LA PLAA DEL DIAMANT, VIDA I OBRA DE LAUTORA

Merc Rodoreda i Gurgu va nixer el 10 d'octubre de 1908 a Barcelona, va ser filla nica. El seu pare tenia una armeria i la seva mare era mestressa de casa per tots dos eren amants de les lletres. Rodoreda noms va assistir durant dos anys a l'escola normal, per la seva infncia va estar influenciada.per.la.figura.del.seu.avi.matern,.Pere.Gurgu. El 1928, als vint anys, es va casar amb un oncle seu, Joan Gurgu, catorze anys ms gran que ella, amb el qual va tenir al seu nic fill, Jordi El matrimoni va resultar un fracs i parallelament Merc va comenar a escriure i publicar. La seva primera obra va sortir publicada lany 1932, per no va ser fins a la publicaci Aloma el 1937 que va comenar a mostrar la vlua de la qual es convertiria.en.una.de.les.escriptores.fonamentals.del.s.XX. Durant la Repblica va collaborar amb la premsa en diversos mitjans com:La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. En comenar la Guerra Civil espanyola, Rodoreda va collaborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat. El 1939 es va exiliar a Frana juntament amb altres escriptors catalans, va deixar el seu fill a crrec de la seva mare i no va poder tornar a veurel fins a catorze anys ms tard. A l'exili va conixer el que es convertiria en el seu gran amor : Armand Obiols. Encara que ell estava casat i tenia fills es va iniciar una relaci que duraria tota la vida. Van viure a Pars, per en esclatar la segona guerra mundial es van mudar primer a Bordeus i desprs a Ginebra, on Rodoreda va treballar com a traductora per a la UNESCO. A Sussa va escriure La plaa del Diamant que ha estat considerada com la novella ms important de la narrativa catalana de postguerra i la que la va consagrar no noms davant la crtica sin davant del pblic, ja que va ser un.gran.xit.de.vendes.i.va.ser.traduda.a.ms.de.vint.idiomes. L'obra de Merc Rodoreda s'ha comparat, a vegades, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virginia Woolf, escriptora a la qual la literatura catalana admirava. Algunes de les caracterstiques que es repeteixen en l'obra de Rodoreda sn una temtica bsicament femenina i protagonitzada per una dona, aix com un estil narratiu potic i carregat de simbolisme, que la va convertir en la novellista ms important de la postguerra per la densitat i el lirisme.de.la.seva.obra. La seva obra ha estat traduda a 27 idiomes i es va fer molt famosa amb la publicaci de la seva obra:.La.plaa.del.Diamant.que.va.ser.un.gran.xit. L'obra de Merc Rodoreda travessa els punts cardinals de la literatura moderna occidental que es fa contempornia a partir de l'experincia de la guerra i, molt en particular, de l'exili. L'experincia de l'exili eixampla els lmits del realisme literari, que de cap de les maneres no sn suficients per a llegir Rodoreda, per a compartir la memria del mn des del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges. Rodoreda s una escriptora autodidacta que es forma a travs de la poesia popular i patritica, de les obres emblemtiques de Verdaguer i Ruyra, de la literatura de quiosc i, desprs, del periodisme, per mitj del qual coneixer les elits de la literatura en catal els anys trenta; s a partir de la guerra civil espanyola i, sobretot, de l'experincia de la Segona Guerra Mundial i de l'exili, que aconseguir de donar forma al seu projecte, que es troba entre els de ms ambici literria de la literatura catalana del segle XX i entre els llegats significatius de l'Europa contempornia. El resultat de la vivncia i l'experimentaci, en definitiva, de la fragmentaci. La biografia i l'obra de Rodoreda estan profundament lligades als esdeveniments culturals i poltics.

LA GUERRA CIVIL
L'obra comena en l'poca abans de la proclamaci de la Repblica. La Natlia era una noia innocent, tmida i reservada. La seva vida era senzilla, sense complicacions. Amb l'arribada de la Repblica, es casa amb en Quimet, el qual sostenia que les dones havien de fer tot el que deia el marit i no podien contradir-lo ni en les opinions personals. Era una poca en que les dones depenien de l'home, on aquest tenia el poder per sobre de la famlia, fins i tot, en el cas de la Natlia arriba a acceptar que li canvin el nom pel de Colometa. Aleshores, la Natlia s'adonava de com era de dura la vida. Tenia una vena que l'ajuda en els moments ms difcils, la senyora Enriqueta. La Natlia t dos fills, per uns anys ms tard arriba la Guerra Civil i en Quimet ha d'anar-hi. Ella, que havia treballat en una casa netejant, es queda sense feina. Poc a poc es van quedant sense diners i han de comenar a vendre tot el que tenien a la casa, fins que ja no queda res. Ella est preocupada pels seus fills, ja que no els pot donar res per menjar; per tant, fa el cor fort i deixa el seu fill en unes colnies durant uns mesos. Amb la mort d'en Quimet s'acaba d'enfonsar, de deprimir-se del tot, fins al punt de voler acabar amb la seva vida i amb la dels seus fills per lliurar-los del patiment i de la fam. Llavors, troba una feina i pot seguir endavant. Es torna a casar i, quan comena a acabar la guerra s quan ella s realment feli. Durant tota l'etapa de la Postguerra, la protagonista comena a tornar a fer la seva vida com era abans, fins al punt de estimar-se-la de deb. Podrem dir, que la seva resignaci acaba amb larribada de la guerra, ja que la Natlia es rebella contra tot all que considera injust. Al final de la novella deixar de ser la Colometa per convertir-se en la Senyora Natlia, un canvi de nom que significa un canvi de personalitat

EVOLUCI DE LA PROTAGONISTA
Al comenament de l'obra, la Natlia era molt introvertida, innocent i molt tmida. No era capa de demanar explicacions perqu pensava que era ella la que s'havia equivocat, com en el cas de quan en Quimet arriba quasi una hora tard quan havien quedat en trobar-se. Fa tot el que li diuen per vergonya a dir que no. Tampoc diu res quan la fa anar amb ell amb la moto i a ella no li agrada gens; no s capa de dir-li que no vol tants coloms dins de la casa. Amb l'arribada dels nens, de la guerra i de la fam, la Natlia es va fent ms forta cada vegada, fins que, com diu ella, es torna de suro. Un cop acabada la guerra i es casa amb l'Antoni, es torna ms sensible: plora de tant en tant, li agrada escoltar el cargol de mar que hi ha a la casa, i ja no s com abans, que no es permetia el luxe de passar-ho b a la vida, sin que es trobava cansada contnuament. El llibre no ens descriu a la Natlia fsicament, per per tot el que diu i les situacions en que l'exposa, m'imagino que la Natlia era una noia primeta, no gaire alta, amb els cabells llargs, per les espatlles, de color castany fosc, amb la pell clara. Era bastant atractiva, ja que molts homes li anaven al darrera. Quan es molt ms gran me la imagino amb els cabells ms curts i ms foscos, encara que en tingui alguns de blancs per l'edat. la Natlia arriba un moment que est tan aclaparada de tot ,que la vida per a ella no val res, no te menjar ni diners i prcticament no te ni vida prpia. Al cap d'uns anys, una vegada ha passat la guerra i s'ha casat amb l'Antoni, s'estima la vida, sobretot al final de l'obra quan allibera tot l'abandonament que duia a dintre feia tants d'anys, i aleshores veu la vida encara ms bonica i valuosa, i no vol separar-se de l'Antoni, perqu se l'estima ms que mai.

La protagonista, al llarg del temps, passa de ser una noia innocent, infantil i reservada a ser una dona totalment forta i realista, que ho dna tot pels seus fills i treballa quan es troba sola amb ells. Passa, tamb, d'estar completament deprimida, trista i cansada, i d'estar preocupada pel que passaria si en Quimet tornes i la veies casada amb un altre, a ser feli per primer cop en molts anys, d'en que s'havia casat amb ell.

COMPARACI DELS DOS MRITS DE LA NATLIA

El primer marit de la Natlia va ser en Quimet, un home alt, fort, amb els cabells negres i curts, i els ulls de mico. Va conixer a la Natlia en la festa en la Plaa del Diamant i es va enamorar d'ella al moment. Sempre li deia Colometa. Li agradava molt anar en moto i criar coloms. Sempre deia que es faria ric venent-los. Treballava de fuster, per es veu que no li agradava gaire i va agafar el vici de dir que li feia mal la cama; pot ser que al principi li fes mal de veritat, per la resta del temps noms ho deia per a que la Colometa socups d'ell. Era un home que no consentia que la dona li digus el que havia de fer, que li contradigus en les seves opinions i que fes altra cosa que no fos ocupar-se de la casa, dels fills i del marit. En Quimet tenia una mare a la que va presentar a la seva dona, ella tenia la mateixa mentalitat que el seu fill, i esperava impacient el moment en que la Natlia es quedes embarassada. En Quimet, per, era un bon pare, perqu quan tornava de tant en tant de la guerra estava amb ells i s'acomiadava d'ells amb un pet. Tamb, no obstant el seu comportament, s'estimava molt a la Natlia, i els portava menjar per a que no els falts res necessari. En Quimet va morir afusellat en la guerra. El segon marit es deia Antoni, com el fill de la Natlia. Era l'adroguer d'on abans anaven a comprar veces per als coloms. Treballava en aquella botiga, i vivia en els pisos de sobre. Ell va donar treball a la Natlia quan estava passant el pitjor moment de la seva vida. Van passar molts mesos fins que va atrevir-se a demanar-li que es cases amb ell. L'Antoni era un home ms gran que la Natlia, amb la cara plena de marques de la verola, amb els cabells castanys. Era un home sensible, bondads, que es trobava sol i volia casar-se i tenir famlia per a no morir sol; per no podia tenir fills a causa de la guerra a la qual va anar feia molts anys i que ara no el permetia procrear. S'estimava molt a la Natlia i li comprava tot el que volia, perqu volia que tan ella com els seus fills fossin felios. El que diferenciava a l'Antoni d'en Quimet era que ell permetia que la Natlia fes all que volgus, no la feia treballar en les feines de la casa i li consentia que tingues tot all que volia. Treballava en una botiga fent d'adroguer. En Quimet, en canvi, no era tan responsable, ja que fugia de la feina d'arreglar la casa, i feia el que ell volia, sense preocupar-se de si li agradava a la seva dona. Treballava de fuster i criant coloms. Fsicament, en Quimet era ms prim que l'Antoni i ms jove. L'Antoni era ms bona persona, i estava ms per la dona. A ms, ell havia superat una guerra i li agradava molt estar a casa; en Quimet, en canvi, li agradava sortir i era ms actiu. Davant de la Natlia, l'Antoni era ms tmid i ms educat que en Quimet, encara que aquest tamb acostumava a portar-se b amb ella.

ASPECTES SIMBLICS MS DESTACATS QUE TROBEM A LA NOVELLA.

Coloms: El parallelisme ms important de l'obra s la que hi ha entre els Coloms i en Quimet, el primer marit de la Natlia. Quan en ell entra en la seva vida, tamb ho fa un colom ferit. Aleshores, en Quimet li busca una parella i comena a portar a casa moltes parelles de coloms diferent, fan un colomar on hi ha molts covadors, on fan els ous. Per ell i els coloms el que fan s envair la vida de

la Natlia. Els coloms entren a casa seva, ho embruten tot i fan que la Natlia es trobi cada cop ms cansada. Quan en Quimet se'n va a la guerra, els seus fills troben una companyia semblant a la seva amb els coloms, cosa que no li agrada gaire a la seva mare. Ell torna poc sovint, i la Natlia comena a fer malb els ous dels coloms, aquests es van tornant insociables i poc a poc van marxant, fins que tan sols queden uns pocs coloms. En el moment que ella s'assabenta de la mort del seu marit descobreix l'ltim colom que els quedava mort a terra. En Quimet tenia el costum de dir-li Colometa; mai l'havia cridat pel seu nom. Quan els coloms envaen la seva casa es sentia sense llibertat, sense poder respirar tranquilla, com quan hi havia el seu primer marit. Quan els coloms es tornen salvatges i es van marxant, sentint-se lliures, la Natlia tamb s'hi va sentint, sense opressi per part d'ells. Al final de l'obra, les dones del parc la coneixen com la senyora dels coloms; ella parla dels coloms que havia tingut i les dones ho interpreten com que els enyora molt i no deixa de pensar en ells. Per quan parla dels coloms en aquest moment de l'obra no tenen un sentit tan negatiu com havia tingut al comenament. Embut: La protagonista ens diu que l'embut que va dur en Quimet a casa seva va arribar juntament amb l'arribada dels coloms. La significaci de l'embut en la novella s la segent: la forma de la part superior de l'embut, ms ampla, simbolitza la llibertat que tenia aleshores la Natlia, just quan va conixer en Quimet. Llavors, l'embut es va estretint i representa l'angoixa i l'aclaparament de la protagonista quan en Quimet est a casa seva, a l'igual que quan els coloms entren dins la casa i l'envaeixen. Desprs, l'embut es va estretint molt ms i es transforma en el tub llarg. Aix significa la desesperaci de la Natlia quan en Quimet est a la guerra i ella fa malb els ous de coloms; es troba cansada de tot i sense illusi per a la vida. Finalment, l'embut s'acaba en un forat al final del tub, per on surt tot el que la Natlia portava a dintre seu des de feia molts anys. Els coloms ja no fan referncia a en Quimet i ella s Flors i l'aparador de les nines del carrer Gran: sn smbols de l'etapa de la infantesa, que Rodoreda utilitzava a totes les seves obres, perqu li recordaven la infncia, el temps de felicitat perdut. Serveixen per alliberar-se momentniament de la opressi i l'angnia. Tamb Rodoreda les fa servir per crear un mite de la infantesa. Jardins i parcs: sn smbols que tamb recorden a la infncia. Per a Rodoreda l'arbre s l'element ms important d'un parc o d'un jard, l'arbre dna idea del seu renaixement, quan recupera la seva identitat. Cargol de mar: simbolitza l'estabilitat i l'harmonia, enfront a la inestabilitat del mn que representa el mar, ja que el cargol s una forma de tenir el mar controlat. Pobra Maria: el fet que Quimet ho digui repetides vegades simbolitza la virginitat, al comenament, de Colometa, i la representaci d'aquesta de la Verge Maria. Tamb Quimet ho diu per la seva superioritat, i fer veure que havia tingut una altre noia abans de Colometa. Somni del cord umbilical: s smbol de l'ofegament, de la vida. Llaos: sn la manifestaci d'una victria, per tamb poden ser indici de vanitat, o poden tenir una funci simplement decorativa. Fusta: s el smbol de San Josep, ja que Quimet era fuster com ell.

Balances: donen a Colometa l'equilibri i l'estabilitat que li falta a la seva vida. Ganivet: s el smbol del pas de la vida passiva a la vida activa, tamb pot simbolitzar un desig de venjana. Quan va a la seva casa d'abans i grava el seu nom amb el ganivet a la paret, simbolitza que ha acabat amb la seva vida, per vol deixar una petita constncia de la seva existncia. Quadre de llagostes: simbolitza la diferenciaci de sexes. Quan Rita es casa, la senyora Enriqueta li regala, perqu de petita sempre se'l quedava mirant, i a ms ara era una altre poca i no hi havia tanta diferncia entre els sexes. El quadre canvia de mans, quan Natlia accepta finalment la seva maternitat al reconciliar-se amb la seva identitat, ja que abans relacionava la maternitat amb l'angoixa. Colors: el blau s el color del somni per definici, i el vermell s el color de la sang. Pel que fa a laspecte simblic del crit final, per una banda la llibertat, ja que ara, sense en Quimet , ni els coloms, se sent lliure, sense opressions, torna a ser la senyora Natlia. Per laltra banda, tamb vol significar, lalliberaci del passat, podrem dir, que vol dir, que la Natlia ha tornat a nixer en un altre vida, i que aquesta no tindr res a veure amb lanterior i tornar a ser feli. La seva amargor del passat sescapa amb el crit, i ara , noms li queden ganes de viure, de escriure una nova histria on ella, amb el seu marit i els seus dos fills siguin els protagonistes, no com abans , quan en Quimet era el centre del mn.

OPINI PERSONAL
Opino que el llibre m'ha agradat molt. No obstant, la primera meitat de l'obra no m'ha agradat tan com la segona meitat, aproximadament a partir del captol XXX, quan comena a patir perqu no te diners i no pot alimentar als seus fills, quan passen mals moments i na Natlia vol acabar amb tot, quan es casa amb l'Antoni i poc a poc duu una vida decent, quan la seva filla, na Rita, es casa amb en Vicen, etc. La primera s un poc ms lenta i no hi ha gaire emoci. L'estructura de l'obra m'ha agradat molt: est molt b que hagin separat la novella en captols tan curts, encara que n'hi hagi molts, perqu aix fa que llegir-la no sigui tan cansat i es pugi deixar de llegir al comenament d'un captol i no enmig d'un captol molt llarg. El que no m'ha agradat gaire s la forma d'expressi que te l'autora. S'em fa difcil llegir quan es repeteixen coses, quan contnuament trobem la conjunci i, i quan no hi ha prcticament cap dileg en tota l'obra, sin que ella diu el que diuen els altres directament, sense posar un gui o unes cometes per a indicar que alg altre est parlant. Tamb hem dificulta la lectura moltes paraules que no entenc, i he d'anar contnuament al diccionari. Especialment m'atreu el fet de poder veure com es vivia unes dcades enrere, com pensaven, i com sobrevivien a una guerra on les condicions eren tan extremes.

MARIA GMEZ LARA 1r BATXILLERAT IES ALT PENEDS DATA: 31/5/2012