www.cervantesvirtual.

com >> Portales temticos >> Monarquia Hispnica >> Els regnes cristians - Corona d'Arag

Jaume I el Conqueridor
(1208-1276)
per Jos Hinojosa Montalvo
Universitat d'Alacant Acadmic d. de la Reial Acadmia de la Histria URL: http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/monarquia/jaume_i.shtml

Jaume I (Montpeller, 1208 - Valncia, 1276/1213-1276). Dit el Conqueridor. Rei d'Arag, de Mallorca i de Valncia, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere II d'Arag i de Maria de Montpeller, va ser engendrat de manera casual, segons la llegenda, a causa de les dolentes relacions dels seus progenitors. Com el rei Pere no volia veure la reina, un cavaller, amb enganys, fent-li creure que en el ja hi havia una altra dama a la qual cortejava el monarca, va aconseguir dur -lo al palau de Mirabais, introduir-lo en el llit i aconseguir que la reina quedara encinta. En aquest palau de Montpeller va nixer el 2 de febrer de 1208 el primognit. La reina va ordenar encendre dotze ciris amb els noms dels apstols, manifestant que el ciri que ms temps durara encs donaria el nom del seu fill, cosa que va succeir amb Santiago Apstol, sant Jaume. Jaume I es va casar el 6 de gener de 1221 a greda amb Elionor, filla d'Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra als catorze anys. El matrimoni va ser anullat, a petici del rei, per l'Esglsia per raons de parentiu quan el aquest va complir 22 anys i ja tenia un fill (Alfons, mort l'any 1260). El segon matrimoni de Jaume I va tenir lloc a Barcelona el 8 de setembre de 1235, quan tenia vint -i-sis anys, i l'elegida va ser Violant, filla d'Andreu II d'Hongria, i dona de carcter fort, amb l'objectiu de fer reis els seus fills Pere i Jaume, mitjanant la persecuci a Alfons i la intervenci en la poltica reial. Tots dos van tenir quatre fills i cinc filles: Pere III, el successor al tron; Jaume, que regnaria a Mallorca; Ferran, que va morir en vida del pare; i San, arxidiaca de Belchite, abat de Valladolid i arquebisbe de Toledo, que va morir l'any 1275 presoner dels musulmans granadins. Les filles van ser: Violant, que es va casar amb Alfons X de Castella; Constana, casada amb Manuel, infant castell fill de Ferran III; Maria, que va ser religiosa; Sana, que va morir com a pelegrina a Terra Santa; i Isabel, casada l'any 1262 amb Felip III de Frana. La reina Violant d'Hongria va morir a Osca, el 12 d'octubre de 1251.

Tradicionalment hom ha considerat que va ser el desig de Violant d'aconseguir bones herncies per als seus fills el motiu que va dur a convncer a Jaume I de la partici dels seus regnes, per a aquesta explicaci simplista cal afegir tamb una concepci patrimonial, que va convertir la Corona d'Arag en una srie de peces en les quals va fer la seua, i aix, va tenir lloc un primer repartiment (1241), segons el qual el primognit Alfons heretaria Arag i Catalunya, l'herncia peninsular del seu pare, i Pere, fill de Violant, heretaria Valncia, les illes Balears, el Rossell i la Cerdanya. No obstant aix, l'any 1243 un nou testament va llegar Arag a Alfons; Catalunya i Valncia a Pere; i les Balears, a Jaume. De nou va testar l'any 1248, incloent-hi en el repartiment el nou fill, Ferran. Mort Alfons (1260), va atorgar nou testament i va llegar (1262) Arag, Catalunya i Valncia a Pere; i les Balears, el Rossell, la Cerdanya i Conflent a Jaume. Desprs de la mort de Violant el rei es va llanar a una carrera d'enamoraments, ja que, com van anotar els seus cronistes, era " hom de fembres" , podem esmentar Aurembiaix d'Urgell; o Teresa Gil de Vidaure, a la qual es va prometre en matrimoni, per el rei la va abandonar quan aquesta va emmalaltir de lepra, amb la intenci de casar-se de nou. Na Teresa va recrrer a Roma i el papa no va anullar aquest matrimoni, cosa que va moure la ira de Jaume I contra el seu confessor: el bisbe de Girona, acusant-lo de revelar el secret de confessi del seu matrimoni, i va manar tallar-li la llengua, segons els cronistes. D'aquest matrimoni va nixer Jaume, senyor de Xrica, i Pere, senyor d'Ayerbe. De les relacions amoroses amb Guillema de Cabrera va nixer Ferran Sanxis, al qual va lliurar la baronia de Castre. Amb Berenguera Ferrandis va tenir Pere Ferrandis, senyor de la baronia d'Hxar, mentre que amb Berenguera Alfonso, filla de l'infant Alfonso de Molina, no va tenir descendncia. Aquests bastards reals van ser, per tant, l'origen d'algunes de les ms importants cases nobiliries d'Arag i Valncia. Jaume I va ser un rei de gran carcter i d'una forta personalitat, com podem veure en la Crnica i en les descripcions que ens han deixat altres autors, en particular Desclot. El rei apareix com un personatge de considerable alria, de cabell ros i, com narra Desclot, de presncia cavalleresca, blanc de cutis i de pl ros, belles dents i fines i llargues mans. Entre les seues qualitats morals sobresurten dos: la generositat i la fidelitat a la paraula donada. Religiositat i bellicositat s'entremesclen en la seua personalitat, fruit de la seua criana i educaci entre els templers, de manera que considera el seu esperit cristi al servei armat de la cristiandat, plasmat en la lluita contra l'Islam. En la seua vida i les seues empreses veiem tamb la fe, el providenci alisme i la devoci mariana, com testimonien les nombroses mesquites transformades en temples cristians i consagrades a Maria. La valentia i l'orgull tamb formen part de la seua personalitat, visible en l'episodi de treure's ell personalment la fletxa que va travessar-li l'os del crani; orgull de la seua famlia, conservat fins la seua vellesa; la sensibilitat, visible en l'episodi de l'oreneta que va niar en la seua tenda, les llgrimes vessades en conquerir Valncia i tants episodis, que no sn incompati bles amb la crueltat, com ara tallar-li la llengua al bisbe de Girona. Va ser un gran creient i un gran pecador, a ms de femeller, ja que els ltims amors corresponen a les vespres de la seua mort. Va ser un monarca amb molta longevitat, va morir als 71 anys, desprs de seixanta-tres de regnat, que coincideix amb l'poca de l'apogeu medieval. La infncia de Jaume I va ser molt difcil perqu el pare va abandonar la reina Maria i tamb al mateix Jaume, embolicat com estava en el remol de les guerres al Migdia francs, on Pere II (Pere I el Catlic) va trobar la mort en la batalla de Muret (1213), amb l'infant lliurat a l'enemic Sim de Montfort, com a proms d'una filla seua. Aquest any va morir la reina Maria a Roma. Van ser anys difcils, fins i tot Jaume va patir un atemptat en el bressol. El seu regnat es va iniciar amb una minoria sota la protecci especial del papa Inocenci III, que va fer que l'any 1214 Sim de Montfort retornara al rei--infant i la permanncia des de 1215 a Monts, confiat a l'orde del Temple, segons les disposicions de la reina Maria: un consell de regncia integrat per aragonesos i catalans, presidit pel comte San, fill de Ramon Berenguer IV i besoncle de Jaume, gestionava els assumptes pblics en aquests primers anys. Una de les primeres dificultats que va haver d'afrontar el rei-infant, va ser l'amenaa del nou papa Honori III, successor d'Inocenci, defensor de Sim de Montfort, de replicar els intents dels aragonesos de venjar la mort del rei Pere; situaci aprofitada per l'abat de Montearagn Ferran, oncle del rei, per a oposar-se al regent San i obligar a la reuni de la cria real a Monts l'any 1218, concloent la regncia del comte per la pressi del ban contrari en el qual hi havia els nobles aragonesos Eiximen Cornell, Pero Ahons i Balasc de Maa, que desprs van participar activament en els enfrontaments de la noblesa i la monarquia. L'any 1219 va comenar un nou consell encapalat per l'arquebisbe de Tarragona, perode que es pot considerar finalitzat amb les noces de Jaume amb Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII, quan tot just tenia 13 anys, l'any 1221. Aquest any es van celebrar corts a Daroca, a les quals van assistir per a prestar homenatge al rei el comte d'Urgell i el vescomte de Cabrera. La pugna entre la noblesa i la monarquia va ser ms cruenta encara durant els primers anys del monarca, alternant les estrils lluites nobiliries, la fallida financera heretada del seu pare, els problemes derivats de la successi en el comtat d'Urgell i l'enfrontament amb els Montcada i els Cabrera, la rebelli dels homes rics aragonesos desprs de la mort de Pero Ahons l'any 1226 . L'habilitat de Jaume I va permetre crear marges d'actuaci relativament folgats, utilitzant per a aix l'empresa reconquistadora contra l'Islam. Es tractava d'un procs molt ms ampli, inscrit en el marc

global de la poltica dels regnes cristians peninsulars. En efecte, a partir de 1212 i amb motiu de la batalla de Las Navas de Tolosa es va produir l'enfonsament i la fragmentaci del poder almohade a AlAndalus, cosa que va propiciar en les dcades segents l'avan de les fronteres dels regnes cristians cap al sud, i aix, mentre Portugal arribava a l'Algarve l'any 1249, Ferran III de Castella conqueria Sevilla (1248) i Jaume I el castell i la vila de Biar (1245), donant per finalitzada la conquesta de les terres valencianes. El motiu d'aquestes campanyes ha rebut diverses explicacions per part dels historiadors, l'hispanista francs Pierre Guichard les veu com el resultat de la superioritat militar dels cristians en el marc del xoc entre una societat cristiana feudalitzada i una societat islmica tributria incapa de generar un poder poltic i militar fort, capa de resistir una ofensiva exterior. Altres autors, en canvi, insisteixen en la importncia que la guerra, i la conquesta de noves terres, t per a la classe feudal dominant, els nobles, com a mitj d'incrementar-ne patrimoni i les rendes, cosa que en aquest cas es faria a costa dels andalusins, fragmentats polticament i febles militarment. R . I. Burns diu que el fet fonamental seria l'esperit de croada que impregnaria els cristians, tesi poc compartida avui dia. No hem d'oblidar que des de 1228 el rei propiciava un programa per a reafirmar el seu poder, per a recuperar el prestigi i l'autoritat de la Corona, que el pare havia arrunat, i per a aix va proposar una empresa militar collectiva que beneficiara a tots, amb ell com a motor i com a cap suprem d'aquest projecte. En les Corts de Tortosa de 1225 es va proclamar la necessitat d'emprendre la reconquesta contra l'Islam, que es va iniciar amb el fracs del setge sobre Penscola, en no comptar amb la collaboraci dels cavallers aragonesos. Per no per aix va desistir en la seua obstinaci d'anar contra Valncia i l'any 1226 va planejar una nova expedici, partint de Terol, que no va arribar a fer-se pel fracs de la convocatria, encara que el rei d'Arag va obtenir d'Abu Zayd el pagament d'un cinqu de les seues rendes de Valncia i Mrcia a canvi de la pau. El vell sistema de les pries c ontinuava en plena vigncia. La violaci de la pau pel vassall Pero Ahons es va saldar amb la mort d'aquest i una guerra civil a Arag. La fidelitat i ajuda del noble Balasc d'Alag va ser compensada per Jaume I l'any 1226 amb la concessi de tots els llocs i castells que poguera conquerir en territori musulm valenci, fet que anys desprs tindria importants conseqncies. L'any 1227, la intervenci papal a travs de l'arquebisbe de Tortosa va permetre signar la concrdia d'Alcal, que procurava una pau entre el rei i els seus aliats, d'una banda, i les faccions dels barons d'una altra, cosa que va deixar la porta oberta a les grans empreses conquistadores de Jaume I. En el comtat d'Urgell el rei d'Arag va restablir -ne el comtat a Aurembiaix d'Urgell, i amb una campanya noms va haver-hi suficient per a apoderar-se dels seus territoris, que ella va traspassar a Jaume I. Aquest, al seu torn, els hi va retornar en feu. En aquells dies es va produir la descomposici poltica del Xarq al-Andalus i l'any 1228 Ibn Hud es va proclamar emir dels musulmans a Mrcia, sent reconegut pels sarrans d'Alzira, Xtiva i Dnia, territoris que va perdre Zayd Abu Zayd, el domini dels quals arribava fins al Xquer. La revolta de Zayyan d'Onda va dur a la guerra civil entre tots dos. Zayyan va ocupar Valncia mentre que Zayd es va refugiar a Sogorb i va demanar l'ajuda de Pedro Fernndez de Azagra, a canvi de la qual va lliurar Begs (1229) i potser tamb la conca de l'alt Tria. Zayd busca l'ajuda de Jaume I i el 20 d'abril de 1229 va signar a Calataiud un acord pel qual es va declarar vassall del rei d'Arag, li va oferir la quarta part de les rendes del territori perdut i la donaci de Penscola, Morella, Alpont, Culla i Sogorb, a canvi d'ajuda militar i el lliurament dels castells d'Adems i Castellfabib. Jaume I va ser el primer gran protagonista de l'expansi mediterrnia de la Corona d'Arag, comenant per la conquesta de Mallorca, que Jaume va promoure com una obra collectiva, que a va beneficiar a tots. Davant les agressions dels pirates mallorquins musulmans als mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa, aquests van demanar ajuda al monarca, i en la reuni de Barcelona (desembre de 1228) van oferir-li les naus, mentre que els barons catalans van acordar participar en l'empresa a canvi del bot i de terres. En una altra reuni a Lleida els barons aragonesos van acceptar les mateixes condicions, per van suggerir al rei que l'empresa es dirigira contra els musulmans de Valncia. La conquesta de Mallorca, encara que va participar un grup de cavallers aragonesos, en virtut de les seues obligacions amb el sobir, va ser una empresa catalana, i catalans van ser-ne la majoria dels repobladors. Les Corts catalanes de 1228 reunides a Barcelona van concedir al rei el subsidi corre sponent a la recaptaci de l'impost del bovatge. L'expedici estava integrada per 150 naus i va eixir des de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setembre de 1229. Desprs d'un llarg setge de tres mesos, la ciutat de Palma es va rendir l'ltim dia de l'any, i amb aquesta la resta de l'illa, que tot just va oferir resistncia. El rei va tornar l'any 1231 a l'illa, quan musulmans no sotmesos es van oferir al rei, sotmetent Menorca a la condici de tributria. L'illa d'Eivissa va ser conquerida l'any 1235 per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgr, i el germ Bernat de Santaeugnia. Mallorca es va constituir com un territori ms de la Corona sota el nom de "regnum Maioricarum et insulae adiacentes", va obtenir una carta de franqucia l'any 1230 i la instituci del municipi de Mallorca l'any 1249 va contribuir a la institucionalitzaci del regne. La conquesta va representar la fi de la pirateria islmica a les Balears, que, d'aquesta manera, es constituen en pont per al comer entre Catalunya i el nord d'frica. Els participants van rebre donacions en l'illa, en particular la noblesa, cosa que va enfortir el seu poder poltic i social.

La conquesta de Valncia, autntica obsessi per a Jaume I, les energies de la qual va absorbir durant quinze anys, es va preparar minuciosament atesa la transcendncia d'aquesta, una vegada ocupada Mallorca i allunyat el perill musulm del Mediterrani. Malgrat els inicials fracassos i l'inters dels cavallers de frontera per beneficiar-se'n d'aquestes conquestes, Jaume I no es va inhibir de l'empresa quan Balasc d'Alag es va apoderar de Morella l'any 1232 i va ser un perill per a l'enfortiment de la noblesa. L'any 1233 a Alcanys es va planificar la campanya, desenvolupada en tres etapes: la primera dirigida a les terres de Castell, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Penscola; la segona abasta la zona central amb la conquesta de Valncia (1238) i les terres planes fins al Xquer, per a fer-ho les corts generals de Monts de 1236 van concedir l'ajuda necessria i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el carcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de Valncia. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre; la tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als lmits estipulats per a la conquesta entre Arag i Castella en el Tractat d'Almirra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfonso per a delimitar les rees de reconquesta de les Corones de Castella I Arag. Les terres al sud de la lnia Biar--la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella, i incorporades al regne de Valncia per Jaume II desprs de la sentncia arbitral de Torrellas (1304) i Elx (1305). Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa, que considerava les terres conquerides a Valncia com una prolongaci dels seus senyorius, en convertir-lo en un regne propi (1239), formant una entitat poltica i jurdica prpia unida dinsticament a la Corona d'Arag, fet que va provocar l'airada reacci de la noblesa aragonesa, que veia tallades les seues possibilitats de fer de les terres valencianes una prolongaci dels senyorius aragonesos. El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la poblaci musulmana va continuar sent majoritria. La falta de respecte envers els pactes per part dels cristians i les capitulacions signades amb els mudjars van dur a la revolta d'al-Azraq l'any 1247. En la pugna amb la noblesa Jaume I va trobar el suport de la doctrina jurdica romana revitalitzada per l'escola de Bolonya, que afirmava la supremacia del prncep, i per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia. La renncia a la poltica tradicional sobre el Migdia va fer que l'atenci es desviara cap al Mediterrani. I tamb es van modificar les relacions amb els regnes hispnics. La falta de descendncia del monarca navarrs San VII a punt va estar de dur a la uni amb Arag. Davant les dificultats del rei de Navarra, al qual feia la guerra Castella, desitjosa d'annexionar -se part del regne navarrs, la soluci que va trobar San VII va ser establir l'any 1231 un pacte d'afillament mutu amb Jaume I, en virtut del qual San es convertia en pare de Jaume, i en morir un d'ells, l'altre el succeiria en els territoris. El pacte era favorable a Jaume I, molt jove, donada la delicada salut i avanada edat de San VII, i contenia diverses clusules per les quals el rei d'Arag havia de defensar Navarra davant d'agressions exteriors. Per les campanyes de conquesta a Mallorca i Valncia van fer que Jaume I es desentenguera de Navarra, on en morir San VII, l'any 1234 va pujar al tron Teobald de Xampanya. Amb el regne de Castella, a ms del tractat d'Almirra (1244) que va delimitar les zones d'expansi cap al sud de les dues corones, Jaume va ajudar el seu gendre Alfons X a pacificar la rebelli dels mudjars murcians. Per l'inters de Jaume I per ajudar-li va tenir l'oposici de la noblesa aragonesa a les corts de Saragossa (1264), que es va negar a cooperar, allegant que no obtenia beneficis en aquesta empresa. Malgrat aquestes reticncies, Jaume I va acudir en ajuda del rei de Castella, va sotmetre Mrcia l'any 1266 i va iniciar un procs de repoblaci amb catalans i aragonesos, retornant desprs Mrcia a Alfons el Savi. Tamb el Conqueridor va autoritzar els seus sbdits a lluitar amb el rei de Castella davant l'ofensiva del Marroc i Granada. Per a resoldre les diferncies amb Frana, l'11 de maig de 1258 Jaume I va signar amb Llus IX (Sant Llus), el tractat de Corbeil, en virtut del qual Llus IX va renunciar als drets "terics", que des de temps de Carlemany pretenia tenir sobre el Rossell, Conflent i la Cerdanya, i als comtats catalans (Barcelona, Urgell, Besal, Empries, Girona i Vic), i Jaume I als drets -ms evidents- que li assistien sobre diversos llocs del Migdia francs. Garantia de la nova amistat seria la infanta Isabel, filla menor de Jaume I, que es va casar amb Felip, fill i hereu de Sant Llus. Jaume I va cedir tamb a la reina de Frana, Margarida, els drets als comtats de Provena i Folcalquier, el que tenia al marquesat de Provena i el senyoriu de les ciutats d'Arles, Marsella i Aviny, que van ser del comte Ramon Berenguer. El tractat ha estat jutjat amb duresa pels historiadors, en particular els catalans, ja que posava fi a l'expansi i poltica ultrapirinenca de la Corona d'Arag. Pel que fa a la poltica nord-africana de Jaume I el monarca es va aprofitar de l'inters comercial que des del segle xii havien demostrat els catalans. La poltica reial es va aprofitar de la seua presncia en els regnes o sultanats del Marroc, Tilimsen i Tunis, dedicant els seus esforos a sotmetre'ls per diversos mitjans, utilitzant el procediment d'unir el comer catal al pagament d'un tribut pel sult.

Es van establir alfndecs a Tunis i Bugia, mentre que les milcies cristianes actuaven al servei dels hfsides. Pot dir-se que comena ara, en els ltims anys de la vida del Conqueridor, una etapa de fracassos, de decadncia: Corbeil, Terra Santa, els repartiments dels seus regnes i les lluites internes. L'any 1260 va morir l'infant Alfons i l'any 1262 el rei es va veure obligat a fer un nou repartiment, Arag, Catalunya i Valncia per a Pere, i les Balears a Jaume. L'esperit de croada de Jaume I va dur-lo a emprendre una expedici a Terra Santa, com a resultat de l'ambaixada trtara que va rebre mentre era a Toledo durant el Nadal de 1268 per a assistir a la primera missa de San, fill seu i arquebisbe de la ciutat. Els trtars, enemics dels turcs, oferien unir la seua ajuda a la de l'emperador bizant Miquel Paleleg en l'expedici a Terra Santa que des de feia temps projectava Jaume I. El 4 de setembre de 1269 va eixir de Barcelona una flota de 30 naus grosses i algunes galeres amb vuit-cents homes escollits, almogvers, els mestres del Temple i de l'Hospital i els infants Ferran Sanxis i Pere Hernandis. L'empresa, que Soldevila suggereix que podria anar dirigida contra l'illa de Siclia, va ser un fracs total ja que una tempesta va obligar la flota a refugiar-se a Aiges Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya, oblidant se de l'empresa, cosa que va fer de manera definitiva durant el concili de Lyon de 1274. Les raons de l'abandonament mai van ser clares i la majoria dels historiadors apellen a l'edat del monarca, amb seixanta anys i, sobretot, al desig d'estar amb Berenguera Alfonso, amb qui mantenia amors. L'any 1274 va assistir al concili de Lyon reunit per Gregori X amb el desig de ser coronat pel papa, per aquest va exigir-li a canvi la ratificaci del feu i el tribut que Pere II havia oferit donar a l'esglsia i, per tant, no hi va haver acord. Els ltims anys del regnat van incrementar els conflictes poltics i socials, am b la revolta de la noblesa catalana l'any 1259, encapalada pel vescomte Ramon de Cardona i Ferran Sanxis de Castre (bastard de Jaume I), motivada per les diferncies amb el comte d'Urgell. En els anys setanta es produeix una guerra civil quan el rei es veu pressionat pels partidaris del primognit, l'infant Pere, i pels rebels encapalats pel bastard Ferrandis de Castre, aglutinant del front nobiliari que podem qualificar de nacionalista, i que pretenien imposar l'autoritat a la Corona i alterar l'autoritarisme reial a favor seu. Aquest fet tamb era causa de la gelosia d'aquest grup envers l'ascens dels grups urbans i el seu suport a la monarquia. La lluita es va resoldre amb la mort del germanastre Ferrandis de Castre per part de l'infant Pere (1275) mentre que els partidaris d'aquell esperarien l'hora de la venjana. L'any 1275 es van revoltar els mudjars valencians i Jaume I va anar personalment a sufocar la revolta. ElConqueridor va ser derrotat pels musulmans a Llutxent (juny de 1276) i va morir el mes de juliol. La seua herncia va ser repartida entre Pere III d'Arag, Valncia i comte de Barcelona i Jaume que va rebre Mallorca i els comtats del Rossell, la Cerdanya i el senyoriu de Montpeller. Va ser durant el regnat de Jaume I quan es va produir el naixement de la conscincia territorial en la Corona d'Arag, sobretot en els estats fundadors d'Arag i el principat de Catalunya, amb l'actuaci de dues forces: la normalitzaci del dret, que crear una conscincia territorial i la conversi de les Corts, reflex d'una realitat dividida en estaments, en una instituci reivindicativa i cohesionadora de la conscincia de la comunitat. En l'mbit jurdic, els furs d'Arag superaven el dret consuetudinari per un marc ms ampli i amb reminiscncies romanistes. Jaume I va encarregar aquesta obra al bisbe d'Osca, el jurista Vidal de Canyelles i va ser promulgada en les Corts d'Osca de 1247 substituint tradicions jurdiques locals com ara el fur de Jaca. A Catalunya, la protecci de la monarquia va permetre el triomf dels usatges de Barcelona i la seua difusi territorial per Catalunya a mitjans del segle xiii. Tamb Jaume I va atorgar a Valncia una ordenaci poltica i administrativa: el costum, de carcter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposici de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislaci, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians. Va ser durant el regnat quan va tenir lloc la consolidaci de les corts privatives de cada regne, que van actuar com element essencial en la creaci d'una conscincia diferenciadora de cada territori. Des que l'any 1244 es va decidir que el Cinca fra el lmit entre Arag i Catalunya, les Corts es van reunir per separat, i a Valncia la incipient instituci comenava a funcionar a partir de l'any 1261, encara que la seua consolidaci no va tenir lloc fins al segle xiv. Durant el regnat de Jaume I les ciutats interiors de la Corona van perdre impuls en favor de les costaneres. La Cort i la Cancelleria, base de l'actual Arxiu de la Corona d'Arag, es van establir a Barcelona. Encara que el seu regnat va estar ple de conflictes, no hem d'oblidar la part positiva de la seua obra, com assenyala Ferran Soldevila: les conquistes de Mallorca i Valncia, el matrimoni del fill Pere amb Constana de Siclia, amb l'impuls que va representar per a l'expansi mediterrnia, l'impuls del comer i la poltica africana, la protecci als jueus, la redacci del Llibre del Consolat de mar -primer codi

de costums martimes-, les reformes monetries -amb la introducci del gros de Montpeller- i la creaci de monedes prpies a Valncia i Mallorca, la intervenci en el moviment jurdic d'una manera molt intensa amb figures com Ramon de Penyafort o Vidal de Canyelles, amb l'impuls al dret rom, l'impuls a les institucions generals com les corts, i a les municipals; el progrs de les lletres catalanes, amb el rei com a protagonista de la gran obra que representa el Llibre dels feits, primera gran crnica catalana medieval escrita o dictada pel rei en estil autobiogrfic. Per als historiadors aragonesos el judici histric sobre Jaume I acostuma a ser negatiu, i l'acu sen de tenir una concepci mesquina de la monarquia ja que sense pensar en la unitat de la Corona, ja cimentada, va separar Arag i Catalunya amb el lliurament de la primera a Alfons i la segona a Pere, amb Valncia per al tercer fill: Jaume. Va complicar el problema amb el traat de la frontera entre Arag i Catalunya desprs de l'adjudicaci final de Lleida a Catalunya i va marcar la frontera en el llit del Cinca i el resultat va ser l'enfrontament entre els dos pasos que duien cent anys units. La mateixa opini tenen de les accions de conquesta i la creaci dels regnes de Valncia i de Mallorca que no corresponien a les necessitats del moment ni a l'esperit i que van fragmentar la unitat de la Corona que va passar de ser un espai unificat a ser-ne quatre sota la soberania d'un mateix rei i sense cap ideal com. J. A. Sesma no dubta a qualificar-lo com el rei ms antiaragons de la histria . bviament per a mallorquins i valencians la visi del monarca s radicalment oposada i s el gran rei, el ttem histric, el mite, el punt de partida dels futurs regnes de Mallorca i de Valncia, el creador de les seues senyes d'identitat fins als nostres dies: territori, furs, moneda, institucions, etc.

Bibliografa

Belenguer Cebri, E. Jaume I a travs de la Histria, Valncia, Tres i Quatre, 1984. Burns, R.I. Jaume I i els valencians del segle XIII, Valncia, Tres i Quatre, 1981. . Colonialismo Medieval, Valencia, Tres i Quatre, 1987. Ferrer Navarro, R. Conquista y repoblacin del reino de Valencia, Valencia, 1999. Guinot, E. Els fundadors del regne de Valncia, Valencia, 1999. Lalinde, J. La Corona de Aragn en el Mediterrneo medieval, 1229-1479, Zaragoza, 1979. Salrach, J.M. Histria dels Pasos Catalans dels orgens a 1714, vol. 1, Barcelona, 1981. Santamara, A. Ejecutoria del reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1990. Sesma, J.A. La Corona de Aragn. Una aproximacin histrica, Zaragoza, 2000. Soldevila, F. Les Quatre Grans Crniques. Jaume I, Declot, Muntaner i Pere III, Barcelona, Selecta, 1971. . Vida de Jaume I el Conqueridor, Barcelona, Aedos, 1958, reed. 1969. . Jaume I. Pere el Gran, Barcelona, 1980 (3 edicin). VV.AA. Jaime I y su poca, X Congreso de Historia de la corona de Aragn, 3 vols. Zaragoza, 19791982.

Altres obres d'inters

Tourtoulon, C. Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragn, Valncia, 1874 Huici Miranda, A. Coleccin diplomtica de Jaime I, Valncia, 1916-1922. Miret I Sans, J. Viatges de l'infant en Pere, fill de Jaume I els anys 1268 i 1269, Barcelona, 1908