes contra la dessecaci per qu ... a) el Sol les fa enfosquir. b) el els impedeix crixer. c) el calor i el vent fan que es dessequin. 9. Per impedir la dessecaci ... a) la superfcie de les plantes est coberta duna placa impermeable. b) les plantes viuen sempre a prop dels rius i els mars. c) les plantes tenen fulles per protegir-se del Sol. 10. Les plantes absorbeixen eficament laigua del subsl per mitj de ... a) les fulles. b) les tiges. c) les arrels.

3.- Fes un resum del text que tingui una extensi mxima de deu o dotze ratlles. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

4.- Llegeix els resums que tens a continuaci. Quin i per qu sadiu millor amb el text llegit? Resum 1 Les plantes es van originar fa uns 500 milions danys. Com que procedeixen de les algues verdes conserven el color verd que s tan relaxant. Actualment la vida al nostre planeta gira entorn de les plantes. Aquest fet ha determinat laparici del cultiu de plantes en hivernacles, ja que aquests permeten cultivar tot tipus de vegetals durant tot lany. Una de les caracterstiques de les plantes s la seva facilitat per adaptar-se a medis diferents. Aquesta facilitat els ha perms aprendre a viure en hivernacles.

Resum 2 Les plantes procedents de les algues verdes- es van originar fa 500 milions danys i van fer possible la vida dels altres ssers vius. Sn organismes auttrofs perqu, a partir del sl, produeixen aliments amb qu formen les seves estructures i obtenen lenergia necessria. Daltra banda sn importants perqu sn laliment dels animals herbvors, i com que els herbvors sn menjats pels carnvors, resulta que grcies a elles hi ha vida al nostre planeta. Un altre aspecte importantssim dels vegetals s que contribueixen a netejar latmosfera, ja que absorbeixen el dixid de carboni i alliberen oxigen, que s lelement necessari per a tots els ssers vius.

Resum 3 Els vegetals van ser els primers ssers a colonitzar el medi terrestre i van contribuir a fer-lo habitable per als altres organismes. Es fabriquen els seus propis aliments i serveixen per a lalimentaci dels animals herbvors. Com que aquests sn laliment dels carnvors, podem dir que les plantes fan possible lalimentaci de tots els ssers vius. A ms de servir daliment, les plantes produeixen oxigen, ens donen energia i primeres matries. Al llarg del temps les plantes han anat evolucionant i adaptant-se. Aquestes adaptacions han fet que, a travs de teixits endurits, es subjectin al sl, es recobreixin duna capa impermeable per no perdre laigua interna i absorbeixin laigua que necessiten per mitj de les arrels.

Resposta:

5.- Completa el quadre fent coincidir cada nom darbre amb la seva descripci.

pomera

avet

palmera

pi pltan olivera alzina surera

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Arbre de fulla perenne, de fulles en forma dagulles reunides en grups. Les flors femenines formen les pinyes. Arbre de capada cnica, branques perpendiculars al trons i fulles tot lany verdes. Pot arribar als 60 m. dalria. Arbre de tronc alt i esvelt, coronat per un plomall de fulles grosses. Viu en zones clides. Arbre de fins a 20 m. dalada, descora amb molt de suro, que sextreu cada vuit o deu anys. Arbre de fins a 12 m., de fulles serrades, de flors blanques i rosades i fruits grossos i de coloraci diversa. Arbre de fins a 40 m., de capada ampla, de fulles palmades i amples. Molt com en parcs, passeigs i carreteres per la seva ombra. Arbre de 5 a 12 m. dalada, de soca i troncs gruixuts, fulles allargades, flors blanques, petites, i fruits ellipsodals, anomenats olives. Petit arbre dorigen oriental, molt cultivat a la regi mediterrnia, de fulles dentades i flors blanques i rosades, de fruit dendocarpi llenys i llavor comestible.

6.- A cadascuna de les frases segents shi ha infiltrat alguna paraula estranya. Ratlla-la perqu la frase sigui coherent i tingui sentit. Escriu a sota la frase correcta. 1.- Els vegetals es van originar artesanalment per levoluci de les algues verdes.

2.- A travs de la fotosntesi, les plantes de les indstries qumiques absorbeixen dixid de carboni i alliberen oxigen.

3.- Les plantes dels peus ens proporcionen aliment, energia i primeres matries.

4.- Lescalfor del Sol i el vent endureixen les condicions de vida i daventura de moltes plantes.

5.- Les arrels dels arbres absorbeixen amb molts plats laigua del sl.

7.- Ratlla les paraules que no tinguin res a veure amb el mn vegetal. 1. sabata 2. patata 3. pati fulla bosc pastanaga salm tiller tija ungla vidre taula jard avi llet ceba olla rellotge roser ratol ordinador simpatia gerani electricitat martell

plstic

taronja

4. margarida 5. congelador

anguila pi

cactus

roman

farigola api

rovell

menta

porro

8.- Omple els buits amb els articles i les preposicions que falten perqu el text sigui entenedor. No toblidis de fer les contraccions que calguin. ........ plantes tenen ........ capacitat ..... detectar ..... canvis que es poden produir ....... ......... condicions tant ............. medi extern com ....... medi intern. Aquesta capacitat ...... permet reaccionar ........ temps ....... compensar aquests canvis. Si no la tinguessin, difcilment podrien sobreviure, ja que ...... canvis, sobretot ....... exteriors, sn continus.

9.- Uneix cada fragment perqu les frases tinguin sentit. Escriu a sota la frase completa. 1. Larrel 2. La fulla de la figuera 3. Les pastanagues 4. Les lianes 5. Els ssers vius 6. Les algues a) sn b) depenem c) es troben d) viuen e) s f) t A. en medis aqutics. B. de color taronja. C. forma palmada. D. de les plantes. E. a les selves. F. la part subterrnia de la planta.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

UNITAT 5 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Confecci dun esquema numric.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quines coses sn tan petites que no es poden veure a ull nu? Qu es necessita per veure-les b? Has fet servir mai un microscopi? Com s? Qu hi has examinat? Fora de lescola, quins usos penses que pot tenir un microscopi?

1.- Fes una lectura rpida al text que tens a continuaci per extreuren la idea general. Desprs torna a llegir el text subratllant les idees ms importants. Consulta al diccionari les paraules que no entenguis.

La cllula
La cllula s la unitat fonamental de la vida. Tots els ssers vius estan formats per una o moltes cllules, on es desenvolupen totes les funcions vitals (nutrici, relaci i reproducci). La cllula s, per tant, la unitat estructural i funcional dels ssers vius. Els organismes formats per una sola cllula sanomenen unicellulars, com els bacteris o moltes algues. Els organismes formats per ms duna cllula sanomenen pluricellulars, com les plantes, els insectes o els mamfers. En totes les cllules es poden distingir dues parts: la membrana cellular, que embolcalla la cllula, i el protoplasma, que s la part interior de la cllula. Segons les caracterstiques del protoplasma i la localitzaci del material hereditari, podem distingir dues classes de cllules: Les cllules eucariotes, que, amb una estructura cellular complexa, es caracteritzen per contenir el material hereditari dins duna estructura especial anomenada nucli, separat de la resta del protoplasma per la membrana cellular. Tots els protozous, les algues, els fongs, les plantes i els animals sn formats per cllules eucariotes. Les cllules procariotes, que tenen una estructura cellular molt ms senzilla. No posseeixen nucli i el seu material hereditari no est envoltat per cap membrana. Tots els bacteris sn procariotes.

La cllula eucariota La cllula eucariota est formada tres parts: Membrana o part exterior. Citoplasma, situat entre la membrana i el nucli. Nucli, part fonamental, separat del citoplasma per lembolcall nuclear.

La membrana cellular o plasmtica separa la cllula de lexterior i regula lentrada i la sortida dels materials. El citoplasma s la part interna de la cllula i est format per un medi fluid on hi ha immersos el nucli i els orgnuls cellulars. Els orgnuls ms importants sn: Els mitocondris sn els orgnuls cellulars responsables de la producci denergia. Els ribosomes sn les estructures on es fabriquen les protenes. El reticle endoplasmtic s un conjunt de sacs i tubs membranosos distributs per tot el citoplasma. Els lisosomes sn vescules esfriques on es guarden els enzims encarregats de trencar laliment i transformar-lo en components ms senzills. Laparell de Golbi s un conjunt de sacs aplanats on les molcules sempaqueten en vescules per tal de ser distribudes. Els vacols sn vescules on semmagatzemen les substncies de reserva i de rebuig.

El nucli cont el material hereditari i s lencarregat de dirigir tota lactivitat cellular. (Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la naturalesa, 1r. llibre. ESO. 1 cicle. Ed. Text - la Galera. pg. 72-73.)

2.- Quina funci tenen en els llibres de text les paraules en negreta? Fes una llista de totes les paraules en negreta que apareixen en la lectura anterior.

3.- A partir de la lectura del text, i tenint molt en compte el que has subratllat i les paraules en negreta, completa lesquema numric segent: La cllula Definici:

1. Els organismes poden ser: 1.1. 1.2 . 2. Parts de 2.1. 2.2. protoplasma 3. Segons les caracterstiques del 3.1 3.2 4.- La cllula eucariota est formada per: 4.1. 4.2. 4.2.1. orgnuls: 4.2.1.1. 4.2.1.2. 4.2.1.3. 4.2.1.4. 4.2.1.5 . aparell de Golbi 4.2.1.6 4.3. nucli

4.- Completa: 1. La cllula s ...

2. Els organismes unicellulars sn...

3. Els organismes pluricellulars sn ...

4. La cllula t dues parts:

5. Les cllules eucariotes es caracteritzen per...

6. La cllula eucariota est formada per ...

7. Dins el citoplasma hi ha els orgnuls. Els ms importants sn ...

8. El nucli s la part fonamental de la cllula. Cont ...

i ...

5.- Separa i recompon a sota els dos textos que shan barrejat. Fixat en la puntuaci. Robert Hooke, un cientfic angls, lany 1665 Va ser en aquella cala on vaig trobar el meu primer exemplar. va examinar al microscopi lmines molt primes de suro extret de lescora dels arbres. I si el cranc no hagus fet un moviment imprudent, Hooke va observar que aquestes lmines tenien una estructura similar jo lhauria pres per una pedra coberta dalgues a la bresca de les abelles i va anomenar cllules (celles) les formes poligonals que hi apareixien, i hauria passat de llarg. sense saber que es tractava de les parets de cllules vegetals mortes. Text 1

Text 2

6.- Descodifica aquests missatges secrets i escriu-los correctament a sota. Digues quins codis shan utilitzat en cada cas. Missatge 1 M2lts 5n1m5ls, 0n p5rt1cul5r 0ls 1ns0ct0s, f5br1qu0n subst5nc1os qu1m1quos l2l2r d0 l0s qu5ls p2t s0rv1r d0st1m9l 5 d5ltr0s 1nd1v1d9s. Missatge

Codi

Missatge 2 Les sonesper gualai Missatge

piremres

rpe

no dempo

-hofer

taso

Codi

7.- Uneix amb fletxes cada endevinalla amb la seva resposta. 1. Quina s la planta que no s planta i un gran fruit aguanta? 2. 3. Deu arbres arrenglerats i de roques coronats. Sc dins i no puc entrar.

a) El fred b) Laigua c) La xemeneia d) El ganivet e) El paper f) La planta dels peus g) El mirall h) Els dits

4. Corro i no tinc cames. 5. Tinc tall i no menjo mai. 6. Sc ms alta que un gegant i em passo el dia fumant. 7. Qu s una cosa que si cau a terra no es taca, per es taca si cau a laigua? 8. Corre molt i no el veus gens i et molesta quan el tens.

UNITAT 6 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Recomposici i ordenaci dun text instructiu

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Has fet servir algun manual dinstruccions? Quines instruccions et donava? Eren fcils de seguir? On podem trobar textos que ens donin instruccions? Explica com sn aquests textos. Podries explicar les instruccions dalgun joc?

1.- Numera i ordena els pargrafs del text segent. Desprs copial en lordre correcte. Poseu un altre drap per sobre de la pasta i planxeu els draps fins que quedin prcticament eixuts. Amb molt de compte, separeu els draps del paper. Pengeu el paper dun cordill fins que sacabi deixugar. Material necessari: un diari antic una batedora elctrica un fog un marc amb tela mosquitera uns quants draps de cot una planxa elctrica un cordill agulles destendre roba un pal de fusta una galleda una gibrella aigua

Estripeu uns quants fulls de paper de diari (quatre o cinc) en trossos petits i poseu- los dins la galleda. Ompliu la galleda daigua bullent fins a cobrir els trossets de paper estripats. Vigilant de no cremar-vos, remeneu la galleda amb el pal fins que vagi quedant una pasta. Submergiu el marc de forma horitzontal dins la gibrella on hi ha la pasta. Aguanteu-lo durant uns segons, i desprs traieu-lo lentament i sense perdre la posici horitzontal. Deixeu reposar una estona el marc mentre laigua sescorre. Desfeu la pasta tant com pugueu amb lajut de la batedora. Poseu una quarta part de la pasta desfeta dins la gibrella i afegiu-hi una mica ms daigua.

Esteneu un drap de cot i gireu el marc perqu hi caigui la pasta. Amb compte eixugueu amb un drap les restes daigua que queden per sobre.

(Text adaptat de Cincies de la naturalesa. Secundria 1r. Projecte 2.2. Ed. Baula, pg. 187.)

Instruccions: 1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

6.-

2.- Llegeix atentament el text que has ordenat. Quin ttol li posaries?

3.- A partir del text, digues si sn certes ( C ) o falses ( F ) les afirmacions segents: 1. Per fer la pasta de paper es necessiten dos pots de vidre 2. Un dels materials necessaris s la batedora elctrica 3. El cordill serveix per lligar la pasta 4. Per eixugar la pasta de paper necessitem, primerament, dos draps 5. Per escrrer laigua, sha de deixar reposar el marc 6. Els fulls de diari han de ser sencers 7. Laigua per desfer el paper ha de ser molt freda 8. Cal submergir el marc de forma vertical 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

4.- A partir del text, completa les oracions segents. 1. Primerament dins la galleda hem de posar ...

2. Hem de vigilar de no cremar-nos perqu ...

3. Necessitem la batedora per ...

4. Hem dafegir aigua a ...

5. Hem de planxar ...

fins que quasi...

6. Necessitem el cordill per ...

5.- Fixat en el text segent. Copial a sota substituint les formes subratllades per la paraula adequada. Fixat en lexemple: el noi ha anat cap a la finestra i lha obert el noi ha anat cap a la finestra i ha obert la finestra. Observaci duna floridura: fongs del gnere Penicillium 1.- Mulla una taronja amb aigua i posa-la dins una bossa de plstic.

2.- Tanca la bossa i deixa-la uns quants dies en un lloc fosc i clid.

3.- Amb una agulla amb mnec, agafa una petita porci de la floridura que shi ha format.

4.- Diposita-la damunt un porta-objectes net.

5.- Afegeix una gota daigua al preparat i observal al microscopi.

6.- Imaginat que arriba un ET. Pensa i escriu les instruccions que li donaries per cosir el bot que ha caigut duna camisa .

UNITAT 7 Grup A Cincies Naturals COMPRENSI Interpretaci dun quadre de doble entrada

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Thas fixat en el teu horari de classes? Quines dades apareixen en la part horitzontal? I en la vertical? Consulta en el teu horari quins dies i a quines hores tens classe de Cincies de la Naturalesa i de Gimnstica. A part lhorari, on ms pots trobar aquest tipus de quadre?

1.- Mirat el quadre que tens a continuaci i respon les preguntes segents: a) Quin ttol t el quadre? b) A la part horitzontal del quadre es solen collocar els aspectes a comparar. Quants aspectes hi ha per comparar? Quins sn? c) A la part vertical hi ha els elements que es comparen. Quants elements es comparen? Quins tipus de mamfers es comparen? d) Quantes columnes t? I files? e) Quines dades apareixen a la primera columna? f) Quines dades apareixen a la primera fila?

g) En el quadre salternen files grises i files blanques. Perqu?

El desplaament animal
Tipus Nedadors Medi
Aqutic

Caracterstiques corporals
Forma comuna a tots, amb les parts anterior i posterior acabades en punta (hidrodinmica)

Extremitats o apn- Desplaaments dixs

Aletes. Les dels mamfers aqutics o les tortugues marines sn extremitats transformades No tenen extremitats o estan tan atrofiades que no els serveixen per moures Desplaament rpid per laigua grcies a la forma hidrodinmica (velocitat truita 33 km/h als rius, peix vela 109 km/h als oceans). Sarrosseguen per la superfcie, com els cucs o les serps, amb moviments originats pels msculs del cos.

Reptadors

Terrestre

Cos allargat

Corredors

Terrestre

Adaptat a la carrera, Primes i llargues amb Rapidssims com els guepards, que poden musculs i no gaire vo- peus petits crrer a una velocitat de lumins 115 km/h. Cos ms o menys lleu- Extremitats posteriors Alguns salten espectager molt ms llargues que cularment, com la pua. les anteriors Altres salten ms moderadament, com la granota o el cangur. Cossos gils

Saltadors

Terrestre

Grimpadors

Terrestre

Extremitats amb sistemes de subjecci, com ventoses o polzes oposables

Ales que, o b sn les extremitats anteriors (aus i ratpenats), o b sn replecs del recobriment del cos (insectes)

Pugen amb facilitat per superfcies darbres o roques. Alguns sajuden amb cues prnsils. Les aus no volen igual: les cigonyes aletegen, els voltors planegen. Altres es deixen caure, com els esquirols voladors. El falciot pot arribar a volar a 200 km/h. Suren a laigua i es deixen portar per corrents i onades.

Voladors

Aeri bsicament

Amb els extrems anterior i posterior acabats en punta. Forma aerodinmica

Suradors

Aqutic

Variades amb mecanis- Variades mes per surar

Es desplacen Aqutic pel fons Fixos

Aqutic

Arrodonides, aplanades, Alguns amb dispositius Es desplacen lentament irregulars, en general especials, com les es- pel fons. variades trelles o les garotes Amb recobriments durs No tenen extremitats que formen esquelets externs com els corallins, o closques com els molluscs. Enganxats a les roques o altres materials del fons aqutics No es desplacen.

(Text adaptat de Biologia i geologia. Cincies de la Naturalesa. Ed. Castellnou. Pg. 116 -117). 2

2.- Consulta el quadre i encercla la resposta correcta. 1. Quants tipus danimal sestudien en aquest quadre? a) 8 animals b) 10 animals c) 9 animals

2. Quants tipus danimal es mouen en el medi terrestre? a) 5 animals b) 4 animals c) 3 animals

3. Quins animals es mouen bsicament en el medi aeri? a) els grimpadors b) els voladors c) els suradors

4. A ms dels que es desplacen pel fons i dels que estan fixos, quins altres animals viuen en el medi aqutic? a) els suradors i els nedadors b) els nedadors i els corredors c) els suradors i els grimpadors

5. Quins animals tenen un cos musculs adaptat a la carrera? a) els saltadors b) els corredors c) els reptadors

6. Quins animals tenen el cos aerodinmic? a) els voladors b) els que estan fixos c) els saltadors

7. Alguns animals tenen el cos hidrodinmic. Quins? a) els reptadors b) els nedadors c) els que es desplacen pel fons

8. Alguns animals tenen aletes. Quins? a) els suradors b) els que estan fixos c) els nedadors

9. Quins animals es desplacen lentament pel fons aqutic? a) els cangurs b) les estrelles c) els corals

10. Els animals que tenen cues prnsils sn ... 3

a) els grimpadors

b) els insectes

c) les aus

11. Es deixen portar pels corrents i les onades ... a) els nedadors b) els suradors c) els reptadors

12. Els animals que tenen els peus petits son ... a) els corredors b) els saltadors c) els reptadors

13. Els animals que tenen polzes oposables sn ... a) els voladors b) els grimpadors c) els saltadors

14. Hi ha animals que tenen les extremitats tan atrofiades que no els serveixen per moures. Sn ... a) els corredors b) els nedadors c) els reptadors

15. Hi ha animals que tenen les extremitats posteriors ms llargues que les anteriors. Sn... a) els saltadors b) els grimpadors c) els voladors

16. Hi ha animals que es desplacen rpidament grcies a la seva forns hidrodinmica. Sn... a) els corredors b) els nedadors c) els saltadors

17. Lanimal que pot volar a 200 km/h s ... a) el voltor b) el falciot c) la cigonya

18. Quins animals no tenen extremitats i no poden desplaar-se? a) els suradors b) els grimpadors c) els que estan fixos

19. Quin animal pot crrer a 115 km/h ? a) el guepard b) el cangur c) els esquirols

20. Alguns animals han transformat les seves extremitats en aletes. Sn ... a) les serps b) les granotes c) les tortugues marines 3.- Llegeix les definicions que tens a continuaci i completa el quadre.

Peixos: animals vertebrats, aqutics, amb respiraci branquial, cos recobert descames. Amfibis: animals vertebrats, terrestres dadults i aqutics durant el desenvolupament larvari amb respiraci pulmonar i cutnia, pell nua. Rptils: animals vertebrats. terrestres i aqutics, amb respiraci pulmonar i pell recoberta descames dures. Aus: animals vertebrats, terrestres, amb respiraci pulmonar i pell recoberta de plomes Mamfers: animals vertebrats, majoritriament terrestres, amb respiraci pulmonar i pell coberta de pl. Vertebrats s Medi aqutic Respiraci branquial Cos recobert descames

Peixos

4.- Completa el quadre collocant cada element en el lloc que li correspongui: Organismes: granota, vaca, pi, serp, gamba, xai, roser, llu, colom, palmera, sardina. Grup: amfibi, peix, mamfer, rptil, crustaci, planta, au. Organisme Vegetals Grup

Animals

Granota

Amfibi

5.- Completa aquestes definicions amb les paraules del requadre.

animals

plomissol

caven

artificial

llistons

societat

tancat

bestiar

1. Cau: Forat que certes bsties ............................ en terra per amagar-shi. 2. Lludriguera: Cau de conills i altres......................................... 3. Niu: Construcci que la majoria docells fan amb brins, molsa, .............................. , etc. 4. Rusc: Habitacle ................................... dun eixam dabelles. 5. Corral: Lloc ........................... , en les cases o en el camp, destinat a tenir-hi bestiar. 6. Cleda: Clos fet amb .......................... , canyes, etc. per a tancar-hi el bestiar, aviram, etc. 7. Cort: Habitaci, tancat, destinat al ...................................... 8. Formiguer. Cau on viuen les formigues en ............................., i tamb el conjunt de formigues que hi viuen.

6.- Ordena les paraules segents per formar frases. Copia a sota la frase ordenada. 1. a) i herbvors. b) omnvors, carnvors c) Els mamfers poden ser

2. a) un amfibi daspecte d) de 15 cm.

b) El trit pirinenc s c) primitiu, que e) assoleix una llargada mxima

3. a) i elevada insolaci. d) mediterrani litoral,

b) viu en rees de clima e) La tortuga mediterrnia

c) s un rptil que f) amb hiverns suaus

4. a) i, principalment,

b) El trencals s una 7

c)menja les restes ms dures

d) dels cadvers, els cartlags f) au carronyaire duna

e) alimentaci molt especialitzada: g) els ssos,

7.- En el text que tens a continuaci shi han barrejat paraules dun altre text que en dificulten la comprensi. Localitza-les i escriu a sota el text correcte. Els peixos arrel sn animals vertebrats aqutics terrestres. Tenen el cos recobert descates, de fulles i aletes al pit, al ventre, al llom, a la tija i a la cua. Alguns peixos, com lalzina o la sardina, viuen al mar i, daltres, com la truita o el roure, viuen a laigua dola. Entre les llavors i els peixos marins que consumim distingim el peix blau (sardina, anxova, pastanagues, cebes, tonyina o salm) i el peix blanc (llu, taronja, rap, pltan, llenguado o bacall). El peix hum blau s ms greixs que el llegum blanc. Text correcte:

CINCIES NATURALS GRUP A LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Uneix amb fletxes cada paraula amb la seva definici. 1. amfibi 2. laboratori 3. planta 4. cuc 5. cllula 6. sser 7. xarxa 8. regne 9. classificaci 10. nutrici a) Animal invertebrat amb el cos tou, cilndric, llarg i prim b) Unitat estructural i funcional dels ssers vius c) Qualsevol dels grans grups en que es consideren dividits els ssers naturals d) Individu duna espcie animal o vegetal e) Ser orgnic vegetal f) Acci de classificar, lefecte g) Acci i efecte de nodrir o nodrir-se h) Que pot viure en laigua i en la terra i) j) Encreuament o connexi de lnies, conduccions, circuits elctrics ... Local disposat per a efectuar investigacions cientfiques o tcniques

2.- Escriu les paraules segents al costat del seu sinnim: tipus, cllula, sser, planta, classificaci, nutrici, xarxa, mapa. Busca al diccionari les paraules que no entenguis. 1. classe 2. vegetal 3. element 4. catalogaci 5. plnol 6. alimentaci 7. malla 8. criatura

3.- Completa la srie amb la paraula que hi correspongui: nutrici, peix, prctica, au, ampli, viu, tcnica, refor, regne, classificaci. Busca al diccionari les paraules que no entenguis. 1. peixater, peixateria, peixera, peixet 2. avcola, aviram, aviari 3. tecnicisme, tecnolgic, tcnicament 4. ampliaci, ampliable, ampliar 5. practicar, prcticament, practicable 6. reforar, reforant, reforament 7. nutrient, nutricional, nutritiu 8. classificar, classificable, classificador 9. viure, vivesa, viver

4.- Escriu tres frases que incloguin les paraules segents (fes els canvis de gnere i nombre que creguis convenients): 1. cllula, diferncia, sser, per:

2. fong, laboratori, au, perqu:

3. rptil, planta, viure, si:

5.- Redacta un text breu prenent com a base els enunciats segents (posa-hi verbs i fes els canvis que creguis convenient). Cllula: part ms petita dels ssers vius. Esta formada per: membrana, citoplasma i nucli. Es classifiquen en: eucariotes i procariotes. Funcions vitals: nutrici, relaci, reproducci.

Text:

6.- Un error informtic ha desordenat les lletres daquestes paraules. Escriu-les correctament. 1. SGNOF 2. SLITPR 3. IROTAROBAL 4. SETNALP 5. SUA 6. AMETSISOCE 7. SEGNOPSE 8. SOXIEP 9. SCUC 10. OICNUF

7.- Omple lescala collocant a cada requadre una lletra de les paraules segents: cuc, regne, tcniques, laboratori, au, cadena, treball, mapa, esponges, au, a.

8.- Busca i assenyala una dotzena de paraules en aquesta sopa de lletres. Escriu-les a sota del quadre. D I F R E N C I A M I S U E R X I V M B V D N F A U N A P I E S C O M B R A L V R F I R F O M O I S S G O I L I H B N B E P U E A I L X T J A Z I T E J K O A R U T C U R T S E T E M P O R A L P S

Paraules:

UNITAT 2 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Un error informtic ha desordenat les lletres de les paraules de dins el requadre. Identifica les paraules i escriu-les correctament. Fixat en aquest exemple: amtseis: sistema.

astrnoms galxia

lluminositat observatoris

bilions fragments

instruments veritable

expressa telescopis

1. nosilib 2. ssearoxep 3. satrnoms 4. isotaversob 5. lgaixa

6. tatisonmiull 7. letespisoc 8. sniturntse 9. arfgstmen 10. elbatirev

2.- Relaciona cada paraula amb la seva definici. Fixat en aquest exemple: disposar posar, establir (les coses) en un cert ordre. 1. Expandir 2. Alliberar 3. Esgotar 4. Provenir 5. Volatilitzar 6. Determinar 7. Desplaar 8. Predominar 9. Conglomerar 10. Desprendre a) Fer passar a lestat de vapor b) Treure del seu lloc c) Dilatar, difondre d) Tenir lorigen en algun lloc, alguna cosa e) Prevaler, sser superior en nombre, en fora,... f) Reunir format una massa coherent 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

g) Buidar completament h) Separar (alguna cosa) dall que la t agafada i) j) Fer que esdevingui lliure Fixar, establir exactament com a resultat dun raonament,...

3.- Aparella cada paraula amb el seu sinnim. Fixat en aquest exemple: dispersar escampar. 1. Avantpassat 2. Cpula 3. Espiral 4. Firmament 5. Acumulaci 6. Hiptesi 7. Gla 8. Dimensi 9. Impacte 10. Terme a) Cargol b) Gel c) Abundncia d) Mesura e) Volta f) Xoc 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

g) Cel h) Paraula i) j) Antecessor Raonament

4.- Cerca els antnims de les paraules de la primera columna. Fixat en aquest exemple: majoria minoria. 1. Considerable 2. Idoni 3. Similar 4. Incandescent 5. Elevar 6. Afirmar 7. Escalfar 8. Augmentar 9. Acostar 10. Interior a) Diferent b) Abaixar c) Refredar d) Allunyar e) Escs f) Disminuir 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

g) Exterior h) Apagat i) j) Inadequat Negar

5. Canvia el significat de les paraules segents posant o traient un prefix. Subratlla els prefixos. Fixat en lexemple: prendre reprendre. 1. Comptable 2. Perfecte 3. Desconixer 4. Desprendre 5. Potent 6. Visible 7. Aparixer 8. Variable 9. Desconsiderar 10. Conixer ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................ ........................................

6.- A les frases segents hi ha alguna paraula mal collocada. Escriu les frases amb les paraules al lloc correcte perqu tinguin sentit. Fixat en aquest exemple: Els formen cometes part del solar sistema Els cometes formen part del sistema solar 1. La s un planeta Terra 2. Les estrelles no enlloc estan subjectes 3. Lenergia del prov Sol 4. Els gegants planetes sn els que es troben ms lluny del Sol 5. Els fragments meteorits sn slids de matria 6.- Els cometes sn quilmetres cossos slids duns quants de distncia

7.- Ordena el fragment perqu tingui sentit. Escriu-lo correctament a sota. El galxia s una els dentre Sol la nostra milions d aproximadament estrelles que estrella hi ha a 500.000.

8.- Juguem amb el llenguatge. Quants mesos tenen 28 dies? Gener 1 2 8 9 15 16 22 23 29 30 Abril Febrer 3 10 17 24 31 4 5 6 7 11 12 13 14 5 6 18 19 20 21 12 13 25 26 27 28 19 20 26 27 Maig 1 1 7 6 7 8 7 8 12 13 14 15 14 15 19 20 21 22 21 22 26 27 28 29 28 19 1 2 3 4 7 8 9 10 11 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 28 2 9 16 23 30 3 4 10 11 17 18 24 25 31 5 6 12 13 19 20 26 27 Mar 1 2 5 6 7 8 9 12 13 14 15 16 19 20 21 22 23 26 27 28 29 30 Juny 1 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 18 19 20 21 22 25 26 27 28 29 Setembre 4 5 11 12 18 19 25 26 3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 25 26 Desembre 3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 25 26 31 1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30 1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30 3 4 10 11 17 18 24 25 31 2 3 9 10 16 17 23 24 30

2 3 4 9 10 11 16 17 18 23 24 25 30 Juliol

2 3 4 5 9 10 11 12 16 17 18 19 23 24 25 26 30 31 Octubre 1 2 3 4 8 9 10 11 15 16 17 18 22 23 24 25 29 30 31

6 13 20 27

Agost 1 1 2 3 7 8 6 7 8 9 10 14 15 13 14 15 16 17 21 22 20 21 22 23 24 28 29 27 28 29 30 31

Novembre 5 6 7 1 2 3 4 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

UNITAT 3 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Ratlla les formes que no corresponguin a la frase. Escriu a sota la frase correcta. Fixat en lexemple: A vegades la Lluna senlaira / sendinsa / simpressiona / sinterposa entre el sol i la Terra A vegades la Lluna sinterposa entre el Sol i la Terra. 1. Per estudiar els astres shan pecials. dissenyat / penjat / escrit / penjat uns aparells es-

2. La invenci del telescopi va reproduir / representar / obstruir / anomenar un aven molt important en lobservaci del cel.

3. Els cossos celestes

simbolitzen / giren / emeten / distancien

radiacions.

4. Una estrella pot relacionar-se / reproduir-se / allunyar-se / mantenir-se estable durant uns quants milions danys.

5. Els meteorits poden formar crters.

xocar /

mirar /

rebregar /

provocar contra la Terra i

6. La Terra sallunya / rota / empara / utilitza Sol es mou de lest a loest.

doest a est; per aix veiem que el

7. Laire estudia

/ cont

/ habita / sorgeix infinitat de partcules slides.

8. Els fenmens meteorolgics (nvols, precipitacions, vent, etc.) es produeixen / assenyalen / investiguen / encerclen a la troposfera.

2.- Escriu al costat la forma sinnima que apareix dins el requadre.

escampar

examinar

estendre

propagar

irradiar

planejar

situar

citar

1. Dispersar, disseminar, ........................... 2. Anomenar, esmentar, ........................... 3. Emetre, llanar, ........................... 4. Explorar, investigar, ........................... 5. Projectar, tramar, ........................... 6. Expandir, dilatar, ........................... 7. Installar, acomodar, ........................... 8. Ampliar, engrandir, ...........................

3.- Ordena aquests fragments per formar una frase. Escriu a sota la frase ordenada. 1. a) per estudiar els astres. d) que es van fer servir b) els primers aparells c) Els telescopis sn

2. a) total o parcial, b) de la llum dun astre d) per la interposici dun altre.

c) Un eclipsi s locultaci,

3. a) que a les platges mediterrnies. b) s ms baixa d) La pressi atmosfrica e) al cim de lEverest, lHimlaia,

c) muntanya situada f) a la serralada de

4.- Relaciona amb fletxes 1. Un astrnom s 2. La lluna s 3. Un any llum s 4. Una galxia s 5. La geologia s 6. Saturn s 7. La meteorologia s 8. La hidrosfera s a) una unitat de mesura astronmica b) un planeta del nostre Sistema Solar c) el conjunt de tota laigua que cobreix la Terra d) la cincia que estudia la Terra i la seva composici e) una agrupaci de milions destrelles f) la cincia que estudia els canvis fsics de latmosfera

g) el satllit del planeta Terra h) un cientfic que estudia els cossos celestes

5.- Escriu al costat de cada nom ladjectiu que sen deriva. Te nhan de sobrar sis.

estellar galant

lluny astral

terrestre galctic

unitari planetari

lluntic universal

solar plana

llumins terrorfic

1. Lluna 2. Terra 3. univers 4. galxia

5. astre 6. llum 7. estel 8. planeta

6.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. satllits artificials 2. fenmens meteorolgics 3. naus espacials 4. altes temperatures 5. dilatacions peridiques 6. rbita regular 7. eix imaginari 8. esfera cristallina

7.- Totes aquestes paraules estan escrites al revs. Escriu-les correctament. 1. ICAIDAR 2. MOT 3. RALUPIRT 4. RAUTIS 5. SOCA 6. ALETSE 7. RATCETED 8. RATSER

8.- Descobreix el missatge secret i digues quin codi sha utilitzat. Escriu a sota el text desxifrat. Pades pade palanpatipaguipatat, padels paels pahopames pahan pafet

paserpavir paels pamopavipaments

paaspatres

paper pamepasuparar

pael patemps pai pafer pacapalenpadaparis.

Missatge:

Codi:

UNITAT 4 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Substitueix les paraules subratllades per una forma sinnima. En cas de dubte, consulta el diccionari.

esgotar

desfetes

expulsen

tenir

eviten

aporten

trossegen

recullen

1. Laigua i les sals minerals que du dissoltes sn absorbides per les arrels.

2. Les molses collaboren a formar sl nou perqu els rizomes esmicolen la roca.

3. Els conreus solen exhaurir aviat les sals minerals del sl.

4. Els vegetals ens proporcionen loxigen i part dels nutrients que necessitem.

5. Les plantes absorbeixen dixid de carboni de latmosfera i alliberen oxigen.

6. Alguns arbres poden assolir grandries considerables.

7. Les cllules protectores impedeixen que larrel es faci malb.

8. Hi ha plantes que eliminen lexcs daigua en forma de vapor.

2.- Completa les frases amb alguna de les paraules segents: acumulen, absorbeixen, desenvolupar, subjectar, insereix, estova, desplacen, sustenta. 1. Una de les funcions de larrel s ........................................... la planta al sl. 2. Laigua ................................... els embolcalls de les llavors. 3. Les plantes solen ............................... teixits i rgans. 4. Les plantes no es ............................ per buscar laliment, sin que el prenen del substrat. 5. Les arrels ........................................ del sl laigua i les substncies minerals. 6. La tija .......................................... les fulles, les branques i els fruits de la planta. 7. A les tiges aries rarament shi ..................................... substncies de reserva. 8. La flor s ............................... a la tija de la planta mitjanant una tija petita anomenada peduncle.

3.- Completa les paraules a partir de les definicions. 1. ADAP..................... s. 2. SUST...................... 3. LAM........................ - Acci dajustar o acomodar una cosa per fer-la apta per a un nou - Acci de mantenir, privar de caure. - Tros de metall, fusta, etc., pla i molt prim.

4. SOL......................... - Acci de resoldre un problema, una qesti. 5. PIG........................... - Substncia colorant dorigen vegetal. 6. PROP....................... - Acci de propagar, de multiplicar, de difondre. 7. DESP....................... - Treure del seu lloc. 8. END......................... - Fer tornar dur

4.- Forma un nom a partir dels verbs segents. Fixat en lexemple: renovar renovaci. 1. dotar 2. implicar 3. extreure 4. hidratar 5. acumular 6. colonitzar 7. alliberar 8. reparar 9. ramificar 10. collaborar

5.- Completa les frases amb els adjectius segents: vius, erectes, hermtica, sensibles, ondulada, contnua, perenne, ombrvols. 1. Les fulles daquest arbre sn ................................ al tacte. 2. Hi ha plantes que viuen en llocs ................................. 3. Es tracta duna planta amb tiges aries i .......................................

4. Els arbres de fulla ....................................... conserven les fulles tot lany. 5. Dibuixa una planta que tingui la fulla de forma ............................................ 6. Aquesta llavor sembla una capsa ......................................... 7. Lacci ....................................... del vent erosiona el sl. 8. Com tots els ssers....................................., les plantes fan les funcions de nutrici, relaci, i reproducci

6.- Relaciona amb fletxes: 1. caracterstica adaptativa 2. caracterstica distintiva 3. caracterstica essencial 4. caracterstica estructural 5. caracterstica funcional 6. caracterstica contrria 3 a) tret oposat a un altre b) tret que fa que sajusti a alguna cosa c) tret que fa referncia a les funcions dun rgan o aparell d) tret que fa referncia a les parts que formen un cos e) tret principal, all que fa que una cosa sigui el que s. f) tret que el distingeix o diferencia dun altre

7.- Ordena les lletres per formar paraules: 1. TALLVEN 2. MENTSEG 3. TESMUL 4. TECDETAR 5. TRATSUBS 6. MENTPIG 7. CIXAFI 8. RIRCONQUE

8.- Completa la srie. jo tu ell / ella nosaltres vosaltres ells / elles jo tu ell / ella nosaltres vosaltres ells / elles collaborar faci hagus continuat elimino subjectava he extret

9.- Ordena alfabticament les paraules segents: planter plantejar plantaci planta plantador plantatge plantar plantada

UNITAT 5 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Torna a escriure les frases substituint els verbs marcats per un dels infinitius que apareixen en el requadre. Fes atenci al temps verbal i a la concordana.

facilitar

traspassar

formar

crrer

modificar-se

reduir-se

aplegar

originar

1. Explica com es genera la biodiversitat.

2. Els elements qumics que componen la matria viva sanomenen bioelements.

3. Els cids nucleics emmagatzemen i transmeten la informaci gentica.

4. La proporci daigua disminueix proporcionalment en envellir.

5. Hi ha cllules que acumulen una gran quantitat de greixos.

6. Les roques salteren per les diverses accions del medi.

7. Lenergia flueix per la biosfera.

8. La seva funci s possibilitar el moviment de molts organismes.

2.- Uneix amb fletxes cada ordre amb el seu significat. 1. Explica 2. Contesta 3. Copia 4. Enumera 5. Ordena 6. Defineix 7. Raona 8. Compara a) dir o escriure una resposta. b) posar en ordre. c) explicar una cosa pels seus atributs distintius. d) examinar dos o ms objectes per determinar-ne els punts de semblana. e) reproduir el text dun escrit. f) exposar amb extensi i claredat alguna cosa.

g) dir una per una totes les coses que formen un conjunt, una srie, etc. h) explicar, fer entenedora, justificar alguna cosa.

3.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb la seva forma antnima. 1. disminuir 2. acumular 3. alterar 4. privar 5. desenvolupar 6. simplificar 7. originar 8. perfeccionar a) complicar b) encongir c) impedir d) calmar e) augmentar f) proveir

g) malmetre h) separar

4.- Encercla la paraula que es correspongui amb la definici. 1. Acci de tornar una cosa a la persona que la possea primerament. hidrataci devoluci precisi dispersi

2. Sobreviure, mantenir-se, continuar existint. especialitzar illustrar 2 reprimir subsistir

3. Acci de prolongar, de fer ms llarg en el temps i en lespai. prolongaci proporci renovaci fixaci

4. Qualitat destable, que no canvia de lloc, de posici, etc. diversitat allament materialment estabilitat:

5. Acci o influncia mtua. pressi consideraci interacci: alteraci

6. De la mateixa espcie o natura. homogeni minscul deformable colloquialment

7. Avisar, fer saber a alg alguna cosa que li conv saber. conferir localitzar advertir anomenar

8. Fer entrar com a part dins un tot, introduir. decrixer incorporar integrar alterar

5.- Ordena alfabticament les paraules segents: nutrici, cellular, objectiu, microscopi, progenitor, reproducci, unicellulars, organisme, substncia, vibraci.

6.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. estructura cellular 2. ambient colonitzat 3. sal mineral 4. capacitat adaptativa 5. funci vital 6. elements qumics 7. compostos orgnics 8. funcions energtiques 9. condicions ambientals 10. organismes invisibles

7.- Subratlla la paraula intrusa. Fixat en lexemple: fors inevitable obscur obligat imposat indispensable. 1. benigne bo bondads afable suau solitari 2. tolerant transigent - estable comprensiu indulgent condescendent 3. vital principal - fonamental essencial prescindible 4. enrgic fort vigors estructural potent actiu 5. deformable inert inactiu indiferent quiet passiu 6. excepcional ambiental extraordinari inslit rar desusat 7. minscul nfim petit redut microscpic unanimitat 8. invisible ocult majoritari amagat secret inapreciable

8.- Resol aquest encreuat. 1. Travessar foradant. 2. Individu, espcie, etc. 3. Substncia a travs de la qual obra una fora, es transms un efecte. 4. Model de paper, cartr, metall, etc. segons el qual es tallen certs objectes. 5. Fer ms gran. 6. Extensi daigua embassada, entollada.

1 4

2 6

UNITAT 6 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Escriu la paraula a qu correspon cada definici. propietat procs recuperaci preservaci extracci jaciment tasca elasticitat

1. ....................... : 2. ....................... : 3. ....................... : 4. ....................... : 5. ....................... : 6. ....................... : 7. ....................... : 8. ....................... :

Acci de recuperar, recobrar, tornar a posseir. Lloc on es troba un mineral, un fssil, restes arqueolgiques. Successi predeterminada de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc. Treball que un t lobligaci de fer. Acci de preservar, guardar dun mal, evitar que ocorri. Qualitat delstic, capa de canviar de forma i de volum i de recobrar la forma i el volum primitius. Acci dextreure, de treure una cosa duna posici fixa, separar. Qualitat, caracterstica, atribut essencial.

2.- Relaciona les paraules de cada columna. Fixat en lexemple: aplicar aplicaci. 1. obtenir 2. satisfer 3. denominar 4. recuperar 5. contaminar 6. protegir 7. evolucionar 8. extreure 1 a) evoluci b) contaminaci c) recuperaci d) obtenci e) satisfacci f) protecci

g) extracci h) denominaci

3.- Relaciona les dues columnes i escriu a sota la frase sencera: 1. Els plstics sn 2. Les fibres vegetals provenen 3. La seda s 4. La major part dels metalls sextreuen 5. Els metalls han estat aprofitats 6. Els plstics tenen 7. Alguns combustibles sesgoten 8. El vidre es recull a) en contenidors verds especialitzats b) un producte natural que prov del capoll que fabrica una eruga c) materials elaborats a partir del petroli d) de lescora terrestre e) propietats diverses f) a mesura que es consumeixen

g) per lsser hum des de la prehistria h) de les plantes (lli, cot ...)

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

4.- A cada paraula subratllada nhi correspon una del requadre. Substitueix-les i escriu a sota la frase nova. transparent complicat modern gran diverses diriament adequat bsic

1. El procs dobtenci dels metalls s complex. 2. Actualment la fusta t mltiples aplicacions. 3. Les roques sn un material fonamental per a la construcci de vivendes. 4. Aquest material s adient per al revestiment de parets i sostres. 5. El vidre no saltera amb laigua i s translcid. 6. La recollida selectiva desperta un enorme inters entre els escolars. 7. Els residus sn un problema important en el mn actual. 8. Quotidianament es recullen en la nostra ciutat milers de tones de deixalles.

5.- Intenta desxifrar aquest missatge. Copia a sota el missatge ja desxifrat. Usant el mateix codi, escriu un missatge pel teu company o la teva companya de taula. Un TaFaNEr S AQuElLA pErSoNa CuRiOsA qUe Es FICa EN lEs CoSes QuE nO lI hAuRIeN dIMpOrTaR. qUIn dElS tEUs aMIcs O aMIgUeS cONsIdERes Que HO S UnA mICa? Missatge:

Codi: Missatge nou:

6.- Unint les sllabes de cada columna, forma una paraula. Desprs busca alguna daquestes paraules a la sopa de lletres. 1. des 2. com 3. ob 4. es 5. re 6. re 7. pro 8. en a) tar b) ple c) co d) go e) te f) du A. tar B. car C. gir D. nir E. rir F. gar G. llir H. dar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

g) te h) pli

E N D U R I R Q C E R D

P V B O N M K P O I U Y

R E T A R D A R M Z X D

O F V C R A S O P U S E

T A S D F G H J O K L S

E S G O T A R P R O I P

G O I U Y T R R T E Q L

I Z X C V B N M A A S E

R E C O L L I R R O U G

I M A N T E N I R M N A

K L H C O M P L I C A R

A S O B T E N I R G F D

Paraules trobades:

UNITAT 7 Grup A Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Completa aquest text amb alguna de les paraules que tens a continuaci. Tria la paraula ms adequada a cada cas. licor / lquid excavaci / cavitat comunica / assabenta senten / proporcionen encallat / enrotllat carcia / contacte orifici / porta pre-

La ......................... central es ......................... amb lexterior per l......................... voltat de tentacles o boca. Aquests tentacles tenen unes cllules que ......................... un filament ......................... el qual, en entrar en .......................... amb la presa, es dispara i li injecta un ......................... urticant que la immobilitza.

2.- Torna a escriure aquestes frases canviat les formes subratllades per una de les paraules sinnimes que tens a continuaci. Fes atenci a la concordana. Fixat en lexemple: El teixit muscular esta compost per cllules que formen els msculs El teixit muscular esta constitut per cllules que formen els msculs,

conpondre

faltar

traslladar

internar-se

xuclar

menjar

portar

tenir

1. Les esponges sn animals que no es desplacen. 2. Els peixos consumeixen aliments molt variats: algues, crustacis, altres peixos, ... 3. Els capgrossos tenen cua i els manquen potes. 4. Alguns ocells sendinsen volant fins a alta mar. 5. Laparell locomotor hum est format per lesquelet i la musculatura.

6. Les artries duen la sang del cor a les diferents parts del cos. 7. La majoria danimals presenten aparell digestiu, aparell respiratori, aparell circulatori i aparell excretor. 8. Les sangoneres succionen la sang dalguns animals.

3.- Completa les sries de sinnims amb una de les paraules de dins el requadre. Fixat en lexemple: constituir, formar, fundar establir.

captar

organitzar

facilitar

esmentar

requerir

envoltar

eliminar

originar

1. disposar, combinar, distribuir 2. dir, citar, denominar 3. simplificar, afavorir, proporcionar 4. suprimir, excloure, esborrar 5. cargolar, enrotllar, encerclar 6. causar, produir, motivar 7. avisar, convocar, notificar 8. demanar. recollir, copsar

4.- Fes correspondre cada paraula amb la seva definici: porus, repartiment partcula, relaci, absncia, presncia, estructura, orifici. 1. ........................ : fet de ser, de trobar-se present. 2. .........................: acci de repartir, de distribuir, de fer parts dalguna cosa. 3. .........................: obertura, entrada duna cavitat. 4. .........................: petit orifici gaireb imperceptible. 5. .........................: part petitssima duna cosa. 6. .........................: connexi, lligam entre diferents coses, idees, conceptes, etc. 2

7. .........................: distribuci i ordre de les parts que componen un edifici, un producte natural, etc. 8. .........................: el fet destar absent, de no estar present en un lloc.

5.- Busca en aquesta sopa de lletres les paraules que apareixen definides en lexercici anterior. Escriu-les a sota. E A Z X C V A B N M C O Paraules: S E D D S U R O P A X R T A B S E N C I A I O I R T G O V R O O R C D F U P I R U H J I T N N I C G F X V G Y C I E Y C T S D F G H I A C S O I U P M I O I J L U E V F R R T G B V N E L R M N A T N E M I T R A P E R

6.- Dins cada srie de paraules nhi ha una que no pertany a la mateixa famlia. Localitza-la i marca-la. 1. individu, individualment, individualista, indivisiblement, individualitzar, individualisme 2. reproduir, reproducci, reproductor, reproductiu, reproduble, reprovable 3. alimentar, alineaci, alimentaci, alimentador, aliment, aliments 4. animador, animalitat, animalitzaci, animalada, animal, animal 5. ocellets, ocellaire, ocellam, oce, ocellada, ocella, ocell 6. funcionari, funcional, funci, funcionament, funmbul, funcionar 7. mscul, musculat, musclo, musculatura, muscular, musculs 8. telfon, telepatia, telefonar, telefonia, telefnic, telefonista

7.- Relaciona amb fletxes cada animal amb el seu crit caracterstic. 1. granota 2. ocell 3. gos 4. gallina 5. gat 6. cavall 7. vaca 8. llop a) borda b) cloqueja c) renilla d) rauca e) udola f) miola

g) piula h) mugeix

8.- Ordena alfabticament les paraules segents: volador, grimpador, surador, nedador, corredor, saltador, reptador.

9.- Forma oracions amb les paraules segents (dues paraules en cada frase). 1. volador i cadernera:

2. mona, gorilla i grimpador:

3. corredor i saltador:

4. surador, medusa i gavina:

TECNOLOGIA GRUP A COMPRENSI

UNITAT 1 Grup A Tecnologia COMPRENSI Delimitaci de la informaci mitjanant el subratllat

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu usava per vestir-se lhome prehistric? Don ho aconseguia? Saps amb quines fibres txtils est confeccionada la roba que portes? Tens preferncia per algun tipus de fibra? Per quina ra? Les peces de roba han de portar obligatriament una etiqueta que informi al comprador de les caracterstiques que t, de com rentar-la i de com conservar-la. Fixat en una etiqueta i comenta la informaci que proporciona.

1.- Fes una lectura rpida del text per copsar-ne la idea general. Desprs torna a llegir el text i subratlla les idees principals, les secundries i els detalls que et permetin comprendre i recordar b el text. Busca en un diccionari les paraules que no entenguis.

Les fibres dorigen animal

Les fibres dorigen animal sobtenen, generalment, de la llana, el pl dalguns animals o de les secrecions dalguns cucs. Les ms utilitzades sn la llana de les ovelles i la seda dels cucs. La llana s la fibra dorigen animal ms utilitzada. Generalment sobt del vell dovella, per tamb es pot obtenir del pl daltres animals, com ara la cabra, el camell, la llama, etc. La qualitat de la llana depn de la raa del animal del qual prov. Les que ms destaquen sn la que prov de les ovelles merines espanyoles, la de les ovelles Shetland i Cheviot escoceses, i la de les cabres dangora i caixmiriana. Ledat dels animals tamb influeix en la qualitat de la llana. Aix doncs, els anyells de sis mesos a un any donen una llana molt fina, mentre que les ovelles i els moltons adults proporcionen una qualitat de llana ms ordinria. El procs delaboraci de la llana es fa seguint les operacions segents: lesquilada, la neteja i lassecatge. Lesquilada: s loperaci que consisteix a tallar la llana de lanimal, operaci que encara es fa de manera manual. La llana obtinguda de cada animal sapila i forma un vell de dos o tres quilos de pes.

La neteja: en primer lloc, sefectua una neteja mecnica, per eliminar la pols i la brutcia que porta la llana. A continuaci es produeix una neteja qumica o dessuardatge, que elimina la suarda o la secreci greixosa de la pell de lovella amb rentades amb aigua acidulada (aigua que cont cids dissolts) i esbandides abundants. Lassecatge: es pot fer de manera natural o amb aire calent, procs que, lgicament, s molt ms rpid.

Les propietats de la llana que la fan ser la fibra txtil dorigen animal ms utilitzada sn: s allant ( protegeix del fred), s higroscpica (absorbeix fcilment la humitat) i s flexible. La seda s una fibra txtil segregada pel cuc de seda. El cuc de seda s la larva de la papallona Bombyx mori. s la fibra dorigen animal ms fina i preuada. Pot ser incolora, blanca o verdosa. s extraordinriament elstica, allant de calor i t una brillantor caracterstica. Lelaboraci de la seda rep el nom de sericultura i es fa seguint el procs segent: El cuc de seda segrega, grcies a les glndules sericgenes, el fil de seda amb el qual construeix una cpsula dins de la qual es tanca fins que es converteix en papallona. Abans que la papallona es formi completament i trenqui la cpsula per sortir a lexterior, s ofegada amb vapor daigua i, daquesta manera, la cpsula sestova i pot ser debanada. Finalment, es procedeix al debanatge, per la qual cosa, a causa de la finor del fil, cal prendre tres fils de tres cpsules i trenar-los per formar-ne un de sol. (Text adaptat de Tecnologia. 1r cicle. 1r curs ESO. Ed. Brixola, pgs. 126 127.)

2.- Llegeix el que has subratllat i fixat si t sentit i es comprn. Desprs, a partir del que has subratllat, fes un resum del text.

3.- Respon les preguntes segents: 1.- Don procedeixen les fibres dorigen animal?

2.- Quines sn les fibres dorigen animal ms usades?

3.- De quins animals sobt la llana?

4.- De quines ovelles sobt la millor llana?

5.- De quines cabres sobt la millor llana?

6.- Qu s lesquilada?

7.- En qu consisteix la neteja qumica de la llana?

8.- Quines sn les propietats de la llana?

9.- Quines sn les propietats de la seda?

10.- Qu s la sericultura?

4.- Ordena aquests fragments per formar frases que tinguin sentit. Copia la frase a sota. 1. a) en filades successives. b) formats per un fil continu que c) Els gneres de punt estan d) sentrellaa amb si mateix

2. a) fer-los dun en un, b) de manera artesanal c) consisteix a o b utilitzant mquines petites. e) La fabricaci dobjectes

d) manualment

3. a) es produeix un tipus de tela diferent. b) el procediment de filat i tipus de fibra utilitzats, d) la tcnica de fabricaci del teixit,

c) Segons els

4. a) la normativa que estableix que les etiquetes han b) roba per a la llar, complements, etc., han de complir c) i les normes de conservaci de la pea. d) composici del teixit, identificaci del fabricant e) Les etiquetes de les peces de vestir, f) de contenir la informaci segent : talla,

5.- Completa aquestes oracions amb una de les paraules que tens a continuaci: habitatge, teixits, mnec, longitud, xarxa, fusta, aigua, escalfor, artesania, documents, ventilaci, lletres, productes, aroma, vegetals (te nhan de sobrar 7). 1. La unitat fonamental de ................................. en el sistema mtric decimal s el metre. 2. Les indstries conserveres produeixen ............................... congelats, enllaunats o liofilitzats. 3. Lagricultura s lactivitat tcnica de conrear la terra per obtenir els ............................ necessaris per a lalimentaci. 4. El reg per goteig es fa bombant l ................................ en canonades collocades al costat de les plantes. 5. Els tapissos sn ................................. que es fan amb telers manuals. 6. La talla indica les mesures de la roba amb ........................................ i nmeros. 7. Laigua de les cases prov de la ........................ general del subministrament daigua del municipi. 8. Els radiadors sn els elements que proporcionen ............................ a les diferents dependncies de lhabitatge.

6.- Relaciona amb fletxes les preguntes i les respostes. 1. Qu s la ramaderia? 2. Qu s un insecticida? 3. Qu s congelar? 4. Qu s un llapis? 5. Qu s lhabitatge? 6. Qu s una maqueta? 7. Qu s un croquis? 8. Qu s el roure? a) Un arbre del qual sobt una fusta molt dura, forta, duradora i resistent a laigua. b) Un model redut dun objecte. c) Un edifici destinat a ser habitat. d) Les activitats relacionades amb la cria de bestiar. e) Un instrument de dibuix. f) Un producte qumic que combat els parsits.

g) Un dibuix realitzat a m alada de les vistes dun objecte o duna pea. h) Sotmetre els aliments a temperatures que baixin fins a - 40C.

7.- En cadascun daquests fragments hi ha tres errors. Localitzals i substitueix-los per altres paraules a fi que el text sigui coherent. Escriu a sota el text nou. Text 1 Les tisores sn instruments de menjar que estan formades per cinc lmines tallants dacer de forma ms o menys quadrada, amb mnecs, unides per un eix al voltant del qual poden girar.

Text 2 La indstria paperera s la causa principal de la tala de peixos. La conseqncia daix s una disminuci de la desforestaci a nivell mundial i sobretot en els estels en vies de desenvolupament.

Text 3 El comps s un mineral de dibuix que serveix per traar arcs i rectes. Al mercat nhi ha des de molt senzills i econmics fins a models de molt alta qualitat, que solen ser ms txics.

8.- Quin missatge secret amaguen aquestes lletres? Desxifral, escriu-lo a sota i digues quin codi sha utilitzat. L rodanidro ne stot ah sle tatse stibm un ed sled al stnevni adiv euq sm etcapmi ah ed sel tacovorp

anaiditouq

senosrep.

Missatge:

Codi:

9.- Enigma: Qu es repeteix una vegada cada minut, dues vegades cada moment, per mai en cent dies?

UNITAT 2 Grup A Tecnologia COMPRENSI Lectura dun text acompanyat dun quadre

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quin tipus daliment sols portar per menjar a lhora del pati? Com el portes embolicat? Quin tipus dembolcall porten els aliments que consumeixes fora de casa o pel carrer: pipes, crispetes, xocolatines, gelats ... Recicles algun tipus denvs? Quin? Com? De quin color sn els contenidors per al reciclatge que hi ha al carrer?

1.- Llegeix el text segent amb atenci. Subratlla les paraules que no entenguis i busca-les al diccionari.

Lenvasament dels aliments

La conservaci dels aliments requereix que aquests siguin protegits de lacci dels agents que puguin alterar-los o descompondrels. Aquesta funci la realitza lenvs alimentari. Envs alimentari s qualsevol tipus de recipient (incloent-hi els paquets i els embolcalls) que cont productes, els quals cobreix total o parcialment de manera que no sen pugui alterar el contingut sense obrir-lo o modificar-lo. Els materials ms utilitzats per a la fabricaci denvasos sn: vidre, plstic, paper i cart, alumini i metall.

Vidre

El vidre s un material transparent, higinic, no deformable. T linconvenient que, com que deixa passar la llum, pot alterar la composici dels aliments. Sutilitza per envasar diferents tipus daliments, especialment fruites, verdures i lquids, i pot ser reciclat. Els envasos de plstic permeten veuren el contingut i pesen poc. Serveixen per guardar lquids, verdures deshidratades i pastes. Els aliments derivats de la llet tamb senvasen en aquest tipus de material, i tamb diversos aliments congelats. El principal inconvenient s que es tracta dun material no reciclable. El paper i el cart sempren bsicament per embolicar aliments frescos, com ara fruites i verdures, ats que sn materials porosos que permeten la transpiraci i absorbeixen la humitat. Sn biodegradables i fcilment reciclables. Lalumini s un material lleuger i inoxidable. Susa per fabricar envasos de begudes refrescants. Tamb susa, en lmines molt fines, per recobrir alguns aliments, com ara els formatges en porcions i per a les tapes del iogurt. Els envasos de metall estan recoberts destany, verns o substncies plstiques per evitar-ne loxidaci. No permeten el pas de la llum ni es deformen fcilment. Sempren per diversos tipus de fruites, verdures i aliments precuinats. Un cop oberts, conv retirar-ne els aliments per evitar que salterin.

Plstic

Paper i cart

Alumini

Metall

Lenvs anomenat popularment tetrabrik s una classe denvs que est fabricat amb diferents tipus de materials formant capes. Lexterna s de paper, la segent s de cart, desprs nhi ha una dalumini i la interna s de plstic. En lactualitat saprofita per envasar la llet, els sucs, el vi, loli i, en general, qualsevol aliment lquid. (Text adaptat de TECNOLOGIA. ESO1, 1r. cicle. Ed. Edeb, pg. 40 41)

2.- Respon les preguntes segents: 1. Perqu shan de protegir els aliments?

2. Qu s un envs alimentari?

3. Quin inconvenient t el vidre?

4. Quin inconvenient presenten els envasos de plstic?

5. Per qu el paper i el cart susen per embolicar aliments frescos?

6. Per qu susa lalumini en lmines molt fines?

7. Quins materials recobreixen els envasos de metall per evitar-ne loxidaci?

8. Quins materials formen un envs de tetrabrik?

3.- Posa una creu a la casella del material que, segons el text, susa per embolcallar els aliments del quadre. Fixat en lexemple. Fruites Vidre Plstic Paper i cart Alumini Metall + Verdures + Lquids + Pastes Precuinats Porcions formatges i tapes iogurts

4.- Ordena aquests fragments per formar frases. Escriu a sota la frase resultant. 1. a) una eina de percussi d) el cap i el mnec.

b) El martell s e) per dues peces:

c) que est formada

2. a) que serveix d) El cargol de banc

b) s un instrument c) sobre el banc de treball. e) per immobilitzar les peces

3. a) per dues peces metlliques, b) sn instruments formats c) Les alicates de subjecci d) articulades per un eix. e) generalment dacer,

5.- Completa aquests articles de la Petita Enciclopdia Catalana amb les paraules del requadre. Desprs escriu a sota el text sencer. 1. subjecta eina extrems maneta pom giratria

Filaberqu: ......................... per a foradar que consisteix en una ........................ semicircular o de doble colze, ...................... , en un dels ............................ de la qual se........................ la broca o perforador i en laltre hi ha un............................. Filaberqu:

2. adequada mnec rotaci simultani ranura descargolar-lo

Tornavs: eina constituda per un ........................ i una tija acabada duna forma........................... per tal que, introduda en la ............................. o les ranures dun cargol, permeti de cargolar-lo o ............................... per lefecte..................... de la ............................. i la pressi. Tornavs:

3. allisar sobresurt obertura longitud prismtic consistir fuster obliquament

Ribot: eina de ...................... que serveix per a rebaixar, adrear, ...................... , etc., les peces de fusta. El ribot com sol .................................. en un bloc ............................... de fusta a linterior del qual s fixada ................................. una fulla de ferro que ....................... una .................................. regulable i t al davant una ........................... per la qual surten els encenalls. Ribot:

6.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s la fusta? a) s una barra de fusta, cilndrica o hexagonal, que t a linterior una barreta de grafit (mina). b) s la capa ms superficials de lescora terrestre. c) s un plstic dur, frgil i bon allant de lescalfor. d) s el conjunt de canonades que condueixen laigua usada a les clavegueres. e) f) s una primera matria que obtenim dels arbres. Una mquina de perforar.

2. Qu s la baquelita? 3. Qu s el sl? 4. Qu s una trepadora?

5. Qu s un plnol? 6. Qu s el sistema de desgus? 7. Qu s un llapis? 8. Qu s un arxiu?

g) s un conjunt ordenat de dades o documents. h) s el dibuix dun objecte amb informaci sobre la forma i la mida que t.

7.- En aquests textos hi ha algunes paraules que nalteren la comprensi. Descobreixles i elimina-les perqu siguin coherents.

1.
El vidre forestal s un material que ja era usat pels marcians egipcis fa, aproximadament, uns cinc mil anys. En un principi lutilitzaven per fer edificis, barques, guarniments, com a substitut de les pedres precioses; ms tard el van utilitzar per a la fabricaci de rodes, denvasos i de recipients.

2.
Antigament el mitj de transport rural era el carro. Estava construt amb ferro, vidre i fusta, i era estirat per bous o mules o conills, i servia per transportar les collites, les barques, els avions i alguns animals dun lloc a un altre. Lalzina, un teixit artesanal, per la seva duresa, resistncia a la humitat i abundncia, era la fusta que sutilitzava en la construcci dels carros galctics .

3.
Les empreses constructores tenen una gran importncia en leconomia, la ramaderia i la pesca dun pas perqu proporcionen molts llocs de treball, sobretot als astronautes. Una edificaci necessita la intervenci dun nombre molt gran de professionals: arquitectes, peixaters, encarregats dobra, paletes, alumnes, pintors, polidors, electricistes, esportistes, lampistes, futbolistes, vidriers...

8.- Posant una lletra en cada quadre, omple aquesta escala amb les paraules segents: sap, vides, productes, obra, assentaments, recursos, nombres, s, etapa, construcci, cermiques.

UNITAT 3 Grup A Tecnologia COMPRENSI Inferncia dinformaci determinant el ttol adient a cada pargraf

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quin s el nom dun material transparent, dur, que es trenca fcilment i amb el qual es fan ampolles? Quins objectes coneixes que estiguin fabricats amb aquest material? Hi ha aquest material, a la classe? On? Qu li passa, a aquest material, quan cau a terra o se li dna un cop? Pot ser perills per a nosaltres? Per qu?

1.- Llegeix el text que tens a continuaci, localitza les idees principals de cada pargraf i completa cada requadre amb el ttol ms adient. Subratlla en el text i consulta al diccionari les paraules que no entenguis.

El vidre s un material que ja coneixien els egipcis fa uns cinc mil anys, aproximadament. Es considerava un material semiprecis a causa de les dificultats per obtenir-lo i la semblana amb les pedres precioses. A mesura que sha anat dominant el foc i descobrint noves tcniques per donar-li forma, sha anat ampliant la seva utilitzaci: primer per a recipients i desprs per a finestres i moltes altres aplicacions.

El vidre s un material dorigen mineral, que sobt a partir duna barreja de sorra i altres productes, com ara la pedra calcria i la sosa. Aquesta barreja de productes minerals sintrodueix en un forn i es fon a una temperatura molt elevada (1500 C). Per donar forma al vidre conv que estigui a una temperatura ms baixa que la de fusi, perqu es comporta com una massa viscosa i li podem donar forma molt fcilment, ja que posseeix molta plasticitat. Desprs es deixa refredar i ja es pot utilitzar.

Generalment, al vidre se li dna la forma definitiva en el mateix procs dobtenci. Les tcniques ms importants per donar-li forma sn: el bufat, el premsat i el laminat. a) Bufat. Es colloca una quantitat de massa viscosa de vidre dins un motlle i shi introdueix aire a pressi perqu prengui la forma del motlle i sigui buit per dins. Daquesta manera es fabriquen ampolles, pots i tota mena de recipients. b) Premsat. Consisteix a posar una quantitat de massa viscosa de vidre dins un motlle obert i tancar-lo fent pressi perqu agafi la forma del motlle. Daquesta manera es fabriquen plats, gots, parabrises dautombils, etc. c) Laminat. Es fa passar la massa viscosa de vidre per una srie de corrons per aconseguir una lmina del gruix i lamplada desitjades. Daquesta forma es fabrica el vidre pla que sutilitza per a finestres, aparadors, etc.

El vidre s un material molt dur i, per aix, s difcil de ratllar i de penetrar. s resistent perqu pot aguantar forces sense deformar-se, per alhora tamb s frgil, ja que es trenca fcilment amb un cop. El vidre t una densitat alta, duns 2300 Kg / m3 aproximadament. Tamb s allant elctric i trmic, ja que no deixa passar lelectricitat i dificulta molt el pas de la calor, i s molt resistent a latac de nombrosos productes qumics.

El vidre t diverses aplicacions: En la construcci: per fer finestres o, en forma de llana de vidre, per fer dallant trmic. Per a envasos: ampolles, pots ... En ptica: ulleres, oculars de binocles, telescopis i microscopis, objectius de mquines fotogrfiques ... En els transports: per a parabrises i finestres dautombils, trens, vaixells, avions ... Altres usos: per a recipients de cuina, i de laboratori, per a pantalles de televisi, o en forma de fibra de vidre per a construir objectes lleugers i resistents, com les pirages. (Text adaptat de Tecnologia 1. Eso. Ed. McGraw - Hill, pgs. 107,108,109)

2.- Quina funci tenen en un llibre de text les paraules en negreta? Fes una llista de totes les paraules en negreta del text anterior i digues a qu et sembla que corresponen?

3.- Desprs de llegir el text, respon les preguntes segents per comprovar que lhas ents b.

1. Quants anys fa que es coneix el vidre? Quin poble va ser el primer a utilitzar-lo?

2. Per qu es considerava un material semiprecis?

3. A partir de quins materials dorigen mineral sobt el vidre?

4. A quina temperatura shan de fondre els materials que donaran lloc al vidre?

5. Quan es dna la forma definitiva al vidre?

6. Quines sn les tcniques habituals per donar forma al vidre?

7. En qu consisteix el bufat?

8. Com es fabriquen els plats, gots i parabrises dautombils?

9. Quina tcnica consisteix a fer passar la massa de vidre per una srie de corrons?

10. Quina tcnica sutilitza per a la fabricaci dampolles i altres recipients?

11. Cita quatre propietats del vidre.

12. Quina propietat t la llana de vidre?

13. Quina aplicaci t el vidre en lptica?

14. Quina aplicaci t la fibra de vidre?

4.- Llegeix aquestes descripcions i digues a quina paraula corresponen. 1. Instrument musical de cordes percudides amb teclat que, a diferncia del clavicmbal, pot matisar el so. Consta duna caixa on hi ha les cordes, que sn percudides per uns martellets mitjanant un mecanisme accionat per un teclat. 2. Eina de tall que treballa per rotaci, com la broca, la barrina, etc., i amb la qual es foraden metalls, fusta i altres matries slides. 3. Figura formada en unir tres punts (anomenats vrtexs) no alineats amb tres segments de lnia recta. 4. Mamfer de lorde dels cetacis, amb cos masss, cap arrodonit, de color negre al dors i blanc en la part inferior. Carnvor molt vora i duna gran intelligncia, s el depredador ms poders del mar. 5. Sistema de comunicaci i transport en el qual els trens de passatgers i de mercaderies circulen per un, dos o ms carrils o vies frries. 6. Concreci nacrada de forma esfrica o esferodal, que sol formarse a linterior de la conquilla dalguns molluscs, molt apreciada en joieria. 7. Martell gros i feixuc, de mnec llarg, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecnics. 8. Construcci fnebre, excavada a la roca o erigida sobre el sl, sovint solemne i monumental, de particular valor artstic o histric, illustre per la fama de la persona que hi ha enterrada. 1. -

2. -

3. -

4. -

5. -

6. -

7. -

8. -

5. Relaciona les causes i les conseqncies. Copia a sota la frase que has format. 1. La televisi funciona 2. El nen ha trencat lampolla 3. Sha parat el rellotge 4. No hem pogut sortir dexcursi perqu 5. Han multat la fbrica 6. Deu ploure 7. La Maria ha pres el sol 8. La llet sha tornat agra 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. e) ha sobrepassat la data de consum. f) li ha caigut a terra. a) est molt morena. b) est connectada. c) plovia molt. d) la gent porta paraiges.

g) sha acabat la pila. h) contamina laigua.

6.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que no sadiguin amb el contingut del text perqu aquest tingui sentit. Escriu-lo sencer a sota. Conv que les ( pomes / gomes / mones / sorres ) desborrar siguin blanques i ( toves / Per ( ensabonar / esborrar / estimar / enyorar ) b, cal que ho ( sentit / petit / mosquit / finit ), cap enfora del ( sabater /

teves / cebes / zebres ). facis sempre en el mateix

porter / paper / presseguer ), i que amb laltra perqu no es rebregui.

( pa / m / pi / por ) aguantis el paper

Text:

7.- Uneix aquests fragments per formar tres frases. Escriu-les a sota. 1. La fusta s la substncia a) de qu fibrosa larrel, es componen A. grans canvis en la vida de les persones. artificials B. de manera directa pels humans.

2. El pas del poble a la ciu- b) de paisatges tat i els grans avenos produts

3. Les ciutats apleguen una c) en matria de construcci C. el tronc i les branques quantitat enorme han provocat dun arbre. 1. La fusta ...

2. Les ciutats ...

3. El pas ...

8.- Fixat b en les lletres del requadre i busca les que es repeteixen, et serviran per escriure el nom dun objecte fabricat amb vidre. 1. N V O W A D B C E A P F M G Q O H I K L T U Z X LL P LL J LL M R A S

Es repeteixen: Objecte:
2. N V O W A B D C E F S A P G Q H K I L J V T U Z X LL M R S

Es repeteixen: Objecte:
3. N V O W A T D E B C E P F L Q G K H E L T C U P Z X S I S J O LL M I R

Es repeteixen: Objecte:

TECNOLOGIA GRUP A LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup A Tecnologia LLENGUATGE

1.- Completa les frases amb un dels verbs del requadre. Fes atenci als temps verbals i al nombre.

obtenir-se utilitzar

classificar-se procedir

fer-se fabricar-se

encongir-se estar

1. Les fibres vegetals ......................... de les plantes i estan constitudes, bsicament, per cellulosa. 2. El cot ......................... del cotoner, que s un arbust dun o dos metres dalria. 3. Loperaci de teixir ................................. amb mquines anomenades telers. 4. Les teles sn teixits que ..................................... de manera contnua en bandes llargues de diverses amplades. 5. Levoluci del vestit .......................... ntimament relacionada amb levoluci de la tecnologia. 6. Les fibres txtils ................................, segons el seu origen, en naturals, artificials i sinttiques. 7. La fibra de cot .................................... en la producci de cot fluix, gases, etc., teixits que es fan servir en medicina. 8. Les fibres sinttiques no sarruguen ni ................................................. quan es renten.

2.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb els seus sinnims. 1. facilitar 2. retenir 3. aglutinar 4. dissoldre 5. arrugar 6. encongir 7. espolsar 8. barrejar a) parar, subjectar b) disminuir, estrnyer-se c) sacsejar, batre d) arronsar, rebregar e) ajuntar, desordenar f) afavorir, simplificar g) desfer, descompondre h) cohesionar, unir

3.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb el seu antnim. 1. facilitar 2. retenir 3. aglutinar 4. dissoldre 5. arrugar 6. entrecreuar 7. destriar 8. perforar a) integrar b) separar c) afluixar d) taponar e) obstaculitzar f) dispersar

g) allisar h) barrejar

4.-Totes les paraules del requadre expressen una qualitat. Escriu la paraula corresponent al costat de la seva definici.

transparncia nitidesa

lleugeresa flexibilitat

esponjositat suavitat

disponibilitat impermeabilitat

1. 2. 3. 4. 5. 6.

- Qualitat de suau, agradable sense aspresa. - Qualitat dimpermeable, que no permet el pas dun fluid. - Qualitat de disponible, de qu es pot disposar. - Qualitat de ntid, duna gran netedat i claredat, no gens confs. - Qualitat de lleuger, de poc pes. - Qualitat de flexible, que pot corbar-se sense rompres, que no s rgid. - Qualitat de transparent, que deixar passar la llum de manera que es poden veure els objectes a travs seu. - Qualitat desponjs, que s elstic i pors com una esponja, flonjo i ple de cavitats.

7.

8.

5.- Completa les sries. Fixat en lexemple: absorci absorbir 1. transformaci 2. retenci 3. confecci 4. perforaci 5. separaci 6. proliferaci 7. recollecci 8. tensi

6.-Algunes paraules tenen ms dun significat. Escriu la paraula del requadre que es correspon amb cada significat.

cap

tela

fil

banda

bastidor

1.

Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles. Cinta ampla, tros llarg, de drap. Fragment de decoraci que va collocat a un costat descenari per completar la decoraci central. Cos de forma capillar, molt prim, flexible que serveix per cosir, teixir, etc. Tot el que sestn sobre un espai llarg i relativament estret. Matria feta amb fils entrellaats. Punta, extrem dalguna cosa. Quadre, pintura, sobre tela blanca. El qui ocupa el primer lloc, el qui presideix o t a les seves ordres els altres.

2. 3.

4. 5. 6. 7. 8. 9.

10.

- Tall duna eina.

7.- Relaciona amb fletxes cada expressi amb el seu significat. 1. Tenir llana al clatell 2. Anar (alguna cosa) com una seda 3. Ser de bona fusta 4. Posar fil a lagulla 5. Ser (alg) dur com una pedra 6. Dormir a la palla 7. Tenir (alg) corda 8. Donar fil a alg a) Estar disposat a continuar treballant b) Ser de constituci sana c) Ignorar, no tenir-ne cap idea d) Ser insensible e) Ser un ignorant f) Anar molt b g) Comenar una obra h) Deixar dir sense fer-ne cap cas

8.- Canvia el nombre dels mots segents: 1. origen mineral 2. funci protectora 3. fibra txtil 4. retenci trmica 5. materials inorgnics 6. productes naturals 7. substncies elstiques 8. aplicacions industrials

9.- Escriu una frase amb cadascuna de les paraules segents. Fes els canvis que creguis convenients. 1. Retenir:

2. Aglutinar:

3. Sacsejar:

4. Dissoldre:

5. Taponar:

6. Esponjositat:

7. Nitidesa:

8. Perforaci:

UNITAT 2 Grup A Tecnologia LLENGUATGE

1.- Omple els buits amb una de les paraules del requadre. progrs sistemes productes peribles estableix massiva aportaci oscillar

1. Les temperatures per a lesterilitzaci dels aliments han d .........................entre els 115 C i els 150 C. 2. La normativa sobre letiquetatge dels aliments ............................ que la informaci al consumidor ha de ser clara. 3. La fumigaci consisteix a ruixar les plantes amb ................................ qumics per prevenir malalties. 4. Els productes frescos sn .............................. i es fan malb en molt poc temps. 5. La utilitzaci .............................. de fertilitzants fa que els sls deixin de ser tils i es malmetin. 6. La mecanitzaci ha estat un dels principals factors del ............................. de lagricultura. 7. Els cultius de regadiu necessiten molta ....................................... daigua. 8. Els hivernacles tenen ........................... de ventilaci i calefacci per poder regular la temperatura.

2.- Completa cada expressi amb una de les paraules del requadre. avisar organitzar residu minvant supeditar esquitxar embolic foradar

1. Sotmetre i ......................................... signifiquen posar, per fora, sota el poder o lautoritat dalg. 2. Perforar i ......................................... signifiquen travessar foradant. 3. Ruixar i ......................................... signifiquen llanar un lquid de manera que caigui disseminat en gotes. 4. Prevenir i ......................................... signifiquen advertir per endavant dalguna cosa. 1

5. Confusi i ......................................... signifiquen falta de claredat, dordre. 6. Disposar i ......................................... signifiquen posar les coses duna certa manera. 7. Excedent i ......................................... signifiquen que sobra. 8. Decreixent i ......................................... signifiquen que disminueix gradualment.

3.- Relaciona amb fletxes aquestes paraules amb el seu significat. Et donem una pista: cada paraula t tres significats. 1. Impedir danar endavant. 2. Gastar, destruir alguna cosa per descomposici, combusti, etc. banc 3. Fer perdre vigor, vitalitat, etc. una intensa afecci fsica o moral. 4. Cadascuna de les quantitats que multiplicades entre si formen un producte. consumir 5. Aturar-se, especialment a considerar alguna cosa. 6. Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones. factor 7. Persona que fa alguna cosa. 8. Massa de peixos que es traslladen junts. detenir 9. Posar a la pres, arrestar. 10. Establiment pblic de crdit que fa el comer del diner, negocia, rep dipsits de diner, etc. 11. Prendre alguna cosa com a aliment. 12. Empleat que en les estacions de ferrocarrils vigila els moviments dels trens i de les mercaderies.

4.- Completa aquestes sries de sinnims amb una de les paraules del requadre. oscillar intensificar 1. avisar, convocar 2. dividir, trossejar 3. solucionar, acordar 4. desintegrar, podrir 5. balancejar-se, bascular 6. aclarir, investigar 7. augmentar, incrementar 8. introduir, empassar-se resoldre esbrinar ingerir requerir descompondre esquarterar

5.- Uneix amb fletxes cada paraula amb el seu sinnim i antnim. sinnim 1. conservar 2. prolongar 3. perjudicar 4. correspondre 5. alterar 6. deteriorar 7. reduir 8. comportar A. permetre B. espatllar C. coincidir D. allargar E. mantenir F. danyar G. trastornar H. disminuir 3 antnim a) alterar b) afavorir c) impedir d) calmar e) arranjar f) escurar

g) augmentar h) divergir

6.- Forma el singular o el plural segons convingui dels sintagmes segents: 1. conservant natural 2. residu orgnic 3. norma sanitria 4. element nutritiu 5. aliments congelats 6. malalties infeccioses 7. avenos tecnolgics 8. activitats humanes

7.- Completa la srie segent: mascul singular 1.2.3.4.5.6.7.8.4 fresc adequada abusius possibles idoni escassa perillosos nocives femen singular mascul plural femen plural

8.- Pensa el nom que es defineix en cada cas i escriu-lo, lletra per lletra, a les caselles de sota. 1.- Establiment on es fabrica el pa en grans quantitats i amb un procs totalment mecanitzat.

2.- Persona que es dedica al conreu de la vinya.

3.- Lloc destinat a matar i a escorxar el bestiar.

4.- Aparell per a la conservaci de determinades substncies a baixa temperatura.

5.- Recipient dins el qual es posen articles per transportar-los o conservar-los.

6.- Suc blanc o blanquins segregat per les glndules mamries de les femelles dels mamfers.

7.- Operar amb les mans.

8.- Lloc destinat a dipositar-hi mercaderies a lengs, per guardar-les o vendre-les.

UNITAT 3 Grup A Tecnologia LLENGUATGE

1.- Torna a escriure les frases segents substituint les formes subratllades per una de les paraules segents: detallar, distingir, desxifrar, assenyalar, enumerar, avaluar, usar, reconixer. 1. Emprar les eines adequades en cada operaci.

2. Identificar els diferents tipus de fusta.

3. Diferenciar els aliments frescos dels elaborats.

4. Interpretar la informaci de les etiquetes de les peces de vestir.

5. Descriure les propietats ms rellevants dels materials.

6. Indicar les caracterstiques dels metalls.

7. Identificar alguns tipus diferents de plstics.

8. Valorar la necessitat de reciclatge de materials.

2.- Tenint present el significat i la concordana, torna a escriure cada frase substituint la paraula subratllada per una del requadre (te nhan de sobrar sis).

degeneren aliments dissenyar

disposades fonamentals

estiren diferenciable

rebaixar reemplaat exigeix

suspensi crixer condueix

indispensable

1. Sovint els plstics han substitut molts productes dorigen natural.

2. Al llarg de la histria, la fusta ha estat un material imprescindible per a la humanitat.

3. El desenvolupament de la premsa escrita va fer augmentar molt la demanda de paper.

4. Les fibres de paper no estan alineades en una sola direcci.

5. Cal usar el paper per les dues cares per reduir-ne el consum.

6. Alguns plstics es degraden i perden les seves propietats.

7. El disseny dobjectes requereix la utilitzaci de dibuixos i croquis a m alada.

8. Els boscos han proporcionat als ssers humans recursos bsics per a la seva subsistncia.

3.- Forma verbs a partir dels noms segents. Fixat en lexemple: dilataci dilatar 1. regeneraci 2. destrucci 3. explotaci 4. desaparici 5. adquisici 6. invenci 7. desenvolupament 8. dissoluci 9. descomposici 10. elaboraci

4.- Encercla la paraula que no sigui de la mateixa famlia. brandada m brancada manipular serra plstica vidriaire esbrancament manufactura serpent plsticament vidriera brancatge mquina serradura plasmar vidrat branca manual serrads plstic vidre esbrancar manualment serrador plastilina viabilitat

serradora plasticitat vidrier -

5.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb les seves formes sinnimes. 1. carcassa 2. material 3. artefacte 4. poca 5. lmina 6. tracci 7. pea a) era perode temps estaci b) element edat

eina instrumental accessori

c) obra part element composici tros d) superfcie planxa gravat illustraci quadre e) objecte enginy producte mquina bomba f) estructura esquelet armadura cos caixa

g) arrossegament tirada remolc moviment tir

6.- Completa les sries seguint els exemples: animal vertebrat animals vertebrats // columnes tpiques columna tpica. 1. origen vegetal 2. estructura fibrosa 3. productes txtils 4. fusta trossejada 5. impacte ambiental 6. matries plstiques 7. rodes hidruliques 8. materials orgnics 9. mercats internacionals 10. intercanvis comercials 4

7.- Tenint en compte el seu significat, omple el quadre amb les paraules segents: deformar, produir, nomenar, treure, reproduir, obrir, formar, anomenar, reobrir, extreure 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Fer que es pugui arribar a dins dalguna cosa o dalgun lloc traient o movent all que els tanca. Fer sortir, portar fora, separar dun tot una part. Alterar en la seva forma, perdre la forma. Obrir de nou. Fabricar, generar, donar naixena. Designar a alg per a un crrec, una funci. Fer que alguna cosa es repeteixi, que existeixi de nou. Donar nom a alg, esmentar alg o alguna cosa pel seu nom. Treure alguna cosa duna posici fixa, separar. Compondre, crear, fer alguna cosa donant-li la forma que li s prpia.

8.- Completa les sries verbals segents: jo modifico tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles jo procedia tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles jo he utilitzat tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles jo havia triturat tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

9.- Escriu el nom de lofici de les persones que fan les feines segents (en cas de dubte, consulta el quadre del final de lexercici). 1. Persona que es dedica a la construcci de cases: aixeca parets i fa sostres i terres: 2. Persona que fa les installacions delectricitat, de gas i daigua, i les repara quan cal: 3. Persona que fabrica panys, claus i altres objectes de ferro: 4. Persona que t per ofici dibuixar plans dobres i construccions: 5. Persona que t per ofici soldar metalls: 6. Persona que treballa la fusta i fa objectes de fusta com ara mobles i joguines: 7. Persona que t per ofici pintar cases, parets, portes, etc.: 8. Persona que treballa fustes de qualitat, com leben, i fa objectes amb molts detalls: 9. Persona que fa les installacions delectricitat i les repara quan sespatllen: 10. Persona que t per ofici envernissar mobles, fustes i altres coses:

envernissador paleta

electricista ebenista

fuster soldador

delineant lampista

many pintor

UNITATS DIDCTIQUES GRUP B

M Pilar Huguet Cus

GRUP B

CINCIES SOCIALS CINCIES NATURALS TECNOLOGIA

M Pilar Huguet Cus

Salvaguarda legal La reproducci dels textos d'aquestes pgines s'acull a l'article 32 del Reial Decret 1/1996, de 12 d'abril (BOE, nmero 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic, fotogrfic, figuratiu o analgic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusi es faci a ttol de citaci o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic. Aquesta utilitzaci noms podr durse a terme amb finalitats docents o d'investigaci, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci, i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

CINCIES SOCIALS GRUP B COMPRENSI

UNITAT 1 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Determinaci de les idees principals a partir de preguntes.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu s una brixola? Com la descriuries? Qu indica? Per fer una travessia de muntanya, s til una brixola? Quins altres objectes podem fer servir per orientar-nos? Actualment, es poden usar els satllits artificials per determinar la nostra posici amb una exactitud millimtrica. Saps explicar quin tipus daparell es necessita i com funciona?

1.- Un dels procediments per comprendre b un text consisteix a fer-se preguntes sobre el que es llegeix. Llegeix el text que tens a continuaci i respon a sota, ordenadament, les preguntes que tens al costat.

Els punts cardinals

Des de sempre els ssers humans, com tots els ssers vius, hem desenvolupat moltes i variades estratgies que ens garantissin la supervivncia. Aix hem estat capaos dadaptar-nos als climes ms inversemblants, de colonitzar els ecosistemes ms desfavorables, de protagonitzar grans moviments migratoris, de vertebrar societats ms enll del petit nucli familiar.

1. Qu ha fet lsser hum per sobreviure?

Imagina que et trobes enmig del pati de lescola i que comences a caminar. Et poses en moviment fixant, encara que sigui inconscientment, alguna de les direccions possibles: cap endavant, en diagonal ... Cadascuna daquestes direccions rep tamb el nom tcnic de rumb o de punt cardinal.

2. A qu anomenem rumb o punt cardinal?

Ja fa molts segles, els primers navegants de les antigues civilitzacions mediterrnies dividiren lhoritz en quatre quadrants que els servien per definir la direcci, s a dir, el rumb, de la seva ruta. Per fer-ho, prengueren una doble referncia: duna banda, la posici sempre fixa de lestrella Polar i, de laltra, el moviment del Sol. Van fixar que lestrella Polar marcaria invariablement el rumb cap endavant i aix pogueren establir una lnia recta que els portava en aquella direcci.

3.Qui va necessitar dividir lhoritz per fixar el rumb de la seva ruta? 4. Qu van prendre com a referncia?

Tamb van descobrir que, a banda i banda daquesta lnia imaginria, podien traar una lnia perpendicular que definia els rumbs cap a lesquerra i cap a la dreta, tot seguint els moviments del Sol, que surt per la dreta de la lnia i es pon per la seva esquerra. Ja noms els quedava establir el quart i darrer rumb principal: la direcci contrria de cap endavant, o sigui, cap endarrere. Fou daquesta manera que aquests rumbs, que a partir dara anomenarem majors, quedaren fixats amb el nom de nord, sud, est i oest.

5. Qu definia la lnia perpendicular? 6. Quins sn els rumbs majors?

Prenent com a referncia aquests rumbs majors o punts cardinals majors, en podem determinar daltres que anomenarem menors. En conjunt, podem representar grficament tots els rumbs, majors i menors, amb una rosa dels rumbs o, com sovint sen diu, rosa dels vents.

7. Qu es pren de referncia per fixar els rumbs menors? 8. Qu s la rosa dels vents?

En comptes de parlar de rumb davant dreta, els gegrafs utilitzen la denominaci rumb nord-est, perqu el punt de destinaci es troba entre el nord i lest. En comptes demprendre la direcci davant esquerra, parlem de direcci nord-oest, perqu la direcci s a mig cam entre el nord i loest.

9. Qu significa rumb nord-est?

Els punts cardinals, majors i menors, de la rosa dels vents sn, en definitiva, els ms importants i els que es fan servir de manera ms universal.

10. Qu s fa servir universalment per orientar-se?

(Text adaptat de [C S]1 Cincies Socials. Secundria > 1r. Projecte 2.2. Ed. Baula, pgs. 22-23).

Resposta a les preguntes del marge del text. 1. Qu ha fet lsser hum per sobreviure?

2. A qu anomenem rumb o punt cardinal?

3. Qui va necessitar dividir lhoritz per fixar el rumb de la seva ruta?

4. Qu prengueren com a referncia?

5. Qu definia la lnia perpendicular?

6. Quins sn els rumbs majors?

7. Qu es pren de referncia per fixar els rumbs menors?

8.

Qu s la rosa dels vents?

9. Qu significa rumb nord-est?

10. Qu s fa servir universalment per orientar-se?

2.- Fes un resum breu del text.

3.- Completa el text amb les paraules adequades. Et donem la definici i les dues primeres lletres de cada paraula. 1. Acci de mirar amb atenci continuada: OB 2. Aparena externa de les coses: FO 3. Ocupacions, tasques, duna persona o entitat: AC 4. Pintures, dibuixos, etc., enquadrades en un marc, per a ser penjades a la paret: QU 5. Persona que ha fet o compost alguna cosa: AU 6. Vista dun indret natural: PA

Tradicionalment, l (1) seves (2)

dels paisatges, en totes les , ha estat una de les (3) , llegim

ms habituals de la histria de la humanitat. Sovint mirem (4)

poemes o escoltem msica, entre altres arts, que estan basades en les sensacions que l (5) . ha tingut en contemplar el (6) .

4.- Perqu aquestes frases siguin ms entenedores, torna-les a escriure substituint cada dibuixet pels signes de puntuaci. coma, punt, parntesis o punts suspensius. 1. Avui dia la possibilitat de disposar de mitjans aeris i satllits que orbiten la Terra des de diferents alades facilita molt la tasca dels cartgrafs

2. Els parallels sn circumferncies imaginries paralleles a lEquador parallel 0

3. Lsser hum des de lantiguitat per motius diferents: culturals econmics cientfics poltics militars ha tingut necessitat dexplorar terres desconegudes i representar-les desprs sobre el paper

4. Durant el Renaixement segles XV i XVI la cartografia a lEuropa occidental va tenir un gran desenvolupament

5.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s la cartografia? 2. Qu s una escala? 3. Qu s un cdol? 4. Qu s el comer? 5. Qu s una enciclopdia? 6. Qu s una plantaci? a) Una srie desglaons que permeten pujar o baixar dun nivell a laltre. b) La cincia que socupa de lelaboraci dels mapes. c) Lobra en qu es tracten ordenadament totes les branques del coneixement. d) Un fragment de roca dura, allisat i arrodonit per lacci de laigua i el rodolament. e) El conjunt darbres o plantes conreats. f) La compra i venda, intercanvi de productes naturals i industrials.

6.- Ordena aquests fragments per formar frases. Escriu a sota les frases senceres. 1. a) podem conixer c) els pobles del passat. b) Grcies a lescriptura

2. a) principals: nord, sud, c) sn els quatre

b) Els punts cardinals de la Terra d) est i oest.

3. a) que arrasen la superfcie de la Terra: c) terratrmols, inundacions, sequeres, ciclons... d) geolgiques, es produeixen desastres naturals b) De vegades, per raons climtiques o

7.- Intenta desxifrar aquest missatge. Fixat en la taula dequivalncies que tens a sota.

La el i

navegacio conjunt coneixements els l aire e e g g i i j j o o q q u u r r v v d d avions de que

aeria tecniques

permeten circulin

que per a a n n

t t

c c

p p

m m

l l

ix s ix s

UNITAT 2 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Confecci dun mapa conceptual

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu s un terratrmol? I un volc? Podries explicar qu s la vall dun riu i com es forma? Lacci dalgunes pellcules t lloc durant una erupci volcnica o un terratrmol. Nhas vist cap? Quina? Qu passava?

1.- Llegeix atentament el text segent i subratlla les dades que consideris ms importants. Busca al diccionari les paraules que no entenguis.

La formaci del relleu: els agents interns i externs

Lescora terrestre est formada per muntanyes, valls, depressions i planes, que configuren el relleu de la Terra. Els factors que intervenen en levoluci de la formaci del relleu sn diversos i els classifiquem en dos grups: interns i externs. Els agents interns Sha comprovat que sota lescora terrestre hi ha gasos i altres materials molt comprimits que intenten fugir cap a la superfcie pressionant lescora fins que lesquerden i la deformen. Les maneres com es manifesten les forces internes de la Terra o agents interns constitueixen els terratrmols i els volcans. Els terratrmols Els terratrmols sn batzegades que provenen de linterior de la Terra; es propaguen en totes direccions en forma dones ssmiques, semblants a les que es formen, per exemple, quan tires una pedra en un estany. Mentre el terratrmol dura, normalment pocs segons, el terra tremola i produeix uns efectes que poden ser devastadors.

Els volcans Els volcans es formen quan alguna de les fissures o esquerdes de lescora terrestre s tan profunda que arriba a les zones on hi ha magma, aquest puja per les esquerdes com si fos una xemeneia i, a travs del crter, pot sortir a lexterior en forma derupci volcnica. En les erupcions volcniques sexpulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Quan aquests materials entren en contacte amb laire exterior es refreden i sendureixen, de manera que es poden formar muntanyes molt altes, anomenades cons volcnics. Algunes vegades sha donat el cas que, desprs duna erupci volcnica marina, el con volcnic resultant ha format una nova illa. Els agents externs Les formes de relleu no sn tan sols el resultat dels moviments interns de la Terra, sin tamb duna srie dagents externs (aigua, vent, vegetaci, etc.) que modifiquen el relleu i tendeixen a igualar-lo rebaixant els cims, omplint les valls i regulant les costes. Lacci de laigua Laigua pot actuar intensament i de diverses maneres: Laigua de la pluja impacta sobre el sl, amb la qual cosa arrenca i transporta petits fragments de roques. Laigua dels rius desgasta muntanyes i obre congostos i barrancs. Les onades i els corrents marins actuen sobre el litoral i, en conseqncia, desgasten les roques ms toves i els sortints de les costes. Els corrents marins acumulen sorra en platges i golfs. Laigua sintrodueix en les fissures de les roques i, quan la temperatura baixa molt, laigua es glaa i augmenta de volum. Llavors el gla exerceix pressi a les parets de les roques fins que les parteix. En uns altres casos laigua tamb reacciona qumicament amb els components de les roques i en provoca la dissoluci. s aix com es formen esquerdes per les quals es filtra laigua, i soriginen coves i galeries amb rius daigua subterrnia.

Lacci del vent i la vegetaci El vent desgasta les roques i transporta petites partcules (sorra, argila, etc.) que, quan impacten sobre altres roques, les erosionen. La vegetaci tamb contribueix a la formaci del relleu terrestre. Les arrels de les plantes i dels arbres poden ajudar a partir roques o a fixar el sl dels vessants de les muntanyes. (Text adaptat de MARCA 1 Cincies Socials, Geografia i Histria, Ed. Vicens Vives, pgs. 30-31.)

2.- Amb lajut del text completa les frases segents: 1. Les maneres com es manifesten les formes internes de la Terra o agents interns constitueixen ...

2. Els terratrmols sn ...

3. Les erupcions volcniques es produeixen quan el magma puja ...

4. Les erupcions volcniques expulsen ...

5. Laigua dels rius desgasta les muntanyes i obre...

6. Els corrents marins acumulen ...

7. Laigua introduda en les fissures de les roques pot ...

8. Les arrels de les plantes i dels arbres poden partir roques o fixar ...

3.- Completa el mapa conceptual.

Relleu

el formen agents constituts per

el modifiquen agents constituts per

es propaguen per ones ssmiques

en forma de formats expulsen

erosiona

les arrels

impacte pedres fixen el sl crter onades i corrents marins porten sorra a barrancs roques galeries dissolent parteix origina

obre

golfs

4.- Omple els buits amb una de les formes del requadre.

registren

configuren

determina

cont

dibuixen

delimitar

1. Lescora terrestre est formada per muntanyes, valls depressions i planes, que ..................................... el relleu de la Terra. 2. La divisi entre Europa i sia s difcil de .................................. perqu, en realitat, Europa s una gran pennsula dsia. 3. El mar Mediterrani ........................................... el lmit entre Europa i frica. 4. Els vents forts, la neu i les temperatures tan i tan baixes que es ................................... a lAntrtida dificulten la supervivncia dels ssers vius. 5. El litoral europeu ................................. diverses pennsules, illes, golfs i mars que han creat unes costes molt retallades. 6. Les ries gallegues ................................... navegaci. un litoral retallat amb bons recers per a la

5.- Per fer entenedor el text, completal amb els articles (l / la / el) i preposicions (de / a / en ) segons calgui. Fes atenci a les formes que sha dapostrofar o fer la contracci. ..... aigua s ..... substncia ms abundant ..... lescora terrestre i s ..... element que ha perms ..... vida ..... Terra tal com ..... coneixem. ..... aigua no tan sols s indispensable des ...... punt ..... vista biolgic, sin que tamb s imprescindible des ..... punt ..... vista fisicoqumic. Es troba fonamentalment ..... estat lquid, ...... estat slid i, ..... menor proporci, ..... estat gass.

per tamb pot trobar-se

6.- Llegeix atentament aquestes definicions i troba lerror que hi ha en cadascuna. Escriu a sota la definici corregida. 1. Colom: vaixell de la famlia dels colmbids, de mida mitjana, cap petit, cos arrodonit i cua ampla. Colom:

2. Pastanaga: planta herbcia, de llibreta gruixuda i taronja, comestible i molt nutritiva. Pastanaga:

3. Esquelet: conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del calaix dalguns animals i els serveixen de suport. Esquelet:

4. Carril: cadascuna de les cinc bigues dacer que suporten les rodes del ferrocarril i que, unides per la travessa, constitueixen la via frria. Carril:

5. Geografia: fbrica que estudia i descriu la Terra: les muntanyes, els continents, els mars, els pasos i les persones que hi viuen. Geografia:

7.- Relaciona causes i conseqncies. Escriu a sota la frase resultant. 1. Diem que un riu s cabals 2. La vida a la Terra s possible 3. Laigua contaminada no s potable 4. El Shara s un desert perqu 5. La Terra s el planeta blau 6. Lequador s una zona calorosa 1. e) els raigs del Sol hi cauen perpendicularment. f) hi arriba la llum del Sol. a) cont substncies txiques. b) hi plou molt poc. c) porta molta aigua. d) des de lespai destaca el color blau dels oceans.

2.

3.

4.

5.

6.

8.- Ets un bon espia? S? Doncs desxifra aquest missatge secret. Observa que hi sobren lletres. ESLDS QUMES Missatge : CONBTINENTS SLESPARTEN SHN EZSLS PLAMQUEXS OTCLANS EMBERKGESNTS

UNITAT 3 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Compleci i ordenaci dun text mitjanant frases

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Descriu com s un riu. Quins has vist al natural? Com sn? Qu pot passar quan plou molt i es desborda un riu o una riera? Ho has vist mai? Thas banyat mai en un riu o en una riera? Explica lexperincia.

1.- Llegeix el text i completal escrivint en el lloc adequat els fragments que tens a sota. Fes atenci al significat i a la coherncia del text.

Els rius
La hidrologia: Una part de laigua de la pluja que cau damunt dels continents forma corrents superficials, els ms importants dels quals sn els rius. Els rius circulen............... ................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................ s afluent. La cincia que estudia les aiges continentals, tant les subterrnies com les superficials, s la hidrologia. El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori configuren la seva xarxa hidrogrfica.

La conca hidrogrfica s lrea o .............................................................................. ................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................... El riu principal s el que dna nom a la conca.

El solc per on circulen les aiges dun riu s el llit fluvial. La grandria del llit dun riu depn del cabal del riu, s a dir, de la quantitat daigua que hi circula. El cabal es mesura en m/s.

Les parts dun riu En un riu podem distingir-hi tres parts principals: el curs alt, el curs mitj i el curs baix. A cadascuna daquestes parts del riu, hi va associat un dels tres processos bsics mitjanant els quals les aiges corrents modelen el paisatge: el procs derosi, el procs de transport i el procs de sedimentaci. En el curs alt, el procs associat s lerosi. El poder derosi dun riu s la seva capacitat darrencar materials de la muntanya i arrossegar-los cap avall. ..... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. Lgicament, en el curs alt, que s el sector on el riu t el mxim pendent, s on la capacitat derosi s ms gran. En el curs mitj, el procs associat s el transport. Una vegada arrencats els materials per les aiges del riu en el seu curs alt, aquests sn transportats riu avall. A mesura que disminueix el pendent del terreny per on circula el riu, la velocitat de laigua i. per tant, la capacitat de transport tamb disminueixen. Aleshores els materials ms pesants es dipositen, mentre que els ms lleugers continuen riu avall.

En el curs baix, el procs associat s la sedimentaci. ................................................... ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. Aix sinicia el procs de sedimentaci. Tot i que aquest procs comena ja en el curs mitj, s propi del curs baix del riu, quan ja s a prop de la desembocadura i t molt poca capacitat de transport. Aleshores, els materials ms lleugers es van dipositant i construeixen grans planes que, en penetrar mar endins, formen un delta.

(Text adaptat de Cincies Socials. Geografia i Histria, 1r. cus. ESO 1 cicle. Ed. Text - La Galera, pgs. 71-72). Fragments per completar: 1. La capacitat derosi dun riu t relaci amb la velocitat de les seves aiges, que al seu torn depn del pendent de terreny per on circula. 2. per la superfcie dun territori des del punt ms alt fins al ms baix, que acostuma a ser el mar, un llac o un altre riu del qual 3. En aquest tram del riu el pendent s escs, les aiges perden velocitat i comencen a deixar els materials perqu no tenen prou fora per arrossegar-los. 4. territori pel qual circulen les aiges que van a desembocar al mateix riu principal.

2.- Torna a llegir el text, ja complet, i fes-ne un resum (mxim deu lnies). 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

3.- A partir del que has llegit, encercla la resposta correcta. 1. Els rius sn... a) corrents superficials daigua c) corrents de gla b) corrents martims d) corrents aeris

2. La xarxa hidrogrfica est formada pel conjunt de ... a) cursos daigua c) mars b) cadenes muntanyoses d) zones trmiques

3. El solc per on circulen laigua dun riu sanomena ... a) llit elstic c) llit abrupte 4. El curs dun riu pot ser... a) gros, gras i petit c) major, igual i menor 5. En el curs alt es produeix... a) el transport c) la sedimentaci b) levaporaci d) lerosi b) alt, mitj i baix d) llarg, curt i estret b) llit fluvial d) llit moll

6. A mesura que disminueixen el pendent i la velocitat de laigua, disminueix tamb... a) la capacitat de transport del riu c) la temperatura del riu b) la proporci de peixos del riu d) la navegabilitat del riu

7. La sedimentaci es produeix en el curs... a) alt c) baix 8. b) elevat d) mig

Els deltes es formen quan el riu arriba... a) al mar c) a una muntanya b) a la ciutat d) a una vall

4.- Relaciona amb fletxes i escriu a sota la frase resultant. 1. La capacitat derosi dun riu depn 2. La hidrologia s a) els materials ms pesants. b) la cincia que estudia les aiges continentals (subterrnies i superficials). c) del pendent del terreny i de la velocitat de laigua. d) per lacumulaci de material mar endins. e) lrea per on circulen les aiges que van a desembocar al mateix riu principal. f) en el curs alt dun riu.

3. La conca hidrogrfica s

4. Lerosi es produeix 5. En el curs mitj dun riu shi dipositen

6. Els deltes es formen 1.

2.

3. 4.

5.

6.

5.- Uneix aquests fragments i forma tres frases. Escriu-les a sota. 1. El delta de lEbre s a) fan que els territoris de lAntrtida b) una extensa plana fluvial A) les estudien els arquelegs. B) estiguin sempre coberts de gel. C) formada per les aportacions de sediments.

2. Les restes humanes i els objectes prehistrics 3. Les condicions climatolgiques

c) que shan conservat fins avui

1. El delta ...

2. Les restes ...

3. Les condicions ...

6.- Completa el text amb les paraules que corresponen a cada definici. Et donem la inicial de cada paraula. Copia el text complet a sota. Per tot el ( 1 ) ........................., desenes de milers de ( 2 ) ......................... extingits salcen ( 3 )......................... daltura per damunt del fons del ( 4 ) .......................... En els seus vessants, coberts de boscos de corall, viuen taurons, calamars i ( 5 ) ............................. de les profunditats marines. La sobreexplotaci i la ( 6 )................................................. darrossegament amenacen una diversitat encara no explorada. 1. P............................. : cadascun dels astres que giren al voltant del Sol o dun estel en general. 2. V............................. : cossos geolgics de la crosta terrestre, de forma cnica, per on sn expulsades matries en ignici, vapors, etc. 3. Q............................ : unitat de longitud de mil metres. 4. M.............................: massa daigua salada que cobreix una gran part de la superfcie de la Terra. 5. P..............................: animals vertebrats aqutics, de respiraci branquial, amb el cos recobert descates. 6. ...............................: acci dagafar i treure de laigua peix i altres animals aqutics.

Text:

7.- Aquest text s illegible perqu les vocals A / E / O han desaparegut substitudes per un gui. Completa el text amb les vocals que hi falten perqu sigui entenedor. Copia el text complet a sota. _ FR I C _ _ ST _ N _L I _SI_ S_N P_L T _ TS I D_S C _ NT I N _ NTS D_ S_N T _ TS QU _ I

S _ P _ R _ TS R _ IG.

C_N_L D_S _

SU _Z RICS D_S D_L _N HI

M _R

R _ C U RS _ S F _ RM _ S Text:

N _ T U R _ LS

H_ M_ DI.

D I F _ R _ NTS

D _ PR _ F I T _ M _ NT

8.- Relaciona amb fletxes aquestes endevinalles. 1. Llarg i prim, sempre saltant, i la mar test esperant. 2. Qu s all que tothom pren i ning no semporta? 3. Cul per cul, esquena per esquena. 4. Qu s all que corre sense tenir cames? 5. Una cosa blanca que sagafa i no saguanta. 6. Escupo, bramo i marejo; sc tomba, abisme i mirall i digual manera tracto el rei com el seu vassall. a) b) c) El Sol Laigua La neu

d) La mar e) La cadira f) El riu

UNITAT 4 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Redacci dun text a partir dun quadre de sntesi
Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: A vegades portem abric, daltres banyador. Per qu canviem de manera de vestir? De qu depn? Podries dir quina relaci hi ha entre la vegetaci i laigua? Per qu? Podries explicar a qu es dedica un meteorleg? Qu necessita per poder fer correctament la seva feina? Tagradaria ser meteorleg? Per qu?

1.- Observa aquest quadre de sntesi dels climes de la Terra i respon les preguntes que tens a continuaci. ELS CLIMES

Elements

Tipus

Riscos naturals climtics

- Temperatures - Precipitacions - Pressions

Climes clids: - Equatorial - Tropical humit - Tropical sec - Desrtic

Vegetaci: Selva Bosc tropical Sabana Estepa Desert

- Canvi brusc de la quantitat de precipitacions - Vents violents - Fortes pertorbacions atmosfriques

Climes temperats: Factors - Ocenic - Xins - Continental - Mediterrani

Vegetaci: - Mediterrnia - Bosc caducifoli i conferes - Taig - Praderia - Ciclons tropicals - Tornados - Inundacions - Sequeres

- La latitud - Els mars i els oceans - El relleu

Climes Freds: - Polar - De muntanya

Vegetaci: - Tundra - Vegetaci escalonada

(Text adaptat de Cincies Socials. 1er. ESO. Primer cicle. Ed. Crulla, pg. 47) 1. En quantes parts est dividida la ratlla que hi ha sota el ttol Climes? Quines sn?

2. Qu indiquen les fletxes?

3. Quants blocs fan referncia als tipus de clima? Quins sn?

4. Quants blocs fan referncia a la vegetaci? Qu ens indica la fletxa que uneix clima i vegetaci?

2. Fixat b en el contingut del quadre i respon les preguntes segents: 1. Quins elements influeixen en la formaci del clima?

2. Quins factors intervenen en la modificaci del clima?

3. Quants tipus de clima Hi ha? Quins sn?

4. Quins sn els climes clids? Quin tipus de vegetaci hi trobem?

5. Quins sn els climes temperats? Quin tipus de vegetaci hi torbem?

6. Quins sn els climes freds? Quin tipus de vegetaci hi trobem?

7. Quins riscos naturals pot ocasionar el clima?

3.- A partir del quadre de sntesi i de les preguntes de lexercici anterior, redacta el tema: Els climes de la Terra. Recorda que has descriure ordenadament sobre els elements que els formen, els factors que influeixen en el clima, els tipus que hi ha, la influncia del clima sobre la vegetaci i els riscos climtics.

4.- Omple els buits amb les paraules del requadre.

contaminaci

nivell

espcies augment

industrialitzats registra

progrs

imprescindibles

autombils

En els pasos ........................, entre els anys 1945 i 1975, el ..................... industrial i el creixement del ...................... de vida ha estat molt rpid. Aquest progrs ha comportat l...................... del consum, aix necessitats que no havien estat mai ..................... per a la poblaci ara ho sn (electrodomstics, .................... , etc.). Parallelament a laugment del nivell de vida es ...................... un augment de la degradaci: .................... de laire i de laigua, extermini dels boscos i d ............................. animals...

5.- Llegeix aquestes definicions i escriu al costat la paraula definida. En cas de dubte consulta el requadre que apareix sota les definicions. 1. Instrument musical de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cnica i acabat en pavell. 2. Poledre que t per base i polgon qualsevol i les altres cares del qual sn triangles que tenen un vrtex com. 3. Mamfer carnvor, gros, de pell gruixuda i cos allargat. T dues dents que poden passar dels 70 cm. de llargada. Viu en les regions circumpolars del nord i la seva carn s apreciada pels esquimals. 4. Nom donat a cadascun dels sacs cecs que es troben a linterior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rptils, ocells i mamfers en funci respiratria. 5. Installaci esportiva de grans dimensions, apta per a la prctica de diversos esports. 4 1.

2.

3.

4.

5.

6. Procediment de decoraci del cos hum amb dibuixos indelebles consistent en la introducci de pigments colorants sobre la pell, normalment per mitj de puncions. tot seguint dissenys previs pintats a la superfcie.

6.

tatuatge

pulm

estadi

trompeta

pirmide

morsa

6.- Uneix cada element i forma frases. Escriu a sota les frases completes. 1. El clima predominant a Catalunya 2. Els materials petris 3. El subministrament de gas 4. Grcies als insecticides i fertilitzants 5. La targeta grfica t 6. La geografia ajuda a 1. 2. 3. 4. 5. 6. a) xips de memria RAM. b) permet disposar daquest combustible als habitatges. c) sha produt un augment en la producci daliments. d) situar un esdeveniment en un espai concret. e) s el clima mediterrani. f) sextreuen de lescora terrestre.

7.- Fixant-te en les lletres majscules i la puntuaci ordena els elements que formen les frases segents. Escriu a sota la frase completa. 1. a) una gran diversitat de paisatges. b) Les formes de la superfcie de la Terra sn c) de milers danys i han originat llarg d) el producte dun seguit de canvis que shan donat al

2. a) les temperatures del litoral. c) Laigua del mar absorbeix i desprn b)calor ms lentament que d) la terra; aix fa que suavitzi

3. a) absncia gaireb absoluta de vegetaci, c) s el paisatge que predomina en e) La forma del cos de lanimal b) El desert, caracteritzat per l d) el clima desrtic clid.

8.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que no sadiguin amb el text perqu el fragment tingui sentit. Escriu a sota el text corregit. Les persones solen (analitzar / realitzar / solucionar) activitats ben diverses quan no estan (estimades / ocupades / dibuixades) en les seves obligacions o tasques (mundials / regionals / professionals). Aix hi ha a qui li (agrada / solucionada / estudiada) llegir o escoltar msica; daltres prefereixen activitats ms (disposades / solucionades / mogudes) i practiquen la nataci, el tenis, lexcursionisme... 6

Text:

9.- Un error informtic ha esborrat algunes vocals (a, e, o) daquest text. Escriu-les perqu puguem saber qu diu. Un _ nticicl _ _ s un _ m _ ssa qu _ _ mb _ ls un d _ ire un _ nucli _ mb un nucli _ s

d _ lt _ s un _

pr _ ssions,

m _ ntr _

d _ pr _ ssi d _

m _ ss _ En

d _ ir _ g _ n _ ral, m _ ntr _ m _ l

b _ ix _ s

pressi _ ns. b _ n

_ nticicl _ ns l _ s

c _ mport _ n s _ l _ n

t _ mps,

qu _

depr _ ssi _ ns

c _ mp _ rt _ r

t _ mps.

10.- Resol aquests mots encreuats. Et donem dues pistes: 1 totes tenen relaci amb el clima, 2 fixat en la lletra inicial. 1. Columna daire en forma dembut: T 2. Formaci vegetal caracterstica de la regi rtica: T 8. Praderia dherbes altes prpia de zones tropicals seques: S 4. Massa daigua salada: S 9. Situat en un pol o prop dun pol: P 6. En plural, lloc poblat darbres silvestres: B 7. Lloc inhabitable per la seva esterilitat, falta dhumitat i vegetaci: D 8. Bosc de conferes del nord de Rssia i Sibria: T

2 1

4 8 6 3

UNITAT 5 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Recomposici i ordenaci dun text expositiu

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Laigua s imprescindible per a la vida. Per a quines activitats es necessita laigua? Laigua, s important per a les ciutats actuals? Per a qu necessiten laigua les nostres ciutats? Per a quines activitats diries necessites tu laigua?

1.- Els pargrafs del text que tens a continuaci estan desordenats. Cal que els ordenis perqu el text tingui sentit. Com a ajuda, pots recordar que sempre se sol comenar per la presentaci o definici del tema i et pots fixar, tamb, en les paraules que estan subratllades perqu tajudaran a enllaar els pargrafs.

Mesopotmia: terra entre rius Nm. 1 Laparici daquestes ciutats va significar una srie de canvis socials que van donar lloc a una nova societat: la societat urbana. El control de laigua va permetre laugment de la producci i la creaci dexcedents agraris. Aix va permetre laparici de grups de persones que no es dedicaven a la producci daliments (agricultura o ramaderia) sin a daltres activitats, com ara els sacerdots, que controlaven les collites, el comer i governaven la ciutat, els guerrers que socupaven de la defensa de la ciutat o els escribes que, per necessitats administratives, van desenvolupar la numeraci i lescriptura. Completava la societat urbana el conjunt de la poblaci pagesa (agricultors i ramaders) i artesana, que eren persones lliures per amb menys categoria que les dels grups socials anteriors. Finalment, hi havia els esclaus que eren presoners de guerra o persones que no podien pagar els seus deutes.

Nm. 2 Ara b, com que les inundacions daquests rius es produen a la primavera, les aiges podien malmetre uns conreus que estaven a punt per a la collita. Per aquest motiu, la poblaci daquestes terres va haver daprendre a controlar laigua dels rius: mitjanant obres de canalitzaci i drenatge va poder assegurar laigua necessria per a lpoca de sequera i protegir els camps de conreu de les inundacions

El control de laigua va comportar, doncs, la formaci de les ciutats. Les primeres van aparixer a la regi de Sumer entre el 4 000 i el 3 000 aC i, entre daltres, destaquen Uruk, Lagas, Ur, i Eridu. En aquestes ciutats les cases estaven construdes amb maons i els edificis principals eren el temple i el palau, on es concentrava el poder econmic, poltic i religis. Aquestes primeres ciutats es denominaven ciutats estat perqu eren independents, s a dir, cadascuna es governava a si mateixa i a les terres dels voltants, on hi havia petits poblats.

Nm. 3 La cultura mesopotmica va aparixer en la plana que sestn entre els rius Tigris i Eufrates, en el territori que ara ocupa lIraq, al Prxim Orient. A lantiguitat es podien diferenciar tres regions en aquesta zona, totes habitades per pobles dedicats a lagricultura i a la ramaderia: Assur, al nord, habitada per pobles bsicament ramaders; Accad, al centre, i Sumer, al sud. Les ciutats de lantiga Mesopotmia es van desenvolupar a les terres planes, que a lestiu eren extremadament caloroses. Els vegetals no hi podien crixer si no es regaven, perqu gaireb no hi plovia. En conseqncia, la vida a la plana no era possible sense laigua del Tigris i de lEufrates.

(Text adaptat de Cincies Socials 1. ESO Srie Astrolabi, Ed McGraw Hill, pgs.143144) Ordre dels pargrafs:

2.- Un cop ordenat el text, llegeix-lo atentament i copia (segons lordre en qu penses que apareixen) totes les paraules del text que estan subratllades. Quina relaci poden tenir les paraules subratllades amb lordenaci del text?

3.- A partir del text ordenat i llegit, digues si sn certes o falses les afirmacions segents: 1. En el territori que actualment ocupa lIraq es va desenvolupar la cultura mesopotmica. 2. Laigua del Tigris i de lEufrates feia possible la vida a la plana mesopotmica. 3. Per evitar les inundacions de la primavera i la sequera de lestiu, la poblaci va aprendre a controlar laigua dels rius. 4. Les primeres ciutats van aparixer a la regi dAssur entre el 4 000 i el 3 000 aC. 5. El control de laigua va impedir laugment de la producci i la creaci dexcedents agraris. 6. Els escribes van desenvolupar la numeraci i lescriptura. 7. La poblaci pagesa controlava les collites, el comer i governaven la ciutat. 8. Les persones que no podien pagar els deutes, o els presoners de guerra, eren esclaus. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

4.- Escriu correctament totes les afirmacions falses de lexercici anterior. Te nhan de sortir tres. 1.

2.

3.

5.- A partir del text que has ordenat i llegit, formula tres preguntes, amb les seves respostes, per fer als teus companys de classe i comprovar si lhan ents. 1. Pregunta:

Resposta:

2. Pregunta:

Resposta:

3. Pregunta:

Resposta:

6.- Completa el text amb les paraules del requadre que facin sentit. Thas de fixar en el nmero i triar-ne una de les tres que hi ha. Per ajudar-te et subratllem i tescrivim la primera. En alguns casos pots guiar-te per la concordana: singular i plural, mascul i femen. 1. constituir, rebutjar, organitzar 2. territoris, administraci, cases 3. analitzar, combatre, assumir 4. rebellions, palau, poble, 5. troballes, conquestes, famlies 6. identificar, fragmentar, minvar 7. trobar, augmentar, repartir 8. conquesta, adaptaci, testimoni

Filip rei de Macednia va (1 ) ..............organitzar.................un exercit molt fort amb el qual va imposar el seu domini sobre els ( 2 ) ................................... grecs. Quan el rei va morir, el seu fill de vint anys, Alexandre, va ( 3 ) ...................................... el poder i va demostrar que tenia una gran habilitat poltica i militar. Va aconseguir dominar algunes ( 4 ) ................................. que van sorgir a Macednia i Grcia, i es va proposar conquerir el territori dels perses. Entre el 334 aC i el 327 aC, les ( 5 ) .................................... dAlexandre sestenien des del Mediterrani fins a lndia. Mort Alexandre limperi que havia constitut es va ( 6 ) .................... Els seus generals es van ( 7 ).............................els diferents territoris que van formar els anomenats regnes hellenstics, que es van mantenir fins a la ( 8 ) ..............................romana al segle I aC.

7.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s una ctara? 2. Qu s un esparver? 3. Qu s un igl? 4. Qu s un pestell? 5. Qu s un xasss? 6. Qu s un gerd? a) Un fruit silvestre petit, rod i vermells. b) Un habitatge esquimal de forma semiesfrica, fet de blocs de gla. c) Un antic instrument musical de corda semblant a una lira. d) El conjunt dels elements dun autombil exceptuant-ne la carrosseria. e) Un ocell de presa de plomatge gris amb el coll, el pit i el ventre blanquinosos. f) Una pea metllica corredora per obrir i tancar finestres, portes, etc.

8.- Ordena aquests fragments per formar frases. Fixat en les majscules i en la puntuaci i escriu a sota la frase completa. Nm. 1 a) descoberta per H. Carter el 1922. c) Contenia un gran tresor arqueolgic b) dobjectes de la vida quotidiana. d) La tomba de TutanKamon va ser

Nm. 2 a) arribar a tots els racons de la Terra, all on c) ning no hi hagus posat mai els peus. b) Lsser hum sempre d) ha sentit curiositat per descobrir i

Nm. 3 a) monarquia, oligarquia, democrcia o tirania. b) amb els sistemes de govern c) Moltes paraules relacionades d) sn dorigen grec, per exemple:

9.- Descobreix quin missatge secret amaguen aquestes lletres i digues quin s el codi utilitzat per escriurel. Copia el missatge a sota. SEL LE SERUTNIP TASSAP,AJ ED AF SEUQIRTSIHERP EUQ SEICRG A NEXIEVRES SELLE REP RIURTSNOCER AL

MEXIENOC

ANUAF

SRELIM

SYNAD

Missatge:

UNITAT 6 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Lectura dun eix cronolgic acompanyat dun text

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu en saps de lhome prehistric? Com vivia? Com es vestia? Imaginat que has de viure en una illa deserta. Com timagines que thauries dorganitzar per sobreviure? Has vist cap pellcula o srie de dibuixos animats que passi a la prehistria? Podries explicar-ne alguna cosa?

1.- Fixat b en leix cronolgic que tens a continuaci i desprs respon les preguntes.

LA HUMANITAT PREHISTRICA
1500000 a.C. La prehistria comprn un perode de ms de dos milions danys que va comenar amb lexpansi de lespcie humana sobre la Terra. No hi ha documents escrits sobre lactivitat dels homes i de les dones durant aquest espai tan llarg de temps, per si que han arribat fins a nosaltres testimonis arqueolgics: pedres tallades, pintures, instruments fets dossos o de banya, etc. Aquest perode sense escriptura constitueix la prehistria. Al comenament, a letapa que coneixem com a paleoltic, els homes i les dones eren nmades i vivien de la caa i de la collita de fruits. Ms endavant, al neoltic, van comenar a domesticar animals i a conrear la terra, es van tornar sedentaris i van construir els primers poblats estables. El descobriment de la metallrgia va marcar el darrer perode prehistric, ledat dels metalls. I s amb la invenci de lescriptura que lsser hum va entrar en la histria. Homo erectus Foc

I C

230000 a.C. Homo neanderthalensis

P A L E O L T

80000 a.C.

Primers enterraments

40000 a.C.

Homo sapiens Naixement de lart

10000 a.C.

Primers poblats Ramaderia

N E O L T I C

9000 a.C.

8000 a.C.

Agricultura Cermica i teixits

7000 a.C.

4000 a.C.
EDAT DELS

Inici de la metallrgia

METALLS

3500 a.C.
HISTRIA

Origen de lescriptura

(Text adaptat de MARCA 1. CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA, Ed. Vicens-Vives, pg.124)

1. En quantes parts est dividit aquest eix? Sn totes iguals? Perqu?

2. Qu talla el perode anomenat Paleoltic? Qu indica?

3. Quina s letapa histrica ms llarga?

4. Quina s letapa histrica ms curta?

5. Quan apareix el foc?

6. Quan sinicia la metallrgia?

7. Quan es comencen a fer cermica i teixits?

8. Quan sinicia lescriptura?

2.- Torna a llegir atentament el text que acompanya leix cronolgic i desprs completa les frases segents. Si tens cap dubte, consulta el text. 1. Anomenem ... al perode de temps sense ... . No hi ha documents sobre lactivitat humana daquest espai de temps, per s que ens han arribat .. com pedres tallades, ... , ... , etc. 2. Els homes i dones del paleoltic eren ... i vivien de ...

3. Durant el ...

es van comenar a ...

4. El darrer perode prehistric s ...

5. Durant ledat dels metalls es descobreix la ...

6. La prehistria es divideix en tres perodes: ... 7. La paraula prehistria significa ... de la histria, s a dir, abans de l ...

3.- Intenta reduir aquests pargrafs de manera que noms continguin la informaci essencial. Fixat en lexemple: Limperi rom ha estat, de tots els imperis de la nostra civilitzaci, el que ms temps ha durat, ms de mil anys, fet sorprenent fins i tot per als mateixos romans. Limperi rom ha durat mil anys. Pargraf 1 Locupaci romana de les terres de Catalunya va durar ms de set-cents anys. Aquesta ocupaci es va iniciar amb la conquesta, a final del segle III aC., i va durar fins al comenament del segle V dC., quan els pobles brbars van envair lImperi Rom.

Pargraf 2 Els ibers eren els pobles indgenes que, a partir del s. VI aC., es van estendre per la lest de la pennsula Ibrica, i van tenir una presncia especialment important a les terres que constitueixen el que avui s Catalunya.

4.- Pensa quina paraula amaga cada definici (et donem la inicial de cada paraula) i desprs completa el text perqu puguem entendrel. 1. Depressions geogrfiques entre muntanyes: V 2. Origen, principi dalguna cosa: N 3. Conjunt dels habitants dun pas units per vincles naturals i socials: P 4. Acci, art i efecte descriure: E 5. Transmetre, fer conixer alguna cosa a alg: C Fa uns sis mil anys, les (1) ............................................. dels rius Tigris, Eufrates i Nil, entre daltres, van conixer el (2) ........................................... de les primeres cultures histriques de la humanitat. Aquests (3) ................................. van idear els primers sistemes d (4) ........................................... per poder-se (5) .................................

amb facilitat i tamb per motius econmics i administratius.

5. Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que impedeixen que el text tingui sentit. Escriu a sota el text correcte. En les primeres (tapes / solapes / etapes) de lEdat del Bronze, la poblaci, generalment, no superava els quaranta (danys / banys / anys) dedat i eren molt pocs els (individus / tribus / globus) que aconseguien passar dels seixanta. La (mortalitat / normalitat / individualitat) era superior en la poblaci infantil i en les dones, a (cincia / pacincia / conseqncia ) de la gestaci i el part. Text:

6.- Uneix aquests tres fragments (un de cada columna) i forma frases. Copia a sota les frases que formis. 1. Fins fa poc temps, hi havia molts 2. Les idees concebudes en determinats 3. Un full de clcul s un programa a) artesans que dedicaven el seu temps b) que serveix per fer c) moments de la histria han fet possible A. el progrs de la civilitzaci. B. a fabricar objectes de fusta. C. principalment amb nombres. clculs

1.

2.

3.

7.- Un error informtic ha ajuntat totes les paraules daquest pargraf. Escriu a sota el text correcte perqu el puguem entendre b. ElmotNeolticsignificapedranovaivaseraplicataaquestperodefentrefernciaalesdestralsde pedrapolidaqueutilitzavenelsseuspobladors

Text:

8.- Resol aquest encreuat. Et donem la lletra inicial i final de cada paraula. 1. Perode de la histria humana anterior a lescriptura: P A 2. Primera part de lEdat de la Pedra: P C 3. Sinnim de roca: P A 4. Lloc on viuen les persones: P T 5. Cadascuna de les puntes grosses i dures que alguns mamfers tenen al cap: B A 6. Grup de persones que es va desplaant dun lloc a laltre per trobar condicions de vida millors: N A 7. Recollecci de fruita i productes del camp: C A 8. Cavitat que hi ha a la terra o a la muntanya: C A 6 N A 4 P A 5 B A

2 P

T 7 C A

C 8

UNITAT 7 Grup B Cincies Socials COMPRENSI Elecci de les idees principals.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quins pobles vivien a la pennsula Ibrica en lantiguitat? Com timagines que vivien? Podries explicar alguna pellcula ambientada en lantiguitat? Pels romans un circ era un edifici dedicat a lespectacle de curses de carros lleugers. A qu anomenem actualment circ? Qu shi fa?

1.- Llegeix atentament el text. Busca al diccionari les paraules que no entenguis.

La romanitzaci de les terres catalanes

Pargraf 1 Els romans, civilitzaci que provenia de la pennsula Itlica, sostenien una llarga lluita contra els cartaginesos. Aquest poble, installat al sud-est de la pennsula Ibrica, havia ocupat Sagunt, ciutat aliada de Roma. Arran dels xits obtinguts contra els romans, el cap cartagins Annbal va decidir enviar els seus efectius bllics cap a Roma, tot travessant els Pirineus i els Alps. Aquest fet va provocar que, lany 218 aC., els romans, dirigits per Gneu Escipi, desembarquessin a Empries per tal de tallar la reraguarda dels cartaginesos. Un cop a la pennsula Ibrica, els romans van continuar la conquesta militar i poltica del territori que van dur a terme amb una certa rapidesa.

Pargraf 2 El desenvolupament econmic rom es va fonamentar en dos sistemes: lurb i el rural. Els centres urbans produen artesania, orfebreria, vidre, cermica, fusta i vaixells. En les villes, centres rurals, es conreaven els cereals, lolivera, la vinya la clssica trilogia mediterrnia i els arbres fruiters. Les villes ms ben conservades sn les dels Munts, a Altafulla, i la de Centcelles, a Constant (el Tarragons), i la de Torre Llauder, a Matar (el Maresme). Aix mateix, es practicava la ramaderia, lexplotaci de boscos, dels quals sobtenia la fusta i el suro, i lextracci de sal a les mines de Cardona, al Bages.

Pargraf 3 La construcci duna xarxa de comunicacions, tant terrestre com martima, va ser decisiva en el desenvolupament econmic. Les principals ciutats romanes de Catalunya (Gerunda, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Dertosa) es trobaven situades al llarg de la Via Augusta. Per via martima, els ports ms importants eren: Tarraco, Emporiae, Barcino i Dertosa.

Pargraf 4 En el procs de romanitzaci, el llat, llengua dels romans, va tenir un paper fonamental. Cal distingir entre un llat culte, idioma de les institucions i com a tot lImperi, i diversos llatins vulgars, que van sorgir arran del contacte amb les altres llenges que hi havia a cada territori conquerit. Les llenges romniques catal, castell, dlmata, francs, galaicoportugus, itali, occit, retoromnic, romans i sard van sorgir per evoluci dels llatins vulgars. La llengua que es parla a les terres catalanes s el catal.

(Text adaptat de Geografia i Histria 1. ESO. ECIR Editorial, pg. 302.)

2.- Encercla la resposta que sadiu, globalment, millor a les idees expressades en cada pargraf del text anterior. Pargraf 1 a) Els cartaginesos, enemics dels romans, dirigits per Annbal van decidir atacar Roma travessant els Pirineus i els Alps. Per tallar-los la reraguarda, els romans van desembarcar a Empries (218 aC.) i amb poc temps van ocupar tota la pennsula. b) Els romans eren els habitants de la pennsula Itlica i durant molts anys van ser enemics dels cartaginesos que vivien al sud-est de la pennsula Ibrica. Els cartaginesos tenien un cap que es deia Annbal. Pargraf 2 a) Leconomia romana es centrava en el sistema urb (producci dartesania, cermica, vaixells...) i en el sistema rural (conreu de cereals, vinya i olivera, prctica de la ramaderia, explotaci dels boscos... ). b) Les villes eren centres rurals. Encara avui es conserven algunes villes romanes com la dels Munts, la de Centcelles i la de Torre Llauder.

Pargraf 3 a) Els romans van construir una gran xarxa de carreteres la Via Augusta que els permetia comunicar rpidament les ciutats ms importants de lpoca: Gerunda, Barcino, Tarraco... b) El desenvolupament econmic rom va ser possible grcies a la construcci duna bona xarxa de comunicacions tant terrestres com martimes.

Pargraf 4 a) La llengua dels romans era molt important. Les llenges romniques sn: catal, castell, dlmata, francs, galaicoportugus, itali, occit, retoromnic, romans i sard. b) El llat era la llengua dels romans. Hi havia un llat culte (era la llengua de les institucions i era igual a tot limperi) i diversos llatins vulgars sorgits pel contacte amb les llenges dels territoris conquerits. Les llenges romniques, entre elles el catal, deriven de levoluci del llat vulgar.

3.- Digues si sn certes (C) o falses (F) les afirmacions segents: 1. Els romans provenien de la pennsula Ibrica. 2. Lany 218 aC. els romans van desembarcar a Empries. 3. Els romans van fomentar el seu desenvolupament econmic en dos sistemes: lurb i el rural. 4. Els centres rurals produen artesania, orfebreria, vidre, cermica.... 5. Els cereals, lolivera i la vinya constituen els cultius mediterranis clssics de lpoca. 6. A ms de la ramaderia i de lexplotaci dels boscos, els romans extreien la sal de les mines de Cardona, al Bages. 7. Els romans que van ocupar les terres catalanes noms van construir una xarxa de comunicacions martima. 8. Les llenges romniques sn : langls, el rus, el let, lrab i lhebreu. 1. 2. 3.

4. 5.

6.

7.

8.

4.- Torna a llegir el text i corregeix, si cal, les preguntes errnies de lexercici anterior.

5.- Fes un resum breu de la lectura. Mira que no tingui ms de deu o dotze ratlles. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

6.- Omple els buits amb les paraules del requadre. Te nhan de sobrar tres.

bastons

direcci

comerciants

pasos

inventar instrument

foradades mesura

producte

navegant

operacions

Fa molts segles, els .......................... feien els clculs amb un bac, un ......................... de fusta que consisteix en boles ..................... que es fan crrer al llarg duns ..................... i que serveix per fer les .......................... bsiques, com ara la suma, la resta, el ....................... i la divisi. Sembla ser que lbac es va ............................... a la Xina al voltant de lany 2 600 aC. Actualment encara susa en diversos ........................ orientals.

7.- Uneix cada element i forma frases. Escriu a sota les frases completes. 1. El ratol s 2. La brixola s 3. Lenergia nuclear sextreu 4. Els arquelegs estudien 5. A la pennsula Ibrica podem a) trobar variacions climtiques importants. b) del tractament de lurani i del plutoni. c) la ramaderia. d) lestri ms utilitzat per determinar rumbs. e) les restes del passat. un aparell afegit a lordinador.

6. Els ibers que habitaven les nostres terres f) practicaven

1. 2. 3.

4. 5. 6.

8.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que hi sobren. Ratlla les que no shi adiguin perqu el fragment tingui sentit. Escriu a sota el text corregit. Homer va ser un (poeta / paleta / raqueta) grec cec que, segons la ( ocasi / tradici / traci), estava (encongit / protegit / redut) pels ( peus / veus / dus) . Sembla que va viure a lsia Menor ( cop / cup / cap) al segle VIII aC. i va (viure /escriure / moure) dues obres famosssimes: LIlada i lOdissea. Text:

9.- Substitueix les expressions subratllades per una de les paraules del requadre. Escriu a sota el text resultant.

llengua

cultura

cop

governants

difondre

Un encontre violent, brusc, dun cos contra un altre finalitzada la conquesta romana, es va dur a terme la romanitzaci, que consistia a direccions escampar amplament, estendre en totes

entre les civilitzacions conquerides, la conjunt de tradicions (cientfiques,

histriques... ) i formes de vida dun poble dels nous conjunt dels qui tenen la direcci poltica dun estat, s a dir, les seves estructures poltiques, econmiques, religioses, socials i, sobretot, la sistema de signes orals, sovint amb un codi escrit, propi duna comunitat,

que serveix per a la comunicaci.

Text:

CINCIES SOCIALS GRUP B LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure aquestes frases substituint les paraules marcades per una forma sinnima del requadre. Te nhan de sobrar tres. reproducci conjunts apropiats projecten destrucci assimilada elements arrenglerats cinta traant

1. La Via Lctia s una faixa lluminosa que travessa el cel de nord a sud, i que podem veure de nit.

2. Les estrelles sn cossos celestes que emeten llum i calor.

3. La Lluna gira al voltant de la Terra descrivint una rbita ms o menys circular.

4. Els eclipsis es produeixen quan el Sol, la Lluna i la Terra queden alineats.

5. Les galxies sn agrupacions de milions i milions destrelles.

6. Els cometes sn masses de gas gelat, pols i altres components.

7. Un mapa s una representaci reduda de la realitat.

Quins sn les tres que sobren?

2.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb lantnim corresponent. 1. anteriorment 2. ascens 3. illuminar 4. moviment 5. barrejar 6. inclinat 7. acostament a) ordenar b) allunyament c) quietud d) posteriorment e) enfosquir f) dret

g) descens

3.- Encercla la paraula que correspon a cada definici. Noms nhi ha una de correcta. 1. perifria perode 2. noci nocturn 3. escur esdevenir 4. placa plcid 5. idealitzar identificar 6. explicar explorar Porci de temps limitat i determinat per algun fenomen, espai de temps que comprn la durada dalguna cosa. Coneixement elemental duna cosa, duna idea, dun concepte.

Ocrrer a alg alguna cosa, passar dun estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat. Lmina de metall, plstic, etc., que saplica generalment sobre una superfcie. Considerar una cosa igual a una altra, reconixer que una persona o una cosa s realment tal persona o cosa. Examinar minuciosament una cosa per trobar-hi el que hi ha i que es desconeix.

7. antiguitat antipatia 8. emergncia emergir

Qualitat dantic, que existeix des duna poca anterior, que no s nou ni recent. Sortir dun lquid on era posat; sortir, els raigs de llum, les ones sonores, etc., dun medi desprs dhaver-lo travessat.

4.- Escriu linfinitiu corresponent a les formes segents. Fixat en lexemple: manegs manejar. 1. pertany 2. obtingudes 3. destaca 4. inclou 5. constitueix 6. regs

5.- Escriu el substantiu que correspon als infinitius segents. Fixat en lexemple: numerar numeraci. 1. afirmar 2. denominar 3. concentrar 4. modificar 5. acordar 6. interpretar

6.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb els seus sinnims. Fixat en lexemple: successi srie, encadenament. 1. dimensi 2. longitud 3. denominaci 4. proporci 5. densitat 6. cinyell 7. finalitat a) mida, mesura b) consistncia, espessor c) llargria, distncia d) objectiu, intenci e) nom, ttol, designaci f) harmonia, equilibri

g) cintur, cord

7.- Canvia el nombre dels sintagmes segents. Fixat en lexemple: rbites ellptiques rbita ellptica. 1. satllits artificials 2. galxies exteriors 3. esferes rocalloses 4. estels allats 5. massa gasosa 6. rbita circular 7. eix oblic 8. raig solar

8.- Torna a escriure aquests sintagmes seguint lexemple: sistema del sol sistema solar 1. cossos del cel 2. imatges de la terra 3. dimetre del pol 4. radiaci del sol 5. fusos de les hores 6. nvol de gas

9.- Omple la pirmide amb les paraules del requadre. Tingues en compte que a cada bloc li correspon una sola lletra. ENVOLTAR INTENSITAT TAULA CINYELL INDISCUTIBLE TRAJECTRIA VELOCITAT SOL ESFERA MART

UNITAT 2 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Algunes paraules poden tenir ms dun significat, com ara llegenda, plana, vall, escora, depressi, terra, punt (totes en tenen dos). Escriu la paraula corresponent davant de cada significat. 1. ............................ 2. ............................ 3. ............................ 4. ............................ Ttol, escrit explicatiu, etc., dun pla, mapa, etc. Porci extensa de pas pla, sense muntanyes. Acci de produir un enfonsament en una superfcie. Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. Pgina, cadascuna de les dues cares dun full de paper. Disminuci de la vitalitat. Crosta slida que forma la part ms superficial de la Terra. Narraci popular desdeveniments desenrotllada i transformada per la tradici. Espai de terreny comprs entre dues cadenes de muntanyes. Paviment o altre sobre qu estem, caminem. Petit senyal a la superfcie duna cosa. Planeta en qu vivim, tercer en ordre de distncia al Sol. Lligat dun o ms fils que sentrellacen. Excavaci longitudinal profunda feta en el sl.

5. ............................ 6. ............................ 7. ............................ 8. ............................

9. ............................ 10. ............................ 11. ............................ 12. ............................ 13. ............................ 14. ............................

2.- Substitueix la paraula marcada per un dels sinnims que tens a continuaci: fixar, apareix, triem, realitzaci, envolta, recorregut, assenyalen. Escriu tota la frase a sota. 1. Equador s el parallel 0 i el que t el permetre ms gran perqu encercla la terra per la part ms ampla.

2. Els meridians sn lnies imaginries el traat de les quals va de nord a sud, de pol a pol.

3. Els meridians serveixen, tamb, per establir les divisions dels fusos horaris.

4. Abans de fer un mapa seleccionem la informaci que hi volem representar.

5. Els mapes poltics indiquen els lmits administratius dun indret.

6. Lescala surt escrita als mapes i als plans de forma numrica i de forma grfica.

7. Antigament lelaboraci dels mapes era una tasca lenta i difcil.

3.- Substitueix les expressions marcades per una paraula que sigui equivalent. Escriu a sota, sencer, el text nou, i fes els canvis que calgui. Cada zona de la planeta en qu vivim t un temps atmosfric diferent. En algunes

regions, hi fa sempre molta sensaci produda per lelevaci de la temperatura i plou poc: en altres. en canvi, les pluges sn abundants, o b hi fa molt que t un grau de calor inferior al normal o convenient o tot lany s la mateixa estaci. etc. El durada i successi de les coses varia dun lloc a laltre, i aquesta variaci depn de molts factors.

Text nou:

4.- Relaciona amb fletxes els mots de la columna A amb els de la columna B. A 1. encarregar 2. situar 3. numerar 4. localitzar 5. proporcionar 6. reduir 7. definir B a) definici b) encrrec c) situaci d) proporci e) reducci f) localitzaci

g) numeraci

5.- Relaciona amb fletxes cada abreviatura amb el seu significat. Desprs completa les definicions que tens a sota amb el nom sencer. 1. cap. 2. fig. 3. m. 4. n. 5. pg. 6. trad. a) pgina b) nascut c) figura d) traducci e) mort f) captol

A. ......................... : escriure en una llengua all que ha estat escrit en una altra.

B. ......................... : dibuix o pintura que representa la forma dalg o dalguna cosa.

C. ......................... : que ha vingut al mn.

D. ......................... : cadascuna de les dues cares dun full dun llibre.

E. ......................... : cada una de les parts principals que t un llibre o un altre escrit.

F. ......................... : que ha deixat de viure.

6.- Troba les paraules definides a sota. Escriu una lletra en cada quadre. 1. Part externa dun cos que el limita per tots els costats.

2. Contorn duna figura plana; la seva mesura.

3. Superfcie de terreny o altre cosa sobre la qual es camina.

4. Extensi de terra.

5. Proporci entre les dimensions de les parts dun mapa, pla, etc.

6. Conformaci de la superfcie de la Terra.

7. Part externa on acaba un territori, un perode de temps.

7.- Troba en aquesta sopa de lletres els deu noms definits en lexercici anterior. Escriu-los al costat. Q S D F G J K L O S U G H J I O P F E U A E R T E M I R E P D S D E S A F E H E R F O R F L G L I R I E N R J L O L P F C R F E E A I E Z I U A H N K M F U X C L D U Y I Y J T C I A R I T A L A C S E

8.- Ordena les sllabes i forma paraules. 1. NACIRRA 2. ESACOR 3. GENLLEDA 4. LECSEONARCI 5. TOLCAP 6. TUESTRUCRA 7. CAEXVACI

UNITAT 3 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Marca el significat, en cada frase, de les formes subratllades. 1. Molts dels rius de les terres centrals dsia desguassen en depressions interiors. a) evolucionen b) desemboquen c) redunden

2. El cabal dels rius de les regions desrtiques del nord i del sud-oest del continent afric s intermitent. a) irregular b) arrtmic c) informe

3. Les aiges continentals sn el conjunt daiges que es troben a les terres emergides. a) nedades b) sobresortints c) destacades

4. Els grans rius africans, en el seu curs baix, solen tenir rpids per salvar el desnivell de laltipl interior. a) protegir b) alliberar c) vncer

5. Lacci de laigua modela les costes perqu produeix el desgast dels penya-segats i en provoca el retrocs. a) constitueix b) forma c) organitza

6. Laigua pot circular per la superfcie terrestre o filtrar-se en el sl per formar el conjunt de les aiges subterrnies. a) crrer b) divulgar-se c) notificar

2.- Torna a escriure cada frase substituint la paraula marcada per un dels sinnims que tens a sota. Te nhan de sobrar tres. combusti calor aturen grans constant curs explosi estan remou acumulem

1. El riu s un corrent continu daigua.

2. El riu Congo travessa la selva africana i s navegable en alguns trams del seu recorregut.

3. Els rius Obi i Lena romanen glaats durant lhivern.

4. Les onades sn ondulacions que es formen quan el vent agita la superfcie dels mars i oceans.

5. Grcies als pantans emmagatzemem laigua dels rius i en regulem el cabal.

6. Les preses retenen laigua dels rius i permeten regular-ne el cabal.

7. Les crescudes dels rius del vessant mediterrani sn notables quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor.

Les paraules que sobren sn:

3.- Algunes paraules com estaci, plana, costa, tret, illa, caduc, continent tenen ms dun significat. Escriu al costat de cada definici la paraula corresponent (hi ha dos significats per paraula). 1. ...................: Qualsevol de les quatre divisions de lany. 2. ...................: Pendent del terreny. 3. ...................: Caracterstica. 4. ...................: Que cau anualment. 5. ...................: Cadascuna de les grans divisions de la terra emergida separades pels oceans. 6. ...................: Porci extensa dun pas pla, sense muntanyes. 7. ...................: Porci de terra voltada daigua per tots costats. 8. ...................: Pgina, cadascuna de les dues cares dun full de paper. 9. ...................: Acci daturar-se en un dels llocs situats en el cam que alg recorre. 10. ...................: Prxim a caure, destinat a desaparixer aviat. 11. ...................: Descrrega duna arma de foc. 12. ...................: Cosa que ninclou una altra. 13. ...................: En una poblaci, conjunts de cases contiges separats per carrers. 14. ...................: Terra que voreja el mar.

4.- Completa les sries seguint els exemples. conca lacustre conques lacustres 1. xarxa hidrogrfica 2. crter volcnic 3. riu cabals 4. cadena muntanyosa superfcies terrestres superfcie terrestre 5. rius subterranis 6. corrents superficials 7. regions desrtiques 8. terres centrals

5.- Substitueix les formes marcades per una sola paraula. Fixat en lexemple: aigua dun territori aigua territorial. Et donem una pista: totes les paraules acaben en al. 1. aiges del continent 2. part dorient 3. temps de primavera

4. terres del continent 5. aigua de superfcie 6. circ de gla

7. poblaci del mn

6.- Un error informtic ha desordenat aquestes frases. Ordena-les. Et donem una pista: les paraules inicials i finals de cadascuna. 1. latracci principalment per de laigua la Lluna provocades sobre del nivell de

Les marees sn pujades i baixades...

... laigua dels oceans i dels mars.

2.

es tracta es considera

les aiges que

contiges

a la de

superior

Quan la temperatura dun corrent s ... ... dun corrent clid.

7.- Forma paraules completes unint les dues parts que et donem. Escriu-les al mig. Tingues en compte que noms pots utilitzar una vegada cada part. 1. cas 2. plu 3. cen 4. cli 5. ai 6. ca 7. con a) gua b) ma c) bal d) tre e) ja f) quets

g) ca

8.- Ordena les lletres per formar paraules. Fixat en les pistes que et donem. 1. Sinnim de vista: 2. Sinnim de puig: A S I T G A P E: A T - N U M A N Y: E E U U O R P: M F A E M R I S:

3. Pertany al nostre continent: 4. Tots els homes i dones ho som:

9.- Troba en aquesta sopa de lletres deu paraules relacionades amb el mar. Escriu-les a sota. Q A U Z W S A O X C M E D M C V L N C R A T B A G N B A O I R P L R O M U T R N E I L I J U F G R C E Y S N T H E E E O S E D A N O R G N S U I H G L C E F T T D F G H J E S K L A P L A T J A O L H D

Paraules:

UNITAT 4 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Substitueix les formes subratllades per un dels sinnims del quadre . baixar cauen traspassa compten actua penetra anota

1. La capa doz funciona com un filtre de les radiacions solars.

2. El mar transmet la calor i la reparteix cap al fons.

3. Les temperatures es mesuren en graus centgrads ( C).

4. La influncia del mar sendinsa a linterior i suavitza les temperatures.

5. La intensitat solar s ms accentuada als indrets de la Terra on els raigs incideixen perpendicularment.

6. El pluvimetre s un recipient que enregistra la quantitat de pluja que cau.

7. Laire fred s ms dens i pesa ms que el clid; per aix tendeix a descendir.

2.- Les frases segents tenen una paraula mal collocada. Torna-les a escriure fent atenci al significat i a la concordana. 1. El clima ocupa la zona central de la Pennsula Ibrica continental.

2. Europa s una massa pennsula situada a loest de la continental.

3. El bosc mediterrani ofereix daliments una gran quantitat.

4. La fauna del continent hum ha estat modificada per la intensa activitat de lsser.

5. El turisme dhivern provoca la muntanya transformaci del paisatge de lalta.

6. Laltitud mitjana de la Ibrica s Pennsula elevada.

7. Les terres europees reben la influncia martima de lAtlntic i del mar oce Mediterrani.

3.- Relaciona amb fletxes les paraules de la columna A amb les formes antnimes de la columna B. A 1. humit 2. pla 3. oriental 4. entrada 5. estiu 6. natural 7. abundant 8. suau B a) occidental b) hivern c) artificial d) sec e) escs f) dur

g) muntanys h) sortida

4.- Omple els buits dels textos segents amb la forma verbal corresponent als infinitius entre parntesis. 1. ....................... (poder) dibuixar mapes de temperatures a partir dunes lnies

imaginries .............................. (anomenar) isotermes, que ................................... (unir) punts de la superfcie terrestre que ............................................ (tenir) la mateixa temperatura.

2.

Quan laire ............................ (pujar), el vapor daigua es ........................... (refredar),

cosa que en .................................... (provocar) la condensaci en gotes diminutes que s ............................... (unir) entre elles, es ....................... (fer) ms grosses, es ......................................... (tornar) visibles i ......................................... (formar) nvols.

5.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. extremadament dur 2. paisatge equatorial 3. impacte ambiental 4. zona climtica 5. palmeres datileres 6. massissos rocallosos 7. boires persistents 8. conques fluvials

6.- Completa la srie. Fixat en lexemple: escs escassa escassos escasses. 1. - humit 2. - muntanys 3. - trmic 4. 5. 6. 7. - freds - artificials - suaus - climtics -

7.- A cada ratlla hi ha amagada una paraula que no t relaci amb les altres perqu no pertany a la mateixa famlia. Descobreix-la i escriu-la al costat. 1. poble poblaci poblador poblar poblat pobrament: 2. roca rocall rodet 3. climatologia roc rocalls rocam rocs: climtic terrejar clima clnic: terrenal terra:

climatolgic terrapl

4. terral terrorfic

8.- Completa les paraules unint les tres parts que et donem. Escriu-les al costat. Tingues en compte que noms pots utilitzar una vegada cada part. Exemple: ga so sa gasosa

1. a 2. hu 3. re 4. au 5. o

a) gi b) un c) xi d) mi e) ro

A. al B. C. ra D. tat E. gen

1. ... 2. ... 3. ... 4. ... 5. ...

9.- Colloca en el requadre la sllaba que falta per formar 3 paraules (totes comparteixen la mateixa sllaba). Escriu a continuaci les paraules trobades. 1 de ca n nar llarg da 1. 2. 3.

2 gas cos con da ner gi 4. 5. 6.

10.- Ets un bon detectiu? Segueix les pistes que et donem i endevinars la paraula que cal escriure aqu. A cada requadre li correspon una lletra.

Comeno amb la lletra que segueix a la O. Tinc totes les vocals menys la U. La meva primera consonant s a la paraula interpretar, per no a atmosfera. La vocal de tinc es repeteix tres vegades. La meva segona consonant s a la paraula calamarsa, per no a nvol. Les regions de la Terra que visito ms sn les ms properes a lequador, al sud-est dsia i el sud-est dels Estats Units. Mhan escrit en singular, per el meu plural acaba en -NS. A vegades tinc forma de neu. Em mesuren amb un pluvimetre.

UNITAT 5 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure cada frase substituint les formes subratllades per una de les paraules equivalents que apareixen entre parntesis. 1. El riu Nil travessa una zona mancada de pluges. (necessitada, escrita, notificada)

2. La terra de la vall del Nil era frtil grcies a les inundacions peridiques. (madura, productiva, basada)

3. En la persona del fara es concentrava el poder poltic, econmic i religis. (sagitava, saplegava, simprimia)

4. Lorganitzaci poltica dalguns pobles antics es basava en el predomini de les ciutats estat. (lhegemonia, lharmonia, la parsimnia)

5. El transport fluvial garantia larribada a la ciutat dels productes de primera necessitat. (assegurava, interrompia, necessitava)

6. Les principals ciutats estat es van bastir al llarg dels dos grans rius que travessen el pas. (aparellar, explotar, edificar)

7. El control del comer implicava poder i riquesa. (enfosquia, comportava, fragmentava)

2.- Escriu al costat de cada definici una de les paraules segents: conseqncia, monument, comptabilitat, personificaci, collectivitat, actuaci, cambra. 1. Resultat, all que segueix necessriament alguna cosa: 2. Acci i resultat dactuar, de posar en acci: 3. Habitaci, local, pea duna casa: 4. Obra edificada per perpetuar el record duna persona o cosa memorables: 5. Un nombre de gent considerat com un tot: 6. Branca de leconomia que t per objecte la captaci, la representaci i la mesura del patrimoni: 7. Acci datribuir qualitats humanes a animals o a coses:

3.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb el seu sinnim. 1. mancar 2. retornar 3. aplicar 4. expandir 5. predominar 6. incrementar 7. recaptar 8. erigir a) faltar b) cobrar c) destacar d) collocar e) restituir f) engrandir

g) construir h) augmentar

4.- Totes les frases que tens a continuaci tindiquen una ordre. Copia cada frase substituint les paraules subratllades per una del requadre. fes busca marca explica mira acaba agrupa

1. Localitza en el mapa dsia els rius Tigris i Eufrates.

2. Observa el mapa i digues quines sn les ciutats principals.

3. Classifica aquestes paraules segons tinguin relaci amb el clima o amb la vegetaci.

4. Defineix qu s un riu.

5. Assenyala en el mapa els accidents geogrfics ms importants.

6. Completa lesquema.

7. Elabora un resum.

5.- Completa aquestes frases amb el, la, l, els, les, del, dels, al, als, pel, pels segons convingui. 1. ....... cultura de .......Egipte antic es va desenvolupar en una de ....... rees desrtiques ....... planeta, ....... nord-oest ....... continent afric. 2. ....... escribes portaven ....... control de ....... producci, ....... comer i ....... impostos. 3. .......escriptura va aparixer a .......Egipte antic ....... volts ....... 3000 aC. 4. ....... conca ....... Nil s una estreta franja cultivable que sestn entre ....... deserts dArbia i Lbia i seixampla en arribar ....... delta. 5. ....... dones egpcies sencarregaven ....... menjar, ....... fills i de ....... feines de ....... casa. 3

6.- Canvia el nombre dels grups segents seguint els exemples: grup social grups socials / arts decoratives art decorativa. 1. societat urbana 2. alt crrec 3. centre urb 4. primer document 5. tcniques hidruliques 6. rius cabalosos 7. activitats comercials 8. obres arquitectniques

7.- Completa les sries seguint lexemple: camp frtil terra frtil 1. xit escs publicitat 2. entorn geogrfic representaci 3. poder econmic expansi 4. conflicte social diferncia 5. govern complex organitzaci 6. objectiu prctic finalitat 7. poble diferent ciutat

8.- Completa les formes verbals segents: jo he emprat tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles jo havia desenvolupat tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles jo hagus descrit tu ell / ella nosaltres vosaltres ells/ elles

9.- Ordena alfabticament les paraules segents: egoisme, vaixell, dinosaure, cllula, sucursal, pirmide, ressaltar, egipci, harmonia.

10.- Les paraules que tens a continuaci tenen les sllabes desordenades. Escriu-les correctament. 1. RAPIDEMI 2. PLETEM 3. ARTECQUIRATU 4. ROGLJEFIC 5. TATCIU 6. CULRATU 7. PERIIM 8. NEREG

UNITAT 6 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Torna a escriure cada frase substituint la forma subratllada per una de les paraules del requadre, fent-hi els canvis necessaris. estendre esdevenir separar habitar sorgir encerclar comenar

1. El slex quan es colpeja es parteix en lmines amb un tall molt esmolat.

2. La producci daliments sinici a la zona de lOrient Prxim.

3. Lagricultura i la ramaderia van aparixer fa uns 10 000 anys.

4. Fa aproximadament 4000 anys, lhomo sapiens es va convertir en lnica espcie humana viva.

5. Els primers a utilitzar el ferro van ser els hitites, un poble que ocupava la pennsula de lsia Menor.

6. A poc a poc el secret de la fabricaci del ferro es va comenar a difondre per la zona del Prxim Orient.

7. Els primers poblats solien estar envoltats de murs de defensa.

2.- Escriu al costat de cada paraula un dels sinnims segents: poblar, afavorir, enterrar, beneficiar, contribuir, abundar, pegar, augmentar. 1. aprofitar 2. incrementar 3. habitar 4. colpejar 5. colgar 6. proliferar 7. aportar 8. propiciar

3.- Escriu al costat de cada paraula un dels antnims segents: agrupar, retrocs, disgregaci, final, absncia, destruir, senzillesa, rgid. 1. presncia 2. comenament 3. aven 4. construir 5. repartir 6. dctil 7. acumulaci 8. complexitat

4.- Completa els espais en blanc amb les formes verbals que hi corresponguin. Lagricultura i la ramaderia van fer que els nostres avantpassats s......................... (establir) en poblats ......................... (situar) a prop dels camps de conreu i dels ramats. Generalment els poblats es construen en llocs elevats i propers a cursos daigua i se ......................... (soler) envoltar de murs o fossars com a mitj de protecci. Els poblats neoltics .................. (sser) autosuficients perqu ......................... (consumir) tot el que produen.

5.- Canvia el nombre dels sintagmes segents. Fixat en els exemples: imperi poders imperis poderosos / pobles antics poble antic. 1. espcie humana 2. procs evolutiu 3. caracterstica fsica 4. tcnica rudimentria 5. recursos naturals 6. creences religioses 7. construccions primitives 8. ssers humans

6.- Escriu les formes verbals que es deriven de les paraules que tens a continuaci. Fixat en lexemple: aportaci aportar. 1. transformaci 2. aparici 3. diferenciaci 4. fabricaci 5. reconstrucci 6. representaci 7. investigaci 8. conservaci

7.- Ratlla la paraula que no tingui relaci amb les altres. 1. producci producte prodigi produir productor productivitat 2. animal animalada animar animal animalitat animalitzar 3. evoluci evolucionista evolucionisme evolutiu evocador evolucionar 4. resident residir residncia residencial residu residentment

8.- Ordena alfabticament les paraules segents: imperdonable, impedit, impensat, impenetrable, impediment, imperar, impedir.

9.- Relaciona cada paraula de lexercici anterior amb el seu significat. 1. imperdonable 2. impedit 3. impensat 4. impenetrable 5. impediment 6. imperar 7. impedir a) que no pot usar els seus membres per caminar b) ser un obstacle per realitzar alguna cosa c) que no pot ser penetrat, incapa de ser comprs d) obstacle, entrebanc e) dominar, tenir el comandament absolut f) impedir

g) que no es pot perdonar

UNITAT 7 Grup B Cincies Socials LLENGUATGE

1.- Substitueix les formes marcades pel sinnim que sadiu millor amb el significat de la frase. Escriu la frase nova a sota i fes els canvis que consideris necessaris. 1. Tenir / avaluar: Hispnia comptava amb grans extensions de boscos que proporcionaven fusta i aliments.

2. Ambicionar / ensumar: Els cartaginesos aspiraven a lhegemonia militar.

3. Dominar / proposar: Lexpansi de Roma no va ser fcil perqu va haver de sotmetre molts pobles.

4. Integraci / comparaci: La romanitzaci va ser lassimilaci, per part dels pobles conquerits, de les formes culturals romanes (econmiques, socials, lingstiques...).

5. Expedici / propaganda: Juli Csar desprs dalgunes campanyes desiguals va aconseguir la victria sobre els gals.

6. Atrapar / aconseguir: Durant els ltims segles de la Repblica, els combats entre gladiadors van assolir una gran popularitat.

7. Cansar / debilitar: Les lluites pel poder van afeblir la monarquia visigoda.

2.- Fes correspondre cada paraula del requadre amb la seva definici. Te nhan de sobrar sis. atribuci rapinya finances servitud aldarull afer privilegi hegemonia decadncia revolta

1. .......................... acci de prendre una cosa violentament. 2. .......................... cosa a fer de certa importncia, risc o perill. 3. .......................... avantatge excepcional concedit a una persona, o a una collectivitat. 4. .......................... poder, superioritat que, un estat, un poble, exerceix sobre daltres. 5. .......................... cridria, gresca, confusi, esvalot. 6. .......................... alament contra lautoritat establerta, rebelli. 7. .......................... acci de considerar alguna cosa com a prpia dalg.

3.- Completa aquestes sries de sinnims amb una de les paraules segents: comerciar, signar, esdevenir, finanar, pactar, assentar, acotar. 1. establir, fonamentar, situar 2. negociar, traficar, mercadejar 3. firmar, assenyalar, expressar 4. acordar, convenir. emparaular 5. acostar, inclinar, abaixar 6. sostenir, aportar, pagar 7. tornar-se, passar, succeir 2

4.- Unint cada prefix amb un verb, forma un compost. Escriu-los al costat. No ten pot sobrar cap. 1. re 2. im 3. inter 4. com 5. a 6. con 7. des a) mobilitzar b) prendre c) canviar d) conixer e) partir f) portar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

g) firmar

5.- Completa aquestes definicions amb les paraules que has format en lexercici anterior. 1. Canviar una cosa per una altra 2. Portar cadascun la part que li correspon, donar arguments, raons 3. Separar una cosa duna altra a qu s agafada 4. Fer que no es pugui moure 5. Admetre la veritat dun fet, dunes paraules, dun error 6. Dividir alguna cosa donant-ne part a altres, usar en com 7. Comprovar, mantenir una decisi, alg en un crrec, etc.

6.- Relaciona amb fletxes: 1. instituci 2. franja 3. afers 4. pobles 5. situaci 6. terrenys 7. muralles 8. poble a) brbar b) defensives c) rids d) cantbrica e) variable f) indgenes

g) militars h) jurdica

7.- Escriu al costat la paraula que correspon als verbs segents: comer, control, reflex, conversi, assentament, establiment, llanament, extracci, coneixement, manteniment. 1. assentar 2. comerciar 3. establir 4. mantenir 5. llanar 6. convertir

8.- Forma dues paraules noves afegint els sufixos segents: -a, -aci, -ador, -aire, -al, ant, -ar, -er, -ella, -era,- eria, -, -illa, -iller. Fes els canvis que creguis convenients. 1. govern: 2. jard: 3. histria: 4. mina: 5. mercat: 6. guerra:

9.- Forma paraules combinant les lletres de les paraules segents. Fixat en lexemple: occident dent, cine, dit, codi... 1. civilitzacions: 2. conquesta: 3. resistncia: 4. ciutadans: 5. mediterrani: 6. tradici:

CINCIES NATURALS GRUP B COMPRENSI

UNITAT 1 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Interpretaci de dos tipus dndex

Abans de comenar aquesta activitat respon a aquestes preguntes: Qu s un ndex? Per qu ens serveix? On podem trobar un ndex? En els llibres de text, quin s tenen? Els sols consultar?

ndex A
ELS SSERS VIUS unitat continguts i procediments
La cllula Lorganitzaci dels ssers vius El regne dels fongs

lectures
Els pioners de la biologia Microorganismes i persones

1. La matria viva Qu tenen en

com els ssers vius? Pgina 8 2. La diversitat de Classificaci dels ssers vius la vida Pgina 20

Moneres i protoctists

3. El regne vegetal
Pgina 32

Les plantes

Classificaci de les plantes

La nutrici de les plantes

La reproducci de les plantes amb flors i fruits Els vertebrats

Plantes medicinals

4. El regne animal Els animals

Pgina 50

Funcions vitals en els animals Atles del cos hum (I)

Els invertebrats

Fauna en perill

5. El cos hum (I)

Pgina 60

Lhome

Atles del cos hum (II) Nutrici Reproducci

Diversitat humana

6. El cos en funcionament (II)

Pgina 74

Coordinaci Locomoci funcional del cos hum

Dieta

1.- De quantes unitats consta aquest ndex? Quants tipus de lletra shan utilitzat? Quins sn? Quin s sels ha donat?

2.- T un ttol orientador, lndex A? Quin?

ndex B
1. Lsser viu i la cllula ..................... Qu sentn per sser viu?.................... La cllula............................................... Estructura de la cllula ......................... Tipus de cllules .................................. Cllules eucariotes ............................... Funcions cellulars ................................ Diferenciaci cellular ............................ Observaci de les cllules? ................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 2. La diversitat dels ssers vius ......... Els ssers vius que coneixem ............... Classificaci dels ssers vius ................ Com anomenem els ssers vius ........... Els cinc regnes ...................................... Regne de les moneres .......................... Regne dels protist ................................. Regne dels fongs .................................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 3. Les plantes ....................................... Qu sn les plantes? ............................ Caracterstiques de les plantes ............. Classificaci de les plantes ................... Les plantes superiors ........................... La nutrici de les plantes ...................... Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual ................................... Refor i ampliaci .................................. 6 7 8 10 13 13 16 17 18 19 20 21 24 26 28 29 30 31 33 35 38 39 40 44 46 48 50 54 56 58 59 60 Els ssers vius i el seu entorn .............. Els ecosistemes .................................... El bitop ................................................ La biocenosi ......................................... Adaptacions dels ssers vius al seu entorn ................................................... Nivells, cadenes i xarxes trfiques ....... Tcniques de treball de camp .............. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................ 99 100 102 104 106 108 110 111 114 115 Els animals ........................................... Les funcions vitals ................................ Els peixos ............................................. Els amfibis ............................................ Els rptils .............................................. Les aus ................................................. Els mamfers ........................................ Prctica de laboratori ........................... Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................. 6. Ladaptaci dels ssers vius .......... 79 81 83 85 88 90 92 93 94 95 98 4. Els animals invertebrats ................. Els animals ........................................... Les esponges ....................................... Els cnidaris ........................................... Els cucs ................................................ Els molluscs ......................................... Els artrpodes ...................................... Els equinoderms ................................. Prctica de laboratori ............................ Mapa conceptual .................................. Refor i ampliaci ................................. 5. Els animals vertebrats .................... 62 61 62 63 66 68 69 71 73 75 76 78

3.- De quantes unitats consta lndex B? Quants tipus de lletra utilitza? Quins sn? Quin s sels ha donat?

4.- T un ttol orientador, aquest ndex?

5.- Fixat b en tots dos ndexs i respon les preguntes segents: 1. Quin s ms agradable de llegir? Per qu?

2. En quin ts ms fcil de buscar una informaci? Per qu?

3. Quin presenta ms mpliament el contingut de les unitats?

4. Quin presenta un apartat dedicat a lectures?

5. Quin t en cada unitat un prctica de laboratori?

6. Quin especifica que t una part de refor i dampliaci en cada unitat?

7. De quantes parts consta la unitat 1 de lndex A? I la de lndex B?

8. Pel que fa a la cllula, s ms detallat lndex A o lndex B?

9. Si busco informaci sobre qu s una espcie, quin llibre he de consultar?

10. Si em cal estudiar la nutrici de les plantes, quin ndex massenyala la pgina on la trobar?

11. Pel que fa als animals invertebrats, quin dels dos ndex presenta, aparentment, el tema ms complet?

12. Quin dels dos ndex recull informaci sobre lsser hum?

6.- Digues si sn certes ( C ) o falses ( F ) les afirmacions segents: 1. Lndex A s ms detallat que lndex B 2. Segons lndex A el llibre cont la unitat titulada Ladaptaci dels ssers vius 3. Els amfibis apareixen en lndex A 1. 2. 3.

4. Lndex B ens informa que les esponges, els cucs i els molluscs sn animals 4. invertebrats 5. Per tenir informaci sobre les plantes medicinals he de consultar el llibre que 5. inclou lndex A 6. Si minteresso pels pioners de la biologia he de consultar el llibre que inclou 6. lndex B 7. Consultant el llibre que cont lndex B podr conixer aspectes de la reproduc- 7. ci humana 8. Els toms sn estudiats en el llibre que cont lndex A 8.

9. Les adaptacions dels ssers vius al seu entorn sestudien en el llibre que cont 9. lndex A 10. Lndex A presenta dos atles del cos hum 10.

7.- Completa: 1. Els animals es classifiquen en .....................i .......................... 2. Sn animals invertebrats les ......................, els .........................., els ..............., els ..........................., els ...........................i els ............................... 3. Sn animals .......................... els ............................, els ................, les ...................... i els mamfers. 4. Els ........... regnes en qu es classifiquen els ssers vius sn: el regne animal, el regne .................., el regne .................................., el regne .........................i el regne ........................... 5. Les plantes es reprodueixen mitjanant ............................i ................................

8.- Completa el mapa conceptual.

Animals poden ser vertebrats

es classifiquen en es classifiquen en

mamfers

cucs

UNITAT 2 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Compleci dun text mitjanant paraules

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu s una estrella? Com estan formades? En coneixes cap? Digues qu signifiquen les expressions segents: nixer amb bona estrella, tenir mala estrella, veure les estrelles, ser lestrella duna pellcula, una estrella de mar. Recordes alguna pellcula relacionada amb les estrelles o el que les envolta? Podries explicar-la breument? Coneixes cap can relacionada amb les estrelles o la lluna? Quina?

1.- Les paraules del requadre completen el text segent. Llegeix-les i desprs completa el text. Tornal a llegir per comprovar que tingui sentit i que lhas ents. No toblidis de consultar el diccionari si hi ha cap paraula que no entens.

tenen consumint constitudes esgoten

refredar alliberen

hi hauria apaguen

prov deixen

La llum de les estrelles

Les estrelles estan .......................... per masses de gasos, bsicament hidrogen i heli, que ......................... temperatures molt elevades. Les estrelles ......................... molta energia en forma de llum i calor; per aquest motiu, diem que tenen llum prpia. A lunivers hi ha bilions destrelles de mides i graus de lluminositat diferents. Totes, al llarg dun procs extraordinriament llarg, van ......................... el seu combustible fins que l ......................... . Aleshores, els gasos que les formen ......................... de ser incandescents, i les estrelles deixen demetre energia i ............................ Lenergia que fa possible la vida a la Terra ......................... del Sol, la nostra estrella. Sense la seva llum i escalfor no .......................... vida al planeta. El Sol s una estrella de mitjana edat que, daqu a uns 5.000 milions danys, es convertir en una estrella gegant vermella. Posteriorment es ......................... i deixar demetre llum i calor. 1

(Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa. 2 Primer cicle. Ed. Teide, pg. 9.)

2.- Fixat en el text i respon. 1. Quants pargrafs formen el text?

2. Quines paraules estan en negreta?

3. Perqu estan en negreta?

4. Quantes vegades es repeteixen les paraules estrelles i estrella?

3.- Digues si aquestes afirmacions sn certes ( C ) o falses ( F ). En cas de dubte, consulta el text. 1. Les estrelles estan formades per gasos, sobretot per hidrogen i heli 2. Les estrelles no tenen llum prpia 3. Totes les estrelles tenen la mateixa mida 4. El combustible que forma les estrelles s inesgotable 5. Les estrelles, quan deixen demetre energia, sapaguen 6. Lenergia que fa possible la vida a la Terra prov duna estrella 7. Sense la llum i lescalfor del Sol no hi hauria vida a la Terra 8. El Sol mai no es convertir en una estrella gegant vermella 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

4.- Consulta el text i escriu correctament totes les afirmacions errnies de lexercici anterior.

5.- Resumeix breument el text. Intenta reduir cada pargraf a una sola frase.

6.- Completa les oracions segents: 1. Les estrelles tenen llum prpia perqu ...

2. Les estrelles sapaguen quan els gasos ...

3. El Sol deixar demetre llum i ...

daqu a

7.- Escriu els articles que falten en el text segent: ...... Terra s ...... tercer planeta del Sistema Solar. .....Sol s ..... nostra estrella, ..... ms propera (a uns 150 milions de quilmetres de distncia). Quan a ..... nit mirem firmament veiem uns punts de llum llunyans que sn ..... altres estrelles. totes ..... estrelles que podem observar de nit formen ..... Via Lctia. .....

..... conjunt de

8.- Un cop de vent ha fet caure algunes grafies de les frases segents. Completa els espais buits i digues quines grafies han desaparegut. 1. El .....i......tema cele.....te....... Grafia: ....olar e.....t format per diver.....o..... co.....o.....

2.

.....ls cossos gir.....n sobr..... ci).

c.....l.....st.....s t......n.....n si mat.....ixos (rotaci) i

dos al

tipus voltant

d..... movim.....nt: d.....l Sol (transla-

Grafia:

3.

Els n.....stres avantpassats sabien m.....ltes c.....ses dels planetes.

que desc.....neixien el s.....bre el m.....viment

telesc.....pi del S.....l

ja i

Grafia:

9.- Uneix cada fragment perqu la frase tingui sentit. Escriu a sota la frase completa. 1. El Sol proporciona 2. Leix de rotaci de la Terra passa 3. La Terra fa 4. El Sol no escalfa 5. La Lluna es mou a) un gir complet cada 24 hores. b) al voltant de la terra c) totes les zones terrestres de la mateixa manera d) llum a la Terra e) pels pols

1. 2. 3. 4. 5.

UNITAT 3 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Recerca duna informaci concreta

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Saps qu s un cometa? Nhas vist cap? Saps el nom dalgun cometa? Quan fem el pessebre hi solem posar un cometa. Com el representem? Qu diem que indica? Sovint posem nom a fenmens naturals com s el cas dels cometes. Sabries dir altres fenmens naturals als quals es dna un nom?

1.- Fes una ullada rpida al text que tens a continuaci i extreu-ne totes les dates.

La fama del Halley

El cometa Halley s el ms conegut de tots, ja que va ser el primer cometa del qual es va predir la tornada. Les seves aparicions peridiques shan pogut documentar fins a temps molt llunyans en la histria. La idea que un cometa pogus tornar en una data determinada va ser proposada per Edmond Halley al segle XVIII, Halley va descobrir que els cometes vistos els anys 1531, 1607 i 1682 representaven diverses aparicions dun mateix cometa. Amb aquestes dades, en va calcular lrbita i va predir que tornaria a aparixer el Nadal de 1758. Efectivament, la nit de Nadal de 1758 el cometa va tornar, per Halley ja no ho va poder veure. El cometa Halley torna cada 76 anys. Lltima vegada que es va veure va ser lany 1986 i la prxima aparici ser lany 2062. Les referncies ms antigues que sen tenen procedeixen de la Xina, on lobservaci astronmica es va desenvolupar en poques molt llunyanes. Hi ha registrada una aparici de lany 467 aC. Des de lany 87 aC fins a lactualitat es t constncia de totes les seves aparicions.

(Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la Naturalesa.1r. llibre. ESO 1r. cicle. Ed. Text - La Galera, pg. 27)

Dates: 1r. pargraf:

2n. pargraf:

3r. pargraf:

2.- Fes una lectura silenciosa del text i respon les preguntes segents: 1. Quin va ser el primer cometa del qual es va predir la tornada?

2. Qui va tenir la idea que els cometes podien tornar? En quin segle?

3. Halley va predir que el cometa que porta el seu nom tornaria. Quan va calcular que havia daparixer?

4. Cada quants anys torna el cometa Halley?

5. Quina ser la data de la propera visita del cometa Halley?

3.- Relaciona amb fletxes aquestes dates: 1. segle X 2. segle XV 3. segle XVII 4. segle III 5. segle XVIII 6. segle IX a) 929 b) 875 c) 1699 d) 250 e) 1714 f) 1401

4.- Completa: 1. Lany 1492 correspon al segle ... 2. Lany 574 correspon al segle ... 3. Lany 1975 correspon al segle ... 4. Lany 2005 correspon al segle ... 5. Lany 118 correspon al segle ... 6. Lany 901 correspon al segle ...

5.- En cadascun daquests textos hi ha tres errors. Cal que els localitzis i es corregeixis. Escriu a sota el text corregit. Text 1 Nosaltres sempre veiem la mateixa cara de la Lluna, per aquesta presenta un aspecte diferent segons com rep la llum del Sol. El canvi de la posici respecte el Sol determina les fases lunars que es repeteixen aproximadament cada 30 dies. Les fases lunars sn cinc: lluna grassa, lluna nova, quart creixent i quart minvant.

Text 2 Sempre diem que lany t 356 dies, per la Terra no triga exactament aquest temps a girar al voltant del Sol, sin 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons i mig. Per compensar aquesta diferncia cada quatre anys sha dafegir un mes al calendari. Aquest dia lafegim el 31 de febrer i diem que es tracta dun any de trasps.

6.- Una vegada detectats els errors dels textos anteriors respon les preguntes segents:

Sobre el text 1 1.- Qu fa canviar laspecte de la Lluna?

2.- Qu determina les fases lunars?

3.- Quantes fases lunars tenim i quines sn?

Sobre el text 2 1.- Quan temps triga la Terra en fer la volta al Sol?

2.- Qu s un any de trasps?

7.- Relaciona amb fletxes. 1. Qu s una brixola? 2. Qu s un cometa? 3. Qu s un laboratori? 4. Qu s una lluna? 5. Qu s un telescopi? 6. Qu s un crter? 7. Qu s un calendari? 8. Qu s un observatori? a) s un cos celeste del sistema solar. b) s el vidre dun armari. c) s la cavitat produda per limpacte dun meteorit. d) s un lloc per fer observacions astronmiques o meteorolgiques. e) s un sistema per a la divisi del temps per anys, mesos i dies. f) s un instrument ptic per a lobservaci del objectes llunyans.

g) s un local preparat per fer-hi experiments cientfics. h) s un instrument per a determinar les direccions sobre la superfcie de la Terra.

8.- Ordena els fragments daquests articles de la Petita Enciclopdia Catalana perqu els textos tinguin sentit. Copia a sota el text ordenat. Text 1 Planeta: a) ( o exteriors), que tenen lrbita situada a lexterior de lrbita terrestre, i sn tots els altres (Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut). b) planetes inferiors (o interiors), que tenen lrbita situada entre lrbita de la Terra i el Sol i sn Mercuri i Venus, i planetes superiors c) Cadascun dels cossos slids que descriuen rbites ellptiques al voltant del Sol o, en general, dun estel. Sels classifica en Planeta:

Text 2 Lluna: a) considerables (marea). Presenta diverses fases: lluna creixent, lluna minvant, lluna plena i lluna nova. b) nic satllit natural de la Terra. De forma sensiblement esfrica, la Lluna t un c) dimetre de 3473 Km, s a una distncia mitjana de la Terra de 384 000 Km. Les influncies recproques Terra - Lluna sn Lluna:

UNITAT 4 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Reducci dinformaci: el resum

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Veus plantes per la finestra o en trobes al pati? Quin tipus de plantes sn? En saps el nom? Qu necessita una planta per viure? Totes les plantes tenen les mateixes necessitats? Digues el nom de cinc arbres, de cinc plantes que puguem trobar en un test i de cinc flors.

1.- Llegeix atentament el text segent. Subratlla les paraules que no entenguis i busca-les al diccionari.

Les plantes a la Terra

Els vegetals es van originar per levoluci de les algues verdes, fa uns 500 milions danys. Van ser els primers ssers vius a colonitzar el medi terrestre i el van fer apte per a la vida daltres organismes. Els vegetals tenen una alimentaci auttrofa fabriquen els seus propis aliments i serveixen daliment per als animals herbvors, que al seu torn sn menjats pels carnvors; per tant, podem dir que la fotosntesi que realitzen els vegetals fa possible lalimentaci de la majoria dels ssers vius. A ms, durant la fotosntesi, les plantes absorbeixen el dixid de carboni de latmosfera i hi alliberen oxigen, fet que fa possible la renovaci dels gasos atmosfrics necessaris per a la vida. Actualment la vida al nostre planeta gira entorn de les plantes: un gran nombre dorganismes les necessiten per alimentar-se; la major part de lenergia que utilitza la humanitat en prov; i tamb sn una font de primeres matries o de matries elaborades, com ara la fusta, el lli o el paper. Les caracterstiques que presenten les plantes sn el resultat de les adaptacions que han anat apareixent evolutivament i que les han fet aptes per suportar les condicions adverses del medi terrestre. Entre aquestes adaptacions podem destacar:

Adaptacions per a la fixaci al sl: les plantes poden crixer i sostenir el seu pes perqu han desenvolupat uns teixits endurits que els permeten assolir grandries considerables, com ara les dels arbres. Adaptacions contra la dessecaci: la superfcie de les plantes est coberta duna capa impermeable que els impedeix .perdre laigua interna. Adaptacions per aconseguir aigua: per mitj de les arrels de les plantes absorbeixen laigua del sl duna manera molt efica. (Text adaptat de Cincies de la Naturalesa 1. Primer cicle. Ed. Barcanova, pg. 140-

141.)

2.- Respon el qestionari i encercla la resposta correcta. En cas de dubte, consulta el text. 1. De quins organismes procedeixen les plantes? a) De les algues verdes. b) Dels virus. c) De les falgueres. 2. Quins organismes van fer possible la vida en el medi terrestre? a) Els minerals i roques. b) Les plantes. c) Els dinosaures. 3. Els vegetals tenen alimentaci auttrofa, s a dir que ... a) necessiten molta humitat per viure. b) ham de viure en zones molt ventilades. c) es fabriquen els seus propis aliments. 4. Grcies als vegetals s possible ... a) la creaci de paisatges agradables per a viure millor. b) lalimentaci de la majoria dels ssers vius. c) que les zones costeres siguin habitables. 5. Les plantes fan possible ... a) la renovaci dels gasos atmosfrics necessaris per a la vida. b) el canvi de les estacions de lany. c) la vida dels insectes que poblen la Terra. 2

6. Les caracterstiques que presenten les plantes sn ... a) el resultat de les adaptacions que han anat desenvolupant. b) comunes a tots els ssers que viuen a la Terra. c) prpies dels ssers que viuen en el medi aqutic. 7. Per impedir la dessecaci ... a) la superfcie de les plantes est coberta duna placa impermeable. b) les plantes viuen sempre a prop dels rius i mars. c) les plantes tenen fulles per protegir-se del Sol. 8. Les plantes absorbeixen eficament laigua del subsl per mitj de ... a) les fulles. b) les tiges. c) les arrels.

3.- Fes un resum del text, que tingui una extensi mxima de deu ratlles. 1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.-

4.- Llegeix els resums que tens a continuaci. Quin sadiu millor amb el text llegit? Per qu? Resum 1 Les plantes es van originar fa uns 500 milions danys. Com que procedeixen de les algues verdes conserven el color verd que s tan relaxant. Actualment la vida al nostre planeta gira entorn de les plantes. Aquest fet ha determinat laparici del cultiu de plantes en hivernacles, ja que aquests permeten cultivar tot tipus de vegetals durant tot lany.

Resum 2 Els vegetals van ser els primers ssers a colonitzar el medi terrestre i van contribuir a fer-lo habitable per als altres organismes. Es fabriquen els seus propis aliments i serveixen per a lalimentaci dels animals herbvors, que sn laliment dels carnvors, per tant les plantes fan possible lalimentaci de tots els ssers vius. Les plantes tamb produeixen oxigen, ens donen energia i primeres matries. Al llarg del temps les plantes han anat evolucionant i adaptant-se. Aquestes adaptacions han fet que; a travs de teixits endurits, es subjectin al sl, es recobreixin duna capa impermeable per no perdre laigua interna i absorbeixin laigua que necessiten per mitj de les arrels.

Resposta:

5.- Completa el quadre fent coincidir cada nom darbre amb la seva descripci.

pomera

palmera pi pltan olivera alzina surera

1.2.3.4.5.6.-

Arbre de fulla perenne, de fulles en forma dagulles reunides en grups. Les flors femenines formen les pinyes. Arbre de tronc alt i esvelt, coronat per un plomall de fulles grosses. Viu en zones clides. Arbre de fins a 20 m. dalada, descora amb molt de suro, que sextreu cada vuit o deu anys. Arbre de fins a 12 m., de fulles serrades, de flors blanques i rosades i fruits grossos i de coloraci diversa. Arbre de fins a 40 m., de capada ampla, de fulles palmades i amples. Molt com en parcs, passeigs i carreteres per la seva ombra. Arbre de 5 a 12 m. dalada, soca i troncs gruixuts, fulles allargades, flors blanques, petites, i fruits ellipsodals, anomenats olives.

6.- A les frases segents shi ha infiltrat una paraula. Ratlla-la perqu la frase sigui coherent. Escriu a sota la frase correcta. 1. Els vegetals es van originar per enyorar levoluci de les algues verdes.

2. A travs de la fotosntesi, polticament les plantes absorbeixen dixid de carboni i alliberen oxigen.

3. Les plantes ens proporcionen superfcie aliment, energia i primeres matries.

4. Lescalfor del Sol i el vent endureixen les condicions de vida per moltes plantes.

5. Les arrels dels arbres absorbeixen problema laigua del sl.

7.- Ratlla les paraules que no tinguin res a veure amb el mn vegetal. 1. sabata 2. patata 3. pati fulla bosc pastanaga salm tija ungla vidre taula jard avi llet ceba olla rellotge roser ratol ordinador simpatia gerani electricitat

plstic

taronja

4. margarida

anguila

cactus

roman

farigola

8.- Omple els buits amb els articles que falten perqu el text sigui entenedor. No toblidis de fer les contraccions que calguin. ........ plantes tenen ........ capacitat de detectar ..... canvis que es poden produir en ......... condicions tant de ....... medi extern com de ....... medi intern. Aquesta capacitat ...... permet reaccionar a temps per compensar aquests canvis. Si no la tinguessin, difcilment podrien sobreviure, ja que ...... canvis, sobretot ....... exteriors, sn continus.

9.- Uneix cada fragment perqu les frases tinguin sentit. Escriu a sota la frase completa. 1. Larrel 2. La fulla de la figuera 3. Les lianes 4. Els ssers vius 5. Les algues a) depenem b) es troben c) viuen d) s e) t A. en medis aqutics. B. forma palmada. C. de les plantes. D. a les selves. E. la part subterrnia de la planta.

1. 2. 3. 4. 5.

UNITAT 5 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Confecci dun esquema numric.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quines coses sn tan petites que no es poden veure a ull nu? Qu es necessita per veure-les b? Has fet servir mai un microscopi? Com s? Qu hi has examinat? Fora de lescola, quins usos penses que pot tenir un microscopi?

1.- Fes una lectura rpida al text que tens a continuaci per extreuren la idea general. Desprs torna a llegir el text subratllant les idees ms importants. Consulta al diccionari les paraules que no entenguis.

La cllula
La cllula s la unitat fonamental de la vida i s, per tant la unitat estructural i funcional dels ssers vius. Els organismes formats per una sola cllula sanomenen unicellulars, com els bacteris o moltes algues. Els organismes formats per ms duna cllula sanomenen pluricellulars, com les plantes, els insectes o els mamfers. En totes les cllules es poden distingir dues parts: la membrana cellular, que embolcalla la cllula, i el protoplasma, que s la part interior de la cllula. Segons les caracterstiques del protoplasma i la localitzaci del material hereditari, podem distingir dues classes de cllules: Les cllules eucariotes: tenen una estructura cellular complexa i es caracteritzen per contenir el material hereditari dins duna estructura especial anomenada nucli, separat de la resta del protoplasma per la membrana cellular. Tots els protozous, les algues, els fongs, les plantes i els animals sn formats per cllules eucariotes. Les cllules procariotes: tenen una estructura cellular molt ms senzilla. No posseeixen nucli i el seu material hereditari no est envoltat per cap membrana. Tots els bacteris sn procariotes.

La cllula eucariota La cllula eucariota est formada tres parts: Membrana o part exterior. Citoplasma, situat entre la membrana i el nucli. Nucli, part fonamental, separat del citoplasma per lembolcall nuclear.

La membrana cellular o plasmtica separa la cllula de lexterior i regula lentrada i la sortida dels materials. El citoplasma s la part interna de la cllula i est format per un medi fluid on hi ha immersos el nucli i els orgnuls cellulars. Els orgnuls ms importants sn: els mitocondris, els ribosomes, el reticle endoplasmtic, els lisosomes, laparell de Golbi i els vacols. El nucli cont el material hereditari i s lencarregat de dirigir tota lactivitat cellular. (Text adaptat de Biologia i Geologia. Cincies de la naturalesa, 1r. llibre. ESO. 1 cicle. Ed. Text - la Galera. pg. 72-73.)

2.- Quina funci tenen en els llibres de text les paraules en negreta? Fes una llista de totes les paraules en negreta que apareixen en la lectura anterior.

3.- A partir de la lectura del text, i tenint molt en compte el que has subratllat i les paraules en negreta, completa lesquema numric segent: La cllula Definici: s la unitat ... 1. Els organismes poden ser: 1.1. ... 1.2 . pluricellulars: ... : ...

2. Parts de la cllula: 2.1. ... 2.2. protoplasma: ... 3. Segons les caracterstiques del protoplasma: 3.1. cllules ... 3.2. cllules ... : estructura ... : estructura ... , tenen ... , no tenen ... : embolcalla la cllula

4. La cllula eucariota est formada per: 4.1. ... 4.2. ... : regula lentrada... : format per un medi fluid on hi ha el nucli i els orgnuls cellulars. , el reticle ... , laparell de ... , i els...

4.2.1. orgnuls: els mitocondris, els ... els ... 4.3. nucli: cont el ...

4.- Completa: 1. La cllula s ...

2. Els organismes unicellulars sn...

3. Els organismes pluricellulars sn ...

4. La cllula t dues parts:

5. Les cllules eucariotes es caracteritzen per...

6. El nucli s la part fonamental de la cllula, cont ...

i ...

5.- Uneix amb fletxes cada endevinalla amb la seva resposta. 1. Quina s la planta que no es planta i un gran fruit aguanta? 2. 3. 4. 5. Deu arbres arrenglerats i de roques coronats. Sc dins i no puc entrar. Corro i no tinc cames. Tinc tall i no menjo mai. a) El fred

b) Laigua c) La xemeneia d) El ganivet e) El paper f) La planta dels peus g) El mirall h) Els dits

6. Sc ms alta que un gegant i em passo el dia fumant. 7. Qu s una cosa que si cau a terra no es taca, per es taca si cau a laigua 8. Corre molt i no el veus gens i et molesta quan el tens.

6.- Descodifica aquests missatges secrets i escriu-los correctament a sota. Digues quins codis shan utilitzat en cada cas. Missatge 1 M2lts 5n1m5ls, en p5rt1cul5r els 1nsectes, f5br1quen subst5nc1es qu1m1ques l2l2r de les qu5ls p2t serv1r dest1mul 5 d5ltres 1nd1v1dus. Missatge:

Codi:

Missatge 2 Les sonesper taso gualai

piresrem

rpe

no

dempo

hofer

Missatge:

Codi:

UNITAT 6 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Recomposici i ordenaci dun text instructiu

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Has fet servir algun manual dinstruccions? Quines instruccions et donava? Eren fcils de seguir? On podem trobar textos que ens donin instruccions? Explica com sn aquests textos. Podries explicar les instruccions dalgun joc?

1.- Numera i ordena els pargrafs del text segent. Desprs copial en lordre correcte. Material necessari: un diari antic un marc amb tela mosquitera una batedora elctrica un fog uns quants draps de cot una planxa elctrica un cordill agulles destendre roba un pal de fusta una galleda una gibrella aigua

Submergiu el marc de forma horitzontal dins la gibrella on hi ha la pasta, aguanteu-lo durant uns segons, i desprs traieu-lo lentament i sense perdre la posici horitzontal. Deixeu reposar una estona el marc mentre laigua sescorre. Esteneu un drap de cot i gireu el marc perqu hi caigui la pasta. Amb compte eixugueu amb un drap les restes daigua que queden per sobre. Poseu un altre drap per sobre de la pasta i planxeu els draps fins que quedin prcticament eixuts. Amb molt de compte, separeu els draps del paper i pengeu el paper dun cordill fins que sacabi deixugar. Estripeu en trossos petits uns quants fulls de paper de diari (quatre o cinc) i poseu-los dins de la galleda. Ompliu la galleda daigua bullent fins a cobrir els trossets de paper estripats.

Vigilant de no cremar-vos, remeneu la galleda amb el pal fins que vagi quedant una pasta. Desfeu la pasta tant com pugueu amb lajut de la batedora. Poseu una quarta part de la pasta desfeta dins la gibrella i afegiu-hi una mica ms daigua.

(Text adaptat de Cincies de la naturalesa. Secundria >1r. Projecte 2.2 Ed. Baula, pg. 187.)

Instruccions: 1.- Material necessari:

2.-

3.-

4.-

5.-

2.- Llegeix atentament el text que has ordenat. Quin ttol li posaries?

3.- A partir del text, digues si sn certes (C) o falses (F) les afirmacions segents: 1. Per fer la pasta de paper es necessiten dos pots de vidre 2. Un dels materials necessaris s la batedora elctrica 3. El cordill serveix per lligar la pasta 4. Per eixugar la pasta de paper necessitem, primerament, dos draps 5. Per escrrer laigua, sha de deixar reposar el marc 6. Els fulls de diari han de ser sencers 7. Laigua per desfer el paper ha de ser molt freda 8.- Cal submergir el marc de forma vertical 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

4.- A partir del text, completa les oracions segents. 1. Primerament dins la galleda hem de posar ...

2. Hem de vigilar de no cremar-nos perqu ...

3. Necessitem la batedora per ...

4. Hem dafegir aigua a ...

5. Hem de planxar ...

fins que quasi...

6. Necessitem el cordill per ...

5.- Fixat en les frases segents. Copia-les a sota substituint la forma marcada per la paraula adequada. Fixat en lexemple: el noi ha anat cap a la finestra i lha obert el noi ha anat cap a la finestra i ha obert la finestra. 1.- Els residus sn un problema important per a la ciutat; per aix cal reciclar-los.

2.- El vidre es recull en contenidors verds. A Catalunya en tenim uns 17.000.

3.- Per reciclar el vidre, cal fondrel.

4.- Les piles usades sn un producte perills i cal recollir-les en contenidors especials.

6.- Imaginat que arriba un ET. Escriu les instruccions que li donaries per esborrar una pissarra.

UNITAT 7 Grup B Cincies Naturals COMPRENSI Interpretaci dun quadre de doble entrada

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Thas fixat en el teu horari de classes? Quines dades apareixen en la part horitzontal? I en la vertical? Consulta en el teu horari quins dies i a quines hores tens classe de Cincies de la Naturalesa i de Gimnstica. A part lhorari, on ms pots trobar aquest tipus de quadre?

1.- Mirat el quadre que tens a continuaci i respon les preguntes segents: a) Quin ttol t el quadre?

b) A la part horitzontal del quadre es solen collocar els aspectes a comparar. Quants aspectes hi ha per comparar? Quins sn?

c) A la part vertical hi ha els elements que es comparen. Quants elements es comparen? Quins tipus de mamfers es comparen?

d) Quantes columnes t? I files?

e) Quines dades apareixen a la primera columna?

f)

Quines dades apareixen a la primera fila?

g) En el quadre salternen files grises i files blanques. Perqu? 1

El desplaament animal
Tipus Nedadors Medi
Aqutic

Caracterstiques corporals
Forma comuna a tots, amb les parts anterior i posterior acabades en punta (hidrodinmica)

Extremitats o apn- Desplaaments dixs

Aletes. Les dels mamfers aqutics o les tortugues marines sn extremitats transformades No tenen extremitats o estan tan atrofiades que no els serveixen per moures Desplaament rpid per laigua grcies a la forma hidrodinmica (velocitat truita 33 km/h als rius, peix vela 109 km/h als oceans). Sarrosseguen per la superfcie, com els cucs o les serps, amb moviments originats pels msculs del cos.

Reptadors

Terrestre

Cos allargat

Corredors

Terrestre

Adaptat a la carrera, Primes i llargues amb Rapidssims com els guepards, que poden musculs i no gaire vo- peus petits crrer a una velocitat de lumins 115 km/h. Cos ms o menys lleu- Extremitats posteriors Alguns salten espectager molt ms llargues que cularment, com la pua. les anteriors Altres salten ms moderadament, com la granota o el cangur. Cossos gils

Saltadors

Terrestre

Grimpadors

Terrestre

Extremitats amb sistemes de subjecci, com ventoses o polzes oposables

Ales que, o b sn les extremitats anteriors (aus i ratpenats), o b sn replecs del recobriment del cos (insectes)

Pugen amb facilitat per superfcies darbres o roques. Alguns sajuden amb cues prnsils. Les aus no volen igual: les cigonyes aletegen, els voltors planegen. Altres es deixen caure, com els esquirols voladors. El falciot pot arribar a volar a 200 km/h. Suren a laigua i es deixen portar per corrents i onades.

Voladors

Aeri bsicament

Amb els extrems anterior i posterior acabats en punta. Forma aerodinmica

Suradors

Aqutic

Variades amb mecanis- Variades mes per surar

Es desplacen Aqutic pel fons Fixos

Aqutic

Arrodonides, aplanades, Alguns amb dispositius Es desplacen lentament irregulars, en general especials, com les es- pel fons. variades trelles o les garotes Amb recobriments durs No tenen extremitats que formen esquelets externs com els corallins, o closques com els molluscs. Enganxats a les roques o altres materials del fons aqutics No es desplacen.

(Text adaptat de Biologia i geologia. Cincies de la Naturalesa. Ed. Castellnou.)

2.- Consulta el quadre i encercla la resposta correcta. 1.- Quants tipus danimal sestudien en aquest quadre? a) 8 animals b) 10 animals c) 9 animals

2.- Quants tipus danimal es mouen en el medi terrestre? a) 5 animals b) 4 animals c) 3 animals

3.- A ms dels que es desplacen pel fons i dels que estan fixos, quins altres animals viuen en el medi aqutic? a) els nedadors suradors i els b) els nedadors i els corre- c) els suradors i els grimpadors dors

4.- Quins animals tenen el cos aerodinmic? a) els voladors b) els que estan fixos c) els saltadors

5.- Alguns animals tenen el cos hidrodinmic. Quins? a) els reptadors b) els nedadors c) els que es desplacen pel fons

6.- Alguns animals tenen aletes. Quins? a) els suradors b) els que estan fixos c) els nedadors

7.- Es deixen portar pels corrents i les onades ... a) els nedadors b) els suradors c) els reptadors

8.- Els animals que tenen els peus petits son ... a) els corredors b) els saltadors c) els reptadors

9.- Els animals que tenen polzes oposables sn ... a) els voladors b) els grimpadors c) els saltadors

10.- Hi ha animals que tenen les extremitats posteriors ms llargues que les anteriors. Sn... 3

a) els saltadors

b) els grimpadors

c) els voladors

11.- Lanimal que pot volar a 200 km/h s ... a) el voltor b) el falciot c) la cigonya

12.- Alguns animals han transformat les seves extremitats en aletes. Sn ... a) les serps b) les granotes c) les tortugues marines

3.- Llegeix les definicions que tens a continuaci i completa el quadre. Peixos: animals vertebrats, aqutics, amb respiraci branquial, cos recobert descames. Rptils: animals vertebrats. terrestres i aqutics, amb respiraci pulmonar i pell recoberta descames dures. Aus: animals vertebrats, terrestres, amb respiraci pulmonar i pell recoberta de plomes Mamfers: animals vertebrats, majoritriament terrestres, amb respiraci pulmonar i pell coberta de pl. Vertebrats s Medi aqutic Respiraci branquial Cos recobert descames

Peixos Rptils Aus Mamfers

4.- Completa el quadre collocant cada element en el lloc que li correspongui:

Organismes: lle, vaca, pi, serp, xai, roser, llu, colom, palmera, sardina. Grup: peix, mamfer, planta, rptil, au. Organisme Vegetals Grup

Animals

lle

mamfer

5.- Completa aquestes definicions amb les paraules del requadre. animals plomissol caven artificial llistons tancat

1. Cau: Forat que certes bsties ............................ en terra per amagar-shi. 2. Lludriguera: Cau de conills i altres......................................... 3. Niu: Construcci que la majoria docells fan amb brins, molsa, .............................. , etc. 4. Rusc: Habitacle ................................... dun eixam dabelles. 5. Corral: Lloc ........................... , en les cases o en el camp, destinat a tenir-hi bestiar. 6. Cleda: Clos fet amb .......................... , canyes, etc. per a tancar-hi el bestiar, aviram, etc. 6.- En el text que tens a continuaci shi han barrejat paraules dun altre text que en dificulten la comprensi. Localitza-les i escriu a sota el text correcte. 5

Els peixos sn animals vertebrats arrels aqutics. Tenen el cos recobert descates, fulles i aletes al pit, al ventre, a la tija, al llom i a la cua. Alguns peixos, com la rosa o la sardina, viuen al mar i daltres, com la truita o lavet, viuen a laigua o a la terra dola. Entre les els peixos marins que consumim distingim el peix blau (sardina, pi, anxova, roure, tonyina o salm) i el peix blanc (llu, arrs, patata, rap, llenguado o bacall). El peix blau s ms aeri i greixs que el blanc.

7.- Ordena les paraules segents per formar frases. Copia a sota la frase ordenada. 1. a) i herbvors.

b) omnvors, carnvors

c) Els mamfers poden ser

2. a) un amfibi daspecte d) de 15 cm.

b) El trit pirinenc s c) primitiu, que e) assoleix una llargada mxima

3. a) i elevada insolaci. b) viu en rees de clima mediterrani litoral, que d) La tortuga mediterrnia e) amb hiverns suaus

c) s un rptil

CINCIES NATURALS GRUP B LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Uneix amb fletxes cada paraula amb la seva definici. 1. amfibi 2. laboratori 3. planta 4. cuc 5. cllula 6. sser 7. xarxa 8. regne a) Animal invertebrat amb el cos tou, cilndric, llarg i prim b) Unitat estructural i funcional dels ssers vius c) Qualsevol dels grans grups en que es consideren dividits els ssers naturals d) Individu duna espcie animal o vegetal e) Ser orgnic vegetal f) Que pot viure en laigua i en la terra

g) Encreuament o connexi de lnies, conduccions, circuits elctrics ... h) Local disposat per a efectuar investigacions cientfiques o tcniques

2.- Escriu les paraules segents al costat del seu sinnim: tipus, cllula, sser, planta, classificaci, nutrici, xarxa, mapa. Busca al diccionari les paraules que no entenguis. 1. classe 2. vegetal 3. element 4. catalogaci 5. plnol 6. alimentaci 7. malla 8. criatura

3.- Completa la srie amb la paraula que hi correspongui: peix, prctica, au, ampli, tcnica, refor, regne. Busca al diccionari les paraules que no entenguis. 1. peixater, peixateria, peixera, peixet 2. avcola, aviram, aviari 3. tecnicisme, tecnolgic, tcnicament 4. ampliaci, ampliable, ampliar 5. practicar, prcticament, practicable 6. reforar, reforant, reforament

4.- Escriu tres frases que incloguin les paraules segents (fes els canvis de gnere i nombre que creguis convenients): 1. cllula, diferncia, sser, per:

2. fong, laboratori, au, perqu:

3. rptil, planta, viure, si:

5.- Redacta un text breu prenent com a base els enunciats segents (posa-hi verbs i fes els canvis que creguis convenient). Cllula: part ms petita dels ssers vius. Esta formada per: membrana, citoplasma i nucli. Es classifiquen en: eucariotes i procariotes. Funcions vitals: nutrici, relaci, reproducci.

6.- Un error informtic ha desordenat les lletres daquestes paraules. Escriu-les correctament. 1. SGNOF 2. SLITPR 3. IROTAROBAL 4. SETNALP 5. AMETSISOCE 6. SEGNOPSE 7. SOXIEP 8. SCUC

7.- Omple lescala collocant una lletra de les paraules segents a cada ma: cuc, regne, tcniques, laboratori, au, cadena, treball, mapa, esponges, au, a.

8.- Busca i assenyala una dotzena de paraules en aquesta sopa de lletres. Escriu-les a sota del quadre. D I F R E N C I A M I S U E R X I V M B V D N F A U N A P I E S C O M B R A L V R F I R F O M O I S S G O I L I H B N B E P U E A I L X T J A Z I T E J K O A R U T C U R T S E T E M P O R A L P S

Paraules: 4

UNITAT 2 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Un error informtic ha desordenat les lletres de les paraules que tens dins el requadre. Identifica les paraules i escriu-les correctament. Fixat en aquest exemple: amteiss sistema.

astrnoms expressa

lluminositat observatoris

bilions telescopis

instruments fragments

1. nosilib 2. ssearoxep 3. satrnoms 4. isotaversob

5. tatisonmiull 6. letespisoc 7. sniturntse 8. arfgstmen

2.- Relaciona cada paraula amb la seva definici. Fixat en aquest exemple: Disposar Posar, establir (les coses) en un cert ordre. 1. Expandir 2. Alliberar 3. Esgotar 4. Provenir 5. Volatilitzar 6. Conglomerar 7. Desplaar 8. Predominar a) Fer passar a lestat de vapor b) Treure del seu lloc c) Dilatar, difondre d) Tenir lorigen en algun lloc, alguna cosa e) Prevaler, sser superior en nombre, en fora,... f) Reunir format una massa coherent 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

g) Buidar completament h) Fer que esdevingui lliure

3.- Aparella cada paraula amb el seu sinnim. Fixat en aquest exemple: Dispersar Escampar. 1. Avantpassat 2. Cpula 3. Espiral 4. Firmament 5. Acumulaci 6. Gla 7. Impacte a) Cargol b) Gel c) Abundncia d) Antecessor e) Volta f) Xoc 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

g) Cel

4.- Busca els antnims de les paraules de la primera columna. Fixat en aquest exemple: Majoria Minoria. 1. Considerable 2. Idoni 3. Similar 4. Incandescent 5. Elevar 6. Afirmar 7. Escalfar 8. Acostar a) Diferent b) Abaixar c) Refredar d) Allunyar e) Escs f) Negar 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

g) Inadequat h) Apagat

5.- A les frases segents hi ha una paraula mal collocada. Escriu les frases amb les paraules al lloc correcte perqu tinguin sentit. Fixat en aquest exemple: Els formen cometes part del sistema solar Els cometes formen part del sistema solar. 1. La s un planeta Terra.

2. Les estrelles no enlloc estan subjectes.

3. Lenergia del prov Sol.

4. Els gegants planetes sn els que es troben ms lluny del Sol.

5. Els fragments meteorits sn slids de matria.

6.- Ordena el fragment perqu tingui sentit: El galxia s una els dentre Sol la nostra milions d aproximadament estrelles que estrella hi ha a 500.000.

7.- Ets un bon detectiu? Intenta descobrir la paraula que samaga sota aquestes pistes. Cada ratlleta correspon a una lletra. -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -1.- T quatre sllabes. 2.- Cont les lletres d IRENE. 3.- Desesperat, per no esperat. 4.- Sha menjat mig coco. 5.- Cont nixer, per no nascut. 6.- No s un peix, per en t algunes lletres. 7.- Acaba amb una nota musical posada al revs.

8.- Juguem amb la llengua. Quants mesos tenen 28 dies? Gener 1 2 8 9 15 16 22 23 29 30 Abril Febrer 3 10 17 24 31 4 5 6 7 11 12 13 14 5 6 18 19 20 21 12 13 25 26 27 28 19 20 26 27 Maig 1 1 7 6 7 8 7 8 12 13 14 15 14 15 19 20 21 22 21 22 26 27 28 29 28 19 1 2 3 4 7 8 9 10 11 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 28 2 9 16 23 30 3 4 10 11 17 18 24 25 31 5 6 12 13 19 20 26 27 Mar 1 2 5 6 7 8 9 12 13 14 15 16 19 20 21 22 23 26 27 28 29 30 Juny 1 4 5 6 7 8 11 12 13 14 15 18 19 20 21 22 25 26 27 28 29 Setembre 4 5 11 12 18 19 25 26 3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 25 26 Desembre 3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 25 26 31 1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30 1 2 6 7 8 9 13 14 15 16 20 21 22 23 27 28 29 30 3 4 10 11 17 18 24 25 31 2 3 9 10 16 17 23 24 30

2 3 4 9 10 11 16 17 18 23 24 25 30 Juliol

2 3 4 5 9 10 11 12 16 17 18 19 23 24 25 26 30 31 Octubre 1 2 3 4 8 9 10 11 15 16 17 18 22 23 24 25 29 30 31

6 13 20 27

Agost 1 1 2 3 7 8 6 7 8 9 10 14 15 13 14 15 16 17 21 22 20 21 22 23 24 28 29 27 28 29 30 31

Novembre 5 6 7 1 2 3 4 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

UNITAT 3 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Ratlla les formes que no corresponguin i escriu a sota la frase correcta. Fixat en lexemple: A vegades la Lluna senlaira / sendinsa / sinterposa entre el sol i la Terra A vegades la Lluna sinterposa entre el sol i la Terra. Escriu a sota la frase correcta. 1. Per estudiar els astres shan dissenyat / penjat / escrit uns aparells especials.

2. La invenci del telescopi va reproduir / representar / obstruir un aven molt important en lobservaci del cel.

3. Els cossos celestes

simbolitzen / giren / emeten radiacions.

4. Una estrella pot milions danys.

relacionar-se / allunyar-se / mantenir-se estable durant uns quants

5. Els meteorits poden

xocar /

mirar /

rebregar contra el sl i formar crters.

6. La Terra sallunya / rota / empara doest a est, per aix veiem que el Sol es mou de lest a loest.

2.- Escriu al costat la forma sinnima que apareix dins el requadre.

escampar

examinar

propagar

irradiar

planejar

citar

1. Dispersar, disseminar, ........................... 2. Anomenar, esmentar, ........................... 3. Emetre, llanar, ........................... 4. Explorar, investigar, ........................... 5. Projectar, tramar, ........................... 6. Expandir, dilatar, ...........................

3.- Ordena aquests fragments per formar una frase. Escriu a sota la frase ordenada: 1. a) per estudiar els astres. c) Els telescopis sn els primers b) aparells que es van fer servir

2. a) parcial, de la llum dun astre c) per la interposici dun altre.

b) Un eclipsi s locultaci, total o

3. a) que a les platges mediterrnies. b) s ms baixa c) muntanya situada d) La pressi atmosfric al cim de lEverest, e) a la serralada de lHimlaia,

4.- Relaciona amb fletxes 1. Un astrnom s 2. La lluna s 3. Un any llum s 4. Una galxia s 5. La geologia s 6. Saturn s a) una unitat de mesura astronmica b) un planeta del nostre Sistema Solar c) la cincia que estudia la Terra i la seva composici c) una agrupaci de milions destrelles d) el satllit del planeta Terra f) un cientfic que estudia els cossos celestes

5.- Escriu al costat de cada nom ladjectiu que sen deriva.

estellar

terrestre

lluntic

llumins

astral

universal

1. lluna 2. terra 3. univers

4. astre 5. llum 6. estel

6.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. satllits artificials 2. fenmens meteorolgics 3. naus espacials 4. dilatacions peridiques 5. rbita regular 6. eix imaginari

7.- Totes aquestes paraules estan escrites al revs. Escriu-les correctament. 1. ICAIDAR 2. MOT 3. RALUPIRT 4. SOCA 5. ALETSE 6. RATCETED

8.- Descobreix el missatge secret i digues quin codi sha utilitzat. Escriu a sota el text desxifrat. Pades pade palanpatipaguipatat, paels padels pahopames paaspatres pahan paper pafet

paserpavir paels pamopavipaments pamepasuparar Missatge:

pael patemps pai pafer pacapalenpadaparis.

Codi:

9.- Escriu 4 frases que incloguin les paraules segents. Fes els canvis que necessitis. 1. Situar:

2. Antiguitat:

3. Lluminositat:

4. Recentment:

UNITAT 4 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Substitueix les paraules subratllades per una forma sinnima. En cas de dubte, consulta el diccionari.

esgotar

expulsen

eviten aporten

recullen

1. Els conreus solen exhaurir aviat les sals minerals del sl. 2. Els vegetals ens proporcionen loxigen i part dels nutrients que necessitem. 3. Les plantes absorbeixen dixid de carboni de latmosfera i alliberen oxigen. 4. Les cllules protectores impedeixen que larrel es faci malb. 5. Hi ha plantes que eliminen lexcs daigua en forma de vapor.

2.- Completa les frases amb alguna de les paraules segents: absorbeixen, desenvolupar, subjectar, estova, desplacen. 1. Una de les funcions de larrel s ........................................... la planta al sl. 2. Laigua ................................... els embolcalls de les llavors. 3. Les plantes solen ............................... teixits i rgans. 4. Les plantes no es ............................ per buscar laliment, sin que el prenen del substrat. 5. Les arrels ........................................ del sl laigua i les substncies minerals.

3.- Completa les paraules a partir de les definicions. 1. ADAP..................... s. 2. SUST...................... 3. LAM........................ - Acci dajustar o acomodar una cosa per fer-la apta per a un nou - Acci de mantenir, privar de caure. - Tros de metall, fusta, etc., pla i molt prim.

4. SOL......................... - Acci de resoldre un problema, una qesti. 5. DESP....................... - Treure del seu lloc.

4.- Forma un nom a partir dels verbs segents. Fixat en lexemple: renovar renovaci. 1. implicar 2. extreure 3. acumular 4. colonitzar 5. reparar 6. collaborar

5.- Forma una frase amb cadascuna de les paraules segents. Fes els canvis que creguis convenients: 1. esgotar:

2. aportar:

3. estovar:

4. desplaar:

5. extreure

6.- Completa les frases amb els adjectius segents: erectes, hermtica, sensibles, ondulada, contnua. 1. Les fulles daquest arbre sn ................................ al tacte. 2. Hi ha plantes que viuen en llocs ................................. 3. Els arbres de fulla ....................................... conserven les fulles tot lany. 4. Dibuixa una planta que tingui la fulla de forma ............................................ 5. Lacci ....................................... del vent erosiona el sl.

7.- Relaciona amb fletxes: 1. caracterstica distintiva 2. caracterstica essencial 3. caracterstica estructural 4. caracterstica contrria a) tret oposat a un altre b) tret que fa referncia a les parts que formen un cos c) tret principal, all que fa que una cosa sigui el que s. d) tret que el distingeix o diferencia dun altre

8.- Ordena les lletres per formar paraules: 1. TRATSUBS 2. MENTPIG 3. CIXAFI 4. TALLVEN 5. MENTSEG 6. TESMUL

9.- Escriu a sota, ordenades alfabticament, les paraules que tens a continuaci: PLANTER PLANTADA PLANTACI PLANTEJAR PLANTADOR PLANTA PLANTAR PLANTATGE

10.- Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que tinguin relaci amb el mn vegetal. Escriu-les al costat i forman el plural. P A Z A B A Z X D L L A V O R N E E A S X I S F E V S N D C S C B C N C T F V O C I T M O A G F U L L A O R D H R B B A R K F J U N V W D T A J P I N Y A O U M I L T Y X O L M B

Paraules trobades: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

UNITAT 5 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Torna a escriure les frases substituint els verbs marcats per un dels que hi ha dins el requadre.

formen

es modifiquen

apleguen

soriginen

traspassen

1. Explica com es genera la biodiversitat. 2. Els elements qumics que componen la matria viva sanomenen bioelements. 3. Els cids nucleics emmagatzemen i transmeten la informaci gentica. 4. Hi ha cllules que acumulen una gran quantitat de greixos. 5. Les roques salteren per les diverses accions del medi.

2.- Completa les formes verbals segents: jo tu ell / ella nosaltres vosaltres ells / elles aplego modifico traspassava havia format

3.- Ordena alfabticament les paraules segents: nutrici, cellular, objectiu, microscopi, reproducci, unicellulars, organisme, substncia. Desprs classifica-les en agudes, planes o esdrixoles.

Agudes: Planes: Esdrixoles:

4.- Uneix amb fletxes cada ordre amb el seu significat. 1. Explica 2. Contesta 3. Enumera 4. Ordena 5. Defineix 6. Compara a) dir o escriure una resposta. b) posar en ordre. c) explicar una cosa pels seus atributs distintius. d) examinar dos o ms objectes per determinar-ne els punts de semblana. e) exposar amb extensi i claredat alguna cosa. f) dir una per una totes les coses que formen un conjunt, una srie, etc.

5.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb la seva forma antnima. 1. disminuir 2. acumular 3. alterar 4. privar 5. simplificar 6. originar a) complicar b) impedir c) calmar d) augmentar e) proveir f) separar

6.- Encercla la paraula que es correspongui amb la definici. 1. Acci de tornar una cosa a la persona que la possea primerament. hidrataci devoluci precisi

2. Sobreviure, mantenir-se, continuar existint. especialitzar illustrar subsistir

3. Acci de prolongar, de fer ms llarg en el temps i en lespai. prolongaci proporci renovaci

4. Qualitat destable, que no canvia de lloc, de posici, etc. diversitat allament estabilitat

5. Avisar, fer saber a alg alguna cosa que li conv saber. anomenar localitzar advertir

6. Fer entrar com a part dins un tot, introduir. alterar incorporar integrar

7.- Escriu una frase amb cadascuna de les paraules segents: devoluci, illustrar, proporci, diversitat. Fes els canvis que creguis convenients. 1. devoluci:

2. illustrar:

3. proporci:

4. diversitat:

8.- Canvia el nombre dels sintagmes segents: 1. estructura cellular 2. ambient colonitzat 3. sal mineral 4. elements qumics 5. compostos orgnics 6. funcions energtiques

9.- Resol aquest encreuat. 1. Travessar foradant: P_ _ _ _ _ _ R 2. Individu, espcie, etc. : T _ _ _ S 3. Substncia a travs de la qual obra una fora, es transmet un efecte: M _ _ I 4. Model de paper, cartr, metall, etc. segons el qual es tallen certs objectes: P _ _ _ O 5. Fer ms gran: A _ _ _ _ _ _ _ R 6. Extensi daigua embassada, entollada: B _ _ _ _ L

1 P

2 T

6 B

S 5 A R 3 M L I R

UNITAT 6 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Escriu la paraula a qu correspon cada definici.

propietat

aplicaci

procs

recuperaci

extracci

jaciment

1. ........................ : 2. ........................ : 3. ........................ : 4. ........................ : 5. ........................ : 6. ........................ :

Acci de recuperar, recobrar, tornar a posseir. Acci daplicar, de collocar una cosa damunt duna altra de manera que shi adhereixi cobrint-la. Lloc on es troba un mineral, un fssil, restes arqueolgiques. Successi predeterminada de fases que es repeteixen regularment en un fenomen, en un procediment industrial, etc. Acci dextreure, de treure una cosa duna posici fixa, separar. Qualitat, caracterstica, atribut essencial.

2.- Escriu una frase amb cadascuna de les paraules segents: 1. aplicaci: 2. procs: 3. recuperaci: 4. extracci: 5. jaciment: 6. tasca:

3.- Relaciona les paraules de cada columna i escriu-les totes a sota. Fixat en lexemple: aplicar aplicaci. 1. 2. 3. 4. 5. 6. obtenir satisfer denominar recuperar contaminar protegir a) b) c) d) e) f) denominaci contaminaci recuperaci obtenci satisfacci protecci

1. 2. 3. 4. 5. 6.

obtenir satisfer denominar recuperar contaminar protegir

4.- Relaciona les dues columnes i escriu a sota la frase sencera: 1. Els plstics sn 2. Les fibres vegetals provenen 3. La major part dels metalls sextreuen 4. Els metalls han estat aprofitats 5. Els plstics tenen 6. El vidre es recull 1.2.3.4.5.6.a) en contenidors verds especialitzats. b) materials elaborats a partir del petroli. c) de lescora terrestre. d) propietats diverses. e) per lsser hum des de la prehistria. f) de les plantes (lli, cot ...).

5.- A cada paraula subratllada nhi correspon una del requadre. Substitueix-les i escriu a sota la frase nova. complicat modern diverses moltes adequat bsic

1. El procs dobtenci dels metalls s complex.

2. Actualment la fusta t mltiples aplicacions.

3. Les roques sn un material fonamental per a la construcci de vivendes.

4. Aquest material s adient per al revestiment de parets i sostres.

5. Aquest material t multitud daplicacions.

6. Els residus sn un problema important en el mn actual.

6.- Intenta desxifrar aquest missatge. Copia a sota el missatge ja desxifrat. Usant el mateix codi, escriu un missatge pel teu company o la teva companya de taula. Un TaFaNEr S AQuElLA pErSoNa CuRiOsA qUe Es FICa EN lEs CoSes QuE nO lI hAuRIeN dIMpOrTaR. qUIn dElS tEUs aMIcs O aMIgUeS cONsIdERes Que HO S UnA mICa? Missatge:

Missatge nou:

7.- Unint les sllabes de cada columna, forma una paraula. Desprs busca alguna daquestes paraules a la sopa de lletres. 1. com 2. ob 3. re 4. re 5. pro 6. en a) tar b) co c) te d) du e) te f) pli car gir rir nir llir dar 1. complicar 2. 3. 4. 5. 6.

E P R O T E G I R I K A N V E F A S O Z E M L S D B T V S G I X C A H O U O A C D O U C O N C B R N R R F T Y V L T O T I M D A G A T B L E M E R K A S H R R N I N P N Q P R O J P R M R I L I C O M P O R T A R R I R E I Z U K O E A O M C G R U X S L I Q S U N A F D Y D E S P L E G A R D

UNITAT 7 Grup B Cincies Naturals LLENGUATGE

1.- Completa aquest text amb alguna de les paraules que tens a continuaci: lquid, comunica, orifici, presenten, enrotllat, contacte. La cavitat central es ......................... amb lexterior per l......................... voltat de tentacles o boca. Aquests tentacles tenen unes cllules que ......................... un filament ......................... el qual, en entrar en .......................... amb la presa, es dispara i li injecta un ......................... urticant que la immobilitza.

2.- Torna a escriure aquestes frases canviat les formes subratllades per una de les paraules sinnimes que tens a continuaci. Fixat en lexemple: El teixit muscular esta compost per cllules que formen els msculs El teixit muscular esta constitut per cllules que formen els msculs. compost falten traslladen sinternen mengen porten

1. Les esponges sn animals que no es desplacen.

2. Els peixos consumeixen aliments molt variats: algues, crustacis, altres peixos, ...

3. Els capgrossos tenen cua i els manquen potes.

4. Alguns ocells sendinsen volant fins a alta mar.

5. Laparell locomotor hum est format per lesquelet i la musculatura.

6. Les artries duen la sang del cor a les diferents parts del cos. 1

3.- Dins cada srie de paraules nhi ha una que no pertany a la mateixa famlia, Localitza-la i explica el seu significat. 1. individu, individualment, individualista, indivisiblement, individualitzar. 2. reproduir, reproducci, reproductor, reproductiu, repblica.

3. alimentar, alineaci, alimentaci, alimentador, aliment. 4. animador, animalitat, animalitzaci, animalada, animal. 5. ocellaire, ocellam, oce, ocellada, ocella, ocell.

4.- Fes correspondre cada paraula amb la seva definici: porus, repartiment partcula, relaci, presncia, orifici. 1. ......................... : fet de ser, de trobar-se present. 2. .........................: acci de repartir, de distribuir, de fer parts dalguna cosa. 3. .........................: obertura, entrada duna cavitat. 4. .........................: petit orifici gaireb imperceptible. 5. .........................: part petitssima duna cosa. 6. .........................: connexi, lligam entre diferents coses, idees, conceptes, etc.

5.- Busca en aquesta sopa de lletres les paraules que apareixen definides en lexercici anterior. E A Z X C V A B N M C O S E D D S U R O P A X R T A B S E N C I A I O I R T G O V R O O R C D F U P I R U H J I T N N I C G F X V G Y C I E Y C T S D F G H I A C S O I U P M I O I J L U E V F R R T G B V N E L R M N A T N E M I T R A P E R

6.- Un error informtic ha ajuntat totes les paraules daquestes frases. Escriu-les correctament perqu puguem llegir-les. 1. Elsanimalsherbvorssnaquellsquesalimentendevegetals.

2. Unanimalnecessitatransformarelsalimentsquemenjaperpoder-losaprofitar.

3. Aquestatransformacilafalaparelldigestiuisanomenadigesti.

7.- Relaciona amb fletxes cada animal amb el seu crit caracterstic. 1. granota 2. ocell 3. gos 4. gallina 5. gat 6. cavall 7. vaca 8. llop a) borda b) cloqueja c) renilla d) rauca e) udola f) miola

g) piula h) mugeix

8.- Ordena alfabticament les paraules segents: volador, grimpador, surador, nedador, corredor, saltador, reptador.

9.- Forma oracions amb les paraules segents ( cadascuna ha dincloure les dues paraules). 1. peix i volador:

2. gorilla i mona:

3. gavina i gat:

4. granota saltador:

TECNOLOGIA GRUP B COMPRENSI

UNITAT 1 Grup B Tecnologia COMPRENSI Delimitaci de la informaci mitjanant el subratllat

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Qu usava per vestir-se lhome prehistric? Don ho aconseguia? Saps amb quines fibres txtils est confeccionada la roba que portes? Tens preferncia per algun tipus de fibra? Per quina ra? Les peces de roba han de portar obligatriament una etiqueta que informi al comprador de les caracterstiques que t, de com rentar-la i de com conservar-la. Fixat en una etiqueta i comenta la informaci que proporciona.

1.- Fes una lectura rpida del text per copsar-ne la idea general. Desprs torna a llegir el text i subratlla les idees principals, les secundries i els detalls que et permetin comprendre i recordar b el text. Busca en un diccionari les paraules que no entenguis.

Les fibres dorigen animal

Les fibres dorigen animal sobtenen, generalment, de la llana, el pl dalguns animals o de les secrecions dalguns cucs. Les ms utilitzades sn la llana de les ovelles i la seda dels cucs. La llana s la fibra dorigen animal ms utilitzada. Generalment sobt del vell dovella, per tamb es pot obtenir del pl daltres animals, com ara la cabra, el camell, la llama, etc. La qualitat de la llana depn de la raa del animal del qual prov. Les que ms destaquen sn la que prov de les ovelles merines espanyoles, la de les ovelles Shetland i Cheviot escoceses, i la de les cabres dangora i caixmiriana. Ledat dels animals tamb influeix en la qualitat de la llana. Aix doncs, els anyells de sis mesos a un any donen una llana molt fina, mentre que les ovelles i els moltons adults proporcionen una qualitat de llana ms ordinria. El procs delaboraci de la llana es fa seguint tres operacions: lesquilada (tallar la llana de lanimal), la neteja (es fa una primera operaci per eliminar la brutcia i desprs una neteja qumica) i lassecatge (es pot fer de manera natural o amb aire calent). Les propietats de la llana que la fan ser la fibra txtil dorigen animal ms utilitzada sn: s allant ( protegeix del fred), s higroscpica (absorbeix fcilment la humitat) i s flexible.

La seda s una fibra txtil segregada pel cuc de seda. El cuc de seda s la larva de la papallona Bombyx mori. s la fibra dorigen animal ms fina i preuada. Pot ser incolora, blanca o verdosa. s extraordinriament elstica, allant de calor i t una brillantor caracterstica. Lelaboraci de la seda rep el nom de sericultura i es fa seguint el procs segent: El cuc de seda segrega, grcies a les glndules sericgenes, el fil de seda amb el qual construeix una cpsula dins de la qual es tanca fins que es converteix en papallona. Abans que la papallona es formi completament i trenqui la cpsula per sortir a lexterior, s ofegada amb vapor daigua i, daquesta manera, la cpsula sestova i pot ser debanada. Finalment, es procedeix al debanatge, per la qual cosa, a causa de la finor del fil, cal prendre tres fils de tres cpsules i trenar-los per formar-ne un de sol. (Text adaptat de Tecnologia. 1r cicle. 1r curs ESO. Ed. Brixola, pgs. 126 127.)

2.- Llegeix el que has subratllat i fixat si t sentit i es comprn. Desprs, a partir del que has subratllat, fes un resum del text.

3.- Respon les preguntes segents: 1.- Don procedeixen les fibres dorigen animal?

2.- Quines sn les fibres dorigen animal ms usades?

3.- De quins animals sobt la llana?

4.- Qu s lesquilada?

5.- Quines sn les propietats de la llana?

6.- Quines sn les propietats de la seda?

4.- Ordena aquests fragments per formar frases que tinguin sentit. Copia la frase a sota. 1. a) amb si mateix en filades successives. c) Els gneres de punt estan b) formats per un fil continu que sentrellaa

2. a) consisteix a b) manualment o b utilitzant mquines petites. c) La fabricaci dobjectes de manera artesanal d) fer-los dun en un,

3. a) es produeix un tipus de tela diferent. b) Segons els tipus de fibra utilitzats, el procediment c) de filat i la tcnica de fabricaci del teixit,

5.- Completa aquestes oracions amb una de les paraules que tens a continuaci: habitatge, teixits, longitud, xarxa, fusta, aigua, escalfor, documents, lletres, productes, vegetals (te nhan de sobrar 5). 1. La unitat fonamental de ................................. en el sistema mtric decimal s el metre. 2. Les indstries conserveres produeixen ............................... congelats, enllaunats o liofilitzats. 3. Lagricultura s lactivitat tcnica de conrear la terra per obtenir els ............................ necessaris per a lalimentaci. 4. El reg per goteig es fa bombant l ................................ en canonades collocades al costat de les plantes. 5. Els tapissos sn ................................. que es fan amb telers manuals. 6. La talla indica les mesures de la roba amb ........................................ i nmeros.

6.- Relaciona amb fletxes les preguntes i les respostes. 1.- Qu s la ramaderia? 2.- Qu s un insecticida? 3.- Qu s congelar? 4.- Qu s un llapis? 5.- Qu s lhabitatge? 6.- Qu s una maqueta? a) Un model redut dun objecte. b) Un edifici destinat a ser habitat.

c) Les activitats relacionades amb la cria de bestiar. d) Un instrument de dibuix. e) Un producte qumic que combat els parsits. f) Sotmetre els aliments a temperatures que baixin fins a - 40C.

7.- En cadascun daquests fragments hi ha tres errors. Localitzals i substitueix-los per altres paraules a fi que el text sigui coherent. Escriu a sota el text nou. Text 1 Les tisores sn instruments de menjar que estan formades per cinc lmines tallants dacer de forma de forma ms o menys quadrada, amb mnecs, unides per un eix al voltant del qual poden girar.

Text 2 El comps s un mineral de dibuix que serveix per traar arcs i rectes. Al mercat nhi ha des de molt senzills i econmics fins a models de molt alta qualitat, que solen ser ms cotxes.

8.- Quin missatge secret amaguen aquestes lletres? Desxifral, escriu-lo a sota i digues quin codi sha utilitzat. Ldorordina ha tates un dels ventsin els bitsm de la davi que ms teimpac ha catprovo en tots de les nesperso.

naquotidia

Missatge:

Codi:

9.- Enigma: Qu es repeteix una vegada cada minut, dues vegades cada moment, per mai en cent dies? Et donem una pista: s dins lalfabet per no en la paraula Barcelona.

UNITAT 2 Grup B Tecnologia COMPRENSI Lectura dun text acompanyat dun quadre.

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quin tipus daliment sols portar per menjar a lhora del pati? Com el portes embolicat? Quin tipus dembolcall porten els aliments que consumeixes fora de casa o pel carrer: pipes, crispetes, xocolatines, gelats ... Recicles algun tipus denvs? Quin? Com? De quin color sn els contenidors per al reciclatge que hi ha al carrer?

1.- Llegeix el text segent. Subratlla les paraules que no entenguis i busca-les al diccionari.

Lenvasament dels aliments

La conservaci dels aliments requereix que aquests siguin protegits de lacci dels agents que puguin alterar-los o descompondrels. Aquesta funci la realitza lenvs alimentari. Envs alimentari s qualsevol tipus de recipient (incloent-hi els paquets i els embolcalls) que cont productes, els quals cobreix total o parcialment de manera que no sen pugui alterar el contingut sense obrir-lo o modificar-lo. Els materials ms utilitzats per a la fabricaci denvasos sn vidre, plstic, paper i cart, alumini i metall.

Vidre

El vidre s un material transparent, higinic, no deformable. T linconvenient que, com que deixa passar la llum, pot alterar la composici dels aliments. Sutilitza per envasar diferents tipus daliments, especialment fruites, verdures i lquids, i pot ser reciclat. Els envasos de plstic permeten veuren el contingut i pesen poc. Serveixen per guardar lquids, verdures deshidratades i pastes. Els aliments derivats de la llet tamb senvasen en aquest tipus de material, i tamb diversos aliments congelats. El principal inconvenient s que es tracta dun material no reciclable. El paper i el cart sempren bsicament per embolicar aliments frescos, com ara fruites i verdures, ats que sn materials porosos que permeten la transpiraci i absorbeixen la humitat. Sn biodegradables i fcilment reciclables. Lalumini s un material lleuger i inoxidable. Susa per fabricar envasos de begudes refrescants. Tamb susa, en lmines molt fines, per recobrir alguns aliments, com ara els formatges en porcions i per a les tapes del iogurt. Els envasos de metall estan recoberts destany, verns o substncies plstiques per evitar-ne loxidaci. No permeten el pas de la llum ni es deformen fcilment. Sempren per diversos tipus de fruites, verdures i aliments precuinats. Un cop oberts, conv retirar-ne els aliments per evitar que salterin.

Plstic

Paper i cart

Alumini

Metall

Lenvs anomenat popularment tetrabrik s una classe denvs que est fabricat amb diferents tipus de materials formant capes. Lexterna s de paper, la segent s de cart, desprs nhi ha una dalumini i la interna s de plstic. En lactualitat saprofita per envasar la llet, els sucs, el vi, loli i, en general, qualsevol aliment lquid.

(Text adaptat de TECNOLOGIA. ESO1, 1r. cicle. Ed. Edeb. Barcelona 1996. pg. 40 41)

2.- Desprs de llegir el text, respon les preguntes segents: 1.- Perqu shan de protegir els aliments?

2.- Qu s un envs alimentari?

3.- Quin inconvenient t el vidre?

4.- Quin inconvenient presenten els envasos de plstic?

5.- Per qu el paper i el cart susen per embolicar aliments frescos?

6.- Quins materials formen un envs de tetrabrik?

3.- Posa una creu al material que, segons el text, susa per embolcallar els aliments del quadre. Fixat en lexemple. Fruites Vidre Plstic Paper i cart Alumini Metall + Verdures + Lquids + Pastes Precuinats Porcions formatges i tapes iogurts

4.- Ordena aquests fragments per formar frases. Escriu a sota la frase resultant. 1. a) per dues peces, el cap i el mnec. martell s una eina

b) de percussi que est formada

c) El

2. a) peces sobre el banc de treball. d) serveix per immobilitzar les

b) un instrument que

c) El cargol de banc s

5.- Completa aquests articles de la Petita Enciclopdia Catalana amb les paraules del requadre. Desprs escriu a sota el text sencer. 1. eina extrems maneta pom

Filaberqu: ......................... per a foradar que consisteix en una ........................ semicircular o de doble colze, giratria, en un dels ............................ de la qual se subjecta la broca o perforador i en laltre hi ha un............................. Filaberqu:

2. adequada mnec simultani ranura descargolar-lo

Tornavs: eina constituda per un ........................ i una tija acabada duna forma........................... per tal que, introduda en la ............................. o les ranures dun cargol, permeti de cargolar-lo o ............................... per lefecte..................... de la rotaci i la pressi.

Tornavs:

6.- Relaciona amb fletxes cada pregunta amb la resposta corresponent. 1. Qu s la fusta? 2. Qu s la baquelita? 3. Qu s el sl? a) s un plstic dur, frgil i bon allant de lescalfor. b) s la capa ms superficials de lescora terrestre. c) s el conjunt de canonades que condueixen laigua feta servir a les clavegueres. d) s una primera matria que obtenim dels arbres.

4. Qu s una trepadora? 5. Qu s un plnol? 6. Qu s el sistema de desgus?

e) Una mquina de perforar. f) s el dibuix dun objecte amb informaci sobre la forma i la mida que t.

7.-En aquests textos hi ha algunes paraules que nalteren la comprensi. Descobreixles i elimina-les perqu siguin coherents. Escriu a sota el text corregit. 1. El vidre s un peix material que ja era usat pels egipcis fa, aproximadament, uns cinc mil pessetes anys. En un principi lutilitzaven per fer guarniments, com a substitut de les pedres precioses, ms tard el van utilitzar per a la fabricaci de coets, denvasos i de recipients. Text:

2. Antigament el mitj de transport rural era el carro. Estava construt amb vidre i fusta, i era estirat per bous o mules o conills, i servia per transportar les collites, els avions i alguns animals dun lloc a un altre. Text:

8.- Posant una lletra en cada quadre, omple aquesta escala amb les paraules segents: sap, vides, productes, obra, assentaments, recursos, nombres, s, etapa, construcci, cermiques.

9.- Escriu dues frases amb les paraules segents. Fes els canvis de nombre que necessitis. 1: construcci, cermiques i obra:

2: productes, recursos i nombres:

UNITAT 3 Grup B Tecnologia COMPRENSI Inferncia dinformaci determinant el ttol de cada pargraf

Abans de comenar aquesta activitat respon les preguntes segents: Quin s el nom dun material transparent, dur, que es trenca fcilment i amb el qual es fan ampolles? Quins objectes coneixes que estiguin fabricats amb aquest material? Hi ha aquest material, a la classe? On? Qu li passa, a aquest material, quan cau a terra o se li dna un cop? Pot ser perills per a nosaltres? Per qu?

1.- Llegeix el text que tens a continuaci, localitza les idees principals de cada pargraf i completa cada requadre amb el ttol ms adient. Subratlla en el text i consulta al diccionari les paraules que no entenguis.

EL El vidre s un material que ja coneixien els egipcis fa uns cinc mil anys, aproximadament. Es considerava un material semiprecis a causa de les dificultats per obtenir-lo i la semblana amb les pedres precioses. A mesura que sha anat dominant el foc i descobrint noves tcniques per donar-li forma, sha anat ampliant la seva utilitzaci: primer per a recipients i desprs per a finestres i moltes altres aplicacions. del vidre El vidre s un material dorigen mineral, que sobt a partir duna barreja de sorra i altres productes, com ara la pedra calcria i la sosa. Aquesta barreja de productes minerals sintrodueix en un forn i es fon a una temperatura molt elevada (1500 C). Per donar forma al vidre conv que estigui a una temperatura ms baixa que la de fusi, perqu es comporta com una massa viscosa i li podem donar forma molt fcilment, ja que posseeix molta plasticitat. Desprs es deixa refredar i ja es pot utilitzar.

de vidre Generalment, al vidre se li dna la forma definitiva en el mateix procs dobtenci. Les tcniques ms importants per donar-li forma sn: el bufat, el premsat i el laminat. a) Bufat. Es colloca una quantitat de massa viscosa de vidre dins un motlle i shi introdueix aire a pressi perqu prengui la forma del motlle i sigui buit per dins. Daquesta manera es fabriquen ampolles, pots i tota mena de recipients. b) Premsat. Consisteix a posar una quantitat de massa viscosa de vidre dins un motlle obert i tancar-lo fent pressi perqu agafi la forma del motlle. Daquesta manera es fabriquen plats, gots, parabrises dautombils, etc. c) Laminat. Es fa passar la massa viscosa de vidre per una srie de corrons per aconseguir una lmina del gruix i lamplada desitjades. Daquesta forma es fabrica el vidre pla que sutilitza per a finestres, aparadors, etc.

P...

del vidre

El vidre s un material que t diverses propietats. s molt dur i, per aix, s difcil de ratllar i de penetrar. s resistent perqu pot aguantar forces sense deformar-se, per alhora tamb s frgil, ja que es trenca fcilment amb un cop. El vidre t una densitat alta, duns 2300 Kg / m3 aproximadament. Tamb s allant elctric i trmic, ja que no deixa passar lelectricitat i dificulta molt el pas de la calor, i s molt resistent a latac de nombrosos productes qumics. A... del vidre

El vidre t diverses aplicacions: En la construcci: per fer finestres o, en forma de llana de vidre, per fer dallant trmic. Per a envasos: ampolles, pots ... En ptica: ulleres, oculars de binocles, telescopis i microscopis, objectius de mquines fotogrfiques ... En els transports: per a parabrises i finestres dautombils, trens, vaixells, avions ... Altres usos: per a recipients de cuina, i de laboratori, per a pantalles de televisi, o en forma de fibra de vidre per a construir objectes lleugers i resistents, com les pirages. (Text adaptat de Tecnologia 1. Eso. Ed. McGraw - Hill, pgs. 107,108,109)

2.- Quina funci tenen en un llibre de text les paraules en negreta? Fes una llista de totes les que hi ha al text. Quin apartat t ms paraules en negreta?

3.- Desprs de llegir el text, respon les preguntes segents per comprovar que lhas ents b. 1. Quants anys fa que es coneix el vidre? Quin poble va ser el primer a utilitzar-lo?

2. A partir de quins materials dorigen mineral sobt el vidre?

3. Quines sn les tcniques habituals per donar forma al vidre?

4. En qu consisteix el bufat?

5. Com es fabriquen els plats, gots i parabrises dautombils?

6. Quina tcnica consisteix a fer passar la massa de vidre per una srie de corrons?

7. Quina tcnica sutilitza per a la fabricaci dampolles i altres recipients?

8. Cita quatre propietats del vidre.

4.- Llegeix aquestes descripcions i digues a quina paraula corresponen. 1. Instrument musical de cordes percudides amb teclat que, a diferncia del clavicmbal, pot matisar el so. Consta duna caixa on hi ha les cordes, que sn percudides per uns martellets mitjanant un mecanisme accionat per un teclat. 2. Eina de tall que treballa per rotaci, com la broca, la barrina, etc., i amb la qual es foraden metalls, fusta i altres matries slides. 3. Figura formada en unir tres punts (anomenats vrtexs) no alineats amb tres segments de lnia recta. 4. Mamfer de lorde dels cetacis, amb cos masss, cap arrodonit, de color negre al dors i blanc en la part inferior. Carnvor molt vora i duna gran intelligncia, s el depredador ms poders del mar. 5. Martell gros i feixuc, de mnec llarg, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecnics. 6. Construcci fnebre, excavada a la roca o erigida sobre el sl, sovint solemne i monumental, de particular valor artstic o histric, illustre per la fama de la persona que hi ha enterrada. 1. P...

2. T...

3. T...

4. O...

5. M...

6. S...

5. Relaciona les causes i les conseqncies. Copia a sota la frase que has format. 1. La televisi funciona 2. El nen ha trencat lampolla 3. Sha parat el rellotge 4. No hem pogut sortir dexcursi perqu 5. Han multat la fbrica 6. Deu ploure 7. La Maria ha pres el sol 8. La llet sha tornat agra e) ha sobrepassat la data de consum. f) li ha caigut a terra. a) est molt morena. b) est connectada. c) plovia molt. d) la gent porta paraiges.

g) sha acabat la pila. h) contamina laigua.

1. 2. 3.

4.

5. 6. 7. 8.

6.- Llegeix el text i fixat que hi ha unes paraules en cursiva que sobren. Ratlla les que no sadiguin amb el contingut del text perqu aquest tingui sentit. Escriu-lo sencer a sota. Conv que les cebes ). ( pomes / gomes / mones ) desborrar siguin blanques i ( toves / teves /

Per ( ensabonar / esborrar / enyorar ) b, cal que ho facis sempre en el mateix cap enfora del ( sabater / paper / presseguer ), i que amb

( sentit / petit / mosquit ),

laltra ( pa / m / pi ) aguantis el paper perqu no es rebregui. Text:

7.- Uneix aquests fragments per formar tres frases. Escriu-les a sota. 1. La fusta s la substncia a) en matria de construcci A. produts de manera difibrosa han provocat recta pels humans. 2. El pas del poble a la ciu- b) enorme de paisatges arti- B. grans canvis en la vida de tat i els grans avenos ficials les persones. 3. Les ciutats apleguen una c) de qu quantitat larrel, es componen C. el tronc i les branques dun arbre.

1. La fusta ...

2. Les ciutats ...

3. El pas ...

8.- Fixat b en les lletres del requadre i busca les que es repeteixen, et serviran per escriure el nom dun objecte fabricat amb vidre. 1. N V Es repeteixen: Paraula: O W A B D C E A P F M G Q O H I K L T U Z X LL P LL J LL M R A S

2. N V O W A B D C E F S A P G Q H K I L J V T U Z X LL M R S

Es repeteixen: Paraula:

3. N V Es repeteixen: Paraula: O W A T D E B C E P F L Q G K H E L T C U P Z X S I S J O LL M I R

TECNOLOGIA GRUP B LLENGUATGE

UNITAT 1 Grup: B Tecnologia LLENGUATGE

1.- Completa les frases amb un dels verbs del requadre. sencongeixen sobt es fabriquen procedeixen es classifiquen sutilitza

1. Les fibres vegetals ......................... cellulosa.

de les plantes i estan constitudes, bsicament, per

2. El cot ......................... del cotoner, que s un arbust dun o dos metres dalria. 3. Les teles sn teixits que ..................................... de manera contnua en bandes llargues de diverses amplades. 4. Les fibres txtils ................................ , segons el seu origen, en naturals, artificials i sinttiques. 5. La fibra de cot .................................... en la producci de cot fluix, gases, etc., teixits que es fan servir en medicina. 6. Les fibres sinttiques no sarruguen ni ................................................. quan es renten.

2.- Relaciona cada paraula amb els seus sinnims. Fixat en lexemple: barrejar ajustar, desordenar. 1. Facilitar 2. Retenir 3. Aglutinar 4. Dissoldre 5. Arrugar 6. Encongir a) Parar, subjectar b) Disminuir, estrnyer-se c) Arronsar, rebregar d) Afavorir, simplificar e) Desfer, descompondre f) Cohesionar, unir

3.- Relaciona cada paraula amb el seu antnim. Fixat en lexemple: perforar taponar. 1. Facilitar 2. Retenir 3. Aglutinar 4. Dissoldre 5. Arrugar 6. Entrecreuar e) Integrar f) Separar

g) Afluixar d) Obstaculitzar e) Dispersar f) Allisar

4.-Totes les paraules del requadre expressen una qualitat. Escriu la paraula corresponent al costat de la seva definici. lleugeresa disponibilitat nitidesa flexibilitat suavitat impermeabilitat

1. 2. 3. 4. 5. 6.

- Qualitat de suau, agradable sense aspresa. - Qualitat dimpermeable, que no permet el pas dun fluid. - Qualitat de disponible, de qu es pot disposar. - Qualitat de ntid, duna gran netedat i claredat, no gens confs. - Qualitat de lleuger, de poc pes. - Qualitat de flexible, que pot corbar-se sense rompres, que no s rgid.

5.- Escriu una frase amb cadascuna de les paraules segents. Fes els canvis que creguis convenients. 1. Simplificar:

2. Disminuir:

3. Afluixar:

4. Entrecreuar:

5. Flexibilitat:

6. Lleugeresa:

6.- Les paraules del requadre poden tenir ms dun significat. Escriu al costat de cada definici la paraula corresponent. cap tela banda bastidor

1.

Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles. Cinta ampla, tros llarg, de drap. Fragment de decoraci que va collocat a un costat descenari per completar la decoraci central. Tot el que sestn sobre un espai llarg i relativament estret. Matria feta amb fils entrellaats. Punta, extrem dalguna cosa. Quadre, pintura, sobre tela blanca. El qui ocupa el primer lloc, el qui presideix o t a les seves ordres els altres.

2. 3.

4. 5. 6. 7. 8.

7.- Amb quin dels significats anteriors susa cada paraula subratllada? Escriu la resposta al costat. Fixat en lexemple: En Joan, lentrenador, s el cap del nostre equip de futbol: aquell que dna les ordres als altres. 1. El meu cap viatja molt.

2. En aquesta escena thas damagar entre bastidors.

3. El van condecorar amb una gran banda vermella.

4. Per fer aquestes cortines es necessita molta tela.

5. Sha escapat el cap del dit petit.

6. Has de comprar fusta per fer un bastidor.

7. Si et poses a la banda esquerra del camp, veurs millor el partit,

8. Aquesta tela s dun pintor desconegut.

8.- Relaciona amb fletxes cada expressi amb el seu significat. 1. Tenir llana al clatell 2. Anar (alguna cosa) com una seda 3. Ser de bona fusta 4. Posar fil a lagulla 5. Ser (alg) dur com una pedra 6. Dormir a la palla a) Ser de constituci sana b) Ignorar, no tenir-ne cap idea c) Ser insensible d) Ser un ignorant e) Anar molt b f) Comenar una obra

9.- Canvia el nombre dels mots segents: 1. origen mineral 2. funci protectora 3. fibra txtil 4. retenci trmica 5. materials inorgnics 6. productes naturals 7. substncies elstiques 8. aplicacions industrials

10.- Ordena alfabticament les paraules segents: vestir, protecci, ornamental, fregament, resistncia, elasticitat, aparena, precauci, sinttica, agradable, diferent, natural.

UNITAT 2 Grup B Tecnologia LLENGUATGE

1.- Omple els buits amb una de les paraules del requadre.

progrs

sistemes

productes

estableix

massiva

oscillar

1. Les temperatures per a lesterilitzaci dels aliments han d .........................entre els 115 C i els 150 C. 2. La normativa sobre letiquetatge dels aliments ............................ que la informaci al consumidor ha de ser clara. 3. La fumigaci consisteix a ruixar les plantes amb ................................qumics per prevenir malalties. 4. La utilitzaci .............................. de fertilitzants fa que els sls deixin de ser tils i es malmetin. 5. La mecanitzaci ha estat un dels principals factors del ............................. de lagricultura. 6. Els hivernacles tenen ........................... de ventilaci i calefacci per poder regular la temperatura.

2.- Completa cada expressi amb una de les paraules del requadre. Fixat en lexemple: Perforar i foradar signifiquen travessar foradant. avisar organitzar residu minvant supeditar embolic

1. Sotmetre i ......................................... signifiquen posar, per fora, sota el poder o lautoritat dalg. 2. Prevenir i ......................................... signifiquen advertir per endavant dalguna cosa. 3. Confusi i ......................................... signifiquen falta de claredat, dordre. 4. Disposar i ......................................... signifiquen posar les coses duna certa manera. 5. Excedent i ......................................... signifiquen que sobra. 6. Decreixent i ......................................... signifiquen que disminueix gradualment.

3.- Relaciona amb fletxes aquestes paraules amb el seu significat. Et donem una pista: cada paraula t dos significats. 1. Impedir danar endavant. 2. Gastar, destruir alguna cosa per descomposici, combusti, etc. banc 3. Fer perdre vigor, vitalitat, etc. una intensa afecci fsica o moral. consumir 4. Cadascuna de les quantitats que multiplicades entre si formen un producte. 5. Posar a la pres, arrestar. 6. Seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes persones. 7. Persona que fa alguna cosa. 8. Massa de peixos que es traslladen junts. 2

factor

detenir

4.- Completa aquestes sries de sinnims amb una de les paraules del requadre. Fixat en lexemple: augmentar, incrementar intensificar

oscillar

resoldre

esbrinar

requerir

descompondre

esquarterar

1. avisar, convocar 2. dividir, trossejar 3. solucionar, acordar 4. desintegrar, podrir 5. balancejar-se, bascular 6. aclarir, investigar

5.- Forma una frase amb cadascuna de les paraules segents: augmentar, introduir, residu, foradar, impedir, disminuci. Fes els canvis que creguis convenient. augmentar:

introduir:

residu:

foradar:

impedir:

disminuci:

6.- Uneix amb fletxes cada paraula amb el seu antnim. Recorda que antnim vol dir contrari, per exemple: engrandir encongir. 1. conservar 2. prolongar 3. perjudicar 4. deteriorar 5. alterar 6. reduir a) alterar b) afavorir c) calmar d) escurar e) augmentar f) arreglar

7.- Forma el singular o el plural segons convingui dels sintagmes segents. Fixat en lexemple: element nutritiu elements nutritius. 1. conservant natural 2. residu orgnic 3. norma sanitria 4. aliments congelats 5. malalties infeccioses 6. avenos tecnolgics

8.- Completa la srie segent. Fixat en lexemple: bonic bonica bonics boniques. 1. 2. 3. 4. 5. 6. fresc adequada possibles escassa perillosos nocives

9.- Pensa el nom que es defineix en cada cas i escriu-lo, lletra per lletra, a les caselles de sota. Exemple: Lloc destinat a dipositar-hi mercaderies en gros, per guardar-les o vendre-les. M A G A T Z E M

1.- Establiment on es fabrica el pa en grans quantitats i amb un procs totalment mecanitzat.

2.- Persona que es dedica al conreu de la vinya.

3.- Lloc destinat a matar i a escorxar el bestiar.

4.- Aparell per a la conservaci de determinades substncies a baixa temperatura.

5.- Recipient dins el qual es posen articles per transportar-los o conservar-los.

6.- Suc blanc o blanquins segregat per les glndules mamries de les femelles dels mamfers.

10.- Busca deu paraules en aquesta sopa de lletres. Escriu-les a sota. A D E Q U A T Z C V S S E R G O R P B S R A S Q U S A S A O E S C E I D V F L L S D A R T F R Y O L I R S U I G E U C I D G A I R O S I I R U H N S T L N O R E I L M O U M O P G P O R G A N I C D A G

Paraules trobades:

UNITAT 3 Grup B Tecnologia LLENGUATGE

1.- Torna a escriure les frases segents substituint les formes subratllades per una de les paraules segents: detallar, distingir, desxifrar, assenyalar, enumerar, avaluar, usar, reconixer. 1. Emprar les eines adequades en cada operaci.

2. Identificar els diferents tipus de fusta.

3. Diferenciar els aliments frescos dels elaborats.

4. Interpretar la informaci de les etiquetes de les peces de vestir.

5. Descriure les propietats ms rellevants dels materials.

2.- Tenint present el significat i la concordana, torna a escriure cada frase substituint la paraula subratllada per una del requadre (te nhan de sobrar tres).

degeneren reemplaat

estiren crixer

rebaixar dissenyar

suspensi

fonamentals indispensable

1. Sovint els plstics han substitut molts productes dorigen natural.

2. Al llarg de la histria, la fusta ha estat un material imprescindible per a la humanitat.

3. El desenvolupament de la premsa escrita va fer augmentar molt la demanda de paper.

4. Cal usar el paper per les dues cares per reduir-ne el consum.

5. Alguns plstics es degraden i perden les seves propietats.

6. Els boscos han proporcionat als ssers humans recursos bsics per a la seva subsistncia.

3.- Forma verbs a partir dels noms segents. Fixat en lexemple: dilataci dilatar 1. destrucci 2. explotaci 3. desaparici 4. invenci 5. descomposici 6. elaboraci

4.- Encercla la paraula que no sigui de la mateixa famlia. 1. brandada 2. serradora 3. plasticitat brancada serra plstica esbrancament serpent plsticament brancatge serradura plasmar branca serrads plstic esbrancar serrador plastilina

5.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb les seves formes sinnimes. 1. carcassa 2. material 3. poca 4. lmina 5. pea a) element eina instrumental accessori

b) obra part element composici tros c) superfcie planxa gravat illustraci quadre d) estructura esquelet armadura cos caixa e) era perode temps estaci edat

6.- Completa les sries seguint els exemples: animal vertebrat animals vertebrats // columnes tpiques columna tpica. 1. origen vegetal 2. productes txtils 3. fusta trossejada 4. impacte ambiental 5. matries plstiques 6. materials orgnics 7. mercats internacionals 8. intercanvis comercials 3

7.- Tenint en compte el seu significat, omple el quadre amb les paraules segents: deformar, produir, nomenar, treure, reproduir, obrir, formar, anomenar, reobrir, extreure

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Fer sortir, portar fora, separar dun tot una part. Alterar en la seva forma, perdre la forma. Fabricar, generar, donar naixena. Fer que alguna cosa es repeteixi, que existeixi de nou. Treure alguna cosa duna posici fixa, separar. Compondre, crear, fer alguna cosa donant-li la forma que li s prpia.

8.- Completa les sries verbals segents: jo modifico tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles jo procedia tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles jo havia triturat tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

9.- Escriu el nom de lofici de les persones que fan les feines segents (en cas de dubte, consulta el quadre del final de lexercici). 1. Persona que es dedica a la construcci de cases: aixeca parets i fa sostres i terres: 2. Persona que fa les installacions delectricitat, de gas i daigua i les repara quan cal: 3. Persona que fabrica panys, claus i altres objectes de ferro: 4. Persona que t per ofici dibuixar plans dobres i construccions: 5. Persona que t per ofici soldar metalls: 6. Persona que treballa la fusta i fa objectes de fusta com mobles i joguines: 7. Persona que fa les installacions delectricitat i les repara quan sespatllen:

electricista

fuster

delineant

many

paleta

soldador

lampista