Butlletí núm.

9

Febrer 2013

A l’interior
Analitzem les implicacions de la nova llei Wert a l’Educació pública i altres temes.

Confluència amb la resta de lluites del sector públic. Necessitem unir tant a estudiants com

al professorat i el conjunt de treballadors/es de tot el sector educatiu, i avançar en la unitat de les resistències amb els serveis públics també amenaçats amb la privatització.

Estudiants i treballadors. Com estudiants tenim un paper a jugar en les diferents lluites i podem ser una punta de llança en la transformació de la societat. Però al mateix temps, tindrem més capacitat per desafiar el sistema si confluïm amb la resta de lluites de la societat i amb la força material que tenen les mobilitzacions de la classe treballadora. Per fer una lluita efectiva és necessari millorar la coordinació. Hi ha un enemic comú que
és la LOMQE i l’Estratègia 2015 per la qual cosa la lluita contra els atacs a l’educació pública s’ha de coordinar a nivell de tot l’Estat espanyol, si bé també s’ha d’articular i enfortir en l’àmbit dels Països Catalans per tombar les retallades dels governs autonòmics.

E



Qui som?

Estudiants En Lluita som el grup estudiantil de l’organització anticapitalista i revolucionària En Lluita. Participem al moviment estudiantil contra la LOMQE, contra l’Estratègia Universitat 2015, contra els acomiadaments i les retallades i per una educació realment pública i popular al mateix temps que busquem vincular les lluites dins les universitats i els instituts amb les que succeeixen al conjunt de la societat, als barris, a les places i als centres de treball.



Què defensem?

Resistència. Ens oposem a totes les retallades i als atacs neoliberals que s’estan produint, des de la l’educació fins al transport, la sanitat, l’habitatge o la precarietat laboral. Nosaltres no hem de pagar la seva crisi. Anticapitalisme. Crisi, desigualtat, opressió, fam, destrucció mediambiental, guerres... tots aquests problemes tenen un origen comú en el sistema econòmic imperant. Sí que hi ha diners però aquests van a parar a salvar els bancs i les grans empreses i a pagar els especuladors. Per aturar els atacs socials hem de plantejar una alternativa anticapitalista basada en deixar de pagar el deute, nacionalitzar la banca sota control públic i intervenir la gran riquesa existent en poques mans, entre d’altres mesures. Solidaritat. El sistema intenta dividir-nos amb el sexisme, el racisme, la islamofòbia, etc. Per això hem de lluitar per a acabar amb tot tipus d’opressió: per l’alliberament de les dones i dels col·lectius LGTB, contra les polítiques xenòfobes i el creixement del feixisme, pel dret a la independència del poble català. Revolució. Donem suport a les reformes, però aquestes no són suficients. La única forma d’aconseguir una societat igualitària i democràtica és a través de l’autoemancipació de la classe treballadora en una revolució internacional des de baix que acabi amb el capitalisme.



Dins el moviment

Formem part del moviment estudiantil i l’impulsem en tot el possible. Les assemblees

de facultat són i han de ser el cor del moviment estudiantil, per això hi participem i contribuïm a fer-lo més fort. Al mateix temps, creiem que cal organitzar els i les estudiants que vegin necessari lluitar de forma coordinada i aprendre de les lluites passades i de les idees revolucionàries per poder ajudar a construir les resistències actuals i a canviar el sistema des de la base.

Necessitem un moviment que combini unitat i radicalitat. Calen objectius comuns i clars
en torn els quals mobilitzar unitàriament el màxim de gent possible, però també és necessari pujar la radicalitat per ser una pressió real envers els poders econòmics i els governs retalladors de CiU i PP.

Organitza’t amb Estudiants En Lluita!
Vull rebre més informació d’Estudiants En Lluita

Envia’ns un e-mail a estudiantsenlluita@enlluita.org amb les dades següents o truca al 691 709 918. >> Més info: http://estudiantsenlluita.wordpress.com Vull organitzar-me amb Estudiants En Lluita

Nom................................................................................................................................................................ Tel. ........................................................................E-Mail..........................................................................................

n aquests temps de crisi les lluites pugen i baixen, poden portar a victòries o estancar-se, però en canvi l’agenda neoliberal sembla que no s’atura, mes rere mes, any rere any, imposant noves politiques neoliberals i d’austeritat. L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012 van suposar unes retallades de 322 milions d’euros en ajuts a la vivenda, 7.000 milions en la sanitat pública i 3.000 milions en el sector educatiu. Els pressupostos del PP per a aquest any 2013 contemplen noves retallades per valor de 13.000 milions d’euros. A Catalunya, el govern de CiU ha anunciat que aquest any les retallades equivaldran a la mateixa quantitat que es va retallar el 2011 i 2012 junts, és a dir, 4.000 milions d’euros. Si les retallades anteriors ja van suposar l’acomiadament de milers de docents i l’augment de fins el 66% de les taxes universitàries, quina barbaritat ens espera a l’educació pública aquest any 2013? A tot això s’ha de sumar el procés de privatització i mercantilització de la universitat, encarnat amb el pla Bolonya i l’Estratègia 2015, i de tot el sistema educatiu amb la darrera llei estatal, la LOMQE (veure anàlisi a l’interior). En front aquest panorama, la única forma de plantar cara i aturar tots els atacs contra l’educació pública és reprendre la lluita i mobilitzar-nos activament. Al llarg dels últims anys les mobilitzacions en defensa de l’educació pública i contra les retallades i els acomiadaments han augmentat en número i força. El curs passat vàrem veure mobilitzacions massives per tot l’Estat espanyol, i el present va començar amb manifestacions i vagues de secundària a nivell estatal. El fet que aquests moviments no hagin sigut capaços d’aconseguir grans victòries (tot i que sí a nivell local) pot fer creure que tot tipus de resistència és en va. No obstant, nombrosos exemples ens mostren que es pot lluitar i que es pot guanyar. L’organització de les treballadores de sanitat, les seves experiències d’ocupació i lluita són un referent per als i les estudiants, sobretot perquè la sanitat, com l’educació, s’enfronta al mateix atac de privatització. La potència de la lluita d’usuàries i treballadores sanitàries a Madrid, la marea blanca, aconseguint la primera vaga general del sector que a més va durar tres setmanes amb un seguiment massiu, és una experiència molt positiva d’autoorganització; així com l’expansió de les tancades als hospitals catalans per part dels i les treballadores durant el desembre passat i la formació de la “Coordinadora laboral de cen-

http://estudiantsenlluita.wordpress.org |

Cartell d’Estudiants En lluita cridant a la vaga del 28 de febrer

tres sanitaris de Catalunya”. També hem d’aprendre de la constància i la pressió continua de les PAH per a aconseguir la dació en pagament, una bona mostra de com la lluita des de baix, des dels barris, i mitjançant l’acció directa i la desobediència, no només pot combatre les polítiques neoliberals sinó que és capaç de guanyar el discurs social i deixar sense arguments a la mateixa classe dirigent. Finalment, un exemple més llunyà però no menys útil és el de la lluita estudiantil del Québec. Aquesta ens mostra com amb un moviment massiu i radical, des de la base, amb una vaga continuada que va paralitzar durant sis mesos les universitats, i amb una unitat amb la resta de lluites de la classe treballadora, és possible no només de derrotar l’austeritat, sinó fer caure un govern i anul•lar una pujada de taxes universitàries.

Aquests són els exemples que hem de tenir presents de cara a organitzar la propera vaga d’estudiants de secundària i universitat del 28 de febrer, convocada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública), i a la qual s’ha sumat el professorat de les universitats. I els hem de tenir sobre tot presents per donar continuïtat a aquesta jornada de vaga i lluita. Només amb una lluita continuada, massiva, radical, coordinada, i en confluència amb la resta de lluites del sector públic i de la classe treballadora en general, podrem construir un moviment estudiantil i de la comunitat educativa que sigui capaç no només d’aturar els atacs neoliberals i de derrocar els governs retalladors, sinó també de replantejar quin sistema educatiu volem. Estudiants En lluita

Estudiants En lluita | @Estenlluita

Des dels campus i centres d’estudi, QUÈ ÉS LA LOMQE? analitzant la privatització i fent front a l’amenaça feixista mercantilització de l’educació pública
La actual situació de crisi econòmica prolongada i la seva gestió per part de la classe dirigent ha portat a molta gent a qüestionar els partits majoritaris i les polítiques neoliberals. La indignació al llarg i ample del món ha donat lloc a experiències tals com les revolucions al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, el moviment del 15M o els forts esclats del moviment estudiantil al Quebec o Xile, les quals constitueixen bons exemples del potencial de les persones per construir un nou món. Una part de la gent que lluita per defensar els seu drets o que simplement pateix en silenci al dia a dia els efectes de la crisi pot acabar abraçant la idea de que aquest sistema no se’l pot reformar i canviar-lo, que cal construir una alternativa. Però per part d’aquesta gent la frustració i la por la pot portar a confiar en falses sortides que fins avui semblaven tan sols un episodi terrorífic de una època fosca que mai tornaria: la falsa sortida del feixisme. L’amenaça és avui dia més real que mai, i no només a Grècia on la fins fa pocs anys marginal Alba Daurada ha passat a se la cinquena força parlamentaria amb gairebé el 7% dels vots, sinó també aquí on la feixista Plataforma per Catalunya manté desenes de regidors al principat, on es manté obert el casal feixista Tramuntana al barri barceloní del Clot i on fa poques setmanes un grup de neonazis agredia un

L’assemblea de professorat de les universitats catalanes

Diego Mendoza

jove de 14 anys i es passejava pels carrers i el campus universitari del Raval al crit de Seig Heil! Com hem vist a Grècia, ignorar-los no farà que desapareguin. Però, com mostra la lluita de l’esquerra alemanya contra el nazisme als anys 30, tampoc únicament amb l’acció individual de les persones més conscienciades podem acabar amb partits feixistes que guanyen legitimitat mostrant-se com l’alternativa als “servidors dels mercats”. És necessària una resposta que uneixi el màxim nombre de persones i col•lectius, que denunciï l’amenaça que representa el feixisme, que desemmascari els partits feixistes disfressats de demòcrates i que faci front a les agressions directes. Amb aquest esperit desenes de col•lectius i activistes van constituir la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR, www.unitatcontraelfeixisme. org), un espai unitari amb la determinació d’aturar l’avenç del feixisme a cada vila, a cada barri. Des d’Estudiants En lluita creiem que també cal estendre aquesta iniciativa als centres d’estudi i als campus, posant-nos en contacte amb UCFR i creant nuclis locals arreu. Teixint una xarxa sòlida, ample i activa de col•lectius i persones podem aconseguir que el feixisme torni a ser tan sols una ombra del passat. Diego Mendoza és membre d’En lluita i d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Concentració d’UCFR al barri del Raval contra l’agressió feixista / Julio Carbó

El passat 3 de desembre, l’actual Ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va fer pública la segona versió de l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, popularment coneguda com la LOMQE. La proposta és de caire marcadament antidemocràtic, neoliberal i centralista: obre clarament les portes a la privatització, des-democratitza els òrgans decisoris dels centres i treu competències a les comunitats autònomes. És a dir, excepte pel que afecta a la qüestió nacional, la LOMCE continua el camí que el Tripartit va encetar el 2009 amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Parlem primer de les mesures antidemocràtiques. La llei va estar aprovada, malgrat el que declara l’exposició de motius, sense el consens ni la participació de la comunitat educativa. Mares, pares i docents no només han restat exclosos de la redacció i el disseny de la proposta: a més, la LOMQE treu capacitat de decisió als Consells Escolars. Aquest poder l’adquireix la direcció dels centres, que es converteix en un òrgan gestor “professionalitzat” amb més funcions que mai, per exemple, l’establiment dels criteris d’admissió de l’alumnat. La garbellada continuarà quan els alumnes

Adelina Cabrero

vulguen entrar a la universitat i es troben que cadascuna haurà decidit els seus criteris d’accés, minvant, en molts casos, la igualtat d’oportunitats. Però molt abans d’això, ja a 4rt d’ESO, les alumnes hauran de tindre ben clar a què volen dedicar la seua vida perquè aquest curs, tal i com està dissenyat a l’esborrany, prepararà per a dos itineraris ben diferents: el batxillerat o els cicles formatius, que donaran dos títols d’ESO diferenciats. D’entre les mesures centralistes, és remarcable la inclusió de tres revàlides establertes pel govern central (a 6è de primària, a 4rt d’ESO i a 2n de batxillerat) i una prova d’avaluació externa i diagnòstica a 3r de primària. És una clara estratègia centralitzadora per tal de controlar una població de forma homogènia sense tindre en compte les especificitats de cada comunitat i cada sector social. La raó no pot ser educativa: una prova igual per a tothom no millora la qualitat de l’educació perquè desatén per complet les condicions de cada subjecte. A més, el govern central té més capacitat per a decidir els continguts comuns i el català s’estableix com a assignatura específica i no s’inclou en la revàlida de final d’etapa. Wert no tingué vergonya en declarar que pretenia l’”espanyolització” de les alumnes catalanes, i tampoc en

Un clam per la universitat de les majories

Manifestació d’estudiants de secundària a Oviedo / J. L. Cereijido

reflectir-ho a la proposta. Les mesures neoliberals i privatitzadores rematen la jugada. La norma inclou els “agents privats” a la definició de “sistema educatiu espanyol” i obre la porta a d’”altres entitats” privades que puguen gestionar centres de batxillerat i de formació professional. Açò és, ni més ni menys, el marc legal que permet la privatització de l’educació. Ho corrobora l’ús per tot arreu

del text dels preceptes neoliberals rancis: l’emprenedoria, la competitivitat, l’excel•lència i el talent són el mantra moral que els alumnes aprendran. La intenció és crear treballadors i treballadores barates i manipulables que s’acoplen als absurds rankings internacionals ja des de l’escola. Adelina Cabrero és membre d’Estudiants En lluita.

Llegeix En lluita!

La resistència que s’estén
Cada mes anàlisi polític, idees i alternatives front un sistema en crisi. Twitter @enlluita Facebook En lluita www.enlluita.org

Segueix-nos a les xarxes!
Twitter @estenlluita Facebook Estudiants En lluita http://estudiantsenlluita. wordpress.com

Per Clara Camps* Prop de 300 professors i professores de totes les universitats públiques de Catalunya ens vam reunir el 2 de febrer en Assemblea, convocades per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat, al convent dels Caputxins de Sarrià. Una assemblea que, com la Caputxinada del 1966, reunida sota el jou del règim franquista, va alçar la veu per reivindicar una Universitat pública, popular i democràtica. En el marc d’aquesta assemblea, vam denunciar i mostrar la nostra absoluta preocupació per la precarització de les condicions laborals i salarials del professorat i del PAS, pels més de 1.000 acomiadaments de professors i professores que portem i per aquells que es poden produir en aquest pròxim curs. Però, més enllà de la situació laboral que està vivint el professorat, es va denunciar el procés de mercantilització que estan patint les nostres Universitats. En recerca, el finançament públic s’ha anat reduint per forçar les universitats a pidolar a les empreses privades i als bancs. És així com mans privades s’estan apropiant de diners públics. Un fenomen, el de la mercantilització, que també podem notar quan el ministre Wert insinua un nou mapa d’ensenyaments en funció de les suposades necessitats del mercat laboral. En definitiva, l’Assemblea apareix com una possibilitat de teixir una lluita conjunta de tota la comunitat universitària per recuperar les paraules, els principis i els valors que ens permetin construir el nostre futur, i revertir l’hegemonia d’aquells que ens estan robant el nostre present. Una possibilitat per construir la Universitat de les majories i no la de les minories. Un nou camí de lluita que es concreta, a curt termini, en les següents iniciatives: la futura celebració del 4t. Congrés Universitari Català; una lluita organitzada que no permeti més acomiadaments ni retallades en l’oferta docent pública de graus i màsters, i l’adhesió com a professorat a la vaga d’universitats d’aquest 28 de febrer. Per saber més: @trobada_pdi trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com *Clara Camps és professora associada de Sociologia a la UB i activista a la PUDUP

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful