U

Editorial

PROLETARIS DE TOTS ELS PASOS, UNIUVOS!

francesa contra los heroicos communards de la Pars insurrecta, apenas 1 5 aos antes (1 871 )-, desataron una poderosa ola de solidaridad internacional con los dignos obreros asesinados y represaliados, denunciando sin contemplaciones el salvajismo represor de la burguesa, mostrando a millones de trabajadores la fortaleza inexpugnable del proletariado cuando ste piensa y acta como un solo puo. En memoria de aquella gesta proletaria de Chicago, ahogada en sangre por los capitalistas, el Congreso Internacional Obrero -reunido precisamente en Pars (1 889)-, declaraba el Primero de Mayo como Da de la Solidaridad Proletaria. Naca el da del trabajador. Poco despus, el primer Estado Obrero y Campesino surgido del triunfo histrico de la primera Revolucin Socialista de Octubre en 1 91 7, no tard ni un segundo en declarar como festividad nacional todos los Primero de Mayo, en recuerdo y honor de los obreros de Chicago masacrados por el capitalismo. Se internacionalizaba definitivamente el Da de la Solidaridad Proletaria, fecha combativa que exhortaba a la clase trabajadora de todos los pases a unirse y organizarse, a destruir de raz la maquinaria represora del Estado bur-

1r de MAIG

n Primero de Mayo de 1 886, se encendi la llama proletaria en la ciudad de Chicago, donde el movimiento obrero lider una contundente huelga general a lo largo de EEUU. Los reclamos del proletariado estadounidense en torno a la reduccin de la jornada de 1 6 a 1 2 horas, los aumentos salariales y la mejora de las condiciones laborales, fueron calando entre el pueblo trabajador. La rpida extensin de la huelga hizo temblar los cimientos del gobierno de la patronal yanqui. El xito arrollador de la huelga proletaria en aquel Primero de Mayo desencaden la furia represiva de la burguesa yanqui, que aplast con brutalidad ilimitada a la poderosa movilizacin obrera. Sicarios patronales, a sueldo del estado norteamericano, irrumpieron como hampones, asesinando a decenas de trabajadores. Las fuerzas represivas del rgimen masacraron y detuvieron a miles de huelguistas, sometidos a los montajes judiciales del aparato estatal burgus. Decenas de dirigentes obreros fueron ejecutados en la horca, otros tantos condenados a cadena perpetua, mientras miles ms fueron desterrados. He ah la respuesta criminal con la que la parasitaria clase dominante obsequi, obsequia y obsequiar a todos aquellos

trabajadores que, conscientes de que juntos producen la totalidad de la riqueza y se agigantan, deciden decir basta, ante tanta explotacin, miseria y degradacin. Por ello, es imprescindible reconstruir un movimiento obrero slidamente organizado en torno a una direccin revolucionaria y audaz, capaz de repeler los ataques y pasar a la ofensiva. Semejantes dosis de terror capitalista en Chicago que tanto recordaron la orga sanguinaria desatada por la burguesa

"...la primera Revolucin Socialista de Octubre en 1917, no tard ni un segundo en declarar como festividad nacional todos los Primero de Mayo, en recuerdo y honor de los obreros de Chicago masacrados por el ca pitalismo. Se internacionalizaba definitivamente el Da de la Solidaridad Proletaria, fecha combativa que ex hortaba a la clase trabajadora de todos los pases a unirse y organizarse, a destruir de raz la maquinaria represora del Estado burgus, a emanciparse del yugo de la explotacin y la opresin capitalistas."

ENDAVANT

Nro. 4

SUMARI
1er de maig: PROLETARIS DE TOTS ELS PASOS UNIU VOS! pg.1

CAPITALISME I CORRUPCI pg. 4 LENIN SOBRE LES VAGUES pg.6

PER UN ESTUDIANTIL DE REVOLUCIONARI

MOVIMENT CLASSE I

pg.12

gus, a emanciparse del yugo de la explotacin y la opresin capitalistas. El PCOE, hoy como ayer, hace un llamamiento a obreros y empleados, a la juventud, desempleados y jubilados, a campesinos y autnomos, al conjunto

del pueblo trabajador apaleado por el capitalismo monopolista de Estado, a recuperar las esencias de una celebracin histrica que nace y slo cobra sentido desde las entraas mismas del proletariado revolucionario y socialista. Millones de trabajadores sufren en sus carnes la barbarie capitalista, que esclaviza a unos mientras manda al pozo del desempleo a otros tantos. La misma furia criminal con la que los capitalistas explotaron y masacraron al proletariado de Chicago, es aplicada hoy por la oligarqua financiera, que intensifica la explotacin asalariada consciente de las contradicciones irresolubles por las que discurre y las limitaciones histricas de su reaccionario modo de produccin y rgimen poltico. La conformacin de bloques imperialistas pone de manifiesto que la lucha de clases se extiende desde Madrid a Pekn, pasando por Mosc o Chicago. El PCOE, armado con la solidez tericoprctica del socialismo cientfico y como parte integrante y avanzada del proletariado, reconoce a la clase obrera como nico sujeto histrico revolucionario capaz de revertir la insostenible situacin actual, capaz de conducir a las masas laboriosas hacia el socialismo. El proletariado debe convertir este da en una jornada de lucha, de toma de conciencia, de unidad y de organizacin de clase. A pesar de los cambios operados en el capitalismo en su etapa imperialista, de las modificaciones sustanciales en la estructura productiva al calor de la divisin internacional del trabajo impuesta por la burguesa, hoy ms que nunca, la clase obrera sigue siendo la fuerza motriz del desarrollo social. Hoy ms que nunca, por su cantidad y calidad, el proletariado cuenta con las condiciones objetivas propicias para caminar hacia la abolicin de la propiedad privada sobre los medios de produccin y la explotacin del trabajo ajeno, bases de la acumulacin de capital y origen de la degradacin y miseria de las masas laboriosas.

pg. 2

La esencia de las leyes universales que rigen el sistema capitalista se manifiesta en forma de crisis devastadoras y guerras de rapia por la conquista de nuevos mercados, por el control de fuentes de materias primas por parte de los monopolios, que ponen a su servicio estructuras estatales y supraestatales. Si
"El PCOE, hoy como ayer, hace un llamamiento a obreros y empleados, a la juventud, desempleados y jubilados, a campesinos y autnomos, al conjunto del pueblo trabajador apaleado por el capitalismo monopolista de Estado, a recuperar las esencias de una celebracin histrica que nace y slo cobra sentido desde las entraas mismas del proletariado revolucionario y socialista."
PCOE, hoy como ayer, hace un las"El repetidas crisis no hacen ms que llamamiento a obreros y empleados, retorcer los grilletes del proletariado, las a la juventud, desempleados y jubila invasiones imperialistas (hoy emboscados, a campesinos y autnomos, al das bajo el epgrafe de guerras humaconjunto del pueblo trabajador apa nitarias) se centran en masacrar a los leado por el capitalismo monopolista pueblos en vas de desarrollo para exde Estado, a recuperar las esencias poliar sus recursos. El imperialismo es de una celebracin histrica que na una mquina generadora de explotacin ce y slo cobra sentido desde las en y miseria para unos, y de esclavizacin y traas mismas del proletariado muerte para otros. Este Primero de Mayo, como todos los das del ao, el PCOE volver a salir a la calle a fundirse con el proletariado, a contribuir en su elevacin poltica e ideolgica. Saldr a la calle con la firme voluntad comunista de transformar a un proletariado manso, desorganizado y sometido en una clase en s y para s, en un movimiento obrero combativo, organizado y consciente de su poder revolucionario. Saldr a la calle a denunciar el reaccionario consenso social y las falsas salidas capitalistas, que nos han llevado al actual momento que vivimos; a denunciar, en definitiva, al decadente oportunismo, venga este de la socialdemocracia, del sindicalismo reformista o de las diferentes sectas izquierdistas.

"Les crisis demostren que els obrers no es poden limitar a lluitar per obtenir dels capitalistes concessions parcials... doncs, quan es produeixi el crack, els capitalistes no noms arrabassen als treballadors els drets conquerits. I aix continuar succeint inevitablement fins que els exrcits del proletariat socialista enderroquin el domini del capital i de la propietat privada" Lenin

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 3

su salud en trabajos insoportables

Ellos son tambin responsables directos de la voladura de las conquistas obreras ms bsicas, logradas tras largas dcadas de infatigable lucha proletaria. Responsables de la depauperacin, desmovilizacin y enajenacin de los trabajadores, mil veces traicionados por estos servidores de la burguesa. Las ricas experiencias histricas del proletariado, en sus constantes avances y retrocesos, no slo nos muestran cuan negativo y nefasto puede ser el trabajo de zapa del oportunismo en el movimiento obrero, sino que tambin pone de manifiesto la inoperancia de la mera lucha sindical y economicista. El triunfo de la revolucin socialista y de las fuerzas proletarias es inconcebible si la lucha contra la burguesa no abarca, de forma dialctica, los frentes econmico, poltico e ideolgico. La realidad material que vivimos, confirma lo estril de la lucha economicista, as como la putrefaccin del oportunismo. Ya no hay tiempo ni espacio para reivindicar mejoras de unos convenios que han quedado reducidos a papel mojado, para plantear conflictos aislados abocados al fracaso, para mendigar pactos infames ni seguir creyendo en fraudulentos capitalismos con rostro humano. Cuando la contradiccin nuclear del momento gira en torno a imperialismo / socialismo (capital/trabajo), ya slo una va tctica puede insuflar la fuerza necesaria a millones de trabajadores vapuleados; recuperar las esencias de 1 886, hacer de la unidad y la solidaridad de clase, pilares maestros del renacer proletario. Y eso pasa indefectiblemente, por organizar el poder popular desde los mismos centros de trabajo, a travs de los rganos democrticos proletarios, a travs de

En este Primero de Mayo de 201 3 el PCOE, asumiendo las ricas enseanzas emanadas del socialismo cientfico, infatigable a la hora de desarrollar su poltica de masas y sindical, hace suyas de nuevo las palabras del gran dirigente comunista ruso. Como casi siempre sucede con Lenin, sus escritos parecen haber sido redactados hoy la Asamblea de Comits, Delegados y mismo: Trabajadores (ACDT), as como la paralela consolidacin de la Central nica de No hay fuerza que pueda vencer al Trabajadores, catalizadora de la recons- proletariado, porque su trabajo es lo truccin del sindicalismo de clase en el nico que sostiene a las clases go conjunto del Estado espaol, una Central bernantes y al gobierno. No hay en el Obrera y Socialista. Organizar la resis- mundo fuerza capaz de aplastar a mi tencia popular en los barrios y centros de llones de obreros, cada vez ms estudio, en el campo y la ciudad, y que, conscientes, unidos y organizados bajo el liderazgo del proletariado, conso- () lide la columna vertebral del socialismo: Camaradas obreros! Preparmonos el Frente nico del Pueblo (FUP). Cons- con redoblada energa para el comba truir el Ejrcito Proletario capaz de en- te decisivo que se acerca! Que se frentar a la reaccin y liquidar al Estado estrechen las filas de los proletarios de los monopolios, capaz de tomar el socialistas! Que su voz se propague poder e instaurar la dictadura revolucio- con amplitud cada vez mayor! Que la naria del proletariado. agitacin en torno a las reivindicacio Deca el gran lder del proletariado mun- nes obreras se despliegue cada vez dial -Lenin-, un Primero de Mayo de ms con mayor audacia! Que la cele 1 904: bracin del Primero de Mayo atraiga a
Dos mundos se alzan frente a frente en esta grandiosa lucha el mundo del capital y el mundo del trabajo, el mun do de la explotacin y la esclavitud, y el de la fraternidad y la libertad. Por una parte, hay un puado de ricos parsitos. En sus manos se concen tran los talleres y las fbricas, las he rramientas y las mquinas. Han convertido millones de hectreas de tierra y montaas de dinero en su pro piedad privada. Han hecho del gobier no y el ejrcito sus criados, fieles guardianes de la riqueza que han acu mulado. Por otra parte, hay millones de deshe redados, obligados a suplicar a los ri cos permiso de trabajo para ellos. Crean con su trabajo toda la riqueza, mientras ellos mismos tienen que lu char toda la vida por un pedazo de pan, mendigar el trabajo como una li mosna, agotar sus fuerzas y arruinar nuestra causa a miles de nuevos combatientes y engrose nuestras fuerzas en la grandiosa lucha por la libertad de todo el pueblo, por la emancipacin de todos los trabajado res del yugo del capital!

Viva la lucha de la clase obrera! Viva el Primero de Mayo! Proletarios de todos los pases, unos! Por las Asambleas de Comits, Delegados y Trabajadores y el Frente nico del Pueblo! Construyamos socialismo!

Comisin de Movimiento obrero y de masas del Comit Central del Partido Comunista Obrero Espaol (PCOE)

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 4

CAPITALISME I CORRUPCI
Secretaria Poltica del PCOC

assa sovint, els militants comunistes escoltem al nostre entorn ms proper, comentaris sobre els nombrosos casos de corrupci que afecten tota la superestructura burgesa del rgim capitalista. Crtiques que sota una agressivitat verbal, focalitzen la seva rbia i frustraci enfront el que ells i elles anomenen classe poltica. Discursos que, modelats per la ideologia dominant, encaminen lira de les masses treballadores cap al qestionament de lepidermis del rgim, cap a una crtica estril i inofensiva. Quan els poderosos altaveus burgesos -autntics monopolis al servei de la oligarquia financera-, parlen de corrupci, es guarden molt b de deixar intacta la causa del naixement i desenvolupament de tota forma de corrupci econmica, poltica i ideolgica; el mode de producci capitalista en la seva etapa imperialista. Amb quotidianitat, veiem com els casos de corrupci del rgim capitalista tant a Catalunya com a la resta de lEstat, encapalen les portades dels consorcis meditics i ocupen hores i hores a la televisi. No es estrany que en perodes de profunda crisis capitalista, la burgesia recondueixi el debat de la corrupci cap a la superficialitat del sistema, limitant

aix els efectes duna crtica coherent i profunda que els posaria en evidncia davant milions de treballadors i classes populars. Sentn aquest afany per seguir alienant a les masses, quan a Catalunya els aturats sapropen al mili defectius i els treballadors catalans anem a lavantguarda en concepte de desnonaments, sucidis i ndexs de pobresa. La ideologia dominant no escatima esforos alhora dengalipar al poble treballador catal, mitjanant el deslligament de la corrupci -com del nacionalisme, el capitalisme financer, lecologisme, el feminisme...-, de les relacions de pro"Quan els poderosos altaveus burgesos autntics monopo lis al servei de la oligarquia fi nancera, parlen de corrupci, es guarden molt b de deixar intacta la causa del naixement i desenvolupament de tota for ma de corrupci econmica, poltica i ideolgica el mode de producci capitalista en la seva etapa imperialista."

prou feines arriben a raspar lepidermis del sistema. Com diu el proverbi xins; mentre el savi assenyala el sol, el neci mira el dit. Necis i ximples, aix s com ens vol la classe dominant, utilitzant a discreci els seus aparells de propaganda i posant al
"...els termes capitalisme i corrupci mai apareixen junts o relacionats dialcticament en aquesta cascada de suposades informacions. Sempre es tracta dexcessos individuals o gru pals que shan de corregir perqu tot funcioni de forma natural."

ducci capitalistes. A travs daquest trencament metafsic que intenta allar la base de la superestructura- i sota els impulsos dun idealisme irrefrenable, sinocula en amplies masses aquesta infantil i pobre conclusi, assimilada i divulgada per loportunisme en totes les seves formes: la culpa la tenen els poltics corruptes, no hi ha democrcia per la corrupci de la classe poltica i els banquers, i totes les derivades que amb

seu servei les palanques de loportunisme en tots els fronts. No els s suficient amb mantenir al proletariat alienat en leconmic, s necessria tamb la parallela submissi poltica i ideolgica. Esclavitzar i embrutir al subjecte revolucionari que ha dacabar amb aquest mode de producci esgotat i podrit s un objectiu sempre latent. Degradar-lo de tal manera que sigui incapa de visualitzar lnic rgim digne per al gnere hum, base imprescindible per liquidar darrel la corrupci existent: el socialisme. Es per aix que els termes capitalisme i corrupci mai apareixen junts o relacionats dialcticament en aquesta cascada de suposades informacions. Sempre es tracta dexcessos individuals o grupals que shan de corregir perqu tot funcioni de forma natural. Al cap i a la fi, tot obeeix a la cobdcia de lhome fidels al mite religis de la humanitat pecadora i el parads perdut- i a la mala gesti de la classe poltica. Aix una i altre vegada. Malgrat tot, no cal ser un superdotat per saber que ni lhome s un ser individualista i cobdicis per natura-

lesa- ben al contrari, son les relacions de propietat imposades i el seu entorn socioeconmic les que determinen la seva consciencia- ni la casta poltica es altre cosa que vulgars gestors de la oligarquia financera i industrial. s una realitat histrica inobjectable que en qualsevol mode de producci capitalista domina la circulaci mercantil, basada en la propietat privada dels mitjans de producci i lexplotaci assalariada. De lexplotaci de la classe treballadora, sorgeix el cicle dacumulaci del capital. Aquests trets fonamenten la base econmica i corrupta de qualsevol rgim burgs. All on tot s mercaderia -incloent-hi la fora de treball-, i per tant on tot es pot comprar i vendre, la corrupci troba el ferment necessari per la seva expansi . Sentendr doncs, que la corrupci no noms no pot deslligar-se del sistema capitalista, sin que representa una de les essncies ms fidels daquest, la crua evidencia dunes relacions de producci que sacralitzen el robatori al conjunt dels treballadors. La corrupci no noms s robatori, s tamb espoli i guerra, explotaci, concentraci, exportaci, evasi i blanqueig de capitals, s deute pblic (ms dun 85% del deute de lEstat espanyol correspon als monopolis financers i industrials, especialment a la seva banca usurera), s en definitiva, capitalisme. La corrupci no s ni pot ser cap disfunci ni cap anomalia del sistema ni cap maledicci a crrec duns poltics incapaos de gestionar res. s conseqncia directa de tot mode de producci opressor i explotador, fruit de les seves lleis universals i contradiccions irresolubles. Per tant, quan els comunistes parlem de corrupci ho fem sempre en termes estructurals, mai conjunturals. I lluny dassenyalar obsessivament a simples caps de turc, anem a

ENDAVANT

Nro. 4

larrel dels corruptors per tal de despullar les essncies daquest rgim caduc. Cal doncs, elevar poltica i ideolgicament a les masses treballadores, si volem elevar el seu pensament i ajudar en la construcci del nou poder popular. De forma sistemtica els ingents altaveus de loligarquia bombardegen milions de treballadors amb blanquejos de capital, evasions fiscals, finanaments irregulars, trfic dinfluncies i lobbys, espolis de tot mena, etc. Un torrent dinformacions allades que mostren la manera daccionar desvergonyida de diferents crrecs poltics -des dalcaldes

pg. 5

"La corrupci no s ni pot ser cap disfunci ni cap anomalia del sistema ni cap maledicci a crrec duns poltics incapaos de gestionar res. s con seqncia directa de tot mode de producci opressor i explo tador, fruit de les seves lleis universals i contradiccions irre solubles."

a petites viles, fins arribar a diputats del Parlament de Catalunya i al propi Govern que sn assenyalats a lopini p"Un torrent dinformacions a llades que mostren la manera daccionar desvergonyida de diferents crrecs poltics [...] que sn assenyalats a lopini pblica per tal de reforar la matriu dopini la classe pol tica s corrupta, cal un refor ma. Matriu ideolgica, perfectament assimilada per loportunisme, que tracta de blindar la dictadura capitalista a la que ens sotmeten."

blica per tal de reforar la matriu dopini; la classe poltica s corrupta, cal un reforma. Matriu ideolgica, per-

fectament assimilada per loportunisme, que tracta de blindar la dictadura capitalista a la que ens sotmeten. El capitalisme monopolista dEstat, tamb a Catalunya, ens mostra el dit per tal que ens quedem embadalits observant-lo. I aquest dit pren forma duna controlada desestabilitzaci poltica en lmbit de la institucionalitat burgesa empesa per la profunda i duradora crisis econmica-, per tal de salvar els pilars bsics del rgim. La columna mestra de la corrupci, alada i polida per unes relacions de producci netament reaccionries. Les forces dordre pblic i la propaganda burgesa i oportunista, sobstinen a mostrar amb detall les corrupteles dels alcaldes de Lloret de Mar o Sabadell o les milionries evasions i fraus fiscals de la famlia burgesa PujolFerrusola, sense interrelacionar causa i efecte- capitalisme i corrupci-, i focalitzant latenci en els corruptes, essencialment poltics. El silenci entorn lestructura econmica capitalista, vertader verger de la corrupci existent, representa una efica omert meditica que deixa lliure de pecats als grans monopolis financers i industrials, capaos de comprar la voluntat de governs sencers. En un rgim on sexplota i es roba, en una superestructura que fa daquestes plusvlues i espolis al proletariat la seva base de domini poltic i ideolgic, en una societat on tot es compra i ven en base a la propietat privada dels mitjans de

producci, on el consumisme es alat a laltar del sagrat progrs i la pobresa s definida com un mal propi de ganduls. En un rgim on noms es conjuga el verb tenir, parlar de corrupci deslligada de les relacions de producci capitalistes, assenyalant a uns quants corruptes de la classe poltica, resulta un frau pens i alienant. Un triomf de les forces burgeses i oportunistes, ansioses per allargar lagonia del proletariat i del poble treballador. El PCOC treballa per consolidar un EXRCIT PROLETARI que sigui capa de colpejar i liquidar el cor mateix del ca-

ENDAVANT

Nro. 4

pital monopolista i el seu aparell estatal, lEstat capitalista i la seva parasitria el cor mateix de la corrupci capitalista. classe dominant. Per aixecar lestructura sociopoltica i Noms el socialisme pot posar les imprescindibles bases econmiques per acabar amb aquesta lacra social capitalista; la corrupci.
Acabem amb la corrupci, destrum el capitalisme! Per la construcci de lAssemblea de Comits dempresa, Delegats i Treballadors i el Front nic del Poble! Socialisme o barbrie!
CN del PCOC

pg. 6

SOBRE LES VAGUES

V.I. LENIN

proletria a travs de lAssemblea de Comits, Delegats i Treballadors, capa de fondres en un gran i poders Front nic del Poble que faci trontollar i liquidi

Lenin va escriure aquest article a l'exili, per Rabchaia Gazeta (veure ob.cit., tom IV, pgs. 211213, "Carta al grup de redactors"). A l'arxiu de l'Institut de Marxisme Lenininisme adjunt al CC del PCUS se guarda noms la primera part de l'article, i no s'ha pogut establir si les dues restants van ser escrites. Article escrit a finals de 1899. Publicat per primera vegada al 1924, a la revista Proletrskaia Revolutsia, nms. 89. Es publica d'acord amb un manuscrit copiat per N. Krpskaia.

n els ltims anys, les vagues obreres s'han tornat extraordinriament freqents a Rssia. No hi ha una sola provncia industrial on no hi hagi hagut diverses vagues. Pel que fa a les grans ciutats, les vagues no cessen. Es comprn, doncs, que els obrers conscients i els socialistes es plantegin cada vegada ms sovint la qesti del significat de les vagues, de les formes de dur-les a terme i de les tasques que els socialistes es proposen en participar en elles. Volem intentar una exposici d'algunes idees sobre aquests problemes. En el primer article pensem parlar del significat de les vagues en el moviment obrer en general, en el segon, de les lleis russes contra les vagues i en el tercer, de com s'han desenvolupat i es desenvolupen les vagues a Rssia i quina ha de ser l'actitud dels obrers conscients davant elles. En primer terme, cal buscar una explicaci per al naixement i difusi de les vagues. Qui recordi tots els casos de vaga

coneguts per la seva prpia experincia personal, pels relats d'altres o pels diaris, veur de seguida que les vagues sorgeixen i s'estenen all on apareixen i es multipliquen les grans fbriques. De les fbriques ms importants, en qu treballen centenars (i de vegades milers) d'obrers, tot just es trobar una on no hi hagi hagut vagues. Quan a Rssia eren poques les grans fbriques, escassejaven les vagues, per sn cada vegada ms freqents des que aquelles augmenten amb rapidesa, tant en les antigues localitats fabrils com en les noves ciutats i villes industrials.
Per qu la gran producci fabril condueix sempre a les vagues?

Perqu el capitalisme porta necessriament a la lluita dels obrers contra els patrons, i quan la producci es realitza en gran escala, aquesta lluita esdev necessriament en lluita vagustica. Aclarim aix. Es denomina capitalisme a l'organitzaci de la societat en que la terra, les fbri-

ques, els instruments de producci, etc., pertanyen a un petit nombre de terratinents i capitalistes, mentre la massa del poble no posseeix cap o gaireb cap propietat i ha de, pel mateix, llogar la seva fora de treball. Els terratinents i els fabricants contracten els obrers, els obliguen a produir uns o altres articles, que ells venen al mercat. Els patrons abonen als obrers nicament el salari imprescindible perqu aquests i els seus familiars puguin just subsistir, i tot el que l'obrer produeix per sobre d'aquesta quantitat de productes necessria per al seu manteniment, s'ho embutxaca el patr; aix constitueix el seu guany. Per tant, en l'economia capitalista, la massa del poble treballa per contracte per altres, no treballa per a si, sin per als patrons, i ho fa per un salari. Es comprn que els patrons tracten sempre de reduir el salari: com menys lliuren als obrers, ms guanys els queda. En canvi, els obrers tracten d'obtenir el major salari possible, per poder donar a la seva famlia una alimentaci abundant i sana, viure en

una bona casa i vestir-se no com captaires, sin com es vesteix tothom. Per tant, entre patrons i obrers hi ha una lluita constant pel salari: el patr t llibertat per contractar l'obrer que li vingui en gana, per la qual cosa busca el ms barat. L'obrer t llibertat per llogar-se al patr que vulgui, i busca el ms car, el que pagui ms. Treballi al camp o a la ciutat, llogui els seus braos a un terratinent, a un camperol ric, a un contractista o un fabricant, l'obrer sempre regateja amb el patr, lluita contra ell pel salari.

Doncs b, per no arribar a veure's reduts a aquests extrems, els obrers inicien la lluita ms porfiada. Com adverteixen que cada un d'ells per si sol res pot, i que penja sobre ell l'amenaa de morir sota el jou del capital, els obrers comencen a alar-se junts contra els seus patrons. Comencen les vagues obreres. Al principi s freqent que els obrers no tries en qu els obrers no han aconse- tinguin ni tan sols una idea clara del que guit encara la protecci de la llei i no tracten d'aconseguir, no comprenen per poden oferir resistncia als capitalistes, i qu actuen aix: simplement trenquen comprovarem que la jornada s incre- les mquines i destrueixen les fbriques. blement llarga, fins de 1 7 i 1 9 hores, que L'nic que volen s donar a conixer als Per pot sostenir aquesta lluita criatures de cinc o sis anys fan una feina patrons seva indignaci, proven les seper si sol? Cada vegada s major el extenuant, i que els obrers pateixen fam ves forces mancomunades per sortir nombre d'obrers: els camperols s'arru- constantment, condemnats a una mort d'una situaci insuportable, sense saber nen i emigren de les villes a les ciutats i lenta. Un exemple s el dels que treba- encara per qu la seva situaci s tan a les fbriques. Els terratinents i els fa- llen a domicili per als capitalistes; per desesperada i quines han de ser les sebricants introdueixen mquines, que dei- cada obrer recordar molts exemples! Ni ves aspiracions. En tots els pasos, la xen sense treball als obrers. A les ciutats tan sols sota l'esclavitud i sota el rgim indignaci dels obrers va comenar amb augmenta sense parar el nombre de de- de servitud va existir mai una opressi disturbis allats, amb motins, com els socupats i a les villes el de gent reduda tan gran del poble treballador com la que anomenen a nostre pas la policia i els a la misria, l'existncia d'un popatrons. En tots els pasos, ble famolenc fa que baixin cada aquests disturbis van donar lloc, vegada ms els salaris. A l'obrer li per una banda, a vagues ms o Quan la runa del poble arriba a tal grau que a resulta impossible lluitar tot sol menys pacfiques i, per altra, a les ciutats i en les villes hi ha sempre masses contra el patr. Si exigeix millor una lluita multilateral de la classe de desocupats, quan els fabricants amassen salari o no accepta la rebaixa del obrera per la seva emancipaci. fortunes enormes i els petits propietaris sn mateix, el patr contestar: ves a desplaats pels milionaris, llavors l'obrer allat
una altra banda, sn molts els famolencs que esperen a la porta de la fbrica i estaran contents de treballar encara que sigui per un salari baix. Quan la runa del poes converteix en un home absolutament desvalgut enfront del capitalista. A aquest li s possible aixafar completament l'obrer, condemnarlo a mort en un treball d'esclaus, i no noms a ell, sin tamb a la seva dona i als seus fills. ... Ni tan sols sota l'esclavitud i sota el rgim de servitud va existir mai una opressi tan gran del poble treballador com la que pateixen els obrers quan no poden oposar resistncia als capitalistes, ni conquerir lleis que limitin l'arbi trarietat patronal. Quin s el significat de les vagues (o aturades) en la lluita de la classe obrera?

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 7

Per respondre a aquesta pregunta hem de tenir primer una visi ble arriba a tal grau que a les ms mplia de les vagues. Si el ciutats i en els villes hi ha semsalari l'obrer es determina-com pre masses de desocupats, quan hem explicat-per un conveni enels fabricants amassen fortunes tre el patr i l'obrer, i si cada enormes i els petits propietaris obrer per si noms s en tot sensn desplaats pels milionaris, tit impotent, resulta clar que els llavors l'obrer allat es converteix obrers han de necessriament en un home absolutament desdefensar junts les seves reivindivalgut enfront del capitalista. A cacions, recrrer a les vagues aquest li s possible aixafar comper impedir que els patrons repletament l'obrer, condemnar-lo a baixin el salari o per aconseguir pateixen els obrers quan no poden opomort en un treball d'esclaus, i no noms un salari ms alt. I, en efecte, no hi ha a ell, sin tamb a la seva dona i als sar resistncia als capitalistes, ni con- pas capitalista algun en qu no esclatin seus fills. En efecte, prenguem les inds- querir lleis que limitin l'arbitrarietat vagues obreres. En tots els pasos europatronal.

peus i a Amrica, els obrers es senten cosa canvia. No hi ha riqueses que pu- mecanisme subministra diferents proimpotents quan actuen individualment, guin reportar profit als capitalistes, si ductes, els elabora, els distribueix on s noms poden oposar resistncia als pa- aquests no troben obrers disposats a tre- menester. Tot aquest mecanisme el mou trons si estan units, b declarant-se en ballar amb els instruments i els materials l'obrer, que conrea la terra, n'extreu el vaga, b amenaant amb ella. I com ms dels capitalistes, i a produir noves rique- mineral, elabora les mercaderies en les es desenvolupa el capitalisme, com ms ses. Quan els obrers s'enfronten indivi- fbriques, construeix cases, tallers i lgran s la rapidesa amb qu creixen les dualment amb els patrons, segueixen nies frries. Quan els obrers es neguen grans fbriques, com ms sn des- sent veritables esclaus, que treballen a treballar, tot aquest mecanisme ameplaats els petits capitalistes pels grans, sempre per a un estrany per un tros de naa paralitzar-se. Cada vaga recorda ms imperiosa s la necessitat d'una re- pa, com a assalariats sempre submisos i als capitalistes que els veritables amos sistncia conjunta dels obrers, perqu silenciosos. Per quan proclamen junts no sn ells, sin els obrers, que proclas'agreuja la desocupaci, s'agumen els seus drets amb creixent ditza la competncia entre els fora. Cada vaga recorda als Per les vagues, que sn determinades capitalistes, que tracten de proobrers que la seva situaci no s duir les mercaderies el ms ba- per la naturalesa mateixa de la societat ca desesperada i que no estan sols. pitalista, signifiquen el comenament de la rates possible (per la qual cosa Vegeu qu enorme influncia exerlluita de la classe obrera contra aquesta cal pagar als obrers el menys ceix una vaga, tant sobre els vaestructura de la societat. possible), i s'accentuen les osguistes com sobre els obrers de les cillacions de la indstria i les fbriques venes o prximes, o de (1 ) crisis . Quan la indstria prosles fbriques de la mateixa branca pera, els patrons obtenen grans benefi- les seves reivindicacions i es neguen a d'indstria. En temps normals, pacfics, cis i no pensen en compartir-los amb els sotmetre's a qui t la bossa d'or, llavors l'obrer arrossega en silenci la seva cobrers, per durant les crisi tracten de deixen de ser esclaus, es converteixen rrega, no discuteix amb el patr ni reflecarregar les prdues sobre els obrers. La en homes i comencen a exigir que el seu xiona sobre la seva situaci. Durant una necessitat de les vagues en la societat treball no noms serveixi per enriquir a vaga, proclama en veu alta les seves capitalista est tan reconeguda per tots un grapat de parsits, sin que permeti reivindicacions, recorda als patrons tots als pasos europeus, que all la llei no als treballadors viure com a ssers hu- els atropellaments dels que ha estat vcles prohibeix; noms a Rssia han que- mans. Els esclaus comencen a presentar tima, proclama els seus drets, no pensa dat brbares lleis contra les vagues la reivindicaci d'esdevenir propietaris: en si sol ni en seu salari exclusivament, (d'aquestes lleis i de la seva aplicaci en treballar i viure, no com vulguin els terra- sin que pensa tamb en tots seus catinents i els capitalistes, sin com vulguin marades, que han abandonat el treball parlarem en un altre moment). Per les vagues, que sn determinades els mateixos treballadors. Les vagues in- juntament amb ell i que defensen la cauper la naturalesa mateixa de la societat fonen sempre tal espant als capitalistes sa obrera sense por a les privacions. Tocapitalista, signifiquen el comenament perqu comencen a fer vacillar el seu ta vaga implica per l'obrer gran nombre de la lluita de la classe obrera contra domini. "Totes les rodes s'aturen, si aix de privacions, terribles privacions, que aquesta estructura de la societat. Quan ho vol el teu bra vigors ", diu sobre la noms es poden comparar amb les caamb els potentats capitalistes s'enfron- classe obrera una can dels obrers ale- lamitats de la guerra: fam a la famlia, ten obrers despossets que actuen indivi- manys. En efecte: les fbriques, les fin- prdua del salari, sovint detencions, exdualment, aix equival a la total ques dels terratinents, les mquines, els pulsi de la ciutat on residia i treballava. esclavitzaci dels obrers. Per quan ferrocarrils, etc., etc., sn, per dir-ho aix, I malgrat totes aquestes calamitats, els aquests obrers despossets s'uneixen, la rodes d'un enorme mecanisme: aquest obrers menyspreen als que abandonen
La vaga ensenya els obrers a comprendre quina s la fora dels patrons i quina la dels obrers: ensenya a pensar, no noms en el seu patr ni en els seus camarades ms pro pers, sin en tots els patrons, en tota la classe capitalista i en tota la classe obrera. Quan un patr que ha amassat mi lions a costa del treball de diverses generacions d'obrers, no accedeix al ms modest augment del salari i inclusiva ment intenta reduirlo encara ms si els obrers ofereixen resistncia, llana al carrer a milers de famlies famolen ques, llavors resulta clar per als obrers que tota la classe capitalista s enemiga de tota la classe obrera, i que els obrers poden confiar noms en si mateixos i en la seva ac ci unida.

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 8

ta la classe capitalista s enemiga de tota la classe obrera, i que els obrers poden confiar noms en si mateixos i en la seva acci unida. Passa molt sovint que un patr tracta d'enganyar a totes passades als obrers, de presentar-se davant seu com un benefactor, d'encobrir l'explotaci dels seus obrers amb un regal qualsevol, amb qualsevol promesa falla. Cada vaga destrueix sempre de cop aquest engany, mostrant als obrers que el seu "benefactor" s un llop amb pell de xai. Per la vaga, a ms, obre els ulls als obrers, no noms pel que fa als capitalistes, sin tamb en el que fa al govern i a les lleis. De la mateixa manera que els patrons s'esforcen per aparixer com benefactors dels mes que resisteixen obrers, aix tamb els funtals calamitats per trencionaris i els seus lacais car l'oposici d'un s'esforcen per convncer burgs, sabran trencar els obrers que el tsar i el tamb la fora de tota govern tsarista es preocula burgesia "(2), deia un pen dels patrons i dels gran mestre del sociaobrers per igual, amb eslisme, Engels, parlant perit de justcia. L'obrer no de les vagues dels coneix les lleis i no es reobrers anglesos. Amb laciona amb els funcionafreqncia, n'hi ha prou ris, en particular amb els que es declari en vaga alts, pel que freqentment A l'octubre de 1971, els treballadors de la SEAT van iniciar una vaga que es va estendre una fbrica perqu im- rpidament a altres sector i que tamb va influir sobre l'ensenyament. L'actuaci policial dna crdit a tot aix. Per mediatament comenci dels "grisos" per desallotjar la fbrica va causar un mort d'un obrer i desenes de ferits. esclata una vaga, es preuna srie de vagues en senten a la fbrica el fismoltes fbriques. Tan gran s la influn- patr ni en els seus camarades ms pro- cal, l'inspector fabril, la policia i sovint les cia moral de les vagues, tan contagiosa pers, sin en tots els patrons, en tota la tropes, i llavors els obrers s'assabenten s la influncia que sobre els obrers classe capitalista i en tota la classe obre- que han violat la llei: la llei permet als faexerceix el veure als seus camarades ra. Quan un patr que ha amassat mi- bricants reunir-se i discutir obertament que, ni que sigui temporalment, esdeve- lions a costa del treball de diverses com reduir el salari dels obrers, mentre nen d'esclaus en persones amb els ma- generacions d'obrers, no accedeix al que aquests sn titllats de delinqents teixos drets que els rics! Tota vaga infon ms modest augment del salari i inclusi- per reunir-se i tractar de posar-se amb enorme fora, als obrers, la idea del vament intenta reduir-lo encara ms si d'acord! Desallotgen els obrers dels socialisme: la idea de la lluita de tota la els obrers ofereixen resistncia, llana al seus habitatges, la policia tanca les boticlasse obrera per la seva emancipaci carrer a milers de famlies famolenques, gues en qu podrien adquirir comestidel jou del capital. s molt freqent que, llavors resulta clar per als obrers que to- bles a crdit i s'intenta atiar als soldats
Per tot obrer resulta clar que el govern tsarista s el seu enemic jurat, que defensa als capitalistes i lliga de mans als obrers. Comena a comprendre que les lleis es dicten en benefici exclusiu dels rics, que tamb els funcionaris defensen els interessos dels rics, que al poble treballador se li tapa la boca i no se li permet expressar les seves necessitats, i que la classe obrera ha de necessriament arrencar el dret de vaga, ha de publicar diaris obrers i participar en una assemblea popular representativa, encarregada de promulgar les lleis i de vetllar pel seu compli ment. Al seu torn, el govern comprn molt b que les vagues obren els ulls als obrers, i per aquest motiu els fa tanta por i s'esfora a totes passades per sufocar les vagues el ms aviat possible.

abans d'una gran vaga, els obrers d'una fbrica o Per la vaga, a ms, obre els ulls als obrers, d'una indstria o una ciuno noms pel que fa als capitalistes, sin tat qualsevol no coneguin tamb en el que fa al govern i a les lleis. De la gaireb el socialisme ni mateixa manera que els patrons s'esforcen per pensin en ell, per que aparixer com benefactors dels obrers, aix desprs de la vaga s'estamb els funcionaris i els seus lacais s'esfor tenguin cada vegada ms cen per convncer els obrers que el tsar i el entre ells els cercles i les govern tsarista es preocupen dels patrons i associacions, i siguin ms dels obrers per igual, amb esperit de justcia. i ms els obrers que es fan socialistes. La vaga ensenya els als seus camarades i entren en tripijocs obrers a comprendre quina s la fora amb el patr. Malgrat les calamitats de la dels patrons i quina la dels obrers: envaga, els obrers de les fbriques venes senya a pensar, no noms en el seu senten entusiasme quan veuen que els seus camarades han iniciat la lluita. "Els ho-

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 9

contra els obrers, fins i tot quan aquests mantenen una actitud serena i pacfica. S'arriba a donar als soldats l'ordre d'obrir foc contra els obrers, i quan maten treballadors indefensos aplicant-los la llei de fuga, el propi tsar manifesta la seva gratitud a les tropes (aix ho va fer amb els soldats que van matar vaguistes el 1 895 en Iaroslavl)(3). Per tot obrer resulta clar que el govern tsarista s el seu enemic jurat, que defensa als capitalistes i lliga de mans als obrers. Comena a comprendre que les lleis es dicten en benefici exclusiu dels rics, que tamb els funcionaris defensen els interessos dels rics, que al poble treballador se li tapa la boca i no se li permet expressar les seves necessitats, i que la classe obrera ha de necessriament arrencar el dret de vaga, ha de publicar diaris obrers i participar en una assemblea popular representativa, encarregada de promulgar les lleis i de vetllar pel seu compliment. Al seu torn, el govern comprn molt b que les vagues obren els ulls als obrers, i per aquest motiu els fa tanta por i s'esfora a

ENDAVANT

totes passades per sufocar les vagues el obrers a unir-se, els fan veure que ms aviat possible. Un ministre alemany noms units poden sostenir la lluita conde l'Interior, que va adquirir fama per la tra els capitalistes, els ensenyen a pensar en la lluita de tota la classe obrera les vagues ensenyen als obrers contra tota la classe patronal i contra el a unirse, els fan veure que govern autocrtic i policac. Per aix, els noms units poden sostenir la socialistes criden a les vagues "Escola lluita contra els capitalistes, de guerra", escola en la qual els obrers els ensenyen a pensar en la aprenen a lliurar la guerra contra els lluita de tota la classe obrera seus enemics per l'emancipaci de tot el contra tota la classe patronal i poble, de tots els treballadors, del jou contra el govern autocrtic i dels funcionaris i del jou del capital. policac. Per la "escola de guerra" no s la guerra mateixa. Quan les vagues es difoseva aferrissada persecuci contra els nen, alguns obrers (i alguns socialistes) socialistes i els obrers conscients, va de- comencen a pensar que la classe obrera clarar no sense motiu, en una ocasi, pot limitar-se a les vagues i a les caixes davant els representants del poble: o societats de resistncia, que les va"Desprs de cada vaga treu el cap el hi- gues per si soles poden procurar una dra [Monstre] de la revoluci. " (4) gran millora de la seva situaci i dhuc A cada vaga creix i es desenvolupa en la seva emancipaci. Quan veuen la els obrers la conscincia que el govern fora que representen la uni dels s el seu enemic, i que la classe obrera obrers i fins i tot les seves petites vas'ha de preparar per lluitar contra ell, gues, alguns pensen que a la classe pels drets del poble. obrera en t prou amb declarar la vaga Aix, doncs, les vagues ensenyen als general a tot el pas per aconseguir dels capitalistes i del govern tot el que vulguin. Aquesta opini la van expressar (1) Sobre les crisi a la indstria i el seu significat per als obrers parlarem tamb els obrers d'altres pasos quan el algn dia amb ms detall. Ara observem noms que, en els darrers anys, moviment obrer estava en la seva etapa els assumptes industrials a Rusia han anat a les mil meravelles, la inds inicial i els obrers comptaven encara tria "ha prosperat", per ara (a finals de 1899) s'observen ja clars smpto amb molt poca experincia. mes de que aquesta "prosperitat" desembocar en la crisi: dificultats per Per aquesta opini s errnia. Les vaa la venda de mercaderies, fallides dels fabricants, ruina de petits propie gues sn un dels mitjans de lluita de la taris i terribles calamitats pels obrers (desocupaci, disminuci del salari, classe obrera per la seva emancipaci, etc. ). per no l'nic, i si els obrers no posen atenci a altres mitjans de lluita, demoren el desenvolupament i els xits de la (2) Lenin cita el llibre de F. Engels La situaci de la dasse obrera a Inglate classe obrera. En efecte, perqu les varra.(Ed.) gues tinguin xit sn necessries les caixes de resistncia, per tal de mantenir als obrers mentre duri el conflicte. Els (3) La vaga a la manufacturade Iaroslavl va tenir lloc a l'abrilmaig de 1895, obrers (comunament, els de cada indsamb motiu de que l'administraci va implantar tarifes noves que van dis tria, cada ofici o cada taller) organitzen minuir el salari dels obrers. Van parar ms de 4.000 persones la vaga va aquestes caixes en tots els pasos, per ser reprimida per les tropes enviades a Iaroslavl amb aquesta finalitat (10 a Rssia aix s molt difcil, perqu la companyies del regiment de Fanagreia). Les consequncies de la brutal policia les persegueix, s'apodera dels direpresi van ser: un obrer assassinat, catorze ferits i onze processatas. ners i det els obrers. Naturalment, els El tsar Nicols II va escriure al marge de l'informe que li van fer arribar: obrers saben protegir-se de la policia, "agraeixo als braus nois del regiment de Fanagreia seva conducta ferma per descomptat, l'organitzaci d'aquesi viril en els disturbis obrers". (Ed.) tes caixes s til, i no volem dissuadir als obrers que s'ocupin d'aix. Per no s'ha de confiar que, estant prohibides 4) Frase de von Puttkamer, ministre de l'Interior de Prusia. (Ed.) per la llei, les caixes obreres puguin

Nro. 4

pg. 10

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 11

Les vagues sn un dels mitjans de lluita de la classe obrera per la seva emancipaci, per no l'nic, i si els obrers no posen atenci a altres mitjans de lluita, demoren el desenvolupament i els xits de la classe obrera.

atraure molts contribuents, i mentre el obrers, com hem vist, que el govern s el vern i sobre la causa obrera. En una alnombre de cotitzants sigui tra ocasi ens referirem en escs aquestes caixes no particular a com es realitzen De les vagues allades els obrers poden i han de reportaran gran utilitat. A a Rssia les vagues i a com passar, i passen realment en tots els pasos, a la ms, fins i tot en els pasos han d'utilitzar-les els obrers lluita de tota la classe obrera per l'emancipaci en qu hi ha lliurement asconscients. Per ara hem de tots els treballadors. Quan tots els obrers sociacions obreres, i en els d'indicar que sn, com ja conscients esdevenen socialistes, s dir, quan quals sn molt fortes les hem anotat ms amunt, una tendeixen a aquesta emancipaci, quan s'unei caixes, fins i tot en ells la "escola de guerra", per no xen a tot el pas per difondre entre els obrers el classe obrera de cap mala guerra mateixa; noms socialisme i ensenyar tots els mitjans de lluita nera pot limitar la seva sn un dels mitjans de lluita, contra els seus enemics, quan organitzen el par lluita a les vagues. Noms una de les formes del movitit obrer socialista, que lluita per alliberar a tot cal que sobrevinguin difiment obrer. el poble de l'opressi del govern i per emancipar cultats en la indstria (una De les vagues allades els tots els treballadors del jou del capital, noms crisi, com la que, per obrers poden i han de pasllavors la classe obrera s'incorpora plenament al exemple, s'acosta ara a sar, i passen realment en gran moviment dels obrers de tots els pasos, Rssia), perqu els patots els pasos, a la lluita de que agrupa tots els obrers i enarbora en alt la trons provoquin en forma tota la classe obrera per bandera vermella a la qual estan inscrites premeditada les vagues, l'emancipaci de tots els treaquestes paraules: perqu a vegades els balladors. Quan tots els conv suspendre tempoobrers conscients esdeve"PROLETARIS DE TOTS ELS PASOS, UNIO ralment la feina, els resulta nen socialistes, s dir, quan VOS!" profits que les caixes tendeixen a aquesta emanobreres esgotin els seus cipaci, quan s'uneixen a tot fons. D'aqu que els obrers el pas per difondre entre els no puguin, de cap manera, circumscriu- seu enemic i que cal lluitar contra ell. En obrers el socialisme i ensenyar tots els re's a les vagues i a les societats de re- efecte, han ensenyat gradualment a la mitjans de lluita contra els seus enemics, sistncia. classe obrera, en tots els pasos, a lluitar quan organitzen el partit obrer socialista, En segon lloc, les vagues noms poden contra els governs pels drets dels obrers que lluita per alliberar a tot el poble de tenir xit quan els obrers l'opressi del govern i tenen ja prou conscincia, per emancipar tots els quan saben triar el motreballadors del jou del ment per declarar i precapital, noms llavors la sentar reivindicacions, classe obrera s'incorpoquan mantenen contacte ra plenament al gran amb els socialistes i reben moviment dels obrers de d'ells volants i fullets. Per tots els pasos, que hi ha encara pocs obrers agrupa tots els obrers i aix en Rssia, i cal orienenarbora en alt la bantar tots els esforos a dera vermella a la qual augmentar el seu nombre, estan inscrites aquestes fer conixer la causa paraules: obrera a les masses obreres, esclarir-los sobre el socialisme i la lluita obrera. Aquesta s la missi que han d'assumir els socialistes i els i pels de tot el poble. Com ja hem dit, obrers conscients, organitzant per a aix aquesta lluita noms pot dur-la a terme "Proletaris de tots els pasos, el partit obrer socialista. uniuvos!" el partit obrer socialista, difonent entre En tercer lloc, les vagues mostren als els obrers les idees justes sobre el go-

ENDAVANT

Nro. 4

pg. 12

PER UN MOVIMENT ESTUDIANTIL DE CLASSE I REVOLUCIONARI

Joventut de taxes i la progressiva privatitzaci de les aules. D'aquesta manera, les conquestes que les classes populars havien aconseguit en el passat, avui es veuen arrasades per la contradicci intrnseca del capitalisme; contradicci que s'aguditza en poques com la que patim en els temps que corren. Vist aix, s clar que tan sols un moviment estudiantil que no albiri la lluita pel socialisme de la m dels treballadors i treballadores d'aquest pas, que no fixi com a objectius finals lenrunament daquells
El PCOC i la FJCC criden a l'organit zaci dels estudiants a les seves as semblees i rgans de poder, conjuntament amb els treballadors i treballadores dels centres educatius, per tal de conformar un moviment re volucionari que faci front als interes sos de la burgesia, contraposantlos als interessos de la majoria, s a dir, de la classe obrera. Estudiant, pro fessor i personal d'administraci i serveis, doneu resposta a l'economia capitalista al carrer, mobilitzeuvos aquest 9 de maig, lluiteu per all que us correspon.

9 de Maig: VAGA GENERAL EDUCATIVA

rran de la convocatria de vaga del 9 de maig pels sindicats majoritaris, servents i protectors del sistema que cada dia ofega a ms i ms gent, PCOC i FJCC criden a la construcci d'un moviment estudiantil veritablement revolucionari que entronqui amb la lluita dels treballadors i treballadores pel socialisme. Aturar la degradaci i precaritzaci de l'ensenyament pblic noms ser factible si s'entn aquest posicionament, el qual neix de l'anlisi marxista que conclou, com b es pot palpar a la realitat de l'Estat Espanyol, que aquest procs dictat per la burgesia i aplicat per l'Executiu s degut a la situaci de crisi econmica del capitalisme i a la necessitat, per part seva, de carregar el pes del desastre econmic a les esquenes de la classe treballadora, en busca de nous mercats dels que treure profit. Els atacs a l'educaci pblica comprenen la retallada de pressupostos a tots els nivells de l'ensenyament, la pujada

ment estudiantil que estigui dotat de conscincia de classe, podr aturar la barbrie que est deixant pel cam als companys que no poden pagar les taxes de la universitat pblica rere la brutal pujada d'aquestes en un 67% o al personal d'administraci i serveis conjuntament amb el professorat, que veuen de ben a prop la precaritzaci de les seves condicions laborals i la situaci cada cop ms vulnerable de l'educaci pblica. s per aix que el Partit Comunista Obrer de Catalunya junt amb la Federaci de Joves Comunistes de Catalunya criden a l'organitzaci dels estudiants a les seves assemblees i rgans de poder, conjuntament amb els treballadors i treballadores dels centres educatius, per tal de conformar un moviment revolucionari que faci front als interessos de la burgesia, contraposant-los als interessos de la majoria, s a dir, de la classe obrera. Estudiant, professor i personal d'administraci i serveis, doneu resposta a l'economia capitalista al carrer, mobilitzeu-vos aquest 9 de maig, lluiteu per all que us correspon.
Per un moviment estudiantil de classe i revolucionari! Pel poder popular en tots els centres d'estudis! Pel socialisme!, estudiant, organitzat i lluita!

que deixen la porta oberta a nous atacs a la classe obrera o que, senzillament, desvii la lluita del poble pels camins de l'oportunisme; s a dir, noms un movi-

CN de la FJCC