> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Juliol 2012 nm.

nm. 141 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 141 Juliol 2012

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

Rescat bancari: Un cop destat tou, diuen

ens pixen a sobre, diuen que plou i la colla dimbcils que els fan de claca dem, o avui mateix, diuen que no es podia fer res ms, que sobretot, unitat, tingueu confiana, s que Madrid ja se sap, que nosaltres sempre hem estat europeistes i que toca callar i esperar. Que es posin lEuropa dels mercaders a on els cpiga. Un nou cop destat, aquest a lEstat espanyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen intervenci per s un cop destat. Una colleta (diuen que ser tou i per aix no arribaran a colla) de colpistes vinguts del centre de Goldman Sachs seran ara els encarregats de deixar-nos sense drets socials, sense sanitat, sense escola, sense res que no siguin obligacions, cops de porra i negaci del dret a ser. Els plantarem cara, ja ho saben, per aix shan armat i han llogat milers de de joves musculosos convenientment ensinistrats per trencarnos el cap, per tal que la gent digui intervenci i no cop destat i sobretot, que tingui confiana en els nous botxins. Els tcnics (sn privatitzadors llogats per les empreses que ens vendran serveis que per nosaltres sn drets) ens diran que cal que tanquem hospitals i escoles, que no tothom tingui accs a la sanitat, que sobren funcionaris i per tant serveis bsics, que ja se sap que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, i no s quantes mentides ms. I s, potser alguns hi han viscut per els que ms hi han viscut sn precisament els rics que no deixaran de viure-hi, per tant que no ens enredin. Aix no s cap rescat sin un cop destat a partir del qual aquest Chiquito de la Calzada que fins ara era ministre dEconomia deixar el seu lloc a un altre tcnic ms amic dels amos encara per tornar-nos a reformar laboralment parlant. Ens retallaran tot el retallable i en xafaran tant com puguin. Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per la tele, vibrar amb la Seleccin i cridar Viva Espaa!, o sortir al carrer. Com sempre, per cada cop som ms, triarem el carrer. Per aturar-los. I si no en tenen prou prenent les places aprendrem a fer-nos miners i cavarem sota els seus peus fins que

Editorial

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

sels afoni el palauet que han fet amb els nostres diners, amb el nostre treball, amb les nostres vides. Que caiguin al clot i no en surtin ms els responsables de morts evitables, els que ens volen com ms rucs millor, els que ens odien tant que noms saben mirar cap a dalt per llepar i cap a baix per escopir. Potser ens venceran primer per estigueu segurs que els costar i que en segon terme serem la immensa majoria qui marcar les regles del joc, perqu algunes no volem passar de tenir uns amos a Madrid a tenir-ne uns altres a Brusselles, ni a Barcelona, Valncia o Palma. Nascuts sense amos, lluitarem contra la dictadura dels diners amb la solidaritat i en defensa de la igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El que ha passat s un cop dEstat, ni el primer ni el darrer, per un cop dEstat. I com tots ells, acabar caient, acabaran caient

Agurrelj

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Em trobo cadvers vagant sense memria, cdavers sense futur. Em trobo cadvers vagant sense memria, cdavers sense futur al mn Vagant sense futur, dEina

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Juliol de 2012

REPORTATGE

Lajuda imposada per la UE per fer front a la situaci de fallida de la banca espanyola suposar un major aprofundiment de les poltiques de retallades i austeritat

La crisi s un fenomen recurrent i inherent al capitalisme

La crisi econmica: ms despossessi social per salvar el capital financer

Ivan Gordillo

El rescat imposat de la banca espanyola

Actualment, el que sest intentant, salvant el capital financer, s fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que sanomena pltores de capital, s a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir per que, en lactual context de fallida productiva, no troba llocs on poder obtenir rendibilitats favorables. I per altra banda, leterna contradicci capital-treball. La caiguda dels beneficis empeny els capitalistes a reduir els salaris per poder gaudir dun tros ms gros del pasts. El govern hi ajuda amb les corresponents reformes laborals. Un cop fet aix, per, la minva de la renda salarial fa reduir la demanda i dificulta la venda de mercaderies per part de les empreses. El que sanomena rescat s un instrument que, a curt termini, t efectes en la distribuci del deute, que passa de privat a pblic. A ms, a llarg termini, suposa una recomposici del poder del capital sobre el treball a travs de la despossessi de drets i dajustaments estructurals disciplinadors de la fora de treball. La crisi que viuen les economies centrals posa de manifest la incapacitat del capitalisme de garantir unes condicions de vida dignes a les classes populars i la seva incompatibilitat amb un rgim ms o menys democrtic. No hi ha una manca de recursos ni de capacitats, sin una gesti desigual de la riquesa produda. La dinmica dacumulaci del capital basada en la persecuci del benefici privat est en la base del sistema i aix s el que es pretn rescatar. * Ivan Gordillo s membre del Seminari dEconomia Crtica Taifa. Article publicat a la Directa nm. 278.

ol de Cesc! El president del govern i altres representants poltics ho celebren efusivament a la grada dun estadi a Polnia en mig dun partit de lEurocopa de futbol. Hores abans shavia anunciat el rescat de la banca espanyola, valorat en 100.000 milions deuros, un episodi ms de la lamentable gesti de la crisi per part de lEstat espanyol i de la Uni Europea. Certament la imatge s pattica. Lajuda imposada per la UE per fer front a la situaci de fallida de la banca pel despropsit immobiliari i la creixent morositat suposar un major aprofundiment de les poltiques dausteritat. Aquests ajustaments econmics estan condemnant les classes populars, liquidant el patrimoni pblic i desmantellant la minsa democrcia que podia donar de si el parlamentarisme. No s una problemtica tcnica sin una qesti poltica. La prioritat sn els bancs abans que les persones. Els representants electes es troben cmodes amb el mandat de les elits financeres. El cop destat dels financers que es va iniciar el 2008 est ms que consolidat. Comena a fer-se difcil explicar alguna cosa nova sobre aquesta crisi. Tot el dit i repetit des que va comenar continua sent vigent avui dia, ms enll de les peculiaritats dels nous episodis. El mal diagnstic inicial i la voluntat de salvar el capital financer estan darrere de les errtiques poltiques econmiques. Continuem al mateix lloc on rem al comenament de la crisi. La crisi s un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, fins i tot necessari per al seu funcionament. Les caracterstiques de lactual crisi capitalista sn la conseqncia del model anomenat neoliberal, on la producci i les finances shan desenvolupat regides per aquest patr precisament per superar crisis anteriors. Les deslocalitzacions, la fragmentaci de la producci, la precaritzaci laboral i les privatitzacions sn caracterstiques daquest model, juntament amb la importncia que ha pres el sector financer en lorganitzaci econmica, sobretot a partir de la caiguda de leconomia productiva. Aquesta crisi es va desencadenar amb lexplosi de la bombolla immobiliria i financera, que es va gestar a base de donar crdits sobre els

que es va aixecar el fals creixement dels anys anteriors a la crisi. Sense aquests crdits les famlies no podien consumir ni accedir a lhabitatge per culpa duns salaris llargament estancats i baixos i uns preus en augment. Les empreses obtenien importants beneficis per la ineficincia dels empresaris i la facilitat daccs al crdit els permetia mantenir-se en una posici poc competitiva. Aquesta barra lliure de crdit havia de venir dalgun lloc donat que leconomia espanyola es caracteritza per un dficit exterior important. El sistema financer es va endeutar fortament amb els mercats internacionals per finanar la bombolla immobiliria. La pertinena a leuro donava una falsa estabilitat a les economies perifriques. Un dels problemes s, doncs, lelevat endeutament de leconomia, especialment privat, sobretot de les empreses i del sector financer. El collapse, per, t ms relaci amb la producci. El sistema productiu havia arribat a lmits insuperables de sobreproducci i sobrecapacitat, el sector immobiliari o de lautombil en sn paradigmtics. Aquests excessos portaven a una nova senda dendeutament per tapar les inversions fallides, s a dir, la producci que no es venia perqu les famlies i empreses no podien assumir ms prstecs. La caiguda dels beneficis es convertia en laltre gran problema. Un tercer element important ha estat larquitectura institucional de la UE, construda per afavorir el capital. Per una banda, permetia que les econo-

mies centrals reciquessin els seus supervits invertint en la perifria europea i, per laltra, permetia que el capital de la perifria gauds duna moneda forta. Tot plegat cal amanirho amb la incompetncia de la classe poltica i les elits econmiques, protagonistes dinnumerables casos de corrupci que en cap cas acaben amb una ferma resposta per part de la justcia. Aquest s el diagnstic real de la crisi. I tota acci que no es destini a atacar aquests problemes darrel est destinada a fracassar en trobar una sortida a la crisi ms enll dafavorir el capital i obrir nous espais dinversi a travs de la despossessi del que s pblic i latac a les classes populars. El que sanomena rescat de la banca espanyola -o lnia de crdit, com defineix de manera eufemstica el gover- no s ms que la imposici a lEstat espanyol davalar el que els bancs mai no podran tornar als bancs europeus. La intervenci de la UE a travs del prstec dels 100.000 milions deuros t com a primera condici el comproms de lEstat de respondre en cas dimpossibilitat de retorn dels bancs espanyols, quelcom ms que probable, ja

que, deixant diners a entitats en fallida, no saconsegueix generar el que necessiten, sin aplaar el problema per ms endavant. Tot plegat una maniobra per garantir que la banca europea acabar cobrant. Els bancs espanyols deuen, noms a bancs alemanys, francesos i britnics, ms de 250.000 milions deuros. La maniobra no sentendria sense la reforma duta a terme lagost passat, acordada per PP i PSOE, on es prioritzava constitucionalment el pagament del deute pblic abans que cap altra partida. La segona condici, derivada de lanterior, s un durssim contracte dausteritat que molt probablement comenar per un augment de lIVA que pot arribar fins el 21%, una major flexibilitzaci del mercat laboral i reducci salarial i lacomiadament de funcionaries.

Juliol de 2012

REPORTATGE
Ni rescat, ni ajuda, s una invasi capitalista!
Jos Iglesias Fernndez

realitzar retallades en la despesa social daltres serveis pblics relacionats amb el benestar de la poblaci.

o estem davant ni dun rescat ni duna ajuda, sin duna invasi capitalista. Les condicions que imposa la Comissi Europea (CE) per a la rendici total i la submissi incondicional de lEstat Espanyol al capitalisme planetari ja han estat explicades i noms contenen coaccions imperatives. Fonts comunitries citades pel diari El Pas deixen ben clar que les ajudes que sacaben de concedir (100.000 milions deuros) estan estretament vinculades al compliment del pacte fiscal, digui el que digui el Govern. O Madrid compleix, o els diners podrien deixar darribar. A ms, el sistema compta amb fortes institucions que actuen pressionant els governs dels pasos gitanos -tal com despectivament sels anomena als passadissos de les institucions oficials europees-: en les ltimes setmanes ha guanyat presncia el triumvirat fiscalitzador format pel Banc Central Europeu, el Mecanisme Europeu dEstabilitat i el Fons Monetari Internacional, per assegurar que aquestes recomanacions es compleixin sense ms retards, i dacord amb els objectius que esmentem a sota. A lassetjament que est exercint la troica, shan sumat personatges com Hollande, Merkel, Monti o Obama. Per tampoc cal llegir molt entre lnies per comprendre com el capitalisme surt beneficiat daquestes turbulncies, encara que de vegades no les provoqui directament. Quin s el mecanisme?

...i desregularitza el mercat de treball

Tercer. Hi ha reformes ineludibles que exigeixen intransigentment les empreses de leconomia real en el mercat de treball. Necessiten imposar lliurement als treballadors les condicions laborals que solen aplicar en rees anomenades de zona franca. Cap regulaci dentrada a la contractaci de m dobra (temporalitat total, eliminaci del salari mnim); cap regulaci durant el temps de treball (jornada illimitada, lliure flexibilitat / mobilitat, baixos salaris, sense antiguitat, sense aportacions a la Seguretat Social, sense representativitat sindical ni dret de vaga, condicions de treball i ambientals decidides per lempresa, etc.), i sense cap regulaci de sortida (acomiadament lliure i gratut). Per tant, darrere de totes aquestes reunions dels governs, centrades en el dficit pressupostari i el deute pblic, samaga una reforma a nivell planetari. s fcil constatar el que diem de les declaracions de poltics i burcrates afins en els dies posteriors: Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i Lus de Guindos es van resistir i rebutjaven rotundament lajuda que els oferia Brusselles. No obstant aix, el Govern espanyol no t altra sortida que seguir assumint el deute del sector privat, la qual cosa allibera els capitalistes daquest pas a respondre daquesta al convertir-la en deute pblic. Aix mateix, consumat aquest aval pel Govern, aquest fort endeutament de lEstat el sotmet de manera que no li queda ni la menor escletxa per negar-se a realitzar les reformes exigides per aquestes institucions, que sn el veritable objectiu de la invasi capitalista. Per tant, s fcil entendre que com ms endeutat estigui el Govern ms obligat est a realitzar les retallades en la despesa social i les privatitzacions que li imposa la CE. Amb la suma concedida com a deute -100.000 milions deuros per ara- la troica reconeix al Fons de Reestructuraci Ordenada Bancria (FROB) aquesta quantitat, per els diners passen a pagar als creditors estrangers: cobren els bancs internacionals pels prstecs concedits a bancs daquest pas (Santander, BBVA, la Caixa, etc.), i cobren les empreses multinacionals per la venda a crdit de mercaderies i serveis a empreses importadores espanyoles. Encara que no ho diuen, lajuda o rescat, s per pagar a aquestes entitats estrangeres. Perqu, si com descarten els experts, els 100.000 milions deuros del pla de rescat de la banca espanyola [no aniran] a parar al crdit a les empreses i famlies, a qu es dedicaran llavors? Pensem que, amb aquesta ajuda coercitiva, la CE mata dos ocells dun tret a favor del capitalisme planetari: sotmet el Govern espanyol a pagar les entitats estrangeres i a realitzar les privatitzacions i reformes exigides en el document: reforma fiscal, amb augment dels impostos indirectes; control dels pressupostos pblics (que no hi hagi dficits) -amb especial atenci a la despesa social-, la refor-

ma financera (finalitzar el procs de privatitzaci de les caixes destalvi), i la reforma laboral i privatitzaci del sistema pblic de pensions. s a dir, sn tan escandalosament exigits com a moneda de canvi de lajuda financera per part de la CE que un poltic de la dreta nacionalista ha hagut de dir: s evident que aquest rescat t conseqncies. Per quin motiu haurien de deixar diners a les institucions espanyoles si no s a canvi dalguna cosa?.

El deute privat esdev deute pblic...

Primer, les empreses multinacionals exportadores han prestat a crdit a les importadores espanyoles. Crdit facilitat per la gran banca daquests pasos. Els agents econmics que sendeuten sn els bancs, les empreses i les famlies. s un deute que contreu el sector privat per pel qual la CE nobliga lEstat a responsabilitzar-se, de manera que el deute privat es converteix en deute pblic.

El sector productiu deixat de banda

Entre aquestes directrius i dirigents no apareix cap preocupaci per dinamitzar el sector productiu. Mentre hi ha diners per al sistema financer amb prou feines queda un euro per al sistema productiu. Es salven bancs i caixes per no hospitals ni escoles. Es congelen o redueixen els salaris i pensions, per ning satreveix a limitar les desorbitades remuneracions anuals dels directius daquestes empreses. Els preus del gas, electricitat i altres mercaderies indispensables per al benestar diari estan pujant, de manera que el poder adquisitiu continua degradant-se. No obstant aix, la reforma laboral exigida ja s un fet. Acaba de ser aprovada amb els vots de PP, CiU, UPN i Foro Asturias; ve a ser un pas ms en la flexibilitzaci del mercat de treball: estableix lacomiadament ms rpid i barat (20 dies per any treballat), devalua la negociaci collectiva en la mesura que dna ms poder a lempresari per canviar les condicions de treball i salarials i regula

lacomiadament i els expedients de regulaci docupaci (ERO) a les administracions pbliques. Totes aquestes mesures impliquen que latur no baixar, sin que anir en augment, tot i que els costos laborals no paren de caure, i que la m dobra s cada vegada ms barata per a les empreses. Aviat arribarem als 6,5 milions de persones treballadores en atur, de les quals tindrem, quan es recuperi leconomia, al voltant de 6 milions daturats crnics. Com amenaa, la cancellera alemanya Angela Merkel ha afirmat que no hi haur cap prestaci sense contraprestaci, sense els ajustos i reformes que shan acordat .

El gran negoci del capitalisme

En resum. El capitalisme no est en crisi, sin que s el seu model dacumulaci el que pateix algunes turbulncies. Alteracions que aprofita per fer neteja, afeblir el poder de resistncia i eliminar els indicadors de benestar aconseguits per la lluita histrica de la classe treballadora. A la contradicci Capital-Treball, el capitalisme est (i segueix) en la

seva esplendor, ara ja fins i tot proletaritzant i empobrint les seves classes mitjanes. Els aturats, en una gran majoria procedents de la classe mitjana, per tamb bona part de les persones jubilades, incapacitades per a la protesta, amaguen les seves vergonyes emparant-se en la caritat que proveeixen ONG assistencials com Creu Roja, Critas, els bancs daliments, campanyes televisives, etc. La classe mitjana, com matals ideolgic del capitalisme, ni t una cultura de classe, i encara menys una cultura de la resistncia contra el capitalisme. El que far que, bona part dels seus components vagin assumint la misria que el capitalisme maltusi els t reservada. Tampoc sembla que lunivers desquerres, essencialment habitat per partits, sindicats, cooperatives i altres expressions afins es proposi alguna cosa ms transformadora que la tornada al capitalisme humanitari i verd. Caldr esperar a veure per on es desenvolupen els esdeveniments. De moment la crisi s un gran negoci del capitalisme. * Jos Iglesias Fernndez s membre del Seminari dEconomia Crtica Taifa. Article publicat al web del setmanari Directa.

...el govern retalla despesa social...

Segon, una vegada la CE aconsegueix que lEstat reconegui el deute exterior com a prpi, actua en nom dels governs dels pasos prestadors imposant les condicions i pressionant amb terminis perqu es pagui aquesta. Les condicions consisteixen en pagar els interessos, que en el cas espanyol poden arribar al 7% (o ms), afegint les quantitats prestades -per 100.000 milions de prstec lEstat espanyol pagaria 7.000 milions lany dinteressos i Alemanya noms 1.000-. Els estats prestadors saben que laparell productiu espanyol s ineficient per respondre a aquests compromisos financers, tant al volum del prstec com al dels interessos, de manera que poden pressionar i forar el govern espanyol a privatitzar aquells sectors objecte davarcia daquests prestadors, com leducaci, la sanitat i les pensions pbliques, aix com a
4

Juliol de 2012

REPORTATGE
El rescat de la vergonya
Rafa Cid

l ms pur estil mafis. Extorsi pura i dura. Encara que es disfressi de crdit tou, lacceptaci duna ajuda de fins a 100.000 milions deuros per part del govern per a sanejar la banca espanyola (la millor del mn, que deien en letapa Zapatero) s un atracament social sense precedents. LEstat (no som tots?) sendeuta en una quantia equivalent al 10 per cent del PIB per a salvar als bancs privats causants del boom immobiliari i les hipoteques-forca. I no s una nacionalitzaci (dono perqu em donis, diners per accions), com en el cas de Bankia, sin un torrent de diners ad calendas gregues per a reflotar un sector que en plena crisi econmica, amb prop de sis milions daturats, segueix donant beneficis, atorgant vergonyoses indemnitzacions multimilionries als seus directius i finanant als partits poltics perqu quan arribin al poder es posin a les seves ordres i ofereixin a les seves

empreses associades obres pbliques i concessions per a garantir la continutat de lespoli. El 10 de maig de 2010 el govern del PSOE va assumir la intervenci que demanaven els mercats i ho vaanomenar una dolorosa poltica dausteritat. El 9 de juny de 2012 lexecutiu recanvi del PP ha acceptat el rescat de Brusselles i ho ven com una ajuda extremadament avantatjosa. El poble que sofreix la crisi sense culpa cap no t perqu saber la veritat del robatori en aquesta democrcia de casino. La generosa aportaci del eurogrup augmentar el ja gruixut deute sobir i el dficit pblic, el que implica inexorablement ms penries per a la gent humil i els treballadors. La marca Espanya s ara ms que mai una marca escombraries, una cotxina condemna que els nostres corruptes dirigents deixen com emmetzinada herncia a diverses generacions. Una vegada ms, en la millor tradici del capitalisme canalla, el govern de la naci, teric representant de linters general, decreta el sacrifici de tot un poble per a sal-

var a la casta oligrquica econmicadinstica-financera. El 99 per 100 de la societat que crea riquesa i progrs per a redimir al 1 per 100 cleptman i ocis. Quina sagnant broma aquesta campanya sobre compatibilitzar austeritat i creixement que verbalitzava loposici socialista per a amagar la seva responsabilitat en el desastre! Noms un cinisme propi dels cmplices del linxament pot teoritzar sobre la necessitat creixement amb una m quan amb laltra aplaudeix un creixement real de deute i dficit. Tot sense que el robatori que el govern i la classe poltica han perpetrat sobre el patrimoni social hagi tingut si ms no la compensaci dexigir als seus caps financers que venguin els seus ingents actius immobiliaris a preus de mercat. Res daix. Gratis total. Al contrari, com la banca usurera ja no podia finanar-se en els mercats de capital perqu ning creu en els seus falsejats balanos, per ms test destrs que la glorifiquin, han posat una pistola en el pit de tota la societat perqu ella la financi amb sang, suor i llgrimes. LEstat sn ells.

La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou rescat a la banca

Ecologistes en Acci

avant de la imposici dun nou rescat a la banca a costa de la ciutadania, cridem a la mobilitzaci ciutadana contra el pagament del deute illegtim i el rescat a la banca. El que hem de triar s entre entregar els recursos collectius als que ms tenen o invertir-los en necessitats socials, com ara educaci, sanitat, habitatge i medi ambient. El 9 de juny la UE, el FMI i el Govern espanyol van imposar a la ciutadania un nou rescat a la banca. La suma ser de 100.000 milions deuros que cal pagar amb diners pblics a un tipus dinters del 3%. Eixos 100.000 milions suposen el 10% del PIB espanyol per, amb el 3% dinters en el marc duna economia en caiguda, el percentatge realment ser ms gran. Per aquesta no s la xifra total. A hores dara les diferents mesures de suport (fons de rescat, compra dactius o avals) a la banca espanyola pugen 140.000 milions deuros. s a dir, un 14% del PIB. Daquesta manera, en total la banca est comprometent, almenys, un 24% del PIB. Per aquesta impressionant suma de diners pblics que acabar en molt poques mans privades ni tan sols ser suficient. El deute total espanyol s el 400% del PIB, la gran majoria privat (un 336% del PIB). Aix, ni tan sols comprometent un quart de la riquesa anual de lestat hi ha possibilitats reals dacostar-se al pagament de la gegantina bombolla de deutes generats per lespeculaci urbanstica. Aquest deute s impagable. Per a Ecologistes en Acci, i per a tota la ciutadania, resulta obvi que el Govern menteix quan diu que no hi haur condicionalitat en lajuda
Juliol de 2012

ni retallades socials. Una prova daix s mirar el mirall irlands. El cas dIrlanda s calcat a lespanyol: limmens deute immobiliari dels bancs va ser eixugat amb els diners de la ciutadania irlandesa primer a travs dels recursos propis i, posteriorment, de la UE. Com s ben sabut, aquestes mesures van implicar una forta retallada en despeses socials i ambientals. I si el cas irlands s conegut de sobra i t molts parallelismes amb lespanyol, les implicacions de la intervenci grega no sn menys conegudes. Per, per si queda cap dubte, tant la UE com el FMI ja han deixat clar que hi ha condicionalitat en lajuda, en concret en consolidaci fiscal, reformes estructurals i mercat de treball. Per a preveure el que implica aquesta condicionalitat noms cal veure el nostre present. Les retallades ja es pateixen aqu des de 2008 en forma de reformes laborals encaminades a una major precaritzaci del treball, rebaixes brutals dels salaris, endarreriment de ledat de jubilaci o degradaci accelerada dels serveis educatius. Per probablement aquestos no sn els impactes ms forts, ja que les brutals retallades en sanitat i en protecci del medi estan posant ja, sense exagerar, cadvers sobre la taula. Sn els daquelles persones que ja no arriben a temps a les urgncies perqu les han tancades, o que no tenen un diagnstic adequat perqu shan detret els fons per a realitzar-los, o que perden un sostre on viure, o que pateixen els impactes daiges contaminades perqu no hi ha diners per a depuraci. Potser perqu portem anys de grans bombaments de recursos de baix a dalt, s pel que satreveixen a dir des del Govern que no hi haur condicionalitat. Potser volen dir que no hi haur condicionalitat afegida a tot

el que ja sestava fent i est previst fer amb aquest malson setmanal en qu shan convertit els Consells de Ministres dels divendres. Daquesta manera no hi haur intervenci perqu ja existia a travs del Pacte Fiscal de la UE. Aix, des de la ciutadania tenim bsicament dos opcions. La primera s que fem el que sens demana amb insistncia, que ens quedem quiets mentre ens devoren, membre a membre, els mercats, s a dir, el gran capital bancari i transnacional. Que disfrutem del circ del futbol mentre ens prenen el pa. La segona s que reaccionem, que prenguem el carrer i diguem que limmens deute que ens lliga no lhem generat des de la ciutadania, i que els que lhan creat ho han fet en contra dels interessos i les necessitats

de la gran majoria de la poblaci. Que a ms s un deute que s impagable. I, sobretot, que com hem de

triar entre que els que tenen molt recuperin les seues inversions i la vida, triem la vida.

TREBALL-ECONOMIA

La nova reforma laboral s la conseqncia de la derrota de les estratgies sindicals i de labsncia dalternatives transformadores acceptades per les classes populars

La CGT promour una nova vaga general per a la tardor

Desprs del seu pas definitiu pel Congrs i el Senat

Redacci

Enduriment de la reforma laboral

convenis collectius no renovats que en el text original era de dos anys. Aquesta modificaci fa que els treballadors puguin veures en una delicada situaci de desprotecci davant lempresari al mancar dun acord que reguli les seves condicions laborals. En aquest sentit cal tenir en compte que en els quatre primers mesos de 2012 sha vist una baixada molt espectacular del ritme de signatura de convenis. Aix mateix, en lactualitat hi ha quatre milions de treballadors que encara no han renovat el seu conveni. Aquesta modificaci pot provocar que la part empresarial es vegi amb la possibilitat de alliberarse de compromisos i opti per retardar el procs i aix aconseguir empitjorar les condicions laborals de les plantilles. Una altra de les esmenes del PP introdudes i que vnen a modificar el decret que est en vigor actualment t a veure amb les relacions individuals en lempresa. El PP ha donat suport a donar ms poder a lempresari per a canviar de forma unilateral les condicions de treball a lautoritzar-li a disposar de fins a un 10% de la jornada anual, enfront del 5% actual. Aix vol dir que, si en una empresa la jornada laboral anual aconseguida per la negociaci collectiva sn 1700 o 1800 hores, lempresari podr canviar entre 170 o 180. Laugment de la disponibilitat empresarial de les condicions de treball empitjorar les condicions de conciliaci de vida laboral i personal i s un atac en tota regla als drets dels treballadors i, especialment de les dones, que sn les ms sotmeses a les dobles o triples jornades. En el Senat, el PP ja havia introdut el passat 12 de juny onze esmenes, entre elles una iniciativa que modifica la llei 27/2007 sobre laccs a la pensi de jubilaci i el que es coneix com llacunes de cotitzaci. Segons aquesta modificaci, a lhora de calcular la base reguladora de les pensions quan hi hagi llacunes de cotitzaci, les primeres 48 mensualitats sintegraran amb la base mnima dentre totes les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50 % daquesta base mnima, una qesti que afectar bsicament a les dones. de la reforma i s el tema que ms preocupa. Selimina lexigncia dautoritzaci administrativa prvia per a les regulacions docupaci en les empreses. Les empreses que acomiadin a ms de 100 treballadors haurien de dissenyar un pla de recollocaci externa dissenyat per a un mnim de sis mesos. La indemnitzaci per acomiadament improcedent es redueix per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un mxim de 24 mensualitats. Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any mantindran aquesta quantia fins a lentrada en vigor de la norma i a partir de llavors la indemnitzaci passar a sser de 33 dies. El lmit per a ambds perodes ser de 42 mensualitats. - Acomiadament objectiu: 20 dies dindemnitzaci per any treballat En el cas de lacomiadament objectiu -que permet a les empreses acomiadar per causes econmiques, organitzatives, tcniques o de producci amb una indemnitzaci de 20 dies per any treballat- sentendr que concorren causes econmiques quan hi hagi prdues actuals o previstes o la disminuci persistent del nivell dingressos ordinaris o vendes. Sentendr que la disminuci s persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell dingressos ordinaris o vendes de cada trimestre s inferior al registrat en el mateix trimestre de lany anterior. Les empreses amb beneficis que acomiadin a treballadors de 50 o ms anys haurien de fer una aportaci econmica al Tresor Pblic. El personal laboral fix de les Administracions Pbliques tindr prioritat de permanncia en cas dacomiadament si hagus adquirit la seva condici mitjanant un procs selectiu dingrs convocat a aquest efecte. - Acomiadaments i sous en el sector pblic Els organismes i entitats del sector pblic podran acollir-se a causes objectives dacomiadament com les empreses privades. Daltra banda, sestn al sector pblic autonmic i local les mesures de control de les retribucions i indemnitzacions del personal dalta direcci. - Acomiadaments per absentisme laboral Es considera causa dacomiadament les absncies dun treballador encara justificades per intermitents que arribin a el 20 % de les jornades hbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes dassistncia en els dotze mesos anteriors arribi al

a reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy era aprovada definitivament el 28 de juny de 2012 en el seu pas pel Congrs dels Diputats, lltim trmit que restava per a la seva aprovaci definitiva, ja sha convertit en llei i refora el poder dels empresaris al temps que precaritza les condicions laborals dels treballadors i treballadores. La llei quedava llesta per a ser publicada en el Butllet Oficial de lEstat, una vegada ratificades totes les esmenes incorporades, onze esmenes del PP i una del PNB al seu pas pel senat i ha aprovat definitivament una modificaci del mercat de treball que generalitza la indemnitzaci per acomiadament en 33 dies amb un topall de dues anualitats i que facilita que les empreses puguin acomiadar per causes econmiques, i sense tutela judicial, amb 20 dies i amb un mxim de dotze mensualitats. La reforma laboral que sha aprovat desprs dun trmit parlamentari, que entre la seva discussi en el Congrs, en la comissi dOcupaci i en el Senat ha durat ms de dos mesos i mig, s encara ms dura que el decret que est en vigor des del passat 12 de febrer i empitjora el contingut de la norma en relaci als drets dels treballadors. El projecte procedeix del Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, convalidat el passat 8 de mar, amb lobjectiu, argumentava al Govern, de crear les condicions necessries perqu leconomia espanyola pugui tornar a crear ocupaci. El 12 dabril, en el ple del Congrs, el PP, amb el suport de CiU, va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat amb text alternatiu presentades al projecte de llei i tamb va tombar 656 esmenes a larticulat. La Comissi dOcupaci i Seguretat Social es va reunir el dia 24 de maig per a debatre, amb competncia legislativa plena, linforme de la ponncia sobre el projecte de llei, que va ser aprovat per 25 vots a favor i 17 en contra. Una vegada aprovat el Dictamen aquest projecte, va passar a continuar la seva tramitaci en el Senat, on el PP va tombar tres vetos i 574 propostes de modificaci. Els conservadors han utilitzat en aquest procs el seu corr parlamentari, amb el suport de CiU, per a endurir un text ja de per si mateix molt perjudicial per als drets dels treballadors i introduir aix diversos canvis importants. Entre les esmenes prpies que el PP va introduir en el Congrs i que, aprofundeixen en els seus aspectes ms negatius, es troba la reducci a un any de la prrroga indefinida dels
6

5 % de les jornades hbils, o el 25 % en quatre mesos discontinus dintre dun perode de dotze mesos. No es consideraran faltes dassistncia, entre altres, les absncies per vaga legal, per representaci legal dels treballadors, risc durant lembars, malaltia o accident no laboral quan duri ms de 20 dies i ho acordin els serveis sanitaris oficials o per tractament de cncer o malaltia greu. - Convenis collectius amb prrroga limitada Els convenis dempresa tindran prioritat sobre els dmbit superior. Lempresari podr incomplir els pactes en un conveni collectiu (despenjament) en matria dhorari, distribuci del temps de treball, torns, salaris o funcions, quan concorrin causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci. Es considera causa econmica si hi ha disminuci persistent dingressos ordinari o vendes. En aquest cas, sentendr que aquesta disminuci s persistent si durant dos trimestres consecutius els ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre sn inferiors al registrat en el mateix perode de lany anterior. A ms, lempresari podr modificar fins a un 10 % (180 hores) la jornada anual dun treballador. Es limita a un any la prrroga automtica dels convenis collectius (ultraactivitat) i si transcorregut aquest perode no sarriba a un acord, saplicar el conveni dmbit superior (sectorial o territorial) i tamb es pot acudir a la Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius perqu intervingui. - Contractes per a Pymes Es crea un contracte per a pymes amb menys de 50 treballadors, amb un perode de prova dun any en el qual no hi ha indemnitzaci per acomiadament, que desapareixer quan la taxa datur baixi del 15 %.

Amb aquest contracte, lempresari podr beneficiar-se duna deducci de 3.000 euros per la contractaci dun primer empleat menor de 30 anys i es compromet a mantenir el contracte tres anys. Laturat podr compatibilitzar el sou daquest contracte amb el 25 % de la prestaci per atur durant un any com a mxim. Ledat mxima per a accedir al contracte de formaci i aprenentatge ser de 30 anys, fins que la taxa datur a Espanya baixi al 15 %. Es bonifica fins a amb 3.600 euros el contracte indefinit per a joves menors de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de desocupats de llarga durada. A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos. - Bonificacions per a autnoms Sestableixen bonificacions per noves altes de familiars collaboradors de treballadors autnoms que equivaldran al 50 % de la quota que resulti daplicar sobre la base mnima de cotitzaci durant els 18 mesos immediatament segents a la data dalta. - 20 hores a lany de formaci Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formaci a lany pagades per lempresa i vinculades al lloc de treball. Es crea un compte amb tota la formaci rebuda pel treballador en la seva vida activa. - Desocupats que prestin serveis en benefici de la comunitat Sestreny la collaboraci amb les mtues de treball per a avaluar la incapacitat temporal. Les persones que cobrin la prestaci per atur podran realitzar serveis dinters general en benefici de la comunitat mitjanant convenis amb les administracions pbliques. - ETT Les ETT podran actuar com agncies privades de collocaci.
Juliol de 2012

Resum de les principals mesures que introdueix, amb les modificacions afegides al text final desprs del trmit parlamentari:
- Acomiadament Lacomiadament ocupa el gruix

TREBALL-ECONOMIA

Reformes i precarietat moral

Desiderio Martn Corral

Acord aconseguit entre els agents socials (patronals i CCOO i UGT) el passat mes de febrer per a locupaci i la negociaci collectiva, no deixava de ser una acta notarial sobre la precarietat poltica, moral i social en que sens ha sumit a la majoria de la poblaci en general i especficament als 23 milions de treballadors i treballadores que constitum la poblaci activa de lEstat espanyol, encara que 5,3 milions estiguem desocupats i desocupades i, 17,8 milions docupats i ocupades ara com ara-, anem a haver de transitar les nostres vides laborals i socials, pel cam de la despossessi dels drets laborals

que encara tenim amb leina o vehicle tcnic anomenat desregulaci. Que el PP tanqus posteriorment el cercle de lautoritarisme, per mitj duna reforma laboral encara ms bstia, no deixa dsser sin, una conseqncia de la derrota i fracs absolut de les estratgies sindicals i de les impotncies i absncies dalternatives transformadores crebles i acceptades per les classes populars, no noms en aquests quatre anys de gran estafa, sin i, sobretot , en els ltims 30 anys en els quals es ve desregulant el mercat de treball i desmantellant els serveis pblics, el com de tots i totes. En els models constituts de relacions laborals actuals, el treballador/a entra en el mercat de treball, roman i surt, com una mercaderia nua de drets:

falta de llibertat de contractaci, la seva capacitat de negociaci en tot el referit a les seves condicions de treball (jornada de treball, temps de treball mitjans adequats, intensitat, etc.) es troba molt disminuda i en qualsevol moment, tant des de la forma jurdica com de la realitat, abandona el mercat de treball, engrossint novament les llistes de latur i passa a ser ocupable (empleabilitat), don procedeix. Lorganitzaci flexible de locupaci, no noms fomenta la utilitzaci de m dobra precria, -la qual cosa deu veures com una conseqncia necessria per a la producci del benefici-, sin que, sobretot persegueix que la fora de treball sigui utilitzada de tal manera que sadapti a les exigncies de lempresa, la qual cosa necessriament comporta un augment en la capacitat de disciplinar aquesta fora de treball. El treballador, home dona, es troba indefens davant la capacitat de disciplina inherent a la relaci salarial en la gesti de la fora de treball. Indefensi que abasta les dues dimensions de les relacions socials de poder en linterior de la relaci salarial: duna banda, la de les gerncies i, per un altre, la fora sindical o el nivell individual i/o collectiu de negociaci de les condicions de treball. s una fora de treball a la qual se

li fa gaireb impossible trencar el cercle de la inestabilitat i incertesa: arbitrarietat i inestabilitat en laccs, permanncia i sortida del mercat de treball. Labsncia de drets genera una determinada identitat de la fora de treball que fomenta els valors insolidaris, la competitivitat, la desconfiana i, la por a perdre el que no es posseeix (ocupaci variable, salaris escassos i condicions indignes). La por paralitza lacci tant de lautodefensa (lluita individual), com la defensa dels drets collectius, constituint-se un procs individualitzant i despera dun alguna cosa externa sense nom i sense elements objectius que ho expliquin. Que les coses vagin a millor, per sense la intervenci del subjecte o subjectes socials. La mateixa incertesa sobre el futur, no noms el laboral, sin el social de lindividu, augmenta les dificultats per a conformar i afermar identitats individuals i collectives entorn del treball. Per aquesta no-identitat (del treball), no es fa des de la crtica a la relaci salarial o dit daltra forma, des de la ruptura amb la relaci salarial obligatria, sin que la mateixa, no es constitueix per labsncia de continutat o permanncia del treball. El conflicte no desapareix per es fa ms complex al dissoldres en una xarxa de teranyina, lefecte so-

cial de la qual ms immediat no s altre que el dacrixer la posici de fora de les gerncies, de les empreses, del capital. Enfrontar-se al capitalisme exigeix no noms combatre el treball assalariat en la seva forma social actual i en la seva manera de gesti, sin que requereix duna voluntat prctica de combatre lassignaci obligatria del treball, de repartir el treball, descurar drsticament el temps de treball obligatori, de lobligaci duna manera de comportament social amb pautes de consum material i relacional, diferents, on tots cuidem i siguem cuidats, on lausteritat sigui sinnim de suficient per a tots i totes i, siguem capaces de generar contrapoders que es moguin en altres lgiques de constituci de les relacions socials. Si b s cert que la precarietat material i moral s el com de gran part de la poblaci, tamb s cert que aquesta condici de miserabilitat cont en si mateixa el principi desperana, de possibilitat de rebellar-se, daixecar-se del terra, de ser subjectes autnoms de la nostra prpia histria. * Desiderio Martn s Secretari de Salut Laboral del Comit Confederal de la CGT, publicat al nm. 254 del Rojo y Negro.

CGT en suport de la lluita de les conques mineres

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT

stem vivint una lluita exemplar protagonitzada per les i els treballadors de la mineria del carb (conques mineres dAstries, Castella-Lle, Arag) que est contribuint, al costat daltres lluites, a la revitalitzaci necessria del moviment obrer del nostre pas. Parlem de vaga en les conques mineres amb talls de trfic en autopistes, carreteres i vies ferroviries, tancaments en els pous, marea negra, marxes, manifestacions, barricades darbres tallats, pneumtics cremant,... en diferents llocs. Parlem de vaga declarada indefinida a finals de maig contra les retallades dun 60% dels fons pblics per al carb, vaga que pretn salvar leconomia de milers de famlies asturianes, lleoneses, aragoneses i el futur de les conques mineres. La digna lluita que les i els miners estan plantejant en defensa dels llocs de treball directes i indirectes i en defensa de la vida en les conques mineres, sest convertint en un bon referent de resistncia per al conjunt de societat, en aquests temps de crisis i explotaci de la classe treballadora. Des de la CGT volem transmetre tot el nostre suport a aquesta lluita en defensa de locupaci en la mineria del carb, no resignant-se als dictJuliol de 2012

mens del govern i a la seva poltica de retallades. El cas de la mineria s el viu exemple de la incapacitat del govern per a manejar una situaci de crisi econmica, al deixar de sostenir la indstria del carb a fora de tancaments salvatges, ERO i fallides, mentre es compra carb importat, australi o xins. No es pot deixar en el carrer dun dia per a un altre a milers i milers de famlies (50.000 llocs de treball) sense cap pla de reconversi, sense cap alternativa, usant noms criteris economicistes i de pura rendibilitat. Conscients de la problemtica mediambiental de la indstria del carb, shan dimplementar plans reals de reconversi industrial que condueixin al progressiu desmantellament de lextracci del carb en el nostre pas per a convertirlo en unes indstries social i econmicament sostenibles per al desenvolupament dels pobles i les persones que viuen en aquest moment de la mineria. s pervers que, mentre es retallen 27.000 milions deuros en els Pressupostos de 2012 i 10.000 milions addicionals per a Sanitat i Educaci, i

sinjecten 100.000 milions a la banca, el govern retalla 600 milions de les ajudes a la mineria sense un pla de reconversi dels sectors que produeixen prdues. La CGT continuar donant suport, solidaritat i suport al conjunt del sector miner perqu continu la justa defensa dels seus llocs de treball i de la vida en les comarques. Creiem

que s imprescindible que des de tots els sectors, associacions, sindicats i collectius, es participi activament donant suport a les i els treballadors miners en la lluita que estan mantenint contra el Govern i contra un sistema capitalista que no dubta a rescatar a la banca i soblida de les milers de famlies que viuen del seu treball. Es retalla en leducaci, la

sanitat, el transport, es retalla en la mineria i dem serem qualsevol de nosaltres i nosaltres. s imprescindible la immediata unitat de tota classe treballadora per a acabar amb aquest genocidi laboral que est escometent el capital. Des de la CGT, us emplacem a totes i tots a participar en les mobilitzacions de suport.

TREBALL-ECONOMIA
LALTRA REALITAT

100.000 milions
Entre altres desventurades actuacions resulta sorprenent per al mortal dels humans el rescat del sector financer (caixes i bancs), aquest que no fa massa temps habitava en la champions league i que era lenveja dels nostres vens. Continuant amb aquesta poca vergonya dialctica, el President Rajoy va anunciar que no hi hauria rescat. Doncs, resulta que res era inqestionable i, per tant, alg ha estat mentint. Si realitzem un rpid reps de la penltima crisi econmica que ens assetja, constatarem que va tenir el seu origen en els EE.UU el 2008 fruit de la crisi creditcia i hipotecria, les famoses subprime, comenant amb la fallida del banc Lehman Brothers. Rpidament, aquesta es va traslladar a Europa i lEstat espanyol no en va ser ali, encara que amb la particularitat que a ms esclats la bombolla immobiliria, provocant que gran nombre dempreses constructores suspenguessin pagaments. s a dir, que els bancs nord-americans, els instigadores, concedien hipoteques dalt risc, que aquestes van entrar a formar part de paquets financers garantits per aquestes mateixes hipoteques, que va confluir en la ms absoluta desconfiana entre les prpies entitats que van deixar de prestar-se diners, conseqentment baixa la liquiditat i el sector financer tanca el crdit a les empreses i els particulars. Intentant solucionar la situaci el govern nord-americ va injectar 700.000 milions de dlars al sector financer per a salvar bancs, entitats hipotecries i asseguradores. Com ja hem assenyalat en la vella Europa les coses no anaven millor. El Regne Unit va destinar 118.122 milions, Irlanda 64.452, Holanda 84.897, Alemanya 313.638, Blgica 25.781, Grcia 13.120 (aix s, el 2008) i Espanya 40.789 en el perode comprs entre 2010-2011 (quan encara fardaven de la bona salut de les entitats), una simple operaci matemtica i els rescats sumen 1,1 bilions deuros, dels quals encara han de retornar als seus respectius estats 865.000 milions. Lltim moviment, els 100.000 milions deuros que la UE posa a la disposici de les entitats espanyoles i que, eufemsticamente, diuen s una lnia de crdit per a recapitalizar la banca i que els nostres mandataris no es cansen de repetir que no tindr conseqncies en el dficit pblic i, en una mostra de cinisme i sense cap pudor, que retornar el crdit a les empreses i a la ciutadania, de nou menteixen. No ens duguem a engany, aquesta injecci econmica servir per a cobrir prdues anteriors i dotar-se de capital davant el previsible agreujament de la crisi. Basta un simple cop dull al resultat dels informes elaborats per les consultores contractades pel govern, resultat, segons les estimacions analitzades la banca espanyola necessita de 51.000 a 62.000 milions de capital, no sorprenent que la majoria ser destinada a les entitats nacionalizadas (Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia i Banc de Valncia) qui rebran de 34.000 a 41.000 milions, gaireb dos teros del total predictible. Aquestes entitats nascudes de la transformaci de les caixes en bancs i que es trobaven contaminades per lalegria amb que concedien crdits al sector immobiliari i altres lleugereses, aglutinen a la seva al voltant una trista imatge, mentrestant els seus directius han percebut gaireb 150 milions en indemnitzacions o pensions. Resulta simptomtic que els pagaments ms caracterstics es van produir en les entitats gallegues que van

Pepe Berlanga

i ha qui pensa que noms canviant el gestor els problemes se solucionaran per si mateixos, garn error amic meu. Repassant les hemeroteques, fins i tot realitzant tan sols un exercici memorstic, recordem que durant els ltims anys del govern socialista, qui aspiraven a succeir-los en el govern deien que el problema de la crisi tenia nom i cognoms, que tot era qesti de prdua de confiana, que les coses sestaven fent malament, que tenien un pla que trauria al pas del caos en que ens havien installat els nefasts representants socialistes. Doncs, b, es van celebrar les eleccions generals al novembre de 2011, va guanyar per majoria absoluta el Partit Popular, es va canviar el president del Govern i tot segueix igual o pitjor i no existeix pla B. Resulta inqestionable que la culpa no era noms del govern de torn, encara que tamb, que la crisi econmica no fa amics ni coneix dempaties poltiques, ms aviat al contrari, que els especuladors han trobant un bon mos en el qual clavar la dent i no soltaran la presa fcilment. La mateixa recepta podrem aplicar als administradors convergents, qui ens tenen acostumats a enumerar els errors del tripartitt i lherncia rebuda com els miserables culpables de les estretors que contnuament decreten, quan no sn resultat del canalla escanyament econmic de lEstat espanyol. Els uns i els altres estan demostrant la seva ineficcia ms palmaria per a superar aquest desastrs forat que sest duent per davant els escassos beneficis del recent inaugurat estat del benestar.

pactar el pagament a cinc directius de 63,2 milions, a pesar que el Fons de Reestructuraci Ordenada Bancria (FROB) li subministrs 2.465 milions. La CAM va garantir prejubilacions als seus directius per 12,8 milions i una pensi vitalcia de 369.467 euros anuals a la seva exDirectora General poc abans de la intervenci del Banc dEspanya. Bankia havia de pagar a lanterior Director Financer de Bancaixa 13,91 milions per drets de prejubilaci i Rodrigo Rato expresident tenia dret a una indemnitzaci de 1,2 milions. Quina colla de pocavergonyes. Mentrestant, les retallades socials continuen la seva inexorable marxa. Segons una associaci de Tcnics dHisenda, si sestabls un impost

sobre les transaccions financeres podrien recaptar-se 5.000 milions a lany a lEstat espanyol, i si samplis al conjunt dels pasos de la Uni Europea es recaptarien 57.200 milions. Si es suprimissin els avantatges fiscals de les SICAV (Societats dInversi Collectiva de Capital Variable que tributen noms el 1%) on les grans fortunes evadeixen els seus impostos. Mentrestant, les classes mitges i els treballadors i treballadores percebrem com ens pugen els impostos i la crisi continua fent mossada en la nostra cada vegada ms minsa economia. Per cert, 100.000 milions deuros es corresponen a 16.638.600.000.000 ptes. (setze bilions sis-cents trentavuit mil sis-cents milions de les antigues pessetes)

FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall

Federaci de Sindicats de la Indstria Metallrgica de la CGT

eunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa dacords en lacci sindical i organitzativa, aix com per a lelecci dun nou Secretariat Permanent, hem valorat lactual situaci que viu la societat de lmbit estatal davant lagressi que el capitalisme est realitzant a les classes populars mitjanant la crisi financera. Una crisi creada, manipulada i usada per a retallar els drets i les conquestes de desenes danys de lluites socials que havien configurat una srie de drets universals que estan sent destruts alhora que es genera un empobriment de la poblaci i un cada vegada major enriquiment duna casta despeculadors i lladres que juguen amb la vida de milions de persones amb una impunitat que ha dacabar com ms aviat millor. Per a mantenir
8

aquesta agressi, a favor dels rics, lestat est actuant de manera repressiva contra les organitzacions i moviments socials. Aquesta agressi, afecta al sector metallrgic duna manera clara. Ja hem viscut una reestructuraci salvatge, amb ms de 1,7 milions de llocs de treball destruts en els ltims set anys, per lespiral de destrucci econmica i el robatori generalitzat de les entitats financeres al conjunt de la poblaci mitjanant decisions com el canvi constitucional o el prets rescat des dEuropa, no fan ms que rebaixar les capacitats de compra de la poblaci, creant una reducci de leconomia que augmenta aquesta espiral. Les notcies i previsions en el metall, parlen duna nova agressi de les empreses amb altra reestructuraci amb prdua docupaci i rebaixa de condicions i salaris. La CGT del metall plantegem, contra tota aquesta situaci, el segent: La FESIM rebutja la possibilitat de nous acomiadaments en el metall.

Exigim una soluci a lactual economia que passi per la reducci de les hores de treball amb 32 hores setmanals, amb el manteniment dels salaris, leliminaci de les hores extres encobertes que signifiquen les mesures de flexibilitat i la reducci drstica dels ritmes de treball que atempten greument a la salut de tots/as. La FESIM ens comprometem a defensar aquestes reivindicacions i a ser coherents amb la convocatria de Vaga General del passat 29 de mar, rebutjant les pretensions de les empreses del metall, dempitjorar les condicions salarials, augmentar la flexibilitat i ritmes de treball i per tant seguir carregant sobre els treballadors les conseqncies del frau que significa lanomenada crisi capitalista. La FESIM crida a tots els treballadors i treballadores del metall, en les empreses

i en totes les estructures sindicals, a treballar perqu es facin les convocatries de Vaga General necessries perqu canvi la realitat social i els rics, empresaris i banquers siguin qui paguin amb els seus capitals, les conseqncies del fracs que significa la seva crisi per a la majoria de la poblaci. La FESIM denncia i condemna

lactuaci dels governs central i autonmics, aix com les diferents policies, reprimint de manera antidemocrtica la reacci contra el gran frau dels poderosos amb aquesta crisi. En concret, mostrem la nostra solidaritat amb tots/es aquells/es que han sofert pres, detencions irracionals, persecuci o assetjament, de les forces policials o judicials.

Juliol de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Cop de mercat a la vista

David Fernndez

Estat espanyol ser plenament responsable de lajuda financera. El control remot de leconomia espanyola saguditzar abans de lestiu per socialitzar els deutes de la banca espanyola vinculats al tsunami immobiliari. No hi haur rescat de la banca, afirmava Mariano Rajoy el 29 de maig de 2012. El 9 de juny el BCE va anunciar un rescat del sistema bancari espanyol de fins a 100.000 milions deuros: el 10% del PIB. La viglia, el FMI va filtrar que la banca espanyola necessitava un mnim de 40.000 milions, que estava en recessi tcnica i que latur es dispararia fins el 26%. no hi haur cap tipus de condicions, anunciava el ministre dEconomia i exresponsable de Lehman Brothers a lEstat espanyol, Luis de Guindos. El mateix dia, gaireb en parallel, lEurogrup el va desmentir categricament en un comunicat explcit: LEurogrup valora que Espanya ja hagi implementat mesures significatives per a lajustament fiscal, per a la reforma laboral i per enfortir el capital dels bancs espanyols. LEurogrup est convenut que Espanya complir els seus compromisos sobre el dficit excessiu i amb les reformes estructu-

rals. El progrs en aquestes rees ser vigilat molt de prop i revisat regularment en parallel a lassistncia financera, cloa el comunicat. Per si quedava algun dubte per esvair, el president de la Comissi Europea, Durao Barroso, va ser clarificador: el memorndum el signar lEstat espanyol, que ser plenament responsable de lassistncia financera, tal com recull el principi dacord signat el 9 de juny. El qu, doncs, ja est decidit. Noms falta saber el com: Rajoy voldria que el rescat fos per la via de la recapitalitzaci directa sobre els bancs, per la UE ladverteix que la frmula s impossible i que haur de passar per lEstat via FROB. Lopci que es tri queda pendent de la cimera del G20 -on Rajoy si que ha reconegut que el rescat s tremendament nociu pel deute espanyol-, de la Cimera Europea del 29 de juny i de lactivaci del Mecanisme Europeu dEstabilitat (MDE) el mes de juliol.

El cop destat financer continua

La intervenci de facto de leconomia -consumada amb el cop destat financer del 10 de maig de 2010, quan Rodrguez Zapatero va anunciar les pitjors retallades antisocials des de la fi de la dictadura- ja opera a plena llum. Prossegueix desprs dels rescats

dIrlanda (85.000 milions), Grcia (230.000 milions) i Portugal (78.000 milions) i del nomenament tecnocrtic del govern itali. Es va condensar en la reforma de la sempre irreformable Constituci Espanyola de lagost de 2011: aquella que va elevar a norma suprema la contenci del dficit. De fet, ara noms assistim a la crema duna nova etapa. Fons internes de la Comissi Europea ja advertien que, si no es modificaven els condicionants actuals, leconomia espanyola -no noms el sistema bancari- podria ser intervinguda abans de lestiu. El portaveu dAfers Econmics de la Comissi Europea va assenyalar que si es mant el pols de les reformes, potser no caldr una segona intervenci. Segons ING, ni els resultats electorals a Grcia ni el rescat de 100.000 milions anunciat pel BCE allunyen la possibilitat dun segon rescat, en aquest cas, sobre tota leconomia i no noms sobre el sistema financer. Les analistes de lentitat vaticinen un programa dajuda de tres anys de prop de 250.000 milions deuros, que safegirien als 100.000 milions ja compromesos amb els bancs espanyols. Aquest volum, segons el mateix estudi, no el podria assumir pas lEFSF, el fons de rescat temporal de lEurozona, que compta amb un disponible real creditici de 251.000 milions. William Biuter, economista de Citi-

group, apunta en la mateixa direcci i hi incorpora Itlia: tots dos hauran de recrrer a demanar ajut a la UE o lFMI. El Royal Bank of Scotland pensa igual: el rescat parcial no solucionar res i augmenta les possibilitats de que lEstat es vegi impulsat a demanar un pla de rescat sencer. Les agncies de qualificaci Fitch i Moodys es van afegir al cor neoliberal i, a mitjans de juny, van tornar a rebaixar la qualitat del deute espanyol al nivell de bons escombraria.

Auditories ajornades i prima de risc pels nvols

Mentrestant, la prima de risc ja supera el 7% histric i ING estima que, si el rendiment dels bons a deu anys supera el 7,5%, el BCE haur de tornar a comprar deute sobir, com ja va fer lany passat, tot i que fa tres mesos que no ho fa i Merkel si resisteix. Igualment, la segona auditoria sobre la banca espanyola, que shavia de fer pblica el juliol, sha ajornat fins al setembre. La primera, que determinava en 62.000 milions la quantia que necessita el sistema bancari espanyol, va ser presentada el 21 de juny i ana-

va signada pels avaluadors Roland Berger i Oliver Wyman. La segona, la duran a terme Deloitte, PwC, FPMG i Ernst & Young. I, mentrestant, els homes de negre ja preparen les maletes. El full de ruta ja est marcat: els deures indicats per lEurogrup rauen, per comenar, en la requisitria permanent que Angela Merkel i la prpia Comissi Europea reclamen a Madrid des de fa mesos: augment de lIVA, ms retallades al funcionariat, jubilaci i pensions (anticipar lentrada en vigor dels 67 anys de jubilaci i reduir les percepcions), atac frontal a les percepcions per atur i reducci del dficit autonmic. La doctrina del xoc continua: generar escenaris per aconseguir, mitjanant mtodes excepcionals com la por, la seguretat, la crisi o lausteritat, el que polticament s impossible daconseguir en condicions normals. Cop destat, de nou: la imposici, un cop ms i amb laparena neutra de tecnicismes inevitable, del programa poltic dels mercats per pagar deutes aliens. A lengrs: el 30% del deute espanyol s deute dels bancs. Al detall: 250.000 milions, els que la banca espanyola deu a la banca alemanya, francesa i britnica pel cicle del totxo immobiliari.

El principi del final de la sanitat universal

Antonio Gmez Libana

epassem les conseqncies de la contrarreforma sanitria amb les ltimes mesures aprovades pel govern espanyol i els canvis en el model de sanitat, unes reformes sanitries que formen part dun llarg procs. El Reial decret Llei 16/2012 aprovat pel govern espanyol suposa un pas ms molt important dintre de la contrarreforma sanitria que es ve realitzant des de fa anys, i implica modificacions substancials en el model de sanitat pblica universal, a ms dobrir vies per a futures retallades. Per a comenar, vincula el dret a latenci sanitria a lassegurament (exclou de latenci gratuta a qui no ostentin aquesta condici) i no
Juliol de 2012

estableix que aquest hagi de ser al rgim general de la Seguretat Social, el que deixa oberta la possibilitat de models dassegurament diferents (orientats al desgravament fiscal dassegurances privades). Recolzant-se en el discurs xenfob dun suposat abs, exclou de latenci integral als immigrants no regularitzats, limitant-la a urgncies, embarassos i als menors de 18 anys, a pesar que existeixen mltiples estudis que demostren que els immigrants (regularitzats o no) utilitzen en menor mesura que els nacionals el Sistema Nacional de Salut (SNS). A ms, com la sanitat es finana via impostos, fins i tot els irregulars aporten amb impostos com lIVA els seus diners per al manteniment dels serveis pblics. Es tracta duna mesura inhumana, injusta, immoral, perillosa des del punt de vista de la salut pblica (augmenta el risc de

focus de malalties infectocontagioses) i negativa des del costat dels costos (al ser lnic accs que els queda, sincrementaran les visites a urgncies). Per primera vegada, saprova el copagament farmacutic per a pensionistes (10% del preu de les medicines) i laugment del copagament farmacutic per a la resta de la poblaci, segons terics nivells de renda. Aix sestableix un impost a la malaltia. La protecci social, basada en la solidaritat dels impostos en funci de la renda, deixa de tenir efecte, obligant-se a pagar ms no a qui ms tenen, sin a qui estan ms malalts.

Prestacions de la seva butxaca

Tamb sanuncia el pagament pels
9

TREBALL-ECONOMIA
usuaris de medicaments per a smptomes menors, sense definir quins, per que amb tota seguretat seran medicaments tils i dutilitzaci freqent (analgsics, antihistamnics), que passaran a ser pagats per la butxaca del ciutad. Sinstaura aix mateix el pagament per una banda del transport sanitari no urgent, la dietoterpia, etc. Qu passar amb els malalts que precisen dilisis o oncolgics que realitzen diversos viatges setmanals? No obstant aix, les actuacions sobre la indstria farmacutica sn testimonials i descs impacte econmic. En aquest sentit existeixen mesures de lgica comuna i perfectament assumibles, com les compres a lengrs i la distribuci en els propis centres sanitaris de la medicaci prescrita; la creaci duna indstria nacional per als medicaments bsics (com la tenen les Forces Armades); la prohibici que la formaci mdica estigui en mans de les multinacionals; o fins i tot el no finanament pel sector pblic de tots aquells frmacs que es registrin, mesures que podrien estalviar milers de milions deuros, per que ni tan sols han arribat a plantejar-se. El document s que aprofundeix en el cam dels incentius perversos justificats sobre la racionalitzaci (retallada) de la despesa i la competncia en lloc de la collaboraci entre professionals i centres. Els nous models dhospitals privatitzats incorporen incentius econmics als professionals que menys pacients ingressen, ms altes donen o menys deriven als especialistes. Els 600 milions deuros que segons el Govern espanyol sestalviaran amb una suposada coordinaci entre serveis socials i sanitaris, no amaguen ms que el tancament anunciat de ms centres pblics de llarga estada per a la derivaci dels pacients crnics a centres privats, com acaba docrrer amb el tancament dels dos hospitals de crnics i palliatius de Palma de Mallorca. Les mesures anunciades sn, per tant, un pas ms dintre del pla perfectament planificat que es porta desenvolupant des de fa anys amb la complicitat de les cpules sindicals i el suport imprescindible del partit ex socialdemcrata. En grans lnies: duna banda, es traspassen les parts rendibles del sistema per a lucre de tot tipus dempreses, potenciant-se les assegurances privades per a qui puguin pagar-se-les; i per una altra, es va articulant un sistema similar a lantic de beneficncia per a exclosos, desocupats i treballadors. La resposta est en la coordinaci de les lluites autogestionades i autnomes del poder, desoint els cants de sirena de lesquerra possibilista, la postura de la qual es limita a la crida i intent de captaci del vot representatiu, ocultant que no hi ha tornada enrere i que lEstat de benestar no tornar.

En mans de lladres
Pep Jurez, secretari general de CGT-Balears

* Antonio Gmez Libana s membre de la Coordinadora Antiprivatitzaci de la Sanitat Pblica de Madrid (CAS Madrid)

l que est succeint s inaudit. Desprs de lanunci del rescat, amb garantia de lEstat, de la banca privada espanyola, per valor de 100.000 milions deuros (gaireb un 10% del PIB, que fa pujar el deute pblic a ms del 80% del mateix), desprs de fer votar al poble grec amb una pistola en el cap, amb un resultat, en teoria tranquilitzador per als mercats, ara resulta que, una vegada ms i en contra del que ens van dir, gens daix ha aconseguit parar el saqueig: els interessos del deute per sobre del 7% (que els especuladors compren amb diners obtinguts del BCE al 1%), ms alts fins i tot que els de la intervinguda repblica dIrlanda, i la prima de risc fora de control per sobre dels 500 punts. A ms, les condicions del memorndum daquesta fabulosa ajuda a la banca, en espera que es concreti, no auguren res de bo. Aquesta factura la pagar novament la ciutadania, a fora de pujada de lIVA, baixada de salaris, ms retallades de pensions i desenes de milers dacomiadaments en el sector de banca. Els lladres globals sestan encebant amb els comptes pblics dels estats perifrics de leurozona, i el bot que obtenen (es parla fins i tot doperacions en curt amb beneficis del 20% en un sol dia) surt directament dels nostres serveis pblics, dels nostres drets, de les nostres vides, del futur de la societat, fins i tot de la prpia supervivncia del planeta. Els delinqents actuen cada vegada amb major impunitat, amb la complicitat dels governs, i dels poders pblics i institucions. Poc els importen els drets socials, locupaci, leconomia productiva o les pensions pbliques. Tot est supeditat a garantir els beneficis astronmics daquesta cova de lladres installada en les citys de les grans capitals europees, i que operen a travs de les regles imposades per la troica: FMI, BCE, CE, entitats fora del ms mnim control democrtic A cada retallada, ms crisi; a cada rescat, ms segrest. La democrcia, fins i tot la caricatura della que va haver fa algun temps, ha quedat reduda a enderrocs. Ja no hi ha cap govern de la zona PIIGS (Portugal, Ireland, Itlia, Greece, Spain) que gestioni gens de forma mnimament representativa. On no governen els tecncrates, com ara Monti a Itlia, ho fan titelles com Rajoy. Amb el monopoli de la banca privada arrunant les nostres vides, s impossible sortir de la crisi. Recordem que entre desembre de 2011 i febrer de 2012, el Banc Central Europeu (BCE) ja va injectar un macro crdit de ms dun bili deuros (1.018.721 milions, en dues partides) als bancs de la zona euro, i no era la primera vegada, a tres anys i un inters del 1%. Tampoc oblidem que, aproximadament, la quarta part de tota aquesta muntanya de diners (no menys de 224.861 milions) va anar a parar als bancs espanyols. Qu van fer aquests amb tota aquesta injecci de liquiditat? Lluny de fer fluir el crdit cap

a leconomia productiva (el motiu oficial de tanta generositat), ho van dedicar a tapar els seus forats negres, o a especular amb el deute pblic, en el sentit abans apuntat. Possiblement abans del que pensem, les nostres condicions de vida seran directament tercermundistes, si no ho sn ja en molts aspectes, en virtut de la reforma laboral, per exemple. No hi ha treball per als joves amb una mnima dignitat. Molts dels seus pares han estat llanats a latur i, cada vegada ms, molts dells sobreviuen grcies a la pensi de lavi o lvia, amb un poc de sort. Les pensions pbliques aviat seran histria, si no ho remeiem, per la voracitat especulativa i per la docilitat duns agents socials que (tampoc ho oblidem), van signar lltima reforma del sistema pblic de pensions, amb retallades de prestacions i elevaci de ledat de jubilaci dels 65 als 67 anys.. Mentre cada vegada que ms persones sn vctimes de latur, la pobresa, lexclusi social i les poltiques racis-

tes, uns pocs es fan dor a costa de tot aquest sofriment ali. Han installat la seva cova de lladres en la nostra casa, i des della ens governen. Una vegada han dinamitat la farsa del dileg social (ja no els fa falta), ens han abocat a tots a la lluita de classes descarnada. Ells sn els primers que manifesten que la lluita de classes existeix, i que lestan guanyant per golejada. s cert que la indignaci sestn, per no nhi ha prou amb indignar-se. Si ens conformem amb el dret al pataleo, amb poca cosa ens conformem. Ja els va b als de dalt que no passem daqu. El rescat ha demostrat que, si hi ha diners per a la banca, tamb ho hi ha per a atendre els drets de les persones. No hem de consentir que imposin la reforma laboral, ni que tanquin hospitals, ni que retallin la sanitat, leducaci, els drets socials ni els serveis pblics. La lluita minera ens est ensenyant el cam. El front repressiu tamb sha obert, i solament podrem parar-lo a travs de la solidaritat amb els companys

i companyes que sofrixen els atacs del poder per enfrontar-se a ell. Les companyes Laura i Eva, totes les persones imputades del 29M, els que sofreixen multes i persecuci per oposar-se a les retallades, els perseguits per insubmissi davant les pujades de preus dels serveis pblics, etc. cadascun delles i ells som tots nosaltres. Els lladres no ens faran callar.
Juliol de 2012

10

TREBALL-ECONOMIA

Del saqueig de Caja Madrid al frau de Bankia

Madrilonia.org

Quan i per qu Caja Madrid va deixar de ser una caixa amb objectius socials i es va convertir en un taur financer ms? Els successius Plans Estratgics aprovats per lentitat des del comenament de la presidncia de Miguel Blesa lany 1996, han tingut com nic objectiu crixer a costa de promoure lendeutament familiar i el cicle immobiliari, mitjanant diners barats i poltiques de comercialitzaci molt agressives. Els beneficis anuals es van disparar des del 2,2% el 2002, passant pel 23% el 2005, fins a arribar a lincreble 117% del 2007. Tot semblava anar vent en popa i els consellers van decidir premiarse. Duna banda, no van escatimar en prstecs als propis membres del Consell dAdministraci, ja sigui a nivell personal i/o a les seves empreses; per un altre, van signar un pla dincentius a llarg termini per a lalta Direcci, consistent en una remuneraci addicional lligada als resultats anuals de la caixa, articulada a travs duna plissa multimilionria dassegurana a cobrar una vegada complerts els 65 anys. El Consell dAdministraci, liderat durant gaireb 15 anys per Miguel Blesa, al que han acompanyat illustres consellers proposats sobre la base dels interessos de partits majoritaris, sindicats majoritaris, grans empresaris i govern regional, es va convertir durant tot el cicle econmic alcista en el centre de gesti dun entramat doperacions econmiques de foment de la bombolla immobiliria i ladjudicaci de crdits dalt risc que shan demostrat altament rendibles per als seus promotors alhora que runosos per als comptes de lentitat i les vides de milers de famlies.

Qui controla el Consell dAdministraci?

En ltima instncia sn el Banc dEspanya i la Comissi Nacional

del Mercat de Valors, ambds amb gran responsabilitat en la desvirtuaci de la caixes, per la veritat s que les caixes destalvi estan supeditades a les assemblees generals de cada entitat. En el cas de Caja Madrid, lAssemblea General s lrgan responsable daprovar els comptes anuals, els canvis estatutaris, redistribuir els diners de lobra social i regular els diners de les dietes dels rgans i comissions. Compta amb ms de 300 membres que representen a les corporacions municipals, lAssemblea de Madrid, a empleats i clients (impositors) i a entitats representatives (com la Asociacin Madrilea de la Empresa Familiar, la Fundacin 1 de Mayo, la Federacin Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid o la Fundacin Residencia de Estudiantes, entre altres). El rellevant s que els membres de lAssemblea, que cobren ms de 1.200 de mitjana per assistir a cadascuna de les dues o tres reunions anuals, han vingut aprovant els comptes de lentitat sense qestionar, almenys no de manera contundent, el model de negoci desenvolupat en lltim decenni per lentitat. Podrem dir que Caja Madrid reuneix de manera integral totes les caracte-

rstiques que defineixen un model bancari fallit per basar unvocament la seva activitat empresarial en els interessos exclusius dels membres poltics o empresarials del seu Consell dAdministraci (el 1%) enfront de la ciutadania (el 99%). Entitat clau en el cicle immobiliari, causa principal de la seva situaci actual de default, ha estat una mquina preparada per a transferir de forma permanent, i fins a la seva runa, els diners dels estalviadors a loligarquia empresarial madrilenya en clara connivncia amb els interessos dels consellers que depenien dels principals partits poltics. Els objectius socials que suposadament havia de perseguir una caixa sense nim de lucre es van transformar en la gasolina necessria perqu el boom madrileny dirigit pel PP funcions a ple rendiment.

Caja Madrid ha estat utilitzada en profit duna minoria

Per lesmentada polititzaci de les caixes no evadeix de la responsabilitat per la seva mala gesti. La soluci no s privatitzar. Una entitat financera pblica ha de gestionar-se amb criteris dutilitat social, ser transparent i dotar-se dorganismes de control per a evitar el que ha ocorregut. De tots els personatges que han participat en el Consell dAdministraci destaquen cinc amb llum prpia: Miguel
Juliol de 2012

Blesa, Gerardo Daz Ferrn, Ricardo Romero de Tejada, Jos Antonio Moral Santn i Rodrigo Rato. Gerardo Daz Ferrn era copropietari del Grup Marsans al costat del seu soci Gonzalo Pascual. Entre 2007 i 2010 tamb va ser president de la CEOE. Quan Marsans va fer fallida, ladministraci concursal va determinar que ambds utilitzaven la companyia com un moneder des del qual traspassaven diners a les seves societats patrimonials provocant aix la seva insolvncia. Don va treure diners Ferrn per al seu negoci? Entre 2004 i 2009 va rebre prstecs per un import de 34,5 milions, el que equival al 88% per cent del que es va concedir als membres del consell de Caja Madrid. Entre altres, figuren crdits a familiars per 7,9 milions, tres dells hipotecaris, per a les cases dels seus fills. Recentment el jutjat dinstrucci n 9 de Madrid ha decidit reobrir la investigaci per una lnia de crdit de 26,6 milions deuros. Blesa, el president de lentitat, ha estat denunciat per concedir aquests crdits sabent que els negocis de Daz Ferrn estaven a la vora de la fallida. Sembla que aquesta disputa es resoldr en els jutjats. Malgrat tot, Ferrn ha aconseguit renovar aquest crdit, ara sota la presidncia de Rato. El cas Marsans no ha estat lnic cas de prstecs irregulars. Martinsa-Fadesa, la immobiliria que va tenir la major suspensi de pagaments, va assolir crdits duns 1.000 milions amb

Caja Madrid quan la immobiliria estava abocada a suspendre pagaments. En el cas Gescartera, La Caixa i Caja Madrid van ser condemnades lany 2008 com responsables civils subsidiries per coadjuvar conscientment al manteniment de la irregular operativa empresarial que realitzava Gescartera. Caja Madrid es va haver de fer responsable de 26 dels gaireb 88 milions deuros del forat. Ricardo Romero de Tejada es va fer fams amb el tamayazo, aquells dos trnsfugues del PSOE de la Comunitat de Madrid que van provocar la convocatria de noves eleccions. Aix va pujar a Esperanza Aguirre al govern en 2003. En aquest moment, Romero de Tejada estava vinculat als empresaris Francisco Bravo i Francisco Vzquez, amb grans interessos immobiliaris en la comunitat. Bravo i Vzquez van reservar les habitacions dhotel que Tamayo i Teresa Sez van ocupar desprs del cop de m i van aconseguir diverses oportunes requalificacions a Villaviciosa de Odn (PP). Tejada, per la seva banda, va ser acusat de delictes destafa, falsificaci de documents i frau comesos en 1998, quan era alcalde de Majadahonda. Tejada va ser succet en aquest municipi per Guillermo Ortega, vinculat a la trama Grtel. Jos Antonio Moral Santn, el vicepresident de Caja Madrid. Moral va entrar per IU per aviat es va veure que anava al seu aire, establint aliances ms que duradores amb els consellers del PP; ha estat aquest partit i la Federaci de Banca de CCOO (Comfia) qui lhan mantingut en lloc tan elevat. Moral ha aixecat molta revolada al conixer-se el seu sou: 278.000 euros com vocal de Bankia i altres 231.000 com conseller en la matriu de lentitat, Banco Financiero y de Ahorros. Per clar, no s lnic sindicalista milionari: formar part de Caja Madrid s una loteria instantnia. En lactualitat, el dirigent dUGT, secretari general del sindicat a Madrid, Jos Ricardo Martnez cobra 181.000 euros a lany. Martnez va assolir el crrec grcies al repartiment acordat pel PSOE amb el PP regional, que buscava suport poltic i sindical quan van assolir substituir a Miguel Blesa al capdavant de lentitat. A ms, ha estat triat conseller de la Corporaci Cibeles, el holding financer de Caja Madrid, pel que pot cobrar altres 198.000 euros de sou a lany. Per la seva banda, Francisco Baquero Noriega i Pedro Bedia Prez, ambds de CCOO, guanyen ms de 300.000 euros com consellers. Miguel Blesa ha estat el gran president de Caja Madrid, des de 1996 fins a la maniobra aguirrista per a collocar al seu home Ignacio Gonzlez. Aguirre va canviar la Llei de Caixes per a tenir ms control, el que va ser denunciat davant els tribunals per Gallardn. Aquesta baralla gens dissimulada es va creuar amb les crtiques de Cobo a la presidenta en una entrevista a El Pas que va dur
11

TREBALL-ECONOMIA
als aguirristes a demanar la seva expulsi davant Rajoy i en lAssemblea de Madrid. Aguirre no va aconseguir posar a Gonzlez, a pesar de tenir un acord amb Toms Gmez del PSOE, i va haver de cedir davant el triat del PP nacional: el gran Rodrigo Rato. No obstant aix, la lideresa no va poder ocultar la seva satisfacci a larravassar-li un lloc al fill de puta (paraules dAguirre) de Gallardn en favor dIU. Blesa va ser rellevat del lloc per shavia blindat b amb els famosos bonus. El programa de fidelitzaci, sense lmit temporal definit, va entrar en vigor el 1 de gener de 2007 i hagus suposat 25 milions deuros per als seus beneficiaris, els deu membres que en aquest moment integraven lalta Direcci de Caja Madrid: el propi Blesa i nou executius ms: Juan Astorqui, Carlos Martnez, Ramn Ferraz, Rafael Spottorno, Matas Amat, Carmen Contreras, Mariano Prez Claver, Ricardo Morado i Ildefons Snchez. Des que Rodrigo Ratova arribar a la cpula de Caja Madrid, tres membres de lalta Direcci han sortit de lentitat financera: el propi Blesa; Juan Astorqui, director de comunicaci; i Ricardo Morado, que era el responsable de sistemes; entre els tres han rebut una indemnitzaci de gaireb sis milions deuros. Blesa va cobrar 2,8 milions; Astorqui, 1,4 milions i Morat, 1,8 milions. Aquests pagaments tindran un ajornament donada la situaci de la caixa. Rodrigo Rato accedeix a la presidncia de Caja Madrid i comena loperaci Bankia, entitat resultant del matrimoni de Caja Madrid i Bancaixa, a ms daltres cinc petita entitats (Caja Canarias, Caja vila, Caixa Laietana, Caja Segvia i Caja de la Rioja). Bankia no s altra cosa que un banc privat pagat per tots: milers de milions de gent que havien dipositat els seus diners en caixes destalvi pbliques, als quals cal sumar els 4.500 milions deuros de lEstat a travs del FROB. Bankia, el primer banc per dipsits i actius de residents espanyols, ms de 330.000 milions deuros, va sortir a borsa el 20 de juliol de 2011. A Rodrigo Rato se li va ocrrer treure a Borsa lentitat per a seguir amb el creixement financer del nou banc a costa dels diners de molta gent. Les accions, que van captar els diners de 400.000 estalviadors grcies a una costosa campanya publicitria, han passat de 3,75 euros a 1 euro en menys dun any. Desprs del fracs, que porta probablement diversos delictes associats, Rodrigo Rato abandona la presidncia de Bankia, no aix la de Caja Madrid, emportant-se una indemnitzaci de 2,1 milions deuros. bliques i treurel a Borsa agreujant la crisi del pas. Si sen van de rosites vindran molts altres darrere. Ja sha llanat una querella ciutadana contra Rato i lexconseller de Caja Madrid, Miguel Blesa, anir als tribunals pels prstecs fraudulents a Daz Ferrn. Noms la matriu de Bankia, en mans de lEstat, costa 13.635 milions. El rescat europeu per valor de 100.000 milions deuros anir a parar als bancs, sobretot a Bankia. Per tot aix s necessria una auditoria daquest deute illegtim i que es depurin responsabilitats. Els culpables daquest desastre han de respondre amb el seu patrimoni i acabar en la pres. Per no hem doblidar que Bankia est pagada per tots i que els seus habitatges, amb escs preu en el mercat, segueixen tenint un enorme valor social si sels dna un s apropiat.

Un deute illegtim
Desprs de realitzar una anlisi de les prctiques financeres de Caja Madrid i Bankia, podem afirmar que el deute contret s illegtim, perqu es deu al lucre dels consellers i empresaris afins en connivncia amb partits poltics i grans sindicats (en ordre de resposabilitat: PP, PSOE, IU, CCOO i UGT). No van dubtar a concedir prstecs de risc a empreses, constructores i particulars. No van dubtar a vendre preferents a avis i estafar sense objecci a molts amb larrodoniment a lala dhipoteques. No van dubtar a crear un banc privat a partir de caixes p-

Tots els poltics del PP a Bankia

El partit va aprofitar per collocar ex-alts crrecs a lentitat bancria. Lenfonsament del grup financer BFA-Bankia que es va crear al voltant de Caja Madrid, ha posat en evidncia lmplia participaci de gestors relacionats amb el PP als rgans de direcci del grup, o lexistncia de bastants casos de llaos familiars dels gestors amb dirigents daquest partit. Entre aquests gestors amb relacions amb el PP hi figuren els segents: - Santiago Alarcn Canosa, conseller de Deoleo en representaci de la Societat de Promoci i Participaci Empresarial Caja Madrid. s excunyat de lexpresident de Bankia Rodrigo Rato i germ dngels Alarc, recentment nomenada presidenta de Paradors Nacionals. - Claudio Aguirre Pemn, conseller de Caja Madrid. Primer dEsperanza Aguirre, va ser responsable de Merrill Lynch a Espanya i Portugal. - Juan Chozas Pedreo, exdirector de recursos humans de Bankia. Va ser secretari general dOcupaci i Relacions Laborals durant els governs dAznar. Collaborador de la Faes. - Jess Pedroche Nieto, vocal del consell de BFA. Expresident de lAssemblea de Madrid. Exconseller del Govern autnom de Madrid. - Ricardo Romero de Tejada, vocal del BFA. Exsecretari general del PP a la Comunitat de Madrid. Exalcalde de Majadahonda. - Mayte Jimnez, dona de Salvador Victoria, conseller dAfers Socials del Govern dEsperanza Aguirre. Va ser nomenada consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia, el 9 de juny del 2009. - Nieves Alarcn Castellanos, dona de lexsecretari general del PP madrileny Francisco Granados i actualment senador. Va ser nomenada lany 2008 consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia. - ngel Acebes, exministre de lInterior del Govern dAznar. Exdiputat del PP per vila. Vocal del consell de BFA. - Manuel Lamela, conseller de Cibeles Corporacin, societat de participacions de Caja Madrid. Exconseller de Sanitat i de Transports dEsperanza Aguirre. Exdirector de gabinet de Rodrigo Rato en la seva etapa de ministre dEconomia. President del comit dauditoria de Bankia. - Carmen Cavero Mestre, cunyada dIgnacio Gonzlez, vicepresident del Govern dAguirre. Vocal del consell de Cibeles Coporaci. Consellera de Bankia. - Mercedes de la Merced, exeurodiputada i extinent dalcalde de lAjuntament de Madrid. Vocal del consell de BFA. - Estanislao Rodrguez-Ponga, exsecretari dEstat dHisenda amb Rodrigo Rato. Vocal del consell de BFA. - Jos Manuel Fernndez Norniella, expresident del Consell Superior de Cambres de Comer. Exsecretari dEstat de Comer i Turisme amb Jos Mara Aznar. Vocal del consell de BFA. - Mercedes Rojo Izquierdo, vocal del consell de BFA. Exassessora dEsperanza Aguirre. - Maria Zaplana Barcel, filla dEduardo Zaplana. Becria a Caja Madrid. - Elena Pisonero, consellera de Caja Madrid. Excap de gabinet de Rodrigo Rato. Exdiputada del PP. Presidenta dHispasat.

TMB ha acomiadat a Andreu del Cabo

Secci sindical CGT Autobusos de TMB

a Direcci de TMB va acomiadar, el divendres 15/06/2012, al company Andreu del Cabo. En la carta que va haver de lliurar la Direcci de TMB a Andreu, en presncia de vint companys que acudim a mostrar pblicament la nostra solidaritat, li comunicaven que havia estat acomiadat per motius disciplinaris, en concret TMB acusa a Andreu dhaver agredit verbalment i fsicament a companys i comandaments del seu entorn laboral. Andreu s un company Tcnic electrnic que fins a fa poc temps ha estat destinat en la cotxera Pablo Daz i actualment en la cotxera de Horta on, durant diversos anys, ha anat desenvolupat, al costat del seu treball, la seva activitat sindical com a militant de CGT i del Comit de Conveni. No s la primera vegada que lempresa actua directament contra Andreu ja que a causa del seu carcter, lAndreu s dels que no calla, ha anat acumulant expedients i sancions des de lany 2008, els ms greus dells per la seva participaci en els piquets que es van fer en les portes de la cotxeres durant la vaga dels dosdies.
12

Amb lAndreu ho han intentat tot per a enfonsar la seva moral: lallament, la ignorncia, contnues obertures dexpedients, mobbing per precauci no van buscar, fins ara, lenfrontament directe, buscaven acabar amb la moral dAndreu perqu fos ell mateix el que demans el compte. Per est clar que no ho han aconseguit ja que Andreu ha resistit com noms ho fan els lluitadors. Andreu ha denunciat i demostrat amb proves que la prefectura de Telecomunicacions de TMB ha robat diners pblics de lempresa; que la mateixa prefectura ha estat constantment realitzant compres personals amb diners pblics; tamb ha denunciat un cas dassetjament sexual a TMB contra una treballadora i la resposta de la Direcci de TMB davant aquestes denncies va ser no fer res perqu aquestes conductes delictives es tornin a repetir i encobrir aquests fets. Els que tenim la sort de conixer a lAndreu sabem que no s una persona dcil, daquestes que li agraden tant a TMB, sabem que s un company que quan ha tocat arremangarse es pot comptar amb ell encara que el tema no li afecti directament. Aquestes caracterstiques dAndreu les vam poder comprovar en la lluita que els conductors i conductores de TMB vam tenir per a aconseguir els

dos dies de descans. Andreu va ser un dels pocs companys que, sense ser conductor, ens va acompanyar cada dia en la nostra lluita i ho va fer duna forma activa i desinteressada ra per la qual molts companys i companyes li estarem eternament agrats. Per la labor reivindicativa dAndreu no sacaba en TMB, la seva dedicaci i la seva lluita traspassa lmbit de la nostra empresa. s fcil veurel collaborar en multitud de mobilitzacions que emergeixen des dels moviments socials de la nostra ciu-

tat. Com diem Andreu, malgrat la seva joventut, s ja un veter lluitador daquests que no li agraden als edefensen el sistema injust que tota la classe obrera patim, i precisament pel seu carcter i les posicions fermes que mant i defensa, no solament ha estat sancionat per TMB sin que tamb ha estat blanc de la repressi de jutges, fiscals i policies. Sabem com les gasta la Direcci i la seva cort de pilotes, sabem que ara, com va passar amb Pablo Dez es va a iniciar una campanya soterrada de calmnies, dirigida per lempresa,

amb lobjectiu de desprestigiar al nostre company i amb aix intentar anullar qualsevol campanya de solidaritat que la plantilla de TMB pogussim engegar.., no ho van a aconseguir Som molts els que coneixem a lAndreu, lhem vist en multitud dhistries, i per aix podem assegurar que cap pelagats podr embrutar el seu nom i molt menys la seva fulla de serveis a favor de la plantilla dautobusos. En suport de lAndreu es preveuen mobilitzacions a Autobusos de Barcelona per a exigir la seva readmissi.

Juliol de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Breus sindicals
Sarriba a un preacord a Remolcadors de Barcelona
El 29 de juny de 2012, lassemblea de treballadors de les empreses de remolc portuari de Barcelona van ratificar per unanimitat donar per vlid el preacord aconseguit entre la representaci dels treballadors i les direccions de les empreses, que va permetre el desbloqueig de la negociaci del Conveni Collectiu, i en conseqncia desconvocar la vaga anunciada per al dia 30 de juny. Els punts ms destacats del preacord sn: - La no aplicaci de les modificacions legislatives laborals (Reial decret Llei 3/2012 de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral) durant els dos anys de vigncia del Conveni Collectiu. - En cas dexcedncies reserva del mateix lloc de treball. - 1,25 % daugment salarial cada any de vigncia de Conveni, incrementat en taules. - Per al primer any un 1% de mxim vinculat a la facturaci, tamb acumulat en taules. - Per al segon, un 0,25 % en les mateixes condicions, la resta dincrement fins al 1% en una paga extra. - Increment del prstec personal fins als 8500 euros. Sector Mar i Ports de la CGT

CGT anuncia la convocatria duna Vaga General per a la prxima tardor

Gabinet de Premsa Confederal

i conviccions, nosaltres no necessitem agrupar-nos per a dissimular la nostra incapacitat per a aconseguir resultats concrets i positius, ni per a diluir responsabilitats personals o collectives, que sembla ser lobjectiu real daquesta terica crida a la unitat sindical. Secci Sindical de CGT Bankia

Torna el mite de la unitat sindical a Bankia

Com si de les mentides que peridicament es distribueixen per internet es tracts, tornem a ser convocats a una campanya dunitat sindical a Bankia. No oblidem que tots aquests sindicats des de fa molts anys mantenen representants en els Consells dAdministraci i Comissions de Control de cadascuna de les caixes integrades a Bankia, cobrant substancioses dietes i gratificacions vries, sense que les plantilles hagin aconseguit fer escoltar la seva veu en aquests rgans de govern. No oblidem que aquests sindicats shan manifestat favorables, primer al SIP i desprs a la creaci de Bankia, decisions que ens han dut a la catstrofe que avui vivim, i aix ho van votar en les diferents Assemblees Generals de cadascuna de les 7 caixes, mentre CGT era lnic sindicat que es va pronunciar en contra en totes les ocasions. No oblidem que, donada labsoluta majoria de la representativitat que ostenten, sn els responsables que, dos anys desprs de la creaci del SIP i de Bankia, i desprs de signar (tots ells, excepte CGT) un Acord on lempresa obtenia totes els avantatges per a fer el que volgus amb la plantilla, continuem sense tenir un Acord Laboral que homogenitzi les nostres condicions laborals, just en un moment en el qual caldr reiniciar la negociaci, en pitjors condicions. Des de la nostra independncia i des de les nostres prpies propostes
Juliol de 2012

Cadena humana a lHospital de la Vall dHebron

Un miler de persones es van manifestar el 30 de juny contra les retallades i la privatitzaci de la sanitat pblica a lHospital de la Vall dHebron, a Barcelona. Fins a lindret es van desplaar venes de Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinard, els tres districtes que tenen com a referncia el servei daquest hospital. La mobilitzaci, convocada per la Plataforma dusuries contra les retallades a la sanitat pblica, arribava en plena aplicaci del copagament farmacutic i del reial decret que deixar fora les persones sense papers del sistema pblic de salut, un recopagament que posa en perill la supervivncia, cohesi social i benestar de les ciutadanes. A la retallada pressupostria al Departament de Salut cal sumar-hi laparici recent de diversos escndols de corrupci a la sanitat, lltima notcia dels quals ns la dimissi del fins ara president de lInstitut Catal de Salut, Josep Prat. La Plataforma, impulsada pels mbits de salut del moviment venal i 15-M de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinard, aplega la junta de personal de lHospital Vall dHebron, sindicats com CCOO, CGT i IAC o federacions i plataformes com la FAVB, Dempeus per la salut pblica o els Iaoflautes. LHospital de la Vall dHebron atn al voltant dunes 420.000 persones, de les quals la majoria sn venes de la Barcelona nord, tot i que altres

ciutadans tamb son atesos a aquest hospital, donat que es un centre de referncia. Les professionals del centre asseguren que s el centre que ms retallades pressupostries ha patit durant els anys 2011 i 2012, i denuncien que les conseqncies les suporten desenes de milers de persones que esperen cita per ser operades duna malaltia o lesi no urgent diagnosticada fa molts mesos. Per posar-hi fre, reivindiquen que es recuperi el funcionament de lhospital al 100%, obrint els quirfans, llits i consultes tancades. La resta de reivindicacions apunten a una major transparncia en la gesti, tant de les llistes despera com del pressupost.

Lacomiadament dun treballador dInnova destapa un possible cas de trfic dinfluncies, incompatibilitats i irregularitats en el holding municipal reusenc
Dia si i dia tamb apareixen nous casos de possibles prctiques corruptes al si del grup municipal dempreses Innova de Reus, un immens forat negre, una menjadora on algunes persones han fotut m impunement emportant-se diners a munts i deixant leconomia de lAjuntament de Reus en fallida.

Reus ocupa ara mateix un lloc destacat en el rnquing de corrupteles i la malversaci de fons, i constitueix un clar exemple dutilitzaci de crrecs pblics per a fer negocis privats, el cas ms paradigmtic de tots el de Josep Prat, exdirector general del grup dempreses municipals de Reus Innova i actual president de lInstitut Catal de la Salut (ICS). I a ms dels ciutadans i ciutadanes de Reus, que ho pateixen en forma de retallades i de privatitzaci de serveis pblics, els grans afectats han estat els treballadors i treballadores de lAjuntament de Reus i dempreses sota el paraiges dInnova, com per exemple lHospital de Sant Joan, que han patit retallades salarials i laborals en nom duna crisi que no han generat. En ambds casos, les niques partides en les que sha retallat han estat aquelles referents als treballadors, en especial els salaris i diverses prestacions establertes en conveni. En aquest escenari s on sinclou el cas de lacomiadament del treballador dInnova Xavier Monforte, el cas del qual estem portant des dels serveis jurdics de la CGT amb la intenci daconseguir-ne la nullitat, un treballador que, amb el suport de la CGT i la CUP, ha tingut la valentia dexplicar pblicament all que samaga darrere del seu acomiadament, que s, com a mnim, irregularitats manifestes, interessos privats i, sobre tot, falta dtica, tant per part de les persones que han forat el seu acomiadament com per qui no ha mogut un dit per a evitar-lo. CGT Reus

a Confederaci General del Treball (CGT) va anunciar el 13 de juny en roda de premsa la seva intenci de convocar una Vaga General per a la prxima tardor, en el marc de la discussi dels Pressupostos Generals de lEstat. CGT manifesta que el panorama s desolador: gaireb sis milions de persones en atur, milions sense rebre prestacions per atur, centenars de milers de famlies desnonades, reforma laboral per a eliminar el dret al treball, reforma de la negociaci collectiva per a canviar les relacions laborals, reforma constitucional per a prioritzar el pagament del deute i els seus interessos, reforma del sector financer per a rescatar a la banca amb milions deuros, retallades en els Pressupostos Generals de lEstat de 27.000 milions deuros, retallades de 10.000 milions addicionals en sanitat i educaci, pujada dimpostos, amnistia per al frau fiscal, i lltim episodi de tota aquesta estafa el rescat del sistema financer espanyol amb fins a 100.000 milions deuros del qual respondr tota la poblaci. A ms, CGT assenyala que les retallades es produeixen tamb en les llibertats i drets fonamentals: reforma del codi penal, increment de la repressi, criminalitzaci del sindicalisme de classe i combatiu, dels moviments socials, amb centenars de militants sindicals i activistes socials encausats desprs de la Vaga General del 29M com el cas de la nostra companya Laura Gmez de la CGT de Barcelona. CGT considera necessari que totes les lluites que sestan produint conflueixin i culminin en una vaga general que impliqui una mobilitzaci integral de la societat amb atur general en el mn laboral, amb vaga de consum, manifestacions i mobilitzacions, una jornada de lluita laboral i social que abasti a tota la poblaci. Des daquest instant, la CGT est en marxa en pro daquesta convocatria i vol comptar amb la implicaci del mxim dorganitzacions, moviments socials, assemblees populars, plataformes ciutadanes, moviment estudiantil i sobretot, vol fer-lo amb la implicaci de la classe treballadora i els sectors populars.

13

TREBALL-ECONOMIA
> EINES DE DEFENSA JURDICA

Amb els temps de repressi que corren cal estar preparades

Secretaria de Jurdica de la CGT de Catalunya.

mb els temps que corren avui, ms que mai, hem destar preparades i tenir la mxima informaci possible. La represi no s un fet ni un terme nou, per en els ltims mesos hem viscut una rtzia represiva, de detencions i empresonaments preventius, com feia temps que no es donava. Aquesta poltica de la por sha ests per tot el territori i les detencions shan produt a mltiples llocs dels Pasos Catalans i han afectat a persones compromeses de diverses organitzacions sindicals, de lesquerra independentista i dels moviments socials. Un exemple en va ser la detenci i posteriorment empresonament, que va durar ms de 20 dies, de la nostra companya, de la Federaci Local de Barcelona, Laura Gmez. O lempresonament i recent alliberament de lAndreu Curto. Altres 3 persones ms han estat empresonades preventivament i hi ha hagut ms de 120 detencions entre Barcelona, Lleida, Badalona, Mallorca,... La majoria de les ltimes detencions estan relacionades amb la vaga general. A dia davui totes les detingudes estan en llibertat, algunes sota fiana, encara que amb qestionables restriccions de drets fonamentals, com la prohibici de participaci en les mobilitzacions. I, aix si, a lespera de judici. Aix, amb els temps que corren, volem aprofitar per fer un recordatori de totes aquelles coses que haurem ja de saber per que tot sovint sens obliden quan s el moment. Lany 2009 es va editar per part de la CGT la Guia Antirrepresiva, que podreu trobar en tots els locals del sindicat, i que posteriorment va ser traduda al catal i actualitzada per aquesta Secretaria conjuntament amb la

dAcci Social. Ara ms que mai hem de tenir en compte el que diu aquesta guia. Sobretot pel que fa als temes ms prctics. Per si de cas, i amb el consell fer-nhe una lectura o relectura, explicarem aqu, a grans trets, com funciona una detenci. La idea no s tant explicar a fons la seva regulaci o els drets que es tenen sin com es produeix i quins sn els pasos que es segueixen. A la vegada, que desmuntar algunes creences com el dret a fer una trucada per part de la persona detinguda o la sorpresa davant la petici de treures objectes personals com les arracades o els cordons de les sabates. La detenci es pot dur a terme per part dels cossos policials noms en uns supsits taxats i sempre i quan els fets sn constitutius de delicte. Per tant, no shauria defectuar una detenci quan es fan, per exemple, pintades. Entre els supsits que ens trobem ms habitualment la detenci es produeix per una actuaci dels cossos policials, davant duna situaci concreta i actual, perqu estan realitzant una investigaci o per ordres de la jutgessa que porta un procediment. Moltes de les detencions podrien evitar-se amb una simple citaci/trucada a la comissaria o, directament, amb una citaci per anar a declarar al jutjat. Quan es produeix la detenci hem de tenir clares algunes coses. Sens ha dinformar del motiu pel qual sefectua la detenci. Habitualment per, hem de saber, que tacostumen a informar noms del delicte del que sacusa i en algunes ocasions ens faran una curta menci dels fets o de la data en que van succer. A la vegada que tamb sha de procedir a la lectura dels nostres drets. Entre ells a designar una advocada de la nostra con-

fiana o del torn dofici. Si s de la nostra confiana amb el nom i cognom hauria de ser suficient. Un altre dels drets s a ser visitat per la metgessa. Si ho demanem, ens portaran a lhospital i all ens faran una revisi. I tamb el dret a designar una persona, de la que shaur de donar el telfon, a la que sinformar de la detenci i el lloc. Aquest dret, conegut com la trucada, no sefectuar per la persona, com a vegades es pensa. Seran els cossos policials els qui donaran una informaci molt breu quan truquin. A la vegada, hem de saber, que ens treuran totes les nostres pertinences (arracades, cordons de les sabates, collars, pulseres, carteres, mbils,...) i que les detallaran en una acta, que desprs haurem de signar conforme en les han retornat. Un cop cridin ladvocada i aquesta comparegui no podrem parlar amb ella fins al final de la declaraci. La declaraci, com a tal, consisteix en una nova lectura dels drets

i la conformitat que shan ents. Els signar ladvocada i la persona detinguda si no ho ha fet. Entre ells consta el dret a no declarar. Sinicia la declaraci amb preguntes genriques sobre la situaci de la persona (treball, recursos econmics, estat civil o si sha estat condemnat) i, posteriorment, es quan es faria la declaraci o explicaci dels fets. El ms aconsellable s no declarar durant la detenci. Els motius sn diversos: no es coneix lacusaci ni el detall dels fets, no sha pogut parlar amb ladvocada per obtenir consell, la declaraci policial t menys garanties a lhora de modificacions, els cossos policials poden posteriorment modificar latestat en funci de la declaraci, Noms els menors tindran dret a veure prviament a ladvocada i podran prendre aix una millor decisi. Posteriorment, la persona detinguda es queda amb ladvocada. Cal tenir en compte que ladvocada no t tampoc cap informaci ni accs

a latestat policial. Noms quan es pasa a disposici judicial es diposa de tota aquesta informaci. Un cop tot aix fet, i amb un mxim de 72 hores (prorrogables en casos determinats) es passar a disposici judicial, davant de la jutgessa. Previment, abans de la declaraci davant la jutgessa dinstrucci, es pot parlar amb ladvocada que ja coneixer el contingut ntegre de lacusaci. Un cop feta la declaraci davant la jutgessa es quan es decidir la llibertat, la llibertat amb obligaci de signar, la pres amb fiana o la pres. Aix dependr de si lacusaci o el Ministeri Fiscal en fa la petici. Moltes altres coses poden passar davant duna detenci per considerem que aquestes lnies ens poden servir per conixer ms la situaci. Conixer com es poden desenvolupar els fets i quins sn els nostres drets ens ha dajudar a estar ms tranquilles i a tenir un millor domini de la situaci.

La reforma de la llei darrendaments urbans

n temps de constants reformes i s fora difcil saber que s el que encara queda de tot all que creiem que funcionava duna manera determinada. Una de les ltimes propostes del govern, que ja tenim clar que acabar essent llei sense gaires modificacions, ha estat la reforma de la LAU, la Llei dArrendaments Urbans, que s la que regula els lloguers i com sestableixen les relacions entre arrendadora i inquilina. El divendres 11 de maig, el Consell de Ministres, fet que ja sha convertit

en habitual, va presentar una Avant Projecte anomenat De Mesures de Flexibilitzaci i Foment del Mercat de Lloguer dHabitatges. LAvant Projecte preveu tot un seguit de mesures encaminades a fomentar el lloguer amb unes lnies bsiques. Aquestes sn: la flexibilitzaci de les condicions, la facilitaci dels desnonaments i lestabliment destmuls fiscals. Totes elles han de portar a que les propietries de pisos els posin en lloguer. Aix, encara que sembli que sempre

diem el mateix, les mesures tornen a capgirar el sentit de la llei i afavoreixen una desregulaci de la protecci a qui no t un habitatge per viure. Principalment, algunes de les mesures que sha anunciat, i a lespera de la seva regulaci i de la seva aprovaci definitiva sn: La reducci dels terminis dels contractes de lloguer. Actualment existia la prorroga obligatria per larrendador o a voluntat de linquilina de 5 anys. La proposta del govern s que ara sigui noms

de 3. La possibilitat de recuperar lhabitatge llogat, per part de larrendador, avisant a linquilina amb noms 2 mesos dantellaci quan sigui per s de larrendador o dun familiar de primer grau. La prevalncia del que acordin les parts al contracte de lloguer. Entre els canvis es vol regular que es puguin pactar augments anuals superiors a lIPC. Lagilitzaci del procediment de desnonament amb mesures que en-

cara shan de perfilar. Com ja sembla ser costum habitualment sempre perdem les mateixes. Les noves mesures posen leix en qui t la propietat i desprotegeixen a les persones que han de pagar per un dret bsic, el dret a un habitatge. Aix genera un desequilibri entre arrendador i inquil. Un desequilibri que no portar segur al foment del lloguer perqu, majoritriament, si no es posa un pis en lloguer s per mltiples raons que desprotegint a la llogatera no canviaran.
Juliol de 2012

14

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Rescats, illusions i pors

Jordi Berbis

Tema del mes

tant, totalment diferents. En resum, continuem amb el neoliberalisme i al keynesianisme ni se lensuma.

l dissabte 9 de juny el ministre espanyol deconomia va anunciar que sollicitava a lanomenat Eurogrup (format pels ministres deconomia de la Uni Europea, el governador del Banc Central Europeu i el comissari de la UE dassumptes econmics i financers) el rescat del sistema financer espanyol, posant a disposici de lestat fins a 100.000 milions deuros. La concreci de la xifra final dependr dels informes sobre necessitats que es publicar aviat. El gran interrogant s saber qu comportar per a la poblaci i, especialment, per a les classes populars. Evidentment, aquesta s una qesti que en bona part sha estat esquivant als mitjans, centrant-se tan sols en limport del rescat al sistema financer espanyol i levoluci de la prima de risc. Per saber-ho, cal conixer qu implica aquest rescat per a lestat espanyol. Els termes del rescat que fins al moment coneixem impliquen que s lestat qui sollicita el prstec per, a continuaci, tornar a prestar als sector financer espanyol a un tipus dinters ms alt. s daqu don prov lafirmaci del senyor Luis de Guindos que lestat no pot perdre diners amb la operaci. Per a que aix sigui aix en primer lloc caldria que els prstecs del govern espanyol a la banca fossin retornats i en segon lloc que si no ho sn, lestat nacionalitzs i posteriorment vengus les entitats corresponents per un preu que compenss els diners injectats. La primera condici implicaria un canvi de rumb total en les poltiques dajuda a la banca, basada en injectar tots els diners que han fet falta i assumint el deute de les entitats. Ens temem que aquest canvi no es produeixi. Pel que fa a la segona condici, nacionalitzar entitats financeres per a vendre-les posteriorment s una decisi poltica, en tant que podrien ser nacionalitzades com a banca pblica. Tamb cal tenir present que sest suposant que es vendran per un preu que compensi les ajudes rebudes. En funci del moment en qu es faci la venda, del preu que estarien disposats a pagar els compradors o de si sorgeixen nous forats als seus balanos, el resultat pot ser una prdua per a lestat o un guany. Amb lexperincia que tenim fins al moment sobre ajudes al sector financer, no s descartable que si aquest no pot retornar-les, finalment se li aca-

La por com a instrument econmic

En qualsevol punt de conflicte en el capitalisme, el que est en joc sn dos factors fortament relacionats entre si: el poder i lobtenci de beneficis. La por s un dels mecanismes habituals tant per obtenir poder poltic com establir el marc per a lobtenci de beneficis. Laplicaci de la por com a instrument econmic lhem viscut fora vegades durant la crisi actual, per especialment des de que es van celebrar eleccions a Grcia i tot apuntava a la victria de Syriza a les eleccions del 17 de juny. Des de prcticament tots els fronts institucionals imaginables (Comissi Europea, BCE, etc...) sha jugat a ficar la por al cos a la poblaci grega, afirmant que la postura de Syriza sobre els plans dajust porta el pas al desastre. Aquesta utilitzaci de la por tamb lhem viscut a casa nostra en diferents moments. Un exemple sn les retallades en sanitat i el discurs al voltant de la seva suposada insostenibilitat, que permeten justificar-les, per tamb serveixen com a mecanisme per augmentar la cartera de clients de la sanitat privada. La por tamb sha utilitzat en les retallades aplicades al sistema pblic de pensions, utilitzant, com en el cas de la sanitat, la por a la seva futura insostenibilitat per dificultar laccs a unes pensions pbliques per altra banda cada vegada ms minses. La diferncia en aquest cas s que les previsions sobre la futura fallida del sistema pblic de pensions eren completament errades. Es a dir, els seus discursos basats en la por al futur shan mostrat erronis quan shan comprovat a la prctica. La part ms trgica per tots nosaltres s que la utilitzaci de la por com a recurs econmic no ha sigut un simple fenomen psicolgic. A moltes parts del mn, la generaci artificial de temors entre la poblaci tan sols ha sigut el preludi del terror a travs de la repressi i lextermini. La histria pot haver donat moltes voltes, per es mant la utilitzaci de la por com a recurs per als interessos del capital, el que ha anat canviant s linstrument amb el que saplica.

bin perdonant. Per tant, estarem fent el que sha fet fins ara. El punt del rescat que ha implicat ms comunicats i desmentits s com afectar al deute i al dficit pblics. La oficina destadstica de la Uni Europea (Eurostat) advertia en un comunicat que el prstec a lestat espanyol incrementar de manera directa el deute pblic. Pel que fa al dficit pblic, aquest augmentar si lestat cobra menys interessos dels que paga. Deixant de banda les condicions que fins el moment coneixem sobre el rescat, des del nostre punt de vista el ms important s quines contrapartides sexigiran a lestat espanyol des de la Uni Europea a canvi del rescat del sector financer. Si b en teoria no nhi han al no tractar-se del rescat de lestat tal i com defensa el govern espanyol -, a la prctica des de la Uni Europea ja sha deixat prou clar que lajuda est condicionada a que lestat espanyol compleixi amb els objectius de dficit i amb les reformes estructurals. Es a dir, que es continuar amb la poltica de retallades de despesa pblica i de drets socials. Ms concretament, la Comissi Europea va demanar - recomanacions dobligat compliment - a lestat espanyol implementar les mesures segents: 1. Accelerar laugment de ledat de jubilaci als 67 anys. 2. Augment de lIVA. 3. Impulsar les retallades de despesa pblica a les comunitats autnomes per fer complir la poltica de dficit zero.

4. Establir ms obligaci de provisions al sector financer. Sobre aquesta ltima, cal tenir present que augmentar les necessitats de finanament de la banca, redundant en una major necessitat dajuda per part de lestat. El peix que es mossega la cua. En definitiva, argumentar que s una bona notcia el rescat simplement perqu est orientat exclusivament al sector financer s no veure ms enll dels nassos. Les lnies mestres de les poltiques que es demanen aplicar sn les mateixes que ja shan aplicat. Per tant, es tracta daplicar la mateixa medecina, per en una dosi ms alta. A la prctica, i a la vista de les exigncies de la Uni Europea a lestat espanyol, no se lanomena rescat del pas, per a la prctica s com si ho fos. Cal recordar que, quan sanunciaven les primeres retallades, el discurs predominant ens deia que eren mesures necessries per tal de sortir de la crisi i no acabar com Grcia, signifiqui el que signifiqui aix. La realitat s que Grcia actualment est en una situaci pitjor que abans del pla de rescat, especialment per a les classes populars. Aix sha aconseguit precisament aplicant el mateix tipus de mesures que ara mateix exigeix la Uni Europea a lestat espanyol.

Canvi de poltiques o ball de mscares?

Arribats a aquest punt, ens hem de plantejar qu queda del toric canvi en poltica econmica que suposava Franois Hollande, amb la seva postura de compatibilitzar austeritat i creixement. Postura profusament comentada als mitjans abans del rescat bancari. Deixant de banda que suposaria en termes econmics la quadratura del cercle, existeixen factors a dos nivells que ens fan creure que estem davant dun canvi de retrica i no de poltiques econmiques. A nivell de la Uni Europea les lnies mestres de les poltiques sn un dels fonaments del seu disseny, de la seva manera de veure leconomia i les societats europees, formen part inherent dels seus tractats. Reclamar compati-

bilitzar austeritat i creixement s, en el context actual, demanar que afluixin una mica la corda que portem al coll des de fa fora anys, per no pas que la tallin. s, en definitiva, fer-se illusions sobre lessncia real de lanomenat projecte europeu. Cal recordar que, en certa manera, s el que reclama Syriza ara mateix a Grcia. A un nivell ms global, el capitalisme est fent tot all que est en les seves mans per tal de retornar la taxa de guany als nivells previs a lesclat de la crisi a travs de diversos mecanismes, ja sigui amb reduccions de salaris i de prestacions pbliques all on en tinguin, ja sigui augmentant a qualsevol cost la taxa de guany. Es a dir, el capitalisme com a sistema econmic, social i poltic no te pas intenci de millorar la situaci de les classes populars. Arran de la victria dHollande, comencem a detectar als mitjans de comunicaci un discurs cada vegada ms proper al del keynesianisme, basat en la presumpci de que es poden tornar a aplicar les mesures que es van aplicar en aquell moment. En part es tracta de la reacci lgica tant als resultats de les poltiques neoliberals aplicades com a la resistncia que aquestes desperten entre la poblaci que les suporta. Aquesta postura no t en compte un fet cabdal: el context poltic i econmic el fa inaplicable. La pressi poltica a favor de poltiques de plena ocupaci era important pel perill que representaven un moviment obrer important i lexistncia de la Uni Sovitica. La situaci econmica tamb era molt diferent. s cert que es va aplicar en una situaci que recorda a lactual, per tamb ho s que es es va fer amb un comer mundial totalment enfonsat, amb un sistema financer totalment trencat i, el que s ms important, amb un sector financer amb un poder sobre la resta de leconomia molt menor que lactual. A ms, els pasos que les van aplicar ho van fer trencant amb les ortodxies imperants en aquell moment i lausteritat que implicava. En altres paraules, el tipus de capital que dominava en aquell moment no era pas el mateix que domina ara. Les poltiques que acabaran imposant seran, per

Conclusi
Tot i que el rescat del sector financer espanyol hagi pogut semblar un canvi de situaci fora gran, en realitat estem prcticament com abans. Les exigncies a la poblaci seran les mateixes, les poltiques a aplicar no canvien i continuem com des fa temps, esporuguits per a major glria de lobtenci de beneficis. El que ens mostra la situaci actual s que el capitalisme no ofereix cap sortida a les classes populars, i que el que cal fer s abolir-lo. * Jordi Berbis s economista. Article publicat al web del setmanari Directa 15

Juliol de 2012

Parlem
Txema Bofill, amb la collaboraci de Pep Cara.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN

Enric Melich Gutirrez, formador amb l

Cal despertar i aixecar l

ja que va passar tota una divisi blindada pel poble. Anaven a poc a poc, mostrant que eren els amos i senyors del territori. - Quan et vas integrar a la xarxa devasi de jueus i daltres perseguits cap Andorra? - Dos amics del meu pare, en Pedro Prez que era socialista, i en Miguel Gonzlez, ens van proposar si podem acompanyar gent 20-25 kilmetres. Sols els acompanyvem a la frontera i tornvem cap a casa. Aix va durar fins a lestiu de 1943. Un dia vam rebre lavs de parar perqu els jueus que nosaltres transportvem no arribven a destinaci. - Per qu? - Aquest Prez va descobrir que els contrabandistes dAndorra, els que passaven els jueus, si ensumaven que els jueus tenien cals, els robaven i els mataven. - No fotis! - Semblava una cosa molt grossa. Recordo que el meu pare deia: Aix no s possible. Per molts anys desprs vaig conixer lEliseu Bayo a Barcelona, que ho va investigar. Va anar amb Lus Andrs Edo i un xicot catal de Barcelona, casat amb una andorrana, i van trobar els passatges per on passaven els contrabandistes i van fer excavacions i van trobar esquelets i ho van publicar en una revista que es deia Reporter, on hi surten les fotografies de cadvers mal enterrats a 30-40 centmetres de terra. - Com entres en contacte amb la Resistncia, els maquis francesos? - Per mitj dAdrien Baudru de Quillan, del partit comunista que estava a la resistncia i ens demanava dajudarlo a portar coses. I jo tenia ganes de comprometrem una mica, i volia anar al maquis. I em va dir que millor que menrols amb el grup de franctiradors i partisans (FTPF, guerrilla antinazi). - Explicans la teva participaci en el maquis, la resistncia francesa - Vaig combatre amb el Grup Jean Robert del Departament de lAude. Per a part un combat que hi va haver a un congost, que en diuen Alet, no vam tenir cap altre combat contra els alemanys. Va morir un oficial americ, un paracaigudista, que tenem en el maquis. Formava part dun comando de catorze americans paracaigudistes. Aquests ens van fer treballar, ens deien cal fer saltar tal pont, fer aix, fer all. Eren ells que ens empenyien, ja que nosaltres, a part dalguna acci per buscar de menjar, poc fiem. A part daix lalliberament de Carcassona, de Narbona, fou un passeig. Entrvem als pobles i les noies venien i ens feien petons perqu rem els alliberadors i els donvem teles de paracaigudes. Enric Melich va nixer lany 1925 a Esplugues de Llobregat. Es va enrolar a la resistncia el maquis francs i desprs al maquis comunista espanyol. Els comunistes espanyols el persegueixen per matar-lo. Al 1950, milita a les Joventuts llibertaries. Forma part del MPR (Moviment Popular de Resistncia) liderat per Liberto Sarrau i participa activament en Defensa Interior (DI) grup especfic dacci creat per lOctavio Alberola. Va treballar de llibreter a Tolosa i desprs, regent la famosa llibreria espanyola de Perpiny, que fou objecte dun atemptat dels espanyolistes, i fou editor i difusor de llibres i revistes anarquistes. En la transici va publicar textos anarquistes a les edicions Picazo. Va formar part des del 1980 del grup Puig Antich de la FA. Sense apunts, ja que no hi veu gaire, narra la seva vida de manera clara i amb precisi cronolgica. Hem hagut de resumir. Trobareu lentrevista completa i tot de notes ampliades al bloc de la CGT o al meu bloc: http:// blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/ cat/4023. Entrevista feta a Ponteilla, on resideix lEnric, desprs de participar junts a la manifestaci del Primer de Maig a Perpiny, a la convocatria de la CNT-66. - Com tinicies a lanarquisme - A casa no vaig sentir parlar daltra cosa. - Quines foren les teves primeres accions com anarquista? - Va ser la danar a posar uns cartells. Devia tenir deu o onze anys. Jo volia entrar a les Joventuts Llibertries i no em deixaven. Hi havia la imatge dun nen que plorava i anava dirigit al partit comunista, amb el rtol: no enverineu la infncia. - Qu recordes de lanada a lexili? - Nosaltres vam estar a un refugi, a Pena dAgens (Occitnia). Tenem una germana que estava casada a Frana i ens va treure del refugi. Lnic problema va ser que no em van poder inscriure al collegi per ledat 13 anys i vaig anar a treballar de llenyataire. - Quins sn els primers records que tens de locupaci alemanya, dels nazis? - El 1942 els alemanys van envair la meitat sur de la Frana. Em va impressionar
16

- Com et vas embolicar en la guerrilla comunista, el maquis comunista? - A Narbona, anava amb un tal Font, fill de companys tamb, i veiem un cartell de la Uni Nacional anunciant mting amb els tres colors de la Repblica espanyola. En Font em diu els espanyols han fet la unitat. Haurem danar a aquest mting. Vam anar i com que anvem amb el fusell a lesquena, vam presentar-nos: Som espanyols i volem participar a lalliberament dEspanya. En la Tribuna un dels oradors, va dir: Hem de prendre exemple daquests dos joves que no han vacillat un instant en lalliberament de Frana i ara estan disposats a alliberar Espanya. Ens van fer pujar a lescenari. Tothom ens aplaudia. I dos dies desprs ja ens anvem cap a un camp dentrenament, direcci a Espanya. En el lloc de comandament em diuen: Sortiu ara mateix cap a Espanya. Tu sers assessor del capit . Vam entrar a Espanya per la Serra de Cad, rem vint-i-cinc homes. Cinquanta homes van venir uns dies desprs amb Jos Abad. Hi va haver un tiroteig amb la Gurdia Civil, i hi va haver molta confusi de la nostra part. Amb el Jos Abad i un altre vam aconseguir escapar-nos cap a Frana. crec que no hi va haver moltes baixes. Molts es van perdre, daltres detinguts. Vam arribar al refugi a Frana uns dotze homes. Vam esperar en aquesta base, i dall vam decidir escapar-nos. - Per qu us escapeu? - Estant all va venir el comandant Delicado a informar-se i ens va dir que no ens desanimssim i que tornarem a passar en millors condicions. El meu pare em telefon: han matat en Ramon Mialet, Ramon Folch, el seu cunyat, en Pedro Prez, en Miguel Gonzlez. Per telefon es fumut dir-te qui ho ha fet, per sn els que estan amb tu, els teus. Els vaig dir al Jos Abad, al Ramon Munt i al Mauricio Pascual, que eren companys, all que macabava de dir el meu pare, lassassinat de cinc o sis companys. Vam decidir fugir. Vam deixar les metralletes penjades all. No ens vam endur les armes. Al tren direcci a Perpiny els gendarmes ens van agafar. Ens van entregar als guerrilleros de Prades. Hi va haver un interrogatori una mica serio sobre el perqu havem fugit. Mentre esperaven informes, ens tanquen en una habitaci on hi havia un noi del POUM. Ell ens va fotre molta por. Ens deia Aix va molt malament. Hi ha una especie de purgues. All hi havia una festa, gent ballant. Durant la festa, hi ha un amic del noi del POUM i ens diu Foteu el camp. I vam marxar. Vam arribar a casa els pares i ens van donar totes les noticies: ni havien molts ms que havien mort, no sols el Mialet i daltres, sin molts ms. s qesti que no et quedis a dormir aqu ja que than vingut a buscar.

- s a dir, els havien matat els comunistes. Ho has investigat? Ho tens documentat? - Tenim fins hi tot les declaracions dels assassins, de la policia francesa que va investigar. - Fugitiu dels estalinistes, com ho vas arreglar? - Vaig anar a Carcassona a veure el comandant del maquis francs, de la resistncia, que tamb era comunista, per veure qu podia fer, si podem tornar al grup de Franctiradors i partisans. Ens va dir: Vosaltres aneu a Narbona amb la companyia de maquis i us quedeu amb nosaltres. A Narbona loficial em va fer a mi un carnet didentitat de lexrcit i va posar-me de nacionalitat francesa. I en va dir: la nacionalitat francesa et podr servir si els guerrilleros et controlen. I de fet em va servir molt. Quan vaig tornar a veure al meu pare a Quillan, dos guerrilleros que hi havia a lestaci em van detenir i em van interrogar. En veure que tenia papers francesos, em van deixar anar emprenyats ja que no els havien dit que tenia documentaci francesa. Un dells em va dir Has tenido suerte que no te hemos localizado una semana antes. En Ramon i jo ens vam quedar amb la resitencia francesa a continuar la guerra contra els alemanys, ja que diem, mentre estem amb ells no ens passar res, i vam fer la campanya dAlemanya. Lnic inconvenient va ser que vam passar molt de fred, lhivern a Alscia. Com que jo em vaig fer voluntari entre durs la guerra i com que era estranger, en acabar la guerra vaig demanar desmobilitzar-me i el mes de juliol em van desmobilitzar. - El teu pare tamb va estar amenaat pels comunistes - Un dels maquis francesos em va avisar que el meu pare perillava i un company que havia estat alcalde de Salt, Eduard Pardo, junt amb un altre, que tamb era de Salt, van anar a veure als responsables de la Uni Nacional i els va amenaar amb un parabellum: Us adverteixo, si passa alguna cosa al pare del Melich, vosaltres sereu els que pagareu. No se si aquella amenaa va fer efecte o no, el cas s que al meu pare no li va passar res. - Desprs lalliberaci i la victria sobre els nazis, com et sens, qu fas? - Em trobo a Quillan buscant treball.

Estvem molt decebuts, abandonats. Els joves ens creiem que desprs de lalliberaci canviaria la situaci, que seria una altre cosa. A la Local de Narbona de la CNT em van dir que hi havia un treball a Cervera, que all sols hi havia un company, en Mora, i que jo sent jove, el podria ajudar a passar propaganda nostra a linterior, els diaris setmanals CNT i Ruta, que es feien a Tolosa. Tamb ajudvem a passar alguns que sescapaven dEspanya, i els que volien entrar a Espanya. Vaig estar dos anys a Cervera. I influenciat per un amic vaig anar a Tolosa. A Tolosa vaig conixer les Joventuts Llibertries i vaig comenar a militar. - Vas tenir un crrec de cultura dins les Joventuts, qu vas fer? - Lany 1959 vaig ocupar el crrec de Secretari de Cultura i Propaganda. Vam crear les edicions juvenils. Vam editar cinc o sis fulletons: Varios factores sociolgicos de Gaston Leval. Vidas cortas pero llenas de Felipe Arraiz, la vida de Raul Carballeira, company assassinat per Franco. Jo no tenia ofici, treballava de llenyataire, pe, etc. Aleshores vaig trobar treball en una llibreria i en va canviar la vida, em va servir molt. - Amb Defensa Interior, quina relaci vas tenir? - El poc que he fet dintre DI, en Salvador Gurucharri ja ho explica. Jo era qui tenia el dipsit darmes. El DI va fer un treball anti turstic. Uns petards al vaixell que anava a Mallorca, falsificaci de passaports i preparar el fams atemptat contra Franco. El petard dintre el Vatic, que crec som els nics dhaver-ho fet. En aquell temps era representant i distribudor de Ruedo Iberico, venia els llibres per Andorra, Perpiny, Tolosa. Van uns anys amb intensitat, bon reball,
Juliol de 2012

m amb...
panya? - Des daqu, jo veig que desgraciadament CCOO i lUGT no tenen esperit revolucionari i sn ells els que tallen el bacall. I aqu a Frana passa igual. s una llstima que hgim perdut el protagonisme que tenem, i que hgim perdut tot el terreny que tenem. - Ara estem perdem drets, ens retallen educaci, salut. El govern i els bancs fan all que volen. Com ho veus? - Potser servir perqu obrin els ulls i es moguin i es revoltin. Louis Ferdinand deia: El poble s el resultat de tots els errors i horrors a travs dels segles. Sempassa tot i no compren res. Aquest poble alienat sha de conscienciar, all que va fer la CNT abans de la revoluci, despertar i aixecar la conscincia del poble, un treball molt important. amb bons contactes. - Parlans dalguns daquests contactes - El Pablo, que era itali, un tal Giovanni que va fer molt de treball. Va coordinar lAccion anarcosindicalista. Ell recollia la informaci i collaboracions a Saragossa i Valncia i les enviava a Barcelona. Recupervem els textos en la capella Santa Llcia de Barcelona, al costat de la Catedral. All ens trobvem. I els imprimem aqu. I daqu els tornvem a passar a linterior. Vam tirar sis o set nmeros i dos suplements, dels anys 1974-1975. - Qu en treus daquesta experincia? - Vaig notar que all que sescrivia des de Frana sobre Espanya no quallava molt b. Per exemple, vaig donar a llegir a lEdo de banca un llibre de Jos Borrs, El sindicalismo espaol en la encrucijada i em va dir Aquest llibre no est encertat. Est escrit fora daqu. Tot all que sescrivia des daqu se sentia, es veia que no era real. - I les teves memries, quan les llegirem? - Les meves memries comencen quan passo la frontera al 1939. Ara estic als anys seixanta, a la segona part de la meva vida. Estic escrivint sobre Lliberto Sarau i el DI. - Qu penses de les escissions dintre el moviment llibertari? - De totes les escissions hem sortit amb el cul pelat. A Pars hi ha una escissi de la CNT a lany 1945 i dura fins lany 1961, fins al Congrs de Limoges on van fer la reunificaci. Sn molts anys perduts. A ms, quan es reunifiquen ja no es com abans. La segona escissi va ser quan la CNT ortodoxa de Tolosa
Juliol de 2012

NAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

exemple i difusor de les idees anarquistes

la conscincia del poble

> LES FRASES...

va fer una srie dexpulsions. Gurucharri va ser expulsat en aquell moment, i es crea el grup de dissidents de Besiers, i daqu surt Frente Libertario. Les divisions encasellen i separen. Un dia em presenten a Barcelona un tal Navarro de lHospitalet: Aqu el compaero Melich, pero cuidado que es de Frente Libertario. Atencin! I no era veritat. No ho era. Quan hi ha Frente Libertario s quan jo sc representant en llibreria i venia llibres a uns i als altres. Per en venir aqu a Barcelona i no adherir-me a la local de la CNT espanyola, era senyal per ells que era dels altres. - Hi eres al Congrs de Madrid on es va oficialitzar la divisi actual de lanarcosindicalisme? - Jo vaig ser en aquest Congrs i vaig sortir molt desanimat. Jo li deia al Ren No pot ser. Jo crec que aix portar desnim, desinters, no als companys que hem travessat moltes tempestats, per qui est a la CNT simplement com adherent dir: que sen vagin a fregir esprrecs. No sn seriosos aquesta gent I es quedaran a casa. I va passar aix mateix. Tenem no se quants milers dafiliats i ens vam quedar molt poquets. - Quina era la teva posici en el Congrs? - En aquell moment no vaig prendre posici. Per les circumstncies obliguen, jo estic a Perpiny i hi ha un grup de la CNT66 (CGT a Espanya) amb Mariano Aguayo, Roig, en fi, Lucio Romero que havia estat guardaespatlles de Durruti Liberto Ros. I com que eren els amics ms prxims que tenia, vaig adherir-me a la CGT i fins ara hem cotitzat per a la CGT. Constato que la CGT ab la lnia que porta, avana, i que els altres es queden estancats. Per tampoc estic molt al corrent, ja que estic aqu i no a all.

- Ara anem millorant, ja es manifesten i es fan vagues junts - Quan vaig veure el llibre de Mera i que hi ha CNT, CGT, etc. s formidable. Han fet aquest llibre junts. - A tu, quines persones than influenciat? - Qui ms mha influenciat ha estat el meu pare. I desprs lamistat que he tingut amb el Peirats. Potser el Peirats mha salvat de no anar a morir amb el Sabater. - Per qu? - Perqu jo era un exaltat. Potser hi hagus anat. No ho s. En Peirats era un home amb seny i em deia Deixa els senglars. En Sabat, en Caracremada sn senglars. Ja no poden fer altre cosa que aix. Tu ara tens un bon treball, que tagrada. Doncs estudia, continua i deixa tranquil aquests senglars - Aix que en Peirats tractava de senglars als maquis... - Jo he tingut i tinc molta admiraci pel Sabat, Caracremada, Facerias, Massana. Han tingut molt de valor, per la realitat es que estaven sols. - Quins llibres than influenciat - Aqu em fas una pregunta que no se com contestar. Nhe llegit molts i nhe tingut molts. Difcil de triar. - I autors, a part del Peirats? - Segurament en Kropotkin ha tingut ms influncia en mi que en Bakunin. En Bakunin, Du i lEstat i totes aquestes coses, era massa filosfic. En canvi en Kropotkin els fulletons que escrivia A los jvenes era senzill i entenedor. Hi ha linfluncia de Frana, magrada molt Montaigne. I dEspanya, el Sender. - Com veus la situaci del sindicalisme i dels obrers a Es-

- Has tingut alguna vegada crisi, dubte amb els principis. - Quan era jove havia estat anarcoindividualista. Quan les coses no manaven b, els autors anarcoindividualistes majudaven. Per al camp individualista no mhi he quedat, perqu veus que est b que lhome cultivi el seu individu per hi altres coses a fer ms importants. Em sembla que lnica soluci s el sindicat, encara que jo no sigui sindicalista de temperament. - Creus en el Sindicat - Crec que per mediaci dels sindicats es pot transformar la societat. s on hem destar. Els grups especfics poden influenciar al voltant seu, per on es pot fer ms feina s al Sindicat. - Com veus aquesta decadncia actual del sindicalisme? No hi ha illusi, ni ganes de transformar la societat. - Aqu a Frana els sindicats sn una companyia dassegurances. Els obrers se sindiquen sols perqu els solucionin problemes. s una poltica sols destomac. Crec que a nosaltres sens ha escapat el tren. Lambient era propici durant la transici. - Dels sis llibres que has editat de quin nests ms content? - El den Peirats, Figuras del movimiento libertario. Sen van fer dues o tres edicions. - Tamb has participat en el llibre Dossiers noirs, indit, que ara es tradueix a lespanyol. Quina s la teva participaci? - Dono testimoni de la meva intervenci al maquis espanyol comunista, de lentrada a Espanya i la denuncia dels tretze morts anarquistes, assassinats pels estalinistes. Ara el volen ampliar i editar.

On es pot fer ms feina s al Sindicat Constato que la CGT, amb la lnia que porta, avana Les divisions i escissions encasellen i separen

17

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Manifestacions a Barcelona, Palma i Ciutadella el 16J

Unes 2500 persones es manifesten a Barcelona contra les retallades, la reforma laboral i la repressi El mat del dissabte 16 de juny, unes 2500 persones es van manifestar pels carrers de Barcelona, amb inici a la crulla Diputaci/ Passeig Sant Joan, en una marxa contra les retallades, la repressi i la reforma laboral convocada per la CGT i on tamb hi van participar la CNT, la COS, assemblees de barri i la Comissi Laboral del 15-M, lesquerra independentista, collectius antirepressius... La marxa, que anava encapalada per una pancarta contra la repressi i exigint la llibertat de lAndreu, activista de la vaga del 29M que encara estava empresonat, va fer una llarga ruta per totes les institucions responsables de la repressi viscuda els ltims mesos: Departament dInterior, Fiscalia General de Catalunya, Delegaci del Govern, Foment del Treball i Palau de la Generalitat. El 16 de juny CGT i altres collectius vam sortir al carrer per a exigir el cessament de la violncia policial, per a exigir lanullaci dels processos contra les afiliades de CGT Barcelona Laura i Eva, per a exigir labsoluci del Xavi, Dani, Isma i Rubn per a exigir la posada en llibertat de lAndreu, aix com la retirada de totes les denncies penals i administratives pendents. Tamb vam sortir al carrer per a denunciar les retallades i la reforma laboral i per a remarcar la necessitat de seguir lluitant contra les poltiques econmiques dels governs catal i espanyol, contra la banca i el capital, tots ells veritables responsables de la crisi econmica i les seves conseqncies sobre la majoria de la poblaci. El mateix dissabte per la tarda es van portar a terme manifestacions a diverses ciutats contra la lonada repressiva dels governs autonmics i estatal i contra les retallades i la destrucci dels serveis pblics i les poltiques antisocials: Tortosa, Palma, Valncia, Girona, Lleida, Tarragona, Castell de la Plana, Alacant, Vilafranca del Peneds, Manresa i Manlleu. A Barcelona, tamb per la tarda, assemblees de barri i col.lectius socials van convocar a les 18h. davant la Seu del PP del c/ Urgell una cassolada per anar a buscar als culpables de lestafa financera i el rescat (saqueig). Desprs la gent es va desplaar fins a la seu de Bankia (Diagonal amb Aribau), per portar a terme un Judici Popular #ElPobleVsBankia, el poble contra Bankia, La Bestia. La manifestaci contra la repressi, la reforma laboral i les retallades socials va tenir un gran ress tant a Palma com a Ciutadella A Menorca, una vegada ms, el 16 de juny es va tenir un record per a la Laura i Eva, Laura i Eva som tots es podia llegir a una gran pancarta blava que encapalava la manifestaci a Ses Voltes. Tamb el 16J, a la plaa de les Tortugues de Palma, davant les lleones del Born, un bon grapat de gent portava diverses pancartes reivindicatives i va escoltar el parlament de Josep Jurez, secretari general de la CGT a les Illes, enrevoltat de policies. La manifestaci acab davant la delegaci de govern on la consigna va ser demanar la llibertat sense crrecs per a Laura Gmez i la resta de persones detingudes i encausades per la Vaga general del 29M.

Conferncia de delegats a Barcelona i Curs de prevenci de Riscos a Igualada

Secretaria de Formaci CGT Catalunya

en una celebraci damigable confraternitzaci i companyerisme en els locals sindicals de la Federaci. Conferncia a Barcelona sobre drets dinformaci, audincia, consulta i participaci dels representants dels treballadors i dels representants sindicals en les empreses Una nova Conferncia de delegades i delegats de CGT va tenir lloc a Barcelona el passat dia 28 de juny, sobre drets dinformaci, audincia, consulta i participaci dels representants dels treballadors i dels representants sindicals en les empreses, i novament vam tenir la sort de comptar amb la presncia del Magistrat Social del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya Carlos Hugo Preciado Domnech, desenvolupant el tema de drets dinformaci, audincia, consulta i participaci dels representants dels treballadors i dels representants sindicals en les empreses, analitzant supsits daplicaci prctica resolts per la doctrina dels tribunals, tot aix a la llum de les recents i substancials reformes laborals. Linters daquesta nova perspectiva ve donat per les recents reformes operades en el Dret Laboral, com la Llei 35/10 de 17 de setembre, el RD-Llei 3/12 de 10 de febrer o la nova Llei 36/11 de 10

Es clou amb xit el Curs de Prevenci Riscos Laborals realitzat a Igualada El 25 de juny va acabar el Curs de Prevenci Riscos Laborals de 50 h. amb el lliurament dels Diplomes acreditatius als 25 assistents, curs que setmanalment hem vingut celebrant a Igualada des del 23 dabril, organitzat conjuntament amb la Federaci Comarcal de lAnoia de la CGT. Els continguts de lacci conformen una formaci de nivell bsic a lmbit de la formaci en matria de riscos laborals, per que s considerada com grau migsuperior en lmbit de la formaci contnua. Aquesta formaci es va realitzar dacord amb el temari de lannex IV del RD 39/1997 que qualifica als participants per a desenvolupar les funcions de nivell bsic (treballador designat, delegat de prevenci o recurs preventiu), millorant el perfil professional dels treballadors/es participants. Lalt grau de responsabilitat i assistncia de qui ho van rebre ens fan albirar un futur encoratjador per a nous projectes formatius en aquesta Comarcal. Culminem

doctubre reguladora de la Jurisdicci social. En particular, la reforma introduda pel RD-Llei 3/12 suposa una profunda reestructuraci dels equilibris de poder en lempresa i si la informaci s poder, quin dubte cap que el replantejament de lestat de la qesti relatiu als drets dinformaci dels representants dels treballadors a la llum daquesta nova normativa, t un innegable inters prctic, sobretot per als membres de Comits dempresa, Delegats de personal, Delegats Sindicals o afiliats a sindicats que hauran dafrontar processos de flexibilitat interna, externa, o en el pitjor dels casos ambds. En aquest sentit, la desaparici dels Expedients de Regulaci dOcupaci, transforma el perode de consultes en lltim lmit extrajudicial al poder empresarial abans de la decisi ms greu que en exercici de tal poder pot adoptar-se, com s lextinci collectiva de contractes de treball. Aix mateix, la potenciaci del poder de decisi empresarial en el marc de la flexibilitat interna, enfrontar als representants dels treballadors i a les empreses a processos de reestructuraci cada vegada ms freqents, en els quals els drets dinformaci, audincia, consulta i participaci cobraran un renovat i cabdal inters. Per aix, es van revisar els drets dinformaci amb el propsit de facilitar una visi global, actual i prctica.

La CGT de Catalunya tria nou secretari general i secretari de comunicaci

Secretaria Comunicaci CGT de Catalunya

a CGT de Catalunya ha renovat la secretaria general i la secretaria de comunicaci en el congrs extraordinari celebrat el dissabte 30 de juny a la localitat de Santa Margarida de Montbui, a LAnoia. ngel Bosqued Tapia, afiliat al Sindicat de Banca de la CGT de Barcelona, ocupar la Secretaria General en substituci de Bruno Valtuea Snchez.

Moiss Rial Medina, afiliat al Sindicat dActivitats Diverses de la CGT de Manresa, ocupar la Secretaria de Comunicaci en substituci de Paco Martn Castillo. Entre les tasques del nou secretariat hi ha continuar promovent i articulant el creixement territorial sectorial i continuar lenfortiment de vincles amb els moviments socials, aix com la preparaci de la nova convocatria de vaga general que la CGT, a nivell estatal, promour per la propera tardor contra la recentment aprovada reforma laboral i les retallades socials.

18

Juliol de 2012

SENSE FRONTERES

Donem suport a la revoluci del poble siri en la seva afirmaci dels drets de justcia i dignitat, en el seu dur cam cap a la llibertat

Recuperar el control pblic de Repsol per introduir la justcia ambiental

Solidaritat llibertria amb la legtima revoluci del poble siri

Equip de treball Suport a Palestina. Secretaria Relacions Internacionals de la CGT

No a les massacres a Sria

milers de ferits i refugiats. El poble siri desafia la repressi, la tortura, les massacres, els bombardejos que el rgim criminal est portant a terme continuant amb la seva lluita. Mentre sest produint una carnisseria, hi ha una passivitat del mn. Denunciem la solitud de la revoluci siriana aix com el silenci i/o la complicitat de tants estaments poltics i socials, per amb igual fermesa ens oposarem als afanys imperialistes de les forces de lOTAN i els seus Governs titelles, que en cas dintervenir no ho faran perqu sigui el poble siri qui decideixi el seu futur, sin que ho faran per a crear forces que reforcin el servilisme tant al capitalisme, com als interessos sionistes. Al seu torn denunciem locupaci israeliana i la seva actitud colonitzadora tant a Sria com a Palestina aix com la implicaci dArbia Saudita, Qatar, els emirats del Golf i els sectors ms integristes que estan utilitzant els sentiments religiosos per a atiar la violncia i els enfrontaments i ampliar la seva influncia en la zona com estan intentant fer a Tunsia, Egipte, Marroc,.. Remarquem el carcter majoritriament pacfic de la revoluci, una revoluci que afirma i expressa el dret que sn els sirians i les sirianes a decidir sobre el seu futur. I el dret dautodefensa de la vida per part dels i les revolucionaris i revolucionries. Denunciem la desinformaci des dambds costats de lespectre poltic que conflueixen a negar per una o altra ra lexistncia duna revoluci autntica a Sria, sense deixar opci a la lluita del poble siri per a ser ells qui decideixin qu cam a seguir. Sobre la base de la nostra posici enfront daquesta situaci: Donem suport a la revoluci del poble siri en la seva afirmaci dels drets de justcia i dignitat. Aquests emanen de cada individu i del dret inalienable a la vida que cap consideraci estratgica ni poltica t el dret de negar o concedir. Per aix, ens comprometem a continuar del costat del poble, recolzar-lo en el seu dur cam cap a la llibertat i a difondre el nostre posicionament solidari contra les matances a Sria i els vents de guerra en lOrient Mitj que confluxen a anar contra la revoluci i els seus protagonistes. Creiem en una societat llibertria on els pobles busquin els camins per a la seva emancipaci i per tant la CGT, com organitzaci sindicalista i anarquista, ancorada en la penn-

ns posicionem del costat de la revoluci a Sria. Una revoluci de la gent del carrer, dun poble, el siri, que suneix per a afirmar el dret a la vida lliure, digna, sense humiliacions. Un poble format per gents de diferents procedncies, cultures, creences, units en la lluita per la llibertat. La revoluci siriana s part de lonada revolucionria, un despertar de milions de persones en lOrient Mitj i Nord dfrica en curs des de fa ja, molts mesos, i que va comenar la revolta i la lluita contra les tiranies, a Tunsia, amb la mort duna persona amb moltssima dignitat, flama encesa que ser sempre recordada en els nostres cors vermells i negres. Denunciem sense palliatius la barbrie del rgim assass de Basahr al-Assad que reacciona amb absoluta brutalitat davant el clam revolucionari. La fero repressi del dictador i el seu clan s responsable de la mort de milers de persones, inclosos centenars de nens i nenes, desenes de

sula ibrica, per amb clara vocaci internacionalista, ha de donar suport a aquesta lluita emancipadora. Som conscients de la dificultat daquest fet, per aix no ens apartar del cam de la solidaritat i la fraternitat entre els pobles oprimits. Fem una crida a la nostra militncia, a la societat civil dels pobles de lestat espanyol, a les organitzacions afins, a totes les gents de b, a tots i totes que comparteixin aquestes lnies perqu donin suport qualse-

vol mostra de solidaritat que vagi en aquesta lnia de defensa de la revoluci i de defensa del dret inalienable de tot poble oprimit que s capa de lluitar per la seva prpia emancipaci, sense caure en dogmatismes, manipulacions i tergiversacions intencionades cap a un costat o altre, i, que amb aquesta actitud, obliden i permeten amb el seu silenci, la terrible repressi soferta, fins a ara, pels veritables protagonistes, lhonrat i valers poble siri.

Expropiar Repsol. Raons i reptes per recuperar el control social de les corporacions energtiques
Marc Gavald, campanya dAfectats per Repsol

a recuperaci argentina duna part de les accions dYPF privatitzades per Repsol a lEstat Argent fa una dcada, va esvalotar el govern espanyol i tot un exrcit dopinadors pblics, fins i tot, per inversemblant que sembli, els portaveus dels sindicats oficialistes UGT i Comissions Obreres. Sorprenentment, ning no qestion quelcom tan pals, com s la sobirania dels pasos als seus recursos naturals. Tampoc les irregularitats comeses per Repsol durant una privatitzaci lany 1999, en un context generalitzat de corrupci i clientelisme poltic. Sobre lunnim clam, bandereta espanyola en m, defensant els nostres interessos i la seguretat dinversions espanyoles a ultramar, no mereix ms anlisi que el que puguem copsar cada dia a la pgina 3 dels diaris o als minuts lluminosos que acompanyen els telenotcies: Repsol patrocina lampli ventall meditic i sofrim dun periodisme subms, de molt baixa qualitat i pitjor valentia. Per altra banda, s una llstima la mandra dels moviments socials a afrontar un debat energtic profund sobre com alliberar-nos de la
Juliol de 2012

malaltissa dependncia a unes corporacions privades, de capital deslocalitzat, que noms persegueixen benefici a tota costa. En un context de crisi, per qu no expropiar tamb a Repsol? Per comenar, recordarem que Repsol era una empresa pblica que fou entregada a trossets als capitals burstils i que ara mateix la timonegen bancs amb forats financers (com la Caixa, Cajamadrid, o Caixa Catalunya), barons de la totxana arruinats (Sacyr Vallehermoso) i hldings despeculadors de Wall Street. Amb 10 milions d euros nets de benefici diari (4.150 milions deuros lany 2010), podem assegurar que estem transferint part dels nostres sous (electricitat, but i benzina) per enriquir a lempresa ms rica. Caldria revisar els mecanismes dexternalitzaci de costos socials i ambientals de les inversions de Repsol, per adonar-nos que ni la companyia assumeix la reparaci de danys al llarg de totes les fases de la cadena de producci, transport i refinament de petroli, ni tampoc ho fem els consumidors. Els passius ambientals sn transferits per la cara a les poblacions afectades per les activitats petrolieres, a latmsfera i el mar en forma demissions i vessaments sistemtics, o a les futures generacions: ja sho trobaran. Es detecta un context institucio-

nalitzat dimpunitat ambiental que allibera a les corporacions privades de qualsevol responsabilitat civil o penal. s ms, a travs dels seus discursos de Responsabilitat Social Corporativa, han aconseguit portar les seves obligacions de respecte cap al medi i les persones, al terreny de la voluntarietat. Sn (es fan les) bones, perqu volen. Ja ning nega, ni el negacionista Aznar, que ara en far negoci amb instruments dadaptaci, que el canvi climtic provocat per la combusti de petroli empitjorar les condicions de vida del planeta. Tamb sha passat dignorar el znit mundial de la producci de petroli (peak oil) a ser reconegut ja com el gran problema que enfrontar leconomia els propers anys. Aix doncs, sobre un pis de crisi ecolgica, energtica, econmica i climtica, no s prudent deixar lenergia en mans despeculadors burstils que noms cerquen beneficis curtplacistes. Recuperar el control pblic de Repsol seria una oportunitat per introduir la justcia ambiental a la producci energtica. Aplicant criteris tics i no monetaris a lempresa, seria el primer pas per aturar la devastaci amaznica que genera Repsol que afecta milions dhectrees decosistemes frgils, reparar la salut dels afectats per llurs activitats nocives, retirar-se de pasos dictato-

rials o amb conflictes blics o retornar els territoris all on la poblaci no ha estat consultada o ha expressat el seu rebuig.El segent repte seria transformar una corporaci transnacional vertical i concentrada en una srie de cooperatives energtiques amb control social, enfocades a lautoabastiment denergia de fonts

locals i renovables. s clar que per aix caldr desballestar la corporaci, reduir la producci i acompanyar el procs amb una transici valenta cap a una societat despresa del sobreconsum i les comoditats del cotxe privat, basades en petroli barat dorigen desconegut. No ser fcil, per valdr

19

SOCIAL

Exigim la retirada de crrecs per a El projecte dEurovegas aprofundeix en un model de les encausades de creixement econmic basat en lespeculaci urbanstica i la vaga general financera, principal causant de la crisi que patim

BALA PERDUDA

Roma no paga tradors

Toni lvarez

Vaga 29M: LAndreu i el Rubn en llibertat

Demanen 7 anys de pres per 3 detinguts del Clot. El CPT del Consell dEuropa estudiar la deriva repressiva a Catalunya
Grup de suport Andreu i Rubn, Grup de suport del Clot i Higinia Roig

ndra s, com reconeix a la seva pgina web, una companyia de referncia en el sector de la defensa i la seguretat com a provedor de solucions globals integrades dimplantaci i gesti de sistemes crtics en temps real, actualment operatives a les Forces Armades i Forces de Seguretat i Emergncies. Indra subministra sistemes basats en tecnologia prpia als ministeris de Defensa i Interior de diferents pasos en els cinc continents i participa en els principals consorcis i programes multinacionals del sector. Els sistemes projectats per Indra a mida dels seus clients donen resposta als requisits operatius demandats sobre tot tipus de plataformes (Terra, Mar i Aire). Una empresa que compta amb 40000 treballadors a tot el mn i que, com a bona multinacional no li costa gens ni mica seguir amb la mateixa poltica laboral que la que aplica amb els negocis: dna igual que sigui tic si s productiu, motiu pel que el negoci de la guerra els hi dona tants bons beneficis cada any, 181 milions lany passat al global de lempresa. El cas s que un grup de treballadors, millor dit ex-treballadors, han comenat a explicar les tcniques i estratgies que aplica aquesta companyia als treballadors que es vol treure de sobre. No mhan semblat molt diferents als que aplica qualsevol companyia, de ms o menys pelatge, per defenestrar assalariats. La diferncia s que la persecuci que es troba lex-treballador s continua i no cedeix ni passat ms de 10 anys, vaja que no poden treballar per una altre empresa del sector o que tingui relaci amb Indra. Una dada important per si us haveu plantejat treballar per aquesta multinacional. No ms important que el tipus dencrrecs que reben els treballadors que hi treballen. Aquests ex-treballadors han fet un bloc on expliquen aquestes males arts com anomenen ells al com terrorisme laboral, un bloc anomenat Defenestrados por Indra y Cia on no es sap si Cia s companyia o realment la CIA ianqui, un bloc on parla de revelarse contra els acomiadaments i per una societat justa i el dret a un treball digne. I, al meu curt entendre, dir que Indra s un treball digne s un excs verbal, no ja retric, sin semntic. Suposo que les persones que han patit aquests els beneficis empresarials de la companyia pensaran quelcom semblant. Un debat necessari el de lindustria armamentista i els llocs de treball, amb sindicats que continuen defensant que tot el que genera treball s bo per la classe treballadora. Aix doncs, ull als que voleu treballar a Indra, no noms us haureu denfrontar a la vostra conscincia, tamb als seus nuls escrpols laborals. Recordeu que Roma no paga tradors...
20

11 de juny, el jutjat dinstrucci 15 de Barcelona va decretar llibertat sense fiana per al nostre company Rubn, empressonat per participar en la vaga general del 29M, considerant que no hi havia risc de fuga ni de reiteraci delictiva, com s que va considerar el jutjat dinstrucci 31, el qual va decretar la pres preventiva als dos companys. En Rubn va ser rebut per aplaudiments dun centenar de persones que es van aplegar a les portes del CSA Can Vies per poder rebrel. El jutjat dinstrucci 5 va decretar el 22 de juny, desprs de 24 dies de pres, la posada en llibertat dAndreu Curto, el jove tortos que es trobava a la pres de Brians I per la seva participaci a un piquet de la vaga general del 29 de mar al barri de Sants de Barcelona. Durant lltim mes shavien fet nombroses mobilitzacions per a reclamarne la seva posada en llibertat, com una manifestaci a Sants, una altra a Tortosa i una marxa al centre de Barcelona, aix com nombroses concentracions al llarg de tot el territori. Curto abandonava el centre penitenciari mentre desenes de persones li donaven la benvinguda a les portes del recinte. Amb la posada en llibertat dels dos joves ja no queda cap persona empresonada per la seva participaci a piquets i manifestacions de la vaga general del 29M. En total, al llarg dels ltims 3 mesos, el Departament dInterior ha efectuat 106 detencions relacionades amb la vaga contra la reforma laboral. Des del grup de suport ens felicitem perqu la solidaritat dna els seus fruits i perqu juntes ho podem tot. Malgrat tot, no pararem fins que aconseguim labsoluci de totes les vaguistes: seguirem assenyalant als culpables de tanta repressi i tanta injustcia! Ms info a http://llibertatrubeniandreu.blogspot.com/ El fiscal demana 7 anys de pres pels 3 detinguts del Clot a la vaga general del 29M Tres mesos desprs de la vaga general del 29M que va aturar Barcelona i tot lEstat, seguim rebent noticies dels qui ens volen aturar. Han provat dempresonar-nos sense proves com ho van fer amb el Javi, el Dani, lIsma, la Laura, el Rubn i lAndreu. Han intentat arrunar-nos a base de

fiances altssimes de fins a 6000 euros. Han volgut un imposar-nos la por amb registres a les nostres cases. Ens han convidat a crrer i desaparixer cada vegada que veiem a la policia recordant al ms de un centenar de ferits, molts dells greus, del 29 de Mar. Per no han obtingut els resultats desitjats. Seguim aqu, i no deixarem a cap companya sola. Al barri del Clot de Barcelona, ens han arribat males noticies per als tres companys detinguts al piquet del mat el dia de la vaga. La petici fiscal es de 7 anys per a cadascun dells i a ms a ms sels demana una fiana comuna de 3900 euros en concepte de danys civils. No ens volen deixar respirar, per nosaltres agafem aire collectivament. Lluitarem per la seva absoluci. Vens i venes del barri explicaran com a testimonis al judici, i on calgui que el passat 29 de Mar, el Sergi, Lscar i el Javi estaven al carrer com tantes altres per que era un dia de vaga, perqu estem cansades de que ens trepitgin cada vegada ms i que la reforma laboral noms nera la punta del iceberg. El piquet va passar pels carrers del barri animant a totes a unir-se i informant sobre els motius de la vaga. No entenem perqu aix hauria de comportar 7 anys de pres si la ra no fos criminalitzar a aquelles que lluiten i sembrar la por a base de cstigs exemplars. Recordem que els tres companys del Clot no son els nics que estan a lespera de judici, convidem a no baixar la gurdia i no oblidar a ning. Per la nostra banda us animem a participar activament de la solidaritat aix com a fer aportacions per a la fiana de 3900 euros al numero de compte de la Caixa dEnginyers 3025 0001 11 1433467885 amb el concepte barri Clot. Anirem informant de les novetats daquest cas, al temps que exigim la retirada de crrecs per a totes les persones encausades de les vagues generals. Ms info a http://solidaritat29m.noblogs.org/ El CPT del Consell dEuropa estudiar la deriva repressiva impulsada per Felip Puig a Catalunya Barcelona acullia el 6 de juny lacte Europa ho ha de saber, a la UB Raval, un acte convocat per lOSPDH i GRECS, que es va convertir en un clam unitari contra la repressi Felip Puig i els seus estirabots repressius ja sn a Europa. I, amb ell, la poltica repressiva impulsada per CiU des que va arribar al govern de

Catalunya. Aix ho van informar el 6 de juny en roda de premsa al Collegi de Periodistes de Catalunya, el professor Iaki Rivera i leconomista Miren Etxezarreta. Rivera, confirmant que lextens informe elaborat per lObservatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona ja ha estat adms a trmit al Comit Europeu per a la Prevenci de la Tortura del Consell dEuropa (CPT). Linforme, presentat el 5 de juny a Estrasburg davant el Cap de la Divisi del CPT Hugh Chetwynd, clou demanant la intervenci directa de lorganisme europeu que vetlla per la salvaguarda dels drets humans. La demanda t el suport i ladhesi de nombroses entitats com la Coordinadora Catalana per a la Prevenci de la Tortura, la FAVB, lObservatori DESC, lInstitut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) o la Comissi de Defensa del Collegi dAdvocats. Linforme sollicita lobertura duna investigaci profunda sobre els fets denunciats, lestabliment duna visita oficial a Catalunya i lelaboraci de recomanacions per revertir aquest escenari de regressi social i jurdica en matria de drets i llibertats. Europa ho ha de saber A linforme, titulat Criminalitzaci de la dissidncia, expansi del sistema penal i situacions dabs policial com a respostes davant la situaci de crisi econmica a Catalunya, salerta dels nivells de resposta policial del govern catal davant la protesta social contra la crisi i sanalitza el perode que transcorre des del 27 de maig de 2011 fins avui. Entre daltres aspectes, recorda la no identificaci dagents antidisturbis dels Mossos dEsquadra, la utilitzaci de bales de goma o laugment de denncies per lesions i agressions policials durant mobilitzacions: un increment del 409% durant 2011 respecte el cos de Mossos

dEsquadra. Pel que fa a lexpansi del sistema penal, esmenta les reformes en curs del Codi Penal i el reguitzell inacabable de detencions, que augmenten la criminalitzaci de la protesta social i de la desobedincia civil. Detallant lenduriment processal i penal contra la dissidncia, certifica, entre daltres, ls preventiu de sancions administratives per limitar el dret de reuni i de manifestaci (250 des de setembre de 2011), lestabliment de checkpoints durant la cimera del BCE i als accessos a diverses manifestacions, la instauraci duna web de delaci confidencial o lobsessi persecutria amb el moviment estudiantil universitari. Finalment, el mateix informe recull la deriva repressiva al CIES de la Zona Franca, abans de concloure que, de lEstat social, sest passant a lEstat penal ms descarnat. Fruit daquesta anlisi i davant la deriva autoritria que es viu a Catalunya, es demana, amb urgncia, la intervenci del comit. La presentaci daquest informe va anar acompanyada dun acte organitzat per lOSPDH i el Grup de Recerca sobre Exclusi i Control Socials (GRECS) que, sota el ttol Europa ho ha de saber, aplegava diverses sensibilitats socials i sindicals a laula Magna del campus UB Raval. Hi prenien part Laura Gmez (CGT) i Isma Benito (AEP) dues de les persones empresonades arran de la vaga general del 29-M, aix com el grup de suport a Andreu i Ruben, els joves activistes santsencs empresonats tamb per la seva participaci a la vaga.

Juliol de 2012

OPINI-SOCIAL

Maig calent, insuficient

Lloren Buades Castell

SALUT I ANARQUISMES

Es necessiten anarquistes
Josep Cara Rincn (Berga) www.bllibertari.org/pepcara

n aquest article vull exposar all que sha significat a Mallorca pel que fa a la lluita social desprs dun primer de maig de confluncia unitria anticapitalista que va ser silenciat pels mitjans diaris de propaganda i desinformaci, en la seva versi de premsa, rdio i televisi, que en la seva totalitat sn instruments al servei del capitalisme. I all que cal destacar al davant de tot s que lacci regressiva del govern central, i tamb de lautonmic presidit pel pepero J.R.Bauz, no t com a contrapunt la coordinaci imprescindible de les lluites que puguin fer front al temporal que es manifesta en la prdua de drets a una vida digna que arrosseguen la major part de les persones. Els agents socials que diuen representar a la classe obrera mantenen la segregaci en les lluites, que es limiten a lluites parcials i focalitzades en els centres on es produeix el conflicte, de manera que impideixen la seva eficcia i tamb la comprensi pr part de la classe treballadora de la necessitat duna resposta del conjunt davant problemes que ens afecten a tots i totes. El 15 M a Mallorca sha celebrat daniversari perqu calia fer-ho, amb una mobilitzaci molt menor i amb les mateixes carncies de proposici alternativa en un temps que noms admet, o reformes regressives que possibilitin una acumulaci gegantina de capital a favor dels rics per tal de sortir de la crisi, o una sortida anticapitalista a la mateixa. No hi ha espai per a socialdemocrcies; no hi ha espai per a reformes positives en una crisi sistmica com la que patim. Per el pitjor s que la conscincia daquesta situaci per part dels que pagam la crisi s nfima.

Ens han incrementat els preus dels combustibles i ja han anunciat noves pujades dels preus de la llum, del transport pblic, dels medicaments, de les matrcules de lensenyament universitari i ben aviat ens anunciaran la pujada de lIVA tres punts, i no he vist reaccionar al moviment venal ni tampoc altres moviments socials en la mida de lagressi, ni molt menys. Durant el mes de maig el moviment principal de resistncia a Mallorca es desenvolupa en lmbit lingstic i esdev en resposta a la xuleria del president Bauz que amb la seva gurdia pretoriana formada fins i tot per gurdies civils provinents del Pas Valenci es dedica a provocar de poble en poble en les seves visites als comits locals del PP. I com que els retalls sn per a les necessitats bsiques, per no per als professionals de la violncia contra el poble, all que generen aquestes visites sn protestes que tenen per fil conductor la resposta contra el nacionalisme espanyol que una vegada ms i de la m del president Bauz i de Bartolom Bosch, conseller de cultura vol reprendre el combat del franquista Mateo Torres Bestard contra la llengua. Aquest va ser un militar carregat dauto-odi com els que ara el succeixen en la legislaci contra la llengua catalana i en la construcci dun appartheid lingstic que vol segregar als alumnes a lescola. El PP ha esdevingut partit de la porra i sha fet evident en actuacions repressives a tots els pobles que han culminat recentment amb detencions dindependentistes de Bunyola, poble afectat per

lanunci del tancament de lhospital de Caubet, que sajuntar al tancament de lHospital de la Sang que t ms de 500 anys dhistria i que ara volen tancar per tal de beneficiar als seus amics de la sanitat privada.. Vagi on vagi, Bauz es troba amb la lluita popular que va ms enll de la llengua i es formula espontniament contra els retalls , amb concentracions de 250 persones a Inca, 350 a Sa Pobla, 200 a Santa Margalida, 300 a Pollena, 400 a Art, 400 a Bunyola i a Manacor. I s que aquesta protesta es basteix fonamentalment a la part forana, on es constata la recuperaci de lesperit secular de revolta que els cronistes oficials intenten esborrar de la nostra histria. Altres protestes shan desenvolupat en relaci als desnonaments , al no volem pagar el peatge del tnel de Sller, enfront dels preferents a la CAM i Bankia. Tamb a la Sanitat Pblica i Ensenyament , per de manera insuficient. La lluita sindical de conjunt , desprs de la vaga, ocupa un lloc

marginal i fins i tot la manca de convocatria de vaga en el cas de lEnsenyament emparant-se en la manca de poder de convocatria o en excuses dacusaci de convocatria centralista, manifesten latonia del moment que, servir, com no, als patrons per a consolidar el que ja han comenat a fer i que conec de ben aprop en persones properes: feines sense cotitzar a 3 euros lhora en panaderies-pastisseries franquiciades; jornals de 20 euros diaris sense cotitzar en la contabilitat duna empresa de restauraci; perodes de prova de dos mesos sense cotitzar a 850 euros el mes en una empresa dalimentaci Aix s el que sestn pertot arreu amb el consentiment dels propis treballadors i treballadores afectats, que quan acaben la jornada prefereixen evadir-se del seu mn real. I de la mateixa manera que lemancipaci dels treballadors ha de ser cosa dels mateixos, la permanncia en lesclavatge s tamb fruit de les seves decisions. Aix que del nostre pa en farem sopes.

CGT soposa a que es perllongui la vida de la central nuclear de Garoa fins al 2019
Secretariat Permanent Comit Confederal CGT

l govern del PP ha fet marxa enrere al tancament de Garoa. El Ministeri dIndstria ha revocat lordre per la qual sacordava el tancament de la central nuclear de Santa Mara de Garoa per al 6 de juliol de 2013. La nova ordre publicada en el BOE estableix que abans del prxim 6 de setembre el titular de la nuclear, Endesa i Iberdrola, podr sollicitar del Ministeri dIndstria una renovaci de lautoritzaci dexplotaci per un perode no superior a sis anys, fins al 2019. Davant daix, la CGT recorrer lOrdre Ministerial per la qual es revoca el cessament definitiu de la NuJuliol de 2012

clear per lany 2013. El passat 21 de maig de 2012, la Confederaci General del Treball va presentar al ministre Soria les allegacions en contra del procediment que permetia ampliar la vida de la central nuclear per entendre que atemptava contra el principi de seguretat jurdica, al contrariar una ordre del propi Ministeri i ratificada per la Sala del Contencis Administratiu de lAudincia Nacional en la qual CGT va ser part. CGT entn que la decisi del govern del PP ve a anullar un acte favorable per al sindicat, que no s altre que el cessament en lexplotaci de la central de Garoa, aix com per a altres collectius socials i ecologistes, i els milers de ciutadans i ciutadanes que porten reclamant el tancament de la

central. Aix mateix CGT qualifica de temerria la celeritat amb la qual la decisi ha estat adoptada pel ministre Soria, doncs no ha comptat amb el temps suficient per a realitzar amb rigor les anlisis i valoracions pertinents dintre del propi procediment administratiu. No pot desprendres que en la revocaci del tancament previst per al 2013 subsisteixi cap inters pblic ms enll que el benefici dels propietaris de la planta, doncs s el seu tancament el que permetr un millor compliment dels principis de la poltica energtica, una major creaci docupaci, una major seguretat en els ciutadans i el medi ambient i una menor dependncia daltres pasos per la menor importaci durani.

Amb lactual parc denergies renovables i lentrada en funcionament de les ltimes centrals trmiques de cicle combinat existeix un excs doferta elctrica, pel que prorrogar Garoa no ve sin a empitjorar leficincia del sistema elctric, impedint que una demanda molt inferior sacobli a loferta i evitant lentrada de les energies renovables amb menors riscos per a les persones i el medi ambient, que ara es veuen obligades a parar la seva producci en les franges horries que funciona Garoa. CGT seguir insistint per tots els mitjans jurdics i socials perqu la central nuclear de Santa Mara de Garoa es tanqui per ser una tecnologia obsoleta, malament mantinguda i tan perillosa com la seva malmesa germana bessona Fukushima Daichi.

l mes de desembre de lany 2005 vaig fer la primera columna del Salut i anarquismes!. El Pau Juvitll va convncer-me de fer una columna que parls de qestions socials i danarquisme i, sobretot, des de lanarquisme. La tria del nom de la columna el vaig fer perqu lanarquisme no s una ideologia unilineal. De fet ms que una ideologia rgida o tancada s una permanent actitud crtica contra qualsevol forma de poder i dexplotaci i una aposta real cap al propi control de tots els aspectes que afecten la nostra vida. Anarquismes o anarquisme sense adjectius com va sortir de la Xarxa Anarquista entre el 2007 i el 2009 (intent de coordinaci per sobre de ladscripci sindical, insurreccionalista, etc.). Jo defenso encara aquest anarquisme i les formes organitzatives que superen all que ens frena en lacci. La uni de lanarquisme social i el vivencial. El Catalunya s una de les capaleres ms constants, de ms qualitat i, sobretot, de ms abast que hi ha dins lanarcosindicalisme daquest pas. Valia la pena aprofitar leina per difondre lideal anrquic dins un sindicat tant divers com s la CGT, i ms enll. Per aix vaig acceptar la proposta, a ms ja feia un temps que hi collaborava. He fet prop duna setantena de columnes. Durant molts anys la CNT (totes elles) ha estat el pal de paller de lanarquisme en aquest pas. Ja fa molt de temps que no s aix. Ben mirat ja est b. Ja que leina havia acabat sent una fi en si mateixa i, ara no s til per a qualsevol cosa. Les anarcosindicals li van petites a lanarquisme. El mn del treball ja no s leix central per fer la revoluci, a les anarcosindicals (totes) sovint els sobra estructura i els falta sang, a la CGT li sobren lluites de poder. Massa adjectius buits. Shan dassumir ms riscos i enderrocar chiringuitos que no van enlloc. Si leina no s til cal buscar-ne o fer-ne una altra, per no deixar de lluitar. Els anarquismes no sn gens caducs, segueixen sent molt vigents i estan carregats de futur, els vells i els nous, per cal fer-los servir. Lanarquia no s una etiqueta s una prctica constant. Cal doncs un comproms diari basat en el sentiment de rbia que impulsa el desig de justcia social contra aquest sistema social tant i tant merdos en el qual vivim. Aquest s el meu darrer Salut i anarquismes!, tot i que seguir fent collaboracions. Grcies per deixarme escriure, grcies a les persones que mheu llegit. Llarga vida al Catalunya.

Salut i anarquia!
21

OPINI-SOCIAL

Valoraci de lentrada en vigor de la Llei dEmpleades de la Llar

Secretaria dAcci Social CGT-Balears

l compte enrere per regularitzar a les treballadores de la llar ha finalitzat, a partir del dia 1 de juliol de 2012, ha entrat en vigor la normativa que obliga a donar dalta en la Seguretat Social, sigui el que sigui el tipus de labor que desenvolupin en lmbit domstic, a totes les treballadores que realitzin tasques dempleades de la llar. A partir dara, hauran de tenir exactament les mateixes condicions que qualsevol altre treballador i entrar a formar part del Rgim General del Sistema de la Seguretat Social. En una anlisi durgncia, veiem que hi ha informacions que hem recollit des de diferents comunitats autnomes. A la provncia de Mlaga es calcula que una mica ms de 9.000 dones treballen com a empleades de la llar i encara que ja shan complert sis mesos de lengegada de la nova normativa, el 50% daquestes treballadores encara no ha regularitzat la seva situaci laboral. A Arag tan sols 3.401 persones han regularitzat la seva situaci des de gener, 50 %. Es calcula que unes 10.000 treballen al marge de la llei en la comunitat aragonesa (hi ha ms de 15.000 en el submergit a Arag). Les comunitats autnomes en les quals sest registrant una major proporci de treballadores ja integrades o amb comproms automtic de fer-ho sn Navarra (93,9% del

total), Extremadura (92,7%), Cantbria (91,7%), Pas Basc (89,4%), Canries (88,6%) i Castella-la Manxa (87%). Amb dades mitjana del mes de maig, les comunitats autnomes que concentren una major proporci daquestes treballadores en risc de quedar excloses de la protecci social a partir de l1 de juliol sn Galcia (28,4%), Pais Valenci (26,7%), Mrcia (24,7%), ) Astries (21,7%) i Catalunya (22,3%). Segons dades publicades en alguns mitjans de comunicaci a Catalunya sha publicat la desafiliaci de la Seguretat Social de 1.545 treballadores empleades de la Llar. A Balears no hi ha encara informaci, la qual cosa si podem dir s que segons lAssociaci dEmpleades de la Llar de les Illes Balears sestan produint bastants acomiadaments sobretot en empleades amb molts anys dantiguitat. De tot lanterior es desprn que al dia davui si el que pretenia era fer aflorar el treball submergit (lInstitut Nacional dEstadstica, diu que a Espanya hi ha 700.000 empleades de llar) aquesta norma no ha fet sortir tota locupaci oculta que sesperava. Amb aquesta mesura, el Govern del PSOE pretenia aclarir els comptes de leconomia submergida que segons dades de 2011, suposava el 17% del Producte Interior Brut espanyol i daquesta manera treure a flotaci a una bona part dels 4.000.000 despanyols que podrien estar treballant en negre. El nou marc legal

venia a modificar lestablert en 1985. Aquestes dades ens donen una idea de la importncia del sector econmic que significa locupaci domstica a Espanya. Des de la Plataforma dAssociacions dEmpleades de la Llar a nivell estatal es veu com a positiva la norma quant a: - Lobligaci de donar dalta des de la primera hora, a crrec dels ocupadors, ja es treballi per a un sol habitatge o per ms duna. - Lobligaci de fer contracte escrit detallant el nombre dhores setmanals, la retribuci de les hores de presncia, lobligaci de pernocta i la seva retribuci. - La baixa es pagar des del 4t dia, sent a crrec de la Seguretat Social des del 9, els dies anteriors els paga la part ocupadora. Per reconeixent que aix no s suficient, t encara molts elements de desigualtat amb el rgim laboral i de seguretat social de la resta de treballadors i treballadores. a) Per comenar, la reforma era necessria des de fa molts anys per simplanta gradualment, fins a lany 2019. b) Fins a 2019 les bases de cotitzaci per hora no seran les del Rgim General, la qual cosa apareix en la web del Ministeri, sin molt menors. Parlen de 19,84 mes per 20 hores de treball. En el RG la base mnima s 4,51 lhora, que suposaria cotitzar (al tipus de llar, 22%) 84,93 al mes. c)Lanterior no t problema sempre que per a les prestacions la base re-

guladora sigui la que hi havia fins ara, la mnima del RG. d) No apareixen encara criteris per limitar els temps de presncia, ni la millora dels descansos, el control efectiu de les agncies el que demanava la OIT e) No hi ha reforma de la Llei dEstrangeria, que condueixi a fer coincidir treball realment prestat i drets: s a dir, perms de residncia i treball i alta en la Seguretat Social des del principi. f) Aquests canvis han de venir acompanyats tamb de control de la Inspecci de Treball, perqu la cotitzaci a la Seguretat Social va a baixar molt en els casos de treball a temps parcial, amb el que pot produir-se contractaci per 40 o ms hores que apareix com a menor, per evitar el pagament de la quota ntegra.

Valoraci des de la CGT

Per al nostre sindicat aquesta Llei s paper mullat ja que la seva aplicaci gradual la deixa en mans dels governs de torn. A ms una de les reivindicacions del nostre sindicat ha estat i segueix sent lENTRADA PLENA EN EL RGIM GENERAL, amb els MATEIXOS drets als quals accedeixen la resta de persones treballadores. Que es contempli en la legislaci ELS RISCOS LABORALS. Que sarticulin MECANISMES DE CONTROL per a les contractacions que es realitzin PER EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL. Que tinguin DRET A PRESTACIONS DE DESOCUPACI.

A judici per una acci al CIE de Barcelona

Jess Rodrguez Setmanari Directa

La Delegaci del Govern porta a judici 47 activistes per una acci al CIE de la Zona Franca de lany 2006 El jutjat penal 6 de Barcelona escalfa motors per a un macrojudici contra 47 persones que van participar duna protesta contra el Centre dInternament dEstrangers de la Zona Franca el 24 de juny de 2006, quan ledifici encara estava en construcci. La magistrada Maria Graziella Moreno ha reservat la sala de vistes 221 de la Ciutat de la Justcia del 22 al 29 doctubre denguany, per a celebrar-hi totes les sessions de la vista oral. Les persones acusades seuran a la banqueta per torns, ja que el jutjat no ha pogut trobar una sala prou gran per a totes elles, les seves advocades i la resta de personal del jutjat i la fis22

calia. El cas ha estat instrut durant sis anys pel jutjat dinstrucci 17 de Barcelona, i ara, la defensa es planteja la presentaci dun recurs per a impugnar tot el procediment, que ha estat ple dirregularitats. Altres 11 persones, que en un principi havien estat detingudes i processades, finalment no seran jutjades, per han estat citades com a testimonis. Entre aquestes hi havia quatre periodistes TVE, Telecinco i La Directa (qui escriu aquest article) i dos advocats.

Un llarg mat de Sant Joan i 72h als calabossos

Lacci es va realitzar el mat del dia de Sant Joan de lany 2006, quan desenes dactivistes contrries als centres dinternament destrangers i a la Llei dEstrangeria van accedir a les obres del nou CIE de la Zona Franca i van procedir a fer un desmuntatge simblic de reixes, portes i cmeres

de vdeovigilncia. La protesta es va fer en el marc de la Segona Caravana Europea per a la Llibertat de Moviment, que durant aquells dies va recrrer diverses ciutats de lEstat espanyol. Tot plegat es va efectuar sense provocar cap destrossa, mitjanant clau anglesa i tornavs. Desprs, van anar deixant el material desmuntat a la planta baixa de ledifici. De cop i volta, per, un comandament de la Unitat dIntervenci Policial de Barcelona (antiavalots de la policia espanyola) va fer acte de presncia als terrenys del CIE, i visiblement exaltat va ordenar la detenci de tota la gent que es trobava al solar on es feien les obres o a les seves immediacions. A partir daqu va comenar una veritable cacera del manifestant. Els policies van perseguir les activistes, les van insultar, agredir i humiliar amb tota mena de vexacions. Durant ms duna hora, totes elles, van ser obligades a romandre de cara a la paret a ple sol, mentre els policies les colpejaven i escopien. Posteriorment,

desprs de ser emmanillades, van ser traslladades una a una a la comissaria de La Verneda, on les van obligar a romandre en el pati de ledifici durant hores, primer dempeus i desprs agenollades.

Les ftides celles del CIE Verneda

La Delegaci del Govern espanyol a Catalunya va voler castigarles, tancant-les durant 72 hores (el mxim que permet la llei) als calabossos del que fins aleshores havia funcionat com a centre dinternament destrangers, al bell mig del barri de la Verneda de Barcelona. La seva detenci, per, va tenir un aspecte positiu, van poder constatar en prpia pell que les installacions eren brutes, fredes i amb un tracte molt allunyat dels patrons mnims de respec-

te als drets humans. Molta gent dormia directament sobre les rajoles, les reixes de la claveguera eren al passads de les celles, no hi havia cap mecanisme de ventilaci, havien de suplicar per a poder anar al lavabo i laire es feia irrespirable i asfixiant; en conclusi, el dia a dia daquesta mena de centres. Desprs de ser traslladades a lantic edifici dels jutjats del passeig de Lluis Companys van ser posades en llibertat amb crrecs, pendents dun judici que ara es vol desenterrar de les catacumbes arxivstiques de lactual Ciutat de la Justcia.

Juliol de 2012

OPINI-SOCIAL
Salvem el Delta del Llobregat
Plataforma Aturem Eurovegas http://aturemeurovegas. wordpress.com/

Aturem Eurovegas
tots els EUA. - El model de mega-casinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com laugment de la corrupci, les mfies, les drogues, la prostituci i les ludopaties. Reconeguts experts en la matria (com Roberto Saviano) han alertat que Eurovegas suposar un fort pol datracci per a la mfia internacional. - s poc creble que Eurovegas pugui aportar els 260.000 llocs de treball que es prometen. Segons linforme anual de Las Vegas Sands Co. (Annual Report 2010)1, els quatre megacomplexos que t actualment la companyia al mn, donen feina noms a 36.000 persones. De fet, tot el sector del turisme (hostaleria i restauraci) a Catalunya ocupa a un mxim de 350.000 persones en els aproximadament 500.000 llits hotelers. Les xifres que es prometen per Eurovegas sn, senzillament, impossibles. s lamentable com sest utilitzant la desesperaci de la poblaci a latur per a justificar socialment aquest projecte. - La ubicaci dEurovegas al Delta del Llobregat vulneraria la planificaci urbanstica i territorial que shi ha desenvolupat els darrers trenta anys. El Baix Llobregat ha contribut al desenvolupament de Catalunya, aportant el seu territori per ubicar les majors infraestructures de tot el pas, i en canvi pateix els ndexs datur ms elevats i els ltims en renda familiar. - La construcci dEurovegas causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislaci catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectaci en espcies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecci prioritria, ja fos per afectaci directa i/o per contaminaci atmosfrica, acstica o lumnica. No s possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislaci europea. - A laqfer situat sota el Delta del Llobregat semmagatzema un volum daigua equivalent al pant de Sau, constituint una de les reserves daigua ms importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre pas les restriccions a Barcelona i a la seva rea metropolitana. Amb el canvi climtic cada cop ms accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor daigua dola (camps de golf, hotels,) i afectaria la recrrega de laqfer. - Aquest tipus dinstallacions sn enormes consumidores denergia. Augmentar el consum elctric ens allunya de la necessria apagada de les centrals nuclears, i ens torna ms dependents del petroli, fomentant de manera irresponsable el canvi climtic. - No ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres ms frtils de la Mediterrnia al costat mateix de Barcelona. s imprescindible per a garantir la seguretat alimentria de la poblaci i no empitjorar la dependncia de les importacions daliments de lexterior per al consum quotidi. - El secretisme amb el que el Govern de Catalunya negocia amb lempresa responsable del projecte suposa una actitud indigne dun govern democrtic. Sest fent desquenes al territori i sense donar informaci vera i contrastada a la ciutadania, ni als i les representants dels possibles ajuntaments afectats. - Satisfer les exigncies de modificacions legals a mida, en una mena de subhasta a la baixa de deures legals, seria una intolerable submissi de lEstat de Dret, en un comportament propi duna repblica bananera

avant els rumors i informacions periodstiques sobre el projecte anomenat Eurovegas que el Govern de la Generalitat estaria negociant amb el multimilionari nordameric Sheldon Adelson (Las Vegas Sands Co.), consistent a construir un macro-complex de joc i oci, a lrea metropolitana de Barcelona, molt probablement a la zona agrcola del Delta del Llobregat, Manifestem la nostra oposici a lesmentat projecte per les segents raons: - El projecte Eurovegas aprofundeix en un model de creixement econmic basat en lespeculaci urbanstica i financera. El projecte podria representar una de les majors inversions de la histria de Catalunya en aquest sentint, portant-nos a perpetuar un model que es troba entre les causes principals de la crisi econmica que pateix el nostre pas. - Al contrari del que ens volen fer creure des del Govern de la Generalitat, el negoci principal dEurovegas ser el joc, i no altres sectors com el de les convencions. Segons linforme anual de Las Vegas Sands (Annual Report 2010)1, el 75% dels ingressos de lempresa provenen del joc als casinos, mentre que els ingressos en hotels, convencions i altres no arriben al 25%. - El negoci del joc i el model doci que comporta tant sols genera beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. LEstat de Nevada, on es troba Las Vegas, s el primer en taxes datur i el tercer en criminalitat violenta de

al servei dels interessos duna gran empresa multinacional. Les exempcions dimpostos i de contribuci a la Seguretat Social que planteja el promotor sn un insult per als milers de petits empresaris i emprenedors que cada dia lluiten per tirar endavant uns negocis que aporten, conv no oblidar-ho, la majoria de llocs de treball del pas. Nosaltres, les entitats i persones que donem suport a la Plataforma Aturem Eurovegas, considerem que la implantaci del macrocomplex anomenat Eurovegas representa un model

de desenvolupament insostenible, absolutament oposat a un model socioeconmic que contempli dos aspectes irrenunciables: satisfer les necessitats socials de treball, serveis pblics i benestar, alhora que es conserva el territori per a les generacions futures. Apostem per desterrar la cultura de leconomia especulativa i per fomentar la de leconomia economia productiva i ecologicament sostenible que s lnica que ser viable social i ambientalment a llarg termini. Per tot aix diem: Eurovegas, ni aqu ni enlloc!

Campanya per lApostasia promoguda per Ateus de Catalunya

Ateus de Catalunya

es de fa anys a la nostra societat moltes persones intenten, infructuosament, que els sigui reconegut el seu desig dabandonar la fe catlica en la que van sser inclosos, sense el seu consentiment, es a dir apostatar, i a que els sigui reconegut per lesglsia. Malauradament els diferents bisbats han posat totes les travs possibles per evitar el que es un dret hum fonamental: la llibertat de conscincia. Els intents dimplicar la classe poltica en la defensa de la llibertat dels ciutadans i ciutadanes han xocat amb un blocatge casi total, lesglsia es serveix dels seus aclits dins molts partits poltics per desviar el tema cap a una via morta. La justcia, trufada de fonamentalistes religiosos, no ha estat capa de defensar els ciutadans de tant abs i injustcia, segurament molts jutges

no son conscients que tenen una tendncia escorada a favor de lesglsia o si en son conscients ho fan convenuts que sestan guanyant el cel a lobeir al seu deu i no a les lleis humanes. Nosaltres conscients de la demanda social del reconeixement del dret a lapostasia i compromesos amb la llibertat de conscincia, hem decidit proposar als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que, desprs de prendre una decisi meditada sobre el seu aband de la fe, puguin disposar dun document que acrediti aquest extrem amb independncia de la mala voluntat de lesglsia i dels poltics, avalats per una justcia que no respon a les necessitats duna societat aconfessional i laica, que no vol fer-los el reconeixement formal ni documentat de la defecci formal de la fe. Si aix ho voleu ompliu el formulari a: http://www.ateus.org/apostasia Podeu demanar que imprimim nosaltres el certificat i el trametem per correu, pagant 5 per costos de produc-

ci i tramesa, i rebreu a mes un carnet dapstata on desprs de firmar queda clar que no voleu cerimnies religioses en cas de defunci. O podeu imprimir a casa gratutament el certificat. Les dades personals que ens trameteu seran exclusivament utilitzades per aquesta campanya i en cap cas transferides a tercers sense el vostre consentiment. Ms informaci: http://ateus. org email: info@ ateus.org

tel: 696.505.636 Apartat de Correus nm. 13.112, 08080 Barcelona

Local social: carrer Daoiz i Velarde, num. 30 de Barcelona, dijous 19 a 20.30 h.

Juliol de 2012

23

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La major estafa mai explicada:

Kaos en la Red. Laboral i Economia

Dinamita de cervell
milions, mentre que la gesti i administraci de la Seguretat Social experimenta una rebaixa del 62,7% i se situa en 2.901 milions. Seguretat ciutadana i institucions penitenciries mantenen gaireb la despesa (-0,6%), que se situa en 8.354,9 milions, mentre que la poltica exterior experimenta la major retallada daquest captol, dun 38,9%, xifrant-se en 1.680,1 milions. La Investigaci i el Desenvolupament perden un 25,6%. Daltra banda, el pressupost per a canvi climtic es redueix a la meitat, de manera que la despesa en actuacions per a la prevenci de la contaminaci i el canvi climtic ascendeix aquest any a 58.800 milions deuros, enfront dels 101.513 milions del 2011. Altres partides mediambientals tamb es veuen afectades per les retallades de lExecutiu de Rajoy. Aix, Meteorologia passa de 122.796 milions a 87.325; Qualitat daigua de 295.340 a 220.570 milions; Protecci i millora del medi ambient de 30.206 a 18.831; i Protecci i millora del mitj natural de 225.674 a 190.641. El pressupost total de ministeri dAgricultura, Alimentaci i Medi ambient sha vist redut en un 31,2% en relaci a lexercici anterior. Aix que, per si alg tenia algun dubte en relaci a on anava a parar els diners dels ajustaments, ja li ha hagut de quedar resolta: aquest quedar en lloc segur en el compte de resultats dels grans bancs i fons dinversi internacionals, en el que s, sens dubte cap, la major estafa mai coneguda, el major saqueig als diners pblics del que es t record fins a la data, i que, probablement, mai podr tornar a ser superat, una vegada sacabi aquest malson capitalista/neoliberal, al llarg de tota la histria. s, ni ms ni menys, que el robatori perms i institucionalitzat de la riquesa mundial, per a posar en mans duns pocs milers el que pertany a milers de milions de persones, i que en cada pas tindr les seves prpies i terribles conseqncies en forma de tragdies socials i drames humans. Aix s, no obstant aix, el que sempre ha estat, i sempre ser el capitalisme, solament que ara ja duna manera absolutament bestial, sense cap tipus de mirament ni contemplaci.

LEstat espanyol dedicar a pagar interessos 28.848 milions, ms que la retallada en els Pressupostos

l pagament per interessos del deute augmentar de nou el 2012 fins a arribar als 28.848 milions deuros, ms que la quantitat a retallar en aquests pressupostos, el ms brutals de la histria. La tisora de lExecutiu sha encebat amb lEducaci, la Cultura i la Sanitat. Mai abans es va conixer una estafa de semblant magnituds. Ja se sabia, per no per aix ha de deixar de sorprendrens i indignar-nos. El PP va presentar oficialment els pressupostos de lestat, i va sortir a la llum una cosa que reflecteix a la perfecci lessncia del capitalisme: lestat ha de pagar per a satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, ms diners que els que sha vist obligat a retallar en les diverses partides pressupostries. Aix s, que tot el sacrifici que hauran dassumir els ciutadans, veient com els seus drets ms elementals sn retallats, com leducaci, la sanitat, la cultura, la investigaci, la cincia, lesport, els subsidis datur, lajuda al desenvolupament, la lluita contra el canvi climtic i tot quant a vost se li ocorri (menys la festa dels toros i els cossos i forces de seguretat de lestat), anir destinat ntegrament a engreixar els comptes de resultats de les entitats financeres -estatals i internacionals-, unes entitats financeres que, per a ms inri, prviament han necessitat, en la majoria de casos, ser rescatades de la runa per aquests mateixos estats que ara els deuen tants diners, i que tants diners els faran guanyar a fora del pagament dels interessos del deute. Una cosa de bojos. En concret, el pagament per interessos del deute augmentar de nou el 2012 fins a arribar als 28.848 milions deuros, lequivalent a un 2,7% del PIB, una quantitat superior a la retallada total dels Pressupostos Generals de lEstat per a 2012, xifrada en 27.300 milions deuros. El deute pblic augmentar el 2012 del 68,5% al 79,8% del PIB per les noves necessitats financeres i el refinanament de venciments, aix com per limpacte

dinstruments com el FROB o el fons de pagament a provedors. En el cas de lAdministraci Central, aquesta rtio passar del 52,1% al 60% del PIB. Per a quadrar els seus compte, i poder complir aix, tal com obliga la Constituci des de lany passat, amb el pagament del deute als voltors creditors, el Govern ha retallat un 4,3% la despesa social fins a deixar-la en 175.382,7 milions deuros, el 56,2% del total de despesa. Les partides ms afectades en els nous Pressupostos Generals de lEstat sn les relatives a Educaci, del 21,9%; Cultura, un 15,1%; i Sanitat, un 6,8%. En total, lEducaci sofreix una retallada fins als 2.220 milions deuros, gaireb un 22% menys que el 2011. Per programes, descendeix un 36,5% el deducaci infantil i primria, que se situa en 167,13 milions deuros; el de secundria, FP i escoles oficials didiomes, que se situa en 175,79 milions, el que implica una rebaixa del 28,8%; i els ensenyaments universitaris arriben als 149,66 milions deuros, amb una reducci del 62,5%. Per contra, leducaci compensatria es multiplica fins als 169,79 milions deuros.

A ms, la partida de beques rebr 166 milions menys que lany passat, encara que el Govern va assegurar que no es veurien afectades pels ajustaments en els ministeris. Una altra mentida ms, i van... La Cultura, per la seva banda rebr aquest any 937,40 milions deuros, diners en el qual sinclou una partida de 177,46 milions per a programes de foment i suport a activitats esportives. Amb aix, la partida a Cultura s de prop de 760 milions. Per partides, destaca la reducci a la cinematografia, que rebr 71 milions enfront dels 106 de 2011. Aix s, per a la promoci i defensa de la festa dels toros, hi haur ms diners que mai, segons va anunciar el Ministre Wert. Respecte a la Sanitat, lExecutiu destinar un total de 3.974,62 milions deuros a aquesta poltica, el que suposa 288,96 milions menys que en lexercici anterior. Aquesta retallada afectar sobretot a les poltiques de salut i ordenaci professional, la partida que ms redueix el seu pressupost amb un 75% menys, seguida de la destinada a poltiques de salut pblica, sanitat exterior i qualitat, que es

redueix en un 45%. Quant a serveis pblics bsics, el pressupost destinat a poltiques de Justcia se situa en 1.612,6 milions, un 5,9% menys, mentre que Defensa experimenta una retallada major, del 8,8%, fins a 6.261,3 milions. La tisora tamb saplica al foment de locupaci, que cau un 21,3%, a la despesa en atur, que es redueix en un 5,5%, i als serveis socials i la promoci social, que cauen en un 15,7%. La despesa en seguretat, en canvi, tot just cau un 0,6%. De fet, el Ministeri dInterior, s qui ser lencarregat de fer complir la llei i lordre en els carrers, aix s, de reprimir tot all que es mogui en oposici a aquestes increbles i allucinants coses que estem vivint, purs atracaments a m armada destafadors sense escrpols. s el Ministeri, dentre els convencionals, que menys sofrir les retallades, no vagi a ser que la situaci sels escapi de les mateixes mans amb les quals ens estan robant duna manera descarada, despietada i salvatge. Laccs a lhabitatge i el foment de ledificaci sofreix una retallada del 31,7% i passa de 1.200 milions a 820

La crisi europea
Albert Recio, economista

actual crisi econmica no s europea. Es tracta duna crisi global generada per lacumulaci de tensions que ha generat el model neoliberal: financiaritzaci, augment de les desigualtats econmiques, polaritzaci entre espais geogrfics, crisi ambiental, privatitzaci de la gesti pblica, etc. Per el seu desenvolupament ha acabat generant un problema especfic europeu. En
24

part perqu el disseny institucional de la Uni Europea ha agreujat la situaci i al mateix temps aquest agreujament est afectant a aquestes mateixes institucions. Els principals problemes de la construcci europea es troben en tres espais: labsncia duna veritable poltica fiscal comunitria, labsncia dun projecte econmic inclusiu i el disseny dun banc central destinat a controlar la inflaci. s un disseny inadequat, en el naixement del qual va jugar tant el dog-

matisme neoliberal com, especialment, lestructura de poder real dintre de la prpia Uni. Encara que limperialisme clssic s en part cosa del passat encara que segueixen persistint les guerres i locupaci de territoris que es consideren estratgics per a les potncies dominants, com mostren les diverses guerres dOrient Mig s evident que segueixen persistint potncies internacionals que tracten dimposar els seus interessos i les seves visions del mn a la resta.

Evitar la redistribuci
Des daquest punt de vista labsncia de fiscalitat comuna i dun disseny institucional basat a imposar lestabilitat de preus per sobre de tot tradua bastant b la visi dominant entre les elits de la potncia hegemnica europea Alemanya ja que evitava una possible redistribuci de recursos cap als pasos ms pobres una cosa que per altra banda hagus estat difcil de vendre al seu propi electorat i els tractava dimposar regles estrictes per

a evitar que una actuaci irresponsable daquesta perifria europea poss en perill el model alemany. Una mostra daquesta construcci europea asimtrica es va poder constatar quan Alemanya i Frana van tenir problemes per a complir les normes que elles mateixes havien promogut i van forar a la resta que acceptessin sense queixarse el seu incompliment. Una caracterstica de qualsevol sistema de poder s que les normes que regeixen per a cada membre no ho fan, o no de la mateixa manera, per a qui t les regnes.
Juliol de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Desprs danys deconomia europea, les estructures productives dels estats membres han canviat. En part, el projecte europeu estava pensat per a promoure una reorganitzaci de lestructura productiva, afavorint lespecialitzaci i les economies descala. No s casualitat que en aquest procs els pasos amb estructures productives ms febles hagin experimentat una certa desindustrialitzaci. Mentre vivem en la fase del crdit fcil aquestes desigualtats territorials es van amagar sota formes diverses bombolles immobiliries, despesa pblica sobre la base dendeutament, etc., per quan tots aquests falsos miracles van quedar al descobert els problemes estructurals de cadascuna de les economies van aparixer amb fora, com ho mostra la successi de crisi que han experimentat gran part dels pasos de la perifria europea. No noms els mediterranis, tamb Irlanda i gran part de pasos de lEst. La crisi ha posat en evidncia les fallades del model: un banc central que sha mostrat incapa de prevenir els excessos i el crash del sector financer; un model de desenvolupament que no ha reequilibrat les diferents economies; un euro sobrevalorat que afecta a la posici internacional de moltes economies; una poltica energtica incapa de lluitar contra el canvi climtic i de respondre a lala de preus amb un canvi substancial del model de desenvolupament; i la incapacitat de crear mecanismes de suport mutu que evitin la caiguda de les economies ms febles. I ha donat lloc a una srie de diagnstics erronis que es tradueixen en tractaments que agreugen cada dia el be-

nestar dimmenses masses de poblaci. Les elits econmiques, que no han dubtat a sortir en suport dun irresponsable sistema bancari evitant la seva nacionalitzaci i una reforma en profunditat de lesfera financera, han tradut la crisi a un problema de malversament pblic. Acusant de problemes globals al mal fer de poltics locals. Obviant en canvi totes les tensions que generen els models actuals de financiaritzaci econmica i polaritzaci espacial i social de leconomia europea. El resultat daquesta diagnosi inadequada s el de promoure poltiques generalitzades dajustament econmic, de reformes estructurals que sempre sacaben concretant en reducci de drets laborals i socials i dobviar un replantejament en profunditat del model econmic global. La crisi de cada pas t sens dubte causes especfiques de cadascun dells, per tamb altres que provenen dels mecanismes dinteracci internacional generats al llarg de les dcades precedents. La imposici dogmtica de poltiques dausteritat a tot el qual tingui problemes ignora gaireb sempre trets importants de cada situaci concreta i obvia plantejar-se si no ser lestructura europea la que tamb els genera. De fet, a linsistir que Grcia havia dajustar-se pel seu compte lnica cosa que sha aconseguit s convertir un problema menor el duna economia que representa el 2% del total en una metstasi que acaba afectant al conjunt. De la mateixa forma que a limposar plans dajustament de cavall als pasos amb problemes, Alemanya noms est assolint bloquejar la seva prpia economia i la

del conjunt.

Plans mal dissenyats

Lltim acord comunitari, el de constitucionalitzar lausteritat i imposar un quadre de sancions rgides, s ms del mateix en un context cada vegada pitjor. De vegades un pensa que les elits alemanyes copien les maneres dogmtiques amb els quals la vella burocrcia sovitica tractava dimposar els seus mal dissenyats plans. Com no shan canviat les fonts bsiques

de les tensions ni sha redissenyat el model, els problemes saguditzen, no es pot saber quin ser el resultat final: si leuro acabar per esclatar, si alguns pasos seran expulsats o es mantindr la unitat en un context de greus problemes socials i dajustaments imposats. Per del que estic convenut s que qualsevol de les alternatives implica forts costos socials, amb respostes que, donada la situaci social dominant, poden ser catastrfiques en temes com el reflotament de lautoritarisme, les poltiques xenfobes

radicals, etc. En tot cas, una cosa est clara: qualsevol resposta alternativa ha dincloure en el seu traat una perspectiva internacional, tant en forma de promoure altres regles de joc internacionals tamb a escala europea com de considerar en quina mesura les respostes locals interaccionen amb les pressions externes. I aix exigeix sens dubte comenar a teixir moviments internacionalistes que generin una pressi comuna sobre les institucions a transformar.

29, 12 i 15 M: preguntes per a desprs

Carlos Yatero

robablement estem vivint en primera persona la quarta transformaci del model dEstat associat al capitalisme globalitzador. Des que a principis del segle XX comenava lexpansi imparable de les democrcies de mercat, lEstat, en paraules de Ramn Fernndez Durn, va passar de ser fortament liberal a linici del segle a un Estat social en les dcades centrals del mateix, per acabar una altra vegada amb un tipus dEstat de tall neoliberal a finals de segle (El Estado y la conflictividad poltico-social en el siglo XX, Virus editorial). Avui ens trobem davant la culminaci daquest procs histric, al produir-se la ruptura, almenys en el que concerneix a la crisi europea, de lesquema que ha regit les tensions entre lEstat i la conflictivitat social durant ms de mig segle. Lescenari euromediterrani ofereix indicis ms que suficients. La posici hostil i agressiva de lEstat grec davant la seva poblaci; lamenaa de Mario Monti a Itlia: si el pas no est preparat per a una bona reforma laboral, el govern sen pot anar; el final de Zapatero que va aprofundir el desmantellament de drets i va introduir amb calador el control del dficit en larticulat constitucional; lostentosa convicci de Rajoy de que la conflictivitat no noms no modificar gens els seus plans sin que ser un aval davant la caserna general europea; o la imitaci en un Portugal intervingut amb les mateixes mesures poltiques que aplica Madrid. A ms de laplicaci dun receptari poltic i econmic, el paquet inclou ignorar tota mobilitzaci a manera de guerra psicolgica que converteixi la indignaci collectiva en impotncia compartida. Tant en la seva escala estatal o subesta-

tal, com en la prpia UE, el poder poltic dna per amortitzats els mecanismes de negociaci i pau social empleats fins a avui, i opta per una guerra social de desgast per a protegir i garantir la concentraci de poder i capital. Si b els exemples ms evidents els podem trobar a lEuropa mediterrnia, la ruptura amb el canon de pau social posterior a la II Guerra Mundial compta amb la complicitat de les elits dels pasos anomenats PIGS i de les altes esferes franceses, alemanyes i britniques. Aquest s, per altra banda, el resultat coherent del projecte thatcherista, que ha impregnat les transformacions de la dreta i lesquerra europea en els ltims 30 anys, i que avui est complint amb les seves aspiracions, superant les expectatives dels seus promotors. Aquest context afecta de forma directa a la forma en la que han de cristalitzar-se les conquestes poltiques de la mobilitzaci social. Sense deixar de mantenir les lluites pels drets socials i laborals, o els serveis pblics, ni destablir mecanismes dinterlocuci all on sigui possible frenar les poltiques dassetjament i asfixia, cal assumir que lesquema del pacte social est enfonsat, i amb ell la forma en que fins ara la revolta social aconseguia establir i consolidar avanos i drets collectius. En resum, que prefereixen esgotar i perseguir a qui protesten abans que escoltar al poble. Ja no necessiten ni aparences ni justificaci davant ning. Ja Domingo Cavallo, Ministre dEconomia del govern argent de De la Rua, preguntat sobre si tindrien xit les dures mesures econmiques que havia imposat, va respondre que depenia del Ministeri de lInterior i la repressi que aquest fos capa dimposar. Llavors, perqu resistir? Per necessitat. Si resistim i ens manifestem pot ser que els fem mal a ells; per si no resistim, ens fem ms mal a nosaltres, i tram la nostra forma de ser. Com garantir els fruits de les lluites so-

cials quan difcilment pot esperar-se que ho facin estats que, de paraula o obra, es declaren obertament enemics? s ms difcil respondre quan som conscients de que les nostres alternatives, en el millor dels casos, es troben en estat embrionari. La capacitat dafrontar aquest context s, en qualsevol cas, una de les claus al voltant de les quals ha de crixer i madurar la nostra capacitat dimaginaci i creaci poltica. El prolongat dia desprs duna lluita sostinguda davant duna guerra de desgast. * Carlos Yatero s membre de lAssemblea de barri del Raval (Barcelona) i redactor de la revista Masala

Contraanuncis

Juliol de 2012

25

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Laltra cara de la Marat per la Pobresa

Els principals patrocinadors van guanyar 9.300 milions el 2011
David Fernndez

a recapta caritativa de la Marat per la Pobresa de TV3 ha estat impulsada pel mateix Departament de Benestar que va retallar el PIRMI lagost passat. Telefnica, Movistar, La Caixa, Abertis, El Corte Ingls, ESADE o destacats evasors fiscals com els Carulla o Carceller, entre els patrocinadors principals de la Marat. La Marat per la Pobresa, el programa de 12 hores del passat 27 de maig impulsat pel govern de CiU a travs de TV3, va recaudar al voltant de 4,5 milions deuros, una xifra que queda ben lluny dels 53 milions deuros que CiU va retallar lagost de 2011 en les partides del PIRMI, la renda mnima dinserci que s, per moltes persones i unitats familiars en situaci de vulnerabilitat, lnic ingrs mensual del que disposen. Les sollicituds de PIRMI van arribar el maig de lany passat a un rcord histric, amb 33.772 expedients. Per desprs de lestiu, el mateix Departament de Benestar Social que avui impulsa la Marat, va cancellar 4.521 ajuts. I mentre a las xarxes socials bullia ls detiquetes com #maratjusticia i #sobrencadires o #sobracinisme, cal apuntar que la quantitat que finalment sha recaptat queda ben lluny dels beneficis econmics que van obtenir lany passat les principals empreses que patrocinen la Marat i llueixen comproms contra la pobresa: un 0,05% dels ms de 9.300

milions deuros en beneficis nets durant el 2011. s a dir, ms de 25 milions deuros al dia, cinc vegades la recaptaci total contra la pobresa aconseguida per la Marat. La xifra s el resultat de sumar els beneficis obtinguts el 2011 per La Caixa (1.307 milions), Movistar (5.403 milions), Abertis (720 milions), El Corte Ingls (319 milions), Gas Natural Fenosa (1325 milions), Estrella Damm (89 milions) o Gallina Blanca (200 milions estimats donat que no presenten balanos consolidats). Totes elles assessoraven, patrocinaven o collaboraven amb lesdeveniment. En el cas de la Comissi Assessora Social de la Marat, hi figura al costat de La Caixa o DKV (assegurances mdiques privades) o la consultora Pricewtaerhouse-Coopers, que assessorava Lehman Brothers el 2007 i que avui assessora la Generalitat en matria de retallades sanitries.

De Telefnica als evasors fiscals nostrats

I s que entre les empreses patrocinadores de lesdeveniment hi figuren empreses com Telefnica, amb beneficis milionaris mentre anuncia acomiadaments massius de 8.500 treballadors; la gestora dels peatges catalans Abertis, que amb beneficis de 720 milions ha anunciat lacomiadament de 400 persones i que est comandada per Salvador

Alemany, que coordina el consell econmic (CAREC) que assessora Artur Mas; o El Corte Ingls que, amb 319 milions de guanys, ha estat el primer en recrrer a lacomiadament per absncia justificada en aplicaci de la darrera reforma laboral. Dentre el seguit dempreses, per, en destaquen dos especialment: Gallina Blanca i cerveses Damm. Els seus propietaris, la nissaga Carulla i Demetrio Carceller respectivament, sn dos dels casos ms recents de frau fiscal conegut. En el cas de la famlia Carulla, propietria de la poderosa Agroaliment, continua oberta la investigaci judicial per un frau continuat que es podria apujar als 160 milions deuros. Levasi fiscal shauria produit triangulant transferncies a traves de comptes opacs de paradisos fiscals com les Antilles Holandeses. El volum del frau fiscal daquesta nissaga multiplica per 35 el que sha recaptat a la Marat. Respecte Demetrio Carceller, president de DAMM, cal recordar que lAudincia Nacional va bloquejar-li 400 milions deuros i el va investigar el 2010 per un frau fiscal continuat durant 15 anys que hauria arribat als 500 milions defraudats. Carceller, fill del fundador de Falange del mateix nom que va ser ministre de Franco entre 1940 i 1945, simulava viure fora de lEstat espanyol per tributar a Portugal, amb una fiscalitat menor cap a les rendes altes. Ha estat un dels casos ms greus devasi fiscal individual de la histria de la hisenda espanyola. El nivell de

frau fiscal del president de DAMM, que dna suport a la Marat, multiplica per 100 el que sha recollit a la Marat per la Pobresa de TV3. I de tot plegat, una cirereta final. ESADE, el think thank neoliberal on es va formar el conseller de Benestar Social Josep Llus Cleries, ser lencarregat dassessorar i realitzar el seguiment dels projectes finanats per la Marat. El director dESADE va dimitir el passat mar desprs de fer-se pblic que havia cobrat 128.000 euros de la trama corrupte de lInstitut Nos dIaki Urdangarin, exa-

lumne tamb dESADE. En el pas on la mare de Du s negra i el gorilla s blanc, tot rutlla al revs. 13 milions de pobres a Catalunya; 27 milions de pobres als Pasos Catalans. Mentre la singular marat de Bankia recaptava en 72 hores 19.000 milions deuros. Marat s, doncs, i continuada. Dels que promouen la pobresa: departaments que retallen pirmis, multinacionals que acomiaden amb beneficis, bancs que guanyen i desnonen i fins les empreses dels defraudors fiscals ms nostrats. Per llogar-hi cadires quan no en sobren.

Criminalitzar, lobjectiu de la nova reforma del codi penal

Madrilonia.org

a gesti de la crisi financera per part dels governs europeus, rescatant als bancs i retallant drets socials, provocar sens dubte un empobriment damplis grups de la poblaci i, cap esperar, augmentar la conflictivitat social. El govern del PP ja est pensant en aquests termes i ha llanat en conseqncia una proposta de reforma del codi penal. LObservatorio Metropolitano ja anunciaven en un llibre recentment publicat, Spanish Neocon, que davant les escasses perspectives de millora econmica, la dreta podria comenar a construir un discurs que posi el focus sobre la gent que est pagant la crisi i les qui protesten contra les mesures del govern, utilitzant termes tals com delinqents, dropos i violents. s una vella estratgia, ben coneguda a EEUU, per la qual els pobres sn culpabilitzats del seu atur, manca de casa o necessitat de suport social. El que no t ocupaci passa a ser un dropo o un parsit, els que es mobilitzen sn considerats delinqents o busca-bronques. Es crea una lnia divisria entre aquells que mantenen locupaci o un petit negoci, gents de b, i qui posen en risc la seva tranquillitat: els aturats, els que protesten per la situaci, els que recorren al petit robatori, a la compra-venda alegal o a la menuda. Aquesta estratgia busca fer oblidar les causes poltiques i econ26

miques dels actes daquestes persones i convertir la crisi-estafa en un problema dordre pblic. Aix, shan anunciat reformes contra els petits robatoris i contra les mobilitzacions. Entre les primeres, trobem que qualsevol furt ser delicte al marge de la quantitat que shagi sostret -ara sexigeix que se superi els 400 euros- si lautor ho executa sense saber el lucre illcit que obtindr. Per exemple, el que es dugui una bossa cometr un delicte independentment que en el moneder hi hagi tres euros o mil. Es crearan tipus penals especials i agreujats per a algunes formes de robatoris, furts i apropiacions indegudes. I sadoptaran mesures cautelars immediates, inclosa la pres provisional, en supsits de multirreincidencia. No sha escoltat res sobre augmentar les penes dels corruptes. I per als grans defraudadores una amnistia fiscal. Qui s el criminal? Per la part dels revoltosos, es considerar com delicte datemptat contra lautoritat la resistncia activa o passiva gran davant les forces de seguretat i ser delicte de desordres pblics penetrar o obstaculitzar laccs a establiments pblics. s a dir, impedir de forma temporal lentrada a una oficina de banc per a denunciar un desnonament, concentrar-se davant de la Conselleria dEducaci o romandre en una plaa en contra de lopini de la policia ser un delicte. Tal com va deixar clar el ministre de lInterior, Jorge Fernndez Daz, convocar concentracions per Internet que alterin greument lordre pblic seran considerades delicte dintegraci

en organitzaci criminal. Un clar missatge al 15M i a tot tipus dorganitzaci ciutadana a travs de les xarxes socials. Ja shan aixecat veus crtiques des de judicatura, per exemple, Ximo Bosch, portaveu de Jutges per a la Democrcia ha exposat que la Delegaci del Govern ha de garantir el dret de manifestaci encara que no estigui comunicada. A ms, si s pacfica ha de prevaler aquest dret a uns altres si no es vulneren flagrantment. Amb aquesta reforma pe-

nal, Ghandi aniria a la pres; es dificulta precisament la possibilitat duna protesta pacfica. El control del carrer s tasca dels sectors ms durs de la dreta a nivell poltic i meditic. Els neoconservadors ho saben i volen aprofitar la seva oportunitat per a aconseguir major pes poltic. Per omplir els ja paralitzats jutjats amb casos menors i activistes pacfics s el pitjor que li pot passar al nostre sistema judicial. Els detinguts, jutjats i empresonats no

surten barats. Gastar recursos pblics en qestions penals menors, quan es fan retallades en educaci i serveis socials s un clar smptoma del tipus de gesti de la crisi que pretenen portar a terme el govern. Aquest modus operandi contribueix a generar un ambient en el qual la prioritat sembla ser controlar una espiral de violncia en paraules de Jorge Fernndez Daz, i no salvar el que veritablement importa: la societat i la democrcia.
Juliol de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Miners, ecologia, 15-M

Carlos Taibo

l rescat de la UE ha fet que passi, injustificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem - semblaa rescatar-la, i aix encara que resulti difcil avaluar quina s la intensitat del debat que han suscitat, en els ltims dies, i en el mn que resisteix, les protestes corresponents. En aquestes condicions, i encara que un corre el risc datorgar relleu excessiu al que probablement no ho t, no em queda ms remei que apuntar una intuci: alguna cosa hem fet malament tots quan no sembla que tinguem altra cosa que discrepncies sobre qestions de fons. Comenar dient el que crec que s, en aquestes hores, el principal: sobren els motius per a donar suport, amb tot el que estigui al nostre abast, a la protesta minera. Faltaria ms! Si a tot arreu intentem plantar cara a agressions i retallades, com hauria de faltar el nostre suport a qui, en el mn de la mineria, denuncien els efectes dunes i altres. Assenyalat aix, que repeteixo s el principal, no queda ms remei que pronunciar-se sobre algunes disputes que estan en la rebotiga. Estic pensant abans de res, clar, en la qual es pregunta per lactitud -no dara: de sempre- que la resistncia minera ha assumit en relaci amb una qesti tan vital com s el respecte del medi natural i els drets de les generacions esdevenidores. Tinc la impressi -la certesa, per millor dir-lo- que les protestes daquestes hores apunten directament al legtim propsit de garantir salaris i preservar llocs de treball. Per, encara que no ignoro la delicadssima situaci de moltes famlies, trobo a faltar, inequvocament, una mica ms. Alguns companys em diuen que, dhuc

compartint la meva preocupaci pel silenci que la dimensi ecolgica de la crisi provoca en el moviment miner, no s aquest el moment per a airejar aquestes desavinences. Pot ser que tinguin ra. Per em veig obligat a preguntar quan arribar, llavors, aquest moment. Portem trenta anys amb la mateixa batussa. Primer van ser les discrepncies que el futur de la indstria militar va aixecar entre els nostres pacifistes i el que avui anomenem sindicats majoritaris; els primers reclamaven el tancament de les fbriques corresponents, en tant els segons exigirien, sense ms, que es preservessin els llocs de treball. Desprs van arribar les disputes en el que fa a una sagnant indstria, lautomobilstica, descaradament subvencionada pels successius governs espanyols. Ara ens topem amb una discussi -crec jo que insortejable- sobre lavenir de moltes de les indstries extractives, lamentablement lesives per al mitj natural i no menys lamentablement vinculades amb un estil de vida insostenible (el nostre, clar, no el dels miners). Quan sem diu que la revolta davui obeeix al propsit dexigir que es compleixi el que els nostres governants van donar per bo anys enrere, vull preguntar-me si no s prudent discutir aix que els uns i els altres van acatar. Tamb he escoltat amb freqncia aquests dies que la responsabilitat pel que fa a la sense ra de bona part de lactivitat extractiva no s dels treballadors daquesta, sin de les empreses o, ms encara, del sistema. Magrada poc largument. Si, com productors o com consumidors, acatem les regles del joc que imposa aquest sistema, som al cap corresponsables de la lgica daquest. I estem renunciant a la tasca de transformar la realitat. Quan algun collega, de bon to, ha suggerit que entre els ecologistes no fal-

ten les gents que, obsessionades amb el medi natural, han oblidat el que significa la lluita social de sempre, no em queda ms remei que donar-li la ra. Per a a continuaci preguntar-me, aix s, quants sn els treballadors que, a ms de mantenir viva aquesta lluita social, mostren conscincia plena i conseqent pel que fa als nostres deures amb el planeta i amb les generacions esdevenidores. Tots som part del sistema que patim,

i no seria saludable que oblidem que la nostra conducta no sempre est a laltura de les circumstncies. Altra cara de la discussi daquests dies lofereix una collisi, sospito que una miqueta artificial, entre el 15-M i els miners. En algun cas intueixo que neix dun malents. No li donar major relleu a les frases proferides per alguns miners que, davant la policia, van considerar convenient afirmar que no eren com aquests pacifistes del 15-M. I no lhi donar perqu no ho t, tot i que em sembla que el seu s recordar que el que els periodistes anomenen indignats no sn cresta de gall. No est de ms que recordi referent a aix el que de bon tros encertat ens diu Raimundo Viejo: Estudiants i indignats, contrriament a aquesta fluixejada dels miners que rula per la xarxa, no noms van aconseguir expulsar als mossos de plaa Catalunya; ho van fer, a ms, sense necessitat de coets, dinamita, caputxes, ni tota la parafernalia: purament aikido de la multitud. Em preocupa ms lactitud de qui, les ms de les vegades des de fora -ni sn miners ni sn 15M-, han procurat airejar eventuals diferncies entre els uns i els altres. Aquestes gents, clarament sobrepassades pel que el 15-M ha acabat per suposar, semblen decidides ara a recuperar el terreny perdut i escudarse darrere dels miners. Per fi la classe obrera hauria reaparegut per a deixar a cadasc en el seu lloc i, de forma ms precisa, per a revelar ben a les clares la condici dun moviment, el del 15 de maig, en el qual falten la conscincia daix, de classe, i la voluntat de transformaci revolucionria. Caram! B puc imaginar-me la reacci dun indignat que ho estigui de deb: siguin quines siguin les mancances del 15-M -li preguntar a lespavilat de torn-, des de quins plpits parlaran aquestes gents que ara mocupen? Ser que els miners, legtimament lliu-

rats a la tasca de defensar ocupacions i salaris, estan a punt de prendre el Palau dHivern? Ho faran amb ells les direccions, entumides, de CCOO i UGT, desprs dacceptar, durant decennis, linacceptable? Escoltarem per fi que reapareixen les paraules alienaci i explotaci en el llenguatge sindical a ls? Ens arribar algun missatge que convidi a concloure que lobjectiu dacabar amb el capitalisme comena a recobrar pes? Tindrem coneixement dalguna iniciativa en la qual la paraula autogesti reveli ben a les clares la perspectiva de superar el mn del treball assalariat i la mercaderia? En fi, rebrem notcies que la conscincia dels lmits mediambientals i de recursos del planeta convida a posar sobre la taula altres valors i altres actituds? No conv que ens enganyem. La protesta minera s un interessantssim exemple que alguna cosa comena a explotar entre els nostres treballadors. I el 15-M reflecteix ben a les clares que una part de la gent ha comenat a adonar-se del que tenim entre mans. Fem el que estigui al nostre abast per a acostar posicions. I aconseguim referent a aix, en particular, dues coses. Duna banda, que el 15-M trenqui definitivament amb els espasmes merament ciutadanistes que segueixen operant en el seu interior. I per laltre que cada vegada siguin ms els treballadors que se sumin a la tasca duna resistncia enfront del capitalisme que incorpori els valors de lautogesti, la lluita antipatriarcal, la contestaci antiproductivista i linternacionalisme solidari. Tasca no ens faltar. * Carlos Taibo s escriptor, editor i professor Titular de Cincia Poltica i de lAdministraci a la Universitat Autnoma de Madrid. Article publicat al Rojo y Negro digital.
27

Juliol de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Autogesti: 5) Els mercats municipals i el port sota control obrer

Ferran Aisa

> EL FAR

l carrer lordre revolucionari passava per lorganitzaci de Comits de Barriada. Es tractava dun moviment revolucionari sorgit espontniament del poble en armes i en el qual hi havia des de membres dels Comits de Defensa Confederal fins a militants de les Joventuts Llibertries i homes i dones de la CNT. Per tamb molts ciutadans que posaven el seu esfor en la construcci revolucionria. La mobilitzaci de la ciutadania era un fet que semblava irreversible. Arreu de la ciutat es multiplicaven les cantines, els restaurants populars, fins i tot hotels de luxe com el Ritz esdevenien menjadors populars. Els comits revolucionaris organitzaren als barris la defensa, el provement, la

sanitat, la cultura... Per una altra banda els treballadors dels mercats majoritriament afiliats a la CNT autogestionaven el seu lloc de treball. El mercat central de provements del Born, els mercats municipals i lescorxador foren collectivitzats pels treballadors. Els mercats municipals de Barcelona van seguir la mateixa pauta collectivitzadora i van constituir Comits Obrers CNT-UGT, on es van incloure tots els concessionaris de parades i empleats del mercat. Els treballadors de lEscorxador reunits en Assemblea, a la sala de festes La Gavina Blava de lAvinguda Mistral, igualment que els treballadors del Born i els dels mercats de Barcelona sadaptaven al decret de la Generalitat sobre la socialitzaci de les empreses el dia 14 doctubre, i ho feien dacord

amb la delegaci del Comit de Provements, la Federaci Obrera i els industrials de lescorxador. Un Comit de Control Obrer es va fer crrec de la direcci de lEscorxador, el qual va passar a controlar lactiu i el passiu de tots els abastadors de lEscorxador, i amb aquest efectiu va comenar a desenvolupar les operacions de compra, sacrifici i venda de ramats amb carcter collectiu. El Comit va aprovar destinar un sou equitatiu per cada un dels treballadors i patrons industrials. Els provedors van nomenar els delegats per a cada nau de lEscorxador. Les feines del moll tamb van fer un canvi brusc, de moment es van presentar unes noves condicions de treball pels estibadors i altres empleats del port de Barcelona. El Sindicat nic del Transport de la CNT va aconseguir un contracte amb consignataris i armadors

que beneficiava als treballadors. Foren suprimits els intermediaris que es dedicaven a contractar directament els treballadors i, naturalment, el benefici que sen duien a costa daquestes contractacions. Es va reorganitzar la Junta Directiva que seria lencarregada de percebre les quantitats per crrega i descrrega dels vaixells, segons les tarifes vigents, organitzaria els equips obrers i pagaria els jornals. Els armadors, els naviliers i consignataris noms reconeixien com interlocutors dels treballadors al Sindicat nic del Transport de la CNT.

Governats per sapastres i pillards

Jordi F. Fernndez Figueras

Fa unes setmanes el ciutad Jordi Pujol va fer unes declaracions al Diari de Terrassa. Una de les coses que va dir en relaci amb ladhesi dEspanya a la uni monetria de la Uni Europea lany 1992 s aquesta: Los alemanes ya me lo advirtieron. Nos da miedo una cosa, me dijo Theo Waigel, que era ministro de Hacienda alemn, ustedes no son serios. Y tena razn. I quanta ra t tamb Jordi Pujol quan diu que tenien ra. Prou b que ho sap ell que a Espanya no som seriosos, de primera m ho sap, al menys pel que fa a Catalunya. A quin pas seris una persona a la qual sacusa de falsejar el balan dun banc, dassignar grans sobresous als consellers del banc quan es tenen grans prdues, de realitzar inversions irregulars i de ser responsable duna gestin imprudente e incluso desastrosa en paraules de lAudincia de Barcelona, de repartir beneficis suposats entre els accionistes quan en realitat es pateix un gran dficit... en lloc de dimitir dels seus crrecs poltics i posar-se a disposici de la justcia, samaga rere la bandera nacional i es presenta amb xit com a

vctima duna conspiraci? A quin pas seris s possible que els mitjans de comunicaci diguin que no es vol pagar el peatge a les autopistes catalanes perqu els diners aniran a Madrid, quan saben prou b que la majoria de les autopistes de pagament catalanes van ser promogudes pel govern de Jordi Pujol i que el seus beneficis van a parar a la caixa dAbertis, una empresa propietat de La Caixa, que t com a president a un home molt, per que molt, proper al rovell de lou convergent? A quin pas seris un partit que somple la boca de sobiranisme i independentisme permet que el seu mxim dirigent, quan arriba al govern, nomeni consellera de Justcia una persona que va comparar les consultes populars sobre la independncia de Catalunya amb els homenatges a terroristes bascos? A quin pas seris la televisi controlada per un partit que ha eliminat els impostos de successions i patrimonis a les rendes ms elevades, mentre tanca o deteriora hospitals i escoles pbliques, t el cinisme dorganitzar una marat contra la pobresa? A quin pas seris es descobreix que la vicepresidenta del govern ha mentit sobre el seu nivell acadmic deia que era llicenciada i en realitat no havia acabat la carrera i no dimiteix immediatament ni

s destituda? A quin pas seris un govern que constantment ens recorda que Madrid ens roba 20.000 milions deuros, tolera i encobreix que el frau fiscal dels empresaris evasors fiscals catalans s de 16.000 milions?

I qu dir del cas Millet-Palau de la Msica? s propi dun pas seris que un partit sigui acusat de finanar-se grcies a una trama corrupta i que al fundador daquest partit noms se li acudeixi dir en un mitj de comunicaci, en to amenaant, que val ms oblidar-se del tema

perqu si es remou tots farem una mica de ferum? T molta ra el ciutad Pujol, no vivim en un pas seris, ms aviat sembla que vivim en un pas governat per sapastres i pillards amb la complicitat dun poble que, en bona part, calla i ho permet!

Receptes...

Llom de porc farcit de figues i sobrassada

Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients: llom de porc

28

figues sobrassada patata enciam sam aigua sal

pebre bo Elaboraci: Xapam el llom com si fos un llibre i el vespre abans el salpebram. Lendem el farcim alternant fi-

gues seques sense capoll i sobrassada. Tacam el llom ben farcit i el lligam amb una malla aposta que tenen a les carnisseries, ben estret. El posam a bullir i quan s cuit el treim, uns 20 minuts per quilo. A continuaci el posam dins

una rostidora, untada prviament de sam i el posam al forn a rostir a foc moderat fins que s ben rosset. Es pot servir amb patata tallada rodona i fregida i una bona ensalada denciam. Bon profit!
Juliol de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> UNA MIRADA CRTICA DES DEL CINEMA

La jungla dasfalt
Joan Canyelles Amengual

(The asfalt jungle, 1950) Desprs de passar set anys a la pres, lafamat cervell de diversos atracaments Erwin Riedenshneider (Sam Jafe), acudeix al corredor dapostes illegals Coby (Marc Lawerence), per proposar-ni un que pot ser definitiu. Per finanar el cop, el posa en contacte amb el respectable advocat Alonzo Emmerich (Louis Calhern), qui en principi est disposat a participar a loperaci i posar els diners que fan falta per dur-lo a terme. Tamb hi participaran el pistoler Dix Handleyy (Sterlin Hayden), lespecialista en caixes fortes Louis Ciavelli (Anthony Caruso) i el xofer Gus Minissi (James Whitemore). Per en realitat Alonzo Emmerich est arruinat i el que planeja es quedar-se ell amb tot el bot. Latracament, minuciosament preparat, sortir b, per una srie de fatalitats, faran que al final i per diverses circumstncies, sigui un fracs i un a un, i a poc a poc, aniran caiguent tots els que hi han participat. Trobo una tasca molt interessant llegir lopini que les diferents crtiques i crtics tenen sobre un mateix director o

Fitxa tcnica
Dr: John Huston; G: Ben Maddow i John Huston; Ft: Harold Rosson; Ms: Miklos Rozsa; Int: Sterling Hayden, Sam Jafe, James Whitmore, Jean Hagen, John Mclntire, Marc Lawrence, Harry Kelley, Anthony Caruso, Marilyn Monroe.
Juliol de 2012

una mateixa pellcula. En alguns casos hi ha unanimitat a lhora de reconixer la genialitat dalgun director (seria el cas de Hitchcock, de Lang, de Renoir o de Welles), per sovint la disparitat de criteris s abismal, ocenica (per posar dos exemples paradigmtics, podrem parlar de Godard o de Wyler). Moltes vegades, tan accentuada disparitat resideix en la consideraci de lautoria, de la tinena o no, dun estil propi, duna personalitat definida i identificable. Es a dir, en les teories impulsades pels joves crtics (desprs realitzadors) de la mtica revista Cahiers de Cinma, de les quals ja hem parlat moltes vegades. En el cas de John Huston, les polmiques amb laltre gran revista francesa Positiv varen ser fora intenses. El nmero 51 (mar de 2006) de la molt notable publicaci cinematogrfica Nosferatu, fou dedicada al director que avui ens ocupa i all les opinions foren tamb bastant diverses. Des del meu modest punt de vista, Huston, s sobre tot un gran narrador, poc preocupat per tot el que no faci avanar la histria i tamb poc inclinat a investigar noves formes en el llenguatge cinematogrfic o per ampliar les seves possibilitats. Amb la seva primera pellcula, El falc malts (The Maltese falcon, 1941), basada en una novella de Dashiel Hammet, inaugurava el cinema negre i Bogart comenava a ser definitivament Bogart, deixant enrrere el papers de gnster que fins a les hores havia interpretat. Sovint sha dit de Huston (i tamb sha desmentit i matitzat) que s un cronista de la derrota i un dels directors que ms ha ents i definit la figura del perdedor, del loser (juntament amb Peckinpah o Ray, entre daltres). Aix ho demostrarien ttols tan emblemtics com El tresor de Sierra Madre (The trasure of Sierra Madre, 1948, he estat molt temptat de comentar aquesta pellcula en lloc de La jungla de lasfalt pel que t de crtica de la cobdcia, de lafany dacumular riquesa i del poder corrosiu i letal que poden tenir els diners), Ciutat daurada (Fat City, 1972), o Lhome que va poder regnar (The man who would be king, 1975). Una de les seves poques pellcules que acaba de manera trgica, s lexcellent obra mestre La reina dfrica (The African Queen, 1951) on el final feli s tan inverosmil que sembla una amorosa i tendra broma. A tots aquets ttols (i a molts daltres), uns

determinats personatges suneixen per aconseguir un objectiu que molt sovint es quimric i en la majoria dels casos aquest objectiu no saconsegueix. Per en lintent, en la lluita, els seus protagonistes hi troben la dignitat que cerquen. En lampla filmografia de Huston (19411987) hi ha pel.lcules purament pecuniries que son indignes del seu talent. Per es va acomiadar amb una portentosa obra mestra: Dublinesos (The dead). Sobre el relat de James Joyce i connectat permanentment a una bombona doxgen, Huston elabora una lucidsima reflexi sobre la vida i la mort, sobre la permanena entre nosaltres dels que ja ens han deixat i sobre la que nosaltres deixarem a la nostra mort. A la Irlanda de principis del segle XX, dues germanes grans organitzen com cada any un sopar de Nadal o hi conviden familiars i amics. El seu nebot Gabriel (Donal McCann) fa una mica el paper de mestre de cerimnies. Quan el sopar ja ha acabat i els convidats estan comenant a partir, un dells canta una vella can irlandesa. La dona de Gabrie, Greta (Angelica Huston), s a lescala i quan la sent queda paralitzada. Els breus moments que dura la can la veim ntima i dolorosament trasvalsada. El seu marit la contempla demanant-se que li est passant pel cap. Quan arriben a lhotel on han de passar la nit ella li conta la histria de Michael Fury, el jove que va morir damor i pulmonia desprs de passar la nit plujosa i freda davant de la seva casa perque ella abandonava momentniament el poble lendem. Michael Fury no ha deixat dacompanyar-la durant tots els dies de la seva vida. Continua visquent a la seva memria i al seu cor. I ax ser sempre. No crec que hi hagui cap director que shagui acomiadat amb uns darrers vint minuts tan antolgics i prodigiosos, tan sublims i intensos com aquets de Dublinesos. Aquets ltims fotogrames justifiquen tota una carrera

cinematogrfica. La jungla de lasfalt, est estructurada en tres parts. La primera serveix per presentar als protagonistes i la preparaci de latracament a la joieria. Huston ho fa amb una gran economia narrativa i deixa ben clares les seves simpaties, i en certa manera la seva solidaritat amb els que el duran a terme. La segona mostra latracament prpiament dit. Les escenes estan rodades amb un extraordinari sentit del ritme i la planificaci i han servit de model a moltes altres pellcules. I finalment a la tercera assistim a una srie de fatalitats que sense fer fracasar el cop, conduiran a que tots els qui hi han participat, acabin morts o empresonats. No podia ser duna altra manera. Ax ho manava el cody Hays, lautocensura cinematogrfica. Cap vulneraci de la llei, cap comportament que sorts de les estrictes normes morals ultraconservadores i catliques podien quedar impunes. I havia de quedar meridianament clar que qualsevol corrupci institucional era una excepci que el sistema sencarregava de corregir rpidament. Per aix a la seqncia final, el cap de la policia explica davant dels mitjans de comunicaci que tots els implicats, llevat dun, son morts o detinguts. I que el policia corrupte ha sigut apartat i respondr davant la justcia. Tot seguit fa una defensa aferrissada de les forces de repressi de lEstat, diu que sense elles, els criminals serien els amos de la ciutat i acaba afirmant que Dix, un assass sense esrcrpols, una

bestia desproveda de cap sentiment hum, est a punt de ser detingut. Huston desmunta aquesta gran mentida i es burla de la censura de manera prodigiosa. A la darrera escena, absolutament antolgica: veim a Dix arribant amb lultim al a les praderes on vivia quan era petit. En un demat brillant el veim morir aprop duns cavalls que el veuen i shi acosten com si el coneguessin mentres la seva amiga va correguent a cercar ajuda. Limmens talent de Huston, li permet deixar clar que Dix s essencialment un home pacfic que tan sols anhelava abandonar la gran ciutat per tornar a les seves arrels. El que trobo ms interessant daquest autor s la seva aposta per una certa forma dutopia, el seu convenciment de que el dolor provocat per la resignaci s ms intens i llarg que el que provoca la derrota, que sempre s relativa i que com a mnim ens assegura la dignitat. Perqu daix es tracta, no ho trobeu?. Lactual situaci dEstat policial, les contnues detencions, les agressions de les fores dinseguretat mai castigades, el que persegueixen s que hi renunciem, que ens quedem a casa, que tinguem clar que no podem guanyar. Per ignoren que la nostra lluita, el nostre combat, no es pot pedre mai, perque en ell mateix hi ha la victria i la fora que ens fa ser molt ms lliures que ells, els poderosos, els banquers, els que edifiquen la seva fortuna sobre el crim social i poltic.

29

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

> DES CARTES MAUDITES

Quatre notes sobre Blake

Carlus Jov i Buxeda

Solidaritat amb Rdio Contrabanda FM

La Generalitat vol clausurar el seu centre emissor
Carles Masi Setmanari Directa

ntre els diferents comentaristes de lobra de Blake, no sn pocs els que en destaquen el component revolucionari. Judy Cox, a William Blake: flagelo de tiranos, afirma que fou un artes obscur i afligit per la pobresa que va crear algunes de les imatges ms impactants denergia revolucionria i alliberament hum mai produdes. La seva fou una veu que parl pels esclavitzats i els abandonats, i sal en acusaci incansable contra un mn injust i explotador. Sense tanta pompa, Segimon Serrallonga, a la introducci de la seva traducci de Les noces del Cel i lInfern, afirma que si b Blake es va relacionar amb cercles radicals, aquest fou menys comproms pblicament i clandestina, per que en lesporuguiment la seva fria prengu uns viaranys fantstics, embolicant la revolta dobscurs i turbulents draperies mitolgiques. Tamb Elena Valent, en la introducci de la seva traducci dels Cants dInnocncia i Experincia, fa referncies a lentorn radical de Blake i com aquesta influncia es reflexa en la seva obra. Segons Valent, latac que Blake fa al racionalisme cal entendrel, en part, en clau poltica, ja que langls hauria arribat a la conclusi que el racionalisme de les classes cultes i dirigents s linstrument amb el qual fabriquen lleis per tiranitzar els homes. Fins i tot en matria religiosa, tot i les allusions constants a la Bblia per considerar-la el Gran Codi de lArt, Blake es mant sempre fidel a les classes populars i s un detractor dels poderosos. La seua concepci del cristianisme poc t a veure amb la de lEsglsia: Em sembla clar Ara que Tom Paine s millor Cristi que lObispe, escrigu en relaci a la polmica religiosa despertada pel discurs deista de Paine, atacat pblicament per lobispe Watson, qui tamb blasfemava contra la Revoluci francesa. A Blake, en canvi, la Revoluci francesa li desperta un gran inters, fins el punt que hi dedica un dels seus llibres proftics. Per tant, sembla just dir que latac blake a la ra en defensa de la imaginaci no s quelcom que es pugui escombrar a la lleugera; en ell shi amaga no tan sols uns discurs artstic, sin tamb un de poltic. Si ens inclinem a pensar que Blake s solament un visionari, un mstic, un illuminat, correm el risc de perdrens gran part de la riquesa de la seva obra.

a Generalitat est intentant forar el tancament de Contrabanda FM, una de les rdios lliures ms veterana i activa de la ciutat de Barcelona, que emet des de lany 1991 a tot el terme municipal. O, com a mnim, aix s el que es desprn de lactuaci de la Subdirecci General dOrdenaci de lEspai de Comunicaci Audiosivual organisme dependent de la Conselleria de Cultura, que ha enviat una notificaci que exigeix la clausura del

centre emissor que la rdio barcelonina t al Tur de la Rovira. Arran daquesta notificaci, en cas que Contrabanda FM no deixi demetre el dia 25 de juny, pot haver dafrontar una multa de 100.000 euros, la qual cosa labocaria al precinte de la seva infraestructura tcnica i al tancament definitiu. La zona dels turons de la Rovira i el Car-

Alma Libertaria, nou treball discogrfic de Juanito Piquete

Kasba Music

a trajectria musical de Juanito Piquete es remunta 25 anys enrere, quan va iniciar la seva etapa al costat dels Mataesquiroles (1986-1992), passant posteriorment pels sons rocosos de DBS (Datura Bruising Show, 19931998) i pels seus anys electro-acstics de 1999 a 2004. Lany 2009 inicia una nova aventura publicant La Revolucin Desconocida, que significa la seva tornada al rock and roll i als escenaris, acompanyat per Sergi Fabregas, company de viatge des de 2007 i compositor al costat de Juanito de la majoria de les canons. En el seu haver ms recent es troben el lliurament de dues canons per al recopilatori Barcelona Explota Vol. 2- Homenatge a Tralla Records, sent lnic grup que resisteix el pas del temps i repeteix en el recopilatori editat per Rock de Kasba el 2011 com homenatge al segell barcelon dels anys 90. Alma Libertaria (gravat als Estudis Maraton per Antonio Pri) s el nou lliurament vital, i rocker per al segell Rock de Kasba daquesta parella de

fet, Juanito i Sergi que amplia la famlia musical amb Valentn Wallace White, a la guitarra i que compta amb les collaboracions de Rayko Garcia, a la Bateria, Edgar Gubianas, teclats, Alex Puerto i Carles Benedet a la guitarra. Els textos de Jess Lizano, Leopoldo Mara Panero, Ramon Muns, Gorka Ramos i del propi Juanito conformen les canons on sentremesclen el rock and roll i el punk-rock. Com bonus track ens regalen dos temes en format acstic que van ser editats en els recopilatoris Msica contra la Represin (Kasba Music 2011) i Cantar, Amar, Sembrar de lespai Lo que nos queda (Xile). A finals de 2011 sincorpora Anna Crespo a la bateria. En lactualitat els seus directes gaudeixen dexcellent estat de salut, tant en format elctric com en acstic les canons dAlma Libertaria desprenen la coherncia de la poesia i el rock and roll amb la lluita social i el comproms per la transformaci i lautogesti de la humanitat... Vendrn otros silencios, otras crceles, otras sombras te alcanzarn, pero t canta a la libertad... (Salmo crata, Jess Lizano) http://www.kasbamusic.com/es/juanitopiquete

mel es troba afectada per un pla integral que pretn regular les emissions illegals que fan diverses rdios pirates comercials a la zona. La Generalitat, per, no t en compte la particularitat de Contrabanda, emissora de carcter autogestionat i no comercial, i que no emet publicitat ni rep cap mena de subvenci. Segons Contrabanda FM, aquest s el pretext que est utilitzant la Generalitat per impedir el dret demissi de les rdios lliures, sobre les quals no hi ha cap legislaci especfica. nicament la llei 22/2005 del 29 (Llei Audiovisual de Catalunya) contempla lexistncia de rdios sense nim de lucre, per no concreta laccs a les llicncies. De moment, la comissi jurdica de la rdio ha preparat un plec dallegacions a lexpedient que podria endarrerir els procediments, que es basen sobretot en el dret a poder usar lespai radioelctric com a rdio no comercial. Alhora, sha demanat una trobada amb la Secretaria de Mitjans, per fonts de lemissora han assegurat que ladministraci catalana preveu que la reuni podria tenir lloc, com a molt aviat, a principi de juliol.

i collectius. Per a ms informaci i campanya de suport, aneu al web http://www. contrabanda.org/contrabanda/ Daltra banda, la coordinadora de rdios lliures de Catalunya ja ha ems un comunicat de suport en qu denuncia els episodis de tancaments, segrest dequips, usurpaci del dial per part demissores comercials pbliques i privades i sancions administratives a qu shan vist abocades aquestes emissores durant les ltimes quatre dcades. Sense anar gaire enrere en el temps, Rdio Pica i Rdio Bronka pateixen interferncies al 96.6 de la FM dial que comparteixen per part de lemissora privada comercial Amb2 FM des de fa gaireb dos anys. La Secretaria de Mitjans coneix tots els detalls del cas, amb lagreujant que les interferncies es produeixen des de la planta que Telefnica t a la Torre de Collserola, per de moment, continua emetent sense problemes. Daltra banda, Rdio Lnia IV, ubicada a Nou Barris, tamb t el dial interferit per una altra rdio comercial, RocknGol (103.9).

Implicaci amb les lluites socials

Precisament, Contrabanda FM (91.4) ha estat una de les rdios ms implicada amb les lluites socials durant els ltims anys. La seva programaci se centra en programes culturals, musicals, debats, dalternatives i, fins i tot, compta amb un butllet dinformaci setmanal. A ms ha participat juntament amb altres mitjans de comunicaci alternativa en lAgncia 29S, creada per informar sobre els aspectes silenciats o tergiversats de la vaga general del 2010, experincia que es va repetir el 29 de mar denguany amb un alt ndex de difusi i participaci. Per tot plegat, si lamenaa de tancament de la Generalitat de Catalunya sarribs a executar, es podria donar la circumstncia que a molts barris de Barcelona no arribs el senyal de cap rdio lliure.

Campanya de solidaritat
A banda del front legal, la rdio est engegant una campanya per afrontar amb ms garanties lexpedient obert per ladministraci. Per tal de visibilitzar el suport de lentorn, Contrabanda tamb ha ems diverses falques i vdeos (a disposici dels mitjans que vulguin difondre aquests materials i solidaritzar-se amb lemissora) i ha iniciat una iniciativa de recollida de signatures adreada a persones

Campanya de solidaritat amb LaTele.cat

http://latele.cat/

l projecte cerca aportacions al finanament de les emissions del canal de televisi de LaTele (http://www. latele.cat/), que emet de forma auto-gestionada al canal 37 de la TDT a Barcelona (des de Plaa Espanya cap al nord fins a punts del Maresme i Granollers). LaTele s una televisi feta per persones i collectius que considerem vital una televisi diferent: que serveixi de veritable canal de comunicaci entre nosaltres i que difongui continguts alternatius als dels mitjans de comunicaci convencionals. Som una televisi collaborativa i participativa feta entre collectius, moviments socials, professionals o semiprofessionals del periodisme i persones que durant 8 anys hem autogestionant el projecte. Durant aquests dies us anirem ensenyant vdeos de com sha anat fent LaTele.

La programaci de LaTele es va construint de forma participativa amb aportacions de collectius socials, programes directament produts des de LaTele, i altres continguts que ens arriben des dInternet. Tot plegat suma molta gent collaborant i genera importants necessitats tcniques de coordinaci, producci, realitzaci, i sobretot, demissi. LaTele, que emet sota la responsabilitat duna federaci dassociacions i persones, lAssemblea per la Comunicaci Social, es finana amb aportacions dels socis i altres donacions, activitats dautogesti, ms alguna subvenci molt puntual. Amb aquest projecte volem obtenir part del finanament de lemissi (lloguer del serveis de telecomunicacions) i introduir millores tcniques i organitzatives. Amb aquest crowdfounding volem apuntalar el projecte i seguir (de)creixent. Collabora-hi anant a http://www.goteo. org/project/latele/home?lang=ca http://latele.cat/colabora-con-latele
Juliol de 2012

30

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Llibres
Un militante del anarquismo espaol (Memorias 1889-1948)
tria del Calat i, desprs, va ser internat en diversos camps de concentraci a Frana i en la illa anglonormanda de Alderney. Una vegada alliberat, es va dedicar a organitzar la Regional de Bretanya del MLE-CNT en lexili. El relat daquesta vida singular s el testimoniatge emocionant del valor i la fidelitat de lautor als principis anarquistes, mantinguts a pesar duna constant repressi; per tamb ofereix un panorama del moviment llibertari en el seu conjunt, com ho demostren les notes i lestudi introductori. Completen lobra diversos apndixs documentals.

Luchas y resistencias desde nuestros pueblos y barrios

Manuel Sirvent Romero

Fundacin Anselmo Lorenzo, 2012, 418 pg. Aquesta edici crtica de les memries de Manuel Sirvent s fruit dun pacient treball dinvestigaci comenat a iniciativa de la nta de lautor, Melodia Sirvent, i del catedrtic Pierre-Luc Abramson. Ha estat desenvolupada per Jol Delhom, especialista en anarquisme i professor en la Universitat de Bretanya Sud (Lorient), que sha encarregat de ledici, introducci i notes del llibre. Manuel Sirvent (Elda, Alacant, 1889 Orsay, Frana, 1968), home dacci, no va escriure gaireb gens llevat de aquestes memries, en les quals narra mig segle dexperincies individuals i de lluites collectives. Desprs duna intensa activitat de propagandista al Llevant i Barcelona, en la dcada de 1920 el modest sabater va arribar a exercir les ms altes responsabilitats en el Comit Nacional de la Confederaci Nacional del Treball i en el Comit Peninsular de la Federaci Anarquista Ibrica, sent un dels protagonistes de les conspiracions contra la monarquia. Durant la Guerra Civil va contribuir a la socialitzaci de la inds-

i reparteix la geografia de forma discriminatria. Aix sestableixen dulitats territorials com miralls que reflecteixen on mn desigual. Vistes des de fora, les fronteres sn ntides, des de dins la visi sentela. Aquest llibre ajuda a corregir la hipermetropia que ens impedeix veure-hi de prop. Histries de barris perifrics on hi viu gent, on la comunitat s quelcom real, nous espais on sn desplaats els pobres, els sectors socials ms desafavorits, ms enll dels asptics barris vigilats per cmeres, convertits en aparadors, en parcs temtics del comer. Les experincies de les diferents comunitats relatades en els relats del llibre han comptat amb molts obstacles. Per han assolit sortejar -perqu ha estat identificat- al principal. Qualsevol actuaci per insignificant que sembli ha dimpedir la despolititzaci de leconomia, perqu fins i tot les prctiques de suport mutu i de democrcia directa corren el risc daportar solucions que no transcendeixen els murs de limmediat. Dit daltra forma, si no sadquireix la conscincia que la nostra situaci collectiva i individual deriva permanentment del capitalisme, les lluites, els exits i lentramat organitzatiu constitut quedaria redut a lautocomplaena moral i material.

Ramn Fernndez Durn Virus editorial, 2011, 112 pg. Des del mitj mar a latmosfera passant per la prctica totalitat de la geografia terrestre, el planeta Terra est sofrint una era denormes transformacions fsiques i ambientals provocades per lacci humana, a una velocitat sense precedents en els ltims milions danys, el que permet a Fernndez Durn afirmar que ens estem endinsant en una nova era geolgica, la del Antropoceno. Lexpansi de les metrpolis urbanes, lhegemonia del sistema industrial i de lagricultura intensiva, i un consum de masses que solament retorna al medi ambient residus que en la seva majoria sn impossibles de recuperar per al cicle natural, han dut a la biosfera al lmit de la seva capacitat de regeneraci. En tot just cent anys, durant el passat segle XX, la humanitat ha consumit ms energia que totes les generacions precedents i sha apropiat del 40% de la biomassa del planeta. Segons diferents clculs, a la Terra avui li costaria al voltant de 1,3 anys reproduir els recursos que la societat principalment les poblacions del Nord i de les perifries emergents consumeix al llarg de 1 any. Aix est provocant un collapse biolgic que ha suposat una prdua del 30% de la biodiversitat de la Terra entre 1970 i 2005 (el que alguns ja denominen la sisena extinci de la histria del planeta) i creixents processos de desertitzaci, esgotament i contaminaci daqfers, deforestaci i sobreexplotaci dels ecosistemes marins, tot el qual incideix negativament i aguditza el canvi climtic en curs. El Antropoceno aixeca acta de la vertiginosa senda de destrucci en la qual sha sustentat aquest creixement desaforat i literalment criminal del sistema agro-urb-industrial globalitzat. Aquesta dinmica ha convertit les perspectives de futur en una carrera contrarellotge contra la destrucci del planeta que, mancant voluntat poltica i si no sorgeix una forta oposici, tal vegada solament lesgotament dels recursos energtics pugui frenar. En resum, es tracta duna anlisi sobre la crisi del capitalisme global i el previsible colapse civilitzatori, reflexionant sobre la crisi energtica mundial, amb la finalitat de ressaltar que la crisi ecolgica sha intensificat al llarg del segle XX, est irrompent fortament en el segle XXI i s un dels principals condicionaments de lactual crisi global

CGT edita unes samarretes en suport a la lluita zapatista

Equip Secretaria Relacions Internacionals CGT

El Antropoceno
La expansin del capitalismo global choca con la biosfera

Gentes de Baladre. Zebensui Lpez, David Muoz i Manolo Sez (coordinadors)

Baladre, Libreando i Zambra, 2010, 214 pg. Barris de resistncia, persones irreductibles, histries reals de persones ubicades en espais sovint dissenyats com llocs on emmagatzemar vides en espera que el mercats els necessiti. El mercat, aquest ens poderos que fixa el preu de les mercaderies i les persones, estructura les relacions socials

Revistes

es de lequip de treball de la Secretaria de Relacions Internacionals Mxic-Chiapas shan fet unes noves samarretes de la CGT per lautogovern zapatista a Chiapas i contra la guerra al EZLN. Les Federacions Locals que desitgin tenir samarretes per a la seva venda preguem us poseu en contacte amb la Secretaria de Relacions Internacionals per a organitzar la distribuci de les mateixes a: sp-internacional@ cgt.org.es Hi haur samarretes en els colors: sorra, vermell i fucsia, en diferents talles i fins i tot de tirants. El seu preu de venda s de 10 euros i el marge anir com sempre a donar suport directament a les Comunitats rebels zapatistes. Lautor dels grfics ha estat el nostre company Alejandro Romera de Valladolid. A propsit de la nova Campanya de la CGT per lautogovern zapatista i contra la guerra al EZLN anunciada el passat 18 de maig, volem seguir facilitant la visualitzaci del suport ara mitjanant les samarretes - a les nostres germanes i germans zapatistes en una fase de la lluita, lactual, en la qual els extraordinaris assoliments del llarg cam de lautonomia es veuen amenaats irrespirablement per lestratgia de guerra de desgast que governs i multinacionals plantegen a la lluita zapatista. Les samarretes formen part de les nostres mltiples accions per donar suport la lluita i en la lnia de la Campanya, criden latenci sobre els ens mitjanant els quals sorganitzen les Comunitats zapatistes a tots els nivells en el seu territori: les Juntes de Bon Govern (JBG). Sobre aix aix com de com comprenem el parallelisme de les nostres lluites i la necessitat dafrontar la repressi del capitalisme ser el contingut de que es compondr el text de la Campanya que llanarem durant el mes de juny i presentarem puntualment en el Rojo y Negro destiu. Donem suport la lluita zapatista! Noms hi ha un cam: organitzaci i lluita!

EMPRECARIO Butllet de la Coordinadora estatal de Telemrqueting de la CGT, http://www. cgt-telemarketing.es/

Juliol de 2012

PUBLIC@CCIN Butllet de la Secci Sindical de CGT a Radio Televisi Espanyola, http://www. cgtrtve.org

VOCES INDIGNADAS Butllet trimestral del moviment 15M del Matarranya i el Baix Arag, http://alcaniztomalaplaza.blogspot.com , http://matarranya15m.blogspot.com

EL FERROCARRIL DE PAPER Butllet de la Secci Sindical de la CGT als Ferrocarrils de la Generalitat, http:// www.cgtfgc.com/
31

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ROBERTO ZEPEDA, HISTORIADOR SOBRE ELS REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL
> LES PARAULES SN PUNYS

La solidaritat sempre ha existit i existir

> LA FRASE...

Canadenca
Jordi Mart Font

Encara no existeix un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcaci de Tarragona

La immigraci actual ha tornat a posar de manifest el fenomen solidari

loracions ms enll de les estrictament locals. Degut a aix, en els darrers anys mhe dedicat a voltar pels diferents municipis buscant documentaci i informaci relacionada amb els refugiats que van arribar a la nostra demarcaci. - Quines persones van ser refugiades i qui les va acollir? En el cas dels refugiats republicans, la majoria eren poblaci civil que en els primers moments de la sublevaci van quedar en zones sota domini feixista i que, degut a la ferotge repressi, van fugir cap a territoris sota control republic. Aquesta dinmica es mantindr al llarg de tota la guerra a mesura que els sollevats vagin avanant posicions. La situaci de rereguarda de Catalunya permetr acollir persones de la resta dEspanya i seran els organismes tradicionals dassistncia, ms les entitats sindicals i poltiques i el Comit Central de Milcies Antifeixistes, els encarregats datendre els primers evacuats. Ara b, a mesura que avanci la guerra ser necessari bastir un complex i efica organigrama. Per tal de portar a terme aix, la Generalitat es posar mans a lobra i crear una srie dorganismes encarregats de la seva assistncia (allotjament, manteniment, sanitat, etc.). Tanmateix, fou indispensable comptar amb la collaboraci dels diferents municipis catalans per donar cabuda a un nombre cada vegada ms elevat de refugiats. Fins i tot, seran els propis vens els encarregats dacollirlos a casa seva. - Quina relaci van establir les persones refugiades amb la poblaci autctona? Doncs, resulta que investigant per diferents municipis men vaig adonar que tot i que en alguns moments de la guerra es produeixen conflictes entre la poblaci autctona i la refugiada, derivats sobretot per lescassetat de recursos i la convivncia, certament es van establir lligams emocionals que shan perllongat fins avui en dia. Resulta sorprenent com encara en lactualitat antics refugiats continuen mantenint el contacte amb les famlies que els van acollir. Incls, alguns dells van retornar un cop acab la guerra i es van quedar a viure a Catalunya. - Com va evolucionar lonada migratria? Sens dubte, les dates darribada i la procedncia aniran ntimament lligades a levoluci de la lnia del front. Els primers evacuats arriben a partir de loctubre del 1936 i provenen de Madrid, Extremadura i Andalusia. A continuaci vindran els de Mlaga, un cop caigui la ciutat en mans dels nacionals el 8 de febrer de 1937. A partir del mes de setembre de 1937, localitzem sobretot refugiats procedents del nord, principalment de la zona dAstries i de Cantbria. Cap a labril de 1938, sn moltes les famlies que arriben procedents de lArag. I per ltim, a partir de lestiu de 1938, amb la batalla de lEbre, soriginar un degoteig constant de persones que es perllongar fins el mes de novembre, quan es produir la fugida de la darrera massa de refugiats. - Com es va fer el retorn dels refugiats als seus llocs dorigen? Primer que tot, dir que un nombre considerable de refugiats van optar per agafar el cam de lexili, altres, en canvi, van decidir quedar-shi. Un cop finalitzada la guerra, una de les prioritats de les autoritats franquistes va ser la repatriaci dels refugiats als seus llocs dorigen, principalment els infants que havien quedat dispersos per territori catal. Els organismes que ms intervingueren foren la Junta de Proteccin de Menores i Auxilio Social. No obstant, per tal de localitzar-los fou imprescindible la collaboraci daltres entitats com ara les Juntes Provincials de Beneficncia, els ajuntaments i els propis vens. A vegades eren els mateixos pares els que es posaven en contacte amb les autoritats pertinents i reclamaven els menors. - Sha reconegut actualment lesfor que van fer aquelles famlies que acolliren refugiats? S, i cada cop ms. En els darrers anys, aprofitant la commemoraci de diferents aniversaris de la II Repblica i de la Guerra Civil, shan celebrat un seguit dactivitats (conferncies, exposicions, actes de reconeixement, etc.) on sha destacat i reconegut la solidaritat daquelles famlies que van acollir refugiats a casa seva i on tamb sha restitut un homenatge a aquells refugiats que es van quedar a viure a Catalunya. Certament, aquestes iniciatives han estat potenciades pels propis ajuntaments, arxius, consells comarcals i altres organismes com ara el Memorial Democrtic, etc. - Desprs de dedicar tantes hores a estudiar les claus del fenomen dels refugiats, com valores la solidaritat actual envers la poblaci nouvinguda? Personalment, crec que el fenomen dels refugiats de la Guerra Civil i larribada dimmigrants en els darrers anys presenten caracterstiques diferents. En primer lloc, perqu els hem de considerar en contextos histrics dissemblants i, en segon lloc, perqu tamb ho sn les causes que els van originar. Tot i aix, si que magradaria afegir que ni la distncia prpia del passat ni les actuals circumstncies han canviat un aspecte inherent (tot i que haur gent que no ho creur) a lsser hum: la solidaritat. La solidaritat sempre ha existit i existir, i la immigraci actual lha posat, una altra vegada, de manifest amb lajuda de diferents organismes i, sobretot, amb lactuaci dalguns ciutadans (herois annims),com va succeir amb els refugiats durant la Guerra Civil.

Josep Estivill

Va nixer a Xile per ha crescut sota el bressol de la cultura catalana. Des de ben petit li agradaven els llibres daventures. La seva passi ha estat la histria; per aquest motiu es va fer historiador, especialitzant-se en el perode de la Guerra Civil i el Franquisme, sobretot a nivell local, un mbit on ha publicat diversos llibres i articles. A banda daix, ha fet prcticament de tot: pags, cambrer, repartidor, professor (tant a leducaci pblica com a la privada), etc. No creu en la poltica ni en el proselitisme, creu en les persones que fan all que realment volen fer i que no es mouen pels interessos personals. - Portes anys investigant el fenomen histric dels refugiats de la Guerra Civil (1936-1939). Com s que thas interessat per aquest aspecte tan poc tractat fins al moment? Doncs b, vaig comenar a interessar-me pels refugiats de la Guerra Civil estudiant altres aspectes de la contesa. Indagant per la dilatada bibliografia, em vaig adonar que sovint els estudis especialitzats no en parlaven o en dedicaven unes escasses lnies. Tanmateix, s s cert que en els darrers anys, sobretot amb la bibliografia local, sha omplert aquest buit historiogrfic. A ms a ms, el meu inters va crixer quan em vaig adonar que a la provncia de Tarragona no existia i, crec que encara no existeix, un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcaci. Entenc que s una tasca difcil, ja que labast de la recerca s considerable, per ens permetria comparar dades i arribar a va-

eria una tenda de campanya si aix fos un catleg dun supermercat qualsevol, per s una aproximaci sense massa convenciment a un diccionari. Per aix, intenta reunir nous significats per a paraules que estan desaparegudes -a vegades elles senceres i altres noms en els significats, dels nostres lxics particulars i ms encara collectius- o un intent de dotarnos darmes dautodefensa en el mn del llenguatge, que s on es lliuren els combats ms durs tot i que no ho sembli. Per tant, no anem b si al cap ens ve un terreny dacampada ple de roselles i mosquits, caf de pot i llet condensada, en llegir Canadenca. Si busqueu la referncia a on busqueu normalment, al paper o a la xarxa, hi trobareu que aquesta fou una de les vagues ms importants de les que visqu aquest pas llarg al llarg de la seva llarga histria. Tan important que la majoria, que som els i les qui vivim del nostre treball, aconsegurem la jornada de vuit hores, s a dir posar un mxim raonable pel moment que era (febrer i mar de 1919) de vuit hores de feina, alhora que dimitien (s, s rar per aleshores hi havia qui dimitia) el governador civil i el cap de la policia. LEstat va declarar lEstat de guerra i ms de tres mil obrers foren detinguts per lorganitzaci anarcosindicalista va ser ms potent que lEstat i el va derrotar. Els amos, per fets com aquest i altres, ens tenen por, no fos cas que la colla dels que sempre es queixen per no fan mai res o ben poc, un dia aixequessin el cap i remenant en el passat entenguessin que tot s possible si hi ha organitzaci, determinaci i objectius compartits. No ens cal massa cosa ms. Quan no els tenim, ni canadenca ni tenda de campanya, ens desfan per on volen i ens porten a les pitjors formes dexplotaci i vida possibles, perqu en sn ferms defensors i s la seva feina, de la mateixa manera que la nostra s ser rebels mentre siguem humans i estiguem vius. Segurament per aix, el govern que ara governa la ciutat de Barcelona ha tret la placa que a la ciutat identificava lespai on hi havia Barcelona Traction Light and Power i es referia a la vaga de la Canadenca i lha substituda per una altra que recorda de qui era la fbrica en qesti. Les xemeneies del Parallel ens mostren aix que els amos tenen tanta memria que a la mnima lexerceixen i esborren qualsevol rastre que demostri que alliberar-nos dells no noms s possible sin que ja ho ha estat. I s clar que prefereixen que canadenca vulgui dir noms tenda de campanya.