Catalunya Papers Nº 107 Juny 2009

rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juny 2009 nmero 107 0,50 euros www.revistacatalunya.
cat
Catalunya
www.cgtcatalunya.cat
Tu viatges en direcci contrria (fragment). Disseny: Patrcia Carles
tu viatges en direcci contrria
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
Editorial
A propsit del XVI Congrs Confederal de la CGT
Q
uan llegiu aquestes lnies ja s'haur celebrat a Mlaga, entre el 4 i el 7 de juny, el XVI Congrs Confederal de la CGT, una nova oportunitat de retrobament entre la militncia, de captar la situaci actual de l'organitzaci, de proposar alternatives de lluita i de canvi social, de prendre acords, d'expressar solidaritats... i tamb, i aix hauria de ser el principal, de demostrar que la CGT pot ser l'eina necessria i indispensable per transformar l'injust sistema social en qu vivim, ara ms necessria que mai, en el marc de la crisi capitalista i de creixents desigualtats que estem patint en els ltims mesos. Es tracta de prendre acords, de dinamitzar campanyes, lluites i mobilitzacions, de calentar motors per a la realitzaci d'una vaga general per fer front a la crisi que governs, bancs, multinacionals i patronals diverses han creat. Per tamb cal fer autocrtica. Cal tenir en compte que ja tenim molta lletra escrita, ja tenim molts acords adoptats sobre tot tipus de temtiques sindicals i socials, per si ens posem a analitzar el nivell d'aplicaci i desenvolupament d'aquests acords dins de l'organitzaci cal reconixer que no estem a l'alada d'all que acordem. Qu volem dir amb aix? Volem dir que tot i la constant crida a treballar coordinadament amb els moviments socials encara hi ha massa localitats on les federacions locals de la CGT no estan pel tema, massa localitats on la CGT es troba tancada exclusivament en la dinmica estrictament sindical, relegant l'acci social a l'ltim rac, massa localitats on la CGT no treballa a nivell de problemtiques ciutadanes, massa localitats on la comunicaci entre les seccions sindicals (l'acci dins l'empresa) i la federaci local (la coordinaci del dia a dia d'activitats i lluites) s prcticament inexistent, generant dues dinmiques que sovint s'ignoren mtuament, massa localitats on els personalismes entorpeixen el treball quotidi, massa localitats on l'estructura organitzativa est sota mnims o s ben manifesta la incapacitat de treballar coordinadament i amb una mnima planificaci. No som pessimistes per sistema, per si de veritat volem ser motor del canvi social, si volem construir una societat llibertria, la nostra prpia organitzaci ha de donar exemple i ha de ser un reflex d'all que volem construir i, sincerament, si ens mirem a nosaltres mateixos i tenim un mnim sentit autocrtic, hem de reconixer que ens queda molt cam per a recrrer, moltes coses a millorar. Existeixen actualment al si de la CGT massa rutines enquistades, personalismes, tancament mental, incapacitat de treballar en equip, dficits de funcionament democrtic i participatiu, nsies de "control" de l'aparell organitzatiu, barreres a la renovaci de la militncia, i la tant estesa cultura de manteniment del propi "xiringuito", i els dems que s'espavilin... i si no comencem per canviar aix molts dels acords adoptats en els congressos es quedaran sempre en paper mullat. I finalment no podem obviar una altra realitat, som un sindicat que bsicament s'aguanta i es dedica als sectors de la classe treballadora que encara mantenen un nivell de drets laborals mnimament acceptable, els i les treballadores de les grans empreses i l'administraci pblica, on encara es pot fer sindicalisme amb un mnim de garanties, on els sindicats encara hi sn presents. Per aix t data de caducitat: si no aconseguim incorporar a la dinmica sindical les noves generacions, si no aconseguim implicar a dones, joves, immigrants, els sectors ms afectats per la precarietat i la temporalitat, on fer sindicalisme s una entelquia, acabarem sent una espcie en vies d'extinci, fent sindicalisme per als sectors ms privilegiats de la classe treballadora, i encara.. Tot i aix, sempre hi haur qui preferir seguir mirant-se al melic. Per el tren de la histria no espera...
FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 08940 Cornell - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme Plaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar - maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 93 790 90 34 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
Agurrelj
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumvallaci, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rub Colom, 3-5 08191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Uni, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 2
Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici: Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras. Collaboren en aquest nmero: Patrcia Carles, Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Faume Fortuo, Carlus Jov, Maria lcazar, Elisenda Trilla, Desiderio Martn, Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants, La Directa, Plataforma dAfectats per la Hipoteca, Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, Collectiu Editor del Diagonal, Insubmisos a les Penes-Multes i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.
Aquest nmero del Catalunya sha tancat el dia 4 de juny de 2009.
"s necessari promoure conscincia social i debat pblic per treure el vel que amaga la informaci sobre la realitat que se'ns apropa i per construir una nova manera de viure" Enric Duran, dins "Abolim la banca", Editorial Ara Llibres, Barcelona 2009
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
Catalunya. Juny de 2009
REPORTATGE
El meu pas per la pres ha estat una experincia enriquidora
S'ha volgut evitar que veis, el que s la pres realment.
Viure sense el capitalisme

Torno a ser lliure, seguim treballant per poder viure sense capitalisme
Enric Duran
esprs de 65 dies empresonat sense ser jutjat, l'audincia de Barcelona ens ha donat la ra en quan a que la mesura de pres provisional sense fiana, empresa pel jutjat n 29 era excessiva. L'auto de l'audincia, insisteix per en el risc de fuga, parlant de declaracions meves contradictries, sense voler reconixer que es va tractar d'un procs en que vaig decidir tornar assumint-ne les conseqncies coincidint amb la publicaci Podem! del 17 de mar. L'audincia contradiu clarament el
que havia dit el jutjat d'instrucci nm. 29; aix, si aquell deia, sense avergonyir-se'n, que un motiu per fugar-me s que no tenia arrelament social, aquesta diu ara que tinc una xarxa de connexions a la meva disposici, per marxar o per situar-me en parador desconegut, sense sortir del pas. Aix doncs l'audincia de Barcelona s'ha inventat l'excs d'arrelament social com a motiu per a prendre mesures cautelars. En que quedem? Encara que l'audincia ens hagi donat la ra parcialment, els 65 dies tancat, no me'ls treu ning. Tot i aix, el meu pas per la pres ha
estat una experincia enriquidora, que m'ha servit per aprendre per mi mateix, moltes coses del sistema penitenciari i de la realitat de les presons. A nivell personal el dia a dia ha estat molt tranquil i no se m'ha fet massa dur, en part per la meva manera de ser, per tamb perqu no t res a veure entrar a la pres amb el suport social del que gaudeixo, que entrar-hi com el 99,9% dels interns, com a persones annimes o senyalades com a pries. S'ha volgut evitar que veis, el que s la pres realment, per la meva observaci i les estones compartides amb daltres companys, m'han servit per ferme'n una idea prou aproximada de la indefensi i la vulneraci de drets fonamentals, que viuen els
milers de persones recluses, en el nostre pas, una falta de drets molt per sobre, del que en diuen les lleis vigents. La pres no compleix la funci de reinserci que se li suposaria sino que accentua el desarrelament social i falta de perspectives dels que hi sn tancats. Aquesta experincia espero que em serveixi doncs, per poder contribuir a la defensa dels drets fonamentals dels reclusos i a crear debat social sobre la pres i les seves alternatives. A ms de criticar els fonaments d'aquesta decisi que ha posat preu a la meva llibertat, la fiana de 50.000 euros la considero excessiva tamb en la quantitat. Nomes cal mirar l'arxiu de les fiances demana-
des en d'altres suposats delictes, per adonar-se que s una xifra discriminatria per motius d'idees. Tot i aix, entre la gent que em dna suport, algunes persones individuals que no volen dir qui sn, l'han dipositat rpidament. La gent que em dna suport considera que soc ms til al carrer que a la pres i s per aix que tan rpidament, m'han alliberat. Els ho agraeixo i assumeixo aquesta confiana dipositada en mi. Tot i aix conv aclarir que d'aquests diners els bancs no en veuran res, perqu no sn meus i que en ser una fiana no es tracta de donacions, sino de dipsits que seran retornats a aquestes persones desprs del judici. Aquests dipsits es traslladaran properament, a la banca tica i coo3
REPORTATGE
perativa Fiare, de manera que en el jutjat noms hi quedar l'aval bancari corresponent que estem tramitant que aporti aquesta entitat. Ser d'aquesta manera com farem que la nostra resposta a aquesta mesura econmica sigui coherent amb els objectius de la insubmissi bancria: aprofitant-la per reforar el primer projecte alhora tic i cooperatiu del nostre pas. El procs d'instrucci continua i pot ser llarg. Si els bancs em volen jutjar, la ciutadania jutjar a la banca. Com s'ha demostrat en aquests 65 dies empresonats, per cada cop seu, el que faran ser amplificar la fora de les nostres denuncies, el significat dels nostres arguments i la coherncia dels nostres actes. Buscant un cstig exemplar, el que han fet s reforar un exemple que inspira. Quan la voracitat i falta d'escrpols de la banca ha quedat el descobert i ha fet de desencadenant de la greu crisi econmica actual, una majoria social, considera que els lladres sn els bancs i volen per mi l'absoluci. A partir d'ara, s'obre una nova etapa en que defensar les meves idees en llibertat, tal i com anava a fer a partir del 17 de mar. Dos mesos desprs, em reincorporo tant activament com sempre als moviments socials, i especialment a la xarxa pel decreixement i al collectiu crisi. Tenim molta feina per endavant per extendre els projectes presentats en la publicaci podem! I juntament amb centenars de companys i companyes, ens implicarem amb totes les nostres forces perqu el proper 17 de setembre, pugui ser un nou punt d'inflexi per a demostrar que podem viure sense capitalisme, i per visibilitzar la gran quantitat de persones que cada vegada ms, volem viure d'una manera alternativa a la que imposa el sistema dominant i que ho estem comenant a fer. A nivell global, el temps passa i per ms forts que sn els arguments, per ms clares que es manifesten les evidncies, per ms actors socials que ho reclamen, ning a la classe poltica gosa entrar pblicament en el debat sobre si el creixement hauria de seguir sent un fi en si mateix. En lloc de canviar el model perqu no necessiti crixer, es parla de canviar de model de creixement i es practiquen mesures que noms tendeixen a perpetuarlo. Es subvenciona la compra de cotxes, mentre cada cop ms gent aturada pateix per poder menjar i tenir lloc on dormir. Aix, es desaprofita l'ocasi per a iniciar una transici cap un model econmica i ecolgicament viable. Si no ho fan ells ho haurem de fer nosaltres. Si la classe poltica desvia l'atenci ens haurem de centrar. Ja n'hi ha prou de de falses promeses, de corrupteles i d'insults entre partits. Ja n'hi ha prou de cobardia i de clculs electorals a curt pla. Per qu no parlem de com podem fer viable la nostra societat pel 2012, de manera que ho sigui tamb pel 2020 i el 2040? Mentre les institucions pbliques no reaccionin i continuin actuant segons la llei del silenci per tot el que no sigui el pensament nic capitalista, noms tenim una opci i s la d'actuar directament; la de transformar la societat des de baix, des de l'autoorganitzaci social. La repressi no ens tallar les ales. El poder no s tal sense obedincia, ni sense por. Cada vegada som ms les persones valentes i ens estem organitzant.
Enric Duran: cap, cos i cor

Jordi Mart Font
entre la dreta catalunyesa del PP i CiU competeix per veure qui acusa ms vegades els immigrants de tots els mals de la nostra societat, dijous 22 de maig lEnric Duran sortia de la pres. Han estat setmanes de reclusi fonamentades, segons lAudincia Provincial de Barcelona, en el fet que hi havia risc de fuga. s curis que aquesta justificaci per a la pres preventiva sapliqus precisament a ell, que tenia ben clar que un cop treta la publicaci Podem la seva feina bsica havia de ser presentar-la arreu del territori i estendre aix algunes de les alternatives possibles al capitalisme com a sistema. O sigui, que estava localitzable i present pblicament amb una agenda pblica i sense cap
intenci de marxar enlloc. B, curis no, s lgic per als que pensem que la separaci de poders de les democrcies occidentals noms t una cosa que unifica els tres i senyoreja damunt dells: el domini total i absolut dun quart poder, leconmic, que s qui realment talla el bacall. Mentre lEnric passava els seus darrers dies, de moment, a Can Brians, jo a Tarragona acabava de llegir el seu primer llibre, que espero que no sigui el darrer. Abolim la banca s un interessant recorregut per la vida de lactivista amb alguns desencerts (com la utilitzaci de la tercera persona en el primer captol) i un gran nombre dencerts, com un entenedor relat sobre la creaci de diners del no-res, un miracle atribut bsicament a la Mare de Du de la Banca, amb pecat conce-
buda. LEnric illumina la lectura per entendre la seva acci de recuperaci de 492.000 euros a 39 entitats bancries amb dues referncies que vull comentar. Duna banda, les accions de lanarquista falsificador de diners Lucio Urtubia i, de laltra, el pensament del radical nord-americ Henry David Thoreau. Lucio Urtubia, amic i collaborador personal del Quico Sabat, es va enfrontar al Poder falsificant milers i milers de bitllets, centenars de documents falsos... per facilitar les coses a qui senfrontava a qualsevol tipus dopressi en qualsevol rac del mn. Un dels lemes que ell pensa que ha de ser divisa de qualsevol revolucionari s fer-ho per fer-ho b. Per la seva banda, lautor de La desobedincia civil, H. D. Thore-
au, exposava en la seva obra el dret de les ciutadanes i ciutadans a resistir davant del poder de lEstat ja que pensava que les lleis no podien dominar el comportament hum sin que ho havia de fer la justcia. Ara b, qu s i era la justcia?, preguntaran els lectors. Doncs ben b no ho s, per estic segur que no t res a veure amb convertir les necessitats bsiques en luxes inaccessibles i qui shi oposi tancar-lo a la pres, tal com en lpoca de Thoreau la justcia no era lesclavisme, contra el qual va practicar la insubmissi negant-se a pagar impostos al govern. El 1846, per aquesta prctica va ser empresonat i una vena annima li va pagar la fiana. Els referents, com veieu, sn potents, per no tindrien cap mena
4
dimportncia si no hi hagus la prpia acci de lEnric al darrere. Podem omplir milers i milers de pgines de paper de bones intencions i de coses que volem fer, de projectes revolucionaris que hem de desenvolupar, dillusions poltiques... per si no hi posem el cos, no serveix de res. De la mateixa manera, podem anar a totes, mobilitzar-nos i esdevenir gaireb revolucionaris actius constants, per si no hi posem el cap, no serveix de res. La suma de cap i cos, a lhora, s imprescindible per a lenfrontament que haurem de fer, per alhora si no hi posem el cor, no servir de res. I en lEnric, cap, cos i cor han esdevingut un, sense cap mena de dubte, per aix passi el que passi ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.
REPORTATGE
Materials informatius sobre lEnric Duran i el Collectiu Crisi

Collectiu Catalunya
Qui s lEnric Duran?

Enric Duran (Vilanova i la Geltr, 1976) s un activista catal molt implicat en la consulta per labolici del deute extern (1999-2000), el Moviment de Resistncia Global (2000-2002), la Campanya contra el Banc Mundial (2001), la Campanya contra lEuropa del Capital (2002); promotor de projectes com lagncia de notcies liberinfo.net (des de 2002), de lInfoespai de Grcia (des de 2003), de lEntesa pel Decreixament (2007-2008) i de Temps de re-voltes (2008). Actualment s el responsable del butllet "Crisi" / "Podem" i membre del Collectiu Crisi (www.17s.info).
Documental "Insubms a la banca"

Un documental dElisenda Trilla i Miquel Mart Freixas El documental, de 23 minuts, el podeu visionar al web: www.enricduran.cat/node/1408 www.granangular.cat/fitxadocu.ph p?ID=464 Comentari dels autors:
Durant ms de dos anys, lactivista catal Enric Duran ha obtingut prstecs per un total de 492.000 de 39 entitats bancries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qesti s que ha anunciat pblicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acci com un acte dinsubmissi a la banca, com una nova forma de desobedincia civil. Aquest documental proposa una reflexi sobre la seva acci on el propi Enric Duran hi participa amb una auto-entrevista que ha enviat als autors. Amb Insubms a la banca hem volgut acostar-nos a lEnric Duran dins les possibilitats que la situaci legal del nostre protagonista ens han perms- per desxifrar els seus motius, contextualitzar lacci i conixer la seva opini envers el mn que ens envolta. I sobretot fer-ho abans que es dilueixi en la nostre societat de lespectacle on ens toca viure. Ja fa bastants anys que coneixem lEnric Duran. Apropar-se als moviments socials a Catalunya significava trobar-sel tard o dhora, treballant de manera infatigable. El 17 de setembre de 2008 va aparixer
una nova publicaci gratuta amb continguts alternatius: Crisi. El ms sorprenent s que a les pgines centrals, lEnric Duran va fer pblica una acci de desobedincia a la banca que ning no hauria imaginat, un acci directa que ens fa pensar tant en Thoreau, com en les expropiacions dels anarquistes del passat fusionades amb tcniques, valors i mitjans del segle XXI. Ens vam quedar bocabadats. Elisenda Trilla / M. Mart Freixas
"Abolim la Banca"
Llibre de lEnric Duran, del qual trobareu ms informaci al segent enlla: www.enricduran.cat/abolim_la_banca El podeu descarregar en pdf a: www.podem.cat/sites/default/files/ desobeint_la_banca.pdf "Escric en aquestes pgines per fer pblic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancries a travs de 68 operacions de crdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute s de ms de 500.000 euros que no pagar". Dia 17 de setembre de 2008. Crisi, un diari peculiar, inundava les ciutats i els pobles catalans. El titular preguntava al lector: "Creus que els bancs et roben?". Lactivista, Enric Durn, revelava en aquesta publicaci com havia expropiat 39 entitats bancries per reivindicar una nova forma de desobedncia civil a laltura dels temps que corren. Coincidint amb la seva tornada a lactivitat pblica, desprs de 6 mesos en parador desconegut, lEnric ens explica amb aquest llibre el com i el perqu de la seva acci i suggereix alternatives al sistema actual. "Quan el finanament al consum i lespeculaci sn dominants a la nostra societat, qu millor que "robar" als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?"
Han detingut lEnric Duran, activista social anticapitalista: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2782 Pres sense fiana per a lactivista Enric Duran: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2790 Es constitueix un Grup de suport a lEnric Duran: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2797 La insubmissi al creixement com a forma de qestionar pblicament el pensament nic: Article dopini
de lactivista anticapitalista Enric Duran www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2837 Enric Duran: "Defensar la meva llibertat s defensar el debat lliure i seris sobre quin model de societat volem": www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2836 Setmana dactivitats de boicot als bancs que han denunciat a lactivista anticapitalista Enric Duran: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2902
Blog de lEnric Duran

www.17-s.info/blog/522
Webs Collectiu Crisi / Revista Podem

www.17-s.info/ www.podem.cat/
Noticies sobre el tema publicades al web de la CGT de Catalunya

5
TREBALL-ECONOMIA
Exigim un canvi social i econmic radical que substitueixi les cultures capitalistes imposades pels poderosos per una cultura de la vida
En definitiva, segueix sent necessria la mobilitzaci
Concentracions a Vic i Manresa contra lERO de MotorVic

CGT Manresa
Els treballadors de MotorVic SA es van mobilitzar el 30 dabril i el 4 de maig realitzant concentracions davant als centres de treball de lempresa a Vic i Manresa per protestar contra lERO presentat per lempresa, i en resposta a la poca disposici que mostra lempresa per arribar a la soluci del conflicte presentat per la mateixa. LERO afecta 14 treballadors. Per a la CGT queda clara la intenci de lempresa daprofitar la "crisis econmica" per reduir plantilla. Shan plantejat diferents opcions per tal de solucionar la situaci: ERE temporal de tota la plantilla fins que la situaci de les vendes remonti, recollocaci del treballador amb mes antiguitat per millorar la situaci de la resta dafectats, prejubilacions,.. Totes elles han estat descartades per lempresa i no ha mostrat cap interes real darribar a un acord. Per tot aix shan esgotat les vies de negociaci i ens hem de dirigir a la mediaci de ladministraci. En tot moment ha quedat clara la intenci per part dels treballadors de negociar, per no podem dir el mateix de lempresa. Desprs de presentar lERO formalment el 16/3/09 ens hem reunit diverses vegades: - 16 de mar : es presenta lERO, reuni informativa.
- 20 de mar : es demana per la part social documentaci que acrediti el que planteja lempresa. - 7 dAbril : es manifesten les postures de cada part - 14 dabril : lempresa respon a la part social. - 28 dabril : Lempresa saixeca de la taula, donant per finalitzada les reunions a dues parts. En tot aquest temps lempresa tan sols sha mogut aplicant-li un expedient temporal a una afectada i prejubilant-ne a un altre. Es podia haver solucionat aix sense haver presentat un expedient, pero segons la nostra opini sesta aprofitant per treure a a 4 treballadors amb antiguitat implicant a gent amb poca antiguitat per tal de amb el cost de dos fer fora a 12 treballadors. Set del afectats tenen menys de quatre anys dantiguitat, quatre menys de dotze i un 37 anys. Lempresa allega la disminuci de vendes i tan sols un es comercial, diu que les entrades al taller shan reduit i als clients els dona hora a dies vista per falta de personal, i elimina la secci de recanvis (un taller oficial sense secci de recanvis?). De fet en el grup familiar dEmpreses familiar sesta creant Rovira Recanvis. A finals de lany passat en una entrevista en una publicaci de lOsona el propietari Sr. Rovira afirmava la bona situaci del grup. Davant daquesta situaci els treballadors afectats fan pblica la seva
situaci, comptant amb tot el suport de la CGT. Proposen convertir lERO dExtinci de contractes en una suspensi temporal, es queixen
de la manca de voluntat de lempresa darribar a un acord desprs de 1 ms de negociaci, i que lERO presentat no t causa clara i t grans
arbitrarietats que no es correspon a la situaci real de lempresa. Lempresa tamb t un centre de treball a Terrassa.
L'adjudicaci a la planta de Seat Martorell de l'Audi Q3: Poc pa i psim circ

Seccions Sindicals de la CGT al Grup Seat
ls treballadors de lempresa de pistons Mahle, a Vilanova i la Geltr, desprs d'un llarg procs de lluita i mobilitzacions, van acordar el 27 de mar tornar al treball a partir del dia 30 i desconvocar la vaga indefinida que mantenien. Lassignaci del Q3 a la planta de Seat de Martorell ha estat una qesti destat, tot un circ meditic. Un teatre on la VW, els governs i els sindicats collaboracionistes han escenificat els esforos realitzats per a aconseguir que SEAT produeixi aquest model, que suposadament augmentar la producci i mantindr les necessitats de plantilla a partir de lany 2011. La subhasta del Q3 va arribar fins al Parlament, on el president del Govern va posar la SEAT com
6
exemple a seguir; mentre es beneen les subvencions, a crrec del Ministeri i la Conselleria amb els diners de tots, que aniran al grup VW perqu ens adjudiqui el cotxe, amb les segents contrapartides: - Lempresa seguir disposant dels ERO al seu antull i una part de la plantilla sanir a latur. Mentre, una altra part, rebenta en el seu lloc de treball amb els ritmes inhumans implantats. - La congelaci salarial concedida pels sindicats majoritaris a SEAT, significar una reculada en les condicions laborals de la plantilla sense precedents, tamb per a la resta de la classe treballadora ja que aquesta frmula de reduir salaris est sent exportada per patronal, govern i sindicats signants, a altres empreses. Des de la CGT, en el 2005, vam ser els primers a exigir un model
AUDI, quan la resta de sindicats assumien que calia reduir plantilla i es dedicaven a negociar acomiadaments. Que fabriquem el Q3 s el mnim reconeixement que podia tenir la VW cap als treballadors de SEAT per la seva professionalitat i productivitat. Aquestes raons sn les argumentades des del consorci per a assignarnos aquest tot terreny dalta gamma, mentre que a Bratislava li ha estat adjudicada la plataforma New Small Family de cotxes utilitaris, i fabricar models SEAT. Les decisions del grup obexen a raons estratgiques per a treure el mxim de benefici enfrontant a les plantilles dels diferents centres. Des de la CGT seguim exigint, com pas real cap al manteniment de locupaci, lampliaci de la gamma amb ms varietat de models, lobertura dels mercats vetats, i sobretot,
la fabricaci de cotxes amb motors denergies netes.
Desprs de les medalles, qu ms hi haur?

Mentre tota la classe poltica i els dirigents sindicals sagenollaven davant la multinacional, el President de SEAT ens avisava que lesfor de la plantilla encara no ha acabat, i utilitzava un smil esportiu per a advertir que noms ens hem classificat per a les olimpades, i que hem dentrenar encara ms dur per a guanyar-les. Volem respondre amb un smil semblant per a recordar-li que els esportistes quan duen el seu cos a lextrem poden sofrir una mort sobtada, una cosa que desgraciadament ve sent habitual. Per aix, Sr. President no ens exigeixi ms sacrificis
que ja hem donat massa. Les exigncies sn tan altes que en la SEAT, com en els camps de futbol, tamb cauen els companys morts al terra. Aix s mort per causes laborals, encara que hi hagi sindicalistes que ho denominen causa natural i segueixen sense rectificar la deplorable nota que van fer desprs de la mort del company del Taller 2. Des de la CGT lluitarem per a minimitzar la reculada que significa "lacord" de congelaci salarial, i exigirem que es constitueixi la taula del conveni, doncs era un comproms de la consulta. Apostem per una negociaci del conveni positiva per als treballadors de SEAT, que signifiqui una recuperaci davant el perdut en els passats convenis. Davant unes condicions de treball cada vegada ms deteriorades noms cap la millora econmica i social.
TREBALL-ECONOMIA
Sobre la no aprovaci de la Directiva de les 65 hores

Secretariat Permanent de la CGT
Vagues de 24 hores per als 9 i 10 de juny contra la fragmentaci de RENFE

SFF-CGT
a famosa Directiva de les 65 hores, que pretenia modificar lactual Directiva 2003/88 sobre ordenaci del temps de treball no ser, de moment modificada. El Parlament Europeu i els governs dels distints pasos de la Uni Europea van tancar les negociacions el dia 28 dabril sense acord. Aquest fet tampoc el podem qualificar de positiu perqu, com ja plantejavem, en el Butllet Informatiu nm. 121, que la CGT publicava al mes de gener daquest mateix any, lactual Directiva 2003/88 que continua vigent no s beneficiosa per als interessos dels treballadors/es. Per tant, s convenient situar com queda la regulaci del temps de treball en el marc de la Unio Europea: - Lactual Directiva recull una jornada setmanal mxima de 48 hores, molt lluny de les 35 hores setmanals que serien les estimables per als interessos dels treballadors a lefecte dun millor repartiment del treball i de la riquesa. - El temps de atenci continuada seguir sent computable a lefecte destablir la jornada de treball, sent aquest un dels pocs aspectes posi-
tius de la situaci actual. - Larticle 22 de lactual Directiva possibilita en la prctica laplicaci de la clusula opt-out que possibilita els pactes privats sobre laugment de la jornada laboral, legalitzant les jornades setmanals de treball de fins a les 60, 65 o 72 hores. Segueix sent possible que hi hagi jornades de treball superiors a les 48 hores setmanals en funci que: * el treballador presta consentiment per a aix * no se li causa perjudici en el cas que no presti consentiment * lempresari dugui un registre amb aquests treballadors/es afectats * el citat registre estigui a disposici de les autoritats * lempresari informi a les autoritats daquells treballadors que es trobin en aquesta situacio - Lactual Directiva no estableix un lmit mxim dhores superant la jornada marc de referncia de 48 hores setmanals que s la regla general. - La legislaci europea estableix els segents perodes de descans: * 11 hores de descans diari. * 24 hores de descans setmanal (a les quals cal sumar les 11 hores de descans diari) * 4 setmanes de vacances.
- Per tant, si es compleixen els requisits inclosos en els punts anteriors, la jornada de les 60, 65 o 72 hores, seguiria sent possible. De lanteriorment exposat, conv advertir que la regulaci no ha canviat substancialment, encara que sembli desprendres una altra cosa si atenem a les declaracions eufriques de certs eurodiputats amb la collaboraci inestimable dels mit-
jans de comunicacio. s per aquesta ra, que conv seguir alant la veu i mobilitzant a la societat civil davant lEuropa del Mercat i del Capital que prossegueix en la seva batalla de retallar drets socials i laborals amb la finalitat dassolir una Europa ms competitiva de cara a leconomia mundial. En definitiva, segueix sent necessria la mobilitzaci.
Ms atur i menys pensions: Ens prenen el present i ens neguen el futur

Secretariat Permanent de la CGT
l 24 dabril shan conegut les dades oficials de lEPA situant latur exactament on fa uns dies denuncivem des de la CGT, sent el total de desocupats 4.010.700, el que representa el 17,36 % de la poblaci activa. Shan destrut 802.000 llocs de treball en els ltims 3 mesos. Ja hi ha ms de 1 mili de llars que tenen a tots els seus membres sense treball. En parallel assistim a una nova ofensiva deconomistes, presidents de bancs i caixes, plumilles del capital i governadors dinstitucions oficials que tornen a la crrega contra la baula ms feble del sistema, els treballadors i treballadores, reclamant noves reformes laborals, de la Seguretat Social i de les pensions que sens venen com receptes indispensables per a sortir de la crisi i per al manteniment del sistema pblic de pensions. El governador del Banc dEspanCatalunya. Juny de 2009
ya, en la seva lnia habitual de portaveu neoliberal, reclama de nou llibertat absoluta per a portar a terme aquestes reformes estructurals, amenaant amb la insostenibilitat del sistema, per a obligar als treballadors i treballadores a augmentar els anys de cotitzaci necessaris per a poder cobrar una pensi pblica. A ms es fa eco de les recomanacions del FMI entorn de la necessitat de moderar els salaris dels treballadors, que no el seu propi, per a reduir costos empresarials. Per la seva banda, i encara que formalment el Govern rebutja aquestes mesures, en la prctica estudia computar tota la vida laboral per a obtenir la mitjana del cobrament de la pensi, ponderant tamb lesperana de vida del receptor de la pensi i limitant encara ms limport daquestes pensions per a reduir-les. La realitzaci daquestes reformes suposen la mateixa recepta que es duu implantant en els ltims trenta
anys i que ens han condut al desastre social que representa en aquest pas lacomiadament lliure i quasi gratut, a ms daprofundir en la cultura del "pelotazo" empresarial, la irresponsabilitat social amb els territoris i societats que exploten aquests empresaris i lnsia insaciable dobtenci de beneficis, tots ells formen part del fons real de lactual crisi capitalista. En temps en els quals la destrucci docupaci s imparable, amb ms de 4 milions de desocupats i amb aspecte de seguir creixent, plantejar treballar ms anys en comptes de repartir el treball existent, plantejar reduccions en la quantia de les pensions en comptes de garantir un sistema sostenible augmentant la crrega impositiva a les empreses i plantejar potenciar el ma i el turisme en comptes de crear un nou model productiu basat en la I + D + i i en la sostenibilitat de lentorn, s no voler entendre la realitat social, laboral i econmica de la qual sels suposa responsables a
totes aquestes gents que estan hipotecant encara ms la nostra vida i el nostre futur. Exigim un canvi social i econmic radical que suposi la substituci de les cultures capitalistes imposades pels poderosos per una cultura de la vida i les seves necessitats, repartint el treball i la riquesa per a treballar tots, exigint responsabilitats a aquells que shan enriquit explotant els recursos naturals dels territoris i les seves societats i assegurar la protecci social suficient a totes les persones que vivim en lestat espanyol. Per aquests canvis no arribaran sols: s absolutament necessari que siguin els treballadors i treballadores daquest pas el motor, els actors i promotors daquest canvi tirant-se als carrers per a acabar duna vegada per sempre amb les seves crisis, que vam pagar sempre els mateixos i les mateixes. Latur i la precarietat no es poden combatre amb les mateixes poltiques que ho han generat.
l Comit General de RENFE Operadora ha convocat vagues de 24 hores per als dies 9 i 10 de juny, desprs de la reuni mantinguda pels portaveus del CGE (CGT, UGT, CCOO, SEMAF i SF). El passat 7 de maig, el Ministeri de Foment, va fer pblic el trasps de les competncies a Rodalies a la Generalitat de Catalunya, previstes per a l1 de gener de 2010. Les competncies afectades inclouen la regulaci del trnsit, la planificaci, la gesti, la coordinaci i la inspecci dels serveis i activitats i la potestat tarifaria. Al final del 2011, si la Generalitat no est contenta amb RENFE podr quedar-se amb el material i el personal, amb diverses possibilitats obertes entre les quals estaria el subrogar a una empresa privada lactivitat. s evident que shan obert les portes de labisme del 2011: des del mes dabril el Comit General dEmpresa ve plantejant un conflicte davant la falta dun model dempresa per a RENFE que garanteixi el futur dels llocs de treball, on no es regali la nostra feina a les empreses privades i on no es declarin excedents ficticis en els tallers, als quals sabem que tamb pensen segregar ms endavant. Quant duraran els treballadors de RENFE en el sector pblic si tallen lempresa a trocets? La CGT no soposa a la gesti per les comunitats autnomes sin a la fragmentaci de la plantilla i la segregaci de RENFE Operadora, la qual ha de seguir prestant el servei pblic, doncs en cas contrari estaria en perill la continutat de loperador pblic ferroviari, aix com les condicions laborals dels treballadors de RENFE Operadora i de lempresa pblica ADIF, posant en risc lestabilitat en locupaci dels treballadors i treballadores de lempresa i els seus drets laborals. Per tot aix, la CGT defensa un model de ferrocarril integral i solidari que cohesioni i vertebri el territori sota les premisses essencials de seguretat, fiabilitat i igualtat, en el qual lestat sigui el que tuteli la prestaci dun servei pblic al ciutad, aix com la titularitat de les infraestructures ferroviries. La CGT seguir en la seva obstinaci fins que es garanteixi la integritat de la plantilla i la continutat de RENFE Operadora com prestadora dels serveis de Proximitats a Catalunya, ja que el Estatut no recull que hagin de crear-se noves empreses ferroviries.
7
TREBALL-ECONOMIA
LALTRA REALITAT Champions League
Pepe Berlanga
es de fa setmanes que m'assec aclaparat, culpa dels continus missatges que rebo perqu uns senyors estaven a punt de fer histria, desprs d'aconseguir tres importants trofeus. Tot va arrencar desprs de guanyar la Copa del Rei i la Lliga espanyola, estvem llanats, tan solament faltava el preuat trofeu de la UEFA, si guanyvem el Manchester United obtindrem la Champions League. Arribar a la glria era la consigna ms repetida, el dimecres 27 de maig els nostres moderns gladiadors trepitjarien la sorra de l'Estadi de lOlmpic de Roma. S'esperaven ms de 50.000 seguidors; 19.544 serien barcelonistas. Utilitzarien l'avi 6.400 culs, 15 autocars per al trajecte de 16 hores; vaixells, vehicles privats... A ms, s'habilitarien pantalles gegants: 11.000 persones al Miniestadi, 15.000 a la Pl. Catalunya i 8.000 al Maremgnum. Es palpava la tensi: banderes a les balconades i comeros, empreses i mitjans de comunicaci presumien dels triomfs assolits, ciutadans annims es vanaven de les seves simpaties futbolstiques passejant sense embuts la samarreta blaugrana. Mentrestant la policia italiana confiscava 15.000 etiquetes falses de la Xina que reproduen els escuts del Bara i de lUnited, aix com dels distintius dels patrocinadors, encara que amb tota seguretat tamb provingus d'aquest pas el merchandising que utilitzen habitualment. Ja solament va faltar el triomf. Gaireb 1 mili de persones va saltar al carrer a rebre als nous dus, gent de casa deien, escortats per la Gurdia Urbana a cavall lluint les seves millors galles, 8 km entre el Port i el Camp Nou de desbordant i contnua histria collectiva, l'ocasi ho requeria, inflats per estar representats per ms que un club, un orgull sser cul i catal. Efecte de tota aquesta vorgine els danys ocasionats per la celebraci rondaran al voltant dels 100.000 euros; un incendi forestal a Valls per la utilitzaci de material pirotcnic i 4 vehicles van ser incendiats. 119 detinguts a Barcelona , 153 afeccionats i 85 Mossos dEsquadra amb diverses lesions, 25 hospitalitzats, etc. Alg va dir que la religi s l'opi del poble, no obstant aix, m'atreviria a diagnosticar que aquesta ha estat substituda pel futbol, on el mercat, tamb el meditic, s el seu principal leit motiv. Certament sento vergonya i pena perqu la societat no s capa de respondre al mateix nivell davant la gravetat de la crisi que estem patint, est vist que ms de quatre milions de desocupats no l'hi mereixen.
8
Cap a la vaga general! Reivindicacions de la CGT per a fer front a la crisi

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT
nfront del capitalisme i la seva crisi, CGT exigeix una societat basada en la llibertat, la justcia, la igualtat i lautogesti. Els banquers, la patronal, els rics, les multinacionals, la classe alta, els que manen, amb el suport dels governs i les organitzacions sindicals majoritries, ens roben els diners pblics per a sanejar els seus negocis privats, ens acomiaden, ens estafen el salari, ens embarguen els pisos, reprimeixen els nostres drets i llibertats, ens exploten i esclavitzen, ens roben fins a la dignitat Des de la CGT diem: ja nhi ha prou. Anem a organitzar-nos i construir altra societat basada en la justcia, en la solidaritat, en la igualtat. Ho podem aconseguir perqu tenim la ra. Aquestes sn les raons i reivindicacions dels treballadors i treballadores:
Repartir el treball per a treballar tots i totes.

- Setmana laboral de 35 hores sense reducci salarial, eliminaci total dhores extraordinries i treball a preu fet. - Eliminar lacomiadament lliure i els ERO. - Contractes fixos, indefinits i sense subcontrates, recuperant els llocs externalitzats i subcontractats. - Eliminaci de les ETT i implantaci duna xarxa pblica i social per a locupaci. - Repartiment igualitari del treball domstic i les cures entre homes i dones. - Els treballadors podran autogestionar i fer-se crrec de les empreses que tanquin.
Repartir la riquesa perqu lhem creat entre tots

- Salari social digne (1000 ) per a tota persona aturada. - Que els salaris ms alts no superin el 100% dels ms baixos. - Salari mnim i la pensi mnima de 1200 euros. - Crear una Banca pblica i tica per a garantir leconomia social i la satisfacci de les necessitats bsiques. Control social de la banca privada. - Gratutat dels serveis pblics b-
sics. Educaci, sanitat, transport. - Augment dels impostos que han de pagar els rics per a dedicar-lo a despeses socials. - Garantir el dret a lhabitatge de tots i totes, propiciant ls social dels habitatges buits. - Expropiaci despais abandonats per a espais socials autogestionats. - Control pblic dels preus de les necessitats bsiques a lhabitatge, energia, menjar, vestit perqu no superin el 60 % del salari.
Societat de serveis pblics i socials

- Paralitzar la privatitzaci dels serveis pblics i recuperar per al sector pblic els serveis que ja estiguin privatitzats. - Dret social a cuidar i a ser cuidat. - Reconeixement de la igualtat total en drets a les persones immigrants. - Desenvolupar una societat de drets i llibertats sindicals, dex-
pressi, manifestaci.
Societat solidria i sostenible

- Eliminar les indstries contaminants basades en les energies fssils o nuclears. - Afavorir la producci agroecolgica. - Autogestionar localment els sistemes de producci i consum contra lespeculaci i el consumisme.
TREBALL-ECONOMIA
Immobilisme dAutobusos de TMB en les negociacions pel nou conveni

Comit de conveni dAutobusos TMB
QUI PAGA MANA Nacionalitzant la General Motors

Vicent Martnez
l 21 dabril els treballadors/es dautobusos de TMB donaven el tret de sortida a una campanya dinformaci a la gent de Barcelona i daccions per denunciar lactitud immobilista de lAlcalde, Jordi Hereu, i la Direcci de lempresa. Els treballadors/es dautobusos de TMB comencen una campanya per demanar un nou conveni que porti 500 nous llocs de treball. Desprs dun any de negociaci del nou conveni la possibilitat darribar a un acord est tant lluny com el primer dia. Els treballadors/es dautobusos, a travs del Comit de conveni, van entregar a la Direcci la proposta de millores laborals aprovada a lAssemblea del desembre de 2008. A dia davui, la Direcci no ha acceptat cap de les propostes presentades pels treballadors/es.
La CGT proposa crear 500 llocs de treball

La plantilla dautobusos de TMB, front a la situaci de crisi, estima que amb la seva proposta es crearien fins a 500 nous llocs de treball i, per tant, es podria posar un granet de sorra per tal de sortir daquest panorama de destrucci de feina. El dimarts 21 dabril, treballadors/es dautobusos de TMB van protestar davant lalcalde Barcelona, Jordi Hereu, per exigir-li que compleixi les seves promeses i sarribi a un acord de conveni que porti 500 nous llocs de treball. En tot moment, els treballadors/es dautobusos van explicar mitjanant un megfon els incompliments comesos per la Direcci de TMB i lestancament actual de les negociacions. A ms, van recordar que la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, va declarar quan lacord del fi de la mobilitzaci pels 2 dies, que els hi havia sortit econmic. La plantilla de conductorsC/es dautobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va fer sentir la seva veu arreu de la ciutat quan es va mobilitzar per demanar dos dies de descans a la setmana. Ara, els treballadors/es dautobusos de TMB, en el seu conjunt, tornem a parlar ben alt amb linici duna nova campanya, la dacordar un conveni que cre 500 nous llocs de treball. Una mesura que, a ms
de millorar el servei a la ciutadania i les condicions laborals de les persones que treballen a TMB, tamb esdev un cop defecte per a lluitar contra la crisi. La proposta de generar precisament mig miler de nous contractes en una poca on la destrucci de feina s el tarann, parteix tamb de la reivindicaci dels dos dies de descans. Com era desperar, la Direcci de TMB ha reaccionat, com va reaccionar a la demanda dels 2 dies, mentint i dient mitges veritats. Recordem que llavors van dir, primer, que els conductors/es ja teniem 2 dies de descans setmanal i desprs, mesos ms tard, publicant un trptic que es va embustiar a tota Barcelona dient que TMB tamb vol els dos dies. Ara tornen a fer el mateix. La proposta de conveni, aprovada pels treballadors/es dautobusos de TMB en Assemblea el desembre passat, demanda millores per a tots els collectius de lempresa. Es pot trobar a: www.cgtbus.com/docs/actualitat/p lataformaconveni09.pdf Tamb es pot trobar ms informaci de les negociacions a: comitedescansos.blogspot.com/ Els detalls de la proposta en relaci a la creaci de 500 nous llocs de treball Fa un any que el Comit de conveni va comenar a negociar amb la Direcci de Transports Metropolitans de Barcelona. A la taula de negociaci tamb estan presents els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT,
que no van donar suport a la mobilitzaci pels dos dies. Aleshores, es va exigir a lempresa que hauria de ser ella qui assums els dos dies de descans setmanals, s a dir, que el fet de tenir ms temps lliure no esdevingus un augment de la jornada laboral diria. Aix suposava que, per a mantenir el servei a la ciutadania, calia contractar ms persones per a conduir els autobusos de la ciutat i, segons el clcul del Comit, en caldrien 500 ms, generant, per tant, nous llocs de treball.
Els clculs
Un dels principals esculls de la negociaci s que des de la Direcci de TMB asseguren que atorgan els dos dies de descans a la setmana, per que la jornada laboral ha daugmentar, passant duna mitjana de set hores i quatre minuts diaris a una de fins a vuit hores i quart. La frmula de creaci de 500 nous llocs de treball, segons el Comit de conveni, s la segent: - Actualment, els conductors i conductores dautobs fan a lany unes 1.836 hores de feina (1.690 ordinries a les quals cal sumar les 143 hores extres i de presncia dobligat compliment). - Si tenim en compte que hi ha 3.000 persones conduint els autobusos de la ciutat, i ho multipliquem per les hores que fan a lany (s a dir, 3.000 x 1.836), surt un resultat de 5.508.000 hores que fa el total de la plantilla. - El collectiu demana que la jorna-
da sigui de 35 hores setmanals i acabar amb les hores extres. Aix voldria dir que treballarien 1.575 hores anuals. - Si multipliquem les 1.575 hores anuals per la plantilla actual de 3.000 persones, tindrem el resultat de 4.725.000 hores que faria anualment la totalitat de la plantilla. - Aix representa 783.000 hores menys que les actuals i, davant la voluntat del collectiu que no es redueixi el servei a la ciutadania proposen contractar ms conductors i conductores. Quants caldrien? Doncs si dividim aquestes 783.000 hores entre 1.575 (que sn les que hauria de treballar cada persona amb la jornada de 35 hores setmanals), el resultat s: 497. s a dir, que calen 500 nous llocs de treball per tenir un servei dautobs de qualitat tant per a les persones que hi viatgen com per a les que hi treballen. Evidentment, aquesta s noms una part de la negociaci de conveni i recomanem fer una ullada a tota la Plataforma de conveni per fer-se una idea global de les millores que els treballadors/es dautobusos demanem. Tamb volem recordar que, pel moment, no hi ha cap vaga convocada i, per tant, els rumors de la Direcci en aquest sentit sn exactament aix, purs rumors. Els treballadors/es dautobusos continuarem amb la campanya informativa comenada fa unes dues setmanes sobre la negociaci de conveni i sobre les nostres demandes.
altre dia veig un debat a la televisi: la General Motors tindr un accionariat pblic del 71% repartit entre els governs dels Estats Units i Canad. En el debat hi ha el tertuli pro-PSOE i el pro-PP, la pluralitat meditica no arriba ms enll. Per, posats a elegir aquest cop coincidia ms amb el popular que amb el socialista. El proper al partit del Govern espanyol parlava de la General Motors, fent demaggia, com un exemple de la necessitat dintervenir en els mercats i fins i tot citava Keynes. I dic demaggicament, no perqu no crega que cal intervenir en leconomia o Keynes em semblara un demagog esquerr. Noms que resulta curis que un prosocialista cite el Keynesianisme. Perqu, en plena crisi, queda b i els ajuda a diferenciar-se dels liberals, per a la prctica, i en economia han estat tant o ms liberals que el PP (tot i que amb major sensibilitat en poltiques socials). Recordem que tots els ministres deconomia socialistes sn reconeguts neoliberals: Miguel Boyer, Carlos Solchaga i Pedro Solbes. I que, havent pujat al govern al 2004 no shan plantejat canviar de model econmic -que est per veure si ho fan o s pura retrica- fins al 2009 i en plena crisi. En canvi, el tertuli pro-popular acusava el pro-socialista, com faig jo, de demagog i explicava que laccionariat del 70% de procedncia pblica ser, tal i com ha dit Obama, una situaci temporal dun any o dos. La idea daquest neoliberal era que es tornaria a privatitzar i que qualsevol comparaci amb els rgims comunistes per la nacionalitzaci dels sectors estratgics era pura demaggia, que aquest no era lobjectiu dObama. El president nord-americ no nacionalitza per repartir la riquesa o com un principi ideolgic sin per salvar al sector privat de la seva catstrofe i un cop sanejat retornar-lo al mercat. s a dir, socialitza les prdues i privatitza els beneficis tot i ser del partit demcrata als quals sels suposa major sensibilitat social. Estic dacord amb qu aquestes intervencions qestionen la suposada eficincia del capitalista i la suposada capacitat dadaptaci que genera el mercat. Fins i tot en qu pot ser caldria nacionalitzar sectors com educaci, sanitat, serveis socials o energia. Per que quedi clar, aquestes nacionalitzacions estan dins de la lgica del sistema capitalista, no la qestionen. Noms sn intervencions quirrgiques perqu res acabi canviant. En aix coincideixo amb el PP.
9
TREBALL-ECONOMIA
La CGT es concentra a Tarragona davant la seu del Banc de Sabadell per protestar pels acomiadaments i la crisi
Secretaria de Comunicaci
Lactual model de relacions laborals fomenta la destrucci docupaci

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT
ns seixanta afiliats i afiliades de la CGT es van concentrar el 2 de juny davant loficina central del Banc de Sabadell a Tarragona, convocades pel Sindicat de Banca de Tarragona de la CGT, per protestar contra la crisi econmica i per protestar per la nefasta poltica de personal que aquest grup bancari ve practicant, agreujada en aquests ltims mesos amb el pretext de la crisi econmica, i que ha suposat centenars dacomiadaments a tot lEstat espanyol. Criden latenci els milionaris beneficis daquest banc, que en el primer trimestre de 2009 van ser de 240,7 milions deuros (un 10,8% ms que en el mateix perode de 2008), i els nodrits salaris dels consellers (300.000 euros anuals ms dietes i pla de pensions). La "crisi" al Banc Sabadell Amb un benefici de 240 milions deuros el primer trimestre de 2009, com es pot entendre que el Banc Sabadell hagi reduit la seva plantilla en 521 empleats en aquest mateix primer trimestre? No estigui renovant cap contracte temporal? Estigui fent acomiadaments improcedents a empleats fixes que porten menys de dos anys a lempresa? Hagi comenat a desplaar empleats a ms de 100 km del seu lloc de residncia? (Prviament han traslladat tasques doficines cap a serveis centrals i centres corporatius, i ara diuen que no hi ha feina per a ells i que lhan danar a fer a un altre lloc). Ni tan sols cobreixi la totalitat de les despeses de gasolina i peatges ocasionades per aquests trasllats? Amenaci amb acomiadaments si no saccepten els trasllats? Estigui estudiant tancar oficines, cosa que implicaria ms gent al carrer? Estigui venent el banc a trossos, desfent-se de departaments sencers amb els seus empleats inclosos? Tot aix amb la crisi com excusa i amparant-se en el mal anomenat Estatut dels Treballadors. Intenten donar una imatge positiva mitjanant campanyes que volen ferlos semblar com la millor entitat bancria pels clients, per, mentrestant, la por entre la plantilla va augmentant, si s que encara no els han traslladat b a ms de 100 km, o b a casa amb quatre duros o amb les mans a la butxaca!
10
ls resultats de lEnquesta de Poblaci Activa (EPA) corresponents al primer trimestre de 2009 (gener-mar), van ser devastadors: els desocupats es situaven en els 4 milions i la taxa datur en el 17% a lEstat espanyol. Els empresaris daquest pas, amb la permisibilitat dels governs central i autonmics, estan destruint locupaci generada en quatre anys dexpansi neoliberal. Lenfonsament del sistema productiu espanyol en el seu vessant de destrucci docupaci, no noms s a causa del model de creixement productiu de leconomia espanyola (el ma), el qual ha demostrat una absoluta inoperncia per a resoldre la necessitat bsica de la poblaci: el dret a un habitatge digne, a ms de fer endeutar-se per a tota la vida a centenars de milers de ciutadans, dafectar molt seriosament al terreny i contribuir a la petjada ecolgica, sin que, aquest enfonsament s producte, fonamentalment, dun model de relacions laborals on lacomiadament sense causa s absolutament lliure i en conseqncia el dret a locupaci, deixa de ser un dret bsic dels ms de 21 milions de persones que conformen la poblaci activa en aquests moments.
Els ERO autoritzats shan incrementat sense parar, tant a la industria com a la construci, els serveis o lagricultura
Es destrueix ocupaci perqu el
model de Relacions Laborals imperant permet que els empresaris utilitzin el contracte dobra o servei i/o per circumstncies de la producci, que sn temporals, i el regne del frau en la contractaci de forma absolutament massiva: dels gaireb 17 milions de contractes realitzats en el 2008, 14,7 milions de contractes van ser temporals i daquests el 87,4% tenien contractes b dobra o servei, b per circumstncies de la producci. Lempresari solament ha dadduir que es va acabar lobra o el servei o es van acabar les circumstncies de la producci i la gent al carrer. En els acomiadaments individuals poden adduir qualsevol causa (econmica, productiva, organitzativa,
amortitzaci de llocs de treball, disciplinria, etc.) i en la mateixa carta dacomiadament reconeixen els empresaris que s incerta i que per tant lacomiadament s improcedent i et consignen la indemnitzaci i al carrer. En els acomiadaments collectius (ERO) les causes sn les mateixes (econmiques, productives, organitzatives, en ra de la competitivitat i del mercat, etc.) i lAutoritat Laboral autoritza els ERO (suspensius o extintius) en el 90% de tots els presentats. Conseqncia: al carrer. Aquest s el veritable problema del sistema productiu espanyol, labsncia de drets bsics del Contracte de Treball. Avui, la llibertat absoluta noms correspon al capital,
a lempresariat, gran o petit, del sector financer o de la indstria, nacional o multinacional i el treball, els treballadors, noms trobarem una resposta positiva als nostres interessos i drets, quan forcem el canvi de lactual model de relacions laborals, absolutament antidemocrtic i es restitueixin els drets bsics del treball: locupaci i el no ser acomiadats sense causa. s molt necessari canviar el model de relacions laborals ja, i retornar al Contracte de Treball drets bsics: el dret a locupaci i el dret a no ser acomiadat sense causa. Per tot aix la CGT fa una crida a la defensa de drets laborals i socials, a invertir el model de desenvolupament capitalista i a la mobilitzaci general.
Campanya per a lanullaci i devoluci del pla de pensions de lAdministraci General de lEstat
FETAP-CGT
a Federaci dAdministraci Pblica de la CGT llana una campanya de recollida de signatures per a lanullaci i devoluci del pla de pensions de lAdministraci General de lEstat. La FETAP-CGT denuncia la mera existncia dun pla de pensions que va ser imposat a treballadores i treballadors de lAdministraci General de lEstat, i que des de la seva constituci en 2004 solament ha generat prdues, llevat de els seus gestors: BBVA, CCOO i UGT sembutxaquen trimestral-
ment gaireb 300.000 per comissions de gesti del fons. el BBVA sembutxaca a ms altres 83.000 trimestrals per ser dipositaris del fons. Un negoci rod. Ning vol el pla privat de pensions de lAdministraci General de lEstat: - Perqu ataca al sistema pblic de pensions que s lnic capa de garantir lequitat, suficincia, universalitat i pervivncia de lestat del benestar, i a ms resulta que som empleats pblics. - Perqu aquesta expropiaci manifesta de part del nostre salari s
una runa creixent (en 2008 la seva rendibilitat descendeix al -8,6%). - Perqu alguns -BBVA, CCOO i UGT- shan embutxacat 3.303.810 en comissions (es diu aviat!) posant en dubte la seva independncia. - Perqu minora la base de cotitzaci de qui estem afiliats a la seguretat social. - Perqu els que opten per plans de pensions volen triar amb qui ho subscriuen. Per aquests, i diversos motius ms, des de CGT-CAT hem decidit iniciar una campanya de recollida de
signatures que reflecteixin el rebuig gaireb unnime daquest "pla" de pensions. Per descarregar el full de la campanya que inclou el full de recollida de signatures, podeu anar al web: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar ticle2863 Si aneu al Rojo y Negro Digital podeu accedir a un document que informa clarament del tema, amb xifres incloses i comentari de les mateixes: www.rojoynegro.info/2004/IMG/p df/C_trimestre_04_2008.pdf
TREBALL-ECONOMIA
La CGT es concentra davant la Borsa de Barcelona
Contra la crisi i les seves consequncies

Collectiu Catalunya
Protesta per les condicions laborals de les obres del nou Corte Ingls de Tarragona
Federaci Intercomarcal de Tarragona de la CGT
n centenar de membres de la CGT, convocats per la Federaci Local de Barcelona, es van concentrar el 13 de maig a les 11.30 h. del mat davant la seu de la Borsa de Barcelona, al passeig de Grcia, bloquejant-ne els accessos durant mitja hora i omplint les portes de cartells, adhesius i octavetes, per protestar contra lacumulaci dexpedients de regulaci docupaci i per demanar que la crisi la paguin els rics. Desprs de la Borsa, els sindicalistes es van concentrar davant les entitats bancries que trobaven al seu pas en direcci a la plaa de Sant Jaume, entrant al seu interior on permaneixien alguns minuts cridant consignes reivindicatives en defensa dels drets de la classe treballadora. Aquesta mobilitzaci forma part de les jornades de lluita que porta a terme la CGT per tot lEstat espanyol, per protestar contra la crisi, dinamitzar la lluita anticapitalista i preparar el terreny de cara a la con-
vocatria duna vaga general, i sinsereix tamb en la dinmica danar assenyalant els punts negres del capitalisme, "marcant" les institucions i empreses culpables de la crisi econmica que estem patint. En aquest cas sha escollit la Borsa de Barcelona, un dels emblemes del poder econmic. A continuaci reprodum el Manifest de la convocatria realitzat per la Federaci Local de Barcelona de la CGT:
MANIFEST
En els ltims mesos lactual crisi financera est provocant en les empreses de Catalunya una successi imparable dexpedients de regulaci docupaci, acomiadaments collectius, tancaments dempreses i prdua continuada de llocs de treball en tots els sectors productius del pas. La patronal, emparada en la complicitat de les administracions pbliques i els grups poltics i de pressi, utilitza la citada crisi per a ajustar els seus beneficis a costa dels nostres llocs de treball i de la
retallada de les nostres condicions laborals i salarials. Un autntic i incansable chorreo. Enfront daquesta situaci la Confederaci General del Treball fa una crida al conjunt de la classe treballadora perqu manifesti el seu total rebuig a totes aquestes mesures lobjectiu final de les quals s que els excessos dels rics i capitalistes els paguem els ms febles. Els sindicats hem escollit la Borsa de Barcelona per a aquesta concentraci de protesta perqu entenem que aquesta instituci s un dels emblemes del poder econmic. Una espcie de casa de jocs, per no de qualsevol tipus; on es fa una mica ms que comprar i vendre accions. Una instituci que s un reflex del que el liberalisme ha anomenat llibertat de mercat, les conseqncies de la qual tots els assalariat/des daquest pas coneixem. Una espcie dimmens casino on el capital especula amb els fons de les empreses mentre nosaltres ens deixem el nostre esfor i les nostres vides perqu aquesta ruleta no cessi mai de girar.
Portem ja un temps dient que no pagarem la seva crisi i ho repetirem quantes vegades faci falta i on sigui necessari. No som tan ingenus per a creure que els poltics ens protegiran. Per aix reivindiquem davant la ciutadania daquesta ciutat: - El manteniment de tots els llocs de treball en tots els sectors de leconomia. - Prestacions datur sense lmit temporal per a tots els treballadors en atur fins a la seva recollocaci. - Salari mnim social no inferior als 1000 mensuals per a totes les persones. - Eliminaci dels expedients de Regulaci dOcupaci. - Supressi de la figura de lacomiadament objectiu. Aquest edifici de la Borsa representa tot all contra el que estem lluitant des del nostre sindicat. I ara ms que mai els recordem als capitalistes i poltics que enfront dels seus excessos la CGT estar present, en tot moment i sense defallir. Per una societat justa i solidria. Pel repartiment del treball i la riquesa.
El comit dempresa de lIMFE Mas Carandell i la CGT denncien lAjuntament de Reus per cessi illegal de treballadors
CGT Baix Camp
es negociacions del nou conveni collectiu del Mas Carandell es troben en "punt mort", i a ms el Comit dempresa i la CGT, seguint els acords adoptats per lassemblea de treballadors/es, hem denunciat a tres organismes (lIMFE Mas Carandell, la Fundaci IMFE Mas Carandell i lAjuntament de Reus) davant dInspecci i Seguretat Social de Tarragona per una possible cesi illegal dels treballadors tipificada a larticle 43 de lEstatut dels Treballadors. El comit dempresa de Mas Carandell est format per 5 delegades i delegats de CGT. El conveni de Mas Carandell tamb s daplicaci a la Fundaci Mas Carandell, on lnic delegat sindical tamb s de CGT. El punt central de la reivindicaci dels treballadors i treballadores s entrar a formar part de la plantilla de lAjuntament de Reus i estar sota el seu conveni amb les mateixes condicions laborals, i denuncien pblicament la precarietat i les desigualtats existents dins la plantilla de lAjuntament i els instituts municipals i organismes que en depenen, on hi ha treballadors de "primera", "segona" i "tercera".
Ms de la meitat de la plantilla t contractes temporals i la nova proposta de conveni feta per lEntitat, a part de no considerar aquesta situaci, pretn continuar excloent del conveni a totes aquelles persones que la seva jornada laboral no superi la meitat de la jornada anual. Tamb sha distribut el manifest "20 anys de Mas Carandell, 20 anys de desigualtats", elaborat per lassemblea de treballadors/es i el
comit dempresa. Mentre lAjuntament de Reus celebrava els 20 anys de Mas Carandell aquest 21 de maig, la situaci laboral de la plantilla deixa molt que desitjar, i aix sels va recordar durant lacte institucional de celebraci del 20 aniversari. LAjuntament de Reus, amb la seva poltica de creaci dempreses i instituts municipals, ha aprofitat un model de gesti municipal per tenir treballadors i treballado-
res de primera, segona i tercera categoria, promovent diferents convenis (en cas dhaver-nhi!) amb condicions laborals ben diferents entre les persones que treballen en una mateixa administraci municipal, fins i tot costat per costat compartint el mateix espai fsic. Ms informaci a: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar ticle2950 www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar ticle2956
nes trenta persones, convocades pels sindicats CGT i Cobas, amb el suport dels collectius CUP, Endavant, Cau de Llunes, A.J. La Guspira, SEPC i AJT, es van concentrar el 21 de maig davant el solar del futur centre dEl Corte Ingls de Tarragona per denunciar que les empreses encarregades de les obres obliguen a fer jornades de ms de 12 hores, o sigui quatre hores extra diries. Els sindicats ho hem denunciat a Inspecci de Treball i a la Seguretat Social per no hem rebut resposta. Mentre centenars de treballadors augmenten cada dia les ja atapades llistes daturats, les empreses encarregades de les obres del futur centre comercial El Corte Ingls, que sinaugurar a Tarragona, imposen als seus treballadors jornades de 12 hores. s per aix que els sindicats CGT i Co.bas van convocar aquesta concentraci el dia 21 de maig a peu de la construcci. Amb aquest acte preteniem mostrar la nostra repulsa contra la realitzaci dhores extres. Es ms, proposem com a alternativa que sacordi la realitzaci de dos torns de sis hores respectant el salari segons conveni dels treballadors. Daquesta manera, els 80 llocs de treball que shan creat arrel daquesta gran superfcie, passarien a duplicar-se. Considerem que aquesta iniciativa es tradueix en una soluci real, de fcil aplicaci, justa i solidria per repartir el treball, aix com els beneficis i benestar que genera amb lesfor de tots i totes.
11
TREBALL-ECONOMIA
Prou de xantatges: Ficosa amenaa amb tancar les dues factories de Rub
CGT Rub
ASSETJAMENTS
El TSJC condemna SEAT per vulnerar la llibertat sindical en lERO del 2005
La Sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya declara nuls els acomiadaments dafiliats de CGT en lERO del 2005 i declara que es va vulnerar el dret a la llibertat sindical de la CGT durant laplicaci de lExpedient de Regulaci dOcupaci 295/05, i declara nulla lactuaci de SEAT sobre els seus afiliats afectats. LERO que es va aplicar a SEAT al desembre del 2005, va significar lacomiadament de 660 treballadors. La Confederaci General del Treball sempre ha mantingut que aquest expedient va vulnerar els drets fonamentals dels treballadors. Ara, aquesta sentncia del TSJC li dona la ra a la CGT en la seva demanda contra SEAT sobre tutela de drets fonamentals El TSJC ha reconegut novament la discriminaci patida pel sindicat CGT en lERO de lany 2005 a la SEAT, ratificant les sentncies ja dictades en el seu dia pel mateix tribunal per als acomiadaments individuals reclamats com a nuls, que anul.laven lacomiadament de 33 treballadors declarant que van ser discriminats per la seva activitat sindical o per ser discapacitats. Ara torna a manifestar que ha quedat acreditat que els acomiadaments dels treballadors i treballadores afectats per lERO que estaven afiliats a la CGT siguin declarats nuls. Queda clarament validada la denncia formulada per la CGT declarant lexistncia de vulneraci del dret a la llibertat sindical, declarant nula lactuaci empresarial relativa als afiliats i afiliades a la CGT. La sentncia, a ms de condemnar lactuaci de lempresa, imposa una indemnitzaci per danys i perjudicis causats al sindicat i obre
icosa, que a la fi de 2008 plantejava un excedent de 140 treballadors/es a Rub i fusionar les dues fbriques que t en aquesta localitat, ha advertit als sindicats que si no obt una requalificaci municipal dels terrenys, les fbriques estan abocades al tancament. La multinacional catalana t a Rub les empreses Ficotriad i Ficotranspar, situades en uns terrenys que la ciutat ha "engolit" pel creixement urb dels ltims anys. Ficosa ha demanat la requalificaci dels dos solars, en els quals est de lloguer. Els va vendre fa uns anys, per amb la condici que, si els requalificaven en sl residencial, cobraria la Plusvalua. Una cosa habitual en aquest tipus de tripijocs. LAjuntament a proposta dels treballadors i amb lacord de tots els grups poltic shi va oposar. Segons el Director General de Ficosa, De Los Mozos "necessitem diners per a construir el nou centre i sense la requalificaci no hi ha diners". Loperaci que pretn Ficosa es xifra en ms de 15 milions deuros. Des que va arribar a Ficosa, De Los Mozos ha engegat un pla en el qual destaca la repressi sindical i lassetjament als drets dels treballadors/es, amb ms de 1000 acomiadaments de treballadors temporals en el 2008, i en el que va dany 700 treballadors/es han estat acomiadats de les diferents fbriques que Ficosa t per tot el mn, i la congelaci salarial s ja un fet en bastants centres de treball. Lacomiadament del company Luque, delegat sindical de CGT, secretari del Comit dEmpresa de Ficotriad s un pas ms de la "multinacional catalana" per frenar a un sindicat que defensa abans de res als treballadors/es.
Plnol de Vaspack una via per a plantejar-se la possibilitat de revisar els casos dels afiliats que no van aconseguir acomiadaments nuls i que es van reincorporar a lempresa a travs de noves contractacions. Aix mateix obre una via per limitar lactuaci empresarial discriminatria a qualsevol empresa que vulneri el dret a la llibertat sindical. Aquesta sentncia s un pas ms en el cam de limitar les actuacions empresarials destinades a castigar els sindicats ms reivindicatius i menys claudicants. Aquesta empresa acumula un llarg historial dassetjament i persecuci contra la CGT. Ja va intentar acabar amb la candidatura de la CGT a les ltimes eleccions sindicals, utilitzant tctiques illegals, per els nostres companys van aconseguir aguantar la pressi i mantenen en funcionament la secci sindical. Lempresa continua amb la repressi, ara la vctima ha estat el company Sergio, secretari general de la secci sindical, qui ha estat injustament sancionat amb 14 dies de feina i salari. En solidaritat amb ells, en defensa de la llibertat sindical i per aturar les actuacions repressives de Metalbages, es va convocar la concentraci. cal del Baix Llobregat de la CGT va convocar una concentraci a les portes de la fbrica Vaspack, situada al polgon industrial Can Amat Noguera dAbrera Lempresa havia presentat un ERO dextinci de 39 contractes, duna plantilla de 62 traballadors, i la seva actitud en la negociaci est sent de contnues provocacions i de despreci cap a la representaci de la CGT. Lltima cosa inadmisible va ser denunciar lassessor de la CGT acusant-lo falsament damenaces i insults, comptant amb la complicitat de les quatre delegades dUGT (dun comit en el qual hi havia cinc components), que es van personar al judici de faltes defensant la mateixa versi que mantenia lempresa. Davant daquest atac no ens podem quedar quiets. Hem de demostrar a la Direcci de Vaspack que no pot atacar la llibertat sindical i que si toquen a un de nosaltres ens toquen a tots.
Concentraci en solidaritat amb la secci sindical de CGT a Metalbages SA

La CGT del Baix Llobregat va convocar el 12 de maig una concentraci a les portes de lempresa Metalbages SA, situada al Polgon Industrial Can Estella, de Sant Esteve Sesrovires.
Concentraci a lempresa Vaspack dAbrera contra la repressi sindical

El 27 de maig la Federaci Comar-
(IN)SEGURETAT LABORAL
4 12
Un any ms, la CGT es manifesta a Catalunya el 1r de Maig

Secretaria Comunicaci CGT Catalunya i Kaos en la Red
Tema del mes

cats majoritaris i les seves poltiques: se puede, se debe, luchar contra los ERES, sha dacabar la burocrcia sindical Front a latur,shan corejat propostes com 4 milions daturats, repartim el treball, treballar menys per treballar tots, ni ERO, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita, solidaritat Altres reivindicacions feien allusi a les poltiques del govern: No, no, no a la privatitzaci, Govern dentesa, govern dempresa, El tripartit desallotja de nit, Bolonya simposa a cops de porra La solidaritat amb els i les immigrants ha estat tamb present: cap persona s illegal, Totes i tots som immigrants A la Rambla del Raval sha fet una crida a la solidaritat antirrepressiva amb lEnric Duran, el Karim i lactivista del Caufec empresonat, concloent la manifestaci amb la lectura del manifest unitari.
a crisi econmica i la necessitat duna vaga general, van ser els elements centrals de les mobilitzacions. "Per un 1r de Maig combatiu i reivindicatiu: prou de vagues domesticades i acomiadaments salvatges". Aquest era el lema de les convocatries del sindicat llibertari per al 1r de Maig de 2009. Un any ms hem sortit al carrer, convocant i/o participant en manifestacions a Barcelona (mat i tarda), Tarragona, Sabadell, Lleida i Girona.
Barcelona
- Manifestaci convocada per la Federaci Local de Barcelona de la CGT. La manifestaci del 1r de Maig de la CGT a Barcelona ha comenat a les 12 hores, mitja hora mes tarda del previst per la pluja. El recorregut ha estat Via Laietana/plaa del ngels, discorrent per Plaa Sant Jaume, C/ Ferran, Rambles, Passeig Colom i acabant amb un mting en les escales de lOficina Principal de Correus en Via Laietana/Plaa Antonio Lopez. A la mateixa han assistit unes 1.000 persones. Shan corejat eslgans convidant a la lluita, contra la crisi i a no donar ni un pas enrere per a no continuar perdent. Tot aix amenitzat per lorquestra Vapor Nou Jazz de Rub que han estat tocant durant tot el recorregut pujats en un cami, i un grup de Batukada que han estat animant tota la manifestaci. En el mting final realitzat en les escales de lOficina Principal de Correus de Barcelona han participat membres dalgunes de les diferents lluites sindicals i socials on la CGT estem implicats: * Una delegat de CGT implicada en la lluita contra el Pla Bolonya. * Un membre dEsteban Ikeda que ha explicat com durant 15 dies han viscut una experincia de lempresa autogestionada. * Un company de la F.L. de Sabadell que ens ha explicat les diferents lluites que tenen en la comarca. * Un company del Baix Llobregat. * El Secretari General de CGT- Barcelona que ha tancat lacte. En els seus discursos tots han coincidit que tant laboralment com socialment cal plantar cara i que els sistemes poltics estan esgotats a ms denganyar als treballadors. Sha criticat al capitalisme i al capitalisme destat i sha cridat a lluitar per un a societat llibertria, Lacte ha finalitzat amb el cant de "A les Barricades. Els comCatalunya. Juny de 2009
panys del Sindicat dHostaleria de Barcelona han preparat un pica-pica per als assistents en els locals de CGT de Via Laietana. (Crnica CGT Barcelona extreta de www.cgt.org.es/spip.php?article1375 - 1 de maig alternatiu convocat per la Campanya "Que la crisi la paguin els rics". Uns cinc mil manifestants clamen a Barcelona per la vaga general Sota el lema 1 de Maig alternatiu: Davant la crisi defensem els drets laborals i socials la manifestaci, que ha arrencat de la Plaa Universitat sobre les 6 de la tarda, ha concls a la Rambla del Raval de Barcelona passades les 8 del vespre. Prviament, representants de diferents collectius i organitzacions convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaa Universitat denunciant la crisi i els seus culpables, les poltiques governamentals favorables al capital, latur desbocat, la repressi dels moviments socials i dels treballadors i treballadores immigrants exigint la vaga general com a resposta a la situaci. Aquesta exigncia, la vaga general, ha estat present al llarg de tota la manifestaci: Fa falta ja una vaga, una vaga fa falta ja una vaga general, Contra lEuropa del capital, vaga general acompanyada de la referncia a qu el cost de la crisi recaigui sobre els seus culpables: Que la crisi la paguin els rics, diners per als obrers i no per als banquers i la denncia a la burocrcia dels sindi-
dels principals responsables de la crisi que patim, i tamb es van tirar bosses de pintura contra la seu de la patronal CEPTA i els sindicats del sistema CCOO-UGT. Lacte va finaltzar amb les intervencions de representants dels diversos collectius i organitzacions convocants i la crema duna foto del G-20 i la bandera dEuropa.
es de treballadors i treballadores de diverses empreses afectades per latur i la crisi.
Sabadell
La Coordinadora de treballadors/es en lluita del Valls, formada per delegats i treballadors de diverses empreses de la comarca, coordinadora en la qual participen delegats de CGT, va convocar el dijous 30 dabril, amb motiu del 1r de Maig, una concentraci a la plaa de lAjuntament de Sabadell a les 1930 h.
Lleida
Unes 300 persones van participar a Lleida en la manifestaci convocada conjuntament per la CGT i la CNT, amb el suport de collectius diversos: CUP, CSO La Maranya, CSO La Chispa, AJLL, SEPC, Lleida Treballadora. La manifestaci es va iniciar passades les 12 h. del migdia a la Plaa del Treball, amb nombrosos participants vestits de negre (com havien demanat els convocants), i durant el recorregut es van anar marcant amb punts negres els responsables de la crisi que trobaven al seu pas. Lacte es va acabar a la Plaa de Sant Joan llegint un Manifest.
Terrassa
May Day a Terrassa: prop de 600 persones prenien els carrers de Terrassa i es manifestaven per dir que "No pagarem aquesta crisi!!". Una expressi pblica dels invisibles de la ciutat: ofegats per la hipoteca, venedors de top manta, estudiants descontents, migrants, precries, gays i lesbianes, joves i vells, treballadors culturals, van sortir al carrer per dir que la crisi no la pagarem nosaltres, que tenim dret a tenir drets i que la vida s nostra. Per veure les crniques i fotografies de les manifestacions de la CGT a diverses ciutats de lEstat espanyol, podeu anar als segents enllaos web: www.rojoynegro.info/2004/spip.php? article26790 www.cgt.org.es/spip.php?article1375
Tarragona
Manifestaci alternativa del 1r de Maig convocada per CGT, CUP, SEPC, Endavant, Cau de Llunes, AJ La Guspira, AJT i CoBas. Amb una participaci ms gran que els ltims anys, prop de 400 persones es van manifestar a les 19 h. des de la Plaa Imperial Tarraco fins la Plaa de la Font. Durant el recorregut es van realitzar unes pintades a diverses oficines bancries, assenyalat-los com uns
Girona
Unes 200 persones es van manifestar a Girona convocades per CGT, IAC i COS, amb sortida a les 11 h. de la Rambla de la Llibertat i final a la Gran Via de Jaume I. Es va donar especial protagonisme a les assemble-
Lleida
Girona
Tarragona
Barcelona
13
Parlem amb...
MAI MASRI, CINEASTA PALESTINA
La soluci de dos estats est fent-se impossible.

Maria lcazar, Elisenda Trilla
Els sentiments de pertinena i separaci a un territori juntament amb la guerra sn la base de l'obra de la cineasta palestina Mai Masri. Nascuda a Nablus, viu des de 1967 a lexili. El passat mes de novembre va participar a la I Mostra de Cinema Palest realitzada parallelament a les ciutats de Palma de Mallorca, Valncia i Barcelona, desprs de passar per la SEMINCI de Valladolid, on va rebre el Primer Premi de la secci Temps d'Histria per 33 Yaoum /33 Dies. Amb ella vam parlar de la seva obra, de Frontiers of dreams and Fears(2001) la pellcula que va presentar a la Mostra i de com relaciona el seu posicionament poltic en defensa de la causa palestina amb la seva professi de cineasta. -Pots explicar-nos com es va gestar la pellcula Frontiers of dreams and fears (2001), i com es va establir la relaci amb les adolescents protagonistes? Treballo amb els nens del camp de refugiats de Chatila (Lban) des de fa anys, hi visc a prop i he seguit la histria dels seus habitants des de 1982 durant la invasi israeliana del Lban, el setge de Beirut, les massacres de Sabra i Chatila. El 1982 el camp estava totalment destrut i vaig descobrir com la gent era capa de reconstruir rpidament les seves cases i les seves vides. Desprs arribava de nou la destrucci, per la gent sempre era capa de continuar. Per a mi aix va ser molt significatiu. Malgrat tot, els palestins reconstruen sempre les seves vides, tractant de sobre-
viure. Coneixia doncs a aquestes famlies des de feia molt de temps. El meu primer film en el camp va ser Children of Chatila (1998) i all va ser quan vaig comenar a relacionar-me amb els qui posteriorment serien els protagonistes de Frontiers of Dreams and Fears. Vaig decidir fer la pellcula amb ells al saber que estaven intentant entrar en contacte amb altres nens refugiats de Palestina. A travs de la mirada de les dues joves protagonistes, Mona i Manar, que inicialment es coneixen per Internet, desprs es cartegen i finalment es troben a la frontera poc desprs de l'alliberament del Sud del Lban. Aquest alliberament de l'ocupaci israeliana desprs de 20 anys s un moment histric molt important. Vaig poder capturar el moment en que els palestins del Lban van poder, per primera vegada, veure Palestina. Histric, commovedor i molt breu. Famlies que havien estat separades durant 50 anys es van poder reunir a la frontera. Va ser com un miracle. Es podria dir que la importncia, el significat, el simbolisme, les emocions, l'esperana que va produir en els palestins aquell moment va ser un dels punt lgids de la histria de Palestina. Noms van ser 2 o 3 dies. Desprs els militars israels ho van impedir, van prohibir qualsevol tipus de trobada a la frontera, la van declarar zona militar tancada. Vaig continuar filmant, duent cartes d'un costat a un altre i aquest s el tema de fons del film, com els nens es van conixer a travs de les cartes, com s'expliquen la seva vida d'una manera molt ntima. La intifada va canviar la realitat sobre el territori, l'ocupaci va passar a ser ms brutal,
fent ms difcil la vida dels palestins. Molts van ser assassinats sense ra, com l'avi de la Manar, que havia sortit simplement a comprar el pa. -En la pellcula veiem els nens creant ponts de comunicaci per enfrontar-se a la divisi, la nena que aprn a ballar, la dansa com forma d'expressi. Totes aquestes accions sn una barreja entre la desesperaci i la voluntat de plantar cara a la situaci? S, crec que s important transmetre aquest missatge, com la gent contnua malgrat totes les dificultats, a travs de la creativitat en el cas d'aquests joves, tractant de comunicar-se, de mantenir la seva cultura a travs de la msica i la dansa. Tot sn formes de resistncia. L'humor s molt important, s impressionant com la gent mant el sentit de l'humor, una manera de mantenir el seny en aquestes condicions tan difcils. No han perdut la humanitat a pesar de la violncia i la destrucci. Amb la mort envoltant-los mantenen el sentit de la comunitat, sn tolerants, oberts i entenen la importncia de la solidaritat. -En el film veiem escenes de gran intimitat amb les adolescents. Com aconsegueixes mostrar aquesta proximitat amb els personatges? El ms important s crear una relaci de confiana amb la gent. Viure amb ells, han de confiar en tu, saber que ests fent, sentir que fas alguna cosa des de dins, que ets una d'ells. Aix pot trencar les barreres, aquesta por inicial a la cmera, desprs el que v s espontani. Amb els nens s important, si no crees aquesta relaci no et donaran res a canvi. I jo realment ho gaudeixo, he treballat molt amb nens, s'ha convertit en una passi, he preferit treballar amb gent jove que amb adults, per la seva creativitat, per l'inesperat. Sempre intento buscar una manera nova, un nou angle, un nou llenguatge, en cada pellcula, en el documental, que s la meva gran passi. El que busco no es realment gravar la realitat, sin buscar altres dimensions, la potica, la lrica, la imaginaci, s el que realment m'inspira, perqu crec que pots aconseguir mes profunditat anant a travs de diferents nivells, ja que arriba a la gent, els mou, Aix s el que realment vull fer, mostrar l'emoci, la manera com jo ho sento, per que la gent que ho miri ho pugui sentir de la mateixa manera que jo, ser capa de transmetre, a travs dels meus personatges. -Parla'ns de 33 dies, el film amb el qual has guanyat el premi del jurat en la Set-
mana Internacional de Cinema de Valladolid. Visc a Beirut. El film se situa al 2006, durant l'atac israeli al Lban, que va ser una veritable guerra. El que vaig fer va ser filmar a la gent propera, les histries que em van inspirar. Vaig sentir que en aquell moment era important mostrar la vida de gent corrent, artistes, periodistes, joves voluntaris, quin era el seu rol durant la guerra. Al Lban va ser un fenomen el moviment civil, la solidaritat, la gent que obria les seves cases, tothom volia fer alguna cosa. I com a directora de cinema el millor que podia fer era mostrar el costat hum que mai s'ensenya. Quan es parla de la guerra s fa sobre la violncia, sobre les accions militars, per mai escoltes res sobre la dimensi humana. I aquest crec que s el poder real de les nostres societats, almenys al Lban i Palestina hi ha una forta iniciativa civil de gent que vol sobreviure i resistir a totes les formes d'opressi, violncia i destrucci. -Quines dificultats et trobes quan filmes en els territoris ocupats? s molt difcil filmar per als directors palestins que treballen sota l'ocupaci, ja que troben molts obstacles: check points, soldats disparant-los, molts dels meus collegues han estat ferits mentre filmaven. L'ocupaci israeliana t por de les imatges, consideren la cmera una classe de testimoni que mostra la brutalitat de l'ocupaci i moltes vegades disparen a matar. Jo he afrontat dificultats per mai he estat ferida. Crec que he tingut sort, per s una cosa que sempre est present. De vegades abans d'un rodatge he redactat el meu testament, mai se sap, s perills. Per al mateix temps mentre ests filmant no penses en aix, penses en les coses positives, en la solidaritat de les persones, en el privilegi de poder expressar el que la gent est visquent a travs de la cmera. s una experincia important aprendre com filmar en condicions difcils. He filmat sobretot a dos llocs, el Lban i Palestina. Filmar al Lban durant les invasions israelianes, les guerres i els bombardejos va ser difcil. A Palestina, sota l'ocupaci, amb soldats, controls militars i confiscacions, s una realitat diferent. Per he aprs, perqu ja duc fent pellcules molts anys, a convertir les dificultats en avantatges. Per exemple, quan vaig estar filmant a la meva ciutat natal, Nabulus, hi havia toc de queda, la ciutat era una rea militar tancada on era gaireb impossible gravar. Hi havia 10.000 soldats a les teulades de les cases, punts de control militar pertot arreu, tirotejos, la intifada era especialment dura a la ciutat. Per vaig poder entrar a Nablus
important de resistncia, un testimoni per a mostrar el que est passant i perqu els palestins mostrin la seva prpia imatge. Ara que les cmeres sn ms assequibles per als joves dels camps s important poder mostrar i comunicar la seva situaci al mn, tamb per a ensenyar la seva cultura a travs de la imatge. I aquesta situaci s nova, a partir de la primera intifada van comenar a mostrar la seva prpia imatge i aix els dna sensaci dempoderament. -Existeixen moltes imatges sobre Palestina, gravades tant pels propis palestins com per estrangers. Creus que existeixen diferncies entre la producci d'imatges realitzades des d'un punt de vista interior i exterior? Existeix un circuit on mostrar la producci Palestina? s molt important veure imatges produdes pels mateixos palestins. Qualsevol imatge s important, fins i tot les que vnen des de fora, per quan vius dintre s diferent, oferixes un testimoniatge intern que expressa l'esperana dels palestins. Fins i tot quan les pellcules no sn excellents. Existeixen reconeguts cineastes palestins els films dels quals han estat mostrats per tot el mn. Daltra banda hi ha els joves dels camps de refugiats tractant de fer les seves pellcules i experimentar amb la cmera. En l'actualitat existeixen molts petits festivals sobre Palestina on mostrar aquestes pellcules, crec que les diferents formes, la ficci, el documental, el cinema experimental, els curts sn importants -Parla'ns de les relacions entre cineastes palestins i israelian, existeix un treball conjunt? Existeixen pellcules realitzades per palestins i israelians, hi ha molts cineastes israelians progressistes que no accepten l'ocupaci i tracten de mostrar-la. No hi ha hagut moltes ocasions de treballar junts per creo que aquests films sn importants ja que mostren diferents dimensions del que est passant. Moltes pellcules israelianes han mostrat l'opressi de la gent palestina per tamb nhi ha moltes daltres que sn propagandstiques, que distorsionen la imatge dels palestins. Actualment en molts festivals es mostren obres palestines i israelianes juntes, encara que no estic sempre d'acord amb aquest tipus d'aproximaci que tracta d'ajuntar directors, ens podem comunicar fcilment com a cineastes, per el problema s poltic, d'alt nivell, la resoluci ha de venir de dalt, de l'ocupaci israeliana que ha d'acabar. Fa falta que hi hagi intervenci internacional sobre Israel, la soluci no ve noms dels cineastes o de la gent. Suposo que aquests films que
estem fent des dels dos costats sn per a crear comprensi, conscincia. -s ms important mostrar aquestes pellcules a Israel o a l'estranger? Les dues coses sn importants, per s molt important que els israelians coneguin el que est passant, perqu alguns d'ells s'excusen en que no saben el que succex. Com ms vegin pot ser que ms entenguin, necessiten veure als palestins com humans. Desafortunadament hem d'anar-los recordant que som humans, hem de mostrar-ho per a trencar la barrera de la por, per a ser capaos de crear comunicaci i dileg. Tamb s important mostrar-ho al mn, perqu es tendeix a oblidar Palestina i fa faltar recordar a tot el planeta la importncia de solucionar aquest tema. Aqu radica la importncia de les nostres pellcules, tant per a l'interior com per a l'exterior. -Tots els teus films sn sobre la situaci de palestins, libanesos i l'opressi exercida per Israel? La majoria s. Vaig estudiar als EE.UU, a San Francisco, la meva primera pellcula va anar sobre una famlia immigrant mexicana. Al Brasil en vaig fer una altra sobre un poble de pescadors que s'enfrontava a una gran companyia. Per a mi tots aquests temes estan relacionats, es tracta del mateix missatge universal, gent oprimida lluitant contra la injustcia. Des de llavors tots els meus films han transcorregut entre el Lban i Palestina, ha estat la meva elecci. Podria anar a un altre lloc i fer pellcules sobre altres temes per sento que hi ha encara histries per a explicar. Prefereixo centrar-me en aquestes qestions i centrar aqu les meves energies, aquesta s la ra per la qual no he volgut fer pellcules comercials, prefereixo fer pellcules amb les quals jo connecti, no per a entretenir, sin per a crear conscincia i d'alguna manera comprensi. En que treballes actualment? En diferents projectes, una idea s seguir als personatges d'anteriors pellcules per a fer noves pellcules, veure qu ha passat amb ells desprs d'aquests anys. I aix s interessant amb els nens i joves que ja han crescut. Encara que el meu objectiu principal s una ficci basada en fets histrics. s el meu major repte, una novaa experincia, treballar amb actors professionals i no professionals, moltes histries necessiten ser explicades i crec en la ficci per a recrear algunes de les histries que he anat escoltant al llarg d'anys. -Penses que la tornada dels refugiats s possible?
Sempre em sento molt esperanada, i en Frontiers of dreams and Fears(2001) s el missatge principal, el sentiment de pertnyer a Palestina que tenen les joves generacions de refugiats que viuen en l'exili. L'esperana de tornar sempre hi s. Aix s el que els permet seguir, el que mant vius els somnis. -Des d'un punt de vista poltic, en quina direcci creus que hauria d'anar una possible soluci, a llarg termini, del conflicte Palest? Veient la realitat actual, amb molts factors nous sobre el terreny creats illegalment per Israel com les colnies, el Mur, la continuaci de l'ocupaci, 600 punts de control, i el tancament de Gaza. La idea de la soluci de dos estats est fent-se impossible. La meva esperana, fins i tot des del comenament, s que un dia puguem viure tots en un sol pas, junts, israelians, palestins, jueus, musulmans, cristians, tots junts. Coexistint amb els mateixos drets en un estat. Crec que cada vegada ms gent fa una crida per aquesta opci. Em sembla l'nica soluci lgica i justa. De la mateixa manera que Sud-frica va poder desmantellar lapartheid i crear una societat igualitria. Sud-frica s un model important per a nosaltres, perqu a travs d'una llarga lluita van poder aconseguir-ho. A travs de Nelson Mandela van poder arribar a aquest punt d'una manera pacfica, a travs de la lluita per tamb amb molta pacincia. I creo que els palestins podran arribar a aix algun dia. Existeixen israelians que sn partidaris d'aquesta via, junts serem capaos d'aconseguir-ho perqu aquesta s l'nica manera, d'altra la sang continuar corrent, la violncia continuar, els palestins mai acceptaran desaparixer. Han aprs la lli del passat, continuen tenint fills, continuen construint la identitat Palestina
> LES FRASES...
s una experincia important aprendre com filmar en condicions difcils
Hi ha molts cineastes israelians progressistes que no accepten l'ocupaci i tracten de mostrar-la
-Creus que el cinema pot ser til per afrontar l'ocupaci? S, crec que la imatge, tant del cinema com del vdeo o la fotografia, s una eina molt
14
15
amb el meu equip, secretament, amb l'ajuda de la gent que ens amagaven i vam estar filmant des de les finestres, ocultant-nos sempre. Aix va ser la pellcula, la impossibilitat de fer la pellcula. Es va convertir en una espcie de diari del que fiem cada dia. El procs es converteix en la histria, s important treballar a travs de les impossibilitats i els obstacles mostrant-los, tractar de focalitzar els detalls, la intimitat, l'interior. He aprs que quan el pla A no funciona hi ha d'haver un pla B i quan aquest falla un pla C, sempre estar a punt,
preparada, tenir una reacci rpida, utilitzar l'inesperat. Em vaig adonar de la importncia de la filmaci de la vida diria sota l'ocupaci, dels detalls, dels sorolls, de les fugides. Era molt ms poders perqu donava una idea autntica, amb ms fora que qualsevol altra idea que jo hagus pogut crear.
Que un dia puguem viure tots en un sol pas, junts, israelians, palestins, jueus, musulmans, cristians, tots junts
> CONVOCATRIES
Campanya d'Objecci Fiscal CGT Catalunya 2009

Collectiu Catalunya
Es presenta la Guia Antirrepresiva de la CGT, amb els drets i les llibertats per a la lluita social i sindical
Collectiu Catalunya
a Guia Antirrepresiva de la CGT s un complet dossier amb uns continguts que esperem us siguin aclaridors i dutilitat davant els difcils temps que vivim i per viure que ens esperen, sobretot davant levident criminalitzaci de qualsevol mobilitzaci o acci, sigui sindical o social, en contra del capitalisme institucionalitzat neoliberal que ens pretenen imposar els governs venuts al capital i els seus fidels "sindicats" collaboracionistes. Els textos sn elaborats pel Gabinet Jurdic Confederal, les illustracions dAlejandro Romera, el disseny de Belo7 i la revisi i coordinaci a crrec de Secretaria dAcci Social / Secretaria de Jurdica / rea de Formaci de la CGT. Continguts (breu resum de lndex): - ACTUACIONS REPRESSIVES EN EL CARRER: La identificaci - La retenci Registre personal o escorcoll - Confiscaci. - DETENCIONS "ORDINRIES": Introducci - Supsits de detenci - Qu passa durant el temps de detenci? - Consells prctics en cas de detenci - Registre de domicilis i locals. - LA LEGISLACI ANTITERRORISTA: Introducci - A qu se li aplica? - Qu suposa laplicaci de la legislaci antiterrorista? La tortura. - CONSELLS PRCTICS EN RELACI AMB LA REPRESSI: Preparaci duna acci - Realitzaci de concentracions i de manifestacions - Qu fer en el cas de detenci dun/a company/a? - La videovigilancia - EL PROCS JUDICIAL: Estructura del procs penal - Altres processos judicials: el judici de faltes - Els nostres drets en un procs penal - Delictes dels quals habitualment ens intenten imputar - Qu passa si ens condemnen? - Podem nosaltres denunciar a la policia? - El procediment administratiu sancionador. - LA PRIVACI DE LLIBERTAT: Els centres de "internament" destrangers - Els "centres de menors" - Les presons. Us podeu descarregar la Guia Antirepressiva en format pdf en aquest enlla del web de la CGT www.cgt.org.es/spip.php?article1365
16
Com podrem definir l'Objecci Fiscal? Dit de forma breu i senzilla, l'objecci fiscal s una forma de desobedincia civil amb la qual es pretn aconseguir que es respecti el dret individual a l'objecci de conscincia a les despeses militars. A nivell tcnic, del que es tracta s de desviar de l'impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d'acord amb els pressupostos de l'Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ning ni de res sin contribuir a augmentar la maquinria de guerra. Com es fa l'objecci fiscal? Es tracta de fer la declaraci de renda normal fins que arribem a l'ltima pgina de la declaraci, a la casella on posa "quota resultant de l'autoliquidaci", apartat 737. Aquest apartat inclou tots els impostos que paguem durant l'any. A continuaci hi ha tota una srie d'apartats on incloem les deduccions. A la casella on posa "per guanys patrimonials (premis inclosos)" s on posem la quantitat que volem deduir per objecci fiscal. Per escollir la quantitat que volem desviar hi ha diferents vies:- Calcular el 5,5% de la casella 737. s el que es destina enguany al Ministeri de Defensa i per tant s el que ens redum.- Objecci fixa: s l'import que a nivell individual decidim objectar. La proposta s de 84 . En tot cas, cal tenir clar que en el fons el que volem s fer un acte de denncia, per tant, finalment el que acabem desviant no s el ms important sin el fet mateix de fer l'objecci fiscal.Un cop ens hem dedut la part de l'objecci fiscal imprimim la declaraci, ratllem la casella que hem utilitzat, i posem a sobre "per objecci fiscal".Un cop hem acabat amb la declaraci cal que adjunem un rebut de la quantitat que es destina a un projecte alternatiu, aquesta quantitat haur de coincidir amb la quantitat que ens hem dedut.Finalment, cal enviar al Ministre d'Hisenda, acompanyant la declaraci de renda, una carta on s'explica qu s el que fem i perqu ho estem fent, i omplir una enquesta i enviar-nos-la per tal que es pugui fer un cens de tota la gent que fa objecci fiscal. Tant el model de carta al Ministre d'Hisenda com l'enquesta del cens les podeu trobar als locals de CGT
o descarregar-les del web de CGT Catalunya: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art icle2948 Per tal de realitzar un cens de la campanya i de la seva incidncia us demanem que un cop hagueu fet objecci fiscal ens ho notifiqueu amb el vostre nom i el projecte al que heu donat suport. Ho podeu fer enviant el full de l'enquesta a: spccc@cgtcatalunya.cat
la resta de la societat . N de compte: 3025 0001 17 1433334811CAMPANYA APAGUEM LES NUCLEARS Lenergia nuclear t efectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si sen considera tot el cicle, des de la mineria de lurani fins als residus. A aquest fet cal afegir que el cicle civil de lenergia nuclear t nombrosos punts de contacte amb el cicle militar. I, per a acabar-ho dadobar, si sen contempla tot el cicle, s una runa econmica, amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes.I pel que fa a les energies alternatives que sn molt ms respectuoses amb el medi i les persones ja estan disponibles. Ens cal noms combinar-les adequadament segons les necessitats i les disponibilitats locals, laproximaci dels centres productors delectricitat i de les rees de consum i, sobretot, amb una poltica destalvi energtic ben condudaLes llicncies dactivitat dAsc I i Vandells II espiren el 2010 i la dAsc II, el 2011. s un bon moment exigir doncs, la no renovaci daquestes centrals nuclears i per tant, el tancament definitiu.Perqu s possible viure sense nuclears: N de compte: 3025 0001 17 1433334811DESPENALITZACI DEL TOPMANTA, JA L'Associaci dels Sense Papers de Madrid i el Ferrocarril Clandest estan duent a terme una campan-
Propostes de projectes alternatius 2009 als que destinar l'objecci fiscal

ASSEMBLEA DATURATS/DES DE BARCELONA El mes dabril passat es va constituir lAssemblea daturats i aturades de Barcelona. En una context de crisi com el que estem vivint en el qual ja hi ha ms de 4 milions de persones que estan a latur organitzar-se esdev una necessitat. Latur est provocant que cada cop ms gent tingui dificultats per arribar a final de mes, no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar de forma preocupant els desnonaments. A ms, latur, o ms aviat la por a latur, est sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals. Aix doncs, lobjectiu de lassemblea s la de discutir estratgies i accions contra lactual crisi i la situaci especfica que viuen les persones aturades i al mateix temps treure el problema de lmbit privat i fer-lo collectiu, alhora que es fa visible a
ya per la despenalitzaci del topmanta que reclama la modificaci de l'article 270 del Codi Penal. Aquest article castiga amb penes de fins a dos anys de pres i multes desorbitades a qui intenta vendre CDs i DVDs pirates al carrer. Amb la campanya es pretn conscienciar lopini pblica del patiment hum, injust i estril, que est recaient els top-manta un dels sectors socials ms vulnerables i precaris.La campanya exigeix la fi d'aquesta persecuci tan desproporcionada a les persones que intenten sobreviure venent, que es posi en llibertat a totes les persones preses per aquest motiu i, per ltim, el tancament de totes les causes penals obertes. N de Compte: 2038 1847 90 3001842017 Per qu la CGT dna suport a l'objecci fiscal? Perqu volem contribuir a impulsar el moviment antimilitarista obrint noves formes de participaci i lluita. Perqu exigim una reducci progressiva dels diners que es destinen als exrcits i a la indstria militar fins a la seva abolici. Perqu volem impulsar una lluita no violenta, activa i pblica que defensa els drets de les persones i una societat ms justa. Perqu entenem que la millor forma de resoldre els conflictes entre els pobles s el dileg, la cooperaci i la solidaritat.La CGT de Catalunya forma part de l'Assemblea d'Objecci Fiscal de Catalunya.Secretaria d'Acci Social CGT Catalunya
SENSE FRONTERES
Les violacions dels Drets Humans s'utilitzen pels estaments governamentals com a mtode per aplacar les lluites socials
La repressi que s'est vivint en les comunitats zapatistes s constant
La CGT per la llibertat dels presos/es poltics mexicans

a repressi no satura a Mxic, l'assetjament a les diferents lluites s constant. El mes passat (abril) van detenir injustament als companys pertanyents a L'Altra Campanya: Jernimo Gmez Saragos, Antonio Gmez Saragos, Jernimo Moreno Deara, Miguel Demeza Jimnez, Sebastin Demeza Reara, Pedro Demeza Reara, Alfredo Gmez Moreno i de Miguel Vazquez Bru (Base de suport Zapatista, recentment alliberat), detinguts a Sant Sebasti Bachajn. Les detencions es van realitzar amb l'acusaci falsa d'assaltar camins, quan els veritables responsables dels assalts estan clarament identificats i romanen en llibertat. La situaci de repressi que s'est vivint en les comunitats zapatistes s constant. Militars, diferents cossos policials i paramilitars no cessen en la repressi. Les campanyes governamentals d'assetjament sn innombrables i qualsevol excusa s vlida, creant una situaci de guerra
Secretaria Relacions Internacionals CGT
de baixa intensitat contra les comunitats zapatistes. En aquest assetjament estan implicats els 3 partits poltics (PA, PRI i PDR) i els 3 nivells de govern (municipal, estatal i federal), que utilitzen ens afins com l'Organitzaci Regional de Cafeticultors dOcosingo (OSCAO), o el grup paramilitar Organitzaci per a la Defensa dels Drets Indgenes i Camperols (OPDDIC). Elements de la Seguretat Pblica i les Policies Preventives de Camins tamb participen en els operatius. En realitat estem enfront de la lluita d'un poble per la seva llibertat i la seva dignitat. I aquest dret legtim s convertit, mitjanant falses acusacions del mal govern, en un delicte. Les persones tenen el dret de decidir qu fer amb els recursos existents en el lloc on habiten i aquest dret ha d'estar per sobre dels interessos turstic-econmics d'empreses o multinacionals. Perqu el veritable rerefons del problema s la digna lluita que estan duent la Comunitats Zapatistes en defensa de la seva terra, l'aigua i per tant de la vida, enfront de pro-
jectes com el corredor turstic "Centre Integralment Planificat Palenque-Agua Azul". La repressi que s'est vivint a Mxic s bastant preocupant, innombrables lluitadors socials estan
en les presons, com els companys de Atenco, amb penes que arriben fins a 112 anys en el cas d'Ignacio del Valle. Les violacions dels Drets Humans, els segrestos, les tortures, etc s'utilitzen pels estaments go-
vernamentals com mtode sistemtic per a aplacar les diferents lluites socials. Des de la CGT i altres collectius considerem justa la lluita dels Municipis Rebels Autnoms Zapatistes per la seva oposici frontal als plans econmics i exigim la llibertat immediata dels 7 companys indgenes Tzeltales adherents a la Sisena Declaraci de la Selva Lacandona del municipi de Bachajn, aix com la de totes i tots els presos poltics mexicans. Per aix el 30 de maig vam realitzar diverses concentracions a ciutats de lestat espanyol, actes emmarcats dintre de la crida nacional i internacional que van realitzar collectius, organitzacions i individus adherents a La Sisena Declaraci de la Selva Lacandona. Cal seguir lluitant per la llibertat per a totes i tots els presos poltics i les i els desapareguts poltics, i per la cancellaci de totes les ordres de pres contra lluitadors socials. Abaix els murs de les presons de Chiapas, Oaxaca, Estat de Mxic, Guerrero, Tabasco de tot Mxic!
Campanya internacional: llibertat i justicia per a Atenco (Mxic)

Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra
ebin una afectuosa salutaci, per plena tamb de preocupaci dels qui treballem per la pau. Com vosts saben, fa ja gaireb tres anys, els pobladors de San Salvador Atenco van sofrir la repressi i la violncia, que encara avui mant a 12 persones preses, alguns d'ells amb severes condemnes que depassen els 100 anys de pres. El procs contra aquestes persones ha estat ple d'irregularitats i nombroses violacions als drets humans. Des dels lamentables esdeveniments de maig de 2006, s'han impulsat nombroses accions i iniciatives per a assolir l'alliberament dels detinguts. Veiem, no obstant aix, amb preocupaci, aquestes terribles condemnes. La campanya nacional i internacional Llibertat i Justcia per a Atenco s una iniciativa de la Societat Civil mexicana per aconseguir a la llibertat dels 12 presos poltics empresonats durant la forta repressi governamental al maig de l'any 2006. Les demandes de la campanya sn: - Llibertat als 12 presos poltics de Atenco.
- Revocaci i anullaci de les sentncies a les i els perseguits. - Respecte irrestricte dels drets humans de les i els detinguts i perseguits. - Stop a la criminalitzaci dels moviments socials a Mxic. - Cstig als responsables materials i intellectuals de les violacions als drets humans. s per aix que convidem les organitzacions i collectius de la comunitat internacional a participar en aquesta campanya poltica i social per unificar les nostres veus amb lobjectiu principal daturar la criminalitzaci de la protesta. Per aix demanem la llibertat als nostres dotze companys que estan presos i un cstig als responsables de les prctiques de repressi i violaci dels drets humans dels governs de l'Estat de Mxic i Federal.
Com podem mostrar la nostra solidaritat?

Adherint-se a la campanya mitjanant el seu registre a la pgina: www.atencolibertadyjusticia.com Poden registrar-se com collectius, comits de suport o individus. Amb cartes de suport als companys presos des de qualsevol part del
mn. Aquestes es poden enviar a la pgina, al correu: atencointernacional@gmail.com o al correu illustrat del diari la Jornada: svaladez@jornada.com.mx Informant a la resta de la societat sobre els esdeveniments ocorreguts a Atenco i la situaci dels nostres 12 companys presos. A travs de taules informatives, campanyes meditiques, esdeveniments poltics i culturals, etctera. Obrint espais en els mitjans de comunicaci comercials o alternatius per a parlar de la campanya i el cas Atenco a travs d'enllaos via entrevistes telefniques, per Skype, enregistraments o per escrit. Convidant ms organitzacions a adherir-se a aquesta campanya i realitzar accions de suport. Organitzant visites amb cossos d'observadors de Drets Humans per elaborar informes de la situaci dels 12 companys. Aquesta iniciativa no rep recursos de cap oficina de govern o fundaci. Les activitats sn patrocinades amb els recursos que qualsevol pot donar. Per donar suport econmicament pots contactar-nos. Els fons recaptats sn exclusivament per a donar suport les accions de la campanya.
17
SOCIAL
Trencat l'encanteri de "nous rics" i "tots rics", el PSOE igual que els seus homlegs europeus, apliquen l'autoritarisme ms cruel
Volen endurir, encara ms, les seves poltiques migratries.
La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE

Les condicions econmico-poltiques basades exclusivament en el benefici pel benefici obliguen centenars de milers de treballadors a desplaar-se a la recerca d'un lloc de treball
Desiderio Martn Gabinet d'Estudis Confederal de CGT
l PSOE, coincidint amb la crisi econmica, avui esdevinguda en recessi per obra i grcia d'un model capitalista que assenta en la "barbrie" les bases de la sociabilitat, ha endurit una llei, la d'Estrangeria, en el ms pur matonisme dels empresaris ianquis en els temps de la gran depressi (1935-1938). Els seus homlegs europeus, no es queden curts: deportacions perqu si, s a dir, perqu ja no sn funcionals al mercat de treball; lleis d'integraci, que obliguen l'immigrant
a subsumir-se en regles culturals falses i hipcrites, fins a convertirlo en serf; negaci dels ms elementals drets humans, com el dret al reagrupament familiar; i finalment l'empresonament en condicions ignominioses, fins a 40 dies a l'Estat espanyol i fins a 60 de mitjana en els pasos de la Uni Europea. Des del punt de vista del dret l'estrangeria s l'eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sin als immigrants extracomuniatris pobres. I, a ms de condemnar-los a ser prfugs per no tenir papers, els neguen el dret a una vida que no sigui amb por i in-
seguretat, i a no ser persones visibles en els seus barris, en els espais pblics, menys encara en els espais poltics. Les condicions econmico-poltiques, aix com l'esgotament d'un determinat model de producci i distribuci de mercaderies, basat exclusivament en el benefici pel benefici, ha obligat autoritriament a desplaar dels mercats de treball regulats, s a dir amb papers, a centenars de milers de treballadors a l'atur, aturats, sense activitat remunerada. D'aquests centenars de milers, els i les immigrants s'emporten la pitjor part. Uns, els ms, perqu no han generat dret a prestaci contributiva per atur i tots perqu perduda la remuneraci escassa i discriminatria en comparaci de la que percebien els seus companys autctons, penja d'un fil la seva permanncia o residncia en l'estat "d'acollida" i se'ls convida al vergonyant "retorn voluntari". Diversos milers de "braceros", treballadors que seguien la ruta de les collites (taronges, olives, pomes, maduixa, etc.) i els hivernacles, avui sn vagabunds de les collites que no seran recollides per ells. Els empresaris i l'Estat han assolit
18
que aquestes siguin recollides a preus suficientment baixos, per treballadors autctons, del pas. s ranci, per s real: primer els d'aqu. I, a ms, el missatge s criminal, doncs qui sembla ser responsable del no-treball, dels baixos salaris hora, de les jornades excessives, sn els immigrants, ja que hi ha massa Racisme institucional i racisme social. La pitjor sortida s cap al treball submergit, en el qual, novament, centenars d'empresaris sense cap escrpol, "recolliran" milers i milers de treballadors, els quals no noms s'enfrontaran a les "males prctiques laborals", com ara els salaris per sota dels convenis, les jornades de ms de 60 hores setmanals; sense lliurances, sense dret a vacances i sense cotitzacions socials, sin que entrarem de ple, en el "regne de la illegalitat", on tot val i la vida de les persones desapareix a canvi un salari de supervivncia. Sn treballadors en l'ombra, ocults a les obres, legals i illegals, en les llars cuidant d'ancians i fills; amagats en els seus barris per por de que "l'autoritat", que no compareix en la inspecci del treball submergit, els demani papers i els porti a la
pres. Trencat l'encanteri de "nous rics" i "tots rics", el PSOE igual que els seus homlegs europeus, apliquen l'autoritarisme ms cruel sobre milers i milers de persones: t'hem explotat i b-, t'hem fet creure que eres important les nostres poltiques d'integraci, els nostres ministeris i instituts d'immigraci-, les nostres partides de despesa social dedicades a la immigraci per als ajuntaments, la nostra sanitat, la nostra escola pblicaper avui immigrant pobre i extracomunitari, et recordem que s la nostra educaci, la nostra sanitat, els nostres treballs, els nostres i ara hi ha "escassesa" i tu, immigrant pobre i extracomunitari, no ets dels nostres. I on es troba aquesta majoria social que pateix? Per ventura no existeixen ms raons per a sortir al carrer exigint justcia social, redistribuci de la riquesa, respecte dels drets humans fonamentals? Aix cada vegada resulta ms insuportable i tant de bo, siguem capaos d'exigir-nos responsabilitat, s a dir, que compareguem amb la nostra lluita, que ens plantem de cara davant el poder, contra els estats, els poltics, banquers, poltics i burcrates.
OPINI-SOCIAL
Manifest de la REDI contra la reforma de la Llei dEstrangeria

Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants
anifest de la Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI) contra la reforma de la Llei dEstrangeria, aprovat en lltima assemblea estatal de la REDI, celebrada els dies 25 i 26 dabril a la ciutat de Barcelona. Amb el tel de fons de la crisi econmica el Govern Espanyol pretn endurir, encara ms, les seves poltiques migratries, culpabilitzant al collectiu immigrant de lactual situaci de deterioraci del mercat laboral. Daquesta forma pretn obtenir un doble objectiu, per un costat presenta les persones immigrants com a boc expiatori de les alarmants xifres datur, i, per un altre, divideix a treballadors i treballadores en autctons i autctones i immigrants, allant lesfor dambds collectius per combatre els efectes perversos de tants anys dacumulaci de beneficis a travs de lexplotaci dambds collectius. A aquests interessos es deu el major enduriment de les ja repressives poltiques migratries, tant en la Uni Europea com en lEstat Espanyol. La modificaci de la Llei dEstrangeria respon a la filosofia descrita i colloca, en conseqncia, al collectiu immigrant, en una situaci de major vulnerabilitat econ-
mica, poltica, laboral i social. La Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI), soposa la modificaci de la Llei dEstrangeria perqu: A) Amb lexcusa dadaptar la llei a les disposicions dels Tribunals Suprems i Constitucionals (dret a la vaga, de reuni, dassociaci de les persones immigrants en situaci de clandestinitat, etc.) es pretn realitzar una reforma que endureixi ms les condicions de vida de la poblaci immigrant. Les diferents sentncies han vingut a considerar anticonstitucional determinades restriccions als drets daquest collectiu pel que lnica cosa procedent s derogar -les de manera immediata. B) A travs daquesta reforma es pretn adaptar a la legislaci de lEstat les diferents directives europees dirigides a la retallada de drets de les i els immigrants, entre elles la denominada "directiva de la vergonya". C) La citada reforma semmarca en les poltiques que consideren a les persones immigrants com simples eines econmiques en el marc duna societat on segueix prevalent, en primer lloc, lacumulaci capitalista. D) mplia els terminis de detenci en els Centres dInternament fins a 60 dies, que poden arribar a ser indefinits per causes no imputables
a ladministraci, condemnant a romandre empresonades a persones que no han coms cap delicte. E) Sobstaculitza la reagrupaci familiar de les i els ascendents exigint que la persona que reagrupi tingui autoritzaci de llarga residncia i que ell o lascendent tingui ms de 65 anys.
F) Es persegueix la solidaritat humana introduint com infracci greu (fins a 10.000 euros de multa) el suport i ajuda a les persones immigrants en situaci dirregularitat administrativa. Entre aquestes infraccions es troba la dinscriure a les mateixes en un domicili a lefecte dalta en el padr municipal, amb el que se li tanquen les portes a drets fonamentals, com lassistncia sanitria i leducaci. Aix Implica, a ms, criminalitzar i allar a aquest collectiu de persones per trobar-se en una situaci de la qual no sn responsables. G) Restringeix els drets dels i les menors no acompanyats, que podran ser posat a la disposici dels serveis de protecci del suposat pas dorigen sense garantir la reagrupaci familiar. Prevalent, en conseqncia, la seva condici destrangers i estrangeres sobre la de menors i suposa una vulneraci de tota la legislaci de protecci dels i les menors i dels Drets Inter-
nacionals de Nens i Nenes. H) Utilitzant un discurs digualtat de gnere suposa objectivament noves formes de discriminaci cap a la dona immigrant, al condicionar el seu accs al mn laboral impedint el reagrupament dels ascendents, mxim en moments que les poltiques neoliberals estan acabant amb gran part dels serveis pblics, entre ells el de les cures a les persones i leducaci en la primera infncia. En conseqncia, exigim: - La retirada de lavantprojecte de reforma de la llei destrangeria i derogaci de la prpia llei per ser una clara eina per a la discriminaci de les persones immigrants. - El tancament immediat dels Centres dInternament per a Estrangers per constituir una via, ms de repressi i marginaci de les persones migrants. Contra la modificaci de la llei de estrangeria, drets per a totes i tots Ni CIES ni llei de estrangeria
Els collectius rupturistes de Terrassa uneixen forces en una nova assemblea

Directa Terrassa
nticapitalista, antifeixista, antipatriarcal, no institucional i internacionalista sn els cinc punts que defineixen lideari de lAssemblea Popular Terrassenca (APT), una uni de diverses forces que es proposa construir alternatives als problemes concrets generats pel sistema. El treball conjunt respon a la necessitat dimpulsar campanyes unitCatalunya. Juny de 2009
ries dins el marc terrassenc i lassumpci dels cinc eixos ideolgics s una condici necessria per poder formar-ne part. Si b la participaci es fa a ttol individual i no en representaci dels collectius, aquests s que han assistit a lassemblea de presentaci de lAPT a travs de membres de lAssemblea dOkupes, SAT, Endavant, lEspai Democrtic Intercultural, Biterna, la CUP, la CGT, Kaos en la Red i III Repblica.
La trobada va tenir lloc el dia 9 de maig -desprs dalgunes reunions prvies- en un collegi municipal. Durant la jornada, hi va haver temps per fer feina, per tamb per lesbarjo, i shi va perfilar la primera campanya, que t com a objectiu denunciar lactual crisi capitalista, una tasca que abraa aspectes molt diversos i cadascun dells prou importants: contra els ERO, de suport mutu entre aturades, per evitar els desnonaments (com est succeint
actualment al barri de Vilardell), de dencia dobres abandonades o contra la pressi dels bancs. LAPT regula una coordinaci que ja es practica informalment entre els collectius desquerres i una de les fites s treballar als barris, on els problemes colpegen amb ms virulncia. Si b lAPT, en un primer moment, es planteja el repte de donar-se a conixer i crixer, tamb ha destabilitzar-se i madurar per no perdre el llegat de tot all que va
construint. Mitjanant accions visibles i participatives, lAPT vol erigir-se -sense ambicions, per amb empenta- en una de les vies a travs de les quals la gent pugui canalitzar les seves inquietuds, problemes derivats de viure en una urbs cada cop ms atomitzada i fagocitada per la gran Barcelona, amb molta poblaci immigrada i amb un atur que afecta el 16% de la poblaci activa. Aquest article ha estat pblicat al nmero 138 del setmanari Directa.
19
OPINI-SOCIAL
Plataforma dAfectats per la Hipoteca: contra el frau hipotecari i pel dret a lhabitatge
l passat 22 de febrer es va constituir a Barcelona la Plataforma dAfectats per la Hipoteca, i ja em organitzat diverses reunions i mobilitzacions dafectats. Aquesta Plataforma denuncia que: 1. Hi ha milers de famlies en situacions dramtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes estan ja en fase dexecuci hipotecria, pel que temen ser desnonades en els prxims mesos. La mala regulaci del sistema bancari espanyol fa que no noms corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se en el carrer, sin tamb de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors. 2. Ladministraci no est proposant cap soluci. La moratria ICO, anunciada pel govern, no noms no resol el problema sin que ho ajorna i ho complica a laugmentar els interessos. A ms, els criteris daplicaci deixen fora a les famlies en situaci de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no estan obligats. 3. Les persones hipotecades denunciem que som vctimes dun frau hipotecari generalitzat i dunes clusules contractuals abusives. Van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques a pesar que molts de nosaltres no rem subjectes de crdit i tenem uns ingressos baixos. Van sobrevalorar la taxaci de lhabitatge, inflant el preu, i augmentant aix el deute contret. Per la llista dirregularitats no acaba aqu: comissions abusives; contractaci obligada dassegurances cares i intils; interessos variables referenciats a leurbor ms uns diferencials desorbitats; informaci esbiaixada, quan no enganyosa, sobre possibles augments de la hipoteca, etc. Tot aix amb una finalitat inequvoca: optimitzar beneficis i sortejar els controls de risc que tot sistema creditici raonable hauria de tenir. No neguem la nostra part de responsabilitat a lhaver signat un contracte que a dia davui no podem mantenir, a pesar de les condicions fraudulentes en que es van pactar moltes daquestes hipoteques. No obstant aix fins a ara lndex de morositat de les famlies ha roms increblement baix. A diferncia dels bancs, que davant lesclat de la crisi no han dubtat a exigir diners pblics, les famlies endeutades han
20
Plataforma dAfectats per la Hipoteca
complert els compromisos adquirits mentre han disposat duna ocupaci i els interessos lhi han perms. Ara que ja no poden fer-ho, la resposta de les entitats creditcies ha estat intentar renegociar a favor de lentitat o el recurs fulminant a lexecuci hipotecria. Amb un agreujant: donada la desavaloritzaci soferta pels pisos, s possible que qui els perdi segueixi devent diners a lentitat que astutament els va endeutar. A ms daquest cmul dirregularitats i despropsits, no hem doblidar la responsabilitat de les diferents administracions pbliques que han desenvolupat una legislaci que solament ha promogut laccs a un habitatge en rgim de propietat com nica forma daccs a un habitatge estable i segura i que en la prctica ha significat el sobreendeutament de les famlies, marginant altres formes daccs a lhabitatge com el lloguer. El desgravament fiscal de la compra, la inestabilitat i inseguretat dels inquilins davant una llei darrendaments urbans que defensa els interessos del propietari, la desregulaci del mercat hipotecari que permet hipoteques a 50 anys, la inexistncia dun parc pblic de lloguer i la falta de control i restricci sobre el crdit, han emps a milers de famlies a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats per a accedir a un habitatge. A ms els bancs, al costat dimmobiliries, administracions i mitjans de comunicaci, durant molts anys van repetir que llogar era llenar els diners, que era molt millor comprar i que els preus dels pisos mai baixarien. Sota aquestes condicions, immobiliries, bancs i caixes van aprofitar aquest context objectiu i van dedicar tot el seu aparell propagandstic a incentivar la compra i el sobreendeutament. Per tot aix lassemblea dafectats per la hipoteca exigeix solucions. Solucions que sn justes, possibles i que ja que sestan aplicant en altres llocs: a) Parar els desnonaments, tant de les famlies hipotecades com dels avalistes, fins que shagi trobat una soluci a la seva situaci. I garantir als afectats laccs a justcia gratuta per a poder defensar-se en els processos dexecuci. En qualsevol cas garantir que cap persona es quedi en situaci de desemparament habitacional: un Estat democrtic respectus dels Drets Humans no pot permetre que milers de famlies es quedin en el carrer alhora que milions de pisos romanen buits a lespera de ser un negoci
rendible. b) Regular la daci en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda lhabitatge, el deute queda liquidat, com succex en altres pasos de la UE o a EEUU. s un abs bancari que estiguin expulsant a la gent de les seves cases i damunt els exigeixin el pagament de 20, 50 o fins i tot 100 mil euros. c) Conversi del parc dhabitatges hipotecats de primera residncia en parc pblic de lloguer social. Que ladministraci forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renuncin a un percentatge significatiu del deute hipotecari perqu, a continuaci, ladministraci compri lhabitatge a preu dhabitatge protegit de rgim general i lantic propietari pugui romandre en ella com inquil dhabitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per a ser beneficiari de la mateixa. Aix no noms sajudaria a les famlies hipotecades, sin que hi
guanyaria tota la societat a laugmentar el parc dhabitatge pblic en lloguer. Una versi daquesta mesura sest aplicant ja al Pas Basc, pel que es tractaria destendrel a la resta de comunitats autnomes. d) Realitzaci duna Auditoria social sobre el funcionament del mercat hipotecari. Existeixen indicis fundats que ens indiquen que la ciutadania ha estat objecte dun gran frau que ha de ser investigat per a poder establir les responsabilitats dentitats empresarials, bancries, aix com de les institucions pbliques. La mateixa auditoria hauria daclarir on han anat a parar els beneficis milionaris que es van generar durant el boom immobiliari. e) Establir els mecanismes, les reformes i les poltiques necessries perqu laccs a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a les famlies treballadores. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota
mensual hipotecria en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini mxim de 20 anys. Convidem a les persones afectades a sumar-se a aquesta Plataforma: la uni s la millor manera que tenim ara per a vncer la por, les amenaces i els abusos dels bancs. Tamb convidem a entitats i collectius socials a donar suport aquest manifest, perqu s una tasca de tota la societat el forar un canvi de model: de la bombolla immobiliria al dret a lhabitatge. Aix mateix, convidem a les administracions a establir un dileg per a avanar en laplicaci daquestes mesures. Mentre aquestes no sapliquin, anunciem que iniciarem mobilitzacions i les accions necessries per a fer respectar els nostres drets. Ms informaci a: afectadosporlahipoteca.blogspot.com/ afectadosporlahipoteca@gmail.co m
OPINI-SOCIAL
Ensenyament pblic catal: nova convocatria de vaga el 10 de juny contra la LEC

Federaci d'Ensenyament CGT Catalunya
SALUT I ANARQUISMES En veu alta!

Pep Cara (Berga)
ls sindicats CGT, USTECSTEs, CCOO, ASPEPC-SPS i FETE-UGT ens continuem oposant al projecte de Llei d'Educaci de Catalunya i a la poltica educativa del Departament d'Educaci El Conseller dEducaci, Sr. Ernest Maragall, davant el rebuig manifestat de manera reiterada per la majoria del professorat i de la comunitat educativa, en contra del projecte de la nova llei deducaci, enlloc dintroduir canvis que vagin en la lnia denfortir lensenyament pblic i de resoldre els problemes plantejats en els centres, ha optat per fer una aliana amb CiU i pactar una llei que promou un model de creixement de la iniciativa privada sostinguda amb fons pblics. Lamentem profundament que el PSC i ERC hagin buscat el suport dun partit de dretes per tirar endavant una nova Llei dEducaci, en lloc de buscar acords amb els sectors representatius del professorat, estudiants i la comunitat educativa i amb els sectors progressistes que defensen un sistema educatiu de qualitat que faci possible la igualtat doportunitats i la integraci social per aquells sectors ms desafavorits. El text pactat de la nova llei impli-
ca: - La generalitzaci dels concerts sense un comproms clar en el compliment de les seves obligacions socials. - La LEC promou un model de creixement de la iniciativa privada sostinguda amb fons pblics. - Lampliaci dels concerts a letapa del 0-3. - Lestabliment de nous concerts per letapa post-obligatria: Batxillerat i Formaci professional. - La permissivitat en la segregaci per sexes, cosa que implica que no hi ha cap voluntat de rescindir els concerts en aquells centres delit que, a ms, escolaritzen de manera separada als nens i nenes. - Lestabliment de mecanismes pels quals es destini diner pblic per la nova construcci de centres privats concertats. -No promou ni garanteix lequilibrada escolaritzaci de lalumnat entre les dues xarxes. - Imposa unes condicions de treball del professorat sense acord amb la representaci legal del mateix i es carrega la negociaci collectiva. - Continua mantenint els altres aspectes ja a bastament criticats pel professorat i per la comunitat educativa. La proposta de LEC debatuda al Parlament ha derivat cap a les postures ms conservadores anomenant una llei de pas a un projecte
que semmiralla en pasos amb els sistemes ms segregadors, o-n fracassen la qualitat, lexcellncia, lequitat i la cohesi social. s, per tant del tot imprescindible continuar mostrant el nostre rebuig a aquesta llei i estar molt atents al seu desplegament. Daltra banda, el conseller continua imposant unes mesures amb les que, de manera totalment unilateral, i amb lexcusa de la crisi i la manca de pressupost, pretn empitjorar les condicions laborals del professorat dels centres pblics aix com devaluar la seva qualitat. Mesures que atempten contra les plantilles dels centres, que suposen una reducci efectiva de professorat, i que impliquen un augment de les hores de treball en detriment de la tasca de tutoria i coordinaci pedaggica.
proposant aplicar. Aquestes mesures van ms enll de la crisi, la seva implementaci suposa carregar el pes de la crisi sobre el professorat i lensenyament pblic i que, un cop superada aquesta, seran molt difcils de redrear. A ms sn mesures, que no aporten solucions a les necessitats i mancances de lensenyament pblic, ans al contrari van encaminades a deteriorar la seva qualitat actual. Tot plegat ens porta a fer una crida al professorat i a tota la comunitat educativa per continuar mobilitzant-se i a ens obliga a fer una
Els principals punts

1. No volem aquesta Llei. 2. No a la desregularitzaci horria. No a laugment de la jornada lectiva. 3. No a la disminuci de loferta pblica docupaci. Ampliaci dels pactes destabilitat. 4.- Cobriment de totes les substitucions des del primer dia. 5.- No a la retallada de plantilles. 6. No a la massificaci. Increment de la construcci de centres pblics. 7.- No als incompliments del departament deducaci. 8.- No al tancament de grups en els centres pblics. 9.- No a la supressi dels Batxillerats nocturns.
El Departament pretn
* Retallar les plantilles dels centres. * Imposar de manera pretesament voluntria les hores extres al professorat. * Retallar loferta pblica, tancant grups en els centres pblics. * Fer desaparixer loferta de batxillerat nocturn. Davant daquesta situaci les organitzacions sotasignades manifestem el nostre ms absolut rebuig a les mesures que el departament est
ota aquest ttol acaba de nixer la Publicaci Intermitent de la Xarxa Anarquista. El primer nmero s un monogrfic sobre lavortament, amb escrits que aborden des de diferents punts danlisi lavortament, ms enll de les consideracions legals i des duna ptica llibertria. No he tingut res a veure en lelecci del ttol per haig de dir que magrada molt. Jo lentenc com una afirmaci de les idees, prctiques, propostes i contradiccions anarquistes. Sense complexos. Cap a fora del ghetto, sense cap subordinaci i amb totes les aspiracions del mn mundial. Acceptant la nostra enorme heterogenetat (tants caps tants barrets deia un dia), per constatant tot el que compartim, que s moltssim i que ens ha de permetre, a les anarquistes, treballar juntes quan calgui i quan vulguem. I ja fa temps que cal i ja fa temps que moltes volem. Per no parlar noms de coses bones. Vull parlar de com sactua davant les agressions i les injustcies dins dall que alguns anomenen moviments socials. Tenim el cas de Berga on desprs de fer-nos el llit mentre lluitvem contra lordenana de civisme, ens fan fora duna rdio de la qual rem pares per criticar els poltics que van aprovar lesmentada llei i per acabar-ho darreglar el desembre passat ens lamaneixen amb pedres i intents dincendi, mentre lassetjament personal i les agressions de baixa intensitat encara s hora que saturin, i s de qu parlo. Tamb puc esmentar les silenciades agressions a la Torna de Grcia ara fa ms dun any i en un sentit similar fa uns dies em comentaven unes altres agressions de gnere. No pretenc explicar aquests fets, ja que qui vol els pot conixer. El que vull manifestar s el cansament que sento en comprovar com no passa res. La gent tanca files, lamiguisme s superior al sentiment de justcia i, a ligual que a la resta de la societat, no passa res. Comprovo dia rere dia com les complicitats amb aquestes injustcies sestenen i envesquen fastigosament a molta gent suposadament conscient. Es volen presentar les agressions com a disputes personals, privades, poc clares i subjectives. Ara entenc millor a la gent que no en vol saber res dels moviments socials (lloc de tota la societat on la diferncia entre prctiques i discursos s ms gran). Davant daquest panorama noms em queda dir que em fot tant de fstic lagressor com qui el deixa entrar al seu ateneu, el justifica i li dna cobertura poltica. No vull capellans per aix no vol dir que tot shi valgui. I ara s, en veu alta: salut i anarquia!
21
OPINI-SOCIAL
TORNEM-HI La puresa dels samurai
Pau Gomis
La LEC i la educaci infantil

Municipalitzaci/privatitzaci i desregulaci
Federaci dEnsenyament de la CGT Catalunya
i hi ha un discurs que cala fons entre la poblaci s el de la por, el de la incertesa. Primer es va contagiar la por que causa el terrorisme internacional, i va fer que es sacrifiquessin drets i llibertats a canvi de seguretat. Desprs el pnic lha causat la crisi econmica, creant condicions socials propicies tant pel retrocs laboral, com per al ressorgiment de propostes basades en la manu militari o amb un acusat caire xenfob. I ara toca la grip porcina, o el virus gripal H1N1. La situaci dalerta s lgica i fins i tot positiva, per lalarma s totalment injustificada. Don surt la por? Surt del contagi de la por del nostre ve davant de fenmens que no pot controlar, o de contingncies que s repeteixen i causen lalarma. Aquesta por dona lloc a respostes irracionals: vedar els vols a Mxic, sacrificar porcs a Egipte o les actituds xenfobes envers els mexicans als EUA. Per espargir la incertesa no cal un discurs massa profund, simplement una bona propaganda. En aquest mn la publicitat s el millor canal per difondre poltiques que, dentrada, no comptarien amb laprovaci de la poblaci. I en una situaci de crisi contnua sempre surt alguna voluntat salvadora disposada a aplicar el bistur per mantenir unes condicions econmiques i socials que garanteixin tant la producci i lacumulaci illimitades, com la submissi i el consum. Un exemple seria la campanya publicitria de ladministraci Bush sobre les armes de destrucci massiva a lIraq, adobada amb lamenaa terrorista mundial, que va propiciar una guerra dinvasi on lnic objectiu era el petroli. La por immobilitza i alla; aix s el que volen de nosaltres, que ens tanquem a casa. Que ens creiem que les solucions noms poden venir de dalt i que tots sols no som capaos de canviar les coses. Ens enganyen amb la publicitat, ens enganxen amb el crdit i ens veiem obligats a consumir els seus productes de durada efmera, tant materials com immaterials. A nosaltres correspon enfrontarnos a aquestes premisses del capital, establint una comunicaci directa i horitzontal per oposar-nos als missatges publicitaris verticals. Menys propaganda i ms debat i reflexi, aix com una veritable difusi de la cultura i de les idees. Proposar davant la continua compra-venda, les relacions i afectes, la cooperaci, lintercanvi, la solidaritat i el recolzament mutu com a estil de vida. Valors perdurables davant la caducitat de missatges i productes.
22
empre hem defensat una major implicaci dels ajuntaments en leducaci. Per la municipalitzaci de la LEC s una estratgia de privatitzaci. El primer cicle dinfantil (0-3), conjuntament amb leducaci de les persones adultes, es transfereix als municipis quan ho demanin. El que recull el projecte no s nou. Els eixos poltics de com ha de ser leducaci a letapa 0-3 i la formaci de persones adultes ja els van definir en el Pacte del Tinell on es recull que ser competncia dels municipis. Segons linforme del Sndic de Greuges, 1 de cada 4 llars dinfants municipals la majoria de les famoses 30.000 places pbliquessn de gesti indirecta; s a dir, mantenen el cartell de Llar dInfants de lAjuntament de. per sn realment empreses privades que tenen la concessi. Daix sen deriven tres conseqncies: unes condicions laborals ms precries i menys sou, els incompliments de normativa (augment de rtios) i encariment per a les famlies. Art. 143. Competncies de les entitats locals 4. A petici dels ens locals, es podran transferir o delegar les competncies per a la creaci, organitzaci i gesti de centres de primer cicle deducaci infantil, densenyaments artstics i deducaci de persones adultes dacord amb la planificaci educativa. Disposici final segona: 1. El Govern de la Generalitat de Catalunya garantir els recursos suficients per afrontar la prestaci dels serveis la titularitat dels quals traspassi o delegui als ens locals. 2.- Una educaci infantil 0-3 assistencial Els experts destaquen que aquesta etapa s fonamental en el desenvolupament futur dels infants. s per aquest motiu que sempre sha reivindicat considerar 0-3 com una etapa educativa i no noms assistencial. Aquesta lluita va veure els seus fruits en el redactat de la LOGSE que la considerava per primera vegada i desenvolupava el seu curriculum. Art. 54.2. En el desenvolupament reglamentari del primer cicle de leducaci infantil shan de preveure mesures de flexibilitat per fer possible la seva adaptaci, principalment a les necessitats dels infants i tamb a les de les famlies i
ha de preveure la possibilitat de diferents models dorganitzaci i de funcionament que permetin conciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares en la criana i leducaci dels fills. La conciliaci de la vida laboral i familiar passa per uns horaris i una jornada laboral que permetin latenci als fills i aquesta ha de ser la nostra lluita. No han de ser les llars dinfants ni cap altra alternativa encara ms desregulada (com les ludoteques, etc.) les qu han dadaptar els seus horaris a les necessitats que tenen les famlies com a conseqncia de les exigncies del mercat laboral. Reconixer plenament el carcter educatiu daquesta etapa s posar en primer lloc les necessitats de linfant, i adaptar a aquest objectiu el model dorganitzaci i de funcionament. Una cosa molt diferent s generar el model dorganitzaci i funcionament en funci dels horaris de les famlies. Ens parlen de conciliaci de la vida laboral i familiar mentre es tramita al Parlament europeu la directiva europea de les 65hores. A ms, cal una oferta de places pbliques a les llars dinfants suficient per cobrir la demanda que hi ha descolaritzaci dels infants de 0 a 3 anys. En el projecte de llei no es menciona el dret de les famlies a una plaa 0-3 pblica i gratuta. Art. 181. Finanament del primer cicle deducaci infantil 1. El Departament, en els termes previstos en la planificaci, estableix una oferta de places a per a infants de zero a tres anys. 2. Per tal de posar en servei aquestes places i, preferentment, per satisfer les necessitats descolaritza-
ci dinfants situats en entorns socioeconmics o culturals desafavorits i zones rurals, dacord amb la planificaci i els requisits prviament establerts, el Departament subvenciona la creaci i consolidaci de places per a infants de zero a tres anys en llars dinfants de titularitat municipal. 3. El Departament pot subvencionar, dacord amb els criteris establerts pel Govern, lescolaritzaci en llars dinfants de titularitat privada que assumeixin el comproms de collaborar, en aquesta activitat que desenvolupen sense finalitat de lucre, a lassoliment dels objectius del sistema educatiu. 3. Encara ms desregulaci. Laprovaci de la LEC obra la porta a la desregulaci del sector. Fins ara el Decret 282/2006 de 4 de juliol regula les condicions que ha dacomplir un centre per tal de poder ser una llar dinfants. Lesmentat informe del Sndic de Greuges ja assenyala que el decret va ser un pas enrere en la qualitat daquesta etapa, doncs va suposar una ampliaci de rtios, entre daltres. La publicaci del decret va comportar que un nombre important de centres que no acomplien aquestes condicions quedessin fora de qualsevol control. No obstant, aquests centres segueixen funcionant i molts ajuntaments comptabilitzen les seves places per poder dir que tenen prou oferta encara que les condicions siguin lamentables. El decret marcava com a mnim unes condicions per a totes les llars dinfants per el projecte de la LEC no marca cap requisit general i ho redueix a un acord amb cada ajuntament. Art. 54.5. Correspon al Departa-
ment, en collaboraci amb els ajuntaments, determinar els requisits que han de reunir els centres educatius que imparteixen el primer cicle deducaci infantil, referits als aspectes educatius del projecte, les installacions i el personal dels centres. En aquest marc, en que cada ajuntament podr determinar les condicions que tindran les llars dinfants del seu municipi, totes ho podran ser.
En defensa de lensenyament pblic

No a lassistencialisme Ple reconeixement del carcter educatiu del 0-3 Ple reconeixement del dret de linfant de 0-3 anys a tenir una plaa pblica, gratuta i de qualitat. Obligaci de la Generalitat a garantir-la. No a la municipalitzaci de les 42 llars dinfants del Departament dEducaci. No a la poltica privatitzadora dexternalitzacions dels serveis educatius i de gestio indirecta de les llars dinfants pbliques. Recuperaci de la gesti pblica directa de les llars municipals privatitzades. Homologaci dels docents pblics del 0-3 amb la resta de letapa infantil. No es pot esperar ms, cal passar a lacci per exigir que es retiri la LEC. El problema del projecte no s que li manqui tal o qual punt, el problema s que presenta un projecte global de privatitzaci dels sistema educatiu a Catalunya prenent com a model el concertat. Per aix es diu que no a aquesta LEC i sen demana la retirada del projecte.
SOCIAL
La Barceloneta s un barri popular i no un lloc per especular

Plataforma per la Defensa de la Barceloneta
Dossier Informatiu sobre les Penes Multa

Collectiu Catalunya
la Barceloneta ens neguem a ser un barri turstic. Estem farts duna poltica urbanstica que beneficia noms a uns pocs, de procesos de participaci que noms sn per quedar b i duna ciutat on cada cop s mes difcil sobreviure. - Desprs de saber que en els darrers quatre mesos shan concedit 55 llicncies dapartaments turstics, malgrat que lAjuntament shavia comproms a perseguir-los, i no a fomentar-los. Sn 55 habitatges menys. - Desprs de conixer la possibilitat que seliminin els aparcaments del barri sense que hi hagi cap alternativa per aparcar, i de saber que es transformaran molts carrers, sense que els vens poguem decidir quins ni com, malgrat que el Districte shavia comproms a fer un barri per
a i amb els vens. - Desprs dassabentar-nos que no sha canviat res del pla dels ascensors, que segueix vigent, sobrevolant el barri i els seus vens amb menys ingressos com un voltor carronyer; que no hi ha cap paper, cap acord formal per a canviar el pla, malgrat que la regidora ha anunciat a bombo i plateret que modificaria el pla i que fins sesforaria per anullar-lo. - Desprs de saber que 1.220.000 euros de la Llei de barris es destinaran al Taller Barceloneta i als seus programes de participaci; sabent que el que ells anomenen "participaci" s noms una consulta als vens per quedar b; mentre prometen fer un barri a mida dels vens i buscar soluci als problemes socials i dhabitatge que hi ha en un barri popular que lluita per continuar sent-ho. - Desprs de constatar que perqu la Llei de barris benefici realment
els vens i venes, haurem de tornar escarrassar-nos-hi; perqu 740.000 euros de la Llei de barris es dedicaran a construir lEsplai de mar, amb una empresa privada que ho gestionar i en treur beneficis; malgrat que shavien comproms a invertir en benefici del ve i no del lliure mercat: inversi pblica i benefici privat. - Desprs de veure com lAjuntament ha donat el vist-i-plau a la pujada de tarifes del Club Nataci Atltic Barceloneta, tot i haver proclamat que el que volen s ajudar la gent gran i els jubilats. - Desprs de veure dia rere dia com vens de tota la vida, o que van venir i van decidir quedar-se, han de marxar perqu lespeculaci els fa fora del barri i lAjuntament no fa res per regular els preus; tot i les promeses en temps deleccions de protegir el ve i de garantir el dret a lhabitatge. - Desprs de comprovar que els
vens no comptem si no som rendibles econmicament i veure com sinverteix ms en equipaments per al turisme (Hotel Vela, Bus Turstic) que en solucionar els problemes del barri; desprs dadonarnos, cada cop que es rescindeix un contracte de lloguer o quan lAjuntament negocia amb el Port (Hotel Vela i Nova Bocana), que no pot ser que els pobres visquem davant del mar - Desprs de tot aix, tornem a tenir clar que si no ens volen sentir, ens farem escoltar; que si no ens volen davant del mar ens nhauran de treure a la fora; que si intenten fernos enfrontar entre nosaltres (tot dient que s el ve el que especula i oblidant que s lAjuntament qui regula) ens unirem i deixarem clar que la Barceloneta no s un barri turstic sin un barri popular i que seguir sent-ho. Per tot aix, exigim: - Lanullaci definitiva del pla dels ascensors. - El tancament de tots els apartaments turstics, que no es concedeixi cap ms llicncia, i la conversi daquests pisos en habitatges de lloguer social. - Que no seliminin places daparcament si abans no hi ha una alternativa clara sobre on aparcar a preu popular dins del barri, aix com un comproms que no es concediran ms terrasses de bar en carrers peatonalitzats. - Regular els preus dels habitatges, sobretot els de lloguer. - Rebaixar les quotes del CNAB (sobretot per als jubilats), i comproms que cap equipament pblic tindr gesti i beneficis privats.. - Que sinverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els problemes despeculaci existents (construcci dhabitatge de lloguer social i adquisici dedificis amb la mateixa finalitat per a les persones que viuen al barri actualment), i els problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcci duna escola-bressol, ajuda a les famlies a latur) - Frenar lespeculaci al barri i protegir els vens amb mesures i compromisos reals i no noms amb bones paraules. Et convidem a adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al mat a la plaa del Poeta Bosc i els dilluns, dimarts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. Lassemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i lAVV lstia s cada dimarts a les 20h a Pescadors.
Qu s una pena-multa? s un dossier informatiu de 30 pgines editat labril de 2009, que inclou els segents apartats: - qu s una pena de multa? - insubmissi a les penes-multa - diferents casos repressius - orientacions legals - manual dinsolvncia - dossier jurdic Una pena de multa s un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal de 1995 i retocat el 2003 que consisteix en una condemna econmica fruit dun procs judicial per delictes o faltes que es pot substituir per penes privatives de llibertat al propi domicili o a un centre penitenciari. Amb aquest tipus de condemnes, una persona pot entrar a la pres per impagament duna multa i la impossibilitat de ser embargada. La pena de multa es fixa en les sentncies amb una duraci i una quantia econmica concreta: lextensi mnima ser de deu dies i la mxima de dos anys i la quota diria tindr un mnim de 2 euros i un mxim de 400. Els jutjats tindran en compte la situaci econmica del condemnat, segons el seu poder adquisitiu, els seus ingressos, les obligacions o les crregues familiars. Si la condemnada no satisf voluntriament o per embargament la multa imposada, quedar subjecta a una responsabilitat personal subsidiria dun dia de privaci de llibertat per cada dues quotes diries no satisfetes. Tamb es podr acordar que la responsabilitat subsidiria es compleixi mitjanant treballs anomenats en benefici de la comunitat.
Ms informaci i contactes:
alespenespunyalades.blogspot.com proupenes@gmail.com >>> Descarregat el dossier a: www.moviments.net/noalplacaufec/
23
> EL FAR
CRATES I POETES
Dinamita de cervell
Leucip de Milet i la Setmana Santa
Jordi Mart
Ligualad Joan Ferrer

Ferran Aisa
Joan Ferrer i Farriol (Igualada 1896-MonM teuil 1978), era dofici assaonador, doncs, la capital de lAnoia era aleshores el principal centre productor del ram de la pell. El jove Ferrer va sser alumne del prestigis Ateneu Igualad de la Classe Obrera i molt aviat es va afiliar a la CNT. Ferrer per la seva tasca sindical i solidria fou detingut i tancat a la pres Model de Barcelona. Lany 1918 el trobem participant en el decisiu Congrs de Sants de la Confederaci Regional catalana, on es va decidir la creaci dels Sindicats nics. Ferrer era un gran afeccionar a la lectura i llegia tot el que queia a les seves mans tant de sociologia com de literatura universal, daquesta manera els obrers manuals sanaven illustrant. Joan Ferrer va comenar tamb a escriure articles a publicacions les locals, Germinal, Sembrador. El 19 de juliol de 1936 va participar a locupaci de lAjuntament dIgualada i amb les forces desquerra constituiren el Comit Revolucionari, Ferrer ocuparia el crrec de Segon Alcalde de la seva ciutat. La seva capacitat periodstica el van portar a dirigir el Butllet CNT-FAI dIgualada i a formar F part de la redacci de la Soli. Lany 1937 Joan Ferrer va sser nomenar director del diari confederal Catalunya. Acabada la guerra sexilia a Frana on visqu totes les penries de la dispora, camp de concentraci, guerra mundial, etc. Ferrer, finalment, sestabl a Pars, des don va collaborar a la reorganitzaci de lorganitzaci confederal a lexili. Durant molts anys fou el director de Solidaridad Obrera de Pars, posteriorment de Le Combat Syndicaliste i va collaborar a les publicacions llibertries Umbral, Cnit, Espoir, Terra Lliure... Escrigu centenars darticles que algun dia shaurien de recollir en un volum per fer justcia a tots aquells que no van deixar mai que sapagus el foc de la torxa. Entre la seva obra destaca el llibre memorialista Costa Amunt, on aplega les vicissituds dell mateix i de molts companys de viatge. Ferrer, a ms, va escriure prosa, teatre i poesia, Garbuix potic ns un exemple. ngel Samblancat li va escriure el prleg, en qu deia: No s estrany doncs, que en un ambient on es feia art amb el cuir, Ferrer sen tragus un cor damant de Petrarca- i de pensador platnic, sempre amb domini del seu Pallas per sa Musa com deu ocrrer en qualsevol gnere de lira amb cordes.... El Garbuix potic de Ferrer consta de tres parts: Aiges de broc (proses lriques), intermedi (poesia) i La fira de la veritat (comdia). El literat catal Ferrer va participar en diversos Jocs Florals de la Llengua Catalana a lExili, i lany 1949 aconsegu sser premiat per la composici Oraci al pa. Els seus poemes dIntermedi fan referncia als difcils temps dels anys quaranta com Pedrera de Magr: Pedrera la de Magr, a cent mil lleges de mi Amagridora pedrera!, Tast dinfern, malson, cendrera, lloc danar i de mal sortir.
24
ento de fons els timbals que repiquen mentre milers de persones endolades omplen els carrers per seguir les despulles d'un sser torturat que un cop mort, suposadament, ressuscitar per salvar-les. Al voltant daquest suposat poder per sobreviure a la mort del cos, sha construt un dels edificis totalitaris que ms transcendncia ha tingut en les vides de les persones que vivim en aquest tros de mn en tota la nostra histria. La victria del cristianisme va fer desaparixer gaireb tots els pensadors del cos" que l'antiguitat havia vist nixer i pensar. Alhora, Plat va ser construt com a gran referent nic i el cristianisme el va banalitzar per fer-lo entenedor a la gran massa. Hi ha dos mns, en un el cos pateix i es conhorta pel patiment, i en l'altre l'nima gaudeix de la vida eterna si l'estada entre els mortals ha estat l"adequada". Per aix cal dominar el cos, per aix cal negar el cos, per aix cal esclavitzar el cos. La Setmana Santa cristiana, ms enll del folklore, s un bon moment per parlar dels que, abans que nosaltres, han reivindicat el cos i han negat aquesta falsa vida del ms enll que amb tanta propaganda anuncien els capellans d'ahir i d'avui. Parlem de Leucip. Leucip s un filsof grec de la vida del qual es tenen molt poques dades, de fet molts autors han dub-
tat sobre si era un home o una dona, sobre si era un pseudnim que utilitzava Demcrit i fins i tot sobre la seva existncia. El cert s que la seva obra s que existeix i ens ha arribat. Michael Onfray, en el primer volum de la seva "Contrahistria de la filosofia", titulat' Les savieses de l'antiguitat', que estic llegint ara, el situa com el primer filsof hedonista. No entrar ara en les interessantssimes opinions que porten l'autor francs a escriure aquesta petita enciclopdia de la filosofia que no segueix el cam trillat de Plat-cristianisme-alemanys perqu ja en parlar un altre dia, per s que ho far sobre el presumpte Leucip. Leucip de Milet (pels volts de 460370 aC) s un autor sense rostre per amb obra i algunes cites esparses en obres d'altres autors que ens lacaben de definir. El filsof de Milet hi exposa la seva visi del mn, un mn que ell veu format per toms, buit i moviments, que desenvoluparien els primers dintre del segon. No hi ha res ms. Aqu no hi ha ni reremons, ni nimes, ni altres mns. O b, si hi sn, estan formats per realitats tangibles, perceptibles i concretes. Onfray afirma que "noms amb aquesta opci, senzilla, clara i inequvoca, Leucip acosta els homes a un mn real immanent i la seva nica dimensi material. La data de naixement de la filosofia coincideix amb el moment en qu es despatxen els mites, les faules i les religions".
Quan els toms s'organitzen d'una forma determinada, aquests provoquen simulacres, o sigui, imatges fetes a semblana d'una cosa, representacions. Els dus, en el pensament de Leucip, passen a ser simulacres. Aquesta fsica radical i senzilla -alhora que discutible, com tot- inclou la situaci dels dus al costat dels somnis nocturns o les fragncies de l'olivera. I que b que hi estaven all... En un text de Climent d'Alexandria,
es comparar Leucip a Lykos, dient que els dos pensaven que "l'alegria veritable s l'objectiu de l'nima i que s'obt a travs de les coses belles i la seva contemplaci". Onfray insisteix que bellesa aqu vol dir plaer, com a excellncia, virtut, noblesa... Per tant, aquesta nima, que tamb seria tangible i fsica, obtindria la seva mxima alegria i felicitat amb el plaer, mai amb el sofriment. Per pensar-hi una mica.
Jornades a Barcelona sobre el Pas Valencia (del 5 al 21 de juny)

Negres Tempestes
ivendres 5 de juny a les 19.30h al Tercer Assalt. Miquel Amors, historiador i analista social. "L'anarquisme valenci durant la Repblica i la guerra Civil" Tractem la fundaci de la FAI, de la cultura llibertria com a cultura de classe, de la lluita entre reformistes i revolucionaris dins la CNT, de la formaci de la Columna de Ferro, de les collectivitzacions, del trasbalsament ideolgic del moviment llibertari amb la collaboraci poltica, i de la contrarevoluci republicana i stalinista a la reraguarda. Dissabte 13 de juny a les 19h al Casal Popular de Les Corts "Colnia Castells. Josep Llus Blzquez, del Centre de Documentaci del Casal Popular de Castell. "El moviment obrer durant el postfranquisme i la transici. Un cas comarcal: La Plana"
Repassarem els conflictes originats amb l'aparici de noves formes de treball a una comarca eminentment agrcola, passant per la legalitzaci dels sindicats, les vagues, l'antifranquisme, i la conscincia de classe i nacional. Tot aix sense deixar de banda el sector citrcola, fortament arrelat com a conseqncia de la profusi de minifundis per tota la comarca. Diumenge 14 de juny a les 19h al CSA Can Vies. Documental "Ser Joan Fuster" de Lloren Soler, 2008 A partir de l'arxiu literari i fotogrfic de l'escriptor i d'altres fonts documentals, i de les declaracions de ms de trenta persones que el conegueren, es construeix un retrat intellectual i hum de lassagista i articulista Joan Fuster, i impulsor de la modernitzaci del Pas Valenci en uns temps molt difcils, des d'una perspectiva crtica i rigorosa.
Divendres 19 de juny a les 19h al CSO La Nova Carboneria. Jordi Muoz, professor de Cincies Poltiques de la Universitat Pompeu Fabra. "El Pas Valenci ser d'esquerres o no ser? Estructura social i conflicte identitari al Pas Valenci" Els conflictes al voltant de la identitat collectiva dels i les valencianes que es van donar a reds de la transici sovint han estat analitzats sense tenir en compte el rerefons social. En aquesta xerrada oferirem un breu reps als termes principals del conflicte conegut com la 'Batalla de Valncia' tot fent especial mfasi en el paper de la burgesia valenciana, les bases socials de l'anticatalanisme i la vinculaci entre el valencianisme fusteri i les esquerres valencianes. Una anlisi de classe del conflicte identitari que ens aportar algunes de les claus per entendre'l, i per interpre-
tar tamb el Pas Valenci d'avui. Diumenge 21 de juny a les 19h al CSA Can Vies. Documental "Del roig al blau. La transici valenciana" de Lloren Soler, 2004 La transici poltica propici l'escenari ideal per a fer esclatar el conflicte sobre la identitat dels valencians, que condicionaria el seu futur democrtic. La formulaci d'una nova concepci nacionalista de la valencianitat, assumida per part de l'antifranquisme, colision amb l'arrelat regionalisme defs pels sectors socials ms conservadors, tenint com a resultat un dels episodis ms convulsos de la recent histria valenciana. En un terreny guanyat per la visceralitat, la irracionalitat, la manipulaci i la demaggia, uns i altres, persones i formacions poltiques, tractaren d'adaptar-se a les circumstncies per tal d'assegurar-se un espai a la nova societat que es vislumbrava.
El peridic Diagonal afronta una nova etapa

Collectiu Editor del Diagonal
> DES CARTES MAUDITES
l passat 30 de abril el peridic quinzenal Diagonal complia 101 nmeros. Desprs de quatre anys demostrant que s possible treure al carrer un quinzenal sense grups econmics ni partits poltics darrere, sustentat en milers de subscripcions i organitzat de forma assembleria, Diagonal inaugura una nova etapa. Ens reinventem per a funcionar millor, per a entendre i explicar els esdeveniments en profunditat i per a seguir reflectint alternatives i propostes de canvi social. Lestructura de seccions del peridic canvia per a millorar la nostra organitzaci interna i per a millorar lenfocament informatiu pel qual apostem des del principi, interpretar la realitat duna forma integradora. A partir dara, els esdeveniments en el plnol econmic, poltic i mediambiental sabordaran conjuntament en una mateixa secci, ja que estan estretament vinculats. La secci de "Sabers" inclour temes de memria histrica, cincia, noves tecnologies, mitjans de comunicaci i altres mbits. Lopini de lectores i lectors tindr major cabuda a lunir-se la secci de "Cartes i Debat", i es crear un apartat de "Serveis" amb recursos dutilitat que van des de les receptes econmiques a propostes per a defensar-se de les hipoteques. La perspectiva dels moviments socials seguir sent leix del projecte i sincorporar de forma transversal en totes les seccions, unint les lluites amb les temtiques i contextos que treballen. La secci "Proximitats" desapareix per a donar pas a "En Moviment", que realitzar pa-
normiques en profunditat sobre moviments i organitzacions socials concrets. En aquesta nova etapa, el disseny ser ms atractiu i amb recursos ms diversos, alternar formats curts i llargs i sincorporar lhumor a totes les seccions. La nostra web ser ms til, ja que sactualitzar diriament amb continguts que no han tingut cabuda en ledici impresa i rebr comentaris de visitants. Aquest canvi respon, duna banda, a les demandes que hem anat rebent quant a fer un peridic amb un format ms flexible i obert a la participaci i, per un altre, a la reiterada necessitat del collectiu dorganitzar millor les seccions i repartir el treball. La primavera passada vam obrir un procs de discussi en el collectiu amb diversos plenaris i vam comenar a consultar a gent subscrita i lectora. A ms dobrir ladrea diagonal101@diagonalperiodico.net per a recollir propostes, vam iniciar una gira de trobades amb subscriptors que ens ha dut a ms de deu ciutats de lEstat. Malgrat les limitacions temporals i la dificultat per a articular el procs, hem intentat dotar-lo de la mxima horitzontalitat. Obrim aquesta nova etapa a un pas dassolir les 5.000 subscripcions, lobjectiu que ens marquem el 2005. En quatre anys, hem passat de 1.300 a 4.500. Un 25 % shan aconseguit en els ltims mesos, en plena crisi, el que demostra que cada vegada ms gent aposta pels mitjans alternatius, independents i contrainformatius. I cada vegada som ms: al collectiu editor, format per una trentena
Contra lactualitat (1)

Carlus Jov
de persones, shan unit milers de persones que collaboren des de tot el mn; han sorgit les separates mensuals de Cantbria i Arag, a la qual sha sumat recentment una altra a Irua i sestan gestant redaccions a Astries i Canries. Volem donar-vos les grcies perqu res daix existiria sense la xarxa de collectius, organitzacions i persones que doneu suport el projecte. Encara que seguim avanant, encara queda molt per a convertirnos en un peridic viable econmicament i que informi sobre lactualitat dels moviments socials.
Per aix ara ms que mai necessitem el suport de tota la gent que ho fa possible: lectors/es, subscriptors/es, lluites socials, mitjans alternatius, independents i comunitaris Si teniu ganes i temps disponible, podeu escriure a echarunamano@diagonalperiodico.net Us animem a recolzar-nos en aquest nou canvi perqu tot no segueixi igual, per a dinamitzar i fer ms creatiu Diagonal i incidir de forma efica i constructiva en la realitat, proposant i afirmant altres relacions socials. Ms informaci: www.diagonalperiodico.net
Pellcules
OCAA. RETRATO INTERMITENTE Ventura Pons (1978) Visi intimista del pintor andals Jos Prez Ocaa, un personatge que va marcar la vida popular a la Barcelona dels anys setanta.
RECURSOS HUMANOS Laurent Cantet (2000) Una intelligent aproximaci al funcionament de les oficines de recursos humans en el mn laboral actual i a lactitud del sindicalisme i la presa de conscincia dels treballadors.
VIRIDIANA Luis Buuel (1961) Comdia negra irreverent en contra la religi que va provocar les ires del Vatic i la censura franquista, Cont la famosa escena de la recreaci del Sant Sopar de Leonardo.
WORKING MANS DEATH Michael Glawogger (2005) Documental sobre lexplotaci laboral i la misria que pateixen actualment els obrers a diferents pasos: Nigria, Indonsia, Xina, Pakistan i Ucrana.
actualitat no s el present; ni tan sols un temps ms immediat que el present. Lactualitat s la dissoluci del present mitjanant la separaci dels diferents elements que el conformen. El carcter unitari del present s reemplaat per la sempre fragmentria realitat de lactualitat, generant una infinitud de petites illes allades que mai arriben a formar un arxiplag. Aix, la realitat convertida en actualitat sens apareix com a quelcom inabastable per a lindividu, tot i el seu vertigins grau de gestionabilitat. Lactualitat, precisament, es caracteritza per la idea de gesti de successos allats, en oposici a la idea dacci que acompanya el present, la qual s entesa habitualment com un moviment dins un tot complex i unitari. Lactualitat, en canvi, no pot ser complexa, per definici, car s una disbauxada recopillaci de membres solts. La seva complexitat rau tan sols en aquesta disbauixa i la impossibilitat de fer-sen un mapa de tes rritori. El present es caracteritza per un sentir-se s aqu, un estar actuant en qu el subjecte es confirma com a tal. Lactualitat, pel contrari, s un constant escolar-se de les s mans en qu lindividu no pot sin contemplar; el subjecte, en la mesura que el subjecte s aquell que s defineix per la seva capacitat dacci, desapareix. El seu lloc s ocupat per lindividu que observa per no actua, que veu per no comprn, que sap per no coneix, que opina per no realitza el seu pensament... Lactualitat s el temps ideal de la societat espectacular. Dins lactualitat la ideologia perd la ra dsser, car no t on subjectar-se. Les s coses succeeixen i, certament, hi ha qui les fa succeeir; per la idea de cos social unitari que vincula les diferents accions, sotmetent-ne unes a unes altres, vincun lant-ne unes a unes altres, desapareix per n donar pas a un tot-no-res parcelari que no n r es pot afrontar com a totalitat, ja que mai s un, tan sols multiplicitat. La ideologia desapareix, en conseqncia, perqu la ideologia s necessriament una idea del tot, de l. Davant fets isolats, emper, tan sols poden donar-shi idees concretes, de rpis da caducitat, desvinculades entre si, inconnexes de tota realitat ms enll de la seva efectivitat. Dins lactualitat no t sentit el tot o res caracterstic de la ideologia. Una sempre preferible tercera via s la que sortir al pas per garantir que res no canvia o, el que s en el fons el mateix, que tot continua igual. Lactualitat, per tant, no admet els canvis perqu ella mateixa es concep com a mbil, tot i mai sortir del seu propi eix.
25
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> MS MEDIA
Catleg de lExposici "Pedagogies Llibertries. Les cultures de la llibertat en lanarquisme ibric"

Lexposici "Pedagogies Llibertries", realitzada a iniciativa de la CGT de Burgos, que est recorrent lEstat espanyol de la m de les Federacions Locals de la CGT i dels Sindicats dEnsenyament, ja conta amb el seu catleg, el qual tamb es presenta com un material pedaggic i formatiu per al seu s en escoles, instituts i centres socials i educatius. A partir daquest moment, cada lloc per on passi lExposici tindr l llibret com expressi del que lexposici descriu i explica LExposici consta de 15 panells, en els quals soferix un recorregut per les diferents teories llibertries sobre educaci i es recuperen algunes de les nombroses experincies que al llarg de la histria shan portat a terme i se segueixen desenvolupant. Daquesta forma volem contribuir no noms a la recuperaci de la memria histrica pel que concerneix a lensenyament llibertari, un dels pilars fonamentals de lanarquisme, sin que tamb volem oferir alternatives pedaggiques a leducaci autoritria, jerrquica i competitiva que avui dia ens volen tornar a imposar governs i partits poltics. Aquesta exposici la volem difondre per instituts densenyament, centres deducaci permanent, universitats, entitats culturals i, per descomptat, per totes les seus de CGT. Per a ms informaci i demanar lexposici, cal escriure al correu: nadiemasquenadie@yahoo.es Ms informaci sobre lexposici: www.cgt.org.es/spip.php?article1215 Per descarregar el llibret-catleg de lexpoc sici, aneu a: www.cgt.org.es/spip.php?article1366
Lanarquisme organitzat en els origens de la CNT

Equipo CEDALL
caba d'aparixer a la pagina web del CEDALL el nou ibook de l'historiador Joan Zambrana, El anarquismo organizado en los orgenes de la CNTTierra y Libertad 1910-1919 que ens endinsa en alguns aspectes poc coneguts de l'anarquisme ibric en els temps de constituci i fianament de la CNT. A travs d'un buidatge exhaustiu del peridic anarquista Tierra y Libertad l'autor ha pogut inventariar trossos dispersos de la realitat llibertria que fins a avui ens eren desconeguts i que podran ser d'utilitat per a nous treballs d'interpretaci sobre la gran influncia social de l'anarquisme ibric en el nostre pas. El treball s'inicia amb una recopilaci de tots els articles que apareixen en la publicaci anarquista, assenyalant el nom de l'autor i una petita explicaci de contingut, passant posteriorment a l'enumeraci i selecci d'alguns editorials de Tierra y Libertad que ens assenyalen les preocupacions i temtiques ms importants de l'anarquisme
organitzat en l'Estat espanyol. En segon lloc se'ns avana un mapa de recepci de la premsa llibertria que ens ressalta i situa al
Exposici sobre la crisi

Es tracta duna srie de panells editats per la CGT, Baladre i Ecologistes en Acci que conformen una exposici que analitza la crisi econmica, social i ambiental que estem patint. Els continguts dels panells sn els segents: - Com funciona el capitalisme? - Causes de la crisi - Conseqncies del capitalisme: la crisi global - Alternatives Us convidem a consultar i utilitzar aquesta exposici en les vostres activitats, locals, etc. Podeu trobar i descarregar els panells en la segent adrea: www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article13506 Hi ha versi en catal. Creiem que s un material molt complet, tant per les seves anlisis i plantejaments, com pels interessants exemples que incorpora; atractiu, grcies a lequilibri entre informaci escrita, grfics, taules i fotografies, que facilita la seva lectura; i dirigit tant a activistes socials com a persones amb coneixements bsics sobre economia i temes ambientals.
26
voltant de 1000 poblacions en l'estat espanyol i 300 poblacions en l'mbit internacional, on el portaveu crata arribava amb una certa regularitat, indicant-nos el grau d'importncia que va adquirir la premsa llibertria durant aquesta poca. Finalment l'autor ha inventariat els diversos grups anarquistes que apareixen nomenats i assenyalats en Terra y Libertad i que en la seva totalitat sumen al voltant de 600 grups d'afinitat en l'mbit de la geografia espanyola i 150 grups crates en un espai internacional. En aquest mateix captol s'han historiat els variats intents que van desenvolupar els grups anarquistes per a arribar a un nivell de coordinaci estable en l'Estat espanyol que ans ms efectiu i efica per a
desenvolupar i ampliar la influncia de l'anarquisme ibric en els seus aspectes organitzatiu i propagandstic. Per posar un exemple dels diversos centres d'inters que Terra i Llibertat enumera podem assenyalar els segents: la interrelaci i suport a la CNT, la defensa de la condici lliure i igual de la dona en relaci a l'home, la necessitat de la revoluci social com marc necessari per a superar el capitalisme i arribar a una societat anarquista, l'aposta per una educaci no castradora i llibertria, la critica al papanatisme poltic de la Restauraci que gens fa i molt diu, la solidaritat i organitzaci de les lluites obreres, la defensa dels presos socials i poltics, la solidaritat amb les revolucions mexicana i russa, etc...
Pgines web
DITIONS RUEDO IBERICO http://www.ruedoiberico.org/ruedo.php Web de la mtica editorial antifranquista. Aplega nombroses dades sobre a seva histria, els llibres publicats, els autors, fotografies, documents, notcies, etc.
EDITORIAL VIRUS http://www.viruseditorial.net/ Virus editorial s un projecte collectiu autogestionat dedicat a l'edici i distribuci (comercial i alternativa) al servei dels moviments socials i de les editorials afins.
Catalunya. Juny de2009
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres Un planeta de metrpolis (en crisis). Explosin urbana y del transporte motorizado, gracias al petroleo.
passat segle, doncs aquesta anlisi sefectua en altra part del futur llibre, encara que sapunten nexes amb ell. La crisi global multidimensional en marxa, de carcter financer, econmic, alimentari, climtic i ecolgic, amb forts i deterninants interrelacions amb la crisi energtica mundial, a la qual se suma la crisi dhegemonia dEEUU, es manifestar especialment en les metrpolis, daqu la importncia de conixer la realitat del "planeta de metrpolis" que presideix la realitat urbana del segle XXI. Igualment, un element fonamental de lactual crisi financera internacional s la seva interrelaci amb la crisi immobiliria mundial, i encara que aquesta sha desenvolupat especialment en els ltims anys, i no s lobjecte especfic daquest text, doncs ser analitzada ms endavant, el present treball permet entendre com al llarg de les tres ltimes dcades, principalment, es van asseure les bases per al batibull immobiliari que ha sacsejat, i sacseja, gran part del planeta. Investigador i Personal dAdministraci i Serveis. Edicions Bellaterra 2009.
Nota de premsa
> LACRATOSCOPI
RAMN FERNNDEZ DURN Ecologistes en Acci (Libros en Accin), Baladre, Zambra i CGT. 63 pg. Any: 2009.
Nota de premsa
n altre text fonamental de Ramn Fernndez Durn. Clar i contundent sobre linici de la fi de lera dels combustibles fssils. Les interrelacions amb la crisi financera, econmica, alimentria, climtica i ecolgica agreugen aquesta situaci. Si es vol saber que est passant en el mn des duna perspectiva crtica i ecologista aquest s el millor aperitiu per a conixer-lo. Un planeta de metrpolis (en crisis), forma part del llibre en curs lent de redacci sobre crisi energtica mundial i collapse civilizatori de Ramn Fernndez Durn. El text realitza un recorregut pels processos durbanitzaci mundial en els ltims cent anys, i s una de les peces de lanlisi del segle XX, a la qual es dedica una especial atenci a causa de la importncia de la dimensi espacial en el capitalisme global. En ell no saborda levoluci del mn rural al llarg del
"La cara fosca de Bolonya"
l llibre "La cara fosca de Bolonya" inclou diversos articles que tracten tant sobre la mercantilitzaci de la universitat pblica com sobre la "brutal i meditica" descrrega policial al moviment estudiantil universitari a Barcelona del 18 del passat mes de mar. Una eina de denncia contra el model dimplantaci neoliberal del Pla Bolonya a lmbit de lEstat espanyol. El llibre arrenca amb diversos articles que serviran al lector per ferse una idea prou clara de quina s la situaci de partida en tot aquest debat educatiu. Conclou amb dos manifestos que al moment deditarse aquest volum estan sent signats per professors, investigadors i personal administratiu i de serveis de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universidad de Zaragoza, una manera de fer avinent que la iniciativa de lAssemblea de PDI-PAS catalans ha obtingut ress ms enll. Aquesta incorporaci de treballadors/es universitaris a la denncia pblica del que pretn ser la reconversi universitria que est en marxa, i uns altres signes, com la interrupci daquest procs a Facultats com la dEconmiques de lUAB i la de Filosofia de la UB, sn proves esperanadores que demostren fins quin punt sequivocaven aquells que deien que la lluita destudiants/es i ara tamb de professors/es contra Bolonya era intil. Ha valgut i valdr la pena continuar-la. Des de lenlla que us passem a continuaci es pot descarregar la totalitat del llibre en format digital. http://assembleapdipas.universidadpublica.net/sites/default/files/L a_Cara_Fosca_de_Bolonya.pdf
militant de la CNT durant la Repblica, la guerra civil i el franquisme . Els Ramones eren un grup de Dretes?
Jaume Fortuo
CSAR BROTO VILELLA MIQUEL NGEL BERGS SAURA Pags Editors. Lleida 2006
Nota de premsa
Assemblea de Personal Docent i
La Lleida anarquista. Memries d'un
a vida de Csar Broto abasta prcticament tot el segle XX i ho fa des de la militncia anarquista i confederal: a Lleida fins a la Guerra Civil i a Barcelona i Madrid (secretan nacional de la CNT clandestina l'any 1945) sota el franquisme, fins que fou empresonat. Broto pateix tres anys de guerra i ms de vint de pres. Les seves memries ens atansen al dia a da d'un militant de la CNT durant la Segona Repblica, en una Lleida allunyada i, alhora, equidistant dels dos centres tradicionals de l'anarquisme espanyol, Saragossa i Barcelona. Lectures, familia, condicions de treball i condicions socials, el mn sindical, paisatges urbans ja desapareguts, personatges lleidatans de l'esquerra dels anys trenta oblidats sota la dictadura... I explica de primera m com es va formar i com actuava l'anarquisme a les comarques de Ponent.
Revistes
ALTERNATIVE LIBERTAIRE www.alternativelibertaire.org/ Revista mensual d'Alternative Libertaire, organitzaci comunista llibertria francesa,
EKINTZA ZUZENA ILLACRUA PARAULES PER LA PAU www.nodo50.org/ekintza/ www.illacrua.cat Full informatiu que edita la CoordiHistrica revista llibertria editada Revista mensual alternativa dels nadora Tarragona Patrimoni de la des del Pais Basc, Pasos Catalans, editada per Pau. ekintza@nodo50.org lAssociaci Cultural Illacrua. www.tinet.org/~tgnapau/
ecordo la decepci que em va suposar saber que des dun dels meus grups Punk de sempre, es recolzava les poltiques dels ultra neoconservadors nord-americans com Ronald Reagan i a Bush pare. No cabia en la meva ingnua construcci adolescent de la rebelli a travs de la contracultura, que aquells 4 grenyuts gamberros irreverents fossin de dretes, i defensessin all contra el que criem lluitar. B, en realitat va ser un dels seus membres qui va portar al grup a aquesta posici pblica; en Johny Ramone amb la seva cantarella de god bless Bush president. Johnny va passar 2 anys de la seva joventut internat en un escola militar, on la duresa de la disciplina el convert en un rebel. Per aix canvi a partir dels 20 anys, edat a la qu el rentat de cervell que havia patit feu efecte i es declar conservador, tal com sintetitza en la seva frase; la gent sempre s liberal quan es jove, per jo espero que canvin quan vegin com es el mn de deb, una opini entranya per a un guitarrista Punk. Per no tant per a alg que es capa de dir a RockdeLuxe: vam respirar ms tranquils en saber que Reagan estava bombardejant Llvia. I aix en Johnny va viure essent un fatxa fins lany 2004, en que mor recolzant la invasi dIrak. Els comentaris de Johnny Ramone van topar amb la oposici dun altre dels membres del grup; el cantant Joe Ramone, comportant repetides baralles entre tots dos. Joe estava ms inclinat a defensar les vctimes de la injustcia social i a prendre part en causes culturals o ecolgiques ms vinculades a una postura desquerres, i per tant rebutjava limperialisme capitalista i reaccionari den Johnny, que se sentia orgulls de ser lambaixador del partit republic en el mn del Rock, tal com ell mateix declar al Hall of Fame lany 2002. Com sovint passa a la vida els conflictes poltics es van mesclar amb els assumptes personals, i la dona a qui Joe estimava es va acabar casant amb en Johnny. Aix va fer que els dos Ramone no es parlessin durant anys, i tamb inspir la lletra de la can The KKK took my baby away. Amb un baixista com en Dee-Dee RamoD ne que va proposar una imatge de quatre braalets amb una esvstica com a portada del primer disc, un empresari musical sense escrpols com en Marky Ramone darrere la bateria, o lletres tan militaristes com Blitzkrieg Bop, Judy Is a Punk, Comando, Lets Go o Today your Love, Tomorrow the World, la filantropia de Joe era un oasi allat, per malgrat tot ell seguia creient en un mn millor per a nosaltres. La dualitat entre Joe i Johnny illustra la contradicci que continuar donant-se en s el Punk fins als nostres dies; musica per la insurrecci popular o entreteniment contrarevolucionari? En memria de Joe Ramone
27
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA INSUBMISSOS A LES PENES-MULTA
Hem desobet les lleis per protestar contra all injust

L'objectiu amb la insubmissi a les penes-multa s saturar el sistema repressiu de l'Estat
> LES PARAULES SN PUNYS
Paraules
Jordi Mart Font
> LA FRASE...
La mili va ser un veritable problema per a l'Estat quan les presons es van omplir de joves insubmisos
He tingut una formaci ideolgica basada en la desobedincia, a no acceptar ni collaborar amb all injust [...] Hem desobet les lleis per protestar contra all injust i la resposta lgica era no collaborar amb laplicaci de les condemnes La Panerola, revista del Camp de Tarragona
ada any els moviments socials es veuen obligats a pagar desenes de milers deuros en els costos de la repressi: multes, fiances, advocats, ajudes a preses Afrontar aquestes despeses provoca un desgast sobre les persones que en formen part i una pressi afegida sobre la ja de per s precria situaci econmica daquests moviments. Daquesta forma el poder, a ms del fet de castigar i dissuadir, fa que les nostres lluites per la transformaci social es vegin limitades per lobligaci de defensar-nos de la repressi. Per aix, negar-te a pagar una multa injusta es no noms utilitzar la desobedincia civil contra lautoritat, sin tamb esdevenir invulnerable al seu xantatge econmic. Per aix dinsubms a les penes multa del pla Caufec va haver de passar 10 dies de pres per no pagar una multa de 60 euros. Ell es troba ingressat a la pres pel fet descalar un gratacels i els que destrueixen la muntanya per la qual passejvem podrint-se dels diners que els hi paguem. Parlem amb ell i li fem arribar la nostra solidaritat en aquest mn al revs.
una urbanitzaci de luxe, un parc empresarial amb dos gratacels i un exagerat centre comercial sense el consens de la poblaci. En tot aquest temps l'hem frenat com s'ha pogut amb eines legals i accions penalitzades. Darrerament ens estan arribant les conseqncies judicials de les nostres protestes. Com i per qu decideixes desobeir la multa, tot i jugar-te la pena de t pres? He tingut una formaci ideolgica basada en la desobedincia, a no acceptar ni collaborar amb all injust. El pla Caufec s immoral i la nostra oposici illegal ens ha comportat ms de 200 denncies a ms de 60 persones. Hem desobet les lleis per protestar contra all injust i la resposta lgica era no collaborar amb laplicaci de les condemnes. L'ingrs a pres ens ho prenem com una acci de protesta per tal de visibilitzar la repressi als moviments socials per accions tan legtimes com protegir el nostre pulm natural. Quina ha estat la reacci de l'aparell de la "justcia" davant del cas de la teva desobedincia civil i poltica? Sempre ens han matxacat a multes i judicis dels quals ens anvem ensortint prou b. Altres sentncies o denncies prescrivien abans d'aplicar-se la condemna i en aquesta hem arribat fins el final del procediment judicial. En un principi vam valorar que no s'atrevien a decretar l'ingrs a pres perqu la campanya prvia i els comunicats pblics evidenciaven que tindrien certs
problemes d'ordre pblic si entrava a la pres. Finalment han hagut de complir les seves lleis i ordenar una situaci que creiem se'ls hi ha girat en contra per la resposta al carrer. Quin ha estat el tracte judicial/personal que has rebut mentre has estat perseguit i atrapat per part de l'estat? Conec la dinmica d'una comissaria i anava molt mentalitzat i preparat per assumir l'estada a la pres i per aix entenia l'autoritarisme, la prepotncia i el tracte com una merda dels diferents mercenaris com quelcom lgic. Per aix i pel sotmetiment que es busca dins d'una pres anava relativament protegit. El fet que aprofitessin que jo estava all tancat per citar-me irregularment a declarar el mateix dia per onze delictes diferents sense poder parlar amb la meva advocada ni poder preparar la declaraci quan la resta de persones imputades amb mi no estan citades fins l'octubre, va ser un cop baix que no espervem. Com valoreu la resposta que us ha donat la gent del teu entorn i dels moviments socials catalans en general? En general, la gent ha participat dels actes convocats i ha difs el tema, per sempre ens agradaria que tothom estigus fent accions cada dia i imaginant autnomament la manera de convertir l'empresonament en un altaveu de protesta. A Esplugues ha mancat implicaci de moltes persones per a poder fer una campanya de difusi per tot el poble, per la solidari-
tat a altres pobles o barris i de diferents collectius ha estat admirable per a fer 10 dies de lluita permanent. Des de que vau decidir dur a terme l'impagament de la multa, vau estar difonent la histria a travs de xerrades, material, el blog, etc. Algunes de les persones que ho sentim ho trobem engrescador i hi volem collaborar perqu hi veiem una srie de propostes per a noves formes de lluita. Creieu possible que aquestes noves estratgies arribin a convertir-se en moviments s de desobedincia collectiva a l'estil del que va suposar la insubmissi? L'objectiu amb la insubmissi a les penes-multa s el de saturar el sistema repressiu de l'Estat. Sempre he pensat que la participaci del mxim nombre de persones en les manifestacions i les accions s fonamental per reduir el cost repressiu. En aquest sentit, la mili va ser un veritable problema per a l'Estat quan les presons es van anar omplint de joves insubmisos. Les accions en les que hem estat denunciades 20 o 30 persones mai han arribat ni tan sols a jutjar-se. Aix s que si la gran quantitat de gent deixa de pagar multes i no accepta cap pena substitutria, encara que s'assumeixi o no l'ingrs a pres, el sistema judicial podria entrar en un procs de collapses. La lluita per aconseguir aquests fruits ha de ser, no obstant, decidida i valenta, com ho va ser en el seu moment l'estratgia antimilitarista que es va dur a terme i de la qual hem parlat abans.
Amor Que hi ha moltes menes damor o molts significats associats a aquesta paraula s una evidncia que crec que no cal repetir. Un daquests significats, precisament el que fa de motor de bona part de la creaci cultural humana s un invent del segle XII. I malgrat ser-nos tan propera en el temps la seva data de naixena, malgrat no ser natural sin invent, avui ja ens s imprescindible. Imprescindible per a la felicitat que dna la vida viscuda a fons. Un amor que no anulli ni esdevingui pres per als presoners o platja final on encallin els nostres vaixells pirates coronats amb bandera negra. Un amor que sigui motor de la vida de qu volem ser protagonistes i no excusa moral per al control... ni del cos, ni del cor, ni de la ment. Un amor que es doni sense esperar tornada tot i que en trobar-la aquesta ens faci ser els ssers ms felios del mn que coneixem. Lamor cantat sense clixs i viscut sense cuirasses metlliques. Lamor entres persones lliures que saben abandonar una part daquesta llibertat per tal que la felicitat sigui cam i alhora objectiu. Sense dogmes de cap mena per tamb sense kitch de cap color, sense que sigui refugi de la por o cova dels malsons que el desconeixement dels altres en fa omplir. Amor!, perqu no suporto els bavosos que ho fan tot calcant paper, que sn bava mentre viuen i els cucs sels escapen de tant de fred. Crixer Dogma entre els dogmes. Du entre els dus. Crixer s tan imprescindible per al capitalisme com respirar ho s per als humans. I ser cada dia ms sigui el que sigui- ens s positivitzat des de petits en cada un dels esports que practiquem, en cada un dels problemes que resolem, en cada un dels estudis o feines que desenvolupem. El creixement s sempre positiu, comporti el que comporti, destrueixi el que destrueixi, arrasi el que arrasi. En depn el nostre benestar! No ho sabeu? En som fills! No ho sabeu? Els oracles que preveuen el nostre futur i ens el fan desitjar alhora que mentre lesperem ens parlem de les bondats de ser ms gent, de ser ms rics, de ser ms rpids, de ser ms productius... i de crixer per arribar a aquests ms. I fem el que sigui per crixer, i ens pleguem a cada una de les seves ordres o consells, esdevenim defensors del nostre creixement com a nica garantia de la felicitat que sempre anhelem i que noms de tant en tant treu el nas a les nostres vides en forma dimatges esbiaixades i borroses a on volem anar per on mai no arribem. Quan veiem els desastres que aquest creixement constant produeix, que aquesta forma de crixer ocasiona, pensem que no hi tenen res a veure i que ms creixement ho arreglar, o que una altra forma de creixement ho solucionar. Estem tan cecs que no gosem dir i ni tan sols pensar que all que ens cal s preguntar-nos per qu. Tindrem la resposta rpidament. Per res que ens doni felicitat, per res que no sigui la reconsagrada mania que tenen els amos de ser cada dia ms rics i ms poderosos.
La multa ve d'una lluita molt canyera i lloable que teniu a Esplugues des de fa m olt temps... P odries posar-nos en antecedents? n Des de lany 1991 les associacions venals s'oposen a la destrucci de la muntanya d'Esplugues perqu els negocis del totxo i la majoria absolutista del PSOE van voler fer

Catalunya Papers Nº 107 Juny 2009

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Catalunya Papers Nº 107 Juny 2009

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juny 2009 nmero 107 0,50 euros www.revistacatalunya.

Tu viatges en direcci contrria (fragment). Disseny: Patrcia Carles

tu viatges en direcci contrria

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> ON ENS TROBEM?...

Aquest nmero del Catalunya sha tancat el dia 4 de juny de 2009.

Catalunya. Juny de 2009

S'ha volgut evitar que veis, el que s la pres realment.

Viure sense el capitalisme

Enric Duran: cap, cos i cor

Materials informatius sobre lEnric Duran i el Collectiu Crisi

Qui s lEnric Duran?

Documental "Insubms a la banca"

Blog de lEnric Duran

Webs Collectiu Crisi / Revista Podem

Noticies sobre el tema publicades al web de la CGT de Catalunya

En definitiva, segueix sent necessria la mobilitzaci

Concentracions a Vic i Manresa contra lERO de MotorVic

L'adjudicaci a la planta de Seat Martorell de l'Audi Q3: Poc pa i psim circ

la fabricaci de cotxes amb motors denergies netes.

Desprs de les medalles, qu ms hi haur?

Sobre la no aprovaci de la Directiva de les 65 hores

Vagues de 24 hores per als 9 i 10 de juny contra la fragmentaci de RENFE

Ms atur i menys pensions: Ens prenen el present i ens neguen el futur

Cap a la vaga general! Reivindicacions de la CGT per a fer front a la crisi

Repartir el treball per a treballar tots i totes.

Repartir la riquesa perqu lhem creat entre tots

Societat de serveis pblics i socials

Societat solidria i sostenible

Immobilisme dAutobusos de TMB en les negociacions pel nou conveni

QUI PAGA MANA Nacionalitzant la General Motors

La CGT proposa crear 500 llocs de treball

Lactual model de relacions laborals fomenta la destrucci docupaci

Contra la crisi i les seves consequncies

Concentraci en solidaritat amb la secci sindical de CGT a Metalbages SA

Concentraci a lempresa Vaspack dAbrera contra la repressi sindical

Catalunya. Juny de 2009

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Un any ms, la CGT es manifesta a Catalunya el 1r de Maig

Tema del mes

es de treballadors i treballadores de diverses empreses afectades per latur i la crisi.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La soluci de dos estats est fent-se impossible.

> LES FRASES...

s una experincia important aprendre com filmar en condicions difcils

Hi ha molts cineastes israelians progressistes que no accepten l'ocupaci i tracten de mostrar-la

Catalunya. Juny de 2009

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Campanya d'Objecci Fiscal CGT Catalunya 2009

Propostes de projectes alternatius 2009 als que destinar l'objecci fiscal

La repressi que s'est vivint en les comunitats zapatistes s constant

La CGT per la llibertat dels presos/es poltics mexicans

Secretaria Relacions Internacionals CGT

Campanya internacional: llibertat i justicia per a Atenco (Mxic)

Com podem mostrar la nostra solidaritat?

Volen endurir, encara ms, les seves poltiques migratries.

La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE

Manifest de la REDI contra la reforma de la Llei dEstrangeria

Els collectius rupturistes de Terrassa uneixen forces en una nova assemblea

Plataforma dAfectats per la Hipoteca

Ensenyament pblic catal: nova convocatria de vaga el 10 de juny contra la LEC

SALUT I ANARQUISMES En veu alta!

Els principals punts