Está en la página 1de 50

de examinar los origenes dcl trinino y villa de San A Martin de Provincials, vulgo Provensals, objeto de este estudio, haremos

una breve descripcin de la ciudad de Barcelona y su Ilano, A fin de que cl lector parta de una segura base, y pueda hacerse cargo dcl radio topogrfFco que presen taha cl burgo y suhburgo de Barcelona en la gloriosa poca de los Condes. La forma dcl rea de Barcelona en tiempos de sus Coudes ocupaba A corta diferencia cl espacio de las pocas anteriores sea de la dominacin Romana, Goda y Arabe; los males dc la guerra y las consiguientes ruinas impidieron que la ciudad progresara. Su primera forma recinto abarcaha unas ciento cuarenta y nueve mil ochocientas cuarenta varas cuadradas de superficie dentro cl perimetro que describian las hajadas de la Crcel, Liet, Cazadors, Vilad.ecols, caTie dcl Regornir, bajada de los Leones, Pa]au, Eccehomo, San MigueT, calle de Fernando VJJ y Cail, bajada de Santa Eulalia, caTie dcl Ohispo, escaleras de la Seo y bajada de Ta Canonja(1).
NTES
(T) PI V ARIMN. Ba,'cclo,ta antigua y ,noderna.

ment r

-8--Et exterior de Barcelona entonces estaba completamente despoblado t excepcin de las tierras de Ios rnonasterios dc San Pablo dcl Canipo y de San Pedro dc las Puellas que estahan fuera dcl radio descrito. Las religiosas de este ilitimo monasterlo cran propietarias asimismo de las tierras ycrmas que ocupabin cl espacio d : e los muros de la ciudad Li los, dcl convento: as se hallaba Barcelona cuando la toma y saqueo dc Almauzor. La antigua ciudad de Barcelona ocupaba la colina 11amada monte Taher montafia dcl Milagro, su direccin era hacia cl mar y prespntaba la forma de un cabo. E! Mediterrneo la rodeaba por tres de sus lados y ci otro estaba unido al resto de la ilanura. En cl espacio intermedio de la ciudad y Montjuich introducianse las aguas y formaban una ensenada invadiendo las huertas de San Beltran Rambla de Atarazanas (arrahal occidental), Escudillers y Regomir, 11egando las o]as hasta b que eonstituia entonces cl pie del Monte Taber, cuyo limite era la hajada de los Leones y de Viladecols. Al levante Mediodia las aguas ocupahan cl arrabal oriental, la huerta de la Puerta Nueva y parte de los terminos dcl Clot y San Martin de Provensals basta los campos que se extendian desde Sari Andrs de Pabomar A Santa Colorna de Gramanet. A poniente el terreno se hallaba tarnbin inundado per cl Prat y Hospitalet, hallndose luego las tierras del trmino de Santa Eulalia de Proensana (Provensana) cuya iglesia fu consagrada en cl reinado de Ramn Berenguer III, aflo 1101. U camino para dirigirse A Barcelona era entonees por la villa de Martoreli, en cuyo punto se atravesaba cl rio por su famoso puente y arco romano desde donde se dirigia cl camino bacia e! Valls, Moncada y Barceloila. La ciudad tenia entonces cuatro puertas situadas los cuatro puntos cardina-

-9-les; la dcl E. est.aba en la Plaa deY Ange! exremo de la bajada de la Crcel, y se Ilamaba puerta dcl mar; la dcl S. en cl Arco de] Regomir; la dcl O. en la rnitad de la calte dcl Cal], y la dcl N. en la Plaza Nueva la entrada de la calle del Ohispo cuyas torves aun se onservan: de la puerta dcl mar dirigiase cl viajero hacia los Molinos Reales dejando A su derecha cl Monasterlo de las Puellas con direccin al camino inrnediato al Rech Condal que en tiempo dcl ltimo Conde ya existia, segn veremos en los documentos que se acompafian en e! apndice y cuyo carnino pasaba por cl trrnino de Provincials (1).
(I) El meucionado I). AvELINO Pu eu su oI,ro p cilada, pouie de nianiflesto dos pianos del te-

cinto de la cindad do Barcelona.

ORIGENES DEL TERMJNO DE PROVINGIALS

@
cia y no de Proveuza como hasta ahora se lia dicho 9kE' apoyndose slo en la tradicin y descuidando el estudio de los docurnentos que son los nicos que puedon demostrarnos su significado. A este fin comenzaremos descifrando los docurnentos que acompafiamos subrayando en las copias las palabras que determinan ios orienes de! trmino de Provincials (1). No se balla rast.ro alguno dcl trmino de Provincicils basta !a poca de BORBELL lI (954 992) ei cuyo ao 989 la Abadesa dcl Monasterio de San Pedro de las Puellas Bnafihia por otro nombre Adalech junto con otra cuatro religiosas que componfan la comunidad de aquel Monasterio permutan unas tierras que poselan en cl trmino de Provensals Condado de Barcelona y lugar Ilamado la Caloera mus' inmediato la ciudad por una vifla junto al Cucullo de la misma que les di Virnara y treinta sueldos ms que recibieron y necesitaban para restaurai' la Iglesia de su Monaste(I) Esta ruemoria fu promiada eu al certiimen celebrado en I pueblo de San Morfla de l'rovensals, en ISS1; e(da liosteriorinonte en sesidu ordi nana de, este fleal Acadeinia, se acord( su icnpresidn.

4irA 'palabra Protincials deriva seguramente de Provin

- 12 rio que habia sida arruinada por los Sarracenas cuando la destruecin de Barcelona. Este documento (apndice, nm. 1) fu otorgado en Barcelona tres de los Idus de Marzo dcl afio dos dol reinado de Rugo cl Grande y fu autorizado con e] consenlirniento dcl Obispo Vivano Vivas y consejo de los cannigos de ]a Se de de Santa Cruz. Esta escritura mas de damas conocer la antigfiedad dcl trmino de Protincia1s expresa quines fuer.on sus habitautes entre las cuales se hallan Vimara, Erinengarda hija de Recacinda, Ricari hijo de Ossolio y Auricia hija de Girgas. En 990. vernos la farmacin de las primeras casas latriegas mansos coma nos la demuestra la cscritura ipndice, niim. 2) en la cual aparece conio vendedara Laurciicia y en calidad de compradores los esposas Vivas y Ermovigia, quienes debieron quedar habitando la casa y dems pertenencias. En atro documento dcl misino afio Ieernos ya, que en el trmino de Provensals habla cl lugar liamado Calvera y ciyo sitio estaba cerca de las islas dol Bess. Venden las tierras que expresa el documento las esposos Suniefredo y Letgarda, sienda cl comprador el archi4e'ita Lupeto. Los lindes de la primera pieza de tierra son con las de \ Tivas, Ugoberto Levita, Adaiberto Vizconde (jilium varan e) y Dulcia, y los de la segunda con las de Ennego Bonafilia,, Paulo, Ubitarclo, Utimas, Vivas Insegarda. (Apndice, nn. 3.) En 992 consta cl lugar de CaNera en cl trmino de Provensals y vemas Dulcia con cl carcter de vendedora y con cl de compradores las esposos Vivas y Ermovigia. Los lindes dcl predio son: par cierzo con tierras de Ugoberto, por Oriente con las campradores, por Mediodia con cl camino piiblico, y par Occidente con cl nombrado Ugoberto Levita. (Apndice, nm.4.)

-. 13 Estos son los primeros datos que sehallan en cl Archivo de la Corona de Aragn con referencia al .trrnino de Provinci&s y que nos hace suponer la derivaein de Proviricia pues en la poca' de Borreil II cl Condado de Provcna no eonsta que tuviera influencia alguna con cl de l3arcelona.

RAMN BORBELL 'III (de 992 1048). Et primer documento dcl tienipo de este conde que habla

del trmino de Provensals, pertenece al afio de 994 y se reflere la venta de varias tierras sitas en cl suburhio de Barceion, en Ios. trminos de Auro-invento... de Cueullo de San Andrs y dcl trmino de Provencials. Los vendedores de estas tierras f ueron los espQsos Marcucio y Eimena y los compradores .Vivas y Ermovigia. (Apndice, ntm. 5.) Al siguiente aio 995 hallarnos que en laisla dcl Bess y trmino de Provencials oppido () tes esposes Pablo Fahus y Suna venden una pieza de tierra Vivas lujo de Lorenzo (apndice, niim. 6); y en e] mismo aflo Ugoberto vende Vivas una pieza de tierra en cl trmino de Provinciales y lugar Ilamado Calvera (apndice, mim. 7). En este documente hallatnos cl Provincialis usado al igual que Provenciales. Siguc este cl pergamino nm. 19 dcl gobierno de este Conde que no transcrihirflos per ser semejante los anteriores, asi corne el niim. 22 que se reflere la poblacin de San Andrs apstol. A estos sigue ci ndm. 8 dcl apndiee y que se refiere la venta de una pieza de tierra y vifias sita en cl lugar de Calvera en Provhicials cuyocontrato otorga Uguherto laver de
(I' Villa pequefla.

- 14' -su hermano Vivas; linda e! predio por Occdente con tierras de Guimar y sus herederos, y por Mediodfa con la orilla del mar. En 998 Vivai Fijo de Lorenzo adquiere nuQvas tierras en las islas de! Bess y trniino de Provincials que se las trasfieren Arnaltrudes, su hijo Guillermo Vizcndc de Ampurias, y Ios hermanos de la madre iiltiniamente nombrada, Bligerio y Suniario, quienes recibieron la cantidad de dos onzas de oro cocirlo valor de las dos mojadas. (Apndice, nm. 9. En este mismo aflo hallarnos por primera vez una localidad (cacerfo) liainado Torre hianca en cl trmino de Provincials, en cuya escritura de enipeo Richillis da su acrecdor Sanzo una pieza de tieria que lindaba por cieizo con et carnino y tierras de Oruza por aquiln e! mismo Oruza por el Mediodja con l'erre hianca y por Occidente e! camino publico. (Apndice, nm. 10.) A este documento signe otro ciel mismo aflo (998) en el que se expresa que Ermengarda por otro nombre Bonafihia vende . Ugoherto una pieza de tierra plantada de vifla, sita en e! condado de Barcelona, en cl trmino de Provincials, en cl punto Ilamado parietes clelgacias. Los lindes de dicha vifla cran por Cierzo y Aquilon con tierras de la vendedora, Mediodia con cl camino piiblico y por Occidente con tierras de Longobardo Presbitero. (Apndice, niim. 11.) Los once documentos dcl siglo x que acabamos de enumerar nos dan conocer los orfgenes de] trmino de Provincials, la clase de cultive, los habitantes que fueron establecindose y los distintos mansos y fincas que muy proLo habian de frmar la pequena villa de Provinciales. Los documentos dcl sig!o xi ya nos dan conocer en su primer aflo (1,001) una nueva localidad i campo Ilamado de la Mula en cuyo punto estaba ituada una vifla que Ugoberto Levita vnde su hermano Vivas. (Apndice, mini. 12.)

15 Villa. En 1004 hallamos par vez primera cl calificativo de Villa de Provincials en un documenta concerniente A la venta d una pieza de tierra que Ugoberto Levita otorga u herniano Vivano. Dicha pieza de tierra lindaba por cierzo y aquiln con cl comprador, al Mediodia con la casa y tierras de Guirnar y con tierras de Bonushonioy por Occidente con cl camino co munal. (Apndice, niim. 13.) Poco despus cl mencioriado Ugoberto vende su bermano Vivas una casa situada dentro la vil!a de Provincials; as! la expresa un documento cuyo prrafo transcribimos. (Ap4ndice,nm. 14.) Durante este afio 1004 vemos videntemente confirmada la denorninacin de villa de Provincials y en la mjsi-na escritura cl Presbitero Hendaletus y Vivas .herederos de Bonushomo venden Pablo Faber una casa y dependencias y derns derechos anexos, situada dentro la villa y lindante con cl referido Vivas y con otras de Guimar, y par Occidente con la Acequia que muy pronto toma cl nombre de Condal, conocida en esta escritura con cl de Rego y mAs adelante como verernos con cl de Rego Comitale, Acequia Condal. (Apndice, n'm. 15.) El siguiente documenta (apndice, nrn. 16), es dcl mismo aflo, expresa que Uguberto Levita y su esposa Guisla yenden Vivas un patio con dos palomares, un pozo y una triiladora. En 1005 Vivas adquiere otra casa que le vende Errnesinda y que lindaba por Cierzo y Oriente con otras del comprador, par Mediodia con el camino comunal y huerto dc Guimar y par Occidente con un torrente. De todos estos documentos se desprende que Vivas fu el primer propietario de la Villa. (Apndice, nm. 17.) En 1009 Fedelinda, Abadea dcl Monasterio de San Pe-

dro de las Paellas de Barceloia y las Religiosas de su Congregacin, con consejo y a.probacin del Ohispo de dicha ciudad ilarnado Aesio y por mandato de] Code Ramn Borreil y de su Esposa la Condesa Ermesinda, perrnutah con Guimarl un alodio que poseian en e] lugar Ilamado Provincials por unas villas once rnancuos de oro y once exarachellos de plata que hahian invertido para la restauracin de! expresado rnonasterio. (Apndice, nim. 18.) -

BERENGUER RAMN I (de 1048 4035).

La Villa de Provincialssigue en la ipoca de este Conde corta diferencia con los rnismos cambios dc dominio, notndose en ellos .los mismos nombres ya expresados. En 1018 Vivas y su esposa Gisla venden al repetido GuimaM una vifia que poseen en aqueltrmino. (Apndice, nni. 19.) En 1030 suena For primera vez e] trmino parroquia de San Andrs como incluida en cl trmino de Provincials, y asi consta en la escritura de venta otorgada por Bonadona favor de Borreli (descendiente de Guimar) y su esposa Gisla de ana pieza de tierra que lindaha por Oriente con fierras de Bonaflia, por Mediodja con tierras de Geriberto y por Occidnte y Cierzo con tierras de Jos compradores. (Apiidice, nim. 20.) En otra escritura de este mismo aflo, otorgada por los esposos Bovet y Aigani favor de los hermanos Bonucio y y Bonafihia, consta que la casa y huerta en Torre blanca, tenia un camino que se dirigia las dasas de Provinciais de! misrno vendedor. (Apndice, niim. 21.) Poco despus un tai Guillermo vende los hermanos l3onucio y Bonafihia ana pieza de tierra en el lugar de Provincials que lindaha por Cierzo con tierras de los comprado-

- 17 res, or Aquilon con la Acequia que bajaba en 6poca de Iluvias, por Mediodia con tierras de Fructilla y por Occiclenie con o ras de los compradores. (Apndice, nni. 22.) En 1032 los esposos Bonucio y Guisla venclen los hermanos Bonafihia Levita y l3onucio un alodio, siLo en ProL vincials en la Perrella. Sus lindes cran por Cierzo con cl camino pblico, por Aquiln con tierras dc Suniario Borreli y vifias de la Cannica de Santa Cruz, per Mediodja con tierras de los compradores, de Bnaflhia, de Geriberto y de Bonadona y por Occidente con tierras de Ernicrniro Ruso. (Apndice, rnrn. 23.) En igual aflo Gomballo y su mujer Bonafflia venden 4 Bonucio y 4 l3onaflhio Levita una mojada de tierra de labor que dicen estaba situada en el trmino de Provensals cerca e]. mismo pueblecillo (Villarenco). Lindaha ior Oriente con Geriberto, Bonadona y vendedores, por Mediodia con os mismos y por Qccidente y Cierzo con ]os compradores. (Apndice, niirn 24.) Poco despus Guisla, Viuda de Borreli, vende 4 los liermanos antes mencionados Bonucio y Bonafilio Levita, unas casas palomares, etc., siLos en cl ldgar de Provensals. Estas casas lindahan por Cierzo con la Ace qvia que soif a lievar agua 4 Barcelona, y con otras tierras de su difunto esposo; por A.quiln con otras de Geriberto y Bonadona, hermanos de aqul; por Mediodia con la misma vendedora y cl camino phiico, y por Occidente con Erniemiro Ruso. Per iiltimo dehernos niencionar un prrafo dcl testamento dcl Conde de Barcelona'BERENCTJER RAMN I, otorgado en 1033 cuyo contexto parecQ dernostrar que cl trmino de Provincials debi pertenecer, sino todo, en su mayor parte, la Sede de Barcelona, as! b confirman las siguientes pa-

labras: In piin.is conceclo aci clomwn Santcc Crucis sedis Barcitinonensis ipswn alodium qaod Iiabeo cl retineo in.
2

- 18 territorjo Barcliinone, in toco tocitato provincialibus vol quoa' /iabeo prope amnem Bissocium quod fiut et clebet esse prcedictic Sedis; cl tesiamento Ileva la data: Actum est 'toc tercio Kalendas I\Tovembris, cf flflO II, Regni Ilenrici Regis y que corresponde al afio antes mencionado (1).

RAMN BERENGUER I (de 4035 4076.)


Durante cl gobierno de este Coude vemos por primera vez citada la iglesia de San Martmn de .Procincials desde cuya poca comenz asf deinominarse cl pueblo. Conlirnalo la escritura de convenio eectuada en 1052 entre Guisberto ohispo de Barcelona y los cannigos de la iglesia de Santa Cruz y Santa Eulalia y Pedro Bonucio y Bonoflhio hijo de Vivano, con refereicia la iglsia de Sandvlartin dePeovin cial.s dependienfe sufragnea de Santa Maria (dcl mar.) (Apndice, nm 26.) Si notable es e! documento anterior por darnos A conocer e! origen de la iglesia d'e San Marti n, 10 es tambin el que le sigue en el anal mas de confirmarnos cl nombre de la iglesia nos da A conocer la fortuna de] mencionado Vivas designada en esta referida escritura de tetamento otorgada en 1054. En dia el testador al disponer de sus bienes nombra en calidad de aihaceas sus hermanos Bonucio, Vivano y Bonofflio, A su, esposa Gila, y su Injo Bonofihio. Lega la iglesia de San Martin de Provi,cials la villa que habla plantado Bonucio y su hermano Durando, el cam-po de Bonofihio y la villa que habla comprado Guitardo. En sufra(I) El traslado de este testamento procedente de] Archivo de la Iglesia de Vich b public e] Sr. RIpou en 1821 y D. Prspero 'de Bofaru]t en 1836, on bos Condes de Barce.bona vindicados, 't. I, pdg- 23.

- 19 gio de su. aima Tega la iglesia una cuarteracla de tierra para cementerio. Lega tamhin la casa que en otro tiempo habla comprado Guimar y qe servia de habitacin al prcsbftero de la mencionada iglesia favorecida con dicho legado. Siguen Dtras disposiciones cual ms interesantes que e! lector podr estudiar en e] docurnento dcl apndice, mimero 27.

RAMN BERENGUER H (de 4076 1096.)


En este periodo sigue la farnilia de Vivano Vivas disfrutando de Ios cuantiosos bienes que aquel habla adquirido. En 1080 Ermengarda hija del nonibrado Pedro Vivano doua su tto Bonucio Vivano para toda su vida la casa que habitaba con todas sus pertenencias y utiles de ]abranza y tambin otras casas y tierras que poseia en la villa de Pro cincials. (Apndice, nm. 28.) En 1084 la iglesia de San Martin suire mm notable modificacin cau sin duda de la fa]ta de proteccin de Pedro Vivano. Confiirnalo la escritura del i1timo aflo mencionado en la cal Raimundo Azernar y Raimundo Geriberto donan para durante su vida su lb Bonucio JoVani la rnitad de la

iglesia de San Martin de Proinncials, cum zpsa sacraria


SAGHER (1) con todos sus anexos. Dnale asimismo ]a

pieza de tierra de la Calvera. Expresan los donantes que todo. b mencionado se hallaba en ei territorio de Barcebona con los lindes ya indicados en escrituras anteriores. (Apndice, nmero 29.) Lo que acabamos de mencionar demuestra que la iglesia de San Martin de.Provincials, en cl periodo de 1052 1084
(I) Por lugar sagrodo.

- 20 labo de sufrir algun qehranto ocasionado tal vez par incendio destruccin pues de otra manera no se explica que un edificio que treinta y dos afios antes se hallaba en su apogeo en tan corto espaeio de tiempo tuviera que dividirse cl ediGcio como hemos visto en la eMusula 4e la escritura que acahamos de indicar.

RAMN BERENGUER III (de 4096 A 1434).

Durante la poca de este Conde en cl aflo 1097 Ios esposos Bernardo Gui]]errno y Teresa otorgan A los esposos Ricardo Guillermo y Ermesinda una pieza de tierra que habla pertenecido A Bonucio Vivano situada en Proiwials y que terminaba en la fortaleza construida hacia cl mMgen oriental de la mencionada pieza de tierra, que lindaha iior Mediodia con cl carnino piblico de Barcelona, por cierzo con cl alodio que habla sido de Bonucio y por Occidente con la rnencionada fortaleza. Afiaden Ios donantes que dan en feudo las dichos esposos Rieardo Guilhlermo y Ermesinda la mencionada fortaleza deProvincials. (Apndice, nuirn .30.) Hemos Ilegado ya al siglo xii y es preciso concretarnos y terminar este anlisis de todo punto necesario para prohar los hechos que acaharnos de enumerar. En cl espacio de dos sigios heinos demostrado la formacin del trniino de Provincials, cl de la villa y par Itimo heinos visto la existencia de la Parroquia corno sufragnea de la de Santa Maria de! Mar. Estos mismos documentos nos sirven tambin para demostrar cl error tradieional dcl supuesto que e! derivativo provensals proviene dcl afio 1,113 en cuya fecha se atribuyc la venida de algunos provensales que acompafiaron la Condesa Dulcia de Provenza esposa dcl Coude Ramn Berenguer 1H.

- 21 Dejando parte Ios historiadores antiguos trasladaremos e! prrafo dcl nico contemporneo que b relata i bien b hace con alguna reserva y cuyo prrafo dice 10 siguient e. Junto Barcelona existe un pueblo que se Ilarna San Martin de Provensals, y cuyo origen remonta ]a tradicin este siglo (xii) y la circunstancia siguiente Despus de efetuado el enlace de Ramn Berenguer iiI con Dulce de Provenza, eI conde quiso mostrarse hospitalario y galante con los Seiores Provenzales que habian venido estas fiestas acompaando su esposa. A este efecto les concedi algunas tierras de bos airededores de Barcelona, sefia!ndoIes y dAndoles las que estahan junto t una capifla ermita consagrada San Martim Establecironse dichos Seiores en este teritorio y de aquf cl nombre de San Martin de Prooen.sals, )) sea San Martin de los proveuzales. Ignoro b que puede tener de cierto esta tradicin pero es muy valedera y aceptable. Demostrada la opinin errnea de esta tradicin nos resta indagar cl firndament.o de la palabra Prooincial que creemos derivar de la vozproe'incia. Sabido es que Ios romanos en sus cbonias tenian unos oficiales ilamados divisores agrorum que cran bos encargados de fijar las posiciones de bosques y pastos que debia recibir cada villa y do se refiere San lsidoro en sus Origenes cuando dice ((las praderas pfiblicas son aquellas que Lieue cada ciudad para utilidad de sus habitantes (1). A estos campos que concedia Roma airededor de las colonias se liam ager publicas y tambin ager pro cmclatis sea campo provincial cuyo nombre debi quedar al ilano de Barcelona. Posteriormente la iglesia la reunin de Dicesis le ilam Metrpoli y tambin Provincia y semejanza dc esto es Mcii que la Sed&de Barcelona contar del
(I; iJEcusrn FERnJNAND.DrOU Muntoipal au Moyen age. Tomo I.

- 22 sigle ix. Limase Provincia y Provinciales les habitantes del ilano; concretndose luego ios del trmino de Proven-. sais. Al estudiar la poca de Ramn Berenguer IV, ltirno de nuestros antiguos Condes, una consideracin se nos ecurre sobre la denoininacin Provinciais, pues parece que de haberse Qstableeido les Provenzaies en tienipo del conde anterior, Ramn Berenguer ITT, las escrituras mencionaran la palabra provenciails y provcncalibus en lugar de prouinclatis y prouincialibus, corne lecrnos en los dos ultimes documntos dcl apndice nujiis. 31 y 32, otorgados cl prirnero en 1132 y cl segundo en 1144. E! segundo de estos documentes es irn portantlsimo, hhase en ! por primera vez la acequia con et calificativo de Acequia Cond&1 Regain Comitalein. Esta escritura es cl testamento de Arnaldo, Obispo de Barcelona, quien lega la Cannica de la misma Iglesia cl Manso de Provincials que estaba junto la Acequia Condal y sobre cl carnino de Barcelona, y en otro legado concede ai altar de Santa Eulalia cl alodio que poseia en Orta y Ronuieto, y la Iglesia de Santa Cruz y Sauta Euhalia, su Bibhioteca, muebles, etc., etc. Dernostrado cl origen dol pueblo de San Martln de Provinciais, que forma la primera parte de esta Mernoria, pasaremos ahora estudi-ar las vicisitudes y cambios porque pas la villa. Al comenzar eh sigle xiii, cl pueblo de San Martin de Provincials, queda estacionado, poco nada se balla en los (iocurnentos que merezca mencionarse. Su irnportancia fu merarnente agricola como b restante del ilano de Barcelona y las casas que se fabricaron todas tuvieron eh caMcter de

u - 23 fincas riisticas, absorbiendo San Andrs del Palomar la importancia que antes tuvo cl pueblo de San Martin. La carencia de datas y las que se hallan que se refieren San Andrs de Paloinar, asi nos b demuestran. LTna de las causas que explican la decadencia del pueblo de San Ma.rtin de Pro 'vensals, fu debida la insalubridad de sus cercanias, cuyos pantanos causaban gran mortandad las moradores de sus ininediaciones. 131 Phdre Villanueva nos relata que las Monjas que hahitaban e! Monasterio de Santa Eulalia de Mrida, inmediato k ios Molinos Reales en 1210, tuvieron que abandonarlo por esta causa (1). Pasteriormente las docurnentos y bos autores b confirman. Hemos sentado ya ue la agricuitura inici cl desarrollo de la propiedad rural en todo cl liano de Barcelona, y en su consecuencia cl trmino de San MarUn de Provensals; y medida que ihan rotuMndose las tierras y secados los pantanos bos predios risticos fueron mejorando alcanzando mayor valor las popiedades, cuyo complernento se debi al desarrolia dcl contrato enfitutico y con la consiguiente particin de predios y subdivisin de la propiedaden general. El distinguido jurisconsulto D. Manuel Durn y Bas, habla.ndo dela propiedad enfitutica, con relacin Catalua, dice: si, dejando un lado la propie .dad rural nos fijamos en una que pudiera liarnarse ,nixta bastaifa tender las ojos par e! llano de Barcelona colacados en alguna de las cobinas inmediatas; para contempiar desde alu un caseria inrnenso que fornia una pablacin de cerca de medio milln de habitantes. Pues bien ; Gracia, que hoy tiene mas de 36000, par ))las afios dcl 25 al 30 era un territario apenas poblado; y Sans, San Andrs de Palomar, San Martin de Provensals
(iterarto d las iqlesias de Espa,!a, per D. iMitE. DE YLLLNUEVA, T. XVIII, p/

(I) ViOQC

4ina 142v apridiun idem Documente nm VU!.

- 24 y derns poblaciones inmediatas la capital han crecido considerab]ernente de cuarenta afios ac, y aun menos. Des cosas han contribuido elle: de una parte cl desarrollo de la industria manufacturera y la riaturai tendencia de 11evarla fuera de Barcelona, y de otra la af3cin de un pueblo lahorioso huscar esparcirniento al Animo en les dias festivos por medio de les goces dcl campe. Pero sin el contrato eniteutico, ni aquella tendencia se hubiera podido tan Mciimente realizar, ni este ]egitirno deseo se huhiera podido lograr de una manera tan general. ;Cu(n inmensos capitales ))no representa la simple propiedad de! terreno I Adquirido este censo, s]o se han necesitado los que exije el coste de la ediflcacin; y la riqueza territorial ha tenido un crecimiento que de otra suerte hubiera sido imposible alcanzar, etctera, El prrafo que acabarnos de transcrihir reasume la idea que teniamos formada de la base dcl prorcso del trmine de San Martin y las investigaciones practiadas han conGrmado 11asta cierto punto este hecho evidentemente probado. - La industria en San Martf n de Prouincials comenz en e! primer tercio dcl sigle adual; la proximidad la ciudad de Barcelona, ]a facilidad y abundancia de agua en la acequia Condal, ]a baratiira de les alimentes y hahitacin y la de los terrenos para edificar dieren un gran impulse A la fabricacin cligiendo el Ilano de dicha ciudad para establecer sus industrias. Distinguise en particular cl pueblo de San Martin en les ramos de blanqueo, estampados y tintorerma. De los tres enumerados el prirnero f u cl niAs antiguo. Estos establecimientos que ltimos dcl sigle xviii sb haliaban en ]3arceloua se trasladaron aquel pueblo principios dcl sigle actual siguiendo en cl segundo tercio les estampados que cernenzaron dcl aio 1836 al 1840. En una guia de Barcelena de 1842 se hallan les nombres de les. fabricantes de estampa-

- 25 dos Don Jos Prats, Don Jacinto Sala y Vidai y Compaiia, y expresa que ci principal producto de estas fbricas consisti en las piezas Ilaniadas Prados dcl color enearnado Adrinpoli. El gnero de estanipados que habla iniciado la casa Serra de Barcelona fu mejorando posteriornieute impulso de los fabricantes Bonaplata, Jaurnandreu; Lucena, Casas, Pol, Juncadella, etc. A estas industrias se agregaron luego sus auxiliares para la cdnstruccin, reparacin de mquinas y caldereria; y otras fbricas de jabn, sosa, abonos artificia les, de pulverizacin, etc. Las fbricas de jarcias comenzaron en cl perfodo de 1830 aI 35 en cuyo espacid se etableci la de los Sres Calveli que fu la primera que, existe aun. En l ramo de hilados y torcidos de algodn segin la gula de Barcelona dci afio de 1842 se distinguieron los fabricantes Juan Caraben y Bernardo Pujat, el ltimo tenia su etabiecimiento enla Carretera nim. 155 y en cl-de tejidos de puro algodn les fabricantes Cardona, Serra y Roca, Teresa Font que ms tarde se asoci con estos.dos Wtimos. La faljricacin de hilados es hoy dIa escasa. Esta industria que antes podia sostenerse en l3arcelona y su ilano ha sido trasladada distintos puntos de-la provincia y en la de Gerona en busca de fuerza motriz jornales y terrenos baratos. Las industrias que acabarnos de indicar han constituido cl elernento fabril del pueblo de San Martin habindose agregado. otras especiales - En estampados que es cl articulo en que ms se ha distinguido se enumeran hoy las Mbricas de ((Casas y Jover, Jos Ferrer y Vidai, Juneadella, Lucena y Compaia, Monteys, Ponsa hijos, Ricart y Compafila,)) Saladrigas, rrorell y Vidai y Rius. Juan Framis; en lana y mezcias Claudio Arafi; en yutc lino y cflarno Bar. tolom God. Y finalmente otras industrias modernas que no enunicramos.

- 26 Lo indicaclo basta para demostrar que San Martin de Provensals es e] primer centro fabril de Espaia. E! antiguo frmino de San Mariin de Prove'nsa]s cuyos origenes Conocmos dej de ser agricola en su mayor parte y ade]ant tante en la industria durante la segunda mitad de siglo que su contribucin industrial que en 1821 satisacia al Tesoro 3000 reales, en 1885 safislacia 253,569 pesetas en calidad de cuota directa que con 108 recargos municipales asciende la cuota total en concepto industrial la importante cantidad de 325,22715. El distinguido fabricante y escritor D. Luis Gonzaga Ferrer, est hoy dfa publicando en la Revista Espafia Regional un precioso estudio para la historia del trabajo industrial en Catalufla: las condicione espedles en que se encuentra, dados los conocimientos diversos que posee en este ramo, y las pginas que dedica al movimiento fabril de San Martin de Provensals, me obligan dar por terminado esta segunda parte de este resumen, cuyo carcter dista mucl10 de las aficiones y trabjos hahituales dol autor de estas lfneas. fin de completar esta sucinta relacin respecto al pue-

bio de San .Martin en la poca que cornenz tornar increcremento, afladircmos algunas noticias acadas del Diccionario Geogrfico dcl Sr. Madoz, publicado en 1849, cuya fecha forma poca en cl curs progresivo de este pueblo. En su trmino contbans entonces unas 900 casas repartidas entre ios barrios, La Sagrera, Taulat, Clot y Montaa. Tenia mm escuela de instruccin primaria dotada con 1,600 reaies anuales; la igiesia Parroquial era regida por un cura de segundo censo de provisin Real dci Arcedianato de la parroqua de Santa Maria del Mar. El partido de La Sagrra que est al E del trmino, comprendia la Iglesia parroquial, Curato y Casa Consistorial on un grupo de casas donde se hallaba

- 27 la carniceria, Crcel y otras dependencias y las casas Ilamadas de Boada y Clariana. El Taulat que es una gran parte dcl terreno liane, b ocupahan plantaciones de maz, legumbres, etc. En la misma parlida y restante dcl trrniio, se hallaban los estblecmientos fabriles dependientes de la industria de Barcelona y e la orilla del mar cl Cementerio general de esta Ciudad, la Casa cuarentena y cl vedado de la Capitania Geneial, denominado cl Juncar. El Clot que empiea tambin en los confines dc Barcelona y forma una laga calle extendida de S. s.o. N. N.E. sobre la carretera que de la capital se dirige al Valls por San Andrs de 'Palomar; sobre este caniino habia un mesn tambin de la fbrica de la iglesia ilamado dcl Clot, y casi enfrejite de este edificio una capilla; espaldas de esta cafie por cl bado izquierdo vipiendo de Barcelona hay otra que sigue la misma dircccin denominada cl camp dcl Arpa y varias casas de campe sobre cl caniino Ilamado del Mitg y que v dc San Andrs Bardebona. El Partido de la Moiitafa se extiende desde el camino de Barcelona Horta, que atraviesa, y est mas al O. de! Clot basta les confines E. dcl barrie de Gracia, iguiendo parle de la falda S. de un estriho de la cordiliera dcl liane que la cierra desde e! barrie de Valicarca de! trmino de Horta, en el que se coniprendian varias casas de labranza y de recreo de propiedad de particulares de la capital con deliciosos, jardines y hermosas vistas, entre las cua]e se contahan, trece oratorios piiblicos, u p a caile denornina da dcl Hospicio, otra de San Jos y cl grupo de casas de la Farga dcl Aram, en cuyo ppnto habla una gabela. E! trmino confina N. San Andrs de Palomar; E, San Adrin de Bess y cl Meditcrrneo; S. el mismo; 5.0. Barcelona y O. cl harrio de Gracia,,E! terreno es de huena calidad, le fertiliza la Acequia Condal cuyas agu.s riegan mucha parte de l y dan gran impulse varies establecimientos; y

28 casi todo ci Taulat se riega . por medio de norias por tener en todo el distrito cl agua dulce tan alla, que ordinariamente se encdentra dos varas y aun menos de escavacin. Proc]uce trigo, babas, arbejas, mijo, ciamo, patatas, etc., etc. industria, fbricas dc indianas, tenerias dc linos tafiletes de colores, una f brica de productos quimicos en que se elavoran ]os cidos sulfrico y nitrico, su]fato de liierro, aihayalde, etc., una de almidn de patatas, otra de cordage jarcias para los buques, tres tintes dc color rojo de algodn en hilo; cinco molinos harineros, dos Iadrillcr.fas. Coinercio. Exportacin de frutos sobrantes y productos de la industria, importacin de efectos coloniales y otros articulos que faltan Poblacidn: 594 vecinos, 2,444 alrnas.---Capital productivo 2O.413,OO7.Imp. 516,961. Segn cl Noineuclator Gencral de 1863, San Martin de Provensa]s contaba 9,333 habitantes. Ediflcios, viviendas, albergues habitados constantemente 1, 359.Temporalmente inhahitados 14! - Total de viviendas incluycndo las de] Clot, que son 459. En la gufa de Barcelona publicada en 1884, San Marimu de Provensals en cl afio anterior contaha 24,829 habitantes, cuya suma dcsde entonces ac ha ido aumentando, El puehlo de San Martn mas de la parroquia antigua que en otro lugar hemos descrito, cuehta boy con otra recientemente construida Ilamada Iglesia delCiot hajo la direccin del arquitecto. Sr. F'alqus. Es su arquitectura ojiva]; en su fachada hay una puerta que la forman varios arecs en degradacin; sobre la puerta un grau ventanal tripartid y en la parte superir de la fachada una torre de planta cuadrangular. El interior consta de una sola nave decorada con yentanales provistos de hermosas vidrieras, pequefias columnas y un bordn que las enlaza. La casa Consistorial aabada de construir es bastante capaz, tiene mas de un patio porti-

- 29 cado un hermoso saln de sesiones. Las calles principales con las de San Juan y San Pedro, la Mayor def Taulat y la de.\Vad-Rs que se prolonga hasta la capital. En cl Clot hay una espaciosa plan mercado, otra en la plaza de la Unin dI Pueblo Nuevo y otro mercado en la plaza dcl Cou de la Sagrera.

La iglesia que boy existe est asentad sobre los, cimientos de la anterior cuyos antecedentes ya conocemos. Se ig-nora la poca de su construccin asi como cl dia en que tu consagrada; la desapariciri dii. ratite la guerra de la Independencia de su Archivo parroquial ; y el incendio ocurrido en la iglesia de Santa Maria dcl Mai en e] siglo xiv explican la carencia de noticias. Este monumento ha sido visitado repetidas veces por los individuos de las distintas asociacions de lxcursiones cientificas y la de Excursionistas, la primera de estas'. en la excursin verificada en Marzo de 1879, relata 10 siguiente. Dicha iglesia se cornenz iItirnos dci siglo xv y f u erminada en la peor poca dcl renacimiento. Son aprcciahies las agujas pinculos que se levantan al costado de la ojiva y que constituye la parte. central de la fachada como tambirt son curiosos unos loszanjes en los que campean pequefias figuras representando pasajes biblicos. El relieve de la portada es notable por su cornposicinpero no por su dihujo que es algo descuidado. Las esttuas de San Pedro y San Pablo que est1kn en los costados de la puerta son de escaso mrito y irna de chas Ileva la fecha de 1688. I-lace poco visit esta Iglesia que parece tu construida en cl siglo xv, sin embargo al examinar la fachada observ algunos detalles que parecen anteriores y guardan alguna se-

- 80mejanza con la puerta actual de la iglesia de San Pedro de Barcelona que tal vez di idea al constructor de aqulla. La cruz que cst sentada sobre cl arec es parecido la de San Pedro y en cl ngulo dcl arec Ilevan arnbas el husto dcl Padre Eterno. Las figuras que adornan cl marco represetan San Marti n caballo entregando la mitad de su capa un mendigo. 4 ambos lados de estas figuras hay otras dos representando un hombre y una religiosa en ademn de orar, la puerta est claveteada de herraduras cuya costumbre lai vez represent la proteccin dcl sanie los cahalleros; dehajo de las estatuitas de San Pedro y San Pablo observarnos unos escudos querepresenta una gineta. El interior dcl templo se compone de una sala nave de regulares proporciones con capillas laterales y Ilama slo la atencin e! retable de su altar mayor, especial-hente et cuadro que representa la coronacin de San Agustin. En uno de las frontales dcl altar mayor est bordada una cesta cuyo dibujo se halla tambin en una de las cruces parroquiales b que significa la costumbre de la aimoina Iimosna. Entre las objetos sagrados conserva dos cruces procesionales de plata dorad de escaso mrito mm, y la otra de relative mrita perteneciente ai siglo xvi. Toiuu D1L FNCa.Este editicio Ilamado tambin palacio de l Condcsa, est situado al N. de! Glot y caneton de Barcelona flubas. Sus ventanales gt.icos perteneceii, unos al siglo xiv y su mayor parte al xv y siguientes. Durante la guerra de la Independencia sirvi de cuartel gencral dcl ejrcito invasor. 1-lallndose en aquefla poca cl general frans Duhesme en una de las liabit.aciones de la casa, durante la noclie se i obligado cerrar las ventanas causa de los frecuentes disparos que le dirigian desde cl Manse Guinard. A poco trecho y al ngulo que forma cl camino en cl tr-

- 31 mino de ]a Sagrera, se balla una cruz de las llarnadas de trmino en cuyo pie lieva cl ai6 de su construccin en 1589 y de reediGcaein en Ios afios dc 1768, 1875 y 1835. El pueblo de San Martin dc Provensals es de los4el liano de Barcelona cl que ms se lia distinguido pot' su patriotisino, cariflo y aflcin las glorias de la patria catalana.

$4

APNDICE

DOCUMENTO NUM. 1.
Aflo 989.Pergamino nm. 44.Borreli II. In nomine Domini: Ego Bonafiuia I)eo dicata Abatissa ciim ceteras coupures nostras bis nominihus, Argudamia. Chinlelo, Ermelde, Erinetruite, I)eo dicatas qui surnus in obsequio Saiicti Petri Cenobu qui est justa civitate Barchinona una euni cousultu Domno Vivane Pontifice vel ceterique canoiiici qui sunt in Matricu'a Sedis sancte Crucis eu m illorum Concilia cominu tain us nos ipsa terra quod liabemus a fines de Provenciaies quod dirnisit condam ad supra Deo diceta ad donium sanctum Petrum commulamus il luni cd te Dvi mura fi 1juin de condam Vinretli pro ipsa tua vinea quod ]xahes justa ipsum Cucullo et pro soliclos XXX, ,' quod accepimus de te propter necesitatem de restanratione Ecclesiacjui fuit disipata e Serracenis in anno quod fuit Barchinona destructa, et est ipsa terra quod tibi corninutanvus pro ipsi

tua T7inea ut Contitabz& Barcliinonense in ter inio de Proventialis in' bcunt qai dicjtn.i Calvera qui est prqpe civitatem Bdi'c/ti'nona: afrontat de circi in Vinea de condam Ermengarda filim condam Recosindi. et in
vinea de Richarii Lilium cuondani Ossolii de Aquilonis in terra qui fuit de condam Aduora, Dec dicata quod,tenehat Tjgoberto in sua p0testate quando Barchinona interiit, de Mendie in strada qui pergit uhique, de Occiduo in terra de Aunicia hua de condam Girgas vel eredibus suis. Quantum in istas quatuor afrontationes includunt sic cornmutamus tibi ipsa terra, olnnia ai) integrum propter ipsa tua vinea, et quidquid exiude facere vel judicare volueris liherain in Dci nomine plenarn abeas potestatem , cum exio et regresios suas a proprio. Quod si nos commutatrices aut ullusque homo qui contra banc com-' mutatione vouent ad inrruinpendurn lion hoc valeat vindicare set

- 36 componat aut componainus tihi ipso terra qui tibi commutamus in duplo cum omnem suam inmeflorationein et ac commutatio fl 'rma permaneat modo vel que omnique tempore. Facta comniutatione III Mus Marcii auna il. Regnante 13go mognus.Signum Adaleiha sive Bona.flhia.Signurn A.rgudarnia.Signum Chiixtelo. Sigunni Ermelde.Signum ErmetTuite. Nos Deo dicatas literas scimus et legimus sed scrivere nescimus sed manibus nostri digiti firmavimus et finniter lirmare rogavimus.Signum Bonaricus Presbiter.-'-Atto Diachonus. Signum .Johannes Prcsbiter que vacant Hendalecus.

DOCUMENTO NTJM. 2. Mie 990.Pergamino nm. 50.Borreil II. In nomine Domini: Ego Laurentia femina vinditrice sum vobis Vins et Uxor tue Ermovigia emptores per banc sci-iptura venditionis i'nee viudo vobis Kasales cuni curte et ado cum pomiferis ineum propriuin quod haheo in ten'itorio de civitate Barc/iiiwn .a in tenninio de ProvaciaNs in ipsa C'aivera: Advenit miclu per jnitores mens sive per ulla voce afroniat de Circi in orto de te Vins emptore de Aquilonis in Kasales de me vinditrice etin orto de te Vivasemptore: Quantum infra istas quatuor afrontationes includunt vinclo vovis ipsum ICasale eut solo et parietes cuin curie et aria, cum pomiferis ficifineas, et puteo, totum ah integrum, in pretium soudas VIII quod vos emptores pretium niiehi dedistis et ea de vos accepi et nichil exinde apud vos cmtores remansit est manifestuni quein vero predicto Kasale, eum curte et aria cum suis pomiferis apud ipso puteo que vohis vindo de mea jure in vestro trado dominio ab omnem integritatem ut quidquid ex mdc facere ni juclicare volueritis liberam in Dci nomine aheatis pie nam potestatein cum exio et regresio sua a proprio. Quod si ea vinditrice aut ullusque homo qui contra liane vinditione ad inrrumpendum venerit non hoc valeat vindicare sed companat aut ea componam vobis supa nominata que vindo in duplo eum omnem suum innielioratione et banc venditia finna permaneat omuique tempore. l'acta viiiditione XVIII Kaiendas Augustas anua Iii. Regnante 13go Magnus.Signuin Laurentia feinina qui liane inditione fecit et firmare ragavi. Signuni Audesinda.Signum Bonus-homo. Signum SeudredwElias Presbiter qui hac vinditiane scripsi et die et anno quod supra.

- 37 -

DOCUMENTO NTM. 3.
Aio 990.Pergamino nm. 53.Borreli II. Tu nomine Domini: Ego Suniefredus et uxori m Letgarda , vinditores sumus tihi Sunifredo que vocant Lupeto. archilevita emptori per liane scriptura vinditionis nostne, vindiinus tihi terras cuin eurte et ortos nostrum proprium quod habernus ii. tervitorio de civ'itale .Barchinona 9t termino (le Proventiales iii locu.in ubi dicunt ipsa Gaivcre aprope ipsas insnias de Bissa.vcio avenit nobis per nostra comparatioiie sive per ulla voce: afrontat ipsa terra cmii curte apud ipso orto, (le circi in terra de Vivas vel de Ugoherto Levita, de Aquilonis in terra (le Adalberto Vice-comite filiuiu J3arone, de Mendie, in strada. publica, de Occidus in terra de Dulcis feinina, alla terra e circi afrontat in strada counominata , de Aquitonis in terra de Ennego que vocant llonefilia vol de Paulo, de Mendie in terra de Paulo jam nominato: de oceiduo in terra de Uvitardo et in terra de Uviinara et (le Vivas et in terra que fuit (le condam Insegarda. Quantum istas Iotas afrontationes indudunt vindirnus Lihi ipsas terras cum curte et horto cum pomiferis aput suo puteo et Kasa que ibidem est dam solo et supra posito et stillicinios aput ipsas prietes totuni ah integrum in pret.io Mancosos XVII et medio de euro mero iafaris quod tu emptor pretium nohis dedisti et nos de Le accepimus et nicliil exiude aput te emptore rejnansit est manifestum. Quem vero predietas terras que tibi vindimus de nostro jure in tuo tradirnus dominio ab omnem integritatem . ut c1uidquid. exinde facere vel judicare volueris liberam in Dci nomine haheas potestatem a proprio eum exios et regresios illorum. Quod si nos vinditores eut ullusq ne homo qui. contra liane vindi houe pro inrrumpenilum venerit non hou valeat vindicare quod requirit sed componat e ut componarnus tihi ipsas terras cum curte et horto eum ipsa Kasa que tihi vindirnus in duplo cuin omne illornm inmelioratione et banc vinditione {irm a penn aneat om ni que tempore. Fauta vi nditione VIll. Idus Novemhris anno 111. Reguante Ugo Magnus.Signum Letgarda femme mulier Seniotredo, nos siruut qui lanc carte vinditionis fecimus et furmainus et firmore rogav.irnus.Seniofredus qui liane carte vinditione fecit et noxneii suum scripsi et firmavi et firmare rogavi.Signum Sesenando.Signuni Paulo. Signum G ustremirus Presbiter. Signum Longovardus Preshiter qui isLam signum inpresit Leogarda. Eues Preshiter qui lice vinditione scripsi et die et anno quod supra..

- 38 DOCUMENTO N1M. 4.
Afio 992.Pergamino nm, 66.Borrell II. Tu nomine Domini: Ego D' nlcis feinina vinditor sum vobis Vives et uxori sue Erinovigia feinina emptores per banc scriptura vinditionis nostre vindimus que vobis terra et horto cum arboribus et pomiferis et ficuineas nostruin propriuin quoi liabeo in subu4'bio civitalis Barch.iuona iu terminio de Proveutialis u iocum. que diciott ad ipsa caltera, qu michi adreuit per voce genitorios meos condom sive per quacuinque voce qui affontat ipsa terra de parle cirai in terra de Ugoberto, et de Oriente in terra de vos Emptores et de Mendie iii ipsa strada pubiica. et (le occiduo in terra de jam dicto Uguherto Levita et ipso horto: afrontat de parle circi in Jiorto de Uvimara, et de aquilonis similiter, et de Mendie in hanta de jarn dicta finguberlo. et de oceiduo in pso torrente. Quantum istas affrontaciones includunt omnia hoc vohis viudo totum ah integrum in pretium. Mancosos VII de euro coeto jefans ad peso legitimo et solidos VIII (Te dinarios curnibiles 1 nichulque de ipsa pretia aput et emptores non remansil est monifestum: quem vero predicta bec omnia que vobis vindo de mao jure in vestro trado doininio polestatein ah omnema integritotem ut. quidquid exinde facere vel judicare volueris lihera in Dci nomine habeatis plenain potestalem cum exios vel regressios earuin a proprios. Et qui ista vinditione intrumpere temtavenit non hoc valeat vindicare sed cornponat aut componam vohisista omnia que vohis vindo in duplo cum sua inmeiiorat.ione, et ista vinditio firme permaneat modo vel oninique tempore. Facta vinditione nones A.prilis aima V. Regnante Hugo Rege. Signum Duicis femme qui ista venditione fecit et fininare rogavi. Signum Folcliero.Paulo.Signum Hodericus.Johanues Presbiter (fUe vocant Hendatecus qui bec scnipsit et sub die et aune quod supr.

DOCMENTO NUM. 5.
Aflo 994.Pergamino niim. I ciel Coude Ramn Borrell III. In noniine Doinini: Ego Marcucio et uxoni sue Eimcna vinditores suinus vobis Vinas et uxori sue Ermovigia einptores per hauc scrip-

- 39 tara vindicionis nostre vindimusque vobis terras et vineas cultum vel erenium quod abeinus in sub urbio civitatis Barchinona in terminios de A.uro-invento sive de ipso cucullo sive de Sancto Andreo vel in termino de Provenciciles et advenit ad me ?.Jarcucio per mea com1aratiOfle quod michi fecit uxori mea et cd me Eiinena feiriina Pe" meum lecluosum sive per quacumque voce. Qui afrontat bec omnia de parte circi in Cacumine de ipsos montes et de aquilonis in flumine Bisaucio, et de Mendie in ipsa mari, et de occidu influmine Lubricato. Quantum istas afrontaciones includunt omnia hoc vovis vindimiis totum ah integrum quantum ibidem abemus pro ullas voces vel abere debemus in omnia et in omnibus in pretium mancusos VII de euro coctojafaris vel amoris ad peso legitimo quod vos emptores nohis dedistis et nos de vos manibus nostris recepimus et nihulque de ipsa precia apud vos eniptores non remausit est manifestum. Quein vero predicta hec ornnia que vobis vindimus de nostro jure in vesti u tradimus dominio et poiestatem ab omnem integritatem ut quicquid exinde facere vel judicare volueritis lihera in Dci nomine, abeatis plenam potestateni cum exios vel regressios earuln n proprios. Quod. si nos vinditores aut ullasque homo qui contra hanc vindicione venerit po inrumpendum non hoc valeat vindicare set componat aut componanius vohis ista omnia que vobis vindinius in duplo cum sua inmelioracione. Et banc vindicio firmis et stabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta vindicione lI nonas Decembnis anno VJJ. Begnante Hugo magno atque Rex.Signum Maracio.Signum Eimena fernina nos qui ista vidicione fecinius et finmare rogavimus.Signuin Trasovarius bevita.Signuin Scubiliarius sacerdos.Longobardus Preshiter. Paulo Jobannes Presbiter que vocant Hendalecus qui bec scripsi et sub die et anno quod supra. -

POODMENTO NUM. 6.
Aio 995.Pergamino njim. 6 de Idem. Jn nomine Domini: Ego Paulus l'abus cIL uxori mea Sunla vinditores sumus tibi Viras [ilium Laurenti einptore per banc scriptura vindicionis nostre vindimus que tibi terra nostra propria quod habemus iii Insula de fiwm eu llisocii in terrninio de Provencialis opido; etc... l'acta vindicione 111 nouas Octohris anno VIII Reguante 11go Rege., etc.

- 40 DOCUMENTO MIM. 7.
Aflo 995.Pergamino niim, 9 de idem. In nomine Dornini: Ego Ugoherto vinditor sum tibi Vins emptor per banc scriptura vindicionis mee vindoque vohis terra mea propria quod haheo in Comitato Jiarchinonense in terminio que dicunt Provinciales in locum que dicunt ad ipsa Galvera, etc......Facta vindicione XIIIJ Kalendas Madii, anno VIII. Regnante ljgone Bege qui Dux fuit pridem, etc.

DOCUMENTO NM. 8.
Aflo 997. Peraamino nm. 27 de idem. In nomine Domini: Ego Tlgobertus vinditor sum tibi fratis meo Vivas emptore per hac scriplura vindicionis mee vindoque tibi terra et vinea meum propiruni quod haheo in Cornitatu Barck.inonense in Provinciales in iocunt nbi dicunt ad psa C'aivcra advenU michi hec omnia per vocem avio rneo et progenitori meo vel per omnesque voces; afrontat de circi ipsa terra in via, deaquilonis et de mendie sive de occiduo in terras de te emptore, ipsa quoque vinea st juxta ipsa mare in Insulas que simt IN, afrontat de circi in strate, de aquilonis in vinea de te einptore, de mendie in Litore maris, de occiduo in vinea de Guimara et suos eres, etc......Facta vindicione liii idus Augustus auno X. Regnante Ugone Rege qui Dux fuit pridem, etc.

DOCUMENTO NM. 9.
Ao 998.Pergamino niim. 34 de idem. In nomine Domini: Ego Amattrudes femina et fluo meo Guilelmo Vicecomite Impuriense et fratres mecs B)igenio et Suniario nos shunt

-41 iii unum venditores sumus tiN Vivas lilium Laurentii condam emptore per liane seriptura vindicionis nostre vinclimus que tihi terra uostta propria quod habeinus in comitain Ba',chiiwvensc in 182 ni'nio de Proveiciales in Insi&las Jiissocii fiuminis, advenU ad me Amaltrudes femme per meum X et per .omnesque voces et ad me Guitelmo vice-comite per hereditat.e paterne et per omnesque voces et cd nos Bligerio et Suniario similiter per genitori nostro etper omues que voces: afrontat predicta terra de parte circius in strata Puhiica qui pergit uhique et abet dexteros .........de mendie siiniliter in estrata publica et ahet dexteros .........de occiduo interra de te emptore et abet dextenos .........de aquilonis vero parte simititer in terra de temptore et liabet dexteros .........Quantum istas afrontaciones induclunt et isti dextri continent sic vindiinus tibi predicta terra modiatas H legitimas ai) integre in precim uncias duas de aro cocto fideliter pensatas qnod. tu emptor precium nobis dedisti, et nos vinditores manibus notris recepiinus et nihil de ipso precio aput te emptore non remansit est manifestum, etc......l'acta vindicione V Kalendas januarias anno 11 ilegnante Rothbertus flex, etc. -

DOCUMENTO NM. 10.


Aflo 998.Pergamino niim. 35 de idem. In nomine Dom mi f Ego fliclti}lis feinina impignora tor sum tibi Sanzo. Manifestum est enfin quia dehitr sum tibi Caphicio J de ordeo, propterea impignoro tibi Pareliata I (le terra mea propria (lui michi advenit de genitores meos v& et ier quacumque voces et est ipsa terra in tenitorio ]3a.rchinoneflsc in terminio dc Provinciales ad tpsa i'arre Blanca et affrontat ipsa terra de parte circi in via et in terra de Oruza femina, de ciuilonis etiain in terra de Oruza, et de Mendie od ipsa Turre fiance, et de occiduo in ipsa strate publica. Quantum in istas alrontaciones incluclunt sic iinpiguoro tiN ipsa terra totum ah integro et de n eo j tire in tuo trado et inter tan tum teneant per tuuin heneficiuni et in die quoi enit missa sancti Felicis gerunda in isto presenti anno que nohis cito occurrit sic tihi redere faoas Caphicio I de ordeo n mensura legitirna cum suo locrum et sic tu mi -reddere facias ista scriptura sine more. Quod si minime fecero Lune licenciam haheas

- 42 prclicta terra a tenore vindere et donore et facere pro ut Cnicumque volueris sirnul cum exils et regressis eurum cd i.uuin proprium. Et si me inipignoi'ator eut uflus homo qui contra banc impignoratione veiierit cd inrumpendum non hoc valeat vindicare set componat aut cornponain tibi predicta oinnia in duplo cum omnem suam iumelioracionem et in antea ista lupiguoratione Urina permaneat omnique tempore. Facta inpignoratione XII. Kalendas februarii aimo II regnante Tloherto Rege Lilium condam Ugoni. Signum Richillis femina qui ista impignoratio ne fecit et firinare rogavi.Signum Johnnes.Signum l3landerico.Ansulfus Levita scripsit et die et anno quod supra.Signurn Marcucius Preshiter.

DOCIIMENTO NUM. 11.


Aflo 998.Pergamino ntm. 37 de idem.

In nomine Domini: Ego Ermengarda femina que vocant Bonaflhia condam Sisuoldo vinditrice sum tihi Augoherto emptore per bac scriptura viudicionis mec vindoque tihi ipsa mea voce quod Ego aheo iii ipsa tua portione (le ipsa vinea qiiod pater tuus phntavit vel edificavit midii, et advcn il miciti juin dictuin o la udum rie predictiim conda in pater meus vel per quacumqiie voce et est ipsa. 'rftiea iii comitalit Bar-

cliinonense inicrrninio de Provenciaiis ad ipsas pavietes Delgadas, et


afrontat de circi predicta Yinea sive de Aquilonis in terra vel vinea de me vinditrice de Nericlie in strada publics, de Occidu in terra de Longovardus Preshitero. etc... Facta vindicione V nonas Mail anno II. Regnante Rothherto Rege, etc.

DOCUMENTO NM. 12.


Aflo 1001.Pergamino nm. 52 de idem. In nomine Domini: Ego Uguhertus Levita vinditor sum tiN fratri meo Vivas einptore per bac scriptura vinditionis mee vindoque tiN

- 43 Vines mea propria quod habeo


Ifl'OPC

civilatis Bac/iiiwna iz tcrminio

de Pjovincialis, iii loco iebi diciiwr cainpo (le kfula, etc... Facta vindi-

cione Kalendas decembris anno V. Regnante Roherlo Rege filium Ugone Rege, etc.

DOCUMENTO NUM. 13. - Afi 1004,Pergamino nm. 69 de idem.


In nomine Domini: Ego TJgubertos Levita vinditur sum tihi Vivano fratri mea emptore per flac sciptura vindicionis mec vi.ndoque tihi
terra nostra propria quod habeo propc cizilatis Barc/iioizu intus iQ Villa de .Itovii.cialis in locum qvc dicuat, ad ipsa Calura et adrenit

michi de genitori meo sire per quaiicumque voce, et affrontai de parte circi in terra de te emptore et hahet dextros XXIIH et media, de AcjuiIonis similiter in terra de te emplore et hahet -dextros XVIII, de nieridie in terra vel in Casa de Guirnarane, sire in terra de Bonushonio et hahet dexteros XXV, de occiduo in Exio comune et hahet dcxiras XVI. Quantum istas aflrontdtiones incindunt et isti dextri continent sic vindo tihi predicta terra totam ah integre in propter pretium manciinsosVl de euro cogto legitime pensatos et nichiique (le ipso pretio aput te emptore non remansit est mauifestum. Quein vero predicta terra que tihi vindo de mo jure in tuo trado dominio et potestate ad omnia faciendi exinde que volueris pienain habeas potestatcm .simul cnin exio et regressio suo e proprio. Quod si Ego vinclitor aut ni! usque hom o qui ista vindicione cd i nrunipendum veneri t n on hoc valeat vindicare set componat eut ego componam tihi prefata terra in duplo cum suain inmeiiorationem et ista vindicio firma permaneat omnique teinpore. Facta vinditione octavo idus novenibris anno VIII. Regnante Roherto Rege.Uhertns Levita qui ista vindicione fecit et firmare rogavi.Signum Guisila femina qui ista vindicione conscia sum et nichil ibidem ad opus meuin non reservo.Signum Gni!liricus.Signum Fredario.Guitiza subdiaconus.Scubi!iarius sacerdos qqi hec scripsi et die et anno pretixo.

- 44 -

DOCUMENTO NM. 14.


Aio 1004.Pergamino inm. 70 de idem. Tu nomine Doinini: Ego ligubertus Levita vinditor sum tibi fratri ineo Vivane emptore per bac scriptura vindicionis mee vindoque tihi casa mea propria cum solo et superposito Pariettes gaRas et stillicinios qud habeo in - comitatu Barchinoneuse mites M Villa Provincialis etc......FactU vindicione III idus januarii aune VIII Regnante Hoberto Rege, etc. -

DOOTIMENTO NM. 15.


Aijo 1004.Pergamino nm. 74 de idem.

In nomine Domini: Ego Hendaletus preshiter et Vins vinditores sumus tii)i Panlo Faber certum quiclem et mauifestnrn est enim (hua precepi t noi)i5 Con clam Bonus-honi o per suum testamentum un de judicium obligatum tenemus infrarnetas teniporum asserie condicionis eclitus ut venundari fecissemur ipsa sua casa cuin carte et quoquina et cegias, solos et super positos, parietes guRus et stihlicinios simul cum earnm edif j cia et ipso orto cum arborihus et ficuineis atque vtis et cum ipso puteo, qui est in territorio Borcliinonense i%tus ni Villa

dc Proviuciales et afrontat predicta omnia de pci-te circi in via vel in


carte de predicto Vins viuditore, de oquilonis siiniliter in curte de jamdicto V:ivas, de mendie in exio comune et in orto de Guimara vet in ahlo orto qui jam fuit de predicto Guimara, de occiduo in ipso rego. Quantum istas afrron1aciones, includunt sic vindimus nos tibi predicta oinuia totum ai) integre cum exio vel regressio SilO Ifl propter -pretiutn inanchusos V de atiro quod tu emptore nohis dedisti t nos manibus nostri accepimus est manifestum. Quem vero predicta omnia que nos tibi vindimus de nostro jure in tuo tradimus doininio et potestate ad tuum pleiiissitnum proprium ad omnia facere quod votueris. Qnod si nos vinditores aut uhlusque homo qui contra ista vindicione \renrit pro inrumpeudum non Itoc valeal vindicare set cotuponat aut compo-

- 45 narnus tibi predicta omnia in duplo cum sua inmeliorationem et in antea ista vindicio -firma permanent modo vel omnique tempore. Pacte ista vinclicione VII idus ]j'ebruarii anno VIII Regnante Roberto Rege..Signum Vivas.JohanneS Presbiter cognomento Hendalecus, nos qui ista vindicione fecimus et testes firmare rogavimns.Vives Clerieus. Signum Leopardus. Isarnus Presbiter.Petrus sacerdos Wifredus judex.Julianns Preshiter.BonuciUS.Lafldericus sacerdos et scripsit die et anno prefixo.

DOCUMENTO N1M. 16.

Aflo i004.Pergamino nm. 73 de idem.


In nomine Domini: Ego Ugubertus Levita et Guisla femina, vinditores sumus tiN Vins emptore per liane scriptura vindicionis nostre vindimus tibi Curte cum Culumbarios duos et Puteo et trilea nostrum propriuni quod bahemus in territorio Barchinonense in -teSinio de Provinciales, qui miclu advenit cd me Ugoherto de condam genitori ineo vel per comparatione sive per omnesque voces et ad nie Guisla per ullas voces: afrontat bec otnnia de parte cUti iii terra et in orto de te einplore, de aquilonis similiter in terra, de mendie, in casa de te emptore, de occiduo in casa et curte (le Guidalmar, etq. .....Facta vindicione XI Kalendas aprilis anno VIII. Regnante Roherto Rege.

DOCUMENTO NIIJM. 17. Aio f 005.Pergamino nm. 76 de idem. In nomine Domini: Ermesinda fernina vinditrix sum tibi Vivas inptor, per hane scniptura vindicionis mec vindoque tiN in une casa et-in una curte et in uno orto ipsa mea portione quod ibidem haheo qui michi advenit per decimum sive per omnesque voces et est in Villa Provinciales in comitato Barc/tinnense, afrontat de parte circi in casas et in orto de te emptore, de oriente in casa et in curte de te

. 46 emptore. de mendie in exio comune vel in orto de Guirnara de occiduo in torrente, etc... Facta vindicione Y Kalendas .apriUs anno VIIlI. Regnante Rothbertus Rex, etc.

IJOCUMENTO NM. 18.


Aflo 4 000. Pergamino nm. 93 dc idem. In nomine Saiicte et individue Trinitatis: Ego Fedelindis nutu Dci Ah batissa cenobi Sancti Petri Barchinonensis, Puellanim una eu in 000gregacione Dci A.ncil!arum ibidem persistenci ni sim u Iq tic cum concilio et esUmacione Accioni Episcopi gratia Dci Barchinonensis atque oui providencia et jusione Rayrnundus Dci Iargicioue cornes et ejus conjux Erininsindis cometissa, commutatrices surnus tiN Guimnarane per bancscripturain comutacionis comutamus namque tihiAlode ex inunificencie propie prefati cenohii id est Porno cum solo et superposito quemn tu ibidem edificasti simul cuin coluinbario et orto cum arboribus et puteumn atque terra ci aceriemn petraruimi vol parietas antiguas, qui michi et jam dicta Congregatioe adrenit Per jam dietain vocein id est per monasteriumn Sancti Petri unde reqimisitas institutu precepta Sacrorum Canonum et invenimus ihi ordinatum ut si ex Monasticis rebus facta fuerit (le finicio ni cornutacio cum asensu et. ordinatione propii Episcopi sub cujus regimni.ne ipso monasterius persistit valere ornni modo poteritiet stahilitatem firinitatenique obtin tien t. Et propterea coin utam us tiN simb banc cordinatione prefa ta om nia (l ui est Ui Iernitonio Barchinonense in locu2n que dicwni ProvindaTes: Que afrontat predicta omnia. de parte orientis in terra (le Vivas et de te Guiinarane comutatore, de rnefidie in strada publica sive in terra de Anrucia fernina; de occiduo simniliter in terra de jamn dicta Orucia; de circi in terra tie te jam dicta Ciuiniarane comutatore Quantum iste afrontaciones includunt sic donamnus tibi cum Congregatione Sancti Petri, cum comutatione une cum estimacione vel Concilie prefto nostro Principe vel Hectare sire Principe atque jus conjuge pro tuo alq de quod tu prefato cenobio et nohis donas in comntacione id est vineas in duos locos et terra in unum qui saut ipsas vineas sicut jam dictum est fn duos bons id est, Vinea J cd ipso Ctmcullo prope ipso Cenohio satis nobis congrua vel proximna sicut nos eam jamn tenemus ppr menitum de juin dicto alode quoci UN donamus in comutacione..

- 47 Et alias vineas M sunt Modiatas Il t media, sunt in loco qne dicunt P'ovin. cialcs prope ipso alode quocl tibi clonarnus affrontat jam dictas modicatas II de Vinea et media, de parle rientis in Vinea de Sancti Panli Apostoli; de Mendie in strada publica, de occiduo in Vinea de Vivas; de circi in \rinea de Quixilo feinina, et est ipsa terra prope ipsas Vineas it sunt Modiatas JI: afirontat de parte Orientis in Vines de Senderedus, de Mendie in Vines de Aunucia femme, de occiduo in terra de Dace, dc Circi in terra de Guirnara comutatore sive in Vinea de Sancti Michaelis Archangeli: Per lias vineas vel per terra et eo quod super bec adedistis nobis sumam pecunie id est XI mancusos aureos et XI exarach&los de argente quod expendimus in restaurantio nem in prefati cenobii, sic clonainus tibi in comutatione predicto Domo et columbario et terra et puleo, orto vel arboribus, petras parides simul cnn exiis et regressiis earum et tuuin plenissimum proprium vel ad faciendum quodcunique vis et sic dc nostro jure in tue tradiinus dominio et potestate cum arhitrio pretLtos provisores et eorum estimatores vl judices qui cum eis predictam comutacionem estimaverunt. Quoci si ego Fedilindis Abbatissa aut ullas qui post me successenint aut ulla persona ominum qui contra banc comutacionein - cd inrumpendipn venenit non valent vindicare (iuol sed conpoint tihi Guirnara sut componain tibi jam dicta oinnia in duplo cum sua inmelioratione et in cules ista comutacione lima. permaneat omnique tempore. Facta comutacione mi :Kalendas Madii amie XIII. Regnante Boherlo Rege.Signum Feudelindis gratis dei Ahbatissa qui literas docui et scrihere necio.Signum Ermetruistis Deovots. Signum Cusca Deovota. Sigiium Argudainia Deovota - Signuin Chintilo Dco\ota. - Signum Sinulo Deovota. Signum Mie E-remetruite Deovota: 'nos et cuncta Congregatione Sancti Petri cenohii ista coinutacione fecimus, firmavimus firmarique rogavimus.Signuin Christianus.Signufl) Ricutfns,Scubiliarius sacerds. I)omericus sacerdos.Signnm Beimundus preshiter.Deus dedit archilevita.J3onucius preshiter.Aetius gratia Dci Episcopus.'WifrCdUs Levita qui et judice gratis Dci Comes.Erm .isindis gratia Dci coinilissa.Signum Bicbarius.Siguum Sigefredus levita.Signum Oliva Bicarrone.Ermenardus Preshiter. Suniefredus Presbiter.Argemirus sacerdos eoraton et.cum emendaciones in oportunis Iocis id est uN dicitur suinus tibi comutamus tibi donamus tihi et verso super posito qui inquoatur et eo quod supra bec ad dedisti nobis usque prefati cenobii die et anrlo quod supra.

- 48 DOCIJIIVIENTO NM. 19.


Aflo 101 8.Pergamino ntim. 5.Berenguer Ramn. I. In nomine Domini: Ego Vins et uxor mea Guinidellis femina; nos simifi in unuin vinditores sumus tiN Guimara emptore per hac scriptura vinditionis nostre vinclimus tihi \n inea nostra propia quod liabemus in territorio Bareltinonense in terninio (le Provinciales q ni nbis advenit adme vira per Vocem genitorum meoruin vel et perquacurnque vaces, etc. .ffrontat de parte circi in vinea de te comparatore; de Aquilonis in vinea de Guilmuiido; (le mendie in vinea de te preflxo coinparatore de occiduo in vinea de Guildamare, etc......Facta vendi. clone DI Kalendas Januarias auna XXII Reguante Roberto Rege, etc.

DOCUMENTO NM, 20.


Ao 1030.Fergamino rnXm. 69.Idem. In nomine Domini: Ego Bonadomna femme; vinditrice sum vobis Tlorreilo prolisque Guimarani et uxari tue Guista femina emptores per hane scniptura vinditionis mec viudo wobis sorte I de terra cuRa mea propria quod haheo in terri brio Barc/tiiionense in termine de Pcrroc/tia San eti Andree in Provensals tel in ipso Villarunelto, qui michi advenit per genitrice mea mater que est condm aut per ullasque noces: qui afronta t jam dicta sorte de lerra; de parte orientis in terra de Banafihia femina; de Mendie in terra de Genibertus, de occiduo vel de circi in terra de vos emptores, etc... Facta ista Karta vinditio XVIII Kalendas Madii anno XXXIII. Regnante Rodberto Rege.Signum, etc.

DOCUMENTO NT5M. 21.


Aflo 1030.Pergamino niim. 70.Idem. En la escnitura de venta liecha por Boveto y sn mujer Aigani, las hermanos Bonutio y Bonofihia, al referirse al alodio vendido que con-

- 49 siste en iiva casa huerto etc, sito in Turre-Alva: dico Quantum ist.e afront.acione includunt, sic vindimus vobis, predicta omnia cum exiis \reI regrossis ont um, ad vesLrurn pknissirnum 'opriuin in co vid&icet modo, ut ah hodierno die. in antea, neque vos, neque vestri hommes non faciatis ipsa via 1er ipso semitario qui pergit de ipsa Turre-A.Iha us que ad meos damas de Provenci ales, etc. Fact venditione 111 kalendas julfl anno XXXIi] liegni lioberti Regis.Signuin, etc.

DOCUMENTO N1M. 22.


Afio 1030.Pergamino nm. 77. In nomine Domiiii: Ego Quilielmus venditor sum 'obis l3onucio, et Benefihia uterque fra Ires eiuptores per banc scriptura venditionis mec vmnido vohis petia mn terra mea propia quod haheo in territorfo BarcMn.onct iv- locum que dicunt Provincialis advenU niichi per comutaUone vol per pareutoruru meorum, vel per qualicurnque voces: et afrontat proefata terra de patte circi, in terra de vos emptores de aquilonis in ipso Regario qui discurrit. teinpore pluviarum: de mendie in terra de Fruclillis femin'a; de occidio in terra vel in vinea de vos jain dictas emptores, etc. Facta ista scriptura venditione VII idus navemher anno XXXTIII. Regnante Roherto Rege.Signurn, etc.

DOCUMENTO NtJM. 23.


Aflo 1032.Pergamino rn.m-. 88.

Tn nomne Domini: Ego Bonutius preshiter fihium Wiscafredi; et primo fihium coudam Guisalmari, et Guisia femina: nos simul in unum vinditores sumus vobis Bonofihio Levita et Bonutio utrique fratres emptores. Manifestum est enimquia proecepit noNs condam Borrellus per snum testainentum unde judicium abligatum teuemus infra metas teinpornm asserie conditionis Aeditus Judice insistente ut venundari fecissemus suum alaudein et ipsuin pretium inpendi noNs jussii pro anima ejus obinde venundamus nos prelibati vobis prefalis ataudm, ipsuin Id est terris et vinea que est bec omnia in 4

- 50 Comitatu Barchinonense in iocum. qui dicunt Prote tialis vetad ipsa PercHa: qe af-roniat supra dicta terra de parle circi, in strada publica; de aquilouis in terra de Suniario Borreilo. i-cl in vineRa de ipsa cannonica; de mendie in terra de vos emptores, et in terra de Bonaflua et de Gerihertus, et de Bonna donna feinina; de occiduo in terra de Ermeiniro Ruso. etc. Facta venditione nouas november anno XXXVI. Begni Boberti Regis.Signum, etc.

DOCUMENTO NUM. 24. Aflo 1032.Pergamino film. 89.. In nomine Domini: Ego Gonhallo et uxpri mec Bonafihia femina venditores surnus i-obis Benutio. et Boneflhio, Levita emptore, per liane scriptura vinditionis nosire. vindimus vobis Modiata I de terra cuita, nostra propria quod habeinus in terriiorio Barchinonense in termine de Proven.zalis PTOPC ipso T'iilarenco, qui michi cd venit per vocem uxori mec. Et ad uxori inee per genitori suo sive per ullasque voces; (lui afrontat jain dicta modiata deterra. de parte orientis in terra de Gerihertus, vel de Donna domna et de nos vinditores; de mendie similiter; de occiduo in terra de vos emptores; de circi, similiter, Quantum lu istas quatuor afrontationes ineludunt, sic vindimus i-obis jam dicta modiata de terra cuita et Dextro unde fui mensurata ipsa terra, habet palmos XII et palmada I, et exiis et regressiis earum, in aderato.et definitio pretio, petia I de vinea, et saccos III de ordeo in rem piacentem et nichul exinde aput vos emnptores (le IPSO pretio non re.mansit et est manifestum, etc... Facta ista Karta vinditione II Mus november anno XXXVI Regnante Roherto Rege.Signuin, etc.

DOCUMENTO NTJM. 25. Aflo 4032.Pergamino nffin. 95. In nomine Domini: Ego Guisia femina vendetrice sum vohis Bonutius et Bonofluio levita utrique fratres emptores per liane scriptura

- 51 venditianis mec, vihdique vobis terra mea propria, cuin damas et curte, sous et supra possitis ostios et limites, et portas cuin puteo, s tque coluinhario, quod habeo iii terri torio l3archinonense in locum que dic?tv.t Provencialis advenit miclii . bec omii'a supra scripta, p' vaccin i-ira mea, condain :norrello, cui sit requies; quod ille mieN lestavit in suum testainentuin. Afrontat namque prefata terra; de parte circi in ipso Regario que discurrere solehat ad Barcliinonam civitatem, vol in terra (le supra futo vira mea condam; de aquilonis in terra de Cerf bertus, et de i3onnadonna femina Ci-ater et soror suprafati vin iei; (le mendie ipso mea exia in strada publica, et ipsa terra, in terra de Ermemirus Russo; de oeciduo in terra de Ermeinirus supra dictus, etctern... Facta venditione Il ]Calendas ociuber anno XXXVI. Regni Boberti flegisSignum, etc.

DOCUMENTO NTM. 2G.


Aho 1052. -Pergamino nm. 124 .Ramn Berenguer L Eec est couveniencia que lacta est inter Guislibertuin pontificem et canonicos sedis sancte crueis .saneteque Eulalie. et Petniim et Bonncium et Bonum LIlium filii Vivanii condam de Ecelesiain sancte Marie que es in littore maris sita , et de ifeclesiola Sa cli Matini que est sua in tilla 'oeilala Provincials que est - in. a.pendicione prescriple Sancle Marie. Conveniunt nainque supra fati utniclue frat-res cd prememin tum Pantificem et ad jredictos cannonicos ut omni tempore preshiter saucte Marie cantet a Ecelesiolam Saw,eti Marlini: et ipse preshiter qui -hauc Ecclesiolam SanctiMartiuicantaveritsit homo Petni et Bonucii et Jionifiliit Etbanc Ecelesiam cantet cum eorum Benefieio. Si autem ipse preshiter sanete Marie per se ipsum hune Ecclesiain cantare noluenit et alium in loco sua ibi mittere voluerit qui eam cantet bac faciat cum concilia et assensu et valuntate sppra dictorum fra trum. Post obituin vero coran similiter ipse preshiter sancte Marie ait homo succesoribus eorum cui supra dicti fratres a Ecclesiam testaveniut. Et si ipse clericus sancte. Marie liane Ecclesiolam cantare noluenit aut in loco suo aliun eligere noluerit eUT voluntate et assensu atque consilia coi-mn ciii banc Ecclesiolam supra sripti fra tres testaverint aut in vita eorum supra dictorum fratrum ipse Preshiter Sancte Marie naInerit cantare banc Ecclesiam aut in loco sua alinin eligere sicut supra

- 52 scriptum est cum consilio eorum. Ipsi supra dicti fratres eut succesoTes eorum cui banc Ecclesiain testaverint voulant ente Pont.ificern eut ante cannonicus prefate sedis et recitent banc eonveiiienciarn. Et si ipso Pontifex au t cannon:ici noluerin t eut non potuerin t imperare ut ipse clericus sancte Marie, supra scriptain Ecclesiolam Saucti Mortini cantet. eut cantare faciat sicut. supra scriptum est cum tli J3eneficio qualem Gausefedurn Presbiterum abuit ex inde licitum siteis eut succesores eorum aliam eligere socerdotem qui banc Ecclesiam cantet. Et si ipsi supra scripti fratres eut successores corum eut hommes qui in eorum alodio stant aut steterint alquid di.minuerint ex directo suprafate Ecclesie Sancte Marie scilicet ex decimis eoruin et visitacionihus infirmorum et salis sparcione per Ecclesiam Sancti Martini infra primos quadraginta dies quod eis querellatuni fuerit, si ipso Pontifex aut. canonial recipere voluerint sit eis enniendatum cubai. Et si 'psi sut successores eorum iiifra primas quadraginta dies supra fatam q nerellam eme ada re noluerin t au t enmen dure nol uerint cahal dent ad supra dictum Pontificem eut cd canouicis prefate sedis unciain unam envi purissimi: Et in antea sic facian t ipsum directum .Actuin est hoc VII idus mardi auna XXI. Regid ilenrici Regis.Signnm Guislibertus gratia Lei Episcopus.Signum Bereugarius archidiaconus.Signim Reimnudus preshiter.Signuni Guifredi, Levita.Signom Conipannus. Levita .- Signum Miro, Levi ta.Signum Boni [liii Levita .Signurn Guitardus Levita.Signum Ricuiphi Levi ta.Signuin Compan Levita .- Signum Bonucius preshiter. Sigu uin Miro presbiter.--Signuin Eciitiundi Levita.Signum Mironi suhdiaconi.Signuni Bernardus.Signum Poncii Levita._Signinn Vilielmus Levita.Signum Dalmacius sacerdos.Signum Reimuirdi Levita et Judicis.Signurn Miro presbiter.Signum J3omparius presbiter.Signum Donucii Levita.Signuin Guilelmus presbiter.Signum Erinemirus Levita et sacrisL.Signuui Beflilioininis coguoniinato GeraliusLevita. Esarator et sub die et auna prefixo.

DOOTJMENTO NUM. 27.


Aflo 1054.Petgamino ni.tm. 145. In Christi nomine: Ego Petrus Vivani jacens in lectula inca in gravissinia egritudine oh inetu mortis liunc testamentum faeio.Constituo meus cieniosinarios Bonucium Vivanum et fratein suum Bonifl!iuni

- 53 utrique fratres mei et uxor nea Gila et Boniflhio fluo mea quibus rogo ut si mors mihi advenerit in quocumque loco autequam alium testamentum faciam. lia omnia mea distribuant sicuti in hune testamen-

tuin exarari facia. In primis cd Domtn Sancti Maviini concedo de Provinciai reliquo ipsa vinea quoi! plant.avit Bonucius et fratri suo Durundo. Et ipso maliolo quod plan tavit :Bonifilio. Et item coucedo cd Domum Sancti Martini terra et vinea quod comparavi de Cuita rdus condom fluo Aurucio judice: Et item concedo cd piefato Domo quarterada I de trra in sepultura mortuorum propter Deuin et remedium anime mec. Et ipso casa et curte, quod comparavi de 6iurnara et Guisalmar ubi abitet ipsum preshiteruin que cautet Sancti Martini: 11cc oninia que superius scripta sunt concedo cd Domo Sancti Martini integri ter simul cum ipsas voces de ipsis precariis. lia ut nullus possit cas voces emere nisi prescripto fitio meo Bonifiho, et ad ipsa opera Sancti Martini niodietatem (le ipso pretio de ipso meo mulo. Miam vero medietatem juheo dan in Sacerdotibus ut in Pauperibus aut in quo melius videritis. Predicta omnia qnod concedo cd Domum Sancti Martini simul cum ipsa Ecclesia dimitto in potestate Dci et supra scripti fratres mci et iixori mee Gilie et fluo meo Boniflhio et Baniandus fluius meus si reversus fuerit. Et juheo vindere ipso nieo saumario et de ipso pretio dare faciatis pro, mea sepultuna inancusos II ad Domin Soucie Marie de Littore maris ubi jubea me sepelire. Et alias il cd ipso open Sancie Marie. Et auiud quod remansenit de ipso pretio de ipso Sauinario concedo cd ipso Cannonica Sancle Eulalie. Et juando vindere ipsa ferragenale quod compa ravi de Gerihertus et de ipso pretio dare faciatis singulos mancusos ad ipsos ehdoinandarios Per missas. Et mando vindere ipsa inca Spata et ipso pretio dare faciatis per misas pro anima mea. Et ipso meo Mspergo concedo cd flUo meo Bernardo si venerit et si non venenit usque ad XV annis jubeo euin vindeie et ipso pretio dare taciatis pro anima mea. In memonia oit ad flua meaErmengardem quia lempore sui nupciis donavi eam terrain qui fuit de vent.inus sacerdos et modiatas III de vineas que mitti adveiierunt per vocem genitorum meornm; et damas et curie que fueruni de condam ilendaleci et de mea mobile dedi ei vaIentm uncias XXV auri cocU. 11cc omnia detli ei pro oinni sua herditate. In memoriain veniat ad filia mea Aiculina quod jam dedi ci tempus sui oupciarum Domum et curtem que fuit de condum Genibertus et inter vestimentum et alium avere valentem uncias 114 auri. Et post modum quando reversus fui deSancti Sepuicri dedi ci uncias qui nq ne auri quod recepi t vin stius pro stio mandaninto. Modo vero concedo ci ipsa. terra quod comparavi de Ermengaudus

- 54 Aurucil in terinino de Turre Blanca. Ei item cohcedo ci pecia I de terra que fuit de '0111m Isarnus juxta psa strate superiori quod dicunt ipsa Barc]iera de Guifredus Jover. Et niodiata I de vinea ad ipsa inatd aut minus de inodiata que fuit de genitori meo. Bec omnia dimitto ei pro ornai sua liereditate. Et coucedo ad flua mea Gerberga ipsa terra que fuit de Oliba isarno et dc uxori sua Orferta sirnul cum ipsa curte et casa et orto et puteo et oinia ejuspertineucia. Est hec omnia in termmm de ipsa Turre Blanca in eo modo et ordine ut si ipsa reversa fuerit in bac terra aut lilium vel fihiossuos abeant supra scripto alodio pro amnI illorum Iieredit.ate et inter tantum usque quo veniataut eniant prefata omnia teneat prescripta uxor mea Gilia cum fihis suis Jlernardus et Bonilil.io. Et coucedo ad filios meos Bernardum atqie Bauumfi!ium proillorum inrnelioracione ipsos meos Donws de Proi4ncia.is sirnul cmii quatuor inodiatas terre que in circuitu sunt cum arboribus et puteo et salis et supra positis et ortos II et modiatas III infra vineas et maliolo sirnul. cum ipsas voces de ipsis precariis et ipsa Dornuncula et cita et puteo et arbores diversi generis et ipsos Pornos que sunt juxta Suncti Martini et medietatem ex Ecclesia Sancti Martmni. Et item concedo eis terra que fuit de ilebreis ad ipsa celala et ipso exio cornune de Provincials et duas peciolas terre ad ipsa marina, et una peciola vinee subtus ipsa strate. Eec oninia diniitto eis pro il Iorum heredi ta te et ipsa inca parte de ipsa cenia sirnul cum ipso orto et ipso nico directo de ipsas Pornos ubi ahitainus et de ipsis vilteis in omnibus locis: et ipsa terra que luit de Els piscator concedo predicta uxor mea et filEs meis Bernardo atque Boniflhio quandiit vixerint. Post ohitum vero illorum concedo ad Dornum Sancti Petri Puellarnin cenobio: et ipsas mecs cuhas et tannas et omnia meavascula majora vel minora, et mea terramenta et caldarias et padela coucedo prefata uxor inca et filEs meis Bernardo et Bonifihio. Si autem non reversus fuerit fluo mec Bernardo muni sua meliorocione et omni sua liereditate reinaueat cd fluo rneo Bonifiujo intekriter. Et concedo cd fratres ineos Bonuncium atque :Bonuinfiui uni ipsuin rneurn alodi uni de Palazol cum ipso inulino cuin omnes nies coinparacioues quod ibi feci et modiata I de terra in ProiScials prope illorum curte et ipsa terra que fuit de Ainairicus et de Madrona et de Ilorrellus et ipsam parteni de ipsain Turre Blanca. Et cancedo pro anima mea ipso viuo de ipsa tonna de Provincials, et ipso fust ad apera Sancti Martiii meliori. Supra dicta oinnia quad dirnitto huis filiabusque meis, coucedo predicta uxar mea quancliu vixerit sirnut cum filEs meis Bernardum a tque Bon urnflhiurn si j nvidui tate permanserit: post obitum vero suum revertatur ea omnia fuis filiahusque ineis sicut supra

- 55 insertiim est, aliud quod rernane et mobile et inmoi1e concedo predicta uxor mea et fuis meis Bernardum et Bonumflhium, et sit Deas inter me et vos. Actum est bec II. Kalendas januorii aune XXIiI. Regni Eurici RegisSignum Petrus qui hune testamentum Lien jussi et firmavi et bis testibus firmare rogavi.Signum Bonucius presbiter. Signum Berengari Levite.Signum Vi taliscognoinento Gaucefredus presbiter.Signum Gaucefredus Levite.Signum Geribertus Arnafli.. Signum Bellihominis cognomento Gerallus Levita exarator cum htteras fusses et super positas in linea VIIJJ. Et fusas in linca XIflI et sub die et anno prefixo.

DOCUMENTO NOM. 28. Aflo 1080.Pergamino nm. 46.Ramn Berenguer II


In nomine Domini: Ego Ermenjardis femina donatrix .sum tihi Bonucio Vivani avunculo mea. Sit etiam manifestum qualiter dono tibi in vita tua alodium menm propnium domos viduicet et curtes cum soUs et supra positis cum stillicidiis ac liostiis et ferragenalibus cum duohus pariliatis, terre et amplius cum liis doinihus que sunt cd ipsa era et cum ferragenales et trilia cum arbonihus, cum dia dama et tniliis et arhorihusdiversi generis et arundineto supra ipsain vfiim et antis. Iteruin dono tihi domos meas ad ipso vilarenc eumortis et columbario, eum terris que in circuitu sunt. Item dono tibi ipsas domos huhi habitas cum solario ex petra et calce constructo similiter cum orto que est ad ipsos archus, et cum ipsas domos et cum alla. Domoque est ente januam Bemundi Gondebaldi et cum arbonibus varii generis et eunifemoral. Sunt autemhec omnia in comitatu Barchinone et in vila qu vocatitr Provincialis non longe e predicta urbe sive in sub urbanio preclicte civitatis vel adipsos arcos, etc. Actum est bec XV. Kalendas mardi aune XX. Regni Regis Philippi, etc.

DOCU3IENTO NTSM. 29. Aflo 1084,Pergainino nm. 8.Berenguer Ramn II In Dei eterni Regis nomine: Ego quoque Raimundus Azernari et

- 56- Baimundus Geriherti doifatares sinus UN :uonu tio Juvani nost.ro avunculo. 2hianifesttnn ait etiam qua per hanc soripturam istius nostre donationis damus Iili p;ediclo ]Yonutio medictatent TSiuS Eclesie
&mncti Martini (le Provincialiints cum omnia ipsa Sacra2'ia prescripte Ecclesie que nos iN habemus nonli naU in cum cunctis iii arum perti

nentiis sive adjacentiis sicufi humana lingua melius potest dici vel nominari qnocnmque modo. Pariter cum ipsa pariliata de ipsa terra que nominatur Calvaria. Sunt autem jam dicta omnia in territorio Barchinonensi; et advenerunt noNs predictis donatoribus per tuam deliberam donat.ionein quam nohis fecistis siv quocumque alla modo aut voce. Hahet quidem terminas a parte rienta1i et meridiei in mar-. gifle et alodio de te predicto l3onutio, ai) occicino in parielibus et orto precripte Ecclesie qui fuit Bonifilii Petri condain defuncti. de parte qiioque circii, in ipa itinere pilbiico. Quantum autem jam dieU termini concludunt atque terminant totuin cd integrum aient supra nominatum est cum universis enrum ingresibus sive regresibus sic donamus tiN per locuto Bonutio in tau quoque modo et ordine ut omnibus diehus vite tue teneas hoc totum 'et posideas, et post tue vite finein, ut solide et delibere revertatur ad nos sine noilius rei diininutione. Bac vero totum aient superius comprehensum est, de lustra jure in vestrum tradiinus domininrn et potestatein. Banc quipe seripturam isUus nostre donationis si nos donatores cuL aliquis utriusque sexus vel ordinis homo temptaverimus dirrumpere, vel infringere sive temiaverit componamus tiN jam dicto Bonutio sive componat prescripta omnia in duplum et post moduju bec nostra donatio maneat semjier firma. Que fuit facta 1111 . 0 idusAugusti anno XXIJJI. Regnante Rege Filippo.Signnm Raimundi Azemari.Signwn Rainanudi Ginberti.Nos qui hanc donationem fecimus et junctis firmavimus et testibus eam roborari rogavirnus.Signum Guilielmi Guifredi.Signum Berengarii Gondbali.

DOCTJMENTO NUM. 30. Aflo i097.Pergaminonm. 44,Ramn Berenguer III el grande in Christi nomine: Ego i3ernardus Guillelmi et conjux mea Teresa, donatores et impignoratores sive redclitores et traditores sumus tihi Richardo Guillelmi et uxori tue Ermesendi: Per banc scripturam isti-

- 57 us nostri pacti, donamus et tracliinus et. deliheramus et reddimus toNs unam pa.riliatarn terre que fuit coudant Bo2lueii Viva7Lii que est in Provincialibus sicut termisuitur de ipsa fortitudine que ihi est constructa usque ipsum marginem ni est cd orieutalem, parlem justa iamdic1cm pariliatam, a parte Meridii. terminatur in strata que itur Barchinouam; e circio in alodio quod fuit jamdicti .Bonnucii, ah occiduo in. iaindictam fortitudinein. Quantum prescripti termini terminatur site coucldunt totifm integriter vohis darnus et tradimus et deliberaulus et reddimus vobis jamdictis Richardo et uxori tue prelocute suprascripta omnia sicut hoc inelius clebiti.s hahere. Jn super don.atnis 'noms perfevn.nzja2u dictant fortitiidineni de Pror y.nci&i.bus cuni. do9n .ifrus que ibi sunt constucte t eons&uende cuni e,ziis et regressis cius. Inpignora mus narnque vohis ipsain potestatem (lue retinemus in jamdietam fortitudinem et que iN hahere debemus, cum ipso manso qui est circa - prelocutam Pariliatam jifl Provinciatihus cuin una fexa terre que est in circuitu ipsius mansi. dfrontad n parle orientis in alodio qnod fuit Erinessendis condain de fodex; a mendie in strata; a circio in 'via que ad sanetuni Martinumpergit de Provinciatibus: ah occidentali vero parte, in preloculam Pariliatam et in alodio predicti Bonucii condam. Prescriptum quoque mansum que toNs inpignoramus . curn omnibus suis pertinentiis et ferraginalihus, et. ortis et-arbo nibu ? qui in circuitu istius mansi sunt, sic impignoramils vobis: Item inpignoramus toNs triliam unam qui fuit predicti Bonucii condam quam nos habemus in Provinciales, que afrontat a parte orientali in vineis que tuemut jani dicti i3onucii et in Bigario: a Mendie in strata; ah occiduo in alodio quod fuit Guiriberti Guimerani, condain; a circio similiter. It-eruin impignorainus vohis ipsum mansum et domos quas ad ipsutn \Ti1areI1c.jflI cum ipso colunihario et cum ipso aloclio qui in cincuitu eius est et cum ortis et arboribus qui ihi sunt, terminantur ai) orienle, in alodio iam dicti Tionnusii, a mendie in via et in alodio Barchinonensis canonice, ah occiduo in alodio Bernardi ltaimuudi cellari, n circio in ipso ilego. Quantum prenominati teninini concludunt iam dictuin pignuscum iam dicta potestate in vestram potestatem ah integrum -impignoramuS prppter mille inancusos auni Valeucie ant per quingentos solidos de plata qui non teneat unus quisque soTidos nisi medium argencium de malo, quos vos proptei' nos cledistis in pretium de midiona. Prescripta quoque omnia que vobis impignoramus de nosho jure in vestrum tradimus domiuiuin et potestatem, tau modo etondine, ut tantum lioc teneatis et posideatis sine vestro engan. -Sepedictum pignus usque.nos reddamus prephatuin debitum vohis et luter tantum habeatis illos fructus et expleta que mdc exierint sine ullius

- 58 coutrarietatis obstaculo. Et quando nos reddderirnus vohis preta.xa-. tum dchitnm sine vestro engan. habeamus prelocutam potestatem sepedicte fortitudinis, et vos haheatis predictam fortitndinem per feviim vestruin, et recuperemus jain dictum pignus. Quod si nos donatores et impiguoratores et traditores et deliberatores et redditores aut eniuslibet sexus vel ordinis homo lice pactuin istius nostre - seripture disrruinpere quolibet, modo teinptaverixnus sive temptaverit nichul prosit sM coinponarnus au coniponat vobis supradict oinnia in triplum eum omni sua illoruin inelioratione et insuper maneat hoc jjerenniter firmuin. Qtiod est actum VJI idus aprilis anno XXXVII. Regni Regis Philipi.Sigrium Bernardi Guillelmi..Signum Teiese uxoiis dus nos qui liane seripturam lien jussimus, lirmavimus testes tirma-re roga-vimus.Signum Reimu ncli Mironi.Signuiu A.rherti -Berengarii..Siguum Raimuncli Berenganii.Signum Vda!garii.Signum Mirouis .Tudieis.Signurn Bouefihii Raimundi.Siguum Bernardi Clenici, qui hoc scripsit clic et anno quo supra.

DOCUMENTO NUM. 31.


Aflo 1432.Pergamino nm 9Ramn Berenguer IV Su notum candis presentibus atqiie futuris quam Ego Eninessendis femina et 6lii mcl Pctrus Hicardi atque Gaucerandus no paniter inpignoramus vobis Ubalto uxoriquc tue chnist.iane femme mansum nostrum quem liabemus apud J}rhvi. ncialis, etc...........dehet si6ut continetur prephatum mansum ab iliavia que vadit ad &ntct'um Mastini&rn de Provinc/ajj,v, usque in molendinis de Estadella et sic pergit usque ad mare, etc......Quod est acturn Xliii. Kalendas februarii anno XXUII. Regui Regis Lodoyci.Signum, etc.

DOCUMENTO NTiM 32. Aflo 1144.Perganfino nm. 445Idem.


Qum devitum humane conditionis nullus morCalium evadere potest. Id ciito in Dci nomine ego Arnallus Dci dignacione Barchino-

- 59 nensis Episcopus, cupiens pergere Jherosoiimam facio meum testamentum in quo eligo manumissores meos Bcrengarii Ermengaudi et G. Bermudi et G. de Pare quibus caritative precipio ut si mors me contigerit antequam aliun testamentum faciam potestatein habeant distribuendi onines facultates incas sicut eis in 1mo testamento injuncxero. In primis concedo Deo t canonice Sancte Ciucis Sancteque Eujolie vineam nuam quam plautavi in alodio Sancte Crucis sancteqi.ie Eutalie et in mea cotnpra. Que vinea est juxta inansum de Prov4neiabibus et meum caput catnpum qu exn habeojuxta Regum comilalem super viam pubiicam in ([liC edificavi fornum de cale, et vineam quam plantavi apud granatam cum illo campo qui fuit Fulconis Gisherti quem cmi o comite; huic donacioni addo ferraginale qnocl udquisi et cmi de Arberto de Liciano et Petro ejus fralreprope matisum niicrrn Sunia- ri-i in- Proviuciali bus. Concedo altari sancte Eulalie in omni meo alodio de Orla et Romaneto sextarium I obi annuatiin de quo ardeat una lampada, ante corpus heate Eulalie virginis ad nensuram dc Orta. Concedo iterum sancte Cruel et sancte Eulalie in meis mobilibus et vascule majoribus et ininoribus XL morabatinos -perhenniter alodium ad illurnidandain lampadan, et libres meos qui ibi sunt. Concedo ospitali ilterosolimitani mansztrn Gneuni de Provincialibus quem edificavi cum eclesia sancti Nicholai que ibi est cum compris quas feci Berengario Beinardi de. Cabanes et ai) Arnaldo Bonifihii precriptum ferragenal quod habul de Arberto de Licano et ejus frater, etc.Concedo Gaufredo de Pare II equas quas JJomW deProvzneiali-bits habet mecum, etc.Concedo attari sancti Nicholai quod est in Eclesia Barchinone domos meas cmii edificio quas habeo infra muros Barchinone illas videlicet quas cmi de .iarato Ebteo quas domos teneat unus presbiter qui in eodein oltari assidue caBtet miSsasprO anima inca et (ideHum defunctoruin. Omui. a vaseula mea de Provincialibus majora et minora et universa utnsilia que ihi sunt, concedo Poncio fratri meo ut habeat ita invita sua et pos ejus obiturevertatur predicto ospitali sine contrarietate. Quod est octu XV Kalendas januarii anno VI Begni Ledovici Begis Junioris.Arnollus Barclunonensis Episcopus.Signum Guilernii Levite.Signum Gaufredi de Fare.Poncius Levita scripsit hoc die et anno quo supra. .

También podría gustarte