El Timbal

SETEMBRE/2012
Nm. 75 / revista del Baix Gai Exemplar gratut / Des del 1994

jsmbaixgaia@hotmail.com

El paisatge dantesc de la crisi econmica que afecta a Catalunya s brutal al Baix Gai: blocs de pisos abandonats, zones industrials que fan por de veure, camps de conreu deixats i aturats pel carrer esperant. Malgrat aix hi ha gent valenta que tira endavant amb propostes agosarades. Mireu BaixGai.cat, Spa i Salut (info@spa-i-salut.com), lAuca Taverna (http://

www.facebook.com/AucaTaverna), el ddT (redaccio@diaridelatorre.com), el Restaurant Bam (977640754), la gelateria Olivier (gelatsartesansdelatorre@hotmail.c om), Royal Dance (royaldance@hotmail.es), Cal Jan (977645325), Gelatiamo (carrer Nou), etc. Aquestes respostes imaginatives necessiten de governs que gestio-

nin leconomia donant lesquena a les tesis neoliberals. Leconomia no es gestiona sola. Cal un preu just pels productes del camp, cal eliminar leconomia especulativa, cal una gesti prpia dels nostres recursos (de Catalunya) i cal ms Baix Gai que mai. Si no tenim marca prpia no existim i els fluxos passen de llarg. I cal mancomunar serveis per tenir ms amb els mnims de costos possibles.

Presentaci del llibre de partitures Repertori per a gralla de Josep Mercader Ramon (a) Ast (1886-1964). 1r volum editat pels Grallers de la Torre. 20-IV-2012

Presentaci dels Estudis Altafullencs nm. 36 a crrec de Francesc Farr al local del Centre dEstudis, 22-IV-2012.

Inauguraci de lexposici de Grop A la recerca del temps, a la Diputaci de Tarragona, 27-IV-2012.

Parades dentitats i llibreries per Sant Jordi a Torredembarra, 23-IV-2012

III Marxa per les Terres del Gai, 28-30 dabril de 2012

Inauguraci de la sala de lectura de cal Cadernal de Salom i presentacin del segon volum de la histria Presentaci de la Resclosa que recull les ponncies de les Ii del Baix Gai de lautor altafullenc Salvador-J. Rovi- Jornades dEstudi i Difusi de les Terres del Gai. El volum ra, 4-V-2012. Lacte va comptar amb una nombrosa ha estat editat perl Centre dEstudis del Gai. Vila-rodona, 27 de maig de 2012. assistncia de vens de Salom i de la comarca.
2

LAjuntament de Torredembarra (CIU-PPGIT) va penjar la bandera espanyola a la Festa del Quadre de Santa Rosalia a la plaa de la Vila. 13-VII-2012.

Taula rodona del Recercat organitzat per la Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana a Tarragona. Van intervenir la Lola de Salvem la Platja Llarga i lHctor de lAssociaci Mediambiental la Snia, entre daltres. 12-V-2012

LAuca va penjar lestelada per la Festa del Quadre de Santa Rosalia. 13-VII-2012.

Taula rodona sobre les Terres del Gai. Es va presentar la nova entitat, es va fer balan de la III Marxa i es van explicar les darreres novetats de la lluita pel cabal ecolgic. Centre dEstudis Altafullencs, maig de 2012.

El torrenc Jofre Borrs va presentar Un petit incident (treball de final de carrera de Direcci i Dramatrgia) a lInstitut del Teatre, 31-V2012.

El Timbal et recomana aquest llibre

El 13 de juny de 2012 va reobrir lAuca, lespai de referncia dels moviments socials i culturals del Baix Gai. Aquesta vegada el local subica a la plaa de la Vila de Torredembarra.
3

TERRES DEL GAI

LAssociaci Aprofitem per difondre la recentment creada Associaci, els objectius generals de la qual sn: 1.Promoure accions per la protecci, recuperaci i millora del patrimoni natural, agrcola, histric i cultural de les Terres del Gai 2. Afavorir iniciatives locals, unir i desenvolupar la marca Terres del Gai. 3. Vertebrar el territori basant-se en laprofitament dels recursos naturals. 4. Fomentar la recerca i al difusi dels valors del nostre patrimoni. 5. Mantenir el cabal ecolgic del riu Gai. 6. Inventariar els valors naturals i patrimonials de la conca del Gai i el seu estat de conservaci per tal de definit amenaces i plans dactuaci. LAssociaci vol ser la llavor dun moviment social que reivindiqui, doni a conixer i treballi en la preservaci i el desenvolupament del territori associat al Gai. Volem treballar conjuntament persones, empreses, associacions, administraci. Qualsevol pot ser soci, necessitem mans i caps, imaginaci i ganes de crear, ms que no pas diners per aix no tenim instituda cap quota de soci. I molta empenta!

Neix la secci local de lAssemblea Nacional Catalana de la Riera de Gai, 09-VII2012

El torrenc Joan Sorauren ha guanyat el Doctor Tour dskate sub-18. Juliol de 2012.

Correllengua 2012 a Baix a Mar, el 28 de juliol.

Conferncia sobre la pagesia a Torredembarra organitzada per lAssociaci de Propietaris dels Munts. 22-VII-2012.
4

La mar dels pescadors

Baix a Mar, el barri de pescadors de Torredembarra, s un lloc de Catalunya que cal visitar. A part de tenir un espai natural protegit a tocar, els Muntanyans, t uns trets identitaris que sn un atractiu per aquells que anem pel mn cercant les coses autntiques.
Lluny de ser un escenari de cartr-pedra, aquest nucli conserva aquell aire mariner que ens recorda el seu passat pesquer. Fins no fa tant, les barques varaven a la platja i en comptes de trobar enmig de laigua lescultura de Bartolozzi, lAlfa i Omega, hi havia una mena de petita Torre Eiffel que ajudava a la mquina a estirar les barques cap a la sorra. Alguns edificis ens transportaran a lpoca sense haver de menester gaires esforos: La Cooperativa Martima fundada a finals del segle XIX, lantiga llotja de subhasta de peix de la dcada de 1920, una antiga casa de pescadors davant del mar i cal Bofill, el xalet dun metge que va arribar al barri cercant una cura per a la seva malaltia. Baix a Mar ha tingut molta sort pel fet disposar dinvestigadors que han fet un gran esfor per recuperar de la memria histrica dels ms grans. A travs de llibres i articles, hem pogut conixer com treballaven els boters, com es feien les nanses, com era la vida quotidiana de les dones, quins exvots de pescadors hi ha a lermita de sant Antoni, com era lescola del barri, quines canons cantaven els homes a les tavernes, quin era el funcionament de la Junta Local de Salvament de Nufrags o com treballaven les remendadores de les xarxes de pesca. Darrera de la majoria daquests treballs hi tromen un conjunt de tres barres paralleles al litoral. Cadascuna delles t un nom popular: lAntina, la Barra de Tres i el Brut. No cal dir que la seva existncia ha facilitat la presncia duna fauna aqutica fora variada. Sn molt interessants les imatges reprodudes al llibre, la majoria delles dels propis autors del text. Hi podreu veure la mquina, larribada dembarcacions a la platja, el bloc, posidnia, erions, escrpores i altres bsties del mar. Hi descobrireu tot un vocabulari que val la pena de conixer i conservar: les Roquetes, la Barra del Brutet de Clar, la Punta de la Galera i tantes altres. La crisi actual del sector s profunda i, per tant, el futur s incert. Sembla segur que no tornaran aquells anys en qu aquesta vila tenia vuit embarcacions que sortien a la llum i setze bots auxiliars. Ms de dos-cents homes hi treballaven directament. I encara haurem de comptar les persones que tenyien xarxes, les dones que remendaven i les famlies que venien el peix. Corrien els anys cinquanta del segle vint. Tot un mn que ha desaparegut del qual noms en queden algunes barques que es resisteixen a acceptar la minva de peix i el tracte de favor que reben les grans empreses multinacionals per part del poder. Encara hi ha pescadors a Torredembarra. Els trobareu al Port situat al Roquer, all on els mapes marquen lexistncia del desaparegut Cap Gros. I, per cert, han tornat els gussis a la platja de la m duna associaci local que promou la seva recuperaci. Bona lectura i bona visita a Baix a Mar. Imprescindible! La Mar dels Pescadors de Baix a Mar (1950-1995) GABRIEL COMES NOLLA IRIS GUAL FIGUEROLA Torredembarra: Centre dEstudis Sinibald de Mas, 2011.

Jordi Su Morales
antropologiaimes.blogspot.com

bem el Gabriel Comes Nolla. Aquesta vegada Comes ens presenta La Mar dels Pescadors de Baix a Mar (1950-1995), escrit a quatre mans amb la biloga Iris Gual Figuerola, experta en el litoral i el fons mar torrenc. Gual disposa tamb duna llarga trajectria en recerca amb propostes tant interessants com el llibre submergible Peixos i altra vida submarina de Torredembarra, escrit conjuntament amb el Jordi Corbera i el Pere Abell. La Mar dels Pescadors, editat pel Centre dEstudis Sinibald de Mas, s un bon recull etnogrfic i cientfic sobre la zona pesquera que va del Port a lermita de Ber. Hi podreu llegir el tipus de peix que es pescava a cada zona, a cada fondria, els llocs ms productius i la vida submarina en general. Es tracta duns coneixement transmesos de pares a fills que shavien construt a partir de lexperincia de molts anys de treball. Per desenvolupar aquest treball, el Gabriel i lIris han realitzat entrevistes als avis del barri. Per cal destacar que tamb han fet immersions per conixer lestat actual del fons mar. Una de les curiositats que es descriu amb precisi s lexistncia de tres zones rocoses al fons del mar, just davant del nucli de poblaci. Les roques for-

JA PODEU ADQUIRIR EL LLIBRE DEL CONSELL DEL LLOCH DE LA NOU! El volum, que equivaldria a un llibre d'actes d'avui dia, comprn el convuls perode que va de la Guerra
de Secessi fins la Guerra de Successi i ens narra dades censals, arrendaments i d'altre activitat de la Nou. L'autor ha fet una transcripci de l'original lliurat per l'alcalde de l'Espluga de Francol, fent-lo llegible al gran pblic amb les seves traduccions i interpretacions. L'autor del llibre s el Llus Virgili Virgili. Es pot comprar a l'Ajuntament per 10.

Les Terres del Gai

La III Marxa Terres del Gai es va fer els dies 28,29 i 30 dabril, des de Santa Coloma de Queralt, on neix el Gai a la Font de Les Canelles, fins al que en queda de riu, a la desembocadura, a lalada de Tamarit. La Marxa s una bona manera de reivindicar i donar a conixer el territori que travessa el riu Gai, amb els seus valors patrimonials i ecolgics. Lobjectiu, per, no s tant el de fer un trekking com el danar coneixent la gent i el territori mentre caminem, en un ambient, sha de dir, festiu. Sempre hi ha alg que t alguna cosa per explicar o per mostrar. La Marxa s decididament interdisciplinria!
Es vol una Marxa oberta a tothom, i per aix sorganitzen els pats i el dormir, tot i que cadasc pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre sha dividit en tres etapes que han anat canviant en les diferents edicions, amb la intenci danar trepitjant el vast territori que sobre a banda i banda del Gai. La sortida, amb certa fresqueta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del mat. Enguany, la primera etapa era en dissabte, a diferncia de les edicions anteriors. Aix va facilitar que fssim una cinquantena llarga de bon comenament. Amb bon ritme - tot just arrencvem - vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltir, cap a Pontils. Aquest cop, amb temps, ens vam permetre el luxe de donar el tomb per la Riera de Biure i arribar-nos a Pontils per la Resclosa que camins no permet fer-ho, de moment, daltra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tcnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar lnim. En aquest punt safegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I desprs, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un cam ms planer i una bona colla de caminants sarribava a Salom cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i herones que van fer tants quilmetres van agrair. I ja som a lltim dia. Lalcalde de Salom va acomiadar els expedicionaris que prenien el cam cap a la Maribel queda al damunt del po- costa, passant vora el pant de Repble, una birgueria i persol, que t laigua del Gai segrestaSerra i doneu el colloquialisme. da. En una etapa distesa i amb molMarc Badia Amb gana ja, cap a Santa ta conversa arribvem al Catllar Perptua, on hi ha un amb temps per fer una bona fideu Membres de dels castells (torre) ms multitudinria i en acabar, desplegar Terres del Gai antics del pas (segle X). la pancarta Salvem el Gai acomLexpedici es va dividir panyada de les paraules de lalcalde. entre els que van seguir A la Torre den Guiu, per, no baixala carretera i els agosava laigua que ens haguera agradat rats que pel cam del riu, veure. I desprs de dinar, amb molvan salvar la resclosa i ta mandra i amb ganes de migdiada arribaven al poble pels al sol, cap a la platja. Ara ja si que hortets de la part baixa. ho tenem gaireb fet ! les ganes de Bon dinar amb pa amb veure el mar ens feien oblidar el tomquet, embotit, vercansament. Vora la Riera de Gai mutet, vi del bo...visca ens va venir a trobar lalcalde dAltels encarregats de la inltafulla i de seguida, vam ser al tram tendncia ! que, entre final del riu, on tornvem a veure altres accions reeixides, aigua i gaudir del passeig per una van fer un bon arrs a la aquesta bonica arbreda. Arribats al nit, arribats a la casa de mar algun valent shi va banyar, val colnies de Querol, desa dir que jovenets. I vam desplegar prs duna tarda de puja- per ltim cop, la pancarta que vol des i baixades. fer reviure el riu. El nostre riu. Al dia segent som-hi ! amb forces i decisi, a Esperem, lany vinent, repetir-ho, afrontar letapa ms duamb molts ms. I compartir a ms ra: vora 30 km des de del cam, lestima per aquesta terra. Querol a Salom. El primer tram sallunya molt del riu perqu lestat dels Segueix

Fem els GR del 100tenari de l'AEC (Agrupaci Excursionista Catalunya) El 16 de setembre farem dos trams simultanis del GR92: Cambrils-Tarragona i La Pobla de Montorns-Tarragona. A les 13 hores tindrem a punt una paella a l'ermita del Loreto de Tarragona. Cal inscriure's a l'Associaci (977 34 50 40). Hi ha temps fins el dia 13 de setembre. PARTICIPA-HI! SER UNA FESTASSA!
6

III Marxa
Les Bases Aquesta marxa ha estat la darrera expressi dun conjunt de trobades, jornades de debat i daltres activitats que, en els darrers anys, shan fet per la recuperaci i la preservaci de la zona que sarticula al voltant del riu Gai. Associacions culturals, mediambientals, universitats, algunes administracions pbliques, i sobretot persones individuals, han anat treballant conjuntament sobre objectius generals com la recuperaci del patrimoni histric i la preservaci medi-ambiental del riu. Un dels eixos del moviment ha estat, i encara s, la reivindicaci del cabal ecolgic del riu, la preservaci de la llera i la qualitat de laigua, a ms de la protecci del territori contra plans urbanstics agressius.
Una de les primeres expressions collectives que es van fer de cara a unir esforos en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Frums de les Terres del Gai. Aquestes trobades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels frums, celebrat al Pont dArmentera, es van assentar les bases de la que, finalment, esdevindria lAssociaci de les Terres del Gai, recentment constituda. De manera parallela, shan celebrat dues Jornades dEstudi i Divulgaci de les Terres del Gai on, a partir de les ponncies i comunicacions presentades i discutides en els diferents mbits destudi, sha aconseguit recollir un bon conjunt de reflexions importants al voltant de les Terres del Gai. Les primeres jornades, van tenir lloc a Santes Creus el 2008. Es van estructurar al voltant tres mbits. El primer tractava de la configuraci del paisatge, la distribuci del poblament i lorganitzaci territorial. El segon es va centrar en temes relacionats amb lecologia i la natura. El darrer plantejava els reptes de futur i de la participaci social.

fer-ho, de moment, daltra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tcnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar lnim. En aquest punt safegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I desprs, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un cam ms planer i una bona colla de caminants sarribava a Salom cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i herones que van fer tants quilmetres van agrair.

I ja som a lltim dia. Lalcalde de Salom va acomiadar els expedicionaris que prenien el cam cap a la costa, passant vora el pant de Repsol, que t laigua del Gai segrestada. En una etapa distesa i amb molta conversa arribvem al Catllar amb temps per fer una bona fideu multitudinria i en acabar, desplegar la pancarta Salvem el Gai acomLes segones jornades es van celepanyada de les paraules de lalcalde. brar el 2010 a Salom i, seguint la A la Torre den Guiu, per, no baixamateixa estructura de distribuir pova laigua que ens haguera agradat nncies i debats en tres mbits, es veure. I desprs de dinar, amb molva posar mfasi en aspectes ms ta mandra i amb ganes de migdiada relacionats amb la conservaci del al sol, cap a la platja. Ara ja si que patrimoni, la qualitat mediho tenem gaireb fet ! les ganes de ambiental del riu o b, la participaveure el mar ens feien oblidar el ci ciutadana. Lxit dassistncia fou cansament. Vora la Riera de Gai notable en ambdues jornades. Entre ens va venir a trobar lalcade dAltponents, comunicants, i pblic, es ltafulla i de seguida, vam ser al tram comptabilitzaren al voltant de la vuifinal del riu, on tornvem a veure tantena de persones en cada edici, aigua i gaudir del passeig per una fet que mostra la rellevncia i linteaquesta bonica arbreda. Arribats al rs dels temes que shi tractaren. A mar algun valent shi va banyar, val ms, la qualitat de les comunicacia dir que jovenets. I vam desplegar ons presentades i el debat que de la per ltim cop, la pancarta que vol seva presentaci sen va derivar van fer reviure el riu. El nostre riu. permetre millorar el coneixement de les Terres del Gai. Esperem, lany vinent, repetir-ho, En els dos casos, una bona part de amb molts ms. I compartir a ms les ponncies i comunicacions predel cam, lestima per aquesta terra. sentades a les Jornades, han estat recollides i publicades a la Resclosa, la miscellnia anual del Centre dEstudis del Gai, de Vila-rodona (Alt Camp). Al dia segent som-hi ! amb forces i decisi, a afrontar letapa ms dura: vora 30 km des de Querol a Salom. El primer tram sallunya molt del riu perqu lestat dels camins no permet

FESTA MAJOR DE TORREDEMBARRA

festamajortorredembarra.cat

Lestafa de les preferents

Es diu Juan Torres. Feia 30 anys que tenia compte destalvis amb la Caixa de Terrassa. Un dia entra a loficina per fer les gestions habituals i lofereixen canviar els estalvis a un altre compte. Li diuen que tindr ms interessos. A ell li preocupa si podr disposar quan els necessiti. Li diuen que en dos dies pot disposar.
Tamb li diuen que la Caixa respon amb el seu patrimoni. Jordi Roig Ara es troba que no pot disposar daquests cntims. Ves Torredembarra per on, estaven en preferents. A ms de presentar una demanda a travs dADICAE, es planta cada dia davant de la Caixa que lha estafat. A la pancarta diu que lhan robat. Els vens que passen per la vora es paren i li donen nims. El divendres un grup de joves va anar a fer-li costat. Al diccionari Fabra defineix Estafa de la segent manera:Robar amb engany, males arts/No donar el que hom es compromet a pagar. Aix s el que li ha passat al Joan Torres. Confiava amb una Caixa amb la que havia treballat tota la vida. Confiava que la paraula donada tindria un valor. Ell no podia estar al cas dun producte dissenyat per arriscar els cals com si fos les Vegas borstils. A Catalunya sn milers els afectats per aquesta mala prctica, reconeguda pel mateix Banc dEspanya que mirava cap un altre costat quan succea. Ara el Joan Torres confia que la justcia posar ordre. A Galcia, Zaragoza i Girona jutges imparcials ja han donat la ra als estafats. Les entitats bancries hauran de fer front a lengany massivament realitzat. Per qu Espanya s lnic estat dEuropa on sha donat aquesta prctica fraudulenta? Per qu els fiscals i poltics es renten les mans? Per qu han de ser associacions de consumidors les que defensin aquests casos? En Juan Torres seguir davant lentitat bancria cada dia (ara amb el nou nom, que s ms de disseny i ja forma part dun dels grups ms grans de lEstat espanyol), fins que es faci justcia. Loligarquia financera i poltica ens vol fer creure que el deute el van crear les classes treballadores. El deute lhan creat els gestors de les finances en invertir en promocions immobiliries que no shan pogut vendre. El deute lhan creat els defraudadors fiscals i la disbauxa de corrupci poltica generalitzada. Els banquers que es jubilaven amb pensions milionries, etc. Ara toca mostrar el suport aquestes persones que estan patint directament la mala prctica de les entitats financeres en no informar correctament, en no explicar realment on sinvertien els estalvis i, finalment, en no tornar-los aquests cntims estalviats al llarg de tota una vida. Amb la crisi no noms sest anant a laigua lEstat del Benestar, tamb els valors de lhonradesa, de respecte a la dignitat de les persones. s vergonys veure com els poltics parlen de recuperar els valors i ltica, mentre protegeixen els banquers de lespoli. El protegeixen amb un rescat injust, perqu el pagarem tots nosaltres quan el que toca es tancar empreses/bancs que ens han arrunat i nacionalitzar-les perqu torni a crrer el crdit i els emprenedors, cooperatives i gent amb iniciativa pugui comenar un projecte de vida. Aquests dies hem sabut que lexbanquer Ruiz Mateos s buscat per estafa als inversors. No sentn que una bona part de banquers que han realitzat una operaci de tal envergadura, protegits pel Banc dEspanya, no estiguin en ordre de recerca i captura perqu tornin all que no s seu.

A fons
"El senyor Juan Torres de Indignats Torredembarra ha treballat des de que te 8 anys a la que donen industria metallrgica, tota suport al una vida treballada en els quals ha pogut viure digna- Juan ment. Durant 50 anys ha confiat en lantiga Caixa dE- Torredembarra stalvis de Terrassa (ara coneguda com Unnim). Ha perdut en la estafa de les preferents tots els seus estalvis i per aquest motiu ja no confia en aquesta caixa . Porta 6 setmanes anant cada dia a les 11h davant de la caixa UNNIM a reivindicar el seu cas. El cas del senyor Juan comena lany 2005 quan en una visita corrent al banc, la senyoreta Dolors Ortiz (treballadora de la suposada caixa) li proposa passar els seus estalvis dun compte el qual podia posar i treure diners sense cap restricci, cap a un altre compte on rebria ms interessos i tamb podria fer aquesta mateixa gesti amb lnica condici de que havia davisar amb antelaci (li van dir que com a mxim trigaria una setmana en rebre els diners). El van informar de que es tractava de productes de la caixa i que per tant no hi havia cap risc incls li va assegurar que ella mateixa i els seus pares disposaven del mateix producte. No va ser fins al 2012 quan el senyor Juan va rebre una carta on sel informava de que deixaria de rebre els interessos i que no podia rescatar els seus diners. Davant aquesta situaci, va anar diverses vegades a reclamar els seus estalvis i la resposta sempre va ser negativa. La mateixa persona que li va vendre flors i violes ara li deia que aquest problema era del Banc dEspanya, desprs del Banc Central Europeu... s a dir, exculpant-se del que havia venut: fum. El senyor Juan, com moltes altres persones, es sent enganyat i trat. Aquest s un cas ms que es suma a lestafa de les participacions preferents, promoguda per bancs i caixes, on shan vist afectades ms de 700.000 famlies. Des de fa dues setmanes, a ms, diversos vens i collectius del poble de Torredembarra fan difusi del seu cas i l'acompanyen els divendres per a fer ms pressi, fet al qual, la caixa respon tancant tot i ser dia laborable." Escrit pels indignats que donen suport al Juan

Conegueu totes les excursions del GATA al web: www.gata.cat

www.llibrestorrencs.cat
9

Cens docells del juny a la desembocadura del riu Gai

Aqu teniu el cens del mes de juny, fet per lAlbert Pardo el dia 29 de juny de 2012, a la desembocadura del riu Gai. Una de les curiositats daquest mes, ha estat poder observar els nombrosos polls de fotja. Si lany passat, celebrvem la primera observaci de cria daquesta antide a la desembocadura des de lany dinici del projecte, lany 1996, aquest han estat dues les parelles que shan reproduit a la desembocadura. Tamb aquest any, i com anem observant els darrers anys, loreneta cua-rogenca segueix criant a la desembocadura del Gai, aix com en altres punts del curs baix del riu. Com sempre, convidarvos a visitar el riu i si feu alguna observaci que pen-

Riugaia.cat

seu que s interessnt, ens la feu arribar. Tmb podeu trobar molta informaci a la pgina web de lInstitut Catal dornitologia www.ornitologia.org 7 Anas platyrhynchos (nec collverd) 8 Fulica atra (fotja vulgar) 1 Gallinula chloropus (polla daigua) 2 Larus michaellis (gavi argentat) 3 Larus audouinii (gavina corsa) 26 Columba palumbus (tud) 7 Columba livia (colom roquer) 5 Streptopelia decaocto trtora turca) 3 Apus apus (falciot negre)

5 Merops apiaster (abellerol) 1 Upupa epops (puput) 1 Motacilla alba (cuereta blanca) 2 Turdus merula (merla) 1 Cettia cetti (rossinyol bord) 8 Cisticola juncidis (trist) 4 Sylvia melanocephala (tallarol capnegre) 5 Parus major (mallerenga carbonera) 3 Aegithalos caudatus (mallerenga cuallarga) 7 Hirundo rustica (oreneta vulgar) 2 Cecropis daurica (oreneta cuarogenca) 6 Delichon urbica (oreneta cuablanca) 14 Passer domesticus (pardal com) 1 Passer montanus (pardal xarrec) 7 Serinus serinus (gafarr) 2 Carduelis chloris (verdum) 11 Carduelis carduelis (cadernera) 5 Pica pica (garsa) 1 Sturnus sp. (estornell)

Segon cens de tortugues de rierol al torrent de Salom

Al juny, tcnics del CRARC estan realitzant el segon cens de tortugues de rierol daquest espai natural. Aquest cens, es realitza dins del programa de custdia que impulsa lAssociaci Me-

Riugaia.cat

diambiental la Snia, per tal de vetllar per la preservaci daquest espai, catalogat dins de la Xarxa Natura 2000. El projecte t el suport del cos del Agents Rurals del Tarra-

gons, lAjuntament de Vespella de Gai, amb el qual hi ha signat un acord de custdia i el finanament de Repsol. Durant el mes de setembre, farem una sortida per conixer ms da prop el projecte.

Busquem orqudies
La conca del riu Gai encara avui s plena de valors naturals. Dins de la seva variada flora, hi trobem unes plantes excepcionals, frgils i de creixena i dispersi molt lentes. Les orqudies tenen unes flors petites, per molt diferents a la resta.Estem fent una recerca daquestes plantes en terrenys propers a lmbit fluvial del curs baix del riu Gai. Fins ara, i extret de dades duns treballs que varem fer entre els anys

Riugaia.cat

1999 i 2001, hem localitzat una dotzena dorqudies diferents entre espcies i subspcies. A ms de conixer millor la nostra flora local, tamb volem impulsar la custdia dalguna daquestes finques on hi trobem orqudies, per tal de preservar-les.Si coneixeu dalgun lloc on hi ha orqudies o nheu vist alguna, o voleu fer alguna sortida de camp amb

nosaltres, us podeu posar en contacte amb nosaltres a travs del correu electrnic: orquidies@riugaia.cat La persona que coordina el projecte s en Jordi Br, que alhora s lautor de les fotografies que anem publicant.

10

Espais desaprofitats
Ara ms que mai, ara que el fantasma daquesta crisi profunda plana damunt totes les coses, s quan els pobles i les viles petites necessiten presentar un aspecte agradable.
De la mateixa manera que a la joventut no li cal empo- Maria-Rosa lainar-se per fer goig, i, en Wennberg canvi, s que li cal fer-ho a mida que es fa gran, i quan Torredembarra les persones arriben a velles s quan ms necessiten danar ben netes i polides, aix tamb igual els passa a les viles. Hi ha pobles petits que tan sols dentrar-hi ja et sents acollit, amb sensaci de tranquillitat i benestar. En canvi daltres poso la nostra vila al davant comencen a donar mostres de decadncia, daband: obres comenades i posteriorment abandonades, cases runoses, portes i finestres que reclamen a crits una m de pintura, places i jardins pendents de reestructuraci. Ja s que aquest no s un bon moment per pensar en obres i potser tampoc de demanar als propietaris que conservin els seus edificis en bon estat. Si no sels ho va exigir en temps de vaques grasses, per qu fer-ho ara? Doncs s, cal fer-ho. Aquesta vila nostra comena a donar greus senyals de decadncia, comena a mostrar les arrugues i els cabells blancs. Cal dignificar-la, cal tornar -li la grcia de vila acollidora. Es podria comenar per utilitzar els espais desaprofitats, com per exemple lenorme brollador de la plaa de les monges, un desgraciat embalum que no serveix ms que per fer mal dulls. Ja s que sha considerat de refer tota la plaa, per penso que amb un pressupost petit es podria convertir el brollador en un parterre de flors, o en un lloc desplai infantil, o... Es podria fer una enquesta pblica, tal i com es va fer amb el nom de la Biblioteca Mestra Maria Antnia, per tal de recollir idees per aprofitar aquests llocs. Un altre espai desaprofitat s el que hi ha a la plaa de la vila que durant uns quants anys va servir de peixateria i que actualment presenta un aspecte lamentable. Qu en podrem fer daquell espai que, malgrat estar abandonat, s prou bonic? Una sucursal de la Biblioteca? O un punt dinformaci? Una destinaci comercial: productes ecolgics, artesans? Parades de brocanters? Qualsevol daquestes idees o les que podrien aportar els vilatans - es podria realitzar amb un pressupost mnim si lespai, com suposo, s municipal. Si no ho s, correspon al propietari ocupar-sen i donar-li un dest, i a lAjuntament exigir-ho. Que ser ric no surt de franc, o no hauria de sortir-hi.

La Torre dabans

Josep Gual va presentar el 24 dagost a la sala de plens de lAjuntament el seu llibre Torredembarra. Memries de la meva jovetut. El treball ha estat editat per la Biblioteca Mestra Maria Antnia dins la colleci La Fbrica dIdees. El Timbal us recomana el Recull de Treballs 13 del Centre dEstudis Sinibald de Mas. (el campanar, leducaci ambiental, la topografa mdica, laula dacollida, els esquers, la capella de la Sort, la cantina de lestaci de tren, els Fontanilles, etc.
11

Els Nois de la Torre a Roda de Ber, 23-VIII-12

Centrescnic, a la Nova Laik

Lescola de Dansa i Teatre ha canviat dubicaci i, per donar a conixer les noves installacions, vol convidar a tots els habitants de Torredembarra i rodalies a la festa dinauguraci al carrer Reus del 21 de setembre.
Centrescnic continua la seva feina docent a la Nova Laik, a Torredembarra. Lescola de Dansa i Teatre ha canviat dubicaci i, per donar a conixer les noves installacions, vol convidar a tots els habitants de Torredembarra i voltants a la festa dinauguraci al carrer Reus a partir de les 19h. Tamb us convidem a lacte de presentaci del curs que tindr lloc el mateix divendres 21 de setembre, a partir de les 18h a Cal Maiam, al carrer Santa Rosalia. Desprs d'haver estudiat les grans possibilitats que tenen els espais de lantiga fbrica del carrer Reus, ocupada abans per entitats municipals, i una vegada sha arribat a un acord amb els seus propietaris, Centrescnic ha apostat per aquesta nova seu. Aix, lEscola de Dansa i Teatre

M. Creu lvarez
www.centrescenic.com

sha convertit en la primera associaci que s'installa a la Nova Laik, un espai que es pretn transformar en un centre integral darts, cultura i salut. La idea s fer de la Nova Laik un espai dinmic on les arts, la cultura i la salut siguin el centre de les inquietuds dels nens, joves i adults de la nostra vila. De la mateixa manera que a la seu anterior, a la Nova Laik sofereixen classes de diverses disciplines de dansa i salut corporal, com ara dansa clssica, contempornia, jazz, flamenc, ioga, teatre, dansa del ventre, etc. En resum: Tot un mn de possibilitats per gaudir dun cos i una ment ms sans! Centrescnic - Escola de Dansa i Teatre de Torredembarra c/ Reus num. 5 (Nova Laik) 43830 Torredembarra Julivert va actuar al vermut dels Diables de Torredembarra el 26 dagost.

Tel.: 977.64.57.06 info@centrescenic.com www.centrescenic.com

Ha sortit el Boi
Per la festa major de Sant Bartomeu de Roda de Ber, el Centre dEstudis Rodencs va presentar un nou nmero del Boi, la seva publicaci semestral en paper. En aquesta ocasi hi surten articles de Xavier Gell, Joan Pars, Jess Cerezo i Josep M. Nogus. Hi trobareu imatges i informaci sobre castells, les carboneres, el Rafael Ciur i els renoms. Si voleu contactar amb el Centre noms cal escriure a lesmonges@hotmail.com

12

Ens escriuen!

Lartista torrenc Morera ha exposat aquest estiu a lhostatgeria de Poblet

Country la Si voleu banderoles contra Eurovegas en Torre: Dijous a trobareu a lAuca Taverna, a la plaa de la Vila de les 21h a Ona Torredembarra (facebook.com/AucaTaverna). la Torre

Ens encanta intercanviar publicacions. Aquests mesos hem rebut La Veu de lMDT (defensadelaterra.org) i lONGC dAcci Solidria-IGMAN (ongc.cat). Ara que lAuca torna a estar oberta les anirem deixant all per tal que tothom les pugui llegir.

grallersdelatorre.grallers.cat

Reciclem els llibres

LAuca va ser el punt recollida de llibres usats de lESO per tal de reutilitzar-los a partir de lintercanvi. La iniciativa va ser duna colla de famlies de la Torre.

http://www.folkatr3s.cat Som un grup de 4 msics entusiasmats amb la idea de fer msica per a ball folk!

13

Baix Gai: On som?

BAIX GAI: ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA El proper 28 de setembre tindr lloc a cal Maiam (carrer Santa Rosalia-Torredembarra) una conferncia del Centre dEstudis Sinibald de Mas (www.sinibald.cat) sobre el Baix Gai, lorigen del concepte i els projectes mancomunats que hi ha en marxa. A continuacin us oferim alguns retalls en exclusiva. El Baix Gai est ubicat al tram final del riu Gai, aproximadament a partir del masss (RenauSalom), que apareix desprs de la plana del Gai Mig (Vilardida), fins a la costa. El pic ms alt s la Mola (317 m) de la Pobla de Montorns. Altres punts alts sn Mas den Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Ber i Bonastre. Tal com indica Diego Lpez a Geografia del Baix Gai, els lmits del Baix Gai sn discutibles, cosa bastant freqent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posici fronterera entre dues comarques. Estem dins del Tarragons, entre Tarragona i el Vendrell; o, dit daltra manera, entre lrea metropolitana de Barcelona i la zona turstico-industrial de Tarragona. Som 11 pobles: Torredembarra, Altafulla, Creixell, Roda de Ber, la Riera, el Catllar, Renau, la Pobla, Vespella, Salom i la Pobla de Montorns. Ja parlarem del Llevant

de Tarragona i de Bonastre. Molt interessant. A part daquests municipis trobem els segents nuclis: Baix a Mar i Clar, Ardenya i Virgili, Ferran i els Masos de Vespella. I cal esmentar un poble desaparegut: Rubials. El Baix Gai, aquests pobles, tenen una relaci histrica de proximitat, intercanvi comercial, amb un centre clar que ofereix molts serveis. El riu Gai i el seu litoral associat uneixen aquests pobles, els aproximen i els donen identitat. El bileg Toni Bara ha explicat la importncia dels ecosistemes que hi ha al Baix Gai per la seva elevada heterogenetat dhbi-

tats, relativament ben conservats. Cal destacar els paisatges agrcoles, ara en clar retrocs. La franja costanera s molt important i va des de la Punta de la Mra fins a la platja de Roda de Ber, passant per Tamarit, la desembocadura del Gai, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda. Es tracta, doncs, duna zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construts. Aix tamb ha perms lexistncia dun petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de sec i tamb lhorta. Hi ha cooperatives agrcoles a La Pobla de Montorns, la Nou de Gai, la Riera de Gai, Salom i el Catllar. Lany 1989, encara es conreava el 33% de la superfcie del Baix Gai. Aquests darrers anys, (...)

14

Baix Gai: Don venim?

dembarra tenia duana martima (segle XVIII) i, des del 1865, accs a la lnia de ferrocarril Tarragona-Martorell. Tal com explica Pere Anguera al llibre Histria de Torredembarra (1984): A comenaments del segle XX es mantenia la seva condici de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, gurdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administraci de loteries. ORDENAR EL TERRITORI La idea dordenar el territori catal en comarques era una vella reivindicaci del catalanisme poltic. Fins que no va arribar la II Repblica i la recuperaci de les institucions prpies el debat comarcal fou molt ric en propostes. Per definir una comarca s quelcom complex i no exempt de debats. Hem recollit desenes de mapes-propostes elaborats des del 1892 fins el 1930. Els debats foren pblics i molt interessants. Veiem alguns exemples. Els pobles del Baix Gai han tingut Lany 1909, lhistoriador i una relaci histrica i natural arqueleg tarragon Emili Morera continuada, de venatge. va escriure un dels volums de la GePer posar un exemple podr- ografia General de Catalunya dirigiem parlar de lpoca en que el Gai da per Francesc Carreras. En parlar era la frontera amb la zona musul- de Torredembarra la descriu com mana i es van construir castells i un centre comarcal dels pobles que fortificacions per vigilar i defensar-se t a sos voltants. (pg. 889) de les possibles incursions. El naturalista i escriptor Un altre exemple s la seva Font i Sagu, a finals del segle 1922 i el 1954, va posar Roda de pertinena conjunta, a partir del XIX, tenia clar que del Gai en Ber, Torredembarra, Altafulla i segle XI i fins el segle XVIII, al amunt era el Peneds. Creixell al Peneds. Peneds. El gegraf Pere Blasi, el El 1926, un article del setEl Baix Gai forma part de manari El Borinot (29-VII-1926) la Catalunya Nova, vinculada sobre el Peneds, en motiu dun dehistricament amb el Peneds. bat sostingut a les pgines de la ReAquesta vegueria es manvista de Catalunya i La Veu de Catatingu fins larribada de Felip V, lunya, anomena els pobles del Baix quan es van substituir les vegueries Gai. Per aquest setmanari el lmit per corregiments (1716-1833), quedel Peneds era el riu Gai. dant la costa del Baix Gai (Altafulla El gegraf Josep (...) Torredembarra i Roda) al Corregiment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sembla ser que el motiu que va fer incloure el nostre tram de costa a Tarragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu territori i, s clar, no adients a una capital de provncia. Amb el temps Torredembarra va exercir, en certa manera, de capital de la zona: Torre15

Torredembarrakes 2012

16