Está en la página 1de 104

DRETS I LLIBERTATS PER LA LLUITA SOCIAL I SINDICAL

GUIA ANTIREPRESSIVA

DRETS I LLIBERTATS PER LA LLUITA SOCIAL I SINDICAL GUIA ANTIREPRESSIVA

Coordina: Secretaria dAcci Social - Secretaria de Jurdica Escriu: Gabinete Jurdico Confederal Revisa, actualitza i adapta en catal: Secretaria dAcci Social - Secretaria de Jurdica Tradueix: Blanca Rivas Corregeix: Amlia Prat Illustraci portada i interiors: Alejandro Romera Dissenya: Belo7 Edita: Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya c/ Via Laietana, nm.18 Planta 9 08003 - Barcelona spccc@cgtcatalunya.cat 933 103 362

Prleg a ledici catalana.


Tens a les teves mans la versi catalana de Drets i llibertats per la lluita social i sindical. Guia Antirepressiva El document original . va ser editat per la Secretaria de comunicaci de la CGT de lEstat Espanyol ja fa ms dun any. La voluntat de generar recursos de formaci per a la lluita sindical i social en la llengua del nostre pas ha motivat la seva traducci. En fer-ho hem aprofitat per a introduir un apartat que prcticament no havia estat contemplat en la versi original i que tracta sobre les penes multa En aquest da. rrer any i mig hem pogut assistir a varis empresonaments o intents dempresonament de companys/es de moviments socials per negar-se a pagar, quasi sempre per motivacions poltiques, una pena multa . El Karim de Vilanova, en Jordi i en Miquel de Manresa, el militant contra el Pla Caufec insubms a les penes multa dEsplugues o el company Pablo de la CNT de Barcelona sn exemples del creixent us de les penes multa com a eina de repressi als moviments socials, sindicals i poltics emancipadors. Aix, per tal de reflectir aquest tipus de situacions que previsiblement seran cada vegada ms habituals, hem incorporat aquest breu apartat. A la vegada, tamb hem ampliat alguns dels apartats i fet algunes modificacions que ens semblen ms clarificadores. Finalment, volem acabar aquest petit prleg mirant de respondre a la pregunta de per qu un sindicat com la CGT de Catalunya edita material antirepressiu, una temtica que aparentment escapa dels temes laborals als que, suposadament, es dedica un sindicat normal. Sense voler-nos estendre, podem dir que de motius nhi ha varis. Nesmentarem dos. El primer s que el sindicalisme de la CGT, que pretn ser alternatiu al capitalisme, ha patit i possiblement seguir patint diverses formes de repressi. I algunes no han succet noms en lmbit estrictament laboral, com ara acomiadaments, si no que han tingut conseqncies judicials, etc. El segon considera que una organitzaci anarco-sindicalista com la CGT no noms ha denfocar-se a les lluites laborals a dins de les empreses, sin que sha dimplicar i simplica en el conjunt de les lluites socials contra les diferents formes dopressi i el mode de producci capitalista. La lluita contra la repressi ns una ms. Amb la guia, la CGT ha vol5
guia antirepressiva

gut posar els seus serveis jurdics a disposici del conjunt de moviments socials i poltics emancipadors, tot i que reconeixem que sn, en gran mesura, les prctiques quotidianes daquests moviments on molts de nosaltres tamb hi militem les que ens han ensenyat a la CGT la necessitat daquesta guia. Esperem que la seva lectura us sigui til. Desembre de 2010. Blanca Rivas Roig, Secretaria de jurdica CGT Catalunya Ermengol Gassiot Ballb, Secretaria dacci social CGT Catalunya

guia antirepressiva

ndex
Presentaci i Actuacions repressives al carrer
1.A. La identificaci On es regula? Quins subjectes poden identificar-nos? Quina actitud hem dadoptar davant daquesta situaci? Podem negar-nos a ser identificats o identificades? 1.B. Retenci 1.B.1. On em pot passar aix? A la via pblica En dependncies policials 1.B.2. Quan pot durar la nostra retenci? 1. C. Registre personal o escorcoll Fins on pot arribar el registre? Si sc dona, em pot escorcollar un policia de sexe mascul? Poden registrar les nostres pertinences? 1.D. Confiscaci De qu es tracta? Quins objectes poden ser confiscats per la policia? 21 11 15 17

19

23

II Detencions ordinries
2.A. Introducci On es regulen? I el Dret Internacional?

27 29

2.B. Els supsits de detenci Quan em poden detenir? 2.C. Terminis Durant quant de temps puc estar detinguda? 2.D. Qu passa durant el temps que dura la detenci? 2.D.1. Declaraci de la persona detinguda i actuaci dels lletrats o lletrades Puc declarar sense que hi hagi davant un advocat o una advocada? I si no vull declarar davant de la policia? I si minterroguen? 2.D.2. Drets de la persona detinguda Quins sn els meus drets durant la detenci?

30 31 32

guia antirepressiva

2.E. Consells prctics en cas de detenci 2.F. El registre de domicilis i locals 2.F.1. Registre de domicilis s inviolable el domicili? Qu s exactament el domicili? Quines garanties tenim quan es fa un registre al nostre domicili? 2.F.2. Registre de locals I al local de la nostra organitzaci?

35 37

iII La Legislaci antiterrorista

3.A. Introducci 3.B. A qui se li aplica? 3.C. Qu suposa laplicaci de la Legislaci Antiterrorista? 3.D. La tortura 3.D.1. Qu sentn per tortura? 3.D.2. On es regula? 3.D.3. Qu es pot fer?

44 43 44 44 46

IV Consells prctics relacionats amb la repressi


4.A. Preparaci dun acci (exemple: un piquet de vaga) 4.B. Realitzaci de concentracions i manifestacions 4.B.1. Sha de demanar perms per manifestar-se o concentrar-se? Si prohibeixen una manifestaci, no podrem fer-la? Quan pot intervenir la policia en una manifestaci?

51 53 54

4.B.2. Notificaci de la concentraci o manifestaci? Quin s el procediment de notificaci? Qu passa si no notifiquem una concentraci? Qui s el o la responsable de la concentraci o la manifestaci? I si ning ha convocat la concentraci o manifestaci? 4.B.3. Altres qestions dinters 4.C. Qu fer en cas de detenci dun/a company/a? 4.C.1. Consells prctics en cas de detenci 4.C.2. El procediment dHabeas Corpus 4.D. La Videovigilncia 60

63 65 67

5.A. Estructura del procs penal: els delictes. 5.A.1. Instrucci 5.A.2. Fase intermdia 5.A.3. Judici Oral 5.A.4. Sentncia 5.A.5. Fase de recurs 5.B. Altres procediments judicials penals: el judici de faltes.

V El procediment judicial

69

guia antirepressiva

5.C. Els nostres drets en un procediment penal 5.D. Delictes que habitualment miren dimputar-nos 5.D.1. Delicte dusurpaci On es regula? Que sentn per usurpaci? Qu es pretn protegir? 5.D.2. Delictes datemptat, resistncia i desobedincia a lautoritat De qu es tracta? On es regula? Quan sincorre en un delicte de desobedincia? 5.D.3. Delicte de desordres pblics Qu s i on es regula? Quins requisits t? 5.D.4. Delicte de danys Qu s i on es regula? Quins requisits i penes t? 5.E. Qu passa si ens condemnen? Suspensi de la pena Substituci de la pena Indult 5.F. Podem denunciar nosaltres a la policia? 5.G. El procediment administratiu sancionador

70 71

75

77 78 81 83 84 86 89 91 92 92 92 93

VI La privaci de llibertat

6.A. Els centres dinternaments destrangers (CIE) 6.B. Els centres de menors 6.C. Les presons

VII Les penes multa

7.A. En qu consisteixen? 7.B. On es regulen? 7.C. En quins casos sens podem imposar penes multes?. 7.D. Qu passa si no paguem una pena multa? 7.E. Breu valoraci de les penes multa .

Epleg

95

guia antirepressiva

guia antirepressiva

10

Presentaci

11

guia antirepressiva

guia antirepressiva

12

Drets i llibertats per la lluita social i sindical. Guia Antirepressiva pretn ser una eina dinformaci, formaci i consulta per totes les persones militants, de collectius i moviments socials i, per descomptat, de la CGT, que lluiten dins i fora de les empreses, i que es veuen sotmeses als mltiples entrebancs que els cossos de seguretat de lEstat, governs civils, jutges, jutgesses i fiscals, i fins i tot ajuntaments i policies municipals, imposen de facto al lliure exercici dels drets civils, poltics i sindicals. Contra les declaracions formals de llibertat de reuni, associaci, manifestaci, vaga, opini, etc., hi ha la persistent realitat de les legislacions limitadores daquests drets i sobretot lacci obstruccionista, quan no directament repressiva, de la fora pblica contra manifestants, piquets, okupes, immigrants, sindicalistes i militants socials que lluiten per la millora i la transformaci social en pro de majors quotes digualtat, justcia i solidaritat. Evidentment, aquests valors no sn els dominants i per tant no seran mai una matria especial de protecci per lEstat. En un context de crisi global, que saprofundeix i es generalitza, les lluites socials tendeixen a ser ms tenses, ms conflictives i virulentes, en bona mesura perqu lEstat desplega tota la seva violncia institucional per intentar frenar, paralitzar, canalitzar o eliminar les respostes dels grups i sectors descontents i crtics amb el caos socioeconmic en qu es troba el mn. Sempre hi ha hagut repressi, duna manera ms subtil o puntual, que ha individualitzat els casos, ha criminalitzat les opcions alternatives i divergents, ha culpabilitzat sectors exclosos i marginats de la inseguretat general, estenent i interioritzant la por com a mitj per lanomia i la parlisi de la societat. La repressi t mltiples cares, i les lleis i actuacions policials mai no protegeixen de la mateixa manera les persones riques i les pobres, els dcils i les desobedients, les conformistes i els rebels. Aquesta Guia Antirepressiva va dirigida a les persones que es declaren en rebellia amb lordre social imperant, per saber com actuar davant la repressi, per conixer els entramats legals, les possibilitats i els riscos. El Gabinet Jurdic Confederal de la CGT ha fet lesfor dordenar la informaci, fer-la comprensible i plantejar situacions habituals en
13
guia antirepressiva

les quals ens podem trobar davant de cert grau de repressi. La guia tracta de les actuacions repressives al carrer en el seu captol I, al captol II descriu i analitza una detenci i el registre de domicilis i locals, al captol III sadverteix de la vigncia de la legislaci antiterrorista i de ls de la tortura, al captol IV sofereixen consells prctics per a les situacions de piquets, manifestacions i concentracions, en el captol V es fa un breu reps de les fases dun procediment judicial i finalment, al captol VI, es recorden les diferents institucions de privaci de llibertat prolongada. Sincorporen com a epleg les reflexions al voltant de la repressi del company Ermengol Gassiot, que ha contribut a millorar de forma rellevant aquesta Guia Antirepressiva. Esperem que aquest document serveixi realment en el dia a dia de les lluites. Antonio Carretero Secretaria dAcci Social CGT

guia antirepressiva

14

I ACTUACIONS REPRESSIVES AL CARRER

15

guia antirepressiva

guia antirepressiva

16

1.A. LA IDENTIFICACI
On es regula?

La Llei Orgnica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana, (tamb coneguda com la Llei Corcuera o Llei de la puntada a la porta), en els seus articles 19.2 i 20.1 autoritza els agents de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat a requerir la identificaci de qualsevol persona, ja sigui a la via pblica o en qualsevol altre lloc on es produeixi el requeriment.
Quins subjectes poden identificar-nos?

Cal saber quins subjectes tenen la facultat per requerir que ens identifiquem. Segons la llei, ens hem didentificar davant de qualsevol membre de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat que ens ho requereixi. No existeix, en canvi, lobligaci legal didentificar-se davant dun guarda de seguretat privada (excepte si s un control didentitat en laccs a un edifici custodiat per aquests subjectes) o un militar (excepte en casos de declaraci dEstats de Setge o Excepci). Si els subjectes que ens requereixen la identificaci no vesteixen uniforme, o no sidentifiquen com a membres de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat, tindrem dret a requerir-los la seva identificaci com a membres daquest cos, fet que per a ells representa una obligaci. Cal matisar, per, que si b s cert que existeix aquesta obligaci, el ms probable s que no ens facilitin les seves dades o que sidentifiquin amb el nmero de loperatiu, com Puma 12 o nomenclatures similars. Hem de ser conscients que sollicitar la identificaci dels o les agents pot comportar conseqncies negatives, com per exemple una falsa denncia; tot i aix, el ms recomanable s sollicitar-la, sempre que es pugui fer en condicions de seguretat. En tot cas, sha de procurar aconseguir totes les dades possibles a fi i efecte didentificar els i les agents, ens haurem de fixar amb luniforme, amb el nmero de placa que hi consta, o en cas que no el portin, com passa sovint amb els antidisturbis ens haurem de fixar , amb les caracterstiques de luniforme i altres trets personals.
17
guia antirepressiva

Hem de tenir en compte, que des del mes de maig de 2009, en aplicaci del Decret 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilitzaci del nmero didentitat professional en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos desquadra tots els , Mossos dEsquadra, inclosos els antidisturbis, i amb excepci de quan llueixin els vestits de gala, han de portar visible el nmero didentitat professional. Aix es diu al punt 1 de lnic article de lesmentat Decret: Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos desquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau mar de 2 cm dample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el nmero didentitat professional .
Quina actitud hem dadoptar davant daquesta situacio?

Des dun punt de vista legal, hem dacceptar la identificaci i presentar el nostre Document Nacional dIdentitat o el nostre passaport. Cap altre document no serveix, en sentit estricte, per determinar la nostra identitat; tot i aix, normalment sacostumen a donar per vlids altres documents com labonament de transport, els carnets universitaris, etc., depenent de la situaci concreta en qu ens trobem i del grau de tensi daquesta. Tot i que la Llei Orgnica de Seguretat Ciutadana sembla no permetre una identificaci arbitrria, ja que restringeix la identificaci a supsits dexercici de les funcions dindagaci i prevenci i sempre que sigui necessria per lexercici de les funcions de protecci de la seguretat (article 20.1), lamplitud dels supsits que poden abastar aquestes previsions fa que prcticament qualsevol situaci shi pugui veure contemplada. Podem negar-nos a ser identificats o identificades? Si ens neguem a ser identificats podem ser sancionats. Aix sestableix a larticle 20.4 de la Llei Sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana. Igualment, si ens neguem o resistim a la identificaci; en aquest ltim cas, podrem estar incorrent en una falta de desobedincia lleu de larticle 634 del Codi Penal o, en casos ms extrems, en un delicte
guia antirepressiva

18

de Desobedincia a lAutoritat, penat a larticle 556 del mateix text legal. En qualsevol cas, sempre que ens neguem a ser identificades o la identificaci no pugui fer-se (per exemple, per no tenir un document didentitat vlid, s a dir, no portar a sobre el DNI), podrem ser condudes a dependncies policials perqu aquesta es dugui a terme. El Tribunal Constitucional ha assenyalat que la privaci de llibertat amb finalitats didentificaci noms podr afectar persones no identificades de les quals de manera raonada i fonamentada es pugui presumir que es troben en disposici de cometre un illcit penal o sobre aquelles persones que hagin incorregut en una infracci administrativa (Sentncia del Tribunal Constitucional 341/1993). Aquesta garantia s tant genrica que permet un ampli grau darbitrarietat. Aix no vol dir que estiguem detinguts, sin retinguts. En el punt segent veurem els supsits de retenci amb ms detall. 1.B. RETENCI s la situaci en qu ens trobem mentre la policia procedeix al nostre escorcoll, identificaci, comprovaci de dades i antecedents. En general, implica tota situaci durant la qual estem en poder de la policia previ a qu ens alliberin o ens comuniquin la nostra detenci. Mentre dura aquesta situaci no tenim dret a ser assistides per un advocat o advocada. Un supsit diferent s el que es dna en les retencions practicades per vigilants de seguretat. En teoria, segons la Llei de Seguretat Privada, aquests subjectes tenen la facultat, com a collaboradors de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat, de vetllar per la seguretat dels llocs en qu estan habilitats, tenint una obligaci superior a la resta dels ciutadans i ciutadanes, per sense que els seus drets siguin significativament diferents. Daquesta manera podran procedir a detencions (com qualsevol persona, lanomenada detenci ciutadana) en els casos en qu la persona detinguda hagi incorregut en un delicte o sigui prfuga de la justcia, havent de portar a la detinguda davant la policia sense dilacions indegudes. Si incompleixen aquesta ltima obligaci injustificadament o sextralimiten en les
19
guia antirepressiva

seves facultats, estaran incorrent en un delicte de detenci illegal, regulat als articles 163 i segents del Codi Penal. 1.b.1 On em pot passar aix? A la via pblica: s la ms habitual i sacostuma a produir quan la policia procedeix a sollicitar la nostra identificaci i escorcoll. Sha de tenir en compte que, tcnicament, aquesta situaci no s una detenci, per la qual no gaudim dels drets legals que ens corresponen durant aquesta. A la vegada, tampoc gaudim de la llibertat de moviment. En teoria podem preguntar el motiu de la identificaci i els nmeros didentificaci dels i les policies que intervenen; generalment, com ja sha dit, els i les policies no sidentificaran, per aix es recomana fixar-se en tots aquells detalls que puguin facilitar la identificaci dels i les agents davant de possibles vulneracions dels nostres drets legals (com pot ser el seu tipus duniforme si el porten, les dades del vehicle policial, o tamb fixar-nos en ladrea i hora exacta en qu sha produt la retenci per a la posterior identificaci dels i les policies si fos necessari). En dependncies policials: Com ja hem assenyalat, en cas de no dur a sobre cap document amb el qual puguem acreditar la nostra identitat o que els documents que mostrem siguin sospitosos de ser falsos, serem traslladats o traslladades a dependncies policials per a la nostra identificaci. Tamb si ens resistim a ser identificats o identificades. En principi, si no estem buscades per alguna causa judicial oberta, la retenci ha de durar el temps estrictament necessari per procedir a la nostra identificaci, no podent estendres per ms temps. Si es produs un retard indegut es podr interpretar que sha produt un delicte de detenci illegal. En cas que estiguem buscades per causes anteriors o existeixi una denncia prvia contra nosaltres, es procedir a la nostra detenci immediata. En aquest sentit, hem de tenir en compte que larticle 530 del Codi
guia antirepressiva

20

Penal castiga amb penes dinhabilitaci de quatre a vuit anys lautoritat o funcionari pblic que practiqui una detenci que violi els terminis o qualsevol altra garantia prevista per la persona detinguda. En cas de no tenir cap dels documents abans esmentats, o que ens neguem a la identificaci, les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat estan autoritzades legalment per traslladar-nos a dependncies policials per identificar-nos. A ms, poden imputar-nos tamb una falta de desobedincia; i si mostrem resistncia a la retenci, podem ser detinguts o detingudes i imputats o imputades per causa dun delicte de desobedincia o resistncia. Els articles que ho regulen ja shan esmentat a lapartat de la identificaci. La identificaci en dependncies policials es reserva a persones que de forma raonable i fonamentada es pugui presumir que es troben en disposici de cometre un illcit (aix ho preveu la Sentncia del Tribunal Constitucional 341/1993). En aquest sentit, sha dassenyalar lexistncia del que es denomina Llibre dIdentificacions que existeix a totes les comissaries i on , han de quedar reflectides aquest tipus dactuacions. 1.b.2 Quan pot durar la nostra retenci? En cas de ser traslladats o traslladades a comissaria per a la nostra identificaci, ens trobarem en situaci de Retenci figura jurdica , que no pot estendres ms del temps estrictament necessari per efectuar la identificaci. A la prctica, per, la situaci de retenci es pot durar unes hores. Tot i aix, larticle 9.3 de la Llei Sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana assenyala expressament que la Policia noms podr indagar les dades del nostre DNI s a dir, dades de filia, ci, podent-nos negar a respondre qualsevol altre tipus de pregunta. 1.C REGISTRE PERSONAL O ESCORCOLL: Continuant amb el punt anterior, pot ser, que a la vegada que ens identifiquen, les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat procedeixin al nostre escorcoll o registre personal. Aquesta funci tamb est
21
guia antirepressiva

contemplada a la ja esmentada Llei Sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana. De totes maneres, cal fer algunes puntualitzacions: Es tracta dun registre personal extern i superficial. En cada cas shaur de valorar el motiu de lescorcoll. Fins on pot arribar el registre? En cap cas lescorcoll a la via pblica (en sentit ampli, entenent aqu tamb llocs com un furg policial o qualsevol altre que no sigui una dependncia policial) podr suposar que ens traguem cap dels elements de la nostra vestimenta (ens referim a camisa, pantalons, sabates, etc.) ni, per descomptat, pot suposar un escorcoll en profunditat, com per exemple la inspecci dorificis corporals. Per supsits com aquest necessiten una ordre judicial. En cas de no existir aquesta ordre, ens hem de negar a qu es realitzin aquest tipus dactuacions. Si sc dona, em pot escorcollar un policia de sexe mascul? El primer mats s que en cas descorcoll mai no podr realitzar-lo un policia de laltre sexe. s a dir, lescorcoll a una dona necessriament lhaur de realitzar una dona policia, i si en loperatiu policial no nhi ha cap, ens haurem de negar a ser registrades per un policia de sexe mascul, ja que constituiria un atemptat a la nostra integritat fsica i moral. Poden registrar les nostres pertinences? A part de lescorcoll personal al qual podem ser sotmesos o sotmeses, les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat tamb estan habilitades per registrar les bosses i motxilles que duguem, o qualsevol altre element similar, incloses agendes, quaderns, etc., a la recerca dalgun objecte la tinena del qual estigui prohibida. Per, en teoria, no podran accedir al contingut escrit daquestes agendes o quaderns (s a dir, noms, direccions, cites, etc.). Si durant lescorcoll ens troben algun objecte considerat perills el poden confiscar (una arma blanca, estupefaents, etc.). En cas de
guia antirepressiva

22

confiscaci, tenim dret a qu es faci un inventari del que ens prenen i a sollicitar cpia de latestat (linforme que realitza la policia sobre el fet i en el qual hi constar el que ens han confiscat). A la prctica latestat no sacostuma a fer. Haurem destar molt atentes a les notificacions que arribin sobre aquestes qestions i posar-les el ms aviat possible en coneixement dels serveis jurdics, ats que s un procediment administratiu i en molts casos la defensa es realitzar en base a lincompliment dels terminis legals. En parlarem ms al captol V daquesta Guia. 1.D CONFISCACI De qu es tracta? Es refereix a lacte realitzat pels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat quan, desprs dun registre, ja sigui personal, domiciliari, de vehicle o de local, quan procedeixen a confiscar determinats objectes que consideren sospitosos o delictius. Quins objectes poden ser confiscats per la policia? Els i les agents tenen una gran llibertat a lhora de confiscar objectes trobats durant la realitzaci dun registre. En els escorcolls personals, els objectes ms comuns que acostumen a ser confiscats sn aquells que poden ser considerats com arma blanca encara que realment siguin utilitzats quotidianament en de, terminats treballs, com per exemple, una navalla multiusos (la tpica navalla HILTI), una eina de treball daspecte punxant o afilat, etc.. En general sens confiscaran per ser perillosos (article 23 de la Llei 1/1992): armes prohibides o explosius no catalogats i armes reglamentries o explosius catalogats sense documentaci o autoritzaci per dur-los o fora dels lmits de la mateixa. Si les Forces de Seguretat intervenen un objecte que pugui ser considerat com una arma la simple tinena pot donar lloc a lobertura , dun procediment administratiu sancionador.
23
guia antirepressiva

Tamb pot succeir que durant el registre les forces de seguretat confisquin alguna substncia considerada estupefaent, droga txica o substncia psicotrpica, encara que no estigui destinada al trfic. La confiscaci legal de qualsevol substncia estupefaent dna lloc tamb a la incoaci dun procediment administratiu sancionador que shaur de regir per les seves normes. Si les quantitats sn elevades i es valora que no s per consum propi ja estarem parlant en termes dun delicte penal contra la salut pblica, articles 368 a 378 del Codi Penal. En aquest sentit, cal recordar que, tot i que el consum de drogues est despenalitzat (s a dir, no comporta sancions penals excepte si es realitza a la via pblica que pot comportar sancions administratives) sha creat per part de la jurisprudncia la presumpci que la tinena duna determinada quantitat duna substncia (varia segons la substncia, per en tot cas una quantitat no molt important) s un indicatiu que es realitza cultiu, elaboraci o trfic de la mateixa . Aix no implica que la simple possessi duna quantitat significativa tingui com a conseqncia una condemna, per ser un dels elements a tenir en compte en el procediment judicial que hi pugui haver. En qualsevol daquests casos dincautaci hem destar molt pendents de les notificacions que rebem al nostre domicili, o al domicili que haguem donat a les forces de seguretat actuants, ja que el coneixement del procediment sancionador des de linici ens pots servir per preparar una defensa adient. Tot i aix, hem de tenir en compte que disposem de les segents garanties: - En els casos de registre domiciliari o de locals s necessria una ORDRE JUDICIAL on hi consti lhabilitaci per confiscar objectes o documentaci. - En qualsevol tipus de registre tenim dret a qu saixequi ACTA DE TOT ALL QUE ENS CONFISQUIN, acta que haurem de signar si estem dacord amb el seu contingut. - Tenim DRET A QU ENS TORNIN ELS OBJECTES CONFISguia antirepressiva

24

CATS un cop acabat el procs judicial en el qual shagin utilitzat (si aquest arriba a fer-se) o, sense necessitat desperar fins al final del procs, tindrem dret a la devoluci dels objectes que shagin considerat irrellevants i, per tant, no utilitzables al procediment. Aquest dret no sacostuma a dur a la prctica, perqu o b sentn que el valor de lobjecte confiscat compensa la realitzaci de la infracci o el procediment prescriu, i aleshores shauria diniciar un procediment judicial per reclamar els objectes, fet que pot ser ms costs que el valor de lobjecte.

25

guia antirepressiva

guia antirepressiva

26

II DETENCIONS ORDINRIES

27

guia antirepressiva

guia antirepressiva

28

2.A. INTRODUCCI. Es tracta, sens dubte, de la figura ms important a analitzar. En tots els apartats anteriors sha mencionat com a possible final de les situacions descrites i s la situaci que ms repercussions pot tenir per a nosaltres, ja sigui des dels antecedents policials fins a la pres, sense oblidar, s clar, tot el que ens pot passar durant la detenci. En aquest bloc i en el segent, veurem les dues tipologies generals de detencions que es donen a lordenament jurdic de lestat espanyol: lordinria i la que deriva de laplicaci de la legislaci antiterrorista, per supsits concrets (que desenvoluparem al Bloc IV), en la qual les garanties de les persones detingudes (aix com altres caracterstiques posteriors del procs) sn ms dbils. Passem, per tant, a descriure les caracterstiques de la detenci ordinria que seran les regles generals per a tot tipus de detenci quan , no existeixi una norma especfica antiterrorista que les modifiqui. On es regulen? Tot i que la llibertat deambulatria est expressament reconeguda a larticle 19 de la Constituci, regulador de la llibertat de circulaci i residncia, s larticle 17 el que la limita davant les detencions en els segents termes: 1. Tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Ning no podr ser privat de la seva llibertat, sin amb lobservana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei. 2. La detenci preventiva no podr durar ms temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal daclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini mxim de 72 hores, el detingut haur de ser posat en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. 3. Tota persona detinguda haur de ser informada immediatament, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenci, i no podr ser obligada a declarar. Es garanteix lassistncia dadvocat al detingut a les diligncies policials i judi29
guia antirepressiva

cials, en els termes que la llei estableixi. 4. La llei regular un procediment dhabeas corpus per tal de posar immediatament a disposici judicial tota persona detinguda illegalment. Tamb es determinar per llei el termini mxim de durada de la pres provisional . Aquesta regulaci, relacionada amb el que estableix larticle 1.1 de la Constituci, ens porta a fer la segent consideraci: la detenci no ha de ser la regla general, ni tan sols en els supsits en qu existeixi sospita de delicte, ats que noms procedir quan, en existir indicis racionals de criminalitat, existeixin tamb indicis de la intenci devitar lacci de la justcia. I el dret internacional? Tots aquests supsits sn recollits a larticle 5.1 del Conveni de Protecci dels Drets Humans, ratificat per lestat espanyol, fet pel qual ha de ser un instrument necessari dinterpretaci de totes les normes dmbit estatal que regulin aquestes matries. 2.B. ELS SUPSITS DE DETENCI: Quan em poden detenir? A la Llei dEnjudiciament Criminal trobem les diferents tipologies de detenci, que en general podem classificar en: 1. Per ordre judicial: o sigui, si el Jutge o jutgessa ordena la detenci duna o diverses persones degut a les investigacions que dirigeix dins del sumari dun procediment 2. Sense ordre judicial: serien els casos en qu s la mateixa policia o el ministeri fiscal, els que procedeixen a la detenci del subjecte i posteriorment el posen a disposici judicial Aix, els supsits en qu, segons les lleis, s possible la privaci de llibertat, sn:
guia antirepressiva

30

- Per complir una pena derivada duna sentncia - Per desobedincia duna ordre judicial o per assegurar el compliment duna obligaci legal - Per fer comparixer una persona davant lautoritat judicial perqu: a) Existeixen indicis racionals que ha coms una infracci penal (en cap cas administrativa ni de cap altre tipus) b) Es consideri necessari per impedir que es realitzi una infracci penal o c) Es vol impedir que fugi desprs dhaver-la coms - Per exigncies deducaci o detenci dun menor per presentar-lo a lautoritat competent A ms daquestes, respecte a les persones estrangeres: - Per impedir lentrada illegal al pas - Per assegurar la possible expulsi o extradici 2.C. TERMINIS Durant quant de temps puc estar detinguda? Larticle 17.2 de la Constituci, que ja hem reproduit anteriorment, estableix un termini mxim de 72 hores per posar en llibertat o a disposici judicial la persona detinguda. El Codi Penal, per la seva banda, tamb fixa el termini en 72 hores per castigar la no posada a disposici judicial de la persona detinguda. Per la Llei dEnjudiciament Criminal, i encara que el seu article 520.1 es reiteri el termini de 72 hores, se segueix mantenint en el seu article 496 el termini de 24 hores per efectuar lentrega al Jutge o Jutgessa o posar en llibertat la persona detinguda. Tot i aix, es poden fer les segents precisions respecte als terminis esmentats anteriorment: - Que la detenci durar el temps estrictament necessari per lesclariment dels fets - Abans que transcorrin 24 hores sha de posar en coneixement
31
guia antirepressiva

del Jutge o Jutgessa la detenci - En cap cas la detenci policial podr superar les 72 hores Quan es tracta de faltes, o sigui dillcits penals que per la seva escassa entitat no arriben a la qualificaci de delictes, la detenci s, en general, inviable. Fins i tot si lautor o autora no tingus domicili conegut, i aix motivs la seva detenci amb largument que no eviti lacci de la Justcia, es podr deixar sense efecte o interrompre-la a travs de la prestaci duna fiana suficient. La llei tamb emplaa el Jutge, Jutgessa o Tribunal a deixar sense efecte la detenci o elevar-la a pres un cop passat el termini de 72 hores des que se li va fer entrega de la persona detinguda o des de que en va acordar la detenci. 2.D. QU PASSA DURANT EL TEMPS QUE DURA LA DETENCI? 2.d.1 declaraci de la persona detinguda i actuaci dels advocats o les advocades Lordenament jurdic estableix unes determinades garanties per a les persones detingudes (article 17.3 de la Constituci i article 520 de la Llei dEnjudiciament Criminal); daquesta manera, la persona detinguda tindr dret a declarar tant en diligncies policials com judicials amb lassistncia dun advocat o advocada, si aquesta es produs. Encara que saconsella no declarar en dependncies policials. Puc declarar sense que hi hagi davant un advocat o una advocada? Per norma general, existeixen dos tipus de declaraci, davant la policia i davant del Jutge o Jutgessa; aix, entenem que s preferible declarar davant dun Jutge o Jutgessa que davant la policia, perqu diferents motius: -evitar que en base a la nostra declaraci puguin modificar latestat policial -abans de declarar davant la polcia (excepte si som menors) no haurem pogut parlar amb el nostre advocat o advocada -el nostre advocat o advocada no coneix ni tindr latestat poliguia antirepressiva

32

cial i lexpedient fins que no passem a disposici judicial En tot cas, s una decisi personal que ha de valorar cadasc en funci de com shagin desenvolupat els fets. Aix si, ladvocat o advocada, si ha estat vlidament designada, sempre ha de ser present durant lacte de declaraci. s contrari a la Llei que no sigui aix i pot donar lloc a una invalidaci de la declaraci. En aquest sentit, cal destacar que lautoritat o funcionari pblic que impedeixi o obstaculitzi el dret a lassistncia lletrada (ja sigui impedint la comunicaci amb ladvocat o advocada o be afavorint que la persona detinguda renunci al dret de tenir-ne), o no informi la persona detinguda dels seus drets i del motiu de la seva detenci, podr ser sancionat amb pena multa de quatre a deu mesos i inhabilitaci professional de dos a quatre anys. Aix es preveu a larticle 537 del Codi Penal). I si no vull declarar davant de la policia? Cal recordar que ens empara el dret a no declarar i sobretot a no declarar-nos culpables ni autoinculpar-nos. Aix ens ho han dexplicar quan ens facin la lectura de drets de la persona detinguda. Si a la comissaria la declaraci ha estat extreta sota pressions, ja siguin psicolgiques o fsiques, haurem de manifestar davant del Jutge o Jutgessa que no reconeixem el que diu la declaraci davant de la policia. Un cop shagi fet la declaraci, podrem sollicitar a la policia que ens permeti reunir-nos a soles amb ladvocat o advocada. La policia no pot registrar ladvocat o advocada. I si minterroguen? Un menci a part sha de donar a linterrogatori al qual podem ser sotmesos un cop estiguem a la comissaria i que, en teoria, sempre hauria de realitzar-se amb la presncia dun advocat o advocada. A la prctica, la policia pot intentar dur-lo a terme, passades vuit hores, sense que hagi aparegut la lletrada designada.
33
guia antirepressiva

En tot cas haurem de tenir clar, un cop ms, que estem emparades pel dret a no declarar i sobretot a no declarar-nos culpables, ra per la qual no hem de reconixer en cap cas que hem participat en un fet delictiu. Tampoc hem de signar res que no sigui la nostra fulla de drets, i hem dassenyalar que noms declararem davant dun Jutge o Jutgessa i en presncia del nostre advocat o advocada. Una altra dada a tenir en compte s la segent: la policia no pot preguntar-nos per les nostres idees poltiques o religioses i, si ho fa, ho hem de notificar a la primera ocasi que tinguem al nostre advocat o advocada. 2.d.2. Drets de la persona detinguda Quins sn els meus drets durant la detenci? El primer dret de la persona detinguda (article 520.2 de la Llei dEnjudiciament Criminal) s ser informada immediatament i de manera que li sigui comprensible, de les raons de la seva detenci i dels seus drets. Els drets de la persona detinguda sn els segents: a) Dret a guardar silenci i no declarar si no es vol, a no contestar alguna o algunes de les preguntes que se li formulin, o a manifestar que noms declarar davant del Jutge o Jutgessa. b) Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable. c) Dret a designar advocat o advocada i a sollicitar la seva presncia per tal que lassisteixi a les diligncies policials i judicials de declaraci i intervingui en tot reconeixement didentitat de qu sigui objecte. Si la persona detinguda o presa no designs advocat o advocada es procedir a la designaci duna dofici (el Sindicat compta amb advocats i advocades, de manera que si no en tenim una de confiana podem acudir a aquests). d) Dret a qu es posi en coneixement del familiar o persona que
guia antirepressiva

34

desitgi, el fet de la detenci i el lloc de custdia en qu es trobi en cada moment. Les persones estrangeres tindran dret a qu les circumstncies anteriors es comuniquin a lOficina Consular del seu pas. e) Dret a ser assistida gratutament per un intrpret, quan es tracti duna persona estrangera que no comprn o no parla la llengua. f) Dret a ser reconeguda pel metge o metgessa forense o un substitut legal i, en el seu defecte, pel de la Instituci en qu es trobi, o per qualsevol altre o altra depenent de lEstat o daltres administracions pbliques. Altres drets, no contemplats a larticle 520 de la Llei dEnjudiciament Criminal, sn: 1. Dret a sollicitar que sinici un procediment dhabeas corpus segons els articles 17.2 de la Constituci i 520.1 de la Llei dEnjudiciament Criminal. 2. Dret a ser indemnitzada en cas de detenci indeguda segons estableix larticle 10 de la Constituci i larticle 5.5 del Conveni per la Protecci dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i larticle 9.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics. 3. Dret a la vida i a la integritat fsica i moral (article 15 de la Constituci) 2.E. CONSELLS PRCTICS EN CAS DE DETENCI a) No declarar davant de la policia: sempre s millor fer-ho davant del Jutge o Jutgessa, que tindr ms respecte pels drets processals de les persones detingudes, i en cap cas no deixar que la declaraci es faci sense lassistncia dun advocat o una advocada. En moltes ocasions la policia ens amenaar amb el fet que si no declarem ens portaran davant del Jutge o Jutgessa. Aquesta mesura de pressi t sentit perqu sintenten aprofitar de la major seriositat i capacitat dimpressi que t un tribunal. No hem de caure en aquesta amenaa En qualsevol cas acabarem (si els fets tenen certa entitat) de.
35
guia antirepressiva

clarant davant el Jutge o Jutgessa i sempre s millor fer-ho el ms aviat possible per sortir de la comissaria. b) No tocar res que tofereixi la policia: es pot tractar dobjectes relacionats o que vulguin relacionar amb la nostra detenci, per aix poder-los utilitzar posteriorment i agreujar els crrecs contra nosaltres. c) Llegir la declaraci detingudament: si hem declarat, hem de demanar llegir per nosaltres mateixes la declaraci (sin ens la llegiran en veu alta). Podem sollicitar que la modifiquin si no hi estem dacord. s important que la declaraci sajusti a les nostres paraules, ja que s habitual que els i les agents de la policia modifiquin aspectes aparentment sense importncia, per que poden empitjorar la nostra situaci. Un cop llegida i si hi estem dacord, signarem la declaraci just sota del final del text, sense deixar espais al mig (per evitar que puguin introduir posteriorment coses diferents a les que hem dit). Si hi hagus espais en blanc a la declaraci (no nhi hauria dhaver) seria recomanable emplenar-los amb el bolgraf per evitar la inclusi de paraules que no hem dit, sempre i quan aix pugui fer-se amb seguretat. d) Vigilar els nostres efectes personals: shan donat reiterats casos dintroducci dobjectes (bengales, armes blanques,etc.) dins de les motxilles o bosses de les persones detingudes per agreujar posteriorment les acusacions contra elles. s important posar atenci a qui es fa crrec de la nostra motxilla i intentar que, en cas de detenci, no passi a mans de la policia. e) Sollicitar la visita dun metge o metgessa: en els cas de maltractament policial s interessant que obtinguem un informe mdic per desprs poder-ho allegar. Ens assisteix el dret a qu ens vegi un metge o metgessa. Normalment els comunicats mdics obtinguts a la comissaria mai sn concloents, per sempre s millor tenir-los. Posteriorment, haurem dobtenir-ne un altre a lambulatori o centre de salut ms proper, sense indicar quin s lorigen dels danys patits. Ens hem de fer un nou reconeixement per no dir qui ens ha fet el mal .

guia antirepressiva

36

Tamb hem de saber que quan ens detenen ens treuran tots els objectes personals i totes aquelles coses amb les que consideren que ens podem fer mal (cinturons, cordons de les sabates, arracades, anells, pulseres, etc.). 2.F. EL REGISTRE DE DOMICILIS I LOCALS Incloem aquesta qesti en aquest bloc degut a la interconnexi que acostuma a existir entre la detenci duna persona i laplicaci daquestes mesures, quan els fets que se li imputen sn duna certa entitat. 2.f.1. Registre de domicili s inviolable el domicili? Per comenar assenyalarem el que disposa larticle 18.2 de la Constituci: El domicili s inviolable. No shi podr entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resoluci judicial, llevat del cas de delicte flagrant (veure Llei de Protecci de la Seguretat Ciutadana que fa referncia als delictes flagrants). Aix mateix, larticle 204 del Codi Penal diu el segent: Lautoritat o funcionari pblic que, fora dels casos permesos per la Llei i sense que existeixi causa legal per delicte, cometi qualsevol dels fets descrits als articles anteriors [El particular que, sense habitar en ella, entrs en estatge ali o es mantingus en ell en contra de la voluntat del seu habitant] ser castigat amb la pena prevista respectivament en els mateixos, en la seva meitat superior, i inhabilitaci absoluta de sis a dotze anys . Qu s exactament el domicili? s un terme que requereix delimitaci: des de la perspectiva constitucional i gaudint per tant de les majors garanties de lordenament
37
guia antirepressiva

jurdic, es considera domicili tot aquell lloc que lindividu tria per al desenvolupament de la seva vida ntima i privada, de forma duradora o transitria, i amb capacitat per excloure-hi qualsevol altra persona i lautoritat pblica. El domicili al que fa referncia larticle 18.2 de la Constituci t, com es veu, una dimensi que supera el tradicional concepte dhabitatge o estatge, daqu que la jurisprudncia inclogui dins la categoria de domicili les segents consideracions: 1. Les habitacions que en una pensi, residncia o hotel ocupa una famlia o persona legtimament 2. Les barraques i habitats danloga significaci 3. Les tendes de campanya, els domicilis mbils, ja siguin remolcats (roulottes) o autotransportats (autocaravanes) en el que fa referncia a la zona dhabitaci, quedant exclosa la zona de conducci 4. Els despatxos o oficines mercantils, les seus de persones jurdiques i els despatxos professionals Ans al contrari, no tenen consideraci de domicili: 1. Els pisos deshabitats i sense mobles 2. Els trasters dels habitatge, els garatges, els portals i coberts 3. La cuina o magatzem dun bar, les cafeteries, els bars, restaurants i establiments pblics en general i, fins i tot, les habitacions reservades dun club 4. Les celles de les persones internes en un establiment penitenciari La facultat dels Cossos i Forces de Seguretat de lEstat per accedir al nostre domicili est recollida a la Llei sobre Protecci de Seguretat Ciutadana, i noms es podr dur a terme una intervenci daquest tipus quan es persegueixi a un delinqent fins al seu domicili o existeixin clars smptomes de comissi dun delicte en aquell mateix
guia antirepressiva

38

moment a linterior dun habitatge o local. En qualsevol altre cas, perqu un policia franquegi la porta del nostre domicili, ha de, o b rebre la nostra autoritzaci o b tenir una ordre judicial per accedir a limmoble i procedir a registrar-lo, ja que com recull a larticle 18.2 de la Constituci: el domicili s inviolable. Cap entrada o registre no podr fer-se en ell sense el consentiment del o la titular o resoluci judicial, excepte en casos de delicte flagrant. Quines garanites tenim quan es produeix un registre al nostre domicili? La garantia essencial es troba a larticle 18.2 de la Constituci al requerir el nostre consentiment o resoluci judicial s a dir, la ga, rantia que assenyala com a primordial la supervisi de lactivitat de les forces de seguretat per un Jutge o Jutgessa. La resoluci judicial autoritzant lentrada al domicili ha danar signada pel Jutge o Jutgessa, i a lordre hi ha daparixer una delimitaci clara del contingut i abast del registre. El que vol dir, en principi, que la policia t limitada la seva activitat al contingut de lordre. Lordre judicial que autoritza lentrada al domicili per procedir al registre ha de ser original, mai una fotocopia. Tenim dret a comprovar la validesa de lOrdre de Registre o a que ho faci el nostre advocat o advocada. Un cop comprovem que lautoritzaci judicial s correcta, tenim dret a estar presents durant el registre. Si no hi som presents nosaltres o els nostres representants, no es pot dur a terme el registre o lacta que saixequi daquest ser perfectament impugnable davant del Jutjat. Tamb tenim dret a qu es desplaci un advocat o advocada de la nostra confiana al lloc on es faci el registre, aix com dos testimonis, tot aix encaminat a supervisar lactuaci de les forces de seguretat. La policia ha daixecar una acta on apareguin els nmeros didentificaci dels i les agents que realitzin el registre i les incidncies que es produeixin. Cal tenir present que el Codi Penal considera delicte tant lentrada
39
guia antirepressiva

com la permanncia al domicili, per part dun funcionari pblic o duna autoritat, fetes sense consentiment. 2.F.2. REGISTRE DE LOCALS I el local de la nostra organitzaci? En primer lloc, lordenament jurdic (article 203.1 del Codi Penal) sanciona a qui entri en contra de la voluntat del seu titular al domicili duna persona jurdica o en un establiment mercantil o obert al pblic fora de les seves hores dobertura. Cal tenir en compte en aquest sentit el mateix que sha assenyalat a lapartat referent al registre domiciliari, amb lnica diferncia que s convenient que estigui/n present/s els i les responsables de lorganitzaci o organitzacions que facin s del local. En tot cas, un cop ms hem dassenyalar que haurem destar al cas concret de cara a determinar la nostra conducta.

guia antirepressiva

40

III LA LEGISLACI ANTITERRORISTA

41

guia antirepressiva

guia antirepressiva

42

3.A. INTRODUCCI Tot lexposat als blocs anteriors estava orientat a lactuaci de lEstat davant delictes comuns o activitats ciutadanes dexercici de drets cvics (manifestaci, etc.). Juntament amb aquesta regulaci, a lEstat espanyol hi conviu la legislaci antiterrorista, que permet a lEstat augmentar les seves potestats ens supsits que, a priori, sn considerats excepcionals, amb una major (i gaireb sempre abusiva i injustificada) limitaci dels drets individuals. Aquestes mesures tenen la seva base a larticle 55.2 de la Constituci de lEstat espanyol: Una Llei Orgnica podr determinar la forma i els casos en qu, de manera individual i amb la necessria intervenci judicial i ladient control parlamentari, els drets reconeguts als articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, poden ser suspesos per a persones determinades, en relaci amb les investigacions corresponents a lactuaci de bandes armades o elements terroristes . Aquesta norma fa referncia a la possibilitat que el legislador o legisladora, en aquests supsits, pugui modificar el temps mxim de detenci, la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions que regeixen amb carcter general. Com veurem, les lleis orgniques que han desenvolupat aquest article han anat molt ms enll del que la prpia norma constitucional permet. Shan fet successives lleis de desenvolupament de la norma constitucional (Decret Llei de Seguretat Ciutadana de 1979, la Llei Orgnica 9/84, la Llei Orgnica 3/88), que en alguns casos han hagut de ser modificades per ordre del Tribunal Constitucional, que ha considerat que les seves previsions excedien del que est perms constitucionalment. La present regulaci (que es pot trobar a les versions consolidades del Codi Penal i de la Llei dEnjudiciament Criminal) s la que desenvoluparem als segents epgrafs. 3.B. A QUI SE LI APLICA? Si ens atenem al que diu textualment el Codi Penal al seu article 571
43
guia antirepressiva

seran considerats terroristes: Els que pertanyen, actuant al servei o collaborant amb bandes armades, a organitzacions o grups la finalitat dels quals sigui la de subvertir lordre constitucional o alterar greument la pau pblica... Tot i aix, la jurisprudncia i les successives reformes legals han ampliat lmbit daplicaci de les normes antiterroristes a moltes altres persones. Aix sorgeix la figura del terrorista individual que no pertany a cap grup (article 577 del Codi Penal) o totes les aplicacions concretes de la legislaci antiterrorista a casos que clarament entren dins de lmbit de la desobedincia civil, de recolzament moral o ideolgic o de simple coincidncia amb les finalitats poltiques dalgun grup armat o sense necessitat de cap vincle, aplicant aquestes mesures a un important nombre dactivitats relacionades amb lactivisme social i lenfrontament amb lEstat en qualsevol de les seves formes (incloent les ms pacfiques imaginables). Aix ens trobem amb casos com un dels joves de Tor a qui al 2003 es va imputar de pertinena a una organitzaci terrorista dndole anarquista; als 3 de Grcia qui es va acusar de pertnyer a un grup terrorista allegant la seva participaci en un Casal Popular de la seva localitat; el cas de Nria Prtulas, acusada de donar suport a perillosos terroristes anarquistes italians o els sindicalistes Cndido i Morala, que pels actes realitzats per altres treballadors durant un vaga a la Naval de Xixn sels va aplicar el mateix tractament que lanomenada kale borroka . Per tant, no est de ms que coneguem, per la nostra activitat sindical o activista, les conseqncies generals que, a nivell de procs, se segueixen si sens considera autors o autores dun delicte de terrorisme. 3.C. QU SUPOSA LAPLICACI DE LA LEGISLACI ANTITERRORISTA? 1r El perode de detenci pot durar 48 hores ms que se sumen a les 72 hores habituals previstes per una detenci (s a dir, el termini mxim sense portar a la persona detinguda davant dun Jutge o Jutgessa s de cinc dies). Per fer-ho, la policia que t detinguia antirepressiva

44

guda la persona noms ha de sollicitar una autoritzaci judicial durant les primeres 48 hores de detenci que el Jutge o Jutgessa haur de contestar afirmativament en les segents 24 hores. El termini va arribar a ser de 7 dies fins a la Sentncia 199/1987 del Tribunal Constitucional. La incomunicaci per la pot allargar la jutgessa fins a 13 dies. Podrien ser 5 dies mxim dincomunicaci amb detenci i fins a 8 dies ms dincomunicaci a la pres, quan sest en situaci de pres provisional (s a dir, 13 dies sense poder-ho comunicar a ning, sense poder ser assistida per un advocat de confiana, etc). 2n Les persones detingudes estaran sota un sistema d incomunicaci (tamb ha de ser autoritzat judicialment, encara que lautoritat governativa pot decretar-la essent o no ratificada pel poder judicial en les segents 24 hores). Durant aquest temps no podran sollicitar que es comuniqui als i les seves familiars ni a una tercera persona el fet de la seva detenci ni el lloc on es troba. 3r Les persones detingudes sota aquesta legislaci no podran ser assistides per un advocat o advocada de la seva confiana, sin que obligatriament sels en designar una lletrada dofici per tots els trmits (declaraci, etc) que es facin durant el perode de detenci. De la mateixa manera, les persones detingudes no tenen el dret, que si assisteix a la resta de supsits de detenci, de reunir-se en privat amb ladvocat o advocada designada dofici desprs de la prctica de lacte de la declaraci. 4rt En aquests casos el Jutjat competent no ser el dinstrucci del lloc on shagi realitzat la detenci, sin que en tot cas seran els Jutjats Centrals dInstrucci, amb seu a Madrid i que depenen de lAudincia Nacional (el tribunal substitut del Tribunal dOrdre Pblic franquista). 5 En cas que es decreti la llibertat provisional de la persona processada, dacord amb larticle 503 de la Llei dEnjudiciament Criminal, el Jutge o Jutgessa podr suspendre aquesta mesura automticament noms amb la interposici de recurs a la decisi per part del ministeri fiscal.
45
guia antirepressiva

6 En casos d excepcional o urgent necessitat es pot procedir al registre del domicili on samaguin les persones detingudes per terrorisme i locupaci dels efectes que shi trobin i que tinguin relaci amb lactivitat delictiva, sense necessitat que hi hagi una ordre judicial per realitzar-lo. Tot i aix, res no eximeix la policia de respectar totes les garanties que regeixen pels casos de registre domiciliari a les quals ja hem fet referncia al Bloc III. Per a la prctica aquestes garanties no sacostumen a tenir en compte. Tot sovint, recolzant-se en aquest supsit, shan produt els coneguts pentinats de zona amb registres indiscriminats dhabitatges dun determinat barri o permetre de la ciutat. 7 Des de la LO 4/1998, es permet que, sense necessitat dintervenci judicial (el Jutge o Jutgessa noms podr ratificar o suprimir la mesura en el termini de 72 hores des de que va ser acordada), el ministeri fiscal o lautoritat Governativa, decretin lobservaci postal, telegrfica o telefnica de les persones processades, restringint aix el dret fonamental al secret de les comunicacions. La peculiaritat daquesta situaci s que en aquest cas es permet intervenir tant la correspondncia o comunicacions de les persones processades com daquelles de les que es serveixin per a les seves finalitats delictives (per exemple, el telfon dun bar des don van trucar o la correspondncia de persones que es relacionin amb la processada) essent possible que aquesta mesura afecti a persones que ni tan sols estan acusades de cap tipus dactivitat delictiva. 3.D. LA TORTURA Tot i que lEstat espanyol s membre de diversos instruments internacionals de prevenci i persecuci de la tortura, nombroses organitzacions tant no governamentals (Amnistia Internacional, lAssociaci Memria Contra la Tortura, etc.), com de carcter intergovernamental, han manifestat en reiterades ocasions que existeix una prctica generalitzada daplicaci de tortures als centres de detenci i penitenciaris de lEstat espanyol. La llarga durada del termini de detenci, juntament amb la situaci
guia antirepressiva

46

dincomunicaci que es dna quan saplica la Legislaci Antiterrorista, sn un marc idoni per aplicar, per part de les Forces de Seguretat de lEstat, prctiques de tortura i pressi sobre les persones detingudes i, de fet, sembla lgic que determinades normes de les exposades anteriorment, que faciliten la indagaci del delicte per part de la policia, estiguin pensades precisament per flexibilitzar els controls (com per exemple lassistncia per part dun advocat o advocada de confiana) que suposen un obstacle per a aquest tipus de prctiques. En aquest sentit s destacable lInforme del Comit de Drets Humans de les Nacions Unides de 31 doctubre de 2008, que estableix una srie de recomanacions a lEstat espanyol amb la finalitat de prevenir aquest tipus de prctiques (supressi de la incomunicaci de les persones detingudes, limitaci del termini de detenci, restricci del concepte de terrorisme, etc.) totes estretament relacionades amb la Legislaci Antiterrorista. El comit fa seves les conclusions de la Coordinadora per la Prevenci de la Tortura, que agrupa 44 organitzacions de tot lEstat i que xifra en 5.032 els casos de tortura durant el perode comprs entre el 2001-2007 (durant els governs del PSOE i el PP), a ra de gaireb 720 casos a lany. Per la seva part el govern de Zapatero no reconeix una incidncia superior de tres casos anuals. 3.d.1. Qu sentn per tortura? La Convenci Internacional contra la Tortura de 1984 definia la tortura com tot acte mitjanant el qual sinfligeixi intencionadament a una persona dolors o patiments greus, ja siguin fsics o mentals, amb la finalitat dobtenir della o dun tercer informaci o una confessi, de castigar-la per un acte que hagi coms, o dintimidar o coaccionar aquesta persona o unes altres, o per qualsevol ra basada en qualsevol tipus de discriminaci, quan aquests dolors o patiments siguin infligits per un funcionari pblic o altra persona en lexercici de les seves funcions pbliques, a petici seva, o amb el seu consentiment o aquiescncia . Com s natural, lOrdenament Jurdic de lEstat espanyol condemna en diversos apartats aquest tipus de conductes i, tot i que s el ma47
guia antirepressiva

teix Estat el subjecte que, per definici, practica la tortura, s rellevant que coneguem la regulaci concreta daquests supsits. 3.d.2. On es regula? Trobem la regulaci de la tortura als articles 174 i 175 del Codi Penal. En ells es castiga lactivitat de les autoritats o funcionaris pblics que abusin del seu crrec i provoquin patiments fsics o mentals o disminueixin les seves facultats de coneixement, discerniment o decisi, atemptin contra la seva integritat moral per obtenir una confessi o informaci duna persona o castigar-la per qualsevol fet. Sinclouen expressament en aquest supsit els i les funcionaries de presons o de centres de menors que duguin a terme aquestes conductes (sentn que s igualment aplicable als Centres dInternament dEstrangers i Estrangeres). 3.d.3. Qu es pot fer? Un cop sens posi en llibertat o tinguem possibilitat de parlar amb el nostre advocat o advocada o sens pasi a disposici judicial, haurem de denunciar els fets immediatament, i si hem estat posades en llibertat desprs dhaver estat torturades, haurem dacudir immediatament a un Centre de Salut per sollicitar un informe mdic de lesions. Com hem dit anteriorment, un dels drets que tenim quan estem detingudes s el de ser assistides per un metge o metgessa forense, cosa que podem sollicitar en qualsevol moment. Tot i aix, un cop ms, hem dassenyalar que a la prctica s molt complicat que la policia ens traslladi de forma immediata, un cop sollicitat el reconeixement mdic, i lespera es podria dilatar en funci dels interessos policials. Per una altra banda, en cas que prevegem que patirem maltractaments a la comissaria, s convenient que ens examini el metge o metgessa forense per poder acreditar que no tenem lesions abans de passar a disposici policial. Desprs, quan sortim de les dependncies policials, haurem de procurar que ens examini un metge o metgessa no vinculat amb les Forces de Seguretat de lEstat, sense comunicar-li com ens hem fet les lesions per poder aix obtenir un informe objectiu.
guia antirepressiva

48

Si ens trobem amb una situaci de tortura i maltractaments, ja siguin fsics i/o psicolgics, hem de tenir en compte que el que es busca, en general, amb aquestes conductes, es destruir-nos moral i fsicament, acabar amb la nostra integritat i desvirtuar la nostra condici de persona. Per aix hem dintentar mantenir el cap fred i no caure en situacions de pnic. Aix mateix, hem de mirar de no perdre la noci del temps ni de la realitat i, sobretot, tenir en compte que tot, abans o desprs, sacabar, per intentar daquesta forma a donar-nos nims per afrontar les tortures. s fcil dir tot aix sense estar patint, per s lnic consell sensat al qual poder aferrar-nos.

49

guia antirepressiva

guia antirepressiva

50

IV CONSELLS PRCTICS RELACIONATS AMB LA REPRESSI

51

guia antirepressiva

guia antirepressiva

52

4.A. PREPARACI DUN ACCI (PER EXEMPLE UN PIQUET DEVAGA) Quan shagi de dur a terme una acci determinada s necessari, per la seguretat de tots els companys i companyes que hi han de participar, seguir una srie de consells prctics: 1r Consultar amb un advocat o advocada les possibles conseqncies legals que pugui tenir lacci concreta que hem decidit fer i quina s la forma ms segura, des del punt de vista legal, de dur-la a terme 2n Posar en coneixement de tots les persones participants el telfon duna persona que en tot moment serveixi per comunicar tot el que succeeixi durant lacci i prendre les mesures que siguin necessries amb la major rapidesa possible 3r Que tots les persones participants coneguin el nom i cognom de ladvocat o advocada que sencarregar del seguiment de lacci. En cas que hi hagi una detenci, en teoria ladvocat o advocada noms podr dur a terme lassistncia de la persona detinguda si aquesta el o la designa, no nhi ha prou amb qu ladvocat es personi al lloc de la detenci, ja que si no hi ha la designa, no el deixaran fer lassistncia i se li designar una advocada dofici. Encara que, a la prctica, depenent de les situacions, sha acceptat la prestaci dassistncia per un advocat o advocada designada per familiars i amics o amigues i acceptat per la persona detinguda. La designa tamb serveix perqu el lletrat sigui informat don s la persona detinguda 4t En cas daccions que shagin de dur a terme a la via pblica, abans del dia de lacci haurem de, si s possible, visitar el lloc i fer-nos una idea de les seves caracterstiques generals (possibles sortides, transports pblics ms propers, etc) per preveure els passos a seguir si es produeix una crrega policial, lactuaci desquirols, de matons o de provocadors al servei de la patronal, etc.

53

guia antirepressiva

En el cas concret dels piquets de vaga sha de tenir en compte que larticle 315.3 del Codi Penal preveu penes de pres de tres a quatre anys i nou mesos a les persones que coaccionin (s a dir, facin s de la violncia fsica) per fer que daltres inicin o continun una vaga, sempre que ho facin en grup o dacord amb daltres (la pertinena a una organitzaci sindical o a un comit de vaga pot ser un indici en aquest sentit). Aix mateix, cal saber igualment que lindicat article del Codi Penal imposa penes de sis mesos a tres anys (o de tres anys a quatre anys i nou mesos, pena superior en grau, si es fa s de la fora, violncia o intimidaci) a aquells (singularment les empreses) que, amb engany o abs de situaci de necessitat, impedeixin o limitin lexercici del dret de vaga. 4.B. REALITZACI DE CONCENTRACIONS I MANIFESTACIONS El dret a manifestar-nos es contempla a larticle 21 de la Constituci, enunciat com el dret a reunir-se pacficament i sense armes. Es desenvolupa a la Llei 9/1983, de 15 de juliol. 4.b.1. Sha de demanar perms per manifestar-se o concentrar-se? Les reunions en llocs pblics no tenen en cap cas com a requisit lautoritzaci administrativa, com diu larticle 3.1 de la llei: 1. Cap reuni estar sotmesa al rgim dautoritzaci prvia Tot i que si es realitzen en un lloc de trnsit pblic (tant manifestacions com concentracions) ser preceptiu comunicar-les prviament a lautoritat governativa corresponent (ja sigui les Institucions catalanes o la Delegaci del Govern). En teoria, noms s per tal que es prenguin les mesures adients (talls de trnsit, dispositiu policial, etc) a fi que la manifestaci o concentraci es dugui a terme. Per de totes maneres cada localitat t maneres de funcionar i no sempre sha comunicat o es comuniquen tots els actes al carrer. Moltes vegades aix no comporta cap conseqncia. Els termes en que sha de fer la comunicaci es troben a la Llei Orgnica 9/1983, de
guia antirepressiva

54

15 de juliol, reguladora del Dret de Reuni (modificada per la LO 9/1999, de 21 dabril) i es desenvoluparan en lapartat de la notificaci. Tot i aix, la comunicaci sha convertit, de fet, en una petici de perms, grcies a ls que fa ladministraci de lhabilitaci de larticle 10 de la de reuni i larticle 21.2 de la Constituci, que autoritza a prohibir o proposar una modificaci de lloc de celebraci o del recorregut de la concentraci o manifestaci, sempre i quan puguin produir-se alteracions de lordre pblic, amb perill per a les persones o bns Aix sutilitza sistemticament per impedir la rea. litzaci de manifestacions que, per qestions poltiques, no interessa permetre. Davant duna resoluci denegatria, es pot interposar una acci de tutela del dret fonamental de reuni davant del Tribunal Superior de Justcia de la comunitat autnoma competent, que lhaur de resoldre abans de la data per la qual estava prevista la convocatria. A la vegada, existeix un procediment durgncia mitjanant el qual es pot convocar una manifestaci fora dels terminis indicats. Haurem dinvocar la impossibilitat de realitzar la comunicaci en els terminis assenyalats per la Llei i sha de fer amb una antelaci mnima de 24 hores. La resta de requisits establerts shan de seguir. Si lautoritat administrativa vol denegar o canviar el recorregut shaur de posar en contacte amb les persones convocants i haur dexplicar-los clarament quins sn els arguments que fa servir. La seva decisi i argumentaci es podran recrrer i debatre per la nostra part. L article 122 de la Llei de la Jurisdicci Contenciosa Administrativa estableix la possibilitat de recrrer la decisi de lautoritat davant del Tribunal competent en el termini de 48 hores. Es tracta dun procediment basat en la celeritat, que es resoldr en uns quants dies, havent de dictar resoluci, sempre abans de la data prevista per la manifestaci. Es realitzar una vista oral on les parts exposaran els seus motius i es posaran a la prctica les proves pertinents. Contra la resoluci que es dicti no hi cabr recurs. Si les autoritats competents no assenyalen oposici al que sha notificat, igual que en el cas de la concentraci, a la manifestaci hi
55
guia antirepressiva

haur danar la persona que va comunicar la legalitzaci de la mateixa amb una cpia de la notificaci. Aquesta persona, en companyia dalguna ms, haur destar en contacte en tot moment amb el o la Cap de loperatiu Policial i el o la responsable de la Delegaci del Govern. Si prohibeixen una manifestaci, no podrem fer-la? En cas que la manifestaci o concentraci no hagi estat autoritzada, el nombre dassistents determinar si el cap policial accedir o no a la seva realitzaci; si hi va molta gent haurem dimposar el nostre criteri al Cap policial, negociant amb ell el recorregut i la durada de la manifestaci, sense que aix converteixi la manifestaci en legal; es tracta duna soluci de facto pactada verbalment. quan pot intervenir la policia en una manifestaci? Amb carcter general sn les persones convocants - article 4 de la Llei 9/1983 - de la manifestaci o concentraci les responsables de mantenir el bon ordre de la mateixa. Per tant, la policia noms podr intervenir en casos molt concrets, previstos a larticle 5 de la mateixa llei. Aquests sn: Quan siguin illcites, o sigui, que hagin estat prohibides Quan salteri lordre pblic amb perill per a persones i bns Quan es faci s duniforme paramilitars entres les persones manifestants En aquests casos, la policia podr allegar aquestes circumstncies per dissoldre la manifestaci, prvia comunicaci daquesta mesures a les persones convocants (aquest ltim requisit no sacostuma a complir, emparant-se en lexistncia duna necessitat urgent de dissoluci). En moltes ocasions la dissoluci es du a terme sense allegar en cap moment cap circumstncia o, sin, desprs es recondueix lacci a alteracions de lordre pblic supsit ampli que , permet una gran arbitrarietat. En cas de dissoluci de la concentraci o manifestaci, podrem interposar accions contra les forces policials per vulneraci del nostre
guia antirepressiva

56

dret de reuni, on seran molt rellevants fets com la proporcionalitat de lacci policial. 4.b.2 Notificaci de la concentraci o manifestaci? Quin s el procediment de notificaci? No existeix un model de notificaci de carcter oficial, i el que es proposa aqu s fruit de les modificacions efectuades per via jurisprudencial, que ha anat afegint i establint nous requisits. Est dirigit principalment a concentracions que es realitzen en ciutats grans. Els requisits de contingut mnim apareixen establerts a larticle 9 de la Llei Orgnica 9/1983. El contingut proposat s el segent: Data i hora prevista per la concentraci Nombre estimat de persones que hi aniran Temps que previsiblement durar Notificar a lescrit de comunicaci que es comptar amb un servei dordre i que sadoptaran les mesures de seguretat adients a les dimensions de la concentraci comunicada Comunicar si es far s dalgun dispositiu de so denvergadura (per exemple un equip de so en una camioneta, o es collocar un escenari) i les caracterstiques del mateix. Aquesta matria es competncia dels ajuntaments. La llei preveu que s lautoritat governativa (estatal o autonmica) qui li ha de comunicar; s preferible que fem arribar a lajuntament un altre escrit, adjuntant una cpia de la notificaci de la concentraci o manifestaci Motiu o motius de la convocatria de la concentraci A ms a ms: La notificaci lhaur de signar una persona fsica, que es far responsable de la mateixa, encara que es faci en nom duna organitzaci El recorregut que realitzar la manifestaci o ubicaci de la concentraci. Juntament amb el recorregut (o ubicaci) principal; es convenient assenyalar dos recorreguts alternatius Si no es vol crrer amb el risc que es denegui el recorregut principal
57
guia antirepressiva

i se nautoritzi un dels secundaris (si aquests no sn els que volem), es pot sollicitar, com a espais secundaris, llocs que puguin crear unes dificultats ms grans en relaci a la circulaci i el trnsit de la ciutat. Qu passa si no notifiquem una concentraci? Si no es realitza lesmentada notificaci, en el cas de ser una concentraci que no obstaculitza el trnsit shauria de poder fer. Tot i aix, si hi assisteixen ms de 20 persones, hi ha una pancarta, es criden consignes, etc., les forces i cossos de seguretat de lEstat tenen habilitaci legal suficient per dissoldre-la i prendre la filiaci de totes les persones que hi participen, arribant, fins i tot, a poder detenir totes les que es trobin en aquest acte, per participaci en concentraci illegal, a ms de les respectives sancions administratives que el fet pot comportar. Lactuaci de la policia sempre va en funci de la dinmica de cada localitat. Qui s el o la responsable de la concentraci o manifestaci? La persona convocant de la concentraci o manifestaci (persona fsica que ha donat les seves dades a la notificaci) ha destar a la concentraci amb la cpia de la notificaci. Aquesta persona s la que en tot moment pot dirigir-se al o la Cap de loperatiu policial, si existeix aquest operatiu. Mai no hem de dirigir-nos als i les simples agents integrants de loperatiu policial, perqu no tenen la condici dinterlocutors o interlocutores vlides per prendre cap decisi sobre la concentraci. Si sorgeixen problemes o es produeixen aldarulls durant la concentraci, la persona convocant ser directament responsable dels danys produts, ja que com a convocant es fa responsable del que pugui succeir durant el seu transcurs. Si la notificaci es fa en nom del Sindicat, ser responsable el mateix, i en el seu nom la persona fsica que hagi demanat el perms.

guia antirepressiva

58

I si ning no ha convocat la concentraci o manifestaci? En cas que no hi hagi persona convocant de la concentraci, les autoritats faran responsables de les possibles conseqncies que es puguin derivar de la mateixa, a les persones que hagin estat identificades abans, durant o desprs de la concentraci, pels voltants de lloc on sha realitzat aquesta. 4.b.3. Altres qestions dinters Quan anem a una concentraci o manifestaci sempre hem de tenir en compte les segents consideracions: En base a la Llei Orgnica 4/1997, de 4 dagost, la Llei de vdeo vigilncia): Haurem de ser conscients que ens poden estar gravant en tot moment i que desprs aquestes imatges es podran utilitzar, com aix ho recull la llei, per demostrar la participaci en els fets objecte de gravaci. Per aix no hem danar vestides de forma molt cridanera o destacar en excs. Tota persona interessada podr exercir els drets daccs i cancellaci de les gravacions en les quals raonablement cregui que hi s. Lexistncia de possibles subjectes provocadors: Una altra dada a tenir en compte sn els possibles agents de la policia o provocadors que, fent-se passar per manifestants, intentin provocar situacions de tensi innecessria i desprs es dediquin a detenir les persones a qui han aconseguit enganyar No ens hem de deixar em. portar per situacions que no tinguem clares i, si ho fem, hem destar en tot moment acompanyades de gent coneguda. Gravar o fer fotos a la policia: Si algun manifestant est gravant o fent fotografies, la policia pot sollicitar que li doni la cmera de fotos o de vdeo per comprovar si a la imatges shi poden identificar policies. Sovint la policia acostuma a confiscar el carret ntegre o esborrar o retirar la memria de la cmera per eliminar aquestes imatges. s recomanable que les gravacions es realitzin amb la major discreci possible i que, davant de la possibilitat que ens retirin linstrument de gravaci o la cmera de fotos - tpic duna crrega
59
guia antirepressiva

policial - intentem ocultar-ho o, com a mnim, li canviem el carret, la cinta o la targeta de memria, ja que les imatges poden ser tils posteriorment. 4.C.QU FER EN CAS DE DETENCI DUN COMPANY O UNA COMPANYA? Quan es produeixi la detenci dun company o companya, lactitud de les persones que no han estat detingudes pot ser de gran utilitat per evitar-li problemes. En primer lloc donarem unes pautes generals de comportaments per aquests casos i desprs plantejarem la possibilitat dinterposar un Habeas Corpus . 4.c.1. Consells prctics en cas de detenci Quan presenciem una detenci hi haur una srie delements que hem de tenir en compte: 1r Assegurar-nos que la persona detinguda spiga qui s ladvocat o advocada: si la detenci es produeix durant una acci en qu sha previst que un advocat o advocada faci el seguiment de la mateixa, haurem dintentar comunicar a la persona detinguda el nom i cognoms en condicions de seguretat. Recordem que si no hi ha designa el ms probable s que lassistncia lletrada shagi de dur a terme per un o una professional del torn dofici. 2n Esbrinar en quines dependncies policials ha estat conduda la persona detinguda: si la detenci la realitzen els antidisturbis, depn de la localitat, la persona detinguda ser portada a la comissaria o a un centre especial de detenci. El fet de saber el lloc de detenci pot ser important de cara a qu ladvocada hi pugui anar aviat i aix reduir el mxim possible el temps de la detenci. Si la situaci no s de molta tensi podrem preguntar-li a algun membre del dispositiu policial. En algunes localitats hi ha una nica comissaria, per tant, no hi haur dubte. 3r Posar en coneixement de ladvocat o advocada la detenci: repetim que el realment important s que la persona detinguda conegui
guia antirepressiva

60

el nom i cognoms de ladvocat. Tamb s aconsellable que li comuniquem rpidament a ladvocat la detenci per tal que estigui atent i pugui donar-nos alguna indicaci en el moment; per aix haurem dintentar trobar-nos amb ell i exposar-li el succet amb el mxim de dades possibles. 4t Comunicar a les persones properes de la detinguda la circumstncia de la seva detenci: ho acabar fent la policia, per sempre s millor que se nassabentin per nosaltres. Com s natural haurem dintentar transmetre tranquillitat i explicar que estem treballant per tal que la persona detinguda sigui posada en llibertat el ms aviat possible, sense necessitat dentrar en els detalls del que ha passat. 5 Vigilncia dels objectes personals de la persona detinguda: si la persona detinguda portava bossa o motxilla, haurem de vigilar qu passa amb aquestes pertinences i, en cas que pugui fer-se amb seguretat, si la policia no les ha vist, recollir-les i guardar-les, per evitar que siguin utilitzades posteriorment. 6 Campanyes de suport: un cop passats els primers moments, quan tinguem totes les dades necessries i amb el consens i supervisi duna advocada, podrem iniciar una campanya de suport a la persona detinguda, que haur de ser ms forta com ms duri la detenci. No oblidem que lacusaci a la qual senfrontar la persona detinguda (excepte si existeix una acusaci particular) ser determinada exclusivament pel ministeri fiscal (no per la policia), que depn en ltima instncia del Govern, fet pel qual sha de demostrar que una acusaci greu tindr un cost poltic. Dins daquesta matria distingirem: Denncies a la policia: si hi ha hagut alguna actuaci irregular durant la detenci, un maltractament o un abs, haurem de, dacord amb el que exposarem al Bloc VI, interposar denncia contra la policia davant del Jutjat de Gurdia o del ministeri fiscal. Es necessari recollir totes les dades de les persones que hagin vist la detenci i que puguin realitzar la denncia (no s necessari que la faci la vctima dels maltractaments). A la vegada, aquelles que no hagin estat detingudes shauran de personar al centre mdic ms
61
guia antirepressiva

proper amb la finalitat dobtenir un informe de lesions per acompanyar la denncia. De la mateixa manera hem de fixar-nos en tots els elements (nmero didentificaci si est a la vista, aspecte extern, uniforme, etc) que puguin servir per identificar els agents que han dut a terme la detenci. Campanya pblica: donar a conixer a travs de tots els mitjans que estiguin al nostre abast el fet de la detenci i les irregularitats que en ella hi ha hagut. Hem de ser molt curoses per no realitzar manifestacions que puguin agreujar la situaci de les persones detingudes i s recomanable que un advocat o advocada revisi els comunicats pblics que es facin. Mobilitzacions de suport: depenent de cada cas hi haur activitats ms o menys recomanables per les circumstncies de la persona detinguda. Aqu s preceptiu, a ms de conixer amb precisi la situaci especfica de la persona detinguda, comptar amb un permanent assessorament lletrat. 4.c.2. El procediment dhabeas corpus Sanomena Habeas Corpus el procediment sumari pel qual se sollicita que una persona detinguda illegalment sigui posada a disposici del Jutge o Jutgessa perqu valori aquesta circumstncia a lhora duna possible posada en llibertat. A aquests efectes, dacord amb larticle 1 de la Llei Orgnica 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment dHabeas Corpus, tindran la consideraci de persones detingudes illegalment: -Les que ho siguin per una autoritat, agent de la mateixa, funcionari pblic o particular, sense que concorrin els supsits legals, o sense que shagin complert les formalitats previngudes i requisits exigits per les lleis -Les que estiguin illcitament internades en qualsevol establiment o lloc -Les que ho estiguessin per un termini superior a lassenyalat per
guia antirepressiva

62

les lleis -Les privades de llibertat a les qual no els siguin respectats els drets que la Constituci i les Lleis Processals garanteixen a tota persona detinguda Aquest procediment pot ser sollicitat per la persona detinguda a la mateixa comissaria, els seus parents (pare, mare, fills i filles, germans i germanes, parella), pel representant legal del o de la menor o incapacitat, el ministeri fiscal i el o la Defensora del Poble. Es pot fer de forma oral o escrita, havent de constar les dades del o de la sollicitant, de la persona detinguda, el lloc de la detenci, lautoritat que custdia la detinguda i el motiu pel qual se sollicita. Sha de fer al Jutjat dInstrucci competent per ra de territori o en qualsevol altre, si no es conegus el lloc on est la persona detinguda. El Jutge o Jutgessa ha descoltar la persona detinguda, el seu advocat o advocada, el o la Fiscal i lautoritat que du a terme la detenci, i practicar les proves proposades en un termini de 24 hores. Lautoritat judicial haur de resoldre a travs dauto motivat, en qu acordi la continuaci de la detenci, la modificaci de les condicions, la posada a disposici judicial o la posada en llibertat. Molt sovint, la interposici dun Habeas Corpus pot ser contraproduent, perqu no suposa una posada en llibertat de la persona detinguda i, en cas de no resoldre la jutgessa que la detenci ha estat illegal (fet que succeeix en la majoria dels casos), pel fet de suposar lacusaci duna actuaci delictiva cap a lautoritat policial que ha dut a terme la detenci, pot provocar conseqncies negatives per a la persona detinguda. Tot i aix, s un instrument til en cas de detencions que es prolonguin per damunt del perode mxim perms o en les que existeixin indicis que algun dret de la persona detinguda (per exemple lassistncia lletrada) no est essent respectat. En qualsevol cas abans dinterposar un Habeas Corpus haurem de consultar una advocada. 4.D. LA VDEO VIGILNCIA Cal recordar que, des de la Llei 4/1997de vdeo vigilncia (a la qual
63
guia antirepressiva

hem fet referncia abans), la policia est habilitada per collocar cmeres fixes i mbils, en llocs pblics, oberts (per exemple, el carrer) o tancats, i pot fer s de les imatges obtingudes en posteriors procediments sancionadors (de carcter penal o administratiu). No es podran efectuar filmacions a linterior dhabitatges o locals sense autoritzaci del seu titular. Lautoritzaci per a la collocaci de cmeres fixes ha de provenir del Delegat o Delegada del Govern de Catalunya (o de lorganisme autonmic en els supsits que tingui transferida aquesta competncia), previ informe duna comissi autonmica presidida pel President del Tribunal Superior de Justcia. No s imperatiu autoritzar la collocaci sempre que se solliciti, i shaur de fer referncia a motius que ho justifiquin de manera suficient (protecci dedificis i installacions pbliques, contrastar infraccions a la seguretat ciutadana, etc), encara que a la prctica sacostuma a autoritzar la collocaci de la totalitat de les cmeres sollicitades. En el cas de les cmeres mbils el grau darbitrarietat s ms gran. La direcci provincial de la policia autoritza unilateralment el seu s, tot i haver de donar trasllat de lautoritzaci a la citada comissi en un termini de 72 hores. La presncia de cmeres fixes ha de ser informada pblicament, encara que no sassenyali la seva ubicaci concreta (Zona sotmesa a vdeo vigilncia). Podrem sollicitar que sesborrin aquelles imatges en les quals apareguem, encara que a la prctica aquest dret no s molt efectiu perqu lautoritat que custdia el suport fsic de la gravaci es pot negar a esborrar-les allegant perill per la seguretat de lEstat. Aix, i per precauci, depenent del tipus dacci que es tracti, hem de tenir cura en no vestir roba molt cridanera o fcilment identificable per intentar dificultar la nostra posterior identificaci.

guia antirepressiva

64

V El procediment judicial

65

guia antirepressiva

guia antirepressiva

66

5.A. ESTRUCTURA DEL PROCS PENAL: ELS DELICTES Si una denncia contra nosaltres prospera (s a dir, si la policia ens posa a disposici judicial i aquesta considera que hi ha indicis suficients de delicte) ens enfrontarem a un procediment judicial. El procs t diverses fases: 5.a.1. Instrucci La du a terme una Jutgessa o Jutge especialitzat (el Jutge dInstrucci) que sencarrega de realitzar les indagacions necessries per determinar si hi ha hagut o no delicte, qui sn els seus presumptes autors o autores i quina s la qualificaci concreta dels mateixos. Aix, pot prendre totes les mesures dinvestigaci que consideri oportunes o que sollicitin les parts (inspeccions oculars, declaraci de testimonis, declaraci de processats, etc.) i t a la seva disposici la policia judicial per dur-les a terme. Durant aquest perode (en el que encara no sha fet el judici i, per tant, la persona processada es continua considerant innocent) es podr decretar la pres provisional de la persona processada, sempre que se lacusi de fets que comportin una pena de pres de ms de dos anys o de menys daquest temps si es t antecedents penals no cancellats (s a dir, en els supsits de qu, en cas de produir-se una condemna, singressaria a pres sense possibilitat de suspensi o substituci de la pena), hi hagi indicis suficients per suposar autora dels fets a la persona processada i saconsegueixi evitar un racional indici de fuga la destrucci o ocultaci de proves o que , es malmeti algun b jurdic de la vctima. El temps que es passi en pres provisional (com a mxim dos anys per delictes que comportin pena de ms de tres anys i un si s per menys) es descomptar del que hagi dacomplir posteriorment en el cas que recaigui sentncia condemnatria. Si no es decreta la pres provisional, la persona processada es trobar en situaci de llibertat provisional, per la qual la Jutgessa, atenent a les caracterstiques del cas, podr imposar o no una fiana. Fins a la celebraci del judici la persona en llibertat provisional potser que hagi danar peridicament a signar al jutjat per compro67
guia antirepressiva

var que no sha produt una fuga. Un cop practicades les diligncies dinvestigaci oportunes, el Jutge dInstrucci, pot o decretar el sobresement de la causa (si creu que no hi ha delicte o que la relaci de la persona processada amb el mateix no existeix) o b traslladar les actuacions al jutge o tribunal competent per resoldre lassumpte (que ser sempre diferent del que hagi fet la instrucci, en teoria per garantir la imparcialitat de la Jutgessa i perqu no tingui una opini prejutjada de lassumpte). 5.a.2. Fase intermdia Aquesta fase comena amb les qualificacions de les parts (tpicament ministeri fiscal, defensa i acusaci particular si nhi hagus). Les qualificacions sn escrits on cada part especifica quins fets considera que han succet, com els qualifica legalment (quin delicte s, quines circumstncies atenuants i agreujants concorren, etc) i proposa mitjans de prova que considera adients per demostrar la seva versi dels fets. El jutjador admetr o denegar les proves, en funci de si les considera o no rellevants per a la resoluci del procs, i prendr les mesures escaients per tal que es practiquin. 5.a.3. Judici oral s un acte pblic en qu es practiquen les proves que shan proposat anteriorment i les parts realitzen les allegacions que consideren oportunes de cara a aconseguir una resoluci judicial favorable, tot realitzant una nova qualificaci (coincident o diferent a lanterior) dels fets i solliciten que la sentncia tingui un contingut concret. Les proves rellevants per determinar la responsabilitat penal sn, amb carcter general, nicament les practicades durant la fase de judici oral. Tot i aix hi ha prctiques judicials (lectura de declaraci realitzada durant les diligncies prvies, etc.) que poden fer que fets anteriors siguin incorporats a la crrega probatria del judici. 5.a.4. Sentncia s la resoluci judicial que determina de quins fets es considera culguia antirepressiva

68

pable la persona imputada, estableix la qualificaci penal daquests (quin delicte s) i se li imposa la condemna ja sigui de pres, de multa o dun altre tipus. La sentncia ha de ser congruent amb les qualificacions de les parts i les seves peticions definitives al judici oral. 5.a.5. Fase de recurs Quan alguna de les parts no est conforme amb la sentncia, pot interposar, amb carcter general, dos tipus de recursos: ordinari dapellaci, amb qu es busca que un altre rgan judicial superior torni a enjudiciar el cas i pot pronunciar-se sobre totes les qestions que shan plantejat durant el procs; o extraordinari de cassaci, que es porta al Tribunal Suprem, noms per unes causes taxades a la llei (tpicament infracci de llei o trencament de forma) i en ell el Tribunal no pot entrar en totes les qestions del procs sin noms sobre el motiu allegat. Durant totes aquestes fases, la persona que estigui en una situaci de llibertat provisional o pres provisional podr veure revisada la seva condici totes les vegades que sigui necessari, perqu hagin canviat les circumstncies que motiven la pres o la llibertat. Noms quan existeixi una sentncia ferma (s a dir, una sentncia contra la qual no hi hagi possibilitat de recurs) la pres provisional passar a ser pres en compliment de la pena. 5.B.ALTRES PROCEDIMENTS JUDICIALS PENALS: EL JUDICI DE FAL TES El procs que hem resumit en el punt anterior s el procediment ordinari. Existeixen altres procediments amb alguns matisos com labreujat, per delictes que comporten penes de menys de nou anys de pres i que tenen algunes especificitats, o tamb lenjudiciament rpid dalguns delictes. El ms significatiu dels procediments, ms enll de lordinari, s el judici de faltes. Les faltes sn infraccions lleus de lordenament jurdic que, si b tenen carcter penal (no com les infraccions administratives, que es ventilen davant del poder executiu i no el judicial, on noms es revisa la seva legalitat), tenen previstes sancions duna entitat considerablement menor, habitualment multes i localitzaci
69
guia antirepressiva

permanent. El judici de faltes s un procs en qu la prctica totalitat dels trmits es realitza oralment i la persona denunciada pot actuar sense assistncia lletrada (encara que pot fer-ho si aix ho desitja, acompanyada dun advocat). El Jutge o Jutgessa podr dictar sentncia a lacabar el mateix acte del judici oral, que es podr dur a terme, fins i tot, de forma immediata a la presentaci per part de la persona ofesa de la denncia davant de lrgan judicial. Els judicis de faltes sn encausats amb carcter general pels Jutjats dInstrucci (els mateixos que es dediquen a la investigaci dels delictes). Entre les faltes ms destacades hi ha: desllument de bns inmobles (pintades), danys de menys de 400 euros, desobedincia lleu a lautoritat, etc. 5.C. ELS NOSTRES DRETS EN UN PROCEDIMENT PENAL En cada cas concret shaur de consultar un advocat o advocada per saber quina s lestratgia que ms ens conv tenint en compte les nostres caracterstiques particulars. Encara que, en el marc dun procs, hi ha una srie de drets que podem exercir i que cal conixer: 1r Dret a lassistncia lletrada: en tot moment tenim dret a ser assessorades legalment per un advocat, de la nostra elecci o dofici, si no tenim cap advocada de confiana. Ladvocada dofici es designa entre les existents en una llista elaborada pel Collegi dAdvocats i dAdvocades de lrea geogrfica on es jutja el procediment. Les persones que acreditin que no disposen de recursos econmics suficients tindran dret a lassistncia jurdica gratuta. Aix no passa sempre que ladvocat sigui dofici ja que les persones que tinguin recursos econmics hauran de pagar ladvocat o advocada designat dofici. Juntament amb ladvocada en alguns processos concrets de lodre penal haurem de tenir, a ms, un procurador o procuradora, que exerceix com la nostra representant autoritzada davant dels Tribunals. El procurador, pel que fa referncia a torn dofici i justcia gratuta, segueix les mateixes regles que ladvocat o advocada.

guia antirepressiva

70

2n Dret a no declarar: podem, davant de qualsevol pregunta que pugui incriminar-nos, negar-nos a contestar, en qualsevol fase del procs. Si ho fem, pel fet de ser la persona encausada, no patirem les conseqncies negatives que comporta realitzar un fals testimoni. Sn els testimonis els que estan obligats a dir la veritat. 3r Dret a lltima paraula: sempre que sens imputi un delicte, a lacte de judici oral, independentment que sigui el nostre advocat o advocada qui presenti un informe davant de la Jutgessa, tindrem el dret a dir les ltimes paraules en la nostra defensa abans que el procs quedi vist per a sentncia. 5.D DELICTES QUE HABITUALMENT MIREN DIMPUTAR-NOS Dins de lactivitat sindical o de lactivisme social sacostumen a repetir habitualment determinats crrecs penals, encara que a cada cas concret shaur destar a les circumstncies especfiques dels fets, s til que coneguem, per damunt les caracterstiques generals dels delictes que sacostumen a imputar amb ms freqncia. 5.d.1 Delicte dusurpaci On es regula? s ms conegut com okupaci/ ocupaci i la seva regulaci es troba a larticle 245.2 del Codi Penal. Que sentn per usurpaci? Com ja sha comentat anteriorment, ens referim al que es coneix com okupaci; aix, lacci tpica consisteix en ocupar un b immoble, sense autoritzaci i amb voluntat de permanncia. Qu es pretn protegir? El b jurdic protegit amb el delicte dUsurpaci sn els drets de possessi i propietat, del que formen part essencial les facultats ds i gaudi que corresponen amb exclusivitat al titular de lespai ocupat. Per tal que resulti afectat aquest dret, des de la perspectiva legal, s
71
guia antirepressiva

imprescindible que la conducta del subjecte actiu es dirigeixi precisament a prendre-li al legtim titular les facultats que deriven del dret de propietat, de manera que es pretengui incorporar lobjecte al propi patrimoni sostraient-lo de lmbit del domini del propietari o propietria. Per tal que es produeixi la vulneraci del b jurdic protegit sexigiria, doncs, lexpropiaci al titular, encara que sigui temporal, del contingut juridicoeconmic del dret de propietat, que es verificar a travs del comportament com si en fos lamo per part del subjecte actiu. Aquesta apreciaci, exclouria de lmbit tpic, els anomenats usos temporals illcits no dominicals, o sigui, aquells en els quals sutilitza la cosa temporalment sense conscincia damo ni intenci dexpropiaci al legtim titular. 5.d.2. Delictes datemptat, resistncia i desobedincia greu a lautoritat De qu es tracta? Sn els delictes que sacostumen a imputar principalment arran de la participaci en les diverses conductes que hem anat descrivint al llarg daquesta guia. On es regula? La diferencia entre el delicte datemptat de larticle 550 del Codi Penal i el de resistncia de larticle 556 s molt dbil. Podrem dir que la distinci entre un i altre, sha basat des de sempre en assignar al delicte datemptat una conducta activa i una resistncia greu i, en canvi, el delicte de resistncia o desobedinica greu seria ms per una conducta no greu o un comportament de passivitat, ms assimilable a les conductes dacci directa no violenta i resistncia passiva. Es caracteritza per ser sobre lautoritat o els seus agents, sempre que es trobin exercint les seves funcions. La Jurisprudncia (Sentncia Tribunal Suprem 18/03/00) fa referncia a la resistncia tpica com aquella que consisteix en lexercici
guia antirepressiva

72

duna fora eminentment fsica, que suposa el resultat exterioritzat duna oposici resolta al compliment dall que lautoritat i els seus agents consideren necessari, en cada cas, pel bon desenvolupament de les seves funcions. Aix, si aquesta resistncia es manifesta de forma activa i arriba als carcters de greu, entra la figura de larticle 550 del Codi Penal. Per aix, els elements normatius que shan de tenir en compte sn, per una banda, lactivitat o passivitat de la conducta que realitza la persona, i per laltra, a la major o menor gravetat de loposici fsica de la persona a lordre emanada de lautoritat o els seus agents en lexercici de les seves funcions. Quan sincorre en un delicte de desobedincia? El delicte de desobedincia es configura en funci dels segents elements: a) Lexistncia duna ordre o mandat exprs i terminant provinent de lautoritat competent en lmbit de les seves funcions b) El requeriment formal del compliment fet a la persona destinatria de lordre c) Loposici clara de la persona requerida La conducta ha de ser necessriament intencionada i ha de fer-se amb coneixement de la condici dautoritat o agent de qui dna lordre, aix com del contingut de lordre o manament. Els manaments illegtims, o sigui, que no estiguin recolzats per una norma legal, ja sigui perqu sn arbitrriament imperatius o perqu no apareixen revestits de les formalitats exigibles, no estan inclosos al tipus. Larticle 634 del Codi Penal preveu una falta amb motius similars que es distingeix del delicte simplement per lentitat de la mateixa, s a dir, si la desobedincia s greu o lleu. Ens trobem, doncs, davant dun concepte dactuaci fora ambigu i dependr de com ho plantegem perqu sigui sancionat duna manera o duna altra, o que, per qu no sigui sancionat de cap manera.

73

guia antirepressiva

A la vegada, tot sovint, aquesta delicte o falta, entre daltres, van acompanyat del delicte de lesions de larticle 147 del Codi Penal, quan hi ha lesi i requereix de tractament mdic o quirrgic, o la falta de lesions de larticle 617. O tamb del delicte damenaces de larticle 169 del Codi Penal, o la falta damenaces de larticle 620. 5.d.3. Delicte de desordres pblics. Qu s i on es regula? Es tracta dun tipus delictiu bastant inconcret, que sanciona conductes que atemptin contra la pau pblica circumstncia que la , jurisprudncia ha interpretat com el gaudi normal dels drets. Est previst a larticle 557 del Codi Penal. Quins requisits t? Segons el mateix article es necessari que persones que actun en grup (mai una sola) i alterin la pau pblica, i que a ms: Causin lesions a les persones Produeixin danys a les propietats Obstaculitzin les vies pbliques o els seus accessos de manera perillosa per les persones que circulin (circumstncia que no ser daplicaci en el cas que es deixin trajectes alternatius i siguin les forces de lordre les que tallin la circulaci, cosa que es dna a les manifestacions no comunicades per tolerades) Envaeixin les installacions o edificis (el concepte dinvasi comporta a la vegada que es faci s, per dur-la a terme, de violncia o fora sobre les coses, no nhi ha prou en entrar en un edifici. Aix mateix, els tribunals interpreten que hi ha fora en les coses quan saccedeix a ledifici per un lloc diferent al previst per la seva entrada, com per exemple una finestra). 5.d.4. Delicte de danys Qu s i on es regula?

guia antirepressiva

74

Es tracta de causar violentament un dany en algun b propietat duna altra persona o de domini pblic (en algunes ocasions es pot veure danyat el mobiliari urb). Est previst als articles 263 i segents del Codi Penal. Quins requisits i penes t? El dany ha de ser superior a 400 euros. En el cas genric es condemna a una pena multa i sha de pagar a part el cost de la reparaci, el que s coneix com a responsabilitat civil. Si es tracta de bns de domini pblic o que es realitzen els danys per evitar lactuaci de lautoritat pblica o com a venjana per les seves determinacions (entre altres supsits, amb poca vinculaci amb lacci sindical, com ara la infecci del ramat) la pena s ms greu, de pres. Aquesta mateixa pena de pres simposa si els danys es produeixen amb incendi o provocant explosions i en la seva meitat superior si es posa en risc la vida de persones per realitzar els danys. Si el que sha danyat de manera greu, ha quedat inutilitzat o sha destrut sn obres, material daprovisionament, mitjans de transport o de transmissi de lexrcit o de les Forces de Seguretat de lEstat (per exemple un cotxe), la pena ser de pres de dos a quatre anys, sempre que el dany superi els 300 euros. Per danys inferiors a 400 euros existeix la falta de danys, que es regula a larticle 625 del Codi Penal. I tamb existeix, a larticle 626 del Codi Penal, un tipus similar als danys que seria la falta de desllument de bns inmobles, el que serien les pintades . 5.E. QU PASSA SI ENS CONDEMNEN? Encara que hi hagi una sentncia en contra que ens condemni, aix no suposa que anem a la pres automticament. Existeixen mecanismes jurdics per a evitar-ho. Suspensi de la pena Sempre que sigui el primer delicte que es comet (o els antecedents
75
guia antirepressiva

penals estiguin cancellats), la pena sigui inferior a dos anys i shagin satisfet les responsabilitats civils (indemnitzar a la vctima), el Jutge o Jutgessa podr acordar que lexecuci de la pena de pres quedi suspesa durant un termini de dos a cinc anys. Si, durant el perode de suspensi, el o la condemnada delinqus, compliria la pena suspesa i, a ms, la que correspongui al nou delicte. Si, passat el termini, el subjecte no delinqueix, sentendr complida la condemna. Les persones que duguin a terme actes delictius degut a la seva condici de toxicmanes podran veure suspeses penes de fins a cinc anys sense el requisit de ser el primer delicte coms. La condici ser que el subjecte es sotmeti a un tractament de deshabituaci. Substituci de la pena Les penes de pres inferiors a un any es poden substituir per un altre tipus de penes, multa o treballs en benefici de la comunitat, sempre que no sigui un o una delinqent habitual. La substituci es far a ra dun dia de pres per dos de multa o de treballs. Les penes de pres de menys de sis anys a persones que no tinguin la residncia legal seran substitudes automticament per lexpulsi del territori de lestat. Indult En el pitjor dels casos, quan la nostra condemna sigui ferma i no hi hagi possibilitat ni de suspensi ni de substituci del seu compliment, podrem demanar un indult. Es tracta duna mesura de grcia per la qual ens veurem eximits de complir, total o parcialment, la pena que sens imposa, encara que continuarem sent considerats culpables dels fets (la qual cosa tindr conseqncies, per exemple pel que fa a la responsabilitat civil). Es concedeix discrecionalment pel govern (segons la llei de 1870 que el regula) per raons de justcia, equitat o utilitat pblica conceptes amplis que habiliten lexecutiu , per comportar-se de forma discrecional en aquesta matria, s a dir, es tracta duna decisi poltica, de manera que no haurem de posar moltes esperances en ella, a menys que la seva sollicitud vagi acompanyada dun recolzament social important que obligui el govern a
guia antirepressiva

76

prendre aquesta decisi. La pot sollicitar el mateix tribunal que ens condemna en sentncia (que haur de realitzar sempre un informe sobre la qesti) o nosaltres mateixes, els nostres familiars o representants. 5.F PODEM DENUNCIAR NOSALTRES LA POLICIA? Com es conegut, les activitats que du a terme la policia, en un gran nombre de casos, sn igualment constitutives de delicte (lesions, tortures, detenci illegal, amenaces, coaccions, etc). Encara que molt sovint aquestes denuncies no avancen, poden ser tils com a mesura de pressi i agitaci. s possible que, en determinats moments, ens trobem davant duna situaci dagressi per part de la policia al carrer, ja sigui durant els transcurs duna manifestaci o duna crrega o b durant un registre o una identificaci. En aquests casos hem dactuar amb serenitat i sentit com. Si es presencia una situaci daquest tipus i es vol intervenir, mai no haurem dactuar soles i sempre haurem danar acompanyades de persones de la nostra confiana. Si ss vctima daquest tipus dactuaci, haurem daconseguir la major quantitat de dades sobre els policies que han intervingut, sense preguntar-los-hi directament, i denunciar-ho de manera immediata davant del Jutjat de Gurdia; tamb podrem anar a la Fiscalia, per mai no haurem dintentar denunciar davant de la mateixa comissaria de policia. Aquestes denncies tenen la mateixa validesa que les policials. A la denncia hem dintentar resumir tota la informaci que tinguem, sobretot la que fa referncia a la identificaci del policia responsable de lacci. La denncia ha danar acompanyada dun informe mdic de lesions, si nhi ha, obtingut als serveis durgncia dun hospital o centre de salut. En tot cas, moltes de les recomanacions que shan realitzat pels casos de tortura poden aplicar-se en aquest supsit.

77

guia antirepressiva

5.G. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU SANCIONADOR En aquest captol hem fet referncies a les sancions penals, que sn les ms greus amb qu ens podem trobar. De diferent naturalesa sn les sancions administratives, imposades pel poder executiu sense intervenci del poder judicial (que noms podr entrar a revisar-les posteriorment) i que estan previstes per les infraccions de la llei ms lleus. Aquestes sancions mai no podran implicar directament ni indirectament la privaci de llibertat (article 25 de la Constituci), en general suposaran multes i limitaci de drets (retirada del carnet de conduir) i en el seu procediment no existeix lobligaci dactuaci dun advocat o advocada, encara que sempre ser recomanable actuar sota el seu assessorament, ats que en moltes ocasions la sanci acabar essent aplicada o no en funci de circumstncies formals (com ara lincompliment de terminis). El procediment sancionador est previst al ttol IV de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En el marc del mateix ens assisteixen determinats drets, amb menys fora garantista que en els processos penals. Larticle 135 diu que els drets de la presumpta responsable sn: Ser informada dels fets que se li imputen, de les infraccions que tals fets puguin constituir i de les sancions que, en el seu cas, sels poguessin imposar, aix com de la identitat de linstructor, de lautoritat competent per imposar la sanci i de la norma que atribueix aquesta competncia Formular allegacions i fer s dels mitjans de prova que consideri pertinents La resta de drets reconeguts a larticle 35 de la mateixa llei Encara que al dret administratiu regeixi el principi general de presumpci dinnocncia, segons larticle 137, aquest es veu molt matisat pel fet que el que certifiquin els funcionaris pblics amb carcter
guia antirepressiva

78

dautoritat (la policia, que acostuma a ser precisament qui inicia el procediment de sanci) tindran carcter de prova sense necessitat dacreditar la seva veracitat, havent de demostrar, la persona a qui es pretn sancionar, la manca de veracitat del seu contingut. Dins de la regulaci del procediment administratiu sancionador hi trobarem tamb el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador daplicaci als mbits de competncia de la Generalitat de Catalunya. I dins de la regulaci de sancions hi sn les popularment conegudes Ordenances de Civisme i les Ordenances de Neteja, que sn de rang municipal, i que preveun sancions per fets com encartellar, ocupar la via pblica sense perms, etc.

79

guia antirepressiva

guia antirepressiva

80

VI LA PRIVACI DE LLIBERTAT

81

guia antirepressiva

guia antirepressiva

82

Encara que aquesta guia est concebuda com un instrument essencialment prctic, que pretn donar unes nocions generals sobre com actuar davant les activitats repressives ms comunes, hem considerat important incloure, encara que sigui una mnima referncia superficial a les situacions ms greus en qu lEstat interv sobre la vida de les ciutadanes: les privacions de llibertat prolongades. 6.A. ELS CENTRES DINTERNAMENTS DESTRANGERS (CIES) Es tracta dels centres pblics en els quals les persones estrangeres que estiguin mancades de perms de residncia o de qualsevol altre ttol mitjanant el qual lEstat espanyol autoritzi lestana conforme a la llei, sn retingudes a lespera de poder ser expulsades del territori de lEstat. s a dir, la privaci prolongada de la llibertat t com a nica justificaci la comissi duna infracci de carcter administratiu, de la mateixa entitat que una multa de trfic. Paradoxalment, al no ser formalment una sanci privativa de llibertat, no sn aplicables a les persones internes les ja de per si mnimes garanties que sapliquen a les persones internades en una pres. Els CIEs es van crear lany 1985 a travs duna ordre ministerial, s a dir, fins al 1999 (Llei destrangeria) estaven mancats de regulaci legal. Aix, a ms de suposar una vulneraci dels requisits legals per crear centres daquestes caracterstiques (ja que al ser privatius de llibertat shaguessin hagut de crear a travs duna llei orgnica), va donar un marge darbitrarietat molt gran (una manca de regulaci reglamentria, com si passs a les presons, que fa que no quedessin clares quines sn les atribucions disciplinries i daltres tipus de la direcci) pel comportament dels funcionaris estatals, amb violacions constants dels Drets Humans que han estat reiteradament denunciades per organitzacions no governamentals tant de lestat espanyol com internacionals. El que succeeix a linterior dels CIEs (on, recordem, no hi ha persones condemnades per haver coms cap delicte) noms sha conegut a travs de declaracions efectuades per interns una vegada sn fora. Les organitzacions no governamentals tenen vedat laccs a aquests centres. Entre les denncies ms repetides sobre la situaci inhumana daquestes persones podem destacar:
83
guia antirepressiva

- Lamuntegament, amb quatre persones convivint en un espai de 3x2 metres quadrats - Labsncia dintrprets i les dificultats de comunicaci amb lexterior. A les persones retingudes noms sels permet fer una trucada en el moment de la seva detenci a ladvocat o advocada que els tramiti la seva expulsi i una altra a una persona de lEstat espanyol (mai dels seus pasos dorigen) - Pssimes condicions de salubritat i absncia de serveis mdics permanents - s de la fora per part de la direcci del centre per mantenir lordre sense vigilncia de cap instituci judicial. No existeix reglament dinfraccions (lleus, greus i molt greus) ni una regulaci de les sancions que es poden aplicar a les persones internades - Control de les visites, que mai no poden tenir contacte fsic amb les persones internades - Inexistncia dactivitats dins dels CIEs. En molts casos ni tan sols tenen un pati Lestada al CIE pot durar fins a 40 dies, passats els quals, si no sha pogut dur a terme lexpulsi, els interns o internes hauran de ser posats immediatament en llibertat. Encara que, dins de les ltimes reformes de la UE en aquesta matria (la Directiva de la vergonya), es permet mantenir la situaci de privaci de llibertat fins a 18 mesos sense control ni garanties per a les persones que hi estan internades pel fet de cometre una simple infracci administrativa. 6.B. ELS CENTRES DE MENORS Els coneguts com a centres de menors o presons de nens i nenes, sn les institucions on compleixen la condemna de privaci de llibertat les persones de 14 a 18 anys condemnades (encara que les condemnes es coneguin com a mesures) per fets qualificats com a delictes greus (que comporten pena de pres de ms de 5 anys) o menys greus (penes de tres mesos a cinc anys) sempre que hagin estat comesos amb violncia o intimidaci o greu risc per la vida o la integritat fsica de les persones o aquells per persones que pertanyen a bandes.

guia antirepressiva

84

La pena dinternament en centre de menors no tindr la mateixa durada que la prevista en el cas de majors dedat. Si el menor t 14 o 15 anys linternament durar un mxim de tres anys que augmentar fins a sis anys si el menor t 16 o 17 anys. Aquestes durades mximes passen a ser, respectivament, de cinc i vuit anys en el cas que el delicte sigui homicidi, assassinat, agressi sexual o qualsevol delicte de terrorisme (en lampli sentit que hem definit al captol IV de la guia). Si en qualsevol dels ltims supsits els delictes fossin diversos la durada mxima arribaria als sis i deu anys. Si el menor compls 18 anys durant el seu internament es podr acordar, per part del jutge o jutgessa de menors, que passi a complir el que li queda en una pres. Encara que larticle 7 de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor prevegi que als centres de menors es duran a terme activitats formatives, educatives, laborals i doci la situaci interna s fo, ra diferent. En molts casos es tracta de centres de gesti privada (i en alguns dinstitucions vinculades a lesglsia catlica), on les direccions dels mateixos, interessades en mantenir el mxim nombre dinterns possibles per sostenir el seu negoci, sn les que, amb els seus informes, condicionen el fet que la persona interna pugui veure modificada la seva pena. A ms de posseir la capacitat de controlar els comportaments de les persones internes a travs dun rgim disciplinari previst a la llei que inclou les penes dallament (anomenades de separaci). Hi ha hagut moltes denncies de les lamentables condicions que pateixen les persones internes en aquests centres (celles dallament, amenaces als i les menors perqu no denuncin la seva situaci als i les funcionries que sencarreguen dinspeccionar els centres, dificultats per a la comunicaci amb els advocats i advocades, mala alimentaci), que afectarien tant als centres dinternament com als teraputics en els quals es troben menors acollits (que poden tenir , edats inferiors als 14 anys) que hi sn per una situaci dexclusi social, sense que hagin coms infraccions penals de cap tipus.

85

guia antirepressiva

6.C. LES PRESONS Caldria realitzar un desenvolupament molt detallat de totes les situacions de vulneraci dels Drets Humans ms bsics que es cometen a les presons, ms en el cas de lestat espanyol on, actualment, el percentatge de poblaci reclusa supera al que existia durant els anys ms negres del franquisme i afecta a tots els segments socials ms desafavorits (rendes ms baixes, migrants, toxicmans, etc.). Tenint en compte els objectius de la guia farem referncia a alguns aspectes legals ms rellevants. El rgim disciplinari dins de les presons atorga a les Institucions Penitenciries un marge molt ampli dactuaci. Existeix la possibilitat de sancionar amb llargs perodes dallament a una persona presa (fins a 14 dies segons larticle 42 de la Llei Orgnica General Penitenciria) o de limitar les seves comunicacions amb lexterior sense intervenci del Jutge o Jutgessa de Vigilncia Penitenciria, grcies a una simple decisi administrativa. A ms, les conductes considerades mereixedores de sanci no es troben definides a la llei ni al reglament vigent (s a dir, no han estat mai debatudes pel parlament, sin decidides unilateralment pel govern) sin als articles 108 a 110 de lencara vigent antic reglament penitenciari de 1981 que, a ms, estan redactats en termes molt genrics que permeten a les direccions actuar amb poques limitacions (per exemple atemptar contra la decncia pblica...). Tot aix s encara ms greu si es t en compte que el rgim en qu es troba la persona presa depn directament dels informes elaborats per la Instituci Penitenciria, tot i la possibilitat de revisi per part del Jutge o Jutgessa de Vigilncia Penitenciria. Per una altra banda, existeix a lestat espanyol la figura del DERT - Departament Especial de Rgim Tancat (= FIES, Fitxers Interns dEspecial Seguiment), que no han estat creats ni per la llei ni pel reglament (s a dir, s una figura creada per Institucions Penitenciries), que saplica fonamentalment a les persones preses amb conductes desobedients i que comporten unes condicions de vida especialment penoses i de constant vigilncia (recomptes nocturns, escorcolls sorpresa de les celles, etc.).

guia antirepressiva

86

Aquestes condicions no sn molt millors pels interns i internes de primer grau de departaments especials, aquest rgim que s que est previst al reglament (noms tres hores al dia de pati, un mxim de dos persones juntes en aquestes, escorcolls diaris de celles, possibilitat descorcolls personals amb nu integral, etc.), on es colloquen a aquelles persones preses que hagin participat en protestes greus dins de la pres, s a dir, les que mostrin una menor submissi a les ordres de la direcci de la pres i plantegin una reivindicaci dels seus drets. A ms de tot aix, en els ltims temps sestan duent a terme a lEstat espanyol propostes i mesures (la denominada Doctrina Parot crea, ci judicial, que preveu laplicaci dels beneficis penitenciaris a la suma total de les penes i no a la condemna efectivament imposada, que ve limitada pels mxims legals) que van en el sentit dampliar el termini de durada de lestada a la pres (que pot arribar fins a la xifra de 40 anys), apropant-se a la cadena perptua, allunyant-se de lobjectiu de la reeducaci i reinserci social que presumptament la Constituci de 1978 encomana al sistema penitenciari. Serveixi aquest breu comentari com a petit apunt sobre les condicions en les quals lEstat priva (sovint de manera flagrantment arbitrria) de la llibertat a les persones, restringint, de pas, la prctica totalitat dels seus drets individuals. No volem deixar dassenyalar la cara ms fosca de la repressi, tot sovint oblidada.

87

guia antirepressiva

guia antirepressiva

88

VII les penes multa

89

guia antirepressiva

guia antirepressiva

90

En els darrers anys una de les modalitats de repressi penal que sest estenent dins de lactivisme social i sindical sn les denominades penes multa. Per aquesta ra s til incloure en aquesta guia una breu referncia a la naturalesa daquesta forma repressiva que, tot i que sobre el paper podria semblar una substituci a la privaci de llibertat, en realitat contribueix a lenfortiment de la pres com a eina repressiva. 7.A. EN QU CONSISTEIXEN? Les penes multa corresponen a una de les tres modalitats de condemna que recull el Codi Penal (la privaci de llibertat, la privaci daltres drets i la sanci econmica) i que poden imposar-se tant amb carcter principal com amb carcter accessori. La pena multa consisteix en una sanci econmica que simposa fruit dun procs judicial penal o de faltes que comporta assignada, a ms, una responsabilitat penal subsidiria. La quantitat de la pena multa sestableix per un sistema de quotes diries dentre mnim 2 i mxim 400 euros, amb una durada mnima de 10 dies i mxima de 2 anys. Si la quantia de la multa no s satisfeta en el termini establert pel jutge o jutgessa, la persona condemnada pot ser privada de llibertat mitjanat lingrs en un centre penitenciari o, en els casos de faltes, en el seu domicili o una localitzaci permanent (tamb es compleixen en centre penitenciari). La durada de la privaci de llibertat ser dun dia per cada dues quotes no satisfetes. Per tant, aquesta no ser inferior a 5 dies ni superior a 1 any de pres. Com alternativa a la privaci de llibertat, i de com acord entre el jutge o jutgessa i la persona condemnada, aquesta podr fer treballs a la comunitat tot , equivalent una jornada laboral a un dia dempresonament (article 88.1 del Codi Penal). NOTA: Una pena multa es distingeix duna multa proporcional (tamb imposada en un procediment judicial) perqu aquesta no funciona sobre la base de dies multa tot i que el seu impagament tamb pot ser bescanviat per dies de pres. Una pena multa tamb es distingeix duna sanci administrativa (per exemple, les derivades de les ordenances municipals com les multes per encartellar), limpagament de la qual pot donar peu a un embargament i al cobrament dinteressos de demora per mai a la privaci de llibertat.
91
guia antirepressiva

7.B. ON ES REGULEN? El concepte de pena multa sintrodueix en la reforma del Codi Penal de lany 1993 i que s posteriorment retocat lany 2005. La seva definici es troba en larticle 50. En el punt 4 daquest mateix article sespecifica la quantia i durada que pot tenir una pena multa: La cuota diaria tendr un mnimo de dos y un mximo de 400 euros. A efectos de cmputo, cuando se fije la duracin por meses o por aos, se entender que los meses son de 30 das y los aos de 360 Aquesta quantia sespecifica en la sentncia i, tot i que en ella es fixar el importe de estas cuotas, teniendo en cuenta para ello exclusivamente la situacin econmica del reo, deducida de su patrimonio, ingresos, obligaciones y cargas familiares y dems circunstancias personales del mismo (art 50.5 CP), aquest import tamb depn del crrec de qu sens acusa (No obstante lo dispuesto en los artculos anteriores y cuando el Cdigo as lo determine, la multa se establecer en proporcin al dao causado, el valor del objeto del delito o el beneficio reportado por el mismo art 52.1 CP). , 7 EN QUINS CASOS SENS PODEM IMPOSAR PENES MULTES? .C. La pena multa s pot imposar quan, en un judici, est prevista per aquella falta o delicte o la petici fiscal inclou aquesta possibilitat. El codi penal tipifica els delictes en tres grups segons la pena, els greus (amb condemnes de ms de 5 anys de pres entre daltres), els menys greus (amb condemnes de tres mesos a cinc anys, entre daltres) i els lleus. Les penes multes noms es poden imposar en els delictes menys greus i lleus. No obstant, les seves caracterstiques varien entre aquests grups: Multa De ms de 2 mesos a 2 anys De 10 dies a 2 mesos

Penes menys greus Penes lleus

7.D. QU PASSA SI NO PAGUEM UNA PENA MULTA? Una condemna que inclou una pena multa s dobligat pagament i el o la penada no pot decidir no fer-ho. En cas dimpagament de la
guia antirepressiva

92

sanci econmica, el jutjat dexecuci, responsable de dur a terme la sentncia, iniciar una investigaci per a determinar si la persona disposa o no dels recursos econmics per a satisfer la sanci, tot revisant si disposa de propietats, els comptes bancaris i una eventual nmina. De trobar-ne, es podr dictaminar una ordre dembargament de propietats o compte bancari i, fins i tot, amb crrec a la nmina si aquesta supera el salari mnim interprofessional. NOTA: En cas que la investigaci apreci que la persona ha retirat diners del banc o ha cancellat comptes a nom seu per tal desquivar el pagament de la multa, li pot imputar un delicte dinsolvncia punible. En cas de que sacrediti la impossibilitat defectuar el pagament de la multa, saplica la responsabilitat personal subsidiria que com, porta la conversi de la sanci econmica en privaci de llibertat a ra dun dia de pres per cada dos dies de quota de multa. Excepcionalment alguns jutjats estan convertint limpagament en pena privativa de llibertat i enlloc de determinar lingrs a pres suspenen la pena imposant la llibertat condicional. 7.E. BREU VALORACI DE LES PENES MULTA . Els i les defensores de les penes multa argumenten que la seva introducci en el Codi Penal disminueix el recurs a la pres en la persecuci de delictes i, per tant, afavoreix la situaci de la persona condemnada. En aquest sentit, apunten que la seva aplicaci suposa la reducci de lexistncia de condemnes curtes a pres que, ms que un suposat caire reeducatiu, sn un cstig per a la persona que la pateix. Segons aquesta argumentaci, que com veurem tot seguit s enganyosa, les penes multa sn una mesura progressista que evita un s abusiu de penes privatives de llibertat per a delictes lleus i poc greus. La realitat de les penes multa s, per contra, ben diferent. Aqu senyalem alguns punts molt resumits que ens poden ajudar-nos a analitzar qu signifiquen i comporten: La pena multa dentrada s discriminativa, perqu ofereix la possibilitat deludir la pres a qui t recursos i la nega a les persones que pateixen lexclusi social i les formes ms agudes de precarietat
93
guia antirepressiva

i que no poden fer front a la sanci econmica. s, per tant, una mesura classista. En contra del seu suposat esperit, la pena multa pot suposar la multiplicaci dingressos a pres de curta durada en el cas de no pagament. Per tant, es referma el seu esperit de cstig. Les condemnes a pena multa, que poden comportar ingressos a pres per crrecs que abans no ho suposaven, emmascaren un increment de la repressi sota la forma de sancions econmiques duna part important de les actuacions de lluita dels moviments sindicals i socials. Amb elles, situacions que abans constituen faltes, ara poden suposar penes de privaci de llibertat. Les penes multa van encaminades a ofegar el teixit social i damistats i famlia de les persones represaliades, que hauran damonar-se per aconseguir diners per a pagar la sanci si es vol evitar la pres. En aquest sentit, a ms de lextensi de la repressi, satempta contra el principi dindividualitzaci de la pena que suposadament regeix el Codi Penal. Aquestes raons han motivat que una bona part dels moviments socials emancipadors actualment apostin per a la insubmissi a les penes multa, com a mesura de denncia de laccentuaci de la repressi suposa la seva aplicaci. Ms informaci a: http://alespenespunyalades.blogspot.com/, http://www.alertasolidaria.org/ .

guia antirepressiva

94

Epleg ON HI HA LLUITA, HI HA REPRESSI

95

guia antirepressiva

guia antirepressiva

96

La repressi, un assumpte dEstat Els estudis histrics i arqueolgics han confirmat que el sorgiment del que hem anomenat Estat s parallel a laparici de lexplotaci de classe. LEstat, com estructura poltica creada per les persones que ostenten el Poder dapropiar-se del treball de la majoria, monopolitza i institucionalitza ls de la violncia per fer-la servir en funci dels seus interessos. Aix comporta, per una banda, que s lEstat qui defineix qu s violncia, tant a travs de mecanismes jurdics com fent s dels seus mitjans per crear ideologia. Evidentment, en el context actual on el terme comporta una crrega de valoraci negativa, la definici de violncia remet exclusivament a aquelles conductes que no sn producte de lEstat ni dels interessos que aquest defensa sin que, en moltes ocasions, el confronta ms o menys obertament. Daqu que des de la ideologia del Poder, violncia sigui assimilada moltes vegades a termes com rebelli, revoluci o, ms recentment, antisistema. Una mostra daix s loposici tantes vegades repetida entre demcrates i violents Daltra banda, lexistncia de lEstat . pretn tenir en exclusiva la capacitat ds de la violncia com una expressi del Poder per s a dir, per condicionar les prctiques de , la societat en la defensa de la seva prpia existncia. Aquesta capacitat es tradueix en la dimensi repressiva de lEstat, inherent a la seva prpia existncia. Ja en els primers Estats de la histria, va ser primordial la creaci dun ordenament jurdic que prescrigus qu fer i, parallelament, de cossos que a travs de la fora servissin de dissuasi pel compliment daquest ordenament i, que quan fos necessari, reprimissin les prctiques dissidents existents en aquest. Tant lordenament jurdic com la policia i lexrcit conformen els principals aparells repressiu de lEstat, als quals sels en pot sumar uns altres una mica ms difusos, com els diferents mitjans de creaci dopini i ideologia: mitjans de comunicaci, religi, etc.. LEstat, aleshores, fa s de la repressi com a mecanisme per defensar els seus interessos, per desarticular i fer desaparixer tota conducta o subjecte dissidents. Daquesta afirmaci es desprn que qualsevol subjecte social que sigui capa de plantejar alternatives prctiques o realitats alternatives a lordre establert, senfrontar a un conjunt dactuacions de lEstat dirigides a neutralitzar-lo. Aquesta repressi es pot manifestar en diverses direccions. En un dels extrems se
97
guia antirepressiva

situen els processos dintegraci de les prctiques en la mateixa estructura de lEstat, desarticulant-les del seu poder emancipador i crtic. En aquest sentit, la denominada Transici a lEstat Espanyol ns plena dexemples. A laltre extrem, existeixen diverses mesures encaminades a la desaparici social dels subjectes dissidents, a travs de formes de repressi molt ms evidents. Daquestes ltimes ens nocuparem aqu, al ser les que han dafrontar els moviments socials, poltics i sindicals que des despais diversos pretenen construir realitats alternatives a lexplotaci capitalista i que, pressuposem, disposaran de la capacitat per escapar dels intents dassimilaci per part de lEstat. Les lluites per lemancipaci collectiva i individual i per la justcia social senfronten a una repressi poltica duta a terme des del Poder dominant, i executada en gran part des del mateix Estat, amb lobjectiu daconseguir la submissi de les que promouen i reforcen els actuals processos dexplotaci. Per aquesta ra, els moviments socials i poltics emancipadors que desenvolupen unes prctiques de confrontaci a lEstat que, per la seva prpia naturalesa, li sn externes (i oposades). Aix implica que aquestes lluites en principi se situen fora dels marcs que el propi Estat ha definit, en gran mesura com a eina dintegraci de les conductes socials, i que lacceptaci daquests marcs no sha de deixar de plantejar com a opcions estratgiques puntuals. En definitiva, lexistncia mateixa de plantejaments i prctiques de dissidncia social, sindical o poltica implica laplicaci de mesures repressives sobre elles amb la finalitat de neutralitzar-les. Aquesta dialctica es refora necessriament amb lincrement de la intensitat i el potencial transformador de les lluites com part del bategar del mateix cor de lEstat i del sistema capitalista actual. Des dels moviments dissidents i revolucionaris, el reconeixement daquesta situaci esdev un actiu per mantenir la nostra prpia capacitat dacci i dorganitzaci. La repressi s consubstancial a la nostra existncia i, per tant, hem daprendre a conviure amb ella, a resistir-la, durant el procs de construcci despais de contrapoder on, en definitiva, lacabarem destruint. Mecanismes i efectes de la repressi La repressi amb finalitats poltiques es pot donar de diverses forguia antirepressiva

98

mes, en funci del context, del nivell de repte plantejat, del subjecte reprimit, de la correlaci de forces existent en un moment concret, etc. Les formes de repressi dalta intensitat pretenen anullar de forma immediata la dissidncia, deixant-la fora de joc. Entre altres mtodes recorre a les desaparicions foroses i altres formes de terrorisme dEstat, a la tortura, a lempresonament o a la dispersi de les persones preses, i no sempre est emparada per lordenament jurdic del mateix Estat. Algunes vegades es dota de cobertura de legislacions i tribunals especials, com sn lAudincia Nacional i les variacions de la Llei dEnjudiciament Criminal dissenyades per a les imputacions de terrorisme i rebelli (conegudes comunament com legislaci antiterrorista). En el cas de les actuacions illegals, el mateix Estat garanteix la seva impunitat o una actitud magnnima cap aquells que les duen a terme. Daltra banda, aquesta repressi comporta igualment una poltica informativa dirigida a amagar o negar la seva intensitat i, fins i tot, la seva existncia. Excepte en fase delevada conflictivitat, aquesta modalitat sutilitza de forma discontnua. Tot i aix, a la majoria dmbits la repressi ms quotidiana s duna intensitat notablement menor. Es manifesta, per una banda, en diverses formes de pressi policial, des de les identificacions al carrer als seguiments, confiscacions de materials, bloqueig de manifestacions i altres actes pbliques, crregues i fins i tot detencions que no comporten un ingrs a la pres dimmediat. Les duen a terme principalment membres i unitats especialitzades dels cossos de seguretat de lEstat, com per exemple a lEstat espanyol els grups especials de les brigades dinformaci de la Policia Nacional, i que depenen directament de crrecs poltics, que sn qui ordenen i dissenyen les caracterstiques generals de les seves actuacions. Aquesta repressi tamb es visualitza en lactuaci judicial amb incomptables judicis i procediments, principalment faltes. Els successius enduriments de les lleis i normatives i la invenci de noves frmules com les penes multa, totes elles provinents de decisions poltiques, afavoreixen la incoaci de mltiples sumaris contra militants dissidents. En la majoria dels casos, aquests no arriben a suposar un perill dingrs a pres per si mateixos, per la sobrecrrega de judicis, de penes multa i les costes que aquest processos comporten impliquen sovint lasfixia dels moviments socials i poltics transformadors. En aquests
99
guia antirepressiva

casos lmbit jurdic executa aquesta repressi, de nou orquestrada polticament. Com tamb participa en ella quan desestima o arxiva gaireb de forma sistemtica les denncies contra aquesta mateixa repressi, per exemple per maltractaments i altres excessos policials. Darrere dels vessants policials i judicials de la repressi, els mitjans de comunicaci i les declaracions pbliques de moltes instncies poltiques i de les persones que els representen, contribueixen tamb a les actuacions de lEstat per eradicar la dissidncia. Les informacions tendencioses de gran part de la premsa i els seus silencis cmplices elaboren la versi hegemnica de la realitat, negant generalment el que realment s real. Declaracions reiterades de poltics, per exemple a lassociar l incivisme o la violncia a collectius alternatius, defineixen les pautes sobre les quals aquests mateixos mitjans dinformaci contribuiran a crear una ideologia dominant, til per a la perpetuaci de lEstat i els interessos que el sustenten. Aquestes formes de repressi, aparentment menys traumtiques, es caracteritzen per ser ms insistents en el temps, arribant a formar part de la quotidianitat dels sectors que lluiten i, fins i tot, del conjunt de la societat. s precisament aquesta quotidianitat adquirida la que arriba a provocar que diverses daquestes situacions sassumeixin com part de la normalitat perdin el seu carcter , dexcepcionalitat a la conscincia i, per tant, quedin amagades com a formes de repressi poltica premeditades. Encara que, tant la repressi dalta intensitat com les seves formes ms quotidianes i imperceptibles, comparteixen els seus objectius i generalment actuen de forma combinada. Com a concreci del seu objectiu de reforar el sistema capitalista i lEstat, la repressi poltica busca leliminaci del contrari que, en part, se centra sobre les persones especfiques que formen part daquests fronts de lluita contra lexplotaci. A part de les desaparicions, la pres s un dels mitjans utilitzats, ja que lallament que suposa per qui la pateix fa molt difcil que es pugui mantenir un determinat nivell de militncia amb efectivitat en la lluita del dia a dia. Si b aquesta s la finalitat oberta i pblica de la repressi, que no escapa als ulls de les persones que lluitem contra lactual sistema poltic i econmic, hi ha daltres finalitats que samaguen darrera de
guia antirepressiva

100

laplicaci de la repressi poltica. Aquests objectius tot sovint no els tenim tant presents, de manera que en lloc de restar-los importncia i centralitat els converteix, fins i tot, en ms perillosos i, a ms, tamb expliquen algunes de les caracterstiques de les actuacions repressives. Una primera finalitat s la ruptura del teixit collectiu i solidari. La repressi constant i sostinguda busca trencar les conviccions personals i els processos dunitat dels diferents collectius. Es pot donar en contextos de repressi dalta intensitat, on lestrs que suposa una situaci excepcional davant la qual existeix la sensaci que sha de respondre de forma rpida, fa aflorar diverses opinions i criteris, amb sectors del mateix moviment que poden buscar escenificar un allunyament pblic de les circumstncies que van motivar el cop repressiu. La repressi de menor intensitat tamb comporta un desgast desmobilitzador. El cansament de viure sota tensi constant, la sensaci de marginalitat en relaci al gruix de la societat que a vegades aconsegueix la repressi actual, la successi de petits fets com ara multes, identificacions, etc. contribueixen, tamb de forma important, a lesgotament del o la militant i laband de les lluites. En aquestes circumstncies, tamb pot aparixer la sensaci que aquesta repressi patida contribueix a lallament del collectiu que la pateix. La repressi tamb la pateixen de manera secundria amics i amigues, familiars, vens i venes, etc. Tamb va dirigida cap a ells i elles. Daquesta manera sestn des de les persones que la pateixen directament fins a amplis sectors socials que normalment la pateixen i la interioritzen de formes molt diverses. Aquestes situacions poden revertir en el fet que alguns sectors propers a membres de les lluites represaliades exerceixin pressions per tal que aquestes persones abandonin una activitat que es jutja perillosa, tant per ell o ella com envers aquests cercles propers. Un altre aspecte en el que repercuteixen s en una major desconnexi amb el conjunt de la societat. La por a patir les mateixes condicions dels qui lluiten pot frenar que les simpaties i complicitats de les persones que ens rodegen es concretin en una participaci en elles. Dit duna altra manera, la repressi busca instaurar igualment la por en lentorn dels moviments
101
guia antirepressiva

dissidents, tant per frenar el seu creixement com, tamb, per limitar la capacitat que aquests tenen de fer-se escoltar en determinats sectors socials. Aquesta espcie de repressi preventiva constitueix un dels mecanismes de control social amb una repercussi ms mplia i, per tant, s central i bsica pel manteniment de lordre establert. A ms, complementriament, esdev un factor de desmobilitzaci dels mateixos grups dissidents davant la sensaci destancament i dincapacitat de trencar lallament que imposa lEstat a les conductes discrepants. Un quart objectiu de la repressi s implantar la impunitat per qui la comet. Aquest aspecte, evidentment, persegueix en primer lloc evitar lexigncia de responsabilitat pels que la promouen o lexecuten. Una infinitat dexemples illustren aquest fet a lEstat espanyol, el ms dramtic dels quals probablement sigui el constant menyspreu poltic i judicial davant les freqents denncies per tortures en el marc de la legislaci antiterrorista per part de nombrosos organismes i associacions, alguns tan pocs subversius com les mateixes Nacions Unides. Tot i que no hem de perdre de vista que la implantaci dun sentiment generalitzat dimpunitat entorn de la repressi constitueix tamb una eina per instaurar el terror i demostrar el poder dun Estat que, fins i tot, s capa desbiaixar els seus propis codis normatius i valors quan i amb qui considera necessari. El cstig, i la impunitat dun cstig que no sempre respecta la mateixa legalitat del sistema, t tamb aquest vessant datemorir la poblaci. Per aquesta ra no ens ha de sorprendre que lEstat capitalista (de nou tamb aqu lEstat espanyol ns una mostra), promou regularment que es coneguin una part de les seves actuacions repressives al marge de la llei, ja sigui mostrant persones detingudes amb senyals de tortura, saltant-se els terminis o formes en procediments policials i judicials, etc., en definitiva, deixant entreveure algunes de les seves actuacions que contravenen directament el mateix ordenament jurdic. Quan aix succeeix, ms que un error en lexecuci de la repressi, ens trobem davant duna mostra pblica del poder de lEstat i de la seva capacitat per mantenir impunes accions manifestament illegtimes fins i tot pel conjunt de la poblaci.

guia antirepressiva

102

Repressi i lluita La repressi, sota les seves diverses formes, cerca frenar el canvi social. Precisament el canvi social s el que pretenem qui, des del sindicalisme realment anticapitalista i els moviments socials i poltics emancipadors, quotidianament intentem construir alternatives al capitalisme i a lEstat que el defensa. La nostra mateixa existncia com a subjectes vius, imaginatius i creatius comporta laplicaci de mesures repressives per part del Poder dominant. Labsncia daquesta repressi implicaria la nostra integraci al sistema que pretenem transformar i, per tant, que haurem passat a formar part dall contra el que avui ens manifestem i ens confrontem. En definitiva, mentre la nostra existncia sigui lluita transformadora, mentre el nostre sindicalisme i la nostra militncia social i poltica mantinguin la seva confrontaci a les injustcies i a lexplotaci, el poder amenaat far s de les seves capacitats per neutralitzar-nos. Lanlisi de la repressi s, doncs, una eina indispensable per qualsevol moviment dissident, que ha de prendre conscincia que aquesta no s, en cap cas, un fet allat i puntual, sin un element estructural del mateix sistema. No depn de la legalitat o de les lluites dutes a terme i del seu encaixament en els petits espais que el sistema ofereix. s cert que les lluites illegals en principi sn susceptibles de rebre directament lembat repressiu, encara que tampoc s inusual que la seva fora i capacitat dinfluncia determinin el llindar dintolerncia de lEstat i condicionin la modalitat de la seva resposta. El mateix succeeix amb les lluites legals que accepten i , se circumscriuen als espais permesos. Si b sobre el paper es toleren, moltes vegades sn redudes a lanonimat a travs del mutisme meditic i de les institucions de lEstat que suposadament les haurien de resoldre. Ermengol Gassiot Ballb

103

guia antirepressiva