LA TRACA.

LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

LA

REV

DE I S TA

CAS

ALS

FREE PALESTINE

VISC-A LA REVOLUCI

LA QESTI PALESTINA ARRIBA LA TRANCADA LA MERTXE 2012

COM GESTIONAR LCONOMIA DE LA NOSTRA ENTITAT I NO MORIR EN LINTENT

LAssociaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya som una federaci que agrupa associacions juvenils que fomenten la participaci dels i les joves, des de la prpia organitzaci i sota els principis dautogesti, democrcia, lacitat i transformaci social El sentit de la federaci respon a la voluntat de treballar conjuntament

amb la idea que la xarxa dinrcies ens permeti a tots els casals optimitzar recursos, ser ms capaos dincidir en les temtiques que ens afecten com a collectiu, intercanviar experincies i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vulguin sumar-shi. Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, comproms amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai com dintercanvi dexperincies i un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant a nivell intellectual com expressiu, ldic, dintegraci, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu s un projecte que est implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformarlo per millorar-lo. Entenem que la promoci de la participaci juvenil s la frmula que tots i totes compartim per tal daconseguir el canvi social. Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independentment de la seva tipologia, busquen la implicaci dels i les joves.

TERRITORI BADALONA AJ Demasiats Canyad AJ La Rotllana La Salut CJ El Lokal La Pau - Santaco KAJA Gripau Blau La Morera CJ Kanpikipugui Sant Crist TERRIRORI BARCELONA AJ TEB Raval CJ El Rac Les Corts CJ Guineueta Guineueta CJ Les Corts Les Corts CJ Queix St. Antoni CJ Queixal den Xves Horta CJ Xiroc Fort Pienc

TERRITORI LLOBREGAT Granja Garrafot Castellbisbal JIS LHospitalet CJ La Forja Cornell CAJ La Mola Molins de Rei CJ Casablanca St. Boi TERRITORI VALLS-OSONA AJ Kndurgnt Canovelles Algo Diferentes Sabadell El Crit lAmentlla del Valls CJ Enfarrats Palau-Solit i P. CJ Obriu Pas Barber del Valls La Guspira Caldes de Montbui OJU Ullastrell JOENACC Hostalets de Baleny

Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona T 93 601 16 16 // M casaldejoves@casaldejoves.org // W casaldejoves.org

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

EDITORIAL

PER UNA SOLUCI JUSTA I VIABLE

No li sorprn a ning que diguem que el conflicte rab-israeli no t una soluci fcil. De fet, no noms no ens sorprn, sin que aquest s el marc que habitualment fem servir per analitzar la situaci dall. Tanmateix, si traslladem la situaci a qualsevol altre pas, segurament arribem a una conclusi diferent: la soluci s tan senzilla com fer acomplir la resolucions internacionals i, en general, la carta dels drets humans, que tant i tant defensem en altre casos. I s que el que lestat dIsrael est fent, a dia davui encara, s passarse pel forro qualsevol acord. No s nomes que la creaci de lestat dIsrael fos, en el seu origen, un atemptat als drets humans, sin que locupaci davui (especialment els assentaments colons i la construcci del mur) no t cap justificaci legal, lgica ni racional. Locupaci davui noms pot ser titllada dinhumana i dassassinat massiu. De fet, noms cal passejar-se pocs minuts pels carrers de Cisjordnia, per adonar-se que aix s aix. No cal tenir cap idea prvia per veure, al passar per all, que la situaci que viuen les persones palestines no s resultat dun conflicte poltic entre iguals, sin que s fruit duna opressi sense mesures. I s justament aquest el plantejament que els i les companyes promotores de la campanya BDS han volgut adoptar: un plantejament que diu les coses pel seu nom i que noms demana que la gent observi, pensi i es posicioni. Un plantejament que suposa denunciar all que, a ulls de qualsevol persona, s injust. Agafant com a referncia el procs de Sud frica, en el qual la comunitat internacional es va posicionar a favor de la llibertat i en contra de lapartheid, la comunitat palestina sha posat dacord per a demanarnos, al mn, quelcom similar: que no fem costat a un estat que no respecte cap dret de les persones. Que no comercialitzem, que no negociem, que boicotegem i que demanem als nostres estats el mateix: que no tinguin relacions amb un pas criminal. El BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), doncs, neix amb aquesta pretensi: aconseguir que la comunitat internacional digui prou, amb el ferm convenciment dassolir 3 objectius: la finalitzaci de locupaci i colonitzaci de totes les terres rabs i el desmantellament del mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans rabs dIsrael per a una igualtat completa; i la promoci dels drets dels palestins refugiats a retornar a casa seva i a les seves propietats, tal i com ho va estipular la resoluci 194. Aix, el BDS torna a situar el conflicte en el lloc que li correspon: en el lloc de trobar una soluci justa. En el lloc de trobar una soluci viable. En definitiva, en el lloc del sentit com. Des de Casals de Joves, per tant, tot el nostre suport.

ANEM CAP A UN MN ORWELLI?

Rellegint 1984, ens adonem de les grans similituds que hi han entre la societat narrada en aquell llibre i la societat actual. S, s cert que no tenim ministeris de Pau, ni de Veritat, ni un Gran Germ que ho controli tot, per tamb s cert que estem entrant en un mn consumista, on la tecnologia cada vegada s ms sofisticada, que no sabem per qui est controlat. Un mn en el qual sesta desenvolupant una societat on la desconfiana (por) guanya poder, on els que manen fan servir la por per tenir-ho tot controlat i on lnica manera destar contenta es consumir tot el que sigui possible i ms... Mitjans de comunicaci massius, brossa televisiva, sobreexplotaci de la cultura i ofegament de la vida social i associativa de les persones. En realitat no estem expressant res de nou, s noms una petita reflexi. La part positiva de tot aix s que encara ens queden espais on poder dir la nostra i on intentar canviar la realitat que ens envolta. Espais on conscienciar-nos a nosaltres mateixes i des dels quals poder mostrar a la resta del mn una alternativa, mitjanant les coses que fem cada dia.
3

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

LA QESTI PALESTINA
En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), Turquia va fer de Palestina la seva base doperacions contra Egipte, ocupat per Gran Bretanya. En acabar el conflicte, Palestina va ser ocupada per les tropes britniques. Ja abans de la signatura de larmistici, els britnics, a lanomenada Declaraci Balfour (2 de novembre de 1917), preveien la possibilitat de crear a Palestina una llar hebrea, tot i que sense perjudicar en res els interessos de la resta de comunitats religioses del territori. Lany 1922, la Societat de Nacions va atorgar el comandament de Palestina a Gran Bretanya, que va afavorir lestabliment a aquesta regi de nombroses colnies jueves. Les persecucions nazis van incrementar la immigraci jueva, frenada per la pressi rab sobre els britnics, el que va originar activitats de guerrilla i terroristes dalgunes organitzacions jueves. abans 1947 pla de 1947 Gran Bretanya trasllad el conflicte a lONU, on lany 1947 va decidir la partici de Palestina en dos estats independents: un hebreu i un altre rab, quedant Jerusalem sota ladministraci internacional. rabs i jueus van refusar el pla i, en finalitzar el mandat britnic sobre Palestina i la retirada de les seves tropes lany 1948, els jueus van proclamar lestat dIsrael. Els estats rabs van atacar el nou pas, per van ser derrotats i Israel va augmentar els seus territoris a costa daquests, quedant Jerusalem dividida entre palestins i israelians (1949). Ms de mig mili drabs palestins es van refugiar als pasos vens. Jordnia va annexionar-se, lany 1950, els territoris a loest del riu Jord, Cisjordania i el sector rab de Jerusalem, mentre Gaza va quedar sota ladministraci egpcia. A la tercera guerra rabisrael (1967), Israel va ocupar Cis1967 2005 jordania i la pennsula del Sina, fins al canal de Suez. Lany 1964 es cre lOrganitzaci per a lAlliberament de Palestina (OLP). Mitjanant la lluita de guerrilla i el terrorisme, lOLP pretenia la desaparici de lestat dIsrael i la creaci dun estat laic que englobs a rabs i jueus a Palestina. LONU va reconixer lOLP, legtima representant del poble palest i observadora permanent a lONU. La poltica israeliana dassentaments en els territoris conquistat va ser contestada per lOLP amb bombardeigs des del sud del Lban, el que va motivar la invasi daquest pas per part de les forces israelianes lany 1982. El desembre del 1987 els i les palestines de Gaza i Cisjordania van iniciar un moviment de protesta, anomenat intifada, contra les forces israelianes, al temps que Jordnia renunciava a ladministraci de Cisjordania. Al Consell Nacional dAlger, el novembre de 1988, lOLP proclam lEstat Palest, condemnant el terrorisme i accept les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat de lONU, que reconeixia a Israel. Lany 1991 es va celebrar a Madrid una conferncia internacional que va reunir per primera vegada als representants dIsrael i als dels palestins. Les negociacions secretes a Oslo de lOLP amb el govern de Rabin van acabar amb lacord signat a Washington el 13 de setembre de 1993 (els anomenats acords
4

LATRACA. TRACA.LA LAREVISTA REVISTADE DECASALS CASALS// //OCTUBRE JULIOL 2012 // NMERO 8 7 LA

INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

dOslo). Els i les palestines van rebre ladministraci autnoma de Gaza i la zona de Jeric lany 1994, ampliada a tota Cisjordania lany 1995. El gener de 1996, les primeres eleccions als territoris autnoms van donar un slid recolzament a Yasser Arafat, escollit president de lAutoritat Nacional Palestina. El juliol de 2000, el president Clinton va presidir una nova reuni a Camp David entre Issir Arafat i el primer ministre israeli Ehud Barak amb lobjectiu de revifar el procs de pau, per les converses van fracassar davant la incapacitat de trobar una sortida consensuada a lestatut de Jerusalem, reivindicada com a capital

tant per israelians com per palestins. A ms, lendarreriment en la culminaci del procs de pau i lagreujament de la situaci entre lANP i Israel van conduir, lany 2000, a lesclat de la segona Intifada quan Ariel Sharon lder del Likud i responsable de les matances de Sabra i Xatila de 1982 va visitar la mesquita dAl-Aqsa, espai sagrat dels musulmans. Com a conseqncia de laixecament palest, els laboristes de Barak van perdre el poder a les eleccions de 2001, donant pas a un nou govern del Likud de Sharon, marcat per lagressivitat vers la causa palestina. A ms, entre els

palestins van guanyar terreny les opcions ms radicals representades per lislamisme de Hamas, que va utilitzar novament el terrorisme per atacar Israel. Mort Arafat (2004), els acords sobre el control de Gaza, de novembre de 2005, van obrir novament la possibilitat de resoluci del conflicte, per el triomf de Hamas a les eleccions palestines de 2006 va comportar un nou allunyament entre israelians i palestins. Aix, encara avui, els enfrontaments i la convivncia entre jueus i palestins continuen sent molt conflictius, sense que els esforos de la comunitat internacional per aconseguir una soluci al problema dOrient Mitj acabin darribar a bon port.

PATRIARCAT DE MIL CARES

Desprs de la nostra estada a Palestina durant uns quants dies, torno amb el cap una mica remogut. bviament, per la vivncia sobre el conflicte, per tamb per haver constatat que res s el que sembla en relaci al paper de les dones all. Encara no sc capa de tenir una idea clara sobre quines sn les cares del patriarcat entre el poble palest, per, de moment, puc fer una afirmaci: el patriarcat s patriarcat sigui kornic, bblic o ateu. Un exemple daix s que, com aqu, lespai pblic s dels homes. Si b s cert que cada vegada hi ha ms dones palestines reconegudes i que a la universitat vam veure moltes noies, tamb s cert que al llarg de la nostra estada hem interactuat majoritriament amb homes. Crec que podrem comptar amb els dits duna m amb quantes dones hem parlat i crec que podrem afirmar, tamb, que amb la majoria delles ho hem fet perqu estaven vinculades a projectes per a dones. I clar que aix no t perqu voler dir res, per, com a mnim, crida latenci. Ara b, si agafem les estadstiques del nostre mn associatiu, veurem que el resultat no dista tant: les presidncies sn pels homes, els discursos els fan els homes i el reconeixement pblic s per ells. Una altra observaci s la referent al cos. s veritat que a Palestina (a Cisjordnia) no es presenta a les dones com a objectes de desig en lespai pblic. No hi ha anuncis de cossos seminus anunciant cotxes, ni cartells de Corporacin Dermoesttica pels carrers; i s que lesttica provocativa ni est ben vista ni s smbol de feminitat. Ara b, al mateix temps existeix cert culte al cos en lmbit privat. A Nablus, per exemple, una ciutat tericament amb valors tradicionals molt arrelats, vam veure diverses botigues de roba interior que podien ser, com a mnim, titllades de llenceria fina. s aleshores que la dona s objecte de desig noms per al marit? s aquesta opci, una opci ms lliure que la de les dones occidentals amb escot? I s que al final, el patriarcat sadapta all on calgui. Troba el seu espai i sacomoda. I ho fa en el debat sobre el cos, per tamb en el de lespai pblic. Al final, pel patriarcat el com s el menys important.

TERRITORIS // BARCELONA

REIVINDIQUEM UN ALTRE MODEL...

@jaume_fv

@suriac
@MarcPuntos Aquesta nit tornars a nixer a la Festa Major Jove de Barcelona @edufortpienc Ninja Pastori la peta amb Bobobo #mertxe12 @Lluis9B Escalfant motors! #mertxe12 y tu de quien eres?! @celmi909 Les Marujas Sound Sistema estem calentant per aquesta nit. Se va a haber un follon! @casalsdejoves Grcies a tots i totes les reporteres que heu documentat la #mertxe12 @klareto grcies a vosaltres per sacsejar aquesta BCN grisa i tecncrata en qu hem de sobreviure.

@CJGuineueta Discurs institucional a crrec de Piketon Dulzn @CasalJovesBCN Horta, Guineueta, Roquetes, Les Corts, Fort Pienc... Barris units per la #mertxe12
Casal de Joves Xiroc http://cjxiroc.wordpress.com
Com totes sabreu aquesta setmana han sigut les festes de la Merc 2012. Com a Casal de Joves Xiroc estem del tot en contra del model doci que aquest tipus de festes comporten. Per qu, si sn les festes de la nostra ciutat, no podem ser-hi, tant com per pensar-les com per a organitzar-les? Es per aix que des de lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya vam engegar el projecte de la MERTXE 2012. El nostre objectiu s alhora fer una denncia de la manera a qu lAjuntament de Barcelona ens aboca al consumisme ms inconscient (amb lajuda dempreses com Estrella Damm) i oferir un model de festa alternatiu amb un missatge al darrere.

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

DE FESTA MAJOR!

@LauraBers Piketn Dulzn a la #mertxe12! Per unes festes majors obertes i participatives!

@jmontes15
@picasoques1 Preparant la #mertxe12 al @CJXiroc.

@Lluis9B

ACTIVITATS // TRANCADA

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

TERRITORIS // VALLS-OSONA

ELS CASALS DEL VALLS

APOSTEM PER LA FORMACI

COM GESTIONAR

de la nostra entitat
i no morir en lintent
El 29 de setembre va ser la data escollida pel territori Valls-Osona per realitzar la seva formaci anual. La formaci es va realitzar a lEspai Jove la Roma de Barber del Valls. I sobre qu hem decidit formar-nos? Doncs sobre economia! No sabem si ser la crisi, si ser que som de lletres o qu, per la qesti s que ens cal relacionar-nos millor amb leconomia de les nostres entitats si volem sobreviure als temps que corren!

l C o N o Mi A

i
Pots demanar ms info a valles-osona@casaldejoves.org

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

TERRITORIS // BADALONA

LA FESTA MAJOR S DEL POBLE!

Molta gent es pensa que a Badalona la festa major s al maig, per no! La festa major s a lagost. Aquest any, fins i tot el govern de lAjuntament sho pensava... i s tan tossut que va decidir no posar ni un duro per a celebrar-la... La veritat s que, en certa manera cal donar-li les grcies, i s que arran daquesta decisi ha nascut la molt esperada Comissi de Festes, que ha muntat la festa amb el suport de la gent i amb sense el de lajuntament. Aix estat grcies a la feina feta per tres grans coordinadores dentitats locals: la Coordinadora de colles de cultura popular, la Coordinadora popular de festes de maig i el Consell de joventut. Des de la Comissi sha fet molta feina, contractar policlins, buscar punts de llum, muntar barres i fer moltes reunions, i tot en tres setmanes! Per la millor feina que sha fet s treballar per crear una xarxa potent dentitats, algunes de les quals ni es coneixien. Mentrestant lajuntament demanava reunions durgncia sota la consigna: per qu est passant? Passava que les persones i les entitats comencen a organitzar-se i que havien decidit tirar milles. La festa, muntada amb quatre duros i molta voluntat ha estat de les millors que es recorden, doncs la gent shi ha bolcat, ha sortit al carrer, les entitats han aportat tot el material que han pogut per a que a la festa no li falts de res: cercavila, concert i envelat, dinar popular i bany nocturn de bsties i diables... Lajuntament, per, tamb va voler aportar-hi el seu granet darena i va enviar la patrulla omega a marcar paquet i fer acabar el concert tres quarts dhora abans del que shavia pactat... us sona? Lorganitzaci de la festa major dagost ha de ser un exemple per a totes, amb una moraleja ben clara JUNTES PODEM! I un missatge ben clar cap a aquells a qui shan escaquejat dorganitzar la festa major, lany que ve no ho podreu fer! Si voleu veure com va anar aqu en teniu un vdeo resum: http://tinyurl.com/badalonafesta Visquen les festes majors populars!

10

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8

11