Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

http://www.xtec.cat/~jgurrera/

Activitats bàsiques 1. D’on ve la paraula “cèl·lula”? Qui va ser el descobridor de las cèl·lules? En quin any? Va veure cèl·lules en realitat? Al 1665 Robert Hooke, tot observant a través d’un microscopi, un tros de suro, es va adonar que estava format per petits compartiments que li recordaven a les cel·les d’un rusc. Per això, els va anomenar cèl·lules. Sí, les va veure en realitat. Bé 2. Qui va ser el primer en observar cèl·lules vives? Quines? En quin any? Va ser Antonie van Leeuwenhoek, que va estar observant el 1673, els glòbuls de la sang a través d’un microscopi. Al 1674 va ser el primer en descobrir els éssers unicel·lulars. Després de 9 anys, va descobrir els bacteris, els de la seva boca. Bé 3. Quin avantatge ofereixen els microscopis electrònics respecte dels òptics? Els microscopis electrònics, poden aconseguir més augments. S’aconsegueixen un milió d’augments. Gràcies a aquest microscopi, sabem que hi ha dos tipus de cèl·lules: les procariotes i les eucariotes. Bé 4. Necessitem microscopi per observar totes les cèl·lules? Justifica la resposta. Sí, perquè les cèl·lules són tan petites que no les podem veure amb l’ull humà, ni amb una lupa. És per això que s’han inventat tantes le nts i tants aparells que augmenten la imatge que veiem. Podem veure les cèl·lules gràcies a un instrument anomenat microscopi. Bé La majoria de les cèl·lules són microscòpiques però hi ha algunes que es poden veure a ull nu com l’òvul de gallina (rovell) q ue té uns 3 cm. 5. Assenyala a la fotografia les tres parts de la cèl·lula.
Membrana

Nucli

Citoplasma

1

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

6. Omple el quadre: Què es? Funcions D’altres informacions És porosa. Està formada principalment per líquids i proteïnes, com per exemple, glicolípids, Només deixa passar a fosfolípids... l’interior substàncies com ara, aigua, oxigen o La cèl·lula vegetal té una aliments que la cèl·lula membrana rígida i necessita per viure. resistent anomenada També controla les paret cel·lular. La substàncies que surten a membrana de les l’exterior. cèl·lules animals es tan fina que durant molts anys, els científics pensaven que no existia. L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt segons les diferents cèl·lules.

Membrana Bé

És una capa prima que embolcalla i protegeix l’entorn.

Citoplasma Bé

És una substància Conté els orgànuls on es transparent i viscosa, duen a terme les d’aspecte gelatinós, que ocupa la major part de activitats necessàries per al funcionament de la l’interior de la cèl·lula. cèl·lula.

Nucli Bé

El nucli és el centre de la A l’interior hi ha material cèl·lula, pot tenir formes i És l’encarregat de dirigir i genètic o ADN, que controlar l’activitat mides diferents. conté tota la informació cel·lular. hereditària de l’ésser viu.

2

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

Activitats bàsiques 1. Completa la taula: CÈL·LULA EUCARIOTA
Tenen membrana nuclear? Bé Quants cromosomes? Com són?

CÉL·LULA PROCARIOTA No Només en té un, anul·lar o circular bastant enrotllat i d’estructura senzilla. Sí Pocs: ribosomes, mesosomes... No No SI Són primitives. Sí

Sí Té bastants cromosomes, s’assemblen a un bastonet allargat. La cèl·lula vegetal si que en té, però la animal no. Molts: vacúols, ribosomes, mitocondris, cloroplasts, lisosomes... Sí Sí Són evolucionades. No


Tenen paret cel·lular? Bé Molts o pocs orgànuls citoplasmàtics? Quins? Bé Formen part dels éssers pluricel·lulars? Bé Tenen nuclèol? Són evolucionades o primitives? Bé Els bacteris son d’aquesta classe


Ribosomes grans o petits? Molts o pocs? Bé

Els ribosomes són grans, però Els ribosomes són petits, però hi ha pocs. hi ha molts.

2. Fes un dibuix de les parts d’un bacteri assenyalant les seves parts. Bé

3

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

3. Escriu les semblances i les diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal. Bé SEMBLANCES
 Tots dos tenen nucli, vacúols, ribosomes, citoplasma, mitocondris i aparell de Golgi. Tant la cèl·lula vegetal com l'animal posseeixen una membrana cel·lular o plasmàtica, el citoplasma –on trobem el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, el citoesquelet, mitocondris, lisosomes, vacúols– i el nucli (paret o membrana nuclear, nucleoplasma, nuclèol,  

DIFERÈNCIES
La cèl·lula vegetal, normalment és més gran que la animal. La cèl·lula animal te formes molt diverses, en canvi, la vegetal, té forma periòdica i fixa. La cèl·lula vegetal té cloroplasts, però la animal no. La cèl·lula animal té dos o tres vacúols petits, però, la vegetal en té un gran. La cèl·lula vegetal té el nucli al costat, en canvi, la animal, generalment, està al centre. La cèl·lula vegetal té una membrana molt rígida, anomenada paret cel·lular, la animal té una membrana molt fina. Les cèl·lules animals tenen molts vacúols i molt petits, en canvi, en les cèl·lules vegetals trobem pocs vacúols, però són molt grans.

  

4

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

Activitats bàsiques 1. Ribosomes: funció, on es troben. Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars que tenen forma de petits granets. Estan escampats pel citoplasma o enganxats al reticle endoplasmàtic. Són els responsables de la fabricació de proteïnes per a la cèl·lula. Bé 2. Reticle endoplasmàtic: funció, diferencia entre el r.e. llis i el r.e. rugós. Posa nom a les parts del dibuix. El reticle endoplasmàtic intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, també fa la funció d’emmagatzemar i transportar unes substàncies determinades d’un punt a un altre de la cèl·lula. El reticle endoplasmàtic pot ser de dos tipus: llis, que és lliure de ribosomes, o bé, rugós, que està cobert de ribosomes. Bé Reticle endoplasmàtic llis Membrana nuclear Ribosoma Reticle endoplasmàtic rugós

3. Mitocondris: funció, forma, nombre. Posa noms a les parts del mitocondri de la fotografia. Els mitocondris són uns orgànuls cel·lulars que es troben repartits pel citoplasma. S’encarreguen de la respiració de la cèl·lula, tenen una funció molt important per a la seva vida. Són allargats, com un bastonet. Tenen dos membranes, la exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs que s’anomenen crestes. Varia molt el nombre de mitocondris segons la cèl·lula, però sempre és un nombre molt alt. Bé
Matriu Membrana exterior

Cresta Membrana interna

4. Cloroplasts: funció, forma, on se situa la clorofil·la. Posa noms a les parts del dibuix. Els cloroplasts són uns orgànuls citoplasmàtics que només els contenen les cèl·lules vegetals. Normalment són verdes, ja que contenen una substància 5

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

anomenada clorofil·la. Tot i que els cloroplasts poden tenir altres colors, perquè tenen altres substàncies de colors diferents. Dins dels cloroplasts es fa la fotosíntesi, per tant són fonamentals per a les plantes. El seu nombre, forma i tamany varia molt d’una cèl·lula a una altra. La seva estructura és molt complexa. Tenen dues membranes, una externa, que la delimita i una interna que fa uns plecs cap a l’interior anomenats lamel·les. A les lamel·les hi ha situats uns corpuscles apilats, la grana, de color verd. Allà és on es troba la clorofil·la. L’espai que queda entre els grana s’anomena estroma.
Estroma Membrana externa Membrana interna

Grana

Lamel·la

5. Aparell de Golgi: funció, relaciona aquestes paraules en una frase: dictiosomes-vesícules de secreció-lisosomes. Posa nom a les parts del dibuix: L’aparell de Golgi és un conjunt d’orgànuls situats a prop del nucli. Es diu així pel seu descobridor: Camil Golgi, un neuròleg italià. S’encarrega de transportar, madurar, acumular i segregar proteïnes que provenen del reticle endoplasmàtic. També fa substàncies bàsiques per a la cèl·lula. Té una estructura formada pels dictiosomes, l’aparell de Golgi també despèn unes bossetes planes que poden ser lisosomes (si té substàncies digestives) o vesícules de secreció (si es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l’exterior). Bé
Vesícula de secreció Dictiosoma Lisosoma

6. Lisosomes: funció. Són petites bosses que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula i que destrueixen orgànuls que van envellint. Una altra funció dels lisosomes és la destrucció de bacteris que apareixen als glòbuls blancs. Bé 7. Vacúols: funció. Assenyala en el dibuix aquestes parts: paret cel·lular, nucli, vacúol, mitocondris, cloroplasts. Els vacúols són una cavitat, mes o menys esfèrica, que té una membrana molt delicada. Serveixen per emmagatzemar substàncies, ja siguin de reserva o, tòxiques per a la cèl·lula. Bé

6

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula
Mitocondri

Nucli

Paret cel·lular

Vacúol Cloroplast

Activitats bàsiques 1. Explica com es forma la membrana nuclear i quin orgànul citoplasmàtic hi intervé. Com entren i surten del nucli les substàncies químiques? La membrana nuclear es basa en la membrana del reticle endoplasmàtic, ja què s’allarga i envolta tot el nucli. Les substàncies químiques entren i surten a través de nombrosos porus que hi ha a la membrana. Bé 2. Què son els nuclèols? Quants hi pot haver i quina forma tenen? Quina és la seva funció? Els nuclèol són petits corpuscles, més o menys esfèrics, que es troba a l’interior de un nucli. Pot haver -hi un o més d’un. Generalment es troba a tot tipus de cèl·lules. La seva funció és sintetitzar el material que més endavant formarà part del ribosomes. Bé 3. Què es i on es troba la cromatina? La cromatina és una massa formada principalment per proteïnes i ADN, i es troba dispersa pel nucli quan la cèl·lula no està en fase de reproducció. Bé

4. Posa nom a les parts del nucli. Bé

7

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

Nucleoplasma Nuclèol Cromatina Membrana nuclear Porus

5. Quina funció tenen els cromosomes? Quan son visibles els cromosomes? A partir de quina substància es formen els cromosomes? Per què els éssers vius amb reproducció sexual tenen un nombre parell de cromosomes? Quants cromosomes tenim el gènere humà? Posa nom a les parts d’aquest cromosoma. Els cromosomes es troben en el nucli i tenen forma de bastonet allargat i filamentós. La seva funció és transportar la informació genètica. Només es poden veure amb claritat durant els processos de la divisió cel·lular. Els cromosomes es formen a partir de cromatina, ja que la cromatina s’enrotlla quan la cèl·lula es reprodueix. Els éssers vius tenen un nombre parell de cromosomes, perquè la meitat són per l’òvul de la mare i l’altre meitat per l’espermatozoide del pare. L’ésser humà té 46 cromosomes. Els homes i les dones tenim 23 parelles de cromosomes. Bé
Braç curt

Braç llarg

centròmer

6. Com determinen els cromosomes el sexe en el cas del gènere humà? La combinació dels cromosomes també determina el se xe de l’individu. Hi ha dos tipus de cromosomes anomenats: X i Y. Formant així combinacions de XX (sexe femení) o XY (sexe masculí). Si tots els cromosomes són XX surt dona, però només amb que hi hagi una parella de cromosomes XY surt home.

Activitats bàsiques

8

Helen Kvrikashvili 6è

Activitats / La cèl·lula

1. Posa noms a aquesta cèl·lula eucariota vegetal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris, vacúols, cloroplast, membrana plasmàtica, nucli, porus nuclears, reticle endoplasmàtic, citoplasma, aparell de Golgi, lisosomes, nuclèol, paret cel·lular. Bé
Porus nuclears Citoplasma Lisosoma Mitocondris Membrana nuclear

Ribosomes Cloroplasts Nucli Paret cel·lular Reticle endoplasmàtic Vacúol

Membrana plasmàtica

Nuclèol

Aparell de Golgi

2. Posa noms a aquesta cèl·lula eucariota animal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris, vacúol, membrana plasmàtica, nucli, porus nuclears, reticle endoplasmàtic, citoplasma, aparell de Golgi, lisosomes, nuclèol. Bé
Porus nuclears Vacúol Mitocondris Ribosomes Membrana nuclear Aparell de Golgi

Reticle endoplasmàtic

Membrana plasmàtica

Nucli

Nuclèol Lisosoma Citoplasma

9

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful