editorial

Fi de la experimentaci animal a la UE

progat
catalunya

Des de l11 de mar qualsevol nou producte cosmtic, de neteja, cremes, sabons, maquillatges, dhigiene corporal... que una empresa vulgui posar a la venda a la Uni Europea, no haur dhaver estat provat en animals enlloc del mn. Moltes companyies daquest sector confiaven que la prohibici sendarrers encara ms, o fins i tot que es derogus, per el nou comissionat europeu per a la Salut i Poltica de Consum, Tonio Borg, va confirmar en una car ta que la prohibici estava activa. Per tant, podem celebrar ja que els assajos en animals en matria de cosmtica siguin un fet del passat a la Uni Europea. Un pas que suposa un exemple per a que la resta del mn recolzi una bellesa i higiene sense crueltat. Ara cal agrar a les associacions i companyies que han lluitat des de fa 20 anys per acabar amb lexperimentaci amb animals amb aquestes finalitats, i han promogut campanyes internacionals que han presentat ms de 4 milions de firmes a la Comissi Europea per acabar, definitivament, amb la vivisecci de milers de milions danimals que han estat tor turats amb finalitats tan banals. I tamb cal apostar per la inversi econmica i cientfica per al desenvolupament i validaci de mtodes alternatius en la resta dmbits en que s'utilitzen els animals que encara estan vigents: el educatiu i didctic, els assajos biomdics, les farmacutiques i la indstria militar.

Progat s una associaci protectora danimals especialitzada en el gat urb. Est inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 20.860. s membre del Consell Municipal de Convivncia, Defensa i Protecci dels Animals de lAjuntament de Barcelona Progat Catalunya Apartat de correus 22.294 08080 Barcelona www.progat.cat progat@progat.cat Tel. 93 446 10 92 Disseny grfic i maquetaci: www.dilogicsl.com Dipsit legal: 14.521 - 2002

Socis dhonor de Progat

Josep M. Benet i Jornet Vctor Caparrs Colita Regina Farr Enric Larreula Joan Perucho Baltasar Porcel

Tallers

Buscant feromones
El sentit de lolfacte en el gat s catorze vegades ms potent que en el de lhum, a ms de tenir el doble de cllules olfactives de les que t, de promig, qualsevol persona. Tamb tenen un rgan sensitiu al paladar, anomenat vomeronasal o de Jacobson, que utilitzen per enviar els compostos qumics olorats al cervell, en un moviment o reflex que tots els que observem els gats hem vist i que sanomena: reflex de Flehmen. Ls daquest rgan s bsicament per detectar les feromones, malgrat que moltes delles ja sn directament detectades pel nas, a ms daltres compostos que els poden donar informaci interessant sobre all que estan olorant.

Progat amplia el seu programa formatiu i lofereix a tothom que se senti interessat. Formaci dinfants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivncia ciutadana, per raonar sobre la tinena responsable i fomentar el respecte per a la resta danimals domstics i lliures... Formaci de Tcnics dajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gesti de les colnies de gats lliures de la poblaci, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els vens partidaris i els detractors de la presencia de colnies de gats lliures... Formaci de gestores de colnies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colnia, per aprendre com ho fan altres associacions amb ms de 70 anys dexperincia en gats lliures, per aprendre qu s imprescindible per ajudar els gats... Per ms informaci sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envians un correu electrnic a progat@progat.cat.

PROGAT CATALUNYA
MEMRIA DACTIVITATS 2012

Un nou any, lassociaci ha sumat feina i ha intentat arribar tan lluny com ha pogut per a ajudar a ms gats i a ms colnies de gats lliures en diferents municipis de Barcelona i de lHospitalet, arribant a esterilitzar a un total de 1.500 gats. Durant aquest any, shan realitzat nombroses actuacions per tal de controlar colnies de gats i establir-les de forma organitzada i correcta per al seu manteniment, amb condicions dignes per a uns animals que conviuen amb nosaltres des de fa millennis, i per a solucionar els problemes que la no gesti hagus ocasionat als vens. Un any ms, les coordinadores que fan les tasques de captura dels gats han fet un gran esfor per a arribar al major nmero possible dindividus en les condicions necessries, sempre respectant al mxim les necessitats individuals de cada un, per a poder-los proveir de les atencions que requereixen i que el seu estat necessits. Tamb sha fet un gran esfor per millorar la gesti de les colnies sobre les que ja havia actuat en anys anteriors, solucionant tots els problemes que shan esdevingut al llarg de les jornades de manteniment i assessorant a les persones voluntries que aporten amb el seu esfor diari la seva bona gesti. Solucionant tots els casos de maltractament que sha pogut i posant en coneixement de les administracions totes les negligncies que shan detectat. Sha intentat millorar la qualitat de vida dels gats als quals sha pogut accedir a travs de requeriments de les instncies dels districtes i dels ajuntaments que aix ho han demanat, i tamb sha seguit informant a les persones que volen que la colnia que alimenten sigui controlada, de les gestions que cal fer amb ladministraci per a poder-ho aconseguir. Sha intentat, igualment, incrementar el nmero de persones que participin en les captures i en les resolucions de conflictes, imprevistos en la majoria dels casos, sumant lesfor de les persones que gestionen les colnies a diari ja que sense la seva implicaci molts cops no s possible resoldre casos que les coordinadores tenen a quilmetres de 3 casa seva amb la celeritat requerida. Durant el 2012 Progat ha incrementat el seu esfor en tots els mbits dactuaci, ampliant el nmero de colnies sobre les que ha pogut aplicar la Captura, Esterilitzaci i Retorn dels seus individus, continuant amb el manteniment de les colnies que ja havia realitzat lany anterior, augmentant el nmero de gats capturats per ser esterilitzats i retornats al seu hbitat, continuant les tasques per aconseguir les adopcions dels gats ms necessitats o dels domesticats abandonats, que no tenen cap possibilitat de sobreviure al carrer. La informaci i la formaci s fonamental per tal que lentorn hum dels gats entengui que la gesti de les colnies els suposar levitaci dels problemes que fins ara han tingut. Per aquest motiu, la informaci dels vens i la formaci de les persones que gestionen les colnies ha estat un cop ms una tasca ineludible de les coordinadores.

Durant aquest any, Progat i altres entitats animalistes que treballen a favor del gat urb en aquesta ciutat, han multiplicat els programes de gesti en colnies de gats lliures. Progat Catalunya ha esterilitzat un total de 1.500 gats durant el 2012 en diferents ciutats.

ACTUACIONS 2011
BARCELONA CIUTAT

El 2012 sha continuat amb el canvi engegat pels districtes de la ciutat a favor del control de les colnies de gats de la ciutat. Aix ha estat pos-

sible grcies a la collaboraci dels districtes i de l Oficina d Atenci dels Animals. Durant el 2012, Progat ha treballat

amb els districtes de: Horta-Guinard, Nou Barris, Sant Mart, LEixample, Les Corts, Sants, Muntanya de Montjuc i Grcia.

CONSORCI D'EDUCACI DE BARCELONA

(antic Institut Municipal d'Educaci)
qualsevol conflicte relacionat amb gats lliures que viuen als voltants o dins de les escoles. Aquest any Progat ha actuat a 28 Des de lany 2006, el Consorci dEducaci de lAjuntament de Barcelona t signat un conveni de col laboraci amb Progat per resoldre escoles. Shan esterilitzat 81 gats, shan donat 6 en adopci i shan hagut de realitzar 3 eutansies.

ESPAIS PRIVATS
En alguns hospitals de Barcelona, sha continuat duent a terme els projectes de control i manteniment de les colnies de gats que estan establertes als jardins o patis o a les rodalies daquests indrets. Aix mateix, sha dut a terme el control i manteniment de les colnies de gats que estan establertes als cementiris amb els quals hi ha acords de collaboraci. Progat tamb ha intervingut en altres espais privats, com el dempreses que han sollicitat el seu servei desprs de veure que, altres actuacions, no havien resolt els problemes.

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
Des de lany 2005 Progat Catalunya treballa conjuntament amb lajuntament de LHospitalet del Llobregat, capdavanter en la protecci dels animals, per tal de impulsar el model de Colnies controlades de gats lliures de la ciutat. Des de llavors shan establert 60 colnies controlades al municipi. A travs de les instncies a lrea de Salut Pblica, els ciutadans partidaris i detractors de la presencia dels gats fan arribar a lajuntament peticions per gestionar les diverses colnies. Peticions que es treballen sota els protocols establerts per l Ajuntament i la nostra associaci. Durant lany 2012 shan gestionat un total de 31 colnies de gats ferals al municipi, de les que 11 han estat dinstncies noves presentades durant aquest any i 20 han estat colnies ja gestionades a les que ha calgut fer el manteniment. En total shan controlat un total de 184 gats: 82 femelles i 83 mascles. Tamb sha aplicat leutansia a 19 gats per diverses patologies (tumors, ferides per atropellaments...).

Durant aquest any Progat Catalunya tamb ha realitzat un Taller per els alimentadors del municipi, on es va incidir en els protocols a seguir, tant en laplicaci de la

CER com en les bones prctiques a lhora de donar el menjar als gats de les colnies. A part de donar de menjar, es va incidir en la necessitat de la implicaci dels alimentadors com a gestors i controladors de les mateixes per al seu perfecte manteniment seguint els protocols de funcionament marcats per lAjuntament. Les tasques de mediaci en la re-

soluci de conflictes, derivats de queixes de ciutadans detractors de la presncia de gats a les zones on viuen o treballen, ha estat tot un xit. Moltes daquestes queixes han estat per malentesos o falta dinformaci per part del ciutad dels protocols establerts al municipi, sobre la gesti de les colnies de gats ferals de carrer i per la brutcia generada per alimentadors

espontanis, no els de habituals de la colnia, que alimentaven incorrectament (amb restes orgniques) i fora dels punts establerts per Progat i el responsable de la colnia.

La collaboraci de les alimentadors/res dels gats daquestes colnies ha estat molt important per poder gestionar-les amb xit.

ALTRES MUNICIPIS
Progat ha seguit amb la seva activa collaboraci amb els municipis amb els que ha estat treballant els darrers anys: LHospitalet de Llobregat, Montmel i Santa Coloma de Gramenet. En aquests municipis, sha continuat amb la gesti de colnies ja iniciades, sha comenat la gesti en altres de noves i sha estudiat la millor manera de resoldre els problemes particulars que cada indret t, ja que, en alguns casos, els gats errants en aquests espais tenen propietaris i cal assessorar-los i informar-los sobre la necessitat de tenir els animals esterilitzats per evitar que siguin aquests els que inicin noves colnies en indrets on ja han estat controlades. El nmero de colnies i de gats als quals sha pogut accedir varia en funci de les necessitats, prioritats i disponibilitats dels ajuntaments, per en cada cas sha intentat collaborar al mxim per a poder resoldre tots els problemes que shagin generat. Progat tamb ha assessorat a tcnics dajuntaments on hi ha problemes amb la gesti dels gats lliures. En aquests casos, la informaci que obtingui el tcnic s bsica tant per assegurar el benestar del gat lliure com per evitar que les accions que es duguin a terme siguin les equivocades. Durant el 2012 Progat ha assessorat els tcnics de diferents municipis de Catalunya. Tambe ha realitzat tasques informatives per altres associacions i ha participat en la Fira de la Terra i Animaladda.

BALAN GATS/ES ADOPTATS L'ANY 2012

Durant lany 2012 shan adoptat un total de 50 gats/es. A continuaci detallem per sexe i edat.

notcies
EL SOCI MS JOVE DE PROGAT
Donem la benvinguda al mn i a la nostra associaci al soci ms jove, Victor Hernndez Gonzlez, al que li desitgem molta salut i que es trobi un mn ms just on tots els animals, com la Dama que jeu amb ell, tinguin espai al seu costat.

MALTRACTAMENT A CAMARLES

europeus. I s lnica granja que hi ha a tot lEstat Espanyol.

DETENCI DE REPORTERS GRFICS

Jonas Amadeo Lucas, de 35 anys i collaborador en les investigacions de diferents entitats de defensa dels Drets Animals, s un dels nous detinguts en un procs repressiu iniciat a lEstat Espanyol el passat any 2011 per intentar evitar que la gent spiga don surten el que les companyies ens vnen com a aliments. El fotgraf brasiler afirma que la investigaci periodstica que no fan els mitjans de comunicaci s la que ha de fer la societat civil organitzada per prendre decisions de compra conscients i tiques, tant amb la seva prpia salut com amb el medi ambient i amb la resta danimals.

Moltes felicitats a tota la seva famlia!

La granja de primats per a experimentaci s objecte duna nova polmica des de la investigaci publicada per Igualdad Animal sobre lestat dels macacos. En la inspecci ordenada per la Generalitat, per, no es va detectar cap irregularitat ni deteriorament de lestat dels primats. Aquests macacos sn capturats a les illes Maurici i traslladats fins la granja tarragonina per a ser venuts a laboratoris

histries dels socis

Per Pere Castao Santamaria
Aquest gat ros, de pelatge encs bell i elegant com tots els felins- ha traspassat fa poc, bviament no puc esperar que aquesta notcia distregui ning de mals de cap majors i ben presents a la nostra quotidianitat, per s que mha fet pensar sobre la lleugeresa amb que molta gent considera la vida del nostres petits germans. Tant se val que en treguin un profit gaudint de les seves grcies o habilitats... quan creuen que representen una nosa els foragiten de la seva vida i de la llar on shavien acostumat a viure. Mai no pensen que, si sha privat una bestiola de laprenentatge per a la supervivncia, laband s condemnar-los a una vida regida per la malaltia i la fam, que indefectiblement laboca a una mort prematura. La meva filla, lAgns, en una de les seves visites a un refugi danimals abandonats, es va encaterinar daquell gat ros i eixerit i, ats el carcter manyac de lanimal, fins va el voler avesar a passejar pel carrer junyit a una corretja, talment com un gosset... em penso que no sen va sortir plenament, tot

i que algun dia me lhavia trobat practicant una breu excursi pels volts de casa seva. Certament, les vegades que anat a casa seva he copsat la placidesa del gat, que semblava agrair la dedicaci de la seva nova mestressa, aix compartia atencions i aliment amb els altres gats de la casa. Probablement, el seu cervell instintiu entenia que li devia gratitud, i la hi mostrava amb un capteniment cordial i pacfic. No han passat massa anys per a que es manifestessin els danys de labandonament, una salut precria lhi ha escurat la vida. La meva filla creu que aquests animalets estan marcats per les carncies sofertes i que, malgrat dedicar-los-hi atencions i afecte, no podem esperar que arribin a una longevitat natural. Estic per donar-li la ra, per tamb crec que els germans suposadament irracionals, haurien de gaudir duna major protecci natural, ja que no sempenyen a si mateixos a situacions de desgast fsic i emocional com els humans, que tanta energia esmercem en conductes negatives, sigui amb lalimentaci, el sedentarisme, la beguda, o el consum de substncies nocives; per no dir dels trasbalsos que ens causen sentiments espuris, com lenveja, la rancnia, lnsia de poder, etc. B, vull acabar amb un missatge de con-

XEL

dol a la meva estimada filla: jo estic segur que ella ha compensat, amb escreix, les carncies que hauria patit lenyorat gat, abans de fer-sen crrec; i tamb ha gaudit de la seva companyia, amb la qual cosa podem dir que ha estat un intercanvi dafectes productiu. A ms li queden els bons records i unes imatges que no esborrar el temps, aqu en t una illustrant aquestes meves reflexions. Ara em permetr una fantasia: si tants i tants humans confien en un parads on gaudir amb serenor duna eternitat tranquilla, deslliurada de passions i desgrcies, crec que s just que desitgi un territori eteri i feli (una mena de cel) per als animalons que ens han donat tanta alegria en el pas pel mn terrenal. Crec, fermament, que sho mereixen, tant o ms que nosaltres.

Fins a sempre, xel!

10

articles
GESTI GLOBAL AL DISTRICTE DE SANT MART

per bsica. En el cas de la zona compresa entre Rambla Prim/Cantabria/Gran Via/ Guipzcoa on hi ha 4 colnies, ha calgut un gran esfor fins a contactar amb els vens, tant els defensors com els detractors dels gats, i evidentment tenir molta pacincia, per finalment sha aconseguit arribar a una entesa amb les dues parts. La Jlia, que t una botiga de llegums al barri, ha estat la clau de lxit, perqu grcies a conixer tanta gent, hem aconseguit fer un equip i aglutinar diferents vens amants dels gats. Daltra banda, els mestres de lescola municipal La Palmera tamb ens han ajudat moltssim. Hem fet xerrades des de P3 fins a 6 dEGB, en total 450 alumnes de totes les edats. Evidentment el discurs ha estat diferent segons ledat, i les converses ms profitoses han estat amb els nois ms grans. A partir de 3 hem aprofitat treballar la llengua castellana, grcies a que lAnna, la mestra de castell , s una motivada del mn animalista, i la mestra de msica, lEdel, s voluntria del Centre dAcollida dAnimals de lAjuntament de Barcelona, i s clar, que amb aquestes persones ha estat un treball molt positiu. Les xerrades amb els nens de lescola es basen primer en reflexionar que nosaltres tamb formem part del mn animal, i els fem opinar sobre diferents situacions que veiem normalment en la vida quotidiana: - Si jo fos un lloro, voldria viure 50 anys en una gbia, o voldria volar pel cel? - Si fos un brau, magradaria que em clavessin espases? - Si fos un dof, magradaria viure en una piscina saltant per fer riure els nens, o

Per: Montse Casulleras

Lobjectiu de Progat s aconseguir que el gat lliure sigui respectat i acceptat dins la nostra societat, que sigui un sser viu que convisqui harmnicament amb nosaltres, els humans. Per aquest motiu no nhi ha prou en controlar la seva natalitat, sin que hi ha dhaver un component educatiu a fi de que aix sigui possible. La gesti que Progat considera completa s quan, apart de laplicaci de la CER, s a dir la Captura, Esterilitzaci,Retorn dels gats, arribem a informar a tot el venat, i tamb aconseguim fer xerrades educatives a les escoles del barri, on podem influir en els futurs ciutadans. Les dues coses sn bsiques per aconseguir la filosofia de Progat. s una tasca complicada, en primer lloc perqu les persones que tenen cura dels gats sovint sn persones solitries que no es coneixen entre elles. Molt sovint ens diuen: s que jo vaig per lliure. Aquesta s la manera perfecta per no aconseguir mai un treball ben fet. Un cop esterilitzats els gats, cal que els alimentadors facin el seguiment, sorganitzin, mantinguin net lentorn, avisin a Progat si veuen gats nous, etc. i en definitiva. facin un equip de treball! Quan Progat vol intervenir en una colnia, cal passar fulls informatius (que solen arrencar-se al cap de pocs minuts), parlar amb els botiguers, els porters, etc i sol ser una feina molt feixuga,

voldria nedar pels oceans amb els meus companys? - Si fos un ping, on estaria millor, al zoo o a lrtic? - Si fos un peixet, magradaria que em regalessin en una fira, o preferiria viure al riu? - Si fos un gatet que viu amb una famlia, magradaria que mabandonessin al carrer? El missatge que transmetem als nens s que davant de qualsevol situaci opinin, i es facin sempre la mateixa pregunta: si jo fos ell, magradaria que em fessin aix? els diem que la resposta del seu cor sempre ser la correcta. De veritat que s impressionant la resposta dels nens. Un cop hem reflexionat, i cadasc dells ha opinat o ha explicat les seves vivncies, ja podem passar a explicar el conta-contes del Mixu, el gat que ha viscut en una famlia irresponsable, i desprs ha estat acollit per una famlia on els nens han estat alumnes de lescola La Palmera i que per aix sn molt responsables. I avui en dia, evidentment, en Mixu encara s viu i feli amb aquesta famlia, que va prometre que no labandonaria mai a la vida. Progat dna les grcies a tot el professorat perqu amb el treball fet a lescola la gesti de Progat haur estat molt ms profitosa, i els alumnes observaran amb carinyo els gats del seu barri, que tenen ja la marca a lorella i ja no veuran ms gatets petits a sota els cotxes. Tamb volem donar les grcies als alimentadors dels gats del barri: en Jaume, la Jlia, en Josep M i la Rosa, i al mossn de lesglsia, lEvelio per fer possible el nostre treball.

Escola La Palmera

Jaume, Rosa i Josep Maria

11

Longevitat felina
La longevitat dels gats domesticats dependr de moltes coses per, de mitja, es considera que un gat en una llar t una perspectiva de vida de ms de 12 anys. Durant molt de temps es va creure que cada any de vida dun gat equivalia a 7 anys humans, per els experts consideren ara que lenvelliment fel s molt ms rpid durant els dos primers anys de vida. Hi ha una taula dequivalncies que reflexa que, quan un gat fa un any de vida, en equivalncia en tindria 15 dhumans. Amb dos anys, el mateix gat seria un jove de 24. A partir de llavors, cada any que passa envelleix, aproximadament 4 anys. Mentre que els gats lliures tenen una esperana de vida de 3 a 6 anys, els gats que viuen en una llar tenen una perspectiva de viuren 12, tot i que es poden trobar gats que arriben a superar els 20 anys dedat. A partir dels 10 anys es poden tornar ms mandrosos, dormir ms estona i es recomanable controlar la seva alimentaci oferint-los petites dosis de menjar per tal que, la inactivitat, no els engreixi i perjudiqui. Tamb es recomanable tenir sempre aigua neta i fresca a disposici, ja que els ms vells no regulen b la seva temperatura corporal i, al no sentir que necessiten lquids, poden deshidratar-se amb ms facilitat.

Vols ajudar els gats del carrer?

Amb aquesta butlleta, podrs ajudar els gats del carrer a travs de la seva integraci en colnies controlades per gestors de Progat . Si tagraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta s la teva oportunitat. Pots collaborar a travs de dues modalitats: Soci - simpatitzant. Et beneficiars dels preus dels nostres veterinaris i centres associats. Donatiu nic. Pots ingressar la teva aportaci econmica a BMN 0487 1459 53 2000024029 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a lapartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona. Nom: Data de naixement: Ciutat: e-mail: Ordre de pagament per banc o caixa Nmero de compte: Quotes Soci: 75 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: Adrea: CP: NIF: Signatura: Telfon:

Enviar aquesta butlleta a lapartat de correus 22.294 08080 Barcelona

Progat

catalunya

eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades sincorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades sn confidencials i ds exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancellar-les dirigint un escrit a Progat. Si no desitges rebre informaci, indica-ho a continuaci

12