QUADERN DE

DIVERSITAT

VALENCIA

3r

Cristina Cebrin
Francisco J. Conejero

ESO

QUADERN DE DIVERSITAT

VALENCIA
3r ESO

s propietat
Cristina Cebrin Sanfeliu
Francisco J. Conejero Pascual
Editorial ECIR, S.A
Aquest llibre correspon al tercer curs dESO, rea de Valenci, llengua i
literatura.
Fotografia Arxiu ECIR
Illustracions Disseny grfic ECIR
Disseny i illustraci coberta Disseny grfic ECIR
Disseny de linterior Disseny grfic ECIR
Dipsit legal: V-1555-2012
I.S.B.N.: 978-84-9826-659-7
Imprs a Espanya Printed in Spain
Impressi Indstries Grfiques Ecir (IGE)

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o

transformaci daquesta obra noms pot ser realitzada amb lautoritzaci
dels seus titulars, llevat les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a
CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrfics, www.cedro.org) si necessiteu
fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (Valncia)

Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05
A/e: ecir@ecir.com - http://www.ecir.com

Descobreix
el teu llibre
Lectura - Comprensi lectora
Comencem amb una lectura, acompanyada
dunes activitats de comprensi lectora, que fa
referncia al tema tractat duran tota la unitat.

Expressi oral

Expressi escrita

Activitats per a la preparaci de discursos orals

sobre el tema tractat a la unitat.

Treballem lexpressi escrita practicant els tipus de

textos i registres que ens ofereix la llengua.

Gramtica

Ortografia

Activitats dels principals aspectes gramaticals

tractats durant el curs amb quadres-resum
recordatoris dels aspectes terics.

Activitats dels principals aspectes dortografia

tractats durant el curs amb quadres-resum
recordatoris dels aspectes terics.

Lxic

Sociolingstica

Activitats ldiques per reforar el lxic de lalumnat.

Cada unitat est dedicada a una temtica concreta,
treballada en tots els apartats de la unitat.

Activitats per a aprendre els diferents aspectes de la

societat que influeixen en ls de la llengua.

Literatura
Activitats amb les quals comenars a conixer les
caracterstiques del llenguatge literari.

Projecte de treball
Acabem amb un projecte de treball que ens ha
de servir per aplicar tot all estudiat als diferents
apartats de la unitat sobre el tema principal que hem
anat treballant.

els mitjans de
comunicaci
2

viatgem per la
xarxa

qu vols fer?

QU TAGRADA?

LES NOSTRES
TRADICIONS
6

ENS ANEM DE
FESTA

MAJUDES?
8

ANEM AL
TEATRE?
10

Expressi
oral

GRAMTICA

EXPRESSI
ESCRITA

8-9

10-11
PARLAR EN PBLIC

12-13
ELS SINTAGMES

14-15
TEXT NARRATIUNOTCIA

26-27

28-29
DESCRIPCI DUNA
SITUACI

30-32
SUBJECTE I PREDICAT

33-34
TEXT DESCRIPTIU

48-49

50
EXPRESSI FORMAL /
INFORMAL I

51-53
ELS COMPLEMENTS:
ATRIBUT, CD, CI

54-55
ENTREVISTES

66-67

68
EXPRESSI FORMAL /
INFORMAL II

69-71
ELS COMPLEMENTS (II):
CC, CPRED, CRV

72-74
CONTE

86-87

88
EXPOSICI ORAL

89-90
PRONOMS FEBLES

91-92
LA POESIA

106-107

108-109
SINOPSI

110-112
PREPOSICIONS I
CONJUNCIONS

113
EL GUI
CINEMATOGRFIC

126-127

128-129
ENQUESTA /
QESTIONARI

130-132
EL VERB

133-134
LA NOVELLA

148-149

150
TCNIQUES DESTUDI

151-153
ORACI SIMPLE I
COMPOSTA

154-155
TEXT INSTRUCTIU

168-169

170-171
PROGRAMA
RADIOFNIC

172-174
LES ORACIONS
SUBORDINADES
SUBSTANTIVES I ADJECTIVES

175-177
TEATRE

190-191

192-193
CANONS

194-196
ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS

197
RONDALLA

TCNIQUES
DESTUDI I
TREBALL
9

LECTURA
COMPRENSI
LECTORA

ON ANEM A
FINAL DE CURS?

ORTOGRAFIA

LXIC

literatura

sociolingstica

PROJECTE DE
TREBALL

16-17
APSTROF I
CONTRACCI

18
TOPNIMS I GENTILICIS

19-20
ORGENS

21
LLENGES ROMNIQUES

22-23
CONSTRUM UN
PERIDIC

35-37
DGRAFS, DIFTONGS I
HIATS

38-39
LES FRASES FETES

40-41
RAMON LLULL

42-43
COMUNITAT LINGSTICA

44-45
FEM UN BLOG

56-58
ACCENT

59
LA COMPOSICI

60-61
LES CRNIQUES
MEDIEVALS

62
BILINGISME

63
ENTREVISTA
TELEVISIVA

75-77
ACCENT DIACRTIC

78-79
LA DERIVACI

80-81
LA LITERATURA
RELIGIOSA

82
DIGLSSIA

83
EL CONTE BOIG

93-95
DIRESI

97-97
ELS PRSTECS
LINGSTICS

98-99
AUSIS MARCH

100-101
CONFLICTE LINGSTIC

102-103
PROGRAMA DE
FESTES

114-116
ESSA SONORA / SORDA

117-118
CAMP SEMNTIC

119-120
MISOGNIA MEDIEVAL

121
LLENGES MINORITRIES I
LLENGES MINORITZADES

122-123
CREA GUI
CINEMATOGRFIC

135-137
G / J / TG / TJ

138-139
ECOLOGIA

140-141
TIRANT LO BLANC

142-143
ACTITUD LINGSTICA

144-145
TRPTIC RECICLATGE

156-157
ELS SIGNES DE
PUNTUACI

158-159
animals

160-161
SEGLE XVI

162-163
LLEI DS I ENSENYAMENT

164-165
CUIDA LA TEUA
MASCOTA

178-180
LES CONSONANTS
LATERALS I NASALS

181-182
IMATGE PERSONAL

183-184
SEGLE XVII

185-186
LA VARIACI LINGSTICA

187
PUBLICITAT NEGOCI
DIMATGE

198-200
DUBTES ORTOGRFICS

201-202
BARBARISMES

203-204
LITERATURA POPULAR
S.XVII-XVIII

205
EL LLENGUATGE ESTNDARD

206-207
ACTUALITZAR UNA
RONDALLA

unitat

els mitjans de
comunicaci

Els mitjans de comunicaci

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

En aquesta Unitat
APRENDRS
UNA LECTURA SOBRE UN PERIDIC
ESCOLAR
COM PARLAR EN PBLIC
EN LAPARTAT DE GRAMTICA, ELS SINTAGMES
A ESCRIURE UNA NOTCIA
PER MILLORAR LORTOGRAFIA, LAPSTROF I
LA CONTRACCI
AL LXIC, ELS TOPNIMS I GENTILICIS
ELS ORGENS DE LA LITERATURA
EN SOCIOLINGSTICA, LES LLENGES
ROMNIQUES
AL PROJECTE DE TREBALL, A CONSTRUIR UN
PERIDIC

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

LECTURA
UN PERIDIC FET PELS ALUMNES
Un gran xit per a linstitut i una gran satisfacci personal entre els
alumnes per guanyar el concurs Un Pas de estudiantes, i viatjar a Pars.

Merc Aup. Vila-real

El passat vint-i-quatre de juny es va acabar

el lliurament dels diferents peridics digitals
dels concurs Un pas de estudiantes realitzat
pel peridic El Pas. Aquest concurs consisteix en la realitzaci dun peridic digital per
part dalumnes de tota Espanya en qualsevol
de les llenges cooficials que formen lEstat
espanyol. El nostre institut ha participat per
primera vegada i ha aconseguit un meravells
resultat. La classe de quart dESO grup A ha
editat un peridic digital anomenat El teu torn
on es poden trobar tot tipus de notcies, que
ens interessen a tots nosaltres com a joves. La
idea nasqu dun treball de classe de valenci on
la professora Cristina havia proposat als alumnes lestudi dels mass mdia, tan importants en
les nostres vides. A partir daquest fet comenrem a treballar a classe els diferents tipus de
mitjans tant orals, escrits com digitals. El seu
estudi ha provocat en la classe un canvi en la
visi respecte daquestos, pel fet que la veritat
no sols recau dun costat, sin de la perspectiva
amb la qual es conta. Des daleshores el curs ha
volgut plasmar els coneixements adquirits i un
concurs daquest tipus ha sigut el triat per fer
una revista de classe. El treball era prou costs,

Els mitjans de comunicaci

ja que calia fer una versi digital i fer una molt

bona presentaci. Per aquest motiu, la classe
fou dividida en diferents grups que formaven
les diferents seccions de la revista. Grcies al
professor dinformtica que ens ajud durant la
classe dinformtica, pogurem donar-li un format seris, entretingut i noveds, que impact
el jurat en la resoluci final. Les notcies les
vam confeccionar nosaltres de la realitat que
ens envolta, dels nostres problemes i de tot all
que passa al nostre poble, tal i com ens havia
comentat la nostra tutora. El termini per lliurar
el treball estava marcat per al febrer i els mesos
anteriors tot era fer cpies i esborranys per tal
de fer-ho el millor possible. Per, tot aquest
treball tan dur i tan intens ha valgut la pena,
ja que el premi de viatjar a Pars ha sigut molt
important per a nosaltres. Tamb la classe voldria donar les grcies no sols a la Direcci del
centre, sin a tots aquells a qui hem molestat
al llarg daquest perode per tal de fer entrevistes, tindre pacincia amb nosaltres etc..., a tots
moltes grcies. Per ltim volem agrair a la nostra tutora que ens ha donat aquesta oportunitat
de fer un treball on hem aprs no sols valenci,
sin tamb treball en equip, constncia, esfor
i pacincia.

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

COMPRENSI LECTORA
I Com es diu el peridic digital?, i com sanomena el concurs en qu participen?
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

II Don naix la idea per fer el peridic? i com es diu el professor o professora?
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

III Coneixes algun peridic? Digues el nom de cinc peridics.

..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

IV Qui ha redactat el text? Des d on ho ha fet?

..............................................................................................................................
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

V Quina s la finalitat daquest text? Raona la resposta.

divertir

convncer

informar

opinar

..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

VI On es troba el resum de la informaci? Quin s el premi?

..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

VII En quina secci dun peridic o revista situaries la informaci que has llegit?
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

VIII A qui han donat les grcies els alumnes que han fet el peridic?
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

IX Segur que lliges alguna cosa als mitjans de comunicaci, quina i quin tema tracta?
..............................................................................................................................

X Podries dir quines sn les parts que apareixen en la notcia anterior?

..............................................................................................................................
..............................................................................................................................

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

Expressi oral
PARLAR EN PBLIC
RECoRDA
Parlar entre persones o per mitj del telfon s una acci habitual i molt normal al llarg de la nostra vida.
Per, de vegades hem de parlar davant dun grup de persones i aix ens comporta una srie de prejudicis personals, que condicionen la nostra forma de ser.
Tots no tenen aquest problema, encara que molta gent s.

Enumera sis situacions on hauries de parlar en pblic.

. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................

RECoRDA
Per a parlar davant dun grup de persones haurem de tindre clar, all que volem comunicar, per tant,
seguirem aquestos trets per fer-nos entendre:
Parlar clar, sabent all que volem dir.
Emprar frases curtes i senzilles per comenar.
Mostrar-nos segurs amb el llenguatge verbal (gestos cara, braos etc..).
Tindre un to de veu clar i alt.

Caminant pel carrer, presencies un accident i than cridat del jutjat perqu declares;
explica tot el que has vist.

. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................

A partir del text et proposem fer una debat, uns defensant idees a favor i altres en
contra de les xarxes socials. Desprs compareu amb els vostres companys.

DEBAT
El debat s lintercanvi dopinions entre uns interlocutors, en un mateix lloc. Els trets sn:
Guardar el torn de paraula.
Respectar les opinions contrries.
Donar arguments que afirmen el que ests dient.

10

Els mitjans de comunicaci

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Sn molts els pares que afirmen conixer el significats dalgunes de les paraules ms utilitzades pels
seus fills, com ara tuenti, myspace, live spaces o facebook. No obstant aix, quan sels pregunta pel
seu significat es limiten a respondre de for ma vaga que s alguna cosa relacionada amb Internet. Tots
aquests termes fan referncia a noms de xarxes socials molt populars i en les quals els joves participen
de forma activa. Aquesta prctica reflecteix el canvi dhbits que han experimentat els adolescents els
ltims anys: ja no es barallen per veure la televisi al sal, discuteixen per la pantalla de lordinador i, si
pot ser, en la intimitat de la seua habitaci. Amb el telfon es dna el mateix patr: ja no es pot dir que els
joves passen les vesprades enganxats a laparell, sin que controlen la comunicaci amb totes les seues
amistats a travs dInternet i mitjanant determinats serveis coneguts com a xarxes socials.
http://revista.consumer.es/web

ARGUMENTS.....................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................

Per grups de tres o quatre companys prepareu un debat respecte a la qualitat de la

televisi. Uns defensaran que s bona i daltres dolenta.

ARGUMENTS.....................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................
. .........................................................................................................................................

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

11

GRAMTICA
ELS SINTAGMES
RECoRDA
Un sintagma s un conjunt de paraules agrupades al voltant duna paraula que s el nucli, s a dir,
lelement imprescindible. Segons la categoria gramatical que fa de nucli del sintagma, tenim tipus de
sintagmes diferents:
SINTAGMA NOMINAL (SN): el seu nucli s un substantiu o un pronom. Ex.: Menjar un pltan.
SINTAGMA VERBAL (SV): el seu nucli s un verb. Ex.: Volen estudiar la carrera de medicina.
SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj): el seu nucli s un adjectiu qualificatiu. Ex.: La fruita era molt madura.
SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv): el seu nucli s un adverbi. Ex.: Joan viu molt lluny.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (SPrep): est format per una preposici seguida dun SN.
Ex.: Ja no viu en aquest carrer.

Relaciona cada grup de paraules amb els sintagmes corresponents:

venia amb nosaltres

SN

la xica de les trenes

SPrep

molt rpidament

SAdj

de les xiques

SV

molt llest

SAdv

Inventa alguns sintagmes verbals amb les segents estructures:

V:........................................................................................................................................
V + SN:...............................................................................................................................
V + SPrep:..........................................................................................................................
V + SN + SPrep:.................................................................................................................
V + SAdv:............................................................................................................................
V + Sadj:............................................................................................................................

Encercla els SAdj que trobes en aquestes oracions:

- Recorda que la pea ms redona ha danar a lesquerra.
- Les tovalles grogues shan de rentar.
- T les cames molt llargues i corre molt.
- Sn uns tarongers ms alts del que imaginava.

12

Els mitjans de comunicaci

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Identifica els SAdv daquestes oracions:

- Per qu mhas tractat tan malament?
- No vages molt lluny amb la bicicleta.
- s molt important.
- s un llibre poc interessant.

Subratlla els sintagmes i classificals:

- El cavall ensenya la dentadura als genets.
- La meua mare posa el vestit a la meua germana.
- El teu pare tenia un regal per al seu ve.
- El gos donava la pota al meu germ.
- Aquella senyora porta aigua de la font.
- Vendr la moto al teu amic.
- Aquella dona s la meua tia.
- Plour a les muntanyes.
- Unes xiques duien caramels per a tota la classe.
- El gos de peluix era per a la iaia.
- Un gegant espantava els xiquets del poble.
- Va venir lhome del sac.

Subratlla els sintagmes daquestes oracions:

a. Aquell xiquet savi recitar canons a la nit.
b. El gat trist vol la sopa.
c. Marta regala llibres als pobres.
d. El xic ms alt era el meu mecnic.
e. Latleta s el millor de la classe.
f. Els xics cuinaven pastissos a les professores.
g. Unes dones posaven les jaquetes a larmari.
h. Vindr dem.
i. Montse va arreglar la carpeta amb una grapa.
j. Els teus alumnes escriuen lentament.
k. Aquell s el meu pare.
l. Jo portar una ensamada de Mallorca.
m. A la nostra escola cantrem canons amb els ms menuts.

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

13

EXPRESSI ESCRITA
TEXT NARRATIU-NOTCIA
RECoRDA
La notcia s un text narratiu que conta un fet dactualitat, clar i sense opinions.
Est escrit en columnes. Aquest text ha de respondre les segents preguntes:
QUI s el protagonista?, destaca la persona o instituci que ha sigut objecte de la notcia.
QU ha passat?, al desenvolupament sha de dir el fet que ha ocorregut.
COM ha passat?, ha dexplicar les causes que han provocat el fet noticiable.
QUAN ha passat?, en quin moment ha succet.
ON ha passat?, en quin lloc sha produt la notcia.
PER QU ha passat? el motiu que ha produt la notcia.

Indica les respostes de les sis preguntes que conformen aquesta notcia:

DOTZE PARELLES EMPRENEN EL VOLUNTARIAT

PEL VALENCI DALMUSSAFES

Representants de la municipalitat tamb han acudit a lacte per donar suport als participants

Albert Girona, junt amb la regidora dEducaci, Elia Alepuz, i la directora del centre dadults, Iolanda Corella,
han presidit lacte. Foto: CEDIDA.

La sala dactes del Centre Municipal de Formaci de Persones Adultes dAlmussafes ha acollit lacte de presentaci de la
dotzena de parelles lingstiques amb qu la poblaci inaugura
enguany la segona edici del programa de participaci lingstica Voluntariat pel Valenci, impulsat per Escola Valenciana,
Federaci dassociacions per la Llengua, en collaboraci amb
la Regidoria dEducaci del consistori municipal. Lalcalde,
Albert Girona, junt amb la regidora dEducaci, Elia Alepuz, i la
directora del centre dadults, Iolanda Corella, van presidir lacte
a qu van assistir part dels aprenents i voluntaris que desenrotllaran la desena de sessions que doten de contingut el programa
de participaci lingstica.
Les parelles assistents a lacte han rebut el material de treball
per a comenar a desenvolupar la iniciativa, buscant per a aix
contextos reals i quotidians.

14

QUI: ......................................................

QUAN: ....................................................

QU: ......................................................

ON: . .......................................................

COM:......................................................

PER QU: ..............................................

El viatge
Els
mitjans de comunicaci

Quadern de Llengua
diversitati Literatura
Valenci 3r1rESO
ESO

RECoRDA
Les parts duna notcia sn:
TTOL (en negreta i amb lletres ms grans), pot tindre avantttol (davant del ttol) o subttol (desprs
del ttol).
COS de la notcia (conta els diferents fets com shan produt).
IMATGE / SUPORT GRFIC (fotografia o grfic que complementa la informaci).
AUTOR (periodista de la notcia).

Indica les parts de la notcia que apareixen en lexercici nmero 1.

RECoRDA
Les notcies en un peridic estan classificades segons la seua temtica en diferents seccions. Aquestes
seran diferents depenent de la temtica del peridic o revista.
Exemple: En un peridic general pot aparixer:
INTERNACIONAL
NACIONAL
PROVCIA / COMARCA
SUCCESSOS
ECONOMIA
ESPORTS
ESPORTS
PASSATEMPS
SOCIETAT

Indica a quina secci pertanyen aquestos titulars:

A..............................................................................
B..............................................................................
C..............................................................................
D

D..............................................................................
E..............................................................................
A

ITLIA DEMANA MS AJUDES

B

HAN AGAFAT UN LLADRE QUAN ESTAVA FENT CUA

LA CONSELLERA HA
ANUNCIAT NOVES
MESURES

PIGAT GUANY EL
TROFEU BANCAIXA
AL TRINQUET DE
MONTCADA

CANAL 11 LDER DAUDINCIA

Imagina que formes part del peridic o revista del teu institut. Escriu una notcia
dalgun esdeveniment important. (una excursi, una visita, etc...).

Quadern
Llengua ideLiteratura
diversitat1rValenci
ESO 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

El viatge

15

ORTOGRAFIA
APSTROF I CONTRACCI
RECoRDA
Lapstrof s un signe que indica la desaparici duna vocal a lhora de pronunciar-la. Aquest signe es
colloca als articles el, la i amb la preposici de, quan les paraules comencen per vocal o h. Exemple:
lalumna, larbre, damic, lhome.
No apostrofem larticle LA quan:
va davant de i/ u tones: la uni.
amb el nom de les lletres: la erra.
Tampoc podem apostrofar si la paraula comena per una i consonntica: el iogurt.

Colloca larticle el/la en les segents paraules:

home

avi

llit

estaci

illa

ordinador

urna

elefant

antena

genoll

hemeroteca

habitaci

ametla

humitat

imatge

acci

histria

infermer

Colloca larticle el / la, la preposici de o lapstrof (l / d) als segents espais en

blanc:
El meu germ agaf ........... moto i an per ........... carretera ........... Barcelona.
Dem ser ........... votaci per a delegat i caldr dipositar ........... vot a ........... urna.
Ahir an a fer ........... exercici a ........... aula ........... informtica i ........... idiomes.
El professor ........... angls ha manat ........... activitat i ha posat ........... nota.
Des ........... ac fins all han tallat ........... pont, dissenyat per ........... arquitecte.

Apostrofa si es pot la preposici DE:

a) Exercicis ........... ioga.

d) Mousse ........... iogurt.

b) Temporal ........... aiges.

e) Camp ........... herba.

c) Pluja ........... abril.

f) Productes ........... Holanda.

RECoRDA
La contracci s la uni duna preposici (a, de, per) ms larticle el (singular) o els (plural). Aix tenim
les segents contraccions:
a + el: al
de + el: del
per + el: pel
a + els: als
de + els: dels
per + els: pels
Per tamb el diminutiu de casa: ca amb larticle el i els forma cal i cals.

16

El viatge
Els
mitjans de comunicaci

Quadern de Llengua
diversitati Literatura
Valenci 3r1rESO
ESO

Completa amb els articles i les preposicions corresponents:

- ........... dia dotze ........... mes que ve anirem ........... excursi ........... Alps.
- Trau ........... llibres ........... armari i posals ........... tauleta ........... nit.
- ........... avi ........... meus amics escolta sempre ........... notcies ........... rdio.
- ........... seu sant, ........... ngel li regalarem un disc.
- Havien perdut ........ orientaci i anaven espantats ........ boscos i ........ muntanyes.
- Ho he copiat ........... ndex.
- Era un gran defensor ........... idioma.

Corregeix les errades:

- El Emili s amic meu.

- Vaig a comprar a cal adroguer.

- Porte un regal per a els parents.

- Anem junts fins al estadi.

- No plou des del hivern.

- No ens hem vist des de el Febrer.

Escriu aquestos sintagmes en singular:

les abadies

..............................

les artistes ..............................

les utilitats

..............................

les illes

..............................

els autobusos

..............................

els ulls

..............................

les urnes

..............................

els homes

..............................

les esses

..............................

els usos

..............................

Relaciona les regles dapostrofaci dels articles amb els exemples adients.
a

No sapostrofa davant paraules femenines

comenades amb i, u tones.

Sapostrofa davant paraules masculines que

comencen per vocal o h.

2 luniforme, linfermer

Sapostrofen les paraules femenines

comenades per vocal tnica i, u.

3 lhome, loce

Sapostrofa davant de paraula masculina

encara que comence per vocal i, u tones.

4 la infermera, la uni

lnica, lilla

Escriu el substantiu derivat dels adjectius segents precedits de larticle corresponent:

Ex: important: la importncia.
intelligent:

..............................

exacte:

..............................

humil:

..............................

urb:

..............................

auster:

..............................

ingenu:

..............................

hum:

..............................

infidel:

..............................

Quadern
Llengua ideLiteratura
diversitat1rValenci
ESO 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

El viatge

17

LXIC

RECoRDA

TOPNIMS I GENTILICIS

Els topnims sn les paraules que indiquen noms de lloc.

Exemple: Puol.
Els gentilicis sn els adjectius que indiquen el lloc de procedncia duna persona o cosa. Ex.: mallorqu.

Indica si les segents paraules sn topnims o gentilicis:

Madrid

........................

alacant ........................

paterner

........................

Menorca ........................

Argentina

........................

Xirivella ........................

pegol

........................

Frana

alcoi

........................

........................

RECoRDA
Els gentilicis es formen amb sufixos com aquestos:

sufix
gentilici

-, -ana
catal+

-, -ina
mallorqu+ina,

-enc, -enca
eiviss+enc

-s, esa
xin+s

-er, era
brasil+er

-eny, -enya
madril+enya

castellonenca ........................

Escriu els gentilicis per a aquestos

topnims:

Localitza en aquesta sopa de lletres 6 gentilicis:

Agrupa els segents topnims segons que designen ciutats, comarques, rius o muntanyes de la
Comunitat Valenciana:
LHorta, el Tria, el Montg, Oriola, Els Serrans,
Vila-real, el Xquer, Penyagolosa

Frana:

.....................................

Romania: .....................................
Valncia: .....................................
Menorca: .....................................
Rssia:

.....................................

Argentina: .....................................

Comarques...................................................................................................................
Rius...............................................................................................................................
Muntanyes....................................................................................................................

18

El viatge
Els
mitjans de comunicaci

Quadern de Llengua
diversitati Literatura
Valenci 3r1rESO
ESO

LITERATURA
ORGENS
RECoRDA
La poesia trobadoresca apareix al segle XII a la Provena (Frana), la seua influncia es trasllada fins el
segle XVI. Aquestes poesies s escrivien en llengua doc o provenal i reflectien la societat medieval, on
el senyor era la dama i el vassall el trobador.

Llig aquesta poesia:

El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,
quan us plagu (abell) ser vista per mi,
vaig allunyar tot mon cor de cap altre pensament
i restaren (estigueren) ferms en vs tots els meus desitjos;
perqu de tal manera em posreu, senyora, lanhel al cor
amb un dol somriure i un simple esguard,
que em freu oblidar de mi mateix
i de tot el que existeix.
I ja que us estime, senyora, tan lleialment,
Amor no em dna poder per estimar-ne daltra,
per men deixa festejar gentilment una altra,
i daqu que pense allunyar de mi tant dany.
Llavors, quan pense en vs, a qui va lligada la joia,
oblide i abandone qualsevol altre amor:
romanc amb vs, a qui ms vol el meu cor.
Guillem de Cabestany. Dins Poesia dels segles XII i XIII. Edicions 62 /Orbis

a) A qui va adreat el poema?

. ....................................................................................................................................
b) Com demostra el trobador que est al seu servei?
. ....................................................................................................................................
c) Quina referncia al mn feudal hi apareix?
. ....................................................................................................................................
. ....................................................................................................................................

RECoRDA
Els trobadors eren els poetes de les classes altes i, per tant, escrivien poesies a les dames que normalment estaven casades amb un senyor. Els gneres ms habituals eren la can de tema amors i el
sirvents de temtica guerrera. Per altra banda els joglars eren els que cantaven les poesies al poble en
places, acompanyats de msica de vegades.

Quadern
Llengua ideLiteratura
diversitat1rValenci
ESO 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

El viatge

19

Llig aquest fragment de poema i contesta les preguntes:

I plau-me lenamorada
de cos prim i delicat,
i que es tinga per pagada
de mi per enamorat,
i que em faa gran ullada,
per tenir-me el cos pagat,
ella que en ser preuada.
Pere March (fragment) (segle XIV)

a) A qui va adreat el poema?

. ....................................................................................................................................
b) Quina qualitat valora el poeta en la dama?
. ....................................................................................................................................
Qu penses?
. ....................................................................................................................................
c) Digues la rima daquest poema
. ....................................................................................................................................

Imaginat que ets un trobador i que has descriure un poema a la teua amada. Completa els versos que et proposem:
....................................................................................................... pensament
....................................................................................................... enamorament
....................................................................................................... sentiment
....................................................................................................... content
....................................................................................................... turment
....................................................................................................... present.

20

El viatge
Els
mitjans de comunicaci

Quadern de Llengua
diversitati Literatura
Valenci 3r1rESO
ESO

SOCIOLINGSTICA
LLENGES ROMNIQUES
RECoRDA
Les llenges romniques sn llenges que procedeixen del llat vulgar. Levoluci fontica natural
de les llenges explica les importants diferncies entre algunes llenges romniques; a ms, labsncia
duna norma literria i gramatical va donar lloc a una llengua vernacla no fixada. El catal pertany al
subgrup de llenges occitanoromniques, mentre que el castell pertany al subgrup de les llenges
ibero-romniques.

Ac tens un mapa de les llenges romniques. Fes un llistat de les llenges romniques que apareixen al mapa.

. ..............................................................
. ..............................................................
. ..............................................................
. ..............................................................
. ..............................................................
. ..............................................................
. ..............................................................

Ara tensenyem les llenges que es parlen a Espanya, colloca-les al mapa al seu lloc
adequat.

Castell, oficial a tot lEstat.

Catal, cooficial a Catalunya, la Comunitat
Valenciana i les Illes Balears.
Basc, cooficial al Pas Basc i part de
Navarra.
Gallec, cooficial a Galcia.
Asturlleons, reconeguda a Astries i
Castella i Lle.
Aragons, reconeguda a lArag.
Occit, cooficial a Catalunya.

Quadern de diversitat Valenci 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

21

PROJECTE DE TREBALL
CONSTRUM UN PERIDIC
La premsa escrita ens dna a conixer el nivell dalfabetitzaci duna societat. El peridic, la revista, el
full informatiu sn les diferents manifestacions de la premsa escrita.
En tots ells podem trobar unes parts molt identificables com:
Portada: Full inicial on apareixen les informacions ms destacades.
Seccions: classificaci de la informaci dun mateix tema. Aquestes seccions poden ser variades
segons la temtica o lestil de la publicaci.
Publicitat: anuncis de tot tipus de coses que aporten diners a la publicaci.
Contraportada: Full posterior que pot indicar informacions variades, opinions o publicitat.

Ara et proposem fer entre tota la classe, una revista on exposeu, opineu, informeu
dall que us interessa. Cadasc realitzar un full de la publicaci, aleshores per
facilitar-te la feina ac tens una graella que tajudar.
Quan tingueu tots els fulls, us reuniu i formeu amb tots la portada i contraportada:
GRAELLA DE TREBALL

NOM DE LA SECCI
TITULAR

FOTOGRAFIA / IMATGE
NOTCIA

TITULAR

FOTOGRAFIA / IMATGE
NOTCIA

PUBLICITAT

22

El viatge
Els
mitjans de comunicaci

Quadern de Llengua
diversitati Literatura
Valenci 3r1rESO
ESO

PORTADA

NOM DE LA REVISTA
TITULAR
FOTOGRAFIA/ES O IMATGE/ES
PRIMERA PLANA

FOTOGRAFIA / IMATGE

FOTOGRAFIA / IMATGE

PUBLICITAT

Quadern
Llengua ideLiteratura
diversitat1rValenci
ESO 3r ESO

Els mitjans de comunicaci

El viatge

23