DECLARACI i ADVERTIMENT, sobre la cercada i desitjada Independncia de Catalunya.

Assaig de Pere Ardvol. Octubre 2012

Aquest text s la meva opini i posicionament personal, davant el moviment generat per diversos collectius, persones individuals, grups de poder, i mitjans de comunicaci, al respecte daquest tema. Est fet amb lnim reflexiu, dordenament de les idees personals, el ms sintticament possible, i per compartir obertament a la resta de ciutadans, per si pot ser til per afrontar el moment present, poltic i social. Es el que jo he vist i viscut, sense estar gaire informat. La meva humil visi que em sorgeix actualment, i que s canviable, a mesura que vagi passant el temps. Acceptar propostes, i suggeriments, si alg vol comunicar-me quelcom al respecte. Al final, est escrit el meu correu electrnic, i fonts per consultar continguts esmentats en el text. Es composa de 10 punts, que sexposen inicialment de forma sinttica, i es desenvolupen de forma ms mplia, a continuaci. 1 - UNA CAMPANYA PROPAGANDSTICA I MANIPULADORA 2 - ELS GRUPS DE PODER I ASSOCIACIONS PARTICIPANTS 3 - SOBRE LA CRISI ACTUAL, I EL QUE ENS VENEN COM A SOLUCI 4 - EL QUE ELLS ANOMENEN DEMOCRCIA... EUROPA? 5 - LES MENTIDES AMAGADES, i la gran manipulaci meditica 6 - LES INSTITUCIONS CATALANES ACTUALS, illegtimes 7 - LA MEMRIA HISTRICA 8 - LA CREATIVITAT, PLANIFICACI I AUTOGESTI, claus per al futur 9 - MOVIMENTS DEMPODERAMENT POPULAR 10 ADVERTIMENT als responsables, partceps i cmplices de la campanya Dedicat a les noves generacions, especialment, de les quals espero i desitjo molt, que siguin grans nimes creatives, i precursores duna nova humanitat. 1- UNA CAMPANYA PROPAGANDSTICA I MANIPULADORA Els mitjans estan participant del nou circ o show, la campanya per a la Independncia de Catalunya. Aquests mitjans, corporatius, privilegiats, i subvencionats, han trobat un nou tema interessant per omplir la seva graella de tele-escombraria, o rdio, o pgines de paper. La indstria de manipulaci de conscincies actual, els mitjans de comunicaci, sn empreses privades, alineades amb el poder, qui els subvenciona, i res populars. Aparenten servir i informar vera-ment al poble, per ja estan desemmascarats, ja no tenen la meva confiana, ni la de molts... Es escandals que encara siguin emetent tanta escombraria diriament. Ara ells en participen daquest nou show, perqu els va molt b per omplir graella i continguts. Ells legitimen lactual sistema de dominaci, el qual diuen repetidament, que s democrtic. Per tant, sn part activa de lactual dictadura poltica, policial i militar que patim. El nou NODO, a la catalana, i les 24 hores del dia. Els seus portaveus. Aix mateix, els lemes i eslgans que utilitzen els promotors, sn tamb manipuladors i irreflexius. Es vol arrossegar masses, exasperar gent, per llavors conduir-los en estampida cap a un altre forat,

una nova dictadura, a la catalana, i sotmesa als designis de la Uni Europea (sistema totalment antidemocrtic, i instituci parsita), i els grups de poder mundials. Tot aix, en una societat, dirigida de dalt a baix, on el poble est totalment dominat i controlat, fa que lexpressi popular, del ciutad com, quedi inexistent, i no hi ha forces populars que tinguin influncia important, per haver quedat totalment neutralitzades per lactual sistema de dominaci, la dictadura que patim avui, fruit de centries dagressions militars, policials i administratives, des de lestat espanyol, cap al poble, catal, i darreu del territori ibric. Amb lo qual, el que surt a la televisi, rdio, o paper, no es correspon en absolut a la realitat visible i quotidiana, de la gent com dels pobles i ciutats. En tot aquest escenari o show, hi ha uns planificadors, i oportunistes, per un costat, i uns espectadors, per un altre costat. Considero perversa lexpressi Catalunya, un nou Estat dEuropa. Per lapologia de lEstat, i de la Uni Europea, veritable dictadura, duns grups de poder mundials, uns burcrates vividors que decideixen per als pobles, a esquenes i en contra daquests. Jo considero tant execrable lestat espanyol, com la Uni Europea i organismes internacionals, com un futur estat Catal, totalitari, capitalista i depredador, com el que es vol construir, pel que es proposa. La paraula INDEPENDNCIA, em resulta difcil de concebre. No lentenc, i crec que la gran massa que la utilitza, tampoc, i s'est en una gran contradicci. Crec que els ssers humans som INTER-DEPENENTS, ens necessitem uns als altres, i no podrem funcionar de forma autnoma, durant molt de temps. Som totalment sociables i convivencials, estic convenut. Encara menys entenc que es vulgui ser independent de Madrid i estat espanyol, per no dEuropa. Amb lo qual, es posa de manifest que tot aquest muntatge orquestrat, no s sobiranista, i clarament es vol ser governat des de Brusselles, i Barcelona. I el poble, a veure-les passar com sempre, i votant cada 4 anyets, posant un paperet en una caixeta, i a callar la resta de temps. La manifestaci de lonze de setembre de 2012: Em sembla perfecte que la gent vagi a passejar junts durant la jornada, per la ciutat, i amb les banderetes. Per lendem, tot segueix igual, i tothom fent la seva vida privada, i res no ha canviat. Els oportunistes en volen treure benefici, i aprofiten les imatges de la televisi, per a justificar la seva proposta i ridcules actuacions. Personalment, no entenc a qu ve tanta bandera, i estelada. Noms sn smbols, per no s lessencial duna societat. No reconec cap administraci, suposadament catalana, com a legtima per a governar-me i dir-me el que he de fer o el que no. Si desprs de la manifestaci, seguim igual, i esperem que els poders fctics decideixin per a nosaltres, estem ben arreglats, doncs ells tenen uns plans que no sn a favor del poble. Si no construm poder popular, fent teixit social, grups dajuda mtua i empoderament popular, no serveix per res la manifestaci. La meva militncia, exposo dentrada, s cap a una transformaci integral de la societat, i la creaci duna societat lliure, responsable, auto-governada per assemblees sobiranes, i sense cap ens estatal superior, en la lnia de diferents moviments, com per exemple, democrcia inclusiva. S que som minoria, per hi ha convenciment en el que estem fent, i aix s el que conta, el que sorgeix del ms profund de la conscincia i valors personals, i confiant en que anem cap a aquesta direcci, sembrant bones llavors. Existeix tamb el moviment de la Cooperativa Integral Catalana, que tamb treballa activament per a la Revoluci Integral, i els diferents grups dintercanvi i ajuda mtua que van emergint arreu del territori. Tamb sabem que en tot el mn estan emergint aquests moviments, als quals estem units de cor i conscincia. A mi no em representa cap partit poltic, ni politicastre acomodat en un crrec. Jo em represento a mi mateix, i mintegro el millor que puc amb la resta de ciutadans del meu entorn. Treballo per una nova humanitat, i societat lliure i responsable.

Em considero guardi de les cultures, sabers populars, i la natura, de la qual formo part. Sc nascut en aquesta terra i cultura, i per tant, defensor de la mateixa, i amb gran apreci a les meves arrels. Parlo el catal i castell, segons sescau, i simpatitzo amb lidioma Esperanto, com a futur idioma universal, net de conflictes i de sang. Les banderes, sn simples smbols, i no representen del tot lessncia del poble. 2- ELS GRUPS DE PODER I ASSOCIACIONS PARTICIPANTS Que jo hagi vist o en tingui constncia: Convergncia i Uni: Clarament, un grup de poder, amb uns interessos determinats, de perpetuarse en el poder. La trajectria que porten s devastadora i creixent, i els vincles amb les corporacions industrials, econmiques, financeres, lOpus Dei, i el poder meditic, son descomunalment influents, per als seus interessos, i no paren dincrementar-se i retroalimentar-se. Formen part activa del sistema de dominaci actual, el qual s legal, per illegtim, que s lestat espanyol (per haver-se construt sempre en contra del poble, i a esquenes daquest). Amb aquesta campanya, en la que fan un ridcul esperpntic que se supera dia a dia, tamb estan guanyant temps, i amagant-se de les corrupteles destapades per la revista Cafambllet, i molts altres afers, que s difcil explicar aqu i ara. La convocatria deleccions anticipades pel 25-N, s una maniobra estranya i escandalosa, per, entre daltres coses, la inversi deuros que suposa, i mig pas al lmit de la misria econmica. Decididament, ignoren totalment que hi ha milers de ciutadans, i cada dia ms, sense recursos, passant gana i totalment exclosos pel sistema. Una autntica secta destructiva i arrasadora all on passa, amb una cpula de dirigents que podrien sser qualificats com a autntics psicpates, per la fam que tenen de ms i ms poder, dia a dia. Aquest grup, ignora totalment el 40% de poblaci, aproximadament, que no va a votar, que no creu en aquest sistema, que vol canvis en la forma de govern. s per tant, excloent. Deixa de banda a aquests ciutadans, i la seva disconformitat. Com si no existssim. Esquerra Republicana: Poc tinc a dir sobre aquest grup. Abans jo hi havia confiat. Ara, sn ms del mateix. Han decebut amb els seus fets, i participen del circ del parlamentarisme, i la mentida de que s democrtic. Volen sens dubte imposar els seus dogmes i tesis, algun dia. Per els ser difcil guanyar-se la credibilitat del poble. Solidaritat per a la Independncia: s un grup jove, les arrels i origen del qual desconec, i no puc opinar. En tot cas, necessriament ha de tenir una base de gent i collectius de poder econmic, i no pas popular. Quasi tot el seu discurs va en la direcci de leconomia, els diners, i el poder. Poca reflexi, i molta manipulaci i propaganda. Assemblea Nacional Catalana, ANC. El seu programa per a la suposada independncia, s bastant discutible. Clarament, s reformista, del sistema de societat actual. Apologetes de lEstat, en la seva forma coneguda de la modernitat. Una societat governada per una minoria, centralitzada, ultradesarrollista i tecnolgica, depredadora del territori, i apologeta del creixement constant i un capitalisme i depredaci sense lmits. El seu programa est mancat per complert dun anlisi profund de la situaci actual mundial, i no es plantegen un canvi de vida, un canvi de manera de pensar i actuar, ni de quina manera es pot restaurar lequilibri en el medi ambient del nostre territori. Van totalment de la m de les institucions i grups de poder poltics, interessats en el seu objectiu com, a pesar de que es diuen apartidistes, en la forma de procedir. Volen ser independents de Madrid, per no dEuropa i leuro. Cosa difcil de comprendre i sota el meu punt de vista, totalment incoherent. Es un Canvi dAmo, el que estan promovent... Per descomptat, no entren a desemmascarar als partits poltics i les seves corrupteles, ni posen en qesti el sistema parlamentari. El seu lema s: primer la independncia, sigui com sigui, i llavors,

ja decidirem aqu com ens organitzem..., innocent manera de pensar, i temorosa. Ning est disposat a perdre ni renunciar a res. La por governa la vida del ciutad com... Tampoc es posa en qesti el model de educaci, o adoctrinament a les escoles, ni el sistema sanitari, governat per mfies farmacutiques i el ministeri de Sanitat, ni posen en qesti el paper destructiu dels mitjans de comunicaci, als qui volen utilitzar al seu favor, per exasperar les masses ciutadanes, i anar tots en estampida cap a un nou pou, o dictadura catalana. Mitjans de comunicaci: Els hi va excellent loportunitat de omplir espais, en la seva agenda, tant plena de continguts buits i manipuladors, sense espais per a la reflexi, ni oberta a la gent del poble. Noms oberta a la veu dels experts que ells designen i escolleixen. Sn lactual NODO del segle XXI, hiper-desenvolupat. Les CUP (candidatures dunitat popular): Grups poltics, independentistes, que operen localment, en els pobles i ciutats, inicialment com a assemblearis, i molt diferents dels partits poltics, per que sintegren en el sistema de eleccions, i accs als llocs de poder municipal. Sn per a mi dall ms lloable, tot i que els seus programes i propostes, sn purament reformistes, i gens transformadors o revolucionaris, de moment. Malgrat tot, grcies a ells sest assolint frenar alguns dels plans perversos de la partitocrcia. Altres grups: Existeixen altres grups promotors, com la Fundaci Catalunya Estat, i el Cercle Catal de Negocis, i Omnium Cultural. Sobre aquests grups, no puc opinar, per falta de coneixement, per no hi simpatitzo, dentrada, perqu els noms que porten, i el poc que he vist d ells, mostren que fan culte a lestat totalitari, i a la economia capitalista i depredadora, principalment, o sigui, a un sistema de dominaci que ja no serveix per al moment que afrontem la humanitat. Els grups no independentistes: En aquesta situaci, tamb sexposen de part de qui estan, i a favor de qu van. Clarament, aprofitaran per a obtenir ms vots i poder, i expressen encara amb ms fora, que volen mantenir-nos sota el mateix rgim o sistema de dominaci actual, amb lestat Espanyol com a dominador, i nosaltres, el poble, anullats com fins ara. Lexasperaci del separatisme i independentisme, fa que els contraris, tamb sexaltin i vagin a la plaa Catalunya, a manifestar-se per defensar la Unitat dEspanya, segons ells. Divideix i vencers, frase histrica, dita fa molt de temps, i que encara es pot comprovar que estem aix, dividits, i governats per unes castes i experts units en el seu tirnic projecte de dominaci.

Experincia personal, viscuda al meu poble: En una conferncia, a Riells i Viabrea, setembre de 2012, de Feliu Guillaumes, diputat de CiU al congrs del govern Espanyol, va dir vries coses molt significatives, que el deixen en evidncia. La conferncia, no va ser res de laltre mn, i per aix, bastant lamentable, descoltar les seves batalletes a Madrid, que aquest bon home que sembla molt i molt ben alimentat, va compartir amb nosaltres. Preguntat per si realment existeix actualment democrcia en algn lloc del mn, va respondre: i tant que s que existeix!, i a ms, la democrcia ms exemplar que hi ha al mn actualment, es diu Estats Units dAmrica. Va afegir: ells ens van salvar de dues guerres mundials! Va dir tamb, que Catalunya necessitaria, per afrontar b el repte de la independncia, recolzament internacional, de pasos importants, per exemple: EEUU, per el poder que t, el Vatic, perqu hi ha molts fidels catlics al mn..., i algun altre pas, que no va anomenar, per que molt probablement figuri en aquesta llista... lestat sionista dIsrael. Amb aquestes frases, queda en evidncia: Apologeta de limperi actual ms destructiu, al qual vol

tenir com a amic i imitar-lo. Relacionar-se en el mn amb pasos com els anomenats (el vatic i l esglsia catlica, com a instituci, porta millennis de destrucci, manipulaci, genocidis, incls al nostre territori, assassinant una cultura sencera, els ctars, per no estar dacord amb ells. Israel, ja figura actualment com a candidat a recolzar la candidatura catalana a nou estat europeu. Aquest darrer estat, s dall ms temible i inquietant, i em reservo el que penso sobre ell, perqu est bastant clar per tothom la naturalesa daquest estat, i millor no omplir les tintes aqu). Feliu Guillaumes, en la seva explicaci histrica, a ms a ms, s dall ms simplista i lamentable: Que EEUU ens hagus salvat de dues guerres mundials, s una afirmaci simplista, en un esdeveniment tant complex com les guerres mundials, on hi ha tants factors a tenir en comte. A ms, dna per bons, sembla, els mtodes emprats per limperi americ, com les bombes atmiques llenades sobre els civils japonesos (a part dels centenars o milers de proves en plena natura, deserts, mars, etc), o les accions blliques dutes a terme de forma constant arreu del mn, com Vietnam, i tantes altres, la guerra freda, i les operacions de la CIA arreu del mn, especialment a Amrica Llatina, i les recents actuacions a Irak i Afganistan. desestabilitzant i provocant tota mena de conflictes de desenes danys. Internament, tot sha de dir, el poble americ, no pot participar en res, noms que anar a votar. Ni lemissi de moneda americana s sobirana del pas, sin que est en mans de banquers, en la Reserva Federal. Aix que anem arreglats, si esperem que aquests grups de poder que sanomenen catalanistes, facin algo bo i til per al poble. El que volen, clarament, s maximitzar el seu poder i dominaci, depredant ms i ms recursos humans i naturals, desquenes al poble i les lleis de la natura i csmiques. 3- SOBRE LA CRISI ACTUAL, I EL QUE ENS VENEN COM A SOLUCI Per tot arreu ens atabalen amb la paraula crisi, referint-se nicament a la part econmica de la mateixa. Error greu, i sostingut diriament per tots els grups de poder i meditics. La crisi actual, s total, s del sistema, s de valors, de civilitzaci, ecolgica, poltica, i s multidimensional. Si noms senfoca, interessadament, des de la part econmica, estem davant duna gran manipulaci i mentida. Leconomia sana o malalta, depn de la societat. Es una conseqncia della. No la causa. Per tant, cal canviar la societat, la forma de resoldre les situacions de conflicte, desigualtat i exclusi. Deixar de mercantilitzar i especular amb tot. Aquests responsables del show de la independncia, ignoren un tema capital i clau: el primer sector, lagricultura, ramaderia i boscos, incloent als petits artesans, als qui han fet la vida impossible, de tants impostos i reglaments. La ruralitat est extingida, i els responsables sn lestat espanyol, amb les seves lleis, la hiper-regulaci del sector, i la impossibilitat de gestionar el territori per part del poble. Tot ho volen controlar i gestionar ells, a ms dels terratinents. Ara, tenim una natura devastada, i totalment controlada per ells. Una agricultura moribunda, subvencionada, amb preferncies per als agricultors extensius, i uns petits camperols agonitzant, i totalment dependents de les seves subvencions i ajudes. Qui intenta ser un petit productor en el primer sector, ho t molt difcil, i el sistema sel menja, impossibilitant una vida senzilla i harmoniosa, i obligats a estar en la indstria, o mn esclavitzant de les ciutats i la tecnologia. Per tant, ens volen mantenir amb una visi el ms reduda possible, i davant daix, hem dobrir els ulls i la mirada el ms mplia possible. Tenir visi de conjunt, i de histria. Planificar a llarg termini, i militar o estar actiu en moviments que promoguin la restauraci de la natura, i un primer sector sa i viu. La Autogesti i Sobirania Municipal sn claus.

4- EL QUE ELLS ANOMENEN DEMOCRCIA. EUROPA? Un error greu, mantingut pels intellectuals, periodistes, i politicastres que viuen i "medren" en les institucions, s confondre i mentir sobre la democrcia. Democrcia no t res a veure amb parlamentarisme i partitocrcia. Els suposats "representants" que participen daquesta gran estafa, no ens representen, al poble. Es representen a ells mateixos, i als seus partits poltics, veritables estructures oligrquiques, sectries, manipuladores, mentideres i destructives. Aquesta "casta" poltica catalana, est feta de la mateixa pasta de la de lestat espanyol, doncs tota ella est formada en el seu origen, des del poder estatal espanyol, i han jurat la constituci espanyola, no ho oblidem. Les institucions anomenades catalanes, son de lestat espanyol, 100%. Res a veure amb el poble catal, a qui volen sotmetre i dominar, en una nova dictadura, a la catalana. DEMOCRCIA vol dir: "EL GOVERN DEL POBLE", i aix noms s possible, si aquest hi pot participar en assemblees, o la forma que sigui, per que pot exercir la seva llibertat poltica, en la presa de decisions, no necessita de representants, i pot parlar lliurement amb els seus conciutadans, en uns espais adequats per a reunir-se i dialogar sobre els assumptes que interessen a tots. El PARLAMENTARISME NEGA LA PARAULA als ciutadans, i noms ens deixa posar una papereta cada 4 anys en una caixeta, perqu llavors els suposats "representants" facin el que els dna la gana, i enriquint-se tant com volen amb les seves actuacions, amb el clientelisme i comissions per tot all que duen a terme. Aquest tema pocs el volen tocar. Resulta incmode al poder intellectual, poltic i allionador, debatre seriosament sobre qu s o no s la democrcia, i quines formes hi hauria per assolir-la. Per aquestes raons esmentades, noms pot ser democrcia, una societat auto-governada mitjanant assemblees populars sobiranes, i relacionades entre s, si es vol, per tal dajudar-se mtuament els pobles. Si no hi ha aquest requisit, no es pot parlar de democrcia, i estem en una dictadura. El PARLAMENTARISME, i els PARTITS POLTICS, els considero una Gran Estafa, i un insult majestus a lEsser Hum. Unes lamentables estructures de dominaci, que per sort, tenen els dies comptats, segons el meu pronstic. Passaran a la histria com uns grups de mentiders i corruptes, que a nivell mundial han arrasat amb tot all que han pogut, essencialment les conscincies humanes, i han tingut el seu origen en els grups de poder militars i capitalistes, no en el poble unit i agermanat. Els partits poltics divideixen i enfronten al poble. Les dretes i esquerres sn pura ficci. En els programes diuen una cosa, i alhora de la veritat, fan tots el mateix, servir-se a s mateixos, i intentar perpetuar-se en el poder. La histria ho demostra, que ha estat aix. A ms, la histria dels partits poltics s de 150 anys, aproximadament. Sn collectius antinaturals, que requereixen de la depredaci des del seu inici, al seus anys de desenvolupament, i el seu declivi. Els collectius naturals de govern, sn les assemblees, que tenen milers danys dhistria. Albert Einstein va dir: No es pot resoldre un problema, amb la mateixa manera de pensar amb la qual va ser creat aquest problema. Vol dir que ens toca INNOVAR, ser CREATIUS, i deixar enrere tot el que ja sabem que no funciona. La Uni Europea: s una uni dEstats, feta per aquests, a esquenes del poble i en la seva contra. Alineada totalment amb els interessos dels grups de poder mundial i nacions dominadores i militaristes. Instituci anti-democrtica per naturalesa, on viuen i medren milers de persones per a la dominaci del continent, prenent decisions sobre qu hem de fer, quins preus i impostos tindrem, i imposant la seva moneda, leuro. s incompatible, per tant, la sobirania i autonomia dels pobles,

amb estar alineats i formant part daquesta uni destats.

5- LES MENTIDES AMAGADES, i la gran manipulaci meditica El pitjor dels mitjans de comunicaci, no s el que tracten i ens volen vendre com a realitat, ni la forma en qu ho tracten. El pitjor, s el que oculten, o no mostren. En aquest sentit, sn molt efectius ocultant que hi ha molts i bons moviments socials, per a lempoderament popular, i el retorn a una societat convivencial i agermanada de veritat, i horitzontal. Oculten que hi ha molta gent de gran qualitat que est treballant per construir poder popular, sobirania alimentria, industrial i poltica, i que no volen participar dels plans dels depredadors. Els mitjans, oculten moltes coses sobre els grups promotors daquest canvi poltic independentista,. Oculten els seus errors i destrosses fetes, corrupcions, llatrocinis, i plans depredadors del territori. Es necessiten uns als altres, i es protegeixen entre ells. Els mitjans utilitzen la mentida continuada i quotidiana. Saben all de que...: una mentida repetida moltes vegades, acaba convertint-se en veritat, en les ments de qui s manipulable o susceptible. Mentides comunes i repetides que utilitzen, per posar uns exemples: afirmar contnuament que estem en democrcia, que la crisi s noms i sobretot econmica, que la humanitat progressa, grcies a la tecnologia i el creixement de lestat del Benestar... , mentides com que la universitat i el mn acadmic ens salva de la ignorncia, fent apologia de la intellectualitat, i despreci dels sabers populars, ancestrals, i de transmissi oral..., menteixen sostenint teories cientfiques discutibles i/o obsoletes, menteixen amagant dades de les corrupcions dels sistemes de poder mdic/farmacutic, i sobre qu s la salut del ser hum... Una altre gran mentida fomentada per ells, s anomenar pblic, all que s Estatal, s a dir, creat, dirigit i dominat 100% per ells, com la sanitat, leducaci, els transports, mitjans de comunicaci, ladministraci, per posar uns petits exemples... All que s pblic, s del poble, creat, dirigit i gestionat per ell. Per tant, mantenen amb molta fora aquesta gran mentida i confusi, en que inclouen als dominats dins els dominadors. De moment, els ha sortit molt b la jugada i mentida, per ara, en aquests temps, est quedant en evidncia, i cada cop ms gent, per sort, sadona de la gran estafa. La publicitat comercial, incorporada en les emissions dels mitjans de comunicaci corporatius i estatals, s del tot repudiable, per tractar-nos als ssers humans, com a autntics estpids, manipulables, i emocionalment infantils. Aquesta indstria de les conscincies, passar a la histria com un element destructor de lsser hum, i molts, shauran de recuperar psicolgicament, durant un llarg perode de catarsi, del dany acumulat dins els seus programes biolgics i vitals. Cal que repudiem aquesta indstria, exigim responsabilitats, i prenem la sobirania i control sobre les ones i imatges que rebem en els nostres sistemes sensorials. Algunes paraules que resulten incmodes als promotors daquesta campanya. A continuaci exposo algunes paraules que considero fonamentals, per a la regeneraci de la societat, i que no figuren en largot que utilitzen aquests moviments promotors daquest canvi poltic independentista: Sobirania: s fonamental que els municipis siguin sobirans, que dins els pobles es produeixi el que es consumeix, en el percentatge major possible. Sobirania alimentria, industrial, de coneixements, i poltica. Actualment, hem perdut quasi del tot la sobirania. Treballem lluny de casa, comprem a

empreses que operen lluny del nostre territori. Necessitem de medis de transport, que tenen un gran cost, per a poder viure dins aquesta bogeria de societat alienada. O recuperem, poc a poc, la sobirania, o continuarem essent neo-esclaus del segle 21. Els grups de poder utilitzen aquesta paraula, per a la seva manera. Sobirania del poble catal, per amb centralisme, governat per ells, la casta installada en el parlament i administraci catalana. Per tant, aix s falta de rigor, i total manipulaci. Uni del poble: Els promotors rebutgen totalment aquesta expressi. Que el poble estigui unit i agermanat, no els agrada gens, ja que aix no ens poden dominar. Actualment, estem dividits i governats per una estructura jerrquica, i sobretot, depredadora. Per tant, s fonamental unir-se amb els nostres iguals, i construir de nou, gradualment, els llaos i vincles fraternals, que sn naturals en lssncia de lsser hum. Autogesti: Gestionar els recursos naturals, cada poble. Laigua, per exemple, est en mans privades, corporatives i estatals. Els boscos i territoris, tamb. Els bns industrials, tamb. El coneixement, i lanomenada educaci, est en mans de les elits intellectuals. Per tant, mentre continuem delegant el poder a unes minories totpoderoses, estarem sense aquest aspecte fonamental duna societat forta i lliure. Aix tamb s vlid per a les milcies, i grups encarregats de la seguretat ciutadana, i grups jurdics. Lactual sistema policial, no s popular, al igual que els diferents cossos com els bombers, o agents rurals. Tots estan regits de dalt a baix, i jerarquitzats. El poble, no hi pot participar en res, que no sigui, sser un usuari o vctima dels mateixos. Participaci: Necessitem ms participaci, s. Fins ara, ens han fet creure que nhi ha prou amb posar una papereta cada 4 anys en una caixeta, i la resta del temps, ja sencarregaran ells de dir-nos qu hem de fer i qu no hem de fer, o pensar. Ells perverteixen aquesta paraula, mentint i manipulant. Ens diuen que s que estem en llibertat dexpressi, que podem anar als plens municipals, participar en associacions (regides i reglamentades per ells), i recollir signatures si no estem conforme amb els governs, en les anomenades ILP, Iniciativa Legislativa Popular. Hbils maniobres, perqu la ciutadania reculli signatures, sagrupi, i vagi al parlament a protestar, segons els designis dels parlamentaris, i desprs, aquests, facin la vista gorda, i ignorin, amb falsos arguments i interessos de les oligarquies, les peticions del poble. Ho he viscut personalment amb el moviment anti-transgnics, on van actuar tots, de forma miserable i interessada, deixant de banda la petici popular, i seguint amb els seus plans devastadors del territori. Les ILPs sn una estafa, igual que les eleccions. Inclusivitat: Lactual sistema de dominaci, s Excloent. Deixa de banda a milers de persones. Algun exemple: les persones de la tercera edat, excloses en residncies, lluny dels nuclis familiars. Ens ho venen com un aven, dins lestat del benestar, per s discutible, ja que aix no s el natural, haver de passar els darrers dies de la vida humana, en solitari en residncies, on tracten als avis com a nens, i no com a ancians veterans i savis, capaos encara de transmetre valors i coneixements a les noves generacions. Igualment, estem plens de ciutadans exclosos: immigrants, gent sense cases ni ocupacions dignes, o els dissidents del sistema, els ciutadans que no van a votar, perqu no creuen en aquesta estafa, i ning conta amb ells. s per tant, importantssim en els temps present i futur, pensar en incloure a tots/es. Que tothom tingui oportunitats de viure dignament. Recuperar els valors ancestrals, vida simple i plena, en les relacions humanes. Germanor: Estranya paraula, noms sentida en poques ocasions, com les festes majors, on hi ha dinar de germanor, pagant uns euros. Un poble unit s un poble agermanat, on tothom mira de fer el b als altres, i tot es fa i planifica per al conjunt, del present, i de les generacions futures. Considero importantssim recuperar aquesta paraula, dins largot utilitzat en els moviments

emancipadors i veritablement democrtics. Responsabilitat: Ens diuen que no ens preocupem, que ells es fan responsables de tot... No volen que siguem responsables de les nostres vides, que ja les comanden ells. Doncs davant daquesta agressi a la nostra llibertat de conscincia, hem de dir que prou. Volem ser responsables, i agafar les regnes de les nostres vides, en tots els mbits possibles. No a la manipulaci i mentida. Poder popular: A aquesta expressi li tenen pnic. Durant segles hem anat perdent, de forma esglaonada, el poder popular, la capacitat de viure amb autonomia i auto-govern. Ja lhem perdut quasi b tot. Est quasi extingit. Doncs b, podem construir poder popular, poc a poc. Fent teixit social, vida als barris, millorant els vincles, i retroalimentant-nos mtuament. Es una qesti important tenir aquest concepte i experincia en la nostra conscincia, dia a dia. Reflexi: Al poder no li agrada que reflexionem, que tinguem espais de debat enriquidors. Doncs s important, donar-nos aquests espais, personalment, i socialment. Crear en els nostres barris i pobles moments per aix, reflexionar junts i en solitari. Histria: No els interessa massa, als promotors daquesta campanya, la qesti de la histria. I si la toquen, tenen tendncia a presentar-nos les seves tesis com a veritables i inamovibles. Hi ha molts misteris, i necessitem nutrir-nos, crec jo, dhistria, per aprendre llions, i no repetir errors, ni caure en fanatismes. Esperit crtic: Els molesta molt que la gent desenvolupi un esperit crtic, una conscincia desperta, que detecti les seves mentides i manipulacions. Afortunadament, la massa de gent que va adquirint aquesta qualitat, va creixent, i un dia estaran solets ells i les seves mentides, i sels caur el seu muntatge per si sol. Animo a allunyar-se de les seves manipulacions, recuperar els espais de reflexi i conexi amb la prpia conscincia i veritat interior, i anar recuperant lesperit crtic i visi interna clara, per deixar de ser manipulables. Llibertat: La llibertat, s una conquesta interior, que t un preu, i un cam. No s un regal, ni una donaci, terrenal o divina. Ells, des de temps immemorials, utilitzen aquesta paraula banalment, i ens volen fer creure, que escrivint-ho en les constitucions, ens podran donar aquest b tant precis. Animo doncs a ser rigors amb aquesta paraula, i utilitzar-la amb moderaci. Veritat: Fa temps que ha perdut valor aquesta paraula. Vivim en la societat de la mentida i la manipulaci. Qui vulgui fer propostes serioses en aquests temps que vivim, ha dincloure, elements de veritat i rigor, sin, seran detectats rpidament pels desperts, i posats en evidncia. En una campanya poltica, o proposta social, cada paraula conta, i molt. Ser rigorosos amb el llenguatge utilitzat, s fonamental, sin serem escombrats cap a una zona no gaire agradable dexistncia. B com: Tenen terror a aquesta paraula, tant necessria, dins una societat unida i forta. Ens eduquen, amb els seus programes competitius, per a voler i aspirar sempre al b personal, i ser un ciutad dcil amb les autoritats, i obedient. Considero important incorporar aquest concepte, sense dogmes ni teories, ni ismes. Viure pensant en que formem part dun conjunt, i el b de tots s el nostre b personal, tamb. Conscincia, transcendncia i sentit de la vida: La superaci i millora personal, dia a dia, s una vida amb sentit, servei, conscincia i transcendncia. No ha de ser imposat, per suposat. Per lexemple dels precursors, i lders autntics, ens indica un cam llumins, i ens dna pistes. Aquestes paraules, estan quasi oblidades en la nostra societat, i els promotors daquesta campanya, sembla que les deixen de banda. Una frase a tenir en comte, seria: pels seus fruits els coneixereu.... En els temps que corren, que estem en grans mals, calen grans remeis, i els fruits de

les persones, sn indicadors de si anem b o no. Animo a incorporar a les nostres vides aquestes paraules i experincies personals, i deixem de ser titelles en mans daltres. Revoluci: Paraula a la que li tenim por, perqu ens han ensenyat falses versions de revolucions anteriors, veritables banys de sang, on triomfava un poder oligrquic novament. Una veritable revoluci, s transformadora, re-generadora de la societat i lindividu. Fer emergir el millor dins de cada sser hum, i crixer i actuar per conscincia i llibertat. No li haurem de tenir por a aquesta paraula, crec, per s ser molt rigorosos alhora de emprar-la. Jo recolzo el que anomenem revoluci integral, cap a una civilitzaci democrtica, axiolgica i civilitzadora. Procs que ens portar dcades o segles, si es realitza, per que s linc que pot rescatar la humanitat del pou on sha posat, crec jo. 6- LES INSTITUCIONS CATALANES ACTUALS, illegtimes Les anomenades institucions catalanes, sn actualment part de lEstat Espanyol, en la seva extensi autonmica, provincial i municipal. Ens menteix qui ens vulgui fer creure que existeixen unes institucions catalanes. Elles tenen el seu origen en lestat espanyol, i estan fetes a la mesura de la Constituci Espanyola. Aquesta, va ser redactada a tota pressa, a esquenes del poble, i aprovada en unes eleccions no-lliures, de lany 1978, sota una coerci i pressi policial-militar importantssima. Amb la por al cos, dels ciutadans, per no retornar a un rgim militar, es va votar s a aquella constituci. I tot el que sha construt i destrut fins ara, s segons aquest text. Considero execrable, i un insult a la intelligncia humana, aquest text, que est ple de mentides, contradiccions i manipulacions. I no s aqu on em pertoca explicar el perqu. Ms avall, enllao amb uns documents molt bons, sobre lautntic origen de la Constituci Espanyola. Per tant, la casta poltica catalana, s a la mida i de la mateixa naturalesa que la espanyola, per estar sotmesa als designis del Regne dEspanya. Es dingenutat, creure que alg que formi part del sistema estatal espanyol, encara que sigui en la seva versi autonmica, faci alguna cosa realment emancipadora per al poble catal. I sequivoquen molt, segons el meu punt de vista, els grups promotors daquesta campanya, que volen anar de la m de la casta poltica catalana. Ressalto tamb, que aquestes institucions de poder, espanyoles, o que alguns dirien catalanes, sn legals, per estar suportades per el sistema policial-militar-judicial i presons, per sn illegtimes, ja que han estat construdes de forma antipopular, i antidemocrtica. Per tant, res a veure tenen amb el poble, i no sn pbliques, sin Estatals. Es mantenen per a recaptar, dominar i sotmetre, i fer-ho de la manera ms hipcrita possible, donant una imatge de servei al ciutad. 7- LA MEMRIA HISTRICA La nostra histria, com la de tots els pobles, ha estat falsejada i tergiversada. Jo personalment, conec poc de la mateixa. Exposo algo del que s que s. Catalunya, com a naci, va nixer a ledat mitjana, cap a lany 1150, inicialment com a Corona Catalano-Aragonesa, i ha estat naci fins el 1714. No est neta de culpa ni sang. Va ser imperialista, conqueridora, i va utilitzar la repressi i dominaci sanguinria, dins el territori, contra els enemics o dissidents del rgim de lpoca, i fora del territori, en les campanyes conqueridores del mediterrani, i Amrica. Des de les guerres remences, les conquestes mediterrnies, fins la seva implicaci saquejadora en les Amriques. Va ser brillant com a comer internacional, navegaci, i creixement industrial i dels oficis.

La societat burgesa daqu, ha participat activament del trfec desclaus a Amrica, i sha alineat amb els poders fctics de lestat espanyol, quant li ha convingut, per a maximitzar el seu poder. El carcter de les gents daqu, tradicionalment, s emprenedor, pioner, investigador, viatger, sociable i hospitalari. Catalunya s terra dacollida, estic convenut. Sabem que aqu tenim una tradici de govern per assemblees, amb el Consell Obert, forma de govern popular, i els bns comunals, on el poble es repartia amistosament la gesti del territori i eines comunitries. Per aquesta part de la histria ha estat falsejada i ocultada, amb interessos poltics de les classes dominants, i sabem molt poquet. (el comunal a Catalunya: Audio) Es diu molt que som pioners en la cultura democrtica, per haver tingut un parlament i corts molt aviat. Es rotundament tergiversat aquest fet, i falsa afirmaci. S que hi havia parlament, i corts, per era un sistema de dominaci, i no era de participaci popular. Eren unes minories elitistes, que actuaven de forma totalitria. L'exrcit i estat catal van actuar en la guerra dels remences de forma criminal contra els camperols locals, i la forma de ajusticiar als dissidents del sistema, era dall ms terrorfic. Igualment, lantic cos dels mossos desquadra, tamb va actuar amb contundncia i brutalitat, cosa que mantenen en el moment present. Som pioners, com a poble, del comunitarisme a Europa. La Carta pobla de Cardona, dels anys 900, proba que el poble mateix va ser capa de fer el seu propi dret i normes de convivncia. Per daix, se nobliden els dominadors. La histria s fonamental, per aprendre della. Per a part de saber la histria de la gent amb poder, tamb necessitem saber la histria de la gent del poble, la que no tenia poder, i quasi no shi escrivia sobre ella. En aquest sentit, el poble est necessitat de conixer sobre els nostres orgens, considero. Els de la naci catalana, i els dabans: edat mitjana, imperi rom, i els bers. Com a pobles, estem agermanats amb la resta dels territoris peninsulars, i de ms enll dels pirineus. Sn les estructures oligrquiques i de dominaci, qui sempre volen dividir i enfrontar el poble. 8- LA CREATIVITAT, PLANIFICACI I AUTOGESTI, claus per al futur Aquestes tres paraules, sn fonamentals per al nostre futur. Necessitem urgentment deixar emergir de linterior nostre, aquestes qualitats. La capacitat de crear, innovar, i fer-nos responsables dels nostres recursos, i futur. Curiosament, els promotors daquesta campanya poltico-social, no en parlen gaire daquests termes. Planificar per a les segents generacions, i anar ms enll de linmediatisme, i el nostre benestar personal, seria fonamental. Qui ha planificat per a nosaltres, ens ha portat a una quasi destrucci. Ens toca agafar responsabilitats en aquest sentit. Considero importantssim i animo a incloure-les en largot dels diferents moviments que estan emergint, socials i poltics. Igualment, el treball tal com el coneixem actualment, s destructor de lindividu i les famlies. Competim per un crrec, si pot ser vitalici, i ens passem quasi tota la vida alienats de les nostres vocacions i conviccions. El treball, perqu sigui una experincia saludable i fructfera, ha de ser fet per convicci i vocaci, crec jo. Sin, s malalts, i ens aliena. Animo doncs a connectar amb les nostres conviccions i vocaci, i aplicar-ho en la vida laboral en els temps propers, amb creativitat, flexibilitat, i sentit de servei.

9 - MOVIMENTS DEMPODERAMENT POPULAR Vivim una poca que demanda uns canvis. Est clarssim que la forma de vida que hem portat en els darrers segles i dcades, s totalment insostenible. Es poca de aplicar grans remeis, de treure cadasc el millor de s mateix. poca per a fer histria, i donar un tomb radical a la direcci de la societat mundial. Existeixen arreu del mn, molts moviments emancipadors i transformadors de lindividu i la societat. Correspon a cadasc escollir on militar, on participar, qu construir, a quin tren pujar: al de la destrucci, depredaci i foscor, o al tren de la vida, harmonia, equilibri, dignitat, noblesa, i respecte. La quantitat de moviments i possibilitat s grandssima i creixent, i prop de casa nostra, segur en tenim uns quants. Endavant amb laportaci de cadasc. Som nics i molt valuosos per al conjunt. Afegeixo en aquest punt una frase que va dir el msic nord-americ Pete Seeger, molt interessant,que diu: si el mn t soluci, no vindr duna gran organitzaci, sin de milions de petites comunitats humanes que interacten...la participaci s el que salvar la raa humana. 10 ADVERTIMENT als responsables, partcips i cmplices de la campanya Tots rebrem, en un moment o altre de lexistncia, els fruits de les nostres accions. s del tot legtim, ara que es compliran 300 anys de lagressi de lexrcit borbnic a Catalunya, voler rescatar la memria histrica, restablir lhonor dels caiguts, i treballar per a la sobirania i autonomia autntica i veritable, en bones relacions amb tots els pobles vens. Recolzo obertament aquesta proposta, per: Aquesta tasca lha de fer el poble, organitzat, horitzontal, i amb oportunitats per a tothom. Les institucions actualment anomenades catalanes, sn filles o tenen pactes histrics amb els dominadors, amb la qual cosa estan deslegitimats per a emprendre aquesta tasca. La quantitat de gent que ja no creu en el sistema partitocrtic i depredador s creixent, i les noves generacions especialment, rebutjaran amb ms fora aquesta monstruositat que hem creat i mantingut entre tots. Qui vulgui instaurar una nova dictadura en els nostres territoris, tenint en comte la situaci demergncia mundial, i crisi multi-dimensional en la que ens trobem, ser escombrat a altres zones dexistncia, on pagar el seu preu corresponent... La situaci actual no requereix petites reformes, i millores. Requereix una transformaci total. I qui governa actualment, no t solucions per a resoldre les situacions dramtiques que vivim. El millor que poden fer, s reconixer la seva incapacitat, errors comesos i incompetncia, i afavorir la construcci de poder popular per a afrontar els canvis necessaris. Les lleis de lUnivers i la Natura sn Implacables, Imprescriptibles, i Insubornables. Actuen per a tots i totes, en tots els temps i llocs, encara que les desconeixem. Animo doncs a ser partcips creadors, duna nova humanitat, duna nova manera de viure i relacionar-nos amb els nostres iguals, i el medi que ens envolta. Cerquem entre tots noves formes de fer poltica, de construir poder popular, i construir-nos com a ssers humans ntegres i de qualitat superior.

Riells i Viabrea, octubre de 2012 www.equipomizar.blogspot.com Algunes recomanacions i ampliaci de informaci. Article sobre maniobres poltiques daltura, o operacions denginyeria social. Magistral: http://www.cnt.es/estudios/estudios-1-2011-de-la-intervencion-politica Xerrada magistral sobre la naturalesa destructora de lEstat del Benestar: https://vimeo.com/46140858 Xerrades magistrals sobre la denncia i desenmascarament del sistema partitocrtic i parlamentari: http://www.equipomizar.blogspot.com.es/2010/10/sobre-politica-historia-y-el-mundo.html Sobre lanomenada transici a la democrcia, uns audio-programes molt reveladors... http://www.equipomizar.blogspot.com.es/2012/08/tres-grandes-audios-que-aclaran-mucho.html Sobre les elits mundials: Adrin Salbuchi - http://www.asalbuchi.com.ar/ Curso: la constitucion de 1812 https://vimeo.com/album/1887477 Llibre de Takis Fotopoulos: Crisi multidimensional, i democrcia inclusiva http://es.scribd.com/doc/109896247/Crisis-Multidimensional-y-democracia-Inclusiva-Libro Democrcia Inclusiva http://www.democraciainclusiva.org/ Cooperativa Integral Catalana http://cooperativa.cat/ Cuarto Sector www.cuartosector.net Video curt: Ao 2012, terrible o sublime? https://www.youtube.com/watch?v=XFWw415J4ZQ Associaci Plural-21 www.plural-21.org Projecte matrix: www.elproyectomatriz.wordpress.com Sobre els bns comunals a catalunya http://www.ivoox.com/comunal-imposicion-propiedad-privada-audios-mp3_rf_762248_1.html Centre Bardina http://bardina.org/ Revista Caf amb llet: http://www.cafeambllet.com/press/?p=17489 Article sobre psicpates al poder: http://es.sott.net/article/8059-Psicopatas-entre-nosotros Email personal de lautor del text: buckipetrus@gmail.com