UNITAT 3.

- Antropologia: Dimensi biolgica

L'espcie humana, fruit de l'evoluci d'altres espcies d'homnids anteriors, es presenta com a singular dins el mn animal. Quins sn els nostres orgens? Qu tenim en com amb els altres ssers vius? Quina s la nostra singularitat?

1.- L'origen de la vida i de les espcies vives

1.1.- L'origen de la vida
Origen de l'Univers (10.000/20.000 milions d'anys) Origen del sistema solar (5.000 milions d'anys) Origen de la Terra (4.500 milions d'anys) Origen de la vida (3.000 milions d'anys) Origen d'ssers vius pluricellulars (600 milions d'anys). Immensitat del TEMPS astronmic. (acabem d'arribar). Immensitat de l'ESPAI (perduts en un lloc insignificant). La vida: l'ADN i l'ARN. Macromolcules orgniques. Aminocids.

1.2.- L'origen de les espcies L'evoluci s un fet. Domesticaci de plantes i animals. Cria de races de plantes i animals. Fssils. Hi ha diverses teories per explicar aquest fet: teories evolucionistes. Lamarck i Darwin. La teoria de l'evoluci per selecci natural o teoria de la descendncia amb modificaci.

Veure Annex d'aquest apartat 1 2.- L'origen de l'home i caracterstiques biolgiques bsiques
2.1.- Primats. Caracterstiques diferencials respecte d'altres mamfers. Percepci cromtica, estereoscopia, mans, intelligncia tecnolgica, intelligncia i relacions de grup. 2.2.- Hominitzaci. Primers homnids (bipedestaci), australopitecins. El gnere Homo, diferncies respecte els anteriors homnids: volum craneal, dieta, tecnologia. Homo erectus, Homo habilis, etc. L'aparici de l'Homo sapiens i, finalment, l'Homo sapiens sapiens (nosaltres) 2.3.- Mans lliures. 2.4.- M, ull, cervell. 2.5.- Musculatura facial: expressi d'emocions, intencions.

3.- Caracteritzaci bsica general de l'espcie humana

3.1.- Els instints humans. Vulnerabilitat dels nadons i de les gestants: paper de la parella humana i la sexualitat. Socialitzaci de la tecnologia i l'aprenentatge: la cooperaci. 3.2.- Aprenentatge. 3.3.- Animal simblic. L'art. La religi i la mitologia. 3.4.- El llenguatge 3.5.- El treball 3.6.- El joc 3.7.- Pensament i comprensi. 3.8.- Conscincia de la mort. El culte als morts (enterraments, ... )

LA VIDA
FA UNS 4.500 MILLIONS DANYS ES VA FORMAR EL PLANETA TERRA FA UNS 3.500 MILIONS DANYS APAREIX LA VIDA A LA TERRA, ssers unicellulars sense nucli capaos de reduplicar-se (ARN ADN), procariotes. FA UNS 1.500 MILLIONS DANYS APAREIXEN ssers unicellulars amb nucli, eucariotes. FA UNS 600 MILLIONS DANYS APAREIXEN ssers PLURICELLULARS. Tots eucariotes. Fa uns 500 Milions danys apareixen els animals vertebrats.

ORIGEN DE LA VIDA CREACIONISME GENERACI ESPONTNIA

1929 OPARIN publica Lorigen de la vida Primera explicaci cientfica sobre COM podria sorgir la vida a partir de matria no viva. HALDANE explicita les condicions ambientals que farien possible aquest procs. 1944 SCHRDINGER publica Qu s la vida? on defensa lorigen material i natural de la vida (un ordre natural, com els cristalls, les estalagtites i estalagmites) a partir de la no vida. 1953 MILLER, al laboratori, reprodueix condicions semblants a les de La Terra i obt elements bsics per a la vida (aminocids i urea).

ORIGEN DE LES DIVERSES ESPCIES VIVES

FIXISME I CREACIONISME FIXISME I ETERNITAT - CATASTROFISME DERROTA DEL FIXISME: FSSILS, EXTINCIONS EN MASSA (5), ANIMALS I PLANTES DOMSTIQUES: HI HA I HI HA HAGUT EVOLUCI. PER QU? I COM? EVOLUCIONISMES: a) Creacionistes; b) Teleologistes (Lamarck); c) Per descendncia amb modificaci o Selecci natural i Sexual (Charles Darwin i Alfred Russell Wallace).

DARWIN Lorigen de les espcies (1859, enguany fa 150 anys)

MS FILLS que pares. MALTHUS: Assaig sobre la poblaci Els fills sassemblen als pares, sn com els pares. Per no sempre sn exactament iguals, hi ha VARIACIONS. Que poden ser favorables, desfavorables o neutres respecte la capacitat de supervivncia i/o reproducci de les noves generacions modificades. Hi ha LLUITA PER LEXISTNCIA (O MILLOR COMPETNCIA). No tots els individus poden sobreviure durant el mateix temps, no tots tenen la mateixa capacitat i/o oportunitat de tenir descendncia. La poblaci creix geomtricament, els recursos no, o com a molt aritmticament (Malthus). Els que tenen fills o ms fills (per caracterstiques reproductives o per viure ms temps i millor), poden passar les seves variacions a la segent generaci, la qual tendir a fer el mateix. Qui sobreviu ms i millor i qui pot tenir ms i millor descendncia? Els individus que tenen avantatges de supervivncia o reproducci respecte els altres. O individus que tenen menys desavantatges. Aix vol dir ESTAR MS BEN ADAPTATS a les circumstncies daquell moment i lloc per a ells. Aquest procs duns s i altres no, o duns millor que daltres, lanomenem SELECCI NATURAL I SEXUAL. Daquesta manera, pot produir-se una GRADUAL evoluci duna espcie (o una part duna espcie) a una (o unes) altres espcies. O b, si les condicions no canvien mantenir-se estacionriament una espcie. O b si no hi ha canvis favorables extingir-se lespcie.

VARIACIONS - LLUITA PER LEXISTNCIA - SELECCI NATURAL I SEXUAL

TOTS ELS SSERS VIUS CONEGUTS

Tenen ADN-ARN La doble hlix: Watson i Crick (1953) Les 4 BASES de lADN

Sempre aparellades de la mateixa manera: Adenina Timina (o Uracil a lARN) Citosina Guanina
Sempre organitzades per Triplets : per tant, hi ha 4 x 4 x 4 = 64 combinacions de 4 elements agrupats de 3 en 3 amb repetici. Tanmateix, noms hi ha 20 aminocids diferents (Tots els ssers vius tenen aquests 20 o menys, per no altres ms). Cada triplet codifica un aminocid, igual, el mateix en tots els ssers vius. Hi ha aminocids que poden ser codificats per 2, 3 o ms tripletes (llenguatge degenerat): Ex. TCT, TCA, TCC i TCG codifiquen la Serina. Per, cada triplet noms codifica un aminocid. Hi ha 3 triplets que signifiquen STOP (aqu acaba o comena un GEN). Un grup concret daminocids forma una protena concreta, igual en tots els ssers vius. Sanomena GEN a una srie consecutiva de triplets que codifiquen una protena. Els humans tenim uns 30.000 gens. La cadena de lADN (tots els cromosomes) duna cllula humana inclou centenars de milions de triplets; ben estirat, lADN duna sola cllula humana fa 2 metres. El CODI GENTIC s el mateix en TOTS els ssers vius (Tots A, T (U), C, G, i tots noms els 20 aminocids). El que cada espcie t de diferent s la DOTACI GENTICA o GENOMA (els seus GENS concrets) i, dins de cada espcie, hi ha VARIACI GENTICA entre individus. El nombre de gens o de cromosomes (trossos de lADN) no vol dir res especial; per exemple els ximpanzs tenen un parell de cromosomes ms que nosaltres, i els cavalls ms de 70 parells. Nosaltres tenim 23 parells. El grau de variaci gentica ens indica la distncia en el temps de separaci o diferenciaci familiar (entre individus de la mateixa espcie) o entre espcies o famlies. Ximpanzs i Humans sn ms a prop que Ximpanzs i Gorilles, per exemple. Les patates i els humans tenim un 50% de gens comuns, per exemple. Hi ha 3 espcies diferents de zebres (no poden creuar-se entre si, i si ho fan els descendents sn estrils) i 1 espcie de cavall i 1 espcie dase. Per hi ha races diferents de cavalls, poden creuar-se amb descendncia frtil. Hi ha una espcie de gos i moltes races de gossos. En canvi, en els humans hi ha, ara, una nica espcie i una nica raa humana. Les diferncies entre els humans no sn com les diferncies que hi ha entre un Pastor alemany i un Dingo, sin com les que hi ha entre un Pastor alemany marr i un de gris, un de gros i un de petit, o un de pel llarg i un de pl curt, etc. Per exemple, hi ha ms diferncies gentiques entre una persona nigeriana (negre) i una persona keniata (negre) que entre un keniata (negre) i un suec (blanc), per el color de la pell ens ha pesat molt a lhora d'establir diferncies i semblances; es tracta dun dels molts prejudicis racistes. Al mateix temps, (diu Luigi Cavalli-Sforza) hi ha ms diferncies gentiques entre dues persones a latzar de Catalunya que entre el genoma com dels catalans i el genoma com dels aborgens dAustrlia.

El projecte Genoma Hum: www.ornl.gov/hgmis

Es tracta didentificar quants i quins GENS sn bsics i comuns a la humanitat, i quina funci o funcions tenen cadascun dells. En data davui, tenim la llista de tripletes i, ms o menys, el nombre de gens. Tamb tenim identificats unes poques dotzenes de gens i algunes de les seves funcions.