Editorial

SUMARI
E

Infantil i Primria Secundria 1r Premi Tur de Roquetes a lesfor Premis Sant Jordi. Textos guanyadors Protestes a favor dun ensenyament pblic de qualitat Agenda 21 Opini Cuina destiu

I AQUEST CURS QUE HEM FET?

l curs 2011 2012 finalitza. El primer curs de lInstitut escola Tur de Roquetes s a les portes de lestiu. s hora de passar revista a les actuacions realitzades, comprovar el grau dassoliment dels objectius que ens vrem proposar i visualitzar el nostre futur. El primer objectiu que havem dassolir era el de la integraci de les diferents comunitats educatives que actualment conformen el centre. La integraci arriba quan el sentiment de pertinena al centre simplanta a nivell personal, i quan la comunicaci i la relaci entre els membres del collectiu es normalitzen. Crec que anem per bon cam. Els/les professionals de lensenyament, els/les alumnes, el personal no docent i les famlies ja es consideren part daquesta nova estructura. La comunicaci ha guanyat molts esglaons i el ritme s bo. s un objectiu difcil perqu, per definici dels mateixos conceptes implicats, s inassolible totalment. Sempre hi haur variaci de membres de la comunitat i, per tant, el sentiment de pertinena ha de treballar-se contnuament. La comunicaci, ja ho coneixem tots, s potser ltem ms difcil del captol relacional. I no oblidem que, en darrer terme, tot depn del desig i la predisposici personal a avanar en un sentit determinat, sabent que sorgiran dificultats i que ser necessari esfor i empenta per superar-les. La feina feta i els resultats ens reafirmen que el cam encetat s el correcte, que hem avanat molt i que hem de continuar en la mateixa direcci. Un altre dels objectius a assolir era el daconseguir estructurar el centre a nivell organitzatiu i de gesti. Hem definit el marc organitzatiu, hem distribut les tasques de gesti, hem aprovat les NOFC (Normes dOrganitzaci i Funcionament del Centre) provisionals i hem detectat les mancances i els punts on hem dincidir ms amb ms recursos i energia. Els fonaments i bona part de lestructura ja est aixecada, falta apuntalar-la i construir els pisos que falten. Per sabem com fer-ho, co-

EDITORIAL

ParticiPants
Marta ribas, Direcci Francesc casabella, Direcci artstica ral bru, Maquetaci

Hi Ha escrits de
aluMnat
1 PRIMRIA : Andrea Ezquerro Salguero. 2n PRIMRIA : Denisa Duma. 3r PRIMRIA : Joel Ascanio. 4t PRIMRIA : Pau Villodres. 5 PRIMRIA : Vanessa Margalida 6 PRIMRIA : Ekaitz Alcaraz, Tony Oviawe, Laura Viuela, Carlos Gudio, Noem Rodriguez, Ral Arias, Sergio Lpez, Laura Villodres, Kevin Moncada, Miguel Caete, Clara Ramos, Josep Picn, Maciej Rafalski, Nadia Hernndez, Montse Vasquez. 1r ESO : Margarida Rey, Andrea Jimnez, Jos Zomeo, Gemma Gmez, Yadira Guaman, Fran Rubio, Adrin Alias, Montse Chumaa, Jess Ramos, Marta Gonzlez, Nelly Valdz. 2n ESO : Sergi Herrera, Adrin Plaza, Pedro Lpez, Sharon Saeed, Bo Hui, Jos alexander Recio, Erika Chulca, Manuel Escamilla. 3r ESO : Estefani Paredes, Julia Prieto, Soraya Pola, Edurne Gonzlez, Aurisol Tapia, Celina Ada, Ilhame Jedani. 4t ESO : Carlos Victoria

PrOFessOrat
PRIMRIA : Remei Vilaseca, Concha Romero, Clara lvarez, Silvia Fust, Luisa Estopia, Aureli Segarra, Daniel Villa, Virginia Massot, Merc Cardona, Alicia de la Rosa, Elena Avellaneda, Dolors Navarro, Quima Calvo, M Jos Grau, Marta Torres, Francesc Cuadro, Manel Parra, Ricard Araguz, SECUNDRIA : Antonio Aragn, Jaume Bentanachs.

neixem on estan les dificultats, tenim les eines per fer-hi front i volem i desitgem finalitzar lobra. Tamb ens vam plantejar definir el marc pedaggic que ens ha de caracteritzar com a centre, i que ha permetre lassoliment del mxim nivell educatiu i de desenvolupament personal del nostre alumnat. Hem definit els mbits educatius, hem prioritzat la seva aplicaci i les actuacions a realitzar, hem dissenyat els indicadors de progrs i hem temporitzat laplicaci i les modificacions a realitzar. Per a cadascun dels mbits hem personalitzat la responsabilitat de la seva aplicaci i avaluaci. Coneixem el potencial dels mbits educatius que hem definit, i estem convenuts que el seu desenvolupament far del nostre centre una entitat educativa competent, amb un futur ple dexpectatives, un centre referent en el marc educatiu i en el de desenvolupament integral dels infants i adolescents. Hem viscut moltes hores desfor i dedicaci, hores i minuts diaris dedicats a leducaci, temps dedicat a escoltar, exposar, comentar i valorar. Hem tingut vivncies difcils, algunes realment complexes. Tots els que formem part del collectiu -alumnes, educadors, personal administratiu i de serveis, famlies- hem collocat els ciments i hem enlairat una estructura potent, ferma, amb voluntat de progrs i superaci. Objectius aconseguits o en trnsit dassoliment. Queda encara molt cam per recrrer per el que s important s que el volem fer i gaudir del recorre-

gut. Volem incidir al mxim en el desenvolupament integral dels nostres alumnes, aportar tot el nostre potencial, formar-los com a persones, amb mentalitat de treball, honradesa, humilitat, saviesa i humanitat. Volem donar-los les eines per afrontar el futur amb les mximes possibilitats, i volem fer-ho amb conscincia del moment, amb els seus instants dif-

cils i fcils, i fer-ho amb alegria compartida i segurs que la satisfacci de la feina ben feta ens espera, no al final del cam el cam de leducaci no t fi-, si no al llarg de tot el trajecte. Perqu en definitiva el trajecte, el viatge s el mateix centre. Tots som passatgers i litinerari el definim nosaltres.

antoni aragn director de lie tur de roquetes

INFANTIL I PRIMRIA

P3A Som els nens i les nenes de la classe dels POLLETS (P-3A), que aquest curs hem estrenat lIES Tur de Roquetes. Ens ho hem passat mot b, sobretot pujant i baixant escales . Bon estiu a tothom ! TUTORA: REMEI VILASECA

P3B Des que vam comenar lescola, hem gaudit, crescut, compartit, aprs, rigut, cantat.. i hem format un grup de CONILLETS aix de maco. Bon estiu! TUTORA: CONCHA ROMERO

P4A

P4B Lestiu ja s aqu!...i els nens i nenes de la classe dels CAVALLS us desitgen que passeu unes bones vacances! Ens veiem al setembre! TUTORA: CLARA LVAREZ

P4C

P5A La classe de les OVELLES us desitja bones vacances! TUTORA: SILVIA FUST

P5B La classe de les VAQUES us desitja que tingueu un bon estiu! TUTORA: LUISA ESTOPI

1rA La classe dels KAKAPS us diu que ja hem acabat el curs. Ens hem fet grandets aprenent junts, i volem tornar al setembre per aprendre moltes ms coses... Bones vacances!!! TUTOR: AURELI SEGARRA

1rB Ho hem aconseguit! Prova superada; ms alts, ms guapos i ms llestos..... La classe dels LLOPS sen vol anar de vacances per tornar amb ms forces lany que ve. Bon estiu a tothom! TUTOR: DANIEL VILLA

2nA Aqu estem els DIMONIS DE TASMNIA posant per aquesta foto tan maca! Que guapos que estem!! Us desitgem bones vacances a tots!! TUTORA: VIRGNIA MASSOT

2nB Els TIGRES de segon aquest curs hem aprs molt. Gruuuaaggg!! TUTORA: MERC CARDONA

3rA Els PINGINS del Tur de Roquetes hem pinginejat tot el curs i estem molt fresquets. TUTORA: ALICIA DE LA ROSA

3r B Els CAVALLETS DE MAR hem aprs moltes coses i ens ho hem passat dall ms b. Ens veurem tots el curs vinent !!! Bon estiu !!! TUTORA: ELENA AVELLANEDA

4tA Cada vegada els TAURONS sn ms bons! Bon estiu. TUTORA: DOLORS NAVARRO

4tB Els DOFINS deixem que tothom gaudeixi del nostre somriure. Bones Vacances! TUTORES: QUIMA CALVO/MJOS GRAU

5 A Aquests som nosaltres, els CANGURS del Tur. Hem passat un molt bon curs i ara toca descansar i agafar forces pel proper! Bon Estiu! TUTORA: MARTA TORRES

5 B Les LIGUES sobrevolen el cim del Tur de Roquetes. Shan desforar una mica ms per poder aconseguir-ho. Bon Estiu!!! TUTOR: FRANCESC CUADRO

6 A Al final, tots amics i ben units. Final de sis i de Primria. Molt bona sort a tots a lESO. TUTOR: MANEL PARRA

6 B Molts anys , moltes alegries i molts bons records. I ara...... cap a lESO. Bona sort a tothom! TUTOR: RICARD ARAGUZ

QUAn SACAbA lETApA

dE

pRIMRIA

D A E

es de P3 a 6 he aprs moltes coses. Per una s la important i s que els amics de veritat sempre estan on els necessites, sin no sn amics de veritat i no es mereixen que et tinguin a tu damics.

vam arribar a fusionar-nos el GauQuani el Claret. Moltssis vam volem per amb un d no ho

ekaitz alcaraz 6B
quest any mha agradat molt, he fet amics que eren del Gaud, amics que han vingut daltres centres i he reforat amistat del Claret. Sortim tots com a amics del Tur de Roquetes.

temps vaig conixer ms gent de lescola i de la meva classe i estem millor. Quan fem excursions, festes o fem a lescola jocs en grup som ms gent i ens ho passem molt millor.

laura villodres 6 a

tony oviawe 6 B
l ms important de tots aquests anys per a mi ha sigut aprendre a respectar altres cultures.

M H T

laura viuela 6 B

en recordo de tots i trobar a faltar els professors perqu han estat molt simptics. Tamb els companys que se nhan anat a altres centres i els que shan quedat. Tots mhan fet riure molt i estic molt feli en aquest collegi i no el vull canviar per res del mn. I, per aix, anir, al nostre Institut.

D P

es de P3 hi ha hagut molts canvis, professors que ens ensenyen molt i tamb uns molts bons amics que tajuden quan tens algun problema.

kevin moncada 6 a
e fet molts amics com el Josep, lAlan, el Sergio, el Ral i podria anomenar tota la classe. Espero noms que a Secundria sigui igual de divertit.

carlos gudio 6 B
er a mi el millor curs ha estat sis, perqu han vingut molts companys i companyes nous i he fet amigues i amics que mels aprecio molt.

miguel caete 6 a
ot mha anat molt b sempre, per cada vegada tenim coses ms complicades. Per una part vull que acabi aquest curs per passar a lESO per per laltra part no vull que acabi perqu aqu i amb aquests companys he passat moments agradables i divertits.

noemi rodriguez 6 B

D A

es de P3, els nou anys que he estat en aquest collegi han sigut els millors de la meva vida, perqu he tingunt molts amics i uns professors excellents. Estic molt orgulls dhaver estat en aquest collegi amb els millors professors i amics del mn.

clara ramos 6 a

H A

ral arias 6 B
l llarg de tots aquests anys hem fet moltes excursions, festes com les de lescuma i hem aprs molt. Ens ho hem passar molt b amb els amics i els professors.

e aprs moltes coses i mho he passat molt b, amb excursions, festes, teatre, etc. Ara estic preparat per anar a lInstitut del Tur de Roquetes.

JoseP Picn 6 a
sis vaig canviar i vaig venir al Tur de Roquetes. Jo creia que no magradaria per he fet uns bons amics i tinc uns professors molt bons. Per aix ben aviat em va comenar a agradar.

sergio lPez 6 a

macieJ rafalski 6 a

CAnTnIA 50

MIlIonS dE SEgonS

om cada any, i any darrera any, els cursos de 5-A i 5-B de Primria del I.E. TUR DE ROQUETES hem fet la cantnia o cantata vocal-musical a lAuditori de Barcelona, conjuntament amb la participaci de moltssimes escoles de Barcelona i Catalunya. (Gaireb 800 nen/es en cada actuaci). Cada dia hi ha 2 actuacions: una al mat i una altra a la tarda. Nosaltres la vam fer el dia 21-maig a les 4.30h de la tarda, i aquell dia tot girava al voltant della, des del mat, fins que sacabava a la tarda a lescenari de lAuditori. (I tamb desprs...). 6

El dia el vam passar entre lassaig a lescola , assaig a lAuditori amb msics i amb totes les altres escoles que hi participaven i lactuaci en directe i davant del pblic.

Lexperincia va ser formidable per a tots i possiblement un dels millors records escolars que tindrem de la nostra escola durant tota les nostres vides.

La cantata daquest curs 2011-2012 tractava el tema de LESCOLA i tot all que fem i aprenem dintre della. Enguany es titulava: 50 MILIONS DE SEGONS i va

ser una cantnia on molts pares, familiars, amics i mestres dels nens/es que participaven, van poder veure i escoltar en directe els alumnes a lhora de cantar i actuar en viu a un escenari.

50 milions de segons s el temps que passem, ms o menys, a lescola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experincies que, ms tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Durant lactuaci en directe, els cors escolars, els dos actors-cantants i un munt de msics professionals acompanyats amb diferents instruments de corda, vent i percussi, van interpretar canons amb un to irnic, simptic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens t una professora, lexcs dactivitats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to

emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germ que acaba de nixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot aix acompanyat per una msica eclctica i teatral, de vegades divertida i daltres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el ragtime.

Per acabar, dir que Cantnia s una activitat amb diferents fases dactuaci: sessions de formaci amb el professorat, treball del professorat a la seva aula i concerts finals interpretats per lalumnat inscrit. Durant tot el curs escolar es treballa tant des de lorganitzaci com des de lescola. Lobjectiu s organitzar

un acte per als alumnes que, per les caracterstiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicaci personal i collectiva en lacte, es converteixi en una vivncia musical important i inoblidable per a tots.

Alumnes i mestres de 5-A i 5-B de I-E TUR DE ROQUETES el dia 21-maig-2012 quan van participar a la cantnia de lAuditori de BCN titulada 50 MILIONS DE SEGONS.

ClonIES

dE

dE

pRIMRIA

er fi els dies 6, 7 i 8 de juny vam anar de colnies molts dels alumnes de sis del nostre centre. La casa on van estar s al Montseny i es diu Can Riera de Ciuret. Quan vam arribar van venir els dos monitors, un noi i una noia; el noi es deia Xavi i la noia Yoli. Vam esmorzar i, ms tard, vam fer activitats. Al migdia vam menjar, alguns ho van fer a lherba. Va ser molt divertit, estvem tota lestona parlant i el 10

Xavi callava fins que nosaltres acabvem de parlar. A la tarda vam fer tir a larc i tirolina. Un company va tenir un petit problema amb la tirolina, per afortunadament noms va ser un ensurt. Noms hi havia dues habitacions i es va decidir que serien habitacions mixtes. Cadasc va dormir on va voler i jo ho vaig fer amb els meus millors amics i

amigues. Al dia segent vam canviar dhabitaci. El segon dia vam esmorzar i desprs a fer les activitats dues horetes. Desprs vam anar a un riu que esta a 15 minuts. I ms tard a menjar. Per cert, el dinar daquest dia va ser molt bo, hi havia: sopa, truita i fruita. I desprs de menjar vam descansar una estona, altres van recollir les taules i, a la tarda, ms i ms activitats. Jajajaja. Va ser tot un no parar. A la nit vam fer la discoteca, la vam muntar molt b, jo vaig ballar amb algunes amigues. El Xavi feia de Dj i ens ho vam passar mot b. Vam repartir premis als millors balladors i els mestres van arribar disfressats a la disco. Aquella nit un company va caure jugant amb el sac de dormir. Lendem tots estvem molt cansats, semblava que estigussim ben malament, jajajaja. Per vam fer lactivitat final, que era un recorregut fantstic per la zona amb activitats dorientaci. Vam tornar a la casa de colnies i vam dinar. I cap a las tres de la tarda vam iniciar el retorn a lescola. Han estat unes colnies molt divertides i ens ho hem passat molt b.

SECUNDRIA

nadia Hernndez 6 a

1r ESO A

1r ESO B

1r ESO C

2n ESO A

11

Aquest curs jo crec que mhe esforat suficient, encara que ho podria haver fet millor, molt millor, perqu no he fet massa feina a casa; noms treballava a classe i procurava aprovar els exmens. Espero fer-ho millor el proper curs.

sergi Herrera 2n eso B

2n ESO B Aquest curs per a mi ha sigut poc cansat perqu he treballat poc, potser per aix probablement en suspengui ms duna. Setembre ser un mes dexmens de recuperacions, i descoltar la meva mare dir: Estaries a la platja si no fossis tan burro, i, la veritat, s que t ra. Desitgeu-me sort. (I ms ganes de treballar per al curs vinent!).

adrin Plaza 2n eso B

2n ESO C

A tothom es pot donar i de tothom saprn, s noms qesti de compartir i acceptar. 3r ESO A

3r ESO B

Els nostres alumnes ms veterans sacomiaden aquest any de lInstitut-escola. Ho celebrem amb una festa de comiat el dia 21 de juny. Desitgem a tots/es aquests/es alumnes molt xit en el seu futur. 4t ESO 12

Aula dAcollida ESO

SoRTIdA

A lA plATjA

em anat dexcursi a la platja amb les prof. Alicia i Anna, perqu ens hem portat b. Hi hem passat tot el mat. Ha sigut poc temps, perqu a la tarda tenem classe a linstitut, per ens ho hem passat molt b. Gaireb tots ens hem banyat. Val la pena treballar a classe quan desprs tens una bona recompensa com aquesta!

Pedro lPez 2n eso B

SoRTIdA

CollSERolA

dE

2n ESo

ConvIvnCIES

Al

poRT

dE lA

SElvA (3R ESo)

ls dies 21, 22 i 23 de maig els alumnes de 3r dESO vam anar de convivncies al Port de la Selva. Ens vam allotjar en el cmping Port de la Vall, que estava molt a prop de la platja. Encara que els dos primers dies va ploure, vam poder visitar el poble. Malauradament, per, el temps no ens va permetre fer la visita al monestir de Sant Pere de Rodes. El vent i la pluja eren els nostres enemics. Per culpa daquest fet, les tendes van quedar fetes pols, xopes, i cada dia havem de tornar a construir13

les sota la pluja. Encara que tot no va ser com ho havem planejat, vam passar-nos-ho b: vam jugar a cartes, a pilota i tamb vam poder reflexionar sobre la vida en una platja meravellosa. En conjunt, i malgrat la inclemncia del temps, lexperincia va ser molt positiva. Hi tornarem a anar. Sempre queden els records!

estefania Paredes, Julia Prieto 3r eso B

4T dESo : vIATgE

dE FInAl dETApA

l viatge a la fantasia: Tossa de mar. Aquest viatge el vrem realitzar 14 alumnes i dos professors, Marta i Albito. Tots tenem una missi: divertir-nos, passar-ho b, oblidar-ho tot i gaudir del moment i demostrar el que rem capaos de fer: activitats com ara tir amb arc, escalada, mini golf, supervivncia en la muntanya, hockey, rugby... Ens vrem convertir en petits peixos de colors a lhora de la piscina, i en la pista de ball tenim molt de ritme! En aquest viatge hi ha hagut molts somriures i moltes llgrimes a lacomiadament, ja que els monitors van entrar en el nostre cor. Tots ens vam convertir en una gran petita famlia!

1r PREMI TUR DE ROQUETES A LESFOR

sforar-se s una qualitat essencial per superar-se en la vida i poder assolir aix noves fites, tant personals com professionals. Per aix el nostre institut-escola vol premiar els/les alumnes que, durant el curs acadmic, han fet de lesfor el seu aliat. Des daquestes pgines felicitem pblicament els/les alumnes finalistes del I Premi Tur de Roquetes a lesfor.

Primria

1r cicle: 2n cicle: 3r cicle:

M. Eduarda Rodriguez Da Silva Ismael Valenzuela Piar Maira Gudio Minda Nerea Bruna Lara Gemma Gonzlez Ortiz Aroa Snchez Romero

Secundria

1r cicle: 2n cicle:

Mukarram Shahzaihb Luis Eduardo Romero Lazo Julia Prieto Murciano Estefani Paredes Valera
14

PREMIS SANT JORDI Textos guanyadors

pRoSA

HI

HAvIA UnA vEgAdA...

i havia una vegada una noia que vivia en un poble, i un dia va anar a comprar i es va perdre. Pel cam li va sortir un drac de dos caps, la noia va cridar molt fort perqu el drac volia agafar-la. En aquest moment, el prncep del poble la va salvar matant el drac de dos caps. La noia es va posar molt contenta i va anar amb el prncep i el rei catal, i van ser molt felios!

El nen va anar corrents a casa seva i li va dir a la seva mare: Mare, mare, el ve de la cantonada fa moltssima por. I la mare va contestar: Mira, nen, jo no em crec aquestes coses aix que vs a jugar, aqu tens un euro per a llaminadures i deixam fer el sopar tranquillament . A la nit, a les dotze, el nen va sentir un soroll. El soroll venia del passads, va escoltar un Ooooooooooo!!!. El nen, tot espantat, sen va anar de casa i no va tornar mai ms.

andrea ezquerro salguero, 1r Primria a

Joel ascanio 3r Primria a

El

RElloTgE QUE no SAp lHoRA

i havia una vegada un rellotge que es deia Ramon. Ell deia que era molt llest, per com sempre soblidava de lhora, el seu amic Alex deia: Rellotge, per qu plores ? - Ploro perqu la teva mare em vol llenar. Per per qu ? - s que com que no s lhora, em vol llenar. Ah,ah,ah, jo s com arreglar-ho. -Ho dius de veritat ? S, s. Saps per qu no saps lhora ? Perqu shan caigut els nmeros. Els nmeros estan al darrere teu. Anem a enganxar-los amb pegament. Ja est! -Grcies ! Conte contat, ja sha acabat.

denisa duma 2n Primria B

El

vE boIg

i havia una vegada un nen que va passar per una casa encantada. El nen quan va passar per la casa, es va espantar perqu era plena de floridures. El propietari estava boig, als arbres hi havia esquelets penjats, la casa es movia i, per la nit, rondava un fantasma.

15

Un

FInAl.

a anar corrents a la cambra del capit. El terra lliscava perqu feia un moment havia plogut, per sort no havia sigut una tempesta, i aix va fer que quasi caigus, per portava molt de temps a bord de la Sweet Valery i havia aprs a tenir equilibri en tot moment. Va esquivar uns quants tripulants i va pujar les escales. En arribar va donar tres cops a la porta. Endavant Capit, he vist lilla! Per qu no has donat lalarma? Corre! Per... pensava que... Em dna perms, capit? s clar. I quantes vegades tho he de dir: sc el teu pare, no cal que em parlis com si fos de veritat el teu capit. s que ets el meu capit. Doncs que spigues que un tripulant ha de complir les ordres, no fer el que li doni la gana - Va dir fent broma mentre treia les cartes de navegaci - Encara ets aqu? Va sortir tal i com havia entrat, corrents. En arribar a la popa, on era en Drew, va donar les ordres del seu pare. En Drew va girar el tim en direcci a lilla. A la coberta tothom va comenar a caminar daqu cap all. Anaven a la recerca de la perla daigua. La perla daigua era una esfera que estava tota lestona mullada, o aix deia la llegenda, i que, per ms que lassequessis, no ho aconseguies. La podies agafar amb les dues mans sense que laigua caigus. Era molt buscada. A part que et proporcionava aigua per sempre, et curava de qualsevol malaltia que tinguessis, i aix ho explicava tot. Tamb explica el que va passar a continuaci. El capit va cridar, i no va cridar qualsevol cosa, sin el nom de la seva filla. Aquesta va fer un bot i es va posar alerta. Va voler baixar les escales, per uns pirates armats fins a les dents van aparixer amb cara de pocs amics. Un dells, que portava un ull de vidre, la va agafar i li va posar un ganivet al coll. No tinguis por, noms ets el nostre esquer. Ara, si pretens alguna cosa rara, no dubtar a tirar-te a tu i al teu pare per la borda. En Drew, que era al costat, i que ja havia llenat lancora, va treure lespasa en un moviment rpid i va tallar la m al pirata de lull de cristall. Aquest va cridar i va deixar anar la Daphne, que abans de marxar corrents, va agafar lespasa i la pistola del pirata. Ara ja s per qu els pirates acaben amb un ganxo al muny, va pensar. Aquesta es va situar al costat den Drew i li va donar les grcies. En un obrir i tancar dulls els mateixos homes de la mateixa tripulaci sestaven barallant amb espases a vida o mort. Era per lesfera daigua? Aix semblava. Va arribar a 16 la cambra del capit acompanyada den Drew. NO!!! la Daphne va crrer cap el cos del seu pare ests al sl humit, i el va abraar, encara negant i cridant. Lhan enverinat va dir en Drew encara som a temps de salvar-lo. Com han pogut! Amb tot el que ha fet el capit! Daphne, estic igual de preocupat que tu. Per aix, abans que els pirates deixin de barallar-se, per qu no agafem una barca i baixem duna vegada a lilla? Drew, s noms una llegenda, aix s seris! Els dos parlaven de lesfera daigua. Et queda algun altre soluci? I no va caldre discutir ms. Tots tres, els dos nens portant al capit, van agafar una barca sense que els altres se nadonessin. Amb noms un mapa, una brixola i un parell despases, van comenar a remar en direcci a lilla. Els dos tenien por, s. Eren una mica massa petits per orientar-se tots sols en un lloc desconegut. La Daphne volia salvar al seu pare, en Drew volia aventures. Per no sabien que, noms trepitjar la platja, les seves vides canviarien radicalment.... I ja est? es va queixar la Nerea - Aix acaba? Per mhaveu dit una histria curta, i aix he fet. es va excusar la professora. Mira, jo texplico com acaba: entren a lilla i els ataca una bstia carnvora que t ms de cinc-centes dents afilades i aix tots morts. Contenta? s un bon final... Va dir LAna. La Nerea li va fer una ganyota mentre sapartava el cabell cap a un costat. Van aconseguir lesfera daigua? va preguntar la Marga El pare de la Daphne es va salvar? Els pirates els van atrapar?

I per qu no us inventeu vosaltres el final?- va proposar la profe de la sala de gurdia que substitua en Raimon de catal. Jo s un final va dir lAngie des del darrere Quan entren a lilla, passen per molts obstacles per aconsegueixen passar-los, obtenen lesfera daigua, el capit es salva, i en Drew dna un pet damor a la Daphne per acabar amb un final ms que feli. Don has tret aquest final?- va preguntar entre rialles la Lenny. S, s, per jo s un final millor va dir en Gibes El capit mor perqu lesfera no pot fer ressuscitar morts i aconsegueixen lesfera massa tard, perqu per aconseguir-la en Drew ha de lluitar contra el pirata de lull de cristall, una serp gegant alada i un minotaure, mentre la Daphne discuteix amb una sirena sobre qui delles dues porta els cabells ms bonics. Tot i aix aconsegueixen governar a lilla. Masclista...- sen va burlar la Wendy jo s un final millor... (I aix tota lhora...)

recuperar. Aquella nit va ser molt divertida, vam jugar amb els gats. Dic jugar perqu els gats intentaven menjar-sens i nosaltres anvem tan rpid que no ens podien agafar. La meva germana estava asseguda a la finestra duna classe, perqu els gats no lagafessin i se lendrapessin. Aquell collegi magradava molt, no era molt gran, per no em podia queixar, estvem en un lloc segur. Desprs de dues llargues setmanes, ens vam fer amics dels gats, ens ajudaven amb la meva germana. Va passar un mes i la meva germana estava pitjor. Ja no volia sortir, no volia menjar, i solament volia plorar. La meva mare estava molt malament de veure-la aix. Nosaltres sabem que, de seguir aix, es moriria aviat. Una tarda vaig parlar amb ella, li vaig preguntar per qu feia aix, per qu no volia viure. Em va contestar que estava farta destar aix, sense moures i que se sentia sola, ning la volia amb les dues potes trencades. Tamb em va comentar que estava enamorada del Leo, un gat de carrer que ja feia dos anys que vivia en lescola. Em vaig quedar sorprs: la meva germana? LEstela, tenia por de dir-li que estava enamorada dell? Es pensava que se la menjaria? Jo li vaig dir que la meva germana estava enamorada dell. Ell em va comentar que feia molt de temps que ell tamb shavia enamorat della, per pensava que com que era un gat el rebutjaria. En Leo va anar a parlar amb ella i li va dir tot el que sentia. En Leo ho va deixar tot per ella, noms volia que fos feli els seus ltims mesos de vida. La meva germana, lEstela, va viure un anys ms, grcies a lamor den Leo. Li van tornar les esperances de viure una mica ms. Cada dia li portava un parell de flors perqu sanims una mica ms i estigus feli. Lestiu passat es va morir. Ha passat un any, per encara la trobem molt a faltar. En Leo encara viu amb nosaltres, i ens protegeix de tot els perills. Cada dissabte en Leo li porta flors a la tomba i es queda plorant una estona.

margarida rey 1r eso a

lESTElA

I En

lEo

ot aix que ara comenar a explicar, s el que li va passar a la meva germana abans de morir. Som una petita famlia desquirols que vam anar a viure a una escola-institut que es deia Tur de Roquetes. Fa un any, un mat com daltres, la meva famlia (lEstela, la meva germana; lEnric i en Joan, els meus germans, i lAurlia i en Pere, els meus pares) i jo, anvem saltant buscant alguna cosa per menjar. Ens agradava molt saltar darbre en arbre per tota la ciutat. Era divertit, com un joc que durant molt de temps vam poder fer, fins que la meva germana va caure dun arbre i es va trencar les potetes. Per sort va caure en aquell collegi, al Tur de Roquetes, i vam decidir que havem de quedar-nos-hi fins que es recupers. Per, per mala sort, mai no es va

soraya Pola 3r eso a

17

UnA

nEnA ATRApAdA En Un CoS dHoME

questa histria va passar fa uns anys en un barri que es deia Tur de Roquetes. Un nen que es deia Ricard li va dir a la seva mare que no volia ser un nen, que volia ser una nena perqu no estava dacord amb el seus genitals. No volia ser el que era, sin que volia ser una dona . La seva mare ho va comentar al seu pare i ell va dir que no, que no podia ser, que noms tenia 4 anys. La seva mare la va portar al Clnic on el van mirar i li van fer preguntes. Els metges van dir que s, que s que era veritat que era un nena atrapada en un cos dhome. La seva mare la recolzava en tot, per el seu pare, no. Deia que no podia ser. La nena es volia dir Maria i per aix la seva mare va dir que al collegi li diguessin Maria, i no Ricard. I tamb que es podia vestir de nena. Aix era com la nena atrapada en un cos dhome volia que fos la seva vida. Tota la seva famlia va comenar a acceptar-la tal i com era. Van anar passant els anys i ella es va anant fent gran. Anava a la psicloga cada mes i a lendocrina, que era qui ajudava a parar-li la pubertat perqu de gran es pogus operar. La nena atrapada en un cos dhome havia destar segura de tot el que feia,

perqu all no era cap bestiesa. Va anar creixent fins que ja tenia 13 anys i ella es volia canviar el nom. La Maria plorava perqu ara que podria entrar a discoteques no volia anar-hi amb el seu DNI. Per li van denegar el canvi de nom dues vegades i ella ja ho va donar tot per perdut. Ara que ja t 16 anys, tant li fa, perqu ja ha anat de discoteques, i no t por de res perqu s com s i lhan dacceptar tal i com s i no est falsificant cap paper, s ella . El seu pare, conforme van anar passant els anys, la va anar acceptant; li va costar, per ho va fer. Als 16 anys la nena atrapada en un cos dhome ja comena a hormonar-se perqu li creixi el pit, est molt feli i t molt clar que als 18 anys soperar i que ser el que vol ser, i el que s, una dona. Les seves amigues lestimen i la recolzen en tot. T un germ i una germana, el germ, que s bess, laccepta tal i com s; la germana no en sap res, perqu noms t 9 mesos i quan ja sigui gran ja estar operada . Ella est molt orgullosa de tota la seva famlia, amics, coneguts. Ho ha passat malament en la seva vida, per sap que ara ja ha passat tot el pitjor i que cal esperar el millor: loperaci. La veritat s que jo estic molt orgullosa de la meva amiga, perqu s com s i ning no li ha de dir res.

edurne gonzlez 3n eso a

poESIA
poEMA
dE

SAnT joRdI

Una vegada en un castell, una princesa es va enamorar dell. Sant Jordi li deia la gent, per tots conegut com el ms valent. Per un dia el drac malvat a la princesa va raptar i aix per tot el regnat, el cavaller la va buscar. El drac dolent per la boca llena foc per el nostre cavaller no coneix la por i aix rescata per fi la seva estimada i es van poder casar duna vegada.

1r Primria B (Poema conJunt de tota la classe )

18

Un

REgAl pER

SAnT joRdI

Per Sant Jordi, tot de roses, tot de roses al carrer. Una rosa per la nvia o, sin, per al cuiner. Una rosa vermellosa que em far enamorar. Un llibre gran o petit, de poesies o de contes. De molts noms i de verbs o de petits texts. I sin un llibre vell, perqu limportant s el detall. De la sang va sortir una rosa, de la rosa lamor. Quin cavaller ms valent, que va matar el drac! I la pobra princesa es va alliberar! Un llibre o una rosa o les dues coses. Per aix s Sant Jordi, un dia ben catal. I ara us desitjo, un Feli Sant Jordi a tothom!!!

El

CAnARI

Magrada mirar la gbia del meu ocellet tranquil i quan ve la meva via sempre li donem pernil. Com li agrada cantar, per tamb s molt petit, quan comena a xiular sempre li donem un crit. La gbia s blanca i rodona i tan gran com un gegant, menja enciam una estona i sempre est jugant. s groc com el Sol, bonic com el dia, sinfla com una col i sempre dona alegria.

montse vasquez 6 Primria a

Pau villodres 4t Primria a

lESColA
Lescola sha fet gran amb uns nens que han arribat duna escola a prop daqu que es deia Gaud. El Gaud sha convertit en un institut bonic anirem a parar all quan siguem tots ms grans. Ara som molts nens passant-nos-ho molt b en aquest petit tur que s encantador. De moment estem aqu, celebrant un dia bonic. Sant Jordi ha arribat i la primavera ha comenat.

Adn

EvA

El rbol prohibido y el hombre bienvenido, la mujer que lo acompa de su costilla derecha sali. Felices eran en el jardn del Edn, una serpiente hizo que pecaran la manzana prohibida comieron y los restos escondieron. A los dos juntos desterraron, ninguna otra opcin les dejaron. El paraso nunca ms pisaron, porque las normas se saltaron. No hay una segunda oportunidad si se desobedece a la autoridad.

vanessa margalida 5 Primria a

19

marianne Paredes 3r eso a

nUESTRA

QUERIdA ConSERjE

yoU

ARE My All

Cada maana entro por el colegio Y siempre que entro, veo a una persona sonriendo. Esa persona es la conserje Y, cada vez que le saludo, le digo algo diferente. Con algo diferente me refiero a cosas bonitas Porque ella se merece elogios cada uno de los das. Ella se llama Anna Y me alegra cada maana. Siempre la veo preocupada por los dems, As que a ella se la tiene que respetar. Nunca la he visto triste ni apagada Y por eso en Carnaval la vimos de hada. Si alguna vez la veo enfadada, Le voy a hacer sonrer Porque si no, la ver extraa Y no sabr ni qu decir. Me dicen que eres un cielo y un encanto Y por eso este poema yo te hago. Y si hay algn problema, t lo solucionars de algn modo Y por eso, Anna, te digo: Gracias por todo!

You make me happy, You make me sad, You make me cry, Without you, Im just a body without feelings, Without you, I feel less than a better life. My life, Wonderful because of you, My life, Continues because of you. You are my all, Whether in reality or in dreams, I have only you, Because Ive been your prisoner.

Bo Hui 2n eso a

sHaron saeed 2n eso a

1r Premi de les activitats de Sant Jordi de Francs Treball guanyador: Estefani Peredes, Celina Ada, Ilhame Jedani (3r ESO B) 20

PROTESTES A FAVOR DUN ENSENYAMENT PBLIC DE QUALITAT

ltimament, al nostre institut escola shan fet una srie dactes de protesta. Els ms visibles han estat una tancada de professors al centre i una manifestaci sorollosa pel barri de professors i alumnes. El dimarts 13 de mar, un grup de professors de primria i secundria es van quedar a dormir al centre com a mesura de protesta. Durant la tarda es va fer una assemblea amb personal de linstitut escola i gent de fora per debatre la situaci de lensenyament. Hi ha molts temes polmics, i la reuni es va allargar fins a les 23 h. Entrep, sacs de dormir i a passar la nit. El dimecres 28, els alumnes es van afegir a la protesta, i tots junts vam sortir al carrer amb pancartes, xiulets, tambors, cassoles, paelles i altres estris per fer soroll i fer sentir la veu de lescola pblica. Per qu protestem? De qu ens queixem? Les retallades contnues estan perjudicant greument la qualitat de lensenyament pblic. Creiem que leducaci s un pilar fonamental de la societat, i per aix ha de ser gratuta i de qualitat. Les previsions, per, sn pessimistes: tot i que cada vegada hi ha ms alumnes, els recursos disminueixen i no es contracta ms personal, el nombre dalumnes per aula augmenta, el centre disposa de menys hores de suport pedaggic (vetlladors, logopedes, psicopedagogs), empitjoren les condicions laborals dels professionals deducaci, no se substitueixen les baixes com caldria, disminueixen les beques per als alumnes, no sinverteix en els centres... Creiem en leducaci, gratuta i de qualitat, i per aix lluitem i ens manifestem.

Prof. Jaume BentanacHs seminari de llengua catalana i literatura

21

AGENDA 21

l passat dia 5 de juny quatre alumnes de primria representants del nostre centre van assistir a lacte de cloenda de lA21. Vam ser-hi ms de 700 persones de ms de 90 centres.Una selva feta dombres, un bosc inundat ple despcies singulars, un joc per conscienciar-nos sobre lestalvi i ls de lenergia, un espectacle per posar els pls de punta sobre fenmens elctrics i un visionat dun documental sobre els eclipsis i les constellacions van ser les activitats de les que vam poder gaudir en aquest acte de cloenda. Desprs del lliurament de memries pels representants de cada districte, el regidor va agrair la tasca ben feta que fan les escoles de lAgenda 21 Escolar i va encoratjar els presents a seguir treballant per la sostenibilitat des de les institucions educatives. Lacte va acabar amb lespectacle danimaci dels artistes dITAKART, que van engrescar tothom a cantar i ballar al ritme de

divertides canons. Va ser un mat fora divertit!!

QUI MAgRAdARIA ASSEMblAR-ME?

OPINI
A A
Jose zomeo 1r eso c

la meva cosina Marta, perqu t la carrera de Magisteri Infantil, cosa que magradaria estudiar, i perqu actualment est treballant en aix. T molta sort.

mi magradaria assemblar-me al ms ric del mn, perqu aix tindria tot que voldria. Tindria una mansi i totes les coses que existissin.

andrea Jimnez 1r eso B

un taur, perqu s molt rpid, fort i t molta llibertat; a ms, cap dels altres animals vol barallar-se amb ell.

mi no magradaria assemblar-me a ning, perqu aix com estic, ja estic b. Pot ser que en la meva vida hi hagi coses que no estiguin del tot b, per si la vida fos perfecta, seria avorrida.

Jos alexander recio 2n eso c

22

gemma gmez 1r eso B

mi magradaria assemblar-me a la meva cosina, perqu s una noia a qui li agrada treballar. No sassembla gens a mi.

yadira guaman 1r eso B

o puc prescindir de les meves amigues, del Facebook, de lordinador, de la meva famlia, del meu peluix que s un eri que quan lapretes et diu I love you!. Ni tampoc de llegir el meu llibre La nena Fatima i el seu misteri. s el millor de tot.

o magradaria assemblar-me a ning. Sc com sc i a qui no li agradi, que no miri. Com sc ja estic b, per magradaria tenir el cabell de Neymar, t tota la cresta de color taronja-groc i llarg.

montse cHumaa 1r eso B

fran ruBio 1r eso B

D D

el meu equip preferit, el Real Madrid.

Jess ramos 1r eso B

el Facebook, de la platja, de linternet, del Messenger i dalgunes pgines web molt divertides com ara: CR, ADV, Desmotivacions i VEF, entre daltres.

dE

QU no pUC pRESCIndIR?

e lordinador, dinternet (perqu magrada el Facebook, veure la pgina web Asco de vida, xatejar i ms), del mbil, de la tablet, del bon menjar, dels meus amics i de la televisi (dels programes Aqu no hay quien viva, Los protegidos, Con el culo al aire, La que se avecina, Embrujadas, etc.).

marta gonzlez 1r eso B

SUggERIMEnTS pER lESTIU

gAUdIR dE

adrin alias 1r eso B

o no puc prescindir dels meus estudis perqu sn el meu futur. I tampoc de la salut dels meus pares, perqu sn les dues persones ms importants a la meva vida.

agradaria anar als EUA per veure el paisatge tpic de les pellcules de lOest. El que ms mimpressiona daquest lloc s la vegetaci dels boscos i les planes del desert.

manuel escamilla 2n eso c

erika cHulca 2n eso c

lestiu magradaria anar a diferents llocs amb el meu pare, la meva mare i les meves germanes, com per exemple: a la platja, a la piscina, al Tibidabo, al Water World... B, en especial magradaria anar a Equador per poder veure els meus avis, els meus tiets i els meus cosins.

nelly valdez 1r eso B

23

TREbAll

InTERdISCIplInARI A lESo

El CRdIT dE SnTESI

quest any el crdit de sntesi de 3r dESO ha girat al voltant de la Mediterrnia. Ha estat el treball que ms mal de caps mha donat, en una setmana de nervis, pors, discussions El dossier contenia totes les assignatures i cada professor explicava la part corresponent a la seva matria. La feina shavia de realizar conjuntament entre tots els companys de cada grup. El que ms mha agradat daquest treball de sntesi ha estat poder reunir-me

amb persones responsables i que et cauen b, per sobretot que tenen ganes de treballar i que sesforcen perqu aquest treball pesat i estressant surti b. Encara que un treball no tagradi, fent-lo sempre aprens alguna cosa, ja sigui positiva o negativa. Sempre aprens!

estefani Paredes 3r eso B

CUINA DESTIU
bATUT
dE llIMonA

l suc de llimona s molt popular al meu pas, la Repblica Dominicana. Per fer-lo, posem llet en un recipient, hi afegim sucre i gel i finalment el suc de llimona. Ho liqem i ja tenim un refrescant batut destiu bonssim!

aurisol taPia 3r eso B

24

Carlos Victoria 4t ESO