Está en la página 1de 3

ENLLAATS PER LA LLENGUA Correu: enllacatsperlallengua@gmail.com Bloc: http://exllengua.blogspot.com/ Facebook perfil: https://www.facebook.com/enllacats.perlallengua Facebook pgina: https://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-per-laLlengua/411353605624643 Twitter: https://twitter.

com/EnllacatsLlengu

Contactes Principat: Elisenda Romeu (659 717 284), Montserrat Higueras (626 331 894) Contactes Balears i Pitises: Neus Tur (690 146 348) M. Antnia Font (619 783 884) Contacte Pas Valenci: Vicent.marza@gmail.com

INTRODUCCI AL MANIFEST
Els darrers mesos shan succet atacs sistemtics contra la nostra llengua arreu del territori, que shan intensificat arran de lavantprojecte de la Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), lanomenada Llei Wert. Amb aquests atacs, hi ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castell esdevingui la llengua de referncia i de prestigi. I s que no sha acceptat la realitat plurilinge existent, ans al contrari. Sha emprs una persecuci sistemtica contra la llengua prpia en els tres pilars fonamentals on s'estava comenant a normalitzar mnimament: mitjans de comunicaci, Administraci pblica i educaci. En lmbit dels mitjans de comunicaci: El tancament de Rdio Televisi de Mallorca. La castellanitzaci i desmantellament dIB3 i Canal 9. La desconnexi obligada dels senyals de TV3, IB3 i Canal9, allant els territoris dinformacions contrastades en la llengua comuna, contrria a les recomanacions de la Carta Europea de les Llenges. En lmbit de lAdministraci Pblica: L's sistemtic i premeditat dels mecanismes judicials i estatals per eliminar ls preferent del catal a lAdministraci Pblica de Catalunya. La nova Llei de la Funci Pblica del Govern Bauz elimina el requisit lingstic, permet canviar els topnims al castell i erosiona la Llei de Normalitzaci Lingstica de les Illes Balears.

El desmantellament de les oficines de normalitzaci lingstica per part de molts ajuntaments valencians i la rotunda oposici de la Generalitat Valenciana a exigir el requisit lingstic. La no oficialitat del catal a la Catalunya Nord. Els intents dinventar-se una nova llengua: l'aragons oriental per tal d'allar lingsticament els catalanoparlants de la Franja. I, finalment, en lmbit del sistema educatiu, on el catal havia avanat ms en els anys darrers: Any rere any, milers de famlies valencianes veuen com se'ls imposa el castell com a llengua vehicular a l'escola contra la seva voluntat, evidenciant que, per a lEstat espanyol, tan sols s valida la llibertat d'elecci quan l'idioma escollit s el castell. Lintent dapartheid lingstic al sistema educatiu de les Illes per part del Govern Bauz. Els desinters de ladministraci aragonesa per lensenyament en catal i del catal als centres densenyament de la Franja, que ha portat a desmantellar els programes de suport, dassessorament i de formaci del professorat que feia classe en i de la nostra llengua. Les dificultats de finanament de la Bressola a la Catalunya Nord i el tracte discriminatori per part de ladministraci francesa a lensenyament de i en catal. Lavantprojecte de la LOMCE, que posa en risc el model descola en qu la nostra llengua s la vehicular. Un model que ha estat avalat internacionalment i acadmica i que garanteix la cohesi social del pas. Wert pretn relegar la llengua prpia a una mera assignatura optativa i a considerar-la quarta llengua del sistema educatiu per darrere del castell i de dues llenges estrangeres, a ms de suposar una greu invasi competencial que afectar totes les assignatures. La llei pot suposar un reimplantaci del castell com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les lnies en valenci del Pas Valenci, malgrat que els resultats dels nostres alumnes demostrin que no calgui.

MANIFEST ENLLAATS PER LA LLENGUA


Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats principalment pel Partit Popular, les entitats signants daquest manifest: Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingstics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua prpia daquest pas. Defensem poltiques lingstiques dequitat que passen per avanar en la normalitzaci de ls i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el catal a les Administracions, a lescola , als mitjans de comunicaci, etc., i per fer del catal la llengua comuna i de cohesi social. Denunciem que tractar de forma igual les dues llenges oficials a lensenyament, com pretn el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que s lnic mbit en qu es pot garantir el dret dels ciutadans a conixer la nostra llengua. Encara queda molt cam per fer per a la plena normalitzaci lingstica. Reivindiquem la necessitat de fer del catal la llengua vehicular a leducaci, afavorint la immersi lingstica en contextos sociolingstics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i s de diverses llenges els nostres alumnes. Defensem, aix mateix la necessitat de fer del catal la llengua vehicular en els mitjans de comunicaci pblics, ladministraci, la justcia i els cossos de seguretat. Volem aconseguir el ple coneixement del catal per a tota la ciutadania, ja que s un acte de justcia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu s i coneixement. Argumentem que la construcci duna comunitat lliure i cohesionada noms s possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural. Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressi i en cada lloc,creiem que ara s el moment duna gran resposta general en tot lmbit de la nostra comunitat lingstica. Enllaats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el catal a les escoles i les Administracions pbliques, s avui una expressi que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens s prpia, ms enll de les Illes, tamb a la Franja, a la Catalunya Nord, al Pas Valenci i al Principat de Catalunya. Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de mar a una jornada general dacci per la llengua, amb mobilitzacions enllaades i simultnies. Per la dignitat i per la igualtat!