Generalitat de Catalunya y Agència de Gestió D'ajuts Universitaris I de Recerca - 2003 - Glossari de Termes de Gestió de La Recerca I La in

Glossari
de termes de gest
de la recerca i la innovaci
Generalitat de Catalunya
Agncia de Gest dAjuts
Universitaris i de Recerca
Via Laietana, 28
08003 Barcelona
Primera edici: desembre 2009
Dipsit legal: B.42671-2009
Han intervingut en lelaboraci daquest glossari:
Llus Rovira Pato (Direcci General de Recerca), Gemma Bonet Roca i M. Jos
Guasch Castany (Ofcina de Poltca Lingstca dUniversitats i Recerca), i David
Ballabriga Cases (rea de lEntorn Web i Rgim Interior). Comissionat per
a Universitats i Recerca.
Joan Cadefau Surroca. Agncia de Gest dAjuts Universitaris i de Recerca.
ngels Egea Puigvents (Serveis Lingstcs). Universitat de Barcelona.
Lluc Potrony Juli (Servei de Llenges). Universitat Autnoma de Barcelona.
Slvia Llovera Duran (Servei de Llenges i Terminologia). Universitat Politcnica de
Catalunya.
Disseny i maquetaci: Susana Herriz Lpez (Comunicaci). Agncia de Gest
dAjuts Universitaris i de Recerca.
3
Instruccions de maneig
La riquesa duna llengua va lligada a ls que en fan els seus parlants, i la seva maduresa al fet que sigui
apta per a qualsevol situaci comunicatva, des de la ms formal a la ms informal.
s obvi que les llenges sn vives, i que evolucionen i sadapten a les necessitats dels seus usuaris. La
llengua esdev ms complexa a mesura que la societat tamb nesdev: si la societat abasta mltples
camps dactvitat social, s evident que la llengua ha de cobrir les necessitats semntques que es
deriven dels nous usos idiomtcs sorgits daquests nous camps que demanen conceptes precisos,
unvocs i especialitzats.
Les noves rees del coneixement reclamen una terminologia especfca, un llenguatge despecialitat i,
en aquest sentt, la llengua catalana ha fet un gran esfor, en un perode relatvament curt de temps,
per dotar-se de termes especfcs en totes les rees despecialitat i elaborar recursos terminolgics que
la situn a lalada de lespanyol i de langls.
Actualment i amb les expectatves que obren lespai europeu deducaci superior i lrea europea de
recerca, ms que mai hem de desenvolupar recursos perqu la llengua catalana esdevingui compettva
al costat daquestes llenges ms difoses lespanyol com a llengua ofcial de lEstat i langls com a
llengua de comunicaci internacional, i sigui present en tots i cadascun dels entorns universitaris. I
aix s essencial en un mbit com el de la recerca, on el catal fns fa poc ha estat present duna manera
residual i on actualment i malgrat tots els esforos encara s poc present.
Per aquest motu benvolgudes siguin iniciatves com aquesta, lelaboraci dun Glossari de termes de la
gest de la recerca i la innovaci, que ens parlen del fet que la nostra llengua compta en la prestaci
de serveis pblics fns i tot en un de tan noveds com la gest de la innovaci i la recerca, i que s
tl per a la transmissi de qualsevol coneixement pblic. Iniciatves com aquesta sn essencials per
situar el catal en una posici compettva i amb la consideraci que es tracta duna llengua apta per a
qualsevol camp de la vida social. Una llengua viva s expressi duna cultura viva, duna educaci viva.
Joan Maj i Roca
Comissionat per a Universitats i Recerca
5
Els llenguatges tcnics sn com el pany duna porta: barren laccs a tothom qui no en tngui la clau.
Per a qui la t no sn cap impediment, per per a qui no la t sn un obstacle infranquejable. Quan
un investgador sincorpora al mn de la recerca de seguida sadona que el gran obstacle per entendre
un artcle no s el seu nivell dangls, sin unes poques (vint?, trenta?) paraules o expressions que fan
lefecte dun interruptor: qui no les coneix no entn res; per a qui les coneix tot s difan.
A mesura que el sistema de recerca dun pas va madurant naugmenta la complexitat i apareixen
noves necessitats. Aquest s el cas del sistema catal, que en els darrers anys ha vist com la fgura dels
gestors de recerca ha anat assumint cada cop ms protagonisme fns a fer-se imprescindible a lhora de
concrrer a grans convocatries. Lentrada en escena de la fgura dels gestors ve acompanyada de les
seves prpies necessitats, com ara accedir a una formaci especialitzada i disposar deines de suport
per dur a terme la seva feina.
Amb la intenci de cobrir la primera daquestes necessitats, ara fa dos anys lAgncia de Gest dAjuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR) va posar en marxa un curs per a la formaci bsica de gestors, del
qual ja shan celebrat tres edicions. Una formaci que es pot completar amb un curs avanat, del qual
enguany sha celebrat la primera edici. Tot plegat, aquests cursos ja han contribut a la formaci de
prop de cent gestors de recerca del sistema catal.
I s amb la intenci de cobrir la segona daquestes necessitats que lAGAUR, conjuntament amb lOfcina
de Poltca Lingstca dUniversitats i Recerca, ha preparat el Glossari de termes de gest de la recerca
i la innovaci, que us presentem ara. Esperem haver recollit els matsos i les connotacions de cada un
dels ms de tres-cents tecnicismes que hem considerat, que estan acompanyats dels seus equivalents
en castell i angls, per tal de facilitar al mxim la concurrncia a convocatries tant de lEstat espanyol
com de la Comissi Europea.
Som conscients que al darrere daquesta primera edici nhauran de venir moltes ms. Per dos motus:
perqu aquest treball, com tots, s perfectble, i, perqu a mesura que el sistema catal de recerca
creixi, aniran sorgint noves necessitats. En qualsevol cas, esperem que aquesta primera edici del
Glossari ja sigui una clau prou tl per obrir el pany dels tecnicismes de la gest de la recerca.
Joaquim Bosch i Batlle
Director executu de lAgncia de Gest dAjuts Universitaris i de Recerca
7
Aquest glossari consta de 382 termes en catal, dels quals 320 corresponen a entrades principals i 62,
a formes sinnimes o sigles. La selecci daquests termes ha estat feta per lAgncia de Gest dAjuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR) dacord amb les necessitats comunicatves dels que treballen en la
gest de la recerca i la innovaci, i amb vista a la formaci dels que hi han de treballar.
Lestructura bsica de cada entrada daquest glossari consta del terme catal, equivalents castellans
i anglesos, i defnici. Els equivalents castellans i anglesos, que apareixen a sota del terme catal,
sintrodueixen amb els smbols internacionals es i en (ISO 639-1), respectvament. Les defnicions shan
elaborat amb lajut despecialistes de lAGAUR i materials diversos, i poden incorporar informacions de
tpus enciclopdic si sha considerat oport per millorar la comprensi del concepte.
acta de reuni
es acta de reunin
en minutes of a meetng
Document que constata els assumptes tractats i els acords presos en una reuni.
En el cas que una defnici shagi extret dalguna font, se nindica la procedncia al fnal entre
claudtors. Si shi ha fet alguna petta modifcaci, sindica la font dorigen de la defnici acompanyada
de labreviatura mod. (modifcada):
assaig clnic
es ensayo clnico
en clinical trial
Avaluaci experimental duna substncia o medicament mitjanant ladministraci o laplicaci a
ssers humans. Es duu a terme per tal destudiar-ne els efectes farmacodinmics i la metabolitzaci
en lorganisme hum; per establir-ne lefccia teraputca, proflctca o diagnstca; i per conixer-
ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat. [GEC mod.]
Si hi ha formes sinnimes o sigles, es fan constar a sota del terme principal, introdudes per labreviaci
sin. o pel mot sigla:
avaluaci dexperts
sin. revisi dexperts
es evaluacin por los iguales; revisin paritaria; revisin por pares
en peer review
Revisi i avaluaci externa de qualsevol acci o proposta, generalment de naturalesa cientfca, que
duu a terme un equip davaluadors externs especialitzats en el camp, que es revisa dacord amb
els criteris prviament establerts.
espai europeu de recerca
sigla ERA
es espacio europeo de investgacin; ERA; EEI
en European Research Area; ERA
Espai dmbit europeu concebut per: permetre als investgadors desplaar-se i interactuar,
mitjanant unes infraestructures i unes xarxes dabast mundial; compartr, ensenyar i utlitzar els
coneixements de forma efca; optmitzar i desenvolupar programes de recerca dmbit europeu,
nacional i regional, i fomentar les relacions amb altres investgadors de tot el mn perqu Europa
es pugui benefciar dels seus coneixements.
8
Algunes entrades van acompanyades de notes, sempre de carcter lingstc, que apareixen desprs
de la defnici:
avaluaci ex post
es evaluacin ex post
en ex post evaluaton
Avaluaci posterior a lexecuci dun projecte o acci, en qu sexamina, si escau, la consecuci dels
objectus inicialment plantejats.
Nota: Lexpressi ex post s llatna.
Alguns termes contenen expressions llatnes no adaptades que sn susceptbles de ser escrites en
cursiva segons els criteris que se segueixen. En aquest glossari no sha fet cap tractament tpogrfc
especial daquestes expressions, per se nha fet notar la procedncia en forma de nota, com en
lexemple anterior.
Relaci de fonts de procedncia dalgunes defnicions
DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en lnia]. Barcelona: Insttut dEstudis Catalans, 2007.
htp://dlc.iec.cat.
GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en lnia]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997.
htp://www.grec.cat.
CTERM: Cercaterm. htp://www.termcat.cat.
DRAE: Diccionario de la lengua espaola [en lnia]. Madrid: Real Academia Espaola, 2005.
htp://drae.rae.es.
GEC: Gran Enciclopdia Catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana. htp//www.enciclopedia.cat.
Grup Interuniversitari de Nomenclatura en Angls (GINA): Nomenclatura universitria catal-angls
(maig 2009)
Glossari de termes de gest de la recerca i la innovaci

A
ACC1
es ACC1
en ACC1
Agncia de nova creaci del Govern de la Generalitat
de Catalunya que neix de la fusi del CIDEM i el
COPCA, i que t lobjectu de donar suport estratgic
a lempresa catalana mitjanant el foment de la
innovaci, la internacionalitzaci i la gest de
recursos humans.
acceptaci dun ajut
es aceptacin de una ayuda
en acceptance
Acte formal, posterior a la resoluci de concessi
dun ajut, mitjanant el qual sobt la condici de
benefciari quan aix ho prevegi una convocatria.
accs obert a la informaci cientfca
es acceso abierto a la informacin cientfca
en open access to scientfc informaton
Lliure disponibilitat de la informaci cientfca a
Internet, de manera que qualsevol usuari pugui llegir,
copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaar el text
complet per a qualsevol altre s legal, sense barreres
fnanceres, legals o tcniques.
acord de consorci
es acuerdo de consorcio
en consortum agreement
Acord entre els partcipants en un projecte per dur a
terme una actvitat de recerca.
ACT
veg. actvitats cientfques i tecnolgiques
acta de reuni
es acta de reunin
en minutes of a meetng
Document que constata els assumptes tractats i els
acords presos en una reuni.
acte administratu
es acto administratvo
en administratve acton
Declaraci de voluntat, de judici, de coneixement
o de desig feta per lAdministraci en exercici duna
potestat administratva.
actes de congressos
es actas de congresos
en proceedings
Document que aplega els textos ntegres de les
comunicacions i les ponncies dun congrs i que pot
donar compte dels debats que hi han tngut lloc o
contenir-ne la transcripci. [CTERM]
actvitats cientfques i tecnolgiques
sigla ACT
es actvidades cientfcas y tecnolgicas; ACT
en scientfc and technological actvites; STA
Concepte elaborat per la UNESCO segons la reco-
manaci relatva a la normalitzaci internacional de
les estadstques de cincia i tecnologia (UNESCO,
1978), que comprn, a ms dR+D, lensenyament i la
formaci cientfca i tcnica (STET) i els serveis cientfcs
i tcnics (SCT). Aquests darrers serveis inclouen,
per exemple, actvitats en cincia i tecnologia (CIT)
de biblioteques i museus, la traducci i edici de
documentaci en CIT, el control i la prospectva, la
recollida de dades sobre fenmens socioeconmics,
els assaigs, la normalitzaci i el control de qualitat,
lassessorament a clients i serveis dassessoria, a ms
de les actvitats en matria de patents i de llicncies
a crrec de les administracions pbliques.
administraci pblica
es administracin pblica
en public administraton
1. Conjunt de persones pbliques i drgans que
formen part de lestat encarregats defectuar la
funci pblica administratva.
2. Conjunt datribucions que tenen legalment
assignades i actvitat que efectuen les enttats
pbliques i els rgans que consttueixen ladmi-
nistraci pblica i actvitat que efectuen en lexercici
de les facultats i les competncies que les lleis els
atorguen. [GDLC mod.]
AGAUR
veg. Agncia de Gest dAjuts Universitaris i de
Recerca
Agncia de Gest dAjuts Universitaris i de
Recerca
sigla AGAUR
es Agencia de Gestn de Ayudas Universitarias y de
Investgacin; AGAUR
en Agency for Management of University and Research
Grants; AGAUR
Enttat de dret pblic de la Generalitat de Catalunya
creada per la Llei 007/2001, de 31 de maig, amb
les caracterstques prpies duna agncia que
administra i distribueix recursos econmics, i amb
lobjectu explcit de gestonar les beques i els ajuts
universitaris i de recerca, i tamb altres programes
i accions que, en lmbit de les competncies
prpies del departament del qual depn, li siguin
encomanades.
10
Agncia Nacional dAvaluaci i Prospectva
sigla ANEP
es Agencia Nacional de Evaluacin y Prospectva; ANEP
en Natonal Evaluaton and Foresight Agency
Unitat dependent del ministeri espanyol competent
en matria de recerca, que t lobjectu davaluar
la qualitat cientfcotcnica de les propostes que
solliciten fnanament pblic per millorar la capacitat
del sistema pblic de cincia i tecnologia, i vetllar per
tal que les decisions dassignaci de recursos per a
R+D+I es facin sobre la base de criteris dexcellncia
i qualitat cientfcotcnica.
agregat / agregada
veg. professor agregat / professora agregada

ajudant
veg. professor ajudant / professora ajudant
ajut pont
es ayuda puente
en bridge grant
Ajut atorgat al fnal de la fase predoctoral de la
formaci dun investgador que li permet enllaar
amb linici de letapa postdoctoral.
Nota: Aquest concepte no existeix en els sistemes educatus de
pasos angloparlants.
alada
veg. recurs dalada
mbit cientfc
es mbito cientfco
en scientfc area
Cadascun dels sis mbits en qu sorganitza la recerca
a Catalunya: cincies, cincies de la vida, cincies
mdiques, enginyeria i arquitectura, cincies socials
i humanitats.
ANEP
veg. Agncia Nacional dAvaluaci i Prospectva
any sabtc
es ao sabtco
en sabbatcal year
Llicncia amb sou, per un perode mxim dun any,
que concedeixen algunes universitats al professorat,
amb fnalitats cientfques i dinvestgaci.
aplicaci informtca
es aplicacin informtca
en applicaton program
Conjunt de programes informtcs que desenvolupen
tasques especfques en un ordinador. [GDLC]
rea de coneixement
es rea de conocimiento
en area of knowledge
Camp diferenciat del saber, que es caracteritza per
un objecte destudi homogeni compartt per una
comunitat estable dinvestgadors.
artcle cientfc
es artculo cientfco
en scientfc artcle
Text independent amb contngut cientfc original,
que forma part duna publicaci peridica, i que ha
estat seleccionat amb criteris de qualitat.
assaig clnic
es ensayo clnico
en clinical trial
Avaluaci experimental duna substncia o medi-
cament mitjanant ladministraci o laplicaci a
ssers humans. Es duu a terme per tal destudiar-
ne els efectes farmacodinmics i la metabolitzaci
en lorganisme hum; per establir-ne lefccia
teraputca, proflctca o diagnstca; i per conixer-
ne les contraindicacions, les reaccions adverses i
determinar-ne la seguretat. [GEC mod.]
assignaci dexpedients davaluaci
es asignacin de expedientes de evaluacin
en linkage of proposals for evaluaton
Part crtca en el procediment davaluaci de solli-
cituds en qu es vinculen expedients i avaluadors per
afnitat temtca. Ha de garantr la confdencialitat i
evitar els confictes dinteressos.
associat / associada
veg. professor associat / professora associada
aval
es aval
en guarantee
Declaraci per la qual una persona fsica o jurdica
respon de la solvncia (moral, econmica o cientfca)
duna altra.
avaluaci dexperts
sin. revisi dexperts
es evaluacin por los iguales; revisin paritaria; revisin
por pares
en peer review
Revisi i avaluaci externa de qualsevol acci o
proposta, generalment de naturalesa cientfca,
que duu a terme un equip davaluadors externs
especialitzats en el camp, dacord amb els criteris
prviament establerts.
11
avaluaci ex ante
es evaluacin ex ante
en ex ante evaluaton
Avaluaci, segons uns criteris prviament establerts,
anterior a lexecuci dun projecte o acci.
Nota: Lexpressi ex ante s llatna.
avaluaci ex post
es evaluacin ex post
en ex post evaluaton
Avaluaci posterior a lexecuci dun projecte o
acci, en qu sexamina, si escau, la consecuci dels
objectus inicialment plantejats.
Nota: Lexpressi ex post s llatna.
avaluaci externa
es evaluacin externa
en external evaluaton
Avaluaci feta per una persona aliena al projecte que
savalua i a lenttat executora, generalment experta
en avaluaci i en lmbit dintervenci, i sense
conficte dinteressos.
avaluaci in itnere
es evaluacin in itnere
en monitoring
Avaluaci feta durant el desenvolupament dun
projecte o acci que permet, si escau, corregir-ne
errors durant lexecuci.
Nota: Lexpressi in itnere s llatna.
avaluaci qualitatva
es evaluacin cualitatva
en qualitatve assessment
Valoraci de criteris que se centra en aspectes que
no sexpressen nicament amb valors numrics.
avaluaci quanttatva
es evaluacin cuanttatva
en quanttatve assessment
Valoraci de criteris associada a un clcul numric.
avaluador / avaluadora
es evaluador/evaluadora
en evaluator
Expert independent seleccionat per la seva trajectria
investgadora o docent, sense conficte dinteressos
i sota comproms de confdencialitat, que valora la
qualitat de candidats o sollicituds.

B
base de dades
es base de datos
en data base
Conjunt de dades organitzades segons una estructura
coherent i accessible des de ms dun programa o
aplicaci, de manera que qualsevol de les dades pot
sser extreta del conjunt i actualitzada, sense que
aix afect lestructura del conjunt ni les altres dades.
[GDLC mod.]
bases generals
sin. bases reguladores
es bases generales; bases reguladoras
en regulaton framework
Text normatu, basat en la Llei de subvencions
38/2003, de 17 de novembre, que sestableix en
lmbit de lAdministraci i la resta denttats de dret
pblic amb personalitat jurdica prpia que hi estan
vinculades o en depenen, que regula el procediment
per a la concessi de les subvencions.
bases reguladores
veg. bases generals
beca/contracte predoctoral
es beca/contrato predoctoral
en predoctoral fellowship
Ajut de dotaci econmica mensual per a la retribuci
del doctorand mentre prepara la seva tesi doctoral,
per un perode mxim de 4 anys.
bibliometria
es bibliometra
en bibliometrics
Disciplina cientfca que analitza el creixement, la
distribuci, limpacte i la visibilitat de la bibliografa
en una rea i un perode determinats, i estudia
tamb els autors i lestructura social dels grups que
la produeixen i la utlitzen.
BOE
veg. Butllet Ofcial de lEstat
Butllet Ofcial de lEstat
sigla BOE
es Boletn Ofcial del Estado; BOE
en Ofcial Spanish Gazete; BOE
s el mitj ofcial de publicaci de lEstat espanyol de
les lleis, disposicions i actes dinserci obligatria.

12
C
cnon de gest
es canon de gestn
en overhead
Part de la dotaci econmica (10-25 % habitualment)
de projectes dinvestgaci i contractes dR+D que la
universitat cobra per satsfer les despeses indirectes
dR+D que han de suportar.
capital dinnovaci
es capital de innovacin
en innovaton capital
Capacitat duna organitzaci per innovar amb la
creaci de nous productes i serveis.
capital de clients
es capital de clientes
en customer capital
Valor de les relacions duna organitzaci amb els seus
clients, basat en la fdelitat a lempresa i als seus clients.
capital de processos
es capital de procesos
en process capital
Conjunt deines, processos, tcniques i sistemes
duna organitzaci.
capital de risc
es capital de riesgo
en capital risk
Capital invertt en una societat nova amb la fnalitat
de contribuir a la seva posada en funcionament, la
rendibilitat del qual pot ser elevada, tot i ser una
inversi dalt risc. [CTERM mod.]
capital hum
es capital humano
en human capital
Coneixements, habilitats i competncies del personal
duna organitzaci.
capital intellectual
es capital intelectual
en intellectual capital
Coneixement collectu que es pot convertr en un
valor econmic o compettu mitjanant un procs
de gest en una organitzaci.
capital llavor
es capital semilla
en seed capital
Dotaci econmica necessria per crear i iniciar
lactvitat duna empresa tecnolgica.
carncia
veg. perode de carncia
crrega docent
es carga docente
en teaching load
Nombre de crdits per perode de temps que un
docent ha dimpartr a la seva insttuci acadmica.
carrera investgadora
es carrera investgadora
en research career
Procs que consta de quatre etapes la formaci
predoctoral, la postdoctoral, la preconsolidaci i la
consolidaci o estabilitzaci dels investgadors, i
les dota dinstruments que permeten i afavoreixen
el desenvolupament de la carrera tant en el sector
pblic (universitats, centres de recerca, hospitals,
administracions, etc.) com en el privat (empreses
o altres enttats). Alhora, afavoreix la mobilitat del
personal investgador entre pasos i entre lmbit
acadmic i el sector empresarial.
catedrtc / catedrtca
es catedrtco/catedrtca
en professor; full professor
Professor numerari que ocupa en propietat una
ctedra densenyament.
CBUC
veg. Consorci de Biblioteques Universitries de Cata-
lunya
CC
veg. Creatve Commons
CCBS
veg. Comissi Catalana de Bioseguretat
CDTI
veg. Centre per al Desenvolupament Tecnolgic
Industrial
CEA
veg. Comissi dExperimentaci Animal
CEEA
veg. comit tc dexperimentaci animal
13
Centre dInnovaci i Desenvolupament
Empresarial
sigla CIDEM
es Centro de Innovacin y Desarrollo Empresarial; CIDEM
en Centre for Innovaton and Business Development;
CIDEM
Organisme de la Generalitat de Catalunya que t la
missi de potenciar laugment dels esforos destnats
a lR+D+I i afavorir les relacions entre els diferents
agents del sistema dinnovaci.
centre de recerca
es centro de investgacin
en research centre
Enttat no docent que basa la seva actvitat en
el desenvolupament de projectes dR+D i de
transferncia del coneixement.
Centre per al Desenvolupament Tecnolgic
Industrial
sigla CDTI
es Centro para el Desarrollo Tecnolgico Industrial; CDTI
en Centre for the Development of Industrial Technology;
CDTI
Enttat pblica empresarial, dependent del ministeri
competent en matria dindstria, que promou la
innovaci i el desenvolupament tecnolgic de les
empreses espanyoles i que t lobjectu de contribuir
a la millora del seu nivell tecnolgic.
centre tecnolgic
es centro tecnolgico
en technology centre
Qualsevol enttat amb personalitat jurdica prpia,
legalment consttuda i sense afany de lucre, que en
els seus estatuts tngui com a objecte social contribuir
a la millora de la compettvitat de les empreses
mitjanant la generaci i el desenvolupament de la
tecnologia i tamb la seva difusi i transparncia.
certfcat electrnic
es certfcado electrnico
en electronic certfcate
Document electrnic ems per un prestador de
serveis de certfcaci, que garanteix lautentcitat
de les dades transmeses per mitj duna xarxa de
telecomunicacions, generalment referents a les claus
pbliques utlitzades per un usuari en una transacci
electrnica. [CTERM]
CIC
veg. Consell Interuniversitari de Catalunya
CIDEM
veg. Centre dInnovaci i Desenvolupament Empre-
sarial
cincia
es ciencia
en science
Conjunt de coneixements, i lactvitat destnada a
assolir-los, que es caracteritzen, en la forma, per la
intersubjectvitat i, en la prctca, per la capacitat de
fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
[GDLC mod.]
citaci
es cita
en citaton
Text dun autor que remet a un document o a una
de les seves parts. Lanlisi de les citacions s una
part important de la bibliometria i dna idea de la
visibilitat dels documents cientfcs.
classifcaci cientfca
es clasifcacin cientfca
en scientfc classifcaton
Sistema ordenat que ubica tota lactvitat cientfca
en rees o mbits de coneixement.
CNBS
veg. Comissi Nacional de Bioseguretat
CNBV
veg. Comissi Nacional de Biovigilncia
CNEAI
veg. Comissi Nacional Avaluadora de lActvitat
Investgadora
coautoria
es coautora
en coauthorship
Autoria compartda entre dos o ms autors.
cofnanament
es cofnanciacin; cofnanciamiento
en co-funding
Dotaci econmica complementria provinent
duna altra insttuci o enttat necessria per dur a
terme una acci dR+D (projecte, congrs, adquisici
dinfraestructures, etc.).
Comissi Catalana de Bioseguretat
sigla CCBS
es Comisin Catalana de Bioseguridad; CCBS
en Catalan Commitee for Biosafety; CCBS
rgan consultu de lAdministraci de la Generalitat
de Catalunya que t la missi de rebre, analitzar i
avaluar les sollicituds per a lautoritzaci de qualsevol
actvitat amb organismes gentcament modifcats,
per tal que la seva utlitzaci no suposi un perill per a
la salut humana ni per al medi ambient.
14
comissi davaluaci
es comisin de evaluacin
en assessment commitee
Grup dexperts que collectvament valoren amb
criteris cientfcs una acci dR+D en qualsevol
moment del procs.
Comissi dExperimentaci Animal
sigla CEA
es Comisin de Experimentacin Animal
es Animal Research Commitee
rgan de lAdministraci de la Generalitat de
Catalunya, integrat per persones amb coneixement
i experincia en experimentaci amb animals,
que t les funcions demetre informes vinculants
sobre lautoritzaci de procediments, sobre la
sollicitud dexempci de lobligaci de crear
comits tcs dexperimentaci animal, actuar com
a rgan consultu del departament responsable de
lexperimentaci animal i assessorar els centres
usuaris per al compliment de la Llei 5/1995, de 21
de juny, de protecci dels animals utlitzats per a
experimentaci i per a altres fnalitats cientfques.
comissi de selecci
es comisin de seleccin
en selecton commitee
rgan collegiat, la composici del qual ve defnida
habitualment a la convocatria en qest, que
proposa la concessi i resoluci dajuts o beques
a lrgan competent que resol els ajuts, basant-se
en les avaluacions, els informes dels coordinadors
dmbit, els informes dels gestors, etc.
Comissi Nacional Avaluadora de lActvitat
Investgadora
sigla CNEAI
es Comisin Nacional Evaluadora de la Actvidad
Investgadora; CNEAI
en Natonal Commission for the Evaluaton of Research
Actvity; CNEAI
Comissi formada per set representants del
ministeri espanyol responsable de la recerca, i disset
representants autonmics designats per cadascun
dels comits assessors amb competncies assumides
en matria universitria, que avalua lactvitat
investgadora dels professors universitaris i de les
escales cientfques del CSIC. La sollicitud davaluaci
(per perodes de sis anys) s voluntria, ja que es
tracta daconseguir un complement de productvitat
incentvador, la fnalitat del qual s fomentar el treball
de recerca dels professors universitaris i millorar-ne
la difusi nacional i internacional.
Comissi Nacional de Bioseguretat
sigla CNBS
es Comisin Nacional de Bioseguridad; CNBS
en Natonal Commitee for Biosafety
rgan consultu de lAdministraci general de lEstat
i de les comunitats autonmes, que t les funcions
dinformar sobre les sollicituds dautoritzaci
corresponents a organismes modifcats gentcament
(OMG) i dassessorar en totes les qestons
relacionades amb aquests organismes. Va ser creada
per la Llei 15/94, de 3 de juny, sobre OMG.
Comissi Nacional de Biovigilncia
sigla CNBV
es Comisin Nacional de Biovigilancia; CNBV
en Natonal Commitee for Biosurveillance
rgan de lEstat espanyol, adscrit al ministeri
competent en matria dagricultura, pesca i
alimentaci, que t la funci dassessorar sobre
les poltques sectorials en matria dorganismes
gentcament modifcats.
Comissionat per a Universitats i Recerca
sigla CUR
es Comisionado para Universidades e Investgacin; CUR
en Commission for Universites and Research; CUR
Organisme que t les funcions de direcci, planifcaci
i execuci de les competncies en universitats i
recerca en lmbit de la Generalitat de Catalunya.
Comit de Biotca de Catalunya
es Comit de Biotca de Catalua
en Bioethics Commitee of Catalonia
rgan consultu que assessora en matria de
biotca el Departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya i els organismes que en depenen o
t adscrits, i impulsa la creaci de comits dtca
assistencial en els centres sanitaris. Aquest rgan es
va crear el 20 de setembre de 1995 amb el nom de
Comissi Assessora de Biotca.
comit tc dexperimentaci animal
sigla CEEA
es comit tco de experimentacin animal
en experimental animal ethics commitee
rgan dels centres que utlitzen animals dexpe-
rimentaci que vetlla pel seu benestar. Aquests
rgans han destar validats per lAdministraci
de la Generalitat de Catalunya, dacord amb la
Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissi Jurdica
Assessora.
compettvitat
es compettvidad
en compettveness
Capacitat duna empresa o una persona per produir
i vendre productes o prestar serveis que puguin
competr amb xit en el mercat. [CTERM]
comunicaci cientfca
es comunicacin cientfca
en scientfc communicaton
Conjunt daccions encaminades a la difusi del
15
coneixement cientfc i tcnic (presentacions,
conferncies, artcles, etc.), dirigides a un pblic
principalment cientfc o dins de la comunitat
cientfca.
comunitats catalanes de lexterior
es comunidades catalanas del exterior
en Catalan communites abroad
Enttats consttudes per gent catalana o catalanfla
que tenen com a objectus, entre altres, la promoci
de Catalunya i el suport a la comunitat catalana
resident a lexterior de Catalunya.
concessi
es concesin
en award
Fet datorgar una beca o un ajut per part duna
enttat convocant en benefci dun sollicitant.
concurrncia compettva
es concurrencia compettva
en compettve tendering
Procediment mitjanant el qual la concessi de
les subvencions es duu a terme mitjanant la
comparaci de sollicituds presentades a f destablir-
ne una prelaci dacord amb els criteris de valoraci
prviament fxats en les bases reguladores i en la
convocatria.
coneixement
es conocimiento
en knowledge
Saber, cincia. [GDLC]
confdencialitat
es confdencialidad
en confdentality
Carcter secret duna informaci oral o escrita, o
duna documentaci, que nimpedeix la difusi a
terceres persones. [CTERM]
conficte dinteressos
es conficto de intereses
en confict of interest
Concurrncia de dos interessos contraposats en
la mateixa persona o mbit de decisi que poden
comprometre la prestaci imparcial dun servei o
afectar la presa de decisions.
Consell Europeu de Recerca
sigla ERC
es Consejo Europeo de Investgacin; ERC
en European Research Council; ERC
Insttuci creada dins lmbit de la Uni Europea amb
lobjectu de fnanar la recerca i la innovaci a Europa.
El seu objectu principal s estmular lexcellncia
cientfca donant suport als cientfcs, estudiants i
enginyers que estguin ms ben preparats per a crear
noves rees de coneixement, treball i recerca.
Consell Interuniversitari de Catalunya
sigla CIC
es Consejo Interuniversitario de Catalua; CIC
en Inter-University Council of Catalonia; CIC
rgan de coordinaci del sistema universitari de
Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de
la Generalitat de Catalunya en matria duniversitats.
Integra representants de totes les universitats
pbliques catalanes i de les privades reconegudes pel
Parlament de Catalunya. El seu objectu principal s
facilitar la coordinaci entre la comunitat universitria
i lAdministraci educatva. Tamb s responsable de
gestonar determinades poltques, com les que li
encomana la Llei duniversitats de Catalunya 1/2003,
de 19 de febrer, o b les que li siguin encomanades
per les universitats o pel departament competent en
matria duniversitats.
Consorci de Biblioteques Universitries de
Catalunya
sigla CBUC
es Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Catalua;
CBUC
en Consortum of Academic Libraries of Catalonia; CBUC
Consorci, consttut el 1996, que t per missi millorar
els serveis bibliotecaris a travs de la cooperaci.
Sn membres daquest consorci les universitats
pbliques de Catalunya i el departament responsable
en matries duniversitat i recerca.
Consorci de Promoci Comercial de
Catalunya
sigla COPCA
es Consorcio de Promocin Comercial de Catalua;
COPCA
en Consortum for Commercial Promoton of Catalonia;
COPCA
Instrument del Govern de la Generalitat de Catalunya
per promoure la internacionalitzaci de lempresa
catalana i la seva adaptaci a les noves pautes de
leconomia mundial.
contractaci pblica
es contratacin pblica
en public contractng
Modalitat de contractaci que inclou els contractes
del sector pblic, contractes onerosos, de qualsevol
naturalesa jurdica, que duen a terme els ens,
organismes i enttats previstos a la Llei 30/2007, de
30 doctubre, de contractes del sector pblic. Aquests
contractes poden ser contractes administratus o
contractes privats.
16
contracte de treball
veg. contracte laboral
contracte de treball en prctques
es contrato de trabajo en prctcas
en work-experience contract
Contracte de treball temporal que es concerta amb un
treballador amb ttulaci universitria o de formaci
professional de grau mitj o superior, o amb una
ttulaci reconeguda ofcialment com a equivalent, a
f que pugui obtenir la prctca professional adequada
als seus estudis. [CTERM]
contracte laboral
sin. contracte de treball
es contrato laboral; contrato de trabajo
en labor contract; work contract; contract of employment
Contracte pel qual una persona es compromet
a treballar per a una altra persona a canvi duna
remuneraci. [CTERM]
contracte menor
es contrato menor
en minor contract
Contracte pblic amb un import menor de 50.000
(si es tracta duna obra) o menor de 18.000 (en
altres casos), que es pot adjudicar directament a
qualsevol empresari amb capacitat dobrar i que
compt amb lhabilitaci professional necessria per
dur a terme la prestaci.
contracte per obra i servei
es contrato por obra y servicio
en contract for works and services
Contracte de treball de durada determinada per dur
a terme obres o serveis determinats, amb autonomia
i substantvitat prpia dins de lactvitat de lem-
presa.
contracte programa
es contrato programa
en contract program
Acord escrit entre un organisme que fnana i una
insttuci executora, que t per objecte la millora
de la qualitat en un marc de planifcaci estratgica.
En aquest tpus dacord, la insttuci es proposa uns
objectus la consecuci dels quals permet lobtenci
de fnanament extraordinari.
conveni de collaboraci
es convenio de colaboracin
en collaboraton agreement
Acord escrit entre dos o ms organismes o insttucions
per dur a terme un objectu dinters com.
conveni de recerca
es convenio de investgacin
en research agreement
Acord escrit entre dos o ms organismes o insttucions
per dur a terme una actvitat de recerca.
convocatria
es convocatoria
en call for proposals
Conjunt de bases o normes reguladores que defneix
el procediment datorgament duna subvenci en
processos de concurrncia compettva.
cooperaci per al desenvolupament
es cooperacin al desarrollo
en development cooperaton; development aid
Conjunt dactuacions dutes a terme per organismes
pblics o privats encaminades al desenvolupament
poltc, social i econmic dels pasos en vies de
desenvolupament.
coordinador dmbit / coordinadora dmbit
es coordinador de mbito / coordinadora de mbito
en scientfc area coordinator
Qualsevol dels experts de reconegut prestgi de
determinats mbits representatus, com poden ser
les cincies, cincies de la vida, cincies mdiques i
de la salut, enginyeria i arquitectura, cincies socials
i humanitats, que en un procediment davaluaci
duna convocatria eleva a la comissi de selecci,
juntament amb els gestors, una proposta de consens
de les valoracions aportades pels avaluadors
ajustada a la disponibilitat pressupostria de les
convocatries.
COPCA
veg. Consorci de Promoci Comercial de Catalunya
CORDIS
veg. Servei dInformaci Comunitari sobre Recerca i
Desenvolupament
correu administratu
es correo administratvo
en registered mail; certfed mail
Lliurament duna documentaci enviada mitjanant
el servei de Correus en qu aquest servei ha segellat
els documents i el sobre corresponent a f de garantr
de manera inequvoca la data de tramitaci.
Creatve Commons
sigla CC
es Creatve Commons; CC
en Creatve Commons; CC
Corporaci sense nim de lucre fundada amb
lobjectu doferir un tpus de llicncies a aquelles
17
persones que no volen tenir tots els drets sobre les
seves obres com els ofereix la Llei de la propietat
intellectual 1/1996, de 12 dabril, de manera que es
facilita laccs i laproftament de la informaci.
crdit de docncia
es crdito de docencia
en teaching credit
Unitat de mesura dels ensenyaments universitaris que
equival a un nombre determinat dhores de docncia,
terica o prctca, impartdes pel professorat.
crdit de recerca
es crdito de investgacin
en research credit
Unitat de mesura dels ensenyaments universitaris
que equival a un nombre determinat dhores que
lestudiant ha de dedicar al treball de recerca.
Tamb s aplicable als estudis de secundria, on
els estudiants a Catalunya han de cursar contnguts
diniciaci a la recerca.
crdit ECTS
es crdito ECTS
en ECTS credit
Unitat de mesura dels ensenyaments universitaris
per a lespai europeu deducaci superior que
equival a unes 25-30 hores. Lassignaci de crdits
comptabilitza les hores corresponents a les classes
lectves, teriques o prctques, les hores destudi,
les hores dedicades a la realitzaci de seminaris,
treballs, prctques o projectes, i les hores exigides
per preparar i fer els exmens i les proves davaluaci.
Per tant, no s defnit nicament en funci de les
hores de docncia terica i prctca impartda pel
professor, ni tampoc noms dacord amb les hores
presencials. El crdit ECTS s una pea clau del
procs de Bolonya, tant pel que fa als nous processos
daprenentatge, com a la transparncia i convergncia
dels sistemes universitaris europeus.
Nota: La sigla ECTS prov de langls European Credit Transfer
System.
criteris davaluaci
es criterios de evaluacin
en evaluaton criteria; assessment criteria
Conjunt de normes, ftes o condicionants descrits a les
convocatries dajuts dacord amb els quals es valoren
les sollicituds sota concurrncia compettva.
criteris doportunitat
es criterios de oportunidad
en criteria of opportunity
Conjunt de normes, ftes o condicionants (al marge
dels criteris davaluaci) amb qu, a la fase fnal del
procs de selecci duna convocatria dajuts, es
classifquen les sollicituds.
CUR
veg. Comissionat per a Universitats i Recerca
curriculum vitae normalitzat
es currculum vtae normalizado
en standardised curriculum vitae
Model de currculum que t lobjectu dunifcar
els diversos models de currculums existents i aix
estalviar al professorat haver de presentar per a cada
convocatria les seves dades curriculars en diferents
formats i a travs de diverses aplicacions.
Nota: Lexpressi curriculum vitae s llatna.
curs acadmic
es curso acadmico
en academic year
Perode anual de sessions duna insttuci educatva,
que normalment comena al setembre i acaba al
juny.
D
dades bancries
es datos bancarios
en bank details
Conjunt de dades relacionades amb un compte cor-
rent, necessries per fer el pagament al benefciari
dun ajut.
DEA
veg. diploma destudis avanats
dedicaci a temps complet
es dedicacin a tempo completo
en 35-hour teaching and research working tme
agreement
Prestaci de serveis dun docent universitari o un
investgador de 35 hores setmanals de dedicaci a la
tasca acadmica o de recerca.
dedicaci exclusiva
es dedicacin exclusiva
en full-tme
investgador amb una exigncia de dedicaci total a
la tasca acadmica o de recerca, sense possibilitat de
dedicar-se a cap altra tasca professional.
18
dedicaci parcial
es dedicacin parcial
en part-tme
investgador sense exigncia de dedicaci a temps
complet a la tasca acadmica o de recerca, o b
alternant aquesta prestaci amb una duna altra
naturalesa.
dedicaci plena
es dedicacin plena
en 45-hour teaching and research working tme
agreement
investgador de 45 hores setmanals de dedicaci a la
tasca acadmica o de recerca.
departament dR+D
es departamento de I+D
en R&D department
Departament duna empresa que treballa per ob-
tenir nous productes o processos a curt, mitj o llarg
termini.
desenvolupament experimental
es desarrollo experimental
en experimental development
Adquisici, combinaci, confguraci i utlitzaci
de coneixements i tcniques ja existents de caire
cientfc, tecnolgic, empresarial o dun altre tpus,
amb lobjectu delaborar plans i estructures o
dissenyar productes, processos o serveis nous,
modifcats o millorats.
desenvolupament tecnolgic
es desarrollo tecnolgico
en technological development
Procs de transformaci i evoluci dels mitjans de
control de la natura i dels seus processos derivats en
una societat. [CTERM]
despeses imputables
es gastos imputables
en eligible expenses
Despeses defnides en el marc duna convocatria
que el benefciari pot justfcar.
dia hbil
es da hbil
en working day
Dia en qu actuen els jutjats i tribunals i, per
extensi, altres organismes de lAdministraci
pblica. Els diumenges i els dies festus no es
consideren hbils.
dia natural
es da natural
en calendar day
Perode de temps que va des de les 0 fns a les 24
hores, que correspon a cadascun dels dies dun
perode de referncia pel que fa a un cmput de
terminis. Es diferencia del dia hbil, en qu no es
computen els diumenges i els dies festus.
Diari Ofcial de la Uni Europea
sigla DOUE
es Diario Ofcial de la Unin Europea; DOUE
en Ofcial Journal of the European Union; OJEU
Font ofcial del dret comunitari europeu, publicat per
lOfcina de Publicacions Ofcials de la Uni Europea.
Aquesta publicaci apareix tots els dies laborables
i est escrita en les llenges ofcials dels estats
membres de la Uni. Es compon de dues sries
connexes (la srie L per a la legislaci i la srie C per
a les comunicacions i informacions) i un suplement
(la srie S per als concursos i contractes pblics).
Anteriorment, aquesta publicaci rebia el nom de
DOCE (Diari Ofcial de la Comunitat Europea).
diploma destudis avanats
sigla DEA
es diploma de estudios avanzados
en Diploma of Advanced Studies
Ttol propi homologable a totes les universitats
espanyoles que sobt mitjanant la superaci de la
sufcincia investgadora. La implantaci de la nova
estructura destudis universitaris de lespai europeu
deducaci superior no preveu mantenir aquesta
ttulaci.
direcci cientfca
es direccin cientfca
en scientfc management
Responsabilitat exercida per una o ms persones que
encapalen les actvitats de recerca dun equip, un
centre, un programa o una insttuci, que consisteix a
dur a terme les funcions de supervisi, destabliment
de prioritats, etc.
direcci de projectes
es direccin de proyectos
en project management
Responsabilitat exercida per una persona encarregada
de lexecuci duna determinada actvitat que,
en conjunt, es pot considerar una unitat lgica o
projecte.
director de tesi / directora de tesi
es director de tesis / directora de tesis
en thesis supervisor
Professor universitari que fa de tutor dun estudiant
de doctorat, li dna consells i el guia, i que pot estar
1
implicat en lavaluaci de la tesi. Aquest supervisor
s normalment un membre del grup de recerca on
lestudiant est treballant.
Directory of Open Access Journals
sigla DOAJ
es Directory of Open Access Journals; DOAJ
en Directory of Open Access Journals; DOAJ
Directori que inclou milers de revistes cientfques
i acadmiques daccs obert, a text complet i amb
control de qualitat.
disposici addicional
es disposicin adicional
en additonal provision
Precepte incls a la part fnal dun text normatu,
desprs dels artcles, i que regula els rgims especials
o les excepcions daplicaci duna norma.
disposici transitria
es disposicin transitoria
en transitonal provision; transitory provision
Precepte incls a la part fnal dun text normatu,
desprs de les disposicions addicionals, i que regula
provisionalment determinades situacions jurdiques.
divulgaci cientfca
es divulgacin cientfca
en popular science; literature of science; public
communicatons of science
Interpretaci i popularitzaci del coneixement
cientfc sense circumscriures a mbits acadmics
especfcs.
DOAJ
veg. Directory of Open Access Journals
DOCE
veg. Diari Ofcial de la Uni Europea
doctor/doctora
es doctor/doctora
en doctor
Persona que ha rebut el ms alt grau acadmic en
una facultat.
doctorand/doctoranda
es doctorando/doctoranda
en PhD student
Investgador en formaci que prepara o defensa la
tesi doctoral per assolir el grau de doctor.
document dacceptaci
es documento de aceptacin
en document of acceptance
Document posterior a la resoluci de concessi dun
ajut on ha de constar la signatura del benefciari per
tal dexpressar la conformitat amb les condicions de
lajut. Habitualment sacompanya de documentaci
addicional o acreditatva relacionada amb la
sollicitud.
document monogrfc
veg. monografa
DOI
es DOI
en DOI; digital object identfer
Identfcador permanent que es dna a un objecte
electrnic i que, contrriament al que passa amb un
URL, no depn de la localitzaci fsica de lobjecte.
DOUE
veg. Diari Ofcial de la Uni Europea
drets dautor
es derechos de autor
en copyright
Drets morals i dexplotaci que t lautor duna
obra literria, artstca o cientfca. Els drets morals,
en tant que indisponibles, sn irrenunciables i
inalienables, mentre que els drets dexplotaci, en
tant que disponibles, sn negociables i permeten
que lautor incideixi en la publicaci, la distribuci
o lexplotaci de la seva obra, aix com que hi faci
constar el copyright. Els drets dautor formen part de
la propietat intellectual. [CTERM]
E
ECTS
veg. sistema europeu de transferncia de crdits
educaci superior
es educacin superior
en higher educaton
Conjunt de programes destudis universitaris per a
estudiants que tnguin, desprs dhaver fnalitzat el
batxillerat o una formaci equivalent, un certfcat
que els hi doni accs.
empadronament
es empadronamiento
en census-taking
Inscripci duna persona en el padr. [CTERM]
20
empresa derivada
es spin of; spin-of
en spin-of; spin-of company
Empresa creada per investgadors duna universitat
o una altra enttat de recerca, amb lacord daquesta,
per a explotar directament el resultat duna inves-
tgaci. [CTERM]
empresa emergent
es empresa emergente; start-up
en startup company; start-up
Empresa dR+D de nova creaci que es distngeix pel
carcter innovador de la seva actvitat, el tpus de
comercialitzaci o el sistema de desenvolupament i
que aposta clarament per un creixement fort i rpid
del seu volum de negoci, capital i plantlla per tal de
respondre a una oportunitat de mercat important.
encrrec de gest
es encargo de gestn; encomienda de gestn
en management commission
Encrrec dactvitats que sn competncia drgans
administratus o denttats de dret pblic a altres
rgans o enttats de la mateixa administraci o duna
altra, sense que sen cedeixi la ttularitat. En un sentt
ampli, tamb es pot referir a un encrrec per part de
qualsevol insttuci o enttat, a una altra, la missi de
la qual s la gest de programes o projectes. [CTERM
mod.]
EPIF
veg. Estatut del personal investgador en formaci
equilibri de gnere
es equilibrio de gnero
en gender equality; gender diversity
Inexistncia de factors que puguin provocar el
predomini de persones del gnere mascul o femen
en determinats mbits educatus, cientfcs o la-
borals.
equivalent a jornada completa
es equivalente a jornada completa
en full-tme equivalent; FTE
Sistema que serveix per a mesurar la partcipaci
dels treballadors en un projecte, o les inscripcions
destudiants en una insttuci educatva. En lmbit
de lensenyament, s un dels parmetres utlitzats
per mesurar la contribuci dels catedrtcs al tercer
cicle. Aquest parmetre els catedrtcs el poden
augmentar mitjanant diverses accions: augmentant
el nombre dalumnes a les seves classes, impartnt
ms cursos, supervisant nous projectes o supervisant
ms investgadors. La unitat de jornada completa
equival a 1.
ERA
veg. espai europeu de recerca
ERC
veg. Consell Europeu de Recerca
ESF
veg. Fundaci Europea de la Cincia
espai europeu de recerca
sigla ERA
es espacio europeo de investgacin; ERA; EEI
en European Research Area; ERA
Espai dmbit europeu concebut per: permetre als
investgadors desplaar-se i interactuar, mitjanant
unes infraestructures i unes xarxes dabast mundial;
compartr, ensenyar i utlitzar els coneixements de
forma efca; optmitzar i desenvolupar programes
de recerca dmbit europeu, nacional i regional, i
fomentar les relacions amb altres investgadors de
tot el mn perqu Europa es pugui benefciar dels
seus coneixements.
estada de recerca
es estancia de investgacin
en research stay
Perode de temps inferior a un any durant el qual
una persona que cursa un doctorat, un professor
universitari o alg contractat per fer recerca, duu
a terme una tasca dinvestgaci fora de la seva
insttuci dorigen. Les estades de recerca acostumen
a estar fnanades per una beca.
Estatut del personal investgador en
formaci
sigla EPIF
es Estatuto del personal investgador en formacin
en Statute of trainee research staf
Estatut aprovat pel Reial decret 63/2006, de 27
de gener, que deroga lanterior Estatut del becari
dinvestgaci, aprovat el 2003, i que regula la
situaci i el rgim jurdic del personal investgador
en formaci que ha rebut una beca dinvestgaci.
Confgura un sistema obligatori que han de complir
tots els programes dajuts per a la formaci de
personal investgador, que t com a premissa
necessria lobtenci del ttol de doctor. LEstatut
determina els drets i deures del personal investgador
en formaci i les seves relacions amb els centres
als quals estan adscrits. Amb aquesta normatva
samplien els benefcis de la Seguretat Social als dos
primers anys de la beca i sestableix lobligaci de la
contractaci laboral durant la resta de temps que
dura el programa de formaci.
21
estratgia tecnolgica
es estrategia tecnolgica
en technological strategy
Plantejament general i unifcador duna organitzaci
que t com a objectu desenvolupar i utlitzar la
tecnologia. La seva caracterstca fonamental s
el fet que lliga les rees funcionals de lempresa i
en relaciona les actvitats amb lambient extern.
Lestratgia tecnolgica ha de tenir en compte
ladequaci entre les capacitats de lempresa i les
exigncies compettves del sector, per conduir
lempresa dins dun panorama tecnolgic agitat.
estudis de grau
sin. grau
es grado; estudios de grado
en undergraduate courses
Estudis que condueixen a lobtenci dun ttol de grau
i que a lEstat espanyol, dacord amb el Reial decret
1393/2007 de 29 doctubre, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments universitaris ofcials,
han de tenir una extensi de 240 ECTS. Amb els
estudis de grau, lestudiant ha de rebre una formaci
general bsica de lrea de coneixement de la
ttulaci i una preparaci adequada per a lexercici
professional. En altres pasos lextensi dels estudis
de grau s de 180 ECTS.
estudis de viabilitat tcnica previs a
actvitats dinvestgaci industrial
es estudios de viabilidad tcnica previos a actvidades de
investgacin industrial
en technical viability studies prior to industrial research
Estudis previs destnats a ladquisici dels coneixe-
ments necessaris per a la creaci o millora de
productes, processos o serveis.
estudis de viabilitat tcnica previs a
actvitats de desenvolupament tecnolgic
es estudios de viabilidad tcnica previos a actvidades de
desarrollo tecnolgico
en technical viability studies prior to technological
development
Estudis previs destnats a ladquisici dels coneixe-
ments necessaris per a la realitzaci dun projecte de
desenvolupament tecnolgic.
excellncia cientfca
es excelencia cientfca
en scientfc excellence
Grau superior que sassoleix en lmbit cientfc a
partr dels resultats i la trajectria obtnguts en el
camp de la recerca i que es pot aplicar a persones o
insttucions.
expedient
es expediente
en dossier; fle
Conjunt de documents fsics o electrnics cor-
responents a un assumpte o negoci. [DIEC]
expedient acadmic
es expediente acadmico
en academic record
Document que cont totes les dades acadmiques
dun estudiant durant una o totes les etapes dels
seus estudis (escolars o deducaci superior).
expedient dadjudicaci
es expediente de adjudicacin
en adjudicaton fle
Conjunt de trmits a travs dels quals sadjudica un
contracte pblic. La selecci dels contractstes es duu
a terme per mitj de frmules de licitaci pblica
amb les quals es pretn garantr tant la igualtat
doportunitats dels empresaris com lobtenci de
les condicions ms avantatjoses per al sector pblic
mitjanant la competncia. La Llei 30/2007, de 30
doctubre, de contractes del sector pblic determina
que ladjudicaci dels contractes es dugui a terme
mitjanant el procediment obert o restringit i, en els
casos taxats legalment, amb el procediment negociat,
de dileg compettu o menor.
experincia professional
es experiencia profesional
en professional experience; work experience
Prctca en lexercici duna professi, que permet
dadquirir coneixements i habilitats. [CTERM]
explotaci de resultats
es explotacin de resultados
en exploitaton of results
Conjunt daccions que, un cop fnalitzat un procs
de recerca, comprenen la creaci de productes
o la utlitzaci dels procediments considerats en
un contracte, la cessi dels drets de propietat
intellectual, la concessi de les llicncies
corresponents i la comunicaci de la tcnica, amb
lobjectu de permetre lesmentada fabricaci o
utlitzaci.
F
factor dimpacte
es factor de impacto
en impact factor; impact value
Mesura bibliomtrica que serveix per a mesurar la
importncia duna publicaci cientfca determinada,
22
i que sobt en dividir el nombre de citacions que han
rebut durant un any tots els documents publicats a la
revista entre el nombre de documents citables dels
dos anys anteriors.
FAQ
veg. preguntes ms freqents
FCRI
veg. Fundaci Catalana per a la Recerca i la In-
novaci
FECYT
veg. Fundaci Espanyola per a la Cincia i la
Tecnologia
fnanament
es fnanciacin
en fnancing
Aportaci econmica destnada a la creaci o el
funcionament duna empresa, el desenvolupament
dun projecte o la realitzaci duna actvitat.
[CTERM]
formaci dinvestgadors
es formacin de investgadores
en training of researchers
Procs de formaci i ensenyament de persones
dedicades a la recerca que contribueix a desenvolupar
la investgaci cientfca i tecnolgica. La formaci
dinvestgadors coincideix amb letapa predoctoral.
Fundaci Catalana per a la Recerca
i la Innovaci
sigla FCRI
es Fundacin Catalana para la Investgacin y la
Innovacin; FCRI
en Catalan Foundaton for Research and Innovaton, FCRI
Insttuci privada sense afany de lucre que t com
a fnalitat contribuir a lartculaci del conjunt dels
elements del sistema catal de recerca i innovaci,
i promoure un reconeixement ms gran de la
importncia de la cincia.
Fundaci Espanyola per a la Cincia i la
Tecnologia
sigla FECYT
es Fundacin Espaola para la Ciencia y la Tecnologa;
FECYT
en Spanish Science and Technology Foundaton; FECYT
Enttat amb autonomia funcional que t per
objectus, dins de lEstat espanyol: fomentar
actvitats de recerca i desenvolupament tecnolgic
dexcellncia, promoure la collaboraci entre els
agents del sistema nacional i internacional de cincia
i tecnologia, i promoure la difusi social de la cultura
cientfca com un instrument de compettvitat i
millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Fundaci Europea de la Cincia
sigla ESF
es Fundacin Europea de la Ciencia; ESF
en European Science Foundaton; ESF
Associaci europea que serveix de plataforma perqu
els organismes que en sn socis (actualment 77 de
30 pasos diferents) puguin promoure la recerca
cientfca dins lmbit europeu. T per objectu
principal coordinar noves iniciatves cientfques
paneuropees, establir una xarxa cientfca europea
i promoure lexcellncia cientfca en el context
europeu. Entre les seves actvitats principals es
troben: lorganitzaci de conferncies, tallers, xarxes
de recerca i altres programes dinteracci i recerca
cientfca.
G

gest de la informaci i el coneixement
es gestn de la informacin y el conocimiento
en knowledge and informaton management
Sistema que organitza els fuxos dinformaci externs
i interns, i afavoreix la generaci, lapropiaci,
lintercanvi i ls de coneixements necessaris per
incrementar lefccia de les organitzacions.
gest de la recerca
es gestn de la investgacin
en research management
Conjunt daccions que serveixen per dirigir, ad-
ministrar, regular i distribuir els recursos que es
destnen al camp de la recerca.
gest tecnolgica
es gestn tecnolgica
en technological management
Aplicaci de les tcniques de gest que donen
suport a processos dinnovaci tecnolgica, en les
quals sidentfquen les necessitats i oportunitats
tecnolgiques i es planifquen, dissenyen i im-
plementen solucions tecnolgiques. Sexpressa com
el procs dorganitzar i dirigir els recursos disponibles,
tant humans com tcnics i econmics, amb lobjectu
daugmentar la creaci de nous coneixements, ge-
nerar idees que permetn obtenir nous productes,
processos i serveis o millorar els existents i transferir
aquestes mateixes idees a les fases de fabricaci i
comercialitzaci.
23
gran installaci de recerca
es gran instalacin de investgacin
en large-scale research facility
Infraestructura dR+D que t carcter singular, sia per
la difcultat de construcci, pel cost, per la ubicaci
geogrfca, o per la importncia dels resultats que
genera. Sol tenir abast transnacional.
grau
veg. estudis de grau
grup de recerca
es grupo de investgacin
en research group
Conjunt dinvestgadors i personal de suport que
tenen com a objectu desenvolupar, de manera
coordinada, un projecte o una lnia de recerca
comuns.
H

hot paper
es hot paper
en hot paper
Artcle publicat en els ltms dos anys que ha estat
citat en els ltms mesos signifcatvament ms que
qualsevol altre artcle del mateix perode de temps
i la mateixa temtca. Els clculs de citacions els
determina lISI (Insttute for Scientfc Informaton).
I

ICREA
veg. Insttuci Catalana de Recerca i Estudis
Avanats
identfcaci electrnica
es identfcacin electrnica
en electronic identfcaton; electronic ID
Conjunt de dades que permeten identfcar una
persona fsica o jurdica de manera inequvoca
quan sexecuten transaccions, sollicituds dajuts o
qualsevol tpus dacci mitjanant Internet.
imprs de sollicitud
es impreso de solicitud
en applicaton form
Document, especfc de cada convocatria, que
sha de presentar per sollicitar alguna beca, ajut o
subvenci i que compleix la normatva vigent.
indicador de gest
es indicador de gestn
en management indicator
Cadascun dels indicadors que permeten fer el
seguiment del compliment de les poltques esta-
blertes. Aquests indicadors poden ser de resultat o
de procs.
indicador de procs
es indicador de proceso
en process indicator
Cadascun dels indicadors que permeten fer el
seguiment dels procediments emprats per assolir
uns objectus.
indicador de resultat
es indicador de resultado
en outcome indicator; result indicator
Cadascun dels indicadors que permeten avaluar el
grau dassoliment dels objectus.
infraestructura de recerca;
infraestructura cientfca
es infraestructura de investgacin;
infraestructura cientfca
en research infrastructure; scientfc infrastructure
Conjunt de serveis, installacions i recursos necessaris
per a desenvolupar tasques de recerca (cientfca,
tecnolgica, etc.) en un territori concret.
innovaci docent
es innovacin docente
en teaching innovaton
Replantejament de qualsevol de les parts que tenen
lloc en el procs densenyament-aprenentatge per tal
de facilitar la comprensi dels contnguts i millorar el
rendiment de lalumnat.
innovaci incremental
es innovacin incremental
en incremental innovaton
Conjunt de pettes modifcacions i millores, de
manera contnua, que contribueixen a un augment
de lefcincia o la satsfacci de lusuari o client dels
productes i processos. Limpacte que satribueix a
aquestes innovacions s pett perqu no generen
grans canvis.
innovaci tecnolgica
es innovacin tecnolgica
en technological innovaton
Modifcaci o millora que es produeix quan la tec-
nologia s leina utlitzada per introduir el canvi.
24
inspecci
es inspeccin
en inspecton
1. Acci dexaminar atentament alguna cosa per de-
terminar si s tal com conv o s obligat que sigui, o
per informar de com s. [DIEC]
2. Funci de lAdministraci pblica que t per
objecte de vigilar el compliment dels serveis
administratus o altres. [DIEC]
instncia
veg. sollicitud
Insttuci Catalana de Recerca i Estudis
Avanats
sigla ICREA
es Insttucin Catalana de Investgacin y Estudios
Avanzados; ICREA
en Catalan Insttuton for Research and Advanced Studies;
ICREA
Fundaci impulsada conjuntament per la Generalitat
de Catalunya, mitjanant el departament competent
en matria de recerca, que est regida per un
patronat. Collabora actvament amb les universitats
i centres de recerca de Catalunya mitjanant con-
venis estables en virtut dels quals els professors
dinvestgaci i investgadors dICREA sintegren en
equips de recerca daquestes universitats i centres.
insttut de recerca
es insttuto de investgacin
en research insttute
Dins lmbit universitari, centre dedicat a la recerca
cientfca i tcnica o a la creaci artstca. Pot organitzar
i desenvolupar programes i estudis de doctorat i de
postgrau, dacord amb els procediments previstos als
estatuts universitaris, i proporcionar assessorament
tcnic en lmbit de les seves competncies. Els
insttuts universitaris de recerca es regeixen per la Llei
orgnica duniversitats, pels estatuts universitaris,
pel conveni de creaci, o dadscripci, i per la seva
normatva prpia.
interdisciplinarietat
es interdisciplinariedad
en interdisciplinarity
Relaci que sestableix entre diverses disciplines
cientfques, tcniques o professionals.
interuniversitari / interuniversitria
es interuniversitario / interuniversitaria
en inter-university
Que existeix o sestableix entre diferents uni-
versitats.
invenci
es invencin
en inventon
Innovaci social, lingstca o tecnolgica que
transforma les regles culturals per omissi, reor-
denaci, substtuci o combinaci delements
esperats. [CTERM]
investgador / investgadora
es investgador / investgadora
en researcher
Persona que investga, generalment vinculada a un
projecte de recerca cientfca o tecnolgica.
investgador principal
es investgador principal
en principal researcher
Persona que actua com a responsable cientfc dun
projecte de recerca, dun grup dinvestgadors, dun
centre dR+D, etc., i que normalment s linterlocutor
amb les administracions i enttats fnanceres.
ISI Web of Knowledge
veg. Web of Knowledge
J

jornada de difusi de resultats
es jornada de difusin de resultados
en results disseminaton session
Jornada en la qual es fan pblics els resultats
obtnguts desprs de desenvolupar un projecte o
fnalitzar un treball de recerca.
justfcaci cientfca
es justfcacin cientfca
en scientfc justfcaton
Documentaci descriptva dels resultats obtnguts
en un projecte o una acci dR+D i de laplicabilitat i
limpacte que cal adduir davant de ladministraci o
enttat fnancera corresponent.
justfcaci econmica
es justfcacin econmica
en economic justfcaton
Aplicat al camp de la recerca, conjunt de raons que
shan dadduir davant de lautoritat pertnent per
demanar-li el fnanament necessari i demostrar els
recursos econmics que necessitar un projecte o
una investgaci, i les despeses que generar.
25
L

lector / lectora
es lect or / lectora
en foreign language assistant; teaching assistant
Professor que ensenya una llengua, generalment la
seva prpia, en un centre densenyament superior a
lestranger, i que sovint tamb duu a terme actvitats
de promoci i difusi daquesta llengua i la seva
cultura. [CTERM]
lector / lectora
es lector / lectora; profesor ayudante doctor / profesora
ayudante doctora
en junior lecturer; junior professor
Figura de professor-investgador contractat a
les universitats, equivalent al professor ttular
universitari, i que va ser creada per la Llei duniversitats
de Catalunya. Per optar a una plaa de lector, cal
superar lacreditaci duna agncia de qualitat.
Llei duniversitats de Catalunya
sigla LUC
es Ley de universidades de Catalua
en Catalan Universites Act
Llei 1/2003, de 19 de febrer, dmbit catal, que
t per objecte lordenaci del sistema universitari
de Catalunya, en el marc de lespai europeu
deducaci superior. Segons el text, correspon a la
Generalitat de Catalunya i a les universitats limpuls
i el desenvolupament del sistema universitari de
Catalunya. La llei sestructura en un ttol preliminar
i vuit ttols. El ttol preliminar defneix el sistema
universitari de Catalunya i en detalla els objectus
i els principis informadors; el ttol I tracta de
lactvitat universitria, que comprn lestudi, la
docncia i la recerca; el ttol II tracta de la comunitat
universitria, integrada pels estudiants, el personal
docent i investgador, els investgadors i el personal
dadministraci i serveis; el ttol III es refereix al govern
i la representaci de les universitats pbliques; el ttol
IV socupa del rgim jurdic de les universitats i de
lordenaci dels estudis i les estructures universitries;
el ttol V socupa dels instruments bsics dordenaci
del sistema universitari de Catalunya; el ttol VI regula
el Consell Interuniversitari de Catalunya; el ttol VII
estableix les garantes de qualitat de les universitats,
i el ttol VIII regula el rgim econmic i fnancer de
les universitats pbliques, i determinats aspectes
relatus al patrimoni de les universitats. Tamb es
determina la creaci duna ofcina sobre lespai
europeu deducaci superior en el marc del Consell
Interuniversitari de Catalunya.
Llei de foment i coordinaci general de la
recerca cientfca i tcnica
es Ley de fomento y coordinacin general de la
investgacin cientfca y tcnica
en Law on promoton and general coordinaton
of scientfc and technical research
Llei 13/1986, de 14 dabril, dmbit estatal, que
estableix els instruments per defnir les lnies
prioritries dactuaci en matria de recerca
cientfca i desenvolupament tecnolgic, programar
els recursos i coordinar les actuacions entre els
sectors productus, centres de recerca i universitats.
Aquesta Llei tamb sanomena, colloquialment, Llei
de la cincia.
llibre cientfcotcnic
sin. llibre despecialitat
es libro cientfco-tcnico
en technical scientfc book; specialist book
Llibre que tracta una matria amb un alt nivell tcnic
i despecialitzaci, generalment monogrfc i sense
estar sotms a cap curs programat prviament.
Lautor en decideix, lliurement i sense condicionants
vinculats a lestudi reglat, el sumari i el contngut.
llibre despecialitat
veg. llibre cientfcotcnic
llibre de text
es libro de texto
en textbook; coursebook
Llibre que recull el contngut duna matria o
assignatura universitria de manera pautada i a partr
dun temari reglat o establert.
llista de reserva
es lista de reserva
en reserve list
Llista de sollicituds o de candidats que han optat
a la consecuci duna beca, ajut, subvenci, plaa
daccs, etc., i sels ha denegat, per que encara
poden assolir-la en el cas que algun dels candidats o
sollicituds acceptats renunci o perdi el seu privilegi.
LUC
veg. Llei duniversitats de Catalunya
M

manual universitari
es manual universitario
en handbook; textbook
Publicaci amb fnalitat docent associada als con-
tnguts duna matria universitria.
26
mster de recerca
es mster de investgacin
en research masters course
Mster universitari, previ a un programa de doctorat
i a la seva corresponent tesi doctoral, que pretn la
introducci de lnies de treball i lensenyament de
metodologies, instruments i tcniques de recerca
especfcs en el camp temtc del coneixement que
es treballi.
mster universitari
es mster universitario
en masters course
En el marc de lEEES, mster que t validesa ad-
ministratva en tot lEstat espanyol. En canvi,
els msters propis no tenen aquesta validesa
administratva, per s compten amb la validesa que
els atorga el mercat laboral. LAdministraci estableix
el preu dels msters universitaris, que t carcter de
preu pblic.
material fungible
es material fungible
en consumable items
Material que es pot determinar pel nombre, per la
mesura o pel pes, i que normalment s substtuble
per un altre dequivalent (per exemple, un reactu
qumic).
material inventariable
es material inventariable
en capital goods
Material computable que no es deteriora
rpidament i que es pot incloure dins dun
inventari de bns mobles pertanyents a una
enttat.
matrcula
es matrcula
en registraton list; enrolment list
Registre o llista on sn inscrits, a vegades per a efectes
fscals, els noms dels qui formen part dun cos, duna
corporaci, actvitat, qualitat, duna societat, dels
alumnes admesos en un curs, etc. [DIEC]
matrcula
es matrcula
en registraton form
Document que acredita el fet que una persona ha
estat matriculada.
MEC
veg. Ministeri dEducaci i Cincia
memria de recerca
es memoria de investgacin
en research report
Document que resumeix detalladament tota lact-
vitat de recerca desenvolupada per una enttat, una
persona o un grup de persones durant un perode
determinat de temps, generalment elaborat com a
resultat dun ajut o projecte.
mrits cientfcs
es mritos cientfcos
en scientfc merits
Conjunt de caracterstques cientfques que presenta
un projecte o un candidat en procs de selecci i que
es valoren com a criteris positus per tenir en compte
la seva possible elecci. Depenent del tpus de
selecci, els mrits cientfcs sn totalment objectus
o computables.
mrits tecnolgics
es mritos tecnolgicos
en technological merits
Conjunt de caracterstques tecnolgiques i tcniques
que presenta un projecte o un candidat en la seva
trajectria curricular i que es poden valorar com a
criteris positus per tenir en compte la seva possible
selecci o avaluaci.
metaavaluaci
es metaevaluacin
en metaevaluaton
Investgaci sistemtca que t com a objectu
emetre un judici sobre la qualitat o els mrits duna
avaluaci.
metadades
es metadatos
en metadata
Conjunt de dades establertes que permeten carac-
teritzar un document per a la recuperaci sistemtca
de la informaci. Per exemple, poden ser metadades
per a un projecte de recerca: autor, ttol, matria,
data dexecuci, etc.
Ministeri dEducaci i Cincia
sigla MEC
es Ministerio de Educacin y Ciencia; MEC
en Ministry of Educaton and Science; MEC
Antc departament de govern de lEstat espanyol
que sencarregava dadministrar i gestonar les
rees deducaci i universitats, cincia i tecnologia,
i esport en tot el territori espanyol. Actualment, les
seves competncies han passat a dependre de dos
ministeris nous: el Ministeri dEducaci i el Ministeri
de Cincia i Innovaci.
27
missi corporatva
es misin corporatva
en corporate mission
Conjunt dobjectus que vol assolir una organitzaci
en un perode de temps determinat, que es calculen
a partr de la seva orientaci estratgica.
mobilitat
es movilidad
en mobility
Capacitat que tenen els estudiants, el personal docent
i investgador i el personal dadministraci i serveis de
leducaci superior per desplaar-se lliurement duna
insttuci a una altra dun altre pas o territori, amb
lobjectu destudiar, treballar o fer recerca. Aix pot
afavorir, entre altres coses, la internacionalitzaci
de leducaci superior, ladquisici de competncies
interculturals i la preparaci per a un marc laboral
internacional.
monografa
sin. document monogrfc
es monografa
en monograph
Llibre, en format electrnic o en paper, que recull un
estudi fet sobre un aspecte concret duna matria.
multdisciplinarietat
es multdisciplinariedad
en multdisciplinarity
Convergncia de disciplines diverses en lestudi
dun fenomen. En lmbit de la recerca, aquesta
caracterstca saplica a un equip dinvestgadors
que pertanyen a disciplines diverses i que es com-
plementen pel que fa al coneixement necessari per
a la recerca.
N

nivell tecnolgic de la societat
es nivel tecnolgico de la sociedad
en technological level of society
Capacitat que t una societat de perfeccionar i
difondre els seus productes i serveis tecnolgics a
partr del procs dacumulaci, ordenament i re-
gistre dels coneixements disponibles, a ms de
les estructures materials de qu disposa. El nivell
tecnolgic de la societat estableix el vincle entre els
sistemes empresarials i lR+D.
normalitzaci lingstca
es normalizacin lingstca
en linguistc standardisaton
Procs sociocultural pel qual una comunitat lingstca
artcula un pla dactuacions encaminades a evitar que
la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi
sotmesa a una restricci funcional i a una reducci
formal progressives i, fnalment, a la seva substtuci
per aquesta segona. [CTERM]
nota de tall
es nota de corte
en cut-of mark; admission mark
1. Valor numric de la nota ms baixa que en una
convocatria de preinscripci permet laccs a uns
estudis un cop fnalitzat el procs dassignaci de
places. La nota de tall refecteix la relaci entre
loferta de places per part del centre corresponent
i la demanda de places, ja que lassignaci de places
es fa a partr de la nota mitjana dels sollicitants. Per
aquest motu varia anualment i no t relaci amb la
difcultat dels estudis. Si queden places vacants, el
valor sestableix en el mnim possible: laprovat.
2. En els processos davaluaci duna convocatria,
nota mnima a partr de la qual els sollicitants
obtenen lajut.
notfcaci
es notfcacin
en notfcaton
Acte mitjanant el qual es comunica, duna ma-
nera autntca, a una persona determinada o als
seus representants legals, la resoluci judicial o
administratva duna autoritat. [DIEC-mod]
O

objectu
es objetvo
en objectve
Meta o fnalitat que t una organitzaci, grup o
persona, cap a la qual van dirigits els seus esforos.
Els objectus consttueixen la base per a formular una
estratgia.
obra de referncia
es obra de referencia
en reference book; reference work
Publicaci que es pren com a referent en un
determinat mbit de coneixement i que serveix per a
aprofundir en els conceptes de la matria i aclarir-ne
aspectes objecte destudi.
Ofcina de Transferncia de Resultats
dInvestgaci
sigla OTRI
es Ofcina de Transferencia de Resultados de
Investgacin; OTRI
en University Knowledge Transfer Ofce; OTRI
Estructura dinterfcie que forma part duna xarxa
28
que t com a objectu dinamitzar les relacions entre
el mn cientfc i el mn de lempresa per tal que
aquesta ltma aproft les capacitats dR+D i els
resultats de lactvitat de recerca.
OTRI
veg. Ofcina de Transferncia de Resultats dInves-
tgaci
P
panel davaluaci
es panel de evaluacin
en evaluaton panel; panel of evaluaton
Grup dexperts que collectvament valoren el tpus
dacci, programa, projecte o proposta dacord
amb els criteris defnits prviament al text duna
convocatria.
paraula clau
es palabra clave
en keyword
Mot o grup de mots seleccionats del ttol o del text
dun document, els quals caracteritzen el contngut
duna obra i permeten de fer cerques documentals.
parc cientfc i tecnolgic
es parque cientfco y tecnolgico
en science and technology park
Enttat que ocupa uns espais que apleguen
establiments industrials, terciaris i actvitats dR+D
i transferncia del coneixement, i que representa
una interfcie productva entre la recerca i el sector
privat.
partda pressupostria
es partda presupuestaria
en budget item
Quanttat de diners que forma part dun pressupost
i que es pot considerar per separat de la resta
delements del pressupost esmentat.
PAS
veg. personal dadministraci i serveis
passarella informtca
es pasarela informtca
en gateway
Unitat funcional que permet la connexi entre xarxes
informtques per a lintercanvi de dades sota certes
condicions pactades prviament.
patent
es patente
en patent
Conjunt de drets exclusius garantts per un govern
o autoritat a linventor dun nou producte o procs
susceptble de ser explotat industrialment, durant un
espai limitat de temps.
patrimoni cientfc i tecnolgic
es patrimonio cientfco y tecnolgico
en scientfc and technological heritage
Bns que posseeix una enttat com a resultat de
la realitzaci dactvitats cientfques i dinnovaci
tecnolgica, i que tenen una importncia i un valor
natural, cientfc, tecnolgic, econmic o cultural.
perfeccionament empresarial
es perfeccionamiento empresarial
en business development; business training
Procs dinnovaci tecnolgica en la gest i la
direcci empresarial, en qu saplica el coneixement
cultural cientfc i tcnic, i que t com a objectu
fonamental incrementar al mxim lefcincia,
lefccia i lexcellncia en el compliment de la missi
de lempresa.
perode dexecuci
es perodo de ejecucin
en implementaton period
Temps defnit en una convocatria perqu els
benefciaris duguin a terme lobjecte previst en la
convocatria.
perode de carncia
sin. carncia; perode de franqucia; perode de manca
es perodo de carencia; carencia; plazo de carencia;
perodo de franquicia
en eliminaton period; waitng period
Perode de temps durant el qual una persona que
ha contractat un prstec no ha de retornar cap
import econmic.
perode de franqucia
perode de justfcaci
es perodo de justfcacin
Perode de temps, establert per lorganisme que
gestona o fnana un projecte o acci dR+D, durant
el qual sha de presentar un document per justfcar
les despeses i detallar els resultats assolits en el
projecte esmentat.
perode de manca
2
personal dadministraci i serveis
sigla PAS
es personal de administracin y servicios; PAS
es administratve and service staf
Collectu de la comunitat universitria encarregat de
donar suport a la universitat, assessorar-la i assistr-
la, i de lexercici de la gest i de ladministraci en
els mbits necessaris per a la consecuci de les
fnalitats i els objectus universitaris. Est consttut
per personal funcionari i per personal en rgim de
contracte laboral.
petta i mitjana empresa
sigla PIME
es pequea y mediana empresa; PYME
en small and medium-size enterprise; SME
Empresa que, dins de la Uni Europea, es considera
que no supera dos dels tres requisits segents:
nombre dempleats (50 per a la petta i 250 per a la
mitjana), vendes anuals en milions deuros (dos per
a la petta i vuit per a la mitjana), i actus totals en
milions deuros (un per a la petta empresa i quatre
per a la mitjana). [CTERM]
PIME
veg. petta i mitjana empresa
pla de recerca
es plan de investgacin
en research plan
Programaci pluriennal dacci dR+D+I que respon
a lexecuci duna determinada poltca cientfca
a Catalunya. Aquesta denominaci s prpia de
la Generalitat de Catalunya. Lequivalent a lEstat
espanyol sanomena pla nacional.
pla de treball
es plan de trabajo
en work plan
Conjunt detapes i accions que sexecuten al llarg del
temps dins dun projecte de recerca.
pla nacional
es plan nacional
en natonal plan
Programaci pluriennal dacci dR+D+I que respon
a lexecuci duna determinada poltca cientfca a
lEstat espanyol.
PMF
veg. preguntes ms freqents
poltca cientfca
es poltca cientfca
en science policy
Mesures que justfquen, regeixen i prioritzen el
suport a la recerca i al desenvolupament cientfcs.
Generalment, aquestes poltques les duen a
terme insttucions deducaci, de govern o algunes
insttucions sense nim de lucre.
postdoctorand/postdoctoranda
sin. postdoc
es posdoctorando/posdoctoranda
en postdoc
Plaa dinvestgador que ocupa una persona amb
grau de doctor.
Nota: La forma ms usada s postdoc, reducci popular de
postdoctorand.
postgrau
es posgrado
en postgraduate studies
Estudis que es cursen desprs dobtenir un ttol de
grau i que condueixen a lobtenci del ttol de mster
universitari (estudis de mster) o del ttol de doctor
(estudis de doctorat). Lobjectu daquest nivell
destudis s lespecialitzaci acadmica, professional
o en lrea de recerca de lestudiant. Estan regulats
dacord amb el Reial decret 189/2007, de 9 de febrer,
pel qual es modifquen algunes disposicions del Reial
decret 56/2005, de 21 de gener.
predoctoral
es predoctoral
en predoctoral
Que s anterior al doctorat i que t una relaci directa
o indirecta amb aquests estudis.
preguntes ms freqents
sigla FAQ; PMF
es preguntas ms frecuentes; PMF; FAQ
en frequently asked questons; FAQ
Conjunt de dubtes sobre un tema especfc que els
internautes es plantegen repetdament, aplegats en
una pgina web amb les solucions corresponents.
[CTERM]
pressupost
es presupuesto
en budget
Document, amb carcter anual, que inclou el detall
de la previsi de despeses i ingressos, i, per tant, les
obligacions i drets econmics duna insttuci.
primer autor / primera autora
es primer autor / primera autora
en frst-named author; frst author
Persona que apareix primer en la llista dautors duna
referncia bibliogrfca, el cognom de la qual sutlitza
tot sovint per a ordenar alfabtcament aquesta
referncia. Pot dependre de criteris dordenaci
diferents segons la disciplina.
30
prioritzaci
es priorizacin
en prioritsaton
Ordenar segons uns criteris de preferncia una
llista de persones, tasques o tems per sobre dunes
altres.
procediment negociat
es procedimiento negociado
en negotated procedure
Procediment dadjudicaci excepcional dun contracte
pblic que noms pot emprar-se per motus taxats,
dacord amb lartcle 154 de la Llei 30/2007, de 30
doctubre, de contractes del sector pblic, i per a
cada tpus de contracte en partcular. El contracte
sadjudica a lempresari justfcadament elegit per
lrgan de contractaci desprs dhaver consultat
altres candidats i haver negociat les condicions del
contracte.
procediment obert
es procedimiento abierto
en open procedure
Procediment dadjudicaci dun contracte pblic en
el qual qualsevol empresari interessat pot presentar
una proposici, i lrgan de contractaci, dacord amb
les regles generals de la Llei 30/2007, de 30 doctubre,
de contractes del sector pblic, adjudica el contracte
a loferta econmicament ms avantatjosa o loferta
ms econmica, sense que sigui possible negociar els
termes del contracte prviament.
procediment restringit
es procedimiento restringido
en restricted procedure
Procediment dadjudicaci dun contracte pblic
en el qual noms poden presentar proposicions
els empresaris que hagin estat seleccionats
expressament per lrgan de contractaci desprs
dhaver-ne estudiat la sollicitud i sense possibilitat
de negociar els termes de la contractaci. Dacord
amb les regles generals de la Llei 30/2007, de 30
doctubre, de contractes del sector pblic, lrgan
contractant fa ladjudicaci a loferta econmicament
ms avantatjosa o loferta ms econmica.
producci cientfca
es produccin cientfca
en science producton; scientfc producton
Conjunt daquells elements que ha generat la recerca
(publicacions, patents, ponncies, etc.), especialment
artcles i llibres cientfcs.
productvitat cientfca
es productvidad cientfca
en scientfc productvity
Relaci entre la producci cientfca obtnguda i els
recursos humans emprats per a obtenir-la en un
perode de temps determinat.
professor agregat / professora agregada
es agregado/agregada
en senior lecturer; senior professor
Professor numerari contractat dacord amb la Llei
duniversitats de Catalunya que ocupa la categoria
immediatament inferior a la del catedrtc.
professor ajudant / professora ajudant
sin. ajudant
es ayudante
en trainee lecturer
Persona admesa als estudis de doctorat que una
universitat contracta perqu compleixi la formaci
docent i investgadora. T un contracte temporal a
temps complet dentre 1 i 5 anys de durada que es
pot prorrogar. Ha de collaborar en tasques docents
de tpus prctc durant 60 hores com a mxim.
professor associat / professora associada
sin. associat/associada
es profesor asociado / profesora asociada
en temporary part-tme lecturer; temporary part-tme
professor
Professor contractat entre els especialistes de
competncia reconeguda que exerceixen lactvitat
professional fora de la universitat, a temps parcial
i amb carcter temporal i en rgim laboral, per
a desenvolupar tasques docents a la universitat.
Disposa de plena capacitat docent en lmbit de la
seva competncia.
professor emrit / professora emrita
es profesor emrito / profesora emrita
en emeritus professor; emeritus lecturer
Professor universitari jubilat funcionari a qui es fa
un contracte temporal i en rgim laboral perqu
ha prestat serveis destacats a una universitat. Pot
collaborar en actvitats especfques de docncia o
de recerca a la universitat.
professor ttular duniversitat / professora
ttular duniversitat
es profesor ttular de universidad / profesora ttular de
universidad
en tenured university lecturer; tenured university
professor
Professor duniversitat funcionari, que t el grau de
doctor i plena capacitat docent i investgadora. s el
nivell previ a catedrtc duniversitat.
professor visitant / professora visitant
es profesor visitante / profesora visitante
en visitng lecturer
Professor o investgador de reconegut prestgi,
procedent duna altra universitat o centre de recerca,
31
contractat amb carcter temporal i en rgim laboral
per al desenvolupament dactvitats especfques de
docncia i de projectes de recerca.
professor visitant / professora visitant
es profesor visitante / profesora visitante
en visitng researcher
Professor, generalment de nivell de catedrtc,
vinculat a una universitat o centre de recerca de fora
de Catalunya, que s benefciari dun ajut per a fer
una estada de recerca a Catalunya.
programa de doctorat
es programa de doctorado
en doctoral programme
Conjunt daccions que un departament universitari
porta a terme per tal de fer efectva la formaci
doctoral dels estudiants. Inclou cursos i la supervisi
dun tutor i del director de la tesi. Finalitza amb la
presentaci de la tesi doctoral.
programa marc
es programa marco
en framework programme
Programa de la Uni Europea que agrupa les actvitats
de recerca comunes. Els programes marc comprenen
intervals de diversos anys. Lactual, el 7 Programa
marc, abasta linterval 2007-2013. Agrupa totes les
iniciatves comunitries relatves a la recerca i juga
un paper decisiu en lassoliment dels objectus de
creixement, compettvitat i feina. El complementen
el nou Programa marc per a la compettvitat i
la innovaci (Compettveness and Innovaton
Framework Programme CIP), els programes
deducaci i formaci, i els fons estructurals i de
cohesi per a la convergncia i la compettvitat de
les regions. Consttueix tamb un pilar fonamental de
lespai europeu de recerca (European Research Area
ERA). Els seus objectus shan agrupat en quatre
categories: cooperaci, idees, persones i capacitats.
Per a cada tpus dobjectu hi ha un programa
especfc que es correspon amb les rees principals
de la poltca de recerca de la UE. Tots els programes
especfcs collaboren a promoure i encoratjar la
creaci de pols europeus dexcellncia cientfca. Les
actvitats de recerca no nuclear del Centre Com de
Recerca sagrupen dins dun programa especfc que
disposa de partda pressupostria prpia.
programa Ramn y Cajal
es programa Ramn y Cajal
en Ramn y Cajal programme
Programa que t per objecte reforar la capacitat
investgadora dels centres espanyols dR+D pblics
i privats mitjanant la contractaci dinvestgadors
doctors. Dins el programa es concedeixen ajudes
per a cofnanar amb els centres dR+D espanyols la
contractaci laboral, per un termini de cinc anys, de
doctors de totes les rees de coneixement que hagin
presentat una lnia dinvestgaci a desenvolupar. Els
centres han didentfcar i defnir les seves estratgies
de recerca i les rees en les quals volen especialitzar-
se. La resoluci del programa es fonamenta en un
rigors procs de concurrncia compettva dels
candidats, que ha de garantr-ne lobjectvitat,
la qualitat cientfca i el mrit dels investgadors
seleccionats.
projecte
es proyecto
en project
Procs nic consistent en un conjunt dactvitats
coordinades i controlades amb dates dinici i
dacabament, dutes a terme per assolir un objectu
conforme a uns requisits especfcs, que inclouen
les limitacions de temps, de cost i de recursos. Un
projecte individual pot formar part de lestructura
dun projecte ms gran. En alguns projectes, els
objectus es van precisant i les caracterstques del
producte es van defnint progressivament a mesura
que el projecte evoluciona. El resultat dun projecte
pot ser una o diverses unitats de producte.
projecte de desenvolupament
precompettu
es proyecto de desarrollo precompettvo
en pre-compettve research project
Pla de valoritzaci de resultats que abasta des de
la creaci dun primer prototp fns a un resultat
comercialitzable. Pot incloure els diagnstcs
tecnolgics i els projectes de millora de la gest de
la recerca tcnica.
projecte dR+D
es proyecto de I+D
en R&D project
Projecte destnat a laplicaci dels descobriments
i avenos cientfcs i tecnolgics en la creaci de
materials, productes o serveis. Generalment susa
com a sinnim de projecte de recerca.
projecte de recerca
es proyecto de investgacin
en research project
Projecte que consisteix en un conjunt dactuacions de
resultat incert a priori que t com a objectu, entre
daltres, la creaci de coneixement cientfc.
projecte de recerca industrial
es proyecto de investgacin industrial
en industrial research project
Projecte de recerca amb lobjectu dadquirir
coneixements i tcniques nous que puguin ser
dutlitat per a crear nous productes, processos o
serveis, o millorar-los considerablement.
32
projecte fnanat
es proyecto fnanciado
en funded project
Projecte de recerca que ha rebut fons duna insttuci
o una administraci perqu sen port a terme
lexecuci. Normalment se selecciona mitjanant un
procs de concurrncia compettva.
propietat intellectual
es propiedad intelectual
en intellectual property; IP
Conjunt dels drets relacionats amb les obres
literries, artstques i cientfques, les interpretacions
dels artstes intrprets i les execucions dels artstes
executants, els fonogrames i les emissions de
radiodifusi, les invencions en tots els camps de
les actvitats humanes, els descobriments cientfcs,
els dibuixos i els models industrials, les marques
de fbrica, de comer i de servei, aix com els noms
de denominaci comercial, la protecci contra la
competncia deslleial i tots els altres drets relacionats
amb lactvitat intellectual en els terrenys industrial,
cientfc, literari i artstc. [CTERM]
prospectva tecnolgica
es prospectva tecnolgica
en technology foresight
Conjunt destudis basats en lanlisi de dades que,
a partr de la identfcaci de les condicions actuals,
intenten descriure escenaris de futur a nivell social,
econmic, cientfc i tecnolgic.
protecci de dades de carcter personal
sin. protecci de dades personals
es proteccin de datos de carcter personal; proteccin
de datos personales
en personal data protecton
Conjunt de mesures i precaucions sobre les dades
que fan referncia directament a persones i que
sestableixen per tal que les administracions, enttats
o empreses que les gestonen noms les utlitzin per
a objectus per als quals sha obtngut consentment
previ i no transcendeixin a altres usos no autoritzats.
protecci de dades personals
veg. protecci de dades de carcter personal
publicaci preliminar
es prepublicacin; preprint; publicacin preliminar
en preprint
Publicaci anterior a la defnitva que es distribueix
de manera limitada. [CTERM]
Q

qualitat cientfcotcnica
es calidad cientfco-tcnica
en scientfc and technical quality
Conjunt de caracterstques dun procs cientfc o
dun producte o servei tecnolgic, que mostren el
grau dexcellncia que pot assolir.
R

R+D
veg. recerca cientfca i desenvolupament tecnolgic
recensi
veg. ressenya bibliogrfca
recerca aplicada
es investgacin aplicada
en applied research
Recerca que aplica les teories, els coneixements, els
mtodes i les tcniques acumulats per la comunitat
investgadora per a la resoluci de problemes prctcs
amb un propsit especfc.
recerca bsica
es investgacin bsica
en basic research
Recerca sense fnalitats prctques aparents a curt
termini, lobjectu principal de la qual s la creaci de
coneixement teric.
recerca cientfca i desenvolupament
tecnolgic
sigla R+D
sin. recerca i desenvolupament
es investgacin cientfca y desarrollo tecnolgico; I+D
en scientfc research and technological development;
R&D
Actvitat de recerca amb lobjectu principal daplicar
els nous descobriments i avenos cientfcs i
tecnolgics a la millora de lactvitat productva.
[DIEC]
recerca i desenvolupament
veg. recerca cientfca i desenvolupament tecnolgic
recerca precompettva
es investgacin precompettva
en precompettve research
Recerca, feta o encarregada usualment per una
empresa, els resultats de la qual contribueixen a
33
la creaci de nous productes o processos dinters
comercial a curt o a mitj termini.
Recercat
es Recercat
en Recercat
Repositori de literatura grisa de lliure accs que
inclou i classifca documentaci de recerca de les
universitats i dels centres dinvestgaci de Catalunya,
com ara artcles encara no publicats, publicacions
preliminars, comunicacions a congressos, informes
de recerca, projectes de fnal de carrera, memries
tcniques, etc.
recurs contencis administratu
es recurso contencioso-administratvo
en judicial review
Impugnaci per via jurisdiccional ordinria de tot
acte de ladministraci estatal, local, insttucional o
de les comunitats autnomes.
recurs dalada
sin. alada
es recurso de alzada; alzada
en appeal
Recurs administratu interposat contra una resoluci
que no ha esgotat la via administratva davant de
lrgan superior jerrquic daquell que la va dictar.
recurs de reposici
es recurso de reposicin
en appeal for reversal; request for review; moton to set
aside
Recurs potestatu que linteressat pot interposar
contra les resolucions i els actes que posin f a
la via administratva, sempre que els esmentats
actes decideixin directa o indirectament el fons de
lassumpte, determinin la impossibilitat de contnuar
el procediment, produeixin indefensi o perjudici
irreparable a drets i interessos legtms.
recursos dinformaci
es recursos de informacin
en informaton resources
Conjunt de fonts, serveis, sistemes i tecnologies que
subministren informaci per a la consecuci dels
objectus duna enttat.
registre administratu
es registro administratvo
Procs dinscripci de la presentaci de documents a
lAdministraci en un registre vlid.
Nota: En angls no es parla de registre administratu en genric,
sin que cada procs rep un nom en funci de lmbit dactuaci.
registre electrnic
es registro electrnico; registro telemtco
en electronic register
Registre digital al qual es pot accedir remotament
a travs duna xarxa dordinadors amb les mateixes
garantes que el registre presencial.
renovaci
es renovacin
en renewal
Sollicitud dajut o beca que, per a una segona anualitat
o perode, complementa una sollicitud anterior
del mateix sollicitant. Es dna en convocatries
pluriennals. Generalment la renovaci est sotmesa
tamb a un procs davaluaci.
renncia
es renuncia
en relinquishment; applicaton withdrawal
Cessi per prpia voluntat dall a qu es t dret.
Nota: En angls, relinquishment sutlitza en la majoria de casos.
Per a concursos en els quals sha atorgat un premi o una beca s
millor usar applicaton withdrawal.
repositori
es repositorio
en repository
Sistema informtc on semmagatzema la informaci
duna organitzaci amb la fnalitat de compartr-la.
requisit
es requisito
en requirement
Condici o condicions exigides o necessries per
accedir a una convocatria o a un procs de selecci
de personal.
Nota: Generalment aquest terme sutlitza en plural.
reserva de crdit antcipada
es reserva de crdito antcipada
en advance provision
Provisi de fons, a compte del pressupost del
segent exercici, per a les actuacions derivades
duna convocatria de lany en curs. Sol fer-se per
a actuacions que es convoquen durant el segon
trimestre per que sexecutaran durant lexercici
segent.
residncia
es residencia
en residence
Permanncia, ms o menys contnuada, duna
persona en un lloc determinat per a residir-hi. Quan
el lloc de residncia s fx, sanomena domicili.
34
resoluci
es resolucin
en resoluton
Determinaci dictada per lautoritat competent amb
qu fnalitza un expedient administratu, que declara
lexistncia o la inexistncia duna infracci.
responsabilitat social
es responsabilidad social
en social responsibility
Comproms duna empresa o una insttuci de fer
repercutr positvament els seus guanys en la societat
que lenvolta.
ressenya
veg. ressenya bibliogrfca
ressenya bibliogrfca
sin. ressenya; recensi
es resea; recensin
en review
Text no gaire extens en qu es dna compte duna
obra o un artcle i sen fa un examen crtc. [CTERM]
retenci fscal
es retencin fscal
en withholding tax
Obligaci de lenttat que paga una nmina de treure
del pagament efectuat al subjecte passiu dun tribut
el gravamen tributari corresponent o una quanttat
determinada a compte.
revisi dexperts
veg. avaluaci dexperts
revisi doriginals
es revisin de originales
en editng
Procs editorial en qu savalua el text original pel
que fa al contngut (avaluaci dexperts) i sen fa la
revisi lingstca abans de maquetar-lo.
revista cientfca
es revista cientfca
en academic journal
Publicaci peridica amb ISSN que inclou artcles
amb una proporci elevada de coneixement nou i
original dalguna disciplina cientfca.
revista electrnica
es revista electrnica
en electronic journal
Publicaci peridica editada en suport electrnic
sobre diverses matries o sobre una especialitat, que
pot contenir text, imatge i so, i que requereix mitjans
informtcs per tal de visualitzar-ne o descoltar-ne el
contngut. [CTERM]
revocaci
es revocacin
en withdrawal
Acci administratva que obliga a retornar limport
dun ajut a ladministraci que lha atorgat per
lincompliment total o parcial del benefciari.
S

saber fer
es acervo tecnolgico; pericia
en know how
Competncia tcnica o percia combinada amb
experincia en una actvitat professional.
servei cientfcotcnic
es servicio cientfco-tcnico
en scientfc and technical service
Unitat duna universitat que ofereix serveis de
pagament dins i fora de la mateixa universitat en els
quals aplica tcniques o tecnologies cientfcament
avanades.
Servei dInformaci Comunitari sobre
Recerca i Desenvolupament
sigla CORDIS
es Servicio de Informacin Comunitario sobre
Investgacin y Desarrollo; CORDIS
en Community Research and Development Informaton
Service; CORDIS
Espai informatu en lnia dedicat a les actvitats
europees de recerca, desenvolupament i innovaci.
signatura digital
sin. signatura electrnica
es frma electrnica
en digital signature; electronic signature
Fitxer amb informaci xifrada, situat generalment
al fnal dun document electrnic, que nidentfca
inequvocament lautor i permet de comprovar-ne
lorigen i la validesa. [CTERM]
signatura electrnica
veg. signatura digital
sistema catal de cincia i tecnologia
es sistema cataln de ciencia y tecnologa
es Catalan science and technology system
Conjunt denttats i empreses que mitjanant la
seva actvitat i la interacci entre els seus membres
genera i transfereix el coneixement cientfc a
Catalunya. El formen les universitats, els centres de
35
recerca pblics de lAdministraci autonmica, la
xarxa de centres vinculats al Servei Catal de la Salut,
els organismes pblics dinvestgaci de ttularitat
estatal, els departaments dR+D+I de les empreses,
els parcs cientfcs i les estructures de transferncia
del coneixement.
sistema europeu de transferncia de crdits
sigla ECTS
es sistema europeo de transferencia de
crditos; SETC
en European Credit Transfer System
Sistema de crdits basat en la crrega de treball
necessria per a la consecuci dels objectus dun
programa, que permet incrementar la transparncia
dels sistemes educatus i facilitar la mobilitat dels
estudiants arreu dEuropa mitjanant la transferncia
de crdits. Aquests objectus sespecifquen prefe-
riblement en termes dels resultats de laprenentatge
i de les competncies que shan dadquirir. Aquest
sistema ajuda les universitats a organitzar i revisar
els seus programes destudis i pretn que leducaci
superior europea sigui ms atractva per als
estudiants daltres contnents.
sistema universitari catal
veg. sistema universitari de Catalunya
sistema universitari de Catalunya
sin. sistema universitari catal
es sistema universitario de Catalua; sistema universitario
cataln
en Catalan university system
Conjunt integrat per les universitats de Catalunya que
executa la formaci superior i una part signifcatva
de la recerca i la transferncia del coneixement.
societat de la informaci
veg. societat del coneixement
societat del coneixement
sin. societat de la informaci
es sociedad del conocimiento; sociedad de la informacin
en knowledge society; informaton society
Societat resultat del desenvolupament i la implantaci
de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
caracteritzada fonamentalment per noves formes
dorganitzar el treball, leducaci, la cultura, les
transaccions econmiques i la comunicaci entre les
persones. [CTERM]
sollicitud
sin. instncia
es solicitud; instancia
en applicaton
Escrit, habitualment de lmbit de ladministraci, en
qu se sollicita alguna cosa.
subcontractaci
es subcontratacin
en outsourcing; subcontractng
Prctca duna empresa o enttat consistent a con-
tractar-ne daltres que es dediquen a la mateixa
actvitat que ella.
substtuci
es susttucin
en replacement
Canvi del benefciari duna beca que inicialment
estava atorgada a una altra persona que hi ha
renunciat.
subvenci
es subvencin
en grant; subventon; subsidy
Ajut econmic que lestat o un organisme de dret
pblic o privat concedeix a una organitzaci, una
empresa o un partcular. [CTERM]
sufcincia investgadora
es sufciencia investgadora
en research competence
Nivell mnim de capacitat investgadora exigit a un
doctorand que sobt desprs de la part docent del
programa de doctorat.
T

tauler danuncis
es tabln de anuncios
en notce board
Tauler que es posa en un lloc visible en insttucions i
empreses a f de fer pbliques les informacions que
es consideren pertnents o que sha establert que
shi exposaran.
taxes acadmiques
es tasas acadmicas
en academic fees
Import que pot rebre una universitat a canvi dun
servei de gest determinat, com ara lobtenci dun
ttol.
TDX
veg. Tesis Doctorals en Xarxa
36
tcnic de suport a la recerca / tcnica de
suport a la recerca
es tcnico de apoyo a la investgacin / tcnica de apoyo
a la investgacin
en research assistant
Personal tcnic contractat a les insttucions dR+D
que desenvolupa tasques i serveis necessaris per al
bon funcionament de la recerca i que, generalment,
s expert en la utlitzaci dalguns aparells i
infraestructures.
tecnologia
es tecnologa
en technology
Coneixement cientfc que sutlitza per a resoldre
problemes prctcs, investgar nous productes i
processos de producci, i introduir canvis importants
en les tcniques de distribuci fsica.
termini
es plazo; trmino
en deadline
Terme o temps assenyalat per a alguna cosa,
especialment per a la fnalitzaci dun contracte, per
al compliment duna obligaci o per a la interposici
duna demanda, un recurs, un escrit, una sollicitud
dajut o subvenci, etc. [DIEC]
tesi doctoral
es tesis doctoral
en doctoral thesis
Treball original de recerca sobre una matria
relacionada amb el camp cientfc, tcnic o artstc
propi del programa de doctorat realitzat pel
doctorand, que ha de ser dirigit per un director de
tesi i que el doctorand presenta a un tribunal de tesi
per obtenir el ttol de doctor.
Tesis Doctorals en Xarxa
sigla TDX
es Tesis Doctorales en Red; TDR
en Theses and Dissertatons Online; TDX
Servidor que cont el text complet en format digital
de tesis doctorals llegides a les universitats de
Catalunya i daltres comunitats autnomes.
ttol deducaci superior
veg. ttol superior
ttol superior
sin. ttol deducaci superior
es ttulo de educacin superior
en degree
Ttol ems per una autoritat competent que acredita
que sha superat un programa deducaci superior.
tram de recerca
es sexenio de investgacin
en research premium
Reconeixement cientfc i econmic de lactvitat
dR+D dun investgador o professor universitari per
un perode de 6 anys.
tramitaci electrnica de sollicituds
es tramitacin electrnica de solicitudes
en online applicaton procedure
Sistema de lliurament de sollicituds o altres do-
cuments per Internet, que evita la presencialitat en
la petci o gest de beques o ajuts.
trampol tecnolgic
es trampoln tecnolgico
en technology springboard
Unitat de suport a la creaci dempreses basades en
el coneixement.
transferncia de coneixement
es transferencia de conocimiento
en knowledge transfer
Flux dinformaci cientfca, emesa sovint pels grups
o unitats que lhan generada, que contribueix a
incrementar les capacitats dels qui la reben.
transferncia de resultats
es transferencia de resultados
en transfer of results
Procs mitjanant el qual una universitat o una enttat
que t actvitat dR+D en fa arribar els resultats a
unes altres perqu en treguin proft.
transferncia de tecnologia
es transferencia de tecnologa
en technology transfer
Transmissi dels resultats de la recerca duna
insttuci o una empresa a una altra, o dun pas a un
altre, mitjanant la compra dels drets de patents i de
llicncies duna innovaci.
transferncia horitzontal
es transferencia horizontal
en horizontal transfer
Trasllat de les tecnologies dun pas a un altre per
tal que aquest segon les assimili en la seva prctca
social.
triangle estratgic
es tringulo estratgico
en strategic triangle
Relaci que sestableix entre empresa, clients i
competdors, els tres elements que determinen la
gest empresarial en el context de mercat.
37
U

Universitat de Catalunya
es Universidad de Catalua
en University of Catalonia
Grup dinteressos format per les universitats pbliques
catalanes, que entre daltres tenen com a objectu
com la promoci a lestranger. En formen part: la
Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autnoma
de Barcelona (UAB), la Universitat Politcnica de
Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de
Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la
Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
universitat privada
es universidad privada
en private university
Universitat que no es fnana de manera sostnguda
amb fons pblics i que, per tant, no est sotmesa al
control de cap govern. Tanmateix, les universitats
privades poden rebre fons pblics sobre una base de
convocatria compettva.
universitat pblica
es universidad pblica
en public university
Universitat que es fnana fonamentalment amb
fons pblics i que sestructura com una administraci
pblica.
V

valoritzaci de resultats
es valorizacin de resultados
en results valorisaton
Transferncia formal dels resultats de la recerca al
sector comercial per treuren rendiment econmic i
social.
venatge civil
es vecindad civil
en civil vicinity
Vincle entre una persona i un dels ordenaments civils
vigents a lEstat espanyol utlitzat com a punt de
connexi en la dimensi interna del dret internacional
privat espanyol en lloc de la nacionalitat.
viabilitat econmica
es viabilidad econmica
en economic feasibility
Possibilitat que una empresa, producte, servei o
recerca generi ingressos que superin les despeses o
inversions i per tant se nobtngui un guany.
vigilncia tecnolgica
es vigilancia tecnolgica
en technology watch
Forma organitzada, selectva i permanent dobtenir
informaci de la recerca i el desenvolupament
tecnolgics, danalitzar-la i de convertr-la en coneixe-
ment per poder prendre decisions amb el menor risc
possible i antcipar-se als canvis.
visi corporatva
es visin corporatva
en corporate vision
Representaci de la situaci ideal a qu una orga-
nitzaci aspira a arribar en el futur. Sutlitza com a
instrument de la planifcaci estratgica.
visi de negoci
es visin de negocio
en business vision
Concreci de la visi corporatva en un negoci
especfc. Cont una descripci detallada dels
productes, dels mercats, de labast geogrfc i de
les capacitats especfques que representaran un
avantatge compettu.
W

Web of Knowledge
sin. WoK
sin. ISI Web of Knowledge
es Web of Knowledge; WoK
en ISI Web of Knowledge; WoK
Lloc web de lempresa Thomson Reuters que disposa
dun motor de cerca molt potent que busca referncies
bibliogrfques de publicacions cientfques, actes de
congressos i patents, i les indexa segons el nivell de
citaci. Arriba a abastar artcles cientfcs de fa ms
de 100 anys. T una pgina daccs al web de la FECYT
(Fundaci Espanyola per a la Cincia i la Tecnologia):
htp://www.accesowok.fecyt.es/
WoK
veg. Web of Knowledge
X
xarxa de recerca
es red de investgacin
en research network
Conjunt denttats i empreses que tenen per
objectu com innovar en una rea especfca del
coneixement.

Generalitat de Catalunya y Agència de Gestió D'ajuts Universitaris I de Recerca - 2003 - Glossari de Termes de Gestió de La Recerca I La in

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Generalitat de Catalunya y Agència de Gestió D'ajuts Universitaris I de Recerca - 2003 - Glossari de Termes de Gestió de La Recerca I La in

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Glossari

Glossari de termes de gest de la recerca i la innovaci

También podría gustarte