Está en la página 1de 96

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwfghjklz Ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl ATRAPATS PELS LLIBRES zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklz


Activitats, jocs i estratgies per fer estimar els llibres als infants. Ana F. Buuel, Anna Gass i Nathalie Pons. 1

NDEX:

1. INTRODUCCI 1.1. Objectius del dossier 1.2. Aportacions del Currculum 2. ESTRUCTURA DEL DOSSIER. Bloc 1 Explorem els llibres. Bloc 2 De qu parlen els llibres? Bloc 3 Juguem amb els llibres. Bloc 4 Compartim els llibres. Bloc 5 Descobrim els diferents gneres. 3. RECOMANACIONS 4. AVALUACI FORMATIVA I AUTOAVALUACI 5. BIBLIOGRAFIA
(Illustraci de: Linda Bronson.)

1. INTRODUCCI 1.1- Objectius del dossier.

Per engrescar els infants vers la lectura cal comenar com ms aviat millor, no cal esperar que els infants siguin capaos de desxifrar el codi escrit, ja que hi ha molts motius pels quals els infants poden trobar plaer en els llibres Aquest dossier pretn ajudar els/les mestres de parvulari i cicle inicial en la tasca de fomentar l inters pels llibres i el plaer per la lectura en els infants de tres a vuit anys. El dossier t com a finalitat que els infants entrin en contacte amb el mn del llibre i en la lectura des de ben aviat i que en aquestes experincies es diverteixin, desenvolupin la imaginaci i es desvetlli el seu inters per informar-se. Si els nens i les nenes estimen els llibres ser ms senzill aconseguir que assoleixin, en el futur, un bon hbit lector. Una bona predisposici per fullejar contes, per escoltar histries narrades, per anticipar un argument a partir de lobservaci dunes illustracions es pot transformar ms tard en el gust per llegir. En tot aquest procs de motivaci no podem oblidar la importncia del modelatge. Els/les mestres i les famlies esdevenim intermediaris entre els infants i els llibres. Les nostres accions i actituds poden reforar o no el vincle afectiu dels infants vers els llibres. Est cientficament provat que els nens i les nenes als quals els llegeixen contes des de ben petits mostren ms inters pels llibres i ms motivaci a lhora de llegir i escriure. Segons G. Wells: Sha

comprovat que els infants als qui els han llegit i explicat ms contes de petits, tenen el doble de possibilitats de ser bons lectors i fins i tot aprenen a llegir abans.1 En lacte de llegir o escoltar la narraci dun llibre hi ha un component emocional indiscutible. Les estones en qu pares i fills, mestres i alumnes comparteixen una narraci solen ser molt especials i enforteixen els vincles. A ms a ms, els llibres ajuden els infants a crixer. La literatura, en concret els contes, com qualsevol fet artstic, ens fa reaccionar emotivament, per tant ens transmet emocions, sentiments, valors, sentit moral... i en definitiva una tica, una manera de fer i de pensar. Els infants poden participar activament en la resoluci dels conflictes que

WELLS, G., Aprender a leer y escribir, Barcelona, Laia, 1988.

apareixen en els relats i posar-se en la pell dels protagonistes de les histries i expressar els seus propis criteris i gustos literaris En aquest dossier trobareu propostes per tal que a les aules de parvulari i cicle inicial el contacte amb els llibres sigui diari i emocionalment gratificant a travs dactivitats ldiques, engrescadores, atractives i senzilles, que en algun dels casos es poden incorporar a la rutina diria de laula.

1.2- Aportacions del Currculum

Tant el currculum de segon cicle deducaci infantil (Decret 181/2008 DOGC nm. 5216) com el del primer cicle deducaci primria, (Decret 142/2007 DOGC nm. 4915) recullen la importncia del contacte de l infant amb els llibres. A continuaci trobareu els objectius que afavoreixen ladquisici de la competncia lectora i els continguts corresponents. Per fer possible les activitats proposades en aquest dossier hem desenvolupat i seqenciat els continguts dels dos currculums.

Currculum del segon cicle de l'educaci infantil Decret 181/2008 DOGC nm. 5216

OBJECTIUS

REA COMUNICACI i LLENGUATGES CONTINGUTS


1.1.-Participaci i escolta activa en situacions habituals de comunicaci, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura. Participaci activa en les activitats literries de lescola. Escolta atenta dun conte o narraci Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes Respecte per les opinions dels companys i companyes Compartici de vivncies familiars. Formulaci de preguntes. 1.2.-Comprensi del llenguatge no verbal com a expressi de les emocions. Anlisi emocional dillustracions Interpretaci democions a partir de la imatge Identificaci de les prpies emocions Expressi facial democions 1.3.-Curiositat, inters i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literries, audiovisuals, plstiques, obres escniques, usant estratgies per escoltar, mirar i llegir. Manipulaci correcta dels llibres: posici, coberta, pas dels fulls pgina a pgina. Observaci atenta del format i les mides dels contes. Identificaci dels materials de qu estan fets els llibres. Percepci tctil de textures, gruixos i consistncies de les cobertes dels llibres Inters per descobrir les novetats literries Gaudi per les manifestacions literries Inters per cercar informaci en els llibres. Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals. 1.4.-Escolta i comprensi de narracions, contes, canons, llegendes, poesies,endevinalles i dites, tradicionals i contempornies, com a font de plaer i d'aprenentatge. Observaci atenta de les illustracions dun llibre Identificaci dels personatges principals dun conte Identificaci dels personatges secundaris dun conte Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres Identificaci de personatges dels principals contes populars Anlisi dimatges diferents que representen una mateixa escena dun conte Percepci de semblances i diferncies en contes similars Identificaci dels fragments dun conte Identificaci de les escenes principals dun conte. Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals Associaci de textos amb els personatges de conte a que corresponen Comprensi del fil argumental dun conte Comprensi de frases senzilles Comprensi duna endevinalla Comprensi duna poesia Comprensi duna dita Identificaci i comprensi del missatge duna faula 1.5-Iniciaci als usos socials de la lectura. Inters pel text escrit Identificaci de les caracterstiques dels diferents tipus de relat: el conte, la faula...

1- Observar, escoltar i experimentar

2-Parlar, expressar i comunicar

Identificaci de la tipologia textual de la bafarada. Identificaci dels elements propis de la tipologia textual de la invitaci. Identificaci de la tipologia textual de la carta Descoberta de diferents formats i tipologies de cartes. Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una biblioteca Interpretaci dels principals codis de catalogaci duna biblioteca (numeraci, adhesius de colors) Responsabilitat vers el material en prstec. Cura vers els llibres delicats Compartici de llibres. Registre dels contes populars de la Biblioteca daula

2.1.-Inters per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artstiques: literries ,musicals,teatrals plstiques i audiovisuals. Descripci de les qualitats perceptibles dels personatges dels contes. Descripci duna escena de conte. Manifestaci de gustos i preferncies. Argumentaci de les prpies preferncies i gustos. Respecte vers les preferncies i gustos dels companys i companyes. Manifestaci de les emocions que provoquen les narracions i els llibres. Comunicaci dels sentiments que sexperimenten al escoltar o llegir un text potic. 2.2.- s de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicaci oral Dramatitzaci dhistries, contes i narracions. Pronunciaci acurada del text narrat o llegit. Adequaci del to de veu al tipus de text. Manifestaci de les emocions dun personatge a travs del to de veu. Respecte vers la representaci daltri. Valoraci de la prpia actuaci 2.3.- Expressi i comunicaci de fets, sentiments, emocions, vivncies o fantasies a travs del dibuix i de produccions artstiques: musicals, (literries), plstiques, escniques i audiovisuals. Narraci dun conte curt i conegut Seqenciaci ordenada de les escenes dun conte Memoritzaci de textos curts Memoritzaci de fils argumentals de contes coneguts 3.1.-s dels llenguatges verbal, musical, plstic, matemtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversi, de creaci i d'aprenentatge a travs de jocs lingstics i expressius. Apreciaci de l'esttica de les formes literries -ritme i rima- i artstiques, i de les sensacions i emocions que provoquen. Apreciaci de l'esttica de les formes literries: ritme i rima. Manifestaci de les sensacions i emocions que provoquen poemes, dites, refranys. Descoberta del ritme i la rima dun refrany, poema o can Deducci del significat dun mot Comprensi del significat de poemes, cantarelles, refranys, dites i

3-Interpretar, representar i crear

endevinalles

3.2.-s d'estratgies per aproximar-se a la lectura, com sn ara identificaci de paraules significatives i usuals, s del context i de la forma de l'escrit, reconeixement de lletres, s de les illustracions, grfics i altres imatges que acompanyen els textos. Observaci atenta de les cobertes dels contes Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont un llibre: coberta, contracoberta, llom... Anticipaci del ttol dun llibre Localitzaci del ttol en la coberta dun conte. Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre Identificaci dels contes populars explicats a laula.

3.3.-Utilitzaci de la intuci, la improvisaci, la fantasia i la creativitat tant en l'observaci i l'escolta com en els processos creatius artstics Imaginaci i creativitat Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris

3.4.-Creaci individual i collectiva de diferents tipus de textos, com sn ara contes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creaci de mns imaginaris a travs de les paraules i les imatges Creaci individual de textos. Creaci collectiva de textos 3.5.-Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i darreu del mn, i representaci de personatges, fets i jocs dexpressi corporal Coneixement de contes darreu del mn. Coneixement de la literatura daltres cultures i pasos.

3.6.-s de llibres, tamb en format multimdia, per imaginar, informar-se, divertir-se, estar b. Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Percepci de diferncies entre un llibre de coneixements i un llibre dimaginaci. s del llibre de coneixements per ampliar o descobrir informacions sobre un tema. Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci. s de les revistes escolars

Currculum deducaci primria. mbit de llenges: Llengua catalana i literatura. Dimensi literria. CICLE INICIAL: OBJECTIUS CONTINGUTS
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les tecnologies de la informaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici literria. 16. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari. Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura: lectura guiada; s de laudici, lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons, refranys, dites; s de la biblioteca daula i descola i revistes escolars; s de gravacions i de mitjans audiovisuals, dramatitzacions, entre altres. Participaci activa en la lectura guiada Audici atenta duna narraci Lectura de textos curts Autonomia en la lectura personal Memoritzaci de textos curts (poemes, cantarelles, refranys, dites) Memoritzaci de fils argumentals de contes coneguts. s de la Biblioteca daula s de la Biblioteca de lescola s de les revistes escolars Inters per cercar informaci en els llibres i revistes. s dels llibres de coneixements per ampliar o descobrir informacions sobre un tema. Escolta atenta de gravacions de contes i narracions Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals Dramatitzaci dhistries, contes i narracions. Respecte vers la representaci d altri. Valoraci de la prpia actuaci Memoritzaci de frases senzilles. Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper. Participaci en les activitats literries de lescola. Participaci en les activitats literries de lentorn proper Narraci dun conte curt i conegut. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Manifestaci de gustos i preferncies literries Justificaci duna recomanaci. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes Compartici de llibres. Coneixement de contes darreu del mn. Coneixement de la literatura daltres cultures i pasos. Comprensi a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts de literatura de tradici oral de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites). Comprensi del fil argumental dun conte o rondalla explicat o llegit. Comprensi del significat de poemes, cantarelles, refranys, dites i endevinalles. Comprensi dels elements fonamentals dun relat audiovisual (personatges, espais, accions). Reconeixement de personatges dun conte. Identificaci dels personatges dels principals contes populars Descripci de les caracterstiques dun personatge de conte. Associaci de textos amb els personatge de conte a que corresponen. Cerca dun mateix personatge en diferents contes. Identificaci de les escenes principals dun conte Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals

Descripci duna escena de conte. Seqenciaci ordenada de les escenes dun conte. Identificaci dels diferents tipus de contes: clssics, dautor, de coneixements. Identificaci de les caracterstiques dels diferents tipus de relat: conte, faula... Percepci de diferncies entre un llibre dimaginaci i un llibre de coneixements. Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si es tracta de poesia o can. Participaci activa en lectures conjuntes guiades Interpretaci de les sensacions i percepcions que tramet un text. Comprensi de frases senzilles. Identificaci de fragments dun conte. Identificaci i comprensi del missatge duna faula. Comprensi del sentit figurat dun text o narraci. Comprensi de locucions en una narraci o text escrit. Interpretaci de les frases fetes dun text narrat o llegit. Descoberta del ritme i la rima dun refrany , poema o can

s destratgies lectores apreses en altres situacions, en la lectura individual silenciosa o en veu alta: fer atenci al ttol i a les imatges, anticipaci, deducci del significat dun mot, relaci amb els seus coneixements, entre altres. Prctica de la lectura individual silenciosa. Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre. Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont un llibre: portada, contracoberta, llom... Anticipaci del ttol dun llibre. Observaci atenta de les illustracions dun conte. Descripci duna illustraci. Deducci del significat dun mot Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci . Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, a lentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text. Prctica de la lectura en veu alta Pronunciaci acurada del text narrat o llegit. Adequaci del to de veu al tipus de text. Manifestaci de les emocions dun personatge a travs del to de veu Escriptura de textos narratius i de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals. Identificaci de la tipologia textual de la carta. Identificaci de la tipologia textual de la bafarada. Identificaci dels textos de tipus instructiu. Identificaci dels textos de tipus informatiu.

Identificaci dels elements propis de la tipologia textual de la invitaci. Identificaci de les caracterstiques dun tipus de relat: la faula Identificaci dels elements dun text instructiu: estructura, parts... Escriptura dun text instructiu (recepta de cuina). Escriptura collectiva dun text narratiu (conte). Gaudi en les activitats de creaci personal. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus recursos. Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una biblioteca. Interpretaci dels principals codis de catalogaci duna biblioteca (numeraci, adhesius de colors). Responsabilitat vers el material en prstec.

2 ESTRUCTURA DEL DOSSIER. El dossier consta de cinc blocs dactivitats: 1- Explorem els llibres: activitats per acostar els infants al mn del llibre. Propostes per presentar els llibres i la Biblioteca als infants i tamb activitats per descobrir maneig correcte. 2- De qu parlen els llibres? Activitats per desvetllar els continguts, les vivncies i les histries que sexpliquen en els llibres. Les activitats sorganitzen en tres parts: a. les orientades a la descoberta dun mateix que fan referncia a les sensacions, percepcions i emocions. b. les que descobreixen en linfant coses de lentorn: el llenguatge matemtic, les tradicions i el folklore, el pas del temps... c. les que se centren en determinades tipologies textuals del llenguatge escrit. 3- Juguem amb els llibres: activitats ldiques al voltant de frases conegudes, personatges de contes, etc, per desenvolupar la imaginaci, la creativitat i la descoberta dels textos escrits. 4- Compartim els llibres: activitats per compartir el que sha escoltat o llegit, aix com idees per al mestre per engrescar les famlies pel gust per la lectura i la importncia de llegir contes als fills. linterior dels llibres, format, textures... i el seu

10

5- Descobrim els diferents gneres: propostes perqu els infants entrin dins els diferents gneres literaris: el conte, el teatre, les faules, els poemes, les dites i els refranys. Activitats al voltant del teatre per representar i escenificar les histries tot memoritzant textos curts. Activitats per vivenciar la musicalitat i el ritme del folklore popular i submergir-se en la tradici i cultura catalana a travs dels poemes, cantarelles, dites, refranys i endevinalles.

BLOC 1 Explorem els llibres Presentaci de llibres: 1. La capsa mgica 2. Els contes explicats

BLOC 2 De qu parlen els llibres DESCOBERTA DUN MATEIX Sensacions i percepcions 6. La caiguda de les dents Emocions 7. Quina por! DESCOBERTA DE LENTORN Matemtica 8. La mgia dels nombres 9. Fem geometria Tradicions i folklore 10. Festes i tradicions: la Mona El pas del temps:les estacions 11. Rac de la tardor

BLOC 3 Juguem amb els llibres Frases de conte: 14. Endevina el conte

BLOC 4 Compartim els llibres Amb les famlies 20. Maleta viatgera

BLOC 5 Descobrim els diferents gneres Contes 24. Quin conte vols explicar? Teatre 25. I, avui teatre! Faules 26. Faules

Tipus de llibres: 3. Sorpreses a dojo!

Els personatges dels contes: 15. Dibuixem un personatge 16. Busquem llops 17. Truquem per telfon a...

Amb els companys i companyes de laula 21. Recomanen llibres 22. El meu conte preferit

Poemes, dites i refranys 27. El pas del temps Endevinalles 28. Endevina, endevineta

La Biblioteca 4. Fem de detectius 5. Igual per diferent

LLENGUATGE Tipologies textuals: -la carta 12. Qu diuen les cartes? -el text instructiu 13.Llibres que ens ensenyen a...

Imaginaci i creativitat 18. Transformem els objectes 19. Amanida de contes

Amb els alumnes daltres classes 23. Padrins lectors

11

BLOC 1: Explorem els llibres

12

1-LA CAPSA MGICA


Nivell recomanat: P3, P4, P5 i 1r.
Que els nens i les nenes sanimin a llegir un llibre, moltes vegades ve donat per la motivaci que se nha fet a lhora de la seva presentaci. Amb aquesta activitat us proposem que una capsa mgica els regali llibres i contes per a la biblioteca de laula. Es tracta de fer atractiva i mgica l entrada dels llibres a laula. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Mostrar inters per les descobertes. Identificar els principals elements que pertanyen a una narraci. Ampliar vocabulari. CONTINGUTS Consulta, observaci i lectura de llibres dimaginaci. Participaci activa en lectures conjuntes guiades. Creaci dhiptesis a partir dels paratextos dun llibre. Anticipaci del ttol del llibre. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... imaginar-me de qu tractar un llibre mirant-ne les illustracions i llegint-ne el ttol. buscar en un llibre on posa el ttol, lautor, lillustrador, leditorial... i a mirar quantes pgines t.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Es tracta de tenir una capsa molt ben decorada que setmanalment o quinzenalment ens regali un llibre per a la biblioteca daula. Per fer-ho ms atractiu hi posarem tamb alguns elements i objectes reals que apareguin al conte o al llibre. 2. Un bon dia, trobarem a classe una capsa misteriosa amb una nota escrita: Bon dia nens i nenes de ... Sc la capsa mgica i vinc del mn de la fantasia i dels contes, de tant en tant us portar objectes dun conte o llibre, i haureu dendevinar de quin conte es tracta o de qu pot anar el llibre i desprs podreu desembolicar el conte i llegir-lo tots junts. Bona lectura!!! Desprs de llegir la nota, demanarem un voluntari per obrir la capsa i buscar qu hi ha al seu interior. Prviament haurem posat alguns elements reals dels que surten al conte o al llibre. Per exemple: hi posarem una col, safr, arrs, un farcell, un pentagrama amb les notes de la can Patim Patam Patum... i entre tots els infants hauran dendevinar de quin conte es tracta.

13

3. Els demanarem: - Si saben qu s? I ensenyarem la col, el safr... -A quin conte surt?...

4. A continuaci, buscarem de nou a dins de la capsa i traurem el llibre embolicat com un regal, desprs lobservarem i extraurem la informaci que ens aporta: -El ttol -La coberta -La illustraci de la coberta -Nom de lautor/a -Nom de lillustrador/a -Nmero de pgines. -Collecci 5. Si s un llibre que no coneixen, crearem expectatives sobre el contingut del llibre, observant les illustracions i iniciant una conversa a partir delles. I per acabar el mestre/a lexplicar o el llegir. 6. Una vegada presentat i explicat el llibre, el deixarem al Rac dels llibres nous, a prop de la biblioteca daula, perqu els nens i nenes que vulguin el puguin llegir i tamb tocar i jugar amb els objectes relacionats amb el conte. MATERIALS -Una capsa atractiva. -La carta. -Diferents llibres i contes seleccionats pel mestre/-a que aniran apareixent dins la capsa mgica. Es poden triar els llibres segons els tipus de lletra que ens interessa treballar a cada nivell: lletra de pal, lligada, dimpremta... -Diferents objectes i elements que surtin als contes o als llibres.

EXPLOREM ELS LLIBRES

14

2-ELS CONTES EXPLICATS


Nivell recomanat: P3, P4 i P5 Sovint els/les mestres ens preguntem si un determinat conte popular lhaurem explicat poques o massa vegades al llarg del cicle. Aquesta proposta s una eina per evitar caure en aquest parany alhora que organitzem duna manera sistemtica lexplicaci, com a mnim, dun conte popular al mes.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer els principals contes populars. Portar a terme un registre sistemtic de lectures.

CONTINGUTS Observaci atenta de les cobertes dels contes. Localitzaci del ttol en la coberta dun conte. Identificaci dels contes populars explicats a laula. Registre dels contes populars de la Biblioteca de laula.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... una manera de recordar els contes que mhan explicat o he llegit. a relacionar els ttols dels contes amb la imatge de la coberta. quins personatges surten als contes que mhan explicat o he llegit, tamb podr dir quin ns el protagonista (el personatge ms important).

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Prviament a l inici de les activitats, a la reuni de mestres de cicle, ens repartirem els contes populars que volem introduir als diferents nivells de Parvulari al llarg del curs. Assignarem tres contes per trimestre a cada nivell. Per exemple:

15

P3 1r trimestre -En Patufet. -Rnxols dor -La castanyera 2n trimestre -En Patufet -El cargol i lherba de Poniol -La rateta que escombrava lescaleta. 3r trimestre - La Ventafocs - En Tabalet - La caputxeta vermella

P4 -Els tres porquets -Laneguet lleig -El petit avet -Els follets sabaters -El vestit nou de lEmperador -Els msics de Bremen

P5 -La bella dorment -La cigala i la formiga -La vella del bosc -Ton i Guida -La llebre i la tortuga -El rossinyol

-Les set cabretes i el llop -La lletera -La sireneta

-El flautista de Hamelin -El lle i el ratol -En Joan brut

Aquesta selecci noms pretn fer una seqenciaci mnima dels contes que haurien de conixer els infants en acabar el parvulari. Per tant sen poden explicar molts ms, noms haurem de tenir en compte que els proposats es presentaran de manera sistemtica als diferents nivells. 2. Cada mes, a cada nivell presentarem el conte popular que pertoqui. Mostrarem als nens i nenes la coberta. Els demanarem que es fixin en la coberta i passarem el dit per sota del ttol mentre el diem en veu alta. Escriurem el ttol a la pissarra. 3. Explicarem el conte, mostrant-lo pgina a pgina als infants que estaran asseguts a terra amb els ulls a lalada de les imatges. Aix ser possible si nosaltres seiem en una cadira baixa davant dells. 4. En acabar el conte els mostrarem un cartronet amb el ttol i la imatge de la coberta del conte. Aquest material lhaurem preparat prviament a lactivitat. 5. Per tal que els infants vagin recordant els contes populars que anem explicant i els vagin reconeixent, demanarem a un nen o nena de la classe que colloqui el cartronet en el mural d'Els contes explicats. Aquest recurs didctic de laula tindr un sobre que contindr els cartronets dels contes que queden per explicar. 6. Si sescau podem preparar un material complementari a aquesta activitat en qu els infants hagin daparellar la imatge de la coberta del conte amb el seu ttol. Aquest material, dins duna capseta, pot formar part de les propostes de treball individual del Rac de Llengua.

16

LES SET CABRETES ELS TRES PORQUETS

MATERIALS

Fotocpies redudes de les cobertes dels contes populars per explicar durant el curs. Mural d'Els contes explicats amb un sobre per guardar els nou cartronets i tres fileres per collocar en cada una els contes explicats en un trimestre.

Cartronets dels nou contes populars a explicar durant el curs. Nou contes populars de la Biblioteca de laula.

BIBLIOGRAFIA:

GRAU, A., (adaptaci) Els tres porquets. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona, 2004. GRAU, A., (adaptaci) Les set cabretes. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona, 2004.

EXPLOREM ELS LLIBRES

17

3-SORPRESES A DOJO!
Nivell recomanat: P3, P4 i P5.
Per animar els infants a llegir hem de comenar per fer molt atractives les presentacions dels llibres que tenim a la Biblioteca daula. Una bona manera dorganitzar aquestes sessions s reservar uns deu llibres de la Biblioteca per anar-los presentant mes a mes. Vetllarem perqu en cada una daquestes presentacions puguem comptar amb el factor sorpresa que ens ofereix la tipologia de llibre que els mostrem. Un cop ser un pop-up per mirar, un altre el llibre tindr solapes per aixecar o estirar, pgines per desplegar, trencaclosques per muntar... en definitiva, sorpreses a dojo que faran mantenir la motivaci i les ganes danar a mirar llibres a la Biblioteca daula. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer els diferents tipus, formats i materials dels contes. CONTINGUTS Observaci atenta del format i les mides dels contes. Identificaci dels materials de qu estan fets els llibres. Percepci tctil de textures, gruixos i consistncies de les cobertes dels llibres. Precisi en les accions motrius daplicaci del gest de la pina: obrir, desplegar, estirar solapes. Cura dels llibres delicats.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... que hi ha llibres molt diferents: grans, petits, que es despleguen, dels quals surten figures... que hi ha llibres molt diferents: de paper, de cartolina, de plstic, de roba...

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT Un cop al mes presentarem el nou llibre que sincorporar a la Biblioteca daula mirant que cada cop sigui dun tipus diferent. En un faristol visible i accessible collocarem el llibre acompanyat dun rtol que defineix lacci que ens demana: MIRAM Per exemple el llibre La capsa dels tresors en forma de pop-up que presenta el cas de la Mireia, una nena de 4 anys, que regira totes les habitacions de la casa amb el conill detectiu Guatson, buscant la seva capseta dels tresors perduda.

18

TOCAM

Per exemple en el llibre de roba El meu lle els demanarem que toquin la crinera de llana AIXECA LES SOLAPES Per exemple en el llibre Diversi a la granja els infants troben uns animals molt simptics aixecant unes solapes gegants. CONSTRUEIX-ME Per exemple Has vist el meu cadell, un llibre que permet construir una caseta de roba que cont diferents textures i un element sonor.

DESPLEGAM Per exemple Dia de mercat una maleteta que inclou un escenari desplegable dun mercat amb personatges per posar i treure ms quatre llibres de cartr sobre els colors, les formes, els contraris i els nombres. ESTIRA LES SOLAPES Per exemple A tocar de la granja un llibre de coneixements sobre els animals de granja amb solapes, textures i imatges que mostren amb detall com s el conill, el pollet, la vaca, etc. MUNTAM Per exemple El trencaclosques de la jungla un llibre que a cada pgina inclou un trencaclosques de quatre peces. MULLAM Per exemple el llibre Lhora de banyar-se, un conte de plstic que permet xipollejar amb ell a la banyera.

En la presentaci de cada un dels llibres farem parar atenci als infants sobre el gruix de la coberta i de les pgines interiors per tal que sadonin de quins sn llibres de carton, quins tenen cobertes dures i quins no.

MATERIALS Llibres ben variats com ara: Llibres de roba.

19

Llibres de plstic. Llibres amb solapes per aixecar, estirar o girar. Llibres pop-up. Llibres amb pgines desplegables Llibres amb elements sonors. Llibres amb transparncies per sobreposar. Llibres amb peces per muntar trencaclosques, casetes... Llibres encunyats que tenen una silueta. Llibres en acordi. Llibres amb olors. Llibres per mirar a les fosques amb tinta fluorescent. Llibres amb diferents textures per tocar. Llibres amb hologrames. Llibres amb cartes o postals, etc.

BIBLIOGRAFIA: AA. VV., El meu lle, Barcelona, Combel, 2010. CERVERA, J., La Mireia i el detectiu Watson. La capsa del tresors. Ed. Combel. Barcelona, , 2011. AA. VV. Diversi a la granja. Ed. Combel. Barcelona, 2011. AA. VV. Has vist el meu cadell. Ed. Combel. Barcelona, 2009. ROBERTS, V. Dia de mercat. Ed. Combel. Barcelona, 2009. JANE, A. A tocar de la granja. Ed. Combel. Barcelona, 2009. FLETCHER, J. El trencaclosques de la jungla. Ed. Combel. Barcelona, 2009. DAVIS, C. Lhora de banyar-se. Ed. Combel. Barcelona, 2004. MASSIRONI, D. Endevina qui t potes per saltar. Ed. Combel. Barcelona, 2011.

EXPLOREM ELS LLIBRES

20

4-FEM DE DETECTIUS
Nivell recomanat: P5, 1r i 2n.
Un lector necessita estar orientat a lhora de situar-se en una biblioteca i triar un llibre. La biblioteca s un mn on troben llibres per a tots. Aquesta activitat ajuda els nens i nenes a ubicar-se en l espai de la biblioteca del centre. Fent de detectius, els infants aprenen a trobar: llibres de coneixement, llibres dimaginaci, cmics, materials audiovisuals, revistes.... interpretant els codis de catalogaci i les informacions metaliterries dels materials. Tot jugant descobreixen i gaudeixen dels tresors que els ofereix la biblioteca. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer i moures per una biblioteca, utilitzant per a la recerca dels llibres: els codis visuals de classificaci i catalogaci la informaci metaliterria dels propis llibres

CONTINGUTS Cerca autnoma de llibres en una biblioteca. Ubicaci dels llibres dimaginaci i dels de coneixement en una biblioteca. Identificaci de les diferents informacions metaliterries que cont un llibre: coberta, contracoberta, llom... Interpretaci dels principals codis de catalogaci duna biblioteca (numeraci, adhesius de colors).

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... quins materials puc trobar en una biblioteca. a buscar llibres a la biblioteca utilitzant les etiquetes de colors que tenen al llom i fent servir les etiquetes amb els temes que hi ha als prestatges. a conixer les parts ms importants dun llibre i quina informaci contenen.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Anirem amb els nens i les nenes a la biblioteca de centre i els proposarem de fer de detectius. Donarem unes targetes amb pistes a cada grup que estar format per tres o quatre components. Possibles pistes: - Busqueu un llibre de coneixements que parli de... - Cerqueu un llibre que tingui com a protagonista una bruixa, un drac, un animal... - Porteu una revista que tingui per ttol o nom... - Mireu el llom dels llibres i porteu un llibre que sigui de leditorial.... - Busqueu un llibre que sigui per a majors de 8 anys. - Aneu a buscar un cmic de... , un llibre que sigui molt divertit, un llibre el

21

protagonista del qual sigui un personatge de conte popular, un llibre que sigui per a nens petits; un llibre que a la coberta tingui un animal; dos llibres de la mateixa collecci....

2. Finalitzada lactivitat, donarem a cada nen una lupa com a reconeixement a la seva activitat detectivesca o un carnet de detectiu o de ratol de biblioteca.

MATERIALS -Targetes amb les pistes. -Plantilla del carnet de ratol de biblioteca.

CARNET DE RATOL DE BIBLIOTECA HAS DEMOSTRAT CONIXER MOLT B TOTS ELS ESPAIS I MATERIALS DE LA BIBLIOTECA. FELICITATS!!!

EXPLOREM ELS LLIBRES

22

5-IGUAL, PER DIFERENT


Nivell recomanat: P4, P5.
Sovint a la biblioteca de laula o a la de lescola podem trobar diferents versions dun mateix conte popular. Lluny de representar una dificultat, aquesta diversitat pot enriquir el bagatge literari dels infants. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Comparar diferents versions dun mateix conte i expressar les prpies preferncies vers la illustraci. CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun conte. Anlisi dimatges diferents que representen una mateixa escena de conte. Percepci de semblances i diferncies en contes similars. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Manifestaci de gustos i preferncies. Argumentaci de les prpies preferncies i gustos. Respecte vers les preferncies i gustos dels companys i companyes.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... que dun mateix conte hi ha versions diferents. a triar quin conte magrada ms i dir per qu. buscar les diferncies i semblances entre dues illustracions. buscar les diferncies i semblances en la histria de dues versions del mateix conte.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Prviament a l inici de lactivitat seleccionarem un conte popular conegut pels infants del qual tinguem dues versions diferents. Prepararem tres o quatre lmines de cada conte amb les illustracions de les principals escenes.

2. Reunirem tot el grup dinfants en semicercle davant un espai on puguem mostrar en posici vertical la coberta dels dos contes. Preguntarem als infants si coneixen aquests contes i si es tracta de contes iguals o diferents. Sota els contes anirem collocant uns cartronets amb el ttol, lillustrador i leditorial. Farem

23

parar atenci als infants sobre el fet que els han illustrat diferents dibuixants.

TTOL

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA LESCALETA

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA LESCALETA LLUS FILELLA CRULLA

ILLUSTRADOR/A EDITORIAL

ROSA MARIA CURTO CASALS

3.

Mostrarem les lmines de la primera escena que hem seleccionat de cada conte i deixarem un temps perqu els infants les observin en silenci. A continuaci els infants, per torns, hauran danar explicant qu veuen de diferent en les dues illustracions.

Lmines Escena 1: El gos li demana a la rateta si es vol casar amb ell

Podem anar dirigint la conversa vers lobservaci dels personatges: les emocions que expressen, la forma en com ha representat cada illustrador, on estan situats... i tamb sobre els detalls (el lla de la rateta, el barret del gos...) i lambientaci general (el balc, lescaleta, si s de dia o de nit...)

4.

Anirem mostrant de manera ordenada les parelles de lmines que illustren les altres escenes seleccionades. Demanarem als infants que es fixin en si les accions dels dos contes s esdevenen exactament en el mateix moment : la rateta es casar amb el gat o shi est casant , el gat es va menjar la rateta o ja se lha menjat?

24

Lmines Escena 2: La rateta va triar casar-se amb el gat

Lmines Escena 3: El gat es va menjar la rateta.

5.

Penjarem les lmines dels dos contes seguint ordenadament largument. Posarem les dues versions una sota laltra.

6.

Cada infant explicar als altres quina s la versi que ms li agrada i haur dargumentar-ho com a mnim amb un motiu.

MATERIALS Contes Populars de les diferents colleccions de les editorials Casals, Crulla, Barcanova, Baula....

BIBLIOGRAFIA: GRAU, A. (adaptaci). La Rateta que escombrava lescaleta. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona, 2004. GRIMM, J. i W.,La rateta que escombrava lescaleta. Ed. Crulla. Barcelona, 2005.

EXPLOREM ELS LLIBRES

25

BLOC 2: De qu parlen els llibres?

26

6-LA CAIGUDA DE LES DENTS


Nivell recomanat: P4, P5, 1r i 2n.
La caiguda de les dents de llet dels infants est envoltada de misteri. Arreu del mn hi ha diferents personatges mgics que les vnen a buscar i sovint, a canvi de la dent, deixen un present als infants. Tots els nens i nenes del mn canvien les dents de llet per unes de definitives; aquest fet sha envoltat de llegendes i mites molt interessants que marquen una etapa nova per als infants. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer personatges mgics darreu del mn que recullen les dents de llet. CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun conte. Descripci duna illustraci. Reconeixement de personatges dun conte. Manifestaci de gustos i preferncies literries. Inters per cercar informaci en els llibres i revistes.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... com es diuen els personatges que sencarreguen de recollir les dents dels nens i les nenes de diferents pasos. a dir quin s el personatge que magrada ms i per qu. a buscar contes que parlen de la caiguda de les dents.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Preguntarem als infants si els ha caigut alguna dent i iniciarem una conversa sobre quantes dents tenen, quantes els en queden... 2. A continuaci explicarem el conte La dent de la Carla. 3. Mostrarem les lmines, deixarem un temps perqu els infants les observin en silenci. A continuaci els infants, per torns, hauran danar explicant qu veuen a les illustracions, quins personatges hi surten... 4. Projectarem les lmines del conte on surten els personatges mgics. Cada infant explicar quin coneix i si li agrada ms o menys i el perqu. 5. Demanarem voluntaris per sortir a relacionar cada personatge amb el seu nom i el pas dorigen.

27

6. Podem explicar les llegendes que hi ha arreu del mn i els personatges mgics ms coneguts2. Es pot aprofitar per explicar el conte original del Ratoncito Prez. Aquest personatge va sorgir del conte que el Pare Coloma va escriure per al prncep Alfons XIII a petici del rei Alfons XII i la reina Maria Cristina quan al seu fill li va caure la primera dent. 7. En el cofre hi ha un altre conte que explica la histria duns animals que van a lescola als quals els cauen les dents de llet i la mestra els fa un carnet d'esdentegat i els va penjant a un plaf a mida que els cauen les dents. Podem proposar de fer el mateix i donar un carnet d'esdentegat quan els caigui una dent amb la data de la caiguda de la primera dent. I tamb podem penjar el pster amb les vint dents de llet. 8. Demanem que cerquin a casa i a les biblioteques llibres que parlin de les dents. Farem un rac i els anirem explicant en diferents sessions. MATERIALS Contes que parlen dels personatges que vnen a buscar les dents de llet: PONS, N. La dent de la Carla. Publicacions lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2010. PONS, N., LAngelet de les dents i el club dels desdentats. Imaginarium. Zaragoza, 2010. (Llibre-cofre) Tamb en castell: Seor Ratoncito Prez y el club de los desdentados.

28

MRQUEZ, E. L'Oriol i el ratol Prez. Ed. Crulla. Barcelona, 2003. MOSS, M. Mou-te, dent, mou-te. Ed. Serres. Barcelona, 2001. PISTINIER, C. La nit del "ratoncito Prez". Ed. Corimbo. Barcelona, 2001. ROSS, T., Vull la meva dent! Ed. Crulla. Barcelona, 2003. SERNA-VARA, A., El "Ratoncito Prez", On van les meves dents? Ed. Susaeta. 2005. VILURBINA, J., El Ratol Prez, Ed. Aeditors. 2006.

Article: "Quines dentotes! Curiositats, mites i llegendes de les dents", publicat a Tretzevents nm. 896, pgines 27-29. Maig de 2011. Autora: N. Pons.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

29

7-QUINA POR!
Nivell recomanat: P3, P4, P5.
Sovint, de la m del que senten els protagonistes dels contes, els infants sn capaos de parlar de quines sn les seves preocupacions, emocions i sentiments. Els contes ens serveixen de recurs i excusa per entrar dins aquest mn tan ntim i personal. Els infants poden trobar en els contes totes aquelles emocions que han experimentat en alguna ocasi: la por, lalegria, la tristesa, la vergonya. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Reconixer, identificar, expressar les emocions. CONTINGUTS Anlisi emocional dillustracions. Interpretaci democions a partir de la imatge. Identificaci de les prpies emocions. Expressi facial democions.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... a buscar illustracions dels contes on els personatges expressen un mateix sentiment: la por. que contes diferents poden parlar del mateix, per exemple de la por. a parlar de les coses que em fan por.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT

1. Penjarem un pster on els infants puguin veure fotografies o imatges de persones expressant diferents emocions. En triarem les ms representatives: alegria, tristesa, sorpresa, estimaci, por, enuig, sorpresa, vergonya, preocupaci, illusi... 2. Demanarem que vagin a la biblioteca de laula o del centre a cercar un llibre on surti una daquestes emocions en concret. Per exemple: la por. 3. Desprs cada infant mostrar als seus companys i companyes el llibre que ha triat com a representatiu de lemoci. Haur dexplicar qu li ha fet pensar que era un conte de por: les cares dels personatges, el tipus de personatges, lambientaci, els colors...

30

4. En una altra sessi penjarem en un mural imatges de les cares de por de diferents contes que tinguem a laula. Per ordre d'esquerra a dreta: 1-Illustracions de Marina Seoane. 2-Illustracions de Llus Farr. 3-Illustracions de Sebasti Serra. 4.-Illustracions de Regis Faller i Charlotte Roederer.

CARES DE POR DELS CONTES

Farem que els infants observin detingudament les formes en qu els diferents illustradors expressen la por i entre tots en farem una llista: ulls molt oberts boca oberta m a la boca m al pit

Desprs demanarem als infants que les imitin. Ser molt til que es puguin mirar en un mirall. Si s al nostre abast podem fer fotografies de les expressions de por dels infants i desprs exposar-les a la cartellera. 5. Prepararem un rac de la classe per exposar els llibres de coneixements de la biblioteca que parlen sobre la por. Els nens i les nenes podran tamb portar llibres de casa seva. En diferents sessions els anirem explicant abordant a travs dells les diferents pors: a la foscor, a la nit, a estar sol, a perdres... a determinats animals: ratpenats, serps, rates, aranyes, gossos... a fer determinades coses: anar en avi, en bicicleta, a nedar... a determinats sorolls: petards, trons, globus que peten... Ampliarem els llibres del rac amb els contes que passem por. En diferents moments n explicarem uns quants i prepararem un mural on exposarem els personatges del conte que ens fan por: els monstres, els gegants, els llops, les bruixes, els fantasmes, els gegants, els dracs... Desprs cada infant votar el personatge que fa ms por posant una etiqueta amb el seu nom a sota del triat.

31

6.

Conversarem amb els infants sobre les coses que els fan por i els demanarem que en dibuixin alguna. Sota cada dibuix escriurem de qu es tracta continuant la frase JO TINC POR A/DE........... Entre tots els dibuixos configurarem el Llibre de les coses que ens fan por que deixarem a la Biblioteca dAula com un llibre de consulta ms.

7. Els mostrarem una capsa grossa que anomenarem la Capsa de la por i els nens i les nenes podran portar de casa fotografies o petits objectes que representin coses que els fan por. Passats uns quants dies anirem traient els objectes un a un i en farem el catleg de les coses que fan por. El desarem a la Biblioteca perqu el puguin consultar lliurement.

MATERIALS:

Contes com: MAURE, M. La por. Collecci: Primers contes. Nmero 3. Publicacions de lAbadia de Montserrat . Barcelona. FERNANDEZ PAZ, A. La Raquel t por. Collecci El petit elefant nmero 17. Animallibres Barcelona BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M., Ui, quina por! Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona. LAMBLIN, C., LAdri t por de la foscor,. Ed. Baula. Barcelona. GASS, A., Pster i targetes de les principals emocions. Projecte Belluguets. Ed. Casals. Barcelona. GASS, A., Por. Quadern de treball. Projecte Bestioles. Ed. Casals. Barcelona.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

32

8-LA MGIA DELS NOMBRES


Nivell recomanat: P4, P5 i 1r.

Hi ha molts llibres per aprendre els nombres, per alguns aprofiten la ficci i ens expliquen una histria on els nombres en sn els protagonistes, aquest s el cas del conte En Max fa mgia! Un nen que transforma els nombres en animals. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Desenvolupar la imaginaci i la creativitat.

CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Observaci i escolta atenta en les activitats audiovisuals. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos literaris. Inters pel text escrit.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... disfressar els nombres per convertir-los en personatges de contes.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Prviament haurem treballat la grafia dels nombres: la direccionalitat, el concepte de quantitat. 2. Reunirem tot el grup dinfants en semicercle davant de lespai que usem per fer la rotllana i explicarem el conte En Max fa mgia! 3. A continuaci mostrarem amb el projector les lmines del conte que haurem escanejat prviament, on surten els nombres disfressats, deixarem un temps perqu els infants les observin en silenci. A continuaci els infants, per torns, hauran danar explicant qu veuen a les illustracions. 4. Cada infant explicar als altres quin nombre li agrada ms i el perqu. 5. Demanarem voluntaris per sortir a la pissarra a disfressar algun nombre. 6. Finalment donarem una lmina amb els nombres dibuixats i cada nen i nena els disfressar com vulgui.

33

MATERIALS AA. VV., Comptem a la natura. Ed. Crulla. Barcelona, 2007. BATAILLE, M. 10. Ed. Kkinos (llibre pop up). Madrid, 2010. Podeu veurel a: http://youtu.be/STlUOj3yxyk PACOVSKA, K. Uno, cinco, muchos. Ed. Kkinos. Madrid, 2010. PONS, N. En Max fa mgia! Ed. Cad. Barcelona, 2012. Podeu trobar ms llibres que parlin dels nombres a la segent adrea: http://biblioabrazo.wordpress.com/2011/03/03/los-numeros-en-los-libros/

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

34

9-FEM GEOMETRIA
Nivell recomanat: P3, P4 i P5.
Els llibres tamb ens serveixen per aprendre, per introduir temes i com a suport per als aprenentatges escolars. Hi ha molts llibres que ens presenten vocabulari i imatges sobre conceptes matemtics, per tamb trobem contes que, a partir dels seus personatges per exemple: lElmer, introdueixen conceptes com els colors i els quadrats. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Utilitzar els llibres per aprendre coneixements. Reconixer les qualitats dels objectes. CONTINGUTS Inters per cercar informaci en els llibres i revistes. Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Descripci de les qualitats perceptibles dels personatges dels contes. Orientaci en lespai grfic. Imaginaci i creativitat.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr a... fer un personatge dun conte amb quadrats de colors i explicar com s.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Mostrarem la portada del conte de LElmer on surt el protagonista i demanarem que el descriguin fsicament. Els farem observar: a. la forma del quadrat: les quatre arestes i els quatre vrtexs... b. els colors: els primaris i els secundaris. 2. Projectarem la illustraci del conte on surten els elefants pintats de colors i direm que els descriguin. Els colors i els quadrats en seran els protagonistes. 3. Donarem una silueta retallada de lelefant per decorar-la amb gomets quadrats de diferents colors perqu sembli lElmer. Finalment li posarem un pal de gelat i tindrem un titella. 4. En una altre sessi els infants retallaran quadradets de colors de paper xarol i decoraran la silueta de lelefant segons la seva creativitat i imaginaci. 5. Demanarem que cerquin a la biblioteca de laula, de lescola o a casa, llibres que parlin de geometria. Posarem tots els llibres en un rac per a accedir-hi a mirar-los a estones lliures. Tamb programarem algunes sessions per anar-los explicant un a un.

35

MATERIALS - MCKEE, D. LElmer. Ed. Beascoa. Barcelona, 2006. -Llibres que expliquen conceptes matemtics relacionats amb la geometria. -Plantilla de la silueta de lElmer -Paper xarol de colors, tisores i cola.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

36

10-FESTES i TRADICIONS: LA MONA


Nivell recomanat: P3, P4 i P5.
A les llibreries i a les biblioteques trobem molts contes que parlen de les festes i les tradicions populars que se celebren a Catalunya: el Nadal, Sant Jordi, la Castanyada, el carnestoltes... En aquesta activitat us proposem un conte que parla de la mona de Pasqua.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer una festa popular mitjanant la lectura dun conte i gaudir-la amb la proposta dun joc.

CONTINGUTS Audici atenta dun conte narrat.

Illustraci de Mriam Ben-Arab

Identificaci dels personatges principals i secundaris dun conte. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... que hi ha contes que expliquen festes que celebrem a casa i a lescola. que en un conte hi ha personatges importants i uns altres que no ho sn tant. que per tornar a explicar un conte va b anar passant pgina per pgina i mirar les illustracions.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Iniciarem una conversa sobre la tradici de la Pasqua a Catalunya. Podem parlar sobre si han vist mones, si tenen padrins... i si cal els explicarem que normalment les regalen els padrins i que simbolitzen la fi de la Quaresma. 2. Demanarem que descriguin verbalment com sn les mones. Desprs els presentarem el material segent: plomes, pollets, ous i ninots de xocolata. 3. A continuaci explicarem el conte Quina mona de pasqua! On el padr fa una broma als seus fillols i els regala unes mones (pastissos) sense cap decoraci i, a mida que sexplica el conte, lvan elaborant la mona entre tots. Aprofitem per parlar dels personatges principals i secundaris que enriqueixen la histria: el fillol, el padr, el gat. 4. Prepararem una mona de pasqua amb un pa de pessic i crema de cacau i, entre tots, la decorarem seguint lordre del conte: plomes, pollets, ous i ninots de xocolata. Desprs ens la menjarem.

37

5. En una altra sessi els proposarem un joc de tradici alemanya, amagarem ous de Pasqua per la classe i els hauran de trobar; podem complicar lactivitat fent que cada grup hagi de trobar ous de diferents colors. 6. Finalment anirem a la Biblioteca del centre a mirar daltres contes que tractin el tema de la Pasqua i la mona.

MATERIALS Contes com ara : CANYELLES, A. La mona de Pasqua Barcelona. Ed. La Galera. 2011. PONS, N., Quina mona de pasqua! Collecci El petit univers. Ed. Barcanova. Barcelona, 2011, ROMERA, M., La mona de pasqua den Max. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2009.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

38

11-EL RAC DE LA TARDOR


Nivell recomanat: P5, 1r i 2n.
Els llibres de coneixements expliquen aspectes concrets del mn que ens envolta i permeten als infants descobrir lentorn a travs de l observaci indirecta. Sn llibres tils per buscar informaci sobre: histria, animals, astronomia, plantes... i esdevenen un bon complement per a la tasca educativa. Amb aquesta activitat, els infants podran diferenciar aquests tipus de llibre de caire informatiu dels de caire literari. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Consultar llibres de coneixements. Diferenciar els llibres de coneixements dels literaris. CONTINGUTS Consulta, observaci i lectura de llibres de coneixements. Percepci de diferncies entre un llibre dimaginaci i un llibre de coneixements. s dels llibres de coneixements per ampliar o descobrir informacions sobre un tema. Manifestaci de les emocions que provoquen les narracions i els llibres.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... que llibres diferents poden parlar del mateix, per exemple de la tardor. algunes diferncies entre els llibres de coneixements i els contes. com sn i qu shi pot trobar als llibres de coneixements.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Proposarem als infants fer un rac amb diferents llibres que parlin de lestaci de lany en qu ens trobem en aquell moment, per exemple, la tardor.

2. Aportarem al rac llibres de coneixements, de lescola i de casa, que girin a lentorn de temes propis de lestaci: fruits, elements naturals, temps meteorolgic, festes tradicionals de lpoca... Concretament sobre la tauleta del rac de la tardor podrem collocar llibres sobre: la Castanyada, els moniatos, el bosc, els caragols, els bolets. Tamb podrem guarnir el rac amb fulles seques, castanyes, moniatos, carabasses, fruits secs...

39

3. Presentarem el rac fent parar atenci als infants sobre les semblances i diferncies entre els llibres que troben en aquest espai i els contes. Els preguntarem per qu serveixen cada un dells, quina finalitat tenen: divertir-nos, informar-nos? 4. Al llarg del perode que duri lestaci programarem estones setmanals perqu els infants puguin accedir al rac de forma lliure a consultar els llibres. 5. Tamb organitzarem activitats guiades en les quals els llibres del rac cobrin protagonisme: - Llegirem als infants petits fragments de pgines dalgun dels llibres del rac. - Obrirem un torn de preguntes sobre curiositats o interrogants que els hagin sorgit en la consulta dels llibres del rac i mirarem de respondre llegint algun fragment dun llibre. - Demanarem que busquin una informaci concreta sobre un element de lestaci: castanyes, temps, vent...

MATERIALS Llibres sobre diferents temes relacionats amb lestaci de la Tardor: BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. La Castanyada, Barcelona, Editorial Barcanova. CANYELLES, A. La Castanyada. Editorial La Galera. Barcelona DENOU, V. Cauen les fulles. Collecci Els teus primers llibres den Teo. Editorial TimunMas Grup Planeta. Barcelona. FONT, N. La Castanyada. Collecci Qu celebrem? Editorial Crulla. Barcelona. GINESTA, M. Els Bum-Bum mengen castanyes. Collecci Els Bum Bum. Publicacions de lAbadia de Montserrat . Barcelona. MENNDEZ, B. El meu primer llibre de la Castanyada. Estrella Polar. Grup Editorial 62.

40

Barcelona. MUNDET, N. Sortim a buscar bolets. Collecci Primers Contes, nmero 5. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona. RIF, F. Els bolets, petits i grans. Collecci La Lupa nmero 1. Editorial Esin. Con- bel. Barcelona. RIF, F. Larbre de les castanyes. Collecci La Lupa nmero 4. Editorial Esin. Barcelona. RIVAS, N. Canons de tardor. De tots colors. Collecci Cantem. Editorial Baula. Barcelona ROMERA, M. Farem, farem panellets! Collecci Primers contes nmero 23. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona. SABAT, T. La tardor . Editorial Salvatella. Barcelona. SLEGERS, L. En Pol a la tardor . Collecci En Pol , nmero 10. Ed. Baula. Barcelona. Revista Piu-Piu nmero 2. Publicacions de lAbadia de Montserrat.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

41

12-QU DIUEN LES CARTES?


Nivell recomanat: P5, 1r i 2n. Hi ha contes que inclouen cartes per llegir que enriqueixen largument i fan el conte ms atractiu. En el llibre El carter joliu o unes cartes especials, el protagonista s un carter que reparteix cartes de deb als personatges ms coneguts dels contes populars. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer contes que contenen cartes per llegir. Llegir i escriure cartes per a comunicar. CONTINGUTS Identificaci de la tipologia textual de la carta. Descoberta de diferents formats i tipologies de cartes. Identificaci de personatges dels principals contes populars. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... quina informaci hi ha en el sobre duna carta. per qu sescriuen cartes i quines coses es poden explicar a les cartes. a escriure cartes.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Iniciarem una conversa sobre si alguna vegada han rebut alguna carta i si coneixen lofici de carter. Llegirem el conte El carter joliu o unes cartes especials. 2. LLEGIM CARTES Els sobres. A mida que llegim les cartes que apareixen al conte anirem penjant en un plaf una cpia dels sobres.

42

Farem que els infants observin amb deteniment els diferents detalls daquesta tipologia textual: el tipus descriptura, la distribuci del text en lespai, el destinatari i ladrea, el segell, les inscripcions, els codis (per avi, urgent...) els membrats. Entre tots i totes podem elaborar el remitent de cada sobre.

Les cartes En el mural tamb anirem penjant les diferents cartes. Convidarem els infants a endevinar qu diuen estimulant-los a intercanviar informacions i opinions. Comentarem les caracterstiques de cada carta segons la seva finalitat. Demanarem als infants que hi trobin semblances i diferncies entre: la carta de disculpa als tres ssos escrita a m per Rnxols d'or, la carta de publicitat amb un catleg de productes per a bruixes modernes per a la Bruixa Dolenta, la targeta postal del gegant de la carbassera, la carta informativa a mquina per a la Ventafocs i un llibret de la seva histria, la carta formal d'uns advocats adreada al llop de part de la Caputxeta Vermella i els tres porquets, la felicitaci d'aniversari i un bitllet per a Rulls d'or.

3.

ESCRIVIM CARTES

En un rac de laula posarem una bstia de cartr i convidarem els infants a escriure cartes als companys/es de la classe. Per tal de fer lactivitat ms atractiva, en aquest rac trobaran una capsa plena de bonics papers de carta, sobres de colors i adhesius per fer de segells. Els divendres el nen o la nena encarregat de fer de carter repartir les cartes.

43

En el rac tamb podran escriure cartes a daltres destinataris com ara els personatges dels contes populars. Prepararem un mural amb les imatges dels destinataris de les cartes del conte per si volen escollir-ne un.

ELS TRES OSSOS

LA BRUIXA DOLENTA

EL GEGANTS

LA VENTAFOCS

EL LLOP

RNXOLS DOR

Illustradora: Janet Ahlberg.

MATERIALS AHLBERG, A. El carter joliu o unes cartes especials. Ed. Destino. Barcelona. LANGEN, A. Les cartes den Flix lexplorador. Editorial Acanto. MACLAREN, T. Cartes de tot el mn. Ed. Beascoa. Barcelona.

Una capsa amb sobres, papers atractius i adhesius per fer de segells.

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

44

13-LLIBRES QUE ENS ENSENYEN A


Nivell recomanat: 1r i 2n.
Els llibres amb textos instructius, com els de cuina, mgia o de manualitats ens permeten fomentar latenci, la concentraci i la creativitat. Presentem un llibre de cuina que ensenya als nens i nenes a elaborar receptes fcils i divertides per cuinar. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Familiaritzar-se amb els llibres instructius. Comprendre instruccions. Obtenir informaci a partir de la coberta dun llibre. CONTINGUTS Identificaci dels elements dun text instructiu: estructura, parts... Lectura de textos curts. Autonomia en la lectura personal. Escriptura duna text instructiu: recepta de cuina. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... quines parts t una recepta de cuina. com sha de llegir una recepta de cuina. a escriure una recepta de cuina.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Iniciarem una conversa inicial amb els nens i les nenes sobre qui cuina a casa, si ajuden els pares a la cuina, quin plat els agrada ms, qu mengen per esmorzar, a lhora del pati... 2. A continuaci, presentarem el llibre de cuina. Farem observar a lalumnat que t: - Una coberta on apareix: el ttol, les imatges dalguns plats que sexplicaran al seu interior i nom de leditorial. -Un format en faristol. - Un ndex amb les receptes. - 23 receptes que segueixen aquesta estructura: - Nom de la recepta i per a quantes persones est pensada. - Ingredients - Passos per a la seva elaboraci - Consells - Fotografies dels menjars.

45

3. Els presentarem una de les receptes i lelaborarem pas a pas tot consultant el llibre. 4. Els demanarem que per parelles escriguin una recepta. Lescriuran seguint lestructura daquest text instructiu. La llegiran a classe, i amb totes les receptes es far un llibre que es deixar a la biblioteca daula. MATERIALS PERKINS, B., Experimenta cuina: receptes sencillez per a nens. Ed. La Galera. Barcelona, , 2011.

Plantilla per a les receptes:

RECEPTA DE CUINA Ttol: Ingredients : Elaboraci : 1. 2.


Dibuix o Fotografia

DE QU PARLEN ELS LLIBRES?

46

BLOC 3: Juguem amb els llibres

47

14-ENDEVINA EL CONTE
Nivell recomanat: P4, P5 i 1r.
Una activitat molt interessant s fixar-nos que en els contes hi ha frases que shan fet molt populars i noms escoltant-les podem endevinar a quin conte pertanyen. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer els principals contes populars: els seus personatges, ttols i fragments ms coneguts.

Sc a la panxa
CONTINGUTS del bou que no Identificaci dels fragments ms populars dels contes tradicionals. hi neva ni plou! Audici atenta duna narraci. Memoritzaci de textos curts. Identificaci de fragments dun conte Comprensi de frases senzilles. Associaci de textos amb els personatges del conte al qual corresponen. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes. Identificaci de la tipologia textual de la bafarada. Comprensi de locucions en una narraci o text escrit.

Conte: En Patufet
OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr a... relacionar frases molt conegudes que surten als contes amb el personatge que les diu i el nom del conte. buscar el conte on surten les frases ms conegudes i trobar aquestes frases dins del conte.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Iniciarem una conversa sobre les frases que recorden dalgun conte. Exemples:

Bufar i bufar i la casa ensorrar

Sc a la panxa del bou que no hi neva ni plou

A veure quina veu tens?

Mirallet, mirallet, qui s la ms bonica?.

Quina boca ms grossa que tens!

2. Buscarem els contes de la Biblioteca de laula on surten aquestes frases.

48

3.

Demanarem als nens i les nenes que portin de casa contes on surtin frases molt conegudes.

4.

Prepararem un espai on exposar els contes que han portat de casa i els que hem seleccionat de la Biblioteca. De manera peridica els infants podran accedir a aquest espai per mirar els contes.

5.

Cada dia llegirem un dels contes del qual hagin endevinat la frase i hauran de dir quin personatge s el que la diu. Anirem penjant en un plaf les cobertes dels diferents contes, les frases (dins dunes bafarades) i el personatges que les diuen. Aquest material es pot fer servir per a un rac daparellar: bafarada, ttol del conte i personatge.

MATERIALS Contes com ara : Els contes clssics: La Caputxeta vermella, Els tres porquets, En Patufet, La Rateta que escombrava lescaleta, La Blancaneu i els set nans... -Pel plaf: fotocpies de les cobertes, les frases i els personatges que les diuen.

JUGUEM AMB ELS LLIBRES

49

15-DIBUIXEM UN PERSONATGE
Nivell recomanat: P4, P5 i 1r.
Els llibres ofereixen la possibilitat de jugar amb els personatges. El joc s un element engrescador per apropar els infants a la lectura duna manera ldica i creativa. La illustraci es converteix en aquestes edats en la primera lectura i es tracta dun excellent recurs que enriqueix la sensibilitat artstica dels nens i nenes i, a la vegada, permet el joc i la creaci. OBJECTIU DE LACTIVITAT Observar les diferents maneres que els illustradors dibuixen a un mateix personatge. CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... descriure un personatge dun conte. veure semblances i diferncies entre les illustracions del protagonista dun conte fetes per diversos dibuixants.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Explicarem un conte a tot el grup amb el suport dun llibre per tal que es fixin en el protagonista: com s?, com va vestit? Triarem un conte que tingui un personatge molt rellevant: La Caputxeta Vermella, En Patufet, LAneguet lleig... 2. A continuaci, proposarem als infants anar a la biblioteca daula o a la biblioteca del centre a mirar llibres on hi surti el personatge del conte explicat. Els farem adonar que cada illustrador/-a t el seu estil i que, malgrat dibuixar el mateix personatge, no sassemblen gens. Observarem les diferents versions del mateix conte i entre tots parlarem de les semblances i les diferncies.

Illustraci : Matilde Portals

Illustraci : Margarita Ruiz

Illustraci : Francesc Rovira

50

3. A continuaci tots els infants dibuixaran el mateix personatge en mig full. Desprs de representar-lo, mostraran el dibuix als companys i companyes. 4. Finalment els penjarem al mural de laula, aix podrem veure que cadasc t el seu estil i que tots els dibuixos sn ben diferents.

MATERIALS AA. VV. (adaptaci). La caputxeta vermella. Collecci Encunyats clssics. Ed. Combel. Barcelona, 1999. BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M., (adaptaci), La caputxeta vermella. Collecci: El Bosc de colors . Editorial Barcanova. Barcelona, 2007. GRAU, A., (adaptaci) La caputxeta vermella. Collecci: El cavall volador. Ed. Combel. Barcelona, 2004. Retoladors. Mig full. Contes com: La caputxeta vermella, En patufet, Laneguet lleig, Els tres porquets...

JUGUEM AMB ELS LLIBRES 51

52

16-BUSQUEM LLOPS
Nivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n. Mai un personatge ha atret tant latenci dels infants vers els contes com el llop. Els llops surten en molts contes i els nens i les nenes li tenen un amor/odi molt curis. Els infants poden trobar tot tipus de llops: bons, dolents, entremaliats, espavilats... que els fan sentir les emocions ms diverses. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Mirar i consultar contes, tant a lescola com a casa, buscant un personatge com. CONTINGUTS Cerca autnoma de llibres en una Biblioteca. Observaci atenta de les illustracions dun conte. Identificaci dun mateix personatge en diferents llibres. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes. Descripci de les caracterstiques dun personatge de conte.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... que un personatge (el llop) es pot trobar a molts contes. a descriure com s cada llop al conte on surt, veure les semblances i diferncies. a triar o a inventar-me quin llop magrada ms i explicar per qu.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Iniciarem una conversa sobre els llops dels contes. Preguntarem als infants quins contes coneixen on hi surtin llops. 2. Triarem els contes de la Biblioteca de laula on surten llops. 3. Demanem als nens i nenes que portin de casa contes on surtin llops. 4. Prepararem un espai on exposar els contes que han portat de casa i els que hem seleccionat de la Biblioteca. De manera peridica els infants podran accedir a aquest espai per mirar els contes. 5. Cada dia llegirem un dels contes. Convidarem els infants a opinar sobre el paper que fa el llop en aquest conte: bo, dolent... Escriurem ladjectiu que els infants han decidit que el qualifica: ferotge, poruc, agosarat, divertit... sota una fotocpia d una illustraci representativa del llop. Anirem penjant les imatges dels llops dels diferents contes en un mural de lespai que hem dedicat a aquesta activitat.

53

6.

Finalment proposarem que cada infant dibuixi un llop i penjarem totes les produccions en el mateix mural.

MATERIALS Contes com ara :

Els contes clssics: La Caputxeta vermella, Els tres porquets, Les set cabretes i el llop... Els contes dautor: AA. VV. El gran llibre del llop ferotge. Ed. Joventut . Barcelona, 2005. BLAKE, S. Caca de vaca. Ed. Corimbo. Barcelona. GUETTIER, B. Em vesteixo i et menjar. Ed. Corimbo. Barcelona. PENNART,G. El llop sentimental. Ed. Corimbo. Barcelona PERRET, D. Yo, el lobo y las galletas (de chocolate). Ed. Kkinos. Madrid. RAMOS, M. Sc el ms fort! Ed. Corimbo. Barcelona. ROCA, M.M. El llop Pepito (collecci). Ed. Barcanova. Barcelona. SCUDERI, L. El que el llop li explica a la lluna, de Lucia, Editorial Joventut. SOLOTAREFF, G. LEdu, el petit llop. Ed. Corimbo. Barcelona.

-etc. JUGUEM AMB ELS LLIBRES 54

17-TRUQUEM PER TELFON A


Nivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n. Els personatges dels llibres ofereixen moltes possibilitats de joc als infants. Moltes vegades, els nens i les nenes sidentifiquen amb ells i els consideren com un company ms amb qui podem compartir estones de comunicaci. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Potenciar la llengua parlada a partir del dileg amb personatges dels llibres. CONTINGUTS Reconeixement i utilitzaci de les caracterstiques prpies dun dileg. Identificaci del context textual propi dun personatge popular de conte. Associaci de textos amb els personatges de conte a que corresponen. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... fer preguntes a un personatge dun conte. inventar-me dilegs amb els personatges dels contes.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Recordarem a les nenes i nens els personatges dels llibres llegits a laula: el cavaller Sant Jordi, la Caputxeta, en Pinotxo, el gegant del Pi, en Patufet, els nans de la Blancaneus, en Tabalet... Repartirem entre uns quants infants titelles o ninots que els representin.
El drac mha deixat esgotat! Lvia est molt estranya! No pateixis, no dir mai ms mentides!

2. Distribuirem als altres infants diferents models de telfons. Els nens, de manera ordenada, diran a quin personatge volen trucar, marcaran un nmero de telfon i simularan la trucada. Els orientarem per tal que posin en prctica: a. Les normes del dileg, intercalant-se per parlar b. Les caracterstiques duna conversa telefnica: Salutaci Informaci o pregunta Resposta Comiat

55

3. El nen o la nena que t el titella o el ninot daquell personatge far dinterlocutor i contestar la trucada. Orientarem la conversa telefnica proposant als infants que: a. parlin de la manera que ho faria el personatge b. que facin la veu adequada c. que tractin els temes propis del conte del personatge. MATERIALS - Telfons de joguina. - Titelles o ninots que representen personatges de contes populars.

JUGUEM AMB ELS LLIBRES

56

18-TRANSFORMEM ELS OBJECTES


Nivell recomanat: P4, P5, 1r i 2n.
Els contes permeten posar-se en la pell dels protagonistes. En el conte En Marc s un artista els infants poden imaginar que sn artistes com el Marc i com ell poden transformar instruments en animals: guitarres en elefants, pianos en taurons i violins en girafes. En Marc, acabar muntant una orquestra o un zoolgic?

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Desenvolupar la fantasia, la imaginaci i la creativitat. Percebre semblances.

CONTINGUTS Observaci atenta de les illustracions dun llibre. Escolta atenta de les opinions dels companys/es. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Escolta atenta de gravacions de contes i narracions.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr a... buscar semblances i diferncies entre instruments de msica i animals. transformar instruments de msica en personatges.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Presentarem el conte: En Marc s un artista! Lescoltarem, lexplicarem o el llegirem i anirem ensenyant les illustracions. CLIQUEU:

En_Marc_s_un_artista!.mp3

2. Tancarem el conte i preguntarem als infants si recorden els instruments que el protagonista va anar dibuixant cada dia de la setmana. 3. Asseguts enfront la pissarra a. Mostrarem uns rtols amb els noms dels dies de la setmana i els infants aniran

57

sortint a penjar-los per ordre. b. Desprs repartirem les imatges dels cinc instruments que surten al conte i uns altres nens i nenes els aniran collocant, un a un, al costat del dia de la setmana corresponent. c. Finalment donarem les imatges dels animals per qu les associn amb linstrument.

DILLUNS
4. En un altre moment i per grups de 3 o 4 infants posarem animalets de joguina dins duna capsa que anomenarem la capsa de transformaci dels artistes. Cada infant posar la m per treure un animal. En observar-lo imaginar en quin instrument el podria transformar i explicar el perqu. Portar a terme lacci inversa del protagonista del conte.

5. Posarem imatges dinstruments i d animals dins duna bossa (tant les que surten al conte com daltres). Els infants podran accedir a la bossa en petits grups de 3 o 4 i jugar a associar les imatges dun grup amb les de laltre.

58

6. Per acabar demanarem als infants que facin servir la fantasia i dibuixin instruments i els disfressin d animals o de qualsevol altra cosa.

MATERIALS - Rtols amb els noms dels dies de la setmana. - Capsa amb animals de joguina. - Bossa amb targetes dimatges d animals i instruments musicals. PONS, N. En Marc s un artista! Collecci Primers contes. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2010.

JUGUEM AMB ELS LLIBRES

59

19-AMANIDA DE CONTES
Nivell recomanat: 1r i 2n.
Lamanida de contes s una proposta de les moltes tcniques creatives que Gianni Rodari proposa a la seva obra Gramtica de la Fantasia. El seu objectiu s que la imaginaci tingui un lloc dins leducaci i que la creativitat infantil es fomenti a les aules. Els contes populars ens ofereixen un ventall molt ric per jugar amb els personatges i la trama, i els converteix en un excellent recurs per motivar els infants a crear histries noves. Lactivitat proposa als infants crear un conte que contingui ingredients daltres contes.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Desenvolupar la imaginaci i la fantasia. CONTINGUTS Comprensi del fil argumental dun conte o rondalla explicat o llegit. Escriptura collectiva dun text narratiu. Utilitzaci de la fantasia i la creativitat en els processos creatius literaris. Gaudi en les activitats de creaci personal. Participaci en les activitats literries de lentorn proper.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... conixer largument dels principals contes populars. trobar les tres parts dun conte: inici, nus i desenlla. inventar un conte nou a partir de fragments de contes coneguts.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Proposarem de fer una amanida de contes i explicarem que lactivitat consisteix a inventar-nos un nou conte barrejant els personatges i largument de diferents contes populars. 2. Presentarem dun en un els personatges dels contes populars ms coneguts i els anirem penjant a un plaf: la Caputxeta, el Llop, el Porquet, la Ventafocs, la Rateta...

60

3. Proposarem de triar-ne tres i els penjarem a la pissarra, i a continuaci recordarem entre tots largument de cada conte. 4. Preparem uns cartonets amb linici, el nus i el desenlla de cada conte i farem que cada part de largument tingui un color diferent.

CONTE Els tres porquets

INICI Hi havia tres porquets que es volien construir una casa.

NUS Un llop sels volia menjar i va bufar molt fort per trencar les cases.

DESENLLA El llop es va cremar la cua quan va baixar per la xemeneia i va marxar udolant.

La Caputxeta vermella

La Caputxeta vermella anava pel bosc a veure lvia.

El llop afamat va arribar primer i es va disfressar dvia.

Un caador va disparar un tret al llop per espantar-lo.

5. Barrejarem els inicis, els nusos i els desenllaos i per grups de dos o quatre infants els hauran daparellar correctament. 6. Desprs els proposarem que agafin una part de cada conte i que els barregin per inventar un nou conte. Exemple: Personatges principals: Els tres porquets, la Caputxeta i la Rateta: INICI NUS DESENLLA

Hi havia tres porquets que El llop afamat va arribar Un gat es volia menjar la es volien construir una casa. primer i es va disfressar Rateta i... dvia. Escriurem a la pissarra les aportacions que vagin fent.

7. Posteriorment llegirem el text entre tots i posarem un ttol al conte collectiu. 8. Per acabar els podem proposar que facin una amanida de contes de manera individual i que escriguin una histria amb els personatges que vulguin, i cada dia, un parell dalumnes, podran sortir a explicar/llegir la seva histria inventada. Estructura del text:

NICI Personatges Qui? Lloc On? Temps Quan?

NUS Fets Qu passa?

DESENLLA Final Com acaba?

61

9. Seria molt interessant parlar amb la Biblioteca municipal i proposar que en alguna sessi de lhora del conte puguin anar els nostres alumnes a narrar algun conte dels que hem treballat a laula.

MATERIALS -Contes populars. -Dibuixos dalguns personatges dels contes populars. -Cartronets amb l inici, el nus i el desenlla de cada conte.

JUGUEM AMB ELS LLIBRES

62

BLOC 4: Compartim els llibres

63

A<S

20-LA MALETA VIATGERA


Nivell recomanat: P5, 1r i 2n.

La maleta viatgera s una activitat de motivaci a la lectura que proposa als infants lexperincia de compartir amb les seves famlies contes darreu del mn i llibres sobre altres cultures. Lactivitat fomenta lhbit lector a lhora que fa adonar als infants que els nens i les nenes d'altres llocs del mn no sn tan diferents. s una manera positiva dapropar els petits lectors i les seves famlies al mn. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Compartir llibres amb la famlia. Mirar i llegir diferents contes darreu del mn. Respectar els llibres.

CONTINGUTS Compartici de llibres. Coneixement de contes darreu del mn. Coneixement de la literatura daltres cultures i pasos. Responsabilitat vers el material en prstec. Audici atenta dun conte o narraci. Participaci en les activitats literries de lescola. s de les revistes escolars.

Illustraci de Gustavo Pinela.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... compartir amb la meva famlia llibres de lescola. compartir amb els meus companys el que hem fet a casa amb els llibres.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Els mestres organitzarem la maleta viatgera i triarem els llibres i les revistes que es posaran al seu interior. 2. Dedicarem una sessi a fer la presentaci del contingut de la maleta als infants: Els llibres: -Contes darreu del mn. Llibres de coneixements per aprendre com es viu a cada lloc, les cases, com es vesteixen els seus habitants, quins animals hi ha o qu es menja. Les revistes: -Diferents revistes infantils que expliquin costums i histries de diferents pasos. - Un mapa del mn plastificat per enganxar les minicobertes de cada llibre o revista damunt del pas don prov. - La llibreta: en el primer full sexplicaran els objectius de la maleta, la necessitat de respectar el material per part de les famlies i una llista amb el contingut. I tamb sanotar:

64

-El nom de qui senduu la maleta. -La data en qu ha compartit la lectura amb la seva famlia. -Les reflexions que cada famlia vulgui fer: observacions, propostes, comentaris, recomanaci de contes nous per a la maleta... -Les aportacions que vulgui fer cada nen: un dibuix, una foto, la cpia del ttol del llibre que ms li ha agradat....

3. A continuaci, comentarem la importncia de ser responsables i tenir cura de tot el material que cont la maleta perqu s un material collectiu i que es pot fer malb. 4. Prepararem un calendari on marcarem lordre en qu els nens i nenes es podran emportar la maleta a casa, el temps que podran tenir-la (una setmana, un cap de setmana...) i la data del seu retorn. 5. Una vegada retorni la maleta, linfant podr triar i explicar als seus companys/es, algun dels apartats segents: a. Largument o coneixements dalgun dels contes, llibres o revistes llegits amb la famlia. b. Mostrar el que ha fet a la llibreta: un dibuix, una foto, la cpia del ttol del llibre que ms li ha agradat.... c. Algun aspecte del que ha aprs dalgun pas: poblaci, menjar, art, monuments, artesania, fauna, flora... d. Situar alguns pasos en el mapa. 6. Per acabar el mestre pot llegir en veu alta les aportacions de la famlia: les observacions, les propostes, els comentaris i les recomanacions de contes nous per a la maleta. Tamb es podria obrir un rac de la maleta viatgera a la pgina web o al bloc de la classe perqu les famlies poguessin penjar les seves aportacions. MATERIALS -Una maleta atractiva que podrem folrar amb les banderes de diferents pasos darreu del mn o amb les imatges dels monuments ms representatius. -Una selecci de llibres darreu del mn. Revistes infantils. -Mapa del mn plastificat i fotocpies de les cobertes dels contes en miniatura. -Llibreta per fer les aportacions, amb una introducci amb lexplicaci del seu funcionament i la llista amb el contingut de la maleta.
Benvolgudes famlies, La maleta viatgera s una activitat de motivaci a la lectura. Cont llibres i revistes que parlen de pasos darreu del mn i que podreu tenir durant una setmana per llegir amb el vostre fill/a. s molt important que el vostre fill o filla tingui cura del material. A la llibreta podreu fer les vostres aportacions i tamb hi trobareu lexplicaci del funcionament de lactivitat i el llistat amb el contingut de la maleta. Una vegada el vostre fill/a retorni la maleta, podr triar i explicar als seus companys/es, algun dels apartats segents: 1. 2. 3. 4. Largument dalgun dels contes llegits amb la famlia. Mostrar el qu ha fet a la llibreta: un dibuix, una foto, la cpia del ttol del llibre que ms li ha agradat.... Algun aspecte del que ha aprs dalgun pas: menjar, art, monuments, artesania, fauna, flora... Situar alguns pasos en el mapa .

Esperem que passeu una bona estona amb els vostres fills i filles i que conegueu moltes histries darreu del mn. Moltes grcies per la vostra collaboraci i bon viatge! Lequip de mestres.

Contes:

65

AA. VV., Contes d'arreu del mn, Columna. [Servei d'Ensenyament del Catal, Ajuntament de Manresa]. http://ense.gencat.es/recursos/cultura/contes/arreu/contes.htm AA.VV., Contes i canons darreu del mn. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Amb un Cd amb canons. CIBOUL, A., Cmo viven los nios en el mundo? Collecci Mi mundo. Editorial SM. Barcelona. LANGEN, A., Les cartes den Flix lexplorador. Ed. Acanto. LEDU, S. Y si vivieras en...? Ed. Combel. Barcelona. MACLAREN, T. Cartes de tot el mn. Ed. Beascoa. Barcelona. MIR, A., Gotes de colors, Editorial Satlite K. Amb un Cd amb canons. WEULERSSE, O. Nasrudn. Ed. Edelvives. Barcelona.

Altres:

- Collecci Alfabet solidari. Intermn Oxfam. Barcelona. - Collecci El cavall viatger. Combel. Barcelona. - Collecci Jo sc de... Editat per Rosa Sensat. Barcelona. - Collecci Jo vinc de... Editat per Rosa Sensat. Barcelona. - Collecci Nens i nenes del mn. Ed. Combel. Barcelona. - Collecci de contes Vaig arribar de... Ed. La Galera. Barcelona. - Collecci El cavall viatger . Ed. Combel.

- Collecci Nens i nenes del mn. Ed. Combel.

Collecci de contes Vaig arribar de... Ed. La Galera.

66

- Collecci Jo sc de... de Rosa Sensat

- Collecci Jo vinc de... de Rosa Sensat

- Collecci Alfabet solidari dIntermn Oxfam

COMPARTIM ELS LLIBRES

67

21-RECOMANEM LLIBRES
Nivell recomanat: 1r i 2n
Crear espais de lectura a lescola que possibiliten lelecci lliure dels llibres de la biblioteca daula fomenta la lectura silenciosa i autnoma. La creaci dun espai i dun temps per llegir a la classe o a la biblioteca del centre ajuda a progressar en les habilitats de lectura i lhbit lector dels alumnes. Tanmateix, la difusi de la recomanaci dun llibre que ha agradat als nens, afavoreix lacostament daquest llibre a daltres companys i els anima a llegirlo.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Practicar la lectura autnoma i silenciosa. Compartir els llibres llegits explicant per qu els han agradat.

CONTINGUTS Cerca autnoma de llibres en una Biblioteca. Lectura individual silenciosa. Manifestaci de les prpies opinions sobre els llibres. Justificaci duna recomanaci.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... recomanar un llibre.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Programarem dins lhorari escolar un temps dedicat a la lectura autnoma. El temps que shi dediqui pot ser diari o setmanal. Els infants agafaran llibres de la biblioteca daula i els llegiran en silenci. 2. Un cop llegit un llibre els infants ompliran un full de recomanaci que trobaran al rac de la biblioteca. El full constar dels segents apartats sobre el llibre que recomanen: a. Ttol del llibre. b. Motiu de la recomanaci: es tracta dun llibre divertit, fcil de llegir, el protagonista s molt valent, les illustracions sn boniques... 3. Les recomanacions es penjaran al suro del rac de la biblioteca.

MATERIALS -Llibres de la biblioteca daula. -Model de recomanaci.

68

LLIBRE QUE RECOMANO

Ttol: .................

El recomano perqu ..................................

Alumne/a:

COMPARTIM ELS LLIBRES

69

22-EL MEU CONTE PREFERIT


Nivell recomanat: P3, P4, P5. s molt com que els infants demanin als pares que els expliquin una i una altra vegada el mateix conte. Les famlies solen conixer la importncia de no canviar cap element de lexplicaci del conte preferit dels seus fills i filles. Els infants exigeixen que cada cop que es narri no hi hagi cap variaci. Emocionalment els dna molta seguretat poder anticipar exactament el fil argumental, les escenes i les paraules exactes dels personatges. En aquesta activitat linfant haur de compartir lexplicaci del seu conte preferit per part del seu pare o mare amb la resta de classe. s una frmula ms de recomanaci de llibres entre els infants de la classe. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Compartir una activitat familiar de lectura. CONTINGUTS Escolta atenta dun conte o narraci. Narraci dun conte conegut. Manifestaci de gustos i preferncies. Formulaci de preguntes. Respecte per les opinions dels companys i companyes. Compartici de vivncies familiars.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... amb lajuda dels pares a compartir i a explicar als companys el meu conte preferit. a escoltar i respondre les preguntes dels meus companys.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Establirem un calendari de visites a laula de les famlies dels nens i les nenes de la classe al llarg del curs. 2. A la reuni de pares de principi de curs explicarem a les famlies que la finalitat daquestes visites s que vinguin a explicar a tota la classe el conte preferit del seu fill o filla. Els comunicarem que podran tenir el suport del llibre. 3. El dia acordat el pare o la mare vindr a classe a explicar el conte. En acabar la narraci convidarem els nens i les nenes a fer les preguntes que desitgin. 4. A partir daquest dia i durant una setmana el llibre romandr a laula en un lloc especial. El seu propietari triar un dia per explicar-lo als companys. En acabar els infants podran manifestar les seves opinions sobre la narraci. Podem donar algunes pistes: ha parlat clar? Sha ents el conte? Sha deixat alguna part? Ha canviat alguna part respecte a com el van explicar els seus pares? Ha fet sortir tots els personatges?, etc.

70

5. Si ens s possible farem una fotografia del moment de lexplicaci del conte per part de linfant. Podrem anar penjant aquestes fotografies en el web de lescola o el blog de la classe acompanyant-les dalgun breu comentari. Vegeu lexemple de lEscola Bergant del Masnou que presentem a continuaci. MATERIALS Els llibres preferits que els infants portaran de casa seva. Cmera fotogrfica.

A P4 EXPLIQUEM CONTES!!
L'Hugo ens va explicar "La Samba i la primavera". Amb aquest conte, vam endinsar-nos en la nova estaci que ja arribava i vam conixer diferents noms i formes de flors, aix com alguns dels animalons que surten a la primavera.

En Pau ens va explicar "El molinet de sal". En aquest conte, en Pau ens va donar una possible explicaci del perqu es diu que l'aigua del mar s salada.

La Laia ens tenia preparada una escenificaci del conte d"El cargol i l'herba de poniol", en qu van participar diferents companys de classe. Amb aquest conte vam descobrir que els amics ens poden ajudar a fer el que no podem fer sols, i que s maco agrair la seva ajuda compartint el que tenim.

La Noa ens va explicar "La rateta presumida" Molt ben caracteritzada, la Noa ens va explicar una histria en qu vam descobrir que no ens podem fiar de les aparences externes

El Cristian ens va explicar "El libro de la selva". A partir del conte vam observar com s una selva: la

vegetaci, els arbres i els animals que hi podem trobar i que surten al conte.

71

La Clia ens va explicar "Quien ha robado mi trono?" Amb aquest conte hem aprs que el fet de no estar al centre de les mirades de la gent que ens estima, no vol dir que no ens estimin.

ESCOLA BERGANT C/Fra Junper Serra, 46 08320- EL MASNOU esc-berganti@xtec.cat

COMPARTIM ELS LLIBRES 72

23-PADRINS LECTORS
Nivell recomanat: 1r i 2n. Els padrins lectors ofereixen un acompanyament en el cam lector dels infants que just lestan iniciant. Es tracta dun bon recurs que moltes vegades va ms enll de la prpia tasca dajut en la lectura ja que es creen vincles afectius entre el padr/na i el fillol/a. Aquest intercanvi dexperincies lectores entre nois i noies de diferents edats pot beneficiar tant els alumnes ms grans que ofereixen el refor, com els nois i noies que el reben. OBJECTIUS Fomentar el gust per la lectura a partir de lestabliment de lligams afectius al voltant del moment en qu sesdev lacte lector. CONTINGUTS Participaci activa en la lectura guiada. Lectura de textos curts. Prctica de la lectura en veu alta. Comprensi del fil argumental dun conte o rondalla llegit. Manifestaci de gustos i preferncies literries. Cooperaci entre lalumnat de diferents cicles. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr... a compartir la lectura dun text amb el meu padr.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Seleccionarem els alumnes que intervindran en aquesta activitat : a. duna banda els aprenents o fillols amb nens i nenes de 1r o 2n de Primria. b. de laltra banda els padrins o noies i nois de Cicle Superior que acompanyaran els de cicle inicial en una sessi setmanal de lectura. 2. Els tutors de cada nivell proposaran les diferents parelles de padrins i fillols. 3. Cada parella, de mutu acord, seleccionar el llibre o conte que llegiran conjuntament. La selecci dels fillols i les filloles es far amb lassessorament del mestre/a de primer o segon, que coneix el nivell lector de cada alumne/a. 4. Cada parella signar un contracte mitjanant el qual es comprometen a llegir junts. 5. Sacordar lhorari en qu els padrins (nens i nenes del cicle superior) es trobaran per compartir espais de lectura, amb els nens i nenes de cicle inicial. Seria bo destablir una trobada setmanal duns 30 minuts de durada. Durant l'activitat els padrins poden fer preguntes de comprensi literal sobre el que han llegit els seus fillols. 6. En acabar cada sessi de lectura, els padrins ompliran un full de seguiment i demanaran als fillols qu els ha semblat el llibre que han llegit. 7. Quan finalitzi lactivitat, donarem als padrins un diploma que els acrediti como a padrins lectors.

73

MATERIALS - Llibres de coneixements i dimaginaci de diferent nivell lector. - Els contractes que han de signar padrins i fillols. - Els fulls de seguiment. - Els diplomes per acreditar la tasca portada a terme.

Exemples: Contracte dapadrinament lector

En/na.. es compromet a ser el padr/na den/na

Signat: Fillol/a Data: Full de seguiment DATA: TTOL DEL LLIBRE: Nom del padr/na.. Nom del fillol/a Observacions: Hem acabat el llibre: S NO Ha demostrat inters: S NO El llibre li ha agradat: S NO Per quina ra?........................................................................................................... Padr/na

DIPLOMA ACREDITATIU
Aquest diploma acredita . com a padr/na lector/a de lEscola ..
Signatura tutor/a de Primer Signatura Director/a

COMPARTIM ELS LLIBRES

74

BLOC 5: Descobrim els diferents gneres

75

24-QUIN CONTE VOLS EXPLICAR?


Nivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n.
Explicar un conte molt conegut ajuda els infants de parvulari i cicle inicial a estructurar el seu pensament, a ordenar les idees, a millorar el vocabulari i desenvolupar la noci de temps. Seguir un fil argumental no s tasca fcil a aquestes edats i per aix s important que practiquin molt lart de la narraci amb el suport de diferents recursos didctics.

OBJECTIUS DE LACTIVITAT Narrar un conte conegut. Conixer i memoritzar les principals escenes del conte. CONTINGUTS Memoritzaci de fils argumentals de contes coneguts. Identificaci de les escenes principals dun conte. Descripci duna escena de conte. Seqenciaci ordenada de les escenes dun conte. Narraci dun conte curt i conegut. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr a... explicar un conte conegut.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Explicarem als infants quatre contes clssics, un dAndersen, un de Perrault i dos populars ms. 2. Dedicarem una setmana a cada conte. Cada dia de la setmana lexplicarem amb un recurs diferent: Dilluns: Explicarem el conte de manera oral per tal que els infants puguin fer-ne la seva interpretaci imaginant-ne els personatges, escenes i situacions. Tindrem una cura especial en el nostre to de veu, les inflexions que hi fem, els gestos, les expressions... Dimarts: Mostrarem les illustracions de les diferents versions que tinguem del mateix conte. Preguntarem als infants si sho imaginaven aix. Els demanarem que observin les semblances i diferncies entre una versi i una altra

76

Dimecres: Explicarem de nou el conte amb el suport de lmines que representen les escenes principals. Les anirem penjant de manera ordenada a mida que lanem explicant.

Dijous : Narrarem novament el conte amb el suport dun titella de m del personatge principal

Divendres : Lltima narraci la farem amb el suport de titelles de dit o de dos dits amb tots els personatges i un teatret.

3. Al llarg de tot el mes, en un rac de la classe, hi anirem deixant tots els materials utilitzats per explicar els contes que hem narrat fins al moment: els llibres de les diferents versions, les lmines amb les vinyetes de les escenes dels contes, els titelles de m i els de dit amb el teatret. Ser un rac lliure on els infants podran anar a fer les prpies representacions, ja siguin fidedignes al text o b dexpressi lliure dels seus sentiments i experincies.

4.-En acabar el mes iniciarem les sessions de narraci. Cada dia convidarem dos infants a explicar un dels quatre contes, utilitzant un dels quatre recursos: el conte, les lmines o els titelles de m o de dit.

77

MATERIALS Lmines dels contes populars dels Projectes Bestioles i Belluguets de lEditorial Casals. Titelles de m de: El gat amb botes, lEmperador, la Rateta i un dels tres Porquets. Titelles de dos dits Els tres porquets. El gat amb botes Collecci El teatre de titelles. Editorial Combel. Titelles de dit i teatret de cartr dels Tres porquets de Petit thtre de marionnetes. www.londji.com Contes clssics com ara:

ELS TRES PORQUETS conte popular angls: GRAU, A., Els tres porquets. Collecci El cavall volador clssic. Srie Pas nmero 3. Ed. Combel. Barcelona. BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. Els tres porquets. Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona. BORDOY, I. Els tres porquets. Collecci Vull llegir! Ed. Crulla. Barcelona. CUXART, B., Els tres porquets. Collecci Petits contes. Ed. Baula. Barcelona.

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA LESCALETA conte popular: GRAU, A. La rateta que escombrava lescaleta. Collecci El cavall volador clssic. Srie Pas nmero 1. Ed. Combel. Barcelona. BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. La rateta que escombrava lescaleta. Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona. FONT, N. La rateta que escombrava lescaleta. Collecci Vull llegir! Ed. Crulla. Barcelona. EL VESTIT NOU DE LEMPERADOR de Hans Christian Andersen: GRAU, A. El vestit nou de lemperador. Collecci: El cavall volador clssic. Srie Galop nmero 6. Ed. Combel. Barcelona. FONT, N., El vestit nou de lemperador. Collecci Vull llegir! Ed. Crulla. Barcelona.

EL GAT AMB BOTES de Charles Perrault:

78

FONT, N. El gat amb botes. Collecci Vull llegir! Ed. Crulla. Barcelona. BOADA, F. El gat amb botes. Collecci Popular 23. Ed. La Galera. Barcelona. CAPELLADES, E. El gat amb botes. Collecci Encunyats clssics. Ed. Combel. Barcelona.

DESCOBRIM ELS DIFERENTS GNERES

79

25-I AVUI, TEATRE!


Nivell recomanat: P5, 1r i 2n. Dramatitzar un conte agrada molt als infants ja que els permet posar-se en la pell dels personatges dun conte i reproduir de manera vivencial les escenes. Lingsticament, han de memoritzar petites frases que els ajuda a estructurar el seu llenguatge i a enriquir el vocabulari. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Representar el conte de La Rateta que escombrava lescaleta, amb la participaci de tota la classe.

CONTINGUTS Memoritzaci de frases senzilles. Dramatitzaci dhistries, contes i narracions. Pronunciaci acurada del text narrat o llegit. Adequaci del to de veu al tipus de text. Manifestaci de les emocions dun personatge a travs del to de veu. Respecte vers la representaci d altri. Valoraci de la prpia actuaci. Identificaci dels elements propis de la tipologia textual de la invitaci.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES

Aprendr a... representar un personatge dun conte en una obra de teatre memoritzant les frases que diu i expressant el que sent.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Explicarem un conte popular, per exemple el de La Rateta que escombrava lescaleta. Parlarem dels personatges que hi surten i proposarem als infants fer-ne una representaci. 2. Els assignarem els personatges segons les preferncies. Els animals aniran per parelles per afavorir que tothom hi pugui participar. 3. Demanarem als nens i nenes que portin disfresses de casa i prepararem un senzill decorat. 4. Assignarem unes frases per a cada actor i actriu. Els infants les repetiran en veu alta. 5. Cada dia assajarem a classe tot repassant el text i els moviments duna escena. 6. Elaborarem unes invitacions i convidarem les altres classes a veure la dramatitzaci del conte. 7. Si ens s possible gravarem lactuaci per desprs visualitzar-la i parlar i opinar de com ho hem fet.

80

MATERIALS - El conte clssic de La Rateta que escombrava lescaleta. - Cartolina i colors per elaborar les invitacions. - Gui amb els dilegs. - Disfresses i complements.

Obra de teatre: LA RATETA QUE ESCOMBRAVA LESCALETA (per a 25 alumnes):

Narrador/a: LA RATETA QUE ESCOMBRAVA LESCALETA: Una vegada hi havia una rateta que escombrava lescaleta de casa i es va trobar un dineret. La rateta, que era molt presumida, va comenar a pensar quines coses li agradaria de comprar. Rateta: Si em compro pinyonets sem faran malb els queixalets. Si em compro avellanes sem faran malb les dents... (pensa) Narrador/a: Finalment va anar a la merceria. Botiguera: Bon dia Rateta. Qu voldries? Rateta: Bon dia! Voldria un davantalet. Botiguera: Tinc aquest, emprova-tel que segur que et queda molt b! Rateta: (Es mira al mirall). No! Prefereixo un llacet per a la cueta. Botiguera: De quin color? Rateta: Rosa, que diuen que lamor shi posa. Botiguera: (li posa el llacet) Et queda molt b! Rateta: Perfecte! T, el dineret! Fins un altre dia. Botiguera: Adu Rateta! Narrador/a: Quan va arribar a casa es va asseure a la porta amb el seu lla rosa i vet aqu que va passar el gall. Gall: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? Gall: QUIQUIRIQU. Rateta: Ui! Quin crit ms fort, em despertaries cada mat! MARXA DAQU! (Crida). Gall: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un porquet molt eixerit. Porc: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas?

81

Porc: GRRRRRRR. Rateta: Ui! Quina veu ms lletja! MARXA DAQU! (Crida). Porc: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un gos molt forms. Gos: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? Gos: BUPBUPBUP. Rateta: Ui! Quina veu ms trista! Marxa daqu! Gos: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un ruc molt tossut. Ase: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? Ase: IAAIAAIAAIAA. Rateta: Ui! Quina veu tan avorrida! Marxa daqu! Ase: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un nec simptic. nec: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? nec: CUAAC CUAAC. Rateta: Ui! Quina veu ms pesada! Marxa daqu! nec: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un bou molt gros. Bou: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? Bou: MUUUUUUUUUU. Rateta: Ui! Quina veu ms gruixuda! Marxa daqu! Bou: (marxa capcot i trist, lentament.) Narrador/a: I va arribar un gat molt educat. Gat: Rateta, rateta, tu que ets tan bonica! Et voldries casar amb mi? Rateta: A veure quina veu fas? Gat: MEEEEEUUUUU. Rateta: Uauu! Aquesta veu s que magrada! (exclama davant del pblic) Narrador/a: I el gat amb els seus miols va enamorar la rateta i es van voler casar. El dia del casament, la nvia anava molt bonica i totes les ratetes del poble van anar al casament. Alcalde: Rateta i gat, ja sou casats! Ratetes convidades: Visca els nuvis! (tiren ptals i flors) Narrador/a: En acabar el casori, el gat se li llan a sobre per menjar-se-la. La rateta se salv grcies a les seves amigues (les ratetes fan fora el gat). Rateta: Ja no em fixar en les aparences, he aprs la lli. Em sembla que em casar amb....? ...Ajudeu-me! Quin animal trio? (Dirigint-se al pblic) (Cada rateta agafa del bra un animal i saluden tots des de lescenari.)

Fi Adaptaci del conte La Rateta presumida de Combel (Collecci contes Encunyats clssics) N. Pons.

DESCOBRIM ELS DIFERENTS GNERES

82

26-FAULES
Nivell recomanat: P3, P4, P5, 1r i 2n. Una faula s un relat breu on els protagonistes sn generalment animals que parlen. La faula s una narraci inventada que al final t una conclusi moral. En aquesta activitat us proposem treballar: El lle i el ratol, una faula atribuda a Esop i reescrita posteriorment per Jean de La Fontaine. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer un tipus de conte breu anomenat faula que ens explica una histria que ens transmet un missatge allionador.

CONTINGUTS
Audici atenta duna narraci. Identificaci i comprensi del missatge duna faula. Escolta atenta de les opinions dels companys i companyes. Identificaci de les caracterstiques dels diferents tipus de relat: el conte, la faula... Comprensi del sentit figurat dun text o narraci.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... explicar una faula amb ombres xineses.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT
1. Presentarem un llibre amb la faula del lle i el ratol, tamb es pot fer amb suport digital, hi ha moltes versions a la xarxa, o amb titelles. Explicarem qu sn les faules. 2. Contarem de nou la faula, ajudats del llibre: El petit teatre dombres (Le petit thtre dombres), projectarem els acetats en un mini escenari. 3. Prepararem un teatre dombres xineses de gran format, muntarem lescenari amb un llenol. (El projector dun can ens pot servir de focus.) 4. Retallarem les siluetes en una cartolina negra i enganxarem darrere un pal de pinxo. 5. Repassarem els dilegs i els anirem representant per parelles. 6. Enfosquirem la classe i representarem la faula, primer ho far ladult i desprs ho faran els nens i les nenes per torns. 7. Buscarem llibres de faules a la biblioteca de laula i a la biblioteca de lescola. Podem fer una sortida i anar a la biblioteca pblica a buscar ms llibres. Prepararem un espai on exposar els contes que han portat de casa i els que hem seleccionat de la biblioteca. De manera peridica els infants podran accedir a aquest espai per mirar els contes. 8. Demanarem als nens i nenes que

83

preparin una faula per parelles i que la representin amb el teatre dombres xineses.

MATERIALS -Faules de La Fontaine. Contes de diferents editorials: Crulla, Barcanova, Combel... -Le petit thtre dombres, de Gallimard jeunesse Giboules. http://youtu.be/MlvLHafAIZ8 -Al plaf: fotocpies de les portades, ttols i siluetes en cartolina negra. POIRE, C., Le Petit Thtre d'Ombres. Les Fables de La Fontaine, Paris, Gallimard jeunesse, 2010.

DESCOBRIM ELS DIFERENTS GNERES

84

27-EL PAS DEL TEMPS


Nivell recomanat: P3, P4, P5
A les aules de parvulari i cicle inicial es sol fer el seguiment del pas del temps amb el suport dun calendari. La proposta pretn aprofitar aquesta eina per apropar els infants a la literatura de tradici oral i als textos del folklore catal. En aquelles aules on la integraci cultural s una necessitat manifesta, pot ser un instrument interessant a incorporar a les rutines matinals de laula. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Conixer textos de la literatura oral (refranys, dites, poemes i endevinalles) propis de la cultura catalana. CONTINGUTS Descoberta del ritme i la rima dun refrany o poema. Apreciaci de lesttica de les formes literries. Comprensi del significat duna poesia. Comprensi del significat duna dita o refrany. Comprensi del significat duna endevinalla. Manifestaci de les sensacions i emocions que provoquen poemes, dites i refranys. Memoritzaci de textos curts.

OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr... una dita, un refrany, una endevinalla per a cada mes de lany.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Lequip de mestres de parvulari seleccionar dotze poemes o cantarelles, dotze endevinalles i dotze refranys i dites per a cada nivell (P3, P4, P5) respectivament. Cada un dels continguts dels dotze textos haur de relacionar-se amb un mes de lany. 2. Cada mestre/a o tutor/a cercar una fotografia ben bonica per illustrar: els dotze poemes o cantarelles de P3 les dotze endevinalles de P4 els dotze refranys i dites de P5 3. Sota la fotografia enganxarem el text (poema, endevinalla, dita...) i un encasellat amb els dies del mes (gener, febrer...). Lencasellat anir presidit pel nom del mes. 4. Quan tinguem els fulls dels dotze mesos els enquadernarem amb una espiral. 5. Cada mat un nen o nena de la classe anotar el temps que fa en la casella del dia corresponent dibuixant un nvol, un sol o la pluja. Desprs de cara als companys i companyes recitar el text del poema, endevinalla o dita. 6. El/la mestre/a ajudar al recitat durant els primers dies de cada mes assenyalant amb el dit el text i demanant als infants la repetici de cada una de les frases que llegeix. A mida que vagi transcorrent el mes seran els propis infants els que el ressegueixin amb el dit i el diguin de memria.

85

7. Farem parar atenci a la manera com es recita: la posici del cos, la mirada cap al pblic els nens i les nenes-, els gestos, lexpressi de la cara, la pronncia clara, el to de veu, lentonaci... 8. Cada cop que passi un mes retallarem la part de dalt del calendari on hi ha la fotografia i el text i hi farem dos forats al costat esquerre. Prepararem una coberta on dir: Poemes i cantarelles a P3, Endevinalles a P4 i Refranys i dites a P5 i elaborarem un llibre amb els fulls dels diferents mesos. 9. A la meitat del curs deixarem que els infants, per torns, portin uns dies el llibre a casa per compartir i recitar amb els pares els textos treballats a laula. 10. Prepararem un rac de laula amb llibres sobre els mesos i les estacions de lany on, de tant en tant, puguem llegir poemes, cantarelles, dites, refranys i endevinalles als infants.

MATERIALS CALENDARI DE P3 AMB POEMES:

CALENDARI DE P4 AMB ENDEVINALLES

CALENDARI DE P5 AMB REFRANYS

Calendaris del Projecte Belluguets dEditorial Casals. Material daula. 86

LLIBRES PEL RAC: AA.VV., Els mesos de lany. Ed. La Galera. Barcelona. BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. Les estacions de lany. Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona. BALD, E., GIL, R., SOLIVA, M. Dites de lany. Collecci El bosc de colors. Ed. Barcanova. Barcelona. CASAS, L., Endevinalles. Collecci Rialles. Ed. La Galera. Barcelona. DESCLOT, M. Poesies amb suc. Ed. La Galera. Barcelona. GERVAIS, P. Les estacions de lany. Ed. Crulla. Barcelona. OLIVERA, C. Dites i refranys. Collecci Rialles. Ed. La Galera. Barcelona. PONS, N., Refranys per jugar. Ed. Vox. Barcelona.

DESCOBRIM ELS DIFERENTS GNERES

87

28-ENDEVINA, ENDEVINETA
Nivell recomanat: P3, P4, P5
Aquesta s una activitat al voltant de les endevinalles que aprofita l inters natural que els infants senten per aquest gnere quan sadonen que darrere aquests textos de tradici popular samaga la resoluci dun enigma. Lactivitat involucra tamb les famlies dels infants per tal de poder esdevenir una eina de recuperaci i divulgaci de la nostra cultura popular. OBJECTIUS DE LACTIVITAT Consultar llibres sobre un gnere concret: lendevinalla. Recollir textos de cultura popular en el marc de la famlia. CONTINGUTS Memoritzaci de textos curts. Comprensi del significat duna endevinalla. Creaci collectiva de textos. OBJECTIUS PER COMPARTIR AMB ELS ALUMNES Aprendr a... llegir endevinalles i aprendren de memria. buscar endevinalles en llibres.

DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 1. Prepararem un full DINA4 per a cada un dels temes sobre els que investigarem al llarg del curs. Cercarem una endevinalla per a cada tema que faci referncia a algun element relacionat amb el tema. 2. Cada vegada que iniciem un nou tema llegirem en veu alta lendevinalla que li correspon tot convidant els infants a resoldre lenigma. 3. Al llarg dels dies que duri el tema lanirem repetint com a mnim un cop al dia perqu la memoritzin. Tindrem cura densenyar-los les frmules: Dinici : Endevina, endevineta i dacabament : Qu s? i insistirem en la importncia de contenir-se i no desvetllar la resposta a loient. 4. En un rac de laula collocarem diferents llibres que continguin reculls dendevinalles. De tant en tant els en llegirem tot jugant a endevinar la resposta. Un cop a la setmana deixarem que accedeixin lliurement a aquest espai. 5. Comunicarem a les famlies la necessitat que cada infant porti de casa una endevinalla escrita en un full i amb un dibuix illustratiu fet pels infants. Els convidarem a ajudar els seus fills a memoritzar-la per a dir-la a la classe perqu els companys hauran d'edevinar la resposta.

88

6. Recopilarem totes les endevinalles i les enquadernarem. Posarem una coberta ben bonica amb el ttol Endevina, endevineta que desarem a la biblioteca daula perqu els nens i les nenes el puguin consultar.

MATERIALS CASAS, L. Endevinalles. Collecci Rialles. Ed. La Galera. Barcelona. PONS, N., Endevinalles per jugar. Ed. Vox. Barcelona. http://win.memcat.org/infantil/endevina/index.html http://www.dmoz.org/World/Catal%C3%A0/Llengua_catalana/Dites_i_jocs_de_paraules/Enigm%C3%A Dstica/Endevinalles/

DESCOBRIM ELS DIFERENTS GNERES

89

3 RECOMANACIONS Cal creure en la importncia dexplicar o llegir contes als infants, hem de sentirnos cmodes amb els contes o llibres que expliquem o llegim, primer ens han dagradar a nosaltres. s molt important la nostra actitud davant els llibres. Tamb seria bo disposar de contes i llibres de diferents formats, colleccions, editorials i poques, per tenir-ne una bona mostra. Tenim al nostre abast les biblioteques pbliques que ens ofereixen el servei de prstec, i aix podrem obtenir un ventall ms gran de narracions per explicar. Cal que els infants coneguin diferents tipus de contes i sobretot els contes darrel popular, ja que s un llegat que ha passat de generaci en generaci i que convindria que no es perds. s molt important conixer les versions originals dels contes populars, o les versions escrites ms antigues i tamb explicar-les als infants fent-los adonar com han evolucionat en el temps. Moltes editorials han reeditat els clssics, cal vigilar amb les adaptacions, haurem de saber si sallunyen o no de loriginal per valorar la seva qualitat literria o, si ms no, per saber-ho. Tamb hem danar amb compte amb algunes versions cinematogrfiques dels contes clssics i ser conscients que no s el mateix que llegir/escoltar el conte original. Un exemple molt clar el trobem en el llibre Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi, a la versi cinematogrfica de Walt Disney surt una balena i al conte original un taur i podrem citar molts ms detalls que shan canviat de la versi original sense saber ben b per quina ra. Un conte narrat s ms instructiu per un infant que no pas la versi animada. Quan una histria utilitza el cinema com a canal de transmissi, no es dna al nen loportunitat de desenvolupar la seva imaginaci. Una pellcula animada no estimula tant la seva creativitat perqu en la mateixa apareixen plasmats els colors, les formes i els sons. Quan un nen escolta la frase Vivien en un castell meravells..., t una experincia nica i diferent, i el castell que cada nen imagina s diferent segons les seves possibilitats imaginatives.1

ROWSHAN, A., Cmo contar cuentos, Barcelona, RBA Libros, Integral, 1999. p. 18.

90

Un altre aspecte important s lespai on llegim o expliquem contes, cal crear un ambient propici a la lectura tant a laula, com a la biblioteca de lescola. I fomentar lescolta activa, el silenci... I per acabar us presentem uns quants llibres que proposen i recomanen contes per llegir o explicar als infants:

Els clssics: -Com explicar contes, de Sara C. Bryan, que ens ofereix una guia sobre la manera com es poden explicar contes als infants. El llibre tamb presenta una selecci de contes per ser narrats, i de manera indicativa ens diu a quina franja dedat sadrea. -Setzevoltes , de Teresa Duran i de Nria Ventura, on sens presenta un recull de contes populars darreu del mn i dautors moderns per explicar-los als infants, molt ben classificats i tils per ser narrats. I els ms actuals: -Introduccin a la literatura infantil y juvenil, de Teresa Colomer. Aquest llibre ens ofereix unes orientacions i pautes per utilitzar els contes. Inclou una selecci de ttols dobres infantils i juvenils amb la idea que els adults puguin tenir un ampli ventall de llibres de qualitat per a infants i adolescents, classificats per edats i continguts. -Els llibres tranquils, de Pep Molist. Lautor fa una tria comentada de contes i novelles per a infants. De cada conte, en fa una presentaci, un comentari, ens parla dels autors i els illustradors, transcriu un pargraf de lobra i relaciona lobra amb daltres per la temtica. -Dins del mirall, la literatura infantil i juvenil explicada als adults, del mateix autor, presenta un itinerari gradual per algunes de les millors obres de la literatura universal adreades als infants i els joves. -El llibre de Joan Portell, Magrada llegir. Com fer els teus fills lectors. Lautor recomana llibres per als infants i dna consells prctics per ajudar-los a ser uns bons lectors. Podem trobar ms recomanacions a les revistes que editen les llibreries, per exemple: Robafaves de Matar a Notcia de llibres, o a la pgina web

dAllots Petit Prncep de Barcelona, a la revista Histries menudes dAbacus... i a les editorials, als catlegs, amb les novetats i el seu fons bibliogrfic; a les

biblioteques, on el personal especialitzat ens pot assessorar; a les revistes 91

especialitzades en LIJ com: Faristol i Clij, i per Internet a la revista digital Cornabou, entre daltres. I sobretot a: http://www.xtec.es/sgfp/crp/recursos/banc/lectura/index.htm

4 AVALUACI FORMATIVA I AUTOAVALUACI

Al llarg de les activitats anirem prenent nota de les observacions que farem al voltant de com assoleixen els infants els objectius daprenentatge que ens hem marcat. A continuaci trobareu un registre dobservaci sistemtica per a totes les activitats que permetr reflexionar i fer evident als alumnes el seu aprenentatge. Registre davaluaci per a lobservaci sistemtica
ACTIVITAT He aprs... NRIA LAIA a imaginar-me de qu tractar un llibre mirant-ne les illustracions i llegint-ne el ttol. a buscar en un llibre on posa el ttol, lautor, lillustrador, leditorial... i a mirar quantes pgines t. una manera de recordar els contes que mhan explicat o he llegit. a relacionar els ttols dels contes amb la imatge de la portada. quins personatges surten als contes que mhan explicat o he llegit, tamb podr dir quin ns el protagonista (el personatge ms important). que hi ha llibres molt diferents: grans, petits, que es despleguen, que hi surten figures... que hi ha llibres molt diferents: de paper, de cartolina, de plstic, de roba... quins materials puc trobar a una biblioteca. a buscar llibres a la biblioteca utilitzant les etiquetes de colors que tenen al llom i fent servir les etiquetes amb els temes que hi ha als prestatges. a conixer les parts ms importants dun llibre i quina informaci contenen. que dun mateix conte hi ha versions diferents. a triar quin conte magrada ms i dir per qu. buscar les diferncies i semblances entre dues illustracions. buscar les diferncies i semblances en la histria de dues versions del mateix conte. POL

92

8 9

10

com es diuen els personatges que sencarreguen de recollir les dents dels nens i les nenes de diferents pasos. a dir quin s el personatge que magrada ms i per qu. a buscar contes que parlen de la caiguda de les dents. a buscar illustracions dels contes on els personatges expressen un mateix sentiment: la por. que contes diferents poden parlar del mateix, per exemple de la por. a parlar de les coses que em fan por. a disfressar els nmeros per convertir-los en personatges de contes. a fer un personatge dun conte amb quadrats de colors i explicar com s. que hi ha contes que expliquen festes que celebrem a casa i a lescola. que en un conte hi ha personatges importants i uns altres que no ho sn tant. que per tornar a explicar un conte va b anar passant pgina per pgina i mirar les illustracions. que llibres diferents poden parlar del mateix, per exemple de la tardor. algunes diferncies entre els llibres de coneixements i els contes. com sn i qu es pot trobar als llibres de coneixements. quina informaci hi ha en el sobre duna carta. per qu sescriuen cartes i quines coses es poden explicar a les cartes. a escriure cartes. quines parts t una recepta de cuina. com sha de llegir una recepta de cuina. a escriure una recepta de cuina. a relacionar frases molt conegudes que surten als contes amb el personatge que les diu i el nom del conte. a buscar el conte on surten les frases ms conegudes i trobar aquestes frases dins del conte. a descriure un personatge dun conte. a veure semblances i diferncies entre les illustracions del protagonista dun conte fetes per diversos dibuixants. que un personatge (el llop) es pot trobar a molts contes. a descriure com s cada llop al conte on surt, veure les semblances i diferncies. a triar o a inventar-me quin llop magrada ms i explicar per qu. a fer preguntes a un personatge dun conte.

11

12

13

14

15

16

93

a inventar-me dilegs amb els

17 18

personatges dels contes. a buscar semblances i diferncies entre instruments de msica i animals. a transformar instruments de msica en personatges. a conixer largument dels principals contes populars. a trobar les tres parts dun conte: inici, nus i desenlla. a inventar un conte nou a partir de fragments de contes coneguts. a compartir amb la meva famlia llibres de lescola. a compartir amb els meus companys el que hem fet a casa amb els llibres. a recomanar un llibre. amb lajuda dels pares a compartir i a explicar als companys el meu conte preferit. a escoltar i respondre les preguntes dels meus companys. a compartir la lectura dun text amb el meu padr. a explicar un conte conegut. a representar un personatge dun conte en una obra de teatre memoritzant les frases que diu i expressant el que sent. a explicar una faula amb ombres xineses. una dita, un refrany, una endevinalla per a cada mes de lany. a llegir endevinalles i aprendren de memria. a buscar endevinalles en llibres.

19

20 21

22 23 24 25 26 27

28

94

5 BIBLIOGRAFIA GENERAL AA.VV., III Congrs de Literatura Infantil i Juvenil en Llengua Catalana, AELC, Barcelona, 2006. AA.VV., IV Congrs de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, AELC, Barcelona, 2010. ALBERO, J., La fantasia infantil i Walt Disney, Lleida, Pags editors, 2004. ALBERO, J., El simbolisme mgic en el conte popular, Lleida, Pags editors, 2005. ALOY, J.M., Et diran que llegeixis, Bernat, Berga, LAlb, 2010. BETTELHEIM, B., Psicoanlisis de los cuentos de hadas, Barcelona, Crtica, 2005 . BRYANT, S.C., Com explicar contes, Barcelona, collecci Nadal, la Llar del Llibre, setena edici, 1989. CASSANY, D., LUNA, M., SANZ, G., Ensenyar llengua, Barcelona, collecci El Llapis, Editorial Gra, 1993. COLOMER, T., Introduccin a la literatura infantil y juvenil, Madrid, Sntesis,1999. COLOMER, T. et al., Siete llaves para valorar las historias infantiles, Madrid, Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 2002. COLOMER, T., Andar entre libros, Fondo de Cultura Econmica, 2005. DURAN T. i VENTURA N., Setzevoltes. Recull de contes per narrar, Barcelona, collecci Guix 2, Editorial Gra, 1985. DURAN T., lbums i altres lectures: Anlisi dels llibres per a infants, Barcelona, Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2007. JEAN, G., El poder de los cuentos, Barcelona, Pirene, 1988. de PUIG, I., Contes per pensar, Barcelona, Destino, 1996. LLUCH, G., et al., De la narrativa oral a la literatura per a infants. La invenci duna tradici literria, Alzira, Bromera, 2000. MOLIST, P., Els llibres tranquils, Lleida, Pags editors, 2003. MOLIST, P., Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults, Barcelona, Gra, 2008. PETIT, M, Lecturas: del espacio ntimo al espacio pblico, Mxic. Fondo de cultura Econmica, 2001. 95

PORTELL, J., Magrada llegir. Com fer els teus fills lectors, Barcelona, Ara Llibres, 2004. ROWSHAN, A., Cmo contar cuentos, Barcelona, RBA Libros, Integral, 1999. VALRIU, C., Histria de la literatura infantil i juvenil catalana, Barcelona, Pirene, 1994. WELLS, G., Aprender a leer y escribir, Barcelona, Laia, 1988.

Autores: Ana F. Buuel, Anna Gass i Nathalie Pons.

Ana F. Buuel, professora de Didctica de literatura infantil a la Universitat de Barcelona. Autora de llibres de text i dossiers del Gust per la lectura entre altres.

Anna Gass Gimeno autora de projectes didctics i pedaggics per a lEducaci Infantil, mestra dEducaci Infantil, formadora de professors i assessora dequips dEducaci Infantil. Especialista en metodologia, didctica i Currculum daquesta etapa educativa. Ha estat professora del Postgrau dEducaci Infantil de la Universitat Ramn Llull (Blanquerna) . Autora de contes per a infants de 0 a 6 anys.

Nathalie Pons Roussel s llicenciada en Humanitats, mestra dEducaci Infantil i Primria, i autora de diversos articles en revistes dmbit educatiu. Actualment treballa de mestra a lEscola Sinera dArenys de Mar. Ha publicat contes i novelles adreades a infants i joves com La Laia i el vent, La porta misteriosa, La Ratolina al circ, Louet amb potes... Tamb t llibres dendevinalles, de refranys i de cuina per a infants. I novelles de literatura juvenil com: Lescultura de la Jlia. http://nathaliepons.jimdo.com/ Desembre de 2011

96