Está en la página 1de 34

El camperol i el diable

Hi havia una vegada un camperol molt murri, realment de les seves argcies n'hi hauria moltes per explicar; per sens dubte, la histria ms bonica s la d'aquella vegada que va aconseguir prendre el pl al mateix diable! Una vegada, al vespre, quan ja havia acabat de llaurar un camp i estava a punt per a tornar cap a casa, va veure enmig del seu terreny una pila de carb cremant. Bocabadat es va quedar quan es va adonar de que damunt les brases hi havia assegut un petit dimoniet negre. -Sembla que estiguis damunt un tresor - li va dir el pags.I aix s - va respondre el diable; damunt d'un tresor que cont ms or i plata del que has vist mai en tota la teva vida! -Doncs el tresor es troba en el meu camp, i per tant, el tresor s meu - va dir el camperol. -Ser teu - va respondre el diable - si durant dos anys em dones la meitat del que produeixi el terreny. De diners en tinc de sobres, per anhelo els fruits de la terra. El camperol va estar d'acord amb la proposta -Per, per tal que no hi hagi discussions sobre el repartiment, acordem que a tu et pertanyer tot el que creixi per damunt de terra i a mi tot el que creixi per sota. Aquest tracte va agradar al diable, per el camperol murri va sembrar remolatxes. Quan va venir el moment de la collita, va aparixer el 1

diable amb la intenci de recollir la seva part, per no va trobar altra cosa que flors grogues marcides, mentre el camperol, tot content, desenterrava les remolatxes. -Per una vegada has tingut avantatge! - li va dir el diable per a la segent el que hem convingut no valdr: A tu et correspondr el que creixi per sobre el terra, i a mi el que creixi per sota. -Igualment em va b, va respondre el camperol. I quan va arribar l'poca de la sembra, ja no va plantar remolatxes, si no blat. En madurar els grans, va anar al camp i els va segar les tiges carregades molt arran de terra. Quan va arribar el diable, no va trobar ms que els rostolls i, ple de fria, es va llanar per un precipici. -Aix s com un s'ha de burlar de les guineus - va dir el camperol, i va comenar a fer el forat a terra per a trobar el seu tresor.

El gos i el cocodril
Assedegat, desprs d'haver estat moltes hores recorrent la selva, un gos buscava algun lloc on poder beure. Desprs d'una estona d'anar d'un lloc a l'altre, va trobar un ample riu en el que circulava un bon cabal d'aigua fresca i cristallina. De seguida va anar cap a la vora del riu per poder saciar la seva set. Per havia fet tot just un parell de glops quan se'n va adonar que un imponent cocodril se li apropava. -Aqu no em podr aturar - va pensar - anir uns metres riu avall. I es va situar en un entrant situat a poca distncia. Per, en comenar a beure, va veure com el gran cocodril s'hi acostava altra vegada amenaador. El gosset va comenar a crrer per la vora, parant-se i prenent petits glops d'aigua quan li semblava que tenia prou temps abans que arribs el seu enemic. Per cada vegada se li acostava el cocodril i havia de tornar a escapar. -Escolta ... amic ... - li va dir el perills animal. El gos va fer com si res i va continuar fugint. -Escolta, atura't un moment - va insistir. D'estar corrent i bevent al pobre gos ja li feia mal la panxa. Llavors va sentir el cocodril que, molt astut, li deia: -Beu quiet. No pateixis que l'aigua encara t'acabar fent mal. Per el prudent i espavilat animal li va contestar: -No s bo beure i caminar, per ... potser et sembla que s millor esperar a que em clavis una bona queixalada?

Els follets sabaters


Fa molt de temps, hi havia un pobre sabater que gaireb no tenia feina. Un dia, trist i cansat, desesperat va tallar l'ltim tros de cuir que li quedava, doncs ja no tenia diners per a comprar-ne ms, i se'n va anar a dormir molt aviat.Quan, al mat segent, el sabater es va alar i va entrar en el seu modest taller, es va trobar amb la sorpresa ms gran de la seva vida: damunt la seva taula de treball hi havia unes boniques sabates, fetes amb el tros de cuir que havia tallat el dia abans. El sabater va cridar a la seva esposa i li va preguntar si les havia fet ella, per la dona tampoc no en sabia res.Van examinar les sabates amb atenci, i van comprovar que era el millor treball que havien vist mai: qui hagus fet aquelles sabates era un autntic artista. Poca estona desprs va passar per all un senyor molt ric i distingit que va veure les sabates des de la porta. Va entrar i li va dir al sabater: -Bon home, em permet veure aquestes sabates, si s que estan en venda? -Per descomptat, senyor -va contestar el sabater, donant-li les sabates. El client les va examinar amb atenci i va dir: -El felicito, sn les millors sabates que he vist fa molt de temps. D'ara en endavant, sempre li encarregar a vost el meu calat, i a ms penso recomanar-lo als meus amics.

El cavaller va pagar molt generosament les sabates, i el sabater va crrer a ensenyar-li les monedes a la seva dona. Desprs va anar a comprar cuir, fil i tot el que necessitava per a seguir treballant, ple d'alegria per la seva bona sort. Grcies a les monedes que el seu distingit client li havia donat, el sabater va poder comprar material per a fer uns altres dos parells de sabates. Aquella nit va tallar el cuir, va preparar els fils i se'n va anar a dormir aviat , doncs estava esgotat per l'emoci. Des del llit, la seva dona i ell van estar xerrant una llarga estona, fent tot tipus de suposicions sobre qui podria haver cosit tan meravellosament les sabates la nit anterior. Per, per ms voltes que hi donaven, no podien aclarir el misteri, i finalment es van adormir. Quina seria la sorpresa i l'alegria del sabater quan, l'endem al mat, va trobar damunt la seva taula dos nous parells de sabates tan boniques com les del dia abans. Va cridar a la seva dona i junts van ballar d'alegria, segurs que algun misteris protector vetllava per ells. Els nous parells de sabates es van vendre tan rpidament com els anteriors, i el sabater va poder comprar ms material... I l'endem va trobar quatre parells de sabates perfectament acabades!Poques hores desprs ja els havia venut tots i va poder comprar ms cuir. La histria es va repetir una vegada i una altra, i el sabater cada vegada tenia ms clients, perqu tots els que compraven les seves sabates els recomanaven als seus amics i coneguts. Quan ja havien passat uns dies, hi havia una llarga cua davant de la sabateria.

Un dia, el sabater li va dir a la seva esposa: -Fa ms d'una setmana que el nostre misteris benefactor ve a treballar per a nosaltres per la nit, i m'agradaria saber qui s. -A mi tamb - va dir la dona -, per potser no vol que el veiem, perqu en cas contrari ja s'hauria presentat, en comptes de venir sempre quan estem dormint. -Per aix - va dir el sabater -, el que hem de fer s amagar-nos aquesta nit al taller i anar rellevant-nos per a dormir, i d'aquesta manera el veurem quan vingui a fer les sabates. Aix ho van fer, i en tocar la mitja nit el sabater i la seva esposa van poder veure el ms increble dels espectacles: uns homenets diminuts, de menys d'un pam d'alada, van entrar al taller i van comenar a cosir les sabates.Anaven completament nus, i treballaven amb una rapidesa i habilitat que les sabates sortien de les seves manetes l'una darrera de l'altra com per art de mgia. Unes hores desprs, totes les sabates estaven acabades, i els minsculs homenets se'n van anar tan silenciosament com havien arribat. -Pobrets , van despullats i han de passar fred - va dir la dona. -I a ms van descalos - va dir el sabater. -Podrem fer-los roba i sabates en agrament pel que ells han fet. Immediatament, el sabater i la seva esposa es van posar a treballar. L'endem tenien llestos un munt de sabatetes i robetes per als homenets. A la nit, ho van posar tot sobre la taula i van tornar a amagarse per a veure que passava. En tocar les dotze, van aparixer altra vegada els homenets, i en veure els diminuts vestits i sabatetes que havien preparat per a ells, es van posar a fer salts d'alegria. Van comenar a posar-se les robetes, com si fos un joc molt divertit, i quan tots van estar vestits i calats, se'n anar alegrement per on havien vingut.

Els homenets no van tornar mai ms, per com que el sabater ja s'havia fet fams i no li faltava la feina, ell i la seva dona van viure felios la resta dels seus dies.

La Lletera
Caminava ben alegre la lletera cap al mercat. Amb pas viu i llarg, lleugera i senzilla, portava damunt del seu cap una gerra de llet, ben posada al cap damunt el coixinet, i d'aquesta manera pensava arribar sense cap problema al poble. La lletera era realment feli i com ms s'atansava al poble ms gran era la seva felicitat doncs anava rumiant i imaginant que en faria de la llet i quins beneficis en podria treure pel futur. Els seus comptes imaginaris eren els segents: De seguida que arribi al mercat, trobar un bon comprador per la meva llet, me la pagar molt i molt b doncs la llet s molt fresca i bona.Amb aquests diners comprar un gran cistell d'ous frescos. D'aquests ous ,en far tres pollades; tot anir b. s senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em quedaran prou pollastres a l'estiu per poder-los dur a mercat i vendre'ls a bon preu. Amb els diners que obtindr de la venda dels pollastres comprar un porcellet petitet i rosadet. Ja me n'encarregar d'engreixar-lo. Creixer i s'engreixar molt perque l'alimentar amb glans i castanyes. Ser un porc molt gran amb una panxa que s'arrossegar per terra. El dur a mercat i,en revendre'l, em donar molt bons diners. 8

Amb aquests diners podr comprar una bona vaca amb el seu vedell. Ja me l'imagino fent saltirons al voltant de la casa i enmig del ramat. En dir aix, la lletera va fer un salt plena de goig. I de sobte, la gerra li va caure, es va trencar i es va vessar tota la llet. Totes les seves illusions van desaparixer en un no res. Si no hi havia llet ja no hi hauria res de res. La lletera va quedar-se mirant amb ulls afligits com la seva fortuna havia anat en orris, amb la gerra trencada i la llet escampada per terra.

El vestit nou de l'Emperador


N's un rei molt presumit: t la dria del vestit. -Quina capa em posar? No en tinc cap que em vagi b! Tres minyons van a palau amb un projecte que els plau. -Escolteu, emperador, el que us diu un servidor. Us farem, si vs voleu, un vestit que no t preu. El veur l'home que val i no el veur el que fa mal. El rei diu que s, que el vol i que el diner no li dol; que encarreguin als criats la roba i tots els ornats: plata, or i vellut fi, randes, flocs i bon set. I els regala, geners els sacs d'or de dos en dos.

10

El rei espera amb afany sense sospitar l'engany. I a veure el vestit envia els que t ms gran mania. Un cortes molt barrut cau a terra esmaperdut, per diu: - Com m'ha agradat el vestit que m'heu mostrat! El primer ministre hi va i no el pot tocar amb la m. Malgrat tot diu ben cabal: -No n'he vist mai cap d'igual. El rei que hi entra el darrer tamb veu buit el teler. I amagant un gran espant diu que tirin endavant. I "cosint" de dia i nit l'enganyifa han enllestit. El rei va a l'emprovador i un vassall fa amb devoci: -Si us plau, Vostra Majestat, estreneu-lo aviat. 11

El poble canta canons i el rei fa grans salutacions. Dels balcons surt molta gent que li fan gran compliment. -Quin vestit ms precis! -N'heu vist cap de ms gracis! Per quan passa el seguici diu un nen amb gran desfici: -Per qu el rei va amb calotets? -Potser no t vestits nets! -Ep, companys! Qu no sentiu el que aquest nen diu? -Valga'm Du que el rei s boig si s que es pensa que fa goig! Ja tenim gran rebombori. No es pot pas parar el desori. El rei, que se n'ha adonat, s'ha quedat garratibat. Com que ja res no hi pot fer passa ben dret pel carrer passejant tot orgulls el cos nu i volumins. 12

El gall i la guineu
Estava vigilant a la branca d'un arbre un gall experimentat i astut. Una guineu que passava per all i el va veure va pensar a veure com s'ho podria fer per atrapar el gall. I amb veu melindrosa li va dir: -Germ, perqu hem de barallar-nos? Que hi hagi pau entre nosaltres. Vinc a portar-te aquestes bones noves; baixa i et dar una abraada. No triguis que he de crrer molt encara. B podeu viure sense por, galls i gallines: som ja germans vostres. Festegem les paus; veniu a rebre la meva fraternal abraada . I el savi gall li va respondre: -Amic meu, no podries portar-me millor nova que aquestes paus; i encara em complau ms, per ser-ne tu el missatger. Des d'aqu dalt veig dos gossos de caa, sens dubte sn correus de la feli notcia, van de pressa i aviat arribaran. Baixar: aix seran els abraos generals. I la guineu apressada va dir: -Adu!, s llarga avui la meva jornada; haurem de deixar els plaers per a un altre dia. I el berganta, contrariat i amonat, va tocar el dos cames ajudeu-me abans no arribessin els dos gossos. El Gall va esclatar a riure, en veure'l crrer tot torbat perqu no hi ha plaer major que enganyar a l'enganys.

13

La perla del drac


Fa molts i molts anys hi havia un drac que vivia en una llunyana illa. El drac tenia la seva cova al cim d'una muntanya. Aquell drac era un drac pacfic i no molestava gens als habitants de l'illa. Tenia una perla molt gran i cada dia jugava amb ella com si fos una pilota: llanava la perla a l'aire i desprs l'agafava amb la boca. Aquella perla era tan bonica que molta gent l'havia intentat robar. Per el drac la guardava amb molta cura i per aix ning havia pogut aconseguir robar-la. L'Emperador de la Xina va decidir enviar el seu fill a l'illa, va cridar al jove Prncep i li va dir: -Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobars la manera de portar-mela fins a palau. Desprs de moltes setmanes de travessia, el Prncep va arribar a les costes de l'illa. A la llunyania es veia el perfil majestus de la muntanya i all dalt el drac que jugava amb la seva perla. De sobte, el Prncep va comenar a somriure perqu ja havia pensat un pla per a poder robar la perla. Va cridar als seus homes i els va dir: -Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l'aire. 14

Els homes van comenar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Desprs de set dies de treball, van fer un estel magnfic, que podia resistir el pes d'un home. Al vespre, va comenar a bufar el vent. El Prncep va muntar en l'estel i es va elevar pels aires. La nit era molt fosca quan el Prncep va baixar de l'estel a dalt de la muntanya i va entrar sigilosament dins de la cova. El drac dormia profundament. Amb molta cura, el Prncep va agafar la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova. Llavors, va muntar en l'estel i va encendre una llumeta. Quan els seus homes van veure el senyal, van comenar a recollir la corda de l'estel. Fora estona desprs, el Prncep ja era damunt la coberta del seu vaixell. -Lleveu ncores! - va cridar. I el vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar. Quan va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per a jugar, com feia tots els matins. Llavors, va descobrir que li havien robat la seva perla. Va comenar a tirar fum i foc per la boca i es va llanar, muntanya avall, en persecuci dels lladres. Va crrer tota la muntanya, va buscar la perla per tot arreu per no va poder trobar-la. Llavors va ser quan va veure un junc xins que navegava rumb a alta mar. El drac va saltar a l'aigua i va nedar tant rpid com podia cap al vaixell. 15

-Lladres! Torneu-me la meva perla!- cridava el drac. Els mariners estaven molt espantats i xisclaven aterrits. La veu del Prncep es va sentir per damunt de tots els crits: -Carregueu el can gran! Poc desprs van fer foc. El drac va sentir el tro del tret, va veure un nvol de fum i una bala de can que anava directa cap a ell. La bala rodona brillava amb la llum de l'alba i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per aix, va obrir la boca i va engolir la bala. Llavors, el drac es va enfonsar en el mar i mai ms va tornar a aparixer. Des d'aquell dia, la perla del drac va ser la joia ms preuada del tresor imperial de la Xina.

16

El peix parlador
Vet aqu que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets. A ms de ser pobre tamb havia de suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa. Un dia, en treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i d'aletes daurades que li deia: -Si us plau, torna'm al mar; sc un prncep encantat i noms podr tornar a tenir el meu cos d'home quan alg em demani un desig que jo no pugui complir. El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succet. -Mira que n'ets de ruc! Torna ara mateix al mar i demana a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell jard. Aix ho va fer el pescador. I quan el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir: -Torna cap a casa teva i veurs el teu desig fet realitat. I, efectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar amb una preciosa caseta blanca amb jard. -Ara la meva muller estar satisfeta, em deixar en pau i podr ser feli - es va dir satisfet. La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va comenar a malviure pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa ms gran. Aix, doncs, un bon dia va dir al seu marit: -Apa! Vs-te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues-li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.

17

A contracor i per no barallar-se amb la seva muller, el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa. -Ves-te'n a casa teva i trobars el que desitges. Naturalment la casa s'havia convertit en un magnfic edifici de dos pisos. -Si en sc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa -. Fes el favor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptus i ple de criats. El bon pescador va intentar convncer-la del contrari, per va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix. -No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, per la meva muller desitja un palau amb criats. -Torna a casa i el trobars. I l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un palau luxs. Criats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per fi era feli. La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire. Aix s que al cap de poc temps va comenar novament a rondinar i a dir al seu marit: -Ben pensat, no s pas aix el que jo desitjava. s ben cert que jo mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten b, per jo vull que m'honori tota la ciutat. Vs a la vora de la mar i digues-li a aquest peix encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei. El pescador va intentar fer-li entendre que all era un disbarat, per amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogus discutir. Aix, doncs, una vegada ms va haver d'anar a trobar el peix encantat.

18

-Prncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani encara ms coses. I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la ms alta va sortir el cap del peix platejat. -Ja tornes a ser aqu? Encara no t'he donat prou coses? L'home, avergonyit, li va explicar les exigncies de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro fortssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat a buscar-lo. En aquell moment una llum molt intensa va illuminar un jove molt ben plantat que li va dir: -Acabes de demanar-me l'impossible capa de desencantar-me. No podr complaure la teva esposa, per et ben asseguro que rebr una bona lli. I tot seguir es va perdre enmig de la boira.Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella cabana de sempre. I conte contat,conte acabat.

19

La gallina dels ous d'or


Hi havia una vegada un granger que tenia una gallina molt especial. En comptes de posar ous normals, amb la seva clara i el seu rovell, ponia ous d'or pur. Cada mat anava el granger a veure si la seva gallina predilecta havia post un ou d'or, i cada mat el trobava all. El granger, llavors, tornava a casa i es disposava a sortir per vendre l'ou d'or. Les nits, se les passava sense dormir comptat la fortuna que poc a poc, li anava donant la gallina. Per en una d'aquelles nits es va preguntar com s'ho devia fer la gallina per pondre ous d'or. Desprs de descartar moltes idees, va quedar convenut que la gallina devia tenir dins seu, potser, una mquina que li permetia fer els ous d'or. Pensant aix, va comenar a rumiar que si li extreia la mquina, ell podria fer ous a la seva convenincia i fer-se encara ms ric i milionari i de manera ms rpida! Aquesta idea el va anar obsessionant. Cada dia era ms cobejs i volia ms ous, ms or. S'hi va anar obsessionant, fins que, un dia, va anar al galliner disposat a recuperar la mquina que feia ous d'or que tenia la gallina dins seu. I sense cap mena de remordiment, cec per la cobdcia, va matar la gallina dels ous d'or. Va crrer cap a casa imaginant els sumptuosos palaus en els que viuria i la va desplomar.

20

En obrir-la, va tenir una gran sorpresa en comprovar que la gallina dels ous d'or no tenia cap mquina dins, doncs era exactament com qualsevol altra gallina.I com feia els ous d'or? Aquest fet s encara un misteri, per el cert s que per culpa de la seva cobdcia es va quedar sense la gallina dels ous d'or.

21

L'aneguet lleig
Com cada estiu, la Senyora nega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els ms bonics de tots. Va arribar el dia en qu els aneguets van comenar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop. Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora nega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el ms gran de tots set, encara no s'havia obert. Tots van concentrar la seva atenci en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de nixer, esperant veure algun signe de moviment. Poca estona desprs, l'ou es va comenar a trencar i en va sortir un nec somrient, ms gran que els seus germans, per, sorpresa!, molt ms lleig i malgirbat que els altres sis. La Senyora nega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre tenia cura dels altres sis. L'aneguet es va quedar molt trist perqu se'n va adonar que all no el volien.

22

Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, tot el contrari, empitjorava, ja que creixia molt rpid, era molt prim i malgirbat, a ms de bastant maldestre. Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien

constantment, dient-li lleig i maldestre. L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogus trobar amics que de veritat el volguessin malgrat el seu aspecte i un mat, molt aviat, abans que es llevs ning del corral, va fugir per un forat de la tanca. Aix arrib a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, per tamb es va equivocar, ja que la vella era malvada i noms volia que el pobre aneguet li servs de primer plat. I se n'an d'all corrent. Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caadors que pretenien disparar-li. Finalment va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus ms belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, grcils i es movien amb tanta distinci que es va sentir totalment acomplexat perqu ell era molt maldestre. De tota manera, com que no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se tamb.Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre: -Doncs es clar que s, ets un dels nostres! I l'aneguet va respondre: -No us burleu de mi! Ja s que sc lleig i malgirbat, per us heu

23

de riure de mi per aix. -Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veurs que no et mentim. L'aneguet es va mirar, incrdul, a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne precis! Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne ms blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany. Aix fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feli per sempre.

24

El soldadet de plom
Hi havia una vegada un fabricant de joguines que va fabricar un exrcit de soldats de plom, molt drets i elegants. Cadascun portava un fusell a l'espatlla, una jaqueta vermella, pantalons blaus i un barret negre alt amb una insgnia daurada al front. Com que no tenia prou plom per a fer l'ltim soldadet, el va haver de deixar sense una cama. Ben aviat, els soldadets es trobaven a la vitrina d'una botiga de joguines. Un senyor els va comprar per regalar-los al seu fill com a regal d'aniversari. Quan el nen va obrir la caixa, en presncia els seus germans, el soldadet sense cama li va cridar molt l'atenci. El soldadet es va trobar de sobte davant d'un castell de cartr amb cignes nedant a la vora, en un llac fet de miralls.Davant de l'entrada hi havia una bonica ballarina de paper. Portava una faldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que hi havia un petit vidret que brillava com un diamant. La ballarina tenia els braos alats i una cama aixecada cap enrere, de manera que aquesta cama no es veia. Era molt bonica! -s la noia ideal per a mi - va pensar el soldadet de plom, convenut de que a la ballarina li faltava una cama com a ell. Aquella nit, quan ja tots a casa se n'havien anat a dormir, els joguets van comenar a divertir-se. Un ninot molt trapella feia cabrioles mentre la resta de joguines ballaven i corrien per tot arreu.

25

Els nics joguets que no es movien eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper. Immbils, es miraven l'un a l'altre. De sobte, varen tocar les dotze de la nit. La tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i d'ella en va sortir un follet d'expressi malvada. -Tu qu mires, soldat? - va cridar. El soldadet va seguir amb la mirada fixa endavant. -D'acord. Doncs ja veurs el que et passar dem - va anunciar el follet. A l'endem, el nen va jugar una estona amb el seu soldadet de plom i desprs el va posar a la vora de la finestra, que estava oberta. Potser fou el vent, o potser fou el follet dolent, la cosa s que el soldadet de plom va caure al carrer.El nen va crrer cap a la finestra, per des del tercer pis no podia veure res. -Puc baixar a buscar el meu soldadet? - va preguntar el nen a la criada. Per ella s'hi va negar doncs estava plovent a bots i barrals. La criada va tancar la finestra i el nen va haver de resignar-se a perdre la seva joguina. A fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Van ser ells els que van trobar el soldadet de plom boca terrosa, amb el fusell clavat entre les llambordes. -Fem-li un vaixell de paper! - va cridar un dels nens. Plovia tant fort que s'havia format com un petit riu per les vores dels carrers. El nois van fer un vaixell amb un diari vell, hi van posar el soldadet i el van fer navegar. El soldadet es mantenia rgid mentre el vaixell de paper es deixava endur pel corrent. Aviat es va ficar en una claveguera i per all va seguir navegant. -On anir a parar?- va pensar el soldadet.- El culpable de tot aix s el follet dolent. s clar que no m'importaria el que m'ha

26

passat si estigus amb mi la bonica ballarina. En aquest moment, va aparixer davant seu una rata enorme. -Atura't! - va cridar amb veu estrident. Per el soldadet de plom no podia fer res per aturar-se. El vaixell de paper va seguir navegant per la claveguera fins que va arribar al canal. Per ja estava tant mullat que no podia seguir surant i va comenar a naufragar. Finalment el vaixell de paper es va desfer completament i el soldadet de plom es va enfonsar a l'aigua. Just abans d'arribar al fons, un peix gran se'l va empassar. -Que fosc que est aqu a dins! - va dir el soldadet de plom-molt ms fosc que a la caixa de joguines. El peix, amb el soldadet a l'estmac, va nedar per tot el canal fins arribar al mar. El soldadet de plom trobava a faltar l'habitaci dels nens, les joguines, el castell de cartr i sobretot la seva bonica ballarina. -Crec que no els tornar a veure mai ms- va sospirar amb tristesa. El soldadet de plom no tenia cap idea d'on es trobava. D'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin per all i atrapessin el peix amb la seva xarxa. El vaixell de pesca va tornar a la ciutat amb el seu carregament. No va passar massa estona que el peix fresc ja era al mercat; all on comprava la criada de la casa del nen. Desprs de mirar la selecci de peixos, es va decidir pel ms gros: era el que tenia el soldadet de plom a dins!

27

La criada va tornar a casa i li va donar el peix a la cuinera. -Quin peix ms bo! - va exclamar la cuinera quan el va veure. De seguida, va agafar el ganivet i va comenar a preparar el peix per a fer-lo al forn. -Aqu hi ha alguna cosa dura - va murmurar. Desprs, plena de sorpresa, va treure el soldadet de plom. La criada el va reconixer immediatament. -s el soldadet que li va caure al nen per la finestra! - va exclamar. El nen es va alegrar moltssim quan va saber que el seu soldadet de plom havia aparegut. El soldadet, per la seva banda, estava una mica atordit. Havia passat tant temps a la foscor!. Finalment, va adonar-se'n que estava altra vegada a casa.A la taula va veure els mateixos joguets de sempre i tamb el castell amb el llac de miralls. Davant hi havia la ballarina, recolzada en una nica cama. Hagus plorat d'emoci si hagus tingut llgrimes, per es va limitar a mirar-la. Ella el mirava tamb. De sobte, el germ del nen va agafar el soldadet de plom dient: -Aquest soldat no serveix per res. Noms t una cama. A ms, fa pudor a peix. Tots van veure aterrits com el noi llenava el soldadet de plom al foc de la xemeneia. El soldadet va caure de peu al bell mig de les flames. Els colors del seu uniforme desapareixien a mesura que es desfeia. De sobte, una rfega de vent va arrencar la ballarina de l'entrada del castell i la va portar com un ocell de paper fins al

28

foc, al costat del soldadet de plom. Una flamarada la va consumir en un segon. L'endem, la criada va anar a netejar la xemeneia. En mig de les cendres va trobar un tros de plom en forma de cor. Al costat, negre com el carb, hi havia el brillantet de la ballarina.

29

La pell del cocodril


Als nens dels poblats de Nambia els expliquen un conte tradicional que diu que fa molt, molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fos d'or. Diuen que el cocodril es passava tot el dia sota l'aigua, en les aiges enfangades i que noms en sortia a la nit, i que llavors la llum de la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots els altres animals anaven a la nit a beure aigua i es quedaven bocabadats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril. El cocodril, orgulls de l'admiraci que provocava la seva pell, va comenar a sortir de l'aigua durant el dia per presumir-ne. Llavors, la resta d'animals, no tan sols hi anaven a la nit a beure aigua, si no que tamb s'hi apropaven quan brillava el sol per a contemplar la pell daurada del cocodril. Per va succeir que el sol brillant, a poc a poc va anar assecant la pell del cocodril, coberta d'una capa de fang, i cada dia s'anava de mica en mica enlletgint. En veure aquests canvis en la seva pell, els altres animals van anar perdent la seva admiraci pel cocodril. Cada dia, el cocodril tenia la pell ms arrugada fins que li va quedar com ara la t, coberta d'escames grans i dures de color marr. Finalment, davant d'aquesta transformaci, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i doncs ja no podien contemplar la bonica pell daurada del cocodril.

30

El cocodril, abans tant orgulls de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i de l'humiliaci i, des d'aleshores, quan s'apropen altres animals es submergeix rpidament a l'aigua per amagar-se, i tan sols els seus ulls i les seves narius sobresurten de la superfcie de l'aigua.

31

La Princesa i el psol
Un jove prncep desitjava casar-se, per amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del mn i lluitat amb els ms ferotges dracs, per a poder trobar una princesa de deb, per no havia tingut xit. A ms a ms que no eren veritables princeses, totes tenien un defecte o altre: unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran i d'altres molt petit. En fi que el prncep del nostre conte comenava ha estar una mica desesperat. Desprs de cinc anys de buscar, el prncep va tornar al seu reialme molt trist i va concloure que al mn ja no hi havia veritables princeses. I dit aix va decidir tancar-se a la torre ms alta del castell i all s'hi va quedar. Dies ms tard, en un dia amb una forta tempesta, alg va trucar a la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta. Quan ho va fer, va veure una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava completament xopa i les seves sabates deixaven anar fora aigua a cada passa que donava.A ms, les llargues trenes fetes amb el seu precis cabell negre estaven tamb molles i regalimaven aigua com una font. -Sa majestat, sc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?va dir la jove fent una reverncia. -Una princesa?- va pensar el rei- doncs anem a veure si s cert. El Rei se'n va endur la princesa a una de les estances perqu es canvis la seva roba humida.Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.Una vegada va estar fet, el Rei va posar a sota del primer matals un psol. L'endem, el Rei va entrar a l'habitaci de la princesa i li va preguntar : -Com has passat la nit?. I la princesa va contestar: -Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir. El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitaci cridant per tot el palau: -s una princesa de veritat, es una princesa de veritat! Noms una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un psol sota de deu matalassos. Va pujar fins a la torre ms alta del castell on era el seu fill i li va explicar el que havia passat.Tots dos van riure i ballar. El prncep es va canviar de roba per anar ms mudat i va baixar de la torre per a conixer la princesa.

32

El prncep va entrar a l'habitaci i va veure la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre. Dues setmanes desprs el casament es va celebrar a palau. Hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana.El prncep i la princesa van viure felios per sempre i el psol va ser enviat a un museu del regne.

33

En Pere i el llop
Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps vigilant les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se prenent el pl a la gent del poble que hi havia per all a la vora. S'hi va acostar i va comenar a cridar: -Socors! El llop! Que ve el llop! Els vilatans van agafar el que tenien a m i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, per quan van arribar all, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt! Quan els vilatans ja se n'anaven, al pastor li va fer tanta grcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar: -Socors! El llop! Que ve el llop! Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van comenar a crrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquesta vegada si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. Per en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans crrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara ms. I se'n van anar. L'endem, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava crrer als vilatans. Per no havia pensat en la possibilitat de que un dia el llop s'hi acosts realment. I justament va ser aquell mateix dia que va veure acostar-se el llop. La por li va envair el cos. En veure que s'acostava cada cop ms, va comenar a cridar: -Socors! El llop! Que ve el llop! Que se'm menjar totes les ovelles! Auxili! Per els vilatans, pensant en el que havia passat el dia anterior, no li van fer gens de cas. El pastor va veure com el llop ja estava a punt de llanar-se sobre les seves ovelles i cridava cada cop ms desesperat. -Socors! El llop! El llop! Per els vilatans van continuar sense fer-l'hi cas. I va ser aix com va veure, impotent, com el llop es llanava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

34