Barcelona i la novella negra

Jordi Canal

Tota ciutat aspira a ser literria, i Barcelona com deia Manuel Vzquez Montalbn es torna literria a partir del segle XIX : Ciudad capaz de ser imaginada y generar un imaginario barcelons trifronte: la ciudad viuda y romntica de un imperio perdido, generara un ramillete de odas nacionalistas, la ciudad capitana de la revolucin industrial, luchas sociales y prodigios para ricos sublimara una novelstica que mucho tiene que ver con las contradicciones sociales. La ciudad pecadora, portuaria, torva se quedara esperando a que llegaran los novelistas franceses a codificarla. Per el centre neurlgic de la revoluci industrial a la Pennsula Ibrica, La Rosa de Foc dels anarquistes, la ciutat modernista de la burgesia, la ciutat porturia, la ciutat de la revoluci i les barricades, la ciutat d'ocupants i ocupats, va tardar en convertir-se en la ciutat de la novella negra. Tot i tenir alguns illustres precedents com Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo o Mario Lacruz, Barcelona va necessitar de dos autors materials, dues complicitats necessries i com no, d'un mort, a l'hora de parlar de novella negra. La primera complicitat va ser francesa. Quan als anys seixanta es va aixecar la prohibici de tradur llibres al catal i es va crear Edicions 62, Manuel de Pedrolo es va emmirallar en la "Srie Noire" de Gallimard per crear "La Cua de Palla", la primera collecci de novella negra i policaca en catal. Per aqu ens van arribar els grans clssics nord-americans com Hammett, Chandler, Macdonald, Cain, McGivern, McCoy... i tamb autors europeus i americans rigorosament contemporanis, com Drrenmatt, Le Carr, Japrisot, Le Breton o Highsmith. La segona complicitat ens va arribar d'Argentina. Des de mitjans dels anys setanta, Barcelona va rebre molts intellectuals que fugien de la dictadura

militar, i alguns van entrar a treballar en editorials i van crear colleccions de gnere, com Juan Carlos Martini a Bruguera, on va dirigir "Novela Negra", o Hctor Chimirri amb "Cosecha roja" a Ediciones B, que ens van donar l'oportunitat de llegir novella negra americana i europea en castell. El mort evidentment va ser Franco, tot i morir de mort natural. La seva desaparici va propiciar la transici poltica cap a la democrcia, la modernitzaci del pas, la desaparici de la censura i la publicaci de novelles negres escrites per autors del pas. Els autors materials van ser dos autors barcelonins, que van donar el tret de sortida pocs anys abans de la mort del dictador. L'un en catal, Jaume Fuster, amb De mica en mica s'omple la pica, el 1972; l'altre en castell, Manuel Vzquez Montalbn, amb Tatuaje el 1974. Cap a finals dels setanta va haver-hi un autntic boom editorial de novella negra. Es van crear colleccions, va aparixer la primera generaci d'autors que situava les seves trames a la ciutat. De cop i volta teniem un detectiu com Pepe Carvalho que es passejava per la Rambla i ens resultava versemblant, i vam descobrir que Barcelona era un lloc tan bo com qualsevol altre per explicar-ne la cara fosca, i Manuel Vzquez Montalbn es va convertir sense voler-ho, sense saber-ho en el pare de la novella negra espanyola i mediterrnia, i en el renovador de la novella negra europea. Transversal pel que fa als gneres, la srie Carvalho va iniciar-se amb una novella experimental de poltica ficci, va continuar amb un bon grapat de novelles policaques i poltiques i va acabar passant pel fullet, el conte, el monleg, l'humor i la literatura de viatges, i el resultat final de tot plegat s la crnica de la histria d'amor de Vzquez Montalbn per Barcelona la "nostlgia crtica ", de les transformacions que va sofrir la ciutat els darrers vint-i-cinc anys del segle passat, i de l'evoluci de la societat espanyola des de la mort de Franco. De seguida s'hi van afegir altres visions: Eduardo Mendoza, que tant ens explicava les tensions socials de comenaments de segle, com la Barcelona ms canalla vista amb els ulls d'un detectiu boig i innominat; el Guinard de Juan Mars; els carrers de Barcelona i la pietat i el sentiment de Francisco Gonzlez Ledesma cap a les classes populars a travs de l'inspector Mndez; el terror urb d'Andreu Martn

Al llarg dels anys noranta es desinfla el boom, desapareixen les colleccions, per sorgeix una nova figura en el panorama barcelon, la inspectora de policia Petra Delicado, d'Alicia Gimnez Bartlett. La dona deixa de ser vctima o subsidiria de la trama per a convertir-se en protagonista i en cap de Fermn Garzn, el seu ajudant. Tamb amb Gimnez Bartlett la novella negra surt del barri del Raval i s'escampa per altres barris de Barcelona. Amb el nou segle retorna l'inters per la novella negra, perdem Vzquez Montalbn, recuperem Gonzlez Ledesma que no havia estat publicat a Espanya durant la dcada dels noranta, continuem amb Andreu Martn , amb Gimnez Bartlett i, espordicament, amb Mendoza. Es creen noves colleccions; nous premis com L'H Confidencial, el RBA, Crims de Tinta; multitud de clubs de lectura; i apareixen nous centres de difusi, com sn la Biblioteca la Bbila, biblioteca pblica amb un fons especialitzat dedicat al gnere negre i policac; la llibreria Negra i Criminal o el festival BCNegra. La ciutat es transforma en un parc temtic per a turistes; la policia autonmica comena a consolidar la seva presncia tamb en la ficci; la immigraci deixa de ser un decorat per convertir-se en una realitat; la corrupci poltica i empresarial competeix amb les trames narratives; apareixen nous autors que continuen la tradici del gnere, i emergeix una nova generaci d'escriptors que amplien els lmits del gnere i estableixen connexions amb la narrativa histrica, l'aventura, la cincia-ficci, la novella social o l'autoficci i, entre aquests, destaquen autors com Vctor del rbol, Carlos Zann, Sebasti Jovani, Javier Calvo o Marc Pastor. Mai no havia estat tant viva la novella negra a Barcelona, potser perqu vivim en una novella negra. Grcies.

Presentaci de la taula rodona "Barcelona negra", que va tenir lloc a la Bibliothque des Littratures Policires el 23 de mar de 2013, amb motiu de Barcelona, ciutat convidada al Sal del Llibre de Pars. Participaren a la taula rodona Alicia Gimnez Bartlett, Javier Calvo, Marc Pastor i Jordi Canal, moderats per Emmanuel Laurentin.